Influeixes num. 29. Setembre 2018

29

Butlletí informatiu del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Setembre 2018

El dret a la mort digna

Per primer cop en els últims 20 anys, el Congrés dels Diputats ha iniciat els tràmits per aprovar una proposta de llei que contempli el dret a la mort digna. Montserrat Busquets, de la Comissió Deontològica del COIB, va realitzar una intervenció al mateix Congrés que reproduïm pel seu valor ètic i reflexions des de la perspectiva infermera.

PÀGINES 2 I 3

T’avançem les jornades professionals d’aquesta tardor al COIB PÀGINA 8

Entrevista a Maria Padró «Hem de lluitar perquè al costat dels infants hi hagi sempre una infermera pediàtrica» PÀGINA 9 PÀGINA 11 i 12

Intervenció de Montserrat Busquets al Congrés dels Diputats: «La llibertat al final de la vida i la despenalització de l’eutanàsia» El Congrés dels Diputats va iniciar el passat mes de juny els tràmits per a l’aprovació definitiva d’una proposta de llei que contempli l’eutanàsia i el suïcidi assistit, la setzena presentada a la cambra baixa els últims 20 anys. Totes les anteriors van ser rebutjades. L’aprovació d’aquesta llei, de confirmar-se, serà un punt d’inflexió per a la societat espanyola.

Pel valor del testimoni i visió infermera sobre aquesta qüestió, reproduïm la intervenció que Montserrat Busquets, membre de la comissió deontològica del COIB, va fer al congrés el passat mes de maig en el debat previ a l’aprovació del tràmit.

Agraïments per aquesta taula de discussió i per comptar amb les infermeres per a això ja que, generalment, som invisibles.

Tot i les dificultats per conèixer quin és el paper i l’opinió de les infermeres en l’eutanàsia, la proximitat i el tipus d’atenció que dispensem fan que les infermeres estiguem molt properes al patiment i per tant, molt sensibles al tema del final de la vida.

Per això gràcies de nou per donar-nos veu i no haver considerat l’eutanàsia només com una qüestió mèdica i jurídica, que ho és, però també com a qüestió de cura.

Les dades relatives a les infermeres i l’eutanàsia són molt escasses. Les revisions bibliogràfiques (M. Berghs, B. Dierckx de Casterlé and C. Gastmans 2005) diuen que entre un 20 i un 70% de les infermeres n’estan a favor, i sembla que l’edat i les creences ocupen un paper rellevant.

Els arguments que em porten a defensar positivament la despenalització i posterior regulació de l’eutanàsia són: Primer aspecte: La bioètica, l’autonomia i la justícia El context de l’atenció sanitària d’avui en dia en què es pot allargar el període de fi de vida gràcies a l’aplicació de tècniques, procediments i cures. I per tant a l’eterna discussió de la bioètica sobre, d’una banda, si tot el que és possible realitzar és adequat i, de l’altra, sobre qui està autoritzat per prendre aquestes decisions.

La bioètica ha tractat, amb un èxit considerable, situar les persones en el context de les decisions sanitàries. Avui és poc discutida la participació de la persona atesa en la presa de decisions. Els professionals hem anat aprenent a reformular la pràctica clínica d’acord al consentiment, de manera que els valors, les creences, el que dona sentit a la vida per a la persona forma part de les decisions.

Evidentment cal millorar, segur, en la informació i comunicació, sobretot de males notícies, en què el consentiment no sigui tan sols un formulisme, un requeriment, i aprofundir en el seu sentit ètic, que és el respecte per la voluntat de la persona . La persona que pel fet d’estar malalta no perd la seva característica essencial, com és el poder actuar segons les seves preferències, la seva autonomia.

En relació a la justícia val a dir que avui aquells que tenen com a opció el final de la vida tenen possibilitat només si marxen del país, si en parlen l’idioma, etc. Es veuen abocats a morir sols. Quin és el criteri de justícia que preval? Justícia entesa com a igualtat d’oportunitats o de mèrits?

2

influeixes 29 Setembre 2018

Primera idea clau: La dependència que genera el final de la vida no és sinònim de pèrdua d’autonomia moral, sinó d’una situació vital que requereix major ajuda. Ajuda per entendre alternatives, possibilitats, projeccions de futur.

Segon aspecte: El concepte de patiment El concepte de patiment (Dr. Ramon Bayés), que és tan proper a les infermeres perquè actuen en el cos i en la persona.

Segons Ramon Bayés podem parlar d’un patiment inevitable i d’un patiment evitable. El patiment inevitable és el consubstancial amb la pròpia vida, amb la pèrdua, el que dona lloc al dol, com a procés d’adaptació i que cada un de nosaltres porta com sap. Està molt relacionat amb el nostre aprenentatge i configura part del nostre caràcter, la manera de ser de cadascú. Però segons Ramón Bayés, el patiment també té a veure amb la vivència d’una necessitat i les possibilitats de rebre ajuda per complir-la. Aquest és el sofriment evitable.

Quan més equilibrada està la balança entre la percepció de necessitat i la recepció d’ajuda, menor és el patiment que la necessitat comporta. I aquesta idea és fonamental al final de la vida, ja que el sofriment inevitable que comporta el final de la vida segur que es pot veure altament incrementat quan la necessitat d’ajuda de la persona no està coberta, quan de vegades ni tan sols pot plantejar-se, o quan els altres la jutgen.

La fal·làcia, al meu entendre, que es produeix quan pensem que tan sols hi ha una forma d’expressió del patiment, que és al que donen resposta les cures pal·liatives: tractament del dolor, adequació, sedació. La bona mort es visualitza com aquella que passa després d’un temps d’atenció pal·liativa, aquesta en la qual la persona és forta i se l’admira perquè lluita fins al final. Sens dubte aquesta és una opció que segur obeeix a una manera de ser i, això, és personal. Sens dubte també cal millorar la cura pal·liativa, estendre-la perquè pugui ser una opció real per a tothom en situació de fi de vida a curt i mig termini.

