Revista Som COEC 203

[ 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

L A R E V I STA D E L C O L · L E G I O F I C I A L D’O D O N TÒ L E GS I E STO M ATÒ L E GS D E CATA LU N YA

ELS COL·LEGIATS I COL·LEGIADES TRIEN LA DRA. MARÍA JOSÉ GUERRERO TORRES COM A NOVA PRESIDENTA DEL COEC

203

w w w . c o e c . c a t

[ 2 ]

S O M

Notícies:

Amb enllaç al canal de notícies del web del COEC.

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Calendari d’esdeveniments:

Curs acadèmic, extraacadèmic, cursos privats externs, actes institucionals i celebracions diverses del COEC.

Notificacions:

Avisos de temes d’especial rellevància que el COEC vulgui comunicar a la col·legiació o informacions instantànies.

Carnet:

Nom, cognom i nombre de col·legiat, i la foto que tingueu penjada a l’espai personal.

Receptes:

Us permetrà generar receptes digitals, que després podreu descarregar i haureu d’imprimir per signar manualment.

Accés a l’espai personal:

Amb enllaç a la resta del vostre perfil personal d’Unitia (la intranet col·legial).

[ 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

TEMA DE PORTADA

EDITORIAL

TRIBUNA

06 08

10 La Dra. María José Guerrero Torres, nova presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

ACTUALITAT

INSTITUCIONAL

12

13

Una teràpia amb cèl·lules mare obre noves perspectives en la regeneració òssia per a implants dentals

Col·legiats del COEC, reconeguts entre els investigadors més influents del món en odontologia

CORPORATIU

18

Formació en prevenció de la legionel·losi: seguretat i responsabilitat a la consulta dental

El COEC recomana als dentistes i als seus equips protegir-se contra la grip i la COVID-19

19

S U M A R I

15 El COEC es reuneix amb la consellera de Salut per defensar el futur de la professió

[ 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

LEGAL

21

22

La incompatibilitat d’una clínica dental i un laboratori protètic

El consentiment informat: una pràctica imprescindible en l’exercici odontològic

26

27

Anàlisi de les implicacions legals i fiscals de la transmissió de clíniques dentals familiars als descendents

L’ús correcte de la hialuronidasa en tractaments estètics

25 L’AEAT publica l’aplicació de facturació VERIFACTU: què cal saber sobre les noves obligacions tecnològiques i la futura factura electrònica

28 La intel·ligència artificial i la deontologia de l’odontòleg

30

32

35

El conveni especial per cotitzar els períodes de pràctiques

Fiscalitat 2025 a Catalunya: les claus que tot odontòleg ha de conèixer per optimitzar la seva tributació

Preguntes freqüents sobre les assegurances de salut

EN PROFUNDITAT

41

38

Ús de les targetes de fidelitat com un instrument de màrqueting: anàlisi jurídica

Conceptes oclusals que no passen de moda (i que augmenten la supervivència de les pròtesis dentals). Part 2

S U M A R I

[ 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

BENESTAR EMOCIONAL

44 Entorns de treball segurs: prevenir i afrontar la violència ocupacional en la pràctica odontològica

47

La síndrome de la impostora en odontologia.

Quan no et creus el que realment vals

USOS CLÍNICS

49 53 58 60 AGENDA

Manejo dental del paciente oncológico.

Complicaciones y limitaciones de la atención odontológica

Guía para la aplicación eficaz y segura de la anestesia tópica en odontología

EDITA

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Travessera de Gràcia, 93-95 08006 Barcelona Tel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

PA R L E N D E N OS A LT R E S

DIPÒSIT LEGAL: B 3306-2016 ISSN: 2462-4772 (edició electrònica)

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

Nexalios Comunica www.nexalios.com PUBLICITAT

coec@coec.cat

S U M A R I

Aquesta revista comprèn l’activitat col·legial des del mes d’agost fins a l’octubre de 2025.

[ 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Una nova etapa per a l’odontologia catalana Les eleccions al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) han marcat l’inici d’una nova etapa per a la professió. La doctora María José Guerrero Torres ha estat escollida nova presidenta del col·legi, al capdavant d’una junta de govern que afronta el repte de continuar reforçant la representativitat del COEC, consolidar els valors de l’excel·lència professional, i promoure un exercici ètic i compromès amb la salut bucodental dels ciutadans.

El nou equip de govern inicia el mandat amb la voluntat de donar continuïtat a la tasca de defensa i suport a la professió, amb un enfocament obert al diàleg, a la participació col·legial i a la innovació. En un context de transformacions constants, la renovació de la confiança dels col·legiats i col·legiades suposa també un reconeixement al paper fonamental del col·legi com a referent científic, deontològic i social.

Aquest número de la revista posa l’accent, a més, en altres qüestions d’interès professional que afecten directament l’exercici de l’odontologia i el futur dels professionals del nostre sector.

Un dels temes més rellevants és el conveni especial per cotitzar els períodes de pràctiques, una oportunitat per recuperar anys perduts de cotització i garantir una major seguretat en la trajectòria laboral. Aquesta iniciativa representa un pas endavant en el reconeixement de la formació pràctica com a part essencial del desenvolupament professional.

També s’hi aborda un tema de gran actualitat: l’ús correcte de la hialuronidasa en tractaments estètics. Davant dels casos de mala praxi detectats, el COEC trasllada les recomanacions de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) per garantir la seguretat dels pacients i el compliment estricte de la normativa vigent. La formació i l’ús responsable dels productes són, una vegada més, la millor garantia d’una odontologia segura i de qualitat.

Un altre motiu d’orgull per al Col· legi és el reconeixement internacional d’odontòlegs col·legiats al COEC entre els investigadors més influents del món, segons el prestigiós rànquing de la Universitat de Stanford.

Aquest èxit reflecteix l’alt nivell científic i la contribució de la recerca

E D I T O R I A L

odontològica catalana al progrés global de la professió.

També hi trobareu una reflexió sobre la intel·ligència artificial i la deontologia de l’odontòleg, un tema que ens interpel·la com a professionals i com a societat. En un moment en què la tecnologia avança a gran velocitat, la responsabilitat ètica continua sent el pilar que ha de guiar la nostra actuació clínica i professional.

Finalment, recordem la importància del consentiment informat com a pràctica imprescindible en l’exercici odontològic. Més que un simple tràmit administratiu, és un veritable procés de comunicació i confiança entre el professional i el pacient, que garanteix una atenció respectuosa, transparent i segura.

Aquests són alguns dels temes que trobareu en aquest nou número de la revista Som COEC. Us convidem a llegir-la per estar informats de tota l’actualitat del nostre col·legi i dels temes que són d’interès per al nostre sector.

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

203

[ 7 ]

Una nueva etapa para la odontología catalana Las elecciones en el Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de Cataluña (COEC) han marcado el inicio de una nueva etapa para la profesión. La doctora María José Guerrero Torres ha sido elegida nueva presidenta del colegio, al frente de una junta de gobierno que afronta el reto de continuar reforzando la representatividad del COEC, consolidar los valores de la excelencia profesional y promover un ejercicio ético y comprometido con la salud bucodental de los ciudadanos.

El nuevo equipo de gobierno inicia su mandato con la voluntad de dar continuidad a la labor de defensa y apoyo a la profesión, con un enfoque abierto al diálogo, a la participación colegial y a la innovación.

En un contexto de transformaciones constantes, la renovación de la confianza de los colegiados y colegiadas supone también un reconocimiento al papel fundamental del colegio como referente científico, deontológico y social.

Este número de la revista pone el acento, además, en otras cuestiones de interés profesional que afectan directamente al ejercicio

de la odontología y al futuro de los profesionales de nuestro sector.

Uno de los temas más relevantes es el convenio especial para cotizar los periodos de prácticas, una oportunidad para recuperar años perdidos de cotización y garantizar una mayor seguridad en la trayectoria laboral. Esta iniciativa representa un paso adelante en el reconocimiento de la formación práctica como parte esencial del desarrollo profesional.

También se aborda un tema de gran actualidad: el uso correcto de la hialuronidasa en tratamientos estéticos. Ante los casos de mala praxis detectados, el COEC traslada las recomendaciones de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) para garantizar la seguridad de los pacientes y el estricto cumplimiento de la normativa vigente. La formación y el uso responsable de los productos son, una vez más, la mejor garantía de una odontología segura y de calidad.

Otro motivo de orgullo para el Colegio es el reconocimiento internacional de odontólogos colegiados en el COEC entre los investigadores más influyentes del mundo, según el

E D I T O R I A L

prestigioso ranking de la Universidad de Stanford. Este éxito refleja el alto nivel científico y la contribución de la investigación odontológica catalana al progreso global de la profesión.

En este número también encontraréis una reflexión sobre la inteligencia artificial y la deontología del odontólogo, un tema que nos interpela como profesionales y como sociedad. En un momento en que la tecnología avanza a gran velocidad, la responsabilidad ética sigue siendo el pilar que debe guiar nuestra actuación clínica y profesional.

Finalmente, recordamos la importancia del consentimiento informado como práctica imprescindible en el ejercicio odontológico.

Más que un simple trámite administrativo, es un verdadero proceso de comunicación y confianza entre el profesional y el paciente, que garantiza una atención respetuosa, transparente y segura.

Estos son algunos de los temas que encontraréis en este nuevo número de la revista Som COEC. Os invitamos a leerla para estar informados de toda la actualidad de nuestro colegio y de los temas de interés para nuestro sector.

[ 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

QUATRE ANYS DE COMPROMÍS, PROGRÉS I RESPECTE PER LA INSTITUCIÓ Dr. German Pareja President del COEC

Quan vaig assumir la presidència del COEC em vaig proposar un projecte clar: reforçar la nostra institució i situar-la en el lloc que es mereix.

Quatre anys després, puc afirmar amb satisfacció que aquest objectiu s’ha complert. El COEC és avui un col·legi més fort i respectat, més seriós i rigorós, més solvent i transparent i, sobretot, més proper als col·legiats.

Durant aquest mandat, hem treballat amb determinació per construir una institució útil i moderna, capaç de donar resposta a les necessitats d’una professió que evoluciona constantment. Un dels avenços més significatius ha estat la posada en marxa del Campus Virtual, que permet als col·legiats accedir a material formatiu en línia i continuar la seva actualització professional des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. En paral·lel, hem ampliat l’oferta formativa gràcies al conveni amb la Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia (SCOE). En la mateixa línia, la digitalització ha estat un eix estratègic, amb la creació de l’Oficina Virtual d’Atenció a la Col·legiació (OVAC), que ens acosta encara més als col·legiats.

També hem continuat impulsant el Pla d’Innovació Tecnològica (PIC),

una eina clau perquè els professionals puguin accedir a tecnologia capdavantera i millorar la seva competitivitat i qualitat assistencial.

En l’àmbit econòmic, vull destacar una fita històrica: el 5 d’abril de 2023 vam cancel·lar les dues úniques hipoteques actives, per un import d’1.395.448,69 euros. Avui, l’edifici del COEC està lliure de qualsevol deute. I l’any 2024 ha confirmat aquesta solidesa, amb un exercici marcat per l’equilibri, la solvència i la transparència, en reduir despeses de manera eficient, mantenir ingressos estables i tancar amb un excedent positiu.

Tot això, sense renunciar mai a l’alta qualitat dels serveis ni a l’estructura interna que ens dona suport.

La defensa de la professió també ha estat un dels pilars d’aquest mandat. Hem continuat vetllant per l’odontologia davant la justícia, com en els casos de publicitat il·lícita de Vitaldent o la sentència ferma favorable al COEC en el cas del dentista municipal de l’Ajuntament de Barcelona. A més, hem enfortit la relació amb altres col·legis professionals, com el de fisioterapeutes o el de farmacologia, perquè la col· laboració interprofessional és indispensable per avançar.

Un altre aspecte fonamental ha

T R I B U N A

estat la comunicació. Hem renovat el disseny de la nostra revista, Som COEC, coincidint amb la publicació del número 200, per fer-la més moderna, atractiva i interactiva, i hem apostat per un to més proper, que reflecteix millor la vitalitat de la nostra professió i la pluralitat del col· lectiu que representem.

En aquest moment de balanç, també vull subratllar una idea essencial: el respecte per la institució.

El COEC és de tots i per a tots. I per això és important recordar que no hem de cedir davant envestides que només busquen el poder. La institució està per damunt de qualsevol interès particular i cal protegir-la amb responsabilitat, transparència i compromís.

Arriba l’hora d’acomiadar-me com a president. Ha estat un honor i un privilegi representar-vos aquests quatre anys. Agraeixo de cor el suport rebut i la feina compartida amb tots aquells que han fet possible aquest camí: companys i companyes, treballadors… Ara és el moment de donar pas a la nova Junta, a qui desitjo tota la sort i encerts en aquesta nova etapa. Estic convençut que continuaran treballant amb la mateixa passió i dedicació per defensar i enfortir la nostra professió.

[ 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

CUATRO AÑOS DE COMPROMISO, PROGRESO Y RESPETO POR LA INSTITUCIÓN Cuando asumí la presidencia del COEC me propuse un proyecto claro: reforzar nuestra institución y situarla en el sitio que se merece.

Cuatro años después, puedo afirmar con satisfacción que ese objetivo se ha cumplido. El COEC es hoy un colegio más fuerte y respetado, más serio y riguroso, más solvente y transparente y, sobre todo, más cercano a los colegiados.

Durante este mandato, hemos trabajado con determinación para construir una institución útil y moderna, capaz de dar respuesta a las necesidades de una profesión que evoluciona constantemente. Uno de los avances más significativos ha sido la puesta en marcha del Campus Virtual, que permite a los colegiados acceder a material formativo en línea y continuar su actualización profesional desde cualquier lugar y en cualquier momento. En paralelo, hemos ampliado la oferta formativa gracias al convenio con la Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia (SCOE). En la misma línea, la digitalización ha sido un eje estratégico, con la creación de la Oficina Virtual de Atención a la Colegiación (OVAC), que nos acerca aún más a los colegiados.

También hemos continuado impulsando el Plan de Innovación Tecnológica (PIC), una herramien-

ta clave para que los profesionales puedan acceder a tecnología líder y mejorar su competitividad y calidad asistencial. En el ámbito económico, quiero destacar un hito histórico: el 5 de abril de 2023 cancelamos las dos únicas hipotecas activas, por un importe de 1.395.448,69 euros.

Hoy, el edificio del COEC está libre de cualquier deuda. Y el año 2024 ha confirmado esta solidez, con un ejercicio marcado por el equilibrio, la solvencia y la transparencia, al reducir gastos de manera eficiente, mantener ingresos estables y cerrar con un excedente positivo. Todo esto, sin renunciar nunca a la alta calidad de los servicios ni a la estructura interna que nos apoya.

La defensa de la profesión ha sido también uno de los pilares de este mandato. Hemos continuado velando por la odontología ante la justicia, como en los casos de publicidad ilícita de Vitaldent o la sentencia firme favorable al COEC en el caso del dentista municipal del Ayuntamiento de Barcelona. Además, hemos fortalecido la relación con otros colegios profesionales, como el de fisioterapeutas o el de farmacología, puesto que la colaboración interprofesional es indispensable para avanzar.

Otro aspecto fundamental ha sido la comunicación. Hemos reT R I B U N A

novado el diseño de nuestra revista, Som COEC, coincidiendo con la publicación de su número 200, para hacerla más moderna, atractiva e interactiva, y hemos apostado por un tono más cercano, que refleja mejor la vitalidad de nuestra profesión y la pluralidad del colectivo que representamos.

En este momento de balance, también quiero subrayar una idea esencial: el respeto por la institución.

El COEC es de todos y para todos.

Y por eso es importante recordar que no debemos ceder ante embestidas que solo buscan el poder.

La institución está por encima de cualquier interés particular y debe ser protegida con responsabilidad, transparencia y compromiso.

Llega la hora de despedirme como presidente. Ha sido un honor y un privilegio representaros estos cuatro años. Agradezco de corazón el apoyo recibido y el trabajo compartido con todos aquellos que han hecho posible este camino: compañeros y compañeras, trabajadores…

Ahora es el momento de dar paso a la nueva Junta, a la que deseo toda la suerte y aciertos en esta nueva etapa. Estoy convencido de que continuarán trabajando con la misma pasión y dedicación para defender y fortalecer nuestra profesión.

[ 1 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

La Dra. María José Guerrero Torres, nova presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha culminat el seu procés electoral amb la victòria de la candidatura que encapçala la Dra. María José Guerrero Torres, que ha resultat la guanyadora de les eleccions a la Junta de Govern.

La Dra. Guerrero pren, així, el relleu al capdavant de la institució col·legial, després d’un procés de votació que s’ha desenvolupat amb plena normalitat i amb una participació destacable dels col·legiats i col·legiades.

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 1 ]

El 7 d’octubre de 2025, la Junta Electoral del COEC va proclamar les tres candidatures presentades: • la candidatura encapçalada per la Dra. María José Guerrero Torres, • la candidatura encapçalada pel Dr. Javier Roselló Llabrés, • i la candidatura encapçalada pel Dr. Armando Badet de Mena.

Després de comprovar el compliment dels requisits estatutaris i legals, totes tres van ser admeses per concórrer al procés electoral.

Les jornades de votació electrònica van tenir lloc els dies 27, 28 i 29 d’octubre de 2025, a través d’un sistema segur que permetia emetre el vot de manera remota des de qualsevol lloc, sempre que es complissin els requisits establerts. Posteriorment, la votació presencial es va dur a terme el 30 d’octubre de 2025, de les 10.00 a les 17.00 hores, a la seu social del COEC i a les seves juntes provincials, després d’haver-se constituït les meses electorals a les 9.00 hores.

Conclòs el recompte de vots, la Junta Electoral va proclamar guanyadora la candidatura de la Dra. María José Guerrero Torres, amb 2.145 vots, que esdevé, així, la nova presidenta del col·legi per als pròxims quatre anys. La candidatura del Dr. Javier Roselló Llabrés va ob-

tenir 912 vots, i la del Dr. Armando Badet de Mena, 1.531 vots. Així mateix, hi va haver 54 vots entre blancs i abstencions.

La candidatura guanyadora, formada per dotze membres —set dones (58,33%) i cinc homes (41,66%)—, ha estat valorada per la seva trajectòria, experiència i compromís amb el desenvolupament de la pro-

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

fessió odontològica a Catalunya.

Amb aquesta nova junta, el COEC inicia una nova etapa que manté com a eixos fonamentals la defensa dels interessos professionals, la promoció de l’excel·lència clínica i científica, i la millora contínua dels serveis col·legials per al conjunt dels odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya.

