COMARQUES DE PONENT 533

La notícia | 05

Els casos de grip augmenten exponencialment i podrien retardar la retirada de la mascareta.

Any 24 | Núm. 533 | 2a quinzena | març 2022

www.comarquesdeponent.cat

SOCIETAT SANT ANTONI ABAT D'ANGLESOLA

Anglesola recupera la 39a Festa dels Tres Tombs després de dos anys 06 Cervera

Vuitanta-cinc joves pianistes a la Trobada de pianistes de Ponent.

09 Tàrrega

Lleure Quàlia impulsa el projecte Atelleu, un club de lleure inclusiu.

10 Mollerussa

La 149a Fira de Sant Josep tanca amb 138.000 visitants.

14 Balaguer

Balaguer celebra l’acte de proclamació com a Capital de la Sardana 2022.

16 Tremp

La Lira acull la 23a edició la Festa de l’Esport.

17 Borges Blanques Creix la venda d’oli d’oliva en cooperatives arran de la guerra a Ucraïna.

2

OPINIÓ

EDITORIAL

Inés Granollers i Cunillera, diputada del grup d’ERC

Número 533

Educació i dignificació de la seguretat viària

2a quinzena de març de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Aquest passat dilluns dia 21 de març, ha entrat en vigor la reformada Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles i Seguretat Viària. Una llei que, des del grup d’Esquerra al Congrés i al Senat vam haver de presentar-hi esmenes i arribar a acords, per tal que l’educació viària fos essencial, de qualitat i que esdevingui una bona eina per impedir sinistres vials més endavant.

Una eina de concienciació del què portem entre mans quan conduïm.

En el transcurs de la tramitació d'aquesta Llei, el PSOE es va oblidar -una altra vegada- que no té majoria absoluta. I en el seu intent d’aprovar-ho tot, amb qui sigui i sense pensar en les conseqüències dels grups amb qui pacten, al seu tràmit al Congrés i després d’uns pactes amb el grup de Ciudadanos, van intentar rebaixar l'educació viària i la tasca dels professors en la concienciació i educació viària, fet que des d’Esquerra creiem molt greu.

Realment, el que ens hauria de preocupar i ocupar a fons, com a cambres legisladores, és una educació de qualitat i una conscienciació per una bona conducta viària. Una bona educació sensibilitza els futurs conductors, reduint notablement els accidents de circulació. Finalment vam poder salvar in extremis aquesta figura del professor i la qualitat en l’ensenyament vial en un tràmit quan va arribar al Senat.

Des del nostre grup ho hem tingut sempre molt clar. L'educació viària, els coneixements vials com a llenguatge que són, s'han d'ensenyar a les escoles a totes les edats. A les vies transitem una gran varietat d'usuaris, des de vianants, bicicletes i patinets fins a cotxes, autobusos

i camions. Saben perfectament que només regulant aquests coneixements a les escoles i des de les edats primerenques es podrà solucionar, cosa que ja succeeix, encara que de manera insuficient, a l'educació primària.

Per al nostre grup parlamentari és molt important l'educació en matèria de seguretat viària, i per tant, que els professors que la imparteixin siguin professors formats explícitament per a aquesta matèria. En aquest sentit, considerem que el nou títol de Tècnic Superior en Formació per a la mobilitat segura i sostenible serà una oportunitat.

Una oportunitat que cal sumar-se a la llarga tradició de formació i educació viària de territoris com Catalunya.

Acabo aquestes ratlles, no sense tornar a insistir en la necessitat de dignificar les condicions laborals de tots els treballadors del sector. Des de professors d'autoescola –dels quals en depèn que una persona jove vulgui aprendre a conduir per realment saber conduir, comprenent la complexitat de la conducció i els múltiples factors de risc que hi intervenen, i no només per tenir un carnet- fins als i les transportistes professionals, pels que demanem condicions més estables de treball i la possibilitat de jubilar-se anticipadament, entre moltes altre millores.

Em sembla que queda molt clara l’aportació d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta llei i que els podem resumir en dues idees clau: millor educació en seguretat viària i dignificació de les condicions de treball en el sector.

Segona quinzena de març de 2022

Crisi col·lectiva L'actualitat no presta per escriure cap article d'opinió.

A banda i banda, diversos col·lectius reivindiquen la seva dignitat per tal d'oferir el millor servei a la societat possible sense veure's sepultats sota les bombes de malestar social i econòmiques que no ofereixen cap mena de repòs. És indiferent si es parla de tots i totes les docents que aquest 23 de març s'han manifestat arreu del territori en defensa de l'educació pública en català; de la vaga i protestes dels transportistes, pescadors o agricultors, com va fer Unió de Pagesos en el marc de la 149a Fira de Sant Josep per reclamar accions davant la crisi de preus i els costos desbordats.

El que rau evident sota l'anàlisi del paisatge és que els principals eixos del país no poden sobreviure amb els augments del preu dels combustibles, l'energia o fins i tot, les sentències o diferències polítiques que determinen el debat públic.

Malauradament, surt més a compte parar l'activitat que continuar endavant. I certament, de l'activitat de tots i totes les afectades (indiferentment del seu sector) depèn el bon funcionament global: sigui ja aquest en termes de subministrament o funcionament de l'agenda global.

Tampoc sembla que en l'àmbit polític estatal hi hagi solucions vàlides en temps rècord: no s'ha detectat a temps la gravetat del problema i posar-li solució.

Davant les diverses advertències dels col·lectius i sindicats que van manifestar a través dels mitjans de comunicació, no sembla que hi hagués consens per un bon pla de previsió, encara que és una tasca ben àrdua.

Son temps incerts, però ja no d'incerta glòria, sinó d'incerta supervivència. Disculpeu el to d'aquest editorial; sovint, costa enfocar l'horitzó quan és bombardejat sense treva, però les motivacions s'han de centrar a reconstruir els pedaços, ja sigui començant pel nostre entorn més proper i consumir localment, sostenible i ètica. És moment de fer el que puguem. És allò que diuen de "el fet local acaba sent universal".

CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

Rufián...

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se.

Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon.

Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Ho admeto, cada cop que escolto o llegeixo a “l’han obligat” és a dir que es va equivocar en les Rufián se m’obre l’hèrnia de l’estómac i els àcids formes però ratificant el contingut. I és que jo veig em pugen fins a cremar-me la gola. Ja quan va aquest paio i el primer que em ve sempre al cap començar aquest paio li vaig preguntar a una per- és en José Luis Moreno, que tenia un ninot, podria sona que ostentava un càrrec dins del partit, d’on ben ser en Rockefeller, que era un corb (que ja és havien tret aquell xitxarel·lo perquè els faria pas- casualitat), que li fotia la mà al cul i li feia obrir la sar vergonya aliena. boca i li feia dir el que ell no podia o no volia dir.

Aquest noi, de no haver-se dedicat a la política, I aquí no cal dir res més i tots sabem qui fa de hauria estat el cap de la banda de quinquis del ventríloc. barri perquè en té tot el perfil i li escau perfec- Ara bé, si el comportament d’aquests és més que tament el cognom, perquè si mires què vol dir el reprovable, el de Junts també és per fer-s’ho miseu cognom i busques sinònims te’n surt un bé rar. Que no siguin capaços de prendre mesures, de Déu que aquí us en deixo uns quants: xulo, gra- dràstiques si cal (i és que aquests també estan nuja, estafador, murri, pocavergonya, canalla, gor- enamorats de la cadira i la menjadora) és de jutjat ró, aprofitat... Rufián apareix també a entrades de guàrdia. Ara bé, que l’atac de Rufián donant com bandit, facinerós, miserable... i també com a per certes les acusacions que vinculen l’entorn contrari o antònim de digne o noble, que ja s’ha de Puigdemont amb contactes russos acabi amb vist que d’això en té poc. la compareixença de Puigdemont, Alay i Boye per Ara bé, assumeixo que em vaig equivocar, al- donar explicacions és surrealista; i això ja és l’úlmenys en part, perquè si bé continuo pensant tim. que és una titella, ara ja no estic segura que als Que a ERC sempre hi ha hagut eixelebrats no ens seus els causi cap tipus de vergonya, ni pròpia ni ve pas de nou, i no vull tirar enrere perquè jo sóc aliena, si no mireu que ha passat amb un dels úl- de mirar endavant, que de noms prou en sortiritims tuits, que van provocar un tsunami i els seus en uns quants, però el tàndem format per Tardà i encara no els hem sentit ara, i a l’única cosa que Rufián... és que ni riure fan. Són patètics. I males

persones. I cara dures, i vividors. Fer aquest tipus de declaracions en uns moments com aquests, aprofitant l’antipatia general per Rússia i que l’independentisme no passa pel seu millor moment...

Repeteixo, això no va ser que se li escalfés la boca al Rufián, perquè malgrat ser tot el que he dit abans no és ruc, i pensa i mesura molt bé el que diu. Que aquesta arma la va carregar algú altre, n’estic absolutament convençuda, d’altra manera la direcció del partit hauria reaccionat d’altra forma i no s’haurien acontentat amb aquesta simulació de disculpa.

Que a gust m’he quedat en un dia gris com avui al buidar el pap. Algú ho havia de dir. La intenció d’alguns a hores d’ara és força evident i d’independentistes aquests en tenen de poc a res. Vivien molt bé instal·lats en el processisme i l’autonomisme i en fent-nos creure a tots que tota la culpa era de Madrid i que ells ens defensaven a tots. I una merda. A hores d’ara, la culpa és només nostra i sobre tot dels que els voten sabent cap on van, i ells no només no ens defensen si no que ens venen i a molt baix preu.

Apa, celebreu que el Barça n’hi va tornar a fotre un cabàs al Madrid que això no ho arreglarem pas.

Segona quinzena de març de 2022

3

LA NOTÍCIA

En dos anys, s’han cremat més de 500 arbres a les Borges, Juneda, Bellvís i Palau d’Anglesola

La Plataforma Canal VIU reclama mecanismes d’urgència i per frenar els incendis al Canal d’Urgell PALAU D’ANGLESOLA

FOTOS: MARINA RÚBIES

Les zones arbrades son les úniques que han sofert els incendis, evidenciant el factor humà.

Membres de la Plataforma de Canal Viu explicant els diversos incendis.

FOTO CEDIDA PER CANAL VIU

Ja son més de 500 arbres cremats en incendis presumptament intencionats en les banquetes del Canal al seu pas pels termes de Bellvís, Palau d’Anglesola i Juneda en els últims dos anys.

Aquest és el balanç aproximat que en fan la Plataforma Canal Viu i la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, que fa anys que denuncien aquestes cremes i altres accions que malmeten la vegetació de les zones arbrades del canal. Davant el futur incert de les zones arbrades del Canal d’Urgell i el seu entorn, la xarxa d’entitats i associacions que encapçala la Plataforma Canal Viu vol evidenciar les cremes de les banquetes, que signifiquen una gran pèrdua pel territori perquè en qüestió de setmanes s’han malmès arbrades amb més de 60 anys d’antiguitat. L’antiguitat d’aquests arbres perduts és una de les primeres alarmes que assenyalen el Josep Maria Falip, coordinador general de la Plataforma Canal Viu; en Santi Campo, responsable de comunicació i relacions i Felip Palau, responsable de secretaria i xarxes. Els tres mostren algunes de les diverses localitzacions afectades pels incendis; crida l’atenció veure que, de l’extensió de camp, l’única zona cremada és la pertanyent a les arbrades. La resta de camí i camps que envolten les banquetes no han sofert cap desperfecte. Durant la visita, també comenten que en anteriors ocasions s’han trobat amb altres metodologies per desfer-se dels arbres, als quals se’ls hi ha injectat una substància verinosa dins el tronc per garantir-ne la mort. Els tres lamenten aquestes actuacions, perquè en un marge

de temps ben minso, s’han liquidat centenars d’arbres que no poden ser substituïts directament. “Ens costa uns quatre o cinc anys a aconseguir fer créixer un arbre, perquè comporta reg i supervisió contínua”, i això implica torns de reg constants entre voluntaris durant els mesos d’estiu, que no compten amb més recompensa que l’arrelament. Per aquest motiu consideren que aquests fets com un “atemptat mediambiental”, com també ho han definit des d’institucions com la Diputació de Lleida, ja que es veu clarament una intencionalitat en la crema.

De fet, els tres representants de la plataforma expliquen que, dins de totes les agrupacions, ajuntaments i institucions que vetllen pel bé del Canal i les seves zones, hi ha més consens que mai per protegir-les. Ara bé, “ha canviat la voluntat, però no la protecció” lamenten. Canal Viu considera necessària una investigació sobre els fets perquè hi ha clars indicis de repetició, i una resposta immediata a posteriori: “els Bombers apaguen l’incendi, però després no hi ha cap investigació per part dels Agents Rurals o altres cossos de seguretat”. També detallen que, justament, la comarca del Pla d’Urgell és la que compta amb menys massa forestal de tota Catalunya, i és lògic que la seva població pugui gaudir d’aquestes banquetes sense necessitat d’haver-les de defensar. Per això és necessària una protecció real. Segons els representants, les institucions consideren aquestes séquies un oasi, però la llei és exempta de protecció dels arbres.

L’any 2020 havien de traslladar aquestes reivindicacions

Famílies passejant amb barca amb els guardes pel canal principal, l'any 1919.

al Parlament, no obstant això, amb l’esclat de la pandèmia se’ls va cancel·lar la compareixença i no se’ls ha ofert nova convocatòria. A tall de resum, Canal Viu exigeix un manteniment de les banquetes en comú, garantint que les administracions duguin a terme una vigilància constant: “Estem demanant el que es feia fa 50 anys sense floritures”, però ara com ara és difícil aquesta implicació intrínseca, ja que les noves generacions no tenen connexió amb l’entorn del canal com es tenia en l’antiguitat.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa El projecte de la modernització del regadiu del Canal d’Urgell, reivindicat a Mollerussa durant la 20a jornada Reg i Futur organitzada per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, està lligat, però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa; on

respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels propòsits. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda. Per aquest motiu, la Plataforma Canal Viu se centra en dos eixos davant d’aquest projecte: en el reclam per buscar les eines i mecanismes de protecció i, d’altra banda, fer pedagogia a tots els públics sobre la importància de l’entorn. Una de les accions ideades és una caminada del Palau d’Anglesola a Bellvís.

“Ara és tendència organitzar marxes per apreciar el paisatge, així que nosaltres volem convidar a les persones a caminar entre cendres”.