Aquí s’inclou tot el treball que s’està realitzant amb la planificació de voluntats, amb la millora de les tècniques i de les cures, amb la millora dels criteris de l’adequació i, sobretot, amb fer-ho extensible a tota la població, no només a les persones que afronten un càncer.

Però cal reconèixer la confusió que genera, en familiars i professionals, la penalització de l’eutanàsia en les decisions d’iniciar mesures de sedació o d’adequació i que més d’un confon. Com l’eutanàsia és il·legal, de vegades es duen a terme

mesures més pròximes a l’obstinació terapèutica, perllongar la vida biològica per sobre de la vida de qualitat, que no pas a una cura pal·liativa.

abast i pot ser una situació de substitució, però sempre es realitza d’acord amb la persona. Tal com la persona faria.

Buscant el resultat d’acord amb la persona.

Estem concebent una bona mort que obeeix a una manera d’entendre; la de la cura pal·liativa.

És difícil des del punt de vista de la cura pensar que quan una persona manifesta de forma reiterada el desig de morir i demana ajuda, l’actuació sigui tractar-la com si fos un infant i decidir nosaltres el que és el seu benestar. És difícil pensar que l’autonomia i la presa de decisions tenen uns requeriments diferents al final de la vida.

Però poden haver altres opcions, persones que valorant la seva situació, veient el seu pronòstic i coneixent el seu futur decideixin no voler-ho, no voler seguir endavant. Una de les apreciacions més freqüents davant d’una situació de vida irreversible és, precisament, la irreversibilitat, és a dir la manca de control sobre ella. Hi ha persones que manifesten el patiment que genera i la valoració positiva del poder posar fi a la seva vida quan elles vulguin, no quan vulgui l’òrgan afectat.

Segona idea clau: L’atenció pal·liativa i l’eutanàsia són un contínuum en l’atenció, totes dues són opcions de bona mort i el requisit indispensable de les dues és la voluntat de la persona.

Tercer aspecte: La cura com a referent La cura avui és un referent per a les societats actuals i del futur en què les relacions d’interdependència entre les persones tenen especial rellevància.

La cura és un valor essencial en el segle XXI, és el que permet que la vida continuï de manera que valgui la pena. És allò que, en ocasions, un no pot fer per si mateix i precisa d’altres que ho facin. La cura ens porta a posar en valor la rellevància del context particular de les situacions, i que els principis i valors siguin compresos des de les circumstàncies particulars.

Tenir cura és fer el que la persona faria, per si mateixa, si pogués (V. Henderson). La cura requereix el reconeixement d’una necessitat, la consciència de prendre responsabilitat, per tenir la competència suficient i perquè la cura obtingui els resultats esperats en la persona. El resultat en termes de benestar que la persona ha de voler. És per això que per la cura, sigui el concepte de tenir cura que sigui, sempre és essencial el respecte per la persona i la seva voluntat. Es parteix sempre DE la persona i treballa AMB ella.

La idea clau de la cura professional és comprendre que hi ha una situació en què hi ha necessitats que la persona no pot cobrir per si mateixa i que requereix d’altres per dur-la a terme.

Pot ser una informació o educació, perquè la persona no tingui coneixement. Pot ser proporcionar mitjans que no estan al seu

La cura ens ajuda a entendre que és possible comprendre a les persones, tot i que potser nosaltres no faríem el mateix. Ens ajuda a establir una diferència entre el que dona sentit a la pròpia vida i el que dona sentit a la vida de la persona que atenem.

L’objectiu de la cura NO és el tractament sinó el benestar de la persona i els seus éssers estimats. L’objectiu no és avaluar la competència de la persona, sinó generar un context en el qual pugui ser el més competent possible.

El problema no és la mort sinó que la persona, i la seva família, tinguin una experiència de mala mort, d’una mort que arriba massa tard, a la qual li precedeix massa patiment. I hem de plantejar seriosament quant d’aquest sofriment és evitable i per això, èticament, hem de prendre la responsabilitat de pal·liar, potser simplement és una qüestió d’acceptar les necessitats d’altres persones.

Tercera idea clau: Plantejo que es pot entendre l’eutanàsia com la cura, com un acte que pal·lia un patiment i que la reverteix en un acte de suport a un bon final de la vida. I que la legislació actual limita la possibilitat d’ajudar i deixa sola a la persona, que de vegades no pot ni tan sols parlar-lo.

Quart aspecte: la necessitat dels professionals de treballar segurs i considerar el desconfort moral que implica Per últim hi ha un altre argument que em porta a ser favorable i és la necessitat de la seguretat que precisen els professionals per treballar. Tenim casos en els que els professionals de a salut tenen dificultats per diferenciar entre la sedació, l’adequació de les mesures, etc., i que això comporta situacions d’obstinació i de gran desconfort moral, de allunyament dels equips de salut. Si l’espasa de la llei no estigues sobre el cap, la possibilitat de defensar la No obstinació i d’utilitzar encertadament la sedació seriosa, pot ser molt mes fàcil d’argumentar. influeixes 29 Setembre 2018

3

El COIB col·labora amb dos curtmetratges

El COIB, com a representant d’un col·lectiu professional que defensa l’autonomia de la persona en la presa de decisions sobre el seu estat de salut i benestar, ha endegat una línia de col·laboració amb dos projectes de curtmetratge que visibilitzen dues qüestions que preocupen a la societat i al col·lectiu infermer: el dret a la mort digna i la lluita contra l’estigmatització de les persones amb problemes de salut mental.

pel·lícules com «Vicky Cristina Barcelona» de Woody Allen o «Biutiful» d’Alejandro González Iñárritu, entre d’altres.

El primer projecte és el curtmetratge «La Dignitat», produït per Cornelius Films i escrit i dirigit per David González, que s’estrenarà el proper novembre. El curt compta a més de la col·laboració del COIB amb el patrocini de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) i l’Ajuntament de L’Hospitalet.