COMPOSI CI Ó D E L A N OVA JU N TA D E G OV E R N D E L CO EC: Càrrec

Nom

Presidenta

María José Guerrero Torres

3415

Vicepresident

José Nart Molina

3732

Secretari

Llàtzer Fernández Martín

7527

Vicesecretària

Irene Verdugo Rojano

7507

Tresorera

Miriam Frías Martínez

4377

Comptadora

Clara González Judías

6741

Vocal

Octavi Camps Font

6163

Vocal

Neus Carrió Bertran

3816

Vocal

Javier Villarrasa Sánchez

7112

Vocal

Claudia Elisabeth Hahn Chacón

6597

Vocal

Miriam Romero Vielva

4230

Vocal

Antonio Jesús Caro García

2891

T E M A

D E

P O R T A D A

Núm. de col·l.

[ 1 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Una teràpia amb cèl·lules mare obre noves perspectives en la regeneració òssia per a implants dentals Un assaig clínic pioner, publicat a la revista Clinical Oral Implants Research, ha demostrat per primera vegada en pacients els beneficis d’una teràpia avançada basada en cèl·lules mare implantades en un substitut ossi sintètic. Aquesta investigació, amb una destacada participació espanyola, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ha estat finançada per la Unió Europea a través del programa Horizon 2020.

Aquesta nova aproximació terapèutica estimula el teixit ossi perquè sigui capaç de reconstruir la seva dimensió tridimensional, fet que permet col·locar implants dentals en persones amb pèrdua de dents i defectes ossis que, fins ara, en dificultaven la rehabilitació. Els resultats obtinguts mostren una reconstrucció òssia significativament superior —gairebé el doble— en comparació amb les tècniques convencionals.

El professor Mariano Sanz, catedràtic de la UCM i patró d’honor de la Sociedad Española de Periodoncia (SEPA), és el primer signant de l’article i un dels referents mundials en regeneració òssia.

Segons explica, «el nostre grup porta anys investigant el potencial d’aquesta teràpia, tant al laboratori com en models animals; per tant, era una conseqüència lògica aplicar-la per primera vegada en pacients».

L’assaig, de fase 2 i controlat, va incloure 48 pacients —36 al grup de prova i 12 al grup de control— per avaluar la seguretat i l’eficàcia de la teràpia amb cèl·lules mare mesenquimals autòlogues, extretes de la cresta ilíaca i sembrades en un substitut ossi bioabsorbible recobert amb una membrana no reabsorbible. El grup control va rebre la tècnica més utilitzada actualment: un empelt ossi procedent de la mateixa mandíbula del pacient. Els resultats van demostrar un guany volumètric gairebé doble en el grup tractat amb cèl·lules mare.

Tot i la rellevància dels resultats, el professor Sanz adverteix que «aquestes teràpies estan encara molt restringides per motius regulatoris, ja que el maneig de cèl·lules exigeix condicions de màxima seguretat i comporta costos molt elevats». Malgrat això, destaca que aquesta recerca «obre una porta important per seguir avançant en tecnologies que optimitzin la manipulació cel·lular i redueixin els costos actuals».

Un dels aspectes més rellevants de l’estudi és l’ús d’un substitut ossi sintètic, que evita la necessitat d’una font d’os natural. «El gran avantatge d’un substitut sintètic és que no depèn d’os humà o animal, fet que n’afavoreix la disponibilitat, la sostenibilitat, i permet fabricar-lo amb propietats fisicoquímiques ideals per a la regeneració òssia»,

A C T U A L I T A T

subratlla Sanz. Aquest material actua com una bastida que manté l’espai perquè l’os del pacient, estimulat per les cèl· lules implantades, pugui colonitzar-ne l’estructura porosa fins a reabsorbir-la i substituir-la per os viu i funcional.

Els investigadors assenyalen que aquest és només el començament. Es treballa per millorar les tecnologies d’aïllament i creixement de cèl·lules mare mesenquimals, així com per explorar alternatives amb cèl·lules al·logèniques (provinents de bancs cel·lulars) o, fins i tot, l’ús del secretoma —el conjunt de substàncies secretades per les cèl·lules— per evitar les barreres regulatòries de les teràpies cel·lulars convencionals. De fet, ja s’ha sol·licitat un nou projecte europeu per validar aquesta estratègia, que podria mantenir els mateixos excel·lents resultats amb menor cost, menys risc i una aplicació clínica més àmplia.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA: Sanz, M.; Gjerde, C.; Gjertsen, B. T.; Ortiz-Vigón, A., et al. Bone augmentation of atrophic alveolar ridges using a synthetic bone substitute with mesenchymal stem cells: A randomized, controlled clinical trial. Clinical Oral Implants Research, 2025 Aug. DOI: 10.1111/ clr.70025.

[ 1 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

COL·LEGIATS DEL COEC, RECONEGUTS ENTRE ELS INVESTIGADORS MÉS INFLUENTS DEL MÓN EN ODONTOLOGIA

La Universitat de Stanford ha publicat la darrera actualització del Ranking of the World Scientists: World’s Top 2 % Scientists, que identifica els investigadors més rellevants a escala internacional en funció de l’impacte de la seva producció científica. En l’àmbit de l’odontologia, la classificació enguany inclou vint-i-un odontòlegs de l’Estat espanyol, quatre més que en l’edició anterior.

Entre els professionals destacats hi figuren diversos col· legiats del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la qual cosa reforça la projecció i el prestigi de la recerca odontològica que es desenvolupa des de Catalunya. En concret, el rànquing situa el doctor Federico Hernández Alfaro (Universitat Internacional de Catalunya) i el doctor Eduardo Valmaseda Castellón (Universitat de Barcelona) dins la llista dels investigadors més citats del món en la seva trajectòria científica.

A més, en la classificació específica que avalua l’impacte dels treballs publicats durant l’any 2024, també ha estat reconegut Federico Hernández Alfaro, juntament amb els doctors José Nart i Jordi Gargallo-Albiol (Universitat Internacional de Catalunya) i José López López (Universitat de Barcelona), i novament el doctor Eduardo Valmaseda Castellón (Universitat de Barcelona).

Aparèixer en aquest rànquing representa un important reconeixement internacional de la qualitat i la solidesa de la recerca que duen a terme els professionals col·legiats al COEC. Segons el president del COEC, el Dr. German Pareja, «la presència de col·legiats catalans en aquesta selecció evidencia l’excel·lència i el compromís del col·lectiu amb l’avenç científic i la salut bucodental».

A C T U A L I T A T

[ 1 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Tu en versió il·limitada.

Al DiR pots fer-ho tot.

Ara, condicions especials d'inscripció per a col·legiats/des del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

I N S T I T U C I O N A L

[ 1 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

El COEC es reuneix amb la consellera de Salut per defensar el futur de la professió

El president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Dr. German Pareja, acompanyat per la vicesecretària, la Dra. María José Guerrero, es va reunir el 3 de setembre amb la consellera de Salut, la Dra. Olga Pané, per traslladar les preocupacions més urgents del sector odontològic i reclamar respostes clares a qüestions que afecten directament la dignitat i el futur de la professió.

El primer tema posat sobre la taula va ser el reconeixement dels odontòlegs com a facultatius dins del sistema públic de salut. El COEC va remarcar que és inconcebible exigir a aquests professionals les mateixes responsa-

I N S T I T U C I O N A L

bilitats que a altres facultatius —prescripcions, tractaments i càrrega assistencial— i, alhora, negar-los un reconeixement i una retribució en igualtat de condicions. Aquesta desigualtat estructural provoca frustració i desmotivació, i cal posar-hi fi.

La situació dels odontòlegs estatutaris de l’ICS també va centrar bona part de la reunió.

El complement de carrera professional aprovat en el III Acord de la Mesa Sectorial discrimina els odontòlegs respecte del personal mèdic, malgrat que desenvolupen funcions equivalents. El Col·legi va advertir que aquesta situació és percebuda com un greuge comparatiu insostenible,

[ 1 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

que pot derivar en una onada de reclamacions judicials si no hi ha una resposta política.

Un altre assumpte prioritari és la renovació del conveni amb l’ICS per a la gestió dels certificats digitals vinculats a la recepta electrònica. El COEC va defensar que no pot assumir el cost de targetes i certificats que corresponen a l’Administració, especialment quan només una minoria de col·legiats treballa al sistema públic.

La manca de solució immediata genera tensions operatives i posa en risc la continuïtat del servei.

També es va exposar la problemàtica del registre de professionals de la salut, que reflecteix de manera incorrecta l’odontologia, en equiparar-la a especialitats que no existeixen legalment. El Col·legi considera imprescindible corregir aquesta classificació per garantir rigor i evitar la desinformació.

Pel que fa al registre de clíniques dentals, es va reconèixer la millora aconseguida en els darrers anys gràcies al treball conjunt amb el Departament, que ha reduït de manera notable les disfuncions i els retards en els tràmits. Tot i això, el COEC va recordar que la vigilància i el diàleg continuat són necessaris per mantenir aquesta eficiència.

En l’àmbit normatiu, es va traslladar la necessitat d’un marc regulador autonòmic clar sobre l’ús terapèutic de l’àcid hialurònic i la toxina botulínica, que eviti la inseguretat jurídica i garan-

teixi als pacients una pràctica professional amb criteris clars i segurs. El Col·legi també va posar en relleu la importància del precedent jurídic establert pel Tribunal Suprem en el cas del «dentista municipal» de Barcelona, que va confirmar la manca de competències municipals en matèria odontològica i va blindar el marc competencial actual.

A més, es va reivindicar la necessitat de reforçar la col·laboració institucional en campanyes de salut pública, ampliant l’experiència positiva de la Setmana Sense Fum a altres àmbits com la prevenció del càncer oral, les malalties cardiovasculars, l’Alzheimer, la salut bucodental en l’embaràs i la promoció d’hàbits saludables entre infants.

Finalment, el president, el Dr. German Pareja, va traslladar la preocupació del sector davant l’aplicació del Reial decret 487/2022, sobre legionel·la: va reclamar que l’Agència de Salut Pública elabori un procediment tècnic específic que permeti una aplicació homogènia i proporcionada de la norma, i eviti criteris dispars o excessivament rigoristes.

El Dr. Pareja, per concloure, va destacar la voluntat de diàleg i col·laboració del COEC amb el Departament de Salut, amb l’objectiu de defensar la dignitat professional dels odontòlegs i contribuir a un sistema de salut més just i eficaç per a la ciutadania.

REUNIÓ AMB LA DIRECCIÓ GENERAL DE PROFESSIONALS DE LA SALUT PER IMPULSAR EL RECONEIXEMENT DE LES ESPECIALITATS EN ODONTOLOGIA El 16 d’octubre passat, el Dr. German Pareja, president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), acompanyat de la Dra. María José Guerrero, vicesecretària del Col·legi; del Dr. Lluís Giner Tarrida, president de la Conferencia de Decanos y Directores Académicos de las Facultades de Odontología de España (CRADO), i del Dr. José Nart Molina, president de la Sociedad Española de Periodoncia y Osteointegración (SEPA), en representació de les societats científiques odontològiques de tot l’Estat, es van reunir amb el Sr. Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut del Departament de Salut, per abordar una qüestió cabdal per al futur de la professió odontològica: la regulació i el reconeixement oficial de les especialitats en odontologia.

I N S T I T U C I O N A L

Durant la reunió es va presentar la proposta de signatura institucional del document elaborat conjuntament per les societats científiques amb l’objectiu d’impulsar davant el Ministeri de Sanitat el procediment per al reconeixement de les especialitats odontològiques.

Aquesta iniciativa té com a finalitat millorar la qualitat assistencial, evitar la fragmentació de la formació, garantir l’equitat territorial i alinear el sistema sanitari espanyol amb els estàndards europeus.

El COEC reafirma, així, el seu compromís amb el progrés de la professió i amb la millora de la salut bucodental de la ciutadania catalana.

[ 1 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 2

Llegeix. Aprèn. Creix.

COEC i Biblioteca Digital de la UIC Més de 46.000 revistes electròniques de diferents especialitats Un total de 560 revistes electròniques d’Odontologia Periodontology 2000

Journal Of Clinical Periodontology

Journal Of Dental Research

Dental Materials

International Endodontic Journal Clinical Oral Implants Research

Journal Of Periodontology Journal Of Dentistry

Clinical Implant Dentistry And Related Research

I molts més títols al teu abast.

Consulta tots els títols disponibles

Dona-t’hi d'alta gratuïtament*

A C T U A L I T A T

* Servei exclusiu per als col·legiats del COEC

[ 1 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Formació en prevenció de la legionel·losi: seguretat i responsabilitat a la consulta dental La legionel·losi és una malaltia greu d’origen ambiental que pot aparèixer en instal·lacions i equips que utilitzen aigua, inclosos els sistemes presents a les clíniques dentals. El Reial decret 487/2022 estableix les mesures sanitàries per a la prevenció i el control d’aquesta infecció, i els centres odontològics han de complir-les de manera estricta.

Per ajudar els professionals a estar al dia i garantir la seguretat de pacients i equips, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), amb la col·laboració del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), ofereix el curs «Prevenint la legionel·losi segons el RD 487/2022. Normatives i bones pràctiques per al sector odontològic».

Es tracta d’una formació 100 % en línia, flexible i autoformativa, que proporciona les eines necessàries per: • Conèixer els riscos generals i específics de la legionel·losi a les consultes dentals.

• Identificar punts crítics i establir protocols d’higiene, manteniment i registre.

• Diferenciar les operacions menors que pot assumir el personal propi de clínica i aquelles que, per normativa, requereixen professionals externs acreditats.

• Aplicar de manera pràctica els plans de prevenció i control exigits per la legislació vigent.

Amb una durada estimada de 10 hores lectives, el curs combina blocs teòrics amb demostracions pràctiques i ofereix materials descarregables en PDF, vídeos explicatius i autoavaluacions amb intents il·limitats. En superar la formació, els participants obtenen un diploma propi del COEC. La prevenció de la legionel·losi no només és una obligació legal, sinó també un compromís amb la salut pública i la qualitat assistencial. Aquesta formació és una oportunitat perquè dentistes i equips de clínica consolidin coneixements i actuïn amb autonomia i responsabilitat davant d’un risc sanitari que afecta de manera directa el nostre sector.

Inscripcions: https://www.coec.cat/ tpv/events/inscripcio-api.php?id=291

C O R P O R A T I U

[ 1 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

El COEC recomana als dentistes i als seus equips protegir-se contra la grip i la COVID-19 El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), com cada any, recomana als professionals de l’odontologia i l’estomatologia, així com als seus equips auxiliars, que es vacunin contra la grip i la COVID-19, coincidint amb la campanya 2025-2026.

La proximitat constant dels dentistes amb els pacients converteix aquests professionals en un punt clau per evitar la transmissió de malalties respiratòries, especialment en persones vulnerables. Per aquest motiu, el COEC recorda la importància de sumar-se a la vacunació i mantenir altres mesures preventives com rentar-se les mans sovint, usar mascaretes FFP2 i mantenir una ventilació adequada de les consultes.

Quan és millor vacunar-se?

El període òptim per rebre la vacuna és a partir de finals de setembre i fins al mes de novembre, moment en què també es pot aprofitar per administrar la dosi de reforç contra la COVID-19. Tot i que l’eficàcia pot variar segons la coincidència entre les soques vacunals i les que circulen, la vacunació ajuda a reduir la gravetat dels símptomes en cas d’infecció.

Quins riscos hi ha si no ens vacunem?

Els professionals no immunitzats poden transmetre tant la grip com la COVID-19 als seus pacients, amb el perill afegit que això comporta per a persones amb risc de complicacions greus. Cal recordar que aquests virus

es poden encomanar des d’un dia abans de presentar símptomes i fins a cinc dies després, de manera que sovint la transmissió es produeix de manera inconscient durant la fase asimptomàtica.

Com es pot demanar hora?

La cita per vacunar-se es pot gestionar fàcilment a través de l’aplicació La Meva Salut o adreçant-se directament al centre d’atenció primària de referència.

C O R P O R A T I U

[ 2 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Professionals sans, pacients segurs.

Vacuna't contra la grip i la covid-19 El COEC recomana la vacunació antigripal i contra la covid-19 als dentistes i als seus equips de treball.

Adreça’t al teu Centre d’Atenció Primària de referència per sol·licitar-la.

La campanya de vacunació de la tardor impulsada per l'Agència de Salut Pública de Catalunya de la temporada 2025-2026, igual que les dels anys anteriors, es farà conjuntament amb les vacunes contra la grip i la covid-19. Aquesta campanya s'adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip o la

covid-19 i a les persones o grups que poden transmetre la grip a persones en situació d'alt risc, especialment els professionals de la salut.

La vacunació contra ambdues malalties està indicada per a tot el personal que treballa en centres sanitaris i sociosanitaris, públics i privats.

Més informació a ASPCAT

Clínica Dental

C O R P O R A T I U

[ 2 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

La incompatibilitat d’una clínica dental i un laboratori protètic

Jordi Vives Folch Advocat soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

En el dia a dia veiem que un dels àmbits desconeguts per part dels professionals de l’odontologia és la incompatibilitat que hi ha entre una clínica dental i un laboratori de pròtesis, i la consulta més recurrent és si una clínica dental i un laboratori de pròtesis poden trobar-se a la mateixa ubicació.

En primer lloc, cal recordar que ambdues professions són independents entre si i requereixen la col·legiació obligatòria respectiva. Així, cal advertir que, per exemple, en cas que un protètic envaís les funcions d’un odontòleg, es tractaria d’un cas d’intrusisme professional regulat en l’article 403 del Codi penal.

Aquesta independència també es trasllada al lloc físic de treball de cadascun. El Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, en l’article 4.1 estableix que l’exercici de l’odontologia és incompatible amb qualsevol classe d’interessos econòmics directes derivats de la fabricació, l’elaboració, la distribució, la intermediació i la comercialització dels medicaments i productes sanitaris. Per tant, el laboratori de pròtesis és un espai on només

L E G A L

es pot desenvolupar aquesta activitat i, per això, està prohibit exercir l’odontologia i la professió de protètic en un mateix espai. Això no obstant, és legal que en una mateixa adreça hi hagi una clínica dental i un laboratori protètic, però han de tenir una separació física i una gestió independent.

No només això, sinó que els tribunals han establert que el titular d’una clínica dental que també posseís un laboratori de pròtesi tindria un interès directe en la fabricació dels productes sanitaris, la qual cosa compromet la independència del professional odontòleg que prescriu aquests productes.

El Conveni col·lectiu de treball per als laboratoris de pròtesis dental de Catalunya en l’article 35 determina que els treballadors no poden tenir interessos econòmics o societaris en empreses del sector, com clíniques dentals o dipòsits dentals. Aquest fet, de nou, reafirma la incompatibilitat de les activitats de laboratori i clínica dental.

Davant la pregunta de si un odontòleg pot ser titular d’un laboratori de pròtesi dental, o si un protètic pot ser titular d’una clínica dental, la resposta sempre serà negativa, sobre la base de garantir la independència professional i evitar conflictes d’interès sobretot en la prescripció i fabricació de productes sanitaris. Passaria el mateix si una persona estigués col·legiada i desenvolupés les dues professions.

