COMARQUES DE PONENT 534

La notícia | 05

Comarques de Ponent rep el guardó de Periodisme i Comunicació de l’Associació Hera.

Any 24 | Núm. 534 | 1a quinzena | abril 2022

www.comarquesdeponent.cat

PERE ROQUÉ

Tres nits de gelades malmeten les collites de les Terres de Lleida 07 Cervera

La Passió de Cervera estrena temporada després de dos anys.

09 Tàrrega

Es preveu implantar la recollida porta a porta a partir del 15 de setembre.

11 Mollerussa

Retorna la fira Autotrac després de tres anys d'aturada.

14 Balaguer

L’Ajuntament d’Àger incentiva l’adhesió del veïnat als Next Generation.

16 Tremp

Comencen les declaracions per la mort de 64 usuaris de la residència per covid.

17 Borges Blanques

xTres pobles de les Garrigues s’estrenen en la recollida de residus porta a porta.

NOVA GERÈNCIA

Veniu a tastar els nostres plats!

Especialitzats en carns a la brasa i més...

C. Pujolet, 1 · CLARAVALLS

Reserves al 631 257 130 HORARI: Obert tota la setmana migdies i nits.

2

OPINIÓ Joan Borda

Toni Yus

Número 534

1a quinzena d'abril de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Coaching: també a les escoles Persones i societats ens podem trobar canvis a la vida per factors interns i externs (sobretot econòmics i també ecològics) comportant canvis polítics i socials i per tant, haver de prendre decisions. Però ni la formació acadèmica i professional ni el procés de socialització no acaben mai, ja que constantment ens envolten símbols, normes, valors i creences que condicionen comportaments havent d’adoptar mecanismes d’adaptació a l’entorn, cobrir de ‘capes’ el nostre cervell. Podem adoptar actituds de refús o de reflexió com una oportunitat per crèixer, renovar, ampliar, revisar creences i coneixements o redirigir camins equivocats (‘desaprendre’ per aprendre). L’anomenat ‘coaching’ és precisament un procés d’ajuda per aprofundir en coneixements propis, millorar rendiments, oferir noves opcions, superar negativitats i millorar comunicacions per assolir objectius i la satisfacció personal i professional. El ‘coaching’ té influències filosòfiques i humanistes de Plató, Sòcrates i altres, i el mateix origen del terme té fins i tot relació amb els transports i la logística (els ‘Kocs’ d’Hongria, conductors que traslladaven gent), i avui s’estèn a empreses, esports, psicología (intel·ligència emocional), l’economia, etc. I ja que ara el ‘coaching’ és a cursos formatius, seria bo estendre aquesta matèria ‘de la vida’ a escoles i instituts, bé de forma troncal o dins altres matèries clàssiques (ciències socials i llengua). Si els ‘passatgers’ d’aquest ‘viatge’ en termes de coaching actual són figurativament ‘duts’ a destins desitjats, també es diu que de vegades a les nostres preguntes hi és la resposta, sent el mateix ‘coaching’ la resposta: simplement buscant i trobant nosaltres mateixos un sentit a tot, de vegades amb persones ‘coach’ que ens ajudin a ‘emergir’. Que tothom poguem arribar a les nostres metes.

De Preixens a Castellserà De Preixens a Castellserà, bo.

Bona la plana ondulada, el sec, bo, i el verd.

Bo l´artificial, la masia, la plana, bona, i el tall de carretera, bo: de bo a bo, de Preixens a Castellserà.

Santi Puiggené

Més enllà de l'amor Estan a prop teu els sentiments es paralitzen m'és impossible parlar-te i sentir-te.

La memòria s'esborra i el cor s'esmicola per tan d'amor captiu, que corulla i desborda.

Incapaç de dir-te cap paraula t'escric aquests mots plens d'esperança.

Potser et sentiràs pels meus sentiments sorpresa, però crec que la mirada sincera amb els ulls humit et deien.

No et pots ni imaginar lo molt que t'estimo, puix és impossible explicar-lo o escriureu.

Tu ets l'únic que m'ajuda a viure la força, l'alegria i la llum que m'il·lumina.

Ets com l'estrella que hem guia la frescor i l'harmonia de l'aigua cristal·lina.

Com el verd del camp, i l'incomparable flaire dels clavells esclatant.

La hermosura de l'alba, la posta resplandent, la grandesa del mar i el fot xiular del vent.

Inexpugnable muntanya, vall de flors perfumada, amb tendra mirada de donzella enamorada.

D'abundosa i daurada cabellera la cara blanca i riallera de veu suau i placentera la sina forta de sirena i la cintura esvelta, juganera.

Tu ets així, del meu cor la mestressa, una esperança, un impossible, més enllà de l'amor, una deessa.

CALAIX DESASTRE

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se.

Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon.

Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Segona quinzena de març de 2022

EDITORIAL

Gelades La plana de Lleida és una zona reconeguda pels seus camps fruiters. Els pobles i comarques del nostre territori es caracteritzen pels vastos conreus, on l'agricultura és un segell distintiu de la terra.

Per aquest motiu colpeix emocionalment la pèrdua dels fruits, que després de mesos difícils per al sector amb l'encariment dels costos de producció, ja sembla ben bé que les gelades es converteixen en la cirera que llueix damunt del pastís de la decepció.

Tot familiar o conegut d'aquelles persones que es dediquen a la pagesia sap que el temps és capriciós; no és possible controlar els temporals o canvis bruscos, només es pot estar mitjanament preparat a través de mecanismes costosos i no sempre funcionals.

Però tres nits de gelades a principis d'abril han abocat a la pagesia al desconsol. El Departament d'Acció Climàtica calcula que els danys de la gelada oscil·len entre el 50 i el 100% amb una clara afectació a tots els cultius de fruita de pinyol, ametller, pomera i perera. Al Pallars Jussà també hi ha hagut afectació en la majoria d'ametllers i a les altres comarques del Pirineu també han patit danys en fruita dolça. És d'esperar que hi hagi peritatges ràpids per a les persones afectades, per saber si aquesta campanya està perduda del tot, i també si n'afectarà les futures.

I més enllà, cal posar esperança en què el sector remunti amb l'ajuda de les administracions.

Teresa Miserachs

La primavera dels plors No sé si per bé o per mal però el temps no s’atura per res, malgrat a vegades puguem perdre la noció del temps, i quan ens aturem un moment veiem com van passant els dies, les setmanes, els mesos... I és llavors que ens adonem que el temps és molt important, i que les coses mai, mai tornaran a ser com abans. I quan creiem que les coses ja no poden anar més malament, descobrim amb estupefacció i tristesa que anàvem errats, perquè les coses per malament que estiguin sempre poden empitjorar.

I si no mireu el que està passant a Ucraïna, tot és desolació i destrucció. No hi quedarà res, cap edifici ni persona sencera, perquè no ha de ser fàcil conviure amb l’horror i la barbàrie cada dia. I el més trist de tot és que ningú no hi fa res. Bé, de fet no sé que ens ve de nou, perquè recordem els milers de morts al Mediterrani fugint també de l’horror de la guerra i ningú, absolutament ningú hi ha fet res. Hi ha milers i milers de persones, malvivint per-

què allò no és viure, en camps de refugiats en condicions inhumanes i absolutament detestables en ple segle XXI. Però no passa res.

A sobre els demanarem a tots que aquesta violació continua dels seus drets l’han d’entomar amb un somriure, perquè és primavera, perquè sí, perquè a ningú li importa.

Però aquí som al primer mon, al mon civilitzat, i ara ve setmana santa i tothom a campar. És igual si la gent pot o no, però els establiments hotelers i les cases de turisme rural segur que ja han penjat el cartell de ple des de fa dies. Fa uns dies tothom es queixava de la vaga dels transportistes, vaga que també ja han desconvocat perquè aquí ningú aguanta ni defensa res, i deien que les prestatgeries d’algun supermercat estaven buides, perquè la gent pressa del pànic van exhaurir existències, i ara sembla que va ser una martingala d’una cadena, que tenia els magatzems a petar de gènere però buidava les prestatgeries per generar la confusió i

el caos. Però no passa res. Que apugen la benzina a preus estratosfèrics? No passa res. Que hem de planxar de matinada o promoure que l’arruga és bella? No passa res.

Que ens prenen per idiotes i se’ns pixen a la cara? Els aplaudim amb les orelles. I com que ho saben, com que saben que per l’únic que potser es mobilitzarien és si els traguessin els futbol i els toros, doncs apa, a tenir-los distrets uns veient vint-i-dos ganàpies empaitant una pilota, els més civilitzats, i els més cromanyons veient com un individu maltracta fins a la mort a un pobre animal. I jo no vull dir res, però aquests últims solen ser tots de la dreta més dreta, més rància i carrinclona.

Doncs apa, no ens atabaléssim pas, padrinets i padrinetes compreu les palmes i les mones i seguiu la tradició. Volia acabar dient que la primavera ja ha arribat, però veient el temps que fa ni el Corte Inglés gosa dir que ja és primavera.

Segona quinzena de març de 2022

3

LA NOTÍCIA

El sector preveu una important caiguda de mà d'obra per a l'estiu per l'afectació als cultius

Tres nits consecutives de gelades malmeten del 50 al 100% de la fruita dolça i ametllers de Ponent TERRES DE LLEIDA

La tercera nit consecutiva amb temperatures sota zero a les comarques de Ponent va acabar de malmetre la poca fruita que

PERE ROQUÉ

s’havia salvat després de les gelades de dissabte i diumenge.

A més a més, aquesta tercera gelada va tornar a

ser forta com la primera d’aquest episodi i els termòmetres s’han tornat a situar, en alguns punts, a -5 i -6 graus. Si dilluns el

LLEIDA (Segrià)

Comarques de Ponent rep el guardó de Periodisme i Comunicació de l’Associació Hera COMUNICANT BONA PREMSA

El jurat dels Premis Hera va fer entrega el dijous 24 de març a la Llotja dels guardons a les guanyadores de la primera edició en les quatre categories en els quals s’han convocat.

A la categoria de Periodisme i Comunicació, Comarques de Ponent va rebre el guardó per una publicació al diari de la segona quinzena de gener, on es va dedicar una peça sobre la menopausa i una entrevista a una jove a la qual se li va induir. L’entrega del premi va anar a càrrec de Sílvia Vigatà, presidenta de la Federación de empresarias BPW España.

En l’àmbit de la Investigació i Recerca, la guanyadora fou la doctora Marta Canals, experta en menopausa. Canals coordina el servei de Ginecologia i Obstetrícia

de la Clínica Novaliança. El guardó el va entregar la regidora de Recursos Municipals, Hisenda i Salut; Montserrat Pifarré.

A la categoria d’Emprenedoria, la guanyadora va ser Montse Roura, professional de la producció cultural i publicitària. Des de fa més d’una dècada, Roura gestiona el blog 'Ella y el abanico', en el qual informa d’una forma didàctica i divulgativa sobre la menopausa amb un esperit positiu. En aquesta categoria, el reconeixement el va lliurar la subdirectora Regional a Lleida i Alt Pirineu i Aran de Salut Pública, Mercè Bieto.

En l’apartat de Cultura, el reconeixement dels Premis Hera fou per a Carla Romagosa, assessora. Experta en nutrició i divulgadora sobre la menopausa, és autora del

llibre 'Mi amiga Meno y yo.

Consejos desinhibidos para una menopausia en toda regla'. El premi el va entregar el regidor de Promoció Econòmica i Emprenedoria i cinquè tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida; Paco Cerdà. Aquestes van ser les iniciatives guanyadores segons la deliberació del jurat, format per membres d’HERA, la Diputació de Lleida, la regidoria de Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut Català de les Dones (ICD), el Col·legi de Metges de Lleida, el Col·legi d’Infermeres de Lleida, el Col·legi de Fisioterapeutes de Lleida, la BPW Spain (Federació d’Empresàries i Professionals), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

SERGI BAULÉ

Departament d’Acció Climàtica estimava en unes 50.000 les hectàrees afectades, aquesta xifra es veurà incrementada notablement segons els pagesos i per això des d’Unió de Pagesos (UP) i JARC ja han avisat que demanaran mesures extraordinàries per poder continuar endavant.

De cara a la campanya d’estiu, es preveu una important caiguda de la mà d’obra per collir. « N i n g ú s ’ e s p e ra v a q u e aquesta tercera nit fos tan forta»; així de contundent s’ha mostrat Sergi Balué, responsable de la fruita dolça de JARC, que ha assegurat que l’afectació és tan greu com la de la primera, ja que en moltes zones els termòmetres han tornat a baixar a 5 i 6 sota zero, però amb l’agreujant que els arbres ja estaven «tocats».

Balué ha assenyalat que ja es veurà com acaben de reaccionar els fruits durant els dies vinents, però ha avisat que la situació és molt «greu» perquè amb tres nits seguides de gelades és molt difícil que es pugui collir alguna cosa.

En el mateix sentit, Ramon Comes, pagès de Corbins i

membre d’UP, ha explicat que les alarmes han sonat més aviat aquesta matinada, cap a dos quarts de dos.

Tot just ha arribat al tros, el termòmetre ha començat a baixar i en aquest municipi ho ha fet fins a -2,5 graus. Així, ha engegat els aspersors del sistema antigelada a les dues de la matinada, però s’ha mostrat pessimista perquè ha fet una nit pitjor que la de dilluns «i si quedava alguna cosa ja ho haurà acabat de matar».

Tant Balué com Comes ja han pronosticat que l’avaluació dels danys feta pel Departament d’Acció Climàtica dilluns s’haurà quedat curta, ja que finques on els danys eren del 50% ara ja seran del 100%. El mal es notarà sobretot a les finques de fruita de pinyol i amb la de llavor, si fins ara havia pogut trampejar aquest episodi de fred, els pagesos creuen que també serà difícils salvar alguna cosa.

Per tot plegat, demanaran a l’Administració mesures extraordinàries com rebaixes fiscals o ajudes directes. «Tot el que es pugui fer per ajudar al sector», ha

remarcat Comes, que també ha destacat el «desànim importantíssim» que hi ha entre els pagesos, fins i tot entre els que tenen assegurança contra les gelades.

«Arriben als trossos i veuen que tot està mort. Ara només faltaria que la collita es fes a baix preu», ha comentat Comes, que creu que això deixaria el sector «tocat i enfonsat».

En la mateixa línia, Sergi Balué ha avisat que si es vol que hi continuï havent agricultors cal donar-los suport d’una «santa vegada».

Si no és així, creu que els supermercats es quedaran sense productes catalans i fins i tot hi podria haver escassetat d’aliments com s’ha vist amb la covid o la guerra a Ucraïna. Balué ha demanat més fets i no tantes paraules al Govern.

Les greus gelades es traduiran amb una caiguda en picat de la mà dobra de cara a la campanya d’estiu. El personal fix de les produccions agrícoles ja està preocupat. Tot i que els pagesos intentaran salvar tots els llocs de treball possible, serà complicat perquè no hi haurà massa fruita per collir.

ES BUSCA PERSONAL DE MANTENIMENT PER EMPRESA INDUSTRIAL. INTERESSATS TRUCAR AL

630 152 440 (ALEX)

4

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de març de 2022

La retirada de les mascaretes en interiors entrarà en vigor dimecres 20 d'abril, segons el Ministeri de Sanitat LLEIDA La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha concretat que la retirada de les mascaretes en interiors entrarà en vigor dimecres 20 d'abril, l'endemà que s'aprovi la mesura en el Consell de Ministres. Darias ha confir-

dur mascaretes en espais tancats.

El decret establirà com a excepcions els àmbits sanitari, sociosanitari i els transports.

En aquests espais encara serà obligatori dur-ne. Darias també ha explicat que en

mat que durà el decret per retirar-les al primer Consell de Ministres el dimarts 19 d'abril, i que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'endemà, quan també entrarà en vigor l'aixecament de l'obligatorietat de

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

mostrant que els contagis es mantenen. Ara bé, tot i que el risc de rebrot ha pujat en algunes comarques, no implica que la taxa de contagi pugi. Per tant, això indica que la situació sanitària està sota control a pesar

de notar una lleugera pujada en els contagis. Les dades també demostren que la mortalitat a causa de la covid es troba sota mínims, a excepció de les comarques del Segrià, l’Urgell i la Noguera.

Dades 06/04

VÍCTIMES MORTALS

Risc alt

+2.118

70.139 (68.021)

+7

535 (528)

NOGUERA

+443

13.096 (12.653)

+1

84 (83)

PLA D'URGELL

+414

12.922 (12.508)

+0

93 (93)

URGELL

+376

12.584 (12.208)

+2

84 (82)

ALT URGELL

+252

5.433 (5.181)

+0

44 (44)

SEGARRA

+204

7.968 (7.764)

+0

49 (49)

SEGRIÀ

la resta d'espais es recomanarà l'ús "responsable" de mascaretes quan hi hagi aglomeracions o a les persones vulnerables.

D’altra banda, els indicadors de les taxes de contagi a les Terres de Lleida continuen

GARRIGUES

+182

5.813 (5.631)

+0

42 (42)

PALLARS JUSSÀ

+175

3.789 (3.614)

+0

83 (83)

SOLSONÈS

+131

4.873 (4.742)

+0

48 (48)

ALTA RIBAGORÇA

+70

1.089 (1.019)

+0

PALLARS SOBIRÀ

+66

2.033 (1. 967)

+0

3 (3)

VAL D'ARAN

+49

3.313 (3.264)

+0

14 (14)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

337,04

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

0,84

Risc rebrot:

442,38

Taxa contagi:

0,54

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

1627,01

Taxa contagi:

ALT URGELL

0,97

Risc rebrot:

961,87

8 (8)

Taxa contagi:

0,86

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

1158,14

Taxa contagi:

0,91

SOLSONÈS Risc rebrot:

1000,80

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1a dosi % / persones

Taxa contagi:

Pauta completa*

1,15

NOGUERA

%

Risc rebrot:

893,79

Dades del 6 d’abril

Dades del 6 d’abril

74,58% (15.085 persones)

72,61% (14.685 persones)

ALTA RIBAGORÇA

77,02% (2.907 p.)

74,90% (2.827 p.)

GARRIGUES

80,64% (15.137 p.)

78,98% (14.826 p.)

NOGUERA

79,21% (30.662 p.)

77,46% (29.986 p.)

PALLARS JUSSÀ

77,04% (10.086 p.)

75,75% (9.917 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,33% (4.877 p.)

68,54% (4.753 p.)

PLA D'URGELL

79,83% (29.330 p.)

77,95% (28.639 p.)

79% (18.031 p.)

77,25% (17.630 p.)

SEGRIÀ

82,92% (173.006 p.)

80,94% (168.874 p.)

SOLSONÈS

78,46% (10.508 p.)

76,47% (10.241 p.)

URGELL

URGELL

82,34% (29.845 p.)

80,21% (29.074 p.)

683,89

VAL D'ARAN

75,99% (7.587 p.)

74,31% (7.419 p.)

ALT URGELL

SEGARRA

Taxa contagi:

0,85

SEGRIÀ Risc rebrot:

704

0,81

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Risc rebrot:

618,20

Taxa contagi:

0,86

Risc rebrot:

GARRIGUES * El criteri general és l'administració fins al moment és de tres dosis, amb l'excepció de les persones que hagin patit la malaltia amb anterioritat.

SEGARRA

Taxa contagi:

Risc rebrot:

800,30

Taxa contagi:

0,92

PLA D'URGELL Risc rebrot:

840,47

Taxa contagi:

0,93

Taxa contagi:

0,90

5

PUBLICITAT

Segona quinzena de març de 2022

6

SEGARRA

Jornada d'accions solidàries per a recaptar fons per a Ucraïna GUISSONA Guissona segueix recuperant la seva activitat. Després de reprendre la cursa Sant Tornem-hi, les AFEs dels centres educatius s’han unit per organitzar un matí de quilòmetres solidaris amb Ucraïna com a proposta familiar, amb l’objectiu de recaptar fons per a les famílies d’origen ucraïnès que la guerra ha portat a la vila.

L’activitat tindrà lloc el dissabte, 9 d’abril a partir de les 9 del matí. Serà un matí de pedalada, caminada o cursa, que acabarà amb un entrepà a la plaça major, acompanyat pels gegants i els capgrossos de Guissona, amb la finalitat de donar la benvinguda a aquesta comunitat.

Les persones que participen de l’activitat rebran un obsequi i entrepà. Per participar-hi cal fer inscripció prèvia aquí. El preu de la inscripció és de 10 euros per adult i 5 euros per a nens i nens i jovent de fins

acte que comptarà amb la participació d’Andriy Viytovych (viola), Alberto Reguera (violí) i Sveta Trushka (celo) i sota la direcció d’Eugeni Sokhatskyy.

L’ajuntament espera que els guissonencs i guissonenques es bolquin a aquestes activitats donant així la benvinguda i l’acolliment a les més de duescentes persones refugiades que han arribat a Guis-

CERVERA

sona durant l’últim mes.

Prèviament, el diumenge dia 3 d’abril a les 19 h de la tarda, se celebrarà un Concert de les corals ucraïneses de Tàrrega i Guissona, sota la direcció d’Igor Gvozdetskyy i d’Oksana Blyzniuk, que oferiran cançons religioses i populars del seu país. Les aportacions recollides en aquest acte seran per enviar a Ucraïna.

Detingut dues vegades en una setmana per diversos robatoris Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dimarts a Torà un home de 22 anys com a presumpte autor de dos robatoris amb força. La detenció és resultat d’una investigació iniciada després de saber que en les darreres setmanes s’havien produït dos delictes contra el patrimoni a la població de Torà.

El primer va ser el dia 11 de març, quan un algú va trencar el vidre de la porta d’un domicili, situat al carrer Vilavella. Quan l’home anava a accedir a l’interior, va ser descobert i va fugir sense arribar a sostreure res. El segon fet va ser el dia 16, en un bar de la Plaça Hostal.

En aquest cas, va accedir a l’interior de l’establiment i es va emportar els diners de la caixa enregistradora.

Les gestions policials van permetre identificar l’autor d’aquests fets, que va ser localitzat i detingut el passat dimarts dia 22 a l’avin-

guda Solsona, de Torà.

El detingut, amb antecedents per delictes contra el patrimoni, va passar el dimecres a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Solsona.

Però els agents d’investigació de la comissaria de Cervera el van tornar a detenir el divendres 25 de març, com a presumpte autor d’un altre robatori amb força, dos furts i un delicte d’apropiació indeguda.

Concretament, se’l relaciona amb un robatori amb força, comés el passat 16 de març, en un domicili del carrer Santa Margarida de Guissona on, després de forçar la porta del domicili, va robar diners. També se l’acusa de dos furts comesos al mateix domicili on va sostreure roba, dos televisors i altres aparells electrònics, i el robatori d’un telèfon mòbil en un gimnàs de Guissona.

IVORRA

La Ponent FEST recupera la normalitat en la 4a edició a la Universitat Fins al dia 13 de maig s’obre el període d’inscripció com a expositor a la 4a edició de la Ponent FEST, la Fira d’Economia Social i Transformadora de Ponent. La fira recupera la normalitat i se celebrarà el dissabte 28 de maig a la Universitat de Cervera.

La Ponent FEST està oberta a la participació de totes les entitats, cooperatives, organitzacions, fundacions i altres agents que treballen amb criteris d’economia social i solidària, posant al centre de l’activitat els interessos de les persones, la societat i el medi ambient.

El fil conductor de la fira d’aquest any és l’emergència climàtica i com se’n pot fer front des de l’Economia Social i Solidària, a partir de cinc temes centrals com: l’alimentació, el consum, el treballoci, l’energia-indústria i l’habitatge-cures-comunitat.

La fira té l’objectiu de visibilitzar l’economia social i cooperativa de les terres de Lleida, i donar a

TORÀ

AJUNTAMENT DE GUISSONA

a 14 anys.

La comissió interampa fa crida a tota la població de Guissona, perquè se sumi a aquesta proposta solidària.

Seguidament, hi haurà una breu pregària a càrrec del pare Ucrainès Taras Kagot a l’església de Guissona.

Acabada aquesta activitat, l’orquestra Cadí de la Seu d’Urgell també organitza dins del mateix espai, un concert per a Ucraïna, un

Segona quinzena de març de 2022

PONENT COOPERA

Una vintena de persones participen en la sortida “De carlinades a la Vall del Llobregós”

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

conèixer els seus productes i serveis a la ciutadania.

També vol fomentar el coneixement i la col·laboració entre les empreses i entitats que treballen amb criteris ètics i solidaris. El programa inclou la mostra de projectes i entitats de l’Economia Social i una sèrie de rues on es visibilitzaran projectes que girin al voltant dels temes centrals de la fira i que poden donar resposta al repte de l’emergència climàtica.

El recinte firal ocuparà el pati principal de la Universitat de Cervera. L’objectiu de realitzar la Fira en un espai tan emblemàtic com la Universitat de Cervera, és

aprofitar l’oportunitat de donar a conèixer l’Economia Social i Solidària, envoltats d’un dels patrimonis més representatius de la comarca de la Segarra, a banda de potenciar la promoció d’aquest element de notable valor patrimonial a través de la celebració de la Fira en les seves instal·lacions.

La participació com a expositor és gratuïta però cal una inscripció prèvia a través del formulari de la web. La 4a edició de la Ponent FEST està organitzada per l’Ateneu Cooperatiu Ponent Coopera i amb la col·laboració de la Paeria de Cervera.

El dissabte 26 de març va tenir lloc una sortida que des d’Ivorra fins a Sanaüja, passant pel Casalot de la Morera, l’Aguda i Torà.

Aquesta ruta va fer un recorregut pels episodis, espais i protagonistes que van marcar aquest territori en les diverses revoltes i guerres entre el 1822 i el 1876.

Durant el segle XIX, la transició de l’Antic Règim al Constitucionalisme va tenir la Segarra com a gran escenari de conflictes. Els territoris de la Segarra històrica, des de la serra de Pinós fins a la ribera de la Femosa i des de l’Alt Sió fins a la vall del Gaià, van presenciar esdeveniments de violència i mort que van marcar

a sant i foc el paisatge i la gent.

També a la Vall del Llobregós, on les bregues entre reialistes i lliberals, carlins i isabelins, van deixar empremta de les correries d’aristòcrates nostàlgics, capellans trabucaires, voluntaris milicians, militars regulars i un devessall de personatges gairebé oblidats.

De la mà de Jaume Moya, autor del llibre “De carlinades per la Segarra històrica” editat per APACTorà, una vintena de persones van fer un recorregut històric i geogràfic pel nord de la Segarra.

L’acte va tenir com a punt de partida a Ivorra on, al local social, es va fer la presentació a càrrec de la consellera comarcal de tu-

risme, Montserrat Farrera, i la contextualització dels esdeveniments que van tenir lloc en aquestes contrades al segle XIX. La sortida, organitzada per les àrees de turisme i de cultura del Consell Comarcal de la Segarra i per Camins de Sikarra va comptar amb una vintena de participants entre els quals l’alcalde d’Ivorra Jordi Ribalta i la regidora i consellera comarcal Canòlich Fàbrega.

Els assistents van ser obsequiats amb coca i xocolata a Ivorra i, a l’Aguda, amb un tast de productes de proximitat de la Fornera de Biosca, formatgeria l’Aubagueta, Casa Magí de Torà i pastisseria Miramunt també de Torà.

Segona quinzena de març de 2022

7

SEGARRA

La Passió de Cervera estrena temporada després de dos anys CERVERA La Passió de Cervera ha recuperat les representacions de la temporada, després de dos anys d'absència per la pandèmia. Ho ha fet amb diverses novetats, com ara la renovació d'alguns dels decorats i la reestructuració d'algunes escenes i canvis en el guió per «agilitzar» l'obra.

A més L'organització ha destacat la «il·lusió» de poder reprendre l'espectacle tot i les dificultats: «No recordàvem que seria tan dur. Als assajos teníem escenes rodades, però després de tres anys no hi havia res rodat i ha estat com fer un espectacle de nou«, ha explicat una de les directores, Gemma Palà. L'obra mobilitza més de 300 persones, entre actors i equip artístic i tècnic.

Les representacions es duran a terme fins al 30 d'abril.

El president del Patronat, Xavier Cañabate, ha destacat les «ganes» que tenen els participants de tornar a pujar a l'escenari i també dels espectadors de tornar a veure les funcions, i ha afegit que les reserves van a bon ritme.

Una de les tres directores, Gemma Palà, també ha dit que esperaven la represa de la Passió amb «molta il·lusió» tot i admetre que tornar a engegar els motors tres anys ha estat més dur del que pensaven pel gran nombre de persones que es necessiten per tirar endavant el projecte, entre actors amateurs i equip tècnic i artístic. «La cultura popular costa que arrenqui i la Passió necessita molta gent», ha indicat, tot i que al mateix temps ha afirmat que la motivació de tots els implicats és el que fa que el projecte continuï endavant.

«Gràcies al fet que és una cosa col·lectiva i que ens ho sentim molt nostre, podem

GUISSONA

FOTOS: ANNA BERGA (ACN)

arribar a l'estrena», diu Palà. De fet, un dels dos actors que interpreta Jesús, Xavier Lozano, ha explicat que viu l'arrencada de la temporada com una «doble estrena», ja que li recorda al primer any que va interpretar el paper ara fa uns 6 anys. «És una experiència emocional molt fort i en un dia com avui s'uneix tot», ha afegit.

Qui també tenia ganes de tornar a l'escenari és Sílvia Benet, actriu amateurs que fa 13 anys que participa en la representació de la Passió, juntament amb la seva família.

La nova temporada de la Passió estrena nous elements decoratius amb l'objectiu d'atorgar més vistositat a les escenes d'Herodes i Pilats.

Així mateix, també s'han canviat algunes parts del guió i s'han reestructurat escenes per "agilitzar l'obra", que té una durada d'unes 3 hores. Per exemple, les quatre escenes que fins ara es feien dels miracles de Jesús al mercat s'han reduït en una sola escena que es representa a través de flashbacks.

Tot plegat, amb la finalitat d'adaptar l'obra a les noves formes de veure la cultura i de fer-la més dinàmica.

Les representacions també

Els Margeners es desplacen per primera vegada en el seu seu XV aniversari Diumenge 28 de març la Colla castellera de la Segarra va estrenar temporada a casa amb la coneguda com a Diada del Local. La Diada de la Verema d’Artés 2019 va ser l’última vegada que els Margeners es van desplaçar en autocar per fer castells.

Els Margeners de Guissona van viatjar a Badalona, convidats pels locals Castellers de Badalona, amb motiu de la seva Diada Castellera d’inici de temporada. La folrada colla dels Castellers de Terrassa també es va unir a la jornada a l’hora de migdia, a la plaça del Pou del greix, Rambla amb carrer del Mar. Es va percebre cert alleujament, en castellers i passejadors, en tornar a recuperar certa normalitat a les places i als carrers que, durant anys van deixar de ser aparador cultural dels castells. Així, es reprèn l’activitat amb públic

compten amb una coral i dansa en directe.

La passió de Cervera és una de les més multitudinàries i antigues de Catalunya. La seva història es remunta a l'any 1477, convertint-la, així, en la Passió més antiga d'Europa.

L'estrena de les representacions va coincidir amb el Dia Mundial del Teatre. La resta de funcions es faran el 9, 15, 24 i 30 d'abril.

A més, la Passió de Cervera vol solidaritzar-se amb el poble ucraïnès i, per això, ha decidit que els refugiats i ciutadans d'aquell país puguin gaudir gratuïtament d'alguna de les representacions durant aquesta temporada. Cal presentar el passaport per al·legar la nacionalitat ucraïnesa.

amb la mascareta entre les castelleres i dels castellers, amb bona disposició per la temporada 2022, però que ja fa uns mesos que funciona en els locals d’assaig.

La jornada va començar amb els tradicionals pilars d’entrada, que són tres pilars de quatre de manera simultània les tres colles en actuació.

Els Margeners van ser els segons en actuar. En primera ronda van fer-ho amb un tres de sis, en segona ronda amb un tres de sis amb l’agulla amb estrenes al pom i en tercera ronda, amb primera torre de sis de la temporada.

La propera actuació dels Margeners serà a Manresa amb motiu de l’actuació del Diumenge de Rams, el 10 d’abril. Actuació que esdevindrà preludi de la següent diada, la del XV aniversari a Guissona el 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi.

8

URGELL

L’adaptació de ‘Terra Baixa’, dirigida per Àngel Llàcer a TV3, al Teatre Ateneu TÀRREGA

La Regidoria de Cultura de Tàrrega oferirà el pròxim 22 d’octubre (20:30 h) la representació de l’adaptació de l’obra ‘Terra Baixa’ d’Àngel Guimerà que dirigeix Àngel Llàcer en el marc de la 28a edició de la seva Tempora-

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

da d’Arts Escèniques, que inclourà altres destacats muntatges de diverses disciplines artístiques. Davant l’elevada expectació que ha generat, la capital de l’Urgell va posar el 30 de març a la venda les entrades per

a aquesta nova versió del clàssic d’Àngel Guimerà forjada en el marc del programa televisiu ‘El Llop’, emès aquest hivern per TV3. Les entrades es podran adquirir al web i a la Botiga del Museu.

Així doncs, aquesta tardor es podrà veure al Teatre Ateneu de Tàrrega aquesta versió d’un dels grans clàssics de la dramatúrgia en català interpretada per onze actors i atractius amateurs, entre els quals destaquen el targarí Marc Andreu i la fuliolenca Alba Segarra.

Tots dos formen part de la companyia de Terra Baixa, formada després de fer 250 càstings a Cervera, Valls, Manresa i Olot i una gran final on van arribar 33 dels més de 1.500 candidats que s’hi havien presentat.

Després d’haver mostrat com es crea un espectacle teatral des de zero reivindicant la qualitat del teatre amateur, ‘Terra Baixa’ inicia una gira que els durà per escenaris de tot Catalunya.

Segona quinzena de març de 2022

TÀRREGA

Taula rodona sobre la post-covid L’espai cooperatiu La Soll organitzarà el pròxim diumenge 10 d’abril a les 12 h del migdia el debat ‘Les entitats targarines. Passada la covid, ara què?’.

La trobada pretén reflexionar sobre el moment que viu l’associacionisme targarí que s’ha vist obligat a aturar o a reformular la seva activitat a causa de la covid-19. Amb la situació pandèmica millorant, arriba el moment de parlar com s’afronta des de les diferents entitats targarines, que tenen una gran tradició a la ciutat i han estat impulsores d’una gran gamma d’iniciatives.

