Tag 96 · 2n quadrimestre 2023

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2023 Any XXX núm 96 Preu: 3 €

Entrevista a Xavier Villacampa, director dels SSTT de Territori Dades del Gabinet Tècnic: gener-abril 2023 Construeix el teu demà: la importància i futur de la professió Edificis singulars: rehabilitació de Mas d’en Forès El TAG celebra els seus primers trenta anys

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost GERÈNCIA Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org SECRETARIA Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org VISATS Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: silvaeditorial@gmail.com Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977 212 799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz comunicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT LEGAL I RESPONSABILITAT CIVIL Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT fundacio@coaatt.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA Foto de portada: Interior del Celler Vall Llach a Porrera.

Autor: Miquel Gibert Ramos

n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-) Xavier Villacampa: “Sóc una persona pro col·legis i crec que queden molts camps de col·laboració entre les administracions i el COAATT” n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 7-9) Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2023 n OBRES AMB GARANTIA (Pàgs. 10-12) Dades any 2022 n ACTUALITAT COL·LEGIAL (Pàgs. 14-16) Entrevista Adolf Quetcuti n PROFESSIÓ (Pàg. 17) La falta d’arquitectes tècnics i la necessitat de construir-se un futur n ACTUALITAT (Pàg. 18) La tecnologia al poder de les bones idees com a essència de la professió i ajuda en el present n ESTUDI (Pàgs. 19-21) Creix la construcció però hi ha mancances concretes a resoldre.

L’aportació de les dones a l’economia espanyola n REHABILITACIÓ (Pàgs. 23-24) El Celler Vall Llach: del rècord a la recuperació i la renaixença n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 26-27) La rehabilitació del Molí paperer de Mas d’en Forès n PATRIMONI (Pàgs. 28-30) Obren al públic el refugi antiaeri del Museu Bíblic de Tarragona.

Les construccions agràries n INFORMACIÓ (Pàgs. 31-32) Plagues de la fusta i diagnosi de patologies per xilòfags n COL·LEGIATS (Pàg. 35) Aigües i marges, les dues propostes literàries dels nostres col·legiats n VIDA COL·LEGIAL (Pàg. 34) La construcció a l’Índia n LA REVISTA (Pàg. 35) 30 anys de la revista TAG: ha canviat el món però es manté l’essència

Editorial Un balanç ple de nostàlgia, superació i optimisme

É

s època de fer balanç perquè, com cada quatre anys, el nostre Col·legi viurà el procés electoral que acabarà amb l’elecció de la nova Junta de Govern. Enrere deixem un any que ens ha permès retornar a una certa normalitat acabant amb un període de dos anys on la incertesa havia estat dominant arreu del món.

El 2022 ha estat un any d’oportunitats i de creixements.

Han arribat el fons europeus Next Generation que estan destinats a beneficiar a una gran majoria de propietaris d’habitatges i a les comunitats, a través de l’eficiència energètica malgrat ens ha faltat de nou aquella fase en que les administracions haurien de fer la màxima difusió de les ajudes per a garantir que s’hi acullin el màxim de beneficiaris. Amb tot, però, la nostra tasca d’assessorament l’hem complert i això ens fa estar tranquils.

L’any passat també va ser bo per a la construcció perquè es va incrementar molt l’activitat, recuperant valors propers als que teníem l’any 2008, tot just abans de la crisi de la bombolla urbanística. Hi ha major optimisme, es construeix més i se segueix amb la rehabilitació.

Els any anteriors d’aquest mandat que ara es tanca, són aquells de la pandèmia de la Covid-19 i formen part de la nostra ferida comuna com a societat més recent. Van ser èpoques dures, de malaltia i confinament, de moltes incerteses i canvis permanents a tots els sectors productius i a tots els nivells. Vam aprofitar aquells temps per oferir major formació online, per a posar a l’abast dels nostres col·legiats i col·legiades totes les eines i mecanismes possibles a distància, sense deixar de prestar servei i entenent cada cas i situació, sent més empàtics que mai amb el col· lectiu al qual defensem. La suspensió de les quotes els dos primers mesos de confinament en són un exemple.

Per tant, fent una ullada a aquests quatre anys, hi ha una part positiva a tenir en compte, aquella de saber que el nostre és un ofici molt necessari encara. De nosaltres depèn, de manera individual però sobretot com a col·lectiu, aconseguir tirar endavant explicant a la societat què podem fer per ella i demostrant-ho amb la professionalitat que tenim. En això treballem plegats en el dia a dia, en consolidar el nostre ofici de cara a la societat i ajudar, de manera interna, als seus veritables protagonistes que sou vosaltres. Bona feina, gràcies a tots i totes!

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista Xavier Villacampa: “Sóc una persona pro col·legis i crec que queden molts camps de col·laboració entre les administracions i el COAATT” El territori i el seu desenvolupament són sempre essencials per a les ciutats i les persones que hi viuen. Els plans d’ordenació, aquells projectes que s’hi planifiquen i els habitatges que s’hi edifiquen, marquen el dia a dia en l’urbanisme. El paper de les administracions és imprescindible per aconseguir el compliment dels marcs legals que delimiten aquesta matèria però, especialment, per la tasca d’assessorament i d’acompanyament que han de fer a tots els agents del territori que es mouen en l’àmbit de l’ordenació urbana, l’urbanisme com a element de cohesió i la millora de les ciutats, els polígons i totes aquelles àrees que configuren el propi territori.

El nomenament de l’arquitecte tècnic Xavier Villacampa, com a director dels Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, ha estat una bona notícia. Entenem que una persona vinculada directament al nostre sector i a la professió, pot tenir una major sensibilitat al voltant d’aquells temes que ens preocupen i pels quals treballem de manera permanent. A la següent entrevista amb ell, posem sobre la taula algunes d’aquestes temàtiques.

El president del COAATT, Adolf Quetcuti, moments abans de l’entrevista amb Xavier Villacampa

Xavier Villacampa. Director dels Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona

Sr. Villacampa, què creu que li cal al nostre territori, de manera especial a les ciutats de Tarragona i Reus com a elements de la conurbació, per garantir un bon futur del Camp de Tarragona?

Al territori estan passant moltes coses. Fa poc l’Estat va anunciar l’inici de la redacció del projecte constructiu de la nova estació intermodal a Vila-seca. Des de la Generalitat hem aprovat els estudis informatius de les dues fases del tramvia que connectarà el Camp de Tarragona així com la licitació del material mòbil de la primera fase. Aquest és un dels primers projectes pensats com a territori conjunt.

D’altra banda, ara estem fent difusió dels treballs previs a la futura redacció del Pla director urbanístic i metropolità del Camp de Tarragona que serà una figura de planejament comú, en principi, dels municipis de Cambrils, la Canonja, Constantí, Reus, Salou, Tarragona i Vila-seca.

Aquests municipis comparteixen una sèrie de particularitats com poden ser el territori agrari, l’activitat econòmica, estructures urbanes, infraestructures generals i locals, espais lliures, molts equipaments comunitaris, etc. que fan necessari un tractament de manera conjunta. Hem estat fent difusió d’aquests treballs en els diferents municipis i properament també els exposarem a la Casa Gasset.

Com s’enfoca el futur creixement del nostre territori a nivell de pla-

nejament? En quin punt estan les polítiques de planejament d’aquesta àrea?

Urbanísticament parlant hi ha diversos temes que s’estan tramitant d’especial rellevància. D’una banda, Tarragona està immersa en el desenvolupament d’un nou POUM que haurà de substituir a les actuals Normes de Planejament.

Les Normes tenen data de caducitat i per tant, no ens podem dormir. La pèrdua de vigència de les Normes sense tindre el POUM aprovat definitivament faria que el Pla General de l’any 1995 fos vigent de nou. Això ja ho vam viure una temporada amb l’anul·lació del POUM del 2013 i no ens ho podem permetre.

També està a tràmit la modificació del Pla Director Urbanístic de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou que segueix el seu curs. Igualment, està en fase de redacció el Pla Parcial que permetrà la futura implantació d’una indústria de muntatge de bateries a Mont-roig del Camp i també està en fase de procés de participació un nou Pla director urbanístic d’activitat econòmica als municipis d’Alió i Vila-rodona per crear un gran polígon logístic.

Pel que fa a les energies renovables, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’està treballant en un document que estudia els punts més adequats per a la implantació de centrals solars fotovoltaiques.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 4 ]

Quina visió aporta un especialista en edificació amb tants anys d’experiència, com és el seu cas, a aquest nou càrrec que ocupa des del passat mes de gener?

Sempre m’he dedicat a perseguir temes i solucionar problemes. Ara és una mica el mateix però a una escala més gran. No faig informes però intento ajudar en el que puc als municipis del meu àmbit i que al territori es quedin el major nombre d’inversions possibles.

En matèria d’habitatge l’experiència acumulada és clau per poder dissenyar més acuradament els programes d’ajudes que ofereix l’Agència de l’Habitatge.

Un dels debats oberts és la necessitat de cohesió i convivència de la zona urbana, cada cop més poblada, amb la zona rústica que té un constant degoteig de persones que aposten per les grans ciutats. Com es pot fer viable aquesta convivència? Quins plans de desenvolupament cal aplicar?

Els planejaments a nivell general que s’estan redactant en l’actualitat ja entren a valorar la protecció de determinades zones rústiques, no només a nivell mediambiental sinó dels propis conreus existents.

El producte de proximitat implica l’existència de zones agràries a prop. L’estudi previ del Pla director del Camp de Tarragona que he mencionat abans defineix una sèrie de zones agràries que s’han abando-

L’entrevista nat degut a la proximitat a zones urbanes i les seves expectatives que es poguessin transformar en sòl urbanitzable.

Els planejaments generals i supramunicipals han d’entrar a valorar quins d’aquests terrenys no seran susceptibles de transformació urbanística i per tant els hauran d’atorgar un ús preferentment agrícola. És necessari i molt important preservar-los.

L’estació intermodal és un dels projectes del territori que han d’aportar i molt en el seu desenvolupament i vertebració. Com possibilitem aquesta relació entre les infraestructures i el creixement que aporten en conjunt?

La ubicació de la nova estació intermodal a Vila-seca fa que tinguem dos estacions de l’AVE al Camp de Tarragona.

Tot i que una està enfocada a l’eix Barcelona Madrid i l’altra a l’eix Mediterrani és innegable que sorprèn l’existència de dos estacions tant a prop.

Sí que és cert que perquè faci la funció d’estació intermodal ha d’estar el més a prop possible de la línia de regionals i per tant, la ubicació proposada compleix aquesta premissa. Ara s’han de proporcionar les infraestructures necessàries perquè els terminis per accedir a les dues estacions sigui el mínim possible i es faci d’una manera àgil i eficaç. I en aquest sentit el futur tramvia té un paper protagonista. Serà important que els terminis d’acabament d’ambdues infraestructures no difereixin molt en el temps.

Com es pot aconseguir una bona integració de les noves tecnologies a la normativa urbanística? Amb la implantació de certes instal·lacions, ecoeficients, com les plaques fotovoltaiques, els molins de vent o els aparells d’aire condicionat, es fa necessari un marc legal que faciliti les coses i que, fins i tot, sigui flexible.

La normativa vigent de plaques solars fotovoltaiques dona màniga ampla per col·locar-les en la majoria de llocs amb excepció dels nuclis protegits. Això té

Xavier Villacampa i membres de l’actual Junta de Govern del COAATT

bastant de sentit perquè el que diem “la cinquena façana” avui en dia es veu des de molts llocs. No tant sols des de programes amb fotografies aèries (Google Earth, etc.) sinó també des de l’impuls que s’està donant a llocs de les ciutats amb vistes aèries agradables (p. ex. el Pretori de Tarragona).

S’ha de tenir sensibilitat a l’hora de col·locar, no tant sols plaques solars i aparells d’aire condicionat, sinó també xemeneies i antenes de tot tipus. Les normatives en definitiva el que han de fer és procurar mitjans perquè la correcta ordenació del paisatge i les necessitats dels edificis coexisteixin. Cal estudiar amb profunditat la compatibilitat de les energies renovables amb els nuclis i edificis catalogats i els seus entorns.

Tot i que aquesta és una competència Municipal, sota el seu parer com es poden agilitzar les llicències d’obres?

En la meva opinió les administracions som massa intervencionistes. Totes les normatives busquen que algú controli a aquell algú que ja controla. No només a nivell tècnic, sinó que a nivell administratiu també; el visat controla que el projecte s’adeqüi a la normativa, els ajuntaments també, les OCT controlen als tècnics, etc.

Al final tothom acaba tenint una assegurança per si de cas. S’ha de potenciar el control posterior enlloc de l’anterior i tothom ha d’assumir la responsabilitat que té i, en conseqüència, remunerar-la correctament.

Crec també que la informàtica ha de jugar encara un paper més protagonista; tot sembla estar digitalitzat però encara s’han de simplificar processos.

A nivell d’informes sectorials s’han de poder solapar alguns processos que ara per ara la llei no permet.

Quines fórmules hi ha per a millorar la interconnexió de l’administració i els col·legis professionals? Que aporten o poden aportar els col·legis professionals, i en especial el COAATT, al territori?

