Tag 94 · 3r quadrimestre 2022

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2022 Any XXVIII núm 94 Preu: 3 €

Sumant sinergies amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona Dades del Gabinet Tècnic: maig-agost 2022 Especial Next Generation: programes i subvencions Projecte MNAT, la professionalitat premiada Edificis singulars: el Celler de Vila-seca

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org Assessorament legal i Responsabilitat Civil Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Foto del Celler de Vila-seca.

Autor: Jean Segovia

n L’entrevista (Pàg. 4-6) El COAATT i la Cambra de la Propietat Urbana sumen esforços per possibilitar els fons Next Generation n Gabinet Tècnic (Pàg. 7-10) Dades de síntesi. 2n quadrimestre 2022 n Actualitat (Pàg. 11-12) Next Generation: la gran oportunitat per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis n Col·legiats (Pàg. 14-15) Projecte MNAT, la professionalitat premiada n Activitat social (Pàg. 16-17) El paper de la dona a nivell laboral i empresarial, eix del debat del Leaders Summit a Tarragona n Edificis singulars (Pàg. 18-20) El Celler de Vila-seca, d’espai del vi a equipament cultural n Assessoria (Pàg. 22) La nova llei de qualitat de l’arquitectura n Professió (Pàg. 23-24) Una foguera de Alicante en la estación de Adif n Patrimoni (Pàg. 25-26) Un cop d’ull al patrimoni modernista de Jujol n Fundació COAATT (Pàg. 27-28) Accessibilitat, espais públics i el marc legal n Actualitat COAATT (Pàg. 29-31) Torna el sopar anual del COAATT, després de tres anys, per reunir i reconèixer la professió

Creure, confiar i créixer

Editorial

A

les acaballes d’un estiu pesant i calorós, reiniciem el curs de la normalitat plens d’esperança dipositada en les oportunitats i en la confiança. Són temps ideals per creure en nosaltres perquè tenim al davant una ocasió única per a treballar amb força si la aprofitem. Els fons Next Generation de la Unió Europea obren un ventall immens per a la rehabilitació en l’àmbit de l’estalvi energètic, posen a l’abast de les comunitats de veïns aquelles eines necessàries per mantenir i refer els habitatges a través del compliment de les normes i amb la garantia de tenir a canvi una bona injecció econòmica.

Aquí tenim la primera de les oportunitats, situant-nos en el pla d’acció més directe, aquell que ens permet col·laborar amb les mateixes comunitats oferint la nostra expertesa i professionalitat. Només un tècnic de capçalera, un aparellador o arquitecte tècnic, pot fer la diagnosi de cada habitatge o edifici per a determinar quins mals pateix i quins remeis necessita. A través de les inspeccions tècniques dels edificis, però sobretot amb la creació i implantació del Llibre de l’Edifici existent pel qual hem de lluitar de manera especial, hem de convertir-nos en aquell assessor que esdevé cabdal.

Els convenis signats recentment, com el del passat mes d’abril amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona que és eix de l’entrevista central d’aquesta revista, han d’ajudar-nos a impulsar-nos en l’àmbit competencial que més dominem i que és el nostre àmbit principal de treball.

Per assolir el repte de ser prescriptors de la veritable cultura del manteniment a la societat en general, hem de fer pedagogia i creure en les nostres capacitats. Cal generar eines per convèncer, amb fermesa i solidesa, a totes les comunitats que encara viuen d’esquena a una realitat que passa per garantir la salut de l’immoble on viuen, per posar petites solucions que si no existeixen deriven en grans problemes.

I cal, també, que fem arribar aquest missatge amb la convicció de ser els professionals adequats per gestionar tots i cadascun dels dubtes que es puguin generar i, especialment, per fer palesa la urgència del problema existent quan una comunitat es tanca en banda i obvia la seva situació.

Amb tots aquests elements al nostre voltant, també pensant en la utilitat constant que ens brinda el portal www.obresambgarantia.com com a eina de difusió de la nostra feina i que ens permet seguir treballant amb assiduïtat, és lògic pensar que el futur de la nostra professió és òptim i plausible a nivell social. Un arquitecte tècnic és necessari més que mai, la seva figura és clau en molts més escenaris que fa uns anys i aquest fet ens ha de fer treure pit per a demostrar que estem preparats i volem aprofitar l’ocasió.

Per tant, hem d’aprofitar al màxim les oportunitats des de la confiança en nosaltres mateixos, tenir clar que el moment que vivim ara és aquell que esperàvem fa temps i no hem de deixar passar. Europa ens posa davant la conjuntura ideal i nosaltres, amb la professionalitat que sempre ens ha caracteritzat, ens hi hem de sumar per acabar creant la sinergia perfecta: construir per progressar, progressar per créixer en cadascun dels sentits.

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista El COAATT i la Cambra de la Propietat Urbana sumen esforços per possibilitar els fons Next Generation Les oportunitats que ofereixen els fons Next Generation de la Unió Europea són moltes i és el moment de sumar sinergies per aconseguir que accedeixin a aquestes ajudes com més comunitats de veïns i particulars millor. L’eficiència energètica és el cavall de batalla a Europa i el punt de sortida, a més de l’objectiu final, en el moment de demanar les subvencions que es poden rebre.

A més, els Next Generation són una ocasió única per a la millora i modernització de les comunitats de propietaris que, històricament, han estat sempre reticents a fer segons quines obres quan es tracta d’invertir massa diners a través de les famoses derrames. El passat mes d’abril, el COAATT i la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona van signar un conveni amb la finalitat d’impulsar i gestionar aquestes ajudes de la Unió Europea per rehabilitar i millorar l’eficiència energètica dels edificis residencials. Avui, per parla més a fons d’aquest acord però sobretot per analitzar com es veu la situació de l’habitatge, parlem amb el president del COAATT, Adolf Quetcuti: i amb el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, Antoni Martorell.

Quetcuti i Martorell, durant l’entrevista a la seu del COAATT

Què en pensen sobre l’arribada dels Fons Next Generation i de la seva implantació a l’estat espanyol? I de la seva aplicació a Catalunya?

Adolf Quetcuti: Tot allò que representi que arribin diners per a la rehabilitació de l’actual parc immobiliari sempre és bo i en aquest cas, tenint en compte que parlem d’ajudes per a millores de caràcter energètic, també és molt positiu perquè és una assignatura pendent a molts habitatges. A més, el fet que l’Estat hagi obligat als administradors de finques i als dos grups de tècnics principals a posar-se d’acord, és del tot positiu i suma.

Antonio Martorell: és molt important que arribin aquests tipus d’ajudes a la població i especialment perquè les energies com la solar o l’eòlica seran el futur a nivell mundial, de manera que cal que la societat s’interessi per aquestes línies energètiques, que s’informi sense por per entendre els avantatges.

La Cambra representa els interessos de més de 6.000 socis com a possibles prescriptors de les feines a les comunitats de propietaris que són les beneficiades amb els fons Next Generation. Hi ha molta feina a fer per abastar les seves demandes relacionades amb les aju-

des europees? Quines consultes o dubtes són les més habituals?

A.M: Nosaltres, des de la Cambra, hem fet publicitat però sense tenir massa resposta i això no és positiu. Tenim la sensació que ho veuen més viable els propietaris dels xalets, perquè veuen que les instal·lacions no són complicades de fer, que no pas les comunitats de veïns on hi ha una mica de por pel cost i sobre la utilitat dels equipaments d’estalvi energètic.

Hi ha gent que pensa que recuperar la inversió costarà molt i serà a llarg termini quan no és així. Reitero que hem d’aconseguir que la gent s’animi a preguntar.

A.Q: els dos anys de pandèmia no han ajudat gens en el procés i portem un retard important. Hi ha hagut informació però s’ha donat a última hora, perquè els fons Next Generation havien de començar l’any 2020. Portem retard i ara se’ns acumula la feina.

De quina forma es tradueix l’acció pedagògica que estem comentant de manera efectiva?

A.Q: tenim el problema de la ITE perquè el nombre d’edificis que l’han passada és ridícul i ara, de manera forçosa, es demanarà tenir-la a tothom que vulgui accedir a les ajudes europe-

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 4 ]

es. Quan es va impulsar aquell Decret de la ITE, on no es tractava d’aplicar sancions a ningú però si de recordar que era obligatori al mateix temps que s’informava dels avantatges de tenir feta aquesta Inspecció, no va funcionar i no vam ser capaços de canviar les coses.

Allí ja va fallar la pedagogia, no sé si ara ens podria funcionar.

A.M: és del lògic que els edificis hagin de passar la seva Inspecció Tècnica per evitar mals majors que són fruit del pas dels anys. Al seu moment es va fallar en la comunicació per fer entendre a les comunitats que cada obra els comporta beneficis que es tradueixen en estalvi energètic i econòmic.

A.Q: el tema està en la conscienciació, perquè igual que penses que has de passar la revisió del cotxe o saps que li pot fallar alguna peça, no tens en compte que el principal valor que tens, que és la casa, també té necessitats de recanvi, de renovació.

A.M: nosaltres tenim un canal de comunicació en aquest sentit a través de les reunions amb les comunitats que veiem que requereixen amb més urgència fer actuacions al seu edifici.

De fet, es tracta d’una mena de cultura que ja hauria d’existir i és quasi inexistent.

L’entrevista Potser ara, que es disposa dels diners dels Next Generation, és un moment òptim per aconseguir els resultats. Sobretot perquè anteriorment, quan encara no hi havia aquests ajuts europeus, òrgans com el propi COAATT que demanaven suport a l’administració local no el rebien i la imatge era la de lluita en solitari.

A.M: Ara és el moment de generar més eines pedagògiques però, com sempre, el principal obstacle és la inversió que cal realitzar per part de la comunitat.

Quan es parla de fer una derrama les coses ja es compliquen. Segurament que disposant de diners molt abans, en lloc de tenir-los ara tots de cop, haguéssim pogut aconseguir altres resultats.

Quines consultes són les més habituals que es reben a la Cambra de la Propietat Urbana en aquest àmbit?

A.M: Principalment tenen relació amb les patologies existents de l’edifici.

Un cop se sap que hi ha aquestes ajudes europees, la pregunta que ens fan és si aquelles patologies que ens expliquen són o no subvencionables. A partir d’aquí, es busca com entra el tema de l’eficiència energètica en aquella possible obra per mirar d’incloure-la en els ajuts. En molts casos, parlem d’obres que no tenen relació en aquest sentit.

Aquestes ajudes dels Next Generation, de moment només van dirigides en l’àmbit de l’eficiència energètica. Caldria haver obert més el ventall de les ajudes?

A.Q: Alguna cosa s’ha mogut i millorat des dels inicis, quan es començava a parlar dels Next Generation, al moment actual. No es contemplaven les segones residències i ara sí que es contemplen. De moment, però, les ajudes arribaran si l’eficiència energètica que es proposa en cada cas és real, si es produeix per millores a un edifici però especialment si la pròpia eficiència arriba gràcies a la implantació d’energies renovables com l’eòlica i solar.

