Revista Som COEC 201

L A R E V I STA D E L C O L · L E G I O F I C I A L D’O D O N TÒ L E GS I E STO M ATÒ L E GS D E CATA LU N YA

SANTA APOL·LÒNIA 2025:

201

Una celebració immersiva que marca el renaixement del COEC

w w w . c o e c . c a t

[ 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Connecta amb TV Dents, la televisió incisiva Divulguem salut bucodental perquè tothom l’entengui clarament.

Consells Concursos

Informació

Enquestes Reportatges

Entrevistes TV Dents cuida la boca de la gent amb continguts útils.

[ 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

TEMA DE PORTADA

EDITORIAL

TRIBUNA

06 08

10 Santa Apol·lònia 2025: Una celebració plena de vida i un nou començament per al COEC

INSTITUCIONAL

13

14

15

Carta als col·legiats del COEC sobre la resposta de l’ICS

El COEC continua defensant la dignificació de la professió odontològica

El COEC rebutja la classificació injusta dels odontòlegs a l’esborrany de l’Avantprojecte d’estatut marc del Sistema Nacional de Salut

16 Posicionament del COEC davant la creació del grau en Odontologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV)

ACTUALITAT

18

19

El Consell General de Dentistes desestima les acusacions contra el president del COEC

Els col·legiats del COEC mostren un alt compromís amb la vacunació contra la Covid-19 i la grip

20

CORPORATIU

Les dones col·legiades a Catalunya continuen creixent i ja representen el 62 % del total

S U M A R I

[ 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

CORPORATIU El COEC posa a disposició dels col·legiats exemplars de La veritable història de la fada de les dents per Sant Jordi

23

El COEC estrena nous vídeos divulgatius per promoure la salut bucodental

CAS CLÍNIC Mantenimiento del contorno periimplantario tras un implante inmediato

26 24

LEGAL

31

33

34

Àcid hialurònic i toxina botulínica en l’àmbit odontològic: límits legals i aplicacions amb fonament científic

El dret d’admissió

Què cal fer davant una reclamació econòmica d’un pacient?

37

38

El responsable assistencial: figura clau en la qualitat i seguretat de les clíniques dentals

El respecte professional entre odontòlegs

39

40

41

Aspectes rellevants de l’avantprojecte de Llei de reducció de la jornada laboral

Un raig d’esperança a la retribució del permís parental de vuit setmanes

L’ús de la intel·ligència artificial en la publicitat i el risc d’engany

43

44

Publicitat i salut bucodental: la importància d’una informació veraç i contrastada

Per què els vostres negocis necessiten una assegurança?

S U M A R I

[ 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

EN PROFUNDITAT L’ansietat a la consulta del dentista: Com abordar-la?

47

50 Els beneficis d’una bona ciberseguretat a les clíniques dentals

INNOVACIÓ

53

La robòtica revoluciona l’odontologia: braços robòtics augmenten la precisió en les intervencions dentals

55 USOS CLÍNICS

AGENDA

58

Manejo de la hipoglucemia en la consulta dental: protocolo para odontólogos

EDITA

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Travessera de Gràcia, 93-95 08006 Barcelona Tel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

60 PA R L E N D E N OS A LT R E S

DIPÒSIT LEGAL: B 3306-2016 ISSN: 2462-4772 (edició electrònica)

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

Nexalios Comunica www.nexalios.com PUBLICITAT

coec@coec.cat

S U M A R I

Aquesta revista comprèn l’activitat col·legial dels mesos des de juliol de 2024 fins al febrer de 2025.

[ 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Un nou camí per al COEC: compromís, renovació i futur

Aquest número 201 de la revista del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) arriba amb molts continguts i un missatge clar: la nostra professió està en constant evolució i el COEC es renova per afrontar els reptes del present i del futur. La celebració de la festivitat de Santa Apol·lònia 2025, tema de portada d’aquesta edició, ha marcat un punt d’inflexió per al col·legi. Més enllà d’un acte commemoratiu, va esdevenir una experiència immersiva que va simbolitzar la transformació i el nou impuls del COEC. La ponència del Dr. Manuel Sans i l’humor de Berto Romero van contribuir a crear una vetllada única, reforçant el vincle entre els profes-

sionals i consolidant l’esperit col·legial. A les pàgines d’aquest número també hi trobareu informació sobre iniciatives clau en el nostre àmbit. La difusió de consells per a la salut bucodental amb motiu del Dia Mundial de la Salut Bucodental, la feminització creixent de la professió odontològica, amb un 62 % de dones col·legiades, i el compromís del COEC amb la salut oral de les dones són temes destacats en aquest número. El reconeixement i la dignificació de la professió odontològica dins del sistema sanitari públic continua sent una prioritat. Recentment, representants del COEC s’han reunit amb responsables de Salut per ex-

E D I T O R I A L

posar les preocupacions del sector i reclamar un paper més rellevant dins l’administració. A més, en aquest número hi ha informació sobre el nou permís parental de vuit setmanes i el seu impacte en els professionals, així com una reflexió en profunditat sobre la salut mental en l’odontologia. La nostra professió comporta alts nivells d’exigència i estrès, i és per això que el Programa Assistencial Apol·lònia, impulsat pel COEC i la Fundació Galatea, continua sent una eina fonamental per donar suport als professionals. Aquesta nova etapa del COEC està marcada per la innovació, el compromís i la proximitat amb els nostres col·legiats i col·legiades.

[ 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Un nuevo camino para el COEC: compromiso, renovación y futuro

Este número 201 de la revista del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) llega con muchos contenidos y un mensaje claro: nuestra profesión está en constante evolución y el COEC se renueva para afrontar los retos del presente y del futuro. La celebración de la festividad de Santa Apolonia 2025, tema de portada de esta edición, ha marcado un punto de inflexión para el colegio. Más allá de un acto conmemorativo, se convirtió en una experiencia inmersiva que simbolizó la transformación y el nuevo impulso del COEC. La ponencia del Dr. Manuel Sans y el humor de Berto Romero contribuyeron a crear una velada única, reforzando el vínculo entre los

profesionales y consolidando el espíritu colegial. En las páginas de este número también encontrará información sobre iniciativas clave en nuestro ámbito. La difusión de consejos para la salud bucodental con motivo del Día Mundial de la Salud Bucodental, la creciente feminización de la profesión odontológica, con un 62 % de mujeres colegiadas, y el compromiso del COEC con la salud oral de las mujeres son temas destacados en este número. El reconocimiento y la dignificación de la profesión odontológica dentro del sistema sanitario público sigue siendo una prioridad. Recientemente, representantes del COEC se han reunido con responsables de Salut

E D I T O R I A L

para exponer las preocupaciones del sector y reclamar un papel más relevante en la administración. Además, en este número hay información sobre el nuevo permiso parental de ocho semanas y su impacto en los profesionales, así como una reflexión en profundidad sobre la salud mental en la odontología. Nuestra profesión comporta altos niveles de exigencia y estrés, por lo que el Programa Asistencial Apolonia, impulsado por el COEC y la Fundación Galatea, sigue siendo una herramienta fundamental para apoyar a los profesionales. Esta nueva etapa del COEC está marcada por la innovación, el compromiso y la proximidad con nuestros colegiados y colegiadas.

[ 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 0 1

EL FUTUR DE L’ODONTOLOGIA JA ÉS AQUÍ: MÉS JOVE, MÉS FEMENÍ I MÉS FORT

L’odontologia a Catalunya viu una evolució imparable. Els darrers anys, la professió ha experimentat un canvi profund, amb un augment significatiu de dones i joves que s’incorporen a la pràctica clínica i a la vida col·legial. Aquesta tendència, lluny de ser una mera estadística, és una autèntica fotografia del futur del sector: un futur prometedor, divers i amb grans perspectives de creixement i consolidació. Les dades són clares. Avui dia, el 62 % dels col·legiats al COEC són dones, un percentatge que segueix creixent any rere any. I si observem la franja d’edat més jove, aquesta realitat és encara més evident. En només una dècada, el perfil del professional de l’odontologia ha canviat radicalment, convertint-se en una professió liderada per les noves generacions, amb una presència femenina majoritària i una visió renovada de l’exercici professional. Aquest canvi no és només una qüestió de números, sinó que també suposa un nou enfocament en la manera de concebre la professió. Les noves fornades d’odontòlegs arriben amb una mentalitat més oberta a les noves tecnologies, amb un fort compromís per la formació contínua i amb una sensibilitat especial cap a les necessitats dels pacients i la societat en general. Des del COEC, no només celebrem aquest canvi, sinó que hi apostem decididament. Aquest nou col·lectiu de joves professionals representa el motor que impulsarà la nostra professió els pròxims anys i és la nostra responsabilitat acom-

panyar-los i oferir-los totes les eines necessàries perquè puguin desenvolupar la seva carrera amb èxit i seguretat. La formació continuada, el suport en la gestió dels primers anys d’exercici, l’orientació en l’accés al mercat laboral i la defensa dels seus drets són línies estratègiques en què treballem per garantir que aquests nous odontòlegs i odontòlogues puguin exercir amb plena confiança i estabilitat. Però aquest futur esperançador no es construeix només amb talent i vocació. També hem de continuar mantenint una institució sòlida, ben gestionada i capaç de retornar als col·legiats l’esforç col·lectiu que fan per sostenir-la. Per això, el COEC proposa una nova reducció de les quotes col·legials per a tothom que se suma a les reduccions que s’han anat aplicant els darrers anys, una mesura que només és possible gràcies a una gestió econòmica eficient i transparent. Els números parlen per si mateixos: els darrers anys, hem cancel·lat les hipoteques del COEC amb sis anys d’antelació, estalviant més de 500.000 euros en interessos. A més, hem reduït un 62,5 % la despesa de personal i hem racionalitzat altres partides, aconseguint un superàvit de més de 626.000 euros el 2023. Aquestes accions ens permeten anunciar avui que els col·legiats pagaran encara menys. Fins ara, ja s’ha aplicat una rebaixa acumulada del 52 % en la quota col·legial. Aquesta proposta serà sotmesa a votació en la propera Assemblea General T R I B U N A

Dr. German Pareja President del COEC

prevista per a aquest mes de juny i aquí és on necessitem el compromís de tots i totes. És fonamental que els col·legiats i col·legiades participin activament en les decisions que afecten el futur del COEC i de la professió. La reducció de quotes no és només un benefici econòmic per a cada odontòleg, sinó també un símbol del bon govern i de la responsabilitat en la gestió dels recursos col·lectius. A més, aquesta reducció de quotes no és un fet aïllat. Forma part d’una estratègia més àmplia que busca fer del COEC una institució cada cop més eficient i al servei del seu col·lectiu. En un context en què els costos per exercir la professió són elevats i en què molts odontòlegs joves tenen dificultats per establir-se, cada gest econòmic compta. Per això, el COEC es compromet a continuar explorant noves formes de reduir càrregues econòmiques innecessàries, oferir més avantatges als seus col· legiats i millorar els serveis que presta. Per tant, faig una crida a tots els companys i companyes a assistir i votar en aquesta assemblea. És el moment de reforçar el nostre compromís amb un COEC fort, modern i al servei dels seus membres. Hem fet un llarg camí per arribar fins aquí i encara tenim molt per fer. Però una cosa és segura: el futur de l’odontologia a Catalunya ja és aquí i és més jove, més femení i més fort que mai. Amb el suport de tots i totes, farem que aquest futur sigui encara més brillant i que el COEC continuï sent un referent de solidesa, innovació i excel·lència professional.

[[ 99 ]] SS O O MM CC O O EE CC NN ÚÚ MM . . 22 00 01

EL FUTURO DE LA ODONTOLOGÍA YA ESTÁ AQUÍ: MÁS JOVEN, MÁS FEMENINO Y MÁS FUERTE

La odontología en Cataluña vive una evo-

pañarles y ofrecerles todas las herramien-

mos el compromiso de todos y todas. Es

lución imparable. En los últimos años, la

tas necesarias para que puedan desa-

fundamental que los colegiados y cole-

profesión ha experimentado un profundo

rrollar su carrera con éxito y seguridad.

giadas participen activamente en las de-

cambio, con un aumento significativo de

La formación continuada, el apoyo en la

cisiones que afectan al futuro del COEC y

mujeres y jóvenes que se incorporan a la

gestión de los primeros años de ejercicio,

de la profesión. La reducción de cuotas no

práctica clínica y a la vida colegial. Esta

la orientación en el acceso al mercado

sólo es un beneficio económico para cada

tendencia, lejos de ser una mera estadís-

laboral y la defensa de sus derechos son

odontólogo, sino también un símbolo del

tica, es una auténtica fotografía del futuro

líneas estratégicas en las que trabajamos

buen gobierno y de la responsabilidad en

del sector: un futuro prometedor, diverso y

para garantizar que estos nuevos odontó-

la gestión de los recursos colectivos.

con grandes perspectivas de crecimiento

logos y odontólogas puedan ejercer con

y consolidación.

plena confianza y estabilidad.

Además, esta reducción de cuotas no es algo aislado. Forma parte de una estrate-

Los datos son claros. Hoy en día, el 62 %

Pero ese futuro esperanzador no se

gia más amplia que busca hacer del COEC

de los colegiados en el COEC son mujeres,

construye sólo con talento y vocación.

una institución cada vez más eficiente y al

un porcentaje que sigue creciendo año tras

También debemos seguir manteniendo

servicio de su colectivo. En un contexto en

año. Y si observamos la franja de edad

una institución sólida, bien gestionada

el que los costes para ejercer la profesión

más joven, esta realidad es aún más evi-

y capaz de devolver a los colegiados el

son elevados y en los que muchos odontó-

dente. En tan sólo una década, el per-

esfuerzo colectivo que hacen para sos-

logos jóvenes tienen dificultades para es-

fil del profesional de la odontología ha

tenerla. Por eso, el COEC propone una

tablecerse, cada gesto económico cuenta.

cambiado radicalmente, convirtiéndose

nueva reducción de las cuotas colegia-

Por ello, el COEC se compromete a se-

en una profesión liderada por las nuevas

les para todo el mundo que se suma a las

guir explorando nuevas formas de reducir

generaciones, con una presencia femeni-

reducciones que se han ido aplicando en

cargas económicas innecesarias, ofrecer

na mayoritaria y una visión renovada del

los últimos años, una medida que sólo es

mayores ventajas a sus colegiados y me-

ejercicio profesional.

posible gracias a una gestión económica

jorar los servicios que presta.

Este cambio no es sólo una cuestión

eficiente y transparente.

Por tanto, hago un llamamiento a to-

de números, sino que también supone un

Los números hablan por sí mismos: en los

dos los compañeros y compañeras a

nuevo enfoque en la forma de concebir la

últimos años, hemos cancelado las hipo-

asistir y votar en esta asamblea. Es el

profesión. Las nuevas hornadas de odon-

tecas del COEC con seis años de antela-

momento de reforzar nuestro compro-

tólogos llegan con una mentalidad más

ción, ahorrando más de 500.000 euros en

miso con un COEC fuerte, moderno y al

abierta a las nuevas tecnologías, con un

intereses. Además, hemos reducido un 62,5

servicio de sus miembros.

fuerte compromiso por la formación conti-

% el gasto de personal y hemos racionali-

Hemos recorrido un largo camino para

nua y con una sensibilidad especial hacia

zado otras partidas, consiguiendo un su-

llegar hasta aquí y todavía tenemos mu-

las necesidades de los pacientes y la so-

perávit de más de 626.000 euros en 2023.

cho que hacer. Pero una cosa es segura:

ciedad en general.

Estas acciones nos permiten hoy anunciar

el futuro de la odontología en Cataluña

Desde el COEC, no sólo celebramos ese

que los colegiados pagarán aún menos.

ya está aquí y es más joven, más femeni-

cambio, sino que apostamos por él decidi-

Hasta el momento ya se ha aplicado una

no y más fuerte que nunca. Con el apoyo

damente. Este nuevo colectivo de jóvenes

rebaja acumulada del 52 % en la cuota.

de todos y todas, haremos que este futuro

profesionales representa el motor que im-

Esta propuesta será sometida a vota-

sea aún más brillante y que el COEC siga

pulsará nuestra profesión en los próximos

ción en la Asamblea General prevista para

siendo un referente de solidez, innovación

años y es nuestra responsabilidad acom-

el mes de junio y aquí es donde necesita-

y excelencia profesional.