Sempre he valorat moltíssim el paper que desenvolupen els col·legis. Sóc una persona pro col·legis i crec que queden molts camps de col·laboració entre les administracions i el COAATT però potser el principal sortirà de la recent modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme que va incorporar la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat i que permetrà, quan s’aprovi el seu reglament, agilitzar l’habilitació dels col·legis professionals i les ECA en l’emissió dels informes d’idoneïtat tècnica.

Aquest fet permetrà concedir llicències amb molta més diligència en els municipis que tinguin un planejament senzill, tot i que crec que en altres on l’aplicació del planejament sigui més complexa, podria no ser tant avantatjós. En tot cas, crec que al nostre col·legi no se li escaparan les oportunitats de col·laborar amb l’administració que sortiran.

Nascut a Tarragona, Xavier Villacampa és graduat en Arquitectura per la Universitat Rovira i Virgili i en Arquitectura Tècnica per la Universitat Ramon Llull i la Universitat Politècnica de Catalunya. També ha cursat un postgrau en Dret Urbanístic a la Universitat Rovira i Virgili.

Fins al seu nomenament, exercia de tècnic municipal d’urbanisme i informes de llicències a l’Ajuntament de Tarragona, posició que ocupava des de l’any 2001. També era membre de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, com a representant del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Paral· lelament, també ha realitzat projectes i direccions d’obres com a arquitecte i arquitecte tècnic; i ha estat coordinador i professor del curs de preparació per a oposicions per a tècnics que realitza periòdicament el COAATT.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 5 ]

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 1r quadrimestre 2023 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU BAIXA UN 37% RESPECTE L’ANY ANTERIOR Entre gener i abril de 2023, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial baixa al voltant d’un 37%, respecte el mateix període de 2022, i arriba als 213 habitatges nous iniciats.

Respecte el nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 77 habitatges nous acabats, un 40 % menys respecte al mateix període de 2022.

Segons els registres d’obres visades/registrades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i abril de 2023, el nombre d’obres de nova planta destinades a habitatge gairebé iguala els valors de 2022, i en canvi baixa més d’un 37% el nombre d’habitatges nous iniciats.

1.000 Primer quadrimestre La inversió baixa també un 13% i arriba als 900 37 milions d’euros, gairebé sis menys dels comp800 tabilitzats al primer quadrimestre de 2022.

Núm.d’habitatges nous iniciats

700

Habitatge residencial nou (Gener – Abril)

600 500

1r quadrimestre 2022

1r quadrimestre 2023

%

Número d’obres de nova planta

139

140

0,72%

Número d’habitatges nous

339

213

-37,17%

400 300 200 100 0

Font: COAATT i CGATE

Núm. d’habitatges nous acabats

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 Font: COAATT i CGATE

LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC BAIXA MÉS D’UN 65% I ARROSEGA A LA BAIXA ELS RESULTATS Entre gener i abril de 2023, s’han iniciat un total de 62 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, dels quals cap es troben dins la tipologia de bloc aïllat i 62 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. L’habitatge en bloc baixa un 65%, respecte el mateix període de l’any 2022.

Habitatge residencial nou visat/registrat a Tarragona. Evolució 1r Quadrimestre 400

Núm.d’habitatges

€ 45.000.000

350

Núm. d’obres PEM

€ 40.000.000 € 35.000.000

300

€ 30.000.000

250

€ 25.000.000 200

€ 20.000.000

150

€ 15.000.000

100

€ 10.000.000

50

€ 5.000.000

0

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

€0

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 6 ]

L’evolució a mig termini, tant pel que fa a obres com a nombre d’habitatges, creix des de 2013. El mateix podem dir de la inversió econòmica, la més important des de 2010, excepte el 2022 quan va arribar gairebé als 40 milions d’euros, com podem veure al gràfic de l’esquerra.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar iniciat, les dades són gairebé les mateixes que les recollides al mateix període, 1r quadrimestre de 2022.

Gabinet Tècnic 1r quadrimestre

Unifamiliar

En bloc

2012

39

292

2013

41

20

2014

34

45

2015

55

36

2016

76

112

2017

80

15

2018

98

138

2019

118

114

2020

119

139

2021

103

142

2022

155

184

2023

151

62

1r quadrimestre

Entre mitgeres

En filera

Aparellades

Aïllades

Bloc entre mitgeres

Bloc aïllat

2012

9

6

4

20

29

263

2013

8

3

6

24

11

9

2014

6

0

6

22

9

36

2015

17

1

6

31

12

24

2016

20

11

15

30

79

33

2017

25

16

2

37

15

0

2018

49

2

1

46

96

42

2019

52

16

2

48

74

40

2020

37

36

2

44

85

54

2021

20

29

2

52

142

0

2022

33

46

0

76

170

14

2023

29

25

10

87

62

0

Distribució per tipus de construcció – 1r Quadrimestre 400 300 200 100 0 2013

2012

2014

2015

2016

2017

2018

Unifamiliar

2019

2020

2021

2022

2023

En bloc

Font: COAATT i CGATE

Per municipis, dels 10 més representatius, Cambrils i Reus són les úniques poblacions on creix el nombre d’habitatges, més d’un 56% i arriba als 36 al primer quadrimestre de 2023. La resta de poblacions queden molt per sota de les xifres d’anys anteriors, tal i com es pot veure a la taula següent.

Nombre habitatges principals poblacions - 1r quadrimestre Població

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Calafell

34

0

0

2

1

2

3

1

55

15

115

7

Cambrils

4

10

42

13

4

15

21

48

46

6

23

36

Cunit

0

1

2

6

0

5

1

1

1

13

21

9

Mont-roig del Camp

0

1

1

0

1

1

5

28

3

3

7

3

Reus

13

9

5

1

9

22

45

43

24

54

11

17

Roda de Berà

2

1

0

1

8

3

4

4

8

7

8

3

Salou

30

1

0

29

4

1

32

8

1

1

1

4

Tarragona

204

11

1

2

81

0

118

23

49

51

4

2

Vendrell, El

0

0

0

1

35

5

4

3

1

13

27

3

Vinyols i els Arcs

2

0

0

0

10

5

2

4

14

3

15

2

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 7 ]

Gabinet Tècnic LA REHABILITACIÓ PUJA PERÒ PER SOTA LES EXPECTATIVES El sector de la rehabilitació, entre gener i abril de 2023, creix al voltant d’un 9%, respecte el mateix període de l’any anterior. Al primer quadrimestre de 2023 s’han encetat 435 obres de rehabilitació.

La rehabilitació continua la tendència positiva des de l’any 2008.

A mig termini gairebé s’han doblat el nombre d’obres. La inversió econòmica també s’ha multiplicat, passant dels 12 milions d’euros als gairebé 30, entre gener i abril de 2023.

Tot i el bon comportament, aquestes dades encara no incorporen les inversions que els fons Next Generation, per a la rehabilitació energètica, han de suposar.

Obres de rehabilitació visat/registrat a Tarragona 1r Quadrimestre 500 450

347

350 300 250

245

309

291

282

265

242

435

€35.000.000,00

399

Núm. Obres

400

€40.000.000,00

458

PEM 355

€30.000.000,00

292

€25.000.000,00 €25.000.000,00

200

€15.000.000,00

150

€10.000.000,00

100

€5.000.000,00

50 0

2013

2012

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

€0

2023

Obres de rehabilitació (Gener - Abril) 1r quadrimestre 2022

1r quadrimestre 2023

%

399

435

9,02%

Número d’obres de rehabilitació

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

En el cas dels 10 municipis més representatius, puja a Cunit, Cambrils, Tarragona i Valls, i baixa a Reus, Salou, Calafell o El Vendrell.

1r Quadrimestre Població

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Calafell

11

7

9

8

9

10

6

11

10

12

27

20

Cambrils

13

25

9

23

20

22

17

19

31

19

21

24

Cunit

6

5

9

4

1

5

10

3

16

11

10

19

Mont-roig del Camp

5

8

5

7

7

7

4

6

7

10

8

2

Reus

17

30

27

22

32

30

24

28

31

36

28

17

Salou

11

10

16

14

8

20

13

18

24

7

26

15

Tarragona

56

81

58

73

75

67

72

90

67

87

61

71

Valls

3

6

3

2

4

5

7

8

7

9

6

7

Vendrell, El

11

4

8

8

7

8

9

3

4

6

18

8

Vila-seca

2

7

5

6

13

15

6

16

5

12

8

7

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

L’ ACTIVITAT PROFESSIONAL PUJA MÉS D’UN 14% Globalment, l’activitat el primer quadrimestre d’aquest any creix al voltant d’un 14%, respecte el 2022, continuant la tendència positiva i sempre des de 2021 per sobre de les 3.000 intervencions.

El projecte i direcció, i la redacció de projectes d’obres associades a la rehabilitació creixen al voltant d’un 1% o 2%, respecte del primer quadrimestre de 2022. Les direccions compartides amb arquitecte i associades a la direcció d’obra nova o gran rehabilitació, baixen un 9% al primer quadrimestre.

Un altre aspecte important que es desprèn de les dades del primer quadrimestre 2023, i que mostren les expectatives del sector turístic en un estiu amb aparences de recuperació, és el creixement de sol·licituds de certificats d’habitabilitat per a la petició de cè-

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 8 ]

Gabinet Tècnic dules. La cèdula és imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol· licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 15%, aquest primer quadrimestre, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a l’estiu de 2023.

Intervencions professionals – 1r Quadrimestre 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

1r Quadrimestre

Tipus d'intervenció

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Certificats d'habitabilitat

1.209

1.183

855

1.208

1.346

1.551

Certificat eficiència

124

104

68

72

87

307

Coordinador durant l'execució de l'obra

232

190

230

291

297

300

Informes, dictàmens i reconeixements

100

120

108

144

181

215

Direcció de l'execució material (Arquitecte Tècnic i Arquitecte)

170

154

181

186

226

211

Projecte / Memòria tècnica o valorada i Direcció

243

225

160

279

199

210

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut

154

150

139

276

175

196

Direcció d'Obra (Arquitecte Tècnic exclusivament)

82

105

116

169

143

138

Certificats

83

77

80

89

108

130

Memòries valorades

52

84

55

40

57

65

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org OBRES AMB GARANTIA INCLOU DES D’ABRIL DEL 2022 LES PETICIONS RELACIONADES AMB EL PROGRAMA D’AJUDES EUROPEES “NEXT GENERATION” Entre gener i abril de 2023, el nombre de sol· licituds realitzades al portal web “Obres amb Garantia” (https://obrascongarantia.com/ca ) arriba a les 225, gairebé un 50 % més que al mateix període de 2021.

La plataforma afegeix, des de finals d’abril de 2022, l’opció de sol·licitar l’estudi de viabilitat dels ajuts “Next Generation” a la rehabilitació energètica. Una opció destinada a comunitats, administradors i propietaris, interessats en sol·licitar-los que, en molt poc temps, és el treball més sol·licitat a la plataforma, per sobre dels certificats d’habitabilitat o els CEE. Durant l’any 2022 es van rebre un total de 110 peticions relacionades amb les Subvencions Next Generation EU, i en el que portem d’any 2023, ja s’han rebut 41 peticions.

Número de peticions OAG

250

225 203

200

160 150

100

133

151 118

119

2020

2021

94

50

0

2016

2017

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 9 ]

2018

2019

2022

2023

Obres amb Garantia OBRES AMB GARANTIA (OAG): Dades any 2022 El COAATT a meitats de 2015 va posar en funcionament una nova eina per captar i dinamitzar el mercat de peticions de particulars per tal de poder posicionar als tècnics a la nova realitat que ofereix el mon dels cercadors d’internet. Així es va crear www. obresambgarantia.com , que va significar un revulsiu en la captació, distribució i gestió de les peticions dels nous clients a través d’internet.

El portal Obrascongarantia.com és una plataforma web del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació.

Té com a objectiu promocionar la tasca dels seus col·legiats. Un fet que aporta garantia i seguretat als internautes que cerquen intervencions tècniques per internet.

Els Col·legis desenvolupen una tasca en favor de la societat i els ciutadans. Així, el Col·legi té com a objectius principals els de: • Regular, ordenar i promocionar el correcte exercici dels professionals col·legiats.

• Verificar el compliment dels requisits legals aplicables.

• Intervenir en casos de conflicte i prevenir l’intrusisme professional i les males praxis en defensa sempre dels ciutadans. Pretén oferir una doble garantia per al client i per al col·legiat.

Hi ha un seguiment, per part del Col·legi, durant el projecte: ABANS - DURANT - DESPRÉS (si l’usuari ho requereix) per garantir que aquest es desenvolupa amb les màximes garanties. A més, també es vetlla per la seva adequació formal i tècnica.

L’any 2022, les dades milloren significativament, superant les de l’any anterior a la pandèmia. Les peticions de pressupost rebudes a ‘Obres amb Garantia’, al 2022, creixen per sobre del 60% respecte 2021, i superen la barrera de les 570 sol·licituds de pressupostos captades pel portal de captació de feines www.obresambgarantia.com.

Tal i com es pot veure al gràfic superior, s’ha Nombre de peticions OAG Tarragona superat ja l’ impacte de la crisi sanitària i es retorna a l’evolució esperada a la plataforma.