Què li sembla a la Cambra l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTRC) com a eina de gestió de les tramitacions? Quina experiència es té fins al moment i quines expectatives hi ha?

A.M: Tenim el conveni signat amb el COAATT que és l’eina que utilitzem tècnicament per canalitzar les peticions o demandes que tenim. Nosaltres no utilitzem la plataforma, fem servir el telèfon

del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i els seus mecanismes per aconseguir solucions per a cada obra que cal fer a cada comunitat.

A.Q: Pensem que el Programa 5, que és aquell que t’obliga a tenir el teu ITE, el teu certificat d’eficiència energètica i el teu Llibre de l’Edifici existent, era per on calia començar i no implantar-lo ara a aquestes alçades. Aquest programa, en resum, et diu que si tens tots aquests elements, pots fer el projecte de reforma en funció de les teves necessitats i rebràs les ajudes corresponents. És a través d’ell que també es genera una conscienciació.

Parlant del portal www.obresambgarantia.com, a través del que el Col·legi rep i distribueix feines de rehabilitació o de gestió de les subvencions, com valoreu des de la Cambra aquesta eina de captació per internet?

A.M: és un molt bon projecte, molt solvent, que dona una garantia de recerca d’excel·lència en la qualitat. A hores d’ara es fa necessari tenir-lo per aconseguir que, davant una obra, tinguis el control i la seguretat de saber que la faran tècnics qualificats.

L’aparellador és el tècnic de capçalera per excel·lència en l’àmbit de la construcció. Quina rellevància té aquesta figura des del prisma dels propietaris, la Cambra i els administradors de finques i quin rol creuen han de jugar, o pot jugar, en cas consultiu o de resolució de problemes als edificis?

A.M: la figura del tècnic de capçalera és cabdal perquè és qui té els coneixements necessaris per planificar o realitzar d’una forma ordenada i adequada totes les intervencions per garantir unes condicions òptimes del parc immobiliari. No parlo només d’eficiència energètica, em refereixo també als temes de manteniment i habitabilitat més habituals. Afrontar aquest repte sense un assessorament tècnic, sense tenir a més una continuïtat de la seva presència, fa que les possibilitats d’impulsar certs projectes sigui molt més complicada.

El tècnic de capçalera no deixa de ser el típic metge de capçalera que tenien totes les famílies. Es tracta de tenir un professional que faci la diagnosi perquè ha vist els mals i després proposi com actuar per guarir el problema.

A.Q: posem com a exemple una humitat a l’interior d’una casa. Quan

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 5 ]

La rehabilitació té molta rellevància actualment al sector de la construcció

la veus, possiblement sigui molt més complicat resoldre-la. Si abans has fet la revisió prèvia per mirar com està la tela asfàltica, com toca fer cada certs anys, ja saps què toca fer i quan. Tot això, òbviament, lligat al Llibre de l’Edifici existent que és el document que et permet saber com estan cadascun dels elements i quan toca fer la revisió pertinent. Nosaltres el tindrem molt més en compte a partir d’ara.

A.M: la proactivitat l’aconseguim només quan hi ha una norma imperativa que obliga a fer una intervenció concreta. Cal canviar el xip i treballar en aquest sentit per evitar actuar sempre de manera reactiva.

Parlant del Llibre de l’Edifici existent, de quina forma cal aplicar la seva posada en funcionament i dotar-lo de la importància que es mereix?

A.Q: està molt clar que és un document que permetria a les comunitats fer una previsió de despeses en funció de les necessitats més urgents. Ha de tenir aquesta funció i cal resoldre qui avisa a la comunitat quan toqui fer les revisions de cadascuna de les parts dels edificis.

A.M: ara que hi ha aquestes línies de finançament obertes, seria el moment per potenciar el Llibre de l’Edifici existent i entrar en certes dinàmiques positives per fer que aquesta eina fos realment útil i es convertís en necessària.

A.Q: Des del COAATT treballem amb dues eines en aquest sentit i aviat en farem difusió perquè hem d’aconseguir que els representants de les comu-

L’entrevista

El COAATT i la Cambra de la Propietat consideren clau la cultural del manteniment

nitats, que sou la Cambra de la Propietat Urbana, tingueu més poder sobre aquests temes.

A.M: hi ha un altre factor a tenir en compte. Quan et compres un pis nou, tens deu anys de garantia. Però quan et compres un habitatge de segona mà, no en tens cap de garantia. Per tant, si disposéssim del Llibre de l’Edifici existent, aquest t’indicaria l’estat d’aquell immoble i sabries quines revisions té passades o no. Seria una utilitat molt important a més d’una garantia.

A.Q: Hi ha casos, com Osca o Lleida, on els ajuntaments han fet aquesta feina de manera subsidiària, en el sentit que han fet la ITE als immobles que l’havien de passar i han passat factura als propietaris perquè estan obligats a fer-ho ells i no ho fan.

La situació de l’estat del parc immobiliari espanyol, i també tarragoní, és preocupant en alguns sentits com per exemple, la manca de rehabilitació en molts dels habitatges o el sistema de retenció de rendes establert que no acaba de rutllar. Què cal canviar i quina de les parts implicades en aquest feixuc mecanisme ha de canviar?

A.M: està clar que si hi ha un règim sancionador, s’hauria d’aplicar. És l’única manera que tenim per avançar com a societat. Hi ha un exemple molt clar i és el taló que s’ha deixat de fer servir com a mitjà de pagament perquè l’emissió de talons sense fons, no està sancionada legalment. Fora d’aquí és un mitjà vàlid arreu però aquí, no.

A.Q: cal buscar tots els mecanismes possibles per aconseguir que canviï la situació i es compleixi amb les normatives si volem evolucionar com a societat. En cas contrari ens quedem enrere i, de pas, estem generant mecanismes que en aquest cas perjudiquen un element tant clar del benestar com és el propi habitatge.

Hi ha estadístiques que indiquen que el mercat immobiliari torna a nivells de creixement d’aquells anys previs a l’explosió de la bombolla i posterior crisi. S’equivoquen aquestes estadístiques o realment estem anant de nou cap aquesta situació repetida? Què cal fer per evitar repetir errors passats?

A.Q: Durant tots aquests anys hem avançat molt en la cultura de la rehabilitació i això és un pas important perquè la gent ha entès que podia fer petites obres a pisos que ja tenia en lloc de pensar en un habitatge nou. Pensem que els fons Next Generation van en aquest sentit, el de rehabilitar, reformar i facilitar que els edificis tinguin millors condicions energètiques.

L’estalvi energètic, que es xifra al voltant del 30%, és del tot essencial ara mateix i si ens ho demanen per alguna cosa és.

A.M: aquestes ajudes van bé per arreglar tot allò més vell i també cal tenir en compte la necessitat de treballar amb materials de primera qualitat en la construcció dels nous habitatges. Estem en un món que tendeix a pensar en cases de segona mà i rehabilitades com a habitatge habitual, molt més que fa uns anys enrere.

Cada cop hi ha més joves que mai podran comprar-se una casa i famílies que no guanyen prou diners per la compra i viuen de lloguer.

Com afecta aquesta situació al mercat immobiliari estatal? Com creuen que ha de potenciar-se a través de més ajudes, potenciar la rehabilitació, incentivant?

A.M: crec que no hi ha una recerca única perquè, al final, l’accés a l’habitatge hauria de ser proporcional en termes econòmics, perquè l’economia fluctua i té moviments pendulars, gene-

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 6 ]

rant èpoques de crisi o de bonança. Es tracta de treballar en polítiques que permetin que la gent jove, i tota la gent en general, pugui viure en aquells espais on vol viure i amb uns termes econòmics que ho permetin.

El problema ve quan s’endureixen les condicions de finançament i per requisits de la banca s’afecta la gent jove o a certs nuclis de població, cal veure quin és el parc d’habitatge destinat a lloguer per aconseguir que l’oferta determini el preu. Així, una parella jove que vol optar al mercat de lloguer o de compra, en funció del moment es decanta per una opció o una altra.

A.Q: per un costat, la cultura del lloguer no és dolenta i, de fet, al centre d’Europa està molt més estesa que aquí.

Per l’altra, les polítiques d’habitatge han de fomentar que hi hagi variabilitat suficient perquè la gent pugui anar accedint a l’habitatge que necessita. Les famílies van canviant perquè primer vas a viure en parella, després amplies la família i més tard et quedes de nou sol quan se’n van els fills. En aquest sentit, si tinguéssim habitatges de lloguer seria més fàcil fer els canvis i, per tant, no és pas una mala cultura aquesta del lloguer.

A.M: La Cambra forma part de la secció d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona i estem estudiant com canviar les coses. Anys enrere, quan s’urbanitzava una zona hi havia una part del terreny que es donava a l’ajuntament per al seu ús públic però normalment, els consistoris s’ho venien i utilitzaven els diners per afrontar altres partides del pressupost municipal.

Avui en dia està prohibit vendre aquests terrenys i nosaltres treballem per aconseguir que es donin en concessió, com es dona per exemple un pàrquing, i que una empresa privada —perquè la pública no té diners— construeixi uns habitatges de lloguer. Tens el terreny gratis que el poses a concessió un nombre d’anys determinat, has d’exemptar a aquesta empresa de pagar els impostos per ajudar-la i consultar al govern central quants pisos més pots edificar tractant-se d’habitatge social per aconseguir com més habitatges millor. A partir d’aquí ja es marquen les normes per decidir qui té accés a aquests habitatges, a quin preu i per quants anys.

Responsable

Òscar Ramírez Dolcet Departament de Premsa del COAATT

del

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 2n quadrimestre 2022 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU PUJA PER SEGON QUADRIMESTRE CONSECUTIU Segons les dades del COAATT entre maig i agost de 2022 el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial realitzats pels nostres tècnics puja al voltant d’un 60% i arriba als 443 habitatges nous iniciats en aquest 2n quadrimestre d’aquest any.

Respecte al nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 222 habitatges nous acabats, un 50% menys respecte al mateix període de 2021.

Segon quadrimestre 696

Núm.d’habitatges nous visats Núm. d’habitatges nous acabats

548 375

393

384

315

44

120 39

82 77

133 84

2012

2013

2014

2015

170 2010

2011

220

112

109

65

2016

2017

451

443

215

222

2021

2022

213 120

102

69

2018

2019

2020

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

L’habitatge residencial nou iniciat, segons els registres d’obres del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre maig i agost, tant les obres destinades a habitatge, com el nombre d’habitatges, pugen. El nombre d’obres al voltant d’un 20% i el nombre d’habitatges gairebé un 60%.