T R I B U N A

[ 1 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Santa Apol·lònia 2025:

Una celebració plena de vida i un nou començament per al COEC El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va celebrar el 13 de febrer la festivitat de Santa Apol·lònia, patrona dels dentistes, en una vetllada que va esdevenir un punt de trobada per als col·legiats i col·legiades. L’acte no només va ser una ocasió per compartir i celebrar, sinó que també va simbolitzar el renaixement del col·legi, remarcant la seva renovació i nous propòsits.

T E M A

D E

P O R T A D A

L’espai es va transformar en una experiència immersiva on la llum, el so i les aromes van contribuir a transmetre el missatge d’una nova etapa per al COEC. Amb aquest ambient acollidor i innovador, els assistents van poder gaudir d’una programació que combinava reflexió i entreteniment. El primer plat fort de la nit va ser la xerrada del Dr. Manuel Sans, que va captivar el públic amb la seva ponència “Vida després de la vida”. Per acabar la celebració, l’humorista Berto Romero va posar el toc d’humor de la nit amb un monòleg ple d’enginy i rialles, creant un ambient distès i proper entre tots els assistents. Aquesta celebració de Santa Apol·lònia 2025 marca un nou començament per al COEC, amb un compromís renovat amb els seus col·legiats i col· legiades, i amb la voluntat de continuar avançant plegats cap al futur.

[ 1 1 ]

T E M A

D E

P O R T A D A

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

[ 1 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Què és WDA?

ESCANEJA’M

Un segell de qualitat del COEC per a webs de contingut odontoestomatològic. Garantia de confiança i qualitat online

Acr e el tedita web u !!

Teniu la possibiltat de sol·licitar l’adhesió al programa, amb el compromís de respectar i complir: · El Codi Deontològic del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya · Els Estatuts del COEC

· Les normes de publicitat del COEC

· Els Principis de Bona Pràctica de WDA www.coec.cat/ca/espai-collegial/web-dental-acreditada

Tel. 93 567 87 95 · wda@coec.cat Horari d’atenció: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores.

[ 1 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El COEC continua defensant la dignificació de la professió odontològica

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) segueix treballant activament per garantir el reconeixement i la dignificació de la professió odontològica dins del sistema sanitari públic. Recentment, el doctor Germán Pareja, president del COEC, i el doctor Toni Caro, comptador del COEC, s’han reunit amb la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza, i el director estratègic d’Atenció Primària i Comunitària, Rafa Ruiz, per exposar les reivindicacions del col·legi i posar de manifest la preocupant tendència de menyscabament de la professió dins de l’administració pública. Una de les qüestions més greus que el COEC ha denunciat és el fet que, en diverses instàncies del sistema públic de salut, els odontòlegs no són reconeguts com a facultatius, malgrat que la legislació vigent estableix clarament aquesta condició. L’odontòleg és un facultatiu amb plenes competències en diagnòstic i prescripció, equiparant-se a d’altres professionals sanitaris amb la mateixa consideració. A més, el COEC ha detectat que en comunicacions oficials i anuncis de cursos de formació adreçats a professionals de la salut els odontòlegs són denominats simplement senyor o senyora, en lloc de ser referits com a doctor o doctora, tal com correspon a la seva titulació i condició de facultatius. Aquest fet representa una clara falta de respecte a la professió i una infravaloració de la seva formació i competències. Un altre punt crític que el COEC ha posat sobre la taula és l’exclusió dels odontòlegs de les convocatòries per accedir a la oferta de Tècnic I N S T I T U C I O N A L

de Salut Pública. Aquesta exclusió suposa una discriminació injustificada i vulnera el principi d’igualtat d’oportunitats en l’accés a la funció pública. Aquesta exclusió contravé els articles 14 i 23.3 de la Constitució espanyola, que garanteixen la igualtat d’accés als llocs de treball públics segons mèrit i capacitat. L’exclusió de l’odontologia en aquest àmbit és una anomalia, ja que moltes de les funcions atribuïdes als professionals de Salut Pública poden ser perfectament desenvolupades pels odontòlegs, segons les competències establertes en l’ordre CIN/2136/2008. El COEC posarà en marxa accions legals per impugnar aquesta situació i exigir que els odontòlegs siguin inclosos en aquestes convocatòries. Durant la reunió, el COEC també ha insistit en dues reivindicacions fonamentals. D’una banda, el reconeixement oficial de les especialitats en odontologia, per equiparar Espanya amb la resta de països europeus i garantir un sistema de formació especialitzada i reconeguda per als professionals del sector. I de l’altra, l’establiment de numerus clausus, per evitar la sobresaturació del mercat laboral i garantir unes condicions dignes per als nous titulats. El COEC es manté ferm en la seva posició i continuarà denunciant qualsevol intent de menyscabament de la professió odontològica dins del sistema sanitari i administratiu. Aquesta reunió ha estat un pas important per visibilitzar aquestes problemàtiques davant les autoritats, i el col·legi seguirà treballant per aconseguir els canvis necessaris.

[ 1 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Carta als col·legiats del COEC sobre la resposta de l’ICS Benvolguts col·legiats, Des del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) us volem informar sobre la resposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la nostra denúncia respecte a la discriminació salarial que pateixen els odontòlegs en relació amb els metges estomatòlegs en el marc del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS. Com ja sabeu, el COEC ha denunciat que aquest acord estableix una retribució inferior per als odontòlegs malgrat que desenvolupen exactament les mateixes funcions que els metges estomatòlegs, contravenint així el principi d’igualtat. Aquest tracte discriminatori es fonamenta únicament en la diferència de titulació, tot i que la legislació vigent reconeix que les dues titulacions tenen les mateixes competències i facultats. En resposta a la nostra reclamació, el director gerent de l’ICS, el Sr. Josep M. Pomar Reynés, argumenta que el complement de carrera professional és personal i no de lloc de treball, i que la diferència salarial respon al fet que els metges especialistes (com els estomatòlegs) han seguit una formació via residència, la qual cosa justifica una retribució superior. Aquesta justificació ignora completament la realitat: odon-

tòlegs i estomatòlegs desenvolupen exactament la mateixa activitat assistencial a l’ICS, i aquesta diferència retributiva és arbitrària i discriminatòria. El COEC considera aquesta resposta del tot insatisfactòria i reafirma el seu compromís en la defensa dels drets dels odontòlegs. No podem permetre que es mantingui aquesta desigualtat de tracte que no té cap justificació objectiva ni legal. Continuarem lluitant per aconseguir una equiparació salarial justa i per garantir que tots els professionals siguin retribuïts d’acord amb les seves competències reals i la seva tasca assistencial. Us mantindrem informats de qualsevol novetat i us animem a sumar-vos a aquesta reivindicació per la dignificació de la nostra professió. German Pareja President

Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos per correu electrònic a odontologiapublica@coec.cat.

I N S T I T U C I O N A L

[ 1 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El COEC rebutja la classificació injusta dels odontòlegs a l’esborrany de l’Avantprojecte d’estatut marc del Sistema Nacional de Salut El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) manifesta el seu desacord amb la proposta de classificació professional del personal estatutari amb titulacions en Ciències de la Salut recollida a l’esborrany de l’Avantprojecte de l’estatut marc del personal estatutari del Sistema Nacional de Salut. Segons aquest document, els odontòlegs són inclosos al grup 7, destinat a “persones amb un títol de nivell 7 del Marc espanyol de qualificacions per a l’aprenentatge permanent (MECU) o de nivell 6 del MECU amb un títol d’especialista en Ciències de la Salut”. Al mateix temps, el grup 8 queda restringit exclusivament als professionals que disposin d’un títol d’especialista o de doctorat. La classificació proposada desvaloritza les competències dels odontòlegs, que inclouen diagnòstic, prescripció i tractament odontològic i quirúrgic, i obvia el reconeixement atorgat per la Llei 10/1986, de 17 de març, sobre odontòlegs i altres professionals de la salut bucodental. A més, cal tenir present que la formació dels odontòlegs consta d’un total de 300 crèdits ECTS. No obstant això, amb la classificació proposada a l’esborrany de l’Avantprojecte d’estatut marc, una professió amb una formació de 240 crèdits ECTS però amb una especialitat quedaria inclosa en el mateix grup que els odontòlegs. Aquest fet es veu agreujat per la manca d’especialitats en odontologia a l’Estat espanyol, una situació que perpetua l’exclusió dels odontòlegs del grup 8, ja que aquest grup exigeix la possessió d’un títol d’especialista. Per afegir-hi més complexitat, un metge especialista en estomatologia s’integraria al grup 8, mentre que un odontòleg es classificaria al

grup 7. Aquesta situació genera una paradoxa pel fet que dues titulacions que habiliten per a la mateixa professió, amb idèntiques competències i atribucions, es trobarien assignades a grups diferents, un fet que resulta completament incoherent. Davant d’aquesta problemàtica, el COEC exigeix: • La modificació immediata del text de l’avantprojecte perquè els odontòlegs siguin inclosos al grup 8, reconeixent les seves competències, responsabilitats i formació superior. • La creació d’especialitats oficials en odontologia que permetin l’equiparació amb la resta de països europeus. El COEC reitera el seu compromís amb la defensa de la professió odontològica i amb la qualitat assistencial a Catalunya. Així mateix, exposa que farà tot el que sigui possible per garantir el reconeixement que mereixen els odontòlegs.

I N S T I T U C I O N A L

[ 1 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Posicionament del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya davant la creació del grau en Odontologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) L’anunci de la Universitat Rovira i Virgili (URV) d’incorporar el grau en Odontologia en la seva oferta acadèmica per al curs 2026-2027 genera preocupació dins del sector odontològic per les conseqüències que aquest tipus d’ampliació té sobre la professió i la qualitat assistencial en salut bucodental.

per limitar l’accés als estudis d’odontologia, evitant així la massificació i garantint una millor planificació dels recursos humans en el sector. La manca d’aquesta regulació està agreujant any rere any la situació i l’obertura de nous graus en odontologia no fa més que incrementar el problema.

Excés de professionals i la necessitat de regulació A Espanya, la ràtio actual d’odontòlegs per habitant ja supera àmpliament la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Mentre que l’OMS estableix un dentista per cada 3.500 habitants, a Espanya aquesta xifra és d’un per cada 1.000 habitants, fet que reflecteix una sobreoferta de professionals que impacta negativament en el mercat laboral i en la qualitat assistencial. El Consell General de Dentistes d’Espanya fa anys que sol·licita la implementació d’un sistema de numerus clausus

L’impacte d’una formació sense control en el sector laboral i assistencial Espanya és el país amb més facultats d’odontologia per nombre d’habitants dins la Unió Europea. Mentre d’altres països han adoptat mesures per controlar l’accés a la professió, aquí es continua permetent una formació massiva de dentistes, molts dels quals es veuen obligats a emigrar per trobar oportunitats laborals dignes. Aquesta situació genera un cost social i econòmic innecessari i converteix Espanya en una porta d’entrada a la Unió Europea per a estudiants que

1 /6

Aquest número és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Publicitat

Aquesta PROposta és per a tu, de PROfessional a PROfessional A Sabadell Professional treballem en PRO dels PROfessionals del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius, protegir els teus interessos, propulsar iniciatives i proposar solucions financeres úniques, a les quals només poden accedir PROfessionals com tu. Solucions com aquesta:

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Sabadell PRO. Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

Compte Sabadell Negocis Plus PRO

Pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans Si vols conèixer tots els avantatges que t’ofereix el Compte Sabadell Negocis Plus PRO, contacta amb nosaltres i identifica’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu.

T’esperem.

sabadellprofesional.com

I N S T I T U C I O N A L

900 500 170

[ 1 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

no han pogut accedir als estudis en els seus països d’origen a causa de les restriccions d’accés. A més, l’excés de professionals al mercat laboral fomenta condicions de treball precàries i propicia un model de negoci basat en la mercantilització de la salut. Això pot conduir a una disminució de la qualitat assistencial, posant en risc la salut bucodental de la població. Una aposta per la qualitat i la planificació Per garantir una assistència de qualitat i un futur sostenible per als professionals de l’odontologia, és imprescindible establir un sistema de planificació de les necessitats reals del sector. La creació d’un nou grau en Odontologia a la URV, en un context de sobreabundància de professionals i absència de regulació d’accés, no contribueix a aquest objectiu i pot tenir repercussions negatives tant per als futurs professionals com per a la societat en general. Per tot això, instem les autoritats competents a reflexionar sobre aquesta qüestió i a implementar d’un sistema de numerus clausus per evitar la massificació actual i garantir un futur estable per a la professió odontològica a Espanya. Dr. German Pareja Pané President

A C T U A L I T A T

[ 1 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 0

EL CONSELL GENERAL DE DENTISTES DESESTIMA LES ACUSACIONS CONTRA EL PRESIDENT DEL COEC El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) informa que la denúncia presentada davant del Consell General de Dentistes contra el seu president, el Dr. German Pareja, ha estat rebutjada després de valorar detingudament les proves aportades per ell i de mantenir una reunió. Així mateix, el passat 15 de novembre va finalitzar el termini per presentar al·legacions contra la resolució, sense que es presentés cap objecció a aquesta decisió, fet que confirma que totes les acusacions formulades són infundades i indefensables. Les acusacions formaven part d’una campanya de difamació liderada per un grup de membres de la Junta de Govern i de les juntes provincials del COEC. Aquest grup, encapçalat pel vicepresident del col·legi, el Dr. Antoni Gómez, ha intentat desacreditar el Dr. German Pareja amb l’únic objectiu d’arrabassar-li la presidència de manera irregular. El COEC considera que aquestes maniobres no només són deslleials, sinó que també representen una instrumentalització de la institució en benefici d’interessos particulars, deixant de banda l’interès general dels col·legiats. Per això, es fa una crida a la responsabilitat i al respecte pels mecanismes reglamentaris establerts en els estatuts del COEC. A més, es lamenta el perjudici que aquesta campanya té contra el prestigi i la reputació de la institució, difonent entre el col·lectiu i públicament informació falsa amb la intenció de danyar la figura del president i obtenir beneficis particulars.

Durant el seu mandat, el Dr. German Pareja ha liderat una gestió eficaç i transparent, que ha generat resultats molt positius: • Reducció dràstica de les despeses. • Amortització anticipada, set anys abans del previst, del deute de més de 15 milions d’euros associat a la seu del COEC, cosa que ha fet estalviar més de 500.000 euros en interessos. • Reducció de la quota col·legial a menys de la meitat, situant-la en els actuals 34,44 euros mensuals. A més d’unificar-la per a tots els col·legiats, sense diferències territorials. • Presentació de comptes anuals auditats sense cap excepció. • L’aposta per la digitalització amb l’objectiu de posar a disposició dels col·legiats eines tecnològiques que facilitin l’accés als recursos i serveis més innovadors. Entre les iniciatives destacades hi trobem el Campus Virtual, la plataforma de receptes electròniques privades REMPe, l’Oficina Virtual d’Atenció als Col·legiats (OVAC) i l’aplicació mòbil del COEC, així com altres serveis pensats per adaptar-se a les necessitats actuals dels col·legiats. El COEC reafirma el seu compromís amb la transparència, la legalitat i el servei als col·legiats i defensa la legitimitat de la presidència del Dr. German Pareja, elegida democràticament. Alhora, reitera que no permetrà cap intent de desestabilització de la institució basat en falsedats o accions contràries a l’ètica professional.