Respecte a l’enviament dels pressupostos als clients, un aspecte imprescindible per al bon funcionament del servei d’Obres Amb Garantia, també s’ha millorat molt. Al 2022 s’han enviat 1.383 pressupostos d’honoraris, més del 80% dels sol·licitats. Un objectiu clau per consolidar la plataforma ‘Obres amb Garantia’ i potenciar la imatge de qualitat i professionalitat dels tècnics i els serveis d’ OAG. Aquest any 2022, s’ha incorporat a la plataforma una nova petició de pressupost, lligada amb els projectes de rehabilitació energètica: “Subvencions Next Generation”. Aquests ajuts tenen per objectiu bàsic que els edificis d’habitatges redueixin un mínim del consum d’energia primària no renovable i un mínim de reducció de demanda, segons zona climàtica.

Aquesta nova petició, vinculada al tràmits dels Fons, ha suposat una de les peticions més importants i demandades d’aquest darrer any.

A més destaquen per la pujada i la seva representativitat en les peticiones els certificats d’habitabilitat, els certificat d’eficiència energètica i les relacionades amb obres de rehabilitació.

Número de peticions realitzades Tipus de treball

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

% 2022/2023

Subvencions Next Generation EU

-

-

-

-

-

-

-

110

Cèdula Habitabilitat/Certificat d’antiguitat

60

89

132

154

163

75

61

72

18%

Cèdula Habitabilitat + Certificat d'Eficiència Energètica

-

-

-

8

51

38

53

80

51%

Informe pericial

5

27

26

28

31

36

53

58

9%

Taxacions

5

36

28

24

49

31

37

26

-30%

Certificat Eficiència Energètica

26

39

40

28

46

29

31

60

94%

Habitatge

20

16

30

40

44

31

24

38

58%

Casa

9

7

9

16

22

21

24

24

0%

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE-IEE)

39

77

123

136

39

22

22

31

41%

Llicència d'activitat

-

16

16

15

23

10

18

29

61%

Façanes/Cobertes

-

-

-

1

6

10

8

12

50%

Comunitat de Propietaris/Accessibilitat

5

8

16

10

5

5

6

6

0%

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 10 ]

Obres amb Garantia Piscina

2

1

1

3

7

9

5

5

0%

Locals comercials i oficines

6

5

3

3

10

5

3

6

100%

Magatzem/Naus

2

3

1

7

2

6

3

5

67%

Enderrocs

1

2

1

4

4

2

3

50%

Seguretat en l'obra

-

-

-

-

-

1

1

3

200%

Excavacions

-

1

1

-

3

-

1

-

-100%

Cuina

1

5

4

3

7

4

-

2

0%

Bany

1

3

3

5

6

-

1

0%

Garatge

-

3

-

2

3

-

-

0%

-

A nivell global el nombre de peticions de pressupost d’honoraris professionals realitzats al 2022 creix per sobre del 60%, respecte 2021. Passant de les 352 sol·licituds realitzades al 2021, a les 571 sol·licituds al 2022, el que suposa un dels majors increments d’activitat des de la creació de la plataforma.

L’any ha estat marcat per la posada en funcionament, a finals d’abril, de les subvencions a la rehabilitació energètica d’habitatges, i la reducció d’impostos i taxes, supeditades també a l’eficiència. La redacció de Certificats d’Eficiència Energètica (CEE) i també les rehabilitacions, són les activitats que més han crescut, fins a un 94% en el cas dels CEE. Fora de l’àmbit de la subvenció, les comunicacions de noves activitats pugen per sobre del 60%, respecte 2021.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 11 ]

Obres amb Garantia Certificats i Informes són encara un dels treballs majoritaris a la plataforma. S’ha passat però del 84%, del 2016 i 2017, al 62% que representen al 2022. Els treballs relacionats amb les obres de rehabilitació han arribat al 2022 a les 181 peticions i és amb una important diferencia el més demanat.

Rehabilitació vs. Obra nova a OAG

També al 2022, el Certificats d’Habitabilitat han passat d’una posició molt rellevant al conjunt de peticions, a ocupar un tercer lloc per darrera de la rehabilitació, la tramitació de subvencions i els CEE. La petició de pressupostos d’honoraris per treballs relacionats amb l’obra nova: direccions i coordinacions, especialment, no es modifiquen. Al 2018 van experimentar un canvi important i des de llavors oscil·len entre el 26 i 31 peticions anuals.

La gestió de les subvencions Next Generation per a la rehabilitació energètica és un dels treballs més sol·licitats a la plataforma des de que van començar a funcionar a l’abril. El màxim de peticions les trobem entre setembre i novembre, just abans del tancament del tràmit al desembre i s’espera que continuïn creixent durant tot l’any 2023 i que sigui una tendència en el futur.

A nivell d’operativa, per al col·legiat/da que forma part del portal www.obresambgarantia.com , s’han millorat les prestacions en el posicionament a internet, comunicacions i eines de control sobre les sol·licituds acceptades que pretenen anar millorant la captació i gestió de les feines aconseguides pel portal per al nostres tècnics.

Cal dir que el portal requereix de nous tècnics per a poder oferir professionals a les sol·licituds de feines que es veuen incrementades cada any. Per apuntar-se només cal anar a l’apartat de la web o enviar la petició a: gabtec@apatgn.org

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 12 ]

pots fer El teu web de confiança on garanties! màximes obres i reformes amb les

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

UPOSTOS G S S E R P 3 A S IN F A IT IC SOL·L

RATUÏTS!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 13 ]

Actualitat col·legial Adolf Quetcuti: “Fent pedagogia dels rols que té un arquitecte tècnic és com s’arriba a definir la necessitat de la seva labor” El 2023 és any d’eleccions al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Al mateix temps, perquè acaba l’actual mandat, toca fer balanç dels darrers quatre anys, un període marcat per fets com la pandèmia de la Covid-19, els canvis de funcionament que ha provocat o les oportunitats generades amb la nova normalitat. En aquesta entrevista, parlem de tot i més amb el president del COAATT, Adolf Quetcuti.

Adolf Quetcuti. President Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona la professió, en l’augment de consultes per les subvencions Next Generation EU o el constant creixement de peticions de feines de professionals al nostre portal Obres amb Garantia, símptoma més clar que els ciutadans volen posar-se en mans de professionals qualificats.

Adolf Quetcuti, a la seu del COAATT

Sr. Quetcuti, a grans trets, perquè després ja entrarem en detall, quin balanç en fa d’aquest mandat al capdavant del COAATT, com a president?

Han estat quatre anys molt especials marcats per una època convulsa i d’incertesa, derivada de la pandèmia de la Covid-19, però també ha estat un període ric en experiències i de creixement del nostre Col·legi i de recuperació del sector. L’obra nova ha començat a remuntar i la rehabilitació s’ha consolidat, demostrant que cada cop hi ha major cultura del manteniment i que part de la societat aposta per la millora del seu habitatge, beneficiant a l’estat general del parc immobiliari que, malauradament, té encara una part important d’immobles buits, en desús i en mal estat.

Pel que fa a l’activitat i suport col· legial, també ha augmentat i això ens satisfà perquè és evident que la figura de l’arquitecte tècnic, de l’aparellador, és necessària en tants moments. No només per la part de gestió i tramitació, sinó també en la representació i defensa de

Cal agraïr la dedicació i implicació d’aquests quatre anys a l’equip de treballadors i treballadores del Col·legi i molt especialment a tots els membres de la Junta de Govern que han estat al davant de situacions d’incertesa, que mai ens havíem trobat. Yolanda Fernández, Xavier Llorens, Gemma Blanch, Jordi Roig, Júlia Oriol, Marià Montoro, Marc Anglés, Ivan Fernández i Pere Vinaixa, moltes gràcies per la vostra dedicació i compromís envers el col·lectiu. Tots plegats hem intentat afrontar de la millor manera possible les grans incerteses i fer front i treballar pels reptes i la defensa de la professió i el territori.

Des de l’inici del mandat, al 2019, el nostre Col·legi ha treballat per fer un salt qualitatiu de la projecció de la nostra professió a la societat, per a situar-la al lloc que li pertoca, però especialment perquè fent pedagogia dels rols que té un arquitecte tècnic en el dia a dia en la construcció i tots els camps que l’engloben, és com s’arriba a definir la necessitat de la seva labor.

Ha estat, també, un període sotmès a molts canvis normatius que han requerit d’un treball concret i constant per a la defensa de la professió.

Sí. Teníem clar des del començament de mandat que el nostre és un ofici que està sotmès permanentment a canvis normatius i que els professionals que l’exerceixen tenen la voluntat de formar-se

Tag 1r quadrimestre 2023 [ 14 ]

contínuament per avançar, de manera paral·lela a les exigències del marc legal i normatiu, amb les noves tecnologies i les eines de comunicació que tenen al seu abast. Un aparellador, un arquitecte tècnic o un enginyer d’edificació, només poden ser competents i competitius si ho fan sota el paraigües de les normes, amb plena formació i preparació.

I al final, per assolir cada repte individual que suposa cada persona, però sumat a aquell col·lectiu, són del tot necessaris els òrgans col·legials com el COAATT que aportin eines de formació i informació, fent de transmissors amb les administracions i facilitant una millor ordenació de l’exercici professional. És sabut que, per Llei, els col·legis professionals tenim atribuïdes diverses funcions públiques que desenvolupem sota el rol d’Administració Pública que se’ns ha atorgat. Per aquest motiu hem de seguir treballant per tenir el major marc legal que ens empari però també la millor relació entre el professional i la feina que realitza, essent el millor interlocutor amb el ciutadà.

Façana del COAATT, a la Rambla President Francesc Macià de Tarragona.

Una de les eines que permet fer una major defensa de la professió de cara a la societat, és el portal Obres Amb Garantia, que està en constant creixement i que altres Col·legis d’Arquitectes Tècnics de

Actualitat col·legial l’Estat han volgut posar també en funcionament.

Realment, aquesta va ser una aposta molt bona que ha funcionat i que ens ha permès que els professionals qualificats per a fer obres i reformes, gestions i tràmits, com són els arquitectes tècnics, entrin a les llars de tothom i a les empreses que volen posar les seves obres en bones mans. El portal web funciona a un ritme creixent constant i a més l’hem pogut exportar. Primer va mostrar el seu interès en posar-lo en funcionament el Colegio Oficial de Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ) i, més tard, s’hi va sumar el Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Mallorca. En ambdues províncies el portal funciona també amb molt bons resultats.

Al final es tracta de donar relleu a l’excel·lència en la feina que fan els nostres col·legiats i col·legiades, connectar-los amb la gent d’a peu i amb les empreses i, òbviament, fent que siguin aquests agents socials els qui confiïn en nosaltres. És un intercanvi ple de garanties.

Sempre és necessari tenir aquest rol d’agent del territori i generar sinergies amb altres, oi?

Ben cert. Estar presents a estaments importants en la diagnosi i estudi del sector, per exemple, és un dels nostres reptes. Per això formem part de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili amb qui estem col· laborant estretament, tenim relació amb els gremis vinculats al nostre sector, com el Gremi de la Construcció, mantenim un bon diàleg amb les administracions o, per exemple, ajudem en aquells altres projectes que signifiquin fer ciutat i donar-li projecció, com ara la recuperació del refugi antiaeri del Museu Bíblic de Tarragona on hem estat part integrant de la creació del nou accés que s’ha construït per a connectar l’espai esmentat amb la seva sortida a l’exterior. Amb aquestes accions, a més de col·laborar estretament amb la societat, estem empoderant a la nostra professió.

El 2020 va començar tranquil però després tot va canviar i vàrem passar a viure una situació del tot nova a nivell mundial.

Qui ens ho havia de dir. A principis d’any teníem l’esperança de viure un nou període on s’intuïa una lleugera recuperació del sector i es parlava d’optimisme.

Però vam donar pas a mesos d’incertes i de desequilibris. De cop i volta, el món va fer un gir inesperat i ens va obligar

a viure una situació que mai oblidarem, obligant-nos a fer una gestió del moment que no tenia precedents i que reclamava actuar amb urgència.

Des del Col·legi vam anar gestionant aquella crisi sobre la marxa, com requeria el moment en tots els àmbits i sectors.

Vas ser un any de lluita i complicat, un període en que va tocar vetllar pel bé comú i per la salut dels nostres. Va ser, també, un any que ens ha marcat per sempre i que ha canviat moltes situacions donant valor a coses que abans no en tenien massa. Ara, quan fem una mirada enrere, parlar del 2020 és equivalent a parlar d’incertesa, de preocupar-nos per no veure als qui estimem i als amics. Però cal dir que en aquell moment, el COAATT va poder afrontar aquell nou escenari complicat sense deixar de prestar servei cap dia, amb ajudes i increments d’atenció en el servei a distància, amb un notable increment de formació. Vam intentar, i penso que es va aconseguir, mantenir-nos comunicats en tot moment amb els nostres col·legiats i col·legiades, tenint a tot el col·lectiu formats i informat en tot moment.

Gràcies a les noves tecnologies i amb la predisposició de tot el nostre equip, el COAATT va estar preparat per donar i facilitar els serveis, informàticament, a distància i presencialment sempre que es va poder i amb les necessàries mesures de seguretat que tothom va comprendre.

D’alguna forma, el paper del Col·legi va cobrar més sentit en moments com els que desgraciadament ens va tocar viure.

Representant a un col·lectiu professional, proper, on tots ens coneixem, va tenir més raó de ser que mai un Col·legi que gràcies al fet d’estar sanejat i preparat tecnològicament, va ser capaç de donar suport, informació i formació de forma significativa.