Habitatge residencial nou (Maig – Agost) 2n quadrimestre 2021

2n quadrimestre 2022

%

Número d’obres de nova planta

126

152

20,63%

Número d’habitatges nous

280

443

58,21%

La construcció en bloc iniciada ocupa més del 60% dels habitatges. Entre maig i agost de 2022, s’han iniciat 268 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, 11 en bloc aïllat i 257 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. L’habitatge en bloc gairebé es triplica respecte l’any 2021.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar iniciat, baixa un 10% , respecte al mateix període de 2021.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Tipologia constructiva

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Maig - Agost 2021

Maig - Agost 2022

%

Unifamiliar

196

175

39,50%

En bloc

84

268

60,50%

Total

280

443

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

60

63

5,00%

En filera

15

3

-80,00%

Aparellades

20

0

-100,00%

Aïllades

101

109

7,92% 205,95%

Edifici en bloc Entre mitgeres

84

257

Aïllat

0

11

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Habitatge residencial nou per comarques Comarques

Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és al Baix Penedès, on gairebé es multiplica per 5 el nombre d’habitatges iniciats. El Tarragonès puja també més d’un 120%. El Baix Camp baixa i passa de 112, al segon quadrimestre de 2021, a 95 al 2022.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Maig - Agost 2021

Maig - Agost 2022

Alt Camp

7

8

Baix Camp

112

95

Baix Penedès

31

186

Conca de Barberà

56

5

Priorat

2

0

Ribera d'Ebre

1

1

Tarragonès

55

123

Altres llocs per tèc. COAATT

16

25

280

443

TOTAL

LA REHABILITACIÓ ES RESENTEIX ESPERANT ELS INCENTIUS DELS FONS NEXT GENERATION El sector de la rehabilitació, entre maig i agost de 2022, puja al voltant d’un 20% respecte al mateix període de l’any anterior.

S’han encetat 402 obres de rehabilitació. Creixement inferior a l’esperat per l’arribada de les subvencions a la rehabilitació energètica que han de portar els Fons Next Generation.

Obres de rehabilitació (Maig – Agost) 2n quadrimestre 2021

2n quadrimestre 2022

%

336

402

19,64%

Número d’obres de rehabilitació

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Obres de rehabilitació per comarques Comarques

Maig - Agost 2021

Maig - Agost 2022

Alt Camp

18

18

Baix Camp

83

81

Baix Penedès

36

30

Conca de Barbera

15

25

Priorat

21

13

Ribera d'Ebre

15

14

Tarragonès

100

104

Altres llocs per tèc. COAATT

48

117

336

402

TOTAL

Al Camp de Tarragona el total d’obres conserva valors respecte al 2021, és l’increment de treballs a altres zones de Catalunya per part dels nostres tècnics, el que ha fet pujar de manera important la feina de la rehabilitació al segon quadrimestre de 2022.

Per comarques, el nombre d’obres de rehabilitació creix a la Conca de Barberà i Tarragonès.

La resta de comarques conserva valors respecte del 2021.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’ACTIVITAT PROFESSIONAL PUJA, DESTACANT LA DIRECCIÓ D’OBRA NOVA Globalment, l’activitat el segon quadrimestre d’aquest any creix al voltant d’un 9% respecte del 2021, recolzant-se especialment en les direccions compartides amb arquitecte i les coordinacions de seguretat.

Els projectes i direccions de rehabilitació pugen al voltant d’un 4%, respecte al segon quadrimestre de 2021.

Les direccions d’obra amb arquitecte, associades a la construcció d’obra nova residencial, creixen més d’un 12% respecte del 2021.

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Continua a l’alça la sol·licitud de cèdules d’habitabilitat, un document imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 10 % aquest segon quadrimestre, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a 2023.

Intervenció professional

2n quadrimestre 2021

2n quadrimestre 2022

%

7

6

-14,29%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut

177

177

0,00%

Coordinador durant l'execució de l'obra (Inclou l'aprovació dels plans)

314

325

3,50%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució (inclou aprov.)

18

18

0,00%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució (inclou aprov.)

61

77

26,23%

Projecte i Direcció

205

213

3,90%

Projecte

38

22

-42,11%

Direcció d'Obra (Aparellador Exclusivament)

126

132

4,76%

Direcció de l'execució material.(Aparellador i Arquitecte)

242

273

12,81%

Projecte de legalització d'obra.

5

11

120,00%

Legalització de direcció d'obra.

3

5

66,67%

Legalització de l'execució material

4

2

-50,00%

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

159

168

5,66%

Estudi de programa de control de qualitat.

11

17

54,55%

Direcció de control de qualitat.

29

27

-6,90%

Projecte d'activitats

43

45

4,65%

Plans d'emergencia

4

3

-25,00%

Documentació tècnica

10

40

300,00%

Projecte i direcció de parcel·lació

1

5

400,00%

Projecte de parcel·lació

12

2

-83,33%

Reparcel·lació

2

0

-100,00%

Memòries valorades

44

55

25,00%

Valoració d'immobles (taxació)

17

19

11,76%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

5

3

-40,00%

Informes, dictàmens i reconneixements

176

184

4,55%

6

7

16,67%

130

138

6,15%

Certificats per a espectacles.

1

8

700,00%

Certificats per a bastides

9

3

-66,67%

Certificats d'habitabilitat

1.499

1.643

9,61%

Inpecció tècnica edificis

47

40

-14,89%

Certificat eficiència

84

155

84,52%

Col·laboracions tècniques

8

9

12,50%

Amidament edificació

0

2

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

0

1

Llibre edifici

0

9

Amidament unitats d'obra (plànol/obra)

4

3

-25,00%

3.501

3.847

9,88%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut

Actuacions pericials / arbitratges Certificats

Total

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 9 ]

Gabinet Tècnic OBRES AMB GARANTÍA INCREMENTA LES PETICIONS EN UN 21%.

DES D’ABRIL INCLOU LES PETICIONS RELACIONADES AMB EL PROGRAMA D’AJUDES EUROPEES “NEXT GENERATION”

Entre maig i agost de 2022, el nombre de sol·licituds realitzades al portal web “Obres amb Garantia” (https:// obrascongarantia.com/cat) arriba a les 175, un 21% més que el mateix període de 2021.

La plataforma afegeix, des de finals d’abril, l’opció de sol·licitar l’estudi de viabilitat dels ajuts a la rehabilitació energètica, Next Generation. és una opció destinada a comunitats, administradors i propietaris, interessats a sollicitar-los. S’han tramitat fins ara 25 peticions, que es troben actualment en procés de resolució.

Les intervencions amb un major nombre de petició són els certificats d’habitabilitat, amb o sense certificat d’eficiència: 58 en total.

Les intervencions relacionades amb la rehabilitació queden en segon lloc, arriben, entre maig i agost de 2022, a les 12 peticions, impulsades per l’interès de les comunitats en l’accés als ajuts a la rehabilitació.

El preu mig pressupostat a la plataforma Obresambgarantia.com, tant pels Certificats d’Eficiència com pels Certificats d’Habitabilitat, es manté en 212 € pels Certificats d’Eficiència i 135 € pels Certificats d’Habitabilitat.

En l’actualitat tenen accés a les peticions de feines més de 100 tècnics de Tarragona, als que se li han ofert poder pressupostar 328 sol·licituds de feina. Els clients de obresambgarantia.com valoren amb un 8,7 als tècnics.

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 10 ]

Actualitat Next Generation: la gran oportunitat per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis Ja són obertes les diferents convocatòries de subvencions dels Fons Next Generation a la millora de l’eficiència energètica dels edificis. Ajuts a la rehabilitació d’edificis, habitatges i ajuts per a la redacció de projectes i la redacció del Llibre de l’Edifici existent.

Des del mes de juny de 2022, però passats tres mesos encara és molt aviat per poder avaluar el seu funcionament, especialment si tenim en compte que els ajuts a la rehabilitació d’edificis necessiten complir uns tràmits, que per exemple en el cas del Programa d’edificis, és que la junta de propietaris prengui una decisió sobre les actuacions a fer i que doni el vistiplau a les obres i les despeses. És un procediment a llarg termini que molt probablement no començarà a donar resultats fins a principis de 2023.

Els ajuts a la rehabilitació a habitatges dins d’un bloc i habitatges unifamiliars, és la que actualment presenta un major nombre de sol·licituds donat que no cal l’acord d’una junta, la qual cosa redueix considerablement el termini de presentació, però també és la que demana unes millores menys exigents per accedir als ajuts.

Tot plegat, encara s’han de resoldre molts dubtes sobre els tràmits a realitzar, per tant, és molt aviat per poder avaluar el seu funcionament, ja que estem als inicis del programa europeu.

Recordem que existeixen tres programes d’ajut per a la millora dels nostres edificis i habitatges: • Programa 3, “edificis” dels Ajuts Next Generation cobreix un 40% del cost total que suposa fer i executar un projecte de rehabilitació energètica que suposi una reducció d’almenys el 30% o més en el consum d’energia de l’edifici. Aquesta subvenció podria ser més alta si s’aconseguís més reducció.

• Programa 4, “habitatges” cobreix el 40% del cost de l’actuació a l’habitatge individual, sempre que aquest sigui igual o superior a 1.000 €, i amb un límit màxim de 3.000 € per habitatge. Aquesta intervenció es limita al canvi de finestres i vidres aïllants d’un habitatge.

• Programa 5, “llibre de l’edifici” cobreix el 100% dels costos d’un tècnic per realitzar el Llibre de l’Edifici existent.

Amb aquesta subvenció, la comunitat obté de manera gratuïta el diagnòstic i el pla d’actuacions del seu edifici.

Un aspecte important que hem de recordar és que els tres programes permeten la incorporació d’altres despeses subvencionables que suposin una millora de la seguretat estructural, d’habitabilitat o d’accessibilitat. Per exemple, si una comunitat decideix instal·lar un ascensor o eliminar uns esglaons del vestíbul d’accés, pot incorporar aquestes despeses al total de l’import pel qual es demana la subvenció. L’única condició és que el conjunt de les millores incloguin una reducció d’un 30% o més en el consum d’energia de l’edifici.

La incorporació del Llibre de l’Edifici existent a la documentació de manteniment de l’edifici és un aspecte també molt important. Se suma a la Inspecció Tècnica i a la certificació d’eficiència de l’edifici que ja existeixen, i que incorpora un conjunt de propostes de millora, un calendari i una previsió de despeses possibles, per tal d’assolir les millores proposades. En aquest cas l’ajut subvenciona gairebé el 100% del cost de la redacció.

Es podran beneficiar d’aquesta injecció econòmica, els professionals de l’arquitectura tècnica més especialitzats en

Tag

projectes i obres de rehabilitació, en la millora de l’eficiència energètica, en la redacció de ITE’s i en l’elaboració de Certificats d’Eficiència Energètica. I a més potenciarà la figura del tècnic de capçalera a totes les comunitats.

Des del COAATT, treballem activament a favor dels nostres col·legiats i col·legiades, dins la convocatòria de subvencions dels fons Next Generation, així com s’han creat convenis amb Administradors de Finques i Cambres de la Propietat per a resoldre dubtes i ajudar en totes les fases de la tramitació. Igualment, posem a l’abast del ciutadà un telèfon directe d’atenció 977 250 871 un email subvencions@apatgn.org i un apartat del nostre portal de construcció i edificació per cercar tècnic especialista obresambgarantia.com Aquesta convocatòria suposa un revulsiu mai vist per reactivar l’economia. Una oportunitat extraordinària que els arquitectes tècnics hem d’aprofitar.