A C T U A L I T A T

[ 1 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

ELS COL·LEGIATS DEL COEC MOSTREN UN ALT COMPROMÍS AMB LA VACUNACIÓ CONTRA LA COVID-19 I LA GRIP

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha realitzat recentment una enquesta entre els seus col·legiats per conèixer els hàbits de vacunació contra la covid-19 i la grip. Els resultats mostren una alta taxa de vacunació contra la covid-19 i un augment en la vacunació contra la grip respecte a anys anteriors. Vacunació contra la COVID-19 L’enquesta revela que el 76,25 % dels dentistes enquestats estan vacunats contra la covid-19. D’aquests, el 42,86 % han rebut tres dosis de la vacuna, mentre que el 38,39 % han rebut quatre o més dosis. Aquestes dades indiquen un alt nivell de compromís dels professionals de l’odontologia amb la immunització contra el coronavirus. Vacunació contra la grip Pel que fa a la grip, s’observa un augment significatiu en la taxa de vacunació aquesta campanya. Mentre que en anys anteriors només el 40,61 % dels enquestats es vacunaven habitualment contra la grip, aquesta campanya el percentatge ha augmentat fins al 37,20 %. Aquest increment suggereix una

major conscienciació sobre la importància de la vacunació entre els professionals sanitaris. Impacte de la campanya del COEC La campanya de promoció de la vacunació realitzada pel COEC ha tingut un impacte positiu. El 50,46 % dels enquestats que es van vacunar contra la grip van veure la campanya i el 18,18 € dels quals va afirmar que la campanya va influir en la seva decisió de vacunar-se. Motius de no vacunació Entre els professionals que no es van vacunar contra la grip, el 47,78 % van indicar que preferien passar la grip que patir els efectes secundaris de la vacuna, mentre que el 19, 44 % van expressar dubtes sobre l’efectivitat de la vacuna. Així doncs, l’enquesta mostra una tendència positiva en els hàbits de vacunació dels dentistes catalans, especialment pel que fa a la covid-19. El COEC continuarà treballant per promoure la vacunació entre els seus col·legiats, contribuint així a la protecció de la salut dels professionals sanitaris i la seguretat dels pacients.

A C T U A L I T A T

[ 2 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Les dones col·legiades a Catalunya continuen creixent i ja representen el 62 % del total El nombre de dones col·legiades a Catalunya continua a l’alça i aquesta tendència fa que es consolidi la feminització de la professió dental. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 31 de desembre de 2024 proporcionades pel COEC, de les 6.370 persones col·legiades en exercici a Catalunya, 3.961 eren dones, nombre que representa un 62 % del total.

C O R P O R A T I U

[ 2 1 ]

Aquesta tendència és especialment notable entre els col·legiats més joves. En la franja d’edat de menors de 35 anys, les dones representen el 74 % del total, amb 1.186 col· legiades davant de 415 homes. Aquestes dades confirmen que la professió dental està experimentant un canvi generacional significatiu, amb una presència femenina cada vegada més rellevant. Per demarcacions, la presència femenina és majoritària a totes les províncies catalanes. A la província de Barcelona, les dones representen el 62 % del total de col·legiats, amb 3.198 col·legiades davant de 1.956 homes. A Girona, les dones representen el 64 % del total; a Lleida, el 62 %; i a Tarragona, el 61 %. El COEC valora molt positivament aquestes dades, que reflecteixen l’esforç i la dedicació de les dones en el camp de l’odontologia. “Aquesta evolució demogràfica enriqueix la professió i aporta noves perspectives i sensibilitats”, exposa el president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), el Dr. German Pareja.

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

La teva boca a cada edat: consells de salut bucodental per a dones En el marc del 8M, el Dia Internacional de les Dones, el COEC va voler reafirmar el seu compromís amb la salut bucodental de les dones. Per aquest motiu, es van publicar a les xarxes socials del col·legi una sèrie d’infografies que ofereixen consells específics per a les diferents etapes de la vida de les dones. Les infografies aborden les necessitats particulars de cada etapa, des de la infància i l’adolescència, passant per l’edat adulta i l’embaràs, fins a la tercera edat. L’objectiu és proporcionar informació clara i accessible que ajudi les dones a cuidar la seva salut bucodental de manera efectiva al llarg de tota la vida. Aquesta iniciativa s’emmarca en l’aposta del COEC per la divulgació i la prevenció en salut bucodental, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Les infografies estan disponibles a les xarxes socials del COEC i es poden descarregar en format PDF en aquest enllaç per tal d’arribar al màxim nombre de persones possible.

C O R P O R A T I U

[ 2 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Demaneu el conte La veritable història de la Fada de les Dents Així podreu obsequiar els pacients més petits amb ell!

Informeu-vos-en enviant un correu electrònic a coec@coec.cat

C O R P O R A T I U

[ 2 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El COEC posa a disposició dels col·legiats exemplars de La veritable història de la fada de les dents per Sant Jordi El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) posa a disposició dels seus col·legiats i col·legiades exemplars del llibre La veritable història de la fada de les dents perquè puguin obsequiar els pacients més petits en el marc de la celebració de la diada de Sant Jordi.

Cada col·legiat pot sol·licitar fins a 10 exemplars enviant un correu electrònic amb les seves dades a coec@coec. cat. Els llibres es podran recollir presencialment a la delegació del COEC de la província corresponent o a la seu del col·legi. Aquesta iniciativa té un doble objectiu: d’una banda, fomentar la importància dels bons hàbits d’higiene bucodental des de la infància, així com la necessitat de fer una visita anual al dentista. De l’altra, es busca també promoure la lectura entre els infants, aprofitant una data tan emblemàtica com Sant Jordi per vincular cultura i salut. Amb aquesta acció, el COEC referma el seu compromís amb la salut bucodental infantil i amb la sensibilització de les famílies sobre la importància de tenir cura de les dents des de ben petits.

C O R P O R A T I U

[ 2 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El COEC estrena nous vídeos divulgatius per promoure la salut bucodental

Aquests materials audiovisuals responen a alguns dels dubtes més freqüents sobre higiene i prevenció bucodental, com ara cada quant s’ha de visitar el dentista; quins aliments són beneficiosos per a la salut oral; com s’ha de realitzar una correcta higiene dental; com triar el raspall de dents adequat; amb quina freqüència cal raspallar-se les dents; o quan és necessari utilitzar col·lutori. Per tal de garantir que les recomanacions arribin de manera efectiva, els vídeos s’han enregistrat amb un llenguatge directe i una imatge fresca i dinàmica, fent que el missatge sigui més clar i accessible per a tothom. El president del COEC, el Dr. German Pareja, explica que “aquesta iniciativa és una mostra més del compromís que té el COEC amb la difusió de consells per promocionar hàbits saludables i la prevenció en salut bucodental entre la població. Actualment, el vídeo és un dels materials més consumits per la ciutadania i, per tal de transmetre aquestes càpsules educatives, hem optat per utilitzar aquest format”.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Bucodental, que es va commemorar el 20 de març, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va continuar la seva tasca de difusió de consells per a la cura de la salut oral amb l’estrena d’una sèrie de vídeos educatius. Visualitzeu tots els vídeos al canal de YouTube del COEC: C O R P O R A T I U

[ 2 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

XXXXXXXXXX · INSTITUCIONAL

Uneix-te a les xarxes socials del COEC! La millor manera per estar al dia i participar en una comunitat virtual formada per més de 10.000 usuaris.

@COECCatalunya

XXXXX

@COECoficial

C O R P O R A T I U

@coecoficial

185 / COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

5

[ 2 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Mantenimiento del contorno periimplantario tras un implante inmediato RESUMEN:

JORDI GARGALLO-ALBIOL Departamento de Cirugía Oral y Maxilofacial, Universitat Internacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, España.

Este caso clínico muestra cómo lograr un buen contorno de los tejidos blandos después de la colocación inmediata de un implante mediante el uso de un pilar de cicatrización anatómico, que define el contorno de los tejidos blandos de la futura restauración fija sobre implante. Se realizó una planificación prequirúrgica tridimensional y una colocación inmediata del implante. Tras la inserción de un injerto de hueso particulado para rellenar el gap entre el cuerpo del implante y la pared ósea, con especial cuidado en rellenar el espacio en la zona vestibular. Posteriormente, se colocó un pilar de cicatrización anatómico (Anatomic Healing Abutment™ de MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.) para soportar el material de injerto óseo y mantener el contorno de los tejidos blandos. Se observó el mantenimiento del contorno de los tejidos blandos dos meses después de la extracción del diente y tras un seguimiento de 1 año.

Presidente del VIII Congreso Internacional de la Sociedad Científica de Odontología Implantológica (SCOI)-Tarragona 2025 Clínica Gargallo. Tarragona (España) DENISA RAICPUC Clínica Gargallo. Tarragona (España) MONTSE DE BUERA-MARTÍNEZ Clínica Gargallo. Tarragona (España)

COAUTOR: Jordi Gargallo-Albiol Clínica Gargallo. Cronista Sessé 5, 43002 Tarragona Tel.: +34 977 21 59 05 E-mail: jordi.gargallo@clinicagargallo.com

C A S

PA L A B R A S C L AV E :

Immediate implant placement; dental implant; soft-tissue management.

C L Í N I C

[ 2 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Figura 2

Figura 1

INTRODUCCIÓN La colocación inmediata de implantes ha superado complicaciones y temores, reduciendo el tiempo de tratamiento y la morbilidad del paciente, logrando excelentes resultados (1-3). En presencia de un contorno de los tejidos blandos óptimo alrededor de un diente no recuperable, el mantenimiento a largo plazo de la arquitectura del tejido blando constituye un desafío importante tras la propuesta de una restauración fija sobre implantes. La recesión gingival y la pérdida de papila son problemas comunes observados en el pasado después de la terapia con implantes dentales (4). Actualmente, estos inconvenientes se han superado y las estrategias de colocación inmediata de implantes cuentan con suficiente respaldo científico para considerarse la opción clínica ideal en muchos casos (2,5,6). El siguiente caso clínico muestra cómo lograr un buen contorno de los tejidos blandos después de la colocación inmediata de un implante utilizando un pilar de cicatrización anatómico específico, que define el contorno de los tejidos blandos de la futura restauración, sin necesidad de preparar un pilar de cicatrización personalizado, ya sea in situ o mediante una planificación prequirúrgica 3D personalizada en resina o zirconio. CASO CLÍNICO Se presenta un caso clínico de un incisivo central superior derecho no restaurable (fig.1), con condiciones óptimas para adoptar un enfoque de colocación inmediata del implante. Antes de la extracción, se observó un hueso adecuado para garantizar una buena estabilidad primaria del implante y un tejido blando de contorno óptimo. Se realizó una planificación prequirúrgica tridimensional mediante tomografía computarizada de haz cónico (CBCT) (Orthophos S, Dentsply Sirona Inc.) y se obtuvieron archivos de estereolitografía (STL) utilizando un escáner intraoral digital (Medit i7000, Medit Corp.). Mediante un software abierto (R2Gate, MegaGEN IMPLANT Co.) se realizó la planificación

C A S

prequirúrgica 3D de la cirugía de colocación del implante y la posterior restauración final. Mediante un abordaje sin elevación de colgajo, tras la extracción dentaria, se llevó a cabo la secuencia de fresado y se colocó un implante dental Anyridge™ (MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.) de 4,5 mm de diámetro y de 13 mm de longitud. A continuación, se midió la estabilidad primaria del implante utilizando el sistema Mega ISQ™ II (MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.), obteniéndose valores ISQ de 75 y 80. A continuación, se insertó un injerto óseo particulado mezcla de xenoinjerto (MegaOss Bovine, MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.) y aloinjerto (MinerOss™ A, Biohorizons Biologics) para rellenar el espacio entre la superficie vestibular del implante y la lámina ósea vestibular. Se colocó material de injerto óseo adicional para rellenar cualquier espacio entre la superficie del implante y las paredes óseas alveolares. No se utilizó injerto de tejido blando para aumentar el volumen del tejido blando. Finalmente, se insertó un pilar de cicatrización anatómico (Anatomic Healing Abutment™, MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.) ajustado al alvéolo posextracción, con el objetivo de soportar el contorno de los tejidos blandos y mantener el injerto óseo particulado, evitando su dispersión. Se finalizó colocando una capa de adhesivo tisular PeriAcryl®90HV (GLUSTITCH Inc.) (fig.2). Dos meses después de la colocación del implante, después de observar el buen aspecto de los tejidos (fig.3), se retiró el pilar de cicatrización anatómico, observándose un buen mantenimiento del contorno de los tejidos blandos (fig. 4). Se evaluaron nuevamente los valores ISQ antes de colocar un scan-body para obtener un archivo STL con el escáner intraoral (Medit i7000, Medit Corp.) para la confección de la restauración definitiva. Finalmente, se colocó una restauración de zirconio monolítico sin presión y buena adaptación a los tejidos blandos periimplantarios. En las figuras 5 y 6 se puede observar la estabilidad de los tejidos blandos y el contorno gingival un año después de la colocación de la restauración definitiva.

C L Í N I C

[ 2 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Figura 3

Figura 4

Figura 5

Figura 5

DISCUSIÓN Los pilares de cicatrización anatómicos, con forma y tamaño adaptados a cada contorno gingival posextracción, representan una solución sencilla para mantener el volumen de los tejidos blandos en la colocación inmediata de implantes cuando no se realiza una carga inmediata. Se han descrito diferentes opciones restauradoras para garantizar un excelente contorno de tejido blando después de la colocación del implante, que van desde la adaptación de una prótesis parcial removible ajustada al contorno de los tejidos blandos (5,6), hasta restauraciones adhesivas provisionales (5,6) o restauraciones inmediatas provisionales implantosoportadas (7). Además, también se pueden utilizar pilares de cicatrización de diferentes diámetros (8,9), aunque no adaptan tan bien al contorno gingival como los pilares anatómicos mencionados en este artículo. Como alternativa a estas opciones, los pilares de cicatrización personalizados fabricados in situ o previos a la cirugía se han utilizado ampliamente para este propósito en los últimos años (10-12). El enfoque in situ o chair-site se basa en la adición de resina sobre un pilar de cicatrización estándar o un pilar transepitelial provisional o definitivo, hasta lograr una excelente adaptación al contorno de los tejidos blandos. Por otro lado,

C A S

los procedimientos personalizados prequirúrgicos implican la aplicación de recursos digitales para imitar el contorno del tejido blando mediante la utilización de un software específico y una impresora o fresadora 3D. La inserción de un pilar de cicatrización adaptado a la forma del contorno gingival se diferencia respecto a los demás sistemas en términos de ahorro de tiempo, ya sea antes o después de la colocación del implante. Contar con pilares de cicatrización de titanio prefabricados, de tamaños distintos, adaptados al tamaño y forma del contorno de los tejidos blandos posextracción, simplifica enormemente el enfoque del tratamiento, reduce el tiempo invertido y ofrece excelentes resultados. CONCLUSIONES El uso de pilares de cicatrización adaptados al tamaño y forma del contorno gingival tras la colocación inmediata de implantes representa una solución sencilla para mantener el contorno de los tejidos blandos después de la extracción dental. Es una opción que simplifica el enfoque del tratamiento en comparación con otras soluciones descritas, reduce los tiempos prequirúrgicos y posquirúrgicos, y ofrece excelentes resultados.

C L Í N I C

[ 2 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

REFERENCIAS: 1.

Slagter KW, den Hartog L, Bakker N, Vissink A, Meijer HJ, Raghoebar GM. Immediate placement of dental implants in the esthetic zone: A systematic review and pooled analysis. J Periodontol 2014;85:e241–e250.

2.

Esposito M, Grusovin MG, Polyzos IP, Felice P, Worthington HV. Timing of implant placement after tooth extraction: Immediate, immediate-delayed or delayed implants? A Cochrane systematic review. Eur J Oral Implantol 2010;3:189–205.

3.

4.

10.

Vignoletti F, Sanz M. Immediate implants at fresh extraction sockets: From myth to reality. Periodontol 2000 2014; 66:132–152.

Fernandes D, Marques T, Borges T, Montero J. Volumetric analysis on the use of customized healing abutments with or without connective tissue graft at flapless maxillary immediate implant placement: A randomized clinical trial. Clin Oral Implants Res. 2023;34:934-946.

11.

Benic GI, Mokti M, Chen CJ, Weber HP, Hämmerle CH, Gallucci GO. Dimensions of buccal bone and mucosa at immediately placed implants after 7 years: A clinical and cone bean computed tomography study. Clin Oral Implants Res 2012;23:560–566.