La motivació d’aquesta marxa reivindicativa és mostrar el que significa la pèrdua dels arbres. A més a més, també han creat l’Aula

Natura Núria Borràs, en honor a la difunta professora i veïna de les Borges Blanques, per buscar una major implicació en les escoles, apropant el gaudi i la conscienciació de les zones verdes del nostre territori. Des de la perspectiva de la protecció, la plataforma reclama que també cal realitzar estudis i avaluacions d’impacte ambiental prèviament a qualsevol intervenció o explotació de l’arbrat de les banquetes, així com a l’aplicació de mesures correctores per a reduir-ne els possibles impactes: “demanem que les institucions locals, comarcals i nacionals destinin recursos i esforços per a la promoció turística i la conservació d’aquests espais naturals”. La xarxa d’entitats ja va publicar un manifest l’any 2016 on reclamava reivindicar el valor paisatgístic, ambiental i patrimonial de la vegetació de ribera dels cursos d’aigua que travessen la plana urgellenca i, per extensió, de tota la plana de Lleida: “A més de les banquetes, els rius i torrents naturals: el

Corb, el Sió, l’Ondara, la Femosa, o el Set, també cal tenir en compte les arbredes que es troben al voltant del canal, sigui vorejant camins o carreteres”.

Canal Viu expressa que cal fer compatible el principal servei dels Canals d’Urgell, el reg i el subministrament a la plana d’Urgell, amb els usos lúdics, culturals, paisatgístics i ambientals de les banquetes arbrades: “Si aconseguim que la gent reconquereixi l’espai dels canals, serà molt difícil que els hi sostreguin”. És per això que la plataforma proposa declarar-les com a àrees d’interès, les que encara es conserven en el canal d’Urgell i les diferents séquies, així com els boscos de ribera dels rius i desguassos, o altres arbredes de l’entorn.

L’acció es veuria enfortida en cas que se suggerissin com a Bé Cultural d’Interès Local a cada municipi o bé cultural d’interès nacional en el seu conjunt, amb la finalitat de protegir-les legalment per obtenir una protecció real i una investigació exhaustiva.

4

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de març de 2022

Es compleixen dos anys de pandèmia amb la reducció de la positivitat, que baixa del 10% a les Terres de Lleida LLEIDA A la regió sanitària de Lleida hi ha acumulats 117.700 casos confirmats per PCR/TA des de l'inici de la pandèmia, que ja ha complert dos anys des de l'esclat durant la primera quinzena de març arreu

de l'Estat. Són 119.513 si es tenen en compte totes les proves efectuades al llarg d'aquest temps. Cal recordar que un total de 872 persones han mort per coronavirus des de l'inici a la regió sanitària lleidatana.

A hores d'ara, el risc de rebrot baixa a 465 (-17 punts) i la velocitat de propagació baixa a 0,87, tres centèsimes menys en comparació a la setmana passada. En total, a la regió hi ha 46 persones ingressades, tres

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

centèsimes a 1,14. La incidència a set dies baixa a 427. El 16,42% de les proves que es fan surten positives. Hi ha 16 persones ingressades en aquesta regió, sis més en comparació amb l'última revisió de les

dades. Els casos no cessen, però sembla que la societat ja comença a normalitzar la convivència amb la covid, que es veu també afectada amb l'increment de contagis de grip i pressiona l'assistència primària.

Dades 07/03

VÍCTIMES MORTALS

Risc alt

+1.415

68.021 (66.606)

+3

528 (525)

SOLSONÈS

+311

4.742 (4.431)

+1

48 (47)

PALLARS JUSSÀ

+235

3.614 (3.379)

+0

83 (83)

SEGRIÀ

menys que l'última lectura de les dades.

Ara bé, la regió de l'Alt Pirineu i Aran es troba amb els indicadors a l'alça : el risc de rebrot puja 16 punts, a 865, i la velocitat de propagació puja quatre

URGELL

+213

12.208 (11.995)

+1

82 (81)

PLA D'URGELL

+192

12.508 (12.316)

+0

93 (93)

NOGUERA

+184

12.653 (12.469)

+0

83 (83)

PALLARS SOBIRÀ

+134

1.967 (1. 833)

+0

3 (3)

SEGARRA

+127

7.764 (7.637)

+0

49 (49)

GARRIGUES

+114

5.631 (5.517)

+0

42 (42)

ALT URGELL

+103

5.181 (5.078)

+0

44 (44)

VAL D'ARAN

+68

3.264 (3.196)

+0

14 (14)

ALTA RIBAGORÇA

+31

1.019 (988)

+0

8 (8)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

667,20

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

1

Risc rebrot:

1039,29

Taxa contagi:

0,85

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

1165,33

Taxa contagi:

ALT URGELL

1,47

Risc rebrot:

619,08

Taxa contagi:

1,38

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

2324,97

Taxa contagi:

1,59

SOLSONÈS Risc rebrot:

1368,48

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES ALT URGELL

1a dosi % / persones

Taxa contagi:

Pauta completa*

Dades del 7 de març

Dades del 7 de març

74,53% (15.074 persones)

72,40% (14.644 persones)

0,65

NOGUERA

%

Risc rebrot:

411,07

Taxa contagi:

0,95

ALTA RIBAGORÇA

76,97% (2.905 p.)

74,77% (2.822 p.)

GARRIGUES

80,58% (15.126 p.)

78,61% (14.757 p.)

NOGUERA

79,13% (29.863 p.)

77,14% (29.863 p.)

PALLARS JUSSÀ

75,97% (10.077 p.)

75,25% (9.852 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,23% (4.870 p.)

68,24% (4.732 p.)

PLA D'URGELL

79,79% (29.316 p.)

77,50% (28.475 p.)

SEGARRA

78,95% (18.018 p.)

76,90% (17.551 p.)

SEGRIÀ

82,85% (172.868 p.)

80,51% (167.982 p.)

SOLSONÈS

78,39% (10.499 p.)

76,15% (10.199 p.)

URGELL

URGELL

82,32% (29.838 p.)

79,94% (28.975 p.)

401,39

VAL D'ARAN

75,88% (7.576 p.)

73,80% (7.368 p.)

SEGRIÀ Risc rebrot:

542,68 0,91

Taxa contagi:

1,16

Risc rebrot:

Vol eu

cist e

? lla

sta e u aq

Risc rebrot:

601,68

Taxa contagi:

1,03

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

A Comarques de Ponent sortejarem mensualment

2 CISTELLES

CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors

us l ! a re ga l e m

Risc rebrot:

553,79

GARRIGUES * El criteri general és l'administració fins al moment és de tres dosis, amb l'excepció de les persones que hagin patit la malaltia amb anterioritat.

SEGARRA

Taxa contagi:

PLA D'URGELL Risc rebrot:

Taxa contagi:

0,82

355,81

Taxa contagi:

0,73

Participar és molt fàcil!

1. Regala’ns un m’agrada a la publicació de la cistella.

2. Segueix-nos a les xarxes (Facebook i Instagram).

3. Etiqueta a la persona amb qui compartiràs la cistella.

Pots participar tantes vegades com vulguis mentre compleixis els requisits.

El sorteig de les 2 cistelles es farà a finals de mes.

Els resultats es publicaran al Comarques a paper i a les xarxes.

Segona quinzena de març de 2022

5

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Sanitat ja no donarà dades diàries de la covid i preveu un nou sistema de vigilància el 2023 CATALUNYA El Ministeri de Sanitat planteja abordar la covid amb un canvi en el sistema de vigilància com es fa amb la grip. El Ministeri i les comunitats autònomes van acordar el dijous 10 març, sota el nom de ‘declaració de Saragossa’ aquest nou sistema, on es deixaran de comptar tots els casos positius i es limitarà el control a aquells que siguin greus o que generin brots en entorns vulnerables, o con-

BORJA PUIG DE LA BELLACASA (POOL MONCLOA)

textos en risc d’exclusió social, entre altres. La data d’inici d’aquest nou sistema de vigilància encara no està fixada, tot i que s’ha indicat que hauria d’estar operatiu “en tot el territori espanyol abans del primer trimestre del 2023”. Així, durant la resta d’enguany, un grup de treball n’elaborarà una proposta abans de desembre. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va explicar que estan a l’es-

pera de la proposta que els hi arribi des de la ponència d’alertes: “El posarem en marxa quan la ponència elevi la proposta i sigui adoptada per la comissió”.

Es va pactar mantenir un sistema de vigilància que pugui detectar els augments d’incidència fins que entri en vigor en ou sistema.

La intenció és que permeti detectar amb antelació les noves variants i mesurar l’efectivitat dels vaccins.

CATALUNYA

Els casos de grip augmenten exponencialment i podrien retardar la retirada de la mascareta La setmana passada la grip va entrar en fase d’epidèmia a Catalunya, creixent “de manera vertical”, segons va explicar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que va admetre la sorpresa després d’un hivern amb casos aïllats. Aquest augment es considera poc

habitual, i s’ha donat en un context encara determinat per la pandèmia de la covid.

A més, s’hi afegeix la complicació d’arribar quatre mesos tard, perquè la vacuna contra la grip sol tenir una efectivitat de tres mesos tan sols. Això podria afectar a la població amb un sistema im-

munitari més fràgil, i també es preveuen conseqüències en el sistema sanitari amb un augment de pressió assistencial. Tanmateix, Argimon continua sent partidari de la retirada de mascaretes, començant per les escoles, tot i que salvaguardant-les en el transport públic i per a

les persones vulnerables en interiors o espais amb gran presència de gent. Salut ja ha portat la proposta de retirada progressiva de les mascaretes, començant per les escoles i instituts, al Consell Interterritorial, on fins ara no ha prosperat per la reticència d’algunes comunitats.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

6

SEGARRA

Segona quinzena de març de 2022

Vuitanta-cinc joves pianistes a CERVERA la Trobada de pianistes de Ponent Cervera posarà el nom de Magdalena CERVERA

SANTI RIU

de Montclar, acusada de bruixa fetillera, a un espai públic del municipi DIPUTACIÓ DE LLEIDA

El setmana s’ha celebrat la 13 Trobada de pianistes de Ponent a la capital de la Segarra, aplegant un total de vuitanta-cinc joves músics al llarg del certamen.

Després d’un any sense poder dur a terme la iniciativa, enguany es va reprendre com a punt de trobada entre els i les pianistes de les escoles de música de Balaguer, Mollerussa, Tàrrega i els conservatoris de Lleida i Cervera.

El nombrós públic que va omplir l’aula Bach del conservatori i l’Auditori Munici-

pal en dos concerts en paral· lel que es dugueren a terme després d’un divertit taller de percussió corporal a càrrec d’Ester Trilla.

Amb els compositors catalans com a leitmotiv del certamen, els i les assistents van gaudir de compositors com Montsalvatge, Granados, Albéniz, Guzmán, Massià, Mompou o Malats, entre altres. Un total de cinquantados alumnes van aplegar-se en aquesta activitat, mostrant el seu treball del curs en un moment en què tam-

bé és important la descoberta de nous repertoris i la coneixença d’altres pianistes amb les mateixes afinitats i edats.

I el diumenge tingué lloc l’anada de l’intercanvi que havien previst abans de la pandèmia les escoles de música de Mollerussa i Cervera. Dos anys menys un dia després del previst, degut novament a l’aturada per la pandèmia, es van poder escoltar en aquesta ocasió els alumnes més petits, un total de trenta-tres nois i noies.

GUISSONA

Guissona ja acull 143 refugiats ucraïnesos després de l’arribada d’una vintena de persones més El nombre de refugiats ucraïnesos que acull Guissona no para de créixer i ja n’hi ha 143. Això, després de l’arribada de la matinada del dissabte 12 de març, de 20 persones més, 9 adults i 11 infants, procedents de Varsòvia i que van poder fugir de la guerra gràcies a un avió humanitari apadrinat per Open Arms i la Fundació Solidaire.

L’alcalde de Guissona, Jaume Ars, va indicar que els desplaçats es troben en habitatges de veïns del municipi i pisos que han estat cedits. Així mateix, a Biosca ja hi ha quatre persones allotjades a les antigues escoles, espai que l’Ajuntament i voluntaris van habilitar a contrarellotge per poder acollir refugiats. Guissona espera que en els pròxims dies arribin més persones ucraïneses i diu que en pot assumir unes 200.

La matinada del dissabte 12 de març, va aterrar a l’aeroport d’El Prat l’avió procedent de Varsòvia amb 220 refugiats ucraïnesos. La majoria dels desplaçats van ser traslladats a Badalona i Manresa, mentre que un

ANNA BERGA (ACN)

grup de 24 persones va anar a Guissona. La resta, una vuitantena, a Madrid.

L’avió va aterrar a la mitjanit tot i que l’autocar que va transportar els refugiats no va arribar a Guissona fins ben entrada la matinada, un cop fets els tràmits administratius que l’alcalde de Guissona, Jaume Ars, va reconèixer que han estat ser «lents». «Va ser un viatge en què la gent va dormir tota l’estona perquè estaven molt cansats, i va haver-hi poques paraules», va explicar l’alcalde guissonenc. A la seva arribada, els desplaçats van ser rebuts per un grup de voluntaris que els han donat suport lingüístic i que els han distribuït en diversos habitatges de famílies del poble i pisos cedits.

Els voluntaris també van subministrar bosses de queviures a les persones arribades i, a partir d’avui, es faran els empadronaments i s’ensenyaran els espais d’acollida que s’han habilitat.

Guissona ha rebut 20 nous refugiats tot i que en un principi n’esperava una cinquantena. Ars ha agraït el «ritme frenètic» amb el qual han treballat l’Ajuntament del Biosca i els voluntaris per habilitar aquestes dependències que poden acollir unes poques desenes de persones i que, de moment, s’utilitzen «com a pont». Així doncs, la previsió és que les persones allotjades a aquest espai s’hi estiguin uns dies fins que puguin ser ubicades a cases de familiars, segons Ars.

L’alcalde de Cervera, Joan Santacana, va anunciar aquest divendres en l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones i posterior projecció de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’ que el municipi posarà el nom de Magdalena de Montclar a un espai públic del municipi que s’escollirà per mitjà d’un procés participatiu.

Aquest s’ha iniciat el dia 11 de març i culminarà amb l’anunci el dia 30 de maig. “La Montclar és un exemple de cinc dones més que també van haver de patir aquesta persecució injusta.”, va dir Santacana.

L’anunci es va fer al cinema Casal de la capital de la Segarra.

Magdalena, que era esposa de Salvador Cuberes, veí de Montclar, va ser inculpada el 4 de juny de 1617 de bruixa fetillera, d’haver tingut tractes impúdics amb el dimoni, d’haver ocasionat danys als fruits i la mort de criatures, a més d’altres crims.

La projecció i una posterior taula rodona formen part de la campanya ‘Memòria

és nom de dona’ elaborada per la Diputació de Lleida i la revista ‘Sàpiens’, i que tindrà continuïtat a d’altres quatre poblacions com la Seu d’Urgell, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera, que també van viure com dones dels municipis van ser acusades de ser bruixes i en van patir la repressió.