«¿Por qué miente la gente?» pretén donar una visió més humanitzada de l’esquizofrènia allunyant-se del sentit pejoratiu de la paraula i incorporant la visió de la família. La idea neix de la necessitat del director de mostrar una visió del trastorn basada en l’amor entre una mare i un fill i la compenetració entre ells que trenca qualsevol dificultat en unes persones que estan acostumades a lluitar amb el trastorn i que dia a dia han de plantar-li cara».

El projecte del curtmetratge neix arran de la notícia sobre la mort de José Antonio Arrabal, un home d’Alcobendas que es va suïcidar el 2017 i que en els instants previs va gravar un vídeo en que reivindicava el dret a la mort digna.

David González, que afronta aquest projecte amb un gran rigor, seriositat i respecte, es va plantejar preguntes clau a l’hora de preparar el projecte sobre el perquè no hi ha una resposta política i legal a una demanda majoritària o com reacciona la societat davant d’aquesta situació.

El director té, a pesar de la seva joventut, una trajectòria brillant com a ajudant de direcció, realitzador i com a director.

Aquest serà el seu quart curtmetratge després de l’èxit de l’anterior, «El vestit», guanyador del 1e Premi del XVI Concurs Iberomericà Versión Española-SGAE. Ha treballat també en

El segon projecte en el que el COIB s’ha sumat és el curtmetratge del director Dídac Cervera en el qual es tractarà l’estigma en salut mental. A través de la ficció, pretén apropar als espectadors l’esquizofrènia, una de les malalties més estigmatitzades de la societat.

En aquest cas, el curtmetratge iniciarà el rodatge el mes de novembre en una sola localització, l’antic hospital de Granollers. El projecte, produït per YuMagic i Trío de Doses, estarà protagonitzat pels actors Carmen Machi i Sergi Cervera i l’estrena està prevista el mes de març del 2019.

Dídac Cervera és un jove director i guionista amb gran projecció.

Graduat en Cinematografia per l’ESCAC, es va estrenar el 2017 amb la seva òpera prima «Mil coses que faria per tu», una comèdia que va obtenir uns bons resultats. Anteriorment, Cervera ja havia realitzat un total de 10 curtmetratges, diversos documentals i la sèrie de televisió Marhaba, gravada al Marroc i emesa per XTVL.

MÀSTER INTERDISCIPLINARI EN HOSPITALITZACIÓ A DOMICILI (Semipresencial) Màster Propi URL

4

influeixes 29 Setembre 2018

La Universitat de Barcelona llança el Màster «Intervencions autònomes complementàries en les cures infermeres» El nou Màster presencial de la Universitat de Barcelona (UB) «Intervencions autònomes complementàries en les cures infermeres» és la proposta formativa superior més complerta per adquirir la formació necessària per exercir com a infermera naturista i adquirir els coneixements que permetin incorporar el criteri naturista a les competències personals.

d’Infermeres i Infermers, amb més de 25 anys de lideratge impulsant i col·laborant amb diferents iniciatives que ajudin, d’una banda, al desenvolupament professional i disciplinar de la infermeria i, de l’altra, a que els seus professionals donin la resposta més adient a través de la seva practica professional.

El Màster, que comença el 9 de novembre i s’impartirà a la seu del COIB, permetrà també als estudiants ampliar el ventall de possibilitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques, en tots els àmbits de l’atenció infermera i aprofundir l’estudi i la investigació de la infermeria naturista.

Els mòduls que s’inclouen en aquesta formació superior són: coneixements introductoris d’altres teràpies, alimentació saludable, drenatge limfàtic i massatge, estímuls naturals, Fitoteràpia i Aromateràpia, historia i bases teòriques, Mindfulness, Sofrologia i Ho’oponopono, recerca, Reflexoteràpia podal i Tècnica metamòrfica, Teràpies energètiques: Reiki i Teràpia Floral i el Treball Fi de Màster.

El COIB és responsable en aquest Màster del disseny, l’organització i la impartició del contingut sota la direcció d’Ana Belén Fernández Cervilla.

Amb una durada de dos anys i 60 crèdits, les inscripcions es poden formalitzar a la web de la UB (http://www.ub.edu/ web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/ fitxa/I/201711393/index.html?)

El màster, orientat al 100% a infermeres i infermers, compta amb la doble garantia de la Universitat de Barcelona, una de les universitats catalanes amb millor reputació mundial en el QS World University Ranking 2018, i del Col·legi Oficial

El màster neix sota la direcció d’Ana Belén Fernández Cervilla, infermera i doctora en Ciències Infermeres per la Universitat de Barcelona, Màster en Lideratge i Gestió de Serveis d’Infermeria per la Universitat de Barcelona (UB) i Màster en Infermeria Naturista, impulsat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona amb el suport de la UB i la Universitat Autònoma de Barcelona. Fernández és des del 2010 professora col·laboradora de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, impartint docència sobre instruments complementaris de les cures infermeres i estades clíniques al Grau d’Infermeria d’aquesta universitat.

El Col·legi ofereix més de 100 cursos per seguir creixent professionalment En aquest curs 2018-2019 el COIB posa a l’abast de les infermeres i infermers una àmplia oferta de propostes de cursos de formació continuada, que volen donar resposta als reptes i necessitats que es presenten en el dia a dia del seu exercici professional.

El nou Pla Formatiu comprèn més de 100 cursos distribuïts en 14 àmbits: competències transversals, cuidar-se per cuidar, atenció primària i comunitària, cooperació, gent gran, llevadores, medico-quirúrgica, infància, salut, laboral, salut mental, teràpies naturals i complementàries, e-salut, gestió de la imatge corporal i suport vital.