Lertwongpaisan T, Amornsettachai P, Panyayong W, Suphangul S. Soft tissue dimensional change using customized titanium healing abutment in immediate implant placement in posterior teeth. BMC Oral Health. 2023;23:384.

12.

Menchini-Fabris GB, Crespi R, Toti P, Crespi G, Rubino L, Covani U. A 3-year retrospective study of fresh socket implants: CAD/CAM customized healing abutment vs cover screws. Int J Comput Dent. 2020;23(2):109-117

5.

Barroso-Panella A, Gargallo-Albiol J, Hérnandez-Alfaro F. Evaluation of bone stability and ssthetic results after immediate implant placement using a novel synthetic bone substitute in the anterior zone: results after 12 months. Int J Periodontics Restorative Dent. 2018; 38:235-243.

6.

Barroso-Panella A, Ortiz-Puigpelat O, Altuna-Fistolera P, Lucas-Taulé E, Hernández-Alfaro F, Gargallo-Albiol J. Evaluation of peri-implant tissue stability and patient satisfaction after immediate implant placement in the esthetic area: a 3-Year follow-up of an ongoing prospective study. Int J Periodontics Restorative Dent. 2020;40:731-739.

7.

8.

9.

The role of different healing abutment sizes in tissue volume preservation of molar sockets after immediate tooth extraction and implant placement: a multicenter clinical study. Int J Oral Maxillofac Implants. 2022;37:891-904.

FIGURAS: Figura 1. Imagen vestibular del incisivo central superior derecho antes de la extracción.

Wittneben JG, Molinero-Mourelle P, Hamilton A, Alnasser M, Obermaier B, Morton D, Gallucci GO, Wismeijer D. Clinical performance of immediately placed and immediately loaded single implants in the esthetic zone: A systematic review and meta-analysis. Clin Oral Implants Res. 2023; 26:266-303.

Figura 2. Imagen oclusal posoperatoria del pilar de cicatrización anatómicoTM (MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.).

Bernabeu-Mira JC, Peñarrocha-Diago M, Viña-Almunia J, Romero-Gavilán F, Pérez-Sayans M, Peñarrocha-Oltra D. Influence of abutment shape on peri-implant tissue conditions: A randomized clinical trial. Clin Oral Implants Res. 2023; 34:1015-1024.

Figura 4. Imagen oclusal a los dos meses de la colocación del implante, donde se aprecia el contorno y el volumen del tejido blando periimplantario.

Figura 3. Imagen oclusal a los dos meses de la colocación del implante, antes de retirar el pilar de cicatrización anatómicoTM (MegaGEN IMPLANT Co., Ltd.).

Figura 5. Imagen oclusal un año después de la colocación de la restauración definitiva.

Amato F, Amato G, Campriani S, Contessi M, D’Amato F, Fiorentini AG, Polara G, Spedicato GA.

C A S

Figura 6. Imagen vestibular un año después de la colocación de la restauración definitiva.

C L Í N I C

[ 3 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

[ 3 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Àcid hialurònic i toxina botulínica en l’àmbit odontològic: límits legals i aplicacions amb fonament científic

Els darrers anys, la demanda de tractaments d’harmonització orofacial ha crescut exponencialment. L’àcid hialurònic i la toxina botulínica, substàncies fins fa poc reservades a l’àmbit medicoestètic, s’han introduït progressivament a les clíniques dentals com a complement de determinades teràpies. Però, fins a on arriben realment les competències dels odontòlegs en aquest camp?

Els dentistes poden intervenir en el terç inferior facial, sempre que es mantinguin dins de l’àmbit anatòmic i funcional de l’aparell estomatognàtic. Això inclou estructures com llavis, galtes, mentó o línia mandibular, especialment quan s’hi realitzen procediments associats a tractaments odontològics com ortodòncia, pròtesis o disfuncions temporomandibulars.

L E G A L

Ara bé, l’ús de l’àcid hialurònic i la toxina botulínica fora d’aquest àmbit –per exemple, al terç mitjà o superior facial o en tractaments de caràcter purament estètic– queda reservat als metges, tal com estableix la Llei 44/2003 d’ordenació de les professions sanitàries. A més, l’ús de fils tensors o d’altres tècniques invasives no és competència dels dentistes, mal-

[ 3 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

grat que s’hi puguin formar a escala teòrica. L’àcid hialurònic es fa servir amb èxit en la correcció de llavis asimètrics, l’acompanyament de tractaments ortodòntics i protètics, i en la millora de la competència labial, entre d’altres aplicacions del terç facial inferior. Aquest ús està avalat per la seva eficàcia clínica i el seu perfil de seguretat, sempre que s’utilitzi dins del marc legal i amb formació adequada. Pel que fa a la toxina botulínica, actualment l’ús legal que en fan els dentistes està limitat al tractament de la sialorrea crònica en adults i nens, segons les indicacions aprovades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Altres usos, com el tractament del bruxisme, dolors orofacials o trastorns de l’ATM, estan en estudi i, malgrat que existeix evidència científica de la seva eficàcia, no compten encara amb una autorització expressa a Espanya. En aquests casos, el seu ús només és possible si se segueix el que estableix el Reial decret 1015/2009, que regula l’ús de medicaments en condicions especials. El COEC insisteix que qualsevol ús d’aquestes substàncies ha de fer-se en un centre sanitari autoritzat i registrat, i que la formació específica és altament recomanable. La pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional que ofereix el COEC amb Zurich cobreix procediments amb materials reabsorbibles al terç inferior facial i sense incisions ni sutures.

És fonamental remarcar que l’ús fora del marc legal no només pot comprometre la salut del pacient, sinó que també pot tenir conseqüències legals greus per al professional. La pràctica clínica ha d’ajustar-se sempre a la lex artis, a l’evidència científica i a la normativa sanitària vigent. L’àcid hialurònic i la toxina botulínica tenen un paper creixent en l’odontologia moderna. És responsabilitat de cada professional conèixer-ne els límits legals, mantenir-se actualitzat i garantir la seguretat del pacient amb una pràctica rigorosa, ètica i ajustada a dret.

El COEC in sisteix qu e qu alsevo l ús d’aqu estes su bstàn cies h a de fer-se en u n centre san itar i au to r itzat i regist rat , i que la fo r mació es pecífica és altamen t reco man able.

CEDIDO A:

L E G A L

[ 3 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El dret d’admissió en la pràctica odontològica: quan i com es pot interrompre l’atenció a un pacient En la pràctica clínica diària, tot professional de l’odontologia pot trobar-se en situacions en què la relació amb el pacient s’ha deteriorat fins al punt que resulta inviable continuar amb l’assistència. Davant d’això, sorgeix una pregunta inevitable: pot un odontòleg negar-se a atendre un pacient? La resposta és afirmativa, sempre que es compleixin una sèrie de requisits ètics, deontològics i legals. Aquest dret no només està reconegut, sinó que també està regulat de manera clara pels codis deontològics dels principals òrgans col·legials. EL FONAMENT DEONTOLÒGIC Els estatuts del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) recullen expressament, a l’article 35.5, el dret del professional a negar-se a continuar l’assistència quan s’ha perdut la confiança necessària en la relació terapèutica. L’article 25 del Codi Deontològic del COEC estableix: “El dentista pot negar-se a atendre quan no hi hagi la confiança imprescindible entre ell/a i el/la pacient.” Tanmateix, hi ha excepcions: no es podrà negar l’atenció en casos d’urgència o impossibilitat d’acudir a un altre professional a la mateixa po-

blació i el professional perd el dret a interrompre un tractament a un pacient quan això li causi perjudici. COM CAL ACTUAR EN AQUESTS CASOS? La decisió de deixar d’atendre un pacient ha d’anar acompanyada d’un protocol d’actuació clar, que protegeixi tant els drets del pacient com la responsabilitat del professional. Es recomana seguir els passos següents: 1. Comunicar la decisió per escrit El pacient ha de rebre una comunicació formal, preferiblement per burofax, en què se l’informi de: • la pèrdua de confiança com a motiu de la decisió • l’exercici del dret d’admissió per part del centre o professional • la possibilitat de continuar el seu tractament amb un altre odontòleg 2. Facilitar la història clínica S’ha de lliurar al pacient una còpia completa de la seva història clínica, incloent-hi proves diagnòstiques i registres rellevants, per tal de garantir la continuïtat assistencial.

És fonamental fer aquest pas amb les màximes garanties de seguretat i confidencialitat, per la qual cosa es recomana consultar prèviament amb el delegat de Protecció de Dades (DPD) de la clínica dental. Més informació: Història clínica - COEC 3. En situacions conflictives Davant de pacients especialment conflictius o potencialment agressius, el professional pot recórrer a les forces i cossos de seguretat, si es considera necessari, per garantir la seguretat del personal o d’altres pacients. CONCLUSIONS La negativa assistencial per part d’un odontòleg no només és legalment possible, sinó que pot esdevenir necessària per protegir la qualitat de l’assistència i la integritat de la pràctica professional. Ara bé, és imprescindible actuar amb rigor, deixant constància escrita i assegurant la transparència i el respecte als drets del pacient. Només així es garanteix una actuació conforme a l’ètica, la deontologia i la normativa vigent.

Per a qualsevol dubte sobre el dret d’admissió, no dubteu d’adreçarvos a l’Assessoria Jurídica del COEC per correu electrònic, a assessoriajuridica@coec.cat, o per telèfon, al 93 310 15 55

L E G A L

[ 3 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Què cal fer davant una reclamació econòmica d’un pacient? Article elaborat pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC)

En el nostre dia a dia com a professionals de la salut bucodental, no només ens centrem en el tractament dels pacients, sinó que també hem d’estar preparats per afrontar situacions complexes, com són les reclamacions de contingut econòmic. Sovint, aquestes demandes venen derivades d’un malentès, una discrepància en la percepció dels resultats o, en alguns casos, d’una suposada mala praxi. Aquest article vol oferir-vos una guia pràctica i clara per saber com actuar davant d’una reclamació d’aquest tipus, minimitzant riscos i preservant la vostra seguretat jurídica i professional. EL FULL DE RECLAMACIÓ: O B L I G AT O R I I D I S P O N I B L E D’acord amb la normativa de consum, és obligatori informar els usuaris que disposeu de fulls oficials de reclamació. Per aquest motiu, cal col·locar un cartell informatiu en un lloc visible de la clínica, com ara a la recepció o a la sala d’espera. Aquesta obligació no és opcional: no tenir el cartell visible o dificultar-ne l’accés pot comportar sancions administratives. La transparència i l’accessibilitat són part

essencial del nostre compromís com a professionals sanitaris. Quan un pacient sol·licita un full de reclamació, s’ha de facilitar de manera immediata. Negar-se a fer-ho o posposar-ne el lliurament també pot constituir una infracció. El full de reclamació és un mecanisme legal perquè les persones consumidores puguin expressar formalment una queixa, desacord o incidència relacionada amb l’atenció rebuda. El full oficial de reclamació i el cartell informatiu estan disponibles per als col·legiats a l’Espai Docs, dins de l’Espai Personal al web del COEC. Us recomanem descarregar-los i tenir-los preparats a la consulta. És important, també, que tot l’equip de la clínica conegui on es guarden aquests documents i entengui que, si un pacient els demana, s’han de lliurar sense dilació. Quan el pacient entrega el full de reclamació degudament emplenat, cal registrar-ne l’entrada i donar-hi resposta en un termini màxim d’un mes. Ara bé, és fonamental analitzar si la queixa conté una reclamació econòmica per una suposada mala praxi. En aquests casos, no es tracta només d’una incidència de consum, sinó que

L E G A L

cal activar els protocols de comunicació amb l’assegurança de responsabilitat civil professional dins del termini estipulat.

Full oficial de reclamació i cartell informatiu

El f u ll of icial d e reclamació i el car tell in fo r matiu estan dis po n ib les per als co l·legiats a l’Es pai D o cs, dins de l’Es pai Personal al web del COEC. Us reco man em descar regar- los i ten ir- los prepa rats a la co n su lta.

[ 3 5 ]

QUAN LA RECLAMACIÓ IMPLICA UNA COMPENSACIÓ ECONÒMICA Independentment de la forma amb què us arribi —ja sigui un full de reclamació, una carta o una demanda judicial—, si el pacient està reclamant una compensació econòmica pel servei rebut, cal que us poseu en contacte amb la vostra assegurança de responsabilitat civil professional en el termini màxim que estableixi la vostra pòlissa (habitualment 7 dies). És molt important tenir en compte que: • No heu de facilitar mai al pacient ni el nom de la vostra asseguradora, ni el número de pòlissa, ni cap altra dada vinculada a la vostra cobertura. • No s’ha d’arribar mai a cap acord econòmic directe amb el pacient. Qualsevol pacte que no compti amb el vistiplau de la companyia asseguradora pot deixar la reclamació fora de cobertura. En aquests casos, serà la companyia d’assegurances qui valorarà la situació, activarà —si escau— la defensa jurídica i es farà càrrec de la gestió del cas. La vostra tasca és comunicar la reclamació amb celeritat i posar a disposició de la vostra assegurança tota la do-

cumentació clínica necessària. La resta ha d’estar gestionada per professionals del dret i de l’assegurança. En el cas que estigueu adherits a la pòlissa col·lectiva que el COEC té contractada amb la companyia Zurich, podeu posar-vos-hi en contacte a través de l’adreça de correu urcp@coec.cat EL CONSENTIMENT I N F O R M AT : C L AU P E R A L A DEFENSA Un dels documents més rellevants en qualsevol reclamació és el consentiment informat. No només és una obligació legal i deontològica, sinó també una eina fonamental de protecció per al professional. Un bon consentiment informat ha de ser: • Específic per al tractament realitzat. • Signat pel pacient abans d’iniciar el procediment. • Clar i entenedor. • Acompanyat, sempre que calgui, d’explicacions verbals prèvies. Disposar d’aquest document, i d’una història clínica ben estructurada i completa, pot ser determinant per a la defensa del professional en cas d’una reclamació. La manca d’un consentiment adequat pot dificultar o comprometre la defensa jurídica.

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Informació sobre el consentiment informat

Mala praxis por falta de acreditación de existencia de un verdadero consentimiento informado

LLIURAMENT DE LA HISTÒRIA CLÍNICA: UN D R E T D E L PAC I E N T I U N DEURE DEL PROFESSIONAL Recordem que els pacients tenen dret a accedir a la seva història clínica i els professionals tenen l’obligació legal de facilitar-ne una còpia quan és sol·licitada. Aquesta petició pot fer-se per escrit o verbalment i la documentació s’ha de lliurar en un termini raonable, no superior a 30 dies. El lliurament ha d’incloure tota la informació rellevant, com diagnòstics, proves, tractaments i consentiments informats, però no inclou les anotacions subjectives d’ús exclusiu del professional. Incomplir aquest deure pot tenir conseqüències legals i ètiques. Des del COEC, reco-

[ 3 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Informació sobre la història clínica

manem documentar sempre la petició i el lliurament corresponent, deixant-ne constància per escrit. I S I E L PAC I E N T E S Q U E I X A D ’ U N A LT R E PROFESSIONAL? També és habitual que rebem a la consulta pacients que expressen el seu malestar pel tractament rebut anteriorment per un altre dentista o clínica. En aquests casos, convé tenir molt clar quin és el procediment correcte: • Eviteu fer judicis negatius sobre la feina realitzada per un altre company. • El pacient no ha de dirigir-se al col·legi per aquest tipus de reclamacions, tret que es tracti d’un conflicte de caràcter deontològic. • Si la disconformitat és econòmica, clínica o vinculada a un resultat, el pacient ha de fer arribar la seva queixa directament al professional o a la clínica que l’ha atès, mitjançant una carta, un full de reclamació, o —si cal— a través d’un burofax. • Derivar-lo automàticament al col·legi no és útil per a ell i pot generar-li frustració. Només en aquells casos on hi hagi una presumpta infracció del codi deontològic (tracte vexatori, manca de respecte entre col·legues de professió, publicitat enganyosa, etc.), el COEC podrà intervenir-hi mitjançant els canals establerts. INFORME CLÍNIC O PERICIAL? QUÈ PODEM FER SI UN PAC I E N T E N S H O D E M A N A ? És habitual que alguns pacients ens sol·licitin un informe sobre la seva situació clínica, o fins i tot un informe pericial per presentar en un procediment judicial. Davant d’aquestes peticions,

convé tenir clar què podem fer com a professionals i quines responsabilitats implica cada tipus d’informe. Qualsevol dentista pot elaborar un informe clínic o assistencial sobre un pacient que ha atès. Es tracta d’un document que forma part de la història clínica i que reflecteix, amb rigor, les dades rellevants del diagnòstic, el tractament realitzat i l’evolució clínica. Té una finalitat sanitària, no judicial, i no inclou cap valoració sobre una possible mala praxi ni responsabilitats professionals. Aquest tipus d’informe pot ser elaborat pel mateix professional que ha tractat el pacient i no suposa cap impediment perquè el continuï atenent. Ara bé, si el que es demana és un informe pericial, cal tenir present que aquest document té una finalitat jurídica i només pot ser elaborat per un dentista que estigui disposat a assumir la responsabilitat tècnica i legal d’emetre una valoració objectiva sobre una actuació professional i defensar-la en sala judicial. Aquesta funció pericial implica analitzar si hi ha hagut negligència, quin dany s’ha produït i si hi ha una relació causal. És per això que, per deontologia, un dentista que actua com a pèrit no pot ser alhora el professional que tracta o ha tractat el pacient objecte de l’informe. En resum: • Informe clínic: pot fer-lo qualsevol dentista que atén el pacient. Té finalitat assistencial. El professional pot continuar tractant-lo. • Informe pericial: pot fer-lo un dentista amb coneixements i voluntat d’assumir aquesta funció. Té finalitat judicial. El professional no pot tractar el pacient. Davant el dubte, el COEC recomana actuar amb prudència i claredat, explicant al pacient la naturalesa de l’informe que se li pot facilitar i, si escau, derivar-lo a un professional que es dediqui al peritatge odontològic. UN RESUM PER TENIR CLAR QUÈ FER Davant d’una reclamació amb contingut econòmic: • No contesteu pel vostre compte.