El president de la Diputació, Joan Talarn i la diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional, Helena Martínez, van participar en els actes i van assistir a la posterior taula rodona sota el títol “Cervera fa justícia amb les dones perseguides”, amb la participació de l’historiador i assessor de Sàpiens Àngel Casals, l’actriu Meritxell Yanes i la directora del Museu de Cervera, Carme Bergés, moderats per la periodista cerverina Judith Castellà.

A més de Talarn, Martínez i Santacana, van participar en l’acte el president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch; la directora dels serveis territorials d’Igualtat i Feminismes, Elena Fuses, i la regidora de Polítiques Feministes i LGTBI+ de Cervera, Mireia Brandon.

Helena Martínez va destacar durant la seva intervenció que la projecció d’aquesta docuficció “treu de l’oblit la història de moltes dones que van haver de patir la persecució i la violència més aberrant, acusades de bruixeria, pel fet de ser dones”.

Es tracta, va dir, “d’un film que ens posa davant del mirall i ens fa recordar. Recordar no significa altra cosa que tornar a passar pel cor i a vegades, malgrat que ens pesi, malgrat que aquest exercici ens incomodi i ens faci mal, és l’única manera que siguem capaços de qüestionar-nos, posar-nos en dubte per avançar, millorar i transformar”. En aquest sentit, ha afegit que “les dones que avui recuperem de la memòria van ser víctimes d’unes violències masclistes que encara guarden molts paral· lelismes en les actituds masclistes d’avui i que cal erradicar si volem avançar cap a una societat més justa, inclusiva i que abraci les diversitats”.

SEGARRA

Joan Santacana serà el candidat d’ERC a les eleccions municipals L’assemblea de militants de Cervera va escollir Joan Santacana i Vélez, actual paer en cap i regidor de Governació; Ciutadania, Acció Social i Salut de la Paeria, com a candidat a l’alcaldia de nou per a les eleccions vinents municipals del maig de 2023.

La jornada va comptar amb l’assistència de nombrosos militants, del president de la Secció Local d’ERC de Cervera, Sebastià Sellart i Solsona, del secretari de finances de l’executiva comarcal i president del Consell Comarcal de la Segarra,

ERC SEGARRA

Francesc Lluch i Mayoral, la presidenta de la Federació comarcal, Rosa Mas i Fustà, i la presidenta de la Federació Regional d’ERC a Lleida, Montserrat Fornells i Solé.

Joan Santacana va presentar la seva candidatura amb una voluntat «d’estar al servei

de Cervera, perquè l’esperit de servei és una cosa que m’ha acompanyat tota la vida, per tant, el que m’agradaria poder fer, és retornar a Cervera el que m’ha donat, contribuir en benefici del municipi i la seva gent».

7

PUBLICITAT

Segona quinzena de març de 2022

8

URGELL

S'amplia l’oferta d’estudis postobligatoris el curs vinent TÀRREGA

Tàrrega ampliarà els estudis postobligatoris que es poden cursar als centres educatius de la ciutat el curs 20222023, ja que l’Institut Alfons Costafreda i l’Escola d’Art Ondara incrementaran la seva oferta educativa.

Així ho van donar a conèixer aquesta setmana el Departament d’Educació, que ha autoritzat dos nous cicles formatius al Costafreda i un tercer a l’Escola Ondara. “Es tracta de formacions llargament reivindicades a la ciutat, que alhora ens permetran nodrir d’alumnat altres centres educatius, com és el cas de l’Escola de Sobreestants”, va destacar el regidor de Ciutadania, Educació i Treball, Xavier Rossell-Aparicio.

MARINA RÚBIES

Així doncs, a partir del curs vinent els alumnes que ho desitgin podran cursar el Cicle Formatiu de Graus Mitjà (CFGM) Xarxes i estacions de tractament d’aigües i el Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS), Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids al centre que dirigeix Mònica Buj, “fet que ens permetrà posar en marxa estudis d’una nova família centrats en l’energia i l’aigua”, va explicar la directora del Costafreda.

Per altra banda, l’oferta formativa de la prestigiosa escola d’art que dirigeix Mireia Vilalta s’incrementarà amb el CFGM de Revestiments murals.

Aquesta bona notícia per a la

capital de l’Urgell va arribar just quan Tàrrega celebrava la segona edició de la Fira Estudies & Treballes (FET), organitzada per la Regidoria de Ciutadania, Educació i Treball de Tàrrega i el Pla Educatiu d’Entorn 0-20 a fi d’oferir orientació als assistents perquè puguin crear el seu propi itinerari educatiu, laboral i emprenedor.

La programació va comptar amb informació i tastets de l’oferta educativa de la capital de l’Urgell així com tallers monogràfics i activitats, com és el cas de les sessions d’speed dating amb empreses i professionals celebrades amb èxit divendres al matí, a càrrec d’experts, centres educatius i entitats

que van tractar l’educació i la formació des de diferents perspectives i temàtiques. El regidor d’Educació, Xavier Rossell-Aparicio, va valorar positivament aquesta segona experiència de fira i va manifestar la voluntat de repetir l’experiència l’any que ve.

La Fira Estudies & Treballes compta amb el suport d’una pàgina web on poden consultar-se tots els recursos i materials, junt amb la Guia de Recursos i Suport Educatiu, que s’ha actualitzat enguany. La iniciativa de la FET es va posar en marxa l’any passat en format telemàtic.

El certamen està organitzat per la Regidoria de Ciutadania, Educació i Treball de l’Ajuntament de Tàrrega i el Pla Educatiu d’Entorn 0-20, amb la col·laboració dels departaments d’Educació i Treball de la Generalitat de Catalunya, els centres educatius, ocupacionals i de foment de l’emprenedoria, cooperativisme i economia social de la ciutat i l’Urgell.

Segona quinzena de març de 2022

CASTELLSERÀ

Record a les víctimes de la pandèmia amb el delegat del Govern DELEGACIÓ DEL GOVERN A LLEIDA

El diumenge 13 de març, la vila de Castellserà va dur a terme un acte en record de les víctimes de la pandèmia, organitzat per L’EsclatAssociació de dones de Castellserà i l’Ajuntament del municipi. L’acte es va celebrar en una zona recentment arbrada del municipi. Van assistir-hi l’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, regidors i regidores del municipi, representants de L’Esclat-Associació de dones de Castellserà i veïns i veïnes de la població.

Durant l’acció, es van col· locar plaques als arbres i es va dur a terme una

plantada simbòlica d’un arbre en memòria de les víctimes de la pandèmia.

Alguns alumnes de l’Escola de Música de Castellserà van interpretar un parell de peces musicals. Es va comptar amb la presència del delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, que va voler fer un reconeixement a les persones que van estar en primera línia durant la pandèmia, bé treballant com a professionals en tots els serveis essencials que van desenvolupar una tasca de servei o suport, bé col·laborant de manera solidària i altruista.

TÀRREGA

Es reprèn el programa d’horts urbans municipals per a persones empadronades

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

L’Ajuntament de Tàrrega recupera enguany el programa d’horts urbans municipals després de cancel· lar-lo el maig de 2020 a causa de la situació sanitària.

Aquesta iniciativa de la Regidoria d’Acció Social s’ha reprès aquest mes de març amb una imatge renovada: passa a anomenar-se ‘L’hort de Tàrrega’, tot estrenant logotip. La vuitena temporada d’aquest programa l’objectiu del qual és fomentar l’horticultura ecològica per a l’autoconsum, l’alimentació sana i la cohesió social, registra plena ocupació de les 25 parcel·les habilitades (de 50 metres quadrats cadascuna) una edició més. Com a novetat, enguany s’ha ampliat l’horari d’accés als horts, que passa a ser de 8 del matí a 9 del vespre. La temporada s’allargarà fins al 23 d’octubre.

‘L’hort de Tàrrega’ ocupa una superfície de 2.600 m2 en un solar situat a la cantonada dels carrers del Canal d’Urgell i Bellpuig, enmig

del teixit urbà. Pensats únicament per a l’autoconsum, disposen de reg per degoteig, magatzem d’eines, hivernacle amb coberta renovada i proveïment de compost entre altres serveis. Els horts generen també excedents, conreats voluntàriament per les persones usuàries en una parcel·la comunitària, que són donats al Magatzem d’Aliments Solidaris.

Les persones adjudicatàries reben consells d’un professional per a resoldre dubtes sobre el conreu ecològic de fruites, verdures i hortalisses. L’assessorament resol dubtes sobre compostatge, planter, fauna útil i productes no químics. Per tal de facilitar l’accés a la informació, s’ha

creat un grup de WhatsApp per a comunicacions, informació i consultes amb els usuaris.

Poden optar a fer ús dels horts les persones empadronades a Tàrrega. De la mateixa manera, la Regidoria d’Acció Social ofereix un cop al mes tallers formatius relacionats amb l’hort ecològic oberts a tota la ciutadania. La iniciativa compta un any més amb la col·laboració de l’Escola Agrària de Tàrrega, encarregada de preparar la terra abans de l’inici de temporada així com de fer tasques de suport en el manteniment del sistema de reg o en assessorament.

Segona quinzena de març de 2022

9

URGELL

Lleure Quàlia impulsa el projecte Atelleu, un club de lleure inclusiu TÀRREGA

La Cooperativa Lleure Quàlia impulsa l’Atelleu, un nou projecte de lleure

LLEURE QUÀLIA

inclusiu i autogestionat, enfocat a persones majors d’edat que tinguin

ganes de gaudir del seu temps lliure i d’oci.

S’hi ofereixen diferents

projectes socials i activitats, sempre particip a t i v e s i c o o p e r a t i v e s.

La finalitat del projecte és crear un espai on les persones puguin complir activitats que els generin inquietud i motivació. Les activitats són d’allò més variades i sempre depenen de la motivació de les persones sòcies. S’hi duen a terme des d’activitats lúdiques com jocs d e t a u l a , m a n u a l i t a t s, sortides i vacances, fins a activitats més formatives, esportives o culturals.

L’ A t e l l e u c o m p t a a m b l’acompanyament d’una

persona que coordina i dinamitza les trobades, i s’encarrega de facilitar els recursos perquè es puguin portar a terme les propostes i les idees dels participants i les persones sòcies de l’Atelleu.

També compta amb el suport i participació d’una persona voluntària del servei de voluntariat europeu de l’Associació Alba. L’espai de l’Atelleu està obert tots els dimarts i els dijous de 16:30 h a 18.30 h a Tàrrega i està s it u at a u ns ba i xo s d e l carrer Mestre Maria Claret 7-9, a Tàrrega. Les

activitats també es realitzen fora del local, en espais comunitaris de la ciutat, ja que un dels objectius del projecte és el de vincular les persones amb la comunitat. De moment el projecte ja compta amb XX participants.

Fer-se soci de l’Atelleu te un cost de 5 euros al mes que es destinen a cobrir les despeses de les activitats i compten també amb el suport i finançament de subvencions de l’administració. Per inscriure’s i per més informació es pot trobar a la seva pàgina web.

TÀRREGA

Ajuts per tramitar els permisos de treball i residència a les persones refugiades d’Ucraïna L’Ajuntament de Tàrrega ajuda les persones refugiades provinents d’Ucraïna que han arribat a la ciutat a regularitzar la seva situació al país. Per tal que es puguin desplaçar

a Lleida per fer els tràmits que els permetin obtenir els permisos, el consistori posa a la seva disposició un servei d’autobús. Així doncs, aquest dimecres es va fer primer viatge a

la capital de Ponent per tal que un grup de 24 persones puguin obtenir la documentació. Segons ha explicat l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, “el cap de la Policia Local i

TÀRREGA

Culmina la primera fase de les obres de rehabilitació de Cal Trepat L’Ajuntament de Tàrrega ha culminat la primera fase de les obres de rehabilitació de l’antic edifici comercial i residencial de Cal Trepat.

L’objectiu dels treballs ha estat adequar l’immoble per acollir un alberg de pelegrins del Camí de Sant Jaume i un espai de residència temporal per artistes vinculats als programes de creació de FiraTàrrega. Els treballs es van adjudicar per un import de 412.448 euros (IVA inclòs) a l’empresa Vesta Rehabilitación SL mentre que l’empresa Guitar Arquitectura, especialitzada en la rehabilitació d’edificis protegits, s’ha encarregat de la direcció d’obra. Val a dir que, segons el projecte, l’alberg de pelegrins ocuparà 60 metres quadrats de la planta baixa.

L’àmbit de restauració ha inclòs la residència Trepat, que es trobava en desús, i part de l’antic departament comercial i d’oficines situat a la planta baixa. La intervenció s’ha desenvo-

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

lupat des del passat mes de juliol i ha consistit en el reforç dels fonaments i l’estructura de tot l’edifici a més de la reparació material de les cobertes i els terrats de l’antic habitatge familiar.

La rehabilitació constitueix una de les principals inversions en equipaments del present mandat a Tàrrega. La capital de l’Urgell ha rebut una subvenció de 250.000 euros procedent del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Per la seva part, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ha aportat 68.184 euros. La resta de la inversió s’ha sufragat mitjançant una aportació municipal.

L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, ha

valorat que la materialització del projecte ha de contribuir a potenciar el conjunt arquitectònic industrial del Museu Trepat, el qual és previst seguir condicionant. “Ara acabem la primera fase, però n’hi ha previstes d’altres, com condicionar la façana de tot l’edifici i procedir a la seva museïtzació per tal de fer-lo visitable”, explica la primera edil. És previst que en el futur les estances on residí originalment la família Trepat (construïdes a mitjans del segle XX) es puguin incloure en el recorregut de les visites guiades a l’antiga factoria targarina, convertida en museu des de l’any 2012.

diversos voluntaris lingüístics els acompanyaran per assistir-los en la tramitació, que han de fer tant adults com infants, ja que el número de NIE que se’ls assignarà anirà vinculat a

futures ajudes que puguin rebre”. La primera edil va detallar que a hores d’ara s’han empadronat a Tàrrega 101 persones ucraïneses, 46 de les quals són menors d’edat (36 en edat

escolar). De fet, aquest dilluns han començat les classes els primers 19 infants provinents d’Ucraïna, repartits en diversos centres educatius de la ciutat.

10

PLA D’URGELL

La 149a Fira de Sant Josep tanca amb 138.000 visitants MOLLERUSSA

FOTOS: MARINA RÚBIES

Segona quinzena de març de 2022

MOLLERUSSA

Torrefarrera s'interessa per les papereres interactives AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

El 70% dels expositors que van participar la 149a Fira de Sant Josep de Mollerussa tornaran l’edició vinent, segons es desprèn a les enquestes de satisfacció realitzades per Fira de Mollerussa als expositors del certamen.