En conclusió, tant la legislació espanyola com la catalana estableixen incompatibilitats clares i, encara que no es prohibeix que totes dues activitats estiguin radicades en una mateixa ubicació, sí que s’exigeix una separació física (amb accessos independents) i una gestió independent, a fi de garantir la independència professional i evitar conflictes d’interès.

[ 2 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

El consentiment informat: una pràctica imprescindible en l’exercici odontològic

El consentiment informat és molt més que un document signat: és un procés de comunicació entre professional i pacient que garanteix que aquest darrer rep tota la informació necessària sobre el diagnòstic, el tractament proposat, les possibles alternatives i els riscos associats.

Només així el pacient pot prendre una decisió lliure, conscient i responsable.

En l’àmbit de l’odontologia, on sovint es duen a terme tractaments complexos, assegurar aquest consentiment no és una opció, sinó una obligació legal, deontològica i ètica.

Cal recordar que convertir el consentiment informat en un hàbit és clau. No només protegeix el pacient, que té dret a comprendre què se li farà i amb quines conseqüències, sinó que també protegeix el professional davant possibles reclamacions. A més, transmet transparència, confiança i reforça la relació clínica.

CONSELLS PRÀCTICS Com hem exposat anteriorment, és obligació de l’odontòleg provar que sí que s’ha informat el pacient, que el pacient ha comprès allò que se li ha explicat i

L E G A L

que ha acceptat el tractament amb ple coneixement sobre en què consisteix i els beneficis, els riscos i les possibles conseqüències que té.

Normalment, aquest procés d’informació és fonamentalment verbal (tal com estableix la mateixa llei). D’això, que existeixi una dificultat especial per a l’odontòleg a l’hora de provar en un procediment judicial que ha complert aquesta obligació. Per això, fem les recomanacions següents, que poden implantar-se en l’assistència diària i que a curt i llarg termini suposaran un bene-

[ 2 3 ]

fici per a l’odontòleg i per a la professió en general: 1. És convenient que el consentiment es reculli per escrit, independentment que el tractament s’emmarqui dins de les previsions legals d’obligació de recollir-lo d’aquesta manera.

2. Convé disposar de models de consentiment informat dels diferents tractaments o assistències que duu a terme l’odontòleg. Sempre és millor un consentiment d’acord amb el tractament, i no un de genèric que inclogui tots els possibles tractaments i tots els possibles riscos. Però això també implica adoptar una major diligència a l’hora de lliurar al pacient el document de consentiment informat, ja que s’haurà de verificar que és el del procediment proposat. En aquest punt, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) posa a disposició dels col·legiats una àmplia varietat de documents de consentiment informat.

3. S’ha de fer un consentiment informat per escrit per a cada tractament odontològic efectuat al pacient. Per exemple, si s’han de fer dos implants en períodes diferents, encara que siguin propers en el temps, s’han de signar dos documents.

4. El document de consentiment informat s’hauria de lliurar juntament amb el pressupost i fer constar en el pressupost que al pacient se li lliura informació del procediment i el document de consentiment informat sobre aquest procediment. A més, cal recordar-li que pot sol·licitar qualsevol aclariment, formular qualsevol dubte o consulta en qualsevol moment, tant abans d’acceptar-lo com durant el mateix tractament.

5. El consentiment informat l’ha de recollir directament l’odontòleg, ja que és qui té l’obligació legal i qui realment pot respondre als dubtes i consultes que formuli el pacient abans de prendre la decisió i donar el seu consentiment.

6. Sempre han de constar emplenades correctament les dades del pacient.

És especialment rellevant que els espais existents per recollir dades o circumstàncies concretes del pacient i del tractament es completin sempre i, en cas que no sigui necessari recollir res en especial, que s’indiqui que no existeixen, que no són procedents, etc. Això demostrarà que s’ha valorat en el moment de l’assistència.

7. També és important deixar constància en la història clínica que s’ha informat el pacient. Les anotacions en la història clínica sobre el consentiment solen ser de gran utilitat a l’hora de demostrar davant d’un jutge que s’ha complert l’obligació. Una anotació en la història clínica sobre el procés de consentiment pot ser la prova que convenci el jutge que s’ha complert aquesta obligació. El que seria òptim és recollir una anotació en què s’indiqui «que s’ha avaluat el cas; s’han revisat les proves; se li ha proposat el tractament “x”; se li han explicat el procés, els riscos, les possibles complicacions i els possibles efectes adversos, i s’han aclarit els dubtes al pacient, que afirma haver-ho entès tot i ha prestat

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

consentiment signant el document de consentiment informat».

8. Igualment, és rellevant reflectir en la història clínica cada vegada que el pacient ha plantejat un dubte o consulta i se li ha resolt.

Cal recordar que convertir el consentiment informat en un hàbit és clau. No només protegeix el pacient, que té dret a comprendre què se li farà i amb quines conseqüències, sinó que també protegeix el professional davant possibles reclamacions.

A més, transmet transparència, confiança i reforça la relació clínica.

Més informació a l’article “Mala praxis por falta de acreditación de existencia de un verdadero consentimiento informado” de la revista Som COEC 200

L E G A L

[ 2 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

XXXXXXXXXX · INSTITUCIONAL

Uneix-te a les xarxes socials del COEC! La millor manera per estar al dia i participar en una comunitat virtual formada per més de 10.000 usuaris.

@COECCatalunya

XXXXX

@COECoficial

@coecoficial

185 / COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

55

[ 2 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

L’AEAT publica l’aplicació de facturació VERIFACTU: què cal saber sobre les noves obligacions tecnològiques i la futura factura electrònica El passat 12 d’octubre de 2025, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) va publicar a la seva seu electrònica l’aplicació de facturació VERIFACTU, un pas rellevant dins del procés de digitalització i control dels sistemes de facturació a empreses i professionals.

Tal com ha informat el Consejo General de Dentistas de España, aquesta novetat s’emmarca en un context en què conviuen tres àmbits diferents relacionats amb la facturació electrònica, sovint confosos entre si: • L’obligació dels fabricants de programari d’adaptar les seves solucions als requisits tècnics definits per l’AEAT (VERIFACTU).

• L’obligació d’ús del sistema VERIFACTU per part d’empreses i professionals que treballin amb programes informàtics de facturació.

• La futura obligació d’emetre factures electròniques en operacions entre empreses i professionals (B2B), prevista per la Llei «Crea y Crece», que té com a objectiu principal combatre la morositat comercial i millorar la transparència en els pagaments.

QUAN SERÀ OBLIGATÒRIA LA FACTURA ELECTRÒNICA? Actualment, no hi ha una obligació general d’emetre factures electròniques. Entrarà en vigor quan s’aprovi el reglament que desplegui la Llei «Crea y Crece». A partir d’aleshores, el calendari serà progressiu: • Empreses i autònoms amb una facturació anual superior als 8 milions d’euros disposaran d’un any per adaptar-s’hi.

• La resta, de dos anys.

A tall orientatiu, si el reglament s’aprovés l’octubre de 2025, l’obligació afecta-

ria la major part d’autònoms a partir de l’octubre de 2027.

VERIFACTU: REQUISITS TÈCNICS JA EN VIGOR Tot i que la factura electrònica encara no és obligatòria, sí que ja són vigents algunes exigències tecnològiques vinculades a VERIFACTU. Aquest sistema garanteix la integritat, traçabilitat, conservació i inalterabilitat dels registres de facturació, i evita l’ús de programari de «doble ús».

Entre altres característiques, VERIFACTU preveu la incorporació d’un codi QR i la possibilitat d’enviar els registres a l’AEAT en temps gairebé real.

Segons els terminis establerts: • Els fabricants de programari de facturació havien d’adaptar els seus productes abans del 29 de juliol de 2025.

• Les empreses que utilitzen programes de facturació han de verificar-ne la conformitat amb VERIFACTU abans de l’1 de gener de 2026.

• Els autònoms han de fer-ho abans de l’1 de juliol de 2026. A partir d’aquesta data, els fitxers en Excel, Word o PDF ja no seran vàlids per generar registres de facturació.

QUI HAURÀ D’EMETRE FACTURA ELECTRÒNICA? Quan el reglament de la Llei «Crea y Crece» entri en vigor, hauran d’emetre factura electrònica tots els autònoms i empreses en les seves relacions B2B (empresa-empresa o empresa-professional).

Se n’exclouen: • Les operacions B2C (amb particulars).

• Les factures simplificades.

• Els contribuents sota les hisendes forals de Navarra i el País Basc.

L E G A L

• Alguns sectors específics, com els de ramaderia i pesca, actualment no obligats a facturar.

• Les empreses ja integrades en l’SII (subministrament immediat d’informació).

Solucions gratuïtes i garanties per als autònoms La Llei preveu l’existència de solucions gratuïtes per complir aquestes obligacions. L’AEAT ha anunciat la intenció d’oferir una plataforma pública de facturació electrònica, de manera que no es podrà exigir l’ús de programari adaptat als autònoms fins que aquesta alternativa gratuïta estigui disponible.

QUÈ CAL TENIR EN COMPTE? En resum...

• Encara no hi ha l’obligació general d’emetre factura electrònica en operacions B2B. • VERIFACTU ja és aplicable per als fabricants (des del 29/07/2025), per a les empreses (abans de l’01/01/2026) i per als autònoms (abans de l’01/07/2026).

• Els Excel, Word o PDF deixaran de ser vàlids per crear registres de facturació a partir del juliol de 2026.

• La implantació de la factura electrònica obligatòria serà gradual, segons la facturació anual.

• L’AEAT es compromet a garantir una alternativa pública i gratuïta per als professionals.

Per a més informació, es pot consultar el vídeo explicatiu elaborat per ATA - Federación Nacional de Autónomos que està disponible en línia.

El COEC continuarà informant el col·lectiu odontològic sobre les novetats normatives que es vagin publicant en relació amb la facturació electrònica i el sistema VERIFACTU.

[ 2 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Anàlisi de les implicacions legals i fiscals de la transmissió de clíniques dentals familiars als descendents

El Consejo General de Dentistas de España ha actualitzat l’informe que examina les implicacions fiscals, mercantils, laborals i administratives derivades de la transmissió d’un negoci odontològic familiar als descendents del seu titular.

Aquest document va ser encarregat a l’inspector d’Hisenda i auditor de comptes Juan Luis Sendín Cifuentes, i va ser publicat en data 12 de juliol de 2022.

L’estudi, elaborat sota la normativa estatal i autonòmica vigent, aborda la transmissió de la clínica en cas tant d’herència com de donació o compravenda, i n’analitza les conseqüències en matèria tributària —impost de successions i donacions, IRPF, impost sobre el

patrimoni o transmissions patrimonials—, així com els requisits laborals i administratius per al canvi de titularitat de centres sanitaris.

Segons el document, les empreses familiars representen prop del 89 % del total d’empreses espanyoles i el 70 % dins del sector sanitari. Tot i la importància, només un 30 % sobreviuen a la segona generació, i un 12 % a la tercera, fet que

posa de manifest la necessitat d’una planificació adequada de la successió.

L’informe detalla els avantatges fiscals previstos per a les transmissions dins del nucli familiar, com la reducció del 95 % en l’impost de successions i donacions per a empreses familiars, sempre que es compleixin requisits com el manteniment de l’activitat durant un període determinat o l’exempció en l’impost sobre el patrimoni. També recull les diferències normatives entre comunitats autònomes i territoris forals.

A més, s’hi examinen qüestions mercantils com la possibilitat d’estructurar el negoci sota un esquema de hòlding o la de regular les relacions familiars mitjançant un protocol familiar, així com els tràmits laborals i administratius necessaris per formalitzar el canvi de titular d’un centre odontològic.

L’estudi conclou que la transmissió ordenada i planificada d’una clínica dental requereix una visió integral que inclogui aspectes fiscals, laborals, mercantils i administratius, amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat del negoci familiar dins del marc legal vigent.

Consulteu l’Informe sobre las implicaciones fiscales, mercantiles, laborales y administrativas derivadas de la transmisión de un negocio familiar de odontología, a favor de los descendientes del titular de la explotación (actualizat en data 2-10-2025):

L E G A L

[ 2 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

L’ús correcte de la hialuronidasa en tractaments estètics Davant dels casos de mala praxi en l’ús de la hialuronidasa que s’han detectat en tractaments estètics, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) trasllada les recomanacions emeses per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), amb l’objectiu de garantir la seguretat dels pacients i assegurar el compliment de la normativa vigent.

Amb l’augment de l’ús d’implants de farciment a base d’àcid hialurònic, la hialuronidasa s’ha consolidat com una eina clau per corregir possibles complicacions. Tanmateix, no tots els productes amb aquest ingredient estan autoritzats per a l’ús per via injectada. De fet, és present al mercat en dues formes: com a cosmètic i com a medicament, sovint amb un format similar (vials o ampolles). Aquest fet ha provocat confusions greus i pràctiques inadequades en algunes clíniques i centres d’estètica.

DIFERÈNCIES LEGALS I D’ÚS ENTRE PRODUCTE COSMÈTIC I MEDICAMENT Els productes cosmètics amb hialuronidasa només estan autoritzats per a l’aplicació tòpica. L’ús d’aquests productes per via injectada o a través de tècniques com la mesoteràpia suposa una infracció de la legislació sobre cosmètics i representa un risc greu per a la salut. Per evitar confusions, l’etiquetatge d’aquests productes hauria d’incloure clarament l’advertiment «Ús tòpic. No injectar».

Per contra, l’ús injectat només pot ser amb hialuronidasa comercialitzada com a medicament i sempre l’han de fer professionals sanitaris degudament qualificats.

COM ES POT ADQUIRIR HIALURONIDASA AMB S E G U R E TAT Actualment, a l’Estat espanyol no hi ha cap medicament amb hialuronidasa autoritzat i registrat. Tot i això, es pot obtenir a través del procediment de sol·licitud de medicaments estrangers en situacions especials, que gestiona la mateixa AEMPS. Per fer-ho, les clíniques interessades han de tramitar l’accés a través de l’aplicació Medicamentos en Situaciones Especiales (MSE), i han de complir els requisits següents: • Ser un centre hospitalari amb servei de farmàcia o tenir vinculada una oficina de farmàcia com a dipòsit de medicaments.

• Presentar la documentació que acrediti l’autorització i la vinculació amb la farmàcia.

• Facilitar les dades completes de la clínica i del farmacèutic responsable. És important destacar que els medicaments han de ser rebuts exclusivament a la farmàcia vinculada, ja que les clíniques no poden emmagatzemar medicaments directament.

L E G A L

R E S P O N S A B I L I TAT PROFESSIONAL I S E G U R E TAT D E L PAC I E N T L’ús indegut de la hialuronidasa —com ara l’administració injectada si no es tracta d’un medicament— pot comportar conseqüències legals i greus riscos per a la salut dels pacients. Aquest tipus de pràctica pot ser objecte de responsabilitats administratives, civils i penals.

Per aquest motiu, des del COEC fem una crida als professionals a extremar la precaució, verificar sempre l’etiquetatge dels productes, i garantir que qualsevol aplicació injectable es faci amb productes autoritzats i la faci personal sanitari qualificat.

Per a més informació, podeu consultar directament les recomanacions de l’AEMPS També podeu descarregar directament el document complet de l’AEMPS amb les recomanacions, així com el formulari de sol·licitud per accedir a l’aplicació MSE.

[ 2 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

La intel·ligència artificial i la deontologia de l’odontòleg

L A N OVA R E VO L U C I Ó TECNOLÒGICA Des del passat segle XX fins a l’actualitat, la societat contemporània ha viscut nombroses innovacions que han modificat completament la forma en què les persones es relacionen, conviuen i treballen. A partir de la pandèmia de la COVID, amb el teletreball i el foment de les eines de treball informàtiques, s’ha succeït nombrosos invents, la majoria sense gaire èxit, fins al 2023, en què van sorgir les primeres eines d’intel·ligència artificial generativa.

Si bé el concepte d’intel·ligència artificial per referir-se a un sistema autònom de pensament programat dins un ordinador a través d’algoritmes ja existia i era una constant en les converses sobre innovació —a més d’un perill freqüentat en les pel·lícules de ciència-ficció de terror—, és la intel·ligència artificial generativa d’aprenentatge automàtic la que

està tenint més adopció en el mercat professional.

De fet, molts sectors com el sector legal, la informàtica, la venda a l’engròs i la banca han incorporat solucions i sistemes que fan servir la intel·ligència artificial per fer progressar la prestació de serveis professionals. Les reticències són més presents en aquells àmbits de treball en els quals la creativitat i la petja humana són el factor diferencial, com poden ser les arts, l’escriptura o la moda.

L A I N T E L· L I G È N C I A ARTIFICIAL EN EL SECTOR S A N I TA R I Malgrat que el sector sanitari, per les seves particularitats, ha estat sovint aïllat dels progressos digitals (per exemple, perquè la diagnosi a distància no pot rellevar la presencialitat assistencial), s’han trobat moltes aplicacions en l’àmbit clínic que poden facilitar la

L E G A L

capacitat de diagnosi, la predicció de reingressos hospitalaris, ajudar en el descobriment de noves solucions farmacèutiques i obtenir informació d’historials mèdics electrònics.

En concret, la intel·ligència artificial pot representar una innovació i una millora substancial en actuacions com les següents: • Assistència en la diagnosi i prevenció a través de l’anàlisi d’imatges mèdiques i el suport a la decisió clínica.

• Gestió sanitària i d’estratègies de salut pública, en acumular informació dels hospitals i centres de salut per evitar ineficiències i millorar el flux de pacients i l’assignació de recursos.

• Investigació biomèdica i desenvolupament de nous fàrmacs.

• Medicina preventiva i autoconeixement en la gestió de malalties cròniques, promoció d’estils de vida saludables, formació i sensibilització en salut.

[ 2 9 ]

L’ E S T A T D E L A N O R M A T I V A I D E L C O M P L I M E N T DAVA N T D E L A I N T E L· L I G È N C I A ARTIFICIAL A causa de la novetat i la pressa amb la qual s’ha actuat per crear sistemes que aprofitin la intel·ligència artificial en diferents àmbits, no s’ha produït encara una normativa expressa sobre l’ús i els límits de la intel·ligència artificial que en pugui afavorir la implementació.

El dret vigent és aplicable a qualsevol solució informàtica, malgrat que no existeixi una norma específica que vetlli per la seva execució. Entre d’altres, qualsevol procés d’intel·ligència artificial ha de ser auditat per assegurar que es compleix la normativa de protecció de dades personals i que no es produeixin infraccions del principi constitucional d’igualtat per haver-se generat un algoritme predictiu discriminatori. És important també tenir en compte el respecte a la propietat intel·lectual i industrial aliena, sobretot pel que fa a l’ús d’eines generatives que puguin produir ràpidament literatura mèdica que faci servir, sense autorització ni consentiment, obres protegides que han creat investigadors en la matèria.