Els ajuts contemplen tres tipus de programes i afecten a les actuacions iniciades posteriorment a l’1 de febrer de 2020.

Els aspectes més importants de cadascun dels ajuts serien els següents.

Programa 3 Ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici.

Són actuacions subvencionables de la millora o rehabilitació d’edificis, les que aconsegueixin: • Reduir un 30% el consum d’energia primària no renovable.

• Reduir un 25% (zona climàtica C) o un 35% (zona climàtica D i E), la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració.

Per poder accedir a la subvenció és imprescindible: • Disposar de la IITE i el CEE de l’estat previ de l’edifici.

• Disposar del projecte de les actuacions a realitzar o, pels casos que les actuacions no exigeixin projecte, una memòria tècnica.

• Llibre de l’Edifici existent En els casos que no es requereixi projecte, la memòria tècnica, subscrita per tècnic competent, haurà de contenir: descripció, pressupost desglossat per àmbits d’actuació i plànols, amb la justificació de l’adequació de l’actuació al Codi Tècnic de l’Edificació i altres normatives d’aplicació.

La quantia dels ajuts serà: Estalvi energètic aconseguit amb l’actuació (Energia primària, no renovable)

Percentatge màxim de la subvenció Habitatge del cost de l’actuació (%) Quantia màxima de l’ajut per habitatge (€)

30% ≤ ΔC < 45%

3r quadrimestre 2022 [ 11 ]

40

6.300

Locals comercials o altres usos

Inversió màxima subvencionable per habitatge en edificis plurifamiliars

Inversió màxima subvencionable en edificis unifamiliars

Quantia màxima de l’ajut per m2 (€)

Subvenció màxima 100%, inclosa vulnerabilitat

Subvenció màxima 100%, inclosa vulnerabilitat

15.750

20.250

56

Actualitat Estalvi energètic aconseguit amb l’actuació (Energia primària, no renovable)

Percentatge màxim de la subvenció del cost de l’actuació (%)

Inversió màxima subvencionable per habitatge en edificis plurifamiliars

Inversió màxima subvencionable en edificis unifamiliars

Habitatge

Locals comercials o altres usos

Quantia màxima de l’ajut per habitatge (€)

Quantia màxima de l’ajut per m2 (€)

Subvenció màxima 100%, inclosa vulnerabilitat

Subvenció màxima 100%, inclosa vulnerabilitat

justificació es farà a través de la descripció de la composició dels tancaments inicials i de projecte i el detall del càlcul segons tipus de materials, gruixos i conductivitats tèrmiques ʎ (lambda).

La quantia dels ajuts serà:

45% ≤ ΔC < 60%

65

11.600

104

17.846

22.308

ΔC ≥ 60%

80

18.800

168

23.500

26.750

Prèviament a les sol·licituds d’ajuts del Programa 3 s’ha d’haver realitzat la tramitació prèvia, per part de les Oficines Tècniques de Rehabilitació. Són Oficines Tècniques de Rehabilitació els col·legis professionals d’administradors de finques, d’arquitectes i d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació.

Paral·lelament, inclou ajuts a la retirada de l’amiant: Habitatge

Edifici

1.000 €

12.000 €

Retirada amiant

Cost mínim de l’actuació

≥ 1.000 €

% Import de la subvenció

Topall de l’ajut

40% del cost de la intervenció

3.000 €

Programa 5 Dirigit a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.

Serà subvencionable: • Redacció del Llibre de l’Edifici existent per a la rehabilitació.

• Desenvolupament de projectes tècnics de rehabilitació d’edificis.

Per poder accedir a la subvenció els requisits seran: • Estar finalitzats abans de l’any 2000.

• Que almenys el 50% de la superfície tingui ús residencial habitatge.

Programa 4 Dirigit a actuacions o obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges unifamiliars o pertanyents a edificis plurifamiliars.

Les actuacions que, almenys, compleixin una de les següents condicions: • Reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d’almenys un 7%.

• Reducció del consum d’energia primària no renovable d’almenys un 30%.

• Modifiqui o substitueixi elements constructius de l’envolupant tèrmica que compleixin amb els valors límits de les taules 3.1.1.a i 3.1.3.a del CTE DB HE-1.

Un cop realitzada la sol·licitud de l’ajut, en l’acusament de rebuda s’indicarà que té 10 dies perquè el tècnic competent assignat pel destinatari últim formalitzi la Declaració responsable dels requisits tècnics d’aquest programa. Un cop exhaurit aquest temps si no es lliura la Declaració telemàticament a l’AHC, es procedirà a resoldre la sol·licitud per desistiment.

Serà necessari un projecte o memòria tècnica justificativa de l’actuació amb la conformitat del destinatari últim. En el cas d’una memòria justificativa de l’actuació proposada, la documentació mínima d’aquesta memòria serà: descripció, pressupost desglossat per àmbits d’actuació i plànols.

Quan es modifiqui o substitueixi elements constructius de l’envolupant tèrmica que compleixin amb els valors límits de les taules 3.1.1.a i 3.1.3.a del CTE DB HE-1, ha d’incloure la justificació de les solucions constructives adoptades i la seva transmitància tèrmica (U) que han de ser coherents amb el certificat d’eficiència energètica (CEE) inicial i de projecte. La

Tag

En la sol·licitud caldrà informar la Identificació (ID) de la IITE. Un cop realitzada la sol·licitud de l’ajut, en l’acusament de rebuda s’indicarà que té 10 dies perquè el tècnic competent assignat pel destinatari últim formalitzi la Declaració responsable dels requisits tècnics d’aquest programa. Un cop exhaurit aquest temps si no es lliura la Declaració telemàticament a l’AHC, es procedirà a resoldre la sol·licitud per desistiment.

La quantia dels ajuts serà:

Quantia

Quantia màxima

700 € + 60/€ habitatge

-

1.100 € + 40 €/ habitatge

3.500 €

Quantia

Quantia màxima

Habitatges unifamiliars i plurifamiliars fins a 20 habitatges

4.000 € + 700 €/ habitatge

-

Habitatges plurifamiliars de més de 20 habitatges

12.000 € + 300 €/ habitatge

30.000 €

Llibre de l’edifici

Habitatges unifamiliars i plurifamiliars fins a 20 habitatges

Habitatges plurifamiliars

Projectes de rehabilitació

3r quadrimestre 2022 [ 12 ]

Actualitat

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 13 ]

Col·legiats Projecte MNAT, la professionalitat premiada cessives i en les condicions de qualitat que es requereixen. El projecte també ha possibilitat reformar la instal·lació elèctrica i construir un nou centre de transformació a l’interior de l’edifici.

A més, s’ha renovat la coberta i s’han substituït totes les finestres exteriors per al correcte aïllament de l’edifici.

L’immoble s’ha adaptat a la normativa vigent en matèria contra incendis i accessibilitat.

Inclosa en el mateix projecte, la sala d’actes s’ha reformat integralment, eliminant la tarima i canviant el pendent del paviment, adaptant-la a la normativa d’accessibilitat. També s’han renovat els revestiments de paraments i sostre amb un enllistonat de fusta per tal d’aconseguir una millor acústica, així com la nova instal·lació d’enllumenat i climatització.

Imatge principal del Museu Nacional Arqueològic, ubicat a la Plaça del Rei de Tarragona

Aquella màxima que diu que la feina ben feta té la seva recompensa, es compleix en molts casos com el que explicarem a continuació. La rehabilitació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha rebut el segon premi de l’arquitectura tècnica a la millor actuació en una ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Aquest guardó el concedeix l’Associació de Col·legis Oficials en Ciutats Patrimoni Mundial, en col·laboració amb el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE) i en aquest cas reconeix la gran feina feta pels arquitectes tècnics Aleix Sanz, José Ignacio Cacho i Gemma Blanch com a responsables del projecte. El jurat, que ha atorgat el segon premi per unanimitat, ha valorat la complexa intervenció dels arquitectes tècnics en l’obra mitjançant la direcció d’execució material i la coordinació de seguretat i salut de la rehabilitació.

El mateix jurat ha tingut també en compte que l’edifici del MNAT presentava nombroses deficiències estructurals i tenia la necessitat d’adaptar-se a la normativa d’accessibilitat i protecció contra incendis. Igualment, s’ha valorat la qualitat de la presentació del treball per la seva fàcil compressió i abundant documentació.

Foto dels premiats per l’obra realitzada

Si tirem enrere en el temps, cal recordar que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va tancar portes el 2018 perquè era del tot necessari que l’edifici, construït fa tres quarts de segle, se sotmetés a una reforma intensa per posar-lo al dia i donar-li més vida les dècades següents.

Les intervencions realitzades per l’equip que ara ha aconseguit el reconeixement per la tasca feta, han dotat a l’emblemàtic edifici de la Plaça del Rei d’una instal·lació de climatització de la qual abans no disposava que, a més, s’ha completat amb un sistema de ventilació controlat que permet renovar l’aire sense pèrdues tèrmiques ex-

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 14 ]

Comparativa de l’abans i el després de la coberta del MNAT

Val a dir que l’actuació realitzada a l’edifici ha estat una reforma i no una ampliació. Per tant, no s’ha ampliat la superfície però, tot i aquest hàndicap, amb la nova distribució d’espais i la versatilitat que s’ha donat amb les noves instal·lacions, així com la supressió de les barreres arquitectòniques, s’ha aconseguit una millora significativa donant més amplitud a les diferents sales d’exposició.

L’edifici del MNAT és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i a l’interior hi ha la muralla romana, a més de diversos mosaics romans exposats en paviments i parets, que han hagut de conviure a

Col·legiats l’edifici mentre s’han realitzat les obres de rehabilitació. Un dels principals reptes ha estat protegir-los per evitar que la pols i les humitats habituals de les obres no els fessin malbé.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Va ser construït l’any 1942, i des de la data, únicament s’havien realitzat obres menors de manteniment, sense variar la configuració ni les instal·lacions inicials; per tant, existien una sèrie de carències i deficiències que amb les intervencions fetes s’han solucionat.

Vista del MNAT des del passeig de Sant Antoni, un cop enllestida la reforma

L’interior del Museu s’ha sotmès a uns canvis estructurals molt notables i necessaris

Sobre el premi atorgat En aquesta segona edició dels Premis que lliura l’Associació de Col·legis Oficials en Ciutats Patrimoni Mundial, en col·laboració amb el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGA-

TE), destinats a actuacions a ciutats Patrimoni de la Humanitat, s’ha observat novament l’important exercici dels Arquitectes Tècnics en la restauració i la conservació d’edificis de caràcter singular, garantint la bona gestió i rehabilitació de cada projecte que s’ha presentat.

En aquesta convocatòria s’han rebut actuacions dirigides especialment a la restauració d’edificis històrics on preval el respecte a l’edifici existent i la combinació de tècniques tradicionals i actuals per a la seva renovació. Així mateix, hi ha hagut actuacions de rehabilitació d’edificis on predominava la necessitat d’adequar les condicions de l’edifici a les demandes de la normativa vigent.