Enguany destaca un àmbit de nova creació dedicada a la gestió de la imatge corporal, qüestió sobre la que el Col·legi ha iniciat una línia de treball orientada a definir i reconèixer l’activitat infermera dedicada a la gestió de la imatge corporal de les persones. Els cursos que comprèn, aporten solucions davant la necessitat creixent entre la població que atenem per rebre atenció en la gestió de la seva imatge corporal en el context d’una malaltia, durant processos quirúrgics o davant una nova etapa vital.

cop, el segon nivell en teràpia de flors del Dr. Bach. El COIB va aconseguir el reconeixement com a centre acreditat per part del Centre Bach d’Anglaterra el passat mes d’abril.

El programa de formació del COIB té la voluntat de facilitar l’accés a una formació continuada de qualitat a totes les infermeres i infermers, mantenint uns preus assequibles i amb una àmplia oferta de cursos online, per tal que ni la situació laboral ni la ubicació geogràfica esdevinguin un impediment per a l’actualització formativa constant.

Inscripcions obertes als cursos de formació a www.coib.cat/formacio Descarrega’t l’APP de formació del COIB per estar al dia de les novetats i de la oferta d’actualitzacions!

Gratuïta!

Així mateix, s’ha completat l’oferta existent en matèria de la humanització de les cures, un àmbit en el qual les infermeres han de ser les principals garants i es posa a l’abast, per primer

influeixes 29 Setembre 2018

5

Desenvolupament de l’empatia com l’eina principal de les cures humanitzades

Gestió infermera: liderar i gestionar equips amb visió humanista

Objectiu general Desenvolupar i millorar l’ empatia de les infermeres.

Dates i horari: 17 i 24 d’octubre de 2018 de 9,30 a 13,30 h.

Preu: 16 € (col·legiades) i 24 € (no col·legiades) Inscripcions: del 3 al 14 de setembre de 2018 (col·legiades) i del 10 al 14 de setembre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Objectiu general Conèixer les eines i els coneixements necessaris relacionats amb la gestió de les cures infermeres, amb una visió humanitzadora.

Dates i horari: 6, 8,13,15 i 20 de novembre de 2018 de 9,30 a 13,30 h.

Preu: 40 € (col·legiades) i 120 € (no col·legiades) Inscripcions: del 21 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (col·legiades) i del 28 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Elaborar un projecte de recerca en cures infermeres Objectiu general Adquirir els coneixements i les habilitats per realitzar un projecte de recerca en l’àmbit de les cures infermeres.

Dates i horari: 22 d’octubre, 5, 19 de novembre i 3 de desembre de 2018 de 16 a 19 h.

Preu: 24 € (col·legiades i col·legiats) i 72 € (no col·legiades) Inscripcions: del 7 al 21 de setembre de 2018 (col·legiades) i del 14 al 21 de setembre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Aplicació de la Teràpia de Reorganització Corporal (TRC) en les Ciències de la Salut Objectiu general Formar a les infermeres en l’aplicació de la Teràpia de Reorganització Corporal per tractar a les persones ateses.

Dates i horari Nivell I: 30 d’octubre, 7 de novembre, 13 i 17 de desembre de 2018 de 10 a 14,15 h i de 15,15 a 19,30 h.

Nivell II: 4, 14, 19 de març i 2 d’abril de 2019 de 10 a 14,15 h i de 15,15 a 19,30 h.

Nivell III: 3, 8, 17 i 22 d’octubre de 2019 de 10 a 14,15 h i de 15,15 a 19,30 h.

Preu: 192 € (col·legiades) i 576 € (no col·legiades).

Inscripcions: del 10 al 28 de setembre de 2018 (col·legiades) i del 17 al 28 de setembre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

6

influeixes 29 Setembre 2018

Anglès tècnic per a infermeres.

Nivell B 2 Objectiu general Ser capaç d’interactuar tant amb la persona atesa de llengua estrangera com amb altres professionals de llengua anglesa.

Opció A: Dates i horari: 7, 14, 21, 28 de novembre, 5, 12, 19 de desembre de 2018, 9, 16, 23, 30 de gener, 6, 13, 20, 27 de febrer, 6, 13, 20, 27 de març, 3, 10, 24 d’abril, 8, 15 i 22 de maig de 2019 de 9,45 a 11,45 h.

Inscripcions: del 18 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (exalumnes B1) del 25 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (col·legiades) i del 2 al 5 d’octubre de 2018 (no col·legiades) Opció B: Dates i horari: 8, 15, 22 i 29 de novembre, 13, 20 de desembre de 2018, 10, 17, 24, 31 de gener, 7, 14, 21, 28 de febrer, 7, 14, 21, 28 de març, 4, 11, 25 d’abril, 2, 9, 16 i 23 de maig de 2019 de 17,30 a 19,30 h.

Inscripcions: del 18 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (exalumnes B1) del 25 de setembre al 5 d’octubre de 2018 (col·legiades) i del 2 al 5 d’octubre de 2018 (no col·legiades) Preu: 100 € (col·legiades) i 300 € (no col·legiades) NOTA: S’aconsella als alumnes que tinguin un nivell aproximat de B1.

No tenir aquest nivell pot suposar no seguir el temari correctament.

Es certificarà l’aprofitament si es supera el nivell. En cas contrari, només es certificarà l’assistència.

Activitat no acreditada pel Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Coaching per a infermeres: un canvi de paradigma en la millora competencial i de salut Objectiu general Adquirir els coneixements bàsics per iniciar-se en l’aplicació de les habilitats del coaching en l’àmbit personal, d’equip professional i de relació amb la persona atesa.

Dates i horari: 12, 13, 14 i 15 de novembre de de 2018 de 15,45 a 19,45 h.

