Issuu on Google+

Adéu als 426 Euros

La darrera ofrena votiva que l’executiu de Zapatero ha posat als peus d’aquesta entelèquia anomenada mercats internacionals és el col·lectiu d’aturats i aturades de llarga duració que rebien l’ajuda de 426 euros després d’haver esgotat el cobrament de la seva prestació de desocupació. Més de 700.000 persones es veuran afectades per la desaparició a partir del proper mes de febrer de 2011 d’una de les poques mesures adoptades per pal·liar la situació de crisi econòmica que encara retenia una certa aparença de progressisme i voluntat inclusiva davant el risc de veure créixer sense fre els marges que la nostra societat reserva als exclosos i desemparats. Una desaparició que només ha estat matisada per l’anunci d’unes indeterminades ajudes dirigides a la formació dels aturats sense ingressos.

demostra “fermesa i convicció per lluitar contra la crisi”. No volem ni pensar en les onades d’elèctrica satisfacció que hauran travessat el cap dels dirigents europeus en adonar-se que la desaparició del subsidi coincideix amb una ampliació dels criteris que permeten a les empreses acollir-se al pagament del tipus més reduït de l’impost de societats. I no, no creguin que es tracta de permetre beneficiar-se d’aquest tipus reduït a les empreses en dificultats o que estan destruint ocupació per mirar d’aturar la sagnia i contribuir a preservar llocs de feina. No, el nou criteri per pagar menors quanties en concepte d’impost de societats és tenir un volum de negoci anual inferior als 300.000 euros, sense cap consideració addicional sobre l’existència de beneficis o la salut financera de l’empresa.

El darrer atac sobre el deute públic espanyol del cor d’especuladors i traficants de tipus d’interès que eufemísticament anomenem mercats internacionals de crèdit ha estat l’ordre que, devotament, ha obeït un govern que inclou el terme socialista en la seva nomenclatura política. Al so dels tambors de guerra accionats pels mercats amb motiu del rescat financer d’Irlanda, s’ha dictat sentència contra unes persones que tenien al davant un futur profundament enterbolit. Un futur que ara ha acabat d’enfosquir-se, si és que encara no ho estava prou.

Una vegada més, i ja en són moltes des que vam començar a viure en el funambulisme sense xarxa de la crisi internacional, Brussel·les i la cobdícia dels mercats han imposat la reducció de drets socials com a paradigma únic i inqüestionable capaç d’oferir solucions a la situació actual. Al seu dictat, els governs han deixat en un suspens amb trets de coma profund la sobirania nacional, alimentant la foguera del dubte on crema inevitablement la nostra confiança en la legitimitat d’uns sistemes democràtics que confonen la delegació de la seva responsabilitat de govern en uns representants polítics per part del poble amb l’alienació definitiva i absoluta d’aquest mateix poble respecte qualsevol forma de praxis política.

Com era d’esperar, l’anunci de la desaparició del subsidi ha estat mereixedor de l’aplaudiment d’una Comissió Europea esdevinguda avantguarda del liberalisme i d’uns mercats, sempre els mercats, que, misericordiosos, han concedit una treva en el seu setge interessat contra els comptes públics espanyols. Utilitzant la terminologia habitual, transformar 700.000 persones en orfes de l’Estat del benestar és una mesura que avança “en la bona direcció” i que

Des del Col·lectiu Ronda volem posicionar-nos sense ambigüitats contra la supressió d’una ajuda que en molts casos esdevenia el darrer refugi on protegir-se de la mossegada de la marginalitat, però, sobretot, contra la miopia sàdica de no voler mirar més enllà de les dades macroeconòmiques per veure les persones que en són el subjecte.


Adéu als 426 euros