El jurat ha atorgat el primer Premi a Ana Castro Alonso pel treball “Terminación de restauración de las cubiertas de la cabecera de la Catedral de Santiago” i ha entregat el tercer premi a Óscar Caselles Morte pel treball “Restauración de cubiertas y fachadas de la Ermita de Santa Lucía”. El segon ha arribat fins a la ciutat de Tarragona amb el reconeixement

als col·legiats del COAATT Aleix Sanz, José Ignacio Cacho i Gemma Blanch.

El canvi de cadascun dels racons de l’edifici és evident observant imatges com aquesta

Un altre projecte, finalista Des del COAATT celebrem sempre que els projectes elaborats pels nostres col·legiats i col· legiades siguin ben considerats pels jurats dels diferents premis i convocatòries que tenen lloc al cap de l’any. Així, hem d’informar que entre les 20 candidatures finalistes als XIX Premis Catalunya Construcció n’hi ha dues que ens toquen de la nostra zona.

Una és a la categoria de Rehabilitació Funcional i és per la del Centre Social El Roser de Reus, projecte que també integren els aparelladors Aleix Sanz i Iñaki Cacho, a més de Josep Ferrando, David Recio i Xavier Gallego.

L’altra és a la categoria de Rehabilitació Patrimonial i és la del projecte de Restauració del celler noucentista de Vila-seca que han dut a terme Enric Iturbe, Cristina Carmona, Eduard Pedret, Miquel Espinet, Berta Grau, Amparo Lecha, Xavier Bonell i Manel Boira.

Els resultats de cada categoria, per saber quin projecte guanya en cadascuna, es donaran a conèixer durant la Nit de la Construcció que tindrà lloc el pròxim 27 d’octubre.

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 15 ]

Activitat social El paper de la dona a nivell laboral i empresarial, eix del debat del Leaders Summit a Tarragona La ciutat de Tarragona ha estat enguany el punt de trobada internacional de quasi una vintena d’associacions i clubs de dones empresàries i emprenedores, un esdeveniment anomenat Leaders Summit 2022 BPW Spain que va tenir lloc els dies 9,10 i 11 de juny i que va organitzar l’associació ADEE – BPW, associació de dones empresàries de la província de Tarragona a la que van assistir representants de 17 clubs de l’estat espanyol. Més de 60 empresàries van formar part del programa d’aquesta activitat que va servir per a realitzar jornades de formació i aplicació de bones pràctiques i taules rodones entre altres.

El paper de les dones en el món de la construcció, tema que hem abordat ja en anteriors números d’aquesta revista, és també l’eix central d’aquest article que us compartim i del qual n’és autora la presidenta de la Federació Internacional d’Empresàries BPW Spain, Silvia Vigatà.

Silvia Vigatà és la presidenta de la Federació Internacional d’Empresàries BPW Spain

Las mujeres podemos construir El sector de la construcción es una de las actividades con más peso en el PIB español, sin embargo, tiene escasa presencia femenina. Solo el 8,7% de las personas a las que da empleo el ‘ladrillo’ son mujeres. Las mujeres en la construcción se enfrentan a muchos desafíos cuando se trata de ascender en su carrera profesional como pasa en otros muchos sectores muy masculinizados. Algunos de estos desafíos incluyen el desequilibrio entre la vida laboral y personal, la desigualdad salarial y la falta de modelos femeninos a seguir.

Es importante que nos planteemos qué podemos hacer para que la presencia de la mujer en el mundo de la industria de la construcción vaya aumentando y permanezca. Es esencial que

Foto de les participants i assistents al Leaders Summit, celebrat al Seminari de Tarragona

haya una comunidad donde las mujeres puedan desarrollar cada una de sus habilidades aprendidas y crear un equipo que se esfuerce por impulsarse mutuamente. El asociacionismo en todos los sectores es la unión para impulsar la fuerza. Aunque este campo alguna vez fue predominantemente masculino, las mujeres han reclamado su lugar poniendo sus botas en el suelo y recogiendo martillos, literal y metafóricamente.

Según el World Economic Forum en su informe Global Gender Gap publicado el 13 de julio de 2022, las mujeres con estudios de Ingeniería, Industriales y Arquitectura en España es del 26,61% frente a un 73,39% de hombres. Esta situación ha de cambiar. Si queremos romper la brecha y que la presencia de las mujeres en el sector de la construcción supere el 11% actual debemos continuar trabajando para que haya más mujeres que se quieran dedicar al mundo de la construcción. Las niñas necesitan ejemplos a seguir, conocer que ellas pueden ser y son capaces. Visibilicemos a nuestras grandes técnicas, arquitectas, constructoras, contratistas, que han dejado su sello en nuestras calles, las nuevas generaciones necesitan conocerlas.

En 2022, la brecha global de género se ha cerrado a una ratio de un 68,1%. Al ritmo actual de progreso, necesitaremos 132 años para alcanzar la paridad plena. No esperemos tanto, empecemos construyendo.

De les diverses taules rodones celebrades en el marc del Leaders Summit 2022 BPW Spain, destaquem la que va tenir lloc el divendres 10 de juny sobre sostenibilitat, eficiència energètica i protecció del cel i medi nocturn. Susana Malón, CEO y directora de Lumínica Ambiental, va ser una de les ponents i és també l’autora d’un article que aborda una temàtica força interessant com la llum, l’espai lumínic, l’enllumenat i el marc legal que el regula.

Lumínica ambiental Susana Malón es CEO y Directora de Lumínica Ambiental

Tag

La luz, esa radiación electromagnética esencial para la vida que se propaga en la atmósfera, se difracta, se refleja, se esparce, genera sombras, volúmenes, llega al ojo y ¡boom!: te llena de información y tu cerebro se encarga de procesar.

Lo demás, depende de ti.

3r quadrimestre 2022 [ 16 ]

Activitat social Pero todos distinguimos una escena lumínica confortable de otra que no lo es. Esa que te hace sentir orgullosa como diseñadora de alumbrado, fabricante, distribuidor, instalador, responsable de la administración, e incluso político, porque has creado para las personas, una experiencia nocturna que realmente les transmite seguridad (no una falsa sensación de seguridad) y que puede llegar a emocionarles (de hecho, a ti, te emociona).

Y todo ello, tan solo (que no es poco) tomando, modelando y arrojando al entorno esa maravillosa radiación electromagnética que se genera artificialmente en el punto de luz y con la que embellecemos nuestros municipios. Pero los fotones que se emiten desde las fuentes de luz, no entienden de fronteras y se propagan decenas e incluso centenas de kilómetros desde los municipios y cualquier instalación de iluminación nocturna.

La física describe el proceso y nuestros ojos lo ven. La luz se escapa por el simple hecho de que existe atmósfera, se esparce y, por tanto, la luz artificial contamina la noche.

El exceso de iluminación que es introducida en nuestros municipios repercute directamente en nuestro entorno y tienen graves impactos medioambientales, energéticos, culturales y sobre la salud de las personas, como así lo demuestran los rotundos resultados derivados de numerosas investigaciones científicas.

Por eso, limitar ese exceso de iluminación artificial descontrolado y que no es necesario para iluminar nuestras calles ni embellecer nuestro patrimonio, y recuperar la calidad del cielo estrellado en la medida de lo posible, son dos aspectos esenciales que deben formar parte de la nueva cultura de las infraestructuras y municipios inteligentes comprometidos con el cambio climático.

La suerte, es que este tipo de contaminación puede ser mitigada en gran medida de forma sencilla, tenemos las herramientas tecnológicas para ello, pero debemos diseñar el conjunto de la instalación (tipos de luminarias, ópticas, fuentes de luz, niveles de iluminación, sistemas de regulación, etc.) bajo criterios lógicos medioambientales y, además, utilizamos sistemas que puedan “capturar” la luz residual que inevitablemente se escapa.

En la actualidad las instalaciones de alumbrado exterior están reguladas principalmente por el “Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07” y que está en proceso de actualización. El nuevo texto (aún sin publicar) va a incluir la tecnología LED que no se incorporó en el anterior, y aunque presenta una serie de mejoras, no considera la contaminación lumínica como un problema global, si no desde un punto de vista energético y local, que es necesario, pero no suficiente.

En términos medioambientales, por ejemplo, parece que limitará el “color” de las fuentes de luz para prohibir la luz blanca neutra y fría (que es la que más contamina y afecta a nuestra salud y los seres vivos por el alto contenido en azules), en términos técnicos, las fuentes de luz con TCC (Temperatura de Color Correlacionada) de 4000 K. El máximo permitido será de 3000 K, aunque sigue siendo más contaminante que otras fuentes de luz con TCC inferior. Por eso cuanto más cálida sea la luz, menos contaminante.

Ejemplos de actuaciones y proyectos de renovaciones de alumbrado exterior con criterios sostenibles, más exigentes que la reglamentación actual y la futura (según está el texto),

Tag

podemos encontrarlos en numerosos territorios del estado, utilizando fuentes de luz con TCC < 2200 K e incluso PC Ámbar (el más inocuo en términos medioambientales) y luminarias que no emiten flujo hacia el hemisferio superior.

Y por supuesto y parte fundamental de las instalaciones, aplicar criterios luminotécnicos. Si, la luminotecnia, la que se encarga del cuidado del ojo, del confort visual, la que prima una buena uniformidad frente a la sobreiluminación, y la que desgraciadamente se ha visto relegada a un segundo o tercer puesto frente a eso que llaman “eficiencia o eficacia energética” basada en criterios puramente económicos.

Buen confort visual y gran uniformidad (> 0,4). Valores de iluminación clase alumbrado S3 (< 7,5 lux). Puntos de luz con FHSinst < 1%, LED TCC 2200k, sin deslumbramiento y equipados con sistemas de regulación de flujo. Sin luz intrusa gracias a la selección de ópticas y la luz no escapa de la vía que debe ser iluminada.

No sólo hablamos de alumbrado exterior en las calles, sino también de alumbrado ornamental y embellecimiento de nuestro rico patrimonio cultural. Ejemplo es el puente románico de Puente la Reina – Gares, una de las piezas más emblemáticas del Camino de Santiago, que es a su vez, camino de las estrellas puesto que es la proyección de la Vía Láctea sobre la tierra. El beneficio que está suponiendo la nueva iluminación no sólo es en términos económicos, energéticos y medioambientales, sino también sociales, culturales y turísticos, ya que está vinculada con la recuperación del cielo estrellado y astroturismo de la zona.

Iluminación exterior del hotel “The Ibiza Twins”en horario de funcionamiento de servicio de cafeterías y espectáculo nocturno vinculado al cielo estrellado de la isla (arriba) y en horario nocturno (abajo)

Un ejemplo a nivel de edificación, es el hotel “The Ibiza Twins”, primer hotel certificado como Starlight por su gestión responsable de la iluminación nocturna, especialmente a partir del cierre de las instalaciones y espectáculos nocturnos, cuando se apaga toda la iluminación que no es necesaria por temas de seguridad, además de la adaptación de las fuentes de luz a criterios medioambientales.