L E G A L

•

• •

• •

No faciliteu dades de la vostra assegurança ni cap informació de la vostra pòlissa. No proposeu acords econòmics amb el pacient. Contacteu immediatament amb la vostra assegurança de responsabilitat civil professional. Prepareu la documentació clínica, inclòs el consentiment informat. Demaneu assessorament al col·legi si ho necessiteu.

D’acord amb el que estableix la Llei 1/2025, de mesures d’eficiència del servei públic de justícia, abans d’interposar determinades demandes judicials és obligatori intentar una Mesura Adequada de Solució de Conflictes (MASC), com la mediació, la conciliació o l’arbitratge. Aquesta reforma legal té com a objectiu descongestionar els jutjats i fomentar la resolució extrajudicial dels conflictes d’una manera més àgil, dialogada i eficient. És per això que els col·legiats han d’estar molt atents si reben correus electrònics, cartes certificades, burofax o qualsevol comunicació formal que faci referència a una sol·licitud de conciliació o altre MASC. Aquestes notificacions poden tenir implicacions legals rellevants, especialment en casos vinculats a la responsabilitat civil professional. Davant qualsevol dubte o recepció d’una comunicació d’aquest tipus, cal actuar amb la màxima celeritat i enviar immediatament una còpia al COEC (en cas d’estar adherit a la RC col·lectiva que el COEC té contractada amb Zurich) o a la companyia asseguradora corresponent.

Per a qualsevol dubte, restem a la vostra disposició.

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) 93101555 urcp@coec.cat

[ 3 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El responsable assistencial: una figura clau per garantir la qualitat, la seguretat i la confiança a les clíniques dentals En el marc de l’assistència odontològica, la qualitat i la seguretat són valors fonamentals que impacten directament en la salut i la confiança dels pacients. En aquest context, la figura del responsable assistencial emergeix com un pilar essencial per al bon funcionament de les clíniques dentals, assumint un rol tècnic i ètic de gran transcendència. • D’acord amb el Decret 151/2017, de 17 d’octubre, pel qual es regulen els requisits tècnics i funcionals de les consultes i centres de serveis sanitaris de caràcter ambulatori juntament amb els estatuts del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) i el Codi Deontològic del COEC, és obligatori que tota clínica dental disposi d’un responsable assistencial. Aquest ha de ser un professional col·legiat amb titulació suficient, habitualment un odontòleg o estomatòleg, que assumeixi formalment la responsabilitat assistencial del centre. La seva funció principal és assegurar que l’activitat sanitària del centre es dugui a terme amb garanties de qualitat, seguretat i ètica professional, tot vetllant per l’interès i la protecció del pacient. La seva presència i la correcta execució de les seves funcions són im-

prescindibles per garantir la confiança dels usuaris en el sistema odontològic i per fomentar una pràctica clínica transparent, coherent i alineada amb els principis deontològics. FUNCIONS ESPECÍFIQUES DEL RESPONSABLE ASSISTENCIAL El Departament de Salut publica les dades identificatives de les clíniques dentals autoritzades a Catalunya, incloent-hi els responsables assistencials de cada centre. Aquesta informació és accessible al públic per garantir la transparència en el sector. El responsable assistencial assumeix un conjunt ampli de responsabilitats, entre les quals destaquen: • Vetllar pel compliment de la normativa sanitària vigent i dels principis deontològics en l’activitat professional. • Supervisar la informació facilitada als pacients, garantint que sigui clara, veraç i comprensible, tant en els diagnòstics com en les propostes de tractament. • Evitar pràctiques de sobretractament, assegurant que els procediments indicats siguin els estrictament necessaris i fonamentats en criteris clínics.

L E G A L

•

Controlar la qualitat dels equipaments i materials emprats, així com la seva adquisició i manteniment. • Assegurar que no hi hagi incompatibilitats professionals dins del centre, vetllant per una pràctica coherent amb la normativa sobre exercici professional. • Revisar la publicitat sanitària del centre perquè s’ajusti als criteris legals i ètics establerts. • Actuar com a figura de mediació davant conflictes entre propietaris, gestors i professionals sanitaris del centre. A més, el responsable assistencial serà l’interlocutor davant del COEC en el cas que se li requereixi qualsevol informació sobre el funcionament de la clínica dental; per exemple, davant d’una queixa eventual d’un pacient, d’una denúncia per la comissió d’alguna irregularitat a la clínica, o bé si, des de l’observatori de la publicitat, se li trasllada un requeriment perquè la publicitat de la clínica no s’adequa a la normativa. OBLIGACIONS LEGALS I PROCEDIMENTS La designació d’un responsable assistencial no és només una formalitat. El nomenament o substitució d’aquesta fi-

[ 3 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

tencial és molt més que un requeriment legal: és un garant de qualitat, una figura de confiança per als pacients i un element de cohesió dins dels equips professionals. El seu compromís amb la bona pràctica, la seguretat i l’ètica és clau per al futur de l’atenció odontològica a Catalunya.

gura s’ha de comunicar formalment tant al COEC com al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest tràmit es pot realitzar telemàticament a través del portal de tràmits del Departament, concretament a l’apartat destinat a comunicar el canvi de responsable assistencial: https://web.gencat. cat/ca/tramits/tramits-temes/Autoritzacio-de-cliniques-dentals?moda=8 Cal destacar un factor que moltes vegades no es té en compte: la seva necessària presencialitat. De conformitat amb l’article 13.1 del decret abans esmentat, cal que el responsable assistencial sempre estigui present a la clínica mentre estigui oberta al públic. Si el responsable assistencial no hi és, la clínica dental no pot funcionar. Per això, per als moments en què no es trobi al centre sanitari, s’ha de designar per escrit un substitut que realitzi les seves tasques durant l’absència del responsable. A part de la formació necessària i suficient per desenvolupar el seu càrrec, cal que el responsable assistencial tingui també l’experiència professional suficient per poder exercir com a tal. Donada la importància vital d’aquest rol, podria ser que el dentista només exercís aquesta funció sense realitzar cap tractament de salut bucodental als pacients. Ens trobem, doncs, amb dos supòsits:

(a) dentistes que només fan de responsable assistencial (b) dentistes que exerceixen com a tals i que, a més, són els responsables assistencials de la clínica dental. En el supòsit que el responsable assistencial faci assistència sanitària, és legítim convenir que aquesta funció sigui incentivada amb els complements retributius que corresponguin segons el millor criteri de les parts. T R A N S PA R È N C I A I ACC É S PÚBLIC A LA INFORMACIÓ Amb la voluntat de garantir una major transparència, el Departament de Salut publica les dades dels centres sanitaris autoritzats a Catalunya, incloent-hi els responsables assistencials de cada clínica dental. Aquesta informació es pot consultar lliurement al Registre de centres, serveis i establiments sanitaris: https://salutweb.gencat.cat/ca/ serveis/autoritzacions/centres-sanitaris-autoritzats-a-catalunya/index.html També es pot accedir a les dades actualitzades dels responsables assistencials de clíniques dentals autoritzades a través del portal de transparència de la Generalitat: https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Salut/Responsables-de-cl-niques-dentals-autoritzades-a-C/y55u-agr8/about_data En definitiva, el responsable assis-

L E G A L

El responsable assistencial de la clínica dental: significat de les seves funcions i responsabilitats (pg 63 a 65)

El responsable assistencial de la clínica dental

Per a qualsevol dubte sobre el responsable assistencial, no dubteu d’adreçar-vos a l’Assessoria Jurídica del COEC per correu electrònic a assessoriajuridica@coec.cat o per telèfon al 93 310 15 55.

[ 3 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Llegeix. Aprèn. Creix. COEC i Biblioteca Digital de la UIC Més de 46.000 revistes electròniques de diferents especialitats Un total de 560 revistes electròniques d’Odontologia Periodontology 2000

Journal Of Clinical Periodontology

Journal Of Dental Research

Dental Materials

International Endodontic Journal Clinical Oral Implants Research

Journal Of Periodontology Journal Of Dentistry

Clinical Implant Dentistry And Related Research

I molts més títols al teu abast.

Consulta tots els títols disponibles

Dona-t’hi d'alta gratuïtament*

L E G A L

* Servei exclusiu per als col·legiats del COEC

[ 4 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

El respecte professional entre odontòlegs

Jordi Vives Folch Advocat-Soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

Els objectius principals de l’odontologia, com són la promoció, manteniment i establiment de la salut bucodental de les persones, requereixen que els professionals treballin per actualitzar-se i formar-se en la millor pràctica professional, de qualitat, eficaç i eficient. Per tal d’assolir aquest propòsit, és també imprescindible que es respecti la independència de cada professional en la diagnosi, prognosi i teràpia que s’ofereixi als pacients. Serà d’obligat compliment, en tot moment, que la relació entre els professionals odontòlegs es caracteritzi per un respecte mutu, en el qual poden existir diversitat d’opinions i idees sobre la pràctica professional. En la discussió cientificotècnica, pot permetre’s una valoració de caràcter subjectiu basada en el coneixement sanitari que empara algunes expressions, sempre que no comprenguin ànims injuriosos, vexatoris o deshonests. Pel que fa a la relació entre companys i el seu vincle amb els pacients, el dret del pacient a rebre una segona opinió i consultar un altre professional odontòleg no ha de comportar, per part dels professionals, realitzar vaL E G A L

loracions personals de la feina feta al pacient, més enllà de la valoració professional. Tant el Codi Deontològic del COEC com el Codi Espanyol d’Ètica i Deontologia dental destaquen el deure individual dels dentistes de procurar la confraternitat professional. En primer lloc, per mantenir la cortesia, la deferència i el respecte entre les persones adultes; especialment per tal d’evitar que els pacients siguin víctimes de maniobres de competència deslleial entre dentistes. L’adequada deontologia haurà de mantenir-se en tots els àmbits en què l’odontòleg es manifesti, fins i tot a les xarxes socials. Serà el propi col·legi la via per manifestar aquelles discrepàncies que suposin la interpretació d’un possible incompliment de les lleis i els reglaments aplicables a l’exercici de la professió. La comunicació d’aquestes incidències es produiran a través de l’adreça de correu electrònic coec@coec.cat. La manifestació d’aquestes desavinences per privat al col·legi comporta un deure de sigil i d’evitació de les polèmiques públiques per part del col·legiat denunciant.

[ 4 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Aspectes rellevants de l’Avantprojecte de llei de reducció de la jornada laboral El passat dia 11 de febrer el Consell de ministres va aprovar l’Avantprojecte de llei per a la reducció de jornada, el registre de jornada i el dret a la desconnexió digital. Sobre la base d’aquest text legal, com sempre passa en qüestions que afecten directament la productivitat de les empreses, novament torna a generar-se el debat sobre si ha de prevaler l’evident avantatge que suposa aquesta reducció, la qual impacta directament sobre la conciliació familiar de l’individu, sobre el desavantatge que, a escala de costos i organització, suposarà per a les empreses. Mentre s’acabi de forjar aquest canvi normatiu, perquè no oblidem que serà necessari sotmetre’l a la corresponent decisió parlamentària, a continuació es descriuen breument les conseqüències que aquesta aprovació pot arribar tenir i que bàsicament es resumeixen en els següents aspectes rellevants: REDUCCIÓ DE LA JORNADA ORDINÀRIA DE TREBALL DE 40 HORES A 37,5 HORES SETMANALS Aquesta reducció tindrà el seu impacte tant en el còmput anual com en el còmput setmanal, sempre que així quedi recollit en la norma convencional. Aquesta modificació implica que: (i) Les hores teòriques màximes es redueixen en proporció, tenint en compte, com dèiem, els convenis col·lectius que resultin d’aplicació. En aquesta situació, en el cas que un conveni estableixi per a una jornada completa, a tall d’exemple, de 1.800 hores anuals, la jornada completa passarà a tenir 1.687,5 hores. El mateix passarà en el cas que la norma establei-

xi qualsevol referència setmanal per al còmput de les hores extraordinàries. (ii) Es passarà a modificar la modalitat de parcials d’aquells que tenen una jornada igual o superior a 37,5 hores setmanals, a contractes a temps complet. Així mateix, per a aquells treballadors que es trobin en el present supòsit, conservaran el dret a continuar realitzant el mateix nombre d’hores de feina que realitzaven abans de la implementació de la nova normativa. No obstant això, en línies generals, cal tenir clares tres idees fonamentals, i que, de ben segur, en la pràctica portarà a dificultats interpretatives: (1. La reducció de la jornada màxima no afectarà el salari de les persones treballadores. 2. En haver de dividir el salari per un nombre inferior d’hores de treball efectiu, això implicarà un augment del valor del salari/hora dels treballadors. 3. En el cas que els treballadors a temps parcial sol·licitin mantenir el nombre d’hores que realitzaven, el seu excés es consideraran hores complementàries i, en certs casos, podrien superar el màxim legal permès.)

ENDURIMENT DE LES SANCIONS PER INCOMPLIMENT DE JORNADA Tant en import com en el seu còmput la infracció serà per cada persona treballadora. Malgrat que les qüestions que es regulen en el text analitzat suposen sens dubte un canvi notable en l’organització de les empreses, la idea és que la norma que reculli els textos definitius sigui publicada al BOE abans de l’estiu, atorgant un termini prudencial perquè les empreses s’adaptin a aquests nous canvis.