La Sala d’Actes del COAATT, remodelada i modernitzada

Van ser nous temps que van permetre també pensar en com afrontar el futur que venia per endavant.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 15 ]

El més important de l’any 2020 va ser passar-lo i no defallir en l’intent, cercant els nous valors dels nous temps que ens esperaven, uns nous temps on el grup, el col·lectiu, va agafar més força, unit, per lluitar millor contra l’intrusisme, la competència ferotge, les restriccions cada cop majors, un major nombre d’incerteses que es combaten sempre amb més informació, més digitalització, més presència als mitjans i més defensa de competències.

En aquells moments, un dels reptes claus per a nosaltres era aconseguir que els col·legiats i col·legiades confiessin més en el Col·legi, que sabessin que sempre hi som però que hi som especialment en aquests moments on s’ha de combatre la incertesa amb suport i el temor amb mesures segures.

Aquella desastrosa època de confinament, de pandèmia i malaltia, de notícies negres i un horitzó obscur, es va anar dissolent tot i que lentament. Al 2021 es van seguir establint sinergies per a fer créixer encara més el Col·legi. Com va anar?

En aquell moment havia passat el més dur i l’horitzó que teníem per endavant era més amable. Es divisava una recuperació, tot i que lenta, i això ens esperonava a no defallir. Això va ser, de manera rellevant i no podem oblidar-ho, gràcies a la feina feta mesos enrere pel personal sanitari, per molts altres col·lectius, però també per les famílies que, cadascuna a casa seva, van estar al peu del canó. Entre aquestes famílies, la dels aparelladors i arquitectes tècnics.

Per tant, aquell bri d’esperança amb què començàvem el nou any, ens va portar a construir noves relacions, nous ponts de diàleg, noves sinergies. Teníem sobre la taula l’informe d’Euroconstruct que preveia una pujada del sector en més del 15% i que ens deia que la nova construcció, pel seu creixement natural, i la rehabilitació per l’impuls dels fons europeus Next Generation enfocats en la rehabilitació energètica, tendien a créixer notablement. Era en aquest moment quan enteníem que, tocava centrar-nos de manera especial en el missatge de la cultura del manteniment i fer-ne pedagogia.

Ens tocava generar el discurs social de la necessitat de posar al dia les nostres llars, els nostres habitatges com a entorn més proper, aquell entorn que ens ha aixoplugat i que hem de protegir, re-

Actualitat col·legial habilitar i reconvertir. Enteníem, i encara ho defensem, que els Fons Next Generation eren una molt bona oportunitat i ens donaven bones perspectives de futur per fer les coses millor amb un protagonisme que havíem d’aprofitar. Tocava donar una empenta a aquella nova transformació que prometia més rehabilitació, més regeneració dels espais urbans, que esperonava a pensar en les nostres ciutats i pobles com un lloc per viure, més sostenible, més proper.

Parlant dels fons Next Generation EU, l’any 2022 va ser el moment de recordar a tots els propietaris i a les comunitats que tenien accés a aquestes ajudes europees que, gràcies a elles, es pot regenerar i rejovenir el parc immobiliari amb la rehabilitació dels habitatges, passant les inspeccions tècnics d’edificis (ITE) i aconseguint els certificats d’eficiència energètica.

Hem de ser conscients que els Next Generation EU són una oportunitat única per a disposar d’un parc d’habitatge sostenible però, amb tot, la seva implantació no està sent fàcil i s’ha d’exigir més eficiència a les Administracions en la seva gestió i tramitació per aprofitar aquesta oportunitat única de transformació de la cultura de la rehabilitació, de manteniment.

Pivotant al seu voltant, com a elements indispensables si volem un bon futur per al sector, hem de pensar que conceptes clau com el Llibre de l’Edifici Existent, la Inspecció Tècnica d’Edificis o els Certificats d’Eficiència Energètica de l’edifici, han vingut per quedar-se i cal aprofitar la seva existència per presentar-nos a la societat com als veritables Tècnics de Capçalera dels nostres edificis.

Però els resultats del primer any de l’arribada del fons Nex Generation EU no són massa bons.

Sí, diguem que el primer any s’ha tancat amb números dolents si tenim en compte el número d’habitatges que po-

dien acollir-s’hi i aquells que finalment ho han fet. La realitat és que a la província de Tarragona hi ha 115.700 edificis construïts abans de l’any 1981 que són aquells que presenten carències més greus en l’àmbit d’estalvi energètic i a les seves instal·lacions. Per tant, tots els propietaris d’aquests immobles podrien haver sol·licitar les ajudes d’eficiència energètica inclosa als fons Next Generation, però en aquest primer any a les comarques de Tarragona tan sols s’han iniciat 23 tràmits del total de 105 que s’han fet a tot Catalunya on, vista la xifra, també es pot parlar de números dolents.

La realitat és la que és i no es pot camuflar ni amagar.

Com és tradueix això? Doncs amb la necessitat de tenir una major coordinació amb qui ens atorga les ajudes, la Unió Europea, i les diferents administracions intervinents en aquest procés, començant pel govern espanyol que ha de delegar en les comunitats autònomes perquè aquestes, al seu moment, instin als ajuntaments a col·laborar en la tasca de difusió per aconseguir que tots els beneficiaris potencials sàpiguen de la seva existència.

Fer pedagogia, explicant que si tens la ITE en regla i disposes del certificat d’eficiència energètica pots optar a les subvencions, és cabdal en aquests casos si no volem que aquest tren de les ajudes passi de llarg.

Parlem d’un tema que preocupa darrerament, com és la manca de tècnics al sector de la construcció.

Falten arquitectes tècnics, aparelladors, per afrontar la demanda actual de construcció i de projectes ja siguin públics o privats.

Aquesta crida l’hem fet veient la situació actual que ve marcada per un increment de la demanda de mà d’obra de professionals titulats per part d’em-

preses constructores o promotores. Perquè ara mateix hi ha una forta demanda de professionals qualificats per part d’aquestes i també existeixen un notable nombre de places de funcionaris que no es poden cobrir. I aquí hem de tenir en compte dos factors. Per un costat hi ha l’envelliment dels arquitectes tècnics i, per l’altre, el fet que un gran percentatge d’estudiants que es volen dedicar al món de la construcció, opten pel Grau d’Arquitectura però no pel d’Arquitectura Tècnica, sovint per manca d’informació sobre aquest i les seves nombroses sortides laborals.

Pensem que una bona campanya de difusió de la feina d’arquitecte tècnic per a captar a nous estudiants, sempre amb el handicap que Tarragona és l’única capital catalana sense estudis universitaris d’aquesta professió, ajudaria a canviar la situació. En definitiva, demanem la màxima col·laboració de les administracions en la creació de programes de difusió de la professió, una aposta clara de l’estructura educativa per tenir a Tarragona un Grau d’Arquitectura Tècnica.

La d’arquitecte tècnic, és una professió plena de futur i oportunitats.

Per tant, de nou es tracta de sumar esforços entre els agents implicats. És la millor forma de funcionar. Si volem que la nostra professió sigui de futur, toca explicar-la bé als qui han de construir el seu futur. Hem de ser capaços de crear una proposta atractiva que posi de manifest les virtuts d’aquest ofici. Això ho hem de fer manera paral· lela a altres accions que ens ajudin a créixer, amb la consolidació d’un bon model de formació, d’un model tecnològic, consolidant com fins ara la nostra presència als mitjans i defensant la professió tant en l’àmbit privat com en institucions públiques. El futur és nostre si el sabem gestionar.

La Junta de Govern del COAATT en aquest mandat 2019-2023 ha estat composada per (d’esquerra a dreta): Jordi Roig (tresorer), Marc Anglès (vocal), Júlia Oriol (vocal), Yolanda Fernández (vicepresidenta), Adolf Quetcuti (president), Gemma Blanch (comptadora), Francesc Xavier Llorens (secretari), Ivan Fernández (vocal), Pere Vinaixa (vocal) i Marià Montoro (vocal).

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 16 ]

Professió LA FALTA D’ARQUITECTES TÈCNICS I LA NECESSITAT DE CONSTRUIR-SE UN FUTUR

El Camp de Tarragona necessita de manera urgent més arquitectes tècnics per fer front a la demana del sector de la construcció ja sigui en obra privada com també la de caire públic.

Aquesta és una demanda que es fa des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) veient la situació actual que ve marcada per un increment de la demanda de mà d’obra de professionals titulats per part d’empreses constructores o promotores. De fet, ara mateix hi ha una forta demanda de professionals qualificats per part d’aquestes i també existeixen un notable nombre de places de funcionaris que no es poden cobrir.

Aquí cal sumar-hi també l’augment de feines que han d’afrontar els arquitectes tècnics derivades, per exemple, del portal Obres amb Garantia. Aquest, sortosament està en constant creixement como ho demostren les quasi 600 sol·licituds d’obres rebudes l’any passat que són quasi el doble que l’any anterior. Hi ha molta demanda però falten col·legiats per atendre-la.

La realitat però, mirant els factors negatius, està marcada per l’envelliment dels arquitectes tècnics i el fet que un gran percentatge d’estudiants que es volen dedicar al món de la construcció, opten pel Grau d’Arquitectura però no pel d’Arquitectura Tècnica, sovint per manca d’informació sobre aquest i les seves nombroses sortides laborals.

Segons el COAATT, una bona campanya de difusió de la feina d’arquitecte tècnic per a captar a nous estudiants, sempre amb el handicap que Tarragona és l’única capital catalana sense estudis universitaris d’aquesta professió, ajudaria a canviar la situació. Una dada significativa del moment que es viu, és la que marca el número d’arquitectes tècnics que té cada província per cada 1.000 habitants i que, en el cas de Tarragona, és de només 0,7, una de les més baixes de tot l’estat espanyol.

L’actual aposta per la regeneració urbana a les ciutats i la potenciació de la rehabilitació dels habitatges i les obres per al seu manteniment, és un altre factor clau que evidència

la necessitat de mà d’obra dels arquitectes tècnics com a professional, tècnics de capçalera, d’aquestes actuacions.

Des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona es recorda que la demanda de subvencions per a la rehabilitació, per a la creació del Llibre de l’Edifici, les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) o les certificacions energètiques, així com tot allò que engloba als fons Next Generation EU, són realitats no efímeres i que han arribat per quedar-se i anar en augment.

Per tot plegat, des del COAATT es demana la màxima col·laboració de les administracions en la creació de programes de difusió de la professió, una aposta clara de l’estructura educativa per tenir a Tarragona un Grau d’Arquitectura Tècnica i, molt especialment, es fa una crida als qui volen començar estudis universitaris perquè apostin per aquesta feina, la d’arquitecte tècnic, que és plena de futur i oportunitats. El COAATT també considera del tot necessari que la província de Tarragona disposi d’estudis universitaris que facin possible cursar aquí el Grau d’Arquitectura Tècnica.

Pel que fa a la campanya de difusió que proposa el COAATT, adreçada als futurs estudiants que encara no han decidit el seu futur, el que es pretén és explicar-los que gràcies a aquesta professió poden construir-se un bon futur.

També s’argumenta que actualment en aquesta forta demanda d’arquitectes tècnics que hi ha a les comarques de Tarragona, es necessiten directors d’obres, responsables de projectes, caps d’obra, taxadors, pèrits, docents i tantes altres places relacionades amb el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació que ells, els estudiants, poden cursar a la Universitat Politècnica de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona o en altres d’arreu de l’estat espanyol.

Les notes de tall són a l’abast de la majoria i, depenent de la universitat, van del 6,5 als 7,8 punts.

Per últim cal tenir en compte que un estudi recent indica que l’Arquitectura Tècnica és una de les deu professions amb més sortides laborals i això s’ha d’aprofitar.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 17 ]

Actualitat La tecnologia al poder de les bones idees com a essència de la professió i ajuda en el present En un sol any, a la Universitat de Harvard s’han inscrit més persones en cursos per Internet que les que han assistit en aquesta universitat al llarg dels seus 377 anys d’història. Aquesta dada, que pot sorprendre a molts i entrar de pas en una certa normalitat del món actual, no deixa d’evidenciar com està canviant el nostre món, la nostra societat i el nostre entorn més immediat.

Hi ha molts altres exemples: WebMD, un dels principals espais online d’atenció i consulta mèdica, rep més visites en un any que tot el sistema sanitari nord-americà en conjunt. I, aquesta relacionada amb la construcció, a la web WikiHouse, una comunitat va dissenyar una casa que es podia “imprimir” i acoblar per menys de 56.000 euros que, posteriorment, es va construir a Londres. L’empresa d’arquitectura Gramazio & Kohler va utilitzar un grup de robots voladors autònoms per a construir una estructura inicial de 1.500 maons en aquell habitatge.

Tot això ens porta a veure com canvien moltes de les professions i cap a on s’encaminen els futurs dels treballadors en alguns sectors. Per aconseguir aquesta informació només cal llegir el llibre “El futuro de las profesiones” de Richard i Daniel Suuskind que ha publicat Teell Ediciones. Aquesta obra explica com transformarà la tecnologia el treball de les persones expertes en certes matèries, aquelles que han estudiat una carrera i s’han especialitzat però que han d’actualitzar-se de manera constant.