Preu: 32 € (col·legiades) i 96 € (no col·legiades) Inscripcions: del 27 de setembre a l’11 d’octubre de 2018 (col·legiades) i del 5 a l’11 d’octubre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Fes-te emprenedor en salut amb IDICEMPREM Objectiu general Impulsar l’emprenedoria i la innovació entre els professionals sanitaris Dates i horari: 29 de novembre, 13, 20 de desembre de 2018, 10, 17, 24, 31 de gener, 7, 14, 21, 28 de febrer, 7, 14, 21, 28 de març, 4, 11, 25 d’abril, 2, 9, 16, 23, 30 de maig i 6 de juny de 2019 de 15,45 a 20 h.

Previ a l’inici del curs és convenient que els alumnes assisteixin a les jornades del dia 22 de novembre de 2018 organitzades per IDIC amb l’objectiu de poder aprendre de les presentacions dels projectes dels alumnes de la 1a edició en format Elevator pitch.

Preu: 100 € (col·legiades) i 250 € (no col·legiades) Inscripcions: del 8 d’octubre al 8 de novembre de 2018 (col·legiades) i del 15 d’octubre al 8 de novembre de 2018 (no col·legiades) Activitat no acreditada pel Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Cerca documental Objectiu general Conèixer les tècniques més útils en la recollida d’informació per començar un projecte de recerca.

Dates i horari: 21, 23 i 28 de gener de 2019 de 15 a 20 h.

Lloc: Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. C/ Padilla, 326 (Barcelona) Preu: 50 € (col·legiades) i 150 € (no col·legiades) Inscripcions: del 5 al 19 de desembre de 2018 (col·legiades) i del 12 al 19 de desembre de 2018 (no col·legiades)

Acompanyament al final de la vida Objectiu general Ser capaç d’afrontar converses sobre les pèrdues i la mort amb més serenitat.

Dates i horari: 22 de gener de 2019 de 9,30 a 13,30 h i de 14,30 a 18,30 h.

Preu: 16 € (col·legiades) i 48 € (no col·legiades) Inscripcions: del 5 al 19 de desembre de 2018 (col·legiades) i del 12 al 19 de desembre de 2018 (no col·legiades) Es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Lectura crítica Objectiu general Identificar les diferents fonts documentals i la validesa i fiabilitat que tenen.

Dates i horari: 28 de gener i 11 de febrer de 2019 de 15,30 a 19,30 h.

Preu: 16 € (col·legiades) i 48 € (no col·legiades) Inscripcions: del 13 al 27 de desembre de 2018 (col·legiades) i del 20 al 27 de desembre de 2018 (no col·legiades) Curs acreditat pel Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Màster en Infermeria Escolar 2017-19 influeixes 29 Setembre 2018

7

Les infermeres de Barcelona consensuen les directrius de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries Al mes de juliol el COIB va acollir una jornada de consens al voltant de l’acord del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) pel qual s’estableixen directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’àmbit de l’atenció a les urgències i emergències prehospitalàries. Un pas indispensable en el procés d’autoregulació.

La jornada va permetre revisar al detall i mostrar l’acord o desacord amb cadascun dels articles proposats al text regulador.

La degana del CCIIC, Núria Cuxart, va recordar en la seva intervenció que «com a col·lectiu professional que som, hem de reclamar el dret d’autoregular-nos però, sobretot, ens hem de responsabilitzar del seu exercici. Crear norma vol dir obli-

gar-se però crear-la tu la norma vol dir que només tu la pots canviar. No podem, no volem estar a l’albir de normes que creen d’altres».

Posteriorment, es va obrir un període de consulta pública sobre el text acordat amb l’objectiu facilitar al màxim la participació d’infermeres i infermers de la corporació que no van poder acudir a la jornada de consens celebrada al COIB. Durant set dies es van recollir un total de 107 participacions que van ser considerades pel grup redactor de la proposta d’Acord.

Un cop tots i cadascun dels col·legis professionals catalans i el propi CCIIC van finalitzar els seus processos de consulta pública, el text normatiu passarà pel CCICC per assolir un acord final que serà enviat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per a la seva publicació. Aquest és el tercer procés d’autoregulació professional impulsat des de la professió després de dels dos relatius a la Gestió Infermera de la Demanda, finalitzats el 2016.

Una tardor plena de jornades professionals i actualitzacions per posar-se al dia de coneixement infermer especialitzat L’últim trimestre de l’any el COIB organitza cites ineludibles per l’actualització de coneixements específics de la professió infermera. Entre els mesos d’octubre i novembre es concentren diferents propostes de jornades rellevants. Des de les diferents vocalies, àrees i grups del COIB s’han preparat paral·lelament una programació d’aules i píndoles d’actualització mensuals i gratuites que esdevenen clau en la formació continuada de les infermeres i infermers de Barcelona. Trobareu tota la informació en l’agenda mensual del COIBFlaix o a coib.cat

2a Jornada d’Exercici Lliure 24 d’octubre

Les infermeres i infermers que treballen en exercici lliure es trobaran per fer networking i conèixer de primera mà projectes d’emprenedoria i negocis de serveis infermers, alguns en marxa i d’altres en projecció. Les interessades poden presentar els seus projectes durant la jornada.

4a Jornada Natural de Tardor 30 d’octubre

Sota el títol «Dona i Teràpies Naturals», aquesta nova edició pretén posar de relleu el paper de la dona com a usuària i com a professional implicada en el seu coneixement i aplicació.

Enguany es compta amb la participació de Flor Altena, infermera holandesa especialitzada en salut i coaching de dones.

Espai Trobada d’Esterilització 12 de novembre

La Jornada, en sessió de matí o tarda, estarà centrada en la seguretat i els riscos laborals. El coneixement dels riscos en les àrees d’esterilització i com prevenir-los esdevé clau per la seguretat dels professionals que hi treballen i també per la seguretat de les persones. La jornada està adreçada a infermeres, tècnics en cures auxiliars d’infermeria i professionals relacionats i interessats en el procés d’esterilització.

8

influeixes 29 Setembre 2018

8a Jornada de Llevadores 19 de novembre

La jornada girarà entorn a l’emprenedoria, la innovació i la recerca, com tres àmbits en els que les llevadores poden conquerir nous horitzons. S’abordaran noves experiències en l’atenció de l’embaràs, al part, al puerperi i en l’atenció ginecològica.

