Diades

que els autobusos, amb ressaca d’eufòria i amb ganes de comentar tots els castells d’ahir.

Aquest any sortíem primers, crec que no faltava ningú; només vam fer una mica just al pilar caminant. Sortim forts, sortim de 5/9f per treure’ns la son, activar-nos i demostrar que a l’Arboç també hi volem fer grans castells.

A segona ronda el 9/8. Em sembla extraordinari com podem portar amb aquesta facilitat la coordinació entre tota la gent de pinya, tronc i canalla. Hem de ser el primers en donar més valor a aquest castell: som els únics que l’hem fet aquesta temporada!

L’actuació és fa llarga, i després de la gran diada del Catllar més. El cansament es fa notar i desmuntem el primer peu del 4. Sort que tenim ofici i el descarreguem al segon peu amb solvència. Qui recorda aquells anys a l’Arboç on fer un castell de nou era el gran èxit. No perdem la memòria i treballem amb els peus a terra: el que estem fent ara és bestial.

I per seguir demostrant que som molt grans, arribem al final del cap de setmana plantant un pilar de 8. Amb la repetició de Vilafranca perdem una mica el ritme d’actuació, i no sé vosaltres, però jo ja estava físicament tocada. Màxima concentració per suplir on no arriba el físic. Pilar carregat, i seguim... Hem tornat a vibrar, hem tornat a gaudir i encara ens queda molt camí.•