De fet, els dos autors d’aquest llibre ens diuen que, fins fa no masses anys, els arquitectes iniciaven tots els seus projectes des de zero, partint d’una fulla de paper en blanc i emprant eines manuals com ara

compassos, regles i un llapis amb els quals satisfeien als seus clients. Però l’arribada del disseny assistit per ordinador (CAD) va canviar el procés i programes com AutoCAD, Revit o CATIA han substituït aquelles eines manuals per donar pas al que s’anomena “la mort del dibuix”.

Els treballs d’arquitectura se segueixen fent a mida però, ara, des d’un entorn digital. És en aquest on els arquitectes poden moure cada part creada d’un projecte concret a un espai de la pantalla, detallant millor que mai què volen posar en cada espai del planell que abans era de paper i actualment és virtual. Els actuals sistemes permeten que els dissenyadors tinguin major flexibilitat tot i que obliguen als qui són en aquest sector, l’arquitectura i la construcció, a adaptar-se als canvis constants de programes i sistemes.

L’arribada de l’enginyeria assistida per ordinador (CAE o Computer Aided Engineering) ha portat a que els prototips físics d’una possible estructura siguin substituïts per simulacions fetes amb ordinador i es guanya en precisió i rapidesa. Com la tecnologia ajuda i els càlculs quasi mai fallen, es guanya també en un altre sentit: es poden fer projectes més aventurers, agosarats i atrevits.

Els millors enginyers d’estructures aprofiten idees de camps veïns com ara l’aeronàutica i utilitzen tècniques computacionals per a solucionar els seus propis problemes, però els no especialistes disposen de sistemes CAD més senzills i quasi igual de potents. La majoria són a Internet i sovint són gratuïts com ara els programes SketchUp, ChiefArchitect i MatterMachine. Aquests sistemes permeten construir models i dissenys virtuals, des de petits

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 18 ]

productes a cases senceres i convertir-les en planificacions formals.

Igualment, també es disposa d’eines com Designed Exterior, de l’empresa Ply Gem, que és una plataforma gratuïta que ajuda als usuaris a planificar l’exterior d’una casa (les finestres, el revestiment, els canalons i altres elements) així com altres espais web semblants que fan possible construir cuines, planificar banys, construir prestatgeries o inventar-se allò que la ment ha creat primer. Per tancar el llistat d’aplicacions, citem la web WeBuildHomes on qualsevol pot dissenyar un model virtual de casa a partir d’uns simples “blocs de construcció”. Cada usuari por crear, pujar la creació a la xarxa i després el públic general explora tots els dissenys, buscar un que quadri amb el seu pressupost i, quan el trobin, contactar amb els creadors de la web perquè construeixin allò en concret.

Si parlem del món de la maquinària, només cal dir que avui en dia moltes de les màquines i eines utilitzades per a construir edificis estan informatitzades. Ja no funcionen manualment, estan sota les ordres d’un sistema informàtic. Hi ha noves tècniques d’impressió en 3D que permeten imprimir capes de material, una sobre l’altra, fins a crear cases senceres. Una empresa holandesa, DUS Architects, va acoblar una casa feta al 100% per parts impreses mentre, a Minnesota, l’enginyer Andrey Rudenko va connectar per primer cop la seva impressora de formigó per a dissenyar i imprimir un petit castell al patí de darrera de casa.

Per tant, i com a resum, al món de la construcció i de l’arquitectura més concretament, com a la resta de les professions, estem presenciant notables exemples de tecnologia que porten a grans canvis.

Estudi CREIX LA CONSTRUCCIÓ PERÒ HI HA MANCANCES CONCRETES A RESOLDRE

La construcció avança a bon ritme i ho demostren les dades.

L’any 2022, a Catalunya van començar a construir-se 16.311 nous habitatges, un 8% més respecte l’any 2021. Si extrapolem les xifres a les comarques de Tarragona, el percentatge és encara major, superant el 22% en un total de 1.146 habitatges nous iniciats l’any passat.

Aquestes són algunes de les moltes conclusions de l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya 2022 que publica anualment l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), i que analitza les variables de producció, superfície, preu de venda, preu per m² útil i característiques dels habitatges, tant a nivell de províncies com dels municipis censats.

El document en qüestió, analitza els 84 municipis de Catalunya més rellevants en l’àmbit de l’habitatge, censant 928 promocions d’obra nova (87 menys que l’any anterior) i un total de 21.796 habitatges, dels quals 8.181 estan a la venda (un 30% més respecte de l’estudi 2021).

Per províncies, Barcelona registra més promocions d’obra nova i també més habitatges a la venda: 730 promocions i 6.190 habitatges, seguida de la província de Girona, amb 85 promocions i 982 habitatges; la província de Tarragona, amb 81 promocions i 692 habitatges i, finalment, la província de Lleida, amb 32 promocions i 317 habitatges.

El municipi que té una major oferta d’obra nova és el de Barcelona, amb un total de 199 promocions i 1.390 habitatges en venda, seguit per Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Contràriament, els municipis amb menys presència de promocions i habitatges d’obra nova són Piera, la Bisbal d’Empordà, Sant Andreu de la Barca, Valls, Deltebre, Cassà de la Selva, la Seu d’Urgell i Cardedeu.

La superfície mitjana dels habitatges a la venda l’any 2022 als municipis estudiats és de 80,7m². Pel que fa al preu per m² útil en el conjunt dels municipis estudiats és de 4.533 €, un 2,5% més respecte del 2021.

De nou per províncies, s’observa que els habitatges dels municipis estudiats de la província de Lleida obtenen la mitjana més alta de superfície (86,5m²), quedant en darrera posició quant a preu del m² útil (2.351 €). Els municipis de la província de Tarragona obtenen la segona posició en la mitjana de superfície (85,3m²) i se situen en tercera posició quant al preu del m² de superfície útil (2.958 €). Els municipis de la

província de Girona obtenen la tercera posició en la mitjana de superfície (82,5m²), i se situen en segona posició respecte al preu per m² de superfície útil (4.684 €). Finalment, amb la superfície més reduïda (79,6m²) se situen els habitatges dels municipis estudiats a la província de Barcelona, que alhora obtenen un preu per m² útil més alt (4.796 €).

El sector promotor-constructor també s’ha vist afectat per la manca de subministres i l’augment dels costos de les matèries primeres derivats de la guerra d’Ucraïna i la conseqüent crisi energètica, a més de l’evolució de l’IPC, que a Catalunya se situa en el 8% el 2022.

A aquests factors també se li sumen els problemes persistents en matèria d’habitatge: la manca d’estoc, la falta de sòl per edificar i de polítiques públiques que reverteixin aquesta situació, la poca agilitat administrativa, i els efectes negatius de la inseguretat jurídica provocada pels constants canvis normatius, tant a nivell autonòmic com municipal. La suma de tots ells incideix en els increments dels preus en els habitatges de nova construcció registrats a Catalunya.

LES DADES DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Els municipis analitzats en l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya 2022 situen la mitjana de superfície dels habitatges a la província de Tarragona en 85,3m² i una mitjana de preu €/m² útil de 2.958 €.

El número de promocions en oferta als municipis estudiats a la província de Tarragona va ser de 81 l’any 2022, amb 2.084 habitatges, xifra que representa el 8,7% del total de les promocions estudiades a Catalunya. El percentatge d’habitatges que restaven a la venda respecte del total és del 33,2%.

Amb les dades registrades per l’estudi a la província de Tarragona es posa de manifest que l’Àrea Turística de la Costa Daurada té un pes de producció important en la província.

Tot i així, les diferents àrees turístiques de la Costa Daurada registrades en l’estudi de 2022 mostren diferències entre elles.

Els municipis estudiats a l’àrea turística de Costa Daurada Delta de l’Ebre fan que sigui la que registra la superfície mitjana més alta (116,7m²) amb un preu per m² de superfície útil de 1.484 €. A l’àrea turística de Costa Daurada Nord la superfície mitjana és de 83,5m², amb un preu per m² útil de 2.886 €. Per últim, l’àrea turística de Costa Daurada Centre registra una mitjana de superfície de 76,4m², amb un preu per m² de superfície útil de 3.276 €.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 19 ]

Estudi FALTA CONSTRUCCIÓ I HPO DE CAIRE PÚBLIC

Si ens dediquem a les dades exclusivament de la ciutat de Tarragona, l’estudi registra un total de 11 promocions i 517 habitatges, dels quals resten a la venda el 25,3%. El municipi registra una mitjana de superfície de 84,5m², amb un preu per m² de superfície útil de 3.628 €.

Si es fa la comparativa entre les dades registrades el 2022 respecte l’any anterior, en el cas de Tarragona ciutat la variació anual percentual de les mitjanes disminueix en el cas de la superfície dels habitatges, mentre que el preu per m² de superfície útil augmenta: A la ciutat de Reus, l’estudi registra un total de 9 promocions i 75 habitatges, dels quals resten a la venda el 52%. El municipi registra una mitjana de superfície de 97,6 m², amb un preu per m² de superfície útil de 2.305 €.

Si es fa la comparativa entre les dades registrades el 2022 respecte l’any anterior, en el cas de Tarragona ciutat la variació anual percentual disminueix en la mitjana de superfície, mentre que el preu per m² de superfície útil augmenta.

Des de l’APCE, parlant de les dades de Tarragona i respecte de l’impacte que l’increment dels costos de construcció té sobre el preu de l’obra nova i com els promotors tarragonins han assumit gran part d’aquest cost, es valora de manera positiva el repunt d’activitat a les Terres de l’Ebre però s’insisteix en què hi ha zones a Tarragona on no s’està construint o la necessitat persisteix. Es parla, en aquest cas, de llocs on són necessaris habitatges per joves, per la gent gran o per a famílies de nova creació. Els llocs concrets són el Priorat, la Ribera, la Terra Alta, l’Alt Camp o la Conca de Barberà, on hi ha col·lectius que no poden accedir a habitatges de millora i que es troben que han de marxar per aquesta manca d’oferta. L’informe conclou que si les famílies no es poden assentar en aquests territoris, de retruc se’n ressentirà el comerç local, les escoles i els equipaments, que acabaran decaient.

Una altra preocupació que es destaca a l’informe de l’APCE és la manca de promoció d’habitatge de protecció oficial (HPO) a Tarragona, ja que s’assegura que gairebé no s’ha fet cap habitatge protegit a la província en els darrers 15 anys i, el poc que s’ha fet, ha anat a càrrec del sector privat. Com a solució al problema es puntualitza, a mode de recordatori, que cal que les administracions desenvolupin nous plans d’habitatge protegit amb revisió del mòdul, la rebaixa dels costos associats al sòl i ajuts a fons perdut, juntament amb fórmules de col·laboració publicoprivada que n’incentivin la construcció a tot el territori.

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 20 ]

Estudi L’APORTACIÓ DE LES DONES A L’ECONOMIA ESPANYOLA Lamentablement, al mercat de treball arreu d’Espanya, i en el còmput total de l’activitat econòmica del territori, persisteixen encara les importants desigualtats que perjudiquen notablement les dones treballadores, ja siguin assalariades, treballadores per compte propi, emprenedores o empresàries. Aquesta realitat es produeix per dos motius. En primer lloc, és resultat d’una activitat profundament segmentada des d’un punt de vista sectorial o industrial. Per l’altra, és fruit de l’omissió d’un conjunt important d’hores de treball en la comptabilització de l’activitat econòmica general, bàsicament relacionades amb el temps de treball no remunerat i, per tant, realitzat principalment per dones.

Un estudi publicat per la patronal PIMEC posa de relleu l’aportació que fan les dones, en conjunt, a l’economia espanyola. En aquest informe es fa una estimació del valor de l’aportació de les dones en l’economia espanyola. Els resultats d’aquesta estimació posen en relleu la gran quantitat d’hores de treball que les dones dediquen a tasques no remunerades en aquest país. Aquesta càrrega addicional d’hores de treball deriva en el fet que, de mitjana, les dones assumeixin una càrrega total de treball equivalent a una jornada de treball addicional a la setmana sobre el temps de treball total realitzat pels homes.

Paral·lelament, els càlculs realitzats per la monetització d’aquest temps de treball indiquen que la contribució de les dones a l’economia total d’Espanya iguala l’aportació dels homes i fins i tot la pot superar en absència de fonts de discriminació.

Tot i aquesta evidència, es constata també que les decisions de suport als sectors econòmics es prenen exclusivament amb criteris d’eficàcia econòmica, prevalent aquells sectors que tenen una contribució més gran al valor total de la producció i un efecte d’arrossegament més gran. La primacia d’aquests criteris rarament afavoreix sectors on hi ha una important dotació de força laboral total femenina.

Nosaltres ens hem volgut centrar de manera especial en algunes de les dades més rellevants parlant de les dones, l’àmbit laboral i la construcció. Una primera xifra ens indica que més del 42% de les dones ocupades es reparteixen en tres branques: comerç, educació i activitats

sanitàries i de serveis socials. Aquestes tres branques d’ocupació compten amb una presència majoritària femenina. Per contra, en branques com les indústries extractives i la construcció —sobretot, en aquest darrer cas— les dones representen una part molt minoritària de la feina.