2a Jornada d’Emprenedoria, Innovació i Tecnologia 22 de novembre

Es comptarà amb l’opinió d’experts i experiències d’èxit infermer tant emprenedores com innovadores. S’aprofundirà en les claus relatives a les estratègies empresarials, les formes de finançament i el desenvolupament de projectes innovadors i tecnològics en qualsevol àmbit de la salut. Tot en un ambient que promourà el networking i la participació activa del públic i en el que es premiaran els millors projectes.

2a Jornada Infermera de Recerca i Innovació en Salut Mental 29 i 30 de novembre

La jornada és un punt de trobada biennal, on les infermeres de salut mental comparteixen un espai en recerca i innovació, a la vegada que tenen l’oportunitat de crear sinergies i col·laboracions amb altres investigadors, innovadors i emprenedors.

Al finalitzar a jornada els participants coneixeran els punts forts i febles de la metodologia quantitativa i qualitativa, així com alguns dels projectes infermers vinculats a l’assistència, recerca i innovació.

ENTREVISTA

E

Maria Padró Hernández, infermera pediàtrica «Hem de lluitar perquè al costat dels infants hi hagi sempre una infermera pediàtrica» que les que han procurat treure’s l’especialitat, quan acabin, tinguin les mateixes oportunitats que algú que no ho ha fet perquè llavors no val la pena fer aquest esforç.»

Maria Padró va coordinar el procés de l’especialització d’infermeria pediàtrica així com la formació de les primeres infermeres internes re· sidents de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on ha estat un referent. Hi va treballar des de l’any 1972 fins al 2017 com a infermera en diferents unitats assistencials i, a partir del 1975, com a supervisora de l’àrea de neonatologia. També ha presidit la subcomissió de Do· cència de Direcció Infermera del centre. En els últims anys ha liderat la direcció infermera de BCNatal, les unitats de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona en col·laboració amb i les de l’Hospital Clínic que engloben l’Àrea de la Dona (Obstetrícia i Ginecologia) i la Neonatolo· gia i Cures Intensives Neonatals.

Durant la seva trajectòria professional ha impulsat i potenciat l’excel· lència de les cures infermeres en neonatologia. Ha estat presidenta de la Sociedad Española de Enfermería Neonatal (SEEN) i actualment n’és la vicepresidenta. També és Vicepresidenta de la Comisión Na· cional de la Especialidad de Enfermería Pediátrica al Ministeri de Sa· nitat. Des de la seva creació el 2013, forma part de la Vocalia d’Infer· meria Pediàtrica del COIB.

Com ha vist l’evolució de la infermeria pediàtrica en el sistema de salut?

«S’ha avançat molt però crec que es podria avançar més. Les infermeres hem anat evolucionant i alhora ens hem anant subespecialitzant dins la infermeria pediàtrica: oncologia, quirúrgica, neonatologia, entre d’altres.

Ara que tenim l’especialitat, s’hauria de lluitar perquè al costat dels nens hi hagués sempre infermeres pediàtriques. La discussió és si totes les infermeres que treballen a pediatria han de ser especialistes. L’ideal seria que sí, però la realitat és que amb les poques places que surten cada any no es cobreixen tots els llocs. Una possible solució seria que la infermera que marqués les pautes a seguir dins l’equip sí que ho fos; això significaria un canvi en les responsabilitats a assolir per distintes infermeres segons el seu nivell d’especialització. Estem encara una mica lluny d’aquest objectiu. A més, hi ha la peculiaritat que algunes de les infermeres que es formen a Catalunya com a especialistes són de fora i a la llarga acaben marxant. En algun moment esperem que a tot arreu es demanin especialistes en pediatria.

Perquè això passi, ha d’haver-hi tot un canvi en el sistema de punts de la borsa de treball per tal que es reconegui a les infermeres especialistes i se les valori més. En els dos anys de residència es treballa molt amb un sou molt baix. No pot ser

Ha fet créixer la infermeria pediàtrica amb el procés de l’especialització i la formació de les primeres infermeres internes residents. Què va suposar aquesta fita?

«Quan no existia l’especialització van aparèixer màsters i l’aprenentatge als hospitals era al voltant d’una infermera veterana. En el moment en què surten les especialitats això canvia. El sistema d’aprenentatge de les residents és un sistema, per a mi, molt bo d’autoaprenentatge amb uns tutors que es preocupen, que guien i marquen el camí perquè la resident, per exemple, busqui la bibliografia i presenti sessions clíniques correctament, aprengui a fer tècniques, etc.

Quan tens residents a prop, t’obliguen a estar al dia. Jo puc dir que amb aquests anys he après i he fet una posada al dia de la pediatria gràcies a les sessions clíniques que feien cada setmana. M’he quedat gratament sorpresa amb la seva capacitat de fer recerca, la seva il·lusió i les ganes d’aprendre.

Les conclusions que treuen arriben a la resta d’infermeres del seu voltant. Això és un gran motor d’aprenentatge que no s’ha de parar. El problema és que quan acaben la residència laboralment estan igual que una infermera generalista.

Les competències de les infermeres especialistes és un tema que hem d’abordar, i no només en pediatria. Igual que no pots contractar com a llevadora una persona que no tingui l’especialitat, hauria de passar al mateix en totes les especialitats infermeres.»

Com valora el seu llegat a la neonatologia?

«Si amb l’especialització en pediatria tenim una fita, amb la neonatologia encara més. No és el mateix un nen que neix a les 24 o 25 setmanes de gestació que el que ho fa a les 40 setmanes. El nounat no és un infant més petit i prou. Són infants molt més complexos amb patologies pròpies molt diferents, algunes, de fet, úniques, de la resta de la pediatria.