Per això, qualsevol mecanisme d’intel·ligència artificial no pot actuar aïlladament i de manera autònoma, sinó que ha de tenir una supervisió humana constant, que estigui formada i tingui capacitat de reacció davant qualsevol novetat que es produeixi. Per aquest motiu, la col·laboració entre professionals sanitaris, legals i de la informàtica i la programació esdevindrà essencial.

Específicament, la intel·ligència artificial en l’àmbit sanitari ha de superar reptes com els següents: • Garantir l’anonimat dels individus i pacients a través del respecte de la privacitat de les dades.

• Protegir la informació de l’individu.

• Evitar biaixos en l’elaboració de perfils i solucions automàtiques basades en classificacions algorítmiques possiblement discriminatòries.

• Preservar la interacció humana per eliminar dades errònies o inexactes.

• Mantenir transparència sobre els processos decisors de les eines d’intel·ligència artificial.

• Establir a qui s’ha d’atribuir i qui ha d’assumir responsabilitats en cas de fer servir eines d’intel·ligència artificial, ja que tan important és la prestació dels serveis assistencials com el dret del pacient de reclamar després o demanar una segona opinió en cas d’estar en desacord amb com se li ha prestat l’atenció mèdica.

L’ A C T U A C I Ó È T I C A D E L’ O D O N T Ò L E G L’odontòleg ha de seguir vetllant per una pràctica professional de qualitat i eficient. Això també implica considerar els progressos tècnics que poden afectar la seva disciplina i que vagin més enllà de l’actuació assistencial directa amb el pacient.

L’odontòleg no pot dependre de les eines d’intel·ligència artificial per renunciar a la seva independència professional, sinó que ha de comptar amb aquestes eines per donar suport a les seves decisions i plans de tractament. És sobretot important que aquestes eines predictives no es facin servir mai sense l’acompanyament d’un professional odontòleg col·legiat i degudament acreditat. En cas que detecti un ús de la intel·ligència artificial en la pràctica odontològica que serveixi per fomentar l’intrusisme professional, cal que ho denunciï a les autoritats i que informi el COEC de la denúncia a través de l’adreça electrònica coec@coec.cat.

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

L’odontòleg ha de seguir vetllant per una pràctica professional de qualitat i eficient. Això també implica considerar els progressos tècnics que poden afectar la seva disciplina i que vagin més enllà de l’actuació assistencial directa amb el pacient.

Jordi Vives Folch Advocat soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

[ 3 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

El conveni especial per cotitzar els períodes de pràctiques Una oportunitat per recuperar anys perduts

L’entrada en vigor de l’Ordre ISM/386/2024, de 29 d’abril, ha obert una finestra inesperada per a milers de persones que, en algun moment de la seva trajectòria formativa, van fer pràctiques sense cotitzar. Per primera vegada, la normativa permet recuperar aquests períodes —sovint oblidats o menyspreats— i fer que comptin com a dies cotitzats a la Seguretat Social.

Es tracta d’una mesura extraordinària recollida en la disposició addicional 52a del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS), que possibilita subscriure un conveni especial amb caràcter retroactiu per reconèixer fins a 1.825 dies de pràctiques, és a dir, cinc anys complets. L’impacte pot ser considerable, atès que aquests anys poden influir directament en el dret a una pensió de jubilació, així com en prestacions per incapacitat permanent o per mort i supervivència.

Tanmateix, cal deixar clar que no es tracta d’un dret automàtic ni generalitzat. Perquè es faci efectiu aquest reconeixement, la persona interessada ha d’actuar de manera proactiva: cal que presenti una sol·licitud formal, que acrediti documentalment els períodes de pràctiques i que assumeixi el cost de la cotització corresponent.

A més, s’ha de fer abans del 31 de desembre de 2028, termini que estableix la normativa. Per tant, qui no actuï dins d’aquest període perdrà l’oportunitat de fer valdre aquests anys de cotització.

El perfil de persones que poden beneficiar-se’n és ampli, però no universal.

Poden acollir-s’hi: • Alumnes universitaris, de formació professional i d’ensenyaments artístics

superiors, professionals i esportius, que van fer pràctiques formatives i acadèmiques externes i remunerades abans de l’1 de novembre de 2011.

• Alumnes universitaris, de formació professional i d’ensenyaments artístics superiors, professionals i esportius, que van fer pràctiques formatives i acadèmiques externes i NO remunerades abans de l’1 de gener de 2024.

• Becaris que han participat en programes de formació no dirigits a l’obtenció d’un títol, fossin o no de naturalesa investigadora, abans de l’1 de novembre de 2011.

• Doctorands participants en programes de formació de naturalesa investigadora, tant a Espanya com a l’estranger, abans del 4 de febrer de 2006.

• Alumnes universitaris que van fer pràctiques externes retribuïdes en el marc del Reial decret 1707/2011, afectats per la

L E G A L

Sentència de la Sala Tercera del TS de 21 de maig de 2013, abans del 28 de juny de 2013.

L’acreditació dels períodes de pràctiques és un dels punts més delicats del procés: cal aportar certificats emesos per les universitats, centres educatius o entitats col·laboradores en què consti clarament si les pràctiques van ser remunerades o no, el nombre exacte de dies realitzats i el període temporal en què van tenir lloc. En el cas de pràctiques no remunerades, aquests certificats només poden ser expedits pel centre educatiu.

Aquells que, en el moment oportú, ja van subscriure un conveni especial en aplicació del Reial decret 1493/2011 poden utilitzar la mateixa documentació, si cobreix els períodes pendents fins a completar els 1.825 dies.

[ 3 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

fraccionat incomplet, només es consideraran cotitzats els períodes abonats efectivament.

En definitiva, aquest nou conveni representa una segona oportunitat per recuperar anys que, fins ara, quedaven fora del còmput de la cotització. Es tracta d’una eina per reconèixer i valorar temps de formació que, tradicionalment, havien quedat fora del radar la cotització. Així, s’aporta una millor protecció social als beneficiaris.

Pot resultar especialment útil per als qui es troben a prop de jubilació i necessiten completar els períodes mínims de cotització, però també per a qui desitja enfortir la seva carrera contributiva o simplement evitar perdre el reconeixement del temps dedicat a les pràctiques formatives.

Pel que fa al cost: el càlcul de la quota es determina aplicant a la base de cotització (BC) per contingències comunes del grup 7 de cotització del Règim General de la Seguretat Social vigent en el període de pràctiques o del programa de formació el tipus de cotització vigent l’any 2024 en el Règim General (28,30 %); al resultat obtingut, se li ha d’aplicar el coeficient reductor del 0,77. És a dir: BC vigent en cada període × 28,30 % × 0,77 = quota L’import resultant es pot abonar en una sola vegada, dins del mes següent a la formalització del conveni, o bé de

manera fraccionada, en un nombre de mensualitats de fins al doble dels mesos pels quals s’hagi formalitzat el conveni, amb un màxim de 84 mensualitats. Això sí: el dret a causar prestacions només serà efectiu un cop s’hagi ingressat la totalitat de la cotització.

Aquest conveni, però, pot extingir-se per diverses causes, com ara per la manca de pagament de la totalitat de l’import o, en cas que s’hagi optat pel pagament fraccionat, per l’impagament de tres mensualitats consecutives o cinc d’alternes, excepte que hi hagi una causa justificada; per adquirir la condició de pensionista per jubilació o per incapacitat permanent; per defunció de la persona subscriptora; o per petició pròpia, comunicada per mitjans electrònics o per escrit a la Tresoreria General de la Seguretat Social. En cas d’extinció amb el pagament

L E G A L

Ares Clemente Advocada Oleart Abogados

[ 3 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Fiscalitat 2025 a Catalunya: les claus que tot odontòleg ha de conèixer per optimitzar la seva tributació Ens trobem a l’octubre de 2025 i ja hem tancat definitivament la carpeta fiscal de l’exercici 2024, en l’àmbit tant personal (IRPF) com societari (impost de societats). Ara és el moment idoni per mirar endavant i posar les bases d’una bona planificació tributària per al 2025.

El que es decideix aquests mesos pot marcar la diferència en el resultat fiscal de l’any vinent, especialment en un context d’importants canvis normatius a Catalunya.

Aquest article intenta oferir una visió pràctica i adaptada a la realitat de la professió, perquè es pugui anticipar, aprofitar i actuar amb coneixement de causa. Si la fiscalitat sembla feixuga, aquí us fem algunes propostes amb criteris clars i útils per a la vostra consulta i el vostre patrimoni.

1. IRPF 2025: REBAIXES, DEDUCCIONS I OPORTUNITATS QUE CAL APROFITAR La reforma fiscal catalana d’aquest any no és merament cosmètica: afecta directament el dia a dia de tothom, sigui autònom, assalariat o soci d’una societat professional. El Decret llei 5/2025, de 25 de març (DOGC), introdueix dues novetats de gran rellevància:

Reducció del tipus d’entrada i simplificació dels trams El primer tram autonòmic (fins a 12.450 € de base liquidable general) baixa del 10,5 % al 9,5 %.

Aquesta reducció comporta un estalvi automàtic per a tothom, però és especialment interessant per als qui combinen activitat professional i salaris, o per a joves odontòlegs en fase inicial o assistents.

Els trams autonòmics passen de 9 a 8 La progressivitat es fa més amable per a les rendes mitjanes i l’impacte es nota si es tributa tant per activitat individual com per retribució professional a través d’una societat.

Deduccions autonòmiques millorades: una oportunitat real No sempre es parla prou de les deduccions, però per a molts odontòlegs poden ser un element decisiu: • Lloguer d’habitatge habitual » Ampliació fins als 35 anys. » Límits de renda individual fins a 30.000 €; conjunta / família nombrosa, fins a 48.000 €. » Quantia deduïble: fins a 500 € (individual) i 1.000 € (conjunta). » Ja no cal que el lloguer superi el 10 % dels ingressos.

L E G A L

• Altres deduccions d’impacte » Acolliment de menors: fins a 150 € (individual) i 300 € (conjunta). » Aportacions a cooperatives d’habitatge o agràries: 20 % fins a 3.000 €. » Víctimes de violència de gènere: fins a 1.200 €.

Consell expert: sovint el secret de pagar menys a Hisenda és conèixer (i justificar bé) aquestes deduccions. Anticipeu-ho amb el gestor: val més prevenir que corregir a posteriori.

2. DEDUCCIONS «CLÀSSIQUES» PER NO PERDRE DE VISTA (VIGENTS EL 2025) La fiscalitat és molt més que les novetats anuals. Hi ha deduccions i incentius que es poden aplicar cada any i que, si s’aprofiten, permeten estalviar sumes significatives. Aquí tens un recull de les principals deduccions que pots aplicar a Catalunya: Deduccions autonòmiques (Catalunya) • Naixement o adopció de fills: 150 € (individual), 300 € (conjunta) i 300 € addicionals si és família monoparental.

[ 3 3 ]

• Viduïtat: 150 € (individual) o 300 € amb fills a càrrec (també els dos exercicis següents).

• Pagament d’interessos de préstecs per estudis de màster o doctorat.

• Donatius a favor de la llengua catalana o occitana, i entitats de recerca: 15 % (llengua) i 30 % (recerca); límit: 10 % de la quota autonòmica.

• Rehabilitació d’habitatge habitual: 1,5 % fins a 9.040 €.

• Àngel inversor : 40 % (fins a 12.000 €); 50 % si és empresa derivada (spin-off) universitària.

• Règim transitori per inversió en habitatge habitual adquirit abans de 2013 (acumulable a la deducció estatal).

Deduccions estatals rellevants (IRPF) • Inversió en habitatge habitual (adquisicions abans de 2013): 15 % per compra, amortització i interessos hipotecaris.

• Deducció per lloguer d’habitatge habitual (contractes antics).

• Mínims familiars: per descendents, ascendents, discapacitat, edat.

• Maternitat: fins a 1.200 € per fill menor de 3 anys, per a mares treballadores.

• Família nombrosa, persones amb discapacitat a càrrec, o monoparentals.

• Donatius a ONG i fundacions: 80 %, primers 250 €; 40 %, la resta.

• Eficiència energètica: fins a 60 % en obres o rehabilitació, si es compleixen requisits.

• Deducció per creació d’empreses / empreses emergents (start-ups): fins al 50 % de la inversió (límit: 100.000 €).

• Rendiments irregulars professionals: reducció del 30% per rendes generades en més de dos anys (fins a 300.000 €).

• Aportacions a plans de pensions: reducció de base fins a 1.500 €, més aportacions empresarials (fins a 8.500 €).

3. TIPUS DE LA BASE DE L’ESTALVI: EL GRAN OBLIDAT Els odontòlegs solen tenir estalvi, patrimoni invertit o, simplement, són previsors i gestionen rendiments del capital.

Recordeu que els tipus de gravamen de la base de l’estalvi (interessos, dividends, plusvàlues, fons d’inversió, etc.) no han variat substancialment el 2025, però són essencials per planificar desinversions, retribucions i estratègies patrimonials.

Base liquidable de l’estalvi (€)

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Tipus aplicable (%)

Fins a 6.000 €

19,0

De 6.000,01 a 50.000 €

21,0

De 50.000,01 a 200.000 €

23,0

De 200.000,01 a 300.000 €

27,0

Més de 300.000 €

28,0

Pla de futur: si penseu de vendre una inversió, cobrar dividends o fer una operació que generi plusvàlua, valoreu en quin tram quedareu per optimitzar la factura final.

4. IMPOST DE SOCIETATS: DEDUCCIONS I REBAIXA ESCALONADA Cada cop més odontòlegs trien exercir a través de societat professional (SLP/SL). Les novetats de la Llei 7/2024 i la reforma estatal permeten aprofitar una doble via d’estalvi: Reducció de tipus • Microempreses (facturació < 1 M€/ any): » 2025: 21 % per als primers 50.000 € de base; 22 % per a la resta. » 2026: 19 % i 21 %. » 2027: 17 % i 20 %.

• Pimes (entre 1 i 10 M€): » 2025: 24 %. » Es redueix 1 punt per any fins al 20 % el 2029.

Deduccions i incentius IS (aplicables el 2025) • Reserves d’inversió i amortització accelerada per reinvertir en actius nous.

• Deducció per creació d’ocupació.

• R+D i innovació tecnològica: fins al 25 % i 12 %, respectivament, sobre la despesa.

• Deducció per formació professional: fins al 25 % de les despeses de formació.

• Donatius i convenis amb entitats d’interès general: segons la Llei 49/2002.

• Llibertat d’amortització per a petites empreses.

• Patent box: reducció del 60 % per rendes d’explotació d’intangibles.

L E G A L

Consell pràctic: si podeu modular el repartiment de dividends o traslladar part de les inversions, aprofiteu la baixada progressiva; el futur «jo» us ho agrairà. Ara bé, compliu estrictament la normativa d’operacions vinculades per evitar ensurts.

5. TRANSMISSIONS PATRIMONIALS: ATENCIÓ A LES DATES I AL PERFIL DE L’INVERSOR Invertir en patrimoni immobiliari o el local professional torna a ser un tema fiscalment rellevant el 2025. El Decret llei 5/2025 fixa nous tipus d’ITP (impost sobre transmissions patrimonials) ja vigents des del 27 de juny: • 10 % fins a 600.000 €.

• 11 % de 600.001 a 900.000 €.

• 12 % de 900.001 a 1.500.000 €.

• 13 % per imports superiors.

• Grans tenidors (≥ 10 immobles o 5 en zones tensionades): 20 %.

• Bonificacions: » Joves ≤ 35 anys o víctimes: 100 % en compra d’habitatge habitual (amb límits). » 50 % per locals convertits en habitatge protegit o consulta. » S’elimina la bonificació del 70 % a immobiliàries i s’augmenta l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD) si es renuncia a l’exempció d’IVA.

[ 3 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Clau de l’expert: planifiqueu qualsevol compra o venda de patrimoni atenent a la data d’entrada en vigor dels nous trams; la diferència en el cost pot ser substancial.

• Consulteu fonts fiables: les reformes són recents i sovint sorgeixen dubtes. Prioritzeu el DOGC, l’AEAT i portals especialitzats.

• Documenteu i justifiqueu: sense factures, rebuts i justificants, ni la millor deducció us servirà.

6. RECEPTES PER OPTIMITZAR LA FISCALITAT EL 2025 • No improviseu: la fiscalitat catalana evoluciona i els canvis s’han d’anticipar.

El gestor ha de ser aliat, no bombera d’urgència.

• Analitzeu la vostra situació: cada odontòleg és un cas únic; reviseu deduccions i ingressos i planifiqueu moviments patrimonials.

• Societat professional? Valoreu si té sentit per a la vostra consulta o perfil d’ingressos, especialment per aprofitar la rebaixa d’impost de societats, però recordeu que heu d’aplicar la normativa d’operacions vinculades.

7. CONCLUSIÓ Planificar la fiscalitat no és només una qüestió d’estalvi: és una forma de cuidar el vostre patrimoni i la sostenibilitat de la professió. El 2025 ofereix oportunitats reals als odontòlegs que s’informen, s’assessoren i actuen amb previsió. El coneixement fiscal, avui, és tan essencial com el control de la gestió clínica o l’actualització en tècniques odontològiques.

Invertir temps ara a entendre les novetats fiscals i aprofitar totes les deduccions vigents pot ser el millor tractament preventiu per a la tranquil·litat econòmica de demà.

L E G A L

Invertir temps ara a entendre les novetats fiscals i aprofitar totes les deduccions vigents pot ser el millor tractament preventiu per a la tranquil·litat econòmica de demà.

Margarida Crous Economista sòcia dels Serveis Integrals M. Crous Economistes

[ 3 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Preguntes freqüents sobre les assegurances de salut Hi ha molts tipus i ofertes d’assegurances de salut. A l’hora de valorar-ne la contractació o de comparar-ne una amb una altra, és habitual que apareguin dubtes sobre la terminologia i condicions. Des de Medicorasse, com a corredoria col·laboradora del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), intentem donar resposta a les preguntes més freqüents.

He de sotmetre’m a un reconeixement mèdic per contractar l’assegurança?

No. En general, només cal respondre un qüestionari de salut, però alguna companyia en pot fer a partir d’una determinada edat.

Puc contractar una assegurança de salut si tinc una malaltia?

Sí, però dependrà de la patologia declarada i de la companyia. No obstant això, la companyia pot sol·licitar informes mèdics addicionals per avaluar el risc i, un cop revisada la informació, l’entitat asseguradora pot optar per acceptar la contractació, proposar una exclusió o limitació específica per a la malaltia preexistent, o bé denegar la sol·licitud.

De què depèn el preu d’una assegurança de salut?

Principalment, el preu de l’assegurança depèn dels elements següents: • El copagament o modalitat de l’assegurança.

• Les cobertures contractades i el nivell de protecció.

• L’edat.

• El codi postal de residència.

• El nombre d’assegurats.