Per altra part, l’anàlisi de l’evolució de la xifra d’ocupats a Espanya entre els anys 2008 i 2022 revela resultats d’interès. En primer lloc, l’augment del total de persones ocupades (2%) es relaciona amb la creació de llocs de treball exercits per dones (gairebé 850.000), que compensen la destrucció d’ocupació masculina (437.000 llocs de treball). L’evolució dels sectors per branques econòmiques també és diferencial. Per exemple, la major destrucció d’ocupació es localitza en la construcció, que va perdre 824.000 llocs de treball entre 2008 i 2022, especialment quan la crisi derivada de la bombolla. L’elevada proporció de treballadors masculins en aquest sector (superior al 90%) explica la pèrdua més gran d’ocupació entre els homes en el mateix.

El contrari passa en sectors com les activitats sanitàries i de serveis socials, que van experimentar un notable augment de l’ocupació, amb 550.000 llocs de treball addicionals, un 80% dels quals són llocs exercits per dones.

Per altra part, les dones amb prou feines arriben al 35% dels llocs de direcció d’organitzacions públiques i privades.

Per contra, suposen gairebé el 80% de les persones ocupades als serveis de salut i cura, així com dels treballs no qualificats. A més, la participació de dones en aquests llocs directius gairebé no ha variat en l’última dècada. També en aquest grup d’ocupació es detecta certa segregació horitzontal, ja que les dones directives es concentren particularment en

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 21 ]

llocs directius de departaments administratius i comercials, mentre que la direcció de producció i operacions concentra bona part dels directius masculins. En el cas del sector de la construcció, segons aquest estudi de PIMEC, un 97,8% dels treballs qualificats de la construcció —excloent aquell que fan els operadors de màquines— els realitzen homes mentre les dones suposen tan sols un 2,2%. La xifra augmenta al 27,8% en l’apartat de peons d’agricultura, pesca, construcció i industries manufactureres però no s’ajusta a una realitat concreta, especialment perquè en aquest apartat s’inclou el món agrícola i són moltes les dones que treballen al camp i molt poques les que són a peu d’obra en la construcció.

Si parlem dels salaris, a la construcció els homes cobren de mitjana un 10% més que les dones en la majoria de casos quan parlem de càrrecs directius, i un 21% més en el cas dels treballs de peonatge a indrets com el camp o les obres.

Com a conclusions i reflexions de l’estudi de PIMEC, s’assenyala que el còmput de l’activitat productiva en un territori invisibilitza un important nombre d’hores de treball que tenen valor econòmic. Per tant, cal avançar en l’estimació d’aquesta càrrega de treball, de manera que se’n pugui monetitzar el valor econòmic i estimar el cost ocult subjacent a l’activitat productiva, que recau fonamentalment en les dones.

Per acabar, també es matisa que els repartiments de temps de treball —remunerat i no remunerat— continuen sent asimètrics. Per tant, cal també avançar en el disseny de mesures de corresponsabilitat que permetin repartir temps i càrrega de treball perquè dones i homes puguin tenir un exercici professional en igualtat de condicions.

NECESITAMOS UN PACTO ENTRE LA CONSTRUCCIÓN Y EL PLANETA.

Mismas prestaciones que un hormigón convencional Hasta un 70% menos de CO2 www.lafargeholcim.es/ecopact-hormigon-sostenible

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 22 ]

Rehabilitació EL CELLER VALL LLACH: del rècord a la recuperació i la renaixença

Façana principal del Celler Vall Llach

El 10 de gener de 2021 la Borrasca “Filomena” va fer que col·lapsés la coberta del Celler Vall Llach, ubicat a Porrera, degut a la gran quantitat de neu que s’hi va acumular. Sota la runa van quedar els dipòsits, les tines, la premsa, la màquina d’etiquetar... Es va perdre altra maquinària, tines i ampolles de vi de 2018, 2019 i 2020. Però sobretot, el que es va perdre, va ser el valor emocional i sentimental del Celler.

L’equip d’arquitectura GLAP Arquitectes (Àlex Briñón, Gemma Daunis i Josep Maria Iglesias), juntament amb l’estructurista Josep Lluís Serven Pascual, van ser els encarregats de dissenyar el projecte amb la col·laboració d’Egavic per al disseny de les instal·lacions.

Es planteja una situació excepcional amb dues grans premisses: el temps i la ubicació.

Un altre condicionant del projecte és la seva ubicació. La particularitat d’aquest projecte és el seu desenvolupament en un entorn urbà, de casc antic, on la seva percepció i presència és inevitable i, a més, l’activitat s’ha de desenvolupar en convivència amb l’edifici existent “La Final”, com ho feia l’anterior Celler. Es tracta d’un edifici catalogat d’habitatges, el qual data de 1881, amb un notable valor patrimonial. Està situat a la Plaça de Catalunya, delimitat per l’Avinguda de Vidal i Barraquer i el Carrer de Rossend Giol. És una construcció de grans dimensions, d’aproximadament 1.000 m2 que es desenvolupa en 4 plantes. L’accés principal del Celler és a través de la porta principal de “La Final”, mentre que l’accés a les plantes superiors són per les portes secundàries que comuniquen amb dos nuclis d’escales.

Es projecta un nou edifici, les proporcions del qual siguin adaptades a l’escala de l’entorn del nucli urbà, sense deixar de costat el caràcter industrial propi de la seva activitat.

Aquest, es separa sensiblement de l’edifici “La Final” per generar un nou espai de terrassa en planta primera que, per un costat, dignifica i respecta la façana posterior de “La Final”, i per l’altre proporciona un espai exterior a la nova sala de tasts des del qual s’obre el Celler directament al paisatge de vinyes ubicat en l’entorn de Porrera.

Dues imatges que mostren com s’ha anat construint l’estructura de la nau central

Aquestes imatges aèries permeten veure l’evolució dels treballs a l’edifici de Celler

En primer lloc, la propietat expressa la necessitat que part de la construcció del Celler estigui executada el mateix setembre, ja que no disposa de cap altre lloc per a l’elaboració del vi i el seu emmagatzematge. De cara al plantejament de la nova construcció és un gran condicionant, ja que es requereix d’uns sistemes constructius preindustrialitzats que agilitzin la posada i execució en obra.

L’edifici s’organitza en 3 volums: L’entrada principal a través de l’edifici històric “La Final”, un volum principal i més baix dedicat a l’elaboració del vi i un tercer volum més alt dedicat a l’etiquetatge, l’emmagatzematge i distribució, que es comunica amb els dos carrers per oferir sortides de mercaderies.

La geometria de la coberta busca la voluntat d’integració en el seu entorn, projectada a dues aigües, però amb la particularitat de que és asimètrica. D’aquesta manera, es resol en el seu interior una escala industrial dedicada a l’elaboració del vi i alberg de tines de grans dimensions i, una vessant més acotada buscant una escala humana que proporcioni una relació directa del Celler amb el carrer de Rossend Giol, de pas de vianants.

La llum i la transparència també són elements que tenen un paper important en el disseny. Les grans obertures s’han orientat a nord, per aconseguir una il·luminació indirecta, i es generen entre el decalatge de les altures dels diferents volums i la transparència que busca que hi hagi continuïtat visual entre els diferents volums i espais que conformen el Celler i una relació directa amb el carrer de vianants Rossend Giol, que té la voluntat de mostrar i relacionar el Ce-

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 23 ]

Rehabilitació ller amb el poble. Per contra, la façana que dóna al carrer principal, de caràcter rodat i orientada a sud-est, es tracta de manera molt opaca, deixant obertures a la part superior per poder generar ventilació creuada. Totes les obertures que donen als carrers s’han protegit amb gelosies de totxo massís semimanual.

L’interior del Celler Vall Llach evidencia que la remodelació ha estat a fons i que, com a la part exterior de l’immoble, s’han cuidat tots els detalls

Moment de les obres, en la fase inicial de la reforma de l’immoble malmès al gener de 2021

L’obra es va iniciar el febrer de 2021, amb la retirada de tota la runa de l’antic Celler. El maig de 2021 s’iniciaven els treballs per a la reconstrucció. L’objectiu era clar: s’havia de poder fer la verema d’aquell any al Celler. Aquest va ser el camí crític de l’obra. S’havia de finalitzar l’estructura i coberta per a poder fer “aigües fora” abans de l’entrada del raïm, que en aquell any, per temperatures i climatologia, s’havia de produir al setembre.

El disseny constructiu es pensa des de la vessant d’optimitzar el temps però buscant materials que es relacionin amb l’activitat. El punt crític va ser la preparació de la fonamentació, ja que el disseny ens obligava a generar pòrtics amb unions rígides sobre uns murs existents de pedra. Per evitar tenir una base de pilars articulada, es van dissenyar dues bigues de recolzament de formigó armat recolzades sobre els murs perimetrals, lligades a unes bigues centradores perpendiculars a cada base de pilar, tot rigiditzat amb una llosa preparada per rebre el pes de les càrregues industrials previstes.

Es selecciona l’acer i la fusta com a materials principals de la nova estructura, elements molt presents en l’elaboració del vi. L’estructura principal consta de pòrtics d’acer, premecanitzats en taller i muntats en obra amb unions cargolades. La coberta es dissenya de panells sandvitx de fusta d’avet sobre corretges de fusta. Un aspecte a destacar va ser la voluntat de no recolzar les corretges damunt dels pòrtics, sinó que fos el panell sandvitx l’element continu que passa per damunt de les bigues d’acer. Per aconseguir-ho, es dissenya una platina mecanitzada disposada de cantell i soldada a l’anima de les bigues del pòrtic, preparada per a rebre la corretja de fusta també premecanitzada amb un tall vertical practicat a la testa i fixada amb dos cargols. D’aquesta manera la unió queda

oculta i es fixa amb dos passadors entre la testa de la corretja i la platina d’unió.

Es va reforçar també la façana posterior de “La Final”, que té un estintolament al sostre de la planta primera sobre 4 pilars de fosa de 7,5 metres d’alçada, que dóna lloc a un porxo de doble alçada al llarg de tota l’amplada de “La Final”. Es projecta un entramat de barres metàl·liques de reforç i creus de sant Andreu que servirà per donar estabilitat a l’edifici en el pla de la façana, ja que els recolzaments són totalment articulats, i proporcionarà un recolzament a mitja alçada del porxo per a construir l’altell que contindrà la sala de tasts i la terrassa. La unió d’aquest entramat d’acer amb la fosa s’ha hagut de projectar mitjançant uns “collarins” fets a mida, cargolats als pilars existents degut a la mala soldabilitat d’ambdós elements.

L’altell és el punt d’unió de “La Final” amb el nou Celler.

Comunica la planta primera de “La Final” amb la sala d’elaboració a través de la sala de tasts i la terrassa. Aquest altell a base de bigues de fusta i panell sandvitx es recolza sobre un mur de càrrega, el reforç del pòrtic de la façana i, per poder prolongar-lo i recolzar-lo sobre el primer pòrtic del Celler, se’n varia lleugerament el disseny per transformar-lo en una encavallada, en que el seu tirant inferior, d’uns 17m de longitud, sigui l’altre punt de recolzament de la terrassa.

L’actuació, lluny de separar-se i donar-se notorietat dins l’entorn, ha intentat integrar-s’hi, utilitzant materials de proximitat i fàcilment identificables, com el morter de calç, el monocapa de tonalitats clares, teula àrab envellida, maó massís manual, etc.

El setembre de 2021 s’aconsegueix tenir llesta l’estructura, els sistemes de desguàs, el terra enrajolat, la coberta, la cambra frigorífica, la instal·lació de les noves tines i la instal· lació dels sistemes de refrigeració i escalfament d’aquestes.

S’aconsegueix fer la verema i, un cop s’acaba la temporada d’entrada del raïm, es tornen a reprendre les obres, que es prolonguen fins al febrer de 2023.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 24 ]

Text i fotografies: Miquel Gibert Ramos. Arquitecte Tècnic

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 25 ]

Edificis singulars Actualitat La rehabilitació del Molí paperer de Mas d’en Forès Si aneu a Mont-ral, per a fer una excursió per la Glorieta que us portarà finalment al conegut Niu de l’Àliga, comprovareu perquè és una de les rutes més populars per als amants de la natura.

Aquesta ruta recupera un antic camí natural reconvertit en un itinerari de senderisme que descriu un interessant recorregut pel complex hidràulic de la vall.

Està catalogat com a patrimoni local de caràcter històrico-cultural i és un sender que convida a fer una passejada en el temps per antics camins veïnals, de diferent tipologia i ús, que uneixen entre sí molins, sèquies, fonts i captacions Façana principal de l’edifici reformat que ha recuperat part de la seva excel·lència tot i tenir altres usos d’aigua.

Un cop s’ha deixat enrere Alcover i s’ha passat per l’ermita del Remei, s’arriba al principi de la vall que és la zona de Mas d’en Forès. Es tracta de tres Molins paperers del segle XIX —tot i que un podria ser del 1799, segons una teula conservada de l’època. Actualment, només unes 12 hectàrees estan condicionades i la resta és bosc. Però en aquest reportatge que us oferim, explicat per l’arquitecte Tècnic Jordi Castellví Buqueras, s’hi detalla la intervenció realitzada en aquest espai.

Acostar-se a la intervenció d’una edificació singular com pot ser el Moli paperer de Mas de Forès sempre és un repte i cal primer que tot entendre com funcionava l’edifici, quines funcions tenien cada part del mateix i en definitiva entendre l’edifici.

En el cas dels molins paperers d’aquesta època tenim la gran sort que existeix un de pràcticament igual i museïtzat a Capellades. Es un molí que ha estat àmpliament estudiat i que ens permet endinsar-nos en el nostre edifici fent-ne una comprensió senzilla i fàcil.

A grans trets els molins paperers deposaven de diferents zones en les plantes baixes i soterrades es procedia a la fabricació pròpiament dita del paper, normalment aprofitant la força de l’aigua com a element motriu. També hi havia espais destinats als animals i altres espais annexes de servei. La planta primera era la planta destinada a l’habitatge del propietari o encarregat del molí i en les plantes segona i sota-coberta era la zona destinada a l’assecat del paper una vegada fabricat. Existeix nombrosa bibliografia i publicacions que ens permeten acostar-nos a la seva historia i al seu funcionament.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 26 ]

Imatge del Mirador del Molí, rebatejat com a MiMo. Foto: Canal Reus TV

Edificis Actualitat singulars

Imatge d’un dels moments de les obres inicials

En aquesta primera fase del que es tractava era salvar l’edifici. L’edifici des del seu tancament com a molí paperer passa per diferents fases i serveix pràcticament de tot. Fins i tot serveix com a corral de bestiar, fins que el seu abandonament fa inevitable la caiguda de part de la coberta i amb ella part dels forjats de les diferents plantes de l’edifici. Si es volia salvaguardar l’edificació calia procedir primer que res a restituir la teulada de l’edifici i dotar d’ús l’edifici, per tal de prosseguir amb el seu manteniment. Per tant, l’Ajuntament d’Alcover planteja el projecte de recuperar l’edifici. Evidentment és una escomesa molt gran recuperar-ne tot l’edifici. És una construcció molt gran i requereix una inversió molt alta.

Per tant, el que cal fer és esclarir les prioritats d’actuació i es decideix, amb bon criteri, procedir a la recuperació de la coberta i la planta superior i les parts més afectades de l’estructura dels pisos inferiors.

Aspecte de la nau central, abans d’iniciar les reformes

Per tant l’obra en si consisteix en la substitució de la coberta, el reforç i reposició de les parts col·lapsades del forjat del sostre de la planta 2, cosa que ens permet donar ús a la planta sota-coberta.

La coberta es realitza amb una nova estructura d’encavallades de fusta laminada similars a les existents en origen, unes corretges també de fusta laminada i unes llates de fusta massissa sobre la que es col·loca un tauler de fusta i tot el sistema d’aïllaments i la teula d’acabat.

Espai reformat de la part interior de l’edifici

En quant a la intervenció en el forjat, a part de la zona de nova factura realitzada amb biga de fusta i revoltó, es procedeix a reforçar el forjat existent amb connectors, tant a jàsseres com a biguetes i l’execució d’una capa de compressió que permet complir amb els nous requeriments d’espai públic de l’edifici.

A part d’aquesta part mes agraïda de la intervenció, també cal tenir en compte que a l’edifici se l’ha dotat dels serveis i les instal·lacions necessàries per a la seva utilització com a centre d’interpretació de la Vall del Glorieta.

El molí de Dal de Mas Forès ha fet un gran pas cap a la seva recuperació i consolidació, però sens dubte l’edifici requerirà de moltes més intervencions que permetin el seu ús complet i amb el seu ús sens dubte el seu manteniment i en definitiva la seva salvació.

Cal entendre el procés de recuperació dels edificis com el procés de dotar-los d’un ús que permeti tant la seva interpretació com la seva salvació.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 27 ]

Un altre mostra de la reforma realitzada al Molí

Text i fotos: Jordi Castellví Buqueras. Arquitecte Tècnic

Actualitat Patrimoni Obren al públic el refugi antiaeri del Museu Bíblic de Tarragona

Acte d’inauguració de les obres d’accés del refugi amb el parlament del president del COAATT Adolf Quetcuti

Després de mesos de feina per a l’adequació, amb una subvenció de 18.000 euros per part de l’Ajuntament de Tarragona, s’han enllestit els treballs que han permès obrir al públic el refugi antiaeri del Museu Bíblic de Tarragona com a es-

pai històric i cicatriu d’un període tràgic que encara és a la memòria de moltes persones.

L’actuació realitzada al refugi ha consistit en la consolidació del propi espai, la il·luminació del mateix ja que la

visibilitat era molt precària; i la senyalística de tot el recorregut que ara ja es pot visitar. Aquest espai té un gran valor pedagògic perquè posa la història de la ciutat a l’abast de tothom i permetrà fer visites dels centres escolars, tasca molt rellevant per explicar fets i història als més joves.

A l’acte d’inauguració del refugi, que ara té la seva sortida tot just per la façana principal del Museu Bíblic, hi van assistir el director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz; l’Arquebisbe Metropolità de Tarragona, Joan Planellas; el director del servei d’Arxiu i Documentació de l’Ajuntament de Tarragona i coordinador del programa de Memòria Democràtica, Jordi Piqué; i el president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, Adolf Quetcuti. Com ja vàrem explicar en números anteriors, el COAATT ha col·laborat amb el Museu Bíblic i també en el projecte del refugi antiaeri que ara ja és a l’abast de tothom i explica un tros de la història de Tarragona.

Dues imatges que mostren com ha quedat la sortida del refugi, amb una instal·lació que connecta l’interior del Museu Bíblic amb la façana principal del mateix

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 28 ]

Patrimoni LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES

Celler de Barberà de la Conca, obra de Cèsar Martinell

A les comarques tarragonines hi tenim moltes construccions agràries però voldria fer referència al magnífic llibre de Raquel Lacuesta titulat “Les catedrals del vi”. Crec que amb aquesta denominació tant eloqüent solament hi ha dues catedrals, les que tenim a la Terra Alta. Em refereixo als Cellers de la Cooperativa Agrícola de Gandesa, a l’Avinguda de Catalunya núm. 28; i el del Sindicat Agrícola de Pinell de Brai, al carrer del Pilonet. Ambdós són de l’arquitecte noucentista Martinell i tenen les dates 1919-1920 i 1919-1922, respectivament.

Aquestes dues catedrals són les que realment constitueixen un veritable patrimoni arquitectònic i porten la signatura de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet.

També de Martinell i en aquesta comarca hi tenim l’antic celler Cooperatiu, al carrer dels Canvis de Bot. Vull fer esment en aquesta col·laboració periodística no únicament als projectes de Martinell, sinó d’altres obres d’arquitectes modernistes i noucentistes, que totalitzen trenta construccions.

Faré un recorregut per les comarques seguint l’abecedari i començant per la capital comarcal. Anirem esmentant, en qualsevol cas, les priorals, les esglésies, les ermites, les capelles que tenim per tot el nostre territori. Moltes poden ser visitades i se’n pot gaudir.

El celler de Sarral és obra del barceloní Pere Domènech i Roura

A l’Alt Camp, a Valls hi ha el Celler de la Cooperativa Agrícola – Sindicat Vell o Sindicat dels Rics (carrer del Marqués de Vallgornera, 9, carrer del Tren i carrer de Balmes, 31) de l’arquitecte vallenc Josep Maria Vives Castellet i datat de 1919-1920.

De Martinell tenim els Cellers del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp (Raval de la Creu 9), de Nulles (carrer de l’Estació, s/n), de Santes Creus (carrer de Pau Casals 17) i de Vila-rodona (carretera de Santes Creus 4), dels anys 1919, 1918-1920, 1919-1921 i de 1918-1919, respectivament.

L’arquitecte barceloní Claudi Duran Ventosa va projectar el Cellers del Sindicat Agrícola d’Alió (avinguda de Montserrat 21) i el Pla de Santa Maria (carrer del Sindicat i carrer d’Anselm Clavé) de 1911-1917 i 1913, respectivament.

No es coneix de qui són els Cellers de Bràfim, actuals instal·lacions de Vins Padró, a l’avinguda de Catalunya 6470, de 1916, i el d’Aiguamúrcia, datat el 1919-1921.

Al Baix Penedès hi ha un celler martinellià a Llorenç del Penedès, carrer de Pompeu Fabra 3 i plaça de la Vila, de més o menys 1919-1920 i 1932. Altres construccions les tenim a Banyeres del Penedès (avinguda d’Àngel Guimerà 27) i a Masllorenç (carrer Nou 1 i Major 40-42), que corresponen als anys 1918 i 1931.

El Celler de Rocafort de Queralt, obra també de Martinell

Montblanc, capital de la Conca de Barberà, gaudeix d’una altra edificació de Martinell, el seu Celler (Muralla de Santa Tecla 54-56), igual que a Rocafort de Queralt (avinguda de Catalunya 35) i a Barberà de la Conca (Comerç 40), construccions dels anys 1920-1921, 1918-1919 – 1931 i 1947 i 1920-1921 i 1929, respectivament.

Hem de fer referència a dues obres de l’arquitecte barceloní Pere Domènech i Roura: els Cellers de l’Espluga de Francolí (avinguda de Josep Maria Rendè 5) i de Sarral (avinguda de la Conca 33), dels anys 1912-1913, 1929 i 1937 i 1814 i 1930-1931. No sabem la data ni l’arquitecte del Sindicat que tenim a Blancafort, plaça del Sindicat 1.

A la comarca vinícola del Priorat, Martinell està present amb els Cellers Cooperatius de Falset (avinguda de la Generalitat 16) i a Cornudella de Montsant (carrer del Comte de Rius 2), anys 1919 i 1919-1920, respectivament. No sabem el projectista dels Sindicats de Cabacés (carrer del Maig 47),

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 29 ]

Patrimoni de Marçà (carrer de Dalt 74) i de El Masroig (passeig de l’Arbre 3) on tenim els Sindicats Vinícoles dels anys 1933, 1929 i 1917, respectivament.

Imatge antiga del Celler de l’Espluga de Francolí

Per últim, al Tarragonès, tenim a La Secuita el Celler Pere Romeu (carretera de Tarragona 2), projectat per Martinell l’any 1927. A Vila-seca el Sindicat Agrícola (carrer de Castillejos 19 i camí del Celler), actualment amb altres usos, que té la firma de Pere Domènech Roura l’any 1919-1920. Sense saber-ne l’autoria tenim el Sindicat de Constantí (Major 18) i la Cooperativa del Catllar (Onze de Setembre 5-7) dels anys 1914 i 1920.

Cèsar Martinell va construir també el Celler de Cornudella

En resum, tenim construccions agràries amb el següent repartiment: Alt Camp (9), Baix Penedès (3), Conca de Barberà(6), Priorat(5), Tarragonès(4) i Terra Alta (3). En total, 30.

Una altra imatge del Celler de l’Espluga, de Domènech i Roura

Text i fotos: Josep M. Buqueras Bach. Arquitecte Tècnic.

Detall interior del Celler de Pinell de Brai

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 30 ]

Informació Plagues de la fusta i diagnosi de patologies per xilòfags De totes les espècies més comunes de plagues urbanes, n’hi ha un grup que afecta directament i de manera dramàtica a les estructures dels edificis i al seu mobiliari; els xilòfags.

Els xilòfags, siguin insectes o fongs, són organismes que, com a mínim en un estadi del seu cicle biològic, s’alimenten dels components de la fusta. A la natura, aquestes espècies tenen un rol fonamental en la descomposició de la matèria orgànica d’origen vegetal i en el reciclatge de nutrients dels ecosistemes.

Quan els humans abandonem les coves i comencem a construir ‘en aquests ecosistemes’, envaïm el seu terreny i els transformem en ‘urbans’. És llavors quan ells, seguint el seu rol, ataquen els elements de fusta de les nostres construccions causant danys materials que poden traduir-se en importants pèrdues econòmiques i, fins i tot, comprometre la seguretat dels habitants dels edificis afectats.

El grup més conegut de plagues de la fusta són els insectes, principalment els corcs i els tèrmits. Els corcs pertanyen a l’ordre dels coleòpters o escarabats i són les seves larves les que s’alimenten de la fusta. Hi ha diverses famílies de corcs que es troben de manera comuna als entorns urbans; els corcs ‘petits’ (anòbids), els ‘mitjans’ (líctids) i els ‘grans’ (cerambícids). El signe més evident de fusta afectada per corc són els petits orificis pels quals els adults emergeixen a la superfície després d’haver estat alimentant-se a l’interior de la fusta en el seu estadi larvari, apareixent llavors les típiques serradures que deixen al sortir dels orificis.

els soldats s’encarreguen de defensar la colònia i la parella reproductora (rei i reina), de la producció de nous individus.

Existeixen gairebé 3.000 espècies de tèrmits, amb preferències per fustes de diversos tipus i amb configuracions de colònia lleugerament diferents. Tanmateix, totes comparteixen una gran voracitat. A Catalunya trobem les següents espècies Reticulitermes banyulensis, o tèrmit subterrani, i Kalotermes flavicollis, o tèrmit de la fusta seca.

Són lucífugs (fugen de la llum) i temen la dessecació (han de mantenir cert grau d’humitat), per la qual cosa s’amaguen sempre molt i molt bé, afectant la fusta des de dins sense sortir en cap moment a l’exterior. Això fa que la seva presència sigui molt difícil de detectar fins que els danys són visibles i gairebé irreversibles. Els primers símptomes de la seva presència és l’aparició d’individus sexuats alats formant eixams o de parts d’aquests individus, com les ales.

Imatges d’alguns dels insectes que malmeten la fusta, com ara els corcs i els tèrmits

Per tant, en general, els forats que trobem en fustes i mobles estan buits! Si injectem insecticida no arriben a cap insecte.

Aquests escarabats tenen, de manera general, preferència per les fustes toves com el pi i amb un cert grau d’humitat, sent un problema recurrent en obres d’art i mobiliari antic i en bigues de fusta. Si bé, en aquests últims elements no provoquen problemes de resistència mecànics en atacar solament pocs mil·límetres de l’albeca.

D’altra banda, trobem els isòpters o tèrmits que, a diferència dels corcs, s’alimenten de cel·lulosa en la seva fase adulta. Els tèrmits són insectes socials, que formen grans colònies amb jerarquies complexes i on cada grup d’individus té una funció determinada. De manera resumida, les obreres són les encarregades de la construcció del niu i de la cerca d’aliment,

Existeixen gairebé 3.000 espècies de tèrmits i, alguns, són alats i formen eixams

En el cas dels tèrmits subterranis, altres indicadors són l’aparició de túnels de fang que utilitzen per moure’s evitant la llum, sorolls a l’interior d’estructures de fusta i estructures de fusta buides on només queda la pintura o làmina més externa.

Pel que fa als tèrmits de la fusta seca, el signe més evident és l’aparició de cúmuls de petits excrements en forma oval que surten de la fusta.

Hi ha altres insectes que poden afectar estructures de fusta, tot i no ser xilòfags vertaders, ja que no s’alimenten de fusta, com són les abelles i les formigues de la fusta, que utilitzen aquest material com a medi per construir els seus nius i criar la seva descendència. La detecció d’aquestes espècies passa

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 31 ]

Informació principalment per l’aparició d’adults que entren i surten de les estructures afectades.

Quan l’atac és avançat provoquen problemes de resistència mecànica ja que ataquen tant l’albeca com el duramen que aporta aquesta resistència, arribant a perdre-la totalment i col·lapsant l’estructura.

Finalment, trobem els fongs xilòfags o fongs de la podridura. El podriment és una patologia habitual de la fusta que fa que perdi part de les seves qualitats i propietats, modificant-ne el color o la resistència. Els fongs de la podridura es poden dividir segons els canvis que produeixen en les estructures de fusta, trobant-ne els següents tipus.

En primer lloc, trobem el podriment cúbic que inclou aquells fongs que ataquen la cel·lulosa, conferint a la fusta d’un aspecte esquerdat o de suro i disminuint-ne també la resistència. D’altra banda, trobem la podridura blanca o fibrosa, que engloba aquells fongs que consumeixen la lignina de la fusta, tornant-la blanca i esponjosa. I, en darrer lloc, trobem el podriment tou, que es produeix en condicions de moltíssima humitat, provocant que la fusta es torni tova i adquireixi una consistència trencadissa.

En tots els casos, l’aparició de fongs està estretament lligada amb zones amb un elevat grau d’humitat i amb fustes de baixa densitat. L’afectació dels fongs xilòfags està catalogada com de gran gravetat, ja que no només té la capacitat de modificar les propietats d’aquest material sinó que crea el medi idoni per l’entrada d’altres organismes xilòfags que puguin acabar de danyar la fusta ja afectada.

El tractament preferent d’aquestes problemàtiques passa per una prevenció de l’aparició de qualsevol dels organismes esmentats. Això pot aconseguir-se escollint espècies de fusta resistents o peces tractades contra agents biològics, aconseguint un correcte aïllament de les peces i estructures i evitant aquelles condicions que afavoreixin l’aparició d’insectes o fongs, com és l’alta humitat.

Un cop s’ha produït l’atac, la correcta identificació de l’espècie problemàtica i diagnòstic dels danys causats és fonamental per poder dur a terme el millor tractament, adaptant-lo a les característiques de l’organisme detectat i a l’estructura afectada.

El podriment és habitual en la fusta i els fongs xilòfags hi habiten ajudant en el procés de destrucció

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 32 ]

Text i fotos: Anna del Valle Peris Responsable tècnica a SAHICASA

Col·legiats Aigües i marges, les dues propostes literàries dels nostres col·legiats En aquesta edició del TAG us parlem de dos nous llibres publicats per dos dels nostres col·legiats i de temàtica ben diferent. El primer és “El meu marge. Miscel·lània 2001-2019”, del Benjamí Català i Benach, publicat per Andana Edicions i Propostes Culturals. El segon és “Tots els colors de l’aigua”, d’Aleix Cort, publicat per Arola Editors.

EL MEU MARGE. MISCEL·LÀNIA 2001-2019 Aquesta obra recull els articles que el Benjamí va publicar al butlletí informatiu “El Marge” de l’ADF Clot de Bou de la Bisbal, Masllorenç i Albinyana. Molts havien estat ja publicats anteriorment en els seus llibres i en les col·laboracions fetes en diverses revistes i ens expliquen històries, sempre acompanyades de dibuixos fets pel mateix autor, de llocs, ermites, castells, masies,... i del paisatge, de la Bisbal del Penedès i del Montmell en particular, i del Penedès i del Camp de Tarragona en general.

Són articles variats, redactats de manera planera i d’agradable lectura que conviden a endinsar-se en l’obra d’un autor, Benjamí Català i Benach, que forma part de les generacions que van viure la transformació radical dels models de vida i de treball. De les tasques manuals i els animals de tir, de la recol·lecció de les collites per portar-les al propi domicili i guardar-les, es va passar, en pocs anys, a la mecanització i a l’economia de mercat, tal com la coneixem avui. És potser això, el que va portar a l’autor d’aquest llibre a l’estudi, a la preservació de la memòria col·lectiva, a la recerca històrica i, el que és més important, a la seva difusió. En Benjamí sempre ha compartit desinteressadament amb tothom que li ha demanat els seus coneixements i el resultat de les seves recerques, referents a la Bisbal i rodalies, que són exemple del que passava en molts altres indrets del país. Aquests articles són una mostra de la seva obra dedicada a l’estudi i divulgació de la vida a pagès, història i costums, que al llarg dels segles han anat modelant la personalitat actual d’aquest territori i la seva gent.

TOTS ELS COLORS DE L’AIGUA Aquesta és la darrera creació del polifacètic Aleix Cort. Sota el títol “Tots els colors de l’aigua”, l’Aleix presenta la segona novel·la de la trilogia que dedica als contes dels contes.

El llibre explica la història d’un home que, buscant el fil conductor de la seva vida, s’adona que la seva història no és una, sinó moltes, que avancen a salts a través del temps de manera semblant a com ho fa una pedra sobre l’aigua. L’obra ha estat precedida per El lladre d’ombres (Premi Vila de Lloseta) i ha comptat amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes en la línia de Beques per a la Creació Literària.

Aleix Cort ha estat guardonat en els camps de la poesia, la narració i l’assaig i treballa amb la paraula des de diferents fronts: novel·la, poesia, contes infantils, guions audiovisuals, música, assaig, dansa, articles, terminologia, literatura digital, metodologies d’aprenentatge, videolits, llibres d’artista…

Els seus últims llibres publicats són: El pintor d’àngels (novel·la), Vida (poesia) —amb Jordi Abelló— i, És quan plou que ballo sol, l’obra de J.V. Foix a través del ball (assaig).

El nou llibre d’Aleix Cort forma part d’una trilogia que encara no s’ha tancat perquè falta la tercera entrega de la sèrie

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 33 ]

Portada del nou llibre de Benjamí Català que recull articles diversos sobre llocs com ermites, castells o masies

Vida col·legial LA CONSTRUCCIÓ A L’ÍNDIA He tingut l’oportunitat d’estar tres setmanes a l’Índia en un viatge quelcom singular, ja que hem estat allotjats a casa de la meva filla Tina i família, que ja porten divuit mesos vivint a Jaipur, una ciutat que té més de quatre milions d’habitants. En aquestes circumstàncies sens dubte hem fet turisme, però tot l’entorn no ha estat el convencional, sinó quelcom especial.

D’antuvi sóc dels que crec, que d’aquí uns quants anys, els amos del món no serem ni els europeus, ni els nord americans, seran, sens dubte, els asiàtics, els xinesos, els indis, els coreans, els japonesos,... Però el que he comprovat in situ és que el tipus de construcció emprat és bastant antiquat ja que en obres de certa rellevància, edificis de 6/8 plantes, no veiem cap grua per pujar els materials, ni mesures de seguretat, i les bastides estan realitzades amb canyes de junc.

Autor de text i fotos: Josep M. Buqueras Bach. Arquitecte Tècnic

Aquest recull d’imatges mostra els diversos moments que Josep Maria Buqueras ha explicat: el caos generat pels cables que s’amunteguen en un sol espai i pengen, construccions on la seguretat es pot posar en dubte, on els sistemes i les eines emprades estan a anys llum dels que estem acostumats a utilitzar nosaltres. Són altres formes de fer, de construir la vida

ai168200502542_aaff_pujol_COAATT.pdf 1 20/04/2023 17:37:06

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 34 ]

La Revista 30 ANYS DE LA REVISTA TAG: ha canviat el món però es manté l’essència Al maig-juny de l’any 1993 apareixia oficialment el primer número de la revista TAG i d’això ja en fa 30 anys. Aquell any, el preu mitjà d’un pis nou a Espanya era de 15 milions de pessetes (90.000 €) després que la inflació dels últims anys l’hagués triplicat. El salari mínim eren 50.000 pessetes (300 €), una entrada al cinema costava 400 pessetes (2,3 €) i per un cafè en pagaves 100 (0,60 €). Després va arribar el canvi de segle i l’euro. Amb ells, molts altres fets perquè durant aquestes tres dècades, han passat moltes coses i el món, com la societat, ha anat evolucionant. Periòdicament, perquè no s’ha produït cap aturada, la publicació creada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha anat arribant als professionals del sector de la construcció i a la societat en general. Així, doncs, es mostra que la revista TAG segueix sent vigent, útil i necessària per a conèixer de primera mà l’actualitat de la construcció i tot el conjunt de professionals que l’engloben.

Inicialment, el COAATT havia tingut altres publicacions com ara el Butlletí, Escaire, Àbac, Quaderns Tècnics, Manuales Profesionales i el butlletí Enllaç que, durant un període de temps, va ser complementari i coetani de la revista TAG. El nom va ser idea de l’aparellador Aleix Cort i fa més de 15 anys (any 2008) que, a més de publicar-se en paper, es pot consultar també en format online a la web del Col·legi.

A més de repartir-se a tots els col·legiats i col·legiades, la revista arriba igualment a les entitats públiques, universitats, biblioteques i centres de documentació, estant a l’abast de gran part de la societat que ha vist, especialment aquests últims anys, com aquella part més tècnica adreçada al sector de manera directa, es complementa amb altres entrevistes i reportatges sobre temàtiques que arriben a un públic més general.

Per tant, a aquells informes del Gabinet Tècnic del COAATT o els reportatges sobre materials i tècniques de construcció, s’hi sumen aquells altres on s’abasten camps com l’accessibilitat, els mètodes constructius, el patrimoni, la història, novetats editorials o entrevistes sobre noves formules d’habitatge i convivència.

Un aspecte a destacar de la revista TAG és la seva portada on, quasi bé sempre, s’aposta per fotografies d’edificis de les comarques de Tarragona, ja siguin immobles històrics sotmesos a rehabilitacions que s’han convertit en notícia, o noves edificacions que es posen en valor per la seva rellevància o diversos aspectes arquitectònics, estètics o estructurals. Per tant, cada número de la revista TAG és diferent a l’anterior gràcies a una tasca intensa i constant, per part del Consell de Redacció, que porta a pensar en temàtiques innovadores, en la publicació de reportatges frescos i que despertin l’interès general del conjunt de lectors i lectores als quals s’adreça aquesta publicació.

L’any 2018 la revista TAG celebrava el seu 25è aniversari amb la publicació del número 82 i la grandesa de ser un element de comunicació permanent en el temps. Avui, cinc anys després, podem afirmar que estem molt satisfets de poder escriure aquestes línies parlant dels 30 anys i, molt especialment, tenint en compte que aquesta revista es va seguir elaborant i publicant, fins i tot, en època de la pandèmia i de la Covid-19 durant la qual, comunicar i comunicar-se, va ser més imprescindible que mai.

Mentre fullegeu aquest exemplar, el número 96, observeu aquesta imatge que acompanya la noticia. És la portada d’aquell primer número de l’any 1993. Hem començat parlant del valor de certes coses tres dècades enrere però, sense cap dubte, la millor manera d’acabar és recordant que el valor més gran de la revista TAG ha estat, és i seguirà sent, el patrimoni humà que té al capdavant i al seu voltant, un equip de persones visionaries que el van crear i que s’ha mantingut amb el temps, amb cares noves però amb el mateix repte.

Gràcies a tots i totes els que, d’alguna manera o altra, feu possible la publicació d’aquesta revista TAG, que ara celebra els seus 30 anys de vida.

Tag 2n quadrimestre 2023 [ 35 ]

TRIA UNA ENTITAT: COMPROMESA PROPERA SOSTENIBLE Som cooperativa, connectem amb les persones.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

caixadenginyers

OBRE EL TEU COMPTE ON I QUAN VULGUIS!

caixaenginyers