L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de l’ens firal, Marc Solsona, va fer públiques les dades en la roda de premsa de cloenda, el diumenge a la tarda.

En un balanç positiu, que suposa un apropament a les xifres anteriors a la pandèmia, l’alcalde ha remarcat que un 53% dels expositors de la Fira fa més de 10 anys que repeteixen i això mostra compromís i fidelitat amb e l c e r t a m e n . Ta m b é v a recordar que l’any vinent serà una edició especial pel 150è aniversari.

Una de les dades destacades també pel president de l’ens firal fou la satisfacció dels expositors, que aquest any indica com un 50% dels expositors han vist cobertes

les seves expectatives i un 5% fins i tot ha supera t e l v o l u m d e n e g o c i q u e p e n s a v e n g e n e r a r.

D’altra banda, Solsona va remarcar que la xifra de 138.000 visitants s’acosta a les xifres d’abans de la pandèmia; ja que el juny de l’any passat van ser de 74.000, i que això ha fet que tant l’ambient com l’activitat comercial a Mollerussa aquests dies siguin molt bons.

Mollerussa va rebre la visita de l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre, i membres del seu equip de govern, per a conèixer el funcionament i la rebuda de les papereres de recollida selectiva interactives instal·lades recentment a la capital del Pla d’Urgell en el marc d’un programa pilot que estudia com millorar la cobertura wifi en llocs allunyats del centre i avaluar les prestacions d’un sistema de publicitat dinàmic i de comunicació basat en tecnologia led.

Latorre i el seu equip van conèixer a Luciano Guido i Víctor Guiró, el fundador i el CEO de l’empresa Solar Outdoor Media. La iniciativa forma part de Mollerussa SmartLab i és pionera a l’estat espanyol. A més, ja ha generat interès en altres municipis del territori com és el cas de Torrefarrera, i s’esperen més visites d’altres localitats per conèixer aquesta tecnologia, que té l’objectiu millorar l’eficiència i reduir emissions en la recollida de residus.

TORREGROSSA

Mor un caçador en disparar-se accidentalment al pit ORIOL BOSCH (ACN)

Un caçador de Cambrils (Baix Camp), de 71 anys, va morir el dimarts 15 de març al matí en disparar-se accidentalment al pit. Els fets van passar pels volts de les deu del matí, al vedat de caça de Torregrossa, a prop de l’L-200, que uneix els

municipis de Miralcamp amb les Borges Blanques.

Segons les primeres investigacions, la víctima havia anat a caçar conills amb dos companys i els Mossos investiguen els fets, ja que tots tres eren caçadors experimentats.

Segona quinzena de març de 2022

11

PLA D’URGELL

Procés participatiu de propostes per elaborar el Pla de Mobilitat Urbana MOLLERUSSA L’Ajuntament ha encetat ja el procés participatiu per recollir propostes de la ciutadania que es puguin incloure en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. L’objectiu és dissenyar un model que afavoreixi la convivència en la via pública amb espais de socialització i zones d’esbarjo, protegeixi vianants i ciclistes, redueixi l’ús de vehicle privat, planifiqui estacionaments, elimini barreres arquitectòniques, planifiqui noves vies verdes i formuli opcions de transport públic.

Així ho va explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va dir que una de les primeres actuacions que s’ha encomanat és el disseny del nou carril bici.

En aquest sentit, també va detallar que s’ha demanat a la Generalitat que incorpori a un paquet demandes dels Fons Next Generation el projecte del pas per a bicicletes i vianants que es preveu construir al passeig de la Salle per salvar la via del tren i

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Els canals enceten la campanya de reg ARXIU COMARQUES

connectar amb la banqueta del canal cobert que segueix fins a la carretera del Palau.

S’ha donat el tret de sortida al procés participatiu convidant a la ciutadania a participar d’una enquesta digital per conèixer els hàbits de desplaçament i com valoren les xarxes de mobilitat actuals. Aquesta enquesta es pot respondre a través d’un apartat que s’ha habilitat a la pàgina web municipal, i el que també s’ha penjat

informació sobre el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, la redacció del qual s’ha adjudicat a l’empresa MCrit per l’import de 21.250 euros (IVA inclòs).

La recollida d’informació prèvia per a poder redactar el projecte també contemplarà un treball de camp amb la realització d’enquestes telefòniques per caracteritzar els desplaçaments de la ciutadania així com reunions sectorials amb diferents

MOLLERUSSA

Primera marxa nòrdica a les terres de Lleida del calendari de la FEEC AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

El Parc de la Serra acollirà aquest diumenge 27 de març a les 10 del matí la 1a Marxa Nòrdica de la Serra, la primera prova inclosa en el calendari de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que se celebra a la demarcació de Lleida i en la que s’espera la participació d’una cinquantena de participants d’arreu de Catalunya. Ho van explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el regidor d’Esports, Bernat

MOLLERUSSA

Díaz, conjuntament amb Pere Domingo i Francesc Segura, president i membre de la junta de Grup Excursionista Serralada organitzador de la prova en col·laboració amb l’Ajuntament i la FEEC. La prova, que forma part de les activitats programades per l’entitat en el marc de celebració del 45è aniversari de la fundació de l’entitat, consistirà en un recorregut de 10,5 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 110 metres positius que trans-

corre per la zona de la Serra amb la voluntat també de donar a conèixer el territori. Durant el recorregut s’assoleix el sostre comarcal del Pla d’Urgell, la Fita Alta (286 m), i també recorre els vestigis defensius de la guerra civil prop de Sidamon. El recorregut s’inicia i finalitza a la zona verda de la Serra, on també s’organitzarà un escalfament previ. Al final de l’activitat també una bossa amb obsequis per als participants.

col·lectius i grups d’interès, algunes de les quals ja s’han iniciat també.

La previsió és que un cop s’hagi dut a terme la fase de recollida d’informació i s’hagi dut a terme la diagnosi corresponent, l’empresa adjudicaria presenti una proposta de Pla de Mobilitat Urbana Sostenible passat l’estiu. El següent pas és que pugui ser sotmès als processos d’exposició pública abans de l’aprovació final.

El canal d’Urgell va obrir els canals principal i auxiliar amb cabals inferiors als previstos, després de les pluges de principis de mes i la previsió que en puguin caure més durant aquestes properes setmanes marcades per l'inici de la primavera.

Segons va indicar la comunitat de regants, el canal principal derivarà 22 m3/s, i l’auxiliar 6 m3/s. Les dotacions de reg a distribuir es feixen entre 0,41 i 0,44 l/s/ha.

El reg s’estableix a demanda i es disminuiran o augmentaran els cabals derivats per a cada boquera en funció de les necessitats de cada zona.

Durant la setmana d'obertura es van anar ajustant els cabals a les pluges de la zona regable, incrementant o reduint segons la quantitat.

De la mateixa manera, el canal Segarra-Garrigues també va donar el tret de sortida a la campanya de reg aquest dilluns.

12

REPORTATGE

Segona quinzena de març de 2022

Després de dos anys d'aturada, es reprèn la festa l'1, 2 i 3 d'abril amb moltes propostes locals

Anglesola ultima els detalls de la 39a Festa dels Tres Tombs, l'edició més esperada que marca el seu retorn ANGLESOLA SALUDA Benvolguts amics i amigues. Després de dos anys atípics ens fa molts contents poder-vos convidar a la 39a Festa dels Tres Tombs. Tenim moltes ganes de fer una gran festa i d'omplir els carrers d'Anglesola de veïns i visitants per fer honor a la nostra tradició, a les nostres arrels i als nostres avis.

Els Tres Tombs són i seran cultura i, sobretot, memòria de les activitats de la via rural i de l'estima cap als cavalls, mules i rucs. Enguany estem orgullosos i agraïts de poder dir que hem sumat mans a aquest equip.

Des d'aquí fem una crida a tothom que vulgui pujar a aquest carro i pugui aportar el seu granet de sorra per mantenir la festa que ha posat Anglesola al mapa del país.

Per últim només ens queda donar-vos les gràcies a tots els que participeu, veïns, socis, col·laboradors i paLa Societat Sant Antoni Abat d’Anglesola (SSAAA) està de celebració. Després de dos anys sense tenir la possibilitat de celebrar la Festa dels Tres Tombs, enguany la reprèn amb més força que mai en la seva 39a edició.

L’organització expressa una profunda motivació per tornar a celebrar-la a Anglesola i recuperar l’esperit festiu a la vila, tot recuperant la llibertat perduda i gaudir del retrobament amb la normalitat anhelada. De fet, l’any passat, l’organització tornava amb l’empenta de recuperar la festa, però just a les portes de la data i amb tot arranjat, va haver-hi un brot de la covid que va impedir-ne la celebració: “ho teníem tot a punt, i finalment, vam haver de fer una passa enrere i esperar-nos a comptar amb una situació més normalitzada”.

La Festa dels Tres Tombs d’Anglesola i les seves activitats són un exemple clar de recuperació i transmissió d’una tradició popular lligada al bestiar.

També és un clar exemple d’impuls local i desenvolupament comarcal, enca-

ra que el president, Joan Valentines, expressa certa preocupació: “cada cop costa més trobar gent disposada a implicar-se, assumint l’esforç d’organització i gestió de la festa”. Entén que no tothom vol assumir el compromís perquè tothom ho fa de manera altruista, amb la motivació de preservar les tradicions del poble, tot transmetent-les a noves generacions per mantenir-les vives i ben presents.

La SSAAA també destaca d'aquesta edició, i la resta que ha organitzat al llarg de la seva història, que procuren fomentar al màxim el teixit comarcal amb les activitats que proposen. L'exemple més clarivident és que totes les actuacions programades en el marc de la festa compten amb gent d'arreu de l'Urgell: els Tabalers Folls Xics de Bellpuig, l'espectacle de màgia de Next Generation de Tàrrega o els Pascual i els Desnatats amb la seva actuació musical, entre molts d'altres. En Joan reivindica que "volem fer poble" amb les activitats que més ens agrada orga-

nitzar. Probablement, se celebrarà també un vermut electrònic.

Un dels atractius de la festa és el record de la importància de la tracció animal als municipis abans de la mecanització del camp, i la progressiva desaparició de les bèsties de càrrega. Des de l’organització, lloguen el bestiar i els carros per a les celebracions; tenen una gran cura i respecte, valorant profundament la llibertat i confort dels animals.

Aquesta és una celebració per recordar la seva importància en el desenvolupament de les zones rurals durant molts anys, així que son l’element

central del festeig.

Ara bé, enguany lamenten que en aquests dos anys de pandèmia s’ha revertit en les aportacions econòmiques que permeten celebrar actes culturals d’aquesta mena. Així i tot, celebren gratament l’ampli suport que reben per part de l’Ajuntament d’Anglesola, la Federació Catalana dels Tres Tombs, el Consell Comarcal de l’Urgell, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs; i empreses com Fitó, Electrica Serosense i KEY. L’organització de la SSAAA està àmpliament satisfeta amb el suport que rep, i aprofita l’ocasió per fer-se’n ressò.

trocinadors per fer possible els Tres Tombs un any més.

Veïns i veïnes, sortiu al carrer i ompliu els balcons per veure els Tres Tombs!

La Junta de la Societat Sant Antoni Abat d'Anglesola

DIVENDRES, 1 D'ABRIL 20:00 h

Batucada amb Tabalers Folls Xics.

21:00 h

A l'Espai del Carro, Pregó d'inauguració de la 39a Festa dels Tres Tombs d'Anglesola a càrrec de la Societat Sant Antoni Abat, amb el tradicional entrepà de llonganissa acompanyat de música.

23:00 h

Concert amb The Ruralites.

DISSABTE, 2 D'ABRIL 08:00 h

Pels voltants de l'Espai del Carro, Fira de cavalls i mules.

09:00 h

Al voltant de l'Espai del Carro, Demostració de l'antic ofici de ferrar cavalls.

10:00 h a 20:00 h

Al casc antic, Mercat del Pagès

11:00 h

Al pati de l'escola, Inflables i pintacares.

11:00 h

A l'Espai del Carro, Gimcana infantil de ruquets de dos potes. Grups de fins a 6 animalets.

12:30 h

A l'Espai del Carro, Espectacle de màgia amb Màgic Girls.

16:00 h

A l'Espai del Carro, Campionat de truc.

17:30 h

A l'Espai del Carro, Gimcana de rucs de dos potes.

Grups de fins a 4 animalets.

21:00 h

Sopar dels Tres Tombs amb el tradicional entrepà de llonganissa.

22:00 h

Concert amb Toni el Rumbero.

24:00 h

Concert amb Pascual i els Desnatats.

DIUMENGE, 3 D'ABRIL 08:00 h

Xaranga Mai toquem bé acompanyant el Carro del Fato. Esmorzar de carreters al polígon de la Serra.

10:00 h

Obertura del Mercat del Pagès.

10:40 h

A l'Església de Sant Pau, Missa solemne.

12:00 h

Benedicció dels animals i 39a Festa dels Tres Tombs d'Anglesola amb la participació del carro més gran de Catalunya, estirat per 10 cavalls.

14:30 h

Dinar popular. Per emportar o per dinar a l'Espai del Carro.

A continuació, sorteig del tradicional carro de fato.

13

PUBLICITAT

Segona quinzena de març de 2022

14

NOGUERA

Balaguer celebra l’acte de proclamació com a Capital de la Sardana 2022 BALAGUER

PAERIA DE BALAGUER

Balaguer ja és la Capital de la Sardana de Catalunya durant tot aquest 2022 després de la proclamació oficial celebrada el 19 de març a la Sala d’Actes de la Paeria de Balaguer i que va comptar amb la presència del paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, Adelaida Moya; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Xavier Tresserras; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, la regidora de cultura de Sant Feliu de Guíxols, Núria Cucharero, i d'altres autoritats del món de la sardana i la dansa.

L'acte va començar amb la lectura oficial de l'acta de proclamació de la capitalitat per part de membres de la Confederació Sardanista de Catalunya i

el traspàs de bandera de la capitalitat per part de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Paeria de Balaguer. Durant l'acte també es va projectar el vídeo oficial de Balaguer, capital de la sardana 2022, que s'ha encarregat a Toni Salud.

El pregó de la capitalitat va anar a càrrec del periodista balaguerí, Francesc Guillaumet, director del diari La Manyana amb seu a Lleida.

Durant el mateix acte de proclamació també es van donar a conèixer els guanyadors dels premis

Capital de la Sardana que atorga anualment la Confederació Sardanista de Catalunya i que suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional.

Segona quinzena de març de 2022

BALAGUER

Detingut per cultivar 203 plantes de marihuana en un pis Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a Balaguer un home de 36 anys com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric.