Actualment no hi ha cap formació reglada en infermeria de neonatologia. L’ideal seria poder fer subespecialitats perquè són dos mons completament diferents i que les professionals que es contractessin a les unitats neonatals passessin per un procés d’aprenentatge específic. La formació ara és anar aprenent amb les companyes, amb cursos i amb els congressos que fem cada dos anys des de la SEEN per actualitzar i posar a l’abast fòrums de debat. També intentem que es vagi creant el cos de doctrina neonatal per començar a tenir pautes comunes per treballar. Però penso que primer hem d’aconseguir que la infermera pediàtrica es reconegui, i a partir d’aquí podrem anar parlant de les subespecialitats.»

Cap a on creu que evoluciona la infermeria pediàtrica?

«A banda del reconeixement necessari de l’especialitat, és important que les infermeres incorporin canvis que millorin l’atenció però que sobretot estiguin basats en l’evidència científica. Les petites recerques del dia a dia són les que ajuden a canviar coses i a mesurar els beneficis per les infermeres, pels infants que atenem i les seves famílies. Les infermeres pediàtriques també hem d’aprendre a treballar incorporant a les famílies a les cures. A pediatria mai pots deixar la família de banda; on hi ha un nen, al costat hi ha uns pares.»

influeixes 29 Setembre 2018

9

Ètica en el dia a dia

Relacions entre companys

Us portem un nou cas de la sèrie ‘Ètica en el dia a dia’, promogut per la Comissió Deontològica del COIB amb l’objectiu d’aprofundir en la reflexió ètica del tenir cura al voltant de situacions de la pràctica quotidiana.

Recordeu que si voleu participar en aquesta secció, aportant casos o comentant-los, podeu fer-ho a través de l’adreça de correu electrònic deontologica@coib.cat tejaments diversos i fins i tot enfrontats en • La seva companya, al rebre la queixa de la temes d’interès comú que dificulten la Descripció del cas persona atesa no va mostrar una conducta manera d’atendre a les persones, afectant ni una actitud adequades, no va tenir en La Laura és una infermera que treballa en directament el seu procés de salut i la compte el lloc on es trobaven ni es va preun hospital comarcal, en la consulta de confiança cap els professionals. Per això la ocupar en conèixer la veracitat de la queiMedicina Interna i, a primera hora del matí, Laura ha de mirar de buscar l’espai i el xa. Sense cap confirmació, va reforçar la realitza extraccions de sang al laboratori moment adequats per parlar-ne i compartir desconfiança de la persona atesa i cap a la d’anàlisis clíniques. la responsabilitat de la cura.

Carme, potenciant el seu enuig i empeL’espai per a dur a terme les extraccions nyent-lo a fer una queixa per escrit. sanguínies està compartimentat en habita• Amb aquesta actitud, la seva companya cions independents preparades específicaEls valors relacionats amb aquest cas són havia tancat tota possibilitat d’asserenar a ment per realitzar aquesta funció, preserels de Responsabilitat i Compromís proaquella persona, donant-li elements de revant la intimitat de la persona atesa. Tot i fessional. Els articles del Codi que hi fan flexió sobre possibles causes que ajudesaixí, les parets que separen aquests espais referència són: sin a fer més entenedora la situació: la difisón d’un material molt feble i s’escolten les cultat de localitzar una via venosa òptima converses que mantenen les infermeres Article 6 - La infermera contribueix al per dur a terme l’extracció o la probable amb les persones que atenen, sobretot, si creixement disciplinari i a la bona imatge incomoditat i dolor al patir diverses punxaes parla en un to relativament alt. social de la professió infermera fomendes. Va perdre l’oportunitat, doncs, de fer-li tant la crítica constructiva a partir de preLa Laura va escoltar, fa uns dies, la queixa veure una altre manera de valorar la situaguntes que es fa des de la seva respond’una persona que estava sent atesa per ció, promovent la bona imatge i la confiansabilitat professional. una altre companya en l’habitacle situat al ça en els professionals. Tampoc li va demacostat d’on ella estava treballant. Aquesta Article 14 - La infermera, en l’exercici de nar disculpes per la situació viscuda o pel persona, es lamentava d’haver rebut un la seva professió, adopta normes de conmal ocasionat. tracte poc respectuós d’una infermera que ducta personals que fomenten el respecQuè pot fer ella davant d’aquesta situació? l’havia atès feia uns dies. Explicava que la te i la confiança en les persones ateses i Si no fa res, col·labora en què la seva cominfermera es deia Carme i «l’havia punxat el seu entorn, així com en tots els mempanya normalitzi una conducta que no es tan malament que va ser necessari fer-li tres bres de l’equip assistencial. correspon amb els valors professionals de vegades l’extracció per obtenir la sang sufiArticle 64 - Les relacions entre la inferla infermera. cient per l’anàlisi». mera i els membres de l’equip de cures i La Laura va escoltar com la infermera li va de l’equip de salut s’han de basar en el respondre, també en veu alta i, amb tota respecte mutu, la col·laboració i el recoRepte ètic. Què pot fer? claredat que «entenia el que havia hagut neixement de les pròpies responsabilitats El repte ètic de la Laura consisteix en la de suportar perquè coneixia molt bé la i/o competències professionals. defensa dels valors professionals i tractar Carme», afegint que «sovint es rebien queiArticle 65 - La infermera fa ús dels recurd’ajudar a que la seva companya pugui xes de la seva feina, perquè era una mal sos i vies professionals per resoldre els reflexionar sobre la seva situació. educada». Finalment, el va encoratjar didesacords entre professionals. ent-li que seria aconsellable que ell mateix Per aconseguir-ho creu que haurà de parlar Article 66 - La infermera, en situacions poses una queixa per escrit a la direcció del amb la infermera que ha rebut la queixa. La de conflicte dins l’equip de salut, promou centre contra la Carme.