Per poder comparar el preu entre assegurances, és important tenir en compte tots els factors. Des de Medicorasse, posem a disposició vostra un assessor personal per analitzar les vostres circumstàncies i proposar-vos les opcions que s’adapten a les teves necessitats.

Hi ha una edat màxima per contractar la teva assegurança mèdica?

Sí, habitualment entre els 65 i els 75 anys, però depèn de cada companyia.

Alguna la limita als 60 anys, a menys que es tracti d’una unitat familiar amb membres més joves.

Tinc una assegurança en una altra companyia. Si em canvio, puc accedir a totes les prestacions des del primer dia? És important assessorar-se bé amb professionals del sector abans de canviar de companyia. Les asseguradores

L E G A L

solen preveure la possibilitat d’eliminar alguns o tots els períodes de carència quan l’assegurat prové d’una altra companyia i les cobertures eren similars. Per això, el més habitual és que exigeixin que la nova alta es produeixi el dia immediatament posterior a la baixa de la companyia anterior i que les cobertures de l’assegurança de procedència siguin equivalents a les de l’assegurança que es contractarà. Ara bé, cal conèixer les condicions de cada contracte, ja que alguna carència pot ser que no es derogui.

Què és el període de carència? És el termini en què cal esperar des que es contracta l’assegurança per poder accedir a determinats serveis mèdics (en general, els que requereixen una autorització prèvia). Aquest temps

[ 3 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

sol variar segons el tipus d’acte i, habitualment, s’eliminen —tots o en part— si s’acredita estar assegurat prèviament en una altra entitat amb unes cobertures similars i hi ha continuïtat entre les dues.

Què és el copagament? És una quantitat de diners que cal de pagar cada vegada que utilitzis un servei mèdic i que és addicional a la prima mensual. Els copagaments acostumen a variar segons el tipus d’acte i entre companyies, i poden tenir un límit per anualitat. Aquesta modalitat de contractació ajuda a reduir el cost de l’assegurança de salut.

Quan doni a llum, estarà cobert el meu fill?

Sí. Si el part ha estat cobert per la pòlissa, en néixer el nadó té cobertura a l’hospital o clínica durant els primers dies, però després serà necessari incloure’l en la pòlissa si es vol que estigui assegurat. Caldrà fer-ho dins del termini fixat per la companyia perquè la inclusió es faci sense valoració de qüestionari mèdic i sense aplicar carències.

Si no hi ha copagament ni carències, hi ha alguna limitació o exclusió a la pòlissa?

Sí. Fins i tot en assegurances de salut sense copagament i sense carències, hi ha limitacions o exclusions de caràcter general i específiques de cada garantia. Aquestes venen establertes a la pòlissa.

Si l’assegurança de salut no té copagament, vol dir que tots els serveis estan coberts?

No. La cobertura específica d’una assegurança de salut depèn dels termes i les condicions de la pòlissa. Cada producte té una llista d’actes, tractaments i procediments coberts, mentre que les exclusions i, amb caràcter general, aquells actes que no figuren expressament com a inclosos no estan coberts.

Si soc autònom o si tinc una empresa i he contractat una assegurança de salut, me’n puc deduir el cost a la declaració de la renda?

La regulació actual de l’assegurança de salut permet que els autònoms i les empreses gaudeixin d’importants avantatges fiscals.

Si sou autònoms en règim d’estimació directa, la vostra assegurança de salut té la consideració de despesa deduïble.

Podeu deduir-vos les primes de l’assegurança tant per a la vostra pròpia cobertura com per a la del vostre cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que hi convisquin i que, a més, no percebin ingressos superiors als que estableix la llei.

El límit màxim de deducció és de 500 € l’any per cadascuna de les persones esmentades i de 1.500 € per cadascuna d’elles amb discapacitat (tant del prenedor de l’assegurança com de l’assegurat).

Les empreses o negocis subjectes a l’impost de societats es poden deduir el 100 % de la despesa abonada per l’empresa en concepte d’assegurança mèdica per als seus empleats com a despesa social a la declaració de l’impost de societats.

Puc perdre el dret a la indemnització o a la cobertura?

Podeu perdre el dret a indemnització o a la cobertura si cometeu un frau o oculteu informació a l’asseguradora en contractar. Per això, és important que respongueu veraçment al qüestionari que et facin en el moment de la contractació perquè puguin avaluar el vostre estat de salut i determinar les condicions d’acceptació.

Com puc saber quina pòlissa és la millor per a mi?

Hi ha molta oferta d’assegurances de salut. Per tant, per triar la que s’adapta millor a les necessitats de cada persona i per poder prendre una decisió informada, és important entendre les

L E G A L

cobertures que ofereix, els costos i les condicions de la pòlissa.

A Medicorasse, com a corredoria col· laboradora del COEC i com a experts en assegurances de salut, analitzem la vostra situació i us assessorem per trobar l’assegurança de salut que millor s’adapti a les vostres necessitats.

Si voleu ampliar la informació sobre les assegurança de salut, hem elaborat una guia amb la informació essencial per triar l’assegurança més adequada per a cada col·legiat i la seva família.

Podeu descarregar-la aquí.

Més informació:

El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59498220. Domicili social: passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona.

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el llibre II del Reial decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la distribució d’assegurances.

[ 3 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Les assegurances de salut per als professionals de la salut Com a corredoria col·laboradora del COEC i especialistes en assegurances per al sector sanitari, oferim avantatges exclusius als col·legiats:

Tarifes i condicions especials per als col·legiats i els seus familiars.

Tot tipus de cobertures

de quadre mèdic, de reemborsament de despeses, amb copagament o de visites i proves mèdiques.

Àmplia oferta de productes de les millors companyies.

Assessorament personalitzat

el teu assessor t’orientarà i cercarà l’assegurança de salut que s’adapta a les teves necessitats.

Professionals al servei de professionals 900 10 49 69

medicorasse@med.es

medicorasse.med.es

El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que L E G A d’assegurances.

L transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució

[ 3 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Conceptes oclusals que no passen de moda (i que augmenten la supervivència de les pròtesis dentals) Part 2 INTRODUCCIÓ Continuant amb la sèrie d’articles sobre conceptes oclusals que no passen de moda, avui abordem un dels més controvertits: la relació cèntrica (RC), concepte que ha estat objecte de múltiples revisions i modificacions al llarg de les dècades, i que, segons el meu parer, mai no acabarà de generar debats i discussions.

Segons el Glossary of prosthodontic terms,1 la RC és «una relació maxil·lomandibular, independent del contacte dental, en la qual els còndils s’articulen en una posició anterosuperior contra els pendents posteriors de les eminències articulars i on la mandíbula fa un moviment purament rotatori. Des d’aquesta posició maxil·lomandibular fisiològica i sense tensió, el pacient pot fer moviments verticals, laterals o protrusius. És una posició de referència clínicament útil i reproduïble».

Com que aquesta definició descriu una posició molt concreta del còndil i del disc interarticular —difícil de verificar sense proves complementàries, per cert—, prefereixo l’explicació de Manfredini i Ferrari,2 els quals entenen la RC com un concepte tècnic amb una utilitat clínica relativa, més que no pas com una posició fisiològica universal.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA Durant bona part del segle XX, la RC es va establir com la posició de referència gairebé inqüestionable per a la rehabilitació oral.3 Autors com Dawson,4 figura destacada en la comprensió fisiopatològica de l’ATM, van atribuir a la RC un paper essencial, considerant-la gairebé sinònim de salut articular. A més, quan la RC coincidia amb l’oclusió cèntrica, E N

s’interpretava que garantia l’estabilitat de l’oclusió a llarg termini.

Amb el temps, però, aquest concepte va anar perdent força, en part degut als estudis de ressonància magnètica realitzats en població asimptomàtica a finals dels anys vuitanta. Aquests treballs mostraven que aproximadament un terç dels individus sense clínica evident presentaven desplaçaments discals, cosa que posava de manifest que l’anatomia de l’ATM és variable i no sempre coincideix amb el model clàssic considerat fisiològic (Kircos et al.5; Tallents et al.6).

Actualment, la RC ja no s’entén com una condició imprescindible per a la normalitat articular funcional. Més aviat es concep com una relació articular flexible, situada dins una zona de tolerància i no pas en un punt específic i únic, que serveix com a referència diagnòstica i terapèutica dins la pràctica clínica, té capacitat d’adaptació, i és totalment vàlida com punt de partida en les rehabilitacions orals completes, en què les referències dentals no ens són d’utilitat.

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA: EL MEU PROTOCOL INICIAL En la meva pràctica clínica tinc com a norma fer un cribratge bàsic en tota primera visita, orientat a detectar possibles disfuncions temporomandibulars i/o musculars.

La literatura ha desenvolupat instruments molt breus i validats, com el TMD Pain Screener7 (6 preguntes sobre dolor i funció mandibular) o el qüestionari 3Q/TMD8 (3 preguntes sobre dolor i bloqueig mandibular), que permeten identificar de manera ràpida aquells pacients amb sospita de DCM. Quan el resultat del cribratge és positiu, hi aprofun-

P R O F U N D I T A T

[ 3 9 ]

Fig. 2. Aquest pacient ha estat escanejat en PIM per confeccionar la seva corona unitària implantosuportada en la dent 11. El seu screening de DCM és negatiu, i la seva PIM és estable, tot i les múltiples restauracions que té en sectors posteriors.

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

cular. En primer lloc, busco si hi ha decalatge entre la PIM i la RC mitjançant la tècnica bimanual de Dawson3 (fig. 2), que la literatura actual continua considerant una de les més fiables i amb menor desviació respecte d’altres mètodes10. La detecció d’aquest decalatge és rellevant, ja que diversos estudis han mostrat que, quan supera aproximadament 1,5 mm, augmenta el risc de trastorns temporomandibulars.11,12 És important subratllar que el decalatge no constitueix un criteri diagnòstic per si sol, sinó que s’ha d’interpretar com un factor de risc en el context dels signes i símptomes del pacient (fig. 3a, 3b).

Tot i que no és una situació gaire freqüent, és possible que la manipulació a la RC sigui complicada a causa d’un excés de rigidesa muscular. En aquests casos resulta útil recórrer a mètodes de desprogramació —com una fèrula desprogramadora o la Jig de Lucía— que permeten trencar els engrames musculars que dirigeixen la mandíbula cap a la PIM.13 És important subratllar que està totalment desaconsellat iniciar qualsevol tractament rehabilitador quan el pacient presenta dolor, disfunció i/o decalatge important amb pèrdua de molta substància dental. En aquests casos, és imprescindible abordar i resoldre primer el quadre clínic, abans de plantejar cap actuació rehabilitadora.

Fig. 3a. Aquest pacient va venir per rehabilitar el quart quadrant.

Tot i que l’screening de DCM va resultar negatiu, vaig testejar-ne el decalatge, ja que el tractament rehabilitador implicava una modificació de la DV.

On no hi ha dubte que la RC és un punt de partida imprescindible és quan m’enfronto a una rehabilitació oral completa, en què, de manera inevitable, sé que modificaré la dimensió vertical (DV) del pacient i en què, a més a més, la situació actual de les peces dentals no m’és vàlida, bé perquè se n’han perdut moltes o s’han erosionat excessivament (fig. 4). En aquesta situació, les restauracions provisionals d’arcada completa són una eina diagnòstica i terapèutica de gran valor, ja que permeten ajustar progressivament la dimensió vertical, estabilitzar la relació cèntrica

Fig. 3b. La imatge de l’esquerra mostra el primer contacte dental que hi ha quan el portem a la seva RC; en demanar-li que encaixi les dents, hi ha un desplaçament protusiu notable fins que s’aconsegueix la PIM (imatge de la dreta). En aquest cas, usarem la seva RC per rehabilitar-ne el tercer quadrant, fet que implicarà estabilitzar també el primer i quart quadrants.

deixo amb una història clínica completa específica de disfunció craneomandibular, per tal de definir més concretament el problema i orientar el pla diagnòstic i terapèutic.

Quan l’screening és negatiu i el tractament és unitari o parcial (fig.1), no modifico la dimensió vertical actual i treballo en la màxima intercuspidació (PIM) del pacient.

Aquesta posició, segons Dawson3 i altres autors, és estable, útil com a referència reproduïble i vàlida9, sempre que hi hagi estabilitat oclusal o tripoidisme.

Quan l’screening és positiu, l’escenari canvia completament, ja que la prioritat és recuperar la salut articular i musE N

Fig. 4. Quan hi ha pèrdua de DV per erosions generalitzades, és recomanable prendre com a punt de partida la RC del pacient. En aquest cas, primer es va fer un tractament d’ortodòncia invisible en què es va dur el pacient a la seva RC. Aquest escanejat s’utilitzarà per fer un mockup de les seves incrustacions posteriors.

P R O F U N D I T A T

[ 4 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Actualment, la RC ja no s’entén com una condició imprescindible per a la normalitat articular funcional. Més aviat es concep com una relació articular flexible, situada dins una zona de tolerància i no pas en un punt específic i únic, que serveix com a referència diagnòstica i terapèutica dins la pràctica clínica, té capacitat d’adaptació, i és totalment vàlida com punt de partida en les rehabilitacions orals completes, en què les referències dentals no ens són d’utilitat.

BIBLIOGRAFIA

1.

2.

3.

4.

5.

i verificar-ne la repetibilitat en condicions funcionals abans de confeccionar la restauració definitiva.

Com subratllen Priest14 i Misch i Resnik,15 la provisionalització és un mètode fiable i clínicament justificat per establir la relació cèntrica en rehabilitacions totals sobre dents o sobre implants. Aquest plantejament reforça la idea que tota rehabilitació en relació cèntrica s’ha de fonamentar en els principis bàsics d’estabilitat oclusal. Això implica prioritzar el suport i la intensitat dels contactes a la zona posterior, mentre que la regió anterior ha de complir un paper més de guia i protecció, tal com ja vam desenvolupar en el nostre primer article.

CONCLUSIÓ La RC ha passat de ser una posició gairebé dogmàtica a entendre’s avui com una referència clínica útil i flexible. La seva aplicació no és universal ni imprescindible en tots els tractaments, però sí fonamental en aquells casos en què la funció oclusal és inestable o quan es plantegen rehabilitacions totals i modificacions de la dimensió vertical.

L’avaluació inicial amb eines de screening, la identificació de possibles decalatges RC-PIM i l’ús de tècniques de desprogramació o de restauracions provisionals permeten integrar la relació cèntrica de manera raonada i predictible.

En definitiva, més que una posició absoluta, la RC s’ha de considerar un recurs clínic que, aplicat amb criteri, contribueix a millorar l’estabilitat funcional i la supervivència de les nostres rehabilitacions.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

Dra. Núria Noguerón i Dorca Odontòloga i doctora en Odontologia per la UB Postgrau en Rehabilitació Oral per la UB Pràctiva privada centrada en odontologia funcional Núm. Col·l. 3285

E N

14.

Academy of Prosthodontics. The glossary of prosthodontic terms. 9th ed. J Prosthet Dent. 2017;117(5S):e1– e105.

Manfredini D, Ercoli C, Poggio CE, Ferrari M. Centric relation – a biological perspective of a technical concept. J Oral Rehabil. 2023;50(8):691–700.

Türp JC, Greene CS, Strub JR. Dental occlusion: a critical reflection on past, present and future concepts.

Journal of Oral Rehabilitation. 2008;35(6):446-53.

Dawson PE. Evaluation, diagnosis and treatment of occlusal problems. 2nd ed. St. Louis: Mosby; 1989.

Kircos LT, Ortendahl DA, Mark AS, Arakawa M. Magnetic resonance imaging of the TMJ disc in asymptomatic volunteers. Radiology. 1987;164(3):823-5.

Tallents RH, Hatala M, Katzberg RW, Westesson PL. Temporomandibular joint disk displacement in asymptomatic volunteers: prevalence as determined by magnetic resonance imaging. J Prosthet Dent.

1996;76(5):529-32.

Gonzalez YM, Schiffman E, Gordon SM, Seago B, Truelove EL, Slade G, Ohrbach R. Development of a brief and effective temporomandibular disorder pain screening questionnaire: reliability and validity. J Am Dent Assoc. 2011;142(11):1183-1191. doi:10.14219/jada.archive.2011.0100 Lövgren A, Österlund C, Ilgunas A, Lampa E, Hellström F. Diagnostic accuracy of three screening questions (3Q/TMD) for temporomandibular disorders. Acta Odontol Scand. 2018;76(3):195-200 Augusta University. Fixed Prosthodontics Clinic Manual 2015–2016. Augusta, GA: Dental College of Georgia; 2015. p. 9.

Jász B, Kivovics M, Márton K, Hermann P, Borbély J, Minya F. Different methods of determining centric relation – comparison with a digital mandibular movement analyser. BMC Oral Health. 2024;24(1):141.

He SS, Deng X, Wamalwa P, Chen S. Correlation between centric relation–maximum intercuspation discrepancy and temporomandibular joint dysfunction.

Acta Odontol Scand. 2010;68(6):368-376.

Selvaraj B, Anbarasu P, Saikia T, Ashish SS. Understanding the relationship between occlusal discrepancies and their role in temporomandibular disorders: A questionnaire-based research. SRM J Dent Sci. 2024;15(02):15020.

Losev F, Kravtsov A, Ivanov S, Medvedeva N. Methods of deprogramming the masticatory muscles: literature review. Acta Medica Eurasica. 2016;1:56-62.

Priest G. The use of provisional restorations in implant dentistry. Compend Contin Educ Dent. 2013;34(6):450459.

P R O F U N D I T A T

[ 4 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Ús de les targetes de fidelitat com un instrument de màrqueting: anàlisi jurídica Com ja hem analitzat en altres articles, la competència en el sector de l’odontologia ha portat moltes clíniques a adoptar estratègies comercials que són més habituals en altres àmbits.

Una d’aquestes estratègies de màrqueting és l’ús de targetes de fidelitat que ofereixen una sèrie d’avantatges als clients, com ara descomptes en tractaments, serveis gratuïts i altres beneficis vinculats. Hem detectat aquest tipus de promoció a partir de l’anàlisi d’alguna publicitat recent del sector.

E N

P R O F U N D I T A T

[ 4 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3 la Llei de competència deslleial), en oferir descomptes o avantatges que la clínica no pot oferir o que s’ofereixin com a gratuïts quan, en realitat, estan associats a un cost ocult.

En resum, la promoció de targetes de fidelitat en l’àmbit de l’odontologia no està prohibida per se. Ara bé, la publicitat que se’n faci ha de ser rigorosa, transparent i ajustada a dret, ja que podria incórrer en il·lícits com la publicitat enganyosa, la venda a pèrdua o la pràctica esquer.

Tanmateix, cal que ens preguntem fins a quin punt aquesta pràctica és admissible des del punt de vista legal i deontològic. Per donar resposta a aquesta qüestió segons la nostra opinió, cal que examinem el marc normatiu aplicable.