La detenció és el result a t d ’u n a i n v e s t i g a ci ó iniciada a mitjans del passat mes de febrer després de tenir coneixement que en un domicili del carrer Sant Domenech de Balaguer podia haver-hi una plantació interior de marihuana.

Els agents de la Unitat d’Investigació de la capital de la Noguera van muntar diversos dispositius, tot aconseguint tenir indicis evidents que en el pis sospitós podria haver-hi una plantació de marihuana.

Ahir al matí, pels volts

de les 10.30 hores, es va fer una entrada i perquisició al pis on es van trobar 203 plantes de marihuana. La plantació també comptava amb 3 aparells d’aire condicionat, 12 làmpades, filtres de carbó, termòmetres, material fitosanitari i altres estris per afavorir el cultiu de marihuana en espais tancats.

També es va comprovar que el domicili tenia una connexió il·legal al subm i n i s t ra m e n t e l è c t r i c.

Per tot això, es va detenir el propietari com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric.

El detingut, amb antec e d e n t s, p a s s a r à p r ò ximament a disposició judicial davant el Jutjat d’Instrucció de guàrdia de Balaguer.

BALAGUER

El Museu de la Noguera presenta «Geometria d’un taquímetre», mostra pòstuma de Josep Maria Llobet El Museu de la Noguera va inaugurar el divendres 18 de març a partir de les vuit del vespre “Geometria d’un taquímetre”, una mostra del pintor balaguerí Josep Maria Llobet que es presenta a títol pòstum tres anys després de la seva mort.

Una desena d’obres configuren aquesta exposició que l’autor va pensar com un homenatge a la seva trajectòria pictòrica i professional com a arquitecte tècnic. En aquest sentit, el relat pictòric que es pot veure serveix per reconèixer tam-

bé la figura de Pepito Portella, cosí de Llobet i el seu primer referent en les praxis de l’ofici i en qüestions artístiques i conegut a la ciutat per ser l’aparellador municipal durant més de tres dècades. La mostra arrenca justament amb una obra pintada en honor seu, que és la porta d’entrada a l’exploració del taquímetre, l’instrument de càlcul i mesura usat pels arquitectes tècnics i que Llobet va fer anar durant bona part de la seva vida laboral.

Les pintures a l’oli que s’hi veuen permeten descobrir

múltiples punts de vista de la màquina a través d’un procés de progressiva desconstrucció. Les peces figuratives protagonitzen la primera part de l’exposició i donen pas a unes obres en les quals els volums geomètrics i lineals van guanyant rellevància. El visitant podrà veure també diversos esbossos de les pintures, uns treballs preliminars on s’hi veu una ingent tasca de càlculs que l’autor va abordar per ordenar les proporcions de tots els prismes i esferes que apareixen a les teles exposades. La

mostra és comissariada per Àlvar Llobet i dissenyada per Ramon Maials i es podrà veure fins el proper 24 d’abril.

Josep Maria Llobet (Balaguer, 1952-2019) va ser un arquitecte tècnic i pintor que va portar la seva obra arreu de Catalunya en exposicions individuals i col·lectives des de l’any 1976. Incansable creador, va explorar diversos estils i tècniques i va basar part de la seva trajectòria en tractar temàtiques de la quotidianitat i de denúncia social. També va entrar en el terreny del disseny

PAERIA DE BALAGUER

gràfic i de la il·lustració de contes, i es va vincular durant dècades al món

cultural balaguerí amb nombrosos muntatges teatrals.

LLOGUER DE TRASTERS A TÀRREGA a partir de Centre d’Empreses Av. Catalunya, 65 · 25300 Tàrrega

50€

639 762 555 · 973 314 720 info@catalunya65.com

Segona quinzena de març de 2022

15

NOGUERA

Paula Bonet, The New Raemon, Jordi Bartolí i Reggae per Xics a l’Encontats BALAGUER La setena edició de l’Enc o n t a t s, e l M e r c a t d e l Conte i el Llibre Il·lustrat de Balaguer està programada del 15 al 19 de juny, i inclou la segona Jornada Professional d’Il·lustració i Disseny Gràfic Ciutat de Balaguer.

Com a avançament de la programació, de cara a les activitats que s’anuncien al catàleg de primavera, en destaquen algunes.

Per començar, el dijous 16 de juny comença la 2a Jornada Professional d’Il· lustració i Disseny Gràfic amb la xerrada inaugural a càrrec de Jordi Bartolí per parlar de la figura del seu oncle, Josep Bartolí, protagonista de la pel·lícula d’animació «Josep» que es projectarà a continuació.

«Josep» és una pel·lícula d’animació franco-catalana que narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. Josep Bartolí va ser un dels republicans que va fugir de la victòria de Franco. Era un dibuixant que lluitava contra el cop d’estat i va acabar al camp d’Argelers. La se-

PAERIA DE BALAGUER

PENELLES

Conferència sobre el pas de la guerra civil al Castell del Remei CASTELL DEL REMEI

va commovedora història s’ha convertit en pel·lícula a «Josep», que ha rebut el premi a millor pel·lícula europea d’animació. «Josep» és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi, i va ser tot un èxit de taquilla a França.

D’altra banda, el dissabte 18 de juny a 2/4 de 10 del vespre, podreu gaudir de l’espectacle “Quema la memoria” de Paula Bonet i The New Raemon. “Quema la memoria” és la taca, la música i la paraula d’un diàleg que recorda que res és per sempre. Un cubell

d’aigua tèrbola i esquinçalls de paper mullat de pintura fresca són el bodegó que resta quan acaba l’espectacle. Tota una experiència multisensorial que a través de la música i la paraula enlluernen la foscor. Les imatges muten de la mateixa manera que ho fa la veu.

“Quema la memoria” sorgeix del llibre homònim que van publicar Ramón Rodríguez i Paula Bonet l’any 2017 (Lunwerg editorial) amb motiu de la celebració dels deu anys de carrera de Ramon Rodríguez amb el projecte The New Raemon.

El diumenge 19 de juny a

2/4 d’11 del matí tindrà lloc l’espectacle inaugural de la 7a edició de l’Encontats.

Aquest any Poca Cosa Teatre seran les encarregades d’inaugurar la festa amb l’espectacle «El carreró de les bruixes».

Com a cloenda d’aquesta gran festa familiar al voltant del món dels contes, el mateix dia 19 a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc el concert «Quadern de Bitàcola» a càrrec de Reggae per Xics- The Penguins, que convida a viure tot un seguit d’aventures extraordinàries, on es descobrirà la fauna i flora oceànica.

El diumenge 13 de març, el president de l’Associació d’Estudiosos del Front del Segre, Pol Galitó Martí, va impartir una conferència sobre el pas de la guerra civil pel Castell del Remei. L’acte, amb el suport de l’Ajuntament de Penelles, va tenir lloc a les 12 h del migdia a la sala Lucilla Atilia de l’edifici del celler.

La finca Castell del Remei, per les seves característiques estratègiques, fou, des de l’abril fins al desembre de l’any 1938, el quarter general republicà d’algunes unitats destacades a primera línia de com-

bat del Front del Segre.

Així mateix, el gener de 1939, amb la retirada de les tropes republicanes cap a l’interior de Catalunya, l’exèrcit franquista hi va situar un dipòsit de municions que el dia 2 0 d e g e n e r v a f e r e xplosió causant la mort de nombrosos militars i alguns civils, a més de grans destrosses als edificis. És el que l’hemeroteca recull com la tragèdia més gran ocorreguda a la Plana de Lleida en el decurs del segle XX. Després de la intervenció del ponent, es va obrir un col·loqui amb el públic per participar-hi.

ÀGER

El desplegament de la fibra òptica encara la seva recta final AJUNTAMENT D'ÀGER

El poble d’Àger comptarà a partir d’aquesta primavera amb connexió de fibra òptica de màxima velocitat (fins a 1000 Mbps) gràcies als treballs que l’operador de telecomunicacions assignat a la zona ja està executant i que s’espera que finalitzin en les setmanes vinents. La millora dona resposta a una necessitat dels vilatans i les vilatanes alhora que obre

noves oportunitats de futur i desenvolupament i ajuda en la lluita per fixar població. De moment, el desplegament beneficia exclusivament Àger, però, des de l’Equip de Govern, ja es treballa per aconseguir que el servei de fibra arribi fins a la resta de pobles del municipi el més aviat que sigui possible.

Recorda l’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, que la fibra òptica és, a

hores d’ara, “un servei fonamental per a tothom” el qual és “fins i tot més necessari encara” a zones rurals: “treballar sense un servei de fibra de qualitat és impossible i, per això, hem treballat des de l’Equip de Govern municipal per garantir-lo i oferir oportunitats de futur encara millors per a totes les agerenques i els agerencs”. El dia d’avui, els treballs de desplega-

ment de la xarxa de fibra estan executant-se ja i la previsió és que finalitzin aquesta mateixa primavera: “és la previsió que ens ha facilitat l’empresa de telecomunicacions que operarà a la nostra zona i, de fet, els treballs encaren la seva recta final aquests dies”. Àger disposa “d’uns 200 potencials abonats, aproximadament”, explica l’alcaldessa agerenca.

16

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

La Lira acull la 23a edició la Festa de l’Esport TREMP El dissabte 19 de març es va celebrar l’acte de lliurament de guardons als millors esportistes, directives, clubs i entrenadors de l’any 2021 a l’Espai Cultural La Lira de Tremp.

Aquesta festa vol ser un reconeixement a totes les persones i clubs esportius que fan possible la pràctica de l’esport a la ciutat de Tremp.

Enguany el mestre de cerimònies fou el periodista esportiu trempolí Javi Muñoz, co-presentador del programa Noche de Champions a Movistar Plus.

La 23a edició ha comptat amb dues singularitats, la primera que es van donar guardons també relatius a l’any 2020, ja que amb la pandèmia no s’havia pogut celebrar la festa. La segona, és que es va fer una menció especial al tècnic esportiu de l’Ajuntament de Tremp, Jordi Fumàs, que

AJUNTAMENT DE TREMP

PALLARS JUSSÀ

El Jussà, territori socialment responsable en els Premis Respon.cat CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

aquest 2022 es jubila i ha treballat 38 anys al capdavant de l’esport trempolí des de l’Ajuntament.

Pel que fa als premiats i premiades, la llista és llarga, senyal de la bona salut esportiva de la ciutat. Entre els més rellevants, hi va haver mencions especials per a la corredora Clàudia

Llesui Isanta de l’INS Tremp i per al caçador Xavi Fillat Garcia de la Societat de Caçadors del Montsec. Hi va haver un reconeixement al Club de Futbol Sala per l’ascens del seu equip d’alevins i també per a l’equip de cadets de l’Escola de Futbol.

També hi va haver mencions especials per Gaudio-

so Ariño i Martí Ubach, dos exjugadors del Club Futbol Tremp o per Ramiro Ribera i Laura Castells, treballadors incansables de la piscina municipal. A més, es va guardonar a Karina Abatedaga, millor entrenadora pel Club Patí Tremp i Júlia Roldan Arandilla, pel Club Bàsquet Tremp.

TALARN

El Parlament insta el Govern a recuperar la caserna de Talarn per a usos socials El Parlament va instar aquesta setmana al Govern a recuperar l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) de Talarn perquè passi a tenir usos civils.

Ho van fer a instàncies d'una proposta de resolució de la CUP que es va debatre a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) amb els vots en contra del PSCUnits, Vox, Cs, i PPC. La diputada dels anticapitalistes, Dolors Sabater, va dir que la instal·lació compta amb sales de teatre, pis-

Segona quinzena de març de 2022

cines i edificis que podrien servir per "pal·liar els dèficits d'habitatge públics" i per cobrir les "necessitats" del Pallars i el Pirineu. ERC i JxCat van defensar la iniciativa, però van coincidir que cal tenir clar quin serà el futur de les instal·lacions. Sabater va incidir en la voluntat del seu partit perquè "marxi l'exèrcit i l'ocupació" de Talarn i de Catalunya. Els comuns es van mostrar a favor de la proposta que va "en la línia del pacifisme". El diputat de Junts, Salvador Vergés, va dir que el

sí del seu grup "va de la mà d'assegurar que quan marxi l'últim militar es tingui clar quin és el futur d'aquesta instal·lació". El PSC va votar en contra "per la transcendència econòmica i social" que tenen les instal·lacions.

ACN

El diputat de Vox, Juan Garriga, va titllar la proposta de "sectària, esbiaixada i totalitària", i el president del PPC, Alejandro Fernández, va defensar la funció de l'exèrcit per defensar-se de "règims totalitaris".

La comarca del Pallars Jussà ha rebut el reconeixement com a “Territori socialment responsable» en el marc dels premis que atorga l’associació Respon.cat, una iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya. Ha rebut aquesta distinció per ser un territori que ha posat en l’eix central del seu creixement econòmic el benestar i la qualitat de vida de les persones i el respecte al seu entorn natural.

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha liderat aquesta candidatura en la qual hi col·laboren entitats i associacions que treballen per a la sostenibilitat i la igualtat a la comarca. Segons ha indicat el president del Consell, Josep M. Mullol, el treball coordinat de totes elles ha estat clau en aquest reconeixement.

Projectes com “Gratitud Pallars”, el Geoparc Orígens o el projecte transfronterer GPS Tourism, vinculat a la mobilitat sostenible, que formen part d’un projecte global de desenvolupament del sector turístic respectuós amb territori, han estat claus en l’obtenció

d’aquest guardó.

També ho han estat altres àmbits econòmics com els projectes Al teu gust, aliments del Pallars, que preserva la cultura agroalimentària i gastronòmica de muntanya; o l’Arrela’t, per a fixar població jove al territori, així com l’impuls de l’economia social i solidària que es porta a terme des de l’Ateneu Cooperatiu.

Totes aquestes iniciatives de desenvolupament van acompanyades per una estratègia orientada a millorar la qualitat de vida de les persones. Ho fan a partir de la creació d’espais com el Centre per a l’autonomia personal o el desplegament de serveis d’atenció a la dependència per part del Consell Comarcal; així com el treball coordinat entre entitats com AlbaJussà o Reintegra que treballen per la inclusió i les administracions públiques fomentant la contractació social i responsable.

Per la seva banda, Suara Cooperativa i Mercabarna van obtenir els Premis Respon.cat 2021 a la trajectòria del compromís en responsabilitat social empresarial.

SANT SEBASTIÀ

Els veïns demanen protegir els cementiris de pobles abandonats o poc habitats pel seu «valor sentimental i humà» Sant Sebastià es va despoblar als anys seixanta. Els veïns van marxar, les cases han anat caient, però les creus del cementiri aguanten. És el rècord dels avantpassats.Ara, veïns de la zona demanen que es conservi per evitar que també acabi en ruïnes.