REGISTRE DE JORNADA D I G I TA L Les empreses hauran de conservar els registres durant quatre anys. I R R E N U N C I A B I L I TAT D E L DRET A LA DESCONNEXIÓ D I G I TA L S’estableix de manera clara que les empreses no podran prendre represàlies si es rebutja o no es respon a la comunicació o sol·licitud de serveis laborals a través de mitjans digitals fora de l’horari laboral. L E G A L

Virginia Carrasco C alvo Advocada sènior Oleart Abogados / Oficina de Madrid

[ 4 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Un raig d’esperança a la retribució del permís parental de vuit setmanes

Recordem que el Reial decret 5/2023 introdueix per primera vegada la possibilitat d’acollir-se a un permís parental de fins a 8 setmanes, quan qui el sol·liciti tingui al seu càrrec un menor de vuit anys. Que, encara que aquesta norma obria pas a aquesta possibilitat, la veritat és que, en la pràctica, no va ser fins a gener del 2024 quan es van establir, encara que vagament, certs aspectes que feien efectiva la seva sol·licitud. En aquesta situació, al butlletí Xarxa de la Seguretat Social de 22 de gener de 2024 es va aclarir que aquest permís té una durada no superior a vuit setmanes, contínues o discontínues, és intransferible i pot gaudir-se de manera flexible. L’empresa ha de donar carta blanca al permís parental a temps complet i està obligada a mantenir l’alta del treballador en la Seguretat Social, mantenint conseqüentment la seva cotització durant el temps del gaudi. Ara bé, el dubte sorgeix entorn de si

aquest permís ha de ser o no retribuït, ja que, el 2 d’agost de 2024 expirava el termini establert per la Directiva UE 2019/1158 per implementar la remuneració del permís parental. Malgrat que el Govern central va donar diverses voltes al nombre de dies que calia retribuir dins d’aquest permís, primer es parlava de quatre setmanes, per finalment fer una breu referència en el preàmbul del RD 2/2024, a quinze dies que havien de ser gaudits durant el període de lactància i fins que el menor complís nou mesos. Bàsicament, el que ja establia la norma. Evidentment aquest breu esment era insuficient per entendre que el famós permís de vuit setmanes seria retribuït. Com passa en moltes qüestions relatives a la transposició de normatives europees, novament és el poder judicial el que es veu en la necessitat d’intervenir. Per això, ja han estat diversos jutjats els que s’han pronunciat sobre la necessitat de retribuir aquest permís L E G A L

i durant les vuit setmanes en entendre que en cas contrari s’estaria anant en contra de la finalitat pretesa per la Directiva UE. En aquest sentit, ja comptem amb una sentència ferma, la dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Conca. En la seva sentència, el jutjat determina que: “aquest permís ha de ser remunerat i concedeix a la treballadora una indemnització per import de 30.000 euros per no haver-li permès gaudir-ne”. Prèviament a aquest pronunciament, el desembre passat, es va dictar una altra sentència en la qual es condemnava l’Ajuntament de Barcelona a retribuir el mateix permís. Si bé aquesta resolució no és ferma, la magistrada autora de la resolució apel·la al caràcter vinculant de la Directiva (UE) 2019/1158, relativa a la conciliació de la vida familiar i professional, assenyalant que les seves disposicions són “incondicionals, prou clares i precises i atribueixen drets als particulars”.

Virginia Carrasco C alvo Advocada sènior Oleart Abogados / Oficina de Madrid

[ 4 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

L’ús de la intel·ligència artificial en la publicitat i el risc d’engany En l’era digital en la qual ens trobem actualment, eines d’intel·ligència artificial com Chatgpt o Gemini, entre d’altres, han irromput en el món de la publicitat. Cada cop és més freqüent la utilització d’aquestes eines per crear imatges o vídeos d’aparença realista que són utilitzades en l’àmbit publicitari. No obstant, l’ús de la IA en la publicitat del sector de l’odontologia podria ser contrari a la Llei de competència deslleial.

Gisela Álvarez Roman Advocada ICAB núm. 44511

Eduardo Monedero

Ú S D ’ I M ATG E S G E N E R A D E S A M B I N T E L· L I G È N C I A A R TIFICIAL: És habitual que la publicitat del sector odontològic pugui anar acompanyada d’imatges o vídeos que mostrin els resultats dels tractaments o fotografies de “l’abans” i “el després” del tractament. La utilització d’aquestes imatges no comporta cap problema sempre que disposi del consentiment explícit del client i es tracti d’imatges reals, que no hagin estat retocades amb un software d’edició per tal d’exagerar-ne els resultats. És a dir, considerem que el límit que no s’ha de creuar en la publicitat radica en el fet que tant la imatge o el vídeo com la informació que l’acompanyen han de ser verídics. Qualsevol imatge modificada amb un software d’edició o bé creada amb intel·ligència artificial podria implicar engany.

Advocat ICAB núm. 25907

L E G A L

Ú S D E T E X TO S P U B L I C I TA R I S G E N E R AT S A M B I N T E L · LIGÈNCIA ARTIFICIAL Tanmateix, el text informatiu que acompanya les imatges no pot contenir cap informació falsa o, encara que sigui certa, pugui induir a error el pacient/consumidor. La generació de textos publicitaris amb d’intel·ligència artificial suposa un elevat risc de realitzar un acte d’engany perquè conté informació falsa. Aquesta eina no té la capacitat de discernir si la informació és verídica o pot arribar a induir a error. Per exemple, la publicitat no pot informar que un resultat s’ha obtingut gràcies a un tractament d’ortodòncia invisible quan en realitat s’ha fet un tractament d’ortodòncia amb bràquets. Un altre exemple d’engany seria informar que es pot obtenir un determinat resultat o garantir-lo quan la seva obtenció és impossible o subjecte a d’altres circumstàncies. Per tant, en la nostra opinió és recomanable evitar aquestes eines perquè es podria cometre un acte d’engany previst a la Llei de competència deslleial o bé cometre una infracció sancionable de conformitat amb el Codi de Consum de Catalunya.

[ 4 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

L’ A C T E D ’ E N G A N Y S E G O N S L’ A R T I C L E 5 D E L A L L E I D E COMPETÈNCIA DESLLEIAL Les pràctiques publicitàries descrites poden ser considerades un acte d’engany de conformitat amb l’article 5 de la Llei de competència deslleial. Aquest article considera deslleial qualsevol conducta que contingui informació falsa o que, encara que sigui certa, indueixi a error pel seu contingut o presentació. D’una banda, la utilització d’imatges no reals o manipulades en la publicitat del sector de l’odontologia implicaria la comissió d’un acte deslleial, en concret d’engany. De l’altra, també es cometria un acte d’engany si al text publicitari s’hi inclouen afirmacions no certes o, encara que siguin certes, puguin induir a error. PRINCIPIS DE LA PUBLIC I TAT S EG O N S E L CO D I D E C O N S U M D E C ATA L U N YA Al respecte, el dret autonòmic ha previst a l’epígraf “Promoció, publicitat i informació” del Codi de Consum de Catalunya el següent: “1. La promoció dels béns i els serveis destinats a les persones consumidores ha d’ésser concebuda i duta a terme de manera que no pugui enganyar o induir a engany sobre llurs característiques o condicions. 2. La publicitat s’ha de fer d’acord amb els principis de suficiència, objectivitat, veracitat i autenticitat, i no pot, sigui quin sigui el suport utilitzat, induir a error o a falses expectatives als seus destinataris”.

Imatge generada amb Gemini

Aquesta normativa també és aplicable a la casuística exposada als anteriors apartats en el sentit que la generació d’imatges no reals produeix engany i indueix a error el consumidor/pacient i alhora és contrària als principis d’objectivitat, veracitat i autenticitat. Les conseqüències de realitzar publicitat enganyosa o contrària als principis de publicitat previstos a l’article 126.1 del Codi de Consum de Catalunya serà la comissió d’una infracció de caràcter greu, de conformitat amb l’article 331.2, amb una sanció que pot oscil·lar entre els 10.000 i 100.000 euros.

tractament d’ortodòncia amb la finalitat de mostrar els resultats del tractament. La utilització d’aquesta imatge en una publicitat, en tractar-se d’una imatge no real, implicaria la comissió d’un acte d’engany de conformitat amb l’article 5 de la Llei de Competència Deslleial i podria ser sancionada per la comissió d’una infracció greu de conformitat amb el Codi de Consum de Catalunya, segons la nostra opinió. Per tant, des del punt de vista legal hem d’advertir del perill que pot suposar utilitzar aquest tipus d’eina en la publicitat del sector de l’odontologia.

E X E M P L E D ’AC T E D ’ E N GANY UTILITZANT INTEL· LIGÈNCIA ARTIFICIAL Finalment, i a efectes il·lustratius, hem sol·licitat a l’eina d’intel·ligència artificial Gemini que creï una imatge per utilitzar en una publicitat sobre el

Les conseqüències de realitzar publicitat enganyosa o contrària als principis de publicitat previstos a l ’a r t i c l e 1 2 6 . 1 d e l C o d i d e C o n s u m d e Catalunya serà la comissió d’una infracció de caràcter greu, de c o n f o r m i t a t a m b l ’a r t i c l e 3 3 1 . 2 , a m b una sanció que pot oscil·lar entre els 10.000 i 100.000 euros. L E G A L

[ 4 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Publicitat i salut bucodental: la importància d’una informació veraç i contrastada

Cada vegada és més habitual trobar eslògans publicitaris a clíniques dentals que prometen “el millor tractament”, “tecnologia avançada” o “resultats perfectes”. No obstant això, aquests missatges poden induir a error els pacients, ja que es basen en percepcions subjectives i poden generar falses expectatives. És fonamental que la publicitat en l’àmbit sanitari sigui transparent, objectiva i verificable. Aspectes com el dolor o l’eficàcia d’un tractament són experiències que poden variar segons cada persona. Per aquest motiu, es

recomana als pacients que siguin crítics amb els reclams publicitaris i que, abans de sotmetre’s a un tractament odontològic, sol·licitin informació detallada al seu dentista de confiança. A més, és imprescindible comprovar que el professional estigui degudament col·legiat, una dada que es pot consultar al web del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (www.coec.cat). Un altre factor preocupant és la publicitat de productes perjudicials per a la salut bucodental, com les begudes ensucrades o la brioixeria industri-

L E G A L

al, que sovint es dirigeixen a un públic adolescent. Aquest tipus de promocions poden influir negativament en els hàbits de consum i provocar problemes com la càries o l’obesitat. Davant d’aquesta realitat, s’ha posat de manifest la necessitat d’una Llei de Publicitat Sanitària que estableixi criteris clars i ètics en la difusió d’informació en l’àmbit sanitari. Garantir missatges rigorosos, basats en l’evidència científica, és essencial per protegir els ciutadans i evitar que la salut es converteixi en un objecte de màrqueting sense control.

[ 4 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Per què els vostres negocis necessiten una assegurança?

Els ciberatacs han esdevingut un risc constant per a l’ecosistema empresarial. Cada dia, empreses de totes les mides i sectors s’enfronten a diferents riscos cibernètics que poden comprometre la seguretat de la informació, la continuïtat del negoci i la confiança dels seus clients. La digitalització ha portat grans avantatges per a tots els sectors, però també nous riscos que cal entendre. Els ciberriscos ja no són només un problema de les grans corporacions. Per això us expliquem els principals motius pels quals és important protegir el negoci.

ÚS DIARI DE CORREU ELECTRÒNIC I DISPOSITIUS MÒBILS Aquests recursos són essencials per a la productivitat i la connectivitat d’avui dia, però també ens fan més vulnerable als ciberatacs. Un simple clic en un enllaç malintencionat pot obrir les portes a programes nocius que entren als teus sistemes o al robatori de dades. De fet, dos de cada tres incidents reportats s’originen per errors humans. Així que, encara que la vostra empresa compti amb una bona protecció informàtica, no es troba fora de perill. La

L E G A L

formació i conscienciació dels empleats són essencials, però també cal prevenir amb una protecció asseguradora adequada. PÈRDUES PER LA PARALITZACIÓ DEL NEGOCI Un atac als sistemes del vostre negoci pot paralitzar totes les operacions informàtiques, des de les comunicacions al servei fins als clients. Això no només pot implicar pèrdues econòmiques immediates per la inactivitat, sinó també possibles despeses addicionals per restaurar els sistemes i recuperar les dades.

[ 4 7 ]

SANCIONS PER INCOMPLIM E N T D E L’ R G P D El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) estableix normes estrictes sobre com les empreses han de gestionar i protegir les dades personals. Un incompliment, sovint resultat d’un ciberatac, pot comportar sancions molt elevades. Això és especialment preocupant en el sector mèdic i sanitari, ja que es treballa amb dades de caràcter sensible i per això és un dels que compta amb sancions més altes. Les despeses associades a aquestes sancions poden ser devastadores per qualsevol empresa i, a més dels costos financers, les penalitzacions també poden afectar la reputació de l’empresa i fer que els clients i col·laboradors dubtin de la seva capacitat de protegir les dades personals. PÈRDUA DE CLIENTS Segons les estadístiques, una de cada tres empreses perd clients com a resultat d’un ciberatac. La confiança dels clients és difícil de guanyar i fàcil de perdre i un incident de ciberseguretat pot danyar significativament la re-

putació de la teva empresa. La pèrdua de clients té dues conseqüències: a curt termini, afecta els ingressos, però també pot tenir un efecte durador en la percepció de la marca o negoci com a resultat del boca-orella. CO S T E L E VAT D E L S I N C I DENTS CIBERNÈTICS Un incident cibernètic pot costar, de mitjana, uns 23.000 €. Aquesta xifra inclou despeses per recuperació de dades, restauració de sistemes, pèrdua de negoci i altres costos associats a la gestió de la crisi. Sense una assegurança que cobreixi aquests costos, el futur del vostre negoci podria estar en perill. Les petites i mitjanes empreses són especialment vulnerables, ja que sovint no tenen els recursos per absorbir aquests costos. En un món cada cop més digitalitzat, els ciberriscos són una amenaça real i creixent per a totes les empreses i poden causar conseqüències greus a tots els nivells -econòmiques, legals i de reputació-. Per això, una assegurança de ciberriscos esdevé una necessitat de prevenció clau.

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

La digitalització h a po r tat grans avan tatges pe r a tots els secto rs, però també n ous r iscos qu e cal en ten dre. Els ciber r iscos ja no só n n o més u n pro blema de les gran s co r po racions. Per això us expliqu em els pr in cipals motius pels qu als és impo r tan t protegir el n ego ci.

A Medicorasse, com a corredoria col·laboradora del col·legi especialitzada en assegurances per al sector sanitari, posem a la vostra disposició el nostre equip altament especialitzat que us assessorarà i us guiarà per contractar l’assegurança de salut que s’adapti a les vostres necessitats.

Més informació: 900 10 49 69 medicorasse@med.es medicorasse.med.es El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del Col·legi de Metges de Barcelona SAU. CIF A 59498220. Domicili social al passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. RM de Barcelona volum 20624, foli 211, full B10481, inscripció 1a. Dirección General de Seguros y Fondo de Pensiones clau J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera de conformitat amb el Llibre II del Reial decret llei 3/2020,de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la distribució d’assegurances.

L E G A L

[ 4 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

La corredoria especialitzada en assegurances per als professionals de la salut Oferim protecció asseguradora personalitzada per als col·legiats del COEC a nivell personal, professional i empresarial amb condicions avantatjoses.

Assessorament personalitzat

Solucions a mida

Accés a productes amb condicions especials

Gestió integral de sinistres

Sol·licita sense compromís una revisió gratuïta d’assegurances

Professionals al servei de professionals 900 10 49 69

medicorasse@med.es

medicorasse.med.es

El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que L E G Ad’assegurances. L transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució

[ 4 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Els beneficis d’una bona ciberseguretat a les clíniques dentals La digitalització ha transformat profundament el funcionament de les clíniques dentals, facilitant la gestió de pacients, l’emmagatzematge d’historials mèdics i la comunicació amb proveïdors. No obstant això, aquest avenç també ha incrementat l’exposició a amenaces cibernètiques, fent que la ciberseguretat sigui un aspecte essencial per al bon funcionament de qualsevol consulta odontològica. E N

P R O F U N D I T A T

[ 5 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 10

Adoptar mesures eficients de seguretat digital no només protegeix la informació dels pacients i el sistema intern de la clínica, sinó que també aporta nombrosos beneficis operatius, legals i reputacionals. A més, la protecció de dades mèdiques, financeres i personals també reforça la confiança dels pacients i dona prestigi a la clínica, millorant la seva imatge professional i posicionant-la com a referent en el sector. És per això que el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), amb el suport de criteris com els de l’Agència Catalana de Ciberseguretat, vol posar en relleu els nombrosos beneficis de gaudir d’una estratègia de ciberseguretat efectiva. 1. Protecció de la confidencialitat i confiança dels pacients. Els historials mèdics contenen dades altament sensibles que, en cas de ser exposades, podrien tenir conseqüències greus per als pacients i per a la reputació de la clínica. Una bona ciberseguretat garanteix que la informació es mantingui confidencial i protegida contra accessos no autoritzats, reduint el risc de robatori d’identitat o ús fraudulent. D’aquesta manera, es preserva la integritat de la relació entre pacient i clínica. 2. Continuïtat del servei i operativitat de la clínica. Els ciberatacs, com el ransomware, poden bloquejar l’accés als sistemes informàtics, paralitzant completament les operacions de la clínica. Amb una protecció robusta i còpies de seguretat actualitzades, es minimitza el risc de patir interrupcions greus i es garanteix la continuïtat de l’atenció als pacients. Això assegura també una experiència fluida i sense contratemps, mantenint la seva confiança en la qualitat del servei. 3. Compliment de la normativa i seguretat jurídica. El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) estableix mesures específiques per a la protecció de dades personals relatives a la salut, considerades categories especials que requereixen una protecció reforçada. Per tant, és vital que les clíniques dentals implementin mesures per protegir la informació dels pacients. Mantenir-se al dia amb aquestes regulacions evita sancions econòmiques i problemes legals que podrien afectar la viabilitat del negoci. 4. Millora de la reputació i diferenciació competitiva. Un entorn digital segur transmet professionalitat, transparència i confiança. Quan els pacients saben que les seves dades estan protegides, se senten més segurs a l’hora de compartir informació mèdica i personal amb la clínica, afavorint la fidelització i la recomanació del servei. Això no només millora la imatge de la clínica, sinó que també pot atraure nous pacients que valoren la seguretat en la gestió de les seves dades.

E N

5. Reducció de riscos econòmics. Invertir en ciberseguretat pot semblar una despesa inicial, però a llarg termini evita costos elevats derivats de ciberatacs, multes o pèrdues de dades. La protecció prèvia ajuda a minimitzar riscos financers importants i sempre és més econòmica que haver de fer front a les conseqüències d’un accident. A més, una inversió en seguretat digital pot generar estalvis indirectes, com ara una gestió més eficient dels recursos i una major confiança dels pacients. 6. Eficiència i optimització dels processos. L’ús de sistemes segurs i protocols de seguretat eficients també contribueix a millorar l’organització i el flux de treball dins de la clínica. Disposar de mecanismes de control d’accés i eines de protecció permet treballar amb més eficiència i productivitat. Això facilita la gestió de tasques diàries i es transforma en una millor coordinació del personal en la cura dels pacients, sense distraccions ni riscos.

CIBERSEGURETAT: APOSTA PER LA SOSTENIBILITAT I EL FUTUR DEL SECTOR La integració de la ciberseguretat en la gestió de la clínica dental no és una opció, sinó una necessitat estratègica. Adoptar bones pràctiques en seguretat digital, com recomanen les autoritats competents en matèria tecnològica i sanitària, com l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, suposa protegir l’activitat clínica, modernitzar l’organització i assegurar la confiança del pacient. En definitiva, invertir avui en ciberseguretat és garantir l’estabilitat, el prestigi i la resiliència de la clínica en un futur marcat per la transformació tecnològica. Podeu obtenir més informació per protegir la ciberseguretat a través del web de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. A partir del 15/03/2025, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa un canal de WhatsApp per tal que la ciutadania pugui estar al dia d’avisos i alertes en aquesta matèria. Més informació aquí.

La integració de la ciberseguretat en la gestió de la clínica dental no és una opció, sinó una necessitat estratègica. Adoptar bones pràctiques en seguretat digital, com recomanen les autoritats competents en matèria tecnològica i sanitària, com l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, suposa protegir l’activitat clínica, modernitzar l’organització i assegurar la confiança del pacient.

P R O F U N D I T A T

[[ 55 11 ]] SS O O MM CC O O EE CC NN ÚÚ MM . . 22 00 01

L’ansietat a la consulta del dentista: Com abordar-la? S’estima que un 64 % de les persones que acudeixen a la consulta d’un dentista té certa ansietat i un 12 % té una por entre moderada i intensa a fer algun tipus de tractament dental. Aquesta ansietat o por els pot fer endarrerir la visita al dentista, malgrat les molèsties que puguin tenir (1). Els dentistes tracten pacients amb una alta càrrega d’ansietat i també han de tractar persones que presenten dificultats de comprensió (infants, persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn de l’espectre autista). És per això que la comunicació i el contacte terapèutic que s’estableix prenen molta rellevància perquè tot el tractament vagi de la millor manera possible. Hi ha una estreta relació entre tenir més por al dolor i sentir més por a anar al dentista. El dolor és una experiència fisiològica, psicològica i cognitiva. Per aquest motiu, els pacients anticipen el dolor que patiran abans de rebre el tractament, cosa que els condiciona el grau de dolor que senten durant la intervenció (1).

E N

A més, hi ha tota una sèrie d’instruments i d’estímuls que actuen com a disparadors o potenciadors de l’ansietat, ja que evoquen el record del dolor. Aquests estímuls són captats pels sentits de l’olfacte, la vista, l’oïda, el tacte i el gust (1). En concret, veuen injeccions i trepants, senten el soroll de la mola, recorden olors de líquids i el gust o el tacte, i la textura d’algunes pastes. A part del dolor, se li suma que el pacient està en una situació de vulnerabilitat. Es troba mig estirat en un seient, amb la boca oberta i en contacte directe amb el dentista, mentre l’està avaluant, explicant-li el diagnòstic i fent-li preguntes. I el pacient està intentant comprendre què té, què li han de fer i quant li costarà (2). Quan una persona té ansietat, vol dir que el seu cos està en estrès. Això fa que la persona presenti alteracions en algunes funcions cognitives. Destaca sobretot la dificultat en la comprensió i l’expressió del llenguatge escrit i verbal. També li costa organitzar-se i fer una deducció lògica d’una

P R O F U N D I T A T

[ 5 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 10

cadena de successos. En conseqüència, tindrà dificultats a comprendre què se li està dient, a explicar què li passa i a comprendre les pautes d’un tractament, per exemple. Per tant, sempre s’ha de tenir com a prioritat transmetre el missatge de manera adequada i oferint calma, seguretat i comprensió per abaixar l’estrès. Consegüentment, cal preparar els diferents espais on s’atendrà les persones i tot el que és relatiu a la comunicació tant verbal com no verbal. En relació amb els espais, si és possible, se’n poden diferenciar tres com a mínim: la sala d’espera, la de diagnòstic i tractament, i la d’intercanvi d’informació. • Si la persona ha d’estar molta estona a la sala d’espera, augmenta l’ansietat. Per evitar-ho, cal tenir una previsió del temps necessari per atendre els pacients i condicionar-la per disminuir l’ansietat. Exemple: hauria d’estar aïllada del soroll i de les olors, i tenir elements decoratius agradables i relaxants. • Sala de diagnòstic i tractament diferenciada de l’espai on s’intercanvia informació. L’objectiu és que el pacient se senti còmode i segur mentre parla amb el dentista. Exemple: s’hauria de col·locar la persona asseguda a la mateixa alçada que el dentista, que els separés una taula i que no tingui a la vista els materials i instruments que poden ser detonadors de l’ansietat. Pel que fa a com tractar les persones, es recomana fer una intervenció basada en el model de les sis funcions (3). Aquest model se centra a conèixer el pacient i establir un bon vincle que garanteixi la continuïtat i el seguiment de les pautes o nous hàbits que haurà d’instaurar. Durant la sessió. És fonamental establir un contacte terapèutic amb el pacient, ja que ajuda a millorar el diagnòstic, la presa de decisions clíniques ètiques, la comprensió de la informació, l’adherència al tractament i la satisfacció per part de la persona atesa. A més de reduir l’ansietat i la percepció del dolor (3). Això vol dir que ha d’entendre què li passa, ha de mostrar interès per les preocupacions que té, quins hàbits acostuma a tenir i consensuar amb la persona el tractament que es farà (2). El model de les sis funcions permet estructurar el procés d’intervenció. Aquestes funcions són: 1. Fomentar la relació, a través de l’escolta activa i la comunicació empàtica (4). S’han de tenir habilitats empàtiques per comprendre l’altra persona i que aquesta se senti acceptada, compresa i no jutjada. Aquestes habilitats es poden aprendre. L’empatia i l’escolta activa van juntes. El dentista cal que faci un exercici d’estar present i no anticipar-se a

E N

tot el que li pot dir el pacient. Quan s’escolta algú i es fa l’exercici d’imaginar què sentiries tu si patissis el mateix, és més fàcil comprendre pel que està passant. Hi ha tota una sèrie de tècniques que poden ajudar a ser empàtic, però surt de manera natural si es va a l’arrel. Això vol dir que hi ha una preocupació real per la persona que s’està atenent. Es pot dir una frase mentalment per prendre consciència de la importància d’escoltar i no donar res per suposat. Exemple: “Ara mateix, aquesta persona que tinc davant està preocupada. L’haig d’ajudar identificant els hàbits que té i escoltant els seus neguits sense jutjar-la”. 2. Recopilar informació (4). Escoltar i comprendre les preocupacions del pacient de manera reflexiva i fent preguntes obertes (5). Si es deixa parlar els pacients i s’està escoltant de manera empàtica, es pot obtenir informació d’alt valor. També permet relacionar situacions que comparteixen diferents pacients. Aquesta informació pot servir per després utilitzar-la, posant exemples concrets que faran que el pacient se senti més comprès. Si la persona mostra signes d’ansietat, es pot indagar sobre quins son els motius pels quals té ansietat. D’aquesta manera, es poden prendre mesures per disminuir-la o reorientar-la cap a d’altres especialitats. Exemple: es pot indagar si la preocupació és per altres experiències doloroses, per aprensió a les agulles o si és pel cost. 3. Proporcionar informació (4). Explicar el procediment que se li farà amb claredat i concisió, utilitzant un llenguatge senzill (5), amb poc argot mèdic o, si més no, explicant què volen dir els tecnicismes. Anticipar i validar el que està sentint fa que la persona se senti més segura. Exemple: es pot facilitar informació sobre quins són els passos que es faran. També sobre les sensacions que pot sentir mentre se li està fent la intervenció com “ara sentiràs fred” o “aquest líquid és una mica desagradable però dura poca estona”. 4. Prendre decisions (4). Involucrar el pacient en la presa de decisions, explicant-li els pros i contres de cada possibilitat de tractament. S’ha d’assegurar que entén el que se li està dient i tot el que haurà de fer. Un bon recurs és fer resums per millorar els plans de tractament (5). Exemple: en els tractaments d’ortodòncia, explicar els pros i contres de les diferents opcions que pot tenir.

P R O F U N D I T A T

[[ 55 33 ]] SS O O MM CC O O EE CC NN ÚÚ MM . . 22 00 01

5. Respondre a les emocions (4). Validar com s’està trobant, sense menystenir la persona. És a dir, durant la intervenció el dentista ha de respondre en relació amb el llenguatge no verbal del pacient (tensió muscular, color de la pell, expressió dels ulls, etc.) per si cal aturar el que està fent. Per això, cal que pactin una comunicació no verbal mentre s’està fent la intervenció, ja que el pacient té la boca oberta i no pot parlar. Exemple: aixecarà la ma si li fa mal o es troba malament. 6. Proporcionar informació rellevant i en un format comprensible en relació amb la seva malaltia i el tractament en el moment de tancar la visita (4). És convenient que s’expliqui tot i que es facin servir representacions gràfiques i visuals per reforçar el que s’està explicant. Aquest recurs és molt recomanable usar-lo quan la persona presenta molta ansietat, ja que d’aquesta manera es compensa la pèrdua de la funció del llenguatge verbal en moments d’estrès. Aquest model requereix d’un temps mínim per atendre de manera més integral els pacients, que podrà ser diferent segons les necessitats de cada persona. Després de la visita. Fer un enfocament estructurat amb recordatoris del seguiment del tractament per assegurar que manté les pautes del tractament i que evoluciona favorablement. Exemple: es poden utilitzar recursos digitals que recordin acords de la visita o consells. En síntesi, cal crear un clima on la persona se senti segura i tingui confiança en el professional. Per això, d’una banda, cal parar atenció a l’espai físic i els estímuls que poden induir calma. D’altra banda, s’ha d’atendre empàticament, donant informació clara, concisa i visual perquè sàpiga què li faran i quin tractament haurà de seguir.

REFERÈNCIES 1.

Tanaka S, Karibe H, Kato Y, Okamoto A, Koeda M, Hama T,. Comparison of Aversion to Visual Dental Stimuli Between Patients and Dentists: A Preliminary Study. s.l. : Patient PreferAdherence. 2024 Mar 8;18:623-633. doi: 10.2147/PPA.S447526. PMID: 38476588; PMCID: PMC10929565., 2024.

2.

Baxmann M, Baráth Z, Kárpáti K.,. The role of psychology and communication skills in orthodontic practice: a systematic review. s.l. : BMC Med Educ. 2024 Dec 18;24(1):1472. doi: 10.1186/s12909-024-06451-6. PMID: 39696160; PMCID: PMC11654430., 2024.

3.

Moore R. Maximizing Student Clinical Communication Skills in Dental Education-A Narrative Review. s.l. : Dent J (Basel). 2022 Apr 1;10(4):57. doi: 10.3390/ dj10040057. PMID: 35448051; PMCID: PMC9028015., 2022.

4.

Rey A, Hoppe RB.,. “Mejores prácticas” para la comunicación centrada en el paciente: una revisión narrativa. s.l. : J Grad Med Educ. 2013 Sep; 5(3):385-93. doi: 10.4300/JGME-D-13- 00072.1. PMID: 24404300; PMCID: PMC3771166., 2013.

5.

Ho JCY, Chai HH, Luo BW, Lo ECM, Huang MZ, Chu CH.,. An Overview of Dentist-Patient Communication in Quality Dental Care. s.l.: Dent J (Basel). 2025 Jan 14;13(1):31. doi: 10.3390/dj13010031. PMID: 39851608; PMCID: PMC11763373., 2025.

Laura Ferré Giménez Psicòloga General Sanitària Col·laboradora de la Fundació Galatea

E N

P R O F U N D I T A T

[ 5 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

[ 5 5 ]

La robòtica revoluciona l’odontologia: braços robòtics augmenten la precisió en les intervencions dentals La integració de la robòtica en el camp de l’odontologia està transformant la manera com es realitzen les intervencions quirúrgiques, oferint una precisió sense precedents i millorant els resultats per als pacients. Aquesta tecnologia, que ja ha demostrat la seva eficàcia en altres àmbits mèdics, està sent adoptada progressivament en procediments dentals complexos.

I N N O V A C I Ó

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Els sistemes robòtics avançats, com el braç robòtic Mako, permeten als cirurgians dentals planificar i executar intervencions amb una exactitud mil·limètrica. Mitjançant la combinació d’imatges en 3D obtingudes a partir d’escàners TAC, els professionals poden elaborar plans preoperatoris personalitzats que s’adapten a les necessitats específiques de cada pacient. Aquesta planificació detallada facilita una col·locació òptima d’implants dentals i d’altres dispositius, reduint el risc d’error i millorant la longevitat dels tractaments. Un dels avantatges més destacats de la cirurgia robòtica en odontologia és la seva capacitat per minimitzar el trauma als teixits tous. A diferència de la cirurgia manual, la precisió del braç robòtic permet realitzar talls exactes que preserven una major quantitat de teixit ossi i redueixen el dolor postoperatori. A més, aquesta tecnologia contribueix a una recuperació més ràpida i a una disminució de les complicacions associades. La implementació de la robòtica en odontologia no només millora la precisió dels procediments, sinó que també optimitza la planificació quirúrgica. Les imatges en 3D i les simulacions preoperatòries permeten als cirurgians anticipar-se a possibles complicacions i adaptar-se millor a les variacions anatòmiques de cada pacient. Aquesta capacitat d’adaptació es tradueix en una major seguretat i eficàcia dels tractaments. A mesura que la tecnologia robòtica continua evolucionant, s’espera que la seva integració en l’odontologia sigui cada vegada més comuna. Els avenços en intel·ligència artificial i la creació de nous dispositius específics per a procediments dentals ampliaran les aplicacions de la robòtica en aquesta disciplina. Això requerirà una formació especialitzada per als professionals de la salut bucodental, així com una adaptació dels protocols clínics per tal d’incorporar aquestes innovacions de manera efectiva.

[ 5 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

CANAL

La consulta comença a la sala d'espera Converteix-la en una oportunitat per a comunicar-te amb els pacients

Més de 50 vídeos validats pel COEC amb informació de rigor

I N N O V A C I Ó

[ 5 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Manejo de la hipoglucemia en la consulta dental: protocolo para odontólogos INTRODUCCIÓN En España existen unos 6 millones de pacientes diabéticos, lo que equivale a un porcentaje aproximado del 12 % de la población y, de esos, unos 600.000-900.000 usan insulina. De los pacientes que usan insulina, entre un 20 al 40 % de ellos tendrá un episodio de hipoglucemia al año. Por otro lado, en los diabéticos que no usan insulina este porcentaje cae al 10 % y la hipoglucemia suele ser de menor intensidad en caso de producirse. Es extremadamente común tratar pacientes diabéticos en la consulta dental, de ahí que exista una posibilidad real de que un paciente diabético al que estemos atendiendo presente una hipoglucemia en nuestra clínica, por lo que es fundamental que sepamos cómo tratarla. El diagnóstico de una hipoglucemia en el gabinete dental es relativamente fácil al tener la posibilidad de contar con un sencillo dispositivo medidor de glucemia, o incluso, a menudo, el paciente porta su propio medidor automático, que realiza mediciones precisas a través de sensores subcutáneos. La hipoglucemia se define como aquella disminución de los niveles de glucosa en sangre por debajo de 70 mg/ dL, y que va asociada a diversos signos y síntomas que es importante saber reconocer y que responden de manera favorable a una simple administración de hidratos de carbono. Si se produce un episodio de hipoglucemia y no se trata, se agravará causando un cuadro de hipoglucemia severa, la cual, sostenida en el tiempo, puede dejar secuelas muy graves y permanentes, sobre todo a nivel neurológico. Por este motivo, es fundamental saber reconocer una hipoglucemia y atajarla de la manera más rápida posible. El objetivo fundamental de este documento es proporcionar una guía básica, sencilla y fácil de aplicar en nuestras consultas dentales.

CLASIFICACIÓN DE LA HIPOGLUCEMIA SEGÚN LA GRAVEDAD La hipoglucemia implica una bajada de los niveles sanguíneos de azúcar, que se puede clasificar en: a. Hipoglucemia leve (nivel 1) (glucemia menor de 70 mg/ dl y mayor de 54 mg/dl): se trata de una hipoglucemia sintomática, que cursa con mareos, temblor, sudoración, etc. y que es tratada por el propio paciente, sin repercusión sustancial en su modo de vida. b. Hipoglucemia moderada (nivel 2) (glucemia menor de 54 mg/dl): hipoglucemia sintomática, que en ocasiones puede ser tratada vía oral, pero con mayor repercusión clínica. A los síntomas anteriores de mareos, temblor y sudoración se les puede añadir confusión, agresividad, palpitaciones, etc., todos de mayor intensidad. c. Hipoglucemia severa (nivel 3) (sin umbral específico de glucosa): al agravamiento de todos los síntomas anteriores se les puede añadir pérdida de conciencia e incluso llegar a la afectación neurológica grave.

¿CUÁLES SON LAS PRINCIPALES CAUSAS DE HIPOGLUCEMIA EN PACIENTES ODONTOLÓGICOS? 1. Uso de insulina: los pacientes diabéticos tipo 1, tienen más riesgo de presentar hipoglucemia por la mayor intensidad del efecto farmacológico de las diferentes insulinas. 2. Error en la dosis de insulina: sobre todo en pacientes mayores o de reciente diagnóstico, al no estar habituados. 3. Control diabético estricto: cuanto mejor controlado esté un paciente (HbA1c bajo), paradójicamente, más

U S O S

C L Í N I C S

[ 5 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

peligro tendrá de presentar episodios de hipoglucemia, al estar habitualmente en valores normales. 4. Ayunos prolongados manteniendo el tratamiento hipoglucemiante. 5. Comorbilidades: pacientes con enfermedad renal o alteraciones hepáticas que alteran el metabolismo de los fármacos, tendrán más riesgo. 6. Pacientes mayores: especialmente aquellos con diabetes tipo 2 de larga evolución. Asociado a la disminución de la función contrarreguladora y la presencia de hipoglucemia inadvertida. También juega un papel importante la polifarmacia habitual.

¿CÓMO RECONOCER UNA HIPOGLUCEMIA? Existen diversos signos y síntomas asociados y que frente a un paciente que se inyecte insulina o sea diabético tipo 2, deben hacernos sospechar siempre de un episodio de hipoglucemia.

Síntomas

Descripción

Temblor

Agitación y temblores en las extremidades

Sudoración excesiva

Sudoración profusa sin causa aparente

Palpitaciones

Aumento de la frecuencia cardíaca mayor a 100 lpm

Confusión, agresividad

Alteración variable en el estado mental

Mareo

Sensación de inestabilidad o pérdida de equilibrio

Pérdida de conciencia

Paciente que no responde a estímulos

Si se atiende a un paciente diabético y detectamos que presenta cualquiera de los síntomas o signos anteriormente mencionados, se deben seguir los siguientes pasos de manera simultánea: • Revisar nuevamente la historia clínica, para verificar medicación usada, antecedentes de hipoglucemias previas, enfermedad renal o hepática asociada. Además, debemos indagar la última hora de toma de alimentos, si existe posibilidad de error de dosis, ejercicio reciente, etc. • Medir la glucemia: Es ideal que se disponga de un glucómetro en la consulta dental. Es un dispositivo económico, fácil de usar y de mantener. Es vital para confirmar el diagnóstico.

PROTOCOLO DE ACTUACIÓN

1. Detener el procedimiento dental de manera inmediata si se sospecha que está habiendo un episodio de hipoglucemia. 2. Evaluar el estado del paciente, signos y síntomas, y si está consciente o no. Si está consciente debería ubicarse en los niveles 1 o 2 de hipoglucemia (leve a moderada). 3. La vía de administración de carbohidratos será según el estado de conciencia: • Vía oral si está consciente. • Vía parenteral si no lo está (si no estás habilitado para insertar un catéter venoso y no dispones de dextrosa para uso endovenoso o glucagón para uso intramuscular, deberás esperar al servicio de emergencias médicas 112). Estando el paciente inconsciente, deberás colocarlo en posición lateral de seguridad.

¿QUÉ PUEDO USAR COMO FUENTE DE CARBOHIDRATOS VÍA ORAL, SI EL PACIENTE ESTÁ CONSCIENTE? Ante una hipoglucemia leve o moderada, se deberán administrar alimentos que contengan 15 g de hidratos de carbono siguiendo la regla de 15 x 15. Administrar 15 gr de carbohidratos y evaluar y repetir según estado clínico y niveles de glucemia a los 15 minutos. • • • •

Tres cucharaditas de azúcar o 1 cucharada de miel. Media taza de zumo de naranja (150-175 ml) Tres galletas o 1 pieza de fruta. Habitualmente tras una o dos “cargas” de carbohidratos los niveles de azúcar en sangre suelen llegar a valores adecuados (por encima de 70 mg/dl), en caso de no lograrlo y empeorar el estado clínico del paciente o que este llegue a perder la consciencia se pasaría a aplicar el tratamiento de hipoglucemia grave.

Paciente con hipoglucemia severa: paciente inconsciente y con valores por debajo de 50-40 mg/dl. Si el paciente presenta síntomas severos (hipoglucemia de nivel 3 con sudoración excesiva, taquicardia, confusión hasta llegar a pérdida de conciencia) habría que recurrir a la vía parenteral, ya sea con glucagón intramuscular o subcutáneo (la dosis sería de 1 mg en adultos y 0,5 mg en niños menores de 8 años o 25 Kg). La realidad es que en pocas clínicas dentales se dispone de glucagón, una hormona proteica que interviene en el metabolismo de los hidratos de carbono (al menos en Cataluña no es obligatorio tenerlo). Tampoco suele contarse con personal habilitado para insertar una vía venosa ni se dispone de dextrosa parenteral. Por ello, es fundamental hacer una verificación rápida del nivel de azúcar y si la respuesta es “bajo nivel”, que correspondería a un nivel 3 o grave, llamar de inmediato al servicio de urgencias 112. Una hipoglucemia severa compromete directamente la función neurológica y puede dejar graves secuelas o incluso llevar a la muerte del paciente.

El manejo de la hipoglucemia en el consultorio dental se puede dividir en varias fases:

U S O S

C L Í N I C S

[ 5 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Pasos

Descripción

Llamar Emergencias

Si el paciente no responde o presenta síntomas severos.

Administrar Glucagón

Si el paciente está inconsciente y no puede tragar, administrar glucagón (1 mg adultos y 0,5 mg niños) si está disponible.

Monitorizar

Continuar monitoreando los signos vitales y el nivel de glucosa.

ACCIONES / TRATAMIENTO Si hay sospecha, medir la glucemia con el glucómetro y si el valor es menor a 60-50 mg/dl: •

•

1

2

Si está consciente, administrar al menos 150 ml de bebida azucarada como zumo o agua con 3 cucharaditas azúcar (15 gramos de azúcar) Si está inconsciente, llamar de inmediato al 112 (en caso de disponer de glucagón, administrar 1 mg IV o subcutáneo o dextrosa endovenosa 10 % 150 ml

PREVENCIÓN Y EDUCACIÓN Es fundamental educar a los pacientes diabéticos sobre la importancia de mantener niveles estables de glucosa, así como que sean conocedores de los signos y síntomas de la hipoglucemia. Se recomienda que los pacientes lleven consigo una fuente de carbohidratos de acción rápida a sus citas dentales. En cuanto a la planificación de citas en la clínica dental, deben tenerse en cuenta algunas recomendaciones: • Horarios estratégicos: programar las citas dentales en momentos donde los pacientes no hayan tenido largos periodos de ayuno. • Duración de las citas: optimizar la duración de los tratamientos y planificar en varias citas si son tratamientos prolongados. • Disponer de glucómetro y medir el nivel de glucosa antes de empezar la visita dental.

DRA. ANA BOQUETE CASTRO

DDS, MDS, PhD. Práctica privada en cirugía oral e implantología. Vocal del Ilustre Colegio Oficial de Dentistas de Almería. Directora científica de Mindbreak®.

CONCLUSIONES Los odontólogos pueden tener que enfrentarse a episodios de hipoglucemia en el transcurso de su actividad clínica cotidiana. Estar preparados para actuar rápidamente puede ser una diferencia significativa en el resultado del paciente. La educación del paciente y la preparación del consultorio son vitales para la prevención y el manejo efectivo de esta condición.

U S O S

D R . S T E V E N S S A LVÁ

Núm. Col. 46351 Coordinador médico de OBA sedaciones

C L Í N I C S

[ 6 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Agenda 2025 4 d’abril de 2025 CURS SOBRE REBLIMENTS LABIALS I PERIORALS (POSTGRAU CIRURGIA BUCAL)

25 i 26 d’abril de 2025 CURS TEÒRIC PRÀCTIC EN CIRURGIA I IMPLANTOLOGIA AVANÇADA Ponent: Dr. Javier Bara Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponents: Dra. Elena Delso i Dra. Rocío Gallego Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

5 d’abril de 2025 PREVENCIÓ I PAUTES DE TRACTAMENT PREDICTIBLE DE LA PERIIMPLANTITIS

26 d’abril de 2025 JORNADA D’ACTUALITZACIÓ EN ERGONOMIA I QUIROPRÀCTICA EN LA CONSULTA. CUIDA LA TEVA ESQUENA

Ponents: Dr. Rafa Pla Martínez i Dr. Ángel Insua Brandariz Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponents: Dr. Xavi Costa Codina, Sra. Montse Vilahur i Sr. Thomas Chiche Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

12 d’abril de 2025 MANEIG PREDICTIBLE DE CASOS COMPLEXOS EN ENDODÒNCIA

Del 5 de maig al 12 de juny de 2025 CURS PER A DIRIGIR INSTAL·LACIONS DE RADIODIAGNÒSTIC DENTAL

Ponents: Dr. Carlos Ibáñez i Dr. Ricard Cardona Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponent: Ariadna Lozano Ferrá Lloc: Campus Virtual i seu del COEC Modalitat: Presencial

Del 13 al 27 de maig de 2025 RCP - SUPORT VITAL BÀSIC AMB DEA (ACREDITAT CCR)

Del 15 d’abril al 16 de maig de 2025 PERITACIÓN Y VALORACIÓN DEL DAÑO EN ODONTOLOGÍA

Ponents: Instructors acreditats CCR Lloc: Campus Virtual i seu del COEC Modalitat: Semipresencial

Ponents: Dr. Bernardo Perea i Dr. Santiago Pasquin Lloc: Campus Virtual i seu del COEC Modalitat: Semipresencial

Del 13 al 28 de maig de 2025 RCP - SUPORT VITAL BÀSIC AMB DEA (ACREDITAT CCR)

23 d’abril de 2025 CURS EN DISSECCIÓ ANATÒMICA (HOSPITAL CLÍNIC) (POSTGRAU CIRURGIA BUCAL)

Ponents: Instructors acreditats CCR Lloc: Campus Virtual i seu del COEC Modalitat: Semipresencial

Ponents: Dr. Javier Bara, Dr. José María Barrachina i Dr. Federico Margitic Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

A G E N D A

[ 6 1 ]

17 de maig de 2025 JORNADA D’ACTUALITZACIÓ EN PERIODÒNCIA

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

13 de juny de 2025 IV SIMPOSI DE BRUXISME I ATM Ponents: Dr. Javier Bara Casaus, Dr. Ernest Mallat, Dra. Claudia Restrepo, Dra. Sara Sabriá, Dr. Rafael Martín Granizo, Dr. Eduardo Crespo, Dr. Cristian Justribo, Dr. Miguel Garritz, Dr. Sebastian Lobos Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponents: Dra. Diana Palao, Dra. Berta García-Mur, Dra. Lory Abrahamian Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

23 i 24 de maig de 2025 CURS TEORICOPRÀCTIC EN PRÒTESI FIXA SOBRE IMPLANTS

27 de juny de 2025 CURS TEÒRIC EN PRÒTESI AMOVIBLE SOBRE IMPLANTS

Ponent: Dr. José María Barrachina Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponent: Dr. José María Barrachina Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

30 i 31 de maig de 2025 CURS TEORICOPRÀCTIC “INCRUSTACIONS: DE PRINCIPI A FI”

28 de juny de 2025 CURS TEORICOPRÀCTIC EN PERIIMPLANTITIS

Ponent: Dr. Àlex Urpí Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Ponent: Dr. Xavi Mir Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Recupera tots els "Usos Clínics" publicats a la revista Som COEC. Sedació conscient amb òxid nitrós Crisis hipertensivas: urgencias y emergencias Anestèsics locals: efectes adversos i gestió de les complicacions sistèmiques Manejo de las infecciones odontogénicas en las consultas de atención primaria: ¿antibiótico? Soporte vital básico en adultos en tiempos de covid-19

I molts més! A G E N D A

[ 6 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 10

Parlen de nosaltres. Premsa E U RO PA P R E S S

DIARIO SIGLO XXI

N O TA S D E P R E N S A

BOLSAMANÍA

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

[ 6 3 ]

S O M

INFOSALUS

FINANCIAL RED

COME CON SALUD

CON SALUD

DIARI ARA

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

C O E C

N Ú M . 2 0 1

[ 6 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

I N I C I AT I VA E M P R E S A R I A L

P E R I O D I S TA D I G I TA L

G AC E TA D E N TA L

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

[ 6 5 ]

S O M

C O E C

Televisió L’ I N F O R M A T I U

L A 2 C ATA L U N YA

TELEDIARIO

Ràdio C O P E C ATA L U N YA

C ATA L U N YA R À D I O

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

N Ú M . 2 0 1

[ 6 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 1

Recepta electrònica privada Servei de prescripció per a col·legiats COEC Tota la informació, aquí

www.coec.cat