Laura pensa que cal mantenir un diàleg el diàleg respectuós i vetlla perquè les amb aquesta companya a fi que reflexioni La Laura, al finalitzar les extraccions, no solucions que es prenguin respectin tosobre la seva actuació i fer-li veure que pot podia donar crèdit al que, sense voler, havia tes les persones implicades. haver contribuït a empitjorar la situació. escoltat. No sabia ben bé com havia d’actuar, però pensava que aquest tema necessiLa comunicació entre els professionals de tava urgentment portar a terme una bona vegades és difícil i complexa. Cal trobar la revisió dels fets. motivació per consensuar criteris d’actuació comuns. Generalment en els serveis no es disposa d’espais o estratègies per a l’inAutoria: Eugènia Vila Migueloa i Rosa Anàlisi de la situació tercanvi d’opinions. Tot això fa que dins Maria Escolà Pellicer d’un mateix àmbit de treball existeixin planLa Laura reflexiona sobre la situació viscuda. Que ha fallat en aquest cas?

10

influeixes 29 Setembre 2018

COIB

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

09/2018 Calendari informatiu i d’actualitat mensual del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Formació

Grup 65

Formació

Formació online

Inici d’inscripció

Inscripcions obertes

3/9 Desenvolupament de l’empatia com l’eina principal de les cures humanitzades.

Impartits per AulaDAE

Inici del curs: 17/10

Cures al pacient crònic: cardiovasculars, respiratoris i digestius

7/9 Elaborar un projecte de recerca en cures infermeres. Inici del curs: 22/10

Actualització en ostomies per infermeria

10/9 Aplicació de la Teràpia de Reorganització Corporal (TRC) en les Ciències de la Salut.

Actualització en infermeria del treball

Inici del curs: 30/10

Suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació externa semiautomàtica (DEA). Inici del curs: 10/10 21/9 Gestió infermera: liderar i gestionar equips amb visió humanista. Inici del curs: 6/11 25/9 Anglès tècnic per a infermeres.

Nivell B 2. Inici del curs: 7/11 Anglès tècnic per a infermeres.

Nivell B 2. Inici del curs: 8/11 27/9 Coaching per a infermeres: un canvi de paradigma en la millora competencial i de salut.

Inici del curs: 12/11 Final d’inscripció

5/9 Assessors de Salut Personal i Laboral.

Inici del curs: 18/9

Suport vital immediat en adults (SVI).

Inici del curs: 11/10

17/9 Màster títol propi UB “Intervencions autònomes complementàries en les cures infermeres”. Inici del Màster: 9/11

Acte

Actuació i cures d’infermeria en urgències vitals Actualització en cures geriàtriques per a infermeria Infermeria a quiròfan Fàrmacs d’ús freqüent Cures avançades en infermeria traumatològica Cures d’infermeria en pacients crònics pediàtrics Impartits per SalusPlay Formació completa en metodologia de la investigació Introducció a les pràctiques basades en evidències Màster en Infermeria Digital; Eines digitals aplicades a l’àmbit assistencial, docent i investigador Màster en Gestió i Lideratge en Cures d’Infermeria Màster en Infermeria basada en Evidències i Investigació Màster en Urgències i Emergències en Infermeria Impartits per eDocens Introducció a l’electrocardiografia per a infermeria Atenció inmediata en situacions d’urgències hospitalàries i d’atenció primària Atenció Integral en accidents de trànsit

influeixes 29 Setembre 2018 11

Grup 65 Inici inscripcions.

3/9 Taller: Decorem la tardor. Inici del curs: 5/10 Marxa nòrdica Grup A. Inici del curs: 5/10 Marxa nòrdica Grup B. Inici del curs: 5/10 Anglès bàsic. Inici curs 08/10/2018.

12/9 Tai-txí Qi-gong per la salut i la consciència del cos. Inici del curs: 19/10 13/9 Anglès elemental. Grup A. Inici del curs: 30/10

Anglès elemental. Grup B. Inici del curs: 30/10

Horari: 12:00 a 13:30h

4/9 Anglès iniciació Grup A. Inici del curs: 8/10 Anglès iniciació Grup B. Inici del curs: 10/10

17/9/2018 Grafologia: Llegir la signatura Pràctica, Interpretació i Avaluació.

Inici del curs: 8/11

Gramàtica francesa parlada. Inici del curs: 17/10

Pintura. Inici del curs: 8/10 5/9 Restauració i conservació de mobles.

Inici del curs: 9/10

Restauració del petit moble auxiliar i altres objectes antics. Inici del curs: 10/10

18/9 Què fa que una foto sigui bona?

Inici del curs: 8/11

Història del Teatre. Inici del curs: 8/11 19/9 Anglès intermedi. Inici del curs: 8/11

Espai Grup 65 de lectura. Inici de l’activitat: 18/10

20/9 Anglès preintermedi. Inici del curs: 8/11

6/9 Gaudim de l’òpera. Inici del curs: 10/10

25/9 Dibuix. Inici del curs: 8/11

Francès preintermedi. Inici del curs: 15/10

26/9 Aprèn a utilitzar les principals aplicacions de missatgeria mòbil: Whatsapp, Telegram i Line. Inici del curs: 9/11

10/9 Pilates. Inici del curs: 15/10

Acte 17/9 Aules d’actualització d’infermeria geriàtrica Closer to Zero: Intentant aconseguir un 0 al retard en la cicatrització de les ferides Lloc: seu del COIB. Hora: 16 h

Máster en intervenciones autónomas complementarias en los cuidados enfermeros Programa presencial de la Universitat de Barcelona diseñado, organizado e impartido por el COIB

Més informació i inscripcions al 900 705 705 o a coib.cat

influeixes 29 Setembre 2018

c/ Pujades, 350. 08019 Barcelona Telèfon gratuït d’atenció col·legial 900 705 705 Segueix-nos a:

info@coib.cat www.coib.cat @COIBarcelona

facebook.com/COIBarcelona

@infermeria

facebook.com/Infermeravirtual