Besan, a Alins, deshabitat la majoria de l’any, no té carretera i l’únic accés és a peu. Ignasi Sinfreu hi té enterrats els seus familiars i considera que pel «valor sentimental i humà» que

suposen s’han de preservar.

A tocar de Mencui, a Soriguera, hi ha el cementiri. Una única creu al mig d’un prat ho denota. Josep Nus, veí del poble, demana tancar-lo per evitar que els senglars es passegin per sobre les tombes dels seus avantpassats.

L’Anna Servent, veïna de Sarroca, a pocs quilòmetres de Sant Sebastià, encara recorda quan el poble es va anar despoblant. I amb els anys ha vist com les cases s’enrunaven. Servent visita el poble veí tot sovint i recorda com

ja en dues ocasions el mur de contenció del cementiri ha cedit, fins al punt de quedar al descobert fustes dels taüts i ossos dels morts.

Aquesta veïna recorda haver tornat a enterrar les restes amb les mans. Al cap de poc, els murs es van refer.

El poble està pràcticament tot en runes, fins i tot l’església, però les creus dels difunts es mantenen a peu dret. Servent ha dit que veure caure les cases del poble «fa molta pena» i confia que el cementiri es mantingui.

Allí hi té enterrats tots els seus «amics» del poble veí.

A Norís, al municipi d’Alins, solament hi viu un veí tot l’any. La tranquil·litat és absoluta tant que els porcs senglars campen lliurement.

L’alarma va arribar el dia que van entrar al cementiri i van començar a furgar deixant alguns ossos dels difunts al descobert. El Parc Natural de l’Alt Pirineu es va encarregar de solucionar-ho i va posar tanques a tot el perímetre del cementiri per evitar el pas de fauna salvatge.

MARTA LLUVICH (ACN)

Segona quinzena de març de 2022

17

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Creix la venda d’oli d’oliva en cooperatives arran de la guerra a Ucraïna BORGES BLANQUES ORIOL BOSCH (ACN)

JUNEDA

Trobada de muralistes d’street art a La Manreana parc de Juneda

LA MANREANA PARC

Algunes cooperatives de les Garrigues han registrat un increment de les vendes d’oli d’oliva, sobretot a través d’internet. És el cas de l’Arbequina d’Arbeca, que han passat de fer unes 30 o 40 comandes a la setmana a més de 200. Això els ha fet pujar les vendes un 400% en comparació a l’any passat i s’han vist obligats a contractar més personal per envasar l’oli.

A la Cooperativa de Sant Isidre de les Borges Blanques han viscut una situació similar i ho atribueixen a les conseqüències de la guerra a Ucraïna amb la crisi de l’oli de gira-sol, i l’obsessió d’alguns compradors d’acumular producte per si de cas. Les cooperatives fan una crida a la calma perquè l’oli està garantit i tampoc creuen que faci falta pujar el preu.

El president de la Cooperativa d’Arbeca, Jaume Gotsens, ha explicat que des del 4

març estan tenint una «allau» de comandes, per internet, però també presencialment a la botiga. Molta gent també els truca per preguntar si s’acabarà l’oli o si s’apujarà el preu. En el seu cas, i per donar resposta a la demanda, han hagut de contractar tres persones més per reforçar la cadena d’envasat.

Gotsens creu que la situació ve derivada de la crisi per la guerra a Ucraïna, però no ho atribueix al fet que els qui fins ara consumien més oli de gira-sol s’hagin passat al d’oliva. Més aviat pensa que els compradors són els consumidors habituals que possiblement hauran avançat les compres de l’estiu davant el temor que es pugui acabar l’estoc. També és possible que la restauració hagi apostat per comprar més oli d’oliva i tot plegat fa que l’increment registrat els darrers dies hagi estat «espectacular».

El gerent comercial de la Co-

operativa de Sant Isidre de les Borges Blanques, Francesc Vilanova, també ha constatat un increment marcat de vendes a causa de la guerra. En aquest sentit, destaca que el client principal és català, sobretot de l’àrea metropolitana i de la Catalunya central. Vilanova atribueix la pujada de les vendes al fet que la gent té por i han volgut acumular producte «per si de cas».

El president de la DOP Garrigues, Enric Dalmau, ha confirmat que l’increment de la demanda ha estat generalitzat a totes les cooperatives de la DOP. Fins hi tot s’han trobat amb gent que ja havia fet la compra de l’oli per tot l’any i que aquesta setmana «han repetit». Dalmau ha assegurat que hi ha «psicosi» i por entre la gent per la guerra a Ucraïna i això ha fet multiplicar les vendes per dos, tres i fins i tot quatre, en comparació a un any normal.

ARAN

laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

Els artistes, mitjançant visites a les comarques i amb la col·laboració de les diferents oficines de Turisme dels consells comarcals, han tingut l’experiència de viure i comprendre l’essència de les respectives comarques i els seus actius i característiques principals i així poder-los plasmar, posteriorment, en la seva obra.

La mateixa organització ha organitzat un concurs per a joves muralistes menors de 18 anys, amb la idea de donar l’oportunitat als que comencen oferint que la persona escollida faci un cinquè mural, al costat dels artistes consolidats, amb la tècnica i el disseny lliures. A més de rebre una formació amb la Lily Brick.

El parc obrirà amb tots els espais com cada cap de setmana, a la tarda hi haurà visita guiada a la granja.

VIELHA

La síndica considera intolerable el retrocés de l’aranès als currículums escolars de primària i secundària La síndica d’Aran, Maria Vergés, considera «intolerable» el retrocés de l’aranès als currículums escolars de primària i secundària.

Així ho ha fet saber, per carta, al conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray, i així ho va mostrar als docents que van fer vaga a la Val d’Aran.

La síndica va lamentar que el professorat que vol acreditar els coneixements oficials d’aranès hagi de fer-ho en l’apartat de llengües estrangeres i ha demanat que

Vilanova ha remarcat que no cal patir per la falta de subministrament d’oli d’oliva, ni a curt, ni a mig, ni a llarg termini. «Tenim suficient producció per abastir les demandes dels clients», ha assegurat, per la qual cosa ha fet una crida a la calma i la tranquil·litat. En aquest sentit, Vilanova ha valorat positivament l’augment de vendes al detall, ja que els socis de la cooperativa se’n poden beneficiar perquè se’ls pot pagar més bé.

De moment, les cooperatives no es plantegen apujar el preu de l’oli, que està fixat entre els 5 i 5,5 euros el litre. Això no obstant, han alertat que si continuen apujant els preus dels carburants, potser caldrà prendre algun tipus de mesura, ja que en el cas de l’Arbequina d’Arbeca, el transport de l’oli al consumidor es fa de forma gratuïta.

La Manreana Parc acull, dins dels caps de setmana temàtics que programa mensualment, la primera trobada d’artistes d’street art, que tindrà lloc a les instal·lacions de Juneda el cap de setmana del 26 i 27 de març.

El nom escollit per la trobada és «13 comarques«, ja que la intenció és que els artistes participants plasmin totes les comarques de la província de Lleida al llarg dels tres anys en què es preveu que es faci la trobada.

De moment, la primera edició la protagonitzaran quatre artistes, que il·lustraran quatre comarques a les parets del recinte: Cactus Soup farà les Garrigues, Llukuter el Segrià, Kamma Marlo el Pla d’Urgell i Swen Art el Pallars Sobirà.

La iniciativa l’organitzen, a més de la mateixa Manreana, les artistes visuals Lily Brick i Laura Justribó i compta amb la col·

CONSELH GENERAU D’ARAN

es contempli la necessitat de conèixer l’aranès per a cobrir les places amb incidència a les escoles araneses.

Les cartes que exposaven aquesta preocupació al conseller van ser enviades el passat dia 10 i 16 de febrer.

Vergés va sentenciar que,

malgrat no tenir competències en aquesta matèria, el Conselh Generau farà tot el que estigui al seu abast per a continuar fent arribar les demandes dels centres educatius d’Aran a les administracions competents.

La pols sahariana va tenyir de marró la neu del Pirineu L’episodi de pols sahariana que va començar a arribar al sud-est peninsular procedent del nord d’Àfrica ja es va notar ahir dimarts a la neu del Pirineu, i que en alguns punts ha quedat tenyida de marró.

Malgrat no hi ha hagut precipitació, les partícules de sorra en suspensió han quedat dipositades damunt la neu deixant-la amb una tonalitat vermellosa semblant al merengue. L’afectació es nota sobretot al voltant dels 2.600 metres d’altitud i això fa que a partir dels 3.000 metres es dibuixi

MARTA LLUVICH (ACN)

una línia divisòria entre neu blanca i marró. A Catalunya, aquest fenomen s’ha pogut apreciar, sobretot, al nordoest de la serralada, entre el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

Al gener de l’any passat ja va tenir lloc un episodi similar amb pols sahariana que va embrutar la neu dels Piri-

neus. En aquella ocasió, a més a més, hi va haver precipitació. L’episodi actual està previst que s’allargui també durant el dia d’avui, acompanyat d’una pujada de les temperatures que perjudica les condicions de l’esquí a les estacions afectades.

18

CULTURA

La 2a Gala benèfica de dansa a favor de l’esclerosi múltiple omple l'Ateneu TÀRREGA (Urgell)

El diumenge 20 de març, el Teatre Ateneu de Tàrrega es va omplir de gom a gom gràcies a la segona Gala benèfica de dansa a favor de la Fundació Esclerosi Múltiple, que va iniciar-se a dos quarts de sis de la tarda amb l’ob-

CERVERA (Segarra)

Arriba la 2a edició de Cinema a Boira PAERIA DE CERVERA

FOTOS: MARINA RÚBIES

jectiu de fer valdre la dansa amb caràcter benèfic.

L’acte, organitzat per l’Estudi de Dansa de Tàrrega, centre dirigit per Mercè Freixas, va comptar amb la participació de diversos centres d'arreu del territori català com l’Escola

de Dansa Maria Cinta de Manlleu amb la direcció de Mª Cinta Benabarre; l’Escola de Dansa Spin de Barcelona, sota la direcció de Susana Arribas, i la CYC Contemporary Youth Company, amb direcció de Janna Mir Freixas.

Durant la gala es van interpretar danses dels països de l’est, una coreografia amb música de J. S. Bach, danses contemporànies, i coreografies en favor del respecte en vers la Terra, entre moltes altres.

MOLLERUSSA (Pla d'Urgell)

La biblioteca acull el 33è Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L a B i b l i o t e c a C o m a rcal Jaume Vila va acollir aquest dijous 24 de març a dos quarts de vuit del vespre la presentació de 'Si no ho fas tu, ho faré jo', de l’escriptora Àngels Fitó (Barcelona, 1970), que fou l’obra guanyadora del 33è Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, dotat amb 5000 euros.

La novel·la tracta sobre el cost físic i emocional

Segona quinzena de març de 2022

de les renúncies vitals a través d’un singular univers de personatges, segons l’autora.

La presentació comptarà també amb l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, la professora i escriptora Helena Rufat i Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors, que aprofundiran en el procés d’escriptura i edició del llibre a més de compartir-ne les impressions.

Aquest any 2022, Cinema a la Boira torna a la ciutat de Cervera amb la voluntat de superar els resultats de la reeixida primera edició. Ho fa amb una ambiciosa selecció de pel·lícules -moltes d’elles en llengua catalana-, estrenes i sorpreses que apassionaran l’audiència segarrenca, amb l’aspiració que la proposta tingui ressò a les comarques veïnes.

Cinema a la Boira presenta un ambiciós programa que s'iniciarà amb la projecció de 'Sis dies corrents' (Neus Ballús, 2021) el 26 de març a les 5 de la tarda, obra que es va endur 5 premis Gaudí, inclosos el de millor pel·lícula, interpretacions i direcció.

La seguirà, el 22 d'abril, la pel·lícula 'Pura Vida' (Migueltxo Molina i Pablo Iraburu, 2012), considerada un dels millors documentals de muntanya de tots els temps. És una sessió en col·

laboració amb el Centre Excursionista de la Segarra, amb la presència de l’alpinista Ferran Latorre. La tercera sessió s e r à l ' e s p e ra d a e s t r e na d''Alcarràs' (Carla Simón, 2022), guanyadora de l'Os d'Or a Berlin, programada pel dia 1 de maig. La resta de sessions seran la sessió especial “50è aniversari de la creació de l'AEiG Coll de les Savines” amb una pel·lícula sorpresa el cap de setmana del 2 0 i 2 1 d e m a i g ; ' Ta u ró' (Spielberg, 1975) el 28 d'agost per tancar l'Aquelarre; 'El maquinista de la General' (Buster Keaton i Clyde Bruckman, 1926) amb música interpretada en directe al setembre, i una pel· lícula familiar sorpresa per Nadal al desembre.

Aquesta és una iniciativa impulsada per la Paeria de Cervera amb la col· laboració de Circuit Urgellenc. Una proposta de l’Associació Cultural Cinema a la Boira.

AGRAMUNT (Urgell)

TÀRREGA (Urgell)

Presentació d''El silenci de l'angle.

Guillem Viladot o el desfici pel jo'

Amer Kabbanni ofereix el primer assaig obert de FiraTàrrega

Aquest dissabte 26 de març el centenari del naixement de Guillem Viladot ofereix una nova activitat per rememorar i fer valdre la figura de l'autor agramuntí.

En aquesta ocasió, es presenta el llibre 'El silenci de l'angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo', de Teresa Ibars i l'Editorial Fonoll. Aquesta activitat està programada a les set del vespre a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot (plaça del Mercadal, 7). La presentació comptarà amb la participació de Teresa Ibars, autora del llibre;

Pau Minguet, director de Lo Pardal, i Josep Gelonch, l'editor del llibre. La periodista Meritxell Bernaus serà l'encarregada de conduir l'acte. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l'ha acostumat a classificar, Teresa I b a r s o f e r e i x u n r e t ra t en aquest llibre des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l'home que, des de Temps d'Estrena fins al seu darrer alè, va c e n t ra r- s e, d e m a n e ra una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell

AJUNTAMENT D'AGRAMUNT

considerava els seus fantasmes. L'autora utilitza la correspondència i altres retalls de la vida de Viladot que formen part del seu arxiu personal, a més dels personatges viladotians i de records de la mateixa Ibars.

Ja s’han iniciat els assajos oberts de Territori Creatiu de FiraTàrrega, que ho han fet amb una obra inclosa en el seu programa de Suport a la Creació i de la mà de l’artista Amer Kabbanni (Cia 104º) a les 18 h en una de les naus de Cal Trepat. El primer espectacle a estrenar-se enguany dins d’aquesta tipologia d’assajos ha estat ‘Runa’, una peça de circ documental i d’autoficció que parla sobre la impossibilitat de mantenir contacte físic amb la família a causa de la guerra; però tam-

MARINA RÚBIES

bé de les identitats múlt i p l e s, e n t r e l e s a r r e l s dels orígens i el lloc on es viu. Aquest mes de març també han començat o començaran residència a la ciutat els projectes de

Lali Álvarez (The unfinished Human Manifesto), Artistas Salchichas (Hablar con las plantas para llegar a un paisaje) i Col· lectiu Desasosiego (Un segundo bajo la arena).