3r quadrimestre 2022 [ 17 ]

Edificis singulars Actualitat El Celler de Vila-seca, d’espai del vi a equipament cultural Amb una inversió de 8 milions d’euros, dels quals una quarta part han arribat procedents dels fons europeus, fa poc que s’ha obert al públic un dels espais més emblemàtics de Vila-seca, el seu Celler noucentista que ha estat recuperat i rehabilitat per l’Ajuntament per tal d’acollir una extensa i variada programació que inclourà el teatre, la dansa, la música, el circ o els espectacles de petit format.

Un espai polivalent amb capacitat per a prop d’un miler de persones, i un museu dedicat a la divulgació històrica sobre el món del vi i la pagesia configuren la nova utilitat d’aquest immoble. La nau principal és ara una sala dissenyada i equipada per adaptar-se a cada espectacle que s’hi faci, amb una capacitat de 517 persones assegudes i 950 si les butaques estan replegades. Pel que fa al Museu del Façana principal del Celler de Vila-seca, emblemàtic immoble del municipi

Imatge del contrast, entre la part antiga i la de nova construcció que ara s’observa a l’edifici

Restauració, per al desenvolupament cultural, del Celler noucentista de Vila-seca El projecte parteix de la voluntat de realitzar una intervenció profundament respectuosa amb l’edifici existent, i modificar només aquelles parts necessàries per fer-lo adequat i funcional per als nous usos. Des d’aquest punt d’inici, es planteja bàsicament generar un nou cos (el Pavelló) que queda connectat als dos cossos existents del recinte del Celler (el Celler i l’edifici Annex), que fa la funció d’espai d’administració, control i també allotja els serveis; l’altra gran intervenció volumètrica es produeix al fons de la nau principal, a la façana nord, on

Celler, aquest està centrat en la divulgació dels processos del vi i en la feina i història de la pagesia local.

L’immoble es va construir entre els anys 1919 i 1920 de mans de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del popular Lluis Domènech i Muntaner. El promotor de l’obra va ser el Sindicat Agrícola de Vila-seca. Explicada aquesta part més històrica, toca endinsar-nos en aquella més tècnica per saber què s’ha fet a aquest edifici, com s’hi ha intervingut i quin és el resultat final.

En el següent article, que signen Berta Grau (arquitecta tècnica), Enric Iturbe (arquitecte tècnic), Manel Boira (arquitecte tècnic i cap d’obra) i Oriol Llauradó (arquitecte municipal), ho entendrem tot.

es genera, d’una banda, un soterrani que allotja la part de producció de les instal·lacions, i de l’altra banda un gran cos volat que allotja els vestidors i finalment la caixa escènica, que amb un fons transparent genera una relació natural amb el seu entorn, i especialment amb el Castell de Vila-seca.

A l’interior, s’eleva la cota original del paviment de la nau principal, de forma que es genera una cambra que oculta bàsicament les instal·lacions de més volum, especialment climatització i ventilació. Aquesta elevació fa que a la zona d’accés de la façana principal, es generi un “foyer”.

A nivell constructiu, els objectius han estat: - En l’àmbit de la rehabilitació pa-

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 18 ]

trimonial (edifici catalogat BCIL, d’estil noucentista), s’estableix com a requisit respectar i valoritzar les construccions històriques existents, i intervenir-hi puntualment només per aquelles necessitats pròpies dels nous usos.

-

Eliminar elements afegits als edificis, i restituir geometries i volums, sistemes constructius, materials i acabats, sempre amb fidelitat a les construccions originals.

-

Generar nous espais necessaris pel funcionament de l’equipament segons usos definits pel programa.

-

Adaptació a les normatives actu-

Edificis Actualitat singulars als, especialment a nivell d’instal· lacions. Implementació de tecnologies punteres, especialment en l’àmbit de museografia i escenogràfic.

-

A nivell estructural generar, d’una banda, els elements necessaris per als nous usos, i per l’altra banda definir les actuacions de reparació, consolidació i connexió de nous elements sobre els existents.

sí que tenen els interiors), i enderrocar parcialment els dipòsits interiors més propers a la façana nord, ja que en aquest àmbit calia construir el soterrani d’instal·lacions, escales i buit per muntacàrregues, passos soterrats de conductes i finalment nou nucli de formigó per allotjar usos de vestidors i escenari en un nivell superior (caixa escènica). La complexitat de les actuacions i en especial el descobriment de la no existència de fonamentació en els pilars, va obligar a planificar detalladament i fer actuacions provisionals (fonaments provisionals,

A l’esquerra, excavació del fossat. A la dreta, enderroc dels antics dipòsits

L’obra es va iniciar a començaments de l’any 2020 i es va acabar a final de 2021. A nivell d’execució i considerant la necessitat d’integrar els nous elements amb l’edificació patrimonial existent, es va iniciar l’obra amb la neteja, enderroc de cossos annexats i restitució puntual dels materials i geometries originals. Per fer-ho es van identificar els materials originals (pedra de soldó, paredats, maons i peces ceràmiques, revestiments amb morters de calç, elements metàl·lics...). Es van fer una sèrie de proves amb materials, eines i tècniques actuals per obtenir resultats similars als originals i poder-los reproduir; també es va emmagatzemar pedra i maons originals procedents d’elements enderrocats i es van reutilitzar posteriorment.

En la façana nord es produïa el camí crític de l’obra; en aquest àmbit calia enderrocar una façana ceràmica que feia de tàpia, enderrocar els dipòsits exteriors (que no responien a les característiques geomètriques i d’ordre que

atirantats...) per garantir l’estabilitat de l’estructura existent, en especial pilars; a mida que es va anar construint el soterrani amb murs pantalla i la caixa escènica es va eliminar o modificar les provisionalitats. La caixa escènica es va construir amb murs de formigó laterals i front de boca d’escena, amb encofrats trepants a tres cares, sobre un sostre de formigó en voladís.

El cos de recepció del raïm (nau annexa), que és una edificació de dues plantes annexada a l’edifici principal, es va detectar que estava en molt mal estat, especialment el soterrani que era on es desenvolupava el gruix dels treballs del Celler; es van haver de fer diverses actuacions de consolidació, reforç, reparació, enderrocs d’elements sobreposats, restitució de volums... a la planta superior, es van cosir esquerdes i refer volums, es va reconstruir completament la coberta en trobar-se en molt mal estat i la façana principal, generant noves llindes i recuperant geometries i materials originals.

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 19 ]

La preparació del sostre (dalt) i la finalització de l’àrea del foyer (baix), dos moments importants de les obres de reforma

La comunicació entre les plantes baixa i soterrani de la nau annexa en l’edifici original, es feia mitjançant dues escales simètriques de cargol amb un pilar central estructural; a l’obra, es va constatar la gran dificultat que suposava mantenir les escales i modificar-les per complir els requisits especialment de normativa d’incendis; finalment es va realitzar un estintolament, i es va construir una nova escala completament metàl·lica amb pilar central, en forma cilíndrica en planta, mitjançant xapa plegada i corbada.

El projecte preveu un nou sostre que forma la platea de la sala, per damunt de la cota dels peus de les tines, que s’han conservat; a l’obra es va construir un sostre de llosa col·laborant amb diversos tipus de suports, estudiat perquè treballi de forma unitària i que genera

Edificis singulars Actualitat

La reforma realitzada al Celler de Vila-seca ha estat llarga i gens senzilla per adaptar l’immoble als seus nous usos

una cambra sanitària en la que bàsicament, s’allotgen les instal·lacions de gran volum.

El Pavelló és una construcció totalment nova que fa de punt d’accés al recinte, i s’hi connecta a través d’un túnel cobert; la integració d’aquest element amb l’edificació existent va requerir ser molt curosos a l’hora de triar els materials constructius i en especial, els d’acabat.

En l’edifici principal existeixen dues façanes vidriades; l’una a la façana principal i l’altra a la façana nord, a la caixa escènica. Les dues es resolen amb sistema de mur cortina, i en especial la segona es recolza sobre un sostre que està suportat per uns tirants metàl·lics, fet que a nivell d’execució ha estat delicat per haver de controlar les deformacions en base a les toleràncies admissibles de cada element constructiu.

Per l’ús del nou equipament ha estat necessari d’integrar una sèrie d’elements de museografia, graderia retràctil, cortines, plataforma elevadora, teló

Un dels moments del procés constructiu, els recolzaments del pavelló

tallafocs i equipament escenogràfic.

Tot i tractar-se d’elements teòricament finalistes, han condicionat l’execució, coordinació i condicionants de terminis

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 20 ]

de l’obra, havent d’establir consultes permanents, provisionalitats, proves i mostres.

pots fer on ça an fi n co e d eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm obres i refo

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

OS GRAT T S O P U S S E R P 3 A S IN F SOL·LICITA

UÏTS!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIrECtOrI D’EMPrESES COL·LABOrADOrES OBrES AMB GArAntIA

Assessoria LA nOVA LLEI DE QUALItAt DE L’ArQUItECtUrA El passat 15 de juny de 2022 va entrar en vigor la nova Llei 9/2022, de 14 de juny, de Qualitat de l’Arquitectura. Es tracta d’una de les reformes recollides al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en compliment d’un dels compromisos acordats amb la Comissió Europea per a l’obtenció dels fons NextGenerationEU. Aquesta llei considera l’arquitectura com un bé d’interès general amb un clar impacte en la cultura, l’economia, el medi ambient, així com en el benestar i la qualitat de vida de la societat.

L’objectiu d’aquesta llei és protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, entenent com a tal l’art i la tècnica d’idear, dissenyar, projectar, construir, rehabilitar, transformar i conservar edificis públics per al desenvolupament de les activitats humanes, juntament amb la direcció i execució de les obres corresponents. En aquest sentit, es considera l’arquitectura en sentit ampli, des d’un punt de vista multidisciplinari.

Així, a l’article 4 de la llei es fa referència al disseny, planificació, projecció, direcció d’obra, direcció de l’execució de l’obra i construcció, d’entre d’altres, indicant a l’Exposició de Motius que aquesta llei complementa el marc legal estatal relacionat amb la qualitat en l’edificació contingut en la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, que queda consolidat.

2_anun2_PUJOL.pdf

1

30/3/22

D’aquesta forma es reforça el paper de l’arquitectura tècnica, el seu caràcter de professió de col·legiació obligatòria i les reserves d’activitat que té atribuïdes legalment, el que considerem altament positiu pel col·lectiu.

Per altra banda, la Llei de Qualitat de l’Arquitectura crea un marc jurídic per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública, pretenent establir uns alts estàndards de qualitat, posant aquest concepte en relació no només amb valors estètics, sinó també funcionals. En aquest context, es creen dos òrgans: la Casa de l’Arquitectura i el Consell de Qualitat de l’Arquitectura, que es desenvoluparan mitjançant un Reial decret en els pròxims sis mesos.

La Casa de l’Arquitectura està concebuda com un museu de titularitat i gestió estatal i com una plataforma d’intercanvi entre institucions i associacions que té com a vocació convertir-se en un referent nacional i internacional per a la divulgació de l’arquitectura. Està prevista la creació d’un catàleg d’obres arquitectòniques d’interès que serveixi d’orientació a les Administracions Públiques per a l’elaboració dels seus propis catàlegs d’edificis protegits.

