Tag 86 · 3r quadrimestre 2019

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2019 Any XXIV núm 86 Preu: 3 €

Dades de síntesi del segon quadrimestre: segueix la recuperació Entrevista a José Luis Hernández, membre de la Junta del COAATT Rehabimed, una aposta global per la regeneració urbana PAMAT: Tarragona necessita moltes millores en accessibilitat Edificis singulars: Hotel Terra Dominicata

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 1 de juny al 30 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Fotografia de portada: imatge exterior de l’Hotel Terra Dominicata

n L’entrevista (Pàgs. 4-5) José Luis Hernández, setze anys de dedicació al COAATT n LA NOVA JUNTA DE GOVERN DEL COAATT (Pàgs. 6-7) Qui és qui a la nova Junta del COAATT n Assessoria (Pàg. 8) La col·legiació dels funcionaris públics de l’arquitectura tècnica n Professió (Pàg. 9) Per què estudiar el Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació n EINES I SERVEIS (Pàg. 10) Lean Construction: noves eines per nous temps L’ascensor del carrer Goya ja funciona n Gabinet Tècnic (Pàgs. 11-13) Dades de síntesi. 2n quadrimestre 2019 Obres Amb Garantia s’expandeix fins la província de Saragossa n Professió (Pàg. 14) Coses a fer quan s’obre un nou establiment n NOUS CONCEPTES (Pàgs. 15-17) La regeneració urbana pot salvar les ciutats amb voluntat política n Actualitat (Pàgs. 18-20) El canvi de fesomia de la Costa Daurada n NOUS SISTEMES (Pàgs. 21-22) Zicla, una aposta per fer les ciutats més accessibles i sostenibles n Fundació COAATT (Pàgs. 23-25) EL PAMAT (2): Concepte del projecte i objectius a assolir n Edificis singulars (Pàgs. 26-28) Terra Dominicata, una aposta ambiciosa amb un resultat excepcional n DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL (Pàgs. 29-31) Construyendo la memoria del pasado a través de la arquitectura n Patrimoni (Pàgs. 32-33) Cellers modernistes (1) n Assessoria (Pàg. 34) Pericia, algo más que conocimiento (II) n Activitat col·legiaL (Pàg. 35) Entrega del xec dels diners recaptats Els aparelladors i arquitectes tècnics celebren el seu sopar anual

Editorial

Ordenar l’exercici, defensar la professió

C

oincidint amb la renovació de la Junta del COAATT, hem fet balanç de la gestió realitzada els darrers anys, especialment aquesta darrera legislatura, pensant en la necessitat i la importància de defensar la professió i lluitar per les competències que tenen els qui l’exerceixen.

Tenim clar, perquè a més és evident, que el nostre és un ofici sotmès de manera constant a canvis normatius, que els professionals que s’hi dediquen tenen la voluntat de sotmetre’ns a formació de manera constant i l’obligatorietat d’avançar de manera paral·lela amb les noves tecnologies i eines de comunicació. Un arquitecte tècnic, un aparellador o un enginyer d’edificació, seran únicament competents i competitius si operen a través de les normes actuals, formats i preparats en tot moment.

Però per assolir aquest repte individual i també col·lectiu, són necessaris òrgans col·legials que aportin les eines convenients en formació i informació, que facin de pont amb les administracions i col·laborin —facin possible millor dit— en l’ordenació de l’exercici professional i, conseqüentment, en la garantia de qualitat que cal oferir a tots els agents de la societat per la que es treballa.

Per llei, els col·legis professionals tenim atribuïdes diverses funcions públiques que desenvolupem sota el rol d’Administració Pública que se’ns ha atorgat. Hem de seguir treballant per aconseguir que el marc legal ens segueixi emparant però també per aconseguir una altra garantia, aquella que relaciona al professional amb la seva feina desenvolupada, ben remunerada i reconeguda socialment. No dubtarem en seguir exercint aquest paper defensor de la professió però també exigirem una major millora del rol social, laboral i econòmic que han de tenir els professionals col·legiats que defensem.

Sense nosaltres, els col·legis professionals, la indefensió de tot el col·lectiu i, en aquest cas, veient-ho a més de manera individual, és plena i s’ha d’evitar pressionant als poders públics (per part nostra) amb la tranquil·litat de saber que els professionals actuen com a professionals (per part teva, vostra). Tot sumat, la gestió del Col·legi i la professionalitat dels col·legiats, permet pensar de manera optimista.

Amb tot, no ens podem adormir i toca seguir estant capacitats dia a dia, demostrant el coneixement de les lleis i normatives, dels nous sistemes i mètodes que apareixen, de les noves tecnologies que tenim a l’abast, de la voluntat de fer, de cada feina, un exemple d’excel·lència particular que suma al conjunt i, per tant, reforça també al nostre Col·legi. Us demanem que us sentiu representats, de la mateixa manera que estem orgullosos de representar-vos.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

JOSÉ LUIS HERNÁNDEZ José Luis Hernández, setze anys de dedicació al COAATT Amb la recent renovació de la Junta de Govern del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, alguns dels seus membres han renovat la seva presència i altres han acabat la seva etapa en aquest òrgan. És el cas de José Luis Hernández que ha estat membre de la Junta els últims 16 anys, primer amb Julio Baixauli com a president i ara amb Adolf Quetcuti al capdavant del COAATT. Hernández va decidir donar pas a altres persones, fer un pas al costat i tancar un període llarg, intens i ple de decisions que han permès al Col·legi mantenir-se connectat amb la societat, proper al col·legiat i fidel en la defensa de la professió. Amb ell, amb el José Luis, fem ara balanç d’aquesta etapa com a membre de la Junta de Govern en un intent de saber què en pensa de la feina realitzada.

José Luis, quin balanç en fas dels teus 16 anys a la Junta del COAATT? És un balanç molt positiu. Han estat anys en que s’han hagut de gestionar situacions molt diferents, des del boom dels inicis de la dècada dels 2000 passant per la profunda crisi econòmica que va afectar especialment al nostre sector i la posterior recuperació que, tot i ser lenta, és constant. A nivell personal i professional, en ambdós casos, l’experiència ha estat molt enriquidora.

On creus que s’ha produït la principal renovació i els avenços més importants?

L’objectiu principal de la primera legislatura, amb el Julio Baixauli com a president, va ser la renovació de la seu col·legial, l’adaptació a les noves tecnologies i l’aposta decidida per la modernització de l’oficina tècnica i la formació continuada. Tot això s’ha anat consolidant en el temps, amb les diferents juntes de govern, de manera que podem presumir de tenir un Col· legi punter en l’àmbit de la formació, l’aplicació de noves eines informàtiques i de comunicació al servei dels col·legiats i de la societat en general o en la prestació dels diferents serveis que s’ofereixen des de l’oficina tècnica. En definitiva es tradueix en el fet de tenir una seu molt digna i un Col· legi molt sanejat econòmicament i en plena disposició per seguir creixent i millorar al servei del col·legiat.

La transformació del Gabinet Tècnic ha estat una aposta molt clara.

Com s’ha fet i què ha suposat?

Sempre he pensat que el Gabinet Tècnic és un dels principals motius pel qual es fa imprescindible el COAATT, pel desenvolupament de la nostra professió i l’adaptació a les noves

Hernández va entrar per primer cop a la Junta del COAATT l’any 2003

tecnologies —amb el visat telemàtic, per exemple— o en informar i formar sobre els canvis normatius que s’han produït aquests anys. En aquest sentit, ara penso en el Codi Tècnic de 2016, els diferents decrets d’habitabilitat o en l’eficiència energètica dels edificis.

L’ajuda tècnica i les noves eines informàtiques han estat uns dels pilars bàsics que han ajudat al creixement del Col·legi al llarg d’aquests 16 anys.

En aquest període s’ha rendibilit-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 4 ]

zat molt el patrimoni del COAATT i especialment en temps de crisi.

Què s’ha fet?

Es va començar ordenant la gestió i el funcionament intern del Col·legi.

Aquest primer pas va ser essencial per poder invertir en la modernització tecnològica, tant a nivell intern com en la relació entre el Col·legi i la societat. Durant la crisi, segurament l’època més dura, es van reduir molt les despeses i algunes d’elles en percentatges molt elevats, per

L’entrevista rendibilitzar recursos i evitant que això repercutís en serveis o en l’augment de càrregues al col·legiat.

La rendibilització del patrimoni com l’antic laboratori, els locals del Vendrell o de Valls i, per últim, la construcció i posterior lloguer de la nau de Constantí, han estat un objectiu bàsic en la presa de decisions de la Junta.

Una altra aposta ha estat la renovació de la seu del Col·legi.

Què s’hi ha fet i què han aportat aquestes obres?

Aquest va ser un dels principals objectius de la meva primera legislatura perquè teníem clar que no es podria pretendre renovar els serveis i prestacions del Col·legi sense renovar abans, a consciència, l’espai físic i la imatge de la seu col·legial. Calia renovar-ho perquè al final aquest és un col·lectiu que basa la seva imatge professional, en gran mesura, en la rehabilitació i la reforma.

A més, es feia urgent i necessari dignificar les zones de treball i dotar al Col· legi de nous espais que es poguessin rendibilitzar d’alguna manera. Parlo del lloguer d’espais a altres col·lectius, per exemple, o de la possibilitat de prestar nous serveis com la formació, exposicions o zones de treball per al col·legiat.

Tot això s’ha anat fent en diferents fases i s’ha enllestit amb la recent renovació de la sala d’actes i formació.

Heu treballat també en la transformació digital del COAATT. Perquè? Què s’ha fet i què falta?

La transformació digital va ser un dels principals encerts de la transformació del Col·legi, durant el bienni 2003-2005, i va suposar una revolució total en el funcionament intern però també en la relació que el COAATT té amb la societat, l’administració i el col·legiats. La modernització dels programes de gestió interna, els visats telemàtics, la connexió digital amb les diferents administracions, la borsa de treball (Obres Amb Garantia) en són clars exemples, conjuntament amb l’aposta per la formació que ha significat posar al nostre Col·legi en un primer nivell estatal i sent referència per a molts col·legis del nostre sector.

La creació del servei Obres amb Garantia ha estat un altre encert de la Junta del COAATT. Què creus que aporta aquest portal i cap on s’ha de fer créixer?

En plena crisi i en un moment d’augment de la competència professional,

es va pensar especialment amb la gent jove i en la necessitat especial de donar a conèixer a la societat aquells serveis professionals que pot oferir l’aparellador, l’arquitecte tècnic o l’enginyer d’edificació. Tot això, sempre intentant dignificar la professió i adaptant-nos i aprofitant les noves eines informàtiques. Per això va néixer Obres Amb Garantia, per ajudar al col·legiat, buscar noves àrees de treball i facilitar el contacte amb clients potencials, donant a conèixer de pas la nostra professió i els serveis que pot aportar el col·legiat.

Et sents content dels teus anys com a membre de la Junta?

Per suposat. Ha estat una experiència personal i professional molt satisfactòria, no només per les millores que s’han produït aquests anys a nivell tècnic i de gestió o per conèixer a fons el funcionament del nostre Col·legi i la professió, sinó per haver conegut a gent amb la qual he col·laborat com els treballadors, membres de la junta o de gerència. Tinc clar que la modernització del COAATT ha estat un esforç conjunt i des d’aquí, agraeixo a tots els treballadors del Col·legi el seu esforç i comprensió; al Pablo Fernández de Caleya per la seva implicació, compromís i iniciativa; i a tots els membres de Junta amb els que he col·laborat i han fet possible el creixement del Col· legi aquests anys.

T’ha quedat cap assignatura pendent? Cap actuació que voldries haver fet i no s’ha pogut fer.

Realment, no. Està clar que el

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 5 ]

COAAT ha de seguir creixent i cal seguir desenvolupant projectes, però quan un porta 16 anys dins d’una Junta de gestió sempre és millor donar pas a noves cares i noves generacions que tinguin ganes d’aportar idees i nous projectes. Estic convençut que serà així.

Consideres que la resposta dels col·legiats ha estat bona en totes i cadascuna de les accions que heu fet i que hem comentat? Es reconeix la feina feta?

Penso que sí. Tots els pressupostos que hem presentat tots aquests anys, s’han aprovat per unanimitat o majoria absoluta. Per altra part, crec que deixo un Col·legi que és exemplar i pioner en molts aspectes i sanejat econòmicament. Tota l’actuació d’aquests anys s’ha basat en l’esforç de molta gent i entre tots hem aconseguit estar orgullosos del nostre Col·legi.

Cap on creus que s’encamina el COAATT? Quin futur creus que té com a òrgan col·legial?

Sota el meu parer, el camí a seguir hauria de ser continuista en el sentit d’apostar per les noves tecnologies, les eines d’informació, la formació continuada o l’Oficina Tècnica. També intentant rendibilitzar al màxim totes les propietats, mantenint el sanejament econòmic i apostant amb fermesa per la defensa de la nostra professió per fer front a l’intrusisme i lluitar contra la competència professional que cada cop és més nombrosa.

La nova Junta del COAATT Qui és qui a la nova Junta de Govern del COAATT Adolf Quetcuti i Carceller – President Col·legiat 1.005. Nascut a Barcelona i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació.

L’any 1988, juntament amb dos socis més, van constituir la societat LEQSO Enginyers SCP, desenvolupant projectes d’instal·lacions d’edificacions. I l’any 2001, juntament amb dos arquitectes, van crear la societat BALCELLS Arquitectes SL, a la qual hi va pertànyer fins el 2016.

L’any 2007 va ser elegit membre de la Junta de Govern del COAATT, ocupant el càrrec de Vicepresident, i també el de President de la Fundació Tarragona Unida.

Des de juny de l’any 2015 és el President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i el Secretari del Consell Català de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes tècnics.

Yolanda Fernández Vázquez – Vicepresidenta Col·legiada 1.267. Nascuda a Jaén al 1973 i resident a Vila-seca. És Doctora en Prevenció de Riscos Laborals, Enginyera d’Edificació, Arquitecta Tècnica i Executive MBA per ESADE. Fundadora de SEGICONS, empresa dedicada a la coordinació de seguretat i salut en obres, des de l’any 1998, i perit forense des de l’any 2000.

Actualment es sòcia i cofundadora de BEFORE BOARDING, empresa d’àmbit internacional dedicada al serveis al sector aeroportuari. Sòcia i Cofundadora de DOMINICAN DEVELOPMENTS PROJECTS dins la qual l’any 2017 va assumir la direcció tècnica de l’hotel HAMPTON by HILTON SANTO DOMINGO AIRPORT. Institucionalment des del 2011 es membre de la Junta de Govern del COAATT, ostentant actualment el càrrec de Vicepresidenta.

Francesc Xavier Llorens Gual – Secretari Col·legiat 1.280. Nascut a Torredembarra i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Es va formar com a director tècnic de varies promotores i constructores d’àmbit local. Durant uns anys va treballar al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, especialitzant-se en la fiscalitat de les operacions immobiliàries, per a posteriorment fundar Llorens i Associats Project & Construction Management, despatx d’arquitectura tècnica especialitzat en la gestió de projectes immobiliaris. Actualment treballa al Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes de Tarragona on supervisa els projectes i obres de referència de la ciutat, portant també la direcció de les mateixes. A nivell institucional, des de 2007 es membre de la Junta de Govern del COAATT, ostentant actualment el càrrec de secretari. També es vocal de la Fundació COAATT i ha sigut conseller delegat del Centre d’Investigació Tecnològica d’Assaigs de Materials S.A., entre d’altres.

Jordi Roig Rodamilans – Tresorer Col·legiat 1.201. Fill de la Terra Ferma, actualment viu al Camp de Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Des del 1991 està vinculat a la gestió d’obres de l’edificació. Ha realitzat diferents etapes laborals que engloben la de cap d’obra, D.E.O. i gestor d’organitzacions. Des del 2011 té dedicació laboral amb la marca IRTEurban, especialitzada en tornar la vida útil als edificis.

Gemma Blanch Dalmau – Comptadora Col·legiada 1.338. Nascuda i resident a Tarragona. És Arquitecta Tècnica i Enginyera d’Edificació. Exerceix com a tècnic lliberal especialitzada en Coordinacions de Seguretat i Salut i com a Tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals, desenvolupant la seva trajectòria professional en l’àmbit del territori català, portant la coordinació i direcció d’obra en empreses privades i de l’administració.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 6 ]

La nova Junta del COAATT

Marià Montoro Perelló – Vocal Col·legiat 719. Nascut i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Ha desenvolupat la seva vida professional a l’àmbit de l’administració pública com a Tècnic del Cadastre. Actualment és Cap de Servei de Planificació Informàtica de la Gerència Territorial del Cadastre de Tarragona. A nivell institucional també ostenta el càrrec de Vicepresident de la Fundació COAATT.

Pere Vinaixa Clariana – Vocal Col·legiat 1.304. Nascut i resident a Reus. És Arquitecte Tècnic.

Director Tècnic i soci de Construccions Vinaixa S.A., fundada l’any 1946, dedicada principalment a l’obra pública, urbanitzacions, carrers, rehabilitació i edificació d’obra nova. Administrador, Director Tècnic i soci fundador de Constru-Reus 2000 S.L. dedicada a la promoció, edificació i rehabilitació d’edificis.

Soci fundador del Gabinet d’Arquitectura Tècnica de Rosa i Clariana associats, dedicat a l’assessorament tècnic de projectes d’interiorisme, rehabilitació, direccions d’obra i coordinacions de seguretat. Secretari general del Gremi de la Construcció del Baix Camp. A nivell institucional, també ostenta els càrrecs de Conseller d’Assessor COAATT SL i Administrador d’Assegur COAATT SL.

Júlia Oriol Pasano – Vocal Col·legiada 1.617. Nascuda i resident a Tarragona. És Graduada en Ciències i Tecnologies de l’Edificació. Sempre ha treballat com a lliberal, col·laborant amb diferents despatxos i professionals del sector. Principalment, desenvolupa les funcions de direcció d’execució d’obra i coordinació de seguretat en fase d’obra.

Marc Anglès Pascual – Vocal Col·legiat 1.611. Nascut i resident a l’Aleixar. És Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació. Va iniciar la seva trajectòria professional en estudis d’arquitectura i topografia. Actualment té despatx propi especialitzat en projectes de rehabilitació i interiorisme. Combina la professió d’Arquitecte Tècnic amb la docència.

Ivan Fernández Pino – Vocal Col·legiat 1.640. Nascut a Reus i resident a Tarragona. És Arquitecte Tècnic i Arquitecte, també Historiador i Màster en Arqueologia. Actualment té despatx propi especialitzat en projectes de patrimoni arquitectònic i rehabilitació, treballant pel sector públic i privat. Combina la professió d’Arquitecte Tècnic amb la docència universitària i la participació en projectes d’investigació en patrimoni.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 7 ]

Assessoria LA COL·LEGIACIÓ DELS FUNCIONARIS PÚBLICS DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA Sovint s’ha qüestionat si els aparelladors, arquitectes tècnics o els enginyers de l’edificació que estan al servei de l’Administració Pública, estan deslligats o no de l’obligatorietat d’estar adscrits al seu respectiu Col·legi professional.

L’Administració Pública ha mantingut una postura distant i a la vegada reticent davant dels Col·legis professionals. En els millors dels casos, tan sols ha estat permissiva en el sentit de considerar que la col·legiació dels seus funcionaris és merament opcional i, per tant, facultativa, ja que considera que en tot cas el control de la professió desenvolupada al servei de l’Administració Pública queda exclusivament sota la tutela de la pròpia Administració.

Creiem que aquesta concepció i manera d’entendre és totalment desafortunada i, a més, no s’ajusta a Dret.

Els professionals de l’Arquitectura Tècnica, com tota la resta de professionals que estan al servei de l’Administració Pública, tenen l’obligació d’adscriure’s necessàriament al seu Col·legi professional quan es tracti d’una professió de col·legiació obligatòria, com és el nostre cas.

Aquesta qüestió ha estat objecte de valoració i anàlisi en via judicial i han estat diverses les sentències en diferents ordres jurisdiccionals que reconeixen la plena vigència de l’obligatorietat de la col·legiació per disposició estatal recollida en la Llei de Col·legis professionals.

En aquest sentit ho proclama la sentència del Tribunal Constitucional de 16 de juliol del 2018, que estableix

l’obligatorietat dels funcionaris públics de pertànyer al seu Col·legi professional. En aquesta sentència es rebutja la competència exclusiva de les Comunitats Autònomes per regular la no obligatorietat de la col·legiació en contra de les disposicions generals estatals i de plena igualtat en tot el territori estatal.

Aquesta sentència del Tribunal Constitucional és molt clara quan estableix: “la normativa estatal no exceptúa a los empleados públicos en general de la necesidad de colegiación en el caso de que presten Servicios, sólo, para, o a través, de una Administración pública”.

Recentment, el 18 de juny de 2019, el Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 5 d’Oviedo, emparant-se amb l’esmentada sentència del Tribunal Constitucional també reconeix l’obligatorietat dels Enginyers de Mines que presten el seu servei a l’Administració Pública i el deure d’adscripció al seu Col·legi professional i, en concret, denega la possibilitat que els funcionaris col·legiats puguin demanar voluntàriament la baixa del seu Col·legi.

Estem parlant de la Col·legiació obligatòria però voldríem afegir que pel propi professional de l’Arquitectura Tècnica, no és un gravamen més, sinó que, pel contrari, es tracta d’una garantia de protecció en quedar sota la salvaguarda del seu propi Col·legi professional, gaudint en aquest sentit de tots els mitjans de defensa de la

seva professió. A més, es garanteix que l’exercici professional realitzat per a l’Administració es subjectarà dintre dels cànons de professionalitat, dignitat, independència i objectivitat.

Per tant, el deure de pertànyer al Col·legi professional no és tant una pura obligació estatutària sense sentit, sinó una garantia addicional i plena tant pel col·legiat com per la pròpia Administració per la qual es desenvolupa la professió.

Es per aquest motiu que fem una crida a tots aquells professionals perquè s’integrin interessadament dins de l’organització Col·legial per tal de disposar de les cobertures necessàries, fins i tot davant de possibles conflictes o arbitrarietats de la pròpia Administració que puguin entorpir i dificultar el lliure exercici de la seva professió amb dignitat.

A més, recordem que la col·legiació dels professionals de l’Arquitectura Tècnica no és una mera possibilitat, sinó una necessitat establerta legalment.

F. Xavier Escudé Nolla Lletrat-assessor

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 8 ]

Professió Per què estudiar el Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació L’arquitecte tècnic és un professional que destaca per la seva versatilitat i l’àmplia varietat de sortides laborals que ofereix al sector de l’edificació i la construcció.

Els arquitectes tècnics estan involucrats i controlen tot el procés constructiu, des de l’elaboració dels plànols fins al seguiment de les obres de construcció.

Són especialistes en la ciència de l’arquitectura, disseny d’edificis i construcció. A més, treballen en projectes juntament amb altres professionals de la indústria de la construcció. La seva feina és molt variada, ja que poden participar en totes les etapes del procés de construcció i han de supervisar l’evolució d’un projecte avaluant la feina realitzada per comprovar que compleix amb els requisits. Els arquitectes tècnics estan qualificats per dissenyar i construir projectes des de l’inici fins al final.

Una de les professions que pot desenvolupar un arquitecte tècnic, té relació amb el manteniment d’edificis. Per la seva complexitat tècnica, hi ha operacions que és convenient que es resolguin per part de professionals qualificats per garantir el bon funcionament del comportament de l’edifici a llarg termini. L’arquitecte tècnic assessora i inspecciona a les comunitats de veïns en tot allò relatiu a la seva estructura, instal·lacions o seguretat, entre d’altres aspectes. És l’encarregat de gestionar el Llibre de Manteniment de l’edifici, de realitzar les inspeccions necessàries a l’immoble,

d’aportar les millors solucions per a problemes que puguin sorgir (esquerdes, despreniments, humitats, etc.), realitzar obres i reformes, redacció de projectes, així com millorar en general l’habitabilitat i confortabilitat dels residents a la comunitat. A més, s’aconsella que totes les comunitats de propietaris comptin amb un tècnic de capçalera per qüestions legals però també per seguretat i estalvi.

Les úniques formacions universitàries que et permeten exercir la professió de tècnic de capçalera expert en manteniment d’edificis són les que t’habiliten per exercir la professió de l’arquitecte tècnic.

El grau en Arquitectura Tècnica i Edificació permet dur a terme activitats diverses en el camp de l’edificació: la direcció i execució material de l’obra, la

seva organització i planificació, el control de qualitat, la prevenció i seguretat laboral, la gestió econòmica i el control de costos. Tot sempre des de la perspectiva de la innovació i desenvolupament tecnològic, així com des del respecte al medi ambient.

Les universitats espanyoles que imparteixen els estudis són la Politècnica de Madrid, la de les Illes Balears, Granada, Extremadura, UPC, URL La Salle, Girona, Lleida, Politècnica de Cuenca, Universitat Europea Miguel de Cervantes, Escuela de Ingeniería de Guipúzcoa, Universitat Jaume I, Salamanca, Burgos, Alacant, Saragossa, A Coruña, La Laguna, Sevilla, Universidad Europea de Madrid, Politècnica de Cartagena, Alcalá i Politècnica de València.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 9 ]

Eines i serveis Lean Construction: noves eines per nous temps Generar eines que facilitin el procés de construcció, la planificació de les obres i la potenciació del treball col·lectiu és del tot necessari en aquesta societat que avança ràpid i amb molta competitivitat. El Lean Construction és un mètode que compleix amb tot això i que, a més, atorga a l’arquitecte tècnic un rol fonamental, especialment en les direccions d’obra i de producció.

El passat 9 de juny, el Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE), presentava la “Guia Lean Construction i la Planificació Col·laborativa” que inclou tota la informació necessària per a poder aplicar a les obres de construcció la filosofia LEAN mitjançant la metodologia Last Planner System.

Aquesta guia és un punt de partida i un document que ensenya als professionals a canviar la seva visió i veure que existeix una altra forma de planificar i gestionar un projecte i una obra de construcció d’una manera més eficient. Això es tradueix en menys pèrdues, menys costos, major qualitat, major seguretat i garantia dels terminis d’entre-

ga. La guia va més enllà perquè permet conèixer, pas a pas, una metodologia amb la que els agents que intervenen a l’obra tindran un major control sobre els processos constructius i podran prendre millors decisions a etapes més inicials.

La filosofia Lean, conjuntament amb altres millores del sector, ha suposat per a tots els arquitectes tècnics una eina d’ajuda per a resoldre els contratemps tan comuns a l’obra, reduint-los fins arribar, pràcticament, a la seva eliminació. Ara cal sumar-hi, a més, la inclusió de la metodologia Last Planner® System (LPS) perquè suposa un benefici de temps que es pot destinar a altres tasques més productives i que aportin més valor de producte a l’usuari final.

Curiosament, no ha estat fins el moment en que el sector va iniciar la seva recuperació, l’any 2014, que la industria de la construcció no va mostrar cap interès real cap al mètode Lean.

Finalment, s’ha ampliat la visió i ja és té clar que aquest sistema genera noves formes d’entendre la gestió dels projec-

Portada de la Guia Lean Construction

tes de disseny i construcció des d’una vesant més productiva i eficaç. La Guia l’ha promogut i editat el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) i ha estat redactada per dos experts en la matèria com són Juan Felipe Pons i Iván Rubio.

L’ascensor del carrer Goya ja funciona El primer ascensor privat de la ciutat de Tarragona construït a la via pública ja funciona i dóna servei a les 12 famílies que viuen al bloc d’habitatges ubicat al número 12 del carrer Goya. Enllestides les obres d’aquesta estructura que s’ha creat sobre la vorera i tot just davant de la porta d’entrada a l’edifici, el passat mes de juliol es va posar en funcionament l’ascensor que millora molt l’accessibilitat dels qui viuen al bloc ja que la majoria són gent d’edat avançada.

Cal recordar que, davant la impossibilitat d’instal·lar l’ascensor dins del bloc d’habitatges construït l’any 1962, per una manca evident d’espai que ho impedia, els propis veïns van iniciar els tràmits per aconseguir els permisos de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. Les obres van començar el novembre de 2018 i s’han enllestit aquesta primavera, complint les previsions inicials. Els veïns han hagut d’abonar només el 50% de l’import total de les obres perquè finalment van accedir a una subvenció que els va atorgar la Generalitat. Per

tal d’aprovar la construcció de l’ascensor l’Ajuntament de Tarragona ha hagut de modificar parcialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Amb tot, el decret aprovat per l’administració autonòmica deixa clar que es tracta d’una opció lògica i viable si la situació ho requereix. Dit d’una altra forma, el del carrer Goya pot ser el primer de molts ascensors similars en aquells casos que es compleixin les condicions quan un bloc d’habitatges no tingui espai interior per a la construcció de l’elevador en qüestió.

El nou ascensor puja als veïns a casa seva a través de la passarel·la que comunica la torre exterior construïda —on hi ha la plataforma— amb l’edifici. Cada veí disposa de la seva clau per accedir a l’ascensor. En aquest punt cal recordar que els arquitectes tècnics estan habilitats legalment per poder dur a terme obres d’aquestes característiques. Així ho estableix la sentència del Jutjat ContenciósAdministratiu número 2 de Mèrida amb data d’11 de febrer de 2016, confirmada posteriorment per la sentència de

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 10 ]

Imatge actual de l’ascensor ja acabat

30 de juny del mateix any estimant un recurs interposat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Badajoz. Per tant, com els arquitectes tècnics poden realitzar amidaments, càlculs, valoracions, taxacions, peritatges, estudis, informes, plans de treball i altres treballs similars, també poden projectar ascensors a la via pública com el del carrer Goya de Tarragona.

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

2n quadrimestre 2019

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

La recuperació del sector de la construcció, lenta en alguns casos i més notable en altres, és evident si mirem a fons les dades del segon quadrimestre de les comarques de Tarragona. Creix el nombre d’habitatges residencials nous, l’obra nova no residencial aguanta el moment i la rehabilitació segueix mostrant-se com un camí a tenir molt en compte. Tot plegat, forma part de l’anàlisi elaborat pel Gabinet Tècnic del COAATT que us oferim a continuació.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU CONTINUA A L’ALÇA Entre gener i agost de 2019, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial va pujar al voltant d’un 25 % arribant als 702 habitatges nous.

Gener - Agost 2017

Gener - Agost 2018

Gener - Agost 2019

%

Número d’obres de nova planta

164

153

186

21,57%

Número d’habitatges nous

219

563

702

24,69%

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), ha tancat els primers vuit mesos de 2019 amb un increment significatiu d’obres i del nombre d’habitatges, respecte del mateix període de 2018, recuperant valors de 2010.

Les dades de la construcció en bloc i les d’habitatge unifamiliar són similars. Entre gener i agost s’han iniciat 399 habitatges nous dins la tipologia de bloc i 303 dins la tipologia d’habitatge unifamiliar.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa el 19%, l’unifamiliar en filera un 1%, i l’habitatge entre mitgeres més d’un 19%.

Respecte al nombre d’habitatges acabats, entre gener i agost 2019, se n’han tancat un total de 243, una xifra molt similar al mateix període de 2018. El nombre d’habitatges nous per municipis creix especialment a municipis com El Catllar, Altafulla, Mont-roig o Montblanc. Els municipis habitualment més significatius conserven valors entre gener i agost de 2019.

COMPARATIVA GENER-AGOST (2010-2019) 2.000 1.500 1.000 500 0

2010

2011

2012

2014

2013

2015

2017

2018

2019

Habitatges nous acabats

Habitatges nous visats

Tipologia constructiva

2016

Habitatge unifamiliar

Edifici en bloc

Unifamiliar

303

Entre mitgeres

135

Entre mitgeres

297

En bloc

399

En filera

8

Aïllat

102

Total

702

Aparellades

25

Aïllades

135

Habitatges nous per municipis

Gener - Agost 2018

Gener - Agost 2019

Tarragona

239

247

Cambrils

69

64

Reus

47

19

Vila-seca

0

3

Salou

9

4

Calafell

1

2

Altres

202

363

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 11 ]

Gabinet Tècnic Per comarques, creix especialment el Tarragonès tot i que es pot apreciar una pujada generalitzada. Molt significatiu és l’augment d’obres de Barcelona dirigides per tècnics del COAATT. Habitatge nous per comarques

Alt Camp

Baix Camp

Baix Penedès

Conca de Barberà

Ribera d’Ebre

Priorat

Tarragonès

Gener - Agost 2018

4

171

Gener - Agost 2019

9

161

13

7

4

2

322

31

22

5

0

376

Barcelona

Girona

Lleida

Terres de l’Ebre

523

35

1

2

6

44

567

604

89

2

2

5

98

702

TOTAL

L’OBRA NOVA NO RESIDENCIAL CONSERVA VALORS

1

1

0

0

62

1

2

1

129

1

4

0

4

2

72

1

1

0

122

2019

0

8

11

4

17

0

0

1

1

2

1

78

0

1

0

124

Docent

Cultural

Hoteler

Benzineres

0

1

Vestuaris i annexos

1

10

Piscines

17

3

Aparcament

2

13

D’esbarjo

12

8

Sanitari

12

2

Magatzem

17

Comercial

Agropecuari

2017 2018

Ús - Gener - Agost

Industrial

Residencial col·lectiu

Instal·lacions esportives

L’obra nova no residencial conserva valors respecte 2018, iniciant-se’n un total de 124, majoritàriament destinades a ús de piscina, ús industrial i magatzem.

Total

LA REHABILITACIÓ CONTINUA A L’ALÇA El sector de la rehabilitació continua a l’alça. Entre el gener i l’agost de 2019 es van iniciar 661 obres de rehabilitació, un 17% més que al mateix període de 2018.

En relació a l’ús de l’edifici, 494 es van fer en edificis d’ús residencial i 167 en altres usos. Dins el context residencial, 183 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 311, a edificis.

Per municipis, la rehabilitació puja de forma generalitzada i en especial a les localitats de la costa com Vila-seca, Calafell, Salou o Cambrils.

Els municipis de Tarragona i Reus presenten pujades que van entre el 30% i el 40%.

Número d’obres de rehabilitació · Gener - Agost

Baix Camp

Baix Penedès

Conca de Barberà

Priorat

Ribera d’Ebre

Tarragonès

Gener - Agost 2018

15

106

56

26

27

31

214

Gener - Agost 2019

26

135

52

29

25

32

273

2018

2019

600

567

661

Obres de rehabilitació per municipis · Gener - Agost

Per comarques, la rehabilitació creix especialment al Tarragonès i al Baix Camp i, a diferència de l’obra nova, baixa el nombre de col·legiats que participen en obres de rehabilitació fora del Camp de Tarragona.

Obres de rehabilitaAlt Camp ció per comarques

2017

2018

2019

Tarragona

132

173

Cambrils

23

31

Reus

45

65

Vila-seca

16

24

Salou

25

35

Calafell

7

12

Altres

319

362

Barcelona

Girona

Lleida

Terres de l’Ebre

Altres

475

59

0

13

13

7

92

567

572

45

3

10

25

6

89

661

TOTAL

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 1.190, un 20% més que al mateix període de 2018.

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat professional, entre el gener i l’agost de 2019 baixa al voltant d’un 4 % respecte el mateix període de 2018.

Per intervencions, pugen de forma important les direccions d’obra, les memòries valorades i els serveis de projecte i direcció. En l’àmbit de la documentació es trasllada cada vegada més del projecte a la memòria valorada, degut als canvis de requeriments normatius dels ajuntaments.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 12 ]

Gabinet Tècnic Treballs de projecte i direcció

2018

2019

403

426

Projecte i Direcció Projecte

30

16

Direcció d’obra (Aparellador exclusivament)

147

181

Direcció de l’execució material (Aparellador i Arquitecte)

285

287

6

8

Projecte de legalització d’obra Legalització de direcció d’obra

5

6

Legalització de l’execució material

3

3

Estudi de programa i direcció de Control de Qualitat

230

221

Estudi de programa de Control de Qualitat

11

16

Direcció de Control de Qualitat

36

45

Memòries valorades

104

139

Pel que fa a les intervencions relacionades amb la seguretat, les coordinacions de seguretat creixen més d’un 8%, principalment per la rehabilitació, i també augmenten les coordinacions combinades amb l’estudi de seguretat.

Per contra, s’observa una tendència a la baixa dels certificats d’habitabilitat, les ITE i els certificats d’eficiència.

Treballs de seguretat

2018

2019

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut

14

17

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut

250

292

Coordinador durant l’execució de l’obra

366

397

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. i salut i coordinador execució (inclou aprov.)

26

45

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució

130

127

Treballs

2018

2019

Certificats d’habitabilitat

2.462

2.319

Inspecció tècnica edificis

338

122

Certificat eficiència

261

194

Recordem la importància de registrar i assegurar tots els treballs i intervencions, per la major seguretat i cobertura davant d’imprevistos.

Totes les gràfiques i taules procedeixen del Gabinet Tècnic del COAATT

Obres Amb Garantia s’expandeix fins la província de Saragossa Quatre anys després de la seva creació, consolidació i èxit de visites i obres realitzades, el portal Obres Amb Garantia que va fundar el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) amplia radi d’acció i s’exporta a tota la província de Saragossa.

L’expansió d’aquesta eina tan útil per a les persones i col· lectius que volen fer obres, reformes, aconseguir la certificació energètica i la ITE al seu immoble o realitzar tràmits amb documentació diversa, és fruit de l’acord assolit entre el COAATT i el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ) pel qual l’entitat aragonesa s’adhereix a l’explotació del portal web www.obrascongarantia.com a la província de Saragossa amb els mateixos termes i condicions que el COAATT ho està fent a Tarragona des de 2015.

Els dos presidents dels dos col·legis, Adolf Quetcuti del Col·legi de Tarragona i Víctor Martos del Col·legi de Zaragoza, han signat ja l’acord corresponent de manera que el portal serà operatiu a la província de Saragossa a finals d’aquest mateix any. Com ja passa a Tarragona, els usuaris

Tag

Moment de la signatura del conveni

saragossans que entrin al portal podran demanar via online pressupostos per a les seves obres o reformes i en rebran tres de diferents, sempre amb la garantia i seguretat professional perquè els qui optaran a la feina seran arquitectes tècnics.

3r quadrimestre 2019 [ 13 ]

Professió

Coses a fer quan s’obre un nou establiment

Posar en funcionament un negoci és una decisió molt important que, a més de ser un projecte professional, té també un abast directe com a projecte de vida. En l’obertura d’un nou comerç o empresa, sempre s’hi dipositen moltes esperances i il·lusions. I, de la mateixa manera, arriben els dubtes i les pors perquè no s’acaba de saber quins tràmits cal seguir i de quina documentació cal disposar per evitar mals de cap, problemes i sancions.

Per això us proposem, a través d’aquest reportatge, les solucions bàsiques per fer-ho tot més bé i millor. El primer que cal fer, pas obligat si volem que les coses funcionin, és comptar amb els serveis d’un tècnic que serà qui ens facilitarà la documentació necessària per posar en marxa el nostre negoci amb les màximes garanties. A més, serà ell mateix qui ens assessorarà i gestionarà la pròpia documentació del procés.

Per començar cal tenir una llicència d’activitat, de manera que si no saps què és, et podem comentar que és un permís municipal obligatori per a poder portar a terme un negoci o un nou establiment on s’hi desenvoluparà una activitat comercial determinada.

Cal tenir en compte que la llicència va lligada al lloc on es desenvolupa el negoci i a les característiques d’aquest espai, o sigui que si canvies de local o fas reformes o ampliació de l’espai on treballes, és important consultar amb un

tècnic sobre la necessitat d’actualitzar la llicència d’activitat.

En aquest punt, cal que sàpigues 5 coses que potser no sabies i que, com dèiem, són cabdals per al teu futur negoci.

1. Contractació d’un arquitecte tècnic El primer pas indispensable per obtenir la llicència és contactar amb un arquitecte tècnic. Un particular mai estarà habilitat per realitzar aquesta tasca.

2. Revisió de l’establiment i assessorament L’arquitecte tècnic revisarà l’establiment on vulguis desenvolupar l’activitat.

Realitzarà una sèrie de mesuraments i comprovacions a les instal·lacions per determinar si el local és apte per dur a terme l’activitat. Amb aquesta informació et podrà assessorar sobre quins són els tràmits que cal realitzar per obtenir la llicència.

3. Reformes o millores de les instal·lacions (si és el cas) L’arquitecte tècnic determinarà si és necessari realitzar millores a les instal· lacions per tal que compleixin les condicions necessàries en funció del tipus de negoci i les normatives vigents. En aquest cas, el mateix professional es podrà fer càrrec de la reforma.

4. Obtenció de l’informe o projecte tècnic

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 14 ]

Un cop s’hagi condicionat el local es podrà preparar la documentació necessària per obtenir la llicència d’activitat, que tant si és un projecte tècnic com un informe caldrà que el redacti i segelli el tècnic.

5. Entrega de documentació a l’Ajuntament En darrer lloc, s’entregarà tota la documentació a l’Ajuntament. Aquesta documentació inclou, l’informe o projecte tècnic facilitat per l’arquitecte tècnic, i la documentació que l’Ajuntament demani per aquest tràmit, així com fer-se càrrec de les taxes que comporti.

Com has pogut veure, la figura de l’arquitecte tècnic és imprescindible si vols obrir un nou establiment. L’elecció del professional adequat és una decisió fonamental per iniciar el teu nou negoci.

Obres amb Garantia (www.obresambgarantia.com) et posarà en contacte amb els millors arquitectes tècnics de Tarragona. Posem al teu abast més de 100 professionals titulats, certificats i assegurats a la teva disposició. Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Més de 1.000 clients satisfets poden parlar per nosaltres.

Entra a la web www.obresambgarantia.com i accediràs a més informació sobre la llicència d’activitat i podràs demanar fins a 3 pressupostos de professionals altament qualificats.

Nous conceptes

La regeneració urbana pot salvar les ciutats amb voluntat política Al seu llibre «Les ciutats invisibles» l’escriptor Italo Calvino va dibuixar tot un seguit d’espais imaginaris, sempre habitats i amb idiosincràsies molt particulars, on hi havia problemes per resoldre derivats de la gent. De fet, aquell món inventat per l’autor italià no era tan llunyà de la nostra societat i les nostres ciutats. Hi ha gent que no té suficient qualitat de vida a les seves llars, existeixen edificis abandonats o en mal estat i zones senceres de les grans ciutats, o pobles més petits, que es queden desèrtics i condemnats a l’abandonament. Per això, neix al seu moment el concepte de la regeneració urbana que es defensa, cada cop més, des de plataformes com Rehabimed, una associació que promou la rehabilitació sostenible i la revitalització social i econòmica dels centres històrics a la Mediterrània, tot projectant l’experiència a altres continents.

A Tarragona, on es parla molt tímidament del concepte de regeneració urbana, hi hem anat a trobar -perquè prenia part a una jornada organitzada per l’Agenda Urbana de Catalunya- al president de Rehabimed, Xavier Casanovas, amb qui hem conversat amb calma i sobre molts temes.

Xavier Casanovas. President de Rehabimed Sr. Casanovas, a què respon la creació de Rehabimed i quina és la seva essència?

Respon a un interès d’internacionalitzar i donar a conèixer tot el que s’està fent a nivell europeu en l’àmbit de la rehabilitació. Això ens va permetre conèixer molta gent que estaven treballant en aquest sentit a França, Itàlia, Anglaterra i altres indrets. A partir d’aquí vam anar treballant diferents iniciatives, fent formació a diferents països i després va sorgir una iniciativa que es va dir «el procés de Barcelona» a través de la qual, la Unió Europea va voler donar una importància als països del sud, de manera que vàrem començar a treballar amb ells.

Com portàvem tota aquesta dinàmica, ens van cridar a una reunió que es va celebrar a Brussel·les i ens van constatar que necessitaven gent que organitzés projectes conjunts entre països del nord i del sud. Arran d’aquesta demanda, vàrem muntar un projecte en el que hi havia una trentena de països diferents, tots els del Mediterrani i altres del nord d’Europa com ara Finlàndia o Bèlgica. Aquest primer projecte va tenir molt èxit i n’hem anat fent molts altres que han acabat funcionant. El component fonamental ha estat, sempre, el concepte de rehabilitació i la regeneració urbana als països del sud.

Com teníem clar que anar fent projectes sense més no tenia massa sentit, és quan vam decidir muntar una entitat que aglutinés el know-how que anem adquirint. És així com neix, ara fa uns deu anys, Rehabimed.

Xavier Casanovas al Campus Catalunya de la URV

Hi han col·laborant més de 40 països, a través de les seves institucions i organitzacions. Com es tradueix aquesta sinergia de treball internacional?

Treballem amb els països del sud perquè és on tenim els projectes tot i que això no significa que deixem de fer encàrrecs i estudis sobre temes de rehabilitació que ens pugui fer, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona o entitats d’altres indrets, com Itàlia o Grècia, amb les que col·laborem de manera habitual.

Ara, tot el gruix el centralitzem a la part sud i aquí tenim el Magreb (Marroc-Algèria-Tunísia) i tot el Mashreq (Egipte, Palestina, Jordània, Iraq, Aràbia Saudita).

Rehabimed aposta per la rehabi-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 15 ]

litació sostenible. Com es tradueix la seva aplicació depenent de cada país, tenint en compte que cada estat té el seu marc legal o les seves possibilitats?

La rehabilitació sostenible l’hem d’anar adaptant en funció de l’entorn perquè no és el mateix plantejar la rehabilitació d’un edifici a Alemanya que fer-ho al Marroc, per raons òbvies.

Nosaltres entenem la sostenibilitat com a eficiència energètica o en la reducció del consum de materials no regulables, però també l’entenem des del punt de vista de la reincorporació de les tècniques tradicionals de construcció, com ara aquells sistemes constructius que, de forma passiva, ressolen problemes d’altes temperatures. Tot això ho treballem

Nous conceptes força. Hassan Fathy per a nosaltres és un referent en la reinterpretació dels materials tradicionals.

Un altre valor que es defensa és la preservació del patrimoni. De quin tipus de patrimoni estaríem parlant i, tornant a la rehabilitació sostenible com a espai d’habitatge, pot o ha de tenir cap lligam?

Per a nosaltres és la base, perquè els que ens plantegem com a objectiu primordial és la millora de les condicions de vida de les persones. Ens interessen aquestes persones des del moment que estan vivint en uns edificis que tenen un valor patrimonial major o menor, però entrem sempre en conflicte perquè millorar les condicions de vida d’un edifici pensat fa cent anys, no és el mateix que construir un edifici nou. Nosaltres treballem per trobar l’equilibri que permeti millorar la qualitat de vida i preservar el patrimoni.

Com hi ha molts padrins per als monuments, ens orientem especialment cap al que anomenem els «patrimonis sense papers» que és aquell patrimoni que no està protegit, no està reconegut, ningú se’n preocupa i si l’enderroquen no passa res. Òbviament que també treballem a altres llocs que són Patrimoni de la Humanitat però al final hi ha una part d’edificis dins del teixit urbà que no interessen a ningú i a nosaltres sí.

Podem citar alguns dels exemples de les intervencions de Rehabimed a espais on s’ha aconseguit la millora de la qualitat de vida?

Sí. Hem treballat a Sale (Marroc) que és una ciutat molt important o a la ciutat de Marràqueix —que té un nivell de gentrificació molt important— on hem incidit en tota una sèrie d’edificis que són els que estan al costat d’aquells altres edificis que han estat restaurats a fons per gent adinerada que han fet de la ciutat la seva segona residència o turistes rics que s’hi han comprat allí la casa. Aquests edificis del costat que dic, on hi viuen trenta o quaranta famílies, han de ser immobles on aquesta gent segueixi vivint. La nostra tasca, per exemple, és construir lavabos si no en tenen, garantir que tinguin ventilació totes les habitacions, busquem solucions per a les persones i la seva qualitat de vida. Al final, posem en valor allò que té valor patrimonial i sensibilitzem als qui hi viuen sobre la importància que té el seu edifici. Aquest és el concepte final d’una rehabilitació sostenible adaptada

a l’entorn i a les necessitats dels habitants. Això a Marràqueix.

A la ciutat de Sale hem fet una altra cosa diferent, vinculada a la sensibilització. Allí hem generat uns processos participatius intentant extreure quines eren les seves preocupacions a l’entorn del patrimoni, fent uns fòrums en els quals hi participaven diferents agents de la ciutat i establien una sèrie de prioritats. A partir d’aquí actuàvem sobre els temes que ells havien marcat com a principals.

Això ho vàrem fer al Marroc, Algèria i Tunísia.

Ara, per exemple, estem fent una actuació en col·laboració amb el British Council, en un petit poblet de Palestina on totes les cases tradicionals estan abandonades perquè tothom ha anat a viure a les cases noves. Nosaltres hem recuperat uns quants d’aquestes edificis com a centre cívic per activitats de la gent del poble i, de pas, hem identificat tots els elements de valor patrimonial, hem fet unes petites recerques arqueològiques i consolidar aquestes construccions tradicionals perquè no es degradin més.

Al final la gent ha d’entendre que el patrimoni no és un munt de pedres i un problema, sinó que és un recurs que cal protegir com a concepte identitari.

Parlem del concepte de la regeneració urbana. Com podem definir-lo inicialment? És canviar d’escala. Si parlem de rehabilitació estem parlant d’edificis i si parlem de regeneració urbana, estem

parlant de ciutat o d’una zona concreta d’una ciutat si aquesta té una certa dimensió. En el cas de Tarragona, per exemple, estaríem parlant de barris. En aquest cas, els objectius no són de manera tant exponencial la rehabilitació dels habitatges, sinó que aquests passen per fer la ciutat més habitable. En aquest cas es parla d’espais urbans, de places, carrers, transport, aparcaments i tots els serveis que fan que la ciutat sigui còmoda i habitable.

A ciutats com Tarragona, on conviu el llegat històric amb les edificacions actuals, és fàcil d’aplicar?

Sí, si hi ha voluntat política és fàcil d’aplicar a tot arreu. Quan parlem de regeneració urbana estem parlant de decisions polítiques i els polítics s’han de mullar i decidir cap a quin model volen anar. Si el que estem fent és millorar pel turisme i expulsem a la població, perquè se’ls hi fa impossible assumir els costos de la regeneració, veiem una opció que és més que freqüent i gens estranya. Ara, si allò que volem és que els habitants es quedin al lloc on estan i fem la regeneració urbana, vol dir que caldrà més inversió pública. La primera opció significa que venem la ciutat a qui la vulgui comprar i la segona que la posem a l’abast dels seus habitants.

La regeneració urbana la pot proposar qui vulgui, des del Cap dels Serveis d’Arquitectura de l’Ajuntament de Tarragona a un aparellador, però sempre haurà de ser l’administració la qui es posi al capdavant.

Rehabimed ha fet l’assessorament internacional per revitalitzar la Medina de Gafsa, a Tunísia

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 16 ]

Nous conceptes Quines errades i encerts creu que hi ha en la gestió actual, o més recent, del patrimoni de la ciutat en relació a la consolidació de la ciutat com a tal?

Les polítiques que van cap a una direcció, acaben donant els seus resultats. A ciutats com Barcelona, on va plantejar una aposta social molt gran, un cop va tenir la ciutat recuperada es va produir un procés de gentrificació i d’increment de turisme tan exponencial que cap ajuntament ha estat capaç d’aturar-ho.

Els últims quatre anys han fet intents d’aturar-ho i a nivell ciutadà s’ha pres consciència que el turisme és un gran potencial però també un problema. Per tant, un cop assumit ara hi ha una feina important per revertir la situació que, sota el meu parer, és difícilment reversible.

Tarragona estaria a l’altra punta perquè no hi ha hagut política de recuperació del centre històric i no ha passat res de res. Llavors, passeges pel centre de la ciutat i veus edificis caiguts, solars bruts, immobles que es veu clarament que estan abandonats...

Al no fer-se cap política de regeneració de la part històrica, es va cap a una situació pitjor que la gentrificació i que és l’abandó. És a dir, que el turisme es mengi el concepte de ciutat no és massa agradable però econòmicament té un retorn, però deixar-ho caure és dramàtic.

Si parlem de la importància de la regeneració, tenint em compte que en temes de construcció Espanya sempre va endarrerida, en quina situació estem? I Tarragona, com està en relació a la resta de l’estat?

Abans de la crisi, a Espanya es construïa més que a França i Alemanya juntes. Érem la punta de llança de tot el moviment especulatiu del sector de la construcció fins que va arribar la crisi i vam passar de dalt a baix. Vivíem en una bombolla imaginària i l’únic que fèiem era especular i construir allò que no necessitàvem.

A Europa, des de fa uns quaranta anys, el 50% dels diners del sector de l’edificació estan destinats a construir edificis nous i l’altra 50% es destina a rehabilitar el patrimoni que inclou també els edificis existents. A Espanya, en aquest període, no hem passat mai del 25% dels diners destinats a la rehabilitació del patrimoni immobiliari existent.

Això comporta que les cuitats creixin, que hi hagi més necessitats de servei, que s’abandonin els centres i que tot s’encareixi a nivell municipal fent una ciutat més complicada d’habitar si no es fa una gran inversió.

A Tarragona s’han millorat barris com Bonavista o Sant Pere i Sant Pau, que eren zones molt marginals, però les connexions i la centralitat que es requereixen a tota la ciutat no està ben resolt com a trama urbana.

La gentrificació porta, sovint, la degradació de les zones i abandonaments de barris sencers

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 17 ]

El tipus d’habitatge a recuperar o preservar en l’àmbit de la regeneració urbana, quin seria aquí?

Tot aquell que es pugui recuperar.

Quan parlem de regeneració urbana, fem una diagnosi i es veu quins edificis poden ser rehabilitats, quins s’han de preservar i quins cal renovar, enderrocant-los si cal dins del propi procés.

Qui s’ha de moure, implicar, per aconseguir aquesta preservació del patrimoni, per possibilitar la rehabilitació sostenible que parlàvem al principi?

A la majoria de llocs és l’ajuntament qui ho ha d’organitzar, gestionant-ho i marcant les línies directrius, però a molts llocs qui ho mou són les associacions de veïns. Aquelles entitats veïnals més fortes, tenen una capacitat de contribuir a definir polítiques urbanes als ajuntaments molt important. Els col·lectius professionals, com el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, també hi tenen molt a dir i tenen una capacitat de fer pressió suficientment important per decidir o ajudar a decidir on cal fer actuacions de regeneració urbana.

En el cas de Tarragona, un dels problemes és la poca conscienciació municipal que sembla haver-hi i, per altra part, la poca incidència del teixit associatiu veïnal.

Llavors hi ha un problema important.

Això no passa a Barcelona perquè les associacions de veïns tenen una força molt important i poden incidir en la presa de decisions. No oblidem que l’urbanisme va lligat sempre a interessos econòmics i que, per tant, abandonar una certa zona de la ciutat no respon a cap error, va més lligat a interessos concrets.

La rehabilitació molt sovint no és negoci, és només millora de la qualitat de vida de les persones però no ho és per als promotors locals.

Per tant, és important que col· lectius com el d’aparelladors s’empoderin més en aquest sentit, agafant el lideratge en part, oi?

El que està clar és que hem de dir allò que pensem i més quan la demanda es fa des d’un col·lectiu. Estem en un punt intermedi perquè ni som ciutadans que passegen i no veuen en quin estat estan els edificis, ni som polítics que no van pels carrers fins que no arriben les eleccions. Penso que el paper de col· lectiu com els dels aparelladors passa per informar a les administracions.

Actualitat

El canvi de fesomia de la Costa Daurada Als anys seixanta i setanta, les poblacions turístiques van experimentar una mena de boom en la construcció d’edificis, cases i apartaments destinats a ús vacacional. Així, les àrees costaneres turístiques comencen a ser populars i es fonamenten en el conegut turisme de masses. Amb l’arribada d’aquest procés, la Costa Daurada se centra en gran part al turisme residencial i això suposa una molt bona font d’ingressos per a les administracions locals. El paisatge canvia molt, noves cultures arriben al territori i aquest es desenvolupa molt potentment a través de les segones residències que esdevenen el principal motor de la transformació territorial. En gran part, a la Costa Daurada som com som gràcies als fets d’aquelles dues dècades. Com volem fer una mirada enrere per observar en detall aquell moment i saber què ens ha suposat i com ens ha marcat, conversem amb Maria Trinitat Rovira, geògrafa i professora de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.

Salou té un ampli parc immobiliari dels anys 50-60

Maria Trinitat Rovira. Geògrafa i professora de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV

En aquells anys, el turisme demandava un tipus de serveis o comoditats que no s’havien contemplat anteriorment. ¿A què va respondre aquell canvi i com es van solucionar les demandes?

Els espais turístics residencials tenen una evolució pròpia. Els espais creats i dinamitzats pel turisme, acaben evolucionant a ciutat, tal i com apunten molts estudis realitzats en destinacions turístiques de sol i platja del litoral mediterrani. En aquesta evolució hi té un paper fonamental la planificació urbanística, que ha procurat la satisfacció d’aquestes noves necessitats i l’evolució d’aquests paisatges que a priori presenten aquesta rigidesa estructural. S’assisteix a un canvi de model turístic, on les necessitats dels turistes residencials estan més properes a la dels residents.

El creixement dels espais de segones residències a la Costa Daurada Central no ha estat de taca d’oli, més aviat trobem urbanitzacions que han anat tacant el litoral costaner. A mesura que passen els anys, aquest litoral es va ocupant formant un continu. Per

La geògrafa Maria Trinitat Rovira, en una conferència recent a Cambrils

tant, trobem urbanitzacions dedicades a segones residències enfocades en la producció quasi exclusiva de cases, més pròpies dels anys 60-70, amb sec-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 18 ]

tors més recents que incorporen espais públics més propers a les necessitats de residents que de turistes, i que fan aquests llocs més atractius per residir-hi

Actualitat

Molts dels edificis més antics construïts a les zones de costa són a primera línia de mar

tot l’any. Es compensen així dèficits de plans anteriors. Els espais públics han permès connectar les àrees dedicades a segones residències, contenir el creixement urbanístic i cobrir les necessitats bàsiques tant de turistes com dels habitants permanents.

Les dues últimes dècades, potser lligat a la velocitat amb la que avança tot a la societat i al fet que aquesta sigui cada cop més exigent, molta gent ha volgut reforçar el seu estat de confort vivint tot l’any en aquells habitatges que primer eren només vacacionals.

Com s’ha hagut d’afrontar aquest canvi de mentalitat i què ha suposat, per exemple per les administracions, per donar cobertura a les noves necessitats?

La clau ha estat la planificació en aquests espais, i sobretot el paper que han jugat els espais públics. Als anys 60 no era important si en aquella urbanització no hi havia escoles o zones verdes públiques. Avui, si una urbanització té una bona accessibilitat, és fàcil arribar-hi en cotxe, si s’hi localitza una escola o un centre cívic i compta amb una gran quantitat d’espais verds, es converteix en un lloc molt atractiu per viure-hi tot l’any.

Turistes i residents acaben tenint les mateixes necessitats i els estàndards de qualitat que exigeix un turista que decideix adquirir o allotjar-se en una segona

residència, són els mateixos dels d’un resident permanent.

Si un turista troba un espai urbà de qualitat i un ambient agradable, té més possibilitats d’adquirir una residència per passar els seus estius. Un espai urbà de qualitat passa per una bona climatologia, una bona seguretat ciutadana, una bona accessibilitat a la destinació i una bona xarxa de transports que li faciliti la seva mobilitat, una bona cobertura sanitària, espais nets, espais amb un medi ambient agradable i un teixit associatiu o espais d’encontre. Aquests requisits no s’allunyen dels d’un resident permanent.

Si tenim en compte que parlem de poques dècades enrere i que la societat evoluciona tan veloçment, era previsible aquest canvi de mentalitat tan ràpid?

Ens trobem en la societat de l’oci.

L’oci impregna totes les dimensions de la nostra vida i, per tant, què millor que viure en un espai que tenim vinculat al gaudi de les nostres vacances i que, per tant, ens reconforta i identifiquem amb un alt grau de benestar. Si a més cobreix les necessitats del dia a dia, esdevé un espai amb un alt índex de qualitat de vida.

Malgrat tot, era lògic que a la dècada dels seixanta no es pensés en dotar de certs serveis a les zones turístiques que, finalment, els han demandat de manera urgent.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 19 ]

Hi havia veritablement una manca de visió o de previsió?

En els anys 60-70 els espais dedicats a les segones residències eren espais concebuts per passar el temps d’oci. Eren espais que intentaven diferenciar-se de la ciutat convencional.

Aquests espais residencials neixen amb un objectiu i una finalitat diferent al de la ciutat convencional, amb tot el que això comporta. Són espais per passar el temps d’oci i recreació. Espais per al consum, la relaxació, la diversió...

Aquesta voluntat d’allunyar-se d’allò convencional ha comportat noves formes de concebre els espais urbans i de configuració d’un paisatge propi. Tot i això, tradicionalment sempre han estat comparats amb la ciutat convencional i han estat ordenats amb els mateixos instruments urbanístics.

Els espais turístics residencials han estat el laboratori de noves formes d’urbanitzar l’espai, que avui podem trobar en llocs no turístics. Per exemple els blocs de pisos amb espais verds i piscina. Avui, i en el cas de la Costa Daurada Central, la línia que separa les urbanitzacions i la ciutat convencional cada cop està més difuminada.

El canvi de paisatge a les poblacions turístiques, pensant en l’ocupació diària d’habitatges que abans eren només temporals, ha estat molt brusc?

L’evolució dels paisatges de segones

Actualitat residències ha estat gradual, existeixen molts tipus de paisatges residencials.

Des d’aquells paisatges més simples pel que fa a la composició i configuració de l’espai urbà, propi dels 60-70, on sols es contempla la funció turística, fins a paisatges més actuals i molt més complexos, no sols en la seva configuració, sinó pel que fa a les funcions que adopta.

Així, els paisatges de la Costa Daurada Central evolucionen, des d’un punt de vista funcional, des de la monofuncionalitat fins la multifuncionalitat. On les característiques estètiques d’aquest paisatge evolucionen des de la simplicitat fins l’heterogeneïtat de les seves formes. I on la configuració d’aquests paisatges evoluciona des de la reiteració de la forma en la que es distribueixen els components bàsics d’aquest paisatge, fins la diversificació.

Vostè està fent una àmplia recerca científica sobre l’evolució dels espais turístics residencials de la Costa Daurada central, a quines conclusions ha arribat?

Podem afirmar que l’evolució de les destinacions turístiques, i concretament de la Costa Daurada Central, s’ha basat en la transformació de les àrees de segones residència en àrees de residència permanent. Que aquesta voluntat queda plasmada en la planificació a nivell lo-

cal, que ha organitzat aquests espais a escala microlocal.

Podem afirmar, també, que en el cas de la Costa Daurada Central, els espais públics han estat l’element fonamental que ha procurat aquesta evolució. Com a resultat dels esquemes de planificació es produeix una dissolució entre les àrees de segona residència i la ciutat convencional.

De fet, les segones residències han generat nous paisatges urbans, amb finalitats més residencials que turístiques. Les ciutats turístiques presenten un paisatge singular. En el cas de la Costa Daurada Central, els espais de segones residències presenten un paisatge propi, un paisatge identitari, amb un patró concret que es repeteix al llarg de la costa.

Cap on evolucionaran els espais turístics actuals i quins canvis i mancances s’evidenciaran més a curt i mig termini?

En la Costa Daurada Central ja s’evidencien fenòmens de primera residència. Entre els darrers últims censos, tot i augmentar el nombre d’habitatges construïts, hi ha hagut un descens en el nombre de segones residències.

Això es pot produir o bé perquè se’n construeixen menys o bé perquè canvien d’ús, passant de segona a primera residència. Es detecta una major pre-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 20 ]

sència de residents en aquests espais que durant l’hivern quedaven buits. Uns nous residents que reclamen una millora d’aquests espais urbans i que obliga a les administracions locals a replantejar la gestió d’aquests.

Quins consells donaria a les administracions per evitar repetir errors del passat i planificar en condicions pensant amb mentalitat de futur?

El major repte al que s’han d’afrontar actualment l’administració local és la gestió d’aquestes àrees com a espais de residència permanent, i que a més continuen mantenint-se com a espais, tradicionalment, de residència temporal. El que han de tenir clar les administracions és que l’adquisició o elecció d’una segona residència per passar el temps d’oci, comporta gestionar noves formes d’habitar aquests espais, que poden anar des de la residència temporal, semipermanent o permanent, i noves formes de mobilitat més complexes.

També han de tenir clar que tot i que es tracten d’espais que tendeixen a residència permanent, són paisatges identitaris, propis, d’una forma de construir, urbanitzar i habitar. Són paisatges urbans singulars, on s’han experimentat amb noves formes, configuracions i composicions, i que per tant han de ser llegits i compresos com a tals.

Nous sistemes

Zicla, una aposta per fer les ciutats més accessibles i sostenibles

L’economia verda, o economia circular, evidencien que els recursos que tenim al planeta no són il·limitats i que, per tant, cal reduir la generació de residus, reutilitzar i reciclar. Només així podem garantir el futur però per aconseguir-ho són necessàries fórmules concretes i projectes que garanteixin solucions per a les ciutats menys accessibles i poc acollidores.

Zicla és una empresa que treballa en aquesta direcció, produint iniciatives per avançar en la valorització dels residus o generant solucions per a resoldre problemes de mobilitat, tràfic i accessibilitat. Conversem a continuació amb Alfredo Balmaceda, cofundador de Zicla i Co-Managing Director de l’empresa.

Alfredo Balmaceda. Cofundador de Zicla Alfredo, a què respon la creació de Zicla? Per què vàreu crear l’empresa?

Al 2003 em vaig quedar sense feina i vaig decidir posar en valor l’experiència que havia acumulat desprès de treballar més de 15 anys en el camp de la consultoria mediambiental. La primera idea va ser crear una empresa capaç d’oferir al sector de la construcció, en ple creixement en aquell moment, la gamma més àmplia possible de productes reciclats. Però, al poc temps, amb els altres socis vam veure que era molt més interessant reorientar l’empresa cap a l’eco-disseny, el desenvolupament i la fabricació de productes reciclats propis per a les ciutats, específicament per al tràfic, la mobilitat i l’accessibilitat. Al mateix temps, el que sí hem mantingut intacte des del principi, és l’oferta de serveis d’assessorament a les administracions i a les empreses per a la valorització dels seus residus.

Si partim de la base que en dos o tres dècades el 70% dels habitants de la terra viuran a grans ciutats (es parla d’aquestes perspectives) com afrontaran aquestes ciutats —i les administracions que les gestionen— la generació de residus?

N’hi ha i n’hi haurà accions per evitar o reduir la generació de residus en tots els nivells: municipals, industrials, de serveis, etc., però la realitat és que sempre residus nous s’incorporaran als ja existents donat que no n’hi ha activitat de l’ésser humà que no els generi. I encara que trobem solucions per valoritzar els residus que van apareixent, sempre n’hi

haurà de nous fruit de la constant innovació en nous materials i noves activitats que es fa arreu del món. Cada vegada es posaran en marxa més accions orientades a que els residus que es generen es reciclin i es reincorporin als cicle de valor de manera contínua. És el concepte ara en boga de l’economia circular que potser l’hauríem d’anomenar economia del sentit comú en la que el que és un residu per a algú, és un recurs per a un altre.

Però això que és fàcil de dir, no és tan fàcil de portar a la pràctica i parlo des de l’experiència d’haver portat des de fa més de deu anys, una empresa avesada per l’ús de residus per a desenvolupar solucions per a les ciutats. Per a que un residu pugui ser valoritzat cal que es compleixin tres requisits: que el residu es generi de manera sostinguda al llarg del temps, que tingui una composició més o menys constant en el temps i que una vegada condicionat per a ser emprat en un procés industrial, tingui un preu competitiu al mercat. Un dels grans reptes de les administracions és que tothom comprengui i accepti que té una responsabilitat pels residus que genera i que aconseguir una correcta gestió d’ells té un cost. Les iniciatives de la responsabilitat estesa del producte i del que es pagui pel que es genera, totes dues cobraran cada vegada més força.

Quines propostes feu vosaltres, des de Zicla, per alleugerir aquesta situació que es presenta com a “caòtica” en l’àmbit del reaprofitament dels residus? Poseu-nos alguns exemples...

Jo no diria caòtica però si complexa.

Una proposta que en el seu dia vam por-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 21 ]

Balmaceda, al seu despatx de Zicla

tar a l’administració va ser la posada en marxa d’iniciatives que ajudessin a les empreses que volien avançar en la valorització dels seus residus per a que poguessin rebre assessorament ràpid i econòmic sobre la manera de fer-lo. La nostra proposta va anar en la línia de crear un centre que estructurés el coneixement existent en torn a la valorització de residus, identificant, recollint, promovent i difonent experiències, noves polítiques i les millors pràctiques possibles al sector per tal d’aconseguir que siguin el motor del canvi en clau de sostenibilitat.

Quina funció heu de tenir vosaltres, des de Zicla, enmig d’aquest panorama que estem plantejant?

Zicla és un actor privat que assumeix el repte de desenvolupar solucions per a resoldre problemes de mobilitat, tràfic i accessibilitat a les ciutats amb productes fabricats 100% amb materials reciclats procedents de residus que no tenen una valorització senzilla. Aquest és un compromís que l’empresa va assumir en el

Nous sistemes seu dia i que forma part del seu ADN. Des de 2005 hem contribuït a desviar dels abocadors moltes tones de residus de tot tipus de forma directa a partir dels nostres productes i indirecta a través dels nostres projectes d’assessorament a empreses i administracions. Evidentment, l’aportació de Zicla és un gra de sorra en el mar de residus que es generen cada dia però n’estem molt orgullosos donat que si més empreses tinguessin aquest compromís, algunes coses podrien canviar per a bé més ràpidament.

Som conscients —en primera persona nosaltres com a habitants— de la situació que estem vivint dia a dia amb l’excessiva generació de residus i els pocs recursos que hi destinem per gestionar-los i/o reaprofitar-los?

Jo diria que el nivell de conscienciació no és encara el suficient però hem millorat si comparem la situació actual amb la d’uns anys enrere. Per exemple, al camp dels residus municipals, cada dia podem llegir notícies sobre com s’assoleixen nous rècords en àrees com la recollida selectiva d’envasos, de paper i cartró, de vidre, de residus industrials, etc, encara que amb la matèria orgànica en canvi, els resultats estan lluny dels objectius marcats. Per altra banda, no diria que no es destinen recursos, sí que n’hi ha de recursos esmerçats per millorar la gestió actual dels residus però és clar que els diners destinats a això no ho són tot, que també cal que canviï l’actitud dels ciutadans envers al consum i també de les administracions i les empreses. Orientar-se cap al consum responsable i a la tantes vegades esmentada compra verda tant a nivell personal com de la societat en el seu conjunt és el primer pas per prevenir i reduir residus. Col·laborar per a que es reciclin aquells que no es poden evitar és el segon pas.

I els organismes de govern, començant per aquells d’àmbit internacional i acabant a les administracions locals, saben com resoldre el problema realment? Tenen prou eines?

El mon està ple d’experts que assessoren als governs i aquests actuen en conseqüència però si el que estem esperant són resultats miraculosos no els tindrem.

N’hi ha estratègies marcades a tots els països en major o menor mesura, orientades a esperonar el consum responsable i la correcta segregació dels residus, i el seu posterior reciclatge.

Reciclar i Reutilitzar esdevé una solució imprescindible per assolir el concepte de sostenibilitat

Quin balanç en feu de les feines realitzades per Zicla fins ara? A nivell de contacte amb les administracions i gestió/aprovació de les vostres propostes?

Des de que vam començar a treballar en 2005, hem contribuït a desviar dels abocadors més 2.800 tones de residus plàstics el que significa haver evitat al voltant de 5.200 tones de CO2 eq. En els darrers anys hem desenvolupat més de mig centenar de projectes per a empreses i administracions orientats a la valorització de residus diversos que també han contribuït a evitar que moltes tones de residus acabessin eliminades en abocadors o cremades a incineradores.

Té un bon futur, sota el vostre parer i en el sentit que cal una conscienciació de tot el planeta, l’economia verda o circular?

Sí, com ja ho he comentat abans, la conscienciació a tots nivells de la societat sobre la necessitat de caminar cap a l’economia circular, verda o del sentit comú com m’agrada anomenar-la és un dels principals passos que cal fer. Encara que no m’agrada el terme creuada pel grau de fanatisme que implica, gairebé es tracta de posar en marxa una creuada per a que tots acceptem que tenim per davant un desafiament gegant i que hem d’estar a l’alçada a l’hora de donar una resposta tant els ciutadans, com els governs, les empreses i els organismes supranacionals.

A nivell de l’àmbit de la construcció (que és el que ens pertoca més a nosaltres) de quina manera es poden convertir els residus generats en una oportunitat de canvi? Com es poden transformar en aquest sector?

La construcció és un sector punter i ha liderat el creixement econòmic de Catalunya i Europa durant molts anys.

Per altra banda, és un dels que més impacte ambiental ocasiona ja que

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 22 ]

s’estima que consumeix un 60% de les matèries primeres extretes de la litosfera, és el responsable directe o indirecte de més del 50% de les emissions de CO2 a l’atmosfera i genera al voltant d’1,1 tona de residus de construcció i enderroc per habitant/any a Catalunya. Per altra banda, és un sector que té una immensa capacitat per tirar de la demanda de productes reciclats. Un exemple paradigmàtic són els residus de construcció i enderroc. L’ús d’àrids reciclats a les obres tant als formigons en massa com a formigons estructurals és una pràctica cada vegada més estesa. Però els àrids reciclats són només un dels productes reciclats que poden obtenir-se a partir de la gran diversitat de residus generats pel sector. Per altra banda, la cerca de solucions amb més valor ambiental per al sector ha de venir tant de la mà del mateix sector com dels seus proveïdors: la indústria i els serveis. És clar que manca esmerçar més recursos en recerca i innovació per a que el sector acabi totalment compromès amb la sostenibilitat ambiental i l’economia circular.

De quina manera poden ajudar els qui formen el sector, com ara els arquitectes tècnics, a reduirreciclar-reaprofitar els recursos existents?

N’hi ha moltes bones guies disponibles sobre bones pràctiques per evitar o reduir la generació de residus tan durant la construcció com durant l’enderroc. Totes dues activitats, ofereixen una excel·lent oportunitat per aplicar aquestes bones pràctiques. Una pràctica tan senzilla durant la construcció com realitzar una acurada segregació en origen dels residus generats augmenta exponencialment el potencial de reciclatge d’aquests. Tanmateix, l’enderroc controlat amb separació en origen dels diferents materials per tipus permet millorar la qualitat final dels àrids reciclats obtinguts a partir dels enderrocs.

Fundació COAATT EL PAMAT (2): Concepte del projecte i objectius a assolir Com ja havíem avançat a l’anterior revista TAG, les ciutats han de ser accessibles a totes les persones que les habiten i això passa per donar cobertura a les necessitats de cada individu i, òbviament, al conjunt de la societat. Una ciutat inaccessible no és una ciutat moderna ni transmet valors d’humanitat i, per tant, és del tot necessari anar executant Plans de millora en la mobilitat i l’accessibilitat. La Fundació COAATT va elaborar al seu moment el PAMAT o Pla d’Actuació per la Millora de l’Accessibilitat de Tarragona. El document traça un clar mapa de ruta de les accions a realitzar per possibilitar l’accés de totes les persones a tots els espais i carrers. Passats els mesos, amb el canvi de govern inclòs, cap de les actuacions proposades s’ha executat. Per saber en quin estat es troba el document, conversem amb el responsable de la Fundació COAATT, Lluís Roig.

Lluís Roig. Responsable de la Fundació COAATT Lluís, a què respon, al seu moment, la creació del PAMAT? La Fundació COAATT formava part dels col·lectius d’associacions i entitats que exigeixen la millora de l’accessibilitat a Tarragona i que només es pot aconseguir a través d’uns plans específics concrets. El Pla que calia fer és un Pla Universal però per les condicions de l’ajuntament, siguin econòmiques o de gestió, no es portava a terme tot i que, segons la normativa, havia d’estar fet vint anys enrere. Per això nosaltres, veient que el Pla Universal no es feia, vam proposar a l’ajuntament la possibilitat de fer una Pla d’Accessibilitat més reduït, un document més breu en molts sentits perquè es contemplaven només alguns carrers, uns quants edificis públics i algunes parades d’autobús.

Per tant, era parcial perquè deixàvem de banda altres aspectes que s’inclouen en un document universal, com tots els elements que formen part de la línia d’accessibilitat que va des de les parades de bus al recorregut, passant per l’interior dels propis vehicles. I aquí hi sumem altres aspectes importants d’accessibilitat que tampoc s’han inclòs i són igualment importants, com les pàgines web o les necessitats derivades de les limitacions visuals o auditives.

Sobta que, pels motius que siguin, hagueu de ser vosaltres els qui insistiu en fer el Pla d’Accessibilitat i que finalment s’hagi de reduir, sobretot quan parlem d’un tema tan important com aquest i que afecta a tantes persones.

Les ciutats necessiten cada dia més solucions a la mobilitat de les persones. Foto: Pere Ferré (Diari de Tarragona)

Com sabíem que això l’ajuntament ho hagués hagut de començar l’any 1995, que és quan es va establir el Codi d’Accessibilitat, no ens sobta tant però òbviament no ens agrada gens.

Mal que mal, tenim el document que hem generat i que ja és molt més que no tenir res. El que si ens ha sobtat, mirant les mancances que hi havia, és que s’han anat fent coses i s’han fet malament, que es donaven com a bones certes accions que no ho eren. És clar, que no es facin certes coses és un fet i que es facin certes coses i no es facin bé, fa més mal en molts aspectes de l’accessibilitat.

Una de les mancances principals, si llegim el PAMAT, és que la gran majoria dels carrers de la ciutat de Tarragona no tenen accessibilitat per a totes les persones.

Per l’orografia que té la ciutat, hi ha

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 23 ]

carrers que no seran accessibles per si sols si parlem de la mobilitat. Si observem tots els carrers que van de nord a sud, des de la Catedral fins la Part Baixa, tenen una pendent superior a la que s’exigeix però això no significa que es busquin itineraris alternatius per anar d’un punt a l’altre, fent un recorregut més llarg cercant carrers transversals i una pendent més suau.

Vàreu estudiar 16 carrers que en total eren 167 trams i, d’aquests, només 15 trams són accessibles.

La xifra és alarmant.

De fet, et podria dir que no feia falta fer cap estudi per arribar a aquesta conclusió tot i que el document final et permet tenir una base més ferma i rigorosa.

A més, ens vàrem trobar amb sorpreses més grans perquè hi havia trams que sabíem que estaven en mal estat però hem constatat que estan molt pitjor.

Fundació COAATT

Els barris de Ponent de Tarragona pateixen moltes mancances d’accessibilitat

Us heu trobat amb errors de molts tipus, com per exemple en el moment de col·locar el paviment en relleu, perquè en alguns casos s’ha col·locat malament i en altres, directament, és inexistent.

O aquell que s’ha col·locat no és el correcte perquè la normativa diu clarament com ha de ser aquesta senyalització podo-tàctil d’estries que et marca direcció i advertiment de perill o l’altre, la de botons. Ha de tenir unes mides concretes, tan la peça d’enrajolat com el grafiat de la peça. Llavors, et pots trobar que no es compleix la mida o, si compleix la mida, no és vàlid del grafiat o el contrast de color. Els únics llocs on estan ben col·locats són en una part del perímetre de la Plaça Imperial Tàrraco i la part nova que es va fer de Ramón i Cajal, el tram que va des de la Font del Centenari a Prat de la Riba. A vegades, disposant del material bo, no es col·loca com hauria de col·locar-se.

Un altre problema greu detectat és que, cada cop que es treu una rajola de la vorera, s’arrenca un arbre o s’elimina un banc en un carrer, no es condiciona l’espai i queda el forat, dificultant molt l’accessibilitat.

Moltes vegades la mala solució que s’aporta passa per tapar el forat que queda amb morter i, en altres ocasions, ni tan sols tapar-ho. S’han tret moltes senyals perquè ja no servien o estaven deteriorades i s’ha deixat el forat a ter-

ra. A vegades, ha quedat a terra el tros de metall que acompanyava la senyal trencada i això posa en perill a moltes persones, no només a invidents o gent amb mobilitat reduïda, sinó també a un vianant que passa per allí i pot ensopegar o relliscar amb aquell element.

Et posaré un exemple que és a la parada de bus de Ramón i Cajal número 40.

Els autobusos porten marcades unes línies que els indiquen on s’han d’aturar perquè les portes quedin ben situades i els usuaris puguin sortir. Doncs en aquesta parada, la porta del mig del bus quedava tot just davant d’un escocell d’un arbre. En principi no hi hagués hagut problema si només hi havia l’escocell però el problema era major perquè, pel que sembla, l’arbre devia estar malat i no el van arrencar, van tallar la soca i van deixar-la sortida. Allò va ser un cau d’ensopegades de la gent.

A més, una persona amb cadira de rodes no hagués pogut baixar allí perquè no es podia treure la rampa.

No fa massa, l’ajuntament va decidir plantar els arbres que faltaven a molts llocs de la ciutat. Per tant, a tots els escocells que estaven buits hi van plantar arbres i ara la gent ja no hi ensopega allí, ara hi tenen l’arbre al davant. La solució passa perquè el conductor del bus obvii allò que marca la senyal i aparqui més endavant o més enrere.

Parlant de les parades de bus, segons l’informe que heu elaborat l’estat de conservació de la majoria d’elles deixa molt a desitjar.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 24 ]

Hi ha molta casuística a les parades. L’única que ara mateix pot servir d’exemple, com a parada ben executada, és la de Creu Roja, per on hi passa la línia 6. Allí no hi havia prou espai per posar la parada i estava en molt males condicions. Ara està modificada del tot i és l’única que està bé al centre pel que fa a espais i senyalització tàctil al terra.

Un cop vareu presentar les conclusions del PAMAT a l’ajuntament, què us van dir i què han fet?

Les conclusions i les dades les vàrem presentar el passat mes de novembre a excepció d’algun petit detall que faltava i que se’ls hi va lliurar al mes de gener.

Exemple clar d’un problema massa habitual

Fundació COAATT

Parada de bus de l’EMT al carrer Ramón i Cajal

Es va entregar tot en paper i en format electrònic, amb un link a Internet, perquè hi poguessin treballar a fons i compartir amb qui toqués. A partir d’aquell moment, nosaltres no vàrem tenir cap resposta sobre què pensaven fer ells. Per la nostra part, volíem donar a conèixer la feina que havíem fet com a Fundació COAATT i sabíem que estàvem supeditats a que el consistori mogués carta perquè ells havien de ser els primers en comunicar l’existència de l’estudi de manera pública.

El que succeeix és que, com ells tardaven tant i nosaltres aquí, al Col·legi, anem fent cursos de formació i es va plantejar fer una setmana sobre temes de mobilitat, vam mostrar aquest informe del PAMAT als diferents tècnics, associacions de veïns i entitats diverses.

L’objectiu era parlar d’accessibilitat i, de pas, difondre els resultats que havíem obtingut amb l’informe. I pel que sabem, algunes associacions de veïns ja estan pressionant a l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona perquè apliquin solucions a alguns dels temes de mobilitat.

I en quin punt estem ara? Com s’ha de traduir en fets tot allò que es marca al PAMAT com a mesures urgents?

Nosaltres varem elaborar el document i es va entregar a l’ajuntament que és qui ara ha de prendre decisions.

S’entén que un Pla Universal d’Accessibilitat, en el cas que existís, no té un període de caducitat i sempre es marquen noves accions. Des de la Fundació COAATT, amb l’elaboració del PAMAT

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 25 ]

que tenia com a data referenciada l’any 2018, demanem que es vagin executant aquelles accions que s’hi marquen però no tenim cap més poder de decisió. Pel que sabem, s’ha fet alguna de manera molt puntual però no s’ha establert cap acció concreta derivada del nostre document.

Vam separar molt el calendari d’actuacions segons les urgències, marcant una etapa primera i concreta per intervenir a tots els llocs que representaven un perill. Aquesta era la primera acció a realitzar però, pel que sé, no em consta que s’hagi fet res. Per tant, la nostra intenció és fer veure a l’actual ajuntament la necessitat de posar en pràctica les solucions que proposem al PAMAT perquè és l’única forma de donar-li una utilitat.

Art i Construcció Edificis singulars Terra Dominicata, una aposta ambiciosa amb un resultat excepcional La proposta que us portem en aquesta ocasió i que considerem un Edifici Singular, la localitzem a la comarca del Priorat i, més concretament, a la Morera de Montsant. Allí, un espai en molt mal estat s’ha convertit en un altre espai ple de vida, bellesa i elegància, transformant-se en l’Hotel Terra Dominicata. Les actuacions realitzades han estat moltes i d’importància però, finalment, el resultat és més que destacable com descobrirem en aquest reportatge que ens ha preparat l’arquitecta tècnica Nuria Castillo Bárcena. Amb ella, ens endinsem en un projecte interessant i apassionant.

Intervenir sobre viejos edificios de un cierto valor arquitectónico implica saber encajar todas las piezas de un programa de necesidades muy complejo como el que nos ocupa, con intervenciones de técnicos especialistas en sus campos y conjuntando todas las aportaciones.

El encargo nace desde la visión de sus propietarios de establecer un hotel rural sobre una antigua edificación de más de dos siglos que estaba en fase semirruinosa en algunos puntos y que se había destinado al mundo del vino amparado por una finca de viñedos centenarios.

El encargo llegó al equipo de profesionales de “Domenech Tècnics Associats” S.L. (DTA), con el objetivo principal de conseguir el máximo aprovechamiento de las dos construcciones existentes, respetando al mismo tiempo el entorno y conservando la “huella” de los dos cuerpos que se mantenían en pie.

El arquitecto responsable de esta obra ha sido el compañero Felip Jordán i Miret con el que se estableció un diálogo intenso en todo aquello relacionado con los trabajos específicos de preservación de estructuras viejas compaginadas con nuevas piezas que garantizasen su estabilidad y cumplimientos de normativas, al mismo tiempo que se buscaron soluciones de impermeabilizaciones sobre esos muros pétreos que presentaban grandes afectaciones de humedad por capilaridad. También es destacable el mimo y perfeccionismo que se ha tenido para implantar las nuevas instalaciones que precisa un Hotel de 5 estrellas lujo, todo ello conservando los valores paisajistas y arquitectónicos.

Este equipo contó con la colaboración externa de dos pro-

Tag

fesionales más, María Vives Yvern arquitecta y fundadora de Black Velvet Studio, que llevó a cabo los trabajos de interiorismo y el despacho de arquitectos Scob, que aportó su experiencia en los espacios de jardinería y ambientación exterior.

La empresa encargada para la reforma interior de las dos construcciones fue Codecsa, con una colaboración muy importante en la obra de Construcciones Toni Carmona Martin, S.L. En paralelo, la constructora Drim Medi Ambient SL., realizó los trabajos de urbanización exterior y zona de piscina.

Todas ellas aportaron los medios precisos, tanto mecánicos como de mano de obra, y con gran profesionalidad dada la singularidad del lugar y la dificultad de los accesos, se consiguió un gran resultado de acabados según las especificaciones de la propiedad.

Cabe destacar los trabajos de consolidación estructural y recalces de cimentación que se llevaron a cabo en ambos edificios, los tratamientos anti-capilaridad realizados en las fachadas y muros pétreos, el cuidado en los encuentros interiores para evitar la transmisión acústica y el respeto por los acabados existentes para velar por la memoria del edificio existente.

Entrando en detalle en los trabajos realizados, uno de los puntos más singulares debido a la complejidad que conlleva la conservación de la caja del edificio, fue la sustitución de los pilares de obra interiores del edificio por pilares metálicos para mantener la cubierta existente.

3r quadrimestre 2019 [ 26 ]

Edificis Art i Construcció singulars Una vez ejecutados los pilares centrales, se procedió al recalce de los muros pétreos que cerraban la caja del edificio.

Este fue otro punto interesante en la conservación de los muros existentes, puesto que muchos de ellos, estaban situados en cotas por debajo de la rasante y hacía su ejecución más compleja y lenta.

Otro aspecto notable fueron los trabajos requeridos para el tratamiento de humedades por remonte capilar que sufrían todos los muros pétreos de las dos edificaciones. Se llevó a cabo a base de un primer tratamiento mediante la aplicación de mortero altamente transpirable (webercal hydromur) conjuntamente con un mortero a la cal (weber pral prisma) y pintura con base de silicatos con un alto grado de difusión del vapor (siltex emultion silicato).

Otro punto técnicamente complejo, fue la resolución de temas acústicos, para evitar al máximo la transmisión de ruido a través de forjados, pilares, cámaras técnicas, etc… En este caso tuvimos la colaboración de un consultor acústico que nos facilitó soluciones técnicas para la realización de los cuartos de máquinas situados en los altillos de los edificios, así como el uso de tabiquería de cartón-yeso, de encuentros entre habitaciones y habitaciones y zonas comunes.

Por otro lado, y no menos importante en la ejecución de todas las necesidades que comporta la realización de un hotel de 5 estrellas lujo, fue traer todas las acometidas hasta la nueva centralización del hotel, y luego conjugar todas ellas en cuartos técnicos de baja altura, pasillos con anchuras menores a 1.20m y todo ello con la mínima afectación a la estructura y al paso entre habitáculos para evitar la transmisión acústica asociada.

Tag

También se tuvo en cuenta el tratamiento de las aguas fecales para el aprovechamiento de las mismas, mediante su recogida en depósitos, posterior proceso de separación del sólido y el líquido por decantación, y llevadas a un humedal, espacio natural con un ecosistema híbrido entre vegetación puramente acuática y terrestre. Finalmente, el agua depurada por el humedal, se canaliza y se inyecta al rio.

3r quadrimestre 2019 [ 27 ]

Art i Construcció Edificis singulars El resultado final representa una obra que invita a disfrutar de unos espacios acogedores y una sensación de tranquilidad conseguida a través de unos aislamientos y unas instalaciones que permiten saborear cada rincón del Hotel, habitaciones cómodas e íntimas, y unas zonas nobles atractivas y sugerentes a lo que hay que añadir unos espacios exteriores muy

Tag

integrados en el lugar junto a una piscina que complementa sus instalaciones generales.

3r quadrimestre 2019 [ 28 ]

Text i fotos: Nuria Castillo Bárcena Arquitecta Tècnica

Documentació patrimonial

Construyendo la memoria del pasado a través de la arquitectura Con el objetivo de estudiar y documentar la arquitectura del movimiento moderno y lograr su reconocimiento como parte de nuestra cultura del siglo XX, su protección patrimonial y conservación, surgió en 1990 una iniciativa internacional llamada DOCOMOMO. Desde el inicio de sus actividades, centradas inicialmente en España y Portugal, se han ido generando proyectos para cumplir con los objetivos y se ha creado, de manera muy especial, una base

de datos que permite hacer una buena radiografía de la arquitectura realizada entre las décadas de los años veinte y mediados de los sesenta. En esa base de datos hay casi medio centenar de edificios e inmuebles ubicados en la provincia de Tarragona. Para conocer con más detalle qué es la Fundación DOCOMOMO Ibérico y a qué responde su existencia, hemos entrevistado a su directora, Susana Landrove.

Susana Landrove. Directora Fundación DOCOMOMO Susana, DOCOMOMO es ahora, tras dos décadas de trabajo intenso, una herramienta de consulta más que necesaria para inventariar un periodo de creación arquitectónica muy rica y, de paso, poner al alcance global todos los conocimientos e información adquirida con vuestras bases de datos. ¿Qué elementos patrimoniales inventariáis?

DOCOMOMO Ibérico, constituida en Fundación en 2005, se puso como primer objetivo desde el inicio de sus actividades detectar las obras más significativas de la modernidad arquitectónica en los territorios ibéricos, documentarlas, difundirlas y trasladar a la sociedad la importancia de su conservación.

Para ello ha elaborado tres registros temáticos dedicados a la arquitectura de la industria, la vivienda y los equipamientos desarrollados entre 1925 y 1965 que han sido publicados en 2005 (industria), 2009 (vivienda), 2010 y 2011 (volúmenes 1 y 2 de equipamientos). Estos últimos años se han ampliado las fechas de estudio, llevando los registros hasta el año 1975. En total estos Registros agrupan 2.393 edificios y conjuntos, todos ellos recogidos en la base de datos online de la Fundación.

A través de estos trabajos se pretende destacar las obras más significativas de la modernidad arquitectónica, a partir de sus valores patrimoniales: desde cuestiones técnicas (uso de nuevos materiales -vidrio, hormigón y acero-,

La Fundación Docomomo, que dirige Sandra Landrove, tiene su sede en Barcelona

introducción de nuevas técnicas y también adaptación de técnicas locales a las circunstancias de la modernidad), cuestiones sociales (valores sociales de la obra y su relación causa efecto, relativo al papel de la arquitectura como vehículo de la mejora de las condiciones de vida de la sociedad), cuestiones culturales y estéticas (valores relativos a

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 29 ]

las estrategias formales del proyectista y las cualidades del edificio). ¿Qué permite saber esta base de datos? ¿Qué aporta como elemento de recuento?

Esta base de datos no solo permite una lectura bastante completa de la arquitectura de calidad realizada entre 1925 y 1965, sino que también permite

Documentació patrimonial extraer muchas otras lecturas, relativas a cuáles fueron las necesidades y carencias de la sociedad en ese periodo, cómo se articuló la implantación de nuevas edificaciones en el entorno construido, cómo se ha poblado el territorio, cómo han evolucionado las ciudades, la vivienda, la industria, etc. También permite entender de qué manera la sociedad ha entendido la modernidad, cómo se han integrado otras artes en la arquitectura, cómo ha evolucionado la enseñanza, cuál fue el papel de la religión, por citar algunas de las infinitas lecturas que la amplitud de esta base de datos permite.

La base de datos se fundamenta, muy especialmente, en aquellos edificios del periodo 1925-1975, de manera que se patrimonializan elementos y espacios bastante nuevos en un intento que formen parte del pasado-presente. ¿Qué relevancia tienen estos elementos de esta etapa histórica y cuanta riqueza hay en España en este ámbito?

España tiene una enorme riqueza de edificios de calidad de ese periodo. Su integración en el ámbito patrimonial es muy importante, pues retratan la sociedad de ese periodo, del mismo modo que las construcciones de otros tiempos, hoy asumidas sin problemas por la sociedad como elementos patrimoniales, retrataron otras épocas. Estos últimos años, hemos colaborado con el Instituto de Patrimonio Cultural de España, dependiente del Ministerio de Cultura, en la elaboración del Plan Nacional de Conservación del Patrimonio Cultural del siglo XX, para la incorporación a éste de elementos significativos de la arquitectura. Fruto de este trabajo, es la incorporación, en 2014, de 256 edificios (de 1925 a 1965) en ese plan, y la futura incorporación de 153 nuevos elementos (del periodo 1965-1975). La incorporación de estos elementos a los Planes Nacionales de Conservación es un paso importante, pues equipara del patrimonio del siglo XX a otros patrimonios, ya asumidos por la sociedad, como los que recogieron otros Planes Nacionales, dedicados a las catedrales, monasterios, etc. ¿Qué requisitos tienen que cumplir los edificios para que formen parte de la base de datos? ¿Cómo hacen la criba?

La Fundación cuenta con una Comisión Técnica integrada por miembros de todas las Comunidades Autónomas españolas y de Portugal que propone obras, recoge propuestas de personas o

Apartamentos Madrid - Antoni Bonet Castellana y Josep Puig Torné (años 1961-62)

instituciones ajenas a la Fundación, las estudia, las debate y decide sobre su incorporación a los registros DOCOMOMO de acuerdo con los criterios patrimoniales descritos más arriba.

Realmente, ¿a qué tipo de público se dirige la base de datos? ¿Quién la consulta? ¿Solo profesionales del sector de la construcción y la arquitectura?

La base de datos persigue un doble fin, facilitar y promover la investigación, y divulgar la arquitectura moderna entre un público más general. Con ese fin la base de datos está organizada con dos niveles de acceso, uno abierto a todo el público y otro, previa suscripción, con documentación más detallada y técnica sobre los edificios.

Por los datos que tenemos y las consultas que recibimos, el público es de todas las edades con una mayoría joven (60 % menor de 35 años) e intereses muy diferentes: desde un público más especializado (investigadores, profesores, estudiantes, historiadores arquitectos) a un público mucho más general interesado en el patrimonio y cultura, o que tienen o sienten alguna vinculación con los edificios recogidos en la base de datos, por haber habitado o hecho uso de los edificios, por tener alguna relación con

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 30 ]

sus promotores o arquitectos, por traerles recuerdos, etc. No hay que olvidar que se trata de un patrimonio vivo y en uso, no muy lejano, en el que el tiempo no ha quebrado los vínculos de proximidad que se pudieran haber establecido.

Respecto a los usuarios especializados, las principales bibliotecas de las escuelas de arquitectura españolas están suscritas a la base de datos, además de la Universidad de Harvard, lo que prueba el interés que suscita esta base de datos, que recoge información sobre 2.393 edificios con 20.400 imágenes, además de vínculos de interés, bibliografías de los edificios, vínculos a tesis, etc.. La Biblioteca de ETSA la Universitat Rovira Virgili de Tarragona está también.

En conjunto, la mayoría de las consultas provienen de España y Portugal, seguidas por México, los EE UU, los países latinoamericanos y europeos.

En la zona de Tarragona, concretamente en el municipio de Salou, hay edificios que forman parte de la base de datos de la Fundación Docomomo. Los apartamentos Madrid o la Casa Rubio son dos ejemplos. ¿Cuántos edificios más de esta provincia forman parte de la base y por qué?

Son 33 de Nivel A (importancia Na-

Documentació patrimonial cional o Internacional) y 15 de nivel B (importancia local). De ellas, 4 están incorporadas en el Plan Nacional de Protección del Patrimonio Cultural del siglo XX. Las obras más destacadas son las que se han incorporado al Plan Nacional, además del poblado de Hifrensa, cuya incorporación al Plan se ha propuesto recientemente. En la provincia de Tarragona, tiene especial peso la producción de Bonet Castellana y la vinculada al turismo.

Entre otras actividades de reflexión y difusión, la Fundación realiza de manera periódica diversos congresos. ¿Qué aportan su realización y qué conclusiones han salido de algunos de ellos?

En los congresos se abordan temáticas de especial importancia para la arquitectura del movimiento moderno, ya sea a partir de una aproximación tipológica como ha sido la industria, la vivienda, los equipamientos, o desde temáticas más amplias como el turismo, la intervención en el patrimonio moderno, la educación, el territorio, etc. En todas ellas, además de abordar temas relativos a las arquitecturas que engloban esas temáticas, se pretende aportar una mirada actual, desde el punto de vista de las repercusiones de esas cuestiones en las problemáticas contemporáneas. ¿Qué papel tiene que jugar la sociedad en general en la conservación del patrimonio arquitectónico? ¿y la administración, como debe ayudar?

Es importante que la arquitectura más significativa se incorpore a los mecanismos de protección previstos por la legislación, a partir del planeamiento municipal o de las declaraciones como Bienes de Interés de las Comunidades Autónomas.

Actuar en el momento en que los edificios se ven amenazados es muy complicado y provoca confusión y rechazo, algo que resulta negativo para la percepción de esas arquitecturas. Además facilita apropiaciones partidistas y enfrentamientos

Apartamentos en Vilafortuny - Manuel Baldrich Tibau (años 1962-63)

que, a menudo, poco tienen que ver con el valor patrimonial de los edificios que los protagonizan.

Por otra parte, deben preverse las herramientas necesarias para que ésta protección permita el uso y actualización de los edificios, pues la conservación no debería suponer una carga excesiva para la sociedad.

Es importante trasladar los mecanismos de apreciación de la arquitectura a la sociedad. A diferencia de otras artes, la enseñanza de los valores de la arquitectura (en general, no solo de la perteneciente a la modernidad) no se ha incorporado en la educación. Esto es muy importante, pues se trata de nuestro entorno construido y, como ciudadanos, debemos ser capaces de tener herramientas para su correcta apreciación. ¿Hasta qué punto es necesario el papel de difusión que se realiza desde Docomomo para garantizar el mantenimiento y conservación del patrimonio arquitectónico o parte del mismo?

DOCOMOMO Ibérico ha trabajado, desde 1993, en el estudio y difusión de la arquitectura del movimiento moderno.

Gracias a las numerosas iniciativas emprendidas y al apoyo que ha recibido por parte de los órganos colegiales, de las instituciones vinculadas a la arquitectura y las administraciones, ha ido cobrando cierto prestigio y autoridad, que ha ayudado a la puesta en valor de ese patrimonio.

Son las administraciones y no DOCOMOMO quienes tienen competencias sobre la protección de los edificios, pero la asunción de los valores de esas arquitecturas por parte de la sociedad es imprescindible, pues sin ello, no puede lograrse una protección efectiva de los edificios. Por ello es importante la labor de difusión.

El patrimonio es una construcción de la sociedad que en él ve reflejados aquellos valores que reconoce como significativos y que cree deben conservarse para ser trasladados a las futuras generaciones.

Una Fundación muy activa

La Fundación DOCOMOMO Ibérico sigue trabajando en los Registros (arquitecturas desparecidas, jardines, aportación de la ingeniería), en la difusión a partir de las redes sociales y los recursos digitales -además de publicaciones y congresos-, en la conservación de los edificios. Actualmente están trabajando en un ambicioso proyecto europeo sobre hormigón -dentro de la iniciativa H2020 – Liderazgo Industrial – Nanotecnologías, materiales avanzados, biotecnología y fabricación y transformación avanzadas-) http://www.innovaconcrete.eu/, para la que han elaborado una base de datos sobre edificios significativos de hormigón del siglo XX (https://100of20.innovaconcrete.eu/). Por otra parte, realizaran un congreso en 2020, en Murcia, sobre la arquitectura mediterránea.

La web de la Fundación DOCOMOMO Ibérico, donde encontraréis toda la información y su base de datos, es www. docomomoiberico.com

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 31 ]

Patrimoni CELLERS MODERNISTES (1) A partir de la tardor, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona farà una campanya de promoció de les experiències enoturístiques dels cellers modernistes, situats a Barberà de la Conca, Cornudella de Montsant, Falset, Marçà, Gandesa, Nulles, Pinell de Brai, Sarral i Vila-rodona. L’objectiu és crear un catàleg d’experiències amb els vuit cellers modernistes, per tal d’impulsar l’oferta patrimonial i enològica. Es proposa un nou logotip i una línia gràfica, inspirada en les formes arquitectòniques dels cellers, que s’adapta a tots ells com a imatge individual. Una web aplegarà tota la informació.

Ara i aquí faig una descripció des del punt de vista arquitectònic i, també històric, si és el cas, de cadascun d’aquests cellers, per orde d’abecedari.

BARBERÀ DE LA CONCA Celler del SINDICAT AGRÍCOLA Carrer del Comerç, 40 Cèsar Martinell Brunet 1920-1921 i 1929 El sindicalisme agrari té les arrels a Barberà de la Conca, que és on es va construir el primer celler, impulsat per Joan Esplugas, introductor dels ceps americans. L’any 1913 els pagesos propietaris van constituir el Sindicat Agrícola de Barberà (SAB), i entre els anys 1919 i 1921 es construeix el gran celler. Martinell, l’any 1929, hi va afegir una nau d’estiba amb vint tines de formigó i cups subterranis, i una nau més petita, perpendicular, per a les màquines, les tremuges i la casa del porter, utilitzant, com és habitual en l’arquitecte vallenc, el maó vist com a material estructural i ornamental. Consta de dues naus paral·leles i desiguals. És especialment remarcable la torre del dipòsit d’aigua, afegida l’any 1929, inspirada en el campanar de l’església de Santa Maria.

Tot el conjunt arquitectònic adopta l’aparença d’un temple civil i s’adapta CORNUDELLA DE MONTSANT Celler CORNUDELLA Carrer del Comte de Rius, 2 Cèsar Martinell Brunet 1919-1920 El Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cornudella es va crear l’any 1904, i l’any 1909 ja s’hi destil·lava alcohol. El projecte tenia una cabuda d’11.000 hectolitres. Era un celler de vi i oli d’una sola nau rectangular, de tines disposades en dues files centrals i dos passos laterals il· luminats per finestres a l’exterior. Les tines cilíndriques ocupaven un ample de 8 metres. La façana principal està encarada a la carretera i té una sala transversal al darrere, amb l’accés a un nivell més alt per al moll de recepció de les collites i

Celler Barberà de la Conca (foto Wikipedia)

harmònicament a la topografia de l’entorn i a l’arquitectura local. La nau principal és de planta basilical, i a l’interior hi té encavallades i arcs rebaixats formers als laterals. El maó torna a ser el gran protagonista dins i fora de l’edifici. L’any 1934 el SAB es fusionaria amb la Societat Agrícola, el primer celler cooperatiu de Catalunya, fundat l’any 1894, «el sindicat dels pobres». D’aquest any és la casa corporativa, la casa de la Soci-

la sala de màquines. La sala principal se sosté amb encavallades i bigues mentre que la inferior té arcs parabòlics gaudinians i voltes de maó de pla. Degut a la topografia del terreny, la nau principal es desenvolupa a dos nivells: un a peu de carretera, que es converteix en soterrani a la part del darrere, i l’inferior, on tots els cellers hi tenen els cups, al qual es pot accedir des del carrer. A la part superior hi tenim finestres trigeminades, de fals arc parabòlic la central i rampants les del costats, amb la clau a sardinell i amb ampits.

La façana és, sens dubte, una de les parts més interessants, amb sòcol de llambordes, paredat de capserrat fins a l’arc rodó de la porta i un tester calat

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 32 ]

etat, un edifici de planta rectangular, de dues plantes i coberta de teules de dos aiguavessos, que sembla inspirat en l’arquitectura rural de tipus popular. També, històricament, hem de mencionar el Sindicat de Baix, considerat el primer celler cooperatiu de l’Estat espanyol. Va ser edificat en tres fases, els anys 1901, 1912 i 1930. S’organitza en tres naus d’estiba, una sala de premses i moll de descàrrega i una altra nau on hi ha els cups.

Celler Cornudella (foto Wikipedia)

molt ornat amb maó, ceràmica i vitrall, amb quatre pilastres de maó als laterals i al coronament central.

Patrimoni FALSET Celler COOPERATIU Avinguda de la Generalitat, 21 Cèsar Martinell Brunet 1989-1919 L’edifici consta d’una sala de tines de 23,50 per 37,50 metres lineals, coberta amb armadures de fusta de 15 metres de llum sobre pilars, amb un cos central més alt i les dues ales baixes, com una mena d’antiga basílica romana, solució semblant a la que hi ha a Pira. Es tracta d’un edifici que transita entre un temple basilical i un castell amb dues torres emmerletades. La nau d’estiba té al darrere una petita nau transversal, d’11,50 per 27 metres, amb els dos cossos sortints a la coberta com si fossin golfes amb cavallons, sense finestra, per albergar-hi dos elevadors. Aquesta nau és per a

les màquines, les tremuges, i a sobre hi tenim el dipòsit d’aigua, situat, com en altres cellers, damunt de la caseta de la bàscula, recolzat en aquest cas sobre dos arcs petits equilibrats que es creuen en aspa. Les tines s’arrengleren en dues fileres laterals i dues de centrals i s’han conservat algunes de les antigues, monumentals, de roure.

Les tines es van distribuir en dues files centrals i dues de laterals, separades de les anteriors per dos passadissos amb dipòsits subterranis i espais aïllants. Es conserven algunes tines antigues monumentals de roure. A l’interior hi ha encavallades de fusta i bigues a la nau central, i separacions entre naus amb murs portants d’obra vista, fets de pilars i arcs de maó atirantats, que s’aixequen fins al sostre. Fins a un primer nivell aquests murs laterals formen balconets sobre les tines. Hi ha encava-

Celler Falset (foto Ajuntament de Falset)

llades que suporten la coberta, i entre els pilars s’obren finestres trigeminades, de fals arc parabòlic la central i rampants les dels costats, amb la clau a sardinell i amb ampits. La porta principal té una gran porta adovellada, amb un arc de mig punt i dovelles gruixudes de granit en ventall i les torres angulars de la façana. Nou finestres neogotitzants, al cos central que té una coberta a dues vessants.

GANDESA Celler de la COOPERATIVA AGRÍCOLA Avinguda de Catalunya, 28 Cèsar Martinell Brunet 1919-1920 Arquitectes i historiadors manifesten que, en aquesta construcció, Martinell va perfeccionar el sistema constructiu assajat a Rocafort de Queralt i Nulles, realitzant un edifici més homogeni: a més dels arcs equilibrats de rajola com a estructura portant, va incorporar a les cobertes voltes tapiades de tres gruixos de maó. La majoria de les voltes es van fer de closca, distribuïdes a diferents alçàries per donar obertures de llum entre si, obtenint un resultat espacial de gran qualitat. La solució constructiva dels grans arcs equilibrats els converteix en diàfans i passadissos còmodes, que fan practicable la part superior de les naus. L’exterior presenta un interesant joc de volums que reflecteix l’estructura i la distribució interna de l’edifici. Els únics elements decoratius sobreposats foren les gàrgoles de ceràmica envernissades de verd, l’encintat de portes i finestres amb rajola vista i la solució plàstica dels suports dels dipòsits d’aigua. També figurava en un dels angles del primer edifici el nom i l’escut de la entitat, realitzat per Xavier Nogués en llosetes vidrades, que es van perdre durant la guerra del 1936.

Martinell substitueix les antigues encavallades i bigues de fusta tradicionals pels arcs parabòlics equilibrats i les co-

Celler Gandesa (foto Wikipedia)

bertes de voltes de maó de pla. Treballa les estructures portants totalment en maó, a la manera gaudinista. Es tracta de voltes paredades de tres gruixos sobre arcs equilibrats. Moltes són de closca, per tal de facilitar dilatacions i construccions d’origen tèrmic, i estan distribuïdes a diferents alçàries per deixar obertures de llum entre si, i a la vegada reduir extensions en el sentit dels eixos a les voltes cilíndriques amb perill d’aclivellar-se perpendicularment a l’eix degut a les esmentades variacions tèrmiques. Els carcanyols calats dels arcs formen passadissos que atorguen als interiors la sensació d’un bosc de columnes. La coberta en cresteria està formada per una repetició de mòduls. La decoració exterior és sò-

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 33 ]

bria, mentre que l’interior destaca per la disposició geomètrica del maó.

El Sindicat de Cooperació Agrícola, presidit per Josep Maria Serres, va encarregar el projecte l’any 1919. L’any 1920 el celler es va ampliar, i va passar de 20.000 a 37.000 hectolitres de cabuda i a contenir una tafona contigua amb tres premses hidràuliques.

L’any 1983 es va iniciar l’ampliació i la restauració de l’edifici, dirigida per l’arquitecte urbanista Manuel Ribas Piera, que per a la seva execució seguí el projecte original de Martinell.

Text: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte Tècnic

Assessoria

Pericia, algo más que conocimiento (II) Por Francisco J. Alegría. Director de la revista PERITAR (www.rdu.es)1 Como muy bien ha sabido discernir quien haya leído mi anterior apunte, los argumentos y explicaciones van dirigidos a nuevos peritos. Los ya avezados no necesitarán de estos consejos pero no por repetidos y sabidos han de olvidarse.

Algo de lo que no me arrepiento, es mi insistencia a la hora de conocer la evaluación y constatar entre quienes asisten a nuestras actividades formativas su grado de satisfacción y aprendizaje.

En muchas ocasiones la respuesta es “las clases me han servido para refrescar y asentar ideas”. Con esta respuesta me quedo satisfecho, pues la reiteración de actos lleva a su mecanicismo y pueden olvidarse aspectos importantes que una continua formación mantiene vivos. La formación no es un gasto, es una inversión, téngalo presente.

Todo aquel que quiere adentrarse en esta “profesión” deberá antes hacer un examen de conciencia, auto examinarse en cuanto al cumplimiento de los requisitos que debe reunir. No se puede uno lanzar a trabajar en algo que desconoce ¿estamos de acuerdo?. Pues ya hemos avanzado bastante.

Afortunadamente son pocos o al menos no se conocen muchos, los casos en que algún perito se tira a lo desconocido e informa sobre aspectos que no les son cercanos. ¿Locura? ¿inconsciencia? ¿pasotismo?. Mal empezamos. Flaco favor hace a su cliente pero peor favor se hace a sí mismo pensando que todo vale y que con tal de pasar el trámite, asunto resuelto. No, no exagero, pues como digo no son muchos pero haberlos haylos, y ojo con las consecuencias.

Dice Francisco Gil, en su artículo “La formación del perito judicial” publicado en la revista PERITAR2.

“El perito no debe de poseer conocimientos jurídicos pero si conocer el

protocolo que se utiliza en los procedimientos judiciales en los que interviene, además de conocimientos, al menos de la especialidad que acredite con su título y que sean precisos en la prueba”.

Como ven, hace hincapié en que el perito ha de tener conocimientos “al menos de la especialidad”. ¿Será posible que se diga esto? Pues sí, se dice y yo reitero y subrayo lo que dice Gil Carrillo dado que a veces y naturalmente se aprecia enseguida, el “perito” navega en un mar de dudas sobre lo que se supone que es su especialidad. Lamentable. ¿Qué ha querido demostrar? ¿Qué sabe de todo y además en cuantía suficiente?. Pues la ha liado y mucho. Se lo van a comer y va a quedar no mal... peor, pues la táctica de la parte contraria será, como siempre, llevar al ánimo de su señoría la invalidez de los argumentos del perito de la parte contraria, su escaso valor, su falta de fundamento y la poca fiabilidad de los argumentos que esgrime en favor de su postulado. Si no está bien asentado en su informe, lo más seguro es que

las sucesivas oleadas de preguntas, por activa, pasiva por la derecha y por la izquierda acaben por hacer dudar3 al informante y ¡ay amigo!, te han pillado.

La duda es el camino más rápido a la poca fiabilidad de tus argumentos, e insisto, su señoría, que es quien decide, empezará a medir y pensar en la valía del informe. Un buen consejo es prepararlo, debatirlo con el abogado, para que sepa por donde ir y en todo caso hacer uno mismo de parte contraria e interrogarse a fondo, para descubrir por donde puede haber fugas o al menos para tener previstas respuestas a preguntas incómodas. Juegue a ser actor de series televisivas, ensaye y haga de abogado del diablo consigo mismo. Si las clases, discursos, prestaciones, etc. se ensayan, la “actuación” judicial también debe ensayarse.

Decía Thomas Carlyle4 que “para disipar una duda, cualquiera que fuera, se necesita una acción, así que aplíquese el cuento y ante cualquier atisbo de que algo no ha quedado suficientemente demostrado, dele una vuelta y asiéntelo.

(1) Desde aquí, invito a todos quienes quieran participar a que nos envíen su trabajos para ser publicados en PERITAR a articulos@rdu.es (2) Gil Carrillo. F. La formación del perito judicial. Revista PERITAR, número 5.

(3) La vacilación es el más vehemente indicio de la debilidad. Voltaire (4) Thomas Carlyle fue un historiador, crítico social y ensayista escocés. (1795-1881)

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 34 ]

Activitat col·legial Entrega del xec dels diners recaptats La Fundació COAATT ha fet ja el lliurament a la Fundación Rosa María Vivar del xec per valor de 4.680 €, que es va recaptar el passat 25 de maig durant la celebració del 5è Torneig de Golf Solidari, organitzat per la Fundació Port Aventura i amb el suport de la pròpia Fundació. Aquesta donació es destinarà a la construcció del nou Centre diürn terapèutic per a persones amb Alzheimer a Reus que s’inaugurarà en breu i que esdevindrà un espai excel· lent per al tractament no farmacològic, basat en les teràpies més innovadores d’estimulació cognitiva.

Des de la Fundació COAATT estem molt contents d’haver pogut posar el nostre granet de sorra, perquè aquest projecte tiri endavant!”

Moment del lliurament del xec a la Fundació Rosa María Vivar

Els aparelladors i arquitectes tècnics celebren el seu sopar anual El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) va celebrar el passat 7 de juny el seu sopar anual amb l’assistència de molts col·legiats i col·legiades que es van voler sumar a la tradicional trobada.

En aquesta ocasió, el sopar del COAATT va tenir lloc a la Masia Can Martí de la Riera de Gaià, un espai històric construït l’any 1680 que ha estat rehabilitat a fons.

Com marca la tradició, el sopar va servir per retre homenatge als col·legiats que enguany compleixen 50 i 25 anys de professió; i per donar la benvinguda als nous professionals col·legiats. Acabat l’acte de lliurament i com a sorpresa de la nit, es va sortejar entre els assistents una peça de l’escultor i pintor Esteban Munné.

El sopar va tenir com a complements importants la gastronomia del xef Jaume Drudis i la música del grup The Only Beatles. Priordei i Vermuts Miró van col·laborar a l’acte regalant als assistents els seus productes més representatius.

Tag

3r quadrimestre 2019 [ 35 ]

PRÉSTEC

ECO

PER A PROFESSIONALS

Ara disposes de fins a 120.000 euros per millorar l’eficiència energètica del teu negoci

Inverteix en estalvi responsable CONDICIONS PREFERENTS PER ALS MEMBRES DEL COL·LEGI D'APARELLADORS, ARQUITECTES TÉCNICS I ENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

A quines millores pots destinar aquesta inversió?

Millores de l’eficiència energètica en habitatges i locals: Aïllaments tèrmics Calefacció eficient Il·luminació de baix consum Fonts d’energia renovable Etc. Compra de vehicle ecològic nou: Vehicle elèctric, híbrid, amb GLP, amb Gas Natural, etc.

Adquisició d’electrodomèstics de classe energètica A o superior.

Quins són els beneficis d’invertir en eficiència energètica?

Reduir fins a un 20% la tributació de l’IBI si aconsegueixes el certificat d’eficiència energética (per a edificis que acreditin un certificat energètic A) Reduir la despesa d’il·luminació fins a un 80% implantant la tecnologia LED Reduir la despesa de climatització fins a un 35% mitjançant aïllaments tèrmics específics i sistemes de calefacció i refrigeració més eficients Estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua

Vine a la nostra oficina de Tarragona a Marquès de Montoliu, 3, o truca al telèfon 977 25 30 36.

El nostre equip de professionals t’atendran encantats!