El debat serà en format de taula rodona oberta i s’han convidat els repre-

sentants de diverses associacions culturals, esportives i de comerç de la ciutat. La idea dels promotors és que es puguin escoltar diverses veus i l’estructura del debat es dividirà en 3 blocs.

En el primer s’analitzarà la situació actual de les entitats després de la crisi de la covid i els problemes burocràtics amb l’Ajuntament. El segon, se centrarà en les dificultats de relleu que hi ha en algunes entitats i en quina autocrítica n’hi ha de fer.

I el tercer valorarà els reptes de futur i possibilitats per tirar endavant.

Finalment, s’obrirà el torn perquè tothom que vulgui hi pugui donar la seva opinió.

TORNABOUS

TÀRREGA

Caminades per gaudir de la floració dels arbres fruiters

Treballs de neteja i plantació d’arbres a la llera del riu Ondara

CONSELL COMARCAL DE L'URGELL

Més de 150 persones van gaudir en primera línia de l’espectacle cromàtic de la floració i gaudir de l’esclat de flors des dels camps urgellencs. @Turismeurgell va organitzar un parell de caminades entre arbres fruiters per veure de ben a prop la floració de pomeres i pereres a la comarca.

La caminada del dissabte va començar a Anglesola, coincidint amb la Festa dels Tres Tombs de la localitat, i la del diumenge a Tornabous, fent un recorregut pel terme a peu.

Les dues caminades comptaven amb un recorregut d’uns set quilòmetres, i les persones visitants van comptar amb la guia de natura @ruralejant i per la consellera comarcal de Turisme de

l’Urgell. A mig camí, el grup de música Fratelli la Strada van obsequiar amb les seves creacions musicals a tots els assistents.

Aquesta iniciativa es va dur a terme enguany per primer cop a l’Urgell a principis de març amb la visita de diferents bloggers per veure la floració dels ametllers, i ara a principis d’abril pel públic en general per veure l’esclat de pomeres i pereres.

Així es vol traure profit de la feina al camp, i a la vegada mostrar la bellesa dels camps florits d’aquest indret regat pel Canal d’Urgell. L’activitat va comptar amb la col· laboració dels respectius ajuntaments i de l’Ara Lleida. Es tracta d’un espectacle efímer que té lloc cada any a la primavera, i que no té dates fixes d’inici i de final, donat que depèn de la climatologia.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

El riu Ondara al seu pas per Tàrrega ha estat objecte recentment d’una actuació de millora mediambiental, que encara la seva recta final. S’ha actuat en el tram del riu comprès entre la zona esportiva i el pont de l’Onze de Setembre gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La iniciativa ha afavorit la recuperació de vegetació autòctona de ribera al llarg de 500 metres de la llera del riu.

Els treballs van començar a principis de febrer en el segment del curs del riu situat a la zona esportiva de la ciutat (coneguda popularment com la zona dels horts) i sota el pont de l’avinguda de l’Onze de Setembre. La zona era plena de vegetació invasiva i residus que dificultaven la

circulació del cabal.

Aquest projecte ha suposat una inversió de més de 77.800 euros (IVA inclòs), sufragats per l’ACA mitjançant una ajuda que ascendeix a 60.000 euros i fons del consistori. L’empresa Ordenació Forestal SL s’encarrega de les tasques, que és previst que s’enllesteixin en els propers dies. Els treballs possibiliten controlar la presència de la canya Arundo donax, coneguda popularment

com canya americana, una planta invasora. Es confia així a millorar la capacitat de drenatge de l’espai fluvial. També s’han retirat restes de brossa i altres residus per facilitar el pas de l’aigua.

A més a més, els terrenys de la llera s’han revegetat mitjançant la plantació d’una seixantena d’arbres (30 àlbers o Populus alba i 30 freixes o Fraxinus) i fins a 150 arbustos autòctons.

TÀRREGA

El Càmping Municipal obrirà per celebrar el Dia de la Mona L’Ajuntament de Tàrrega obrirà de nou les portes del Càmping Municipal – Zona de Lleure Felip Robinat el dilluns 18 d’abril per celebrar la festa del Dia de la Mona. La iniciativa es reprèn després de les cancel·lacions dels dos darrers anys a causa de la situació de pandèmia.

Així, la capital de l’Urgell posarà de nou el recinte a disposició de famílies i colles d’amics per a renovar un any més aquesta tradició de Pasqua. Serà la quarta edició d’una proposta que els anys 2017, 2018 i 2019 va gaudir d’una enorme acceptació popular, quan s’aplega-

ren més de 300 persones a l’espai. La Regidoria de Cultura obrirà les instal· lacions a partir de les 12 del migdia, amb entrada de franc. Es recomana reservar taula a la Botiga del Museu (carrer Major, 11) o per correu electrònic a infocultura@tarrega.cat.

Les persones assistents

podran fer ús de taules de pícnic i barbacoes. A més, s’han preparat diverses activitats de dinamització com jocs infantils i animació. D’aquesta forma, Tàrrega oferirà una alternativa per menjar la Mona a cel obert sense haver de desplaçar-se fora de la ciutat.

La convocatòria també és

oberta a visitants forans.

Situat a l’avinguda de Tarragona, el recinte disposa d’una àmplia zona arbrada que ocupa 9.000 metres quadrats. Des de l’any 2012, el Càmping Municipal és dedicat a la memòria de Felip Robinat, impulsor de la Fira del Caçador, esdeveniment que se celebra cada

any en l’esmentat espai.

D’altra banda, tot i ser jornada festiva no laborable, Tàrrega mantindrà el dilluns 18 d’abril la seva cita amb el mercat setmanal. Parades i establiments posaran els seus productes a l’abast del públic en horari comercial de matí.

Segona quinzena de març de 2022

9

URGELL

Es preveu implantar la recollida porta a porta a partir del 15 de setembre TÀRREGA Tàrrega preveu implantar el sistema de recollida porta a porta a partir del pròxim 15 de setembre.

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha fet pública la data en el marc de la reunió de treball que han mantingut els membres de l’Equip de Govern amb el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, a la seu de Cartaes.

Pijuan ha explicat que la recollida selectiva a domicili s’iniciaria a tota la ciutat i pobles agregats alhora, amb la recollida de dues fraccions: la resta i l’orgànica. Romandran als carrers els contenidors selectius de p a p e r, v i d r e i e n v a s o s.

Per tant, es preveu implementar un model similar al d’Agramunt.

L’alcaldessa ha detallat

FOTOS: MARINA RÚBIES

que es preveu l’inici dels preparatius pel porta a porta durant el mes de maig, amb xerrades informatives per a tota la ciutadania, la conscienciació i el repartiment de material per a la recollida. Des del consistori i el Consell Comarcal s’han programat reunions quinzenals

per a definir tots els detalls de la implantació, com seria l’organització de la recollida en blocs de pisos, entre altres característiques a definir.

Des de l’ajuntament es considera que canviar el model de recollida és “absolutament necessari perquè ara mateix a Tàrrega reciclem molt menys del que hauríem”. L’índex de reciclatge a la capital de l’Urgell actualment se situa en el 28,3%. “Amb el porta a porta esperem com a mínim doblar aquesta xifra”, ha afegit la regidora de Serveis Municipals, Laia Recansens.

Per la seva banda, el director de l’Agència de Re-

GUIMERÀ

Ramaderia extensiva per prevenir incendis a la vall del Corb El diumenge 3 d'abril es va presentar Vaquers del Corb, un nou projecte per recuperar la ramaderia i cria extensiva de vaques de l’Albera als boscos de la vall del Corb. La iniciativa té com a objectiu principal fer una gestió forestal i de prevenció d’incendis, ja que els animals s’alimenten del sotabosc, a més de produir carn ecològica.

El bestiar de raça autòctona, 16 vaques i un toro, van arribar a Guimerà fa dues setmanes i, després de passar per un període d’adaptació al medi en una pleta, ja van començar a pasturar pels boscos de la vall. De moment, les vaques estan netejant una primera finca de 25 hectàrees, però la idea dels impulsors del projecte és aconseguir més terrenys on s’hagi de netejar el so-

ANNA BERGA (ACN)

tabosc.

Vaquers del Corb van presentar la iniciativa en una jornada amb agents, empreses i entitats del territori. El projecte l’impulsen David Sandoval, veí de l’Ametlla de Segarra, i Miquel Bofarull, de Guimerà, amb el suport de l’Associació per al Desenvolupament de la Vall del Corb i de Territori de Vincles. Els dos socis feia temps que volien tirar endavant el projecte, però va ser l’incendi de la

Conca de Barberà i l’Anoia de l’any passat el que l’ha «accelerat». «Penses, què podríem haver fet si el vent hagués bufat al revés cap aquí? Tal com estan els boscos és una bomba de rellotgeria i ens hem de moure», va dir un dels socis, David Sandoval, que considera que la ramaderia extensiva és «l’única manera» que té el territori de controlar el sotabosc i, així, prevenir els incendis forestals.

sidus de Catalunya, Isaac Peraire, ha recordat que aplicar la recollida selectiva és una obligació i ha destacat que el porta a porta (que ja s’aplica en 300 municipis d’arreu de Catalunya) és un sistema d’alta eficiència, “el que millors resultats ens permet obtenir”. Durant la seva visita a Tàrrega, Peraire ha visitat la deixalleria municipal i la seu de Cartaes, situades al polígon Riambau. Peraire ha lloat la tasca d’equips c o m e l q u e l i d e ra A l b a Coma així com el compromís de “consistoris valents” com el de Tàrrega que treballen activament en polítiques de prevenció de residus.

TÀRREGA

La FAVT es mostra contrària al pressupost La Federació d’Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) està en desacord amb els pressupostos de l’Ajuntament. Reivindica que «se’ls està marginant» perquè el consistori rebaixa un 75% la subvenció per al 2022. L’import previst de retribució és de 500 euros, que contrasta amb el rebut l’any 2019, de 2.000 euros anuals, i de 2.500 l’any 2018, segons les dades aportades per la FAVT. D’altra banda,

la FAVT també denuncia que en el pressupost municipal es destina només un import de 5.000 euros per la construcció de rampes per cadires de rodes: «un import insuficient, perquè a la ciutat falta construir rampes en 30 carrers». Per aquests motius, entre altres, la FAVT es planteja la possibilitat de presentar al· legacions contra el pressupost previst per l’any 2022, aprovat el 7 d’abril.

BELLPUIG

Denunciat per provocar la mort d'un gos Els Agents Rurals han denunciat una persona per utilitzar un rodenticida (raticida) per combatre l’excés de conills en una explotació de pomeres.

Els Agents Rurals van a la finca una trentena de pastilles d’aquest verí escampades, així com una guineu, un conill i una garsa morts.

En la mateixa actuació, el cos ha denunciat un magatzem de fitosanitaris i biocides del Pla d’Urgell per vendre verins d’ús professional especialitzat a particulars que no disposaven de l’autorització necessària per

usar-los.Els Agents Rurals van obrir una investigació el 10 de març arran de la denúncia d’un ciutadà per la mort del seu gos al paratge Pont del Rei d’aquest municipi. De les investigacions dutes a terme, dedueixen que la probable causa de les morts és el mal assessorament rebut per l’agricultor; al qual se li va vendre en un magatzem especialitzat un verí rodenticida anticoagulant que només pot ser adquirit i aplicat per professionals autoritzats que disposen del Carnet de Biocida.

10

PLA D’URGELL

Segona quinzena de març de 2022

ACUDAM instaura un projecte d’atenció a persones amb diagnòstic de salut mental MOLLERUSSA ACUDAM

L’entitat ACUDAM del Pla d’Urgell va iniciar el 2019 un projecte per facilitar l’entrada al món laboral a persones amb diagnòstic de salut mental, davant l’increment de la demanda de treball de persones amb aquest diagnòstic.

La iniciativa va començar amb 5 treballadors al viver d’oliveres del Centre Especial de Treball (CET) de Castellnou de Seana, al Pla d’Urgell, i actualment ja en son 8. Tots arriben derivats del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) del Pla d’Urgell, que també els fa un seguiment mèdic.

El projecte té tres eixos fonamentals: laboral, terapèutic i d’oci, posant el focus

en el primer. Amb tot, des de l’entitat fan una crida a les empreses perquè contractin persones amb trastorns mentals i no les estigmatitzin.

Històricament, ACUDAM ha centrat la seva atenció en les persones amb discapacitat intel·lectual. Ara, però, també ho fa en les persones amb un diagnòstic de salut mental, després d’haver detectat un increment d’aquestes en les entrevistes d’acollida.

Així, el 2019 l’entitat va posar en marxa un pla pilot al seu viver d’oliveres per donar resposta a aquestes persones que habitualment tenen dificultats per accedir a l’empresa ordinària.

A partir del 2021, el pla es consolida i passar a anomenar-se ‘Projecte d’atenció a persones amb diagnòstic de salut mental’. Actualment hi treballen 8 persones.

El lloc de feina és els vivers d’oliveres perquè des de l’entitat consideren que és un entorn de treball tranquil que propicia una bona adaptació a aquelles persones que fa temps que no tenen hàbits laborals. Les persones contractades tenen una jornada laboral de 25 hores setmanals que s’aniran ampliant en funció de les seves necessitats i competències, així com del volum de treball que hi hagi.

MOLLERUSSA

MOLLERUSSA

L’Ajuntament presenta un pressupost de 15,5MEUR, un 1% superior

Dos joves detinguts per un robatori de material informàtic

L’Ajuntament va aportar a l’aprovació del Ple ordinari del dijous dia 31 de març un pressupost de 15. 547.922 euros, una xifra que suposa un 1% més que en l’anterior exercici.

Marc Solsona va indicar que es tracta d’un pressupost continuista amb un capítol d’inversió al qual s’ha destinat prop d e 8 0 0 . 0 0 0 e u r o s. E n aquest sentit, va declarar que s’ha prioritzat la inversió en mecanismes de gestió com nous servidors i equips informàtics així com càmeres de videovigilància, però que també inclou, entre altres, la compra de vehicles, maquinària i utillatge per prestar el servei de jardineria a partir del mes de maig en què s’acaba la

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

concessió (52.350 euros) així com l’adequació del parc municipal i la compra de nous jocs infantils (91.233 euros).

A banda d’aquestes actuacions, l’annex d’inversions també inclou una partida inicial de 25.000 euros per iniciar l’adequació del carril bici i una de 100.000 euros d’arranjament de

camins i carrers que sumada a 100.000 euros més prevista dins la partida de despesa corrent duplica la inversió en la renovació i manteniment del ferm de les vies públiques, segons va indicar l’alcalde, que va explicar que també s’ha previst una partida de 16.000 euros per la compra a tres anys d’un edifici on

ubicar el refugi d’animals i desvincular-lo de l’arranjament de la nau que havia fet aquestes funcions prop de l’estació d’autobusos perquè és un projecte més costós. També va detallar com a inversió l’adequació de vestidors i millores en seguretat al Circuit d’Autocrós de la Serra.

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dimarts dos joves de 18 anys com a presumptes autors d’un robatori amb força.

Les detencions són el resultat d’una investigació iniciada el passat 22 de febrer, després de tenir coneixement que s’havia produït un robatori amb força en un centre educatiu de Mollerussa on van sostreure material informàtic.

Concretament, durant el robatori es van sostreure un ordinador portàtil i dues tauletes electròniques.

Arran d’aquests fets, es va començar una investigació per part del cos de seguretat, amb

la qual es van recuperar una de les tauletes sostretes i també es va identificar a un dels presumptes autors del robatori.

El passat dimarts va finalitzar la investigació amb la detenció, a Mollerussa, dels dos presumptes autors del robatori i la recuperació de la resta del material sostret, que ha estat lliurat al seu legítim propietari.

Els detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant dels agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de la capital del Pla d'Urgell, amb l’obligatorietat de presentar-se davant del jutge quan siguin requerits.

PALAU D'ANGLESOLA

La trobada de Cassola de Tros al Palau d’Anglesola es converteix en concurs AJUNTAMENT DEL PALAU D'ANGLESOLA

El primer diumenge d’abril va acollir al Palau d’Anglesola la recuperació de la tradicional festa de la Cassola de Tros, que va quedar aturada la primavera del 2020.

Com a novetat, la trobada popular es va convertir en competició. Un total de 8 colles es van animar a par-

ticipar en el 1r Concurs de Cassoles de Tros del Palau d’Anglesola: cinc del municipi, una de Torregrossa, una dels Alamús i una de Linyola. També hi havia la possibilitat de sumar-se a la cassola popular, cuinada pel Poli Bar. El jurat, format pel Pepito Lladonosa, reconegut cui-

ner de Lleida, la Taia Zahariya barista premiada en diferents certàmens, en Jordi Fígols (cuina) i Rosa Salvia (sala) professors de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, van atorgar el primer premi a la cassola dels Alamús, seguida de la del Jovent del Palau i la de la colla del Joan Miró.

Totes les colles que van participar en la festa van rebre un obsequi amb productes de la terra.

La jornada es va solidaritzar amb el poble ucraïnès, recollint 1.200 euros per atendre les víctimes de la guerra. Ho van fer possible els 280 comensals, l'organització i col·laboradors.

Segona quinzena de març de 2022

11

PLA D’URGELL

Retorna la fira Autotrac després de tres anys d'aturada MOLLERUSSA

MARINA RÚBIES

PALAU D'ANGLESOLA

El Palau d’Anglesola recupera el Cros

AMPA ARNAU BERENGUER

Aquest cap de setmana es recupera la Fira de l’Autotrac, dedicada al sector d’ocasió de l’automòbil, maquinària agrícola i industrial, que assoleix la seva 32a edició després de tres anys d’aturada. L’última edició fou l’any 2019, ja que en els darrers anys s’ha vist aturada per la pandèmia i les restriccions sanitàries posteriors.

La nova edició del certamen s’iniciarà el divendres 8 d’abril, amb un horari de 10 del matí a les 8 del vespre fins al diumenge dia 10. L’Autotrac d’enguany comptarà amb 11.000 metres quadrats d’exposició comptant recintes firals i exteriors. La inauguració anirà càrrec el director general de Comerç de la Ge-

neralitat de Catalunya, Jordi Torrades, divendres a 2/4 de 6 la tarda.

L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Xavier Roure, han detallat que la fira obrirà amb 21 expositors: 17 d’automoció, 3 de maquinària agrícola i industrial i 1 de serveis.

També han confirmat les previsions de mantenir les vendes pel que fa al sector automobilístic respecte a anys anteriors i els actes oficials, que se situen amb 143 vehicles venuts en l’edició de l’any 2019. Així i tot, l’alcalde i el director de l’ens han afirmat que hi ha hagut canvis en el mercat de l’automòbil; ja sigui a

causa de la falta d’estoc de xips provinents de la Xina per als vehicles nous, com en la tendència de compra de vehicles de segona mà, on els compradors ja aposten per gammes mitjanes i altes. Han detallat que enguany no hi haurà secció outlet, present en anteriors edicions del certamen.

Així mateix, Roure ha valorat el fet que enguany es recuperi divendres el tradicional dinar dels expositors, determinació que s’ha pres com a “símptoma de normalitat i agraïment als expositors”. El director ha recordat també el sorteig del Premi de 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe en el marc de la fira, iniciativa que pretén incentivar les vendes.

FIRA MOLLERUSSA

E l d i u m e n g e e l Pa l a u d’Anglesola va recuperar la prova atlètica emblemàtica de les contrades: el Cros. La vint-i-sisena edició del Cros del municipi va aplegar uns 540 joves esportistes de les terres de Ponent.

L’inici del dia ennuvolat no va privar del bon ambient a la pista situada al Parc dels Drets de la Infància i Adolescència. Els més matiners a provar el circuit van ser els sèniors, veterans i juvenils. I a partir de dos quarts de dotze, moment que va

sortir el sol, s’hi van afegir els infants.

El Cros del Palau d’Anglesola és l’única prova c e l e b ra d a a q u e s t c u r s escolar a la comarca del Pla d’Urgell. L’energia i col·laboració de l’AMPA de l’escola Arnau Berenguer ha fet possible l’èxit de la jornada. Després de l’aturada obligada dels dos anys, els dorsals van omplir de color i esperit positiu la vila del Palau d ’ A n g l e s o l a . L’ o r g a n i t zació va celebrar «poder tornar a muntar bosses dels corredors, arcs, podi,

avituallament, entregar medalles… no només és signe de normalitat, és un motiu d’esperança i d’energia enmig dels moments complexos que vivim».

A més a més dels membres de l’AMPA, han fet possible el Cros el Consell Esportiu de les Garrigues, Consell Esportiu del Pla d’Urgell, l’Escola Arnau Berenguer, la Diputació de Lleida i l’Ajunt a m e n t d e l Pa l a u a i x í com moltes empreses col·laboradores de la comarca.

MOLLERUSSA

1r Gran Torneig de ‘Warhammer’ amb 150 participants Mollerussa acollirà dissabte 30 d’abril i diumenge 1 de maig el primer Gran Torneig de Warhammer 40.000, un popular joc d’estratègia amb miniatures, que atraurà 24 equips amb un total de 150 jugadors procedents de diversos llocs de l’Estat.

L’ e s d e v e n i m e n t , o r g a nitzat per l’Associació Lleidatana de Jocs Alternatius (ALEA) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa,

formarà part de les Jornades Lúdiques J3L de Mollerussa, una activitat oberta a tots els públics on es pot venir a jugar i conèixer el món dels jocs de taula.

El torneig esdevindrà una competició pionera a Lleida, la més gran que s’ha celebrat a Catalunya fins ara i de les més importants a Espanya que, a més, tindrà continuïtat anual i situarà la capital del Pla d’Urgell al mapa de les competicions

internacionals de jocs alternatius. En aquest sentit, durant l’esdeveniment es definirà també una segona zona on se celebraran tornejos classificatoris vàlids pel campionat estatal de dos jocs de taula populars; Catan i Carcassonn e, e l s q u a l s e s t a r a n oberts a tothom que hi vulgui participar sense inscripció prèvia. Les Jornades Lúdiques J3L també comptaran amb una petita fira del joc.

12

REPORTATGE

Segona quinzena de març de 2022

El certamen ofereix un total de 14 concerts amb diverses estrenes i també inclou activitats paral·leles com conferències i una exposició

Tot a punt per a una nova edició del Festival de Pasqua, el certamen referent de la música clàssica catalana CERVERA (Segarra)

Del 7 al 16 d’abril, tindran lloc a Cervera un total de 14 concerts i diverses activitats paral·leles que es concretaran en dues conferències, a més d’una exposició.

Enguany, la direcció artística del Festival, encapçalada per Jordi Armengol, vol homenatjar als compositors Gaspar Cassadó i Manuel Blancafort, en motiu del 125è aniversari dels seus respectius naixements.

En gran part dels concerts s’interpretaran obres d’aquestes autors i les activitats paral·leles també giraran al voltant de les seves figures.

El Festival s'ha iniciat aquest dijous amb el concert escolar, una activitat destinada al públic infantil i juvenil i a les se-

JORDI PRAT

ves escoles que es recupera després de l’aturada de dos anys. Aquest concert ha anat a càrrec de LleidArt Ensemble i Ballet de Barcelona que interpreta l’obra “Pere i el llop”.

El Festival s’inaugurarà oficialment el dissabte, 9 d’abril, al Paranimf de la Universitat i ho farà, com és habitual, amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC).

L’OJC estarà dirigida, per primera vegada, per una dona: Gloria Isabel Ramos. El programa del concert es titula “Cinc veus de la música orquestral catalana" i s’hi interpretaran obres de Blancafort, Homs, Oltra i Cervelló. En el marc d’aquest programa, també s’hi

inclourà una estrena absoluta.

Es tracta de la “Dansa macabra” del jove compositor Jordi Nus, natural de Les Borges Blanques i que actualment resideix a Los Ángeles.

Abans d’aquest concert, tindrà lloc la conferència: “Manuel Blancafort: un itinerari musical”, a càrrec de Xavier Calsamíglia, net del compositor i membre de la Fundació Blancafort.

L’activitat tindrà lloc a les 17.30 hores a l’Auditori Municipal amb entrada lliure. Calsamíglia farà un recorregut per la trajectòria vital i musical de Manuel Blancafort, on es coneixerà l’evolució que tingué com a compositor, des de la seva joventut fins a les últimes obres,

RICARD ROSSELLÓ

tot exemplificat amb projeccions i gravacions.

El diumenge 10 d’abril, a les 20 hores, clourà la primera setmana d’activitat el grup Hirundo Maris, liderat per Arianna Savall i Petter Udland Johansen, el qual ens aproparà en concert, per primera vegada a Catalunya, un gran gruix de les cançons del nou disc “Poésie et Musique”. El concert explora l’estreta relació que mantenen des de sempre la poesia i la música des de l’assolellada Mediterrània fins la gèlida Escandinàvia. D’aquesta manera, s’hi podran escoltar obres d'art dels segles XIX i XX, amb compositors catalans com Mompou i Toldrà, espanyols com Garía Lorca i Santiago de Múr-

cia i europeus com Schumann, Strauss, Chopin i Grieg, tots ells tan significatius per a aquest gènere de la cançó artística.

El festival es reprendrà el dijous dia 14 d’abril, amb la conferència: “Gaspar Cassadó: un llegat que espera” a càrrec de Gabrielle Kaufman, violoncel· lista i doctora en teoria de la interpretació musical. Al vespre, actuarà el Cosmos Quartet que oferirà obres de Gerhard, Blancafort, Webern i Ravel.

Divendres, dia 15, s’iniciaran els concerts matinals. En aquesta jornada, estaran dedicats a Gaspar Cassadó i hi actuaran el violoncel·lista Pau Codina i el Trio da Vinci en múltiples concerts. Després, ja al vespre, el Paranimf de la

Universitat acollirà la “Missa Regalis” de Francesc Valls, una estrena absoluta en coproducció amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).

Durant el concert, també es podrà escoltar un motet conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra.

Dissabte, 16 d’abril, serà l’última jornada i s’iniciarà amb els concerts matinals dedicats a la figura de Manuel Blancafort.

En aquest cas, podrem escoltar-hi per una banda, el pianista, Miquel Villalba; i per l’altra, la mezzosoprano Anna Alàs acompanyada d’un nombrós grup instrumental. Per cloure, la Coral Cantiga oferirà “"Homenatge a Mompou. Revisitant les Cançons i danses".

PROGRAMACIÓ 12È FESTIVAL DE PASQUA DE CERVERA

07 abril

14 abril

PERE I EL LLOP LleidArt Ensemble i Ballet de Barcelona 11.00 h · Gran Teatre de la Passió

QUARTET COSMOS Obres de Gerhard, Blancafort, Webern i Ravel 20.00 h · Paranimf de la Universitat

09 abril

ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL

15 abril

MATINAL CASSADÓ

Direcció: Glòria Isabel Ramos 20.00 h · Paranimf de la Universitat

Pau Codina (violoncel) 11.30 h i 13.00 h · Església de Sant Joan

10 abril

HIRUNDO MARIS Poesia i música 20.00 h · Paranimf de la Universitat

Trio da Vinci 11.30 h i 13.00 h · Auditori Municipal

Segona quinzena de març de 2022

15 abril

16 abril

MISSA REGALIS DE FRANCESC VALLS Ensemble Lisboa 1740 Director i orgue: Miquel Jaloto 20.00 h · Paranimf de la Universitat

MATINAL BLANCAFORT Miquel Villalba (piano) 11.30 h · Aula Bach del Conservatori

Les cançons per a veu i cambra Anna Alàs (mezzosoprano) 11.30 h · Aula Bach del Conservatori

16 abril

CORAL CANTIGA Homenatge a Mompou.

Revisant les Cançons i danses 20.00 h · Paranimf de la Universitat

13

REPORTATGE

ENTREVISTA

Arianna Savall, Hirundo Maris Com a arpista, parli’m sobre el fet de donar a conèixer el caràcter i riquesa de les arpes en els temps d’avui.

El primer cop que vaig veure i sentir l'arpa, va ser en un assaig que feia la meva mare a casa, per després gravar el seu primer disc com a solista, de Giulio Caccini. Va ser un amor a primera vista! Em vaig quedar totalment fascinada i meravellada per aquest instrument, pel seu so, la seva forma, la manera de tocar-lo... en fi, totalment encisada! Llavors jo tenia 8 anys, i en el poble que vivíem, al Jura suís, no hi havia cap professor d'arpa, però si una molt bona mestra de piano i música, i va ser amb el piano que vaig començar, i cap als 10 anys vaig començar amb l'arpa. El fet d'haver fet piano i arpa em va anar molt bé, ja que són dos instruments que tenen molt en comú, i s'enriqueixen mútuament. Després quan feia els meus estudis d'arpa clàssica, gràcies als meus pares, vaig descobrir l'arpa antiga, i aquí també em vaig quedar totalment fascinada per aquest instrument tan diferent de l'arpa clàssica! Llavors ja em vaig especialitzar amb les arpes antigues i el cant. L'any passat va sortir un disc meu Le Labyrinthe d'Ariane (Alia Vox), dedicat a les set arpes antigues, i és viatge sonor que et fa descobrir les músiques i les sonoritats tan belles i màgiques de les arpes medievals, renaixentistes i barroques.

L'arpa antiga encara és un instrument molt desconegut, i els que som especialistes d'ella, encara ens queda molta feina per fer! Sí, que en aquest últim temps l'arpa viu un moment de renaixença. Ho he pogut comprovar amb els meus alumnes d'arpa, i amb el públic quan faig concerts, que l'arpa arriba d'una manera molt profunda a l'ànima de la persona, sigui petit o gran, és igual l'edat que tinguis, el seu so és com hipnòtic i t'aporta pau, bellesa i poesia, elements tan necessaris en aquests moments. L'arpa és un instrument ancestral, i ens evoca un passat molt llunyà, però tan estimat, és com un record d'un paradís perdut, i sentir-la, ens fa somiar en un món una mica millor... i si cantes i toques l'arpa alhora, això ja és màgia total! Evidentment, ho has de fer molt bé, i tenir el talent per fer-ho, i moltes hores d'estudi!

Hirundo Maris es va fundar l’any 2009.

Ja son 13 anys creant un toc personal amb un inconfusible segell sonor. Com ha estat el recorregut del conjunt?

Hirundo Maris es va crear el setembre del 2009, en el moment que va sortir el nostre disc "Peiwoh"(Alia Vox). Amb el meu marit, en Petter Udland Johansen, ja feia un temps que buscàvem un nom que harmonitzés bé amb el nostre esperit i amb el que volíem transmetre. I aquest nom, Oreneta de mar, en llatí, ens va semblar perfectes per a nosaltres. És un ocell, el cant dels ocells, és una cosa que sempre ens ha meravellat, és un ocell nòmada, com la nostra vida, i que viu entre el nord i el sud, com nosaltres. Jo en aquell temps vaig poder treballar amb la prestigiosa discogràfica ECM i el seu creador, en Mafred Eicher, i vàrem tenir la possibilitat de poder gravar el nostre primer disc "Chants du Sud et du Nord" amb ell. Això va ser una experiència molt interessant i poder fer aquest disc amb ells ens va obrir tot un altre univers. Des d'aleshores hem gravat amb diferentes discogràfiques, entre elles, Carpe Diem, Fuga Libera i Sony. I hem tret 6 discos amb Hirundo Maris, més dos en solitari, Le Labyrinthe d'Ariane (Alia Vox) i The road not taken (Carpe Diem Records). A Hirundo Maris, la font principal és la música antiga, però tant en Petter com jo, tenim una connexió molt forta amb les músiques tradicionals, i amb la creació pròpia. I per això també volem mostrar amb Hirundo Maris, el nostre amor per estils diferents, d'èpoques diferents, així i tot és clar que la música antiga, té una part molt important en el nostre projecte. Hirundo Maris està format per músics d'arreu del món, i tenim la gran sort de compartir també una amistat amb els músics que fem camí. El nucli més intern del grup, ve una part a

Cervera pel concert del diumenge. Amb Hirundo Maris, hem volgut crear un so innovador, on la música antiga, tradicional i de creació pròpia harmonitzen d'una forma molt poètica, elegant i respectuosa.

Quina és l’ànima del disc que presenteu en el marc del Festival de Pasqua de Cervera? Què hi descobrirà el públic? D’on sorgeix aquesta intenció d’explorar la relació de la poesia i la música?

L'ànima del disc "Poésie et musique" (Fuga Libera) és la poesia. Totes les cançons que interpretem van ser creades a partir d'un poema o d'un text poètic. I tant en Petter com jo, tenim un gran amor per la poesia i la música que està íntimament lligada a la paraula cantada. El repertori del disc és a la base per cant i piano, i amb Hirundo Maris, ho hem adaptat per guitarres, arpa, hardingfele, contrabaix, percussió i mandolina. La música ja era perfecta en si mateixa. Simplement li hem volgut donar un color diferent, i ja en l'època de Schubert, es van fer alguns temes amb guitarra en lloc de piano, i a partir d'aquest fet, hem creat un univers sonor diferent, potser més intimista, on la corda polsada i fregada fusionen molt bé amb aquesta música tan subtil i delicada. Les nostres veus, també harmonitzen molt bé amb aquesta sonoritat íntima i càlida. Ens fa molta il·lusió poder presentar aquest disc, en aquest preciós festival i en un espai tan bonic! En el concert la música catalana, hi té un lloc important, i cantarem cançons de Toldrà i Mompou, juntament amb temes tradicionals catalans d'una gran bellesa.

14

NOGUERA

L’Ajuntament d’Àger incentiva l’adhesió del veïnat als Next Generation ÀGER L’Ajuntament d’Àger ha iniciat un estudi pels diferents pobles que té per objectiu determinar quins habitatges buits o en mal estat poden optar als fons Next Generation. Tot, amb la finalitat d’informar el veïnat que s’hi pugui acollir, perquè puguin aprofitar al màxim aquests fons que serveixen per impulsar la transició ecològica i la transformació digital.

En concret, el consistori ha començat a treballar aquesta setmana als pobles de Millà i Agulló, i està previst dur a terme el treball de camp en cadascun d e l s n u c l i s q u e c o m p onen Àger. Una vegada hagi estudiat els habitatges existents, i s’hagi elaborat una base de dades amb aquells que poden optar als fons, està previst posar-se en contacte amb les persones propietàries

AJUNTAMENT D'ÀGER

de les parcel·les i els habitatges, per informar-les sobretot el que poden aconseguir si formalitzen la seva sol·licitud per optar als Next Generation.

L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, ha explicat que aquesta iniciativa beneficiarà el veïnat del municipi i, a la vegada, permetrà combatre el despoblament rural, en la mesura que aquestes ajudes que serveixen per finançar projectes de rehabilitació energètica o de regeneració urbana, entre altres, i això animarà a dur a terme els seus projectes a les persones que tinguin habitatges per reformar o abandonats.

En últim terme, explica Burgués, “donarà vida al poble, i el manteniment dels habitatges particulars farà que tinguem un nucli antic més cuidat”, ha detallat l’alcaldessa.

Aquesta iniciativa es duu a terme en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Noguera, que ha engegat la redacció del Pla E s t ra t è g i c d ’ H a b i t a t g e amb la finalitat de poder acompanyar els municipis en la identificació, valoració, definició i planificació d’aquelles accions i inver-

sions, que es puguin finançar amb recursos existents, especialment en el marc dels Next Generation.

D’aquesta manera, el Consell Comarcal i el consistori col·laboraran per tal que el territori es pugui veure el màxim beneficiat possible d’aquests ajuts de recuperació europeus.

Segona quinzena de març de 2022

BALAGUER

Detinguts per robatoris en benzineres de la Noguera i el Pla d’Urgell Els Mossos d’Esquadra van detenir el dia 29 de març a la capital de la Noguera a dos joves de 20 i 21 anys com a presumptes autors d’un delicte continuat de robatoris amb força en benzineres de localitats de la plana de Lleida.

Les detencions son el resultat d’una investigació iniciada el passat mes de febrer, després de detectar-se diverses sostraccions de combustible en dues benzineres de la Noguera i Pla d’Urgell.

Concretament, en diverses ocasions, dues persones van manipular els sortidors per aconseguir el combustible de manera fraudulenta.

Aquesta operació, que es va repetir més de set

vegades, consistia a omplir el dipòsit del vehicle propi o d’altres persones, a les quals els havien proposat omplir-lo a un preu més barat. En alguna ocasió, van carregar el combustible en garrafes per endur-se'l a altres indrets.

La investigació va permetre identificar els dos presumptes lladres i, finalment, se’ls va localitzar i detenir a Balaguer.

Així i tot, la investigació continua oberta i no es descarta que estiguin implicats en més robatoris similars.

E l s d e t i n g u t s, u n d e l s q u a l s t é a n t e c e d e n t s, passaran pròximament a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer.

ARTESA DE SEGRE

S’instal·len tres miradors estel·lars a la serra del Montsec El Consell Comarcal de la Noguera, amb la col· laboració de l’Ajuntament de cada municipi, ha instal·lat tres miradors estel·lars en diferents ubicacions de la serra del Montsec.

Gràcies a la manca de contaminació lumínica, aquests indrets permeten una bona observació astronòmica del cel nocturn.

S’han instal·lat als municipis d’Artesa de Segre, Tiurana i Vilanova de Meià.

Aquesta acció forma part del projecte europeu Pirineus La Nuit, i n’és soci el Consell Comarcal de la Noguera. El projecte es defineix com una estratè-

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

gia pirinenca per millorar la qualitat dels ecosistemes transfronterers per protegir i millorar la foscor natural nocturna. També en són socis 2 entitats navarreses i 3 de

franceses, i és finançat pels fons europeus POCTEFA. En aquests miradors hi ha instal·lats un indicador de l’estrella polar (Polaris), que permet localitzar-la a la cua

de l’Óssa Menor i un plafó rodant que cal col·locar en la data de l’observació.

A ull nu s’hi localitza l’esmentada Óssa Menor (Ursa Minor) i la resta de constel·

lacions circumpolars que sempre es pot veure en la nostra ubicació geogràfica, encara que en diferents posicions: l’Óssa Major (Ursa Major), el Drac (Draco), Cefeu (Cepheus) i Cassiopea (Cassiopeia).

A la roda també es marquen els canvis d’estacions: Equinoccis (EQ) i Solsticis (SL). Per completar la informació, hi ha instal·lat un plafó fix on s’explica com observar el cel nocturn.

La ubicació dels miradors astronòmics és a Vilanova de Meià (la Lloella del Llop); Tiurana (Ermita de Sant Ermengol) i Artesa de Segre (el Castellot).

La participació en el projec-

te PLN reforça la valorització i la protecció del cel fosc estrellat de la Noguera i complementa les actuacions dels municipis de la comarca per ser certificats com a zona Starlight.

Actualment, 5 municipis han obtingut la certificació de destinació i reserva Starlight (Àger, les Avellanes i Santa Linya, Camarasa, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià), i 13 més la de reserva (Ivars de Noguera, Algerri, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu de Sió, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Ponts, Oliola, Tiurana i la Baronia de Rialb).

Segona quinzena de març de 2022

15

NOGUERA

Els dos principals acusats del crim d’Artesa de Segre accepten 15,5 i 8,5 anys de presó i eviten el judici ARTESA DE SEGRE Els dos principals acusats de matar un home de 60 anys a Artesa de Segre, a la Noguera, el desembre de 2018, han acceptat quinze anys i mig i vuit anys i mig de presó.

Es tracta d’un noi i una noia d’entre 21 i 23 anys, que fa més de tres anys que són en presó provisional, i que han reconegut els fets en la vista de conformitat que es va dur a terme aquest dijous a l’Audiència de Lleida, evitant així la celebració del judici que havia de començar dilluns que ve i que estava previst que s’allargués fins dimarts de la setmana següent.

La fiscalia demanava inicialment 47 anys de presó per a cadascun d’ells. Els altres tres acusats, que van encobrir el crim, també van reconèixer els fets i van acceptar penes d’entre mig any i dos anys de presó.

LAURA CORTÉS (ACN)

El judici pel crim d’Artesa de Segre havia de començar dilluns 28 de març i el divendres, dia 25, s’havia d’escollir el jurat popular.

Les parts, però, van arribar a una conformitat en què s’ha acordat rebaixar les penes demanades inicialment als cinc acusats, aplicant-los l’atenuant de confessió, i evitar així la celebració de la vista. Així, els encausats han reconegut els fets i han acceptat la condemna pactada, que és ferma, ja que cap de les parts recorrerà.

D’aquesta manera, el principal acusat a qui es considera l’autor material del crim ha estat condemnat a quinze anys i mig de presó.

Concretament, ha acceptat 10 anys per assassinat, 2,5 anys per detenció il· legal, 6 mesos per furt en concurs amb un delicte continuat d’estafa i 2,5

anys per un delicte d’incendi.

L’altra acusada ha acceptat 5 anys de presó com a còmplice de l’assassinat, 2,5 per detenció il·legal, 6 mesos per furt i 6 mesos per falsedat documental.

Per aquest últim delicte també haurà de pagar una multa de 1.080 euros.

A m é s, e n t r e t o t s d o s hauran d’indemnitzar a la germana de la víctima amb 90.000 euros i hauran de tornar-li el cotxe de la víctima que es van quedar així com els 2.990 euros que es van gastar en compres fraudulentes amb la targeta del finat.

Els altres tres acusats

han estat condemnats a penes més baixes per un delicte d’encobriment.

Concretament, a un d’ells a sis mesos de presó, a un altre a un any i a l’últim a dos anys de presó (m i g p e r e n co b r i m e n t i 1,5 per incendi en grau de temptativa).

OS DE BALAGUER

Alemany presenta el consum de mel fresca per subscripció a domicili «Del rusc a casa», un nou concepte de consum de mel acabada de collir directament de l’apicultor a domicili. Aquest és el projecte que la marca d’Os de Balaguer presenta del 4 al 7 d’abril al saló internacional Alimentaria 2022 i que té per objectiu fomentar el consum de mel del territori. La fórmula per garantir-ne la frescor que ha ideat Alemany és la subscripció, de manera que cada temporada el consumidor rebrà a casa la mel de la darrera collita.

Els subscriptors rebran tres mels l’any, una per temporada: Mel de prima-

vera, Mel d’estiu i Mel de tardor, seleccionades en origen per Alemany d’apicultors de la península Ibèrica. Aquesta mel crua acabada de collir se servirà exclusivament en dos pots de vidre d’un quilogram que s’enviaran al domicili dels subscriptors.

La mel crua o mel fresca és mel acabada de collir de la darrera floració, extreta d’un paisatge floral concret, amb unes característiques organolèptiques singulars.

Es tracta d’un concepte de mel “raw” que posa l’accent en la puresa del producte i en el respecte a l’origen de la flor de tem-

MIREIA TENA

porada així com al seu envàs, sempre de vidre. De la mateixa manera, la marca vol fomentar el consum de mel dels apicultors del país. Els consumidors caldrà que s’adrecin al web per donar d’alta la subscripció.

El preu anual és de 92 euros i inclou 2 pots d’un quilo

de mel de cada una de les tres temporades. La iniciativa ‘Del rusc a casa’ forma part del segell BeeLab, que promou nous paradigmes de la mel, en aquest cas noves formes de consumir-la.

El segell BeeLab s’identifica amb la branca de Recerca, Desenvolupament i

Innovació de Torrons i Mel Alemany, en col·laboració amb diferents administracions, empreses i entitats del territori, com el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona, la UdL, l’IRTA així com entitats i empreses familiars com Pastoret, Vinagres Badia, Cal Valls, OliCastelló, entre altres.

A través del segell BeeLab, Alemany promou la recerca, el desenvolupament i la innovació de la mel per a la transformació de l’economia del territori partint de la base d’una economia verda, sostenible i digitalitzada.

CAMARASA

'Rave' a La Maçana Centenars de persones es van aplegar des del divendres 1 d'abril en una ‘rave’ al paratge natural de la Maçana, a Fontllonga i Ametlla, una entitat municipal descentralitzada de l'ajuntament Camarasa.

Els Mossos d’Esquadra van ser alertats dissabte al matí de la festa il·legal i van començar a fer controls per mirar d’evitar que hi accedís més gent.

Al seu torn també van començar a fer controls d’alcoholèmia i drogues als participants de la festa que abandonaven el lloc.

La ‘rave’ encara estava activa aquest dilluns 4 d'abril al matí, on els Mossos estaven a l’espera que els seus participants anessin marxant progressivament.

Posteriorment, la policia va mirar d’aclarir qui n’han estat els seus res ponsable s per tal de prendre mesures al respecte si s’escau.

A les 4 de la tarda del dilluns la música seguia sonant, encara hi havia unes 150 persones i uns 60 vehicles.

Finalment, els agents van identificar els organitzadors de la festa il· legal sobre 2/4 de 7 de la tarda, segons fonts d'Europa Press, i van decomissariar l'equip de música.

El president de Fontllonga i Ametlla, Josep Maria Camarasa, va explicar a Europa Press que durant la tarda del dilluns estaven acabant de desmuntar la festa.

16

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

Segona quinzena de març de 2022

Comencen les declaracions per la mort de 64 usuaris de la residència per covid Es presenta la Fira TREMP

Pallars terra de corder

TREMP El jutjat de Tremp va començar el dijous 31 de març a escoltar en fase d’instrucció les declaracions per la mort per covid de 64 usuaris de la residència Fiella, el novembre de 2020.

Els primers que citats a declarar com a testimonis van ser diversos Mossos d’Esquadra i responsables de Salut d’aleshores, com la llavors gerent a Lleida, Divina Farreny. Les declaracions s’emmarquen en la causa oberta contra dues extreballadores del centre per homicidi imprudent i tracte degradant. Pel que fa a l’altra causa oberta contra les mateixes investigades, per un delicte contra la seguretat en el treball, el jutjat ha cridat a declarar fins a 49 treballadors de la residència els dies 4, 5, 8, 19 i 26 d’abril.

El jutjat de Tremp va obrir el 9 de febrer dos procediments en relació amb la gestió del brot de covid-19

LAURA CORTÉS (ACN)

que va afectar la residència el novembre de 2020, arran de la denúncia presentada per la fiscalia de Lleida, el 3 de febrer. Les causes estan obertes contra l’exdirectora tècnica del centre i la responsable d’Higiene Sanitària; una per suposats delictes contra la seguretat dels treballadors i l’altra per suposats delictes d’homicidi imprudent i vexació injusta.

El brot va provocar la mort de 64 dels 142 residents del centre i, segons la denúncia de la fiscalia de Lleida, aquelles setmanes hi va haver

deixadesa en l’atenció als residents, falta de mesures per frenar el virus, descoordinació i una manca d’assistència sanitària real. D’entre les moltes irregularitats descrites per la fiscalia, destaquen que es va privar als usuaris d’una correcta assistència mèdica i que tampoc hi va haver coordinació amb els centres mèdics més propers. No es van servir sopars als residents fins passada la mitjanit i també s’apunta que aquells dies molts van passar fred, gana i set, recull la denúncia.

Una altra de les incongruències fa referència a la descoordinació. Era tan gran, segons fiscalia, que hi havia quadres de registre de temperatura o de subministrament de medicació a usuaris que portaven dies morts.

La gestió dels morts per covid-19 va ser caòtica fins al punt que familiars dels residents van passar dies sense tenir cap notícia de la situació. Alguns, van ser informats que es trobaven en bon estat de salut quan ja havien mort.

AJUNTAMENT DE TREMP

El dimarts 5 d'abril es va presentar el cartell i el preprograma de la Fira Pallars terra de corder, que tindrà lloc aquest mes de maig.

Es tracta de la primera edició que recupera totalment la presencialitat. I a més, s’amplia a tot el cap de setmana amb dues activitats centrals: el mercat firal de dissabte i el dinar popular, el diumenge. L’eix vertebrador de la Fira és la ramaderia de l’oví, tradicionalment un dels motors econòmics del Pallars i que defineix els paisatges del Jussà, així com la seva societat. Des de l’any 2015, l’Ajuntament de Tremp a través del seu programa

'Al teu gust, aliments del Pallars' desenvolupa un projecte de preservació, revalorització i dinamització d’aquest sector i d’altres vinculats a corder, com la carnisseria i la restauració.

Així, aquesta fira vol fer difusió de la cultura ramadera i que serveixi també per reivindicar el consum de la carn de corder, un producte de proximitat i amb alt valor nutricional i gastronòmic.

S’està acabant d’organitzar un programa d’actes on hi haurà des d’un tast de formatges conduït per Enric Canut, fins a la tradicional cercavila amb els Gegants de Tremp i els capgrossos xisquets.

SORT

Temor davant la consulta dels JJOO amb resposta binària El president del Consell ma afluència turística i pot Comarcal del Pallars So- "complicar" que la resposta birà, Carles Isús, va dir sigui "sí". Per Isús el 24 de que veu amb "temor" la juliol "no és la millor data" consulta pel fer de "supe- i va sentenciar que el Goditar-la" el projecte a una vern "va tard amb la conpregunta amb resposta sulta i la manera de fer-la". binària (sí o no). Isús va L'alcalde de la Seu d'Urgell, afirmar que "és arriscat" Francesc Viaplana, es va fer aquesta consulta quan mostrar "content" de tenir ja s'ha presentat la pro- ja data per la consulta i va posta tècnica dels Jocs reconèixer que "és una mid'hivern 2030. Pel que ca més tard del que s'havia fa a la data, 24 de juli- dit", però considera que ol, el president comarcal, aquest fet farà que el Gola veu com "un proble- vern tingui més marge per ma més" donat que en aportar tota la informació aquesta època al Pirineu necessària als ciutadans. és un període de màxi- Viaplana va valorar "molt

positivament" que l'àmbit de la consulta vinculant sigui a l'Alt Pirineu i Aran com "unitat territorial, vegueria i part més afectada en aquest projecte". L'alcalde de la capital de l'Alt Urgell va dir que veu bé que l'àmbit sigui el de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran per un "tema demogràfic" i va explicar que a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya i l'Aran votaran unes 55.000 persones, mentre que al Ripollès, Berguedà i Solsonès, 63.000 persones. Si a la

MARTA LLUVICH (ACN)

consulta s'hi afegissin les tres comarques de la Ca-

talunya central, la veu de l'Alt Pirineu i Aran quedaria

"molt diluïda", va sentenciar Viaplana.

TREMP

La GSS designa Joan Viñas com a Defensor del Personal GSS

El Consell d’administració de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) ha acordat instaurar la figura del Defensor del Personal, càrrec per al qual ha estat designat el doctor Joan Viñas Salas.

La figura del Defensor del Personal, anomenada també ‘Ombudsperson’, és una figura pionera en el siste-

ma sanitari de Catalunya i de l’estat espanyol. Gestió de Serveis Sanitaris és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut que gestiona l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida i l’Hospital Comarcal del Pallars, de Tremp. Viñas va ser rector de la Universitat de Lleida (UdL) entre

els anys 2003 i el 2011, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El Consell d’administració de GSS ha aprovat el protocol que estableix les funcions, el procediment i els principis d’actuació del Defensor del Personal de Gestió de Serveis Sanitaris. Les seves funcions seran les

de defensar les propostes i iniciatives del personal en l’àmbit laboral, docent i de recerca; millorar la defensa dels drets del personal dels centres i serveis dependents de GSS; promocionar el benestar del personal i un bon clima laboral, i promocionar la resolució de conflictes.

Segona quinzena de març de 2022

17

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Tres pobles de les Garrigues s’estrenen en la recollida de residus porta a porta ARBECA, LA FLORESTA I CERVIÀ DE LES GARRIGUES

JUNEDA

Pictogrames per a col·lectius vulnerables SALVADOR MIRET (ACN)

CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

Des del diumenge 3 d’abril, els veïns i veïnes d’Arbeca, la Floresta i Cervià de les Garrigues compten amb el servei de recollida de residus porta a porta per a les fraccions resta, orgànica, envasos i paper i cartró. Per facilitar el canvi de model, els habitants d’aquests tres municipis han rebut recentment un fulletó informatiu i un kit domiciliari format per un cubell multifracció, un cubell per a l’orgànica i bosses compostables.

Està previst implantar el sistema a les localitats de Juneda i Puiggròs el 2 maig, i progressivament s’estendrà a la resta de municipis de la comarca. Aquestes poblacions se sumen al Cogul i la Granadella, on ja es va posar en marxar la recollida domiciliària l’octubre de 2020 i el març de 2021, respectivament, amb un sistema de recollida híbrida. Justament el Cogul i la Granadella són els municipis que més han reciclat de la comarca durant el darrer any, coincidint amb la

implantació del porta a porta.

Els habitants d’aquests municipis han de lliurar els residus, prèviament separats per fraccions, al servei comarcal de recollida davant la porta de casa, els dies i hores determinats segons el tipus de fracció. Pel que fa al vidre, han de continuar llançant-ho als contenidors situats a la via pública.

Per a casos excepcionals, s’han habilitat àrees d’emergència videovigilades als tres municipis, on es podran dipo-

sitar les escombraries a qualsevol hora. L’ús d’aquests espais haurà d’estar justificat i s’amonestarà en cas d’un mal ús.

Amb aquest canvi de model el Consell Comarcal de les Garrigues pretén millorar les dades de la recollida selectiva a la comarca, oferint un servei més proper i còmode per als usuaris, eliminant els contenidors de la via pública i aportant beneficis ecològics i mediambientals. Aquest sistema trenca l’anonimat de

la brossa i ajudarà a reduir els abocaments incontrolats anònims. A més, amb el porta a porta domiciliari es reduirà la fracció resta i es disminuirà la despesa de l’abocador, allargant la seva vida útil, i es minimitzaran els futurs increments de la taxa d’escombraries, cada cop més penalitzada per l’increment del cànon de residus aplicat a la fracció resta. Així mateix, el nou sistema permetrà, en un futur, l’aplicació de taxes justes individualitzades.

JUNEDA

Exposició d'humor gràfic sobre el canvi climàtic ASSOCIACIÓ LA BANQUETA DE JUNEDA

El Complex Cultural, de la mà de l’associació la Banqueta, acull durant tot el mes d’abril l’exposició 'SOS Clima. Sense planeta no hi ha futur'. La mostra d’humor gràfic creada per l’Associació Humoràlia, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida té com a objectiu sensibilitzar sobre l’emergència climàtica. Consta de cinquanta

làmines d’artistes d’arreu del món i serà visitable els dies laborables de 16 a 19 h. L'1 d’abril tingué lloc la inauguració de la mostra amb Ermengol Tolsà, gargotaire i coordinador de l’exposició. Ermengol i els assistents van reflexionar al voltant de l’emergència climàtica, l’art gràfic i la lluita ambiental.

Juneda ha instal·lat pictogrames en diferents espais de la població amb l’objectiu de facilitar-hi l’accés a persones amb trastorn de l’espectre autista, discapacitats sensorials o intel· lectuals, desconeixement de la llengua d’acollida, entre altres situacions de vulnerabilitat, i a la vegada millorar la seva inclusió al municipi.

La iniciativa sorgeix d’una mare del poble amb dos bessons amb trastorn de l’espectre autista (TEA) no verbal i ha tirat endavant a partir de la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Lleida (UdL). En concret, ha estat clau la implicació dels estudiants i professores de l’últim curs del Grau d’Educació Primària – Menció en necessitats educatives especials i educació en la diversitat.

La idea va sorgir de Mireia Batlle Besora, una mare de Juneda amb dos fills petits amb autisme no verbal, Martí i Tura. Després d’obtenir la col·laboració de la UdL, la va traslladar a l’Ajuntament i ha acabat tirant endavant. «La voluntat

és promoure la inclusió al poble», va dir.

Els protagonistes del projecte, a més de professionals del consistori, han estat els estudiants dels darrers cursos de la Menció en necessitats educatives especials i educació en la diversitat, supervisats per les professores de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la Universitat de Lleida, Clara Sansó i Cristina Petreñas.

Els pictogrames estan pensats sobretot per facilitar la comunicació a persones amb autisme, discapacitats sensorials o intel·lectuals i que no coneixen la llengua.

Tot i això, «poden servir per a qualsevol persona, ja que fan més accessible la comunicació i que tothom hi tingui accés, facilitant que amb una imatge o un dibuix universal com són els pictogrames poder saber que et trobaràs dins d’aquest espai o quin entorn et trobaràs», va assenyalar Paula Ané, alumna del Grau d’Educació Primària – Menció en necessitats educatives especials i educació en la diversitat.

ARAN

VIELHA

Mor un esquiador sorprès per un allau a la Val d'Aran

Una desena de carreteres afectades per la nevada i el fort vent

Un esquiador va perdre la vida ahir al migdia a la Val d’Aran en veure’s sorprès per una allau.

Els serveis d’emergències van rebre l’avís a les 13.24 hores. L’esquiador es va veure arrossegat per l’esllavissada quan esquiava en una zona fora pistes de Baqueira, en concret a la zona d’Escornacabres.

Personal de pistes i els Pòmpiers d’Aran es van desplaçar fins al lloc i van localitzar el jove inconscient, tot i que no es trobava atrapat.

PÒMPIERS ARAN

Després d’intentar reanimar-lo sense èxit, l’esquiador va ser evacuat en helicòpter fins a l’heliport de Vielha, i traslladat després fins a l’Espitau Val d’Aran,

on va acabar morint.

Van intervenir en l’operatiu de rescat un helicòpter i una dotació dels Pòmpiers d’Aran i una ambulància.

MARTA LLUVICH (ACN)

Una desena de carreteres de Catalunya es troben afectades per l’abundant nevada al Pirineu i les fortes ratxes de vent.

Segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT), la C-28 està tallada per la neu al port de la Bonaigua, mentre que són obligatòries les cadenes a la C-142b a Naut Aran, la C-147 a Esterri d’Àneu, la C-28 entre Vielha i Naut Aran, l’L-500/L-501 a la Vall de Boí, l’N-141 a Bossòst i la BV-4031 a Castellar de n’Hug.

En paral·lel, l’N-260 està interrompuda a la circulació de vehicles al coll dels Belitres, entre Portbou, a l’Alt Empordà i Cervera de la Marenda, per la forta tra-

muntanada, amb ratxes superiors als 120 km/h.

No es pot passar, ja que la via RD914 de l’estat francès es troba tallada pel fort vent.

18

CULTURA

Sound de Secà inicia un micromecenatge per «+», el seu nou espectacle CERVERA (Segarra) La companyia cerverina Sound de Secà ha començat una campanya de micromecenatge per finançar part de la seva cinquena producció “+”.

Un espectacle nocturn de carrer de mig-gran format que estrenaran aquest setembre a Fira Tàrrega 2022, dins del programa de Suport a la Creació.

El projecte necessita aconseguir 5.000 € en 40 dies.

Les aportacions es poden fer a través del web de Verkami i aniran destinades a la compra de material d’il· luminació, escenografia, vestuari, instruments i material de so.

La companyia va néixer el 2009 amb la finalitat d’experimentar diferents llenguatges a través de la percussió. L’evolució del grup de percussió l’ha marcat la investigació de noves disciplines com el teatre, la dansa, la veu i la música. Es defineixen com una companyia d’espectacles de carrer híbrids que experimenta diferents llenguatges a través de la percussió amb la voluntat d’entrar al cor de les persones i omplir-les de complicitat.

L’any 2017 van estrenar el seu primer espectacle “EMORIÔ” a Fira Tàrrega.

Un any després, ho van fer

SOUND DE SECÀ

amb “SABOR” a Fira Mediterrània i l’any passat, van presentar “BAGATEL·LA” a la Fira del Torró d’Agramunt. “+” és la segona part d’una trilogia d’espectacles que va començar amb “POSSÊ”,

estrenat el 2019 a Fira Tàrrega. Un conjunt de tres produccions amb un mateix propòsit: parlar de comunitat, grup i família i reivindicar l’espai públic com a lloc de trobada.

Gran trobada d’alumnes de sardanes adults del programa Saltem i Ballem per a adults a les Terres de Ponent.

La trobada de Balaguer començarà a les onze del matí al Parc de la Transsegre amb l’acompanyament de la cobla Jovenívola d’Agramunt, i constarà d’una primera part de presentació de centres participants amb galop, sardanes de lluïment i sardana de germanor. Tot seguit hi haurà una breu balla-

TÀRREGA (Urgell)

Marcel Fabregat presenta 'Opia' MARCEL FABREGAT

BALAGUER (Noguera)

B a l a g u e r p r e p a ra u n a gran trobada de sardan e s, t i n d r à l l o c e l d i s sabte 14 de maig, i està previst que aplegui uns sis-cents participants vinguts d’arreu de Catalunya, coincidint amb la capitalitat de la sardana de Balaguer. Per primera vegada, la trobada acollirà tant als alumnes dels cursos d’adults dels centres cívics de la Generalitat, com als participants

Segona quinzena de març de 2022

PAERIA DE BALAGUER

da oberta a tot el públic assistent, i seguidament els participants i acom-

panyants es desplaçaran al Molí de l’Esquerrà per al dinar de germanor.

L’ a r t i s t a t a r g a r í M a rcel Fabregat llançarà el pròxim 2 de maig Opia, el seu primer àlbum en solitari que anirà acompanyat d’un espectacle musical amb llums i so immersiu ideat per a l’ocasió i que anirà de gira per tot el territori els pròxims mesos.

Marcel Fabregat, creador i investigador musical, va idear el seu primer àlbum de música ambiental durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19.

L’ a r t i s t a v a l l e g i r « T h e dictionary of Obscure Sorrows» de John Koenig, un diccionari de paraules inventades per a emocions, però que no existeixen paraules per expressar-les. D’aquí, li va cridar l’atenció la paraula Opia, que «representa la intensitat ambigua de mirar algú als ulls, que

es pot sentir alhora invasiu i vulnerable» explica el músic.

El concert és un nou concepte d’espectacle que comptarà amb una escenografia original i un disseny de llums fet a mida creat per l’artista Gerard Feliu i un disseny de so immersiu per a una actuació de més d’una hora de durada.

E n e l s d a r r e r s m e s o s, Marcel Fabregat ha prep a ra t t o t e l m u n t a t g e amb la creació d’un piano dissenyat per a l’ocasió i un muntatge lumínic únic.

El 15 de maig, en plena Festa Major de Tàrrega, M a r c e l Fa b r e g a t f a r à l’estrena al seu poble al Teatre Ateneu. Posteriorment, Opia ja està programat en diverses ciutats d’arreu del territori com Menorca, Urriés o Mas Colom.

BALAGUER (Noguera)

TÀRREGA (Urgell)

Josep Vallverdú presenta una revisió de la Blancaneu amb ‘El vuitè nan’

Concurs per dissenyar el cartell de la Festa Major

L’escriptor Josep Vallverdú En roda de premsa, Vallvertorna a les llibreries amb la dú ha reivindicat que el púnovel·la per a joves ‘El vui- blic infantil “necessita fantatè nan’ (La Galera). L’autor sia” i ha celebrat que el cèlede Balaguer planteja una bre personatge que protagorevisió del conte clàssic nitza una de les seves obres, dels germans Grimm de la Rovelló, ja sumi 27 edicions Blancaneu i els set nans. i 60.000 exemplars venuts.

Als seus 98 anys, Vallver- “Escriure per la canalla rejodú s’ha interessat per sa- veneix”, ha comentat. ber què passaria si a la La idea d’escriure ‘El vuitè història fossin 8 nans en- nan’ li va sorgir “per atzar”. lloc dels 7 tradicionals. La “Vaig pensar que per què hahistòria se centra en un via de ser la Blancaneu i els bosc encantat on viuen 7 nans i no podien ser-ne 8. els nans quan apareix un Ràpidament, em vaig posar nadó que cuidaran com si davant l’ordinador a escriufos un dels seus. Però el re”, ha relatat. vuitè nan un dia creixerà Amb el volum, Vallverdú massa. A la novel·la també planteja una història plena hi apareix el personatge de tota mena d’aventures, femení de la Blancaneu situades en un temps antic amb “major caràcter” i el imprecís. L’acció se situa a masculí del príncep que la zona on viuen els nans, s’allunya lleugerament del entre el bosc i la ciutat. paper que li adjudica la L’autor ha explicat que els història tradicional. personatges principals són

GUILLEM ROSET

la Blancaneu i el príncep.

El masculí és qui viu aventures mentre que el femení pateix les conseqüències del que passa. Això sí, Vallverdú ha plantejat una Blancaneus amb més caràcter i hi suma el protagonisme dels animals. “No és una noia delicada, té caràcter”, ha sentenciat.

La Regidoria de Cultura de Tàrrega ha publicat les bases del concurs per dissenyar la imatge que il· lustrarà el cartell de la Festa Major 2022 de la ciutat.

La convocatòria s’adreça a totes les persones majors de 18 anys que vulguin presentar les seves propostes inèdites.

Els treballs s’han de lliurar abans de les 2 del migdia del proper dimarts 19 d’abril a les oficines de la Regidoria de Cultura (plaça de Sant Antoni). Com és costum, les entitats que integren el Consell Municipal de Cultura exerciran de jurat.

Els candidats han de presentar creacions originals que mai abans hagin concorregut en cap altre certamen. El disseny s’ha d’inspirar en les diverses

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

expressions de la Festa Major de Tàrrega (símbols locals, cultura popular, música, gastronomia, trobades, etcètera). El treball guanyador rebrà una dotació econòmica de 300 euros.

Els dissenys presentats poden utilitzar lliurement qualsevol tècnica artística plàstica i se’n valorarà les imatges, els elements tipogràfics, l’elaboració i la composició.

També es tindrà en compte la incorporació de valors in-

clusius com és el cas de la representació de la diversitat sexual i de gènere i la no reproducció d’estereotips en aquest sentit. Les bases completes es poden consultar al web.

La Festa Major de Tàrrega se celebrarà del 12 al 15 de maig recuperant la plena presencialitat a totes les activitats programades, les quals englobaran propostes per a totes les edats.

Segona quinzena de març de 2022

19

CULTURA

Preixana presenta les activitats pel 50è Aplec de la Sardana a Montalbà PREIXANA (Urgell) Preixana ultima els detalls pel 50è aniversari de l’Aplec de la Sardana a Montalbà, que se celebrarà a la vila el 18 d’abril, el dia de la Mona de Pasqua, al parc de Montalbà.

La presentació va anar a càrrec de Jaume Pané, alcalde de Preixana, i Sandra Heras, regidora del consistori.

E n g u a n y, e l c e r t a m e n compleix 50 anys des de la seva primera celebració, l’any 1971. L’acte va néixer de la mà de la Joventut Cultural i Recreativa de Preixana amb molta força, arran de les acaballes de la dictadura. «Aquest aplec és dels més vells de les Terres de Lleida i que, a excepció de la pandèmia, sempre s’havia celebrat al Parc de l’Ermita de Montalbà», va explicar l’alcalde.

Les activitats, que es van detallar ahir, donaran el tret de sortida el Dilluns de Pasqua amb la benvin-

TÀRREGA (Urgell)

MARINA RÚBIES

guda a l’Aplec i l’enlairament de la senyera a 2/4 de 12 del matí, que seguirà amb la inauguració del monument commemoratiu del 50è aniversari de l’Aplec.

Durant tot el dia es podrà gaudir de l’exposició fotogràfica dedicada als 50 anys de l’aplec de Montalbà, acompanyada de l’exposició de banderins de l’Aplec.

A les 12 del migdia serà el torn de la primera i esperada ballada de sardanes amb la Bellpuig Cobla. A la mateixa hora hi haurà una exhibició de punts lliures a càrrec de la colla Dolç Infern de Lleida i un concurs de dibuix per a infants.

Ja entrada la tarda, a les 5, està programada una segona ballada de sarda-

nes amb la Bellpuig Cobla i l’actuació de la colla Gegantera de Preixana.

Finalment, a les 6 de la tarda tindrà lloc l’acte institucional del 50è aniversari, amb parlaments, reconeixements i un pastís de celebració de la commemoració. També hi haurà un sorteig d’obsequis i la tradicional mona de pasqua de La Perla.

Es commemora per primer cop el Dia Internacional del Poble Gitano AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Segons informa l’Ajuntament de Tàrrega, enguany la capital de l’Urgell commemora per primer cop el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el 8 d’abril.

La Regidoria de Cultura de Tàrrega ha programat un seguit d’activitats per celebrar el dia adreçades a la població targarina. Fins al dia 15 d’abril, la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell ofereix una mostra de llibres que parlen sobre el poble gitano. La biblioteca també acollirà l’exposició 600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins

un país, que es podrà visitar del 25 d’abril al 25 de maig.

A més, hi ha programat un concert gratuït de rumba catalana que oferirà la nissaga targarina dels Pubill aquest dissabte 9 d’abril a les 8 del vespre a la plaça de Sant Antoni.

A banda de les activitats culturals, el consistori portarà a votació en el Ple de demà una declaració institucional per afirmar que «són necessaris més esforços per a contribuir a difondre i reivindicar el paper del poble gitano al conjunt de la nostra societat».

AGRAMUNT (Urgell)

L’Associació Catalana de la Crítica d’Art es renova amb nova junta L’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) es renova amb una nova junta conformada per una confluència de perfils professionals molt diversos que governarà l’entitat pels tres anys vinents amb la clara intenció de renovar-la i donar-li un nou impuls.

Els membres de la nova junta son el crític d’art i director de la Fundació Arranz Bravo Albert Mercadé (presidència), la comissària i gestora cultural Zaida

ACCA

Trallero (vicepresidència), la historiadora de l’art Mariona Seguranyes (vicepresidència), l’historiador de l’art i gestor cultural Miquel-Àngel Codes Luna (secretaria), el crític d’art Joan Vila i Boix (tresoreria), el docent Felip Gonzàlez (vocalia), l’historiador de l’art i director de Lo Pardal Pau Minguet (vocalia) i la curadora independent Caterina Almirall (vocalia).

Segons un comunicat enviat, el programa que desenvoluparan els pròxims tres anys

CERVERA (Segarra)

guiment de les diferents irregularitats inherents a la professió de la cultura del país.

I finalment, obtenir una ACCA amb una organització més eficient. La nova junta apel·la a una estructura de treball més organitzada, transparent i comunicativa, basada en el compliment d’uns objectius, els quals estaran supeditats a un calendari i al dret de revocació per part dels socis.

PAERIA DE CERVERA

Primera edició del Festival de teatre Txafacarrers amb espectacles gratuïts Cervera ha presentat una nova proposta vinculada a les arts escèniques. Es tracta del 1r Festival de teatre de carrer Txafacarrers, que oferirà tres espectacles gratuïts per a tots els públics a càrrec de companyies de ressò internacional: Campi Qui Pugui, Circo La Raspa i Cia La Tal. El festival se celebrarà el dissabte 30 d’abril, en

es basarà en tres idees centrals. En primer lloc, la nova junta busca aconseguir una ACCA més dinàmica. La nova junta considera que la força motriu de l’ACCA radica en la pluralitat de mirades professionals que es desprenen en l’activitat dels més de 230 associats.

D’altra banda, busquen aconseguir una ACCA més representativa. En el nou mandat es vol emprendre una acció més intensa i extensa en la denúncia i se-

places i carrers de la ciutat de Cervera. Començarà a les 12 hores, a la plaça Universitat, amb l’espectacle itinerant “Rats!” de Campi Qui Pugui. La companyia de Castellserà, municipi de l’Urgell, portarà a Cervera aquest espectacle basat en el conte tradicional “El flautista d’Hamelín”, que ha representat amb èxit a escala internacional.

A la tarda, a 2/4 de 6, es re-

presentarà l’espectacle de circ “Cataplum!”, a la plaça del Sindicat. Circo La Raspa, companyia provinent d’Osca, oferirà les seves habilitats circenses en una funció directa i participativa per a tots els públics.

Finalment, la Companyia La Tal oferirà l’espectacle “Carilló”, en què la màgia surt de dins d’un rellotge gegant, a la plaça Major.

Es tracta d’una represen-

tació que ha triomfat en festivals internacionals. Hi haurà dues funcions, a les 2/4 de 8 del vespre, i amb il·luminació a les 9 del vespre.

La proposta es va presentar el dimarts 5 d'abril a la plaça del Fossar, el paer en cap, Joan Santacana; la regidora de Festes i Aquelarre, Mireia Brandon, i el director artístic del Festival, l’actor cerverí Ivan Alcoba.

20

DIVERSOS

La Vall de Boí estrena fibra òptica amb connexió de 1.000 Mb VALL DE BOÍ (Alta Ribagorça) El veïnat de la Vall de Boí han passat de navegar amb entre 1 Mb i un màxim de 20 a gaudir d’una connexió amb 1.000 Mb. L’operador Adamo ha instal·lat fibra òptica a la localitat pirinenca, amb poblacions situades entre 1.100 i 1.400 metres d’altitud.

Aquest canvi d’intensitat millora notablement l’estabilitat del senyal que reben els residents. Siguin aquests fixos o eventuals, facilitant activitats que en el present són habituals com son el teletreball, educació en línia, compres per Internet, cites mèdiques telemàtiques o consum de productes d’entreteniment, entre d’altres.

Així, la companyia està acabant durant aquests dies, entre finals de març i principis d’abril, el desplegament de xarxa, que està sent progressiu. Serà en un total de 1.890 habitatges repartits entre diferents entitats singulars de la localitat: Bar-

ruera (302 llars), Boí (253), Durro (190), Taüll (397), Pla de l’Ermita (690) i Erill la Vall ( amb 58 immobles), enclavat a la falda del bec Erill, que queda a més de 2.500 metres d’altitud.

El pla d’expansió va ser presentat a finals de febrer per Ivana Arnanz, responsable d’Adamo a Catalunya, juntament amb el partner de la

REGIÓ SANITÀRIA DE LLEIDA

ADAMO

companyia a la zona, Einesa Cable, a l’alcaldessa de Vall de Boí, Sònia Bruguera.

Precisament amb l’alcaldessa, que facilita i dona suport a la tasca dels tècnics, la companyia estudia la viabilitat d’una possible extensió del cablatge a la resta de nuclis del municipi.

Aquest nou moviment s’emmarca en el complet

pla de desenvolupament que Adamo està executant al Pirineu lleidatà i gironí, amb fites com ara la instal· lació de fibra òptica per sobre dels 1.200 metres. Per exemple, la companyia ja té instal·lada la seva xarxa a Urús (localitzat a 1.263 metres per sobre del nivell del mar) ia Das, que es troba a 1.219.

LLEIDA (Segrià)

L'IEI obre subvencions per valor d'1,5MEUR La Junta Rectora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) va aprovar dimarts 5 d'abril la primera tongada de les convocatòries de les línies de subvencions adreçades a ens locals, a entitats sense ànim de lucre i a persones

físiques o jurídiques privades. Tindran un valor total d’1,5 M d'euros, ampliables en funció de la disponibilitat pressupostària futura. La previsió és que siguin set les convocatòries públiques, durant el 2022, que mobilitza-

ran més de 4.000.000 euros.

En aquesta primera tongada, segons ha explicat la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, s’han aprovat convocatòries adreçades tant a municipis, amb una línia específica per als més pe-

Segona quinzena de març de 2022

tits, com a ESAL o entitats privades, en la nova línia de suport a la producció musical, escènica i audiovisual, i a la creació de nous festivals o circuits escènics o musicals. Es poden consultar a www.iei.cat.

Es detecten 320 càncers invasius de còlon i recte La Regió Sanitària Lleida ha enviat un total de 303.326 invitacions a participar al Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte des de la seva posada en marxa el 2010 i fins l’any 2021. S’han fet 167.461 proves als homes i dones d’entre 50 i 69 anys que han acceptat la invitació. Per tant, el programa ha comptat amb un 55,21% de participació. Entre totes les proves s’han detectat 9.543 casos positius, el que suposa un 5,70% del total.

Després de practicar 8.435 colonoscòpies, 320 han resultat ser càncers invasius (3,79%). De la resta, gairebé 1.400 eren lesions premalig-

nes: 1.092 adenomes d’alt risc (12,95%) i 313 càncers in situ (3,71%). És a dir, lesions que no necessiten tractament sinó ser extirpades al moment. Si no s’haguessin eliminat, en un futur haurien resultat càncers.

Les dades indiquen que cada any baixa la positivitat dels resultats dels cribratges. Això posa de manifest l’efectivitat del programa, ja que ajuda a diagnosticar la malaltia abans que arribi a un estadi avançat, atès que com més cribratges de prevenció es fan, més aviat es poden detectar lesions petites i prevenir que acabin derivant en un càncer invasiu.

ANGLESOLA

Concert de primavera de la coral Joia de Maig La coral Joia de Maig d’Anglesola torna enguany a oferir concerts, després de més de dos anys del seu darrer, que fou el Concert de Reis el 6 de gener del 2020, abans de l'esclat de la pandèmia.

Per tant, aquesta primavera es durà a terme un concert de primavera p r o g ra m a t p e l m e s d’abril, concretament el diumenge 10 a 2/4 de 8

del vespre en el marc del Diumenge de Rams. La localització serà l’Església Parroquial situada a la vila d'Anglesola.

El concert de primavera estarà dedicat a la música sacra. El públic podrà gaudir d’obres significatives de Bach, passant per fragments del Rèquiem de Mozart, fins a arribar a la música del segle XIXXX amb alguns compositors com Elgar o Vavilov.

LLEIDA (Segrià)

TÀRREGA (Urgell)

Demanen incloure l’Any Joan Oró en les commemoracions oficials

El Rosal preveu vendre 25.000 roses de galeta aquest Sant Jordi

La comissió de seguiment de la commemoració del centenari del naixement del científic Joan Oró ha acordat fer arribar una proposta a la presidència de la Comissió de Commemoracions per sol·licitar que l’any 2023 sigui objecte de commemoració del centenari d’Oró. Aquesta comissió és l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat. L’objectiu de la proposta és recuperar i divulgar la memòria de l’il· lustre bioquímic lleidatà. A la vegada, la Fundació Joan

DELEGACIÓ DEL GOVERN A LLEIDA

Oró ha suggerit nomenar comissari per a l’organització de l’Any Joan Oró el reconegut astrònom i astrofísic Joan Anton Català, qui compagina la seva activitat professional amb una intensa tasca divulgativa científica.

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha valorat

molt positivament la implicació de totes les institucions que formen part de la Comissió de seguiment de la commemoració, que es tornarà a reunir al juny per continuar treballant en l’organització de les activitats de la celebració de l’Any Joan Oró.

El projecte de l’obrador El Rosal del Grup Alba ha donat el tret de sortida a la campanya de Sant Jordi elaborant les seves roses de galeta i xocolata.

Fa setmanes que han estat innovant en un nou producte, una rosa amb gust de maduixa àcida i elaborada amb maduixes naturals, sense conservants ni colorants. El Rosal ha comptat amb l’assessorament d’una experta pastissera del territori, Marta Bernaus, de La Fera Llaminera d’Ivars d’Urgell. Per la campanya de Sant Jordi d’aquest any, El Rosal ha fet 4 noves insercions laborals. Actualment, a

MARINA RÚBIES

l’obrador hi estan treballant 16 persones. 8 d’aquestes són persones amb discapacitat i 3 persones formen part del col·lectiu de risc d’exclusió i estan contractades per l’empresa d’inserció d’Alba. En l’àmbit de producció, l’any passat es

van fabricar i vendre 22.000 roses i aquest any esperen arribar a les 25.000 entre la rosa vermella i negra. També han treballat un nou format de la rosa amb pal i sense i nous embalatges encarats a vendre arreu de Catalunya i a la botiga online.

21

ENTREVISTA

Segona quinzena de març de 2022

Bredda, grup musical de les Terres de Lleida

Tàrrega (Urgell) COOPULA

«Per a nosaltres aquest àlbum és el fruit de no rendir-se, d'adaptar-se i d'assolir allò que sempre hem volgut malgrat les dificultats» Bredda és un grup de música català nascut a d'un estil de fusió de rock, rap i reggae i que va néixer a l'Urgell l'estiu del 2018. Es defineixen com a "grup que vol mostrar un vessant reivindicatiu sense deixar de banda un missatge d'esperança". El grup estrena el seu primer LP anomenat Resiliència (Coopula, 2022).

Marina Rúbies

Vau néixer fa quatre anys. Acabeu d’estrenar el vostre primer disc d’estudi, Com comença Bredda i quin ha estat el seu ‘Resiliència’. Com va ser el procés de creació? camí?

El procés ha estat de maduBredda naix "a la plaça del ració lenta, procurant cuidar poble" amb els dos cantants i el guitarrista actuals (Dídac, tots els detalls i mirant de ferho de la millor manera possiJoan i Àlex), amb l'objectiu ble. Ja que el nostre objectiu d'unir música i amistat, i l'amsempre ha estat poder combició d'arribar a fer música partir la nostra música pròpia, pròpia. Tot i això, inicialment la composició d'alguns dels els concerts eren de versions, temes del disc es remunta a ja que només comptàvem amb "Caminant" com a úni- gairebé els inicis de la banda, però no és fins a la pandèmia ca cançó pròpia. Durant les que ens centrem plenament actuacions de l'any 2019 el en la producció del disc. Hem grup va sofrir molts canvis tingut la sort de poder trebatant en l'àmbit de formació llar amb persones que han com de professionalització i sabut aportar a "Resiliència" enfocament, passant de ser el caràcter que necessitatres membres i un directe de va, aconseguint un resultat caràcter més familiar, a ser homogeni i òptim. Des de nou integrants i oferir conla producció en mans del certs amb un enfocament Vicent Monfà, fins al disseny més festiu. Els directes i les versions ens van ajudar a en- de l'Aina Codina, passant per l'acurada gravació a l'Estudi tendre'ns damunt l'escenari, Q a mans del Roger Gutiérrez, agafar rodatge i donar-nos a la mescla del Gerard Salvia i conèixer al públic. Tot i això, el màster per part de Xavier darrere els escenaris sempre anàvem treballant en música "Lek". pròpia, com serien els senzills "SCRIB" i "Urquinaona" Parleu de la capacitat per resistir i adaptar-se dai, algunes de les cançons de vant qualsevol alteració l'actual disc. L'arribada de la en l’estat de confort. Us pandèmia va ser un cop molt ha inspirat en la gestació dur per a la cultura, però vam del disc? aprofitar el fet de no poder Totalment, creiem que la dur a terme actuacions per a paraula "Resiliència" defienfocar-nos amb la gestació neix molt bé tot el que hem de "Resiliència".

passat tant com a banda conjunta, com per a cada un de nosaltres individualment, i aquesta adaptació es materialitza amb aquest disc. Per a nosaltres aquest àlbum és el fruit de no rendir-se, d'adaptar-se i d'assolir allò que sempre hem volgut malgrat les dificultats que se'ns han presentat. Això, a través de la música i les lletres és el que hem volgut transmetre al públic.

Quins estils i referents us inspiren en la vostra música?

La música de Bredda sempre s'ha nodrit principalment del Rap, el Rock i el Reggae, amb un caràcter reivindicatiu. Tot i ser nou persones amb tendències i gustos musicals diferents, hem trobat un estil conjunt que afavoreix al projecte i on tots ens sentim còmodes. Alguns dels grups que podríem considerar com a referents serien Auxili, La Raíz, La Gossa Sorda, Xavi Sarrià, Aspencat...

Sou 9 integrants a la banda. En termes d’organització i creació, és difícil ser tants o us complementeu bé? És difícil que nou perso-

nes es posin d'acord en tot i pensin de la mateixa manera, això porta a molts debats interns i discussions, ja que hi ha deferents visions sobre que pot ser millor pel projecte, etc.

Tot i això, mirem d'organitzar-nos en diferents co-

missions per tal que tota la gestió i les feines estiguin "ben repartides".

cia" en directe, i el fet que pugui ser en una sala com és Apolo, ens omple d'orgull. També és una gran Esteu il·lusionats amb la oportunitat el fet de poder propera estrena a la Sala sortir de la zona de Lleida, Apolo el dia 13 d’abril? i poder actuar per fi senSi, tenim moltíssimes ga- se limitacions lligades a la nes de presentar "Resiliènpandèmia.

El primer sorteig de les 2 cistelles es farà a finals d’octubre

esta u q a

cist e

? lla

Vol eu

Els resultats es publicaran al Comarques a paper i a les xarx

Els guanyadors del mes de març són:

Lluís Agea Marta Tena

us l ! a r e g a le m

Enhorabona!!!!

DIVERSOS

Recomanem

BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59

Autor: Joan-Lluís Lluís

MARMOLES LUNA. Elaborem tot tipus de marbres, granits i pedres naturals per taulells de cuina, bany, sòcols, façanes, terres, trofeus esportius, plaques commemoratives i altres revestiments. T. 609 717 017.

La recepta

Editorial: Club Editor Gènere: Novel·la

JUNIL A LES TERRES DELS BÀRBARS

www.montsia.es

Arròs de verdures amb cloïsses

Ingredients: · 400 gr Arròs Bomba · 1 manat d'espàrrecs verds · 2 grans d'all · Julivert fresc

És una gran novel·la d'aventures, un viatge per l'Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l'acció.

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla." Amb començament de rondalla apareix l'heroïna d'aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l'ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia –i és la filla qui ha concebut l'arma del crim.

Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l'era cristiana; el lloc, una marca de l'Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l'afany de caminar eclipsa la por i s'encomana a d'altres fugitius.

Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel· la d'aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l'estranyesa com a condició.

Autora: Sílvia Soler · 3 carxofes · 100 gr de mongetes tendres · 400 gr de cloïsses · Oli d'oliva

· 125 gr d'espinacs frescos · 1 ceba tendra · 12mm ml de brou · Sal

Editorial: Labutxaca Gènere: Novel·la contemporània

PETONS DE DIUMENGE

Elaboració:

Rentarem les cloïsses amb aigua i les deixarem una estona dins un recipient cobertes d'aigua amb un grapat de sal. Després les posarem en una olla tapades per obrir-les al vapor i després les reservarem.

Netejarem els espàrrecs i les carxofes i aprofitarem les parts més estelloses per ferne brou (ho courem amb aigua durant uns 30 minuts, colarem i reservarem).

Passats un parell de minuts, incorporarem els espàrrecs tallats a rodanxes, els espinacs, els pèsols i les mongetes.

Afegirem i courem l'arròs amb el sofregit durant 1 minut. Incorporarem el brou de carxofa i courem durant 16-18 minuts.

Quan faltin uns 2 minuts per acabar la cocció, afegirem les cloïsses i el julivert picat.

La Valèria vol estudiar a la universitat quan no està ben vist que les dones tinguin inquietuds intel·lectuals. I s'enamora de l'home que suposadament no li convé quan estimar-se és pecat, i els petons que duren una mica s'han de reservar per als diumenges. Malgrat tot, s'entesta a afermar el seu amor i a dur la vida que desitja. Amb Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant el franquisme van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices en un temps què estimar-se era pecat.

A COVA DA MEIGA

TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA

TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES (1 persona per classe).

Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

029 360

Horari: de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

Sudoku fàcil ↓ Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

difícil ↓

Horòscop

Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor:

tinguis, paciència tot arriba. Salut: cuida l'alimentació. Treball: empatitza amb el teu entorn.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: cuida la parella, tot anirà millor. Salut: descansa. Treball: la constància dona els seus fruits.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: cultiva l'amor propi. Salut: evita les cabòries. Treball: pren-t'ho amb calma.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: evita obsessionar-te. Salut: cuida el teu cos. Treball: aconseguiràs allò que busques.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: demostra els teus sentiments. Salut: compte amb els genolls. Treball: focalitza.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: deixa't mimar-te. Salut: mals de panxa. Treball: tinguis molta paciència.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: l'esforç tindrà recompensa. Salut: fes ioga. Treball: compliràs expectatives.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: prendràs grans decisions.

Salut: vigila amb l'estrès. Treball: noves oportunitats.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: t'ho mereixes tot. Salut: cuida't el fetge. Treball: pren-te un descans merescut.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: no et deixis endur per les aparences. Salut: mals d'esquena. Treball: no perdis el tren.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: tinguis cura de la família. Salut: refredats. Treball: es valoraran les teves idees.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: comunica't amb el teu entorn.

Salut: vigila les articulacions.

Treball: moments de canvi.

ANUNCIS BREUS

El racó de l'app Fuelio L'app gratuïta Fuelio et permet portar un control del teu quilometratge, consum i cost de benzina. També pots realitzar un seguiment de les despeses de l'automòbil, incloent els costos de manteniment, i veure les estacions més properes amb els preus de cadascuna. Fins i tot té una funció que calcula el que ens costarà fer un trajecte introduïnt la distància a recórrer, el preu del proveïment i el consum del teu vehicle.

Jaadoo Si vols posar ordre en les captures de pantalla que fas amb el teu mòbil, Jaddo et permet buscar-les, administrar-les i compartir-les fàcilment. Gràcies a la IA, pot reconèixer i categoritzar captures de Whatsapp, Twitter, factures, etc., encara que també és possible classificar-les manualment. Si et preocupa la privadesa, des de Jaadoo asseguren que el processament es fa dins del dispositiu i cap dada surt de l'aplicació.

973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com solucions Sudoku

fàcil ↓

Anuncis BREUS COMPRO MASÍA O CASA DE CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado.

T. 93 430 35 67

Segona quinzena de març de 2022

difícil ↓

22

A

l’Agenda

del 8 al 21 d'abril de 2022

de les Comarques

Del 07/04 al 16/04

CERVERA 12è Festiva de Pasqua de Cervera. Música clàssica catalana. Més informació a www.festivalpasqua.cat

BALAGUER Trofeu piragüisme. Marató. Prova del campionat de Catalunya. Campionat de piragüísme en diferents modalitats i categories. A càrrec de l'Associació Piragüista Balaguer Presentació del Diccionari biogràfic d'Estat Català. Intervindran Francesc Canosa, Marc Macià i Tomàs Callau, que és un dels coautors del llibre. A les 12 del migdia, al Centre Cívic Carrer Miracle.

Divendres, 08/04

LA POBLA DE S.

BALAGUER

Presentació del llibre Junil a la terra dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís. A les 12 del migdia, als jardis de Casa Mauri.

Presentació del llibre: A peu per Montdeví i altres serres de de Ponent de Francesc Antillach i Antònia Ortiz. A les 7 de la tarda, al casal Lapallavacara.

Teatre cabaret: Akelarre, idea original de The Feliuettes. A les 9 de la nit, a l'espai escenari Teatre Municipal.

Espectacle: La Nit de la Comèdia, amb l'actuació dels monologuistes Coria Castillo, Miguel Ángel Marín i Paco Enlaluna. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre de L'Amistat.

TÀRREGA

TÀRREGA

Cicle Escena Jove TRRG 2022: Representació de l'obra Ximpanzé de la Cia. Inevitables (refelxió sobre la transsexualitat). A les 8 del vespre, al Teatre Ateneu.

Xerrada: L'Associació EMMA i la importància de la recerca en malalties rares, una aposta de tots i per a tots. A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu.

Cine Club La Lloca: Un Héroe d'Asghar Farhadi (drama - Iran). A 2/4 de 9, als Cinemes Majèstic.

Presentació del poemari Tornar a néixer. Sota el signe d'Omega de la poeta i escriptora Montse Rubinat. A les 7 de la tarda, al local de la Societat Ateneu.

Dissabte 09/04

AGRAMUNT

AGENDA

Segona quinzena de març de 2022

4t Cicle d'arts escèniques i musicals Brots: Bona gent de Quim Masferrer. A les 6 i 9 de la nit, al Teatre Casal Agramuntí.

23

MOLLERUSSA

Dia Internacional del Poble Gitano: Concert dels Pubill (rumba catalana). A les 8 del vespre, a la plaça de Sant Antoni.

XXXIII Concurs de Grups de Teatre Ciutat de Tàrrega: La taverna de la Rosita de Ramon Alcaraz (comèdia musical) a càrrec de Qollunaka Grup de Teatre de Terrassa. A les 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

3 Serveis i Finques Atenem amb cita prèvia

Dies 09/04, 15/04, 24/04 i 30/4

CERVERA La Passió de Cervera Temporada 2022. Dia 24 sessió a les 10 del matí; dies 9, 15 i 30 sessió a les 4 de la tarda, al Gran Teatre de la Passió de Cervera.

Inauguració de l'exposició Obert / Tancat. Projecte d'alumnes del Grau de Disseny Digital i Tecnologies Creatives de l'EPS de la UdL. A les 12 del migdia, al Museu Trepat.

Diumenge, 17/04

TÀRREGA

AGRAMUNT

Sant Jordi a Tàrrega: Acció teatral a càrrec dels alumnes de 2n curs de batxillerat escènic de l'EASD Ondara. A les 5 de la tarda, a les sales nobles del Museu Tàrrega Urgell.

Ball de diumenge amb el grup Madison. A partir de les 7 de la tarda, al pavelló firal.

Cicle de Balls de Diumenge: Sessió amb el grup Premium Duet. A les 6 de la tarda, al Centre Cívic.

De l'11/04 al 14/04

Diumenge, 10/04

AGRAMUNT

BALAGUER

TÀRREGA

Setmana X-Trem. Programa d'activitats en els que es combinen activitats esportives, culturals, plàstiques i de lleure entre els joves escolars dels 4 als 14 anys. Més informació al web de la Paeria.

Cantada de Caramelles amb la Coral Infantil Mestre Güell. De 2/4 d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, arreu de la ciutat.

Dimarts, 12/04

Cicle de Balls de Diumenge: sessió amb el grup Mediterranea Duet. A les 6 de la tarda, al Centre Cívic.

BALAGUER

BALAGUER

Dilluns, 18/04

Dia Mundial de l'Activitat Física i l'esport - Som Esport - Som Salut. Diada atlètica. Es portaran a terme activitats i tallers en els que els participants podran escollir la seva disciplina i descobrir nous espais i possibilitats. A partir de les 10 del matí, al Parc de la Transsegre.

Laboratori de lectura Deixa caure el pinzell, a càrrec de Sara Sareta.

Sessió dedicada a l'artista i ahor Hervé Tullet. Mostra i lectura dels seus contes per a nens i nenes a partir de 4 anys. A les 11 del matí, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

TÀRREGA

Ball de diumenge amb el grup Mediterrania. A partir de les 7 de la tarda, al pavelló firal.

MOLLERUSSA Ballada de sardanes.

Amb la Cobla Vents de Riella. A les 12 del migdia, a la plaça de l'Ajuntament.

Concert: El concert imaginari, de Ricard Viñes. A les 7 de la tarda, al Teatre L'Amistat.

TÀRREGA Temporada d'Opera: Projecció de la peça Il turco in Italia de G. Rossini (1814), enregisrada al Teatre de la Scala de Milà.

Dissabte, 16/04

LA POBLA DE S. Presentació del llibre Entre mans. Dones pageses, dones dempeus amb Laia de Ahumada, Alba Alegret i Assumpta Codinachs. A les 12 del migdia, als jardis de Casa Mauri.

TÀRREGA Dia Mundial de l'Activitat Física. Caminada rural, cursa d'orientació, minihandbol, master-class de cycling i exhibicions de hiphop, zumba, karate i Iaido.

Amb atraccions infantils. A 2/4 de 10 del matí, al Parc Esportiu.

TÀRREGA Mercat de les Antiguitats i les Arts amb articles de col·leccionisme. A partir de les 5 de la tarda, al carrer del Carme.

Dilluns de Pasqua: Vine a menjar la mona. Amb espai de pícnic, barbacoes, jocs infantils i animació. A partir de les 12 del migdia, al Càmping Municipal.

Sant Jordi: presentació del llibre Descongelant la història. El pou de gel vell de Tàrrega (s. XVII XVIII), recuperació d'un bé patrimonial de Joel Minguell, arqueòleg targarí. A les 7 de la tarda, al Museu Tàrrega Urgell.

Dijous, 21/04

TÀRREGA

Dimarts, 19/04

Sant Jordi: estrena del documental i presentació del conte sobre el patrimoni rural Pedres plenes de vida de Jordi Giribet. A les 7 de la tarda, als Cinemes Majèstic.

BALAGUER

Divendres, 22/04

Teatre educatiu en llengua anglesa: RaPOPzel.

A 2/4 de 10 del matí, per alumens del cicle superior de primària, i a les 11 del matí, per alumnes del primer cicle de la ESO, al parc de la Transsegre.

TÀRREGA

Dimecres, 20/04

BALAGUER Teatre educatiu En Patufet per les llars d'infants municipals. A les 10 del matí, al parc de la Transsegre.

Sant Jordi: oberta de la 3a edició dels Col·loquis a Thä dedicats a una figura literària de referència. Enguany, la poeta valenciana Teresa Pascual. Conferència: Teresa Pascual: viure i habitar el temps a càrrec de Lluïsa Julià, a 1/4 de 8 del vespre. Recital de la poeta valenciana Teresa Pascual, a 3/4 de 8 del vespre. A la Biblioteca Pública Germanes Güell.

Presentació del llibre Cicatrius. Relats d'històries silenciades a càrrec de Núria i Roser Guasch. Recull de 21 relats narratius, lírics i dramàtics, tots ells encarats als abusos sexuals. A 2/4 de 8 de la tarda, a la biblioteca Margarida de Montferrat.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot Pl. Carles Perelló

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

24

ENTREVISTA

Segona quinzena de març de 2022

Santiago Niño-Becerra, economista i catedràtic a la Universitat Ramon Llull de Barcelona PREMSA COMARCAL

«La tendència al teletreball afavorirà les localitats allunyades dels centres urbans» Santiago Niño-Becerra és un economista espanyol. Ha exercit diversos càrrecs en empreses del sector siderúrgic. Des de l'any 1994m és catedràtic d'Estructura Econòmica en l'Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

Premsa Comarcal

Per primera vegada, una obra de Santiago Niño-Becerra apareixerà traduïda al català, llengua que parla però no escriu. El famós economista, col·laborador de TV3 (Tot es mou; FAQS; Revolució. 4) i de Versió RAC1, amb el Toni Clapés, entre altres mitjans, publica aquest llibre, Futur, quin futur? Claus per sobreviure més enllà de la pandèmia, que s’incorpora al segell editorial Pòrtic, de Grup 62. Conegut com un dels únics economistes que la van encertar en diagnosticar una crisi de proporcions sistèmiques al seu primer llibre, El crash del 2010, ara llança les seves prediccions per a les pròximes dècades. Per fer-ho, es basa en els estudis de projecció de futur realitzats per l’OCDE, The Economist, uns thinktanks molt autoritzats en aquesta mena d’estudis. Les conclusions que en treu Niño-Becerra són una sòlida advertència que tothom hauria de conèixer: joves, petits empresaris de tots els sectors, treballadors autònoms, jubilats. Aquesta entrevista es publica en exclusiva als diaris que pertanyen a l’ACPC. A Futur, quin futur? vostè afirma que, a causa de l’expansió i la consolidació del teletreball, una gran part de les desenes de persones que treballaven als edificis urbans d’oficines i negocis no tornaran als seus antics edificis; i que passarà el ma-teix amb els estudiants universitaris. Creu que aquest fet podria perjudicar l’àrea metropolitana de Barcelona, i beneficiar en canvi les ciutats petites, i fins i tot les zones rurals si estan ben dotades de connexió a internet,

mitjançant noves tecnologies que no necessitin fibra?

Clarament: sí. I hi ha proves d’aquesta tendència.

De fet, als EUA ja s’està produint un desplaçament creixent de treballadors a les zones rurals i costaneres, joves sobretot, que volen treballar online. A Espanya, a Catalunya, les empreses te-nen una cultura més presencialista, però molts joves, a les entrevistes de feina, anteposen poder treballar de manera telemàtica a percebre un bon salari. Evidentment aquesta tendència anirà afavorint les localitats més allunyades de grans nuclis urbans.

Hi ha dos sectors socials, els joves i els més grans de 50 anys sense coneixements especialitzats en els aspectes que avui requereix la demanda de feina, que seran les víctimes principals del nou període. Aconsellaria a joves i més grans de 50 anys que prenguessin algun tipus de mesura?

Avui, la demanda de feina cada vegada busca/ necessita professionals 1) més especialitzats, 2) més flexibles, 3) més adaptats, 4) més capaços.

En canvi, cada vegada importa menys com i on han obtingut els coneixements que es requereixen.

Avui un/a professional ha d’estar en permanent estat de reciclatge dels seus coneixements. Per això, cal tenir accés a la informació necessària, però també capacitat per entendre-la i assimilar-la.

Hi haurà persones que en quedaran al marge.

D’aquí no gaires anys, afirma vostè, “la tecnologia serà omnipresent i ocuparà tots

els ordres de la vida”.

Els petits fanàtics de la tecnologia, com els pioners de Silicon Valley, seguiran existint i podran competir des d’un garatge amb els gegants tecnològics?

Precisament per aquesta omnipresència de la tecnologia, cada vegada serà més car dissenyar, construir i accedir a la tecnologia punta. Aquesta serà la que marcarà la diferència en competitivitat perquè permetrà augmentar la productivitat. La figura d’un parell d’amics genis dibuixant tecnologies disruptives en un garatge... penso que ja és part de la història perquè pertany als inicis d’un procés que cada vegada necessita més inversió de capital.

A Futur, quin futur? diu que amb la crisi ininterrompuda que fa temps que patim “Socialment, s’ha generat un abisme entre els de dalt i els de baix, mentre s’accentua la progressiva desaparició de la classe mitjana”.

Creu que aquest canvi durarà gaires anys? Es podria reduir, o més aviat ampliar amb el temps?

Als EUA, el 1928, l’1%més ric de la població controlava el 28% de la riquesa.

Després de la Segona Guerra Mundial i les polítiques redistributives desplegades a escala federal, aquest percentatge es va reduir fins al 7,5% el 1973. Avui aquest 1% més ric controla el 34% de la riquesa. La classe mitjana va ser un invent de la postguerra mundial per fer créixer l’estatus d’una classe obrera deprimida, i va funcionar perquè els rics van estar disposats a pagar més impostos per comprar la pau social i allunyar el “perill roig”.

Avui la tecnologia neces-

sita més capital cada vegada, i és per això que es tendeix a concentrar-lo.

Al mateix temps, cada vegada són menys necessàries les hores de treball i en conseqüència hi ha menys demanda de feina.

La desigualtat creixerà, i per això és inevitable posar en marxa una renda bàsica.

Vostè diu que el creixement de les microempreses i corporacions serà imparable.

L’empresa petita i mitjana tindrà alguna mena de subsistència en algun sector?

Aquesta tendència natural cap a la concentració del capital té un corol·lari: la tendència a l’oligopoli, que no és res nou: consubstancialment el sistema Capitalista tendeix cap al monopoli perquè el més hàbil i sagaç, segons la mateixa filosofia capitalista, acabarà imposant-se a tota la competència. Avui, per la complexitat financera i tecnològica, el monopoli no és possible, però sí que ho és l’oligopoli amb re-partiment de zones d’influència. A partir d’aquí, i pel que comentava abans, l’escenari estarà consti-tuït per un petit conjunt d’oligopolis i una

plèiade de pimes que treballaran per a aquestes grans corporacions. Entre uns i al-tres, hi haurà experts en temes molt concrets que treballaran de manera gairebé artesanal.

En el camp de les corporacions gegantines, vostè diu que el seu poder serà més gran que el dels Estats

Units. Es refereix a estats petits com Espanya, o a es-tats grans com Alemanya o el Japó?

Als nostres lectors els dic: Quedin-se amb una dada.

L’any 2019, la suma de la facturació de les vint empreses més grans del planeta va superar el PIB del Regne Unit. A partir d’aquí...