Per la seva banda, el Consell de Qualitat de l’Arquitectura té diverses funcions que podem agrupar en dos

blocs: el primer d’ells té per objecte la protecció, foment i difusió de la qualitat de l’arquitectura, així com l’impuls de projectes pilot innovadors que fomentin l’aplicació pràctica de les iniciatives de I+D d’aplicació a la construcció. El segon bloc se centra en matèria de contractació pública, com la promoció de l’adopció de normes o mesures de caràcter general per a la millora de la qualitat de l’arquitectura o la modificació de les existents o exercir labors d’assessorament a òrgans de contractació.

En definitiva, aquesta assessoria jurídica considera molt positiva aquesta nova llei per a l’arquitectura tècnica, ja que suposa el reconeixement des del punt de vista social, econòmic i cultural no només de l’activitat de l’arquitectura en sentit ampli, sinó de la professió.

18:57

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 22 ]

meritXell esCudÉ brÚ Assessoria Jurídica

Informació Professió Una foguera de Alicante en la estación de Adif

La primera imagen pertenece a la hoguera realizada por el Colegio Oficial de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Alicante. En la segunda foto aparecen, de izquierda a derecha, Luis Cánovas Llopis, vocal; Ana Martínez Amante, secretaria y Carlos Casas Lucas, presidente del COAATIEA

El Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de la Edificación de Alicante desarrolló el pasado mes de junio, coincidiendo con las fiestas de Fogueres de la ciudad de Alicante, la iniciativa de instalar un monumento sobre la profesión del aparejador.

Según comenta el presidente del Colegio, Carlos Casas, la idea de plantar esta pequeña foguera viene inspirada en la acción realizada por el Colegio de Valencia durante las Fallas del mes de marzo. “Al ver la buena acogida que tuvo y ser nuestras fiestas hermanas y parecidas, decidimos desarrollar también la idea y recibir a los miles de viajeros que iban a venir en junio a Alicante mostrando la importante labor que desarrollamos en nuestra profesión”, comentó el presidente.

Este monumento es una muestra del trabajo que realiza el arquitecto técnico, una forma de acercar la profesión a la sociedad a la vez que se visibilizaba la fiesta oficial de la ciudad. La obra fue realizada por un arquitecto técnico, Paco

Tag

Pellicer, maestro mayor del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia y colegiado del Colegio de Valencia.

La escena, compuesta por dos ninots, tenía como lema ‘SOS Edifici malalt’ y en ella se podía observar la cara triste de un inmueble animado y lleno de patologías y la importancia del mantenimiento de los edificios para cuidar las ciudades. “El Colegio instaba a la ciudadanía a apostar por la rehabilitación, la eficiencia energética y la sostenibilidad, a confiar en la figura del aparejador o arquitecto técnico”, relató Carlos.

La hoguera o foguera, estaba en el hall de la estación de Adif de Alicante y era la primera vez que la estación de tren acogía un monumento fogueril. “Se mantuvo desde principios de junio hasta el día 25, pues en Alicante las hogueras se queman la noche del 24 al 25, al finalizar el día de San Juan”, apostilló Casas.

“Cabe recordar, además, que el aparejador tiene una importante labor dentro de las fiestas de Hogueras, tanto en la

3r quadrimestre 2022 [ 23 ]

Professió ejecución de los proyectos para la plantà de racós y barracas tanto como asesor a los artistas”, remarcó el presidente del COAATIEA, Carlos Casas.

Este evento formaba parte de las acciones de responsabilidad corporativa de Adif, a través de su Programa Estación Abierta y de las acciones para visibilizar la profesión que se realizan desde el Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de la Edificación de Alicante.

La historia de las Fogueres en Alicante Se puede constatar que la primera noticia documental de estas hogueras se remonta al año 1822, a través de un bando publicado por el alcalde que ordenaba: «…que no se enciendan hogueras en las calles, ni menos se disparen tiros ni cohetes en la noche de San Juan y sucesivas, bajo multa de 20 a 100 Reales.»

Las autoridades prohibían año tras año las hogueras, pero el pueblo seguía quemándolas como fiel seguidor de sus tradiciones. En 1881, por despiste del Ayuntamiento, no se publicó el correspondiente bando prohibiendo encender hogueras y según un diario de la época «…tras comenzar las fiestas con la verbena de San Juan, permitió que los pacíficos habitantes se despacharan a sus anchas con hogueras y petardos.» Aprovechando la ausencia de prohibición los vecinos se agruparon por calles instituyendo las «festes de carrer» (fiestas de calle), con juegos populares, música de «dulzaina y tabalet» y con la aparición de los antepasados de los actuales «ninots», en forma de figuras grotescas que figuraban alguna persona a la que el vecindario criticaba.

Las hogueras vecinales continuaron presentes pese a las constantes prohibiciones.

Fue en 1928 cuando se produce la reorientación definitiva de esta tradición tan perseguida. Se crea una asociación llamada Alicante Atracción, dedicada a fomentar el turismo de la ciudad. El éxito del primer año fue total, y según reseña el periódico El Día (1928): «Les Fogueres han sido un acontecimiento en la historia de Alicante, más de cien mil personas presenciaron la cremà».

A partir de 1932, las Hogueras instauraron la máxima representación de la Fiesta; la Bellesa del Foc (Belleza del Fuego), cargo éste que es elegido anualmente entre las Bellezas representantes de cada Comisión de Foguera.

Con el paso de los años, el número de las Comisiones de Foguera ha ascendido a cerca de noventa, distribuidas por todas las zonas de la ciudad, así como las Comisiones de Barraca, siendo más de diez mil los participantes directos en esta Fiesta. En su día declaradas de Interés Turístico Nacional, y posteriormente de Interés Turístico Internacional, hoy les Fogueres de Sant Joan son, además, Fiestas Oficiales de la Ciudad de Alicante. En 2014, la Generalitat Valenciana declaró a les Fogueres de Sant Joan, Bien de Interés Cultural Inmaterial (BIC), lo que supone una protección al monumento fogueril y a todos los elementos que componen la fiesta.

Fuente de la información:

www.hogueras.es

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 24 ]

Patrimoni Actualitat Un cop d’ull al patrimoni modernista de Jujol

Donant continuïtat al calendari de visites que, de manera periòdica, organitzem per als nostres col·legiats i col·legiades, el passat 7 de maig i amb la coordinació del nostre company Josep Maria Buqueras, arquitecte tècnic i gran divulgador del modernisme, vam realitzar una ruta

molt interessant per alguns dels edificis i espais més emblemàtics d’aquest estil arquitectònic al Camp de Tarragona.

Més concretament, la visita es va centrar a les obres més reconegudes de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Així doncs, la Ruta Jujoliana que

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 25 ]

vam poder gaudir es va configurar amb la visita a la Casa Bofarull dels Pallaresos, l’Església del Sagrat Cor de Vistabella i l’Ermita del Roser a Vallmoll.

In situ a la Casa Bofarull, l’amic Buqueras ens va explicar que les germanes Dolors i Pepita Bofarull van decidir renovar la casa pairal rústega i proporcionar-li una altra imatge amb unes obres que es van perllongar durant disset anys i que van anar a càrrec de Jujol. La sensacional barreja d’estils que aquest arquitecte va incorporar i l’àngel de mida natural que fa de penell distingeixen aquesta casa des de la llunyania dels camps. És destacable la façana est de la casa perquè disposa d’un fantàstic mirador sobre les vinyes mentre que la posterior està dominada per una galeria neomudèjar, amb rajola vista, ciment armat, ferro estucs i esgrafiats. La font del jardí, de pedra i maó, té uns brolladors en forma de figura fantàstica que forma part de l’imaginari jujolià. L’esca-

Patrimoni Actualitat

la interior amb la prolongació fins a la torre mirador, amb bancs a l’estil dels festejadors, és l’element més important de la transformació constructiva.

Ja a Vistabella, a l’Església del Sagrat Cor, Josep Maria Buqueras va co-

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 26 ]

mentar als assistents que Jujol deia que “fer una església és un treball d’àngels” i va afegir que, de fet, va ser l’única vegada que l’arquitecte va tenir l’oportunitat de projectar i veure construir una església del principi a la fi. La nau, la cúpula i el campanar formen una unitat ja que s’elimina la tradicional separació entre presbiteri, naus i capella.

Aquesta església va ser danyada greument fins a tres ocasions durant el segle XX. Primer va patir un incendi l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, que va cremar tota la fusta i va ennegrir les pintures; Posteriorment, el 1945 hi va haver un fort vendaval que va fer caure el campanar. I ja més recentment, al 1970, un llamp va enderrocar part de l’edifici que, amb tot, manté la seva essència modernista i clar estil jujolià.

La ruta modernista va tenir el seu final a Vallmoll, a l’Ermita del Roser.

Cal dir que l’any 1924 mossèn Amadeu Pujol, amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys del seu ministeri, va avançar 500 pessetes per restaurar l’ermita. El pintor vallmollenc Ramon Ferré va proposar al mossèn que Jujol fes la reforma i l’arquitecte li va assegurar que la qüestió econòmica no seria un problema.

Parlem d’una construcció d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes que es va consagrar l’any 1566. Consta d’una nau amb absis rectangular, coberta de volta de creueria i teulada a dues aigües.

Amb la intervenció de Josep Maria Jujol, la façana va modificar la llinda de la porta. Sobre ella hi ha una imatge de la Mare de Déu i una rosassa en forma de creu envoltada de roses i branques de roser pintades. A l’interior va deixar al descobert la noblesa de la pedra. La qualitat i la facilitat del dibuix i l’ús del color de Jujol queden patents en el disseny del paviment. Dels paviments passa als bancs d’obra perimetrals de la nau i continua pels murs, els arcs i les voltes, fins a arribar al mobiliari i a les peces litúrgiques de reduïdes dimensions.

Dibuixos de plantes, flors, el sol, la lluna, estrelles, el nom del rector, la Tau, el nom de l’arquitecte, paraules, anagrames i frases relatives a la Mare de Déu... reflecteixen el món ple de simbolismes que Jujol, a igual que Gaudí, apliquen a les seves obres i que, el passat 7 de maig van veure i viure els col·legiats i col·legiades que es van sumar a aquesta visita al patrimoni modernista.

Fundació COAATT Accessibilitat, espais públics i el marc legal El passat 2 de gener va entrar en vigor l’aplicació de l’Ordre Ministerial TMA/851/2021 que substitueix, després d’una dècada durant la qual ha estat vigent, a l’Ordre VIV/501/2010, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels espais públics.

En el seu moment, i després del temps transcorregut, s’ha volgut actualitzar el contingut de l’anterior Ordre i adaptar-lo als canvis normatius que s’han produït als darrers anys. Com són: - Reial Decret Legislatiu 1/2013 pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.

- Reial Decret Legislatiu 7/2015 que aprovà el Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana.