Segona quinzena de març de 2022

19

CULTURA

David Pradas musica cinc poemes de Maria-Mercè Marçal al seu nou àlbum IVARS D’URGELL (Pla d’Urgell) El músic i compositor de Castellserà, David Pradas, presenta avui el seu vuitè àlbum, ‘L’arbre de l’alliberament’, un ‘EP’ de cinc temes en què recupera la figura de la poetessa MariaMercè Marçal a través de l’adaptació de cinc dels seus poemes.

Coincidint amb el Dia de la Poesia, que es commemora avui, Pradas ha posat música a Cançó de pluja’, ‘Abdicació’, ‘Magdalena, lluna plena’, ‘Cançó de bressol’ i ‘Un pètal de gerani’, cinc poemes de la poetessa d’Ivars d’Urgell en el 70è aniversari del seu naixement.

Cada dilluns es presentarà un single a les xarxes habituals (Spotify, Youtube, Apple music, etc.) fins a completar els cinc temes que conformen l’EP. També, de forma física, es crearà un lot amb les cinc il·lustracions impreses i un USB que contindrà la música i les partitures de les

composicions. L’EP es preveu estrenar en un concert en viu pròximament.

En la seva tasca de recup e ra c i ó d e l a p o e t e s s a d’Ivars d’Urgell, David Prad as c o mp t a amb la c ol· laboració d’Anna Guixé a la veu, Josep Maria Grañó a la bateria, un quartet de vent fusta i les il·lustracions de l’artista del Poal, Nú Miret.

‘L’arbre de l’alliberament’ és

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA

'Mediterráneo’, el reflex de la realitat MARINA RÚBIES

un EP de cinc cançons que parteixen de cinc poemes de Maria-Mercè Marçal, dels llibres ‘Bruixa de Dol’, ‘La germana, l’estrangera’ i ‘Sal oberta’.

La composició, arranjament i producció han anat a càrrec de David Pradas, que va dedicar part del confinament de l’any 2020 a musicar els poemes. El disc ha estat gravat en part a

l’estudi Q d’Ivars d’Urgell i masteritzat per Lluís Parisé.

David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que va seguir paral·lelament i que va culminar a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre altres professors.

PONENT

Arrenca una nova edició de ‘Vesprades. Música als ateneus’ arreu del territori lleidatà El cicle ‘Vesprades. Música als ateneus’ organitzat per la Delegació Territorial Terres de Ponent de la Federació d’Ateneus de Catalunya, conjuntament amb la Casa de la Música de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, posa en marxa la seva segona edició, que es desenvoluparà al llarg de l’any 2022.

El projecte va tenir un gran èxit en la seva primera edició. La gran diferència d’enguany és que, en aquesta ocasió, els concerts dirigits als 18 ateneus federats de la delegació es programaran durant dos períodes diferents del 2022: el primer serà entre

els mesos d’abril i juny, i el segon entre setembre i novembre.

El projecte va néixer amb la intenció d’oferir a les propostes artístiques emergents del territori un espai on poder mostrar la seva creació, ja que sovint el gran problema que tenen aquests artistes és el fet de no poder accedir a un espai cultural on mostrar el seu treball. També es pretén incidir especialment en el col· lectiu de joves de cada població i apropar-los a les entitats culturals de referència per rejovenir el seu teixit associatiu. Aquest és un dels principals objectius de la Federació, donat que és fona-

ALIDÉ SANS

mental assegurar el relleu generacional als ateneus.

Un altre dels propòsits a és fomentar les activitats en xarxa per a les entitats que formen la Delegació Territorial Terres de Ponent de la Federació d’Ateneus, creant així sinergies que es podran aprofitar en el futur

per organitzar nous projectes i col·laborar per continuar creixent conjuntament.

Hi participaran els artistes Ares Gratal, Helen, Asori, El Mudo Kon Voz, Olga Zoet, Alidé Sans, JaviQueralt i Víctor González. Totes són propostes emergents i del territori de Ponent.

TÀRREGA (Urgell)

‘Futurs ignots’ de Llorenç Isanda a la Sala Marsà La Regidoria de Cultura presenta l’exposició d’un jove artista nascut a Barcelona i format a l’Escola Massana i la Llotja, Llorenç Isanda.

Treballa principalment amb talla de fusta, sovint incorporant altres materials. Els seus volums són molt estilitzats sense detalls super-

flus. Una idea de “dir” l’essencial des del suggeriment dels silencis i de la reflexió sobre les formes de la natura i dels seus moments més efímers: l’eclosió d’una flor o la caiguda d’una fulla, per exemple.

Tot un nou alfabet callat però simètric de la matèria vegetal. Oberta fins al 24 d’abril.

LLORENÇ ISANDA

Aylan Kurdi era el nom del nen de tres anys que, amb la seva mort, va retratar el drama dels refugiats que busquen aconseguir asil com a única via de fugida de la guerra que assoleix els seus països, que en aquest cas es tracta de Síria. El petit formava part d'una família kurda de Kobani, un territori que ha estat sota el domini del terror de l'Estat Islàmic. Fets com aquest marquen la memòria col·lectiva, tot i que malauradament, acaben caient en un oblit col·lectiu.

'Mediterráneo' rescata el trist succés per articular una crònica d'una presa de consciència i descobriment ètic, que posa el focus en la decència humana individual davant la indiferència política.

Sinopsi És la tardor de 2015. Dos socorristes, l’Óscar i Gerard, viatgen fins a l’illa de Lesbos, a Grècia, impactats per la fotografia d’un nen ofegat. En arribar descobreixen una realitat colpidora: milers de persones arrisquen les seves vides cada dia creuant la mar en precàries embarcacions i fugint de conflictes armats. No obstant això, ningú exerceix labors de rescat. Al costat de l’Esther, el Nico i altres membres de l’equip, lluiten per complir una comesa, donant suport a persones que el necessiten. Per a tots ells, aquest viatge inicial suposa una odissea que marcarà les seves vides.

Crítica Amb 'Mediterráneo' és complicat no sentir al final de la pel·lícula una culpa personal i col·lectiva sobre el drama de milers de persones que fugen espaordides cada dia llançant-se al mar Mediterrani. És el reflex d'aquesta pena, però també de la millor cara que pot tenir l'ésser humà quan respon a qualsevol injustícia. Aquí apareix el seu protagonista, Òscar Camps, un socorrista que s'embarca, juntament amb el seu equip, en una aventura vital que li canviarà per sempre la seva vida. A mesura que avança l'acció, l'impacte al lloc dels fets, a l'illa de Lesbos (Grècia), augmenten. Igualment, en aquest punt del llargmetratge, no acaba de fidelitzar completament sobre els personatges immigrants que arriben en unes condicions terribles. És ben bé una qüestió d'empatitzar no tant amb els que ajuden, sinó amb els que fugen, i així poder veure més un progrés de personatges dins la pel·lícula d'aquells que sobreviuen. No obstant això, sense oblidar els que moren, i aquí sí que ho resolen immillorablement en unes escenes a mar endins de tensió que no deixen a ningú indiferent.

La història, en definitiva, fuig d'èpiques i se centra en les millors respostes de la condició humana.

On la puc trobar?

La podeu veure a Movistar o llogar-la a Filmin.

20

DIVERSOS

Mollerussa serà seu del 28 al 30 d’abril de la Mobile Week Catalunya 2022 MOLLERUSSA (Pla d'Urgell) Mollerussa serà, del 28 al 30 d’abril i, per tercer any consecutiu, una de les seus de la Mobile Week Catalunya 2022. Esdevindrà així un dels 16 àmbits territorials de tot Catalunya que organitzaran activitats en la quarta edició d’aquesta iniciativa de Mobile World Capital Barcelona, impulsada juntament amb la Generalitat de Catalunya per apropar la tecnologia a la ciutadania. La Mobile Week Catalunya 2022 aspira a minimitzar les bretxes digitals de la ciutadania, tot aportant eines i recursos per afrontar el dia a dia en matèries com ara drets digitals, entreteniment i nous mitjans digitals, habilitats professionals digitals i educació o desinformació. Així, 8 municipis de la demarcació de Barcelona; 2 de la Catalunya Central; 2 de la demarcació de Girona, 2 de Lleida; 1 de l’Alt Pirineu i 1 comarca de les Terres de l’Ebre formaran part de la quarta

edició de la Mobile Week Catalunya, que se celebrarà entre el 25 d’abril i el 31 de maig. Aquesta edició girarà al voltant de temàtiques com la protecció dels drets digitals de la ciutadania, la desinformació i la privacitat de dades; les habilitats digitals i el paper clau de l’educació per formar joves i, alhora, potenciar l’aug-

FIRA DE MOLLERUSSA

ment de perfils femenins en les disciplines STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts Gràfiques i Matemàtiques); o l’exploració de les noves eines i mitjans digitals en l’àmbit de la cultura i l’entreteniment. Totes les ciutats i territoris que es van presentar a la convocatòria per participar en la quarta edició van apor-

tar un avantprojecte amb un breu plantejament de format, contingut i durada de l’esdeveniment, d’entre 3 i 5 dies. Un equip integrat per membres destacats de Mobile World Capital Barcelona i del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori han valorat les propostes presentades.

Segona quinzena de març de 2022

VINAIXA (Garrigues)

La 19a Fira de l’Oli i la Pedra passa a ser de tres dies Aquest cap de setmana torna 19a Fira de l’Oli i la Pedra de Vinaixa, que se celebrarà els pròxims dies 25, 26 i 27 de març.

Els actes de la fira s’iniciaran el divendres 25 de març, amb la inauguració de l’exposició ‘Tècniques gràfiques i natura’, de l’artista borgenca Alba Falcó al Centre Cívic.

Després seguirà amb la ponència de la tècnica mil·lenària de la pedra seca, amb el títol ‘Agricultura i paisatges de pedra seca… Quin futur?’, a càrrec de Pau Moragas, de l’Olivera Cooperativa. Els actes finalitzaran amb la caminada a la llum de la lluna amb llànties d’oli pel nucli antic del municipi de Vinaixa.

La jornada del dissabte 26 de març, a les 8.30 hores, es farà la Caminada de les Fonts i la Pedra Seca, acte previ a la

inauguració oficial, que anirà a càrrec de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. L’organització ha previst rutes guiades pel municipi acompanyada d’una olivada local, de pa amb oli i sal, o xocolata; demostració de la tècnica mil· lenària de la pedra seca, al marge de riu, a càrrec dels Amics de l’Arquitectura Popular, tastos de cervesa, demostracions gastronòmiques, tallers de cuina i una xerrada sobre els beneficis de l’oli d’oliva, a càrrec de la nutricionista Antonieta Barahona. La jornada de diumenge, 27 de març, es lliuraran els premis del primer concurs de pintura seca que s’haurà fet la jornada anterior, una ruta guiada per les esteles funeràries, maridatges i tallers.

BOÍ TAÜLL (Alta Ribagorça)

La Molina i Boí Taüll acolliran els finals d’etapa de muntanya de la Volta Ciclista a Catalunya 2022 Torna la històrica Volta Ciclista a Catalunya, del 21 al 27 de març de 2022, que enguany arriba a la seva edició número 101.

Es tracta d’un especta-

cle esportiu i visual on en aquesta edició, les estacions de muntanya de La Molina i Boí Taüll, gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

(FGC) acolliran el final de dues etapes. El final de la tercera etapa de la Volta 2022 es disputarà a La Molina dimecres 23 de març.

Aquesta estació ja ha es-

tat port de la prova en els últims temps i enguany, torna a repetir efemèride.

Amb tres ports de primera categoria en els seus 161,1 quilòmetres de recorregut,

aquesta etapa serà decisiva per a la classificació final. Dijous 24, se celebrarà la quarta etapa i serà el torn de l’estació de l’Alta Ribagorça, que torna a

acollir una final de la Volta després de 20 anys. Amb 166,7 quilòmetres, aquest recorregut comptarà també amb tres ports d’alt nivell.

TÀRREGA (Urgell)

OS DE BALAGUER (Noguera)

L’alumnat d’ESO realitza tallers a l’Arxiu Comarcal i a Ponent Coopera

Alemany rep la Placa President Macià de responsabilitat social

L’alumnat de 1r i 2n dels centres educatius d’ESO estan desenvolupant diversos tallers durant la primavera a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i a l’Associació Ponent Coopera.

Des de l’Arxiu Comarcal amb el Taller Tempus es proposa un projecte dinàmic i visual per tal d’evidenciar el pas del temps i els canvis que aquest provoca en l’estructura de les viles; i, per altra banda, el taller «El Mercat a l’edat mitjana«, es vol apropar el funcionament del mercat a l’alumnat, amb una activitat semigamificada. Per altra ban-

CONSELL COMARCAL DE L'URGELL

da, des de l’Associació de Ponent Coopera, ubicats a Cal Trepat de Tàrrega, s e s u g g e r e i x e n Ta l l e r s d’Economia Social i Solidària com a proposta de transformació. Un total de 5 centres de secundària són els que duran a ter-

me les activitats de l’Arxiu Comarcal planificades per l’arxiver Carles Quevedo, i un total de 7 els que duran a terme els Tallers d’Economia Social i Solidària planificats pels tècnics de l’Associació de Ponent Coopera.

CANAL GOVERN

Torrons i Mel Alemany va rebre el dimarts 22 de març la Placa al Treball President Macià 2021 en la categoria de Responsabilitat social corporativa. A l’acte, que va estar presidit pel M.H President Sr. Pere Aragonès, hi van assistir el Sr. Miquel

Alemany i el Sr. Ferran Alemany. El guardó correspon a l’any 2021 i és un reconeixement a la tasca que porten a terme diàriament amb Alemany 60 persones amb diversitat funcional de quatre entitats lleidatanes del Tercer sector amb les que la

marca vol compartir aquest premi: Ilersis, Aspros, L’Estel de Balaguer i La Torxa. «És un honor per Alemany rebre aquest guardó», expressa l’empresa, que posa en relleu la voluntat d’humanitzar els processos de producció enfront de la robotització.

Segona quinzena de març de 2022

21

ENTREVISTA

Joan-Lluís Lluís, escriptor i guanyador del Premi Òmnium

Tàrrega (Urgell) DAVID RUANO

«Crec molt en la feina de l’inconscient en qualsevol obra de creació i, doncs, en el fet que el creador no ho sap tot del que crea» Joan-Lluís Lluís neix a Perpinyà el 29 de juny del 1963. És novel·lista, poeta, traductor, assagista i columnista català; i que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi Sant Jordi 2017 per Jo soc aquell que va matar Franco, i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any per unanimitat del jurat en reconeixement a la seva obra més recent, Junil a les terres dels bàrbars. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec.

L'escriptor presenta la seva darrera novel·la el dissabte 26 de març a l'Ateneu de Tàrrega a les 19 h de la tarda.

Marina Rúbies

Junil a les terres dels bàrbars se situa al començament de l’era cristiana. Com es construeix, o flueix, aquest viatge d’alliberament? És un anar caminant. Primer, però, vaig haver de construir l’engranatge que fes possible aquest viatge, o fins i tot inevitable. I després, quan els personatges comencen a caminar, quan tenen clar que han de sortir de l’imperi i entrar en terres bàrbares, vaig provar de caminar amb ells. Em va semblar que el lloc ideal per narrar-ho era ser rere seu, i observar-los, sense estar sempre segur d’on anaven i de què farien quan topessin amb gent. Hi ha una part de la novel·la que ha sorgit d’aquesta observació, més que d’una reflexió prèvia. I això, quan passa, pot ser molt fructífer encara que sigui arriscat perquè hi ha el risc de perdre el rumb.

Espero no haver-lo perdut.

Quines fonts d’inspiració han nodrit Junil a les terres dels bàrbars?

Primer, i com sempre, la memòria. Som fills del que hem llegit, vist, sentit i això és útil per compondre paisatges i personatges quan ets autor però també per rebre’ls, quan ets lector.

Aquesta memòria compartida és molt important.

Més específicament, hi ha el món grecollatí, amb la seva història, la seva literatura i la seva mitologia, que és un món gegantí, sovint meravellós, sovint també dur i cruel. Però a l’origen d’aquesta novel·la hi ha Ovidi, el gran poeta del primer segle, i els darrers anys de la seva vida passats a l’exili. I més autors, és clar, com ara Homer, però també Dino Buzzati, Faulkner, Hugo Pratt i el seu Corto Maltès, alguns assaigs d’antropologia, cròniques de viatges de segles enrere, Jules Verne i segurament molts autors que han actu-

at des del meu inconscient.

Crec molt en la feina de l’inconscient en qualsevol obra de creació i, doncs, en el fet que el creador no ho sap tot del que crea. A mi, molt sovint, els lectors m’expliquen coses de les meves novel·les a les quals no havia pensat mai i que, en sentir-les, veig que és evident que tenen raó.

Junil a les terres dels bàrbars i El dia de l’os parteixen de personatges femenins. És difícil escriure a través de veus femenines?

No, gens. Hi ha molta mistificació en la separació entre dones i homes, en realitat com a éssers humans ho tenim gairebé tot en comú, i vivim plegats i ens coneixem. Les diferències realment importants, que són les psicològiques, són gairebé exclusivament culturals. Adquirides per l’educació i els prejudicis. Allò de “els homes venen de Mart i les dones de Venus” és una immensa collonada, i té a veure amb interessos ideològics –que res no canviï perquè els homes continuïn tenint els mateixos privilegis- i econòmics –com més se suposa que homes i dones són diferents més se’ls pot incitar a consumir productes diferents.

Junil a les terres dels bàrbars ha rebut el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per unanimitat del jurat.

Quina lectura en fas d'aquest reconeixement?

Primer, va ser una sorpresa molt gran, no m’ho esperava, i menys per unanimitat, que no passa quasi mai. És clar, estic molt agraït d’aquest reconeixement i encara avui em meravella que hi hagi gent disposada a gastar diners per comprar una cosa que jo he imaginat. Recordo el meu jo adolescent que somiava

Una llengua, per viure en bones condicions necessita lleis que la protegeixin i la promoguin i parlants que la parlin i la defensin

ser escriptor i que no pensava aconseguir-hi, i menys en català, que vaig haver d’aprendre sol com a llengua literària al mig d’una enorme indiferència social, per no dir d’hostilitat latent.

Soc de la Catalunya Nord, que avui és un desert lingüístic, una terra cremada, perquè els francesos són tan despietats com els espanyols però més astuts i han sabut matar les llengües que els fan nosa. Ara els espanyols comencen a aprendre’n i saben com matar la llengua catalana sense emprar la violència física, i els funciona. En fi, des d’aquesta terra del nord, aconseguir ser un autor català normal, un entre tants, i voltar pels Països Catalans per trobar-me amb el públic, em produeix un sentiment de reconfort bastant gran.

En el discurs del Premi Òmnium vas concloure afirmant que “una llen-

gua no pot sobreviure sense un estat propi”.

Què consideres que es pot fer per revertir la situació del català?

Que Catalunya sigui independent, sense cap dubte.

Però la independència no vindrà demà ni demà passat, ara és prou clar. Per tant hem de trobar la manera de revertir el declivi del català amb les pobres eines que tenim. Una llengua, per viure en bones condicions necessita lleis que la protegeixin i la promoguin i parlants que la parlin i la defensin. Les lleis hi són, però insuficients, i sovint gens respectades. És increïble que tanta gent, incloent-hi responsables polítics, trobi normal que hi hagi lleis que s’han de respectar i d’altres que no.

La llei, a Catalunya, diu que hi ha dues llengües oficials i que ningú no pot demanar a ningú de canviar de llengua si parla una d’aquestes dues llengües. Això és la

llei. Em pregunto com és que no es fan campanyes per fer-la conèixer, perquè és evident que molts catalanoparlants no saben que tenen dret de no canviar mai de llengua. I cal que siguem, col·lectivament i individualment, més tossuts.

Canviar de llengua i parlar castellà no és educació, és submissió. És una romanalla del franquisme, això que

sempre és el que parla català que ha de canviar de llengua. Siguem tossuts, i poc importa si semblen mal educats: els que fan veure que no entenen el català o que al cap de cinquanta anys vivint a Catalunya no volen dir ni “bon dia” ho són molt més, de mal educats. Hem de ser tossuts i constants, i també hem de ser generosos: parlem català a tothom, vingui d’on vingui. Hem de regalar aquesta llengua, que s’escampi entre els nouvinguts. Escollir la llengua amb la qual adreçar-se a algú en funció d’un color de pell o d’un accent és doblament nefast, perquè rebutja persones, se’ls impedeix integrar-se de debò a Catalunya, i això té a veure amb la xenofòbia, i perquè aquestes persones, si no se les acull en català, es passaran al castellà i allà es quedaran. Si ens volem fer un favor a nosaltres mateixos com a catalanoparlants, hem de parlar en català sempre, a tot arreu i amb tothom.

22

DIVERSOS

Recomanem

Anuncis BREUS COMPRO MASÍA O CASA DE CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado.

T. 93 430 35 67 BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59

Segona quinzena de març de 2022

Autora: Empar Moliner

MARMOLES LUNA. Elaborem tot tipus de marbres, granits i pedres naturals per taulells de cuina, bany, sòcols, façanes, terres, trofeus esportius, plaques commemoratives i altres revestiments. T. 609 717 017.

Editorial: Columna Gènere: Novel·la contemporània

LA BENVOLGUDA

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística.

La recepta Bacallà de quaresma

Horòscop

Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: adapta't als canvis. Salut: tensions cervicals. Treball: pren decisions sense prejudicis.



TAURE 21-IV / 21-V. Amor: desfes-te de l'espina que tens al cor. Salut: cuida't la faringitis.

Treball: fes front a les teves pors.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: s'obren portes. Salut: cuida't els braços. Treball: s'obre un nou camí.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: respecta l'opinió del teu company. Salut: vigila les digestions. Treball: comunica't.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: torna la cordura. Salut: compte amb el mal geni. Treball: s'acaba una font de tensió.



Les 8 diferències

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: prepara't per canvis. Salut: massa angoixa. Treball: continua ajudant als demés.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: tens por del que pugui passar. Salut: ets massa negatiu. Treball: temps d'adaptació.

Ingredients per a 4 persones: · 4 talls de morro de bacallà · 1 grapat de panses · 4 ous durs

· 1 cebra grossa · 10 ametlles · 10 avellanes · 2 grans d'all

· Pinyons · Farina · Oli · Safrà

ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: gaudeix del moment.

Salut: decora espais acollidors.

Treball: participa més.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII.

Elaboració: Prèviament caldrà dessalar el bacallà i coure els ous durs.

En una cassola baixa o una paella torrarem els pinyons. Fregirem superficialment el bacallà, lleugerament enfarinat, i el retirarem. Procurarem que no quedi cuit, que si no quedarà massa eixut.

Sofregirem la ceba en la mateixa cassola fins que quedi transparent. A mig sofregit, afegirem les panses.

Mentrestant, farem una picada amb les ametlles, les avellanes, els alls i el safrà.

Deixatarem la picada amb un parell de cullerots d'aigua i l'afegirem al sofregit de ceba amb panses. Deixarem coure uns 5-10 minuts a foc mig.

Afegirem el bacallà i un xic d'aigua si calgués, per a que tot just el cobreixi. Courem uns 10 minuts més.

Afegirem els pinyons torrats i els ous durs, partits per la meitat.

Ho deixarem coure uns instants, rectificarem de sal si convé i ja ho podrem emplatar.

Vins de les comarques NALTRES (blanc) Celler: L'Olivera Cooperativa D.O.: Costers del Segre Cabernet sauvignon, garnatxa negra, mazuela o samsó Color robí intens. Nas també intens, amb notes de fruita negra madura (pruna negra confinada), gerds i un toc floral (violeta). En boca és golós, amb un bon volum. Retornen els records de fruita madura amb un postgust llarg i complex.

Bona harmonia amb tot tipus de carns de caça. Excel·lent acompanyant uns tradicionals canalons de carn.

Curiositats del mes de març En diverses cultures i religions es celebra el començament de l'any nou al març.

La pedra preciosa del març es l'aiguamarina. Posseeix un increïble i delicat color blau, relacionat amb la sensibilitat i empatia, amb la propietat de tranquil· litzar l'ànima i el caràcter.

A COVA DA MEIGA TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES (1 persona per classe).

Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

de 17 h a 20 h



029 360 · Horari: de 10 h a 14 h i · Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

Amor: busca harmonia. Salut: passa't-ho bé. Treball: seràs protagonista.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I.

Amor: etapa de renovació a la llar. Salut: augmenta l'energia.

Treball: afronta els problemes.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: dedica-li el temps necessari.

Salut: massa cabòries. Treball: moltes idees i poca execució.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: compte amb els secrets. Salut: refredats insistents. Treball: canvis saludables.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Les 7 diferències

A

l’Agenda

del 25 de març al 7 d'abril de 2022

de les Comarques

Dies 25/03 i 27/03

Dissabte, 26/03

TÀRREGA

AGRAMUNT

Música per la pau: Concerts solidaris per Ucraïna amb l'Escola Municipal de Música de Tàrrega (saxos i percussió) + Coral de les comunitats ucranianes de Tàrrega i Guissona. Dia 25: a les 8 del vespre, al local de la Societat Ateneu; dia 27: a les 7 de la tarda, a l'Església Parroquial.

4t Cicle d'arts escèniques i musicals Brots.

Núvol Núvol (espectacle infantil - familiar de titelles). A 2/4 de 12 del matí, al Teatre Casal Agramuntí.

Divendres, 25/03

BALAGUER Fira de Jocs Populars de Carrer. Activitat per als escolars del 2n cicle de primària. A les 9 del matí, al pavelló Molí de l'Esquerrà.

Cicle Gaudí de Cinema: Sis dies corrents. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Centenari de Guillem Viladot. Presentació del llibre El silenci de l'angle.

Guillem Viladot o el desfici pel jo, de l'arxivera i historiadora Teresa Ibars, de l'Editorial Fonoll. Acte conduit per la periodista Meritxell Bernaus. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.

Presentació del llibre No hi diguis a ningú de Joan Biscarri. A les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA

AGRAMUNT

MOLLERUSSA

Presentació del llibre: Junil a les terres dels bàrbars de Joan Lluís Lluís. A les 7 de la tarda, al local de la Societat Ateneu.

TÀRREGA

XXXIII Concurs de Grups de Teatre Ciutat de Tàrrega: La importància de ser Frank (comèdia) d'Oscar Wilde, amb el Grup de Teatre del Talión. A les 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

Dies 02/04 i 03/04

AGRAMUNT 20a Fira del vehicle d'ocasió d'Agramunt Agr'auto. A partir de les 10 del matí, al pavelló firal.

1a Marxa Nòrdica de la Serra. A les 10 del matí, al Parc de la Serra.

Cicle Tàrrega Sona 2022: Concert de Lleidart Ensemble (clàssica) presenta El carnaval dels animals. A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Si voleu

anunciar Diumenge, 03/04

TÀRREGA La Xarxa presenta l'espectacle Fascinatio amb Jordi Quimera (espectacle d'il·lusionisme familiar). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dijous, 31/03

TÀRREGA Inauguració de l'exposició d'escultura: Futurs ignots de Llorenç Isanda.

A les 7 de la tarda, a la Sala Marsà.

Hora del conte per a nadons La formiga Josep Maria a càrrec de Santi Rovira. A les 11 del matí, a la sala d'actes del Casal Cívic.

Divendres, 01/04

BALAGUER Diumenge, 27/03

AGRAMUNT Ball de diumenge amb l'orquestra Premium. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

Improshow lover's night. Un espectacle d'humor, original i interactiu a càrrec de Planeta Impro. A les 9 de la nit, al casal Lapallavacara.

Visita guiada a l'exposició permanent Tragèdia al Call. Tàrrega 1348 i al Call de la ciutat. Cada primer diumenge de mes, a 2/4 d'11 del matí, al Museu Tàrrega Urgell.

AGENDA

23

(Paper o digital)

La millor opció per donar visibilitat al teu negoci

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

973 501 878 publicitat@

ANUNCIA’T A COMARQUES DE PONENT

www.comarquesdeponent.com

la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al:

o bé envieu un correu electrònic a:

Segona quinzena de març de 2022

Espai Comú - la Dona. Taller #soccogula impartit per Núria Costa Balasch, llicenciada en Belles Arts i Economia. Dia 25: a les 6 de la tarda a l'Espai Guinovart; dia 26: a les 11 del matí, als safareigs d'Agramunt.

Duatló infantil - Campionat de Catalunya per categories. A 2/4 de 9 del matí, al Sant Crist de Balaguer.

Presentació del llibre: Mirar el Renaixement d'Antoni Gelonch. A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu.

BALAGUER Dies 25/03 i 26/03

BALAGUER

t’informarem

comarquesdeponent.com

Segona quinzena de març de 2022

PUBLICITAT

24