LLEI DE COMPETÈNCIA DESLLEIAL L’ús d’aquesta eina publicitària podria infringir alguns il·lícits que regula la Llei de competència deslleial.

D’entrada, els articles 5 i 7 exigeixen que la promoció no indueixi a error. Això inclou tant la difusió d’informació falsa com l’omissió d’informació rellevant que pugui alterar el comportament econòmic del consumidor. En el cas de les targetes de fidelitat, el risc és evident quan no s’informa clarament sobre la vigència que tenen, el cost dels serveis o altres condicions essencials.

De la mateixa manera, seria un acte d’engany utilitzar expressions o fórmules que poguessin portar el pacient a creure que es tracta d’una assegurança dental o una cobertura sanitària quan, en realitat, només consisteix en un descompte comercial. En aquest sentit, s’ha pronunciat la jurisprudència i ha declarat il·lícita, per enganyosa, la publicitat d’una assegurança d’assistència sanitària amb un «suplement odontològic» presentat com una assegurança, quan, de fet, era una targeta de fidelitat o de descomptes en què el cost del tractament l’assumia el pacient (Sentència de l’Audiència Provincial de les Illes Balears núm. 482/1999).

A més, l’article 17 de la Llei tipifica com a deslleial la venda a pèrdua. Això podria arribar a ser aplicable quan la targeta de fidelitat inclogui serveis per sota del seu cost amb la intenció d’induir els consumidors a error sobre el nivell de preus d’altres serveis de la clínica, quan tingui l’efecte de desacreditar la imatge d’altres establiments, o bé quan s’emmarqui dins d’una estratègia encaminada a eliminar competidors del sector.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que podria ser considerada també una pràctica esquer (article 22 de

E N

CODI DE CONSUM DE CATALUNYA El Codi de consum de Catalunya estableix obligacions específiques d’informació i transparència a l’hora de promocionar els serveis.

En primer lloc, la informació i publicitat s’han d’ajustar als principis de veracitat i objectivitat, i no han de contenir informació que pugui induir a confusió. Això implica que qualsevol targeta de fidelització ha de descriure els requisits i les condicions de la promoció de manera clara i accessible, evitant omissions o formulacions ambigües que puguin induir a error el pacient sobre l’abast real dels avantatges oferts.

En segon lloc, el Codi de consum estableix criteris específics sobre la informació relativa al preu dels serveis i descomptes. Quan s’ofereix un descompte a través de la targeta de fidelització, s’ha d’informar tant del preu normal dels serveis com del preu reduït o bé el percentatge del descompte. Segons aquesta normativa, aquest preu normal ha de ser el que s’hagi aplicat efectivament al mateix l’establiment, com a mínim, durant un mes dins dels sis mesos immediatament anteriors a l’inici de la promoció.

D’aquesta manera, s’ha de garantir que el descompte sigui real i verificable, per evitar les pràctiques comercials que puguin inflar artificialment els preus de referència.

En definitiva, el Codi de consum, a part de reforçar els principis generals de transparència i veracitat, lligats directament amb l’il·lícit d’engany, també introdueix obligacions específiques en matèria de preus i descomptes, aplicables a la promoció d’aquest instrument de màrqueting.

Per acabar, cal no oblidar que ens trobem davant de la publicitat o promoció d’un servei de salut i, per tant, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha reiterat que s’exigeix un nivell de diligència i transparència superior al d’altres sectors comercials. La salut del pacient no pot ser objecte de banalització a través d’estratègies merament mercantils.

Gisela Álvarez Roman Advocada ICAB núm. 44511

P R O F U N D I T A T

Eduardo Monedero Advocat ICAB núm. 25907

[ 4 3 ]

S O M

Què és WDA?

C O E C

N Ú M . 2 0 2

ESCANEJA’M

Un segell de qualitat del COEC per a webs de contingut odontoestomatològic.

Garantia de confiança i qualitat online

Acr edit el te a web u !!

Teniu la possibiltat de sol·licitar l’adhesió al programa, amb el compromís de respectar i complir: · El Codi Deontològic del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya · Els Estatuts del COEC

· Les normes de publicitat del COEC

· Els Principis de Bona Pràctica de WDA www.coec.cat/ca/espai-collegial/web-dental-acreditada

Tel. 93 567 87 95 · wda@coec.cat Horari d’atenció: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores.

E N

P R O F U N D I T A T

[ 4 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

ENTORNS DE TREBALL SEGURS: PREVENIR I AFRONTAR LA VIOLÈNCIA OCUPACIONAL EN LA PRÀCTICA ODONTOLÒGICA Quan pensem en violència a la feina, sovint ens venen al cap situacions d’agressió física o verbal. No obstant això, la violència ocupacional té moltes altres cares que poden ser més subtils i invisibles, però igualment perjudicials, i afectar la salut i la dignitat de les persones. Cal recordar que la violència ocupacional inclou situacions com ara: • Parlar malament d’un company a la seva esquena.

• No ser convocat a reunions que tenen a veure amb la teva feina.

• No tenir en compte les teves propostes o quedar exclòs de projectes rellevants sense justificar-ho.

• No rebre feedback ni resposta a les teves sol·licituds, cosa que et deixa en la incertesa.

• La pressió per no agafar la baixa; no respectar els descansos, pauses o vacances, o esperar que estiguis sempre disponible fora de l’horari laboral.

• Invisibilitzar els teus èxits o que se’ls adjudiqui algú altre.

• Ridiculitzar-te en públic per un error o una idea.

Totes aquestes situacions també formen part de la violència ocupacional, que engloba conductes i pràctiques que minven la dignitat, la seguretat i el benestar dels treballadors (1). Pot ser directa i evident o bé subtil i estructural. Aquesta darrera és la més perillosa, ja que sovint tendeix a normalitzar-se i a ser tolerada, disfressada com a càrrega laboral o maneres de treballar instaurades que semblen immutables.

Podríem definir, doncs, la violència ocupacional com a «qualsevol abús, amenaça o conducta inacceptable,

sigui física, psicològica, sexual o econòmica; pot presentar-se en un sol incident o de manera acumulativa, i implica que es vulneren drets fonamentals i el dret a un entorn laboral digne i inclusiu».

Aquesta definició es fa eco de les que proposen organismes com l’OMS (2) i l’OIT (7), que alerten sobre la gravetat d’aquest fenomen. Segons aquesta definició, podem distingir diferents tipus de violència, entre les quals trobem: 1. La violència física: agressions físiques que causen dany corporal.

2. La violència psicològica: assetjament, intimidació, amenaces i qualsevol acte que malmeti el benestar emocional (4).

3. La violència sexual: conductes sexuals no desitjades que creen un ambient laboral hostil.

A més de les classificacions habitu-

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

als, alguns experts subratllen la importància de la violència estructural (5), que sorgeix de l’organització mateixa.

No es tracta d’un acte puntual ni d’un individu concret, sinó de polítiques rígides i cultures laborals que normalitzen l’assetjament. Aquesta violència pot no manifestar-se a través de crits o agressions físiques, però desgasta la salut, mina la motivació i erosiona la confiança. És important reconèixer que la violència pot provenir de diverses fonts, tant externes com internes a la clínica dental. Aquesta distinció és vital, ja que els agressors poden ser clients, usuaris o, fins i tot, companys de feina.

Les guies internacionals sobre violència laboral classifiquen els agressors en dues categories: • Agressors externs: persones alienes a la clínica.

[ 4 5 ]

• Agressors interns: persones que treballen dins del mateix centre.

La Cal/OSHA és famosa per la seva classificació de les conductes violentes segons la relació amb la víctima, i la seva aplicabilitat s’estén a l’àmbit internacional (3): • Tipus 1: l’agressor no té relació amb la víctima i el seu motiu és un acte criminal, com ara un robatori.

• Tipus 2: existeix una relació professional entre víctima i agressor, com és el cas del personal sanitari amb els seus pacients que són víctimes d’agressions.

• Tipus 3: les agressions es donen entre treballadors de la mateixa clínica dental.

Els odontòlegs, com altres professionals de la salut, es troben exposats a aquests tipus de violència, amb conseqüències que poden ser devastadores.

Les causes més freqüents de la violència ocupacional inclouen: 1. Estrès laboral: horaris excessius, pressió per assolir resultats i un ambient de treball desfavorable.

2. Falta de capacitació: professionals que no estan preparats per gestionar situacions de conflicte.

3. Dinàmiques de poder: jerarquies desiguals que poden donar lloc a abusos (4).

Les conseqüències d’exposar-se de manera continuada a la violència ocupacional es poden percebre en diferents nivells: a.

En l’àmbit individual, els efectes són devastadors. Els treballadors víctimes de violència sovint es presenten a les consultes amb problemes com: • Estrès • Burnout o esgotament professional • Ansietat • Depressió • Insomni • Malalties psicosomàtiques • Pèrdua de confiança i autoestima b.

En l’àmbit organitzacional, la violència ocupacional té repercussions greus, incloent-hi: • Increment de l’absentisme • Alta rotació de personal • Disminució de la motivació • Baixa productivitat • Deteriorament del clima laboral

En el cas que ens ocupa, les clíniques dentals han d’entendre que la cura dels treballadors no és només una qüestió de principis ètics, sinó també una necessitat estratègica: la violència laboral genera costos econòmics importants que exigeixen mesures concretes (6). c.

En l’àmbit social, l’impacte és encara més ampli: afecta l’economia i la salut pública. A Espanya, més del 25 % de les agressions laborals es produeixen en l’àmbit sanitari, amb prop del 90 % dels professionals que hi estan exposats almenys una vegada durant la seva carrera. Els costos arriben als 511 milions d’euros anuals només en el sector sanitari i s’estima que l’estrès laboral pot representar fins al 3,5 % del PIB (1).

En el context odontològic, les agressions, majoritàriament verbals, s’han incrementat alarmantment a Madrid, amb un 58 % més en només quatre anys. A Catalunya, s’han registrat més de 2.700 agressions en el sector sanitari, una mitjana de set cada dia. Això reflecteix no només un deteriorament de la salut i dignitat dels professionals, sinó també una crisi de salut pública i un fracàs estructural dels sistemes sanitaris (6).

Per prevenir la violència ocupacional, és fonamental que les clíniques estableixin polítiques clares i procediments per crear ambients de treball segurs. Això inclou: 1. Promocionar formacions regulars sobre gestió de conflictes i prevenció de la violència.

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

2. Fomentar un clima de comunicació en què els treballadors se sentin segurs per expressar les seves preocupacions (7).

Els professionals que pateixen violència ocupacional també poden adoptar mesures per protegir el seu benestar: 1. Documentar incidents: anotar detalls com dates, hores i opinions de testimonis.

2. Informar-ne la supervisió: comunicar la situació a un superior o responsable de confiança.

3. Presentar una queixa formal al responsable que correspongui.

4. Conèixer les polítiques internes: revisar els protocols sobre assetjament i violència inclosos en els protocols de riscos laborals de la clínica.

5. Rebre suport professional: buscar ajuda d’un psicòleg o especialista en salut mental.

6. Connectar amb col·legues: compartir experiències amb companys que poden oferir suport.

7. Avaluar la seguretat personal: adoptar mesures per protegir-se dins el lloc de treball.

8. Recórrer a sindicats: sol·licitar suport a sindicats o associacions professionals.

9. Informar-se sobre recursos externs: consultar organitzacions que defensin els drets laborals.

10. Considerar una denúncia formal: si la situació persisteix, presentar una queixa davant la direcció o les autoritats (6).

[ 4 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

És essencial reconèixer que la violència ocupacional no només deteriora la salut mental i física dels treballadors, sinó que també afecta la qualitat del servei i esdevé un problema de salut pública amb costos socials i econòmics molt elevats.

A més, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ofereix un programa d’acompanyament per als professionals que necessiten suport emocional a través del Programa Assistencial Apol·lònia de la Fundació Galatea, que proporciona atenció psicològica individual i grupal, tant presencial com en línia.

Per concloure, és essencial reconèixer que la violència ocupacional no només deteriora la salut mental i física dels treballadors, sinó que també afecta la qualitat del servei i esdevé un problema de salut pública amb costos socials i econòmics molt elevats. Reconèixer i combatre la violència estructural implica també desmuntar cultures

que perpetuen el maltractament i la manca d’espais segurs per expressar-se (5).

La prevenció i la gestió de la violència ocupacional requereixen un compromís col·lectiu: organitzacions amb líders respectuosos i responsables, institucions que despleguin polítiques protectores, i professionals empoderats per reconèixer i denunciar aquestes situacions (7). Només així podrem avançar cap a entorns laborals dignes, segurs i saludables en què la violència no tingui cabuda. Un entorn laboral lliure de violència és un dret irrenunciable; no és un privilegi.

Chantal Blanco Gracia Psicòloga general sanitària Especialista en teràpia breu estratègica Col·laboradora de la Fundació Galatea

BIBLIOGRAFIA

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

INSST (Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball). (2018). La violencia en el trabajo: conceptos, tipología y prevención. Madrid: Ministerio de Trabajo.

OMS / Organización Mundial de la Salud. (2002). Informe mundial sobre la violencia y la salud. Ginebra: OMS. Cal/OSHA (California Division of Occupational Safety and Health). (1995). Workplace violence prevention. Sacramento: Department of Industrial Relations.

Zapf, D., i Einarsen, S. (2003). Bullying y acoso laboral: estrategias de intervención. Barcelona: Paidós.

Galtung, J. (1990). La violencia estructural. Madrid: Editorial Siglo XXI. Lloret, J., i Vázquez, J. (2006). Prevención de riesgos psicosociales y violencia laboral. Barcelona: Editorial UOC. Organización Internacional del Trabajo (OIT). (2019). Poner fin a la violencia y el acoso en el mundo del trabajo: Convenio 190 y Recomendación 206. Ginebra: OIT.

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

[ 4 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

LA SÍNDROME DE LA IMPOSTORA EN ODONTOLOGIA. QUAN NO ET CREUS EL QUE REALMENT VALS

A la nostra professió hi ha un sentiment que moltes patim, però que no ens atrevim ni a compartir ni a verbalitzar: la síndrome de la impostora.

B E N E S T A R

S’entén per síndrome de la impostora la sensació interna de no estar mai a l’altura, tot i disposar de molts coneixements teòrics i pràctics. És un petit malestar que roman a dins i que no ens deixa fluir, de manera que ens afecta en la professió i pràctica diària.

Les odontòlogues que tenen aquesta percepció solen ser doctores altament formades i capaces, però minvades per una mentalitat que està fermada a un conjunt de creences limitants. És per això que el reconeixement extern no sempre és suficient quan el relat intern està ple de dubtes.

Aquest conjunt de factors impacta directament en la seguretat amb què exerceixen, en la relació amb els pacients i en la tranquil·litat a l’hora de prendre decisions. Aquesta sensació interna es pot manifestar de diferents maneres: • Dubtes sobre el valor propi, fins i tot quan l’experiència i la preparació l’avalen. Amb freqüència apareixen pensaments com: «no en sé prou», «segur que algun dia descobriran que no estic tan preparada com pensen», o «he tingut sort, però no és mèrit meu».

E M O C I O N A L

[ 4 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

• Comparacions constants amb altres companys, que les fan sentir petites i insuficients.

• Ansietat i malestar quan algun pacient els rebat la feina, per la por de no sentir-se prou preparades.

No es tracta d’un problema de coneixements, sinó d’autoestima professional; de com ens valorem a nosaltres mateixes malgrat estar formades, preparades i compromeses amb la nostra feina.

M’agradaria destacar que no estàs sola i que això ho han sentit i ho senten un alt percentatge de doctores. En les converses amb companyes de feina i en la meva pròpia experiència acompanyant odontòlogues, la síndrome de la impostora apareix de manera recurrent. Estudis globals confirmen que més del 50 % de professionals sanitaris l’han viscut.

Les investigacions indiquen, a més, que a les dones es presenta amb més prevalença, amb xifres que poden arribar fins al 70 % en determinats col·lectius sanitaris, a causa de factors com l’autoexigència, el perfeccionisme i les expectatives que la societat diposita sobre nosaltres. Tot i que no existeixen estudis específics que mesurin la incidència de la síndrome de la impostora en dones dentistes a Espanya, la realitat de l’entorn professional i les dinàmiques de la nostra professió ens permeten intuir que aquesta problemàtica és més present del que sovint es visibilitza.

Amb aquest article m’agradaria donar visibilitat a aquesta experiència psicològica tan comuna i de què es parla tan poc. És molt important normalitzar-la, ja que aquest pes emocional impacta en la manera com ens comuniquem amb els pacients, en com liderem el nostre equip o en com aguantem situacions de pressió. Ens fa estar alerta, amb por d’equivocar-nos, i ens impedeix gaudir plenament de la labor com a dentistes.

Per això, és crucial reconèixer aquesta realitat, donar-li espai i posar-hi nom. Quan en comencem a parlar, ens adonem que és un fet comú i que no és una qüestió de falta de capacitat, sinó d’un patró interior que es pot canviar.

Cal reconèixer que això ens passa i acceptar-ho sense culpa. Decidir treballar-hi és un acte de responsabilitat i, al mateix temps, d’empoderament. Perquè només quan prenem consciència d’aquest malestar intern podem començar a transformar-lo.

Aquest procés no és immediat, però és profundament alliberador. Ens permet recuperar la confiança i, consegüentment, reconnectar amb la nostra vàlua.

Parlar de la síndrome de la impostora no ens fa més dèbils, sinó al contrari. Ens fa més humanes, més valentes i més capaces d’acompanyar els nostres pacients des d’un lloc més proper i tranquil.

Fer aquest pas millora la nostra experiència professional i té un impacte directe en la qualitat de l’atenció que oferim.

Perquè una odontòloga que confia en si mateixa, de veritat i des de dins, no només cuida millor els altres, sinó que també es cuida millor a ella mateixa. I això, sens dubte, també és fer professió.

Dra. Maria Quintana Especialista en ortodòncia i ortopèdia dentofacial Coach i mentora especialitzada en dones dentistes Núm. de col·l. 7325

1 /6

Aquest número és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Publicitat

Aquesta PROposta és per a tu, de PROfessional a PROfessional A Sabadell Professional treballem en PRO dels PROfessionals del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius, protegir els teus interessos, propulsar iniciatives i proposar solucions financeres úniques, a les quals només poden accedir PROfessionals com tu. Solucions com aquesta:

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Sabadell PRO. Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

Compte Sabadell Negocis Plus PRO

Pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans Si vols conèixer tots els avantatges que t’ofereix el Compte Sabadell Negocis Plus PRO, contacta amb nosaltres i identifica’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu.

T’esperem.

sabadellprofesional.com B E N E S T A R

900 500 170 E M O C I O N A L

[ 4 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Manejo dental del paciente oncológico. Complicaciones y limitaciones de la atención odontológica La atención de pacientes oncológicos es algo común en la clínica dental, dada la alta prevalencia de cáncer que existe actualmente. Saber cómo manejar a estos pacientes antes, durante y después del tratamiento oncológico es fundamental (1). El objetivo de este artículo es hacer una breve guía clínica de cómo proceder en la mayor parte de casos.

Lo primero que debemos saber es qué tipo de tratamiento recibe el paciente. Si está recibiendo un tratamiento de quimioterapia, normalmente las consecuencias van a ser sistémicas, mientras que, si recibe radioterapia, los efectos son más localizados en la zona que es irradiada.

¿CÓMO AFECTA EL TRATAMIENTO DE QUIMIO Y/O RADIOTERAPIA AL ESTADO DE SALUD GENERAL DEL PACIENTE? El tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia, por norma general, afecta el estado de salud general de los pacientes, especialmente en los resultados de las analíticas y el sistema inmunológico. Se suele observar linfopenia significativa, con disminución de linfocitos T (CD4+, CD8+), B y células natural killer, lo que se traduce en inmunosupresión y mayor susceptibilidad a infecciones.

Asimismo, la quimioterapia podría causar citotoxicidad directa sobre las células hematopoyéticas y generar anemia,

trombocitopenia y leucopenia. Por su parte, la radioterapia puede producir una disminución sostenida de linfocitos y alteraciones en la diversidad de los parámetros inmunológicos.

En los análisis de laboratorio, es común observar disminución de leucocitos totales, linfocitos y, en algunos casos, anemia y trombocitosis transitoria tras cirugía y radioterapia. (2-5)

¿QUÉ PROCEDIMIENTOS DENTALES DEBEN EVITARSE DURANTE LA QUIMIO Y/O RADIOTERAPIA Y CUÁLES PUEDEN REALIZARSE DE FORMA SEGURA? Existen algunos procedimientos que es importante evitar o limitar durante el tratamiento oncológico: Exodoncias, curetajes y actos quirúrgicos: en general, deben evitarse, sobre todo si existe coincidencia con los momentos pico donde el efecto de la quimioterapia podría inducir una leucopenia con neutropenia o plaquetopenia. Si hablamos de leucopenia y neutropenia, la posibilidad de infección aumentaría de manera importante. Solo si fuese muy necesario debido a infección activa propondríamos que se realizasen este tipo de tratamientos. Aun así, debería consensuarse con su médico especialista y, aunque con la evidencia actual la profilaxis antibiótica no está demostrado que sea necesaria, en caso de neutropenia importante sí que habría que

U S O S

C L Í N I C S

discutir su conveniencia. Si hablamos de plaquetopenia, el nivel de plaquetas considerado seguro para hacer extracciones dentales o curetajes es generalmente ≥ 50,000/μL en ausencia de otras alteraciones de la hemostasia. Esta recomendación está respaldada por la Association for the Advancement of Blood & Biotherapies (AABB) y la American Society of Clinical Oncology (ASCO).

Otro elemento que debe tenerse en cuenta es la afectación de los procesos de cicatrización en estos pacientes.

La cicatrización podría verse afectada, aunque dependería de variables como el tipo de fármaco, su dosis y otros elementos importantes como el estado nutricional y comorbilidades. Está demostrado que la quimioterapia puede inducir alteraciones tanto en la función de células madre como en la proliferación celular y la integridad de las uniones celulares. Así se afectaría la reparación tisular y aumentaría el riesgo de aparición de mucositis y ulceraciones.

Lo que hay que valorar en este caso y lo que aporta la evidencia científica es que no se ha demostrado un aumento significativo en la incidencia de complicaciones siempre que la albúmina, el estado nutricional integral y los valores de hemoglobina estén dentro de la normalidad. (6-10) Implantes dentales: contraindicados durante el tratamiento, por el riesgo de no integración ósea y osteorradionecrosis.

[ 5 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Ortodoncia: el ajuste de brackets o aparatología puede causar heridas, lo que aumenta el riesgo de úlceras e infecciones, por lo que es preferible evitar o pausar el tratamiento ortodóntico.

¿SE PUEDE USAR ANESTESIA NORMALMENTE EN ESTOS PACIENTES? ¿EL SANGRADO ESTARÁ AFECTADO? ¿REQUIEREN PROFILAXIS ANTIBIÓTICA EN ALGÚN CASO?

Los procedimientos que sí pueden realizarse de manera segura son: • Revisiones periódicas con el odontólogo.

• Limpiezas dentales para mantener la higiene.

• Aplicaciones tópicas de flúor para prevenir caries.

• Tratamientos paliativos: manejo del dolor, ajustes de prótesis que lastimen, enjuagues.

La dosis de anestésicos locales no está alterada de manera importante tomando en cuenta variables farmacodinámicas o farmacocinéticos. (14,15)

¿CUÁNDO SE DEBE PEDIR UNA ANALÍTICA AL PACIENTE ONCOLÓGICO ANTES DE SOMETERLO A UN TRATAMIENTO DENTAL Y EN QUÉ FIJARNOS ESPECIALMENTE? Se debe solicitar una analítica a todo paciente oncológico antes de realizarle un tratamiento dental invasivo, especialmente si está recibiendo quimioterapia, radioterapia, o trasplante de médula ósea. Esto es fundamental para evaluar el riesgo de complicaciones hemorrágicas e infecciosas, y para determinar la viabilidad y seguridad del procedimiento odontológico. (11-13) La analítica que se pedirá incluirá principalmente un hemograma completo que incluya leucocitos, neutrófilos y plaquetas.

En el caso de que se asociase sedación endovenosa, deberían añadirse pruebas hepáticas que incluyan transaminasas al menos y función renal, dada la posibilidad de nefrotoxicidad o hepatotoxicidad inducida por quimioterapia, que alterarían la capacidad de metabolizar los fármacos sedantes. Asimismo, habría que analizar con detalle todos los medicamentos a administrar del tipo antibióticos, analgésicos, etc.

El sangrado sí que se vería afectado en el caso de alteraciones de coagulación concomitantes o niveles de plaquetas por debajo de ≥ 50,000/µL.

CONSECUENCIAS MÁS COMUNES DEL TRATAMIENTO DE QUIMIO Y RADIOTERAPIA A NIVEL DE LA CAVIDAD ORAL Es importante estar familiarizados con las principales consecuencias del tratamiento oncológico en la cavidad oral. Se encuentran básicamente las siguientes (1, 16-19): A nivel dental: • Caries de rápida progresión A nivel de tejidos blandos: • Mucositis • Riesgo de infecciones • Xerostomía • Alteraciones del gusto • Dolor y sensación de ardor

Mucositis oral durante tratamiento oncológico. Fuente: A

A nivel óseo: • Osteorradionecrosis

Imagen clínica de osteorradionecrosis del maxilar superior.

PREVENCIÓN Siempre que sea posible, y dadas las importantes consecuencias que se derivan, debe hacerse una revisión y saneamiento bucodental antes de iniciar el tratamiento oncológico. Esto permitirá eliminar focos de infección, hacer limpiezas, extraer dientes de pronóstico dudoso, aplicar flúor y dar pautas de higiene oral para reducir complicaciones. Las principales recomendaciones incluyen (20-22): • Cepillado con cepillo de cerdas suaves.

• Uso de pasta dental con flúor (1.000-1.450 ppm), para prevenir caries y reforzar esmalte.

• Hilo dental o cepillos interdentales, siempre que no haya mucositis severa ni sangrado importante.

• Enjuagues con clorhexidina 0,12 %, povidona yodada o peróxido de hidrógeno.

• Evitar enjuagues con alcohol, porque aumentan la irritación de la mucosa.

• Mantener hidratación constante, bebiendo sorbos de agua con frecuencia.

• En el caso de xerostomía severa, usar saliva artificial o geles humectantes.

• Evitar el alcohol, el tabaco, el café y las comidas muy saladas o picantes.

Evitar también alimentos muy duros o calientes.

• Limitar el consumo de azúcar para reducir el riesgo de caries y hongos.

Una comunicación fluida entre el oncólogo y el odontólogo es fundamental, a fin de poder abordar al paciente y minimizar las complicaciones.

U S O S

C L Í N I C S

[ 5 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

Wilson J, Rees JS. The dental treatment needs and oral side effects of patients undergoing outpatient cancer chemotherapy. Eur J Prosthodont Restor Dent. 2005 Sep;13(3):129-34.

Dovšak T, Ihan A, Didanovič V, Kansky A, Verdenik M, Hren NI. Effect of surgery and radiotherapy on complete blood count, lymphocyte subsets and inflammatory response in patients with advanced oral cancer. BMC Cancer. 2018 Mar 1;18(1):235. DOI: 10.1186/s12885-018-4136-9. 3.

Ellsworth SG, Ross A, Shiue KRY, Murthy P, Byrne-Steel ML, Patel R, Zellars RC, Kong FS, Miller A, Russ KA, Lotze MT. Survey of changes in absolute lymphocyte counts and peripheral immune repertoire diversity after external beam radiotherapy.

Radiation Research. 2024 Dec 1;202(6):837-846.

DOI: 10.1667/RADE-24-00010.1.

Lv Y, Song M, Tian X, Yv X, Liang N, Zhang J. Impact of radiotherapy on circulating lymphocyte subsets in patients with esophageal cancer. Medicine (Baltimore). 2020 Sep 4;99(36):e20993. DOI: 10.1097/MD.0000000000020993.

Hampe L, Daumoine S, Limagne E, Roussot N, Borsotti F, Vincent J, Ilie S, Truntzer C, Ghiringhelli F, Thibaudin M. Effect of radiochemotherapy on peripheral immune response in glioblastoma. Cancer Immunol Immunother. 2024 May 16;73(7):133. DOI: 10.1007/s00262-024-03722-5.

Anderson C, Saunders D. oral mucositis in head and neck cancer patients. Semin Radiat Oncol. 2025 Apr;35(2):271-277. DOI: 10.1016/j.semradonc.2025.02.011.

Lalla RV, Brennan MT, Gordon SM, Sonis ST, Rosenthal DI, Keefe DM. Oral mucositis due to high-dose chemotherapy and/or head and neck radiation therapy. J Natl Cancer Inst Monogr. 2019 Aug 1;2019(53):lgz011. DOI: 10.1093/jncimonographs/ lgz011. Śledzińska A, Śledzińska P, Bebyn M, Komisarek O. chemotherapy-induced oral complications and prophylaxis strategies. Cancer Invest.

2023 May;41(5):432-455.

DOI: 10.1080/07357907.2023.2188558.

Al Beesh FA, Martini N, Suleiman S, Aljoujou A. Oral manifestations associated with neutropenia in Syrian patients diagnosed with hematological malignancies and undergoing chemotherapy: a cross-sectional study. Medicine (Baltimore). 2024 Jan 12;103(2):e36780. DOI: 10.1097/ MD.0000000000036780.

U S O S

10. Kielbassa AM, Hinkelbein W, Hellwig E, Meyer-Lückel H. Radiation-related damage to dentition.

Lancet Oncol. 2006 Apr;7(4):326-35. DOI: 10.1016/ S1470-2045(06)70658-1.

11. Zimmermann C, Meurer MI, Grando LJ, Gonzaga Del Moral JÂ, da Silva Rath IB, Schaefer Tavares S. Dental treatment in patients with leukemia. J Oncol. 2015;2015:571739. DOI: 10.1155/2015/571739.

Epub 2015 Feb 15.

12. Brennan MT, Woo SB, Lockhart PB. Dental treatment planning and management in the patient who has cancer. Dent Clin North Am. 2008 Jan;52(1):19-37, vii. DOI: 10.1016/j.cden.2007.10.003.

13. Tsuji K, Shibuya Y, Akashi M, Furudoi S, Yakushijin K, Kawamoto S, Okamura A, Matsuoka H, Komori T. Prospective study of dental intervention for hematopoietic malignancy. J Dent Res. 2015 Feb;94(2):289-96. DOI: 10.1177/0022034514561768.

Epub 2014 Dec 10.

14. Kouri M, Rekatsina M, Vadalouca A, Viswanath O, Varrassi G. Oral Neuropathy associated with commonly used chemotherapeutic agents: a narrative review. Curr Pain Headache Rep. 2024 Dec;28(12):1209-1217.

DOI: 10.1007/s11916-02401305-8.

15. Freire AADS, Guimarães AS, Lobo PLD, Rodrigues LLFR. Chemotherapy-related trigeminal and glossopharyngeal nerves neurotoxicity: a cohort study. Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol. 2024 May;137(5):501-507. DOI: 10.1016/j. oooo.2024.02.005.

16. Parvez T. Fungal infections in neutropenic cancer patients. J Coll Physicians Surg Pak. 2003 Nov;13(11):669-73.

17. Raber-Durlacher JE, Epstein JB, Raber J, van Dissel JT, van Winkelhoff AJ, Guiot HF, van der Velden U. Periodontal infection in cancer patients treated with high-dose chemotherapy. Support Care Cancer. 2002 Sep;10(6):466-73. DOI: 10.1007/ s00520-002-0346-3. Epub 2002 Mar 23.

18. Soutome S, Otsuru M, Kawashita Y, Funahara M, Ukai T, Saito T. Effect of cancer treatment on the worsening of periodontal disease and dental caries: a preliminary, retrospective study. Oral Health Prev Dent. 2021 Jul 15;19:399-404. DOI: 10.3290/j. ohpd.b1757253.

19. Kovarik JP, Voborna I, Barclay S, Iqbal MS, Cunnell M, Kelly C, Willis N, Kennedy M, Kovarik J. Osteoradionecrosis after treatment of head and neck cancer: a comprehensive analysis of risk factors

C L Í N I C S

[ 5 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

with a particular focus on role of dental extractions. Br J Oral Maxillofac Surg. 2022 Feb;60(2):168173. DOI: 10.1016/j.bjoms.2021.03.009.

20. Tejada Domínguez, F.J, Ruiz Domínguez, M.R. (2010). Mucositis oral: decisiones sobre el cuidado bucal en pacientes sometidos a radioterapia y quimioterapia conforme a la evidencia. Enfermería Global, 18. Recuperado en 16 de septiembre de 2025, de http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1695-61412010000100021&lng=es&tlng=es.

21. Hong CH, Napeñas JJ, Hodgson BD, Stokman MA, Mathers-Stauffer V, Elting LS, Spijkervet FK, Brennan MT; Dental Disease Section, Oral Care Study Group, Multi-national Association of Supportive Care in Cancer (MASCC)/International Society of Oral Oncology (ISOO). A systematic review of dental disease in patients undergoing cancer therapy.

Support Care Cancer. 2010 Aug;18(8):1007-21. DOI: 10.1007/s00520-010-0873-2.

22. Nyárády Z, Németh A, Bán A, Mukics A, Nyárády J, Ember I, Olasz L. A randomized study to assess the effectiveness of orally administered pilocarpine during and after radiotherapy of head and neck cancer. Anticancer Res. 2006 MarApr;26(2B):1557-62.

DRA. ANA BOQUETE CASTRO

DDS, MDS, PhD. Pràctica privada en cirurgia oral i implantologia. Vocal de l’Ilustre Colegio Oficial de Dentistas de Almería.

Directora científica de Mindbreak®

D R . S T E V E N S S A LVÁ

Director mèdic d’OBA Sedaciones President de la Sociedad Iberoamericana de Sedación Ambulatoria (SISA)

Recupera tots els "Usos Clínics" publicats a la revista Som COEC. Sedació conscient amb òxid nitrós Crisis hipertensivas: urgencias y emergencias Anestèsics locals: efectes adversos i gestió de les complicacions sistèmiques Manejo de las infecciones odontogénicas en las consultas de atención primaria: ¿antibiótico?

Soporte vital básico en adultos en tiempos de covid-19

I molts més!

U S O S

C L Í N I C S

[ 5 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Guía para la aplicación eficaz y segura de la anestesia tópica en odontología La anestesia tópica es un recurso clínico fundamental para disminuir la percepción del dolor durante la punción anestésica, especialmente en tejidos densos o sensibles como el paladar. Cuando se aplica correctamente, mejora notablemente la experiencia del paciente. Sin embargo, una aplicación descuidada puede provocar efectos no deseados, como el adormecimiento de la úvula, y generar molestias desagradables, como náuseas o sensación de ahogo.

Esta guía explica cómo aplicar anestesia tópica en la mucosa bucal y el paladar de forma segura.

• Aclararemos que sentirá un «adormecimiento localizado a medida que vayamos aplicando el anestésico tópico» (es importante verbalizarlo).

• Es fundamental evitar delante del paciente palabras como pinchar, pinchazo, aguja, etc., pues provocan una respuesta ansiosa.

3. Posición del paciente: • Estará sentado en el sillón dental con una inclinación máxima del sillón de 45°.

• Durante el procedimiento deberá permanecer todo el tiempo con la boca abierta y el eyector de saliva puesto.

OBJETIVO Preparar los tejidos orales con anestesia tópica para reducir el dolor durante la infiltración de anestésico local, para asegurar que el paciente esté cómodo y que el procedimiento sea seguro y efectivo, evitando la sensación de adormecimiento en la úvula, que puede causar molestias o reflejo nauseoso. El gel anestésico debe aplicarse en todas las zonas donde se planifique la infiltración.

PASOS PREVIOS CON EL PACIENTE 1. Historia clínica: • Verificaremos alergias a anestésicos (lidocaína, benzocaína, etc.).

• Debemos confirmar condiciones médicas relevantes (hipertensión, diabetes, etc.) que puedan influir en la respuesta a la anestesia.

2. Explicación al paciente: • Le informaremos sobre el propósito de la anestesia tópica: «reducir las molestias de la infiltración».

MATERIALES NECESARIOS 1. Anestésico tópico: • Gel de benzocaína al 20 % (si el paciente no tiene alergias conocidas) • Gel de lidocaína al 5 % o 10 % (si el paciente no tiene alergias conocidas) La técnica de aplicación es más importante que el tipo de anestésico en gel usado.

La benzocaína es ideal para punciones simples y rápidas con buena localización del anestésico. Características: • Inicio de acción: rápido (de 30 segundos a 1 minuto).

• Duración: corta (10–15 minutos).

• Ventaja principal: excelente para procedimientos rápidos y localización muy precisa.

• Precaución: evitar en pacientes con antecedentes de alergia a anestésicos de tipo éster o con metahemoglobinemia (exceso de metahemoglobina en la sangre).

U S O S

C L Í N I C S

• Usad benzocaína 20 % si se necesita una acción rápida y precisa (por ejemplo, punción única en mucosa sana).

La lidocaína es más útil para casos en los que se desea una duración mayor o existe contraindicación de benzocaína.

Características: • Tipo de anestésico: amida.

• Inicio de acción: más lento que la benzocaína (1-2 minutos).

• Duración: más prolongada (15–45 minutos).

• Ventaja principal: mejor elección en pacientes con alergia a ésteres o cuando se requiere una acción más prolongada.

• Usad lidocaína 5 % si se necesita mayor duración del efecto o si el paciente tiene historial alérgico a ésteres.

2. Aplicadores: • Torundas pequeñas de algodón, usando solo la punta para mayor precisión.

• Hisopos (para áreas específicas).

3. Otros: • Gasas o torundas pequeñas (para secar previamente la zona).

• Espejo dental.

• Aspirador (para mantener el área seca).

APLICACIÓN DE ANESTESIA TÓPICA EN EL PALADAR El paladar duro es una zona sensible, debido a su mucosa fina y adherida, y la aplicación debe ser precisa para evitar la difusión del anestésico hacia el paladar blando o la úvula.

[ 5 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Pasos: 1. Preparación del área de aplicación: • Secar el paladar duro con gasa o aire suave para mejorar la adherencia del anestésico y reducir su dilución por saliva.

• Usar buena luz y un espejo dental para visualizar bien el área a topicar.

• Usar aspirador para mantener el área seca.

2. Selección del anestésico: • Preferentemente, benzocaína en gel.

• Confirmar la tolerancia del paciente a la benzocaína y verificar que el paciente no tenga antecedentes de metahemoglobinemia.

• No usar anestésicos en formato espray en el paladar, ya que puede dispersarse hacia el paladar blando o la úvula.

3. Aplicación localizada: • Cantidad: usar una cantidad mínima; aproximadamente 0,2 ml de gel por cada sitio de infiltración (como un grano de arroz).

• Técnica: » Durante todo el procedimiento el paciente deberá permanecer con la boca abierta y el eyector de saliva puesto. » Se mantendrá siempre al paciente semisentado, nunca más de 45°. » Cargaremos con el gel la punta de una torunda fina de algodón o un hisopo.

» Identificaremos previamente los sitios de futura infiltración (generalmente en el paladar duro, cerca de los dientes afectados, a 3-5 mm del margen gingival). » La aplicación del gel será puntual y controlada en los puntos específicos, presionando suavemente (para maximizar la penetración) con la punta de la pequeña torunda o hisopo contra la mucosa durante 10-15 segundos para fijar el anestésico. » Como un grano de arroz, para cada punto a aplicar. » Evitaremos movimientos de frotado o aplicando en grandes áreas, ya que pueden desplazar el anestésico hacia áreas no deseadas. » Retiraremos el exceso, si es necesario, y realizaremos la infiltración. » Explicaremos al paciente que la sensación de adormecimiento debe ser localizada y que, si nota adormecimiento del paladar blando o la garganta, debe informar. » Zonas que se deben evitar: » No aplicar más allá de la unión del paladar duro y blando (línea imaginaria entre los molares superiores). » Mantener una distancia mínima de 1 cm del rafe palatino medio (evitar línea media) para evitar la difusión hacia la úvula. » Si el tratamiento es unilateral, limitar

la aplicación al lado correspondiente.

4. Tiempo de acción: • Dejar actuar el anestésico tópico durante 30 segundos.

• Transcurridos 30 segundos del inicio de la aplicación tópica, decirle al paciente que se enjuague y escupa.

5. Proceder a la infiltración con aguja en las zonas topicadas: • Suele ser muy útil para evitar el molesto contraste de temperatura al infiltrar, el tener atemperado el carpule a temperatura corporal.

• Introduciremos la aguja lentamente en los sitios pretratados y con maniobra de distracción, como puede ser la tracción del labio o la presión simultánea y cercana al lugar de infiltración, inyectando pequeñas cantidades de anestésico mientras se avanza.

6. Precauciones específicas para evitar anestesiar la úvula-orofaringe: • El paciente debe permanecer siempre con la boca abierta durante todo el procedimiento.

• Supervisaremos que el paciente no hable ni degluta ni cierre la boca inmediatamente después de la aplicación.

• Mantendremos siempre al paciente semisentado, nunca más de 45°.

• Nunca debe estar con la cabeza

[ 5 5 ]

inclinada hacia atrás durante la aplicación tópica.

• Pediremos al paciente que respire por la nariz y que no trague durante la aplicación.

• Inclinaremos levemente hacia delante la cabeza del paciente, para que el anestésico no se desplace hacia la garganta.

• Usaremos aplicadores pequeños y precisos (cabeza de torunda pequeña o hisopo) para controlar la cantidad y ubicación del anestésico. Se utilizará una cantidad mínima y localizada: tamaño de un grano de arroz por aplicación.

• Evitaremos el exceso de gel, ya que se puede escurrir hacia el paladar blando.

• Supervisaremos que el paciente no hable ni degluta inmediatamente después de la aplicación.

• Mantendremos el aspirador activo, para eliminar cualquier exceso de saliva o anestésico que pueda fluir hacia la faringe.

• No aplicaremos el anestésico tópico cerca de la línea media palatina o del paladar blando.

• No se usarán espráis anestésicos, ya que pueden dispersarse fácilmente hacia la úvula y la orofaringe y crear dificultad para tragar y hablar, entumecimiento y sensación de ahogo.

• Se puede considerar como alternativa al gel anestésico el empleo de espray frío (crioanestesia). Atención: el efecto de la crioanestesia es muy breve.

APLICACIÓN DE ANESTESIA TÓPICA EN LA REGIÓN BUCAL La mucosa vestibular también exige precisión para cubrir solo las zonas de infiltración y evitar afectar tejidos innecesarios.

Pasos: 1. Preparación del área: • Secar la mucosa vestibular (labio superior/inferior o mejilla) con una gasa estéril o aire suave de la jeringa. Esto mejora la adherencia del anestésico tópico y reduce la dilución por saliva.

• Usar buena luz y un espejo dental para visualizar bien el área donde se aplicará.

• Usar aspirador quirúrgico para mantenerla seca durante la aplicación.

2. Selección del anestésico: • La benzocaína al 20 % es adecuada para la mucosa bucal, pero confirmaremos la tolerancia del paciente a la benzocaína y verificaremos que el paciente no tenga antecedentes de metahemoglobinemia.

3. Aplicación localizada: • Cantidad: aproximadamente como un grano de arroz.

• Técnica: » Durante todo el procedimiento el paciente deberá permanecer con la boca abierta y el eyector de saliva puesto. » Mantendremos siempre al paciente semisentado, nunca más de 45°. » Usaremos la punta de una torunda fina de algodón o hisopo con el gel. » Identificaremos los sitios de infiltración (generalmente, en el surco vestibular, a 2-3 mm del margen gingival, o en la mucosa adyacente a los dientes afectados). » Presionaremos la punta de la torunda contra la mucosa en cada sitio durante 15-20 segundos, asegurando contacto firme pero sin frotar, para no desplazar el anestésico hacia áreas no deseadas. » Para áreas extensas (ej. cuadrante completo), aplicaremos en 2-3 puntos clave a lo largo del surco vestibular. » Retiraremos el exceso, si es necesario, y realizaremos la infiltración. » Explicaremos al paciente que la sensación de adormecimiento debe ser localizada y que, si nota adormecimiento del paladar blando o la garganta, debe informar.

4. Distribución: • Para técnicas de bloqueo (ej. nervio alveolar inferior), aplicaremos también en la mucosa cerca del foramen mandibular, presionando suavemente.

U S O S

C L Í N I C S

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

5. Tiempo de acción: • Evitar que el paciente toque el área con la lengua, para no desplazar el anestésico.

• Dejar actuar el anestésico tópico durante 30 segundos y, luego, decirle al paciente que se enjuague y escupa.

6. Proceder a la infiltración en las zonas topicadas: • Para evitar el molesto contraste de temperatura al infiltrar, es útil el tener previamente atemperado el líquido anestésico a temperatura corporal.

• Introducir la aguja con maniobra de distracción, como puede ser la tracción del labio o la presión simultánea y cercana al lugar de infiltración, inyectando pequeñas cantidades de anestésico mientras se avanza.

7. Precauciones: • El paciente debe permanecer siempre con la boca abierta durante todo el procedimiento.

• Supervisaremos que el paciente no hable ni degluta ni cierre la boca inmediatamente después de la aplicación.

• Mantendremos siempre al paciente semisentado, nunca más de 45°.

• Nunca debe estar con la cabeza inclinada hacia atrás durante la aplicación tópica.

• Pediremos al paciente que respire por la nariz y no trague durante la aplicación.

• Inclinaremos levemente hacia delante la cabeza del paciente, para que el anestésico no se desplace hacia la garganta.

• Usaremos aplicadores pequeños y precisos (cabeza de torunda pequeña o hisopo) para controlar la cantidad y ubicación del anestésico. Utilizaremos una cantidad mínima y localizada: tamaño de un grano de arroz por aplicación.

• Mantendremos el aspirador activo para eliminar cualquier exceso gel anestésico o arrastre que pueda fluir y adormecer hacia la garganta o faringe, ya que es muy desagradable.

• Supervisaremos que el paciente no hable ni degluta inmediatamente después de la aplicación.

[ 5 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

• Evitaremos el uso de espráis anestésicos, ya que pueden dispersarse fácilmente hacia la úvula y la orofaringe.

• Transcurridos 30 segundos del inicio de la aplicación y presión con el gel en la zona, pediremos al paciente que se enjuague y escupa.

CONSIDERACIONES FINALES Monitoreo del paciente: • Observar signos de toxicidad por anestésico (rara con tópicos, pero posible si se usa en exceso): mareos, palpitaciones o dificultad para respirar. De ser necesario, interrumpir la aplicación, aspirar posibles excesos y monitorizar signos vitales.

• Asegurarse de que el paciente no sienta molestias en la úvula o la garganta antes de continuar con el procedimiento.

Consejos: • Comunicación empática: explicar cada paso al paciente para reducir la ansiedad. Por ejemplo: «Ahora aplicaré un gel que adormecerá la zona para que la infiltración sea más cómoda». Evitar palabras que despierten ansiedad (tijera, aguja, inyección, pinchazo, jeringa de anestesia, pinchacito, dolor…).

• Eficiencia: coordinar la aplicación tópica para que el tiempo de espera no retrase el procedimiento, pero sin apresurar la acción del anestésico.

• Personalización: ajustar la cantidad y técnica según la sensibilidad del paciente y la extensión del tratamiento (un cuadrante vs. boca completa).

U S O S

C L Í N I C S

• En caso de alergia a anestésicos tópicos, se puede considerar como alternativa al gel anestésico el uso de anestesia local por espray frío antes de la infiltración.

Este procedimiento, ejecutado con precisión y cuidado, garantiza una experiencia más cómoda para el paciente durante los tratamientos dentales, quirúrgicos y periodontales, al minimizar el dolor de la infiltración y evitar molestias en la úvula o la garganta que pudieran derivarse de una aplicación tópica incontrolada.

Como dentistas de cualquier especialidad, nuestro compromiso es combinar técnica y empatía para optimizar el bienestar del paciente.

[ 5 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Anexo: tablas comparativas y checklists clínicos TABLA COMPARATIVA: BENZOCAÍNA VS. LIDOCAÍNA

Característica Inicio de acción Duración Ventajas Precauciones

Benzocaína 20 %

Lidocaína 5 - 10 %

Rápido (30 seg)

Más lento (1 - 2 min)

Corta

Más prolongada

Eficaz, localizada

Útil en alergia a ésteres, mayor duración

Contraindicada en metahemoglobinemia Evitar sobredosificación o alergia a ésteres

CHECKLIST: APLICACIÓN EN PALADAR • Secar el paladar duro con gasa o aire suave • Aplicar 0, 2 ml de gel (≈ grano de arroz) con torunda fina • Presionar 10 - 15 segundos sin frotar • Evitar difusión hacia paladar blando o línea media • Mantener al paciente semisentado (<45°) y con aspiración activa

CHECKLIST: APLICACIÓN EN MUCOSA VESTIBULAR • Secar la mucosa para mejorar adherencia • Aplicar gel en puntos de infiltración (2.3 mm del margen gingival) • Presionar suavemente 15 - 20 segundos • Evitar que el paciente toque la zona con la lengua • Tiempo de acción: 30 segundos; luego, enjuague y escupir

PRECAUCIONES: HACER / NO HACER • Mantener al paciente semisentado, nunca tumbado • Usar la mínima dosis necesaria • Supervisar posibles signos de toxicidad • No usar espráis anestésicos en el paladar; solo se permite gel o crio espray • No permitir deglución inmediata tras la aplicación • No aplicar en áreas extensas ni más allá de la unión del paladar duro/blando

DR. MIGUEL ÁNGEL CARREÑO HERNÁNDEZ

Odontòleg i postgraduat en pròtesis Bucal i ATM per la Universitat de Barcelona Doctor en Odontologia (Universitat Internacional de Catalunya) - Cum Laude - 2016 Postgrau en Hipnosi Clínica (UB) - Postgrau en Tècniques i Principis bàsics en Teràpia Cognitiu Social (UB) - Postgrau en Anàlisi de Processos Terapèutics Constructivistes (UB) Núm. de col·l. 2525

[ 5 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

Agenda 2025/2026 De l’1 d’agost de 2025 al 31 de juliol de 2026 PREVENINT LA LEGIONEL·LOSI SEGONS EL RD 487/2022.

NORMATIVES I BONES PRÀCTIQUES PEL SECTOR ODONTOLÒGIC

4 d’octubre de 2025 CURS ODONTOLOGIA INTEGRAL CONTEMPORÀNIA: TRACTAMENTS COMBINATS D’ORTODÒNCIA I ODONTOLOGIA RESTAURADORA ESTÈTICA

Docent: Santi Raimí i Fortuny Lloc: Campus Virtual COEC Modalitat: Online autoformatiu

Docent: Dr. Sebastian Horvath Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 19 de setembre de 2025 al 13 de juny de 2026 POSTGRAU EN CIRURGIA BUCAL

9 d’octubre de 2025 CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN CORTICOTOMIES

Docent: Dr. Javier Bara Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docents: Dr. Octavi Camps Font i Dr. Jordi Vilarrasa Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

25 de setembre de 2025 PONÈNCIA. INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A LA CONSULTA DENTAL: DEL HYPE A LA UTILITAT

31 d’octubre de 2025 CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN AÏLLAMENT ABSOLUT EN LA PRÀCTICA CLÍNICA DIÀRIA

Docent: Dr. Marwan Traboulsi Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Antonio Mendoza Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De l’1 al 4 d’octubre de 2025 CURS INTENSIU ÚS DEL LÀSER EN ODONTOLOGIA MULTIDISCIPLINÀRIA

Del 10 de novembre al 3 de desembre de 2026 CURS INTENSIU EN PRÒTESI SOBRE IMPLANTS

Docents: Dr. Josep Arnabat i Dr. Daniel Abad Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docents: Dr. Ernest Mallat i Dr. José María Barrachina Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De l’1 d’octubre de 2025 al 19 de novembre de 2026 ORAL MEDICINE IN ENGLISH: COMMUNICATING WITH ENGLISH-SPEAKING PATIENTS

Del 14 de novembre de 2025 al 5 de juny de 2026 POSTGRAU EN ENDODÒNCIA

Docent: Nadine Ducca Lloc: Campus Virtual COEC Modalitat: Online

Docent: Dra. Piedad Soldado Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

A G E N D A

[ 5 9 ]

15 de novembre de 2025 JORNADA D’ACTUALITZACIÓ EN CIRURGIA BUCAL

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

De 22 de gener al 17 de juny de 2026 POSTGRAU EN IMPLANTOLOGIA INTEGRAL Docents: Dr. Javier Bara Casaus, Dr. José Maria Barrachina, Dr. Federico Margitic) Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docents: Dr. Jorge Toledano, Dra Marta García, Dra. Adaia Valls i Dr. Álvaro Reuter Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 23 de gener al 6 de juny de 2026 POSTGRAU EN GESTIÓ ESTRATÈGICA DE LA CLÍNICA DENTAL

Del 22 de novembre del 2025 al 6 de juny de 2026 POSTGRAU EN ODONTOPEDIATRIA

Docent: Sr. Xavier Tremosa i Balcells Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dra. Yndira González Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 26 al 30 de gener de 2026 CURS INTENSIU EN PRÒTESIS FIXA

28 de novembre de 2025 CURS EN FOTOGRAFIA BÀSICA EN ODONTOLOGIA

Docent: Dr. Ernest Mallat Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Àlex Urpí Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 4 de febrer al 13 de març de 2026 CURS INTENSIU EN ODONTOLOGIA DIGITAL: PROTOCOLS DIGITALS, CIRURGIA GUIADA I IMPRESSIÓ 3D

29 de novembre de 2025 TANCANT EL CERCLE: PRÒTESI DENTAL AMOVIBLE 100% DIGITAL

Docents: Dr. Sergi Pedemonte, Dr. Iván Mendoza i Dr. Pep Serra Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Sr. Andreu Palacios Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

13 de desembre de 2025 ATM I BRUXISME

7 de febrer de 2026 CURS EN PRÒTESI COMPLETA MUCOSOPORTADA: LA PRÒTESI TOTAL

Docents: Dr. Javier Bara i Dra. Eva Willaert Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Salvador Gallardo Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 18 de desembre de 2025 al 12 de juny de 2026 POSTGRAU EN CIRURGIA MUCOGINGIVAL EN PERIODÒNCIA AVANÇADA I IMPLANTOLOGIA

De 12 de febrer al 12 de juny de 2026 POSTGRAU EN DISFUNCIÓ CRANIOMANDIBULAR, DOLOR OROFACIAL I MEDICINA DENTAL DEL SON Docent: Dr. Eduardo Vázquez Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Santi Carreras Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 13 al 14 de febrer de 2026 CURS EN FACETES DE CERÀMICA: APRÈN TOTS ELS DETALLS DES DEL TALLAT AL CIMENTAT

16 de gener de 2026 MICROCIRURGIA APICAL Docent: Dr. Guillermo Doria Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Albert Verd Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

A G E N D A

[ 6 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 3

21 de febrer de 2026 CURS EN TÈCNICA DE COMPOSIT INJECTAT EN REHABILITACIÓ ORAL

De 23 al 27 de març de 2026 CURS INTENSIU EN ESTÈTICA DENTAL Docent: Dr. José Luis Padrós Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Antonio Mendoza Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 17 al 18 d’abril de 2026 CURS EN COMPÒSITS, EMBLANQUIMENT I MICROABRASIÓ

De 26 de febrer al 13 de juny de 2026 POSTGRAU EN ORTODÒNCIA INTERCEPTIVA

Docent: Dra. Silvia Vera Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Jesús Fernández Sánchez Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De 18 al 22 de maig de 2026 CURS INTENSIU EN REHABILITACIÓ ADHESIVA

27 de febrer de 2026 DR. LUCA DE STAVOLA: CURS MONOGRÀFIC EN REGENERACIÓ ÒSSIA

Docent: Dr. Àlex Urpí Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Luca de Stavola Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Parlen de nosaltres Ràdio CADENA SER

A G E N D A

/

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

Connecta amb TV Dents, la televisió incisiva Divulguem salut bucodental perquè tothom l’entengui clarament.

Consells Concursos

Informació

Enquestes Reportatges

Entrevistes TV Dents cuida la boca de la gent amb continguts útils.