Aquesta nova Ordre recull en el seu Annex, i al llarg d’onze capítols, el document tècnic que desenvolupa les condicions bàsiques d’accessibilitat. Les diferències amb l’anterior, es produeixen principalment per a distingir aquells articles en els quals es recullen condicions generals comuns a un grup d’elements, d’aquells que es refereixen a condicions particulars d’algun tipus específic d’ells, així com per a adaptar alguns termes a la nomenclatura tècnica més apropiada o per fer una referència més exacta al que es regula en cada precepte.

Si bé l’Ordre intenta recollir el major nombre de solucions possibles en els casos en el que es té constància de que aquestes ja funcionen i garanteixen unes condicions d’accessibilitat adients, això no priva de que, dins el respecte a un mínim comú denominador, es reconegui la possibilitat de donar solucions alternatives i més particulars. En aquest sentit, sempre podran ser possibles respostes autonòmiques i locals que puguin garantir en major mesura l’accessibilitat universal exigida per la normativa estatal.

En els 5 primers articles es recull el gruix de les novetats de la nova regulació, es contemplen i es resolen aquells aspectes de l’anterior Ordre VIV/501/2010 que produïen una major dificultat en la seva aplicació, que es pot esquematitzar com segueix: Disposicions generals: A. Condicions en les quals s’havia de produir el manteniment dels espais públics urbanitzats.

B. Aplicació als espais públics urbanitzats amb caràcter temporal.

C. Situacions excepcionals en les quals es podia justificar la no aplicació de l’Ordre.

Pel que fa a la identificació dels espais i zones a les quals devia ser d’aplicació aquella Ordre: 1. Identificació de l’espai públic urbanitzat: A. Delimitació dels àmbits d’aplicació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i de l’Ordre.

B. Platges en les quals s’havia d’aplicar l’Ordre.

2. La identificació de les zones de l’espai públic urbanitzat en les que s’exigien les condicions mínimes d’accessibilitat.

Determinacions establertes als Itineraris de vianants accessibles: A. Termes “confrontant o adjacent” a la línia de façana per a descriure la seva ubicació.

B. Ressalts i graons admissibles.

C. Exigències d’il·luminació exigibles.

D. Regulació de les plataformes úniques.

E. Escanyaments puntuals a les zones urbanes consolidades.

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 27 ]

Fundació COAATT Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, aquest es menciona en els apartats de l’article 2. Per una banda, en el primer apartat d’aquest article es remet a l’article següent, que forma part del capítol II (espais públics urbanitzats i zones d’ús per a vianants).

La resta d’aspectes que suposen un canvi substancial en l’àmbit d’aplicació respecte a l’anterior Ordre són: A. Situacions en les quals resulta aplicable l’Ordre TMA/851/2021 (art. 2.2) PROJECTE CONSTRUCCIÓ

ESPAIS PÚBLICS URBANITZATS

RENOVACIÓ B. Caràcter permanent i no temporal (art.2.2) C. Excepcionalitats en la aplicació de l’Ordre (art. 2.3) Recordar que, si bé l’entrada en vigor d’aquesta nova Ordre Ministerial va ser el passat dia 2 de gener, en la seva Disposición Transitoria Única de Règim d’aplicació, s’estableix que aquesta Ordre no serà d’aplicació obligatòria als espais públics urbanitzats els plans i projectes dels quals s’aprovin definitivament al llarg dels deu primers mesos posteriors a la seva entrada en vigor. Durant aquest termini es podrà optar pel compliment d’aquesta ordre o de l’anterior Orden VIV/561/2010, d’1 de febrer.

A Catalunya, tot i l’existència d’un esborrany, continua sense estar aprovat el decret de desplegament que ha de determinar els requisits, els paràmetres i els criteris per complir les condicions d’accessibilitat previstes a la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya. Ara, haurà de passar més temps. Després de quasi vuit anys, tot i no haver entrat la Llei en vigor, per la manca del seu reglament, s’haurà de modificar i adaptar-la als requeriments de la TMA/851/2021.

Lluís Roig Alonso Fundació COAATT

FONS: CIUDAD Y TERRITORIO (1) Consejera Técnica. Subdirección General de Políticas Urbanas. Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (2) Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 28 ]

Actualitat COAATT Torna el sopar anual del COAATT, després de tres anys, per reunir i reconèixer la professió Després de tres anys esperant, pels efectes de la pandèmia de la Covid-19, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha tornat a celebrar un dels seus actes més tradicionals, el sopar anual que aplega als col·legiats i col·legiades i serveix per a reconèixer la feina i l’estat de salut del sector.

Enguany l’esdeveniment s’ha batejat com a TROBADA COAATT 2020-2022 i ha tingut lloc en un espai molt especial, el Celler de Vilaseca que ha obert portes fa pocs mesos amb la inauguració per part del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i després d’una extensa remodelació que ha convertit aquest edifici noucentista en un equipament cultural de primer ordre com podeu llegir a la secció d’Edificis Singulars d’aquesta revista dedicada en aquesta ocasió a aquest espai.

De fet, el sopar del COAATT ha estat el primer esdeveniment de caràcter no municipal que s’hi ha celebrat i ha servit per homenatjar a 80 dels arquitectes tècnics col·legiats i col·legiades que durant aquest anys de pandèmia, han celebrat els seus 50 o 25 anys de professió.

El sopar del COAATT permet compartir vivències i parlar de temes diversos durant unes hores en què els aparelladors i arquitectes tècnics canvien el despatx per una estona d’oci amb els seus companys i companyes de professió. Un dels moments de la nit és el discurs que el president del Col·legi, Adolf Quetcuti, adreça als assistents.

Enguany, Quetcuti va obrir la seva intervenció amb un agraïment al sector sanitari per la tasca realitzada en els moments més durs de la pandèmia i de record per als qui ens han deixat en aquest període. Al mateix temps, però, celebrava el fet sempre positiu de veure en un acte com aquest tantes cares noves, dels col·legiats i col·legiades incorporats més recentment, a qui animava a sumar-se al col·lectiu amb força per afrontar una nova època que, en paraules del president del COAATT, porta un canvi de tendència en positiu i de renovació del sector. Quetcuti recordava que el Col·legi seguirà defensant i representant els interessos generals de la professió i especialment les seves relacions amb l’administració, impulsant la qualitat de l’edificació, la divulgació de la cultura de rehabilitació i el manteniment dels edificis.

Acabada la seva intervenció, el conductor de l’acte, el nostre company Jordi Roig, va començar a citar els noms dels col·legiats i col·legiades que enguany han estat homenatjats pels seus anys de professió. A continuació, teniu la relació de les persones esmentades:

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 29 ]

Actualitat COAATT

50 anys de professió (any 2020) Juan Magre Cardona, Joan Alegret Vidal, Pere Vidiella Borràs, Àngel Casas Sánchez, Antoni Roca Jordi, Eduardo Hernando Taló i Francisco Tuero González.

50 anys de professió (any 2021) Jordi Mor Bono, Vicenç Miquel Juan Duran, Albert Àguila Coll, Jordi Capell Vargas (E.P.D.), Joan Milà Rovira, Jaume Sirisi Castellví i Antonio Forcada Fornes.

50 anys de professió (any 2022) Josep Maria Vilella Suazo, Josep Maria Buqueras Bach, Joan Prous Masdeu, Ramon Rovira Roca, Francesc Berengué Recasens, Joan Batet Guasch, Anton Armengol Tua, Josep Maria Llorca Bertomeu, Manuel Rosado Pallise i Jaume Carles Espinós Olivé.

Tag

25 anys de professió (any 2020) Carlos J. Bayona Bordas, Santiago Torredemer Tomàs, Jose Carlos Quero López, Joan Manel Vives Papiol, Orlando Rubio Llaneza, Antonia Lorente Molina, Cristina Gómez López, M. Cristina Casabona Ferré i Miquel Grifoll Vaquero.

25 anys de professió (any 2021) Maria Pau de Francisco Martínez, Jordi Fernández Palau, Josep Maria Armora Casado, Francisco Javier Román Martín, Carlos Muñoz Martínez, Joan Ramon Gázquez Roig, Jordi Castellví Buqueras, Yolanda Fernández Vázquez, Jonatan Sánchez Romero, Miguel A. Balleste Buchaca i Marc Solé Arque.

25 anys de professió (any 2022) Daniel Milà Zaragoza, Jaume Recasens Juncosa, Marta Porta Banús, Jesús Alonso Figueras, Josep Dalmau Cartañà, Raquel Fernández Lorenzana, Elies Roca Palau, Francisco Javier Llorens Gual i Mar Escuté Gómez.

3r quadrimestre 2022 [ 30 ]

Actualitat COAATT Benvinguda professional i col·legiació any 2020 Marc Gené Genovès, Javier Lozano Lozano i David Pintaluba Vallvé.

Benvinguda professional i col·legiació any 2021 Anna Pelegrí Castro, Anna Ordoño Agné, Oriol Moncunill Hurtado, Jaume Silva Bertran, Guillermo Granero Folgado i Erica Torrents Alos.

Benvinguda professional i col·legiació any 2022 Jesús Cases Mérida, Cristina Maiquez Gómez, Laia Coca Torruella, Anna M. Bricollé López i Josep Maria Solé Portero.

A l’acte d’homenatge d’enguany, també es va aprofitar per a agrair tots els anys de dedicació i implicació a la treballadora del COAATT, Carme Vallverdú, que al mes de maig de 2020 (després de gairebé 47 anys prestant els seus serveis a la seu col·legial), es va jubilar.

La Trobada COAATT 2020-2022 va tenir diversos moments especials a més de l’homenatge a les persones que heu llegit. Es va iniciar amb dos torns de visites al Museu del Celler. A la Sala d’Elaboració s’hi va fer una projecció animada de vídeo mapping que narra de forma il·lustrada el procés d’elaboració del vi.

Seguidament, es va realitzar l’aperitiu que va incloure una actuació musical i la participació d’una florista-actriu, que va amenitzar l’estona als assistents a través d’un joc de preguntes i respostes sobre la història del COAATT. A continuació, es va donar inici al tradicional Sopar, enguany acompanyat de l’actuació del grup Mr. Jäck, que va amenitzar tot el sopar amb la seva música en directe i posteriorment va posar el punt final a la vetllada. La Trobada COAATT 2020-2022 ens deixa moltes imatges i, entre elles, aquestes que us compartim.

Podeu veure més fotografies de la Trobada COAATT 2020-2022 al web del COAATT: www.apatgn.org

En el marc del sopar del COAATT, vam rebre una agradable sorpresa de mans del nostre company col·legiat, que va ser president de la nostra institució entre 1971 i 1981, Marià Casas. Es tracta d’un regal molt especial, un exemplar del gravat P/A (Prova d’Autor) que l’ajuntament de Vila-seca li va encarregar a ell l’any 2005 amb motiu de la compra del Celler on enguany hem celebrat la nostra Trobada. L’obra, feta amb la tècnica d’aiguafort i una dimensió de 45x45 centímetres, va tenir una tirada de només 50 exemplars.

A la foto podeu veure l’obra d’art de Casas a qui li donem les gràcies pel seu gest.

Tag

3r quadrimestre 2022 [ 31 ]

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament específic

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.

Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers