Tag 72 - 3r quadrimestre 2014

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2014 Any XIX núm 72 Preu: 3 €

Joan Aregio, secretari d’Ocupació de la Generalitat Discapacitació i accés a edificis públics Rehabilitació, energia i bioconstrucció Centre Tarraconense el Seminari

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de comunicació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Capella de St. Pau, al Seminari de Tarragona Foto: Nou Silva Equips

n L’entrevista

Joan Aregio, Secretari d’Ocupació de la Generalitat Pàgs. 4-7

n GABINET TÈCNIC

Dades de síntesi. 2n trimestre 2014 Pàgs. 8-12

n FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Accés a edificis públics.

Projecte de cooperació al Nepal Pàg. 14-18

n CONSTRUCCIÓ

Entrevista a José Osuna, president de FEGCO Pàgs. 24-25

n EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Rehabilitació i energia.

Bioconstrucció Pàgs. 27-29

n PATRIMONI:

Centre Tarraconense el Seminari..

Arquitectura Modernista de Reus (VIII) Pàg. 30-36

n ACTIVITAT COL·LEGIAL

Exposició d’art de Xavi Pino Pàgs. 37

Editorial Més exigència

L

’anàlisi de les dades dels primers mesos de l’any pel que fa a l’activitat constructiva, tot i continuant donant xifres baixes, mostra certs rebrots en habitatge unifamiliar, intervencions professionals i rehabilitació —sector important que sens dubte podrà millorar amb els incentius del govern de la Generalitat.

Les xifres econòmiques del país donen un millor resultat en els darrers mesos, sense que oblidem el descens continuat de fa aproximadament un quinquenni. El crèdit a l’emprenedoria ha d’arribar, i en el darrer terme a la capacitat adquisitiva i l’ocupació. És just i convenient.

El Col·legi sempre ha dit que la recuperació ha d’agafar els nostres professionals treballant com a tècnics i, fins i tot, amb un nivell encara més gran. Les exigències són cada cop més altes.

Part dels darrers esforços del COAAT s’han centrat en la formació en certificació i en rehabilitació energètica. En aquesta línia, els articles d’aquesta revista i el curs de tècniques d’intervenció, que connecta amb l’objectiu d’edificis edificis en ciutats intel·ligents. Proposem solucions que ens aportin un major confort, una despesa ajustada en consums i un valors d’emissions respectuosos amb el Medi Ambient. Som necessaris i necessàries.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Joan Aregio i Navarro Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya

“Hem de procurar formar gent perquè trobi feina” La crisi ha deixat milers de persones al carrer, sense feina i en una situació molt delicada. El sector més castigat ha estat, sense cap dubte, el de la construcció. La paralització de l’activitat ha evidenciat també un problema important: la falta de formació dels qui treballaven a aquest sector. Ara, el territori té en el seu horitzó dos projectes que poden incentivar de nou la construcció: el futur complex de BCN World i els Jocs Mediterranis del 2017.

Tot plegat necessita sinergies entre empreses i elements formadors, el treball conjunt del territori i la implicació de l’administració. Per analitzar tots aquests temes el nostre convidat és Joan Aregio Navarro, Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Sr. Aregio, comencem parlant del moment actual de la ocupació a Catalunya. El President Rajoy diu que les dades són molt positives i que anem ben encaminats però, com es veu des del SOC? Des de la Secretaria d’Ocupació es veu amb moderat optimisme. Les dades són irrefutables i portem sis mesos consecutius a nivell intermensual i tretze mesos a nivell interanual disminuint la taxa d’atur registrat, tenint una bona enquesta de la població activa. Per tant, les xifres les veiem amb moderació però jo no m’esplaiaré tant com el president del govern perquè hi ha moltes persones que ho estan passant molt malament encara i perquè la recuperació és lenta de manera que no es poden magnificar les coses.

Els mesos d’estiu són aquella època en la que l’atur baixa al sector serveis perquè es fan moltes contractacions i quan acaba la temporada turística torna a pujar l’atur.

Succeirà un any més?

Sí, tornarà a succeir. Quan estaci-

onalitzem les dades, són les que són.

Quan no hi havia crisi i quan ens deien que no hi havia atur, això també passava. Al final el tema és que a final d’any acabem millor que l’any passat tot i que sempre tindrem mesos en que l’atur puja i baixa.

També és cert que al mes de juliol, qui menys va disminuir l’atur registrat va ser el sector serveis i qui més el va disminuir va ser la construcció i la industria. Vol dir, per tant, que una certa desestacionalització de les dades sí que la podem fer malgrat que al setembre i a l’octubre es destruiran llocs de treball i l’any que ve, a partir del mes de maig, se’n crearan perquè això passa sempre.

Al final haurem de fer el balanç quan acabi l’any i tot indica que serà positiu.

Si l’atur baixa al sector de la construcció, estem parlant d’un petit repunt?

Estic dient que les dades objectives indiquen que el sector de la construcció ha disminuït el nombre d’aturats un dos per cent i escaig, que és on més s’ha disminuït l’atur a Catalunya i que això

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 4 ]

Al final el tema és que a final d’any acabem millor que l’any passat, tot i que sempre tindrem mesos en què l’atur puja i baixa

té diverses motivacions. Els ajuntaments aprofiten molt l’estiu per fer determinades obres i això és contractació. També és cert que, per petita que sigui, alguna cosa s’està movent i que el sector de la construcció pateix d’una situació molt dura. Percentualment, un petit moviment és molt.

L’entrevista En aquests moments la formació és més important que mai. Ho és de manera especial al sector de la construcció perquè s’ha parlat en reiterades ocasions que la gent que hi treballava no estava prou preparada. Ara hi ha hagut un temps, un marge suficient per formar a totes aquestes persones que estan aturades. Com s’ha treballat en aquest sentit?

Hem de procurar formar gent perquè trobi feina i això vol dir canvi d’orientació de la persona. Si em preguntes si el sector de la construcció tornarà a absorbir la mateixa quantitat de mà d’obra que tenia fa sis o set anys, no em pronunciaré però si ho hagués de fer ja t’avanço que et diria que ho veig difícil.

Moltes d’aquestes persones, i això passa a molts sectors i no només al de la construcció, saben fer molt bé el seu ofici però no tenen cap tipus d’acreditació professional. El primer que s’ha de fer és titular-los i donar-los aquesta acreditació i després hi ha persones a les que has d’anar conduint perquè és molt complicat que en l’àmbit de l’obra pública o la construcció se’ls absorbeixi.

En segons quins àmbits i quines matèries, els col·legis professionals són especialistes en formar a certes persones i per tant cal que se’ls tingui en compte. El problema és que ara la percepció és tot el contrari, que no se’ls té en compte...

Sí. Crec que és una queixa justificada però que, com tot en aquesta vida, té les seves explicacions. L’àmbit de la formació és un àmbit on, amb independència de si parles de formació professional, ocupacional o continuada, són sempre àmbit reglats. I a més són reglats des d’una vessant força educativa. Què vol dir això? Que un col·legi professional no pot fer un curs de formació d’una determinada família professional si no passen per l’homologació de centre de formació. Pel fet de ser col·legi professional no ho poden fer però si disposen de l’homologació la cosa canvia.

Aquest és un tema que s’intenta abordar a la nova Llei de Formació Professional que s’està tramitant i que és una llei que abasta tots els subsistemes de formació. Amb això s’intenta que cada centre educatiu tingui un staff pro-

El polític tarragoní, en un moment de l’entrevista.

fessional al seu voltant, a tot el seu entorn productiu per ser capaços de caçar millor la oferta formativa amb la demanda que tenen les empreses als sectors i, especialment, per afavorir la participació de tots els qui entenen d’un ofici en concret per ser capaços de millorar-lo.

Ara, insisteixo, avui per avui, un col·legi professional o un gremi s’ha de donar d’alta com a centre de formació per poder fer cursos.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 5 ]

Per tant, hi ha vies de col·laboració possibles...

I tant que sí. Jo crec que moltes s’haurien d’incrementar. És molt fàcil trobar gremis d’instal·ladors, que té molts connexions amb els sectors que vosaltres toqueu, que són centres de formació. Ells fan la formació continua als treballadors de les seves empreses i fan cursos de formació per adquirir nous treballadors.

L’entrevista

Joan Aregio, al COAATT amb el president Julio Baixauli i el vicepresident, Adolf Quetcuti

Treballar fora et pot donar plusos malgrat que la gent que hi treballa és ara a l’estranger per pura necessitat

Canviem de tema i parlem de territori perquè tenim al davant dues grans oportunitats que són els Jocs Mediterranis i el BCN World.

Com es veuen aquests dos macroprojectes des del SOC? En ambdós casos hem signat un conveni de col·laboració, en un cas amb l’Ajuntament de Tarragona i en l’altra amb els propis responsables de BCN World que són la gent de Veremonte, i ho veiem bé. En el cas de BCN World hi ha una primera fase en la que es podria tornar a reactivar un sector tan important com el de la construcció. Això es tradueix en molta mà d’obra i amb la possibilitat de reciclar moltes persones cap a l’explotació posterior d’un sector, el turístic, que té molta més importància de la que li donem. En aquest àmbit, interessa que el turisme que tinguem sigui de qualitat i que el servei que oferim, també. No podem menysprear un sector tan important i sobretot després d’haver aconseguit que convisquin en un mateix territori diferents realitats econòmiques.

Turisme sí, Barcelona World sí, i llocs de treball també però sempre de qualitat.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 6 ]

Hi ha un element important que cal tenir en compte i que passaria per cercar fórmules per afavorir a les empreses locals en el moment de fer la contractació per aquestes obres. Vull dir que, d’alguna manera, a l’empresa de la zona se la tingués en una major consideració, se li atorguessin alguns punts a favor...

Sí, però el Servei d’Ocupació de Catalunya i la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals no contractaran empreses. Aquí hi haurà un propietari que tindrà uns terrenys i que serà qui contractarà. Les fórmules per instar a tenir en compte a les empreses del territori són totes aquelles que siguin legals.

Jo crec que a qualsevol empresa que treballi aquí se li ha de demostrar que és millor treballar amb gent d’aquí enlloc de la gent de fora. Però això s’ha de demostrar des d’aquí, són les empreses les que s’han de moure i vendre’s. Quan el SOC va saber que es volia fer el BCN World va anar a parlar amb ells i els va fer veure que necessitarien algú que els ajudés a contractar gent i formar-la.

L’entrevista I li vam deixar clar que la millor opció era el propi servei públic. Vam anar a vendre el nostre producte i van signar un conveni.

Les empreses d’aquí han de fer el mateix, parlar amb els impulsors dels projectes i fer-los veure que són la millor opció.

Amb la crisi, moltes persones s’han hagut de reinventar. Molts col·legiats han marxat a altres països, sovint d’Europa i a Amèrica del Sud, per buscar feina. Coneixeu l’abast del problema?

Si, sé que són bastants professionals els qui han hagut de marxar. Aquesta tardor, el govern de Catalunya presentarà una eina, un portal, molt interessant per treballar amb la mobilitat geogràfica de les persones. La intenció és garantir que puguin sortir amb seguretat però que puguin mantenir la seva oferta laboral viva aquí per si volen tornar. I també per aconseguir que les empreses d’aquí puguin buscar gent que s’està projectant a l’estranger i les puguin recuperar pel territori.

Fa deu anys, sortir a treballar fora era un plus. Avui hi ha exilis laborals forçosos. Vas a treballar fora per força però no perdem de vista que quan tornem a superar aquest període que estem vivint ara, alguna cosa s’haurà guanyat perquè poder agafar experiència o formar-te fora pot ser una bon aprenentatge que podem retornar cap al país. Hem de fabricar aquests ponts perquè una persona que està treballant fora pugui mantenir la seva oferta de treball viva encara que treballi a molts quilòmetres.

Cal refer alguns ponts sense oblidar que treballar fora et pot donar plusos malgrat que ara, la gent que hi treballa, és a l’estranger per pura necessitat.

Fa uns mesos es va presentar la plataforma europea de cerca de feina. Es pot tenir en compte aquesta eina, aquest document?

Sí. A més aquí tenim moltes coses lligades que formaran part d’aquest gran aparador que deia. Tant si estàs pensant en anar a treballar a l’exterior com si estàs treballant a l’exterior però penses en tornar. Generar aquest aparador és molt important.

Parlem de la evolució dels indicadors de la ocupació i de la sinistralitat al sector de la construcció. Ha millorat?

Ha millorat però només perquè hi ha menys construcció. Si agafem llums llargues enlloc de llums curtes i fem una sèrie històrica, veurem que de mica en mica, i a tots els sectors, s’ha anat reduint la sinistralitat laboral. En aquests moments, jutjar el punt de disminució té aquest punt de falsedat perquè si hi ha menys activitat també hi ha menys sinistralitat. Però vist amb el marge de temps suficient, comproves que les empreses i els propis treballadors han fet un esforç i que la cultura de la seguretat es va implementant.

Acabarem parlant de la feina de Coordinador de Seguretat a les obres, una feina habitual d’aparelladors i arquitectes tècnics, que estan detectant molt intrusisme per part d’empreses que aporten tècnics no qualificats. És un tema en el que hi treballa intensament

aquest col·legi. De quins mitjans disposa Inspecció de Treball per eradicar aquest problema?

El més important és que Inspecció de Treball disposa d’un bon equip de professionals però sobretot té al seu abat dues grans eines: la informació que se’n deriva arran d’una denuncia perquè les denuncies són una font i la pròpia planificació de la seva feina en base a l’estudi de dades que fa la Inspecció de Treball en cada cas concret.

La Inspecció de Treball cada vegada treballa més planificada i per sectors de negoci que necessiten ajut en moments concrets. Però també destacar que aquesta mateixa Inspecció té cada cop més un paper més acompanyador i solucionador de problemes que sancionador. No pots negar l’evidència quan ha de posar una sanció però el paper de la inspecció té un enorme equilibri per facilitar a les empreses ajut i suport.

Òscar Ramírez Dolcet, Fotos: Rafael

del

Real

Joan Aregio: fent castells, construint el país Joan Aregio és nascut a Barcelona el 1960 però ha crescut i s’ha fet gran a la seva estimada Tarragona. Va fer el COU a l’Institut Martí Franquès i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Ocupa des del 14 de gener del 2014 la direcció del Servei d’Ocupació de Catalunya. Ha estat director del Servei Català de Trànsit entre el 2011 i el 2013, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona entre el 2007 i el 2011, Tinent d’alcalde i regidor de l’Ajuntament de Tarragona (1995-2007) i president de la Diputació de Tarragona (20032007).

També ha estat advocat de la Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya, delegat territorial de

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 7 ]

l‘Empresa Pública ADIGSA a Tarragona, director general dels Serveis Comunitaris de la Generalitat de Catalunya i delegat territorial del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Les seves passions són la seva dona Marina i els seus fills Joan i Arnau.

I té un somni: que algun dia Catalunya sigui independent. El Joan és un enamorat dels castells i més concretament de la Jove dels Xiquets de Tarragona. És cofundador d’aquesta colla i en va ser president i Cap de Colla. També és “Nazareno” i un amant de la cuina. El temps d’oci intentar dedicar-lo a la família, a caminar, llegir, jugar al tennis i estar amb els amics.

Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI 2n trimestre 2014. Àrea col·legial L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Analitzem les dades constructives de l’àrea col·legial del COAATT (Tarragonès, Baix Penedès, Baix Camp, Conca de Barberà, l’Alt Camp, Priorat i Ribera d’Ebre).

Entre abril i juny de 2014, l’habitatge residencial puja al voltant d’un 10% respecte del mateix període de 2013. Uns valors, a la vegada, poc representatius, donat el poc volum d’activitat.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el segon trimestre de 2014 amb un descens del 10,26% respecte del mateix període.

Entre abril i juny s’han visat 43 nous habitatges d’ús residencial.

Pel que fa al model constructiu, un 90% són unifamiliars i un 10% edifici plurifamiliars.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 69%, l’aparellat representa sobre el 21%, i el 10% restant es tracta d’habitatge entre mitgeres.

Respecte del nombre d’habitatges acabats, el trimestre es tanca amb un total de 39, molt lluny dels 259 que es van finalitzar al primer trimestre.

De total de 39 habitatges acabats, gairebé el 70% són obres iniciades abans de 2010, i que han patit aturades en el procés constructiu.

Habitatges nous visats - acabats Habitatges nous visats - acabats 10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

Núm. d’habitatges nous visats gener-juny Núm. d’habitatges nous acabats gener-juny

2006 2007 2008 2009 2010 2011

2012 2013 2014

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tipologia constructiva Tipologia constructiva Unifamiliar

39

En bloc

4

Total

Unifamiliar 91%

En bloc 9%

43

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

4

Aparellades

8

Aïllades

Habitatge unifamiliar Aïllades 69%

27

Edifici en bloc Aïllat

4

Aparellades 21%

Entre mitgeres 10%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2014 (dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

16.000 14.000 12.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Desembre

1.721

827

398

131

113

35

11

109

70

Novembre

1.176

1.394

391

147

49

73

18

24

8

Octubre

937

996

588

138

100

129

17

39

7

Setembre

1.192

2.220

778

222

136

153

29

7

7

581

1.129

1.112

41

63

157

5

4

3

Agost

10.000 8.000 6.000

2014

Juliol

1.734

1.720

708

280

94

129

99

6

15

Juny

1.166

1.913

1.223

232

104

66

48

21

12

15

Maig

1.898

1.560

962

205

146

23

18

13

9

12 16

Abril

1.259

1.127

1.054

194

250

47

26

8

18

Març

1.659

1.197

1.676

257

71

202

193

219

11

2

Febrer

1.293

1.345

1.313

373

113

192

101

53

20

5

Gener

1.141

920

875

292

82

34

23

49

16

41

4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014 1r semestre

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2014 (dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

18.000 16.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Desembre

975

1.414

1.289

629

393

104

131

141

301

Novembre

1.100

1.476

1.209

1.814

90

348

185

257

16

14.000

Octubre

755

996

1.193

1.841

478

111

334

402

209

Setembre

35

2014

1.108

808

825

1.487

287

186

76

117

12.000

Agost

604

462

351

669

62

64

118

196

4

Juliol

1.139

1.241

1.515

1.134

336

264

140

230

30

Juny

1.035

1.737

2.069

940

259

114

84

48

54

12

10.000

Maig

1.382

1.468

1.505

1.471

363

254

42

74

32

18

8.000

Abril

1.194

1.127

1.283

871

393

288

89

72

52

9

Març

1.170

1.254

1.208

1.026

693

114

93

122

44

195

Febrer

787

1.498

1.534

1.818

697

290

96

44

36

12

Gener

962

1.046

1.674

1.365

819

232

144

231

28

52

2009

2010

6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2011

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 9 ]

2012

2013

2014 1r semestre

Gabinet Tècnic LA REHABILITACIÓ

Núm. OBRES 2014 (2n trim.)

Núm. OBRES 2013

Unifamiliars entre mitgeres

40

35

Unifamiliars en filera

4

2

Unifamiliars aparellades

5

2

Unifamiliars aïllades

7

10

Bloc entre mitgeres

57

59

Bloc aïllat

18

14

Residencial col·lectiu

2

1

Agropecuari

0

3

Industrial

6

4

Comercials

8

19

Magatzems

7

9

Burocràtic / oficines

0

2

D'esbarjo

1

0

Culturals

1

5

Sanitaris

1

2

Docents

3

13

Religiosos

0

1

Monumental

0

1

160

182

ÚS DE L'EDIFICI

En l’àmbit de la rehabilitació, al segon trimestre de 2014 es van encetar unes 160 obres, aproximadament un 10 % menys respecte el mateix període de 2013, en el que es van fer 182. En relació a l’ús de l’edifici, 131 es realitzen en edificis d’ús residencial i 29 en altres usos. Dins el context residencial, 56 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 75, en edificis.

Tot i la baixada general en el nombre d’obres, dins el context residencial, al segon trimestre el nombre d’obres puja més d’un 7 % respecte el mateix període de 2013.

Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 333, un 9 % menys respecte del mateix període de 2013 però tot i així un 5 % més que el primer trimestre de 2014.

En valors absoluts, la rehabilitació baixa al voltant del 2,2 % respecte del mateix període de 2013 dins el conjunt de les intervencions professionals i queda a més de 7 punts per sobre de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida tot i això com el subsector amb més importància.

TOTAL

% Intervencions respecte el total

30,00% 25,00%

Obra nova

20,00%

Rehabilitació

15,00% 10,00% 5,00% 0,00% 1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

2n Tri 2014

400

Núm. Intervencions

350 300 Obra nova

250

Rehabilitació

200 150 100 50 0 1r Tri 2011

2n Tri 2011

3r Tri 2011

4t Tri 2011

1r Tri 2012

2n Tri 2012

3r Tri 2012

4t Tri 2012

1r Tri 2013

2n Tri 2013

3r Tri 2013

4t Tri 2013

1r Tri 2014

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 10 ]

2n Tri 2014

Gabinet Tècnic ACTIVITAT PROFESSIONAL. SEGON TRIMESTRE DE 2014

El nombre d’intervencions professionals al segon trimestre de 2014, puja respecte del mateix període de 2013 gairebé un 6%. Entre abril i juny de 2014 s’han realitzat 2.388 treballs professionals.

L’activitat es veu marcada per la pujada dels certificats d’habitabilitat, i per la caiguda dels certificat d’eficiència energètica –si es compara únicament el mes de juny, més d’un 45%–, i les inspeccions tècniques d’edificis.

Les direccions d’obres de rehabilitació, globalment, conserven les mateixes xifres, mentre que les direccions d’obra nova baixen un 14%. Les memòries valorades baixen un 8%, un efecte derivat de la simplificació en la tramitació de llicències d’obra.

El nombre de certificats d’habitabilitat pugen un 2,5% respecte del mateix període de 2013 i representa hores d’ara més de la meitat del treballs realitzats per aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació. Al segon trimestre de 2014 s’han realitzat 1.286 certificats d’habitabilitat, 31 més que al mateix període de 2013.

Altrament, la implantació del certificat d’eficiència energètica i la inspecció tècnica d’edificis és dolenta o molt dolenta. Semblava que l’ús del certificat d’eficiència s’estendria com el de la cèdula d’habitabilitat, però la realitat és que les sol·licituds han baixat gairebé a la meitat i la obligació de disposar-hi ha caigut en l’oblit.

El projecte i direcció d’obres de rehabilitació ocupa el tercer lloc i representa gairebé un 5% de les intervencions realitzades.

Coordinacions, direccions d’obra –amb arquitecte o sense–, estudis de seguretat i control de qualitat, representen entre el 3,50% i el 2% dels treballs.

Actuació professional

2n trimestre 2013

2n trimestre 2014

%

EBSS

63

77

22,22%

Coordinació de seguretat

88

90

2,27%

ESS i Coordinació

2

2

0,00%

EBSS i Coordinació

44

43

-2,27%

Projecte i direcció

109

118

8,26%

Projecte

9

7

-22,22%

Direcció d’obra

57

53

-7,02%

Direcció d’execució

78

67

-14,10%

Legalització de projecte

5

9

80,00%

Legalització de direcció

0

3

Legalització de direcció d’execució

1

1

0,00%

Programa i control de qualitat

74

80

8,11%

Direcció control de qualitat

5

1

-80,00%

Projecte d’activitat

51

52

1,96%

Pla d’emergència

0

2

Projecte de parcel·lació

1

4

Reparcel·lació

0

3

Memòria valorada

50

46

-8,00%

Taxació d'immobles

10

4

-60,00%

Taxació de terrenys

4

1

-75,00%

Informe

66

62

-6,06%

Actuació pericial

4

3

-25,00%

Certificats

28

23

-17,86%

1.255

1.286

2,47%

Inspecció tècnica d’edificis

10

9

-10,00%

Certificació energètica

171

339

98,25%

Col·laboració tècnica

1

0

-100,00%

Delimitació d’edificació

2

2

0,00%

Delimitació d’edificació

2

1

-50,00%

2.190

2.388

9,04%

Certificat d’habitabilitat

TOTAL

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 11 ]

300,00%

Gabinet Tècnic Agrupades segons el tipus d’obra, la rehabilitació d’edificis és l’espai amb un major nombre d’intervencions professionals i la seva evolució és en general estable.

Obres d’urbanització, enderrocs, els expedients d’activitat, espais de treball molt estable professionalment i els tècnics que habitualment s’han dedicat a el, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

La seguretat i salut o el control de qualitat, són intervencions lligades amb l’obra, rehabilitació i obra nova, encara que la diversificació en sectors com l’obra civil o els usos industrials han suavitzat la caiguda tot i així molt important.

Intervencions professionals agrupades per tipus d'obra 600

500

400

300

200

100

0

2n Tri 2009

4t Tri 2009

2n Tri 2010

4t Tri 2010

2n Tri 2011

4tTri 2011

2n Tri 2012

4t Tri 2012

2n Tri 2013

4t Tri 2013

Obra nova

Ampliació

Reforma o restauració

Llicència activitat

Reforç i consolidació

Conservació i manteniment

Urbanització

Instal·lacions

2n Tri 2014

Enderrocs

Gabinet Tècnic del COAATT

Intervencions professionals 2.000

1.500

1.000

500

0 2n Tri 09

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

3r Tri 09

4t Tri 09

1r Tri 10

2n Tri 10

3r Tri 10

4t Tri 10

1r Tri 11

2n Tri 11

3r Tri 11

4t Tri 11

1r Tri 12

2n Tri 12

3r Tri 12

4t Tri 12

1r Tri 13

2n Tri 13

3r Tri 13

Seguretat i salut

Obres

Estudis tècnics

Estudis urbanístics

Control de qualitat

Informes, certificats i valoracions

Assessoraments

Estudis econòmics

Amidaments

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 12 ]

4t Tri 13

1r Tri 14

2n Tri 14

CENTRE

COAATT un nou espai de negocis

n El Centre COAATT és un nou espai de negocis que ofereix despatxos de lloguer. n Està ubicat al Carrer Joan Miró, 4. n És una ubicació molt pròxima a les dependències col·legials, just a l’entrada de Tarragona amb zones d’aparcament i espais públics a la vora. n L’accés és realitza des de zona enjardinada comunitària.

DESPATX 2

Superfície: 10,08 m2 Condicions

Col·legiat < 5 anys 140 € DESPATX 3

Col·legiat 170 €

No col·legiat 200 €

Superfície: 8,87 m2 Condicions

Col·legiat < 5 anys 140 € DESPATX 4

Col·legiat 170 €

No col·legiat 200 €

Col·legiat 225 €

No col·legiat 270 €

Superfície: 13,92 m2 Condicions

Col·legiat < 5 anys 190 € DESPATX 5

Superfície: 15,03 m2

Característiques n Horari de 8:00 h a 22:00 h. n Zones comuns: sala d’espera, lavabos, sala de reunions. n Mobiliari: taula, cadires i armari amb clau per a cada despatx. n Serveis: línea ADSL, llum, calefacció i aire condicionat. n Portes amb clau. n Fotocopiadora (la despesa de les còpies anirà a càrrec de cada usuari). n Servei neteja i manteniment de les zones comuns. n Despeses comunitàries i impostos municipals. n Porter electrònic i rètol personalitzat a façana.

Condicions n El servei de neteja queda inclòs en el preu del lloguer. n El llogater serà responsable del bon ús de les instal·lacions tant privades com de les zones comuns. n No està permès modificar cap element de l’espai, tant sigui d’us comú com privat. Qualsevol modificació serà subsanada pel llogater abans de la finalització del contracte (pintures, decoració de les parets….).

T A P OCU

Condicions

Col·legiat < 5 anys 190 € DESPATX 6

Superfície: 13,00 m2

Col·legiat 225 €

No col·legiat 270 €

Col·legiat 225 €

No col·legiat 270 €

Condicions

Col·legiat < 5 anys 190 €

Més informació i inscripcions: Av. President Francesc Macià, 6 (Tarragona) Telèfon 977 212 799 (extensió 6) www.apatgn.org · serveisexterns@apatgn.org

Fundació Tarragona Unida

Accés a edificis públics Terminis d’exigibilitat en l’acompliment d’accessibilitat

Manca de baranes, graons amb discontinuïtat entre estesa i alçada i mal estat de conservació

Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social

Terminis per l’exigibilitat de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació 1. Supòsits i terminis màxims d’exigibilitat de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació

Per a l’accés i utilització d’espais públics urbanitzats i edificacions Espais i edificacions nous

4 de desembre 2010

Espais i edificacions existents el 4 de desembre de 2010, que siguin susceptibles d’ajustos raonables

4 de desembre 2017

Els que hauran de reunir les oficines públiques, dispositius i serveis d’atenció al ciutadà i aquells de participació en assumptes públics, inclosos els relatius a l’Administració de Justícia i a la participació en la vida política i els processos electorals Entorns, productes i serveis nous

4 de desembre 2008

Correcció de tota disposició, criteri o pràctica administrativa discriminatòria

4 de desembre 2008

Entorn, productes i serveis existents el 4 de desembre de 2008, i tota 4 de desembre 2017 disposició, criteri o pràctica

2. Supòsits i terminis màxims d’exigibilitat de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels bens i serveis a disposició del públic per a les persones amb discapacitat

N

o es cap novetat que la manca d’accessibilitat no tan sols limita l’autonomia de les persones, sinó que també incideix en la seva capacitat d’elecció i interacció amb l’entorn i les seves oportunitats de participació a la vida social.

Per aquesta raó, aquests criteris ja van ser tinguts en compta a la normativa de màxim rang estatal per mitjà de la Llei 51/2003, d’Igualtat d’Oportunitats, no Discriminació i Accessibilitat Universal (LIONDAU) i el posterior Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, el qual deroga l’anterior Llei 51/2003 Es important tenir present que, tant la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació de normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, com el Reial Decret Legislatiu 1/2013 redueixen el termini que es preveia a la LIONDAU perquè totes les edificacions existents que siguin susceptibles d’ajustos raonables reuneixin les condicions d’accessibilitat adequades.

Aquest nou termini queda establert pel 4 de desembre de 2017, enlloc de l’1 de gener de 2019 que inicialment preveia el RD 505/2007, de 20 d’abril, pel que s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les

Béns i serveis nous que siguin de titularitat pública

(4 de desembre 2013)*

Béns i serveis nous que siguin de titularitat privada i que no concertin 4 de desembre 2015 o subministrin les administracions públiques Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2010, que siguin susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens i serveis de titularitat pública

4 de desembre 2015

Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2012, que siguin susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens i serveis de titularitat privada que concertin o subministrin les administracions públiques

4 de desembre 2015

Béns i serveis existents el 4 de desembre de 2015, que siguin 4 de desembre 2017 susceptibles d’ajustos raonables, quan siguin bens de titularitat privada que no concertin o subministrin les administracions públiques

()* Des de l’entrada en vigor del Reial Decret que reguli les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels bens i serveis a disposició del públic.

Passamà no anatòmic

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 14 ]

Discriminació en accés alternatiu

Fundació Tarragona Unida persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions.

El Disseny Universal enriqueix el concepte d’accessibilitat amb els principis de d’una mateixa entrada per a tothom o les mateixes oportunitats per a tothom, garantint la participació i la integració de forma igualitària.

Una societat moderna, que vetlla per la inclusió i el respecte als drets de les persones, és aquella que té assumides les necessitats de totes les persones de forma igualitària, on el disseny dels seus edificis es basin en la diversitat de la població i no pas en la minoria del que s’ha tingut per costum considerar com la “normalitat” establerta per la persona mitjana. Tan sols així es pot garantir que els serveis públics que ofereix l’administració als ciutadans estiguin a l’abast de tothom, perquè d’aquesta manera tots puguem accedir i exercir als recursos bàsics que representen els nostres deures i drets. En cas contrari, permetre l’existència de barreres que generen limitacions a les persones produeix una situació d’exclusió provocada per un acte indirecte de discriminació, que es el que el Reial Decret Legislatiu 1/2013 pretén evitar.

En són molt diversos el tipus de gestions administratives que ens veiem obligats a tramitar, com diverses les circumstàncies que ens porten a tenir que desplaçar-nos fins al lloc o edifici on tenir-ho que fer. Edificis o instal·lacions de caire administratiu, cultural, ensenyament, esportiu, sanitari, etc. és per on ens hem de moure molt sovint si

volem participar de l’activitat ciutadana. Però, sigui el que sigui, de poc ens pot servir un elevat grau d’adaptació interior de l’edifici si el seu accés dificulta o impedeix a algunes persones poder accedir al seu interior o, en el cas de que sigui possible, poder fer-ho amb la seguretat necessària.

Garantir l’accés i l’ús de l’edifici són les dues exigències bàsiques a les que l’edifici ha de donar resposta amb el disseny i característiques dels seus espais i elements.

Hem d’entendre com accés, en el sentit ampli del terme, tant el desplaçament i arribada a tots els àmbits de l’edifici, com l’entrada des de l’exterior, així com l’evacuació en cas d’emergència.

Per començar, és un error pensar que un edifici comença a la porta principal d’entrada al vestíbul i que és aquí on una persona es pot trobar el primer obstacle o barrera arquitectònica. No hem d’oblidar que per arribar fins a aquest punt de desplaçament, en molts casos se’ns presentaran altres espais o elements que en realitat seran el primer que sempre s’ha de tenir en compta per poder accedir a l’edifici fins on sigui que ens volem desplaçar i accedir.

Partint de la premissa de que la millor accessibilitat és la que no es deix veure o no es fa notar, però és a l’abast de tothom i que les solucions específiques tan sols s’utilitzaran quan no es pugui aplicar una solució universal. Incorporar l’accessibilitat als edificis no s’ha de limitar en aplicar els paràmetres de referència determinats per aquests casos, sinó que s’ha de

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INSTRUMENT de Ratificació de la Convenció sobre els drets de las persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre de 2006.

Dilluns 21 abril 2008 BOE núm. 96 comunicació

Inclou els llenguatges, la visualització de textos, el Braille, la comunicació tàctil, els macrotipus, els dispositius multimèdia de fàcil accés, així com el llenguatge escrit, els sistemes auditius, el llenguatge senzill, els medis de veu digitalitzada i altres formes, medis i formats augmentatius o alternatius de comunicació, inclosa la tecnologia de la informació i les comunicacions de fàcil accés.

llenguatge

Contempla tant el llenguatge oral com la llengua de signes i altres formes de comunicació no verbal.

discriminació per motius de discapacitat

S’entén com a tal, qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tingui el propòsit o l’efecte d’obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudiment o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o de altre tipus. Inclou totes les formes de discriminació, entre elles, la denegació d’ajustos raonables.

ajustos raonables

Són les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular, per a garantir a les persones amb discapacitat el gaudiment o exercici, en igualtat de condicions amb les demés, de tots els drets humans i llibertats fonamentals.

disseny universal

Passamà fora de l’abast escala

És el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la major mesura possible, sense necessitat d’adaptació ni disseny especialitzat. El disseny universal no exclourà els ajuts tècnics per a grups particulars de persones amb discapacitat, quan es necessitin.

Escala, rampa, barana i passamà adaptats

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 15 ]

Fundació Tarragona Unida fer de forma coherent i coordinada dins el que significa el procés de disseny, execució i manteniment de tota l’obra. Per aquesta raó, l’accessibilitat no ha de ser un afegit posterior, sinó que s’ha de tractar com a un requeriment més al que s’ha d’ajustar l’espai o element a construir o reformar. D’aquesta manera, com a qualitat integrada, l’accessibilitat no tan sols ha de ser compatible amb les necessitats de tothom, sinó també amb el que signifiquen els aspectes de la seguretat.

Ja que un element d’ús que no ofereixi seguretat en la seva utilització, NO és accessible.

L’entrada principal a l’edifici ha de ser accessible i en el cas de que per aconseguir-ho sigui necessari la construcció o instal·lació d’una rampa, es aconsellable que, per apropar-nos al concepte de disseny per a tothom, hi hagi una escala com a mitjà alternatiu per pujar o baixar, on s’haurà de comprovar que les característiques dels graons, barana i passamà siguin les adequades.

Tot i així, es evident que les millors condicions de seguretat les ofereixen les vies de disseny horitzontal o amb tan sols un lleuger pendent. Sense desnivells, com els provocats per vorades, graons aïllats, ressalts, etc. Això és així, no únicament pel que fa a l’acció de poder accedir, sinó per la seguretat que ofereixen en cas de necessitat d’evacuació de l’edifici. Tant en situacions de normalitat com en situacions d’emergència, en que s’ha de poder evacuar gran quantitat de gent en el temps més reduït possible.

També serà necessari avaluar l’accessibilitat de les portes d’entrada pel que fa a les seves dimensions, colors, materials i tiradors.

En aquest cas, potser que sigui necessari tenir en consideració la possibilitat d’instal·lar portes d’obertura automàtica amb les bores correctament senyalitzades. Els elements que puguin significar un obstacle a l’entrada, com per exemple columnes o mobiliari fix, es important que estiguin contrastats de la resta de l’entorn.

En edificis existents, a l’hora de tenir que centrar-nos en l’anàlisi concret i específic de l’accés, no hem pas de fer-ho oblidant i no tenir en consideració el desenvolupament tecnològic d’avui dia, i l’ampli ventall de possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, les quals poden millorar el desenvolupament funcionalitat i millora de mobilitat arreu de l’entorn. Tant mateix, aquesta anàlisi per poc exhaustiu que pugui ser, també ha de contenir l’espai urbà més proper.

Lluís Roig

ESCALA

RAMPA

PORTA ACCÉS

Inici i final d’escala i rampa es senyalitzarà amb paviment diferenciat de la resta i disposarà d’un nivell d’il·luminació durant la nit  10 lux.

Alçada  2,00 m.

Amplada circulació o de pas: * creuaments ocasionals  1,20m. * creuaments habituals  1,50 m. * creuaments continus  1,80 m.

Amplada  0,80 m. (aconsellable 1,20 m edificis públics)

Graons: estesa  30 cm. alçària  17,5 cm.

L’estesa H i l’alçària C cumpliràn: 54 cm  2C + H  70 cm

Limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de h  10 cm per sobre del terra.

En cas de porta amb dues fulles, una d’elles haurà de tenir una amplada  0,80 m.

Escales en projecció corba en planta o no recta, estesa  30 cm. a 40 cm. de la cara interior

A l’inici i final de cada tram de rampa, hi haurà un replà d’1,50 m de llargada com a mínim.

Nombre màx. graons seguits sense replà 12 ud.

Pendents: 10% màx. per L < 3,00 m.

8% màx. per L < 6,00 m.

6% màx. resta casos

A les dues bandes de la porta d’apertura manual hi haurà un espai lliure, sense ser escombrat per l’obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d’1,50 m. de diàmetre.

Replans intermedis llargada en direcció marxa  1,20 m.

Longitud replans entre trams  1,50m.

Estesa acabat superficial amb material no lliscant i sense discontinuitat on s’uneix amb alçària

Longitut màxima de cada tram 9 m amb paviment NO lliscant

Les escales i rampes disposaran de barana a ambdós costats. Si l’amplada de l’àmbit d’escala o rampa és superior a 4 m, tindrà barana al centre, que pot ser utilitzada en els dos sentits de circulació.

Les manetes de la porta s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca i la força necessària per l’obertura serà inferior a 30 N

Les portes de vidre, en cas que aquest no sigui de seguretat, tindran:

BARANA PASSAMÀ: - Un sol costat, com a mínim, si l’escala salva una alçada de més de 55 cm - Ambdós costats, si l’amplada lliure d’escala és > 1,20 m.

- Intermedi quan l’amplada del tram sigui > 4,00 m

PASSAMÀ: - Un sol costat, com a mínim, si la rampa salva una alçada de més de 55 cm i te un pendent  6% - Ambdós costats (itinerari accessible), si salva una alçada de més de 18,5 cm

Altura estarà compresa entre 90 i 110 cm. A escoles infantils i centres d’ensenyament de primària, hi haurà un altre passamà entre 65 i 75 cm

Altura estarà compresa entre 90 i 110 cm. A escoles infantils, centres d’ensenyament de primària i itinerari accessible, hi haurà un altre passamà entre 65 i 75 cm

El passamà es prolongarà 30 cm als extrems, almenys a un dels costat

Si la longitud del tram és de més de 3 m el passamà es prolongarà horitzontalment un mínim de 30 cm als extrems a ambdós costats

Passamà ben fixat sense interferir el pas continu de la mà, fàcil d’agafar amb disseny anatòmic que permeti adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat un mínim de 4 cm dels paraments verticals

Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació Fundació Tarragona Unida

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 16 ]

* Sòcol inferior alçada mínima de 30 cm. * Franja horitzontal de 5 cm d’amplada, com a mínim, col·locada a 1,50 m d’alçada amb marcat contrast de color

The Accessible Icon Project

Moviment per modificar el SIA (Símbol Internacional Discapacitat)

Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social.

Vida independent

E

l Símbol Internacional d’Accessibilitat, també conegut com el símbol internacional de la cadira de rodes, consisteix en un quadre blau gravat en blanc amb una imatge estilitzada d’una persona utilitzant una cadira de rodes. Es manté com una imatge estàndard internacional ISO 7001, i una imatge – copyrighted– de la Comissió Internacional en Tecnologia i Accessibilitat (ICTA), una comissió Internacional de Rehabilitació. Va ser dissenyat per Susanne Koefoed el 1968 i posteriorment va ser modificat per Karl Montan qui, partint de la copia original del disseny, va afegir un cercle a la part alta de la figura asseguda, d’aquesta manera s’hi afegí el cap.

En els darrers anys, el mundialment conegut “logo de la discapacitat” Símbol Internacional d’Accessibilitat (SIA) per a les persones en cadira de rodes, es troba en el punt de mira dels activistes que treballen en el mon de la diversitat funcional de les persones. Segons un informe publicat pel The Chronical of Higher Education (diari que presenta noticies i informació per a estudiants i altres assumptes relacionats amb la universitat a Washington D.C., un nou logotip de la discapacitat –més atractiu i dinàmic– pot anar guanyant terreny ràpidament i reemplaçar en molts àmbits al vell –passiu i estàtic.

La ciutat de Nova York va començar a utilitzar l’any passat 2013 el nou logotip amb la imatge simbòlica d’una persona en cadira de rodes en moviment complet i el passat més de febrer es va realitzar una presentació oficial de les característiques del logotip al Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat.

El nou logotip ha estat dissenyat per activistes de la discapacitat del Gordon College de Massachusetts. Aquest moviment va iniciar-se amb la publicació de l’adhesius del pictograma sobre discapacitat i la seva posterior distribució arreu del campus del Gordon College. Posteriorment es varen distribuir per tot Boston i va continuar estenent-se a d’altres ciutats i fins i tot estats de EE.UU. Tal i com funcionen les xarxes socials d’avui dia, aquesta onada de renovació del Símbol Internacional de Discapacitat (SIA) pot estendre’s ràpidament per la resta del planeta. Així per exemple, la ciutat de Montreal i d’altres mostren cada cop més interès en el nou logotip seguint ràpidament aquesta nova direcció en la simbologia de la discapacitat.

Amb aquest nou logotip es vol simbolitzar el fet de que les persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat no són fixes, immòbils o estàtiques, sinó que participen activament en un món que es mou cada cop més ràpid i del que no volen sentir-se excloses.

Què el diferencia del SIA?

Situació en la que la persona amb discapacitat exerceix el poder de decidir sobre la seva pròpia existència i participa activament en la vida de la seva comunitat, conforme al dret al lliure desenvolupament de la personalitat.

Normalització Principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han de poder dur una vida normal, accedint als mateixos llocs àmbits, bens i serveis que estan a disposició de qualsevol altre persona.

Accessibilitat universal

Posició del cap El cap s’inclina endavant per indicar un moviment d’avançar en l’espai de la persona. Aquí la persona és el “conductor” o qui pren la decisió de la seva mobilitat.

Angle del braç El braç està apuntant en darrera per tal de suggerir la mobilitat dinàmica de l’usuari de la cadira, tant si utilitza com no els seus braços. Amb la descripció del cos en moviment es vol representar el simbolisme actiu d’una situació de controlar el “mon”.

Roda retallada Amb la inclusió dels retalls blancs en angle el símbol presenta la roda com si estigués en moviment. Aquests retalls són espais que no queden pintats quan s’aplica l’esprai de pintura sobre la plantilla ja que correspon a la zona que te la funció pràctica de reforçar la plantilla que s’utilitza quan s’aplica l’esprai de pintura sobre el símbol.

Interpretació del cos La representació Humana en aquest símbol es compatible amb altres representacions del cos humà que es troben a l’ISO 7001 – DOT Pictogrames.

Posició de les cames Les cames s’han desplaçat endavant per permetre més espai entre les rodes i aquestes el que permet una millor readaptació i més clara aplicació del símbol com a plantilla.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 17 ]

Condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per a ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma mes autònoma i natural possible. Pressuposa la estratègia de «Disseny per a tothom» i s’entén sens perjudici dels ajustos raonables que s’hagin d’adoptar.

Disseny per a tothom Activitat per la que es concep o projecta, des de l’origen, i sempre que això sigui possible, entorns, processos, bens, productes, serveis, objectes, instruments, dispositius o eines, de tal forma que puguin ser utilitzats per totes les persones, en la major extensió possible.

Diàleg civil Principio en virtut del qual les organitzacions representatives de persones amb discapacitat i les seves famílies participen, en els termes que estableixen les lleis i demés disposicions normatives, en la elaboració, execució, seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolupen en la esfera de les persones amb discapacitat.

Transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat Principi en virtut del qual les actuacions que desenvolupen les Administracions públiques no es limiten únicament a plans, programes i accions específics, pensats exclusivament per a aquestes persones, si no que comprenen les polítiques i línies d’acció de caràcter general en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en conta les necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.

Fundació Tarragona Unida PROJECTE DE COOPERACIÓ AL NEPAL EDIFICI AGRÍCOLA - AGRICULTURAL BUILDING COMMUNITY OF DHUSKUN-DHUNGEPATI-NEPAL Chema Devi Women Group

JA ÉS UNA REALITAT Després del llarg periple que ha suposat per la Fundació NAMLO poder atendre les necessitats d’un grup de dones d’un poblet en un racó del Nepal, podem dir que ja es una realitat.

La Fundació Tarragona Unida del COAATT es congratula de haver pogut aportar la seva petita col·laboració tècnica a aquest projecte solidari i felicita a Magda King i Loli Melero, presidenta de NAMLO Internacional i vicepresidenta de NAMLO Europa, respectivament, així com a grup de dones Chema Devi, per l’esforç realitzat en aquest objectiu que avui ja és una realitat. Felicitats!

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 18 ]

El sistema thermabead ha logrado que el confort y el ahorro energético ya no sean un lujo y que estén al alcance de todos ThermaBead es un sistema de inyección de aislamiento en cámara de aire con un largo historial, y considerado líder del mercado en el Reino Unido, donde a través de la empresa DGI Domestic and General Insulation Ltd. se han realizado más de 100.000 instalaciones tan solo en los últimos tres años.

Se trata de un sistema reconocido y certificado a través del ITeC con el DAU (actualmente el único sistema con certificación a nivel nacional), que cuenta con todas las garantías de producción y de instalación. En el 2012 DGI Ltd establece su división Thermabead Ibérica con sede en Barcelona, que en la actualidad ya cuenta con una red de instaladores oficiales en Catalunya, entre los cuales se encuentra el de Tarragona. A nivel nacional está presente en el País Vasco, Galicia y Madrid y sigue en plena fase de expansión para el resto de la Península.

ThermaBead es un sistema de aislamiento térmico para fachadas con cámara de aire, consiste en la inyección de perlas expandidas de Neopor® de BASF y el adhesivo ThermaBead que, una vez inyectados conjuntamente a presión, forman un aislamiento rígido y continuo que rellena la cámara completamente.

El sistema ThermaBead está siendo aplicado, a gran escala en el Reino Unido e Irlanda, para la rehabilitación energética del stock de viviendas existentes, trabajando en estrecha colaboración con BASF. En España, debido al gran número de edificios que cuentan con fachadas con cámara de aire y considerando la necesidad de rehabilitación energética en el parque edificatorio existente, el sistema de aislamiento ThermaBead es una solución idónea para

Característica

Según norma

Valor

Conductividad térmica decarada (λD)

UNE-EN 12667

0,034 W/(m·K)

Densidad nominal del aislamiento insatalado (*)

UNE-EN 1602

17,9± 10 kg/m3

Permeabilidad al vapor de agua (μ)

UNE-EN ISO 10456

2

Calor específico (Cp)

UNE-EN ISO 10456

Absorción de agua a corto plazo

Absorción de agua a largo plazo

mejorar el comportamiento térmico de las fachadas de estos edificios.

Aunque el sistema ya contaba con la certificación Británica BBA, la única adaptación necesaria para el mercado Español ha sido la certificación del sistema a través del ITeC mediante un DAU y de esta forma cumple con el Código Técnico de la Edificación. ThermaBead es el único sistema de aislamiento por inyección en cámara de aire que cuenta con certificación nacional.

La red de instaladores oficiales ThermaBead y en concreto su instalador en Tarragona aplica el sistema utilizando la unidad móvil ThermaBead especialmente diseñada y que contiene todos los materiales, herramientas y medios auxiliares para llevar a cabo correctamente el proceso de inyección en obra, todo ello siguiendo un protocolo que contempla tres sencillos pasos: • Inspección técnica de la cámara de aire de la fachada • Realización de las perforaciones, inyección del material aislante y sellado de orificios • Garantía de los trabajos realizados La instalación es muy rápida y sin obras, por ejemplo, una vivienda unifami-

liar promedio se realiza en un día. Se puede aplicar a nivel particular, en comunidades de propietarios, hoteles y en tabiques pluviales. Se respeta el aspecto actual de la fachada y no es necesario realizar una rehabilitación integral del edificio para su aplicación. Además, se puede realizar la inyección por el interior de la vivienda evitando así el uso de medios auxiliares. Al mismo tiempo contamos con una línea de financiación en condiciones muy óptimas.

El sistema ThermaBead ha logrado que el confort y el ahorro energético ya no sea un lujo y que esté al alcance de todos.

Existe un estudio energético realizado por PGI engineering, donde se plasman los ahorros energéticos que se pueden alcanzar con la instalación del sistema ThermaBead en función del espesor de la cámara de aire, tipología de la vivienda y zona climática.

Los cálculos contemplan tanto la tipología del edificio como la zona climática y diferentes espesores de cámara asiladas con ThermaBead, considerando únicamente el uso de calefacción sin tomar en cuenta la refrigeración.

Actualmente existen varias líneas de subvención (IDAE, plan PIMASOL) para rehabilitaciones en el entorno de la eficiencia energética, dentro de las cuales el sistema ThermaBead cumple con todos los requisitos.

El aislamiento por inyección en cámara de aire con ThermaBead ofrece una solución eficiente, profesional y técnicamente comprobada para reducir drásticamente las pérdidas de energía a través de las paredes de doble hoja con cámara de aire existente, generando unos ahorros energéticos inmediatos. n n n

Tabla I: Tipología: Casa unifamiliar entre medianeras 8cm ThermaBead.

B

C

D

E

Ahorro Calefacción

26,2%

25,2%

23,9%

22,4%

Ahorro energético global

17,6%

18,6%

18,9%

19,4%

Zona Climática

Tabla II: Tipología2: Casa unifamiliar con una medianera aislada 8cm ThermaBead.

B

C

D

E

Ahorro Calefacción

34,7%

34,0%

32,6%

31,4%

1400 J/(kg·K)

Ahorro energético global

24,8%

26,4%

26,9%

27,8%

UNE-EN 1609

<0,60 kg/m2

Tabla III: Tipología 3: Vivienda individual en un edificio plurifamiliar entre medianeras. Conjunto con 8cm ThermaBead.

UNE-EN 12087 Mètodo 1A

<0,90 kg/m2

Zona Climática

UNE-EN 12087 <5% en volumen Mètodo 2A

Zona Climática

B

C

D

E

Ahorro Calefacción

45,3%

43,4%

37,0%

36,2%

Ahorro energético global

17,9%

20,6%

19,3%

22,6%

(*) La densidad del sistema ThermaBeadinstalado no debe confundirse con la densidad aparente de las perlas Neopor® ThermaBead, indica en la tabla 2.1. la primera tiene en cuenta la cantidad de adhesivo contenida en el aislamiento final instalado.

Tabla IV: Tipología 3: Edificio plurifamiliar entre medianeras – Conjunto con 8cm ThermaBead

B

C

D

E

Tabla 1.1.: Características principales del sistema de aislamiento térmico ThermaBead.

Ahorro Calefacción

44,6%

42,9%

38,1%

34,0%

Ahorro energético global

12,5%

15,9%

18,1%

20,9%

Zona Climática

CASO PRACTICO DE REHABILITACIÓN ENERGÉTICA EN TARRAGONA CON EL SISTEMA THERMABEAD

Rehabilitación del colegio Cèsar August, Tarragona En el marco de la Eficiencia Energética y las Smart Green Cities se ha realizado la rehabilitación energética del CEIP Cèsar August, promovido por el Ayuntamiento de Tarragona, la Fundación Tarragona Smart Mediterranean City, BASF y Thermabead Ibérica demostrando los beneficios del aislamiento ThermaBead como solu-

ción óptima, considerando su relación de inversión reducida y el alto resultado de ahorro energético obtenido. Este factor es clave para la rehabilitación energética a gran escala en el sector público y privado.

El objetivo de la rehabilitación del centro consiste en mejorar el confort térmico de los alumnos y profesorado tanto en in-

DATOS GENERALES Orientación y Geometría: El edificio dispone de 3 plantas a 4 orientaciones claramente definidas, siendo las fachadas más largas con orientación este y oeste, mientras que las fachadas más cortas tienen una orientación norte y sur. Hay un edificio independiente al edificio principal que se trata del gimnasio, dicho edificio no se ha considerado en la simulación al no aplicar actuación de rehabilitación alguna.

vierno como en verano, además de reducir los gastos en energía y emisiones de CO2.

El proyecto tenía adicionalmente como objetivo informar y concienciar a los alumnos y ciudadanía sobre la necesidad de un uso más responsable y eficiente de los recursos energéticos y su impacto directo sobre nuestro medioambiente.

Envolvente rehabilitada: En la envolvente rehabilitada se mantienen los mismos elementos constructivos, actuando sobre el muro exterior, que es el muro sobre el que se realiza la rehabilitación añadiendo aislante ThermaBead en su cámara de aire:

W N

Muros exteriores a rehabilitar Fase B

S Orientación

E

La transmitancia térmica del muro exterior mejorará después de la actuación de inyectar el aislante, en la siguiente tabla se muestran los valores de transmitancia global del muro exterior considerando que los 6cm de cámara de aire se han rellenado con el aislante ThermaBead: La rehabilitación de la envolvente contempla también la mejora de la estanqueidad y su aislamiento de las cajas de persiana de la escuela. Esto provoca una mejora significativa por la disminución de entrada de aire exterior no controlado mediante infiltraciones y el aislamiento térmico en sí.

Geometría en el programa eQuest

Características edificatorias Emplazamiento Tarragona Superficie total Superficie construida Superficie útil Nº de plantas Altura general de huecos

Fase A

9.465 m2 1.527 m2 1.369 m2 3 plantas 1, 2 m

Características MURO EXTERIOR con 6 cm THERMABEAD* Descripción Transmitancia U

Envolvente Envolvente actual: A continuación se detallan las principales características energéticas de los elementos que conforman la envolvente del edificio actual. Cabe destacar que al no disponer de la descripción y de las características exactas de los cerramientos, se han estimado aquellos valores desconocidos basándose en la antigüedad de la edificación y las observaciones realizadas en la visita realizada al edificio.

Transmitancia Muro exterior (U)

0,49 W/m2 · K

Características ELEMENTOS CONSTRUCTIVOS Característica Valor Transmitancia cubierta (U) Transmitancia Muro exterior (U) Transmitancia suelo (U) Transmitancia vidrio (U) Factor solar vidrio (Fs)

0,75 W/m2 · K 1,4 W/m2 · K 0,47 W/m2 · K 5,9 W/m2 · K

Transmitancia marco (U)

5,5 W/m2 · K

81%

Tag

*NOTA: Al hacer la inspección del edificio se han observado cámaras de aire de diferente espesor, entre 4 y 12 cm, siendo los 6 cm el espesor medio encontrado.

3r quadrimestre 2014 [ 20 ]

Más información:

Proceso de rehabilitación

Thermabead Ibércia SL Miguel Mateos 932 222 373 - 659 249 774 m.mateos@dgi.org.uk www.thermabead.com

INSTALADOR OFICIAL EN TARRAGONA: Aisterm Eco, S.L. (AISTERM) Manel Corretger 977 65 51 56 - 629 733 094 info@aisterm.es www.aisterm.es

6. Sellado de perforaciones: se sellan las perforaciones realizadas para la inyección con mortero in situ

1. Análisis previo de la envolvente del edificio: se analiza la viabilidad e idoneidad de la instalación del sistema ThermaBead a nivel de visita de obra y mediciones con equipos específicos.

7. Comprobación de trabajos: comprobación de los trabajos realizados por un técnico acreditado garantizando los trabajos y requerimientos de la ejecución.

2. Sellado previo de las cajas de persianas por el interior, utilizando planchas de Neopor para aislar las cajas eliminando el puente térmico.

3. Preparación de la obra: se prepara el material, las herramientas de trabajo, accesos a las áreas de trabajo y puesta a punto de equipos y personal.

Resultados Se realizan los cálculos de consumo energético del edificio mediante la herramienta de simulación eQuest.

Los cálculos se basan en el comportamiento de la escuela Cèsar August en el año 2012, tomando en cuenta únicamente los consumos energéticos de gas natural. A partir de datos de facturas y patrones de uso del año 2012, se ha adaptado el modelo de simulación al comportamiento real del edificio.

Los ahorros energéticos generados por la instalación del sistema ThermaBead se resumen en: • Un ahorro en consumo de gas natural para calefacción por encima del 35% • Una reducción en emisiones de CO2 de más de 9 toneladas/ año, equivalente

4. Realización de perforaciones: se realizan las perforaciones según el patrón adecuado para cada fachada

5. Rehabilitación con el sistema ThermaBead: se realiza el llenado de las cámaras de aire con el sistema ThermaBead

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 21 ]

Materials Refuerzo mediante inyecciones de resina expansiva de un tramo del Canal Mina de Agua de Torroella de Montgrí (Girona)

E

Figura 2: Perfil del Terreno y zona a inyectar

l Ayuntamiento de Torroella de Montgrí (GIRONA) nos solicita nuestra colaboración para el estudio y ejecución de un refuerzo del terreno situado en el trasdós y sobre la bóveda de una antigua galería de agua de unos 40 ml de longitud, que tienen previsto abrir al público como galería visitable. Dada la complejidad de acceso a la galería, y la necesidad de actuar desde el vial superior, el sistema de inyecciones de resina expansiva URETEK GEOPLUS, se considera como la opción técnicamente más viable.

Esta “mina de agua” se construyó como bien público en el siglo XIV, en diferentes fases y épocas, con la intención de utilizarse para conducir (por gravedad) el agua del nivel freático y destaca como un elemento patrimonial de gran interés turístico.

Figura 1: Zona de Actuación e Inicio de Obra ESTUDIO DE LA GALERÍA Y PATOLOGÍAS APARECIDAS La galería discurre a una profundidad de entre 2 y 4 metros respecto la cota de calle y presenta una afectación en su tramo central en forma de un importante derrumbe de la misma. Una vez apuntalada y asegurada la galería, se procede, mediante nuestro sistema Uretek Deep Injections, a la consolidación del terreno de la zona afectada.

Para dimensionar una correcta solución, se requirió a la propiedad el estudio geotécnico realizado en el terreno de trasdós de la galería, que según información recibida por la empresa Geoservei, Projectes i Gestió Ambiental S.L. dió como resultado el siguiente perfil del terreno (ver figura 2).

Relleno antrópico Arcillas limosas Substrato eoceno alterado Lutitas margosas Substrato eoceno poco alterado/inalterado

Zona de aplicación de inyecciones de resina, por empresa especializada

Sección terreno E1/100

Figura 3: Empujes sobre los muros de la galería

Según la información recibida del estudio geotécnico, se consideró necesaria la inyección en los 4 primeros metros de terreno en profundidad, tratando la zona de relleno antrópico del primer metro y medio, y los siguientes 2 metros y medio de arcillas limosas correspondientes al sustrato eoceno alterado.

SOLICITACIONES DE CÁLCULO Las solicitaciones de cálculo de proyecto, con el empuje de los muros sobre la mina, se pueden ver en el esquema de la figura 3.

14 Joule y la frecuencia de 1200-2800 golpes por minuto.

Las perforaciones con un diámetro de 26 mm, realizadas a través del firme del pavimento, y a lo largo de una longitud máxima de 4 m bajo el mismo, se han efectuado en un cuadrícula aproximada de 1 x 1 m.

Al termino de la perforación, se han puesto en obra tubos de acero para la inyección colocados en los agujeros hechos mediante percusión.

INTERVENCION DE CONSOLIDACION DEL TERRENO Perforaciones La ejecución de los agujeros de inyección se ha realizado por medio de taladrados manuales eléctricos con energía de rotación impacto percusivo igual a max. 12-

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 22 ]

Figura 4: Perforaciones

Materials Inyección La inyección se realizó con una pistola que, colocándose en la extremidad superior del tubo, ha inyectado en el conducto enterrado la resina previamente mezclada en una cámara especial de pre-mezcla.

La presión de inyección ha sido suministrada por una bomba colocada en el camión taller.

Durante los trabajos la estructura ha sido controlada utilizando equipos de precisión láser, lo que nos permitió detectar constantemente el movimiento vertical de la estructura y del firme superior.

La interrupción de la inyección de resina se determina mediante la detección del levantamiento de la estructura o del alcance del límite de la presión de la bomba que introduce la resina en el circuito primario, lo que indica el alto grado de densificación alcanzado por el agregado resina/tierra.

Resistencia Dinámica Kg/cmq

Figura 5: Gráfica Ensayo Penetrométrico

ENSAYO CON PENETRÓMETRO DINÁMICO

ENSAYO VERTICAL Mejora de Terreno en Mina de Agua en la Avenida Lluís Companys de Torroella de Montgrí GIRONA Zona de intervención: 48 m2 Ensayo antes efectuado el día 11/02/2014 Ensayo después efectuado el día 12/02/2014

Ensayo antes de las inyecciones Ensayo después de las inyecciones

MONITORIZACIÓN DE LA INTERVENCIÓN Nivelación Durante la inyección de resina, con el fin de hacer una constatación del comportamiento de la estructura con respecto a los desplazamientos verticales, se ha hecho uso de equipos láser con una precisión de + / - 0,5 mm. Los receptores, colocados en soportes especiales firmemente conectados a las paredes verticales, se han utilizado con el transmisor láser montado en un trípode a una distancia segura del lugar de trabajo.

El levantamiento vertical de la estructura es una indicación de la efectividad del tratamiento, ya que el mismo sólo puede tener lugar después de que la expansión generada por el proceso de hinchamiento de la resina ha producido la densificación de todo el terreno que se encuentra alrededor de las inyecciones en direcciones distintas respecto a la vertical, donde el estado de tensión es menor.

Durante las inyecciones se produjo un levantamiento medio de la estructura de 0,5 mm. en cada inyección.

Ensayos penetrométricos El éxito de la intervención ha sido controlado a través de 2 Ensayos de Penetración Dinámica comparativos, 1 antes de la inyección y otro después de la inyección, que han permitido apreciar el incremento de los parámetros mecánicos en los volúmenes de terreno tratados mediante las inyecciones.

Figura 6

Figura 7

Los valores obtenidos en los ensayos son los siguientes, (ver figura 5) obteniéndose una mejora del terreno superior al 40% de media.

cercano al punto de inyección, sin fluir demasiado lejos (ver figura 6).

Características resina Uretek Geoplus La resina expansiva prevista para la consolidación del terreno, testada en los laboratorios de la Universidad de Padua, posee algunas características específicas fundamentales para el éxito de la intervención. A continuación, mencionamos las más significativas e interesantes para el trabajo en cuestión.

Tiempo de reacción El tiempo de finalización de la reacción de polimerización de la resina es muy rápido (del orden de algunos segundos).

Dicha característica le permite al material quedarse confinado en el espacio más

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 23 ]

Módulo de elasticidad El módulo de elasticidad de la resina expandida puede variar entre 10 MPa y 80 MPa, según el peso de volumen obtenido tras la reacción (ver figura 7). Dicha característica le permite al terreno tratado conservar una rigidez global comparable con la del terreno natural, lo que evita redistribuciones anómalas de las tensiones.

Compatibilidad medioambiental La resina expansiva Uretek Geoplus posee una certificación de compatibilidad medioambiental de acuerdo con la normativa vigente en materia de contaminación de los suelos.

Técnicos

especialistas de

URETEK

Construcció

EntrevistA

JOSÉ OSUNA President de la Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona (FEGCO) El sector que més ha patit la crisi no ha deixat mai de tenir esperança per la recuperació. La construcció s’ha aturat els darrers anys i un 60 per cent de les empreses que s’hi dedicaven han acabat tancant portes. Pel camí s’ha evidenciat que alguna cosa havia fallat i que s’havien comés alguns errors com ara la falta de formació dels treballadors. Però les iniciatives per solucionar els problemes s’han generat i a través de documents com el Manifest pel Progrés amb la Construcció, que han impulsat la FEGCO i els sindicats majoritaris, ara es divisa la llum al final del túnel i s’intueixen, a curt termini, petits canvis en positiu.

José Osuna, President de la Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona (FEGCO), respon avui a les preguntes de la revista TAG al voltant del present del sector de la construcció i el seu futur.

Sr. Osuna, quina és, ara mateix, la situació del sector de la construcció?

No estem pitjor que mesos enrere.

Tampoc és que anem massa bé però es comença a detectar que alguns projectes que estaven tancats als calaixos fa quatre o cinc anys, comencen a sortir, es revisen i es demanen preus. Al final no es comença cap projecte però es nota la inquietud de la gent en tirar endavant projectes pendents, en il·lusionar-se i fins i tot arribant a demanar pressupostos. Detectem que no anirem a pitjor i que som al final del moment dramàtic que s’ha viscut.

També hem de tenir en compte que hi ha moltes empreses que han tancat. I els qui han quedat van fent al seu ritme, aguantant amb la seva clientela i subsistint en part per la rehabilitació que ha estat un petit revulsiu els darrers temps.

Sembla que ara la rehabilitació sigui el punt de sortida més visible, oi?

Com a mínim tenim l’esperança que a través de la rehabilitació el mercat aguanti i pugui arribar la sortida com a mínim per a les petites i mitjanes empreses. Les grans empreses ja depenen de les grans infraestructures.

Pel que fa a nova obra, imagino que el tema és molt complicat i que és impensable plantejar cap increment ni a curt ni a mig termini...

Nosaltres tenim dipositades les nos-

tres esperances en els Jocs Mediterranis perquè, poc o molt, s’haurà de fer obra nova. I també confiem molt, òbviament, en el futur complex del BCN World. Sabem el projecte el faran empreses grans i de fora però que necessitaran la mà d’obra d’aquí a través de petites i mitjanes empreses subcontractades.

Avui mateix ha arribat una circular del Gremi de la Construcció de Reus anunciant que Metrovacesa treu a concurs partides d’obra per a empreses petites de la ciutat. Això és així perquè vam signar un conveni amb l’Ajuntament de Reus per incentivar a la contractació de les empreses locals.

Heu pensat en demanar que es generi algun mecanisme pel qual, quan s’atorguin obres al territori, es pugui tenir molt més en compte a les empreses locals?

Aquest és un tema que ja hem parlat amb les administracions i hi ha molta comprensió en aquest sentit. Però el problema és que BCN World és un projecte privat. Si que és cert que han dit que les empreses seran d’aquí i que hi ha el compromís d’agafar al personal de casa però reitero que el projecte és d’una empresa privada.

Per altra part, en el tema dels Jocs Mediterranis, l’administració pública ja ha garantit, amb clàusules als convenis, que un percentatge elevat de treballadors que faran les obres siguin de la zona de Tarragona.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 24 ]

Teniu el temor que, aprofitant que encara hi ha crisi i existeix molta competència, es pugui fer algun tipus de contracte a la baixa, ajustant molt els preus i les condicions?

Això sempre passarà. L’empresa que té concedida l’obra, quan hagi de subcontractar agafarà un preu baix. Demanarà preus a quatre o cinc empreses però es quedarà el més barat. Això sempre ha estat així.

En l’anterior número d’aquesta revista, el Secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, ens comentava que no hi haurà obra pública ni a curt ni a mig termini. Què en pensa?

Penso que obra pública sempre en fa falta. És lògic pensar que no es facin noves infraestructures, com ara escoles o hospitals, però la rehabilitació i el manteniment de tots els edificis i equipaments que existeixen sí que s’haurà de fer. I això també és obra pública. Pensem que el proper any hi ha eleccions i que això significa sempre que es produeix un major moviment perquè cal asfaltar carrers, remodelar petits espais o places.

Hi ha una altra eina molt important en el sector de la construcció i rehabilitació. Parlo de la Inspecció Tècnica d’Edificis, la iTE. Ara mateix existeix una mena de buit legal perquè tot i la obligatorietat per part dels propietaris a passar

Construcció aquesta revisió, l’administració local no disposa de mecanismes suficients per instar, quan es doni el cas, a fer les obres i reformes que s’indiquin arran de la ITE. Fins a quin punt cal fer l’esforç per obligar a fer les reformes i a complir amb la normativa? És d’obligat compliment que els propietaris dels edificis facin les reformes que se’ls indiqui a través de la ITE però la Generalitat de Catalunya no està pressionant perquè és conscient del problema econòmic que tenen les persones.

L’administració autonòmica sap que els edificis que estan en pitjors condicions són aquells on hi viuen les persones que menys poden pagar les reformes de manera que seria injust, i no serviria de massa, obligar per llei a fer una inversió que no poden fer.

Penso que, d’alguna manera, la Generalitat hauria de buscar algun sistema per ser avalador d’aquests veïns que no poden pagar. Si avalen un veí i el veí no paga, ja s’ho cobraran com sigui i quan sigui. Però si ningú avala aquestes persones, no hi ha solució al problema.

Parlem del Manifest per enfortir el sector de la construcció a Tarragona que vareu presentar fa pocs mesos i que pretén dibuixar la realitat existent i fer una radiografia amplia del panorama a les nostres comarques. Quina és la seva essència?

Vam fer el Manifest per a conscienciar a tothom que la construcció és una eina que tenim per a generar riquesa i llocs de treball, que és un sector que contribueix a consolidar els valors socials, mediambientals, industrials i urbanístics.

Es tractava de fer un toc d’atenció a la societat per dir “som aquí”.

Volíem recordar que el nostre sector ha estat sempre, i ho és encara, imprescindible. Sense la recuperació de la construcció no sortirem pas de la crisi.

Potser no serà qui ens traurà de la crisi però és cert que si no aixeca el cap la construcció, això es mantindrà com està. També pretenem conscienciar a l’administració, a les empreses i als propis treballadors de la importància de seguir existint i de que ens tinguin en compte tots ells. Nosaltres volem unir esforços, ens hem unit als sindicats i som al seu costat, anem tots a una.

Les xifres són les que són. Fa set anys el nostre sector tenia més de 37.000

José Osuna al seu despatx assalariats a la Seguretat Social i l’any passat eren poc més de 12.000. Fa set anys a la província de Tarragona hi havia 6.400 empreses de construcció i ara són 2.300. I el nombre d’aturats s’ha triplicat en aquest mateix període, en els últims set anys, passant de 4.600 a 11.200. Aquesta es la realitat però no amaguem que hi ha alternatives, solucions, plans i propostes per tirar endavant com sigui.

Entre les propostes incloses a aquest Manifest, incidiu molt en la necessitat de generar plans de formació perquè aquesta, la formació, la considereu importantíssima...

Aquí tenim un problema i és que la gent que ha treballat a l’obra els últims anys, no sabia treballar. I ara que són a l’atur és el moment per aprofitar i ensenyar-los, formar-los perquè aprenguin a treballar. Per això tenim un centre de formació que ens permet ajudar a tots aquells que vulguin seguir al sector. Ja sabem que molts dels qui van estar a la construcció no hi tornaran però als qui s’hi hagin de quedar, se’ls ha de formar.

Ara mateix, tenint en compte que Lleida encara no ha obert i a Barcelona no funciona, som l’únic centre de formació d’aquestes característiques a tot Catalunya. En construcció està tot per fer en matèria formativa. Aquests darrers anys hem destinat recursos a la formació però la professionalitat deixa molt a desitjar. Els joves necessiten empreses que els ajudin a formar-se però també des de la vessant pràctica.

Nosaltres volem que els treballadors

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 25 ]

del sector s’hi quedin perquè és un bon sector on s’hi guanyen diners. No volem que ens marxin a l’estiu a fer de cambrers, perquè m’entenguis, i cal aconseguir que es mantingui i s’incrementi la professionalitat.

La Fundació Local de la Construcció, que té un àmbit estatal, és l’eina que permet tenir operatiu el centre de formació que comentava vostè abans. Quin rol juga exactament?

La relació que hi tenim és molt important. Molta de la formació que donem és a través d’aquest òrgan. Nosaltres formem part de la fundació. I comptem amb els sindicats, amb els qui hi tenim convenis establerts, perquè els sindicats són agents socials i el recolzament que donen ells a la fundació és molt important.

Amb tot el que hem parlat, quin dibuix es pot fer del futur del sector?

La gent comença a recordar que hi ha projectes pendents que ara vol moure de nou. Es nota un cert moviment però molt lleuger. Això ens ha d’animar, com a mínim, a no perdre l’esperança. A nivell dels treballadors, hi ha una mica més de confiança. Tot plegat fa que no siguem pessimistes.

Òscar Ramírez Dolcet Redacció TAG

EDIFICIS EFICIENTS EN CIUTATS INTEL·LIGENTS Tècniques d’intervenció en la rehabilitació energètica

Del 30 de setembre de 2014 al 15 de gener de 2015 Dimarts i dijous tarda Les intervencions en l’edificació residencial, en l’actualitat, són majoritàriament dintre del camp de la rehabilitació. Però les exigències dintre d’aquest camp cada cop són més altes i passen indiscutiblement per rehabilitar de forma intel·ligent, proposant solucions que ens aportin un major confort, una despesa mínima en consums i uns valors d’emissió molt reduïts. Aquest curs donarà les eines per a proposar una correcta intervenció des de la visió tant teòrica com pràctica, ja que es treballarà sobre solucions a aplicar en edificis existents. ............................................ PROGRAMA .............................................

Setmana 0 (30 set-14)

JORNADA DE PRESENTACIÓ DEL CURS Javier Villamayor (Tinent d’alcalde de Tarragona): Benvinguda del curs Santiago Castellà i Cristina Guillén (La fundació Smart): On volem arribar Joan Olona (Coordinador del curs): Apostem per la rehabilitació Joan Ramírez (Coordinador de projecte): Intervencions amb coneixement de causa

Setmana 1 (7-9 oct/14)

Eines de certificació. Més enllà de la lletra. Joan Olona

Presentació del projecte. Estudi energètic de l’edificis. Conceptes clau. Joan Ramírez

Setmana 2 (14-16 oct/14)

Diagnosi energètica Joan Olona

Inici del projecte. Modelitzacions d’edificis tipus.

Joan Ramírez

Setmana 3 (1-23 oct/14)

Avaluació energètica. Belén Onecha

Setmana 4 (28-30 oct/14)

Política de rehabilitació energètica: Catalunya, Espanya, Europa Belén Onecha

Il·luminació eficient.

Tancaments practicables

Setmana 5 (4-6 nov/14)

Anàlisis bioclimàtica dels edificis existents. Belén Onecha

Presentació projecte SOLAR DECATHLON. Objectius, finalitats, model casa guanyadora, model UJI

Setmana 6 (11-13 nov/14)

Sistemes passius energètics Alicia Dotor

Sistemes d’aïllament de tancaments Thermabead (sessió teòrico pràctica)

Setmana 7 (18-20 nov/14)

Sistemes actius energètics Alicia Dotor

Seguiment modelització. Informe auditoria energètica. Joan Ramírez

Setmana 8 (25-27 nov/14)

Integració de sistemes actius i passius. Sistemes de climatització Alicia Dotor Gas natural

Setmana 9 (2-4 des/14)

Intervenció energètica. Joan Olona

ICAEN. DEPARTAMENT D’HABITATGE

Setmana 10 (9-11 des/14)

Conclusions Joan Olona

Mobilitat eficient a l’Edifici Mobilitat eficient a l’Entorn Urbà (Lluís Roig)

Gener 2015

Presentacions de projectes Síntesi dels models d’actuació a càrrec de Cristina Guillen i Santiago Castellà, membres de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean city. Clausura del curs

*Total hores lectives 90 (70 hores presencials + 20 hores de treball personal)

n Mòdul 1 – Eines, diagnosi i avaluació energètica n Mòdul 2 – Sistemes d’intervenció per a la rehabilitació n Mòdul 3 – Mobilitat eficient

Preus ··················································································· Preu

Pagament avançat Data pagament avançat

Curs complet

752,00 €

676,80 €

15 setembre 2014

Mòdul 1 - Eines de certificació

400,00 €

360,00 €

15 setembre 2014

Mòdul 2 - Sistemes actius i passius

400,00 €

360,00 €

20 octubre 2014

31,00 €

27,90 €

Mòdul 3 - Mobilitat eficient

28 novembre de 2014

Preu del curs: 940 €.

Aquest curs reb el suport econòmic del COAATT o de la Càtedra i de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City Places limitades. Admisions per rigurós ordre d’inscripció.

Informació i inscripcions.....................................................

Av. President Francesc Macià, 6 (Tarragona) · Telèfon 977 212 799 (extensió 6) www.apatgn.org · formació@apatgn.org

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 26 ]

Tornen les subvencions per obres de rehabilitació dels edificis

D

esprés de tres anys sense subvencions per realitzar obres de rehabilitació als edificis d’habitatges, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha anunciat que hi haurà de nou ajudes per aquest concepte. L’administració ja ho ha comunicat als col·lectius professionals implicats i entre ells al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, el COAATT. El proper dia 1 de setembre s’obrirà la convocatòria per a tots els propietaris interessats en aconseguir alguna de les subvencions que seran sempre per al finançament de les obres de rehabilitació dels elements comuns dels edificis d’habitatges destinades a la seva conservació i també per a la millora de la qualitat i sostenibilitat o per dur a terme accions vinculades a l’accessibilitat. A les ajudes hi poden accedir tant les comunitats de propietaris com els propietaris únics d’edificis d’habitatges. Aquesta primera convocatòria finalitzarà el 15 d’octubre i cal destacar que no tindrà concurrència competitiva de manera que totes les propostes presentades tindran la seva corresponent subvenció.

Un fet important a destacar és que només podran concórrer a aquesta convocatòria aquells edificis d’habitatges que tinguin una antiguitat anterior a l’any 1981 i que hagin passat la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), disposi del certificat d’eficiència energètica i de l’informe de les condicions d’accessibilitat que caldrà complimentar a través d’un formulari previ a la presentació de la petició de la subvenció.

Per aquest motiu, el COAATT posa a disposició dels propietaris dels edificis d’habitatges i de les comunitats la seva experiència i als seus professionals. Els aparelladors, com a tècnics de capçalera, són la figura indicada per ajudar a assessorar en la tramitació de la documentació, realitzar la ITE i la certificació als edificis que encara no la tinguin i dur a terme qualsevol de les intervencions i actuacions que es sol·licitin en la petició de subvenció. Per aconseguir més informació de les ajudes i dels serveis del COAATT és imprescindible visitar la web www.apatgn.org Un cop concedida la subvenció, les obres hauran de començar en un termini màxim de sis mesos i duraran, com a molt, setze mesos. La quantia màxima de les ajudes serà del 35 per cent del total de l’actuació tot i que en casos d’obres per a la millora de l’accessibilitat, la subvenció podrà arribar al 50 per cent.

Activitat col路legial

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 27 ]

Eficiència energètica LA BIOCONSTRUCCIÓN

Patrones naturales y materiales ecológicos (madera, paja, cal, tierras, corcho, reciclables...)

En un mundo en el que han caído ciertos paradigmas, como la idea del crecimiento económico sostenido e ilimitado, también en la construcción, se hacen necesarios ciertos replanteamientos, a primera vista novedosos pero que conectan con los saberes humanos más antiguos. Es el caso de la bioconstrucción, un sistema de edificación que parte de materiales de bajo impacto medioambiental, ecológicos y reciclables (paja, madera, piedra y minerales...) y con procedimientos sencillos y de bajo coste.

Reciclaje profesional. Existen profesionales y empresas, que partiendo del oficio de la construcción tal como se ha practicado en estas últimas décadas, han reorientado su actividad a la bioconstrucción y la rehabilitación ecológicas.

Es el caso de Josep Anton Amat, de Consteco, hijo de albañiles y a pie de obra desde hace más de treinta años, un profesional que ha tocado —con diversas empresas o de autónomo— todos los palos: obra residencial nueva, grandes equipamientos públicos (como el Teatre Nacional de Catalunya y otros), y multitud de pequeñas grandes obras en las que han jugado un papel las técnicas y las artesanías de la bioconstrucción. CONSTECO es una firma con sede en Reus (e-mail: constecoscp@gmail.com, teléfono 626 38 88 25).

Permacultura. Josep Anton Amat lo tiene claro: “la construcción ha de servir para que la gente viva bien, la casa es nuestra segunda piel y tendría que ser lo más autosuficiente posible”. “Reconozco que hemos llegado a un punto de abuso de la construcción industrial y artificial, hemos envenenado el Medio Ambiente, y habríamos de vivir en un entorno lo más natural posible en el que se tuvieran en cuenta la tierra y las personas, ya sea en un ámbito urbano o rural”, remarca el gerente de Consteco, seguidor además de las corrientes de pensamiento de la “permacultura”, ese concepto de “agricultura y cultura permanentes” ya universal pero acuñado en los años setenta por los australianos Bill Mollison y David Hollgren, partiendo a su vez de la filosofía de “agricultura natural” del japonés Masanobu Fukuoka. La permacultura es una propuesta de proyectos sostenibles e integradores de vivienda y paisaje, en el que el patrón principal sea la misma naturaleza.

Arquitectura y paja. Josep Anton Amat se dedica también a la formación y asesoramiento externos y forma parte desde hace tiempo de la Asociación Arquitectura y Paja, impulsada en nuestro país por Julio Tamata y que propugna construir con madera en una doble estructura, paja como aislante y mortero de cal, técnica llamada GREB por el Grupo de Investigaciones Ecológicas de la Bature, al norte de Québec en Canadá. A los beneficios ecológicos y de eficiencia energética de este sistema, se le unen la facilidad y ligereza de montaje y otras ventajas como la sujeción del mobiliario a la estructura, la seguridad y la economía.

Sala multiusos en Mas Caret (la Bartra). Techo panel sandwich con vigas de madera, paredes de termoarcilla de 30 cm, gran roca, madera pintada con barnices ecológicos y pavimento de parquet de castaño clavado sobre rastreles.

Chalet en Monnars (Tarragona. Fachada con tocho manual colocada con mortero de cal, aislamiento con placas de corcho, placas de agua caliente de tubos de vacío. Carpintería exterior de pino.

Horno de alta eficiencia térmica en Los Madroños (Castellón). Cámara de combustión combinando tocho refractario y piezas de adobe.

Redacción TAG

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 28 ]

Eficiència energètica

Acabado de la cúpula del horno con adobe en masa.

El horno se enciende y se va secando por capas, hasta conseguir los 10/15 cm. de grueso.

Estufa de alta eficiencia térmica construida en Los Madroños en una sala de estar. Gran cantidad de masa de adobe que actúa como acumulador de calor y lo va soltando progresivamente. Tubos de salida de humos con gran recorrido para aprovechar el calor.

Aseo de la sala multiusos de Mas de Caret. Aprovechamiento de azulejos sueltos para ejecutar una cenefa decorativa de remate a una pared alicatada con azulejo blanco de 15x15 cm.

Cubierta vegetal, con lámina impermeable de E.P.D.M., hueveras de polipropileno, geotextil y una capa de tierra con plantas de poca exigencia hídrica y placa fotovoltaica para iluminación.

Fachada de piedra de una edificación (la Bartra). Ventanas con arco hecho de tocho macizo. Aspillera de piedra tallada recuperada de una iglesia. Toda la piedra se recuperó de edificaciones adyacentes en ruina.

Albergue rural en La Tejedora (Cantabria). Paredes de piedra originales rejuntadas con mortero de cal para reforzarlas. El resto de la fachada, con termoarcilla rebozada con mortero de cal y arena silÍcica de la zona para acabado sin pintar.

Casa en Masriudoms. Fachado norte, con aberturas de pavés de color para dar luz a los pasillos interiores y rebozada con mortero de cal. Interior acondicionado acústico. El origen era una casa de piedras.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 29 ]

Patrimoni

Centre Tarraconense el Seminari, Un nou referent cultural i social

Un espai crida l’atenció ciutadana com si d’un nou edifici es tractés: el vell Seminari de Tarragona.

A la reforma arquitectònica d’aquest edifici històric i multiusos, hem d’afegir la seva reconversió en centre de convencions i activitats externes. S’ha consolidat un referent pastoral, cultural i social a la ciutat mil·lenària de Tarragona i el seu territori. “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, cantava el poeta J.V. Foix.

“El Centre Tarraconense El Seminari és una iniciativa de l’Arquebisbat de Tarragona, 7.000 metres quadrats rehabilitats davant la necessària reforma de l’edifici que estava molt deteriorat, i que neix amb vocació de diàleg i de servei a la societat”, ens ha destacat la seva directora Marisa Jiménez.

Ubicat en l’acròpoli de la ciutat. Al costat de la Catedral i del Museu Diocesà, del Palau Arquebisbal, del museu bíblic Tarraconense i de l’arxiu històric diocesà.

Ens trobem en un privilegiat conjunt on conviu part de la història de la ciutat de Tarragona: un traç de la muralla romana s. II aC, la Capella del s. XIII dedicada a Sant Pau, dins d’uns magnífics claustres neogòtics —un d’ells coberts—, la Capella Major de planta grega, l’Antic Paranimf ara Sala d’actes, la Torre del Cabiscol, les vistes de la Catedral, una magnífica biblioteca neoclàssica del XIX, biblioteca Pontifícia amb un important fons bibliogràfic i documental que es remunta al segle XIII, amb més de 130.000 volums, molts d’ells incunables.

L’edifici actual fou construït l’any 1883. El nou edifici es va edificar a instàncies de l’arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila (1879-1888), i la seva construcció va finalitzar el 1886. La Capella Major s’inaugurà l’any 1888.

L’arquitecte August Font i Carreras (1846-1924), deixeble d’Elies Rogent, va dissenyar un monumental conjunt neogòtic articulat al voltant de dos claustres i centrat per la capella.

La remodelació de l’any 2013 ha equipat sales, aules i espais expositius amb tecnologia d’alt nivell, per convertir-se en un lloc únic on celebrar actes amb 425 persones en un marc de gran bellesa històrica que forma part del conjunt històric de

Detalle de la capella de Sant Pau, del segle XIII, al bell mig del claustre.

Tarragona, reconegut per la Unesco com a patrimoni de la humanitat l’any 2000.

La Capella de Sant Pau Una pietosa història diu que la capella s’aixeca damunt d’una roca sobre la que sant Pau va predicar als gentils de Tàrraco.

Més enllà de qualsevol narració llegendària la capella constitueix un símbol de les arrels paulines de l’església de Tarragona.

La capella fou construïda al 1234 en la mateixa època que la Catedral medieval.

Quan es va edificar, la zona on actualment hi ha el seminari estava ocupada per una sèrie de dependències dels canonges de la Catedral i prop del cementiri canonical.

La capella estava vinculada a l’hospital dels canonges gestionat per la confraria de sant Pau, formada per canonges infermers, d’aquí l’advocació de la capella. A finals del s. XIX, l’arquebisbe Benet Vila-

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 30 ]

mitjana decideix construir un nou Seminari Pontifici, substituint les construccions existents (rectoria de St. Francesc, les cases de Torrell i Peñarubia, el Col·legi Pius X...), però conservant en el seu interior la capella de Sant Pau. Artísticament, es tracta d’una capella de transició del romànic al gòtic que guarda grans semblances amb la capella de santa Tecla la vella i alguns sectors de la catedral. De planta rectangular amb porta dentelada, òcul i espadanya. L’interior mostra arcs gòtics i els finestrals laterals.

Al voltant de la capella en època medieval i moderna es va alçar un barri que amb els seus carrers i edificis es va enderrocar per deixar pas al Seminari a finals de segle XIX. Exterior. Format per una porta i un petit òcul i, coronada per un campanar d’espadanya (afegit al s. XVI). La forma

Patrimoni de la porta (quadrada) és atípica (encara que no única) entre els edificis romànics i, per això hi ha historiadors que mantenen la teoria que està reaprofitada. La decoració de l’ampit recorda l’art visigot amb motius vegetals palmiformes. Als angles de l’edifici s’hi pot trobar uns contraforts en forma de columna acabades en capitells vegetals. La cornisa està formada per arcs cecs pentalobulats molt comuns a Tarragona i que són herència de l’estètica andalusí. Tot l’edifici es sustenta damunt d’una base sòlida o pòdium que actua com a fonamentació.

Interior. Presenta finestrals estrets i acabats en arc de mig punt. La volta és de creueria. Hi ha dues claus de volta amb la imatge d’una margarida de dotze pètals, símbol de vida i universalitat i, una àguila menjant uns fruits, símbol de l’ànima que s’alimenta de la Paraula de Déu.

La imatge que presideix no és original de la capella, sinó que s’hi va traslladar del Museu Diocesà.

La Muralla romana Tarragona, des de la seva fundació, ha estat sempre una ciutat envoltada de muralles. La seva posició estratègica al Camp, nus de comunicacions entre les terres de l’Ebre i València, per una banda, i Barcelona, per l’altra, i el seu port obert a la mediterrània la van convertir aviat en un punt de referència. En el segle XVII es va acabar de configurar com a indret d’interès militar de primer ordre. Aquesta situació va deixar d’ésser rellevant després de la Guerra del Francès. La nova burgesia, va intentar durant la segona meitat del segle XIX d’enderrocar les velles muralles per tal de permetre el creixement, expansió de la ciutat i la seva connexió amb la zona portuària. Fou aleshores, quan els murs ja no servien per a la guerra i quan eren considerats un obstacle per al creixement econòmic de la ciutat, quan algú els va començar a contemplar com a objecte singular amb valor monumental. Les muralles, doncs, han acompanyat la vida dels tarragonins des del segle III a. C. fins a l’actualitat.

En la part alta del turó de Tarragona, a la zona que actualment ocupar, el Seminari va formar part a l’antiguitat del recinte fortificat de Tàrraco. La ciutat romana fundada el 218 aC va dotar-se de la muralla obra que va ser iniciada vora l’any 200 aC, i és el monument romà més gran i més antic de la península ibèrica. La muralla, va ser construïda en diverses fases durant el segle II dC i ens suposa tot un símbol

a de permanència de la ciutat. A l’Espai Muralla, es pot veure clarament les 2 formes de construcció en el seu aspecte tècnic: la construcció ciclòpia, diferent de la construcció de roca seca.

Conserva la ciutat uns 800 metres de l’original muralla, 150 dels quals els trobem a l’edifici del Seminari, juntament amb les torres com la del Cabiscol, pertanyen a la primera fase i els llenços de mur segons la seva tipologia s’atribueixen a períodes lleugerament posteriors. La muralla és una construcció que té unes dimensions de 12 metres d’alçada màxima i de 4 m fins a gairebé 7m d’amplada, segons el lloc i que està reomplerta originalment de rebliment de pedra irregular en la part baixa i tobes en la part superior.

La Capella Major del Seminari Estem davant d’una capella neogòtica que va ser beneïda el 6 de maig de 1888 i restaurada al 2007. A la qual s’hi accedeix des de l’atri mitjançant una escala noble. La singular capella presenta planta de creu grega amb expansions poligonals. El presbiteri, davant del qual es troba el sepulcre de l’arquebisbe Vilamitjana, mostra una solució esglaonada, en què l’altar i el retaule es disposen a doble alçada. El retaule, dissenyat a manera de tríptic, conté les imatges de la Immaculada Concepció, sant Josep (va substituir l’anterior que era Sant Benet, en honor de l’arquebisbe Benet, constructor del nou seminari) i sant Tomàs d’Aquino. Sobre les capelles laterals es disposen unes tribunes que tenen la seva continuació al cor. Cal destacar el treball escultòric del fullatge present a la

barana de les trones, que ressalta la riquesa dels materials emprats: marbre i jaspi; també l’intens cromatisme dels vitralls.

Durant la guerra civil es va convertir en refugi antiaeri i es va bastir una voluminosa estructura de formigó. Les despulles de l’arquebisbe Vilamitjana, enterrat a la capella, durant la guerra civil varen ésser traslladades al cementiri de la ciutat. La capella fou restaurada i oberta al culte l’any 1947. El 22 d’abril de 1951 va ésser consagrat l’altar major. Les despulles del Dr. Vilamitjana van ser novament enterrades al presbiteri. L’última ordenació sacerdotal que va tenir lloc a la Capella del Seminari Major el 1975. Mn. Miquel Combalia Aleu.

Biblioteca Pontifícia La Universitat de Tarragona, fundada i dotada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta el 1572, obtenia del papa Gregori XIII el privilegi de conferir graus el 1574, l’arquebisbe Antoni Agustí i Albanell, que l’havia succeït, inaugurava els cursos acadèmics l’any 1577. El 1572, el cardenal Cervantes també fundava el Seminari Tridentí, instal·lava la nova fundació en una casa del Capítol de la Catedral, propera a l’església de Santa Tecla la Vella, en la qual abans hi havia hagut l’Escola Capitular. Cinc anys després el Seminari tenia ja edifici propi al costat de la Universitat, entre l’actual església de Sant Francesc i l’Hospital; edifici que fou ampliat entre 1593 i 1595 segons traça de Pere Blai.

L’any 1595 s’executa el testament del canonge Feliu Serra, que llega la seva biblioteca al Seminari Tridentí de Tar-

USOS A UN ESPAI POLIVALENT Seu d’institucions diocesanes. L’edifici del Centre Tarraconense “Seminari”, alberga la Residència Sacerdotal, El Seminari Menor, l’Institut Superior de Ciències Religioses, la Biblioteca del Seminari Pontifici, la llibreria diocesana, i tenen la seva seu les delegacions de joventut, apostolat seglar, catequesi, ensenyament i l’animació Bíblia de l’arquebisbat.

Activitats que es desenvolupen. En ell, a més d’activitats acadèmiques, culturals i pastorals de primer ordre, s’ofereix un espai per a reunions, formacions professionals, presentacions de llibres, debats, conferències, en un ambient de “atrium” on poder acollir i fomentar el diàleg amb creients i no creients. Un espai concebut per realitzar reunions, congressos, exposicions artístiques, interactuant amb l’espai en un diàleg constant fe i cultura, motor del projecte del Centre.

Ruta dels Primers Cristians – Un centre d’interpretació del Cristianisme primitiu. El CT dóna a conèixer la cultura cristiana primitiva i les seves arrels paulines, en una exposició permanent que ens permet obrir els espais a la societat, ciutadans i turistes, per tal d’atansar la figura de Sant pau i dels primers cristians de Tarragona en la figura dels seus protomàrtirs i dels vuit primers segles de la història de l’església a la nostra ciutat. Conjuntament amb la ciutat hem inaugurat la Ruta dels Primers Cristians, on es convida a començar per la Capella de Sant Pau, tot rellegint els 18 panells del primer pis del Claustre de Sant Pau, que narren la evolució dels VIII primers segles de Cristianisme a Tarragona. n

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 31 ]

Patrimoni Cronologia

La cronologia de la biblioteca va molt lligada a l’evolució del propi Seminari i els seus estudis, amb moments brillants i amb períodes de destrucció i decadència.

1563 · El Concili de Trento: Origen dels Seminaris 1572 · Es funda i es dotada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta La Universitat de Tarragona i seminari tridentí 1574 · Gaspar Cervantes de Gaeta obtenia del papa Gregori XIII el privilegi de conferir graus 1577 · L’arquebisbe Antoni Agustin Albanell, que l’havia succeït, inaugurava els cursos acadèmics 1593-1595 Després el seminari tenia ja edifici propi al costat de la universitat, entre l’actual església de Sant Francesc i l’Hospital 1595 · S’executa el testament del canonge Feliu Serra, que llega la seva biblioteca al seminari tridentí de Tarragona. És un lot considerable de cent noranta-set llibres, que alternen la cultura religiosa amb les humanitats clàssiques 1772 · Aquesta biblioteca va ésser l’embrió d’una biblioteca pública arquebisbal de Tarragona fundada, l’any 1772 1863 · La biblioteca del seminari tridentí estava formada per 4.833 volums continguts en nou armaris dividits en vint-i-nou seccions 1868 · Conseqüència de la Gloriosa els llibres de la biblioteca es van posar en sacs i van ésser traslladats a la casa dels concilis 1883-1886 · L’arquebisbe Benet Vilamitjana Vila va bastir un nou edifici al primer pis del Claustre del Sagrat Cor de Jesús, a mà dreta del nou edifici del Seminari Major de Tarragona, s’hi va ubicar la biblioteca que ocupava un àmbit de 135 m2 1897 el Seminari esdevenia, per decret del papa Lleó XIII, la Universitat Pontifícia Tarraconense, amb facultat de concedir graus acadèmics en teologia, filosofia i dret canònic. Ho va ésser fins el 1934 1936-1939 · Els estralls provocats per la guerra civil van afectar poc els fons bibliogràfics de la biblioteca del seminari pontifici, tanmateix, van comportar la destrucció i pèrdua d’uns dos mil volums procedents de la biblioteca circulantant d’Antoni Agustí. També es van perdre part de les prestatgeries i mobles de l ’antiga biblioteca. Durant les dècades següents els fons més moderns van continuar essent emprats per professors i alumnes, mentre que l’accés a l’antiquària restava totalment restringit 1939-1940 · El seminari s ’obra de nou amb 59 alumnes.

1968 · Trasllat dels seminaristes teòlegs a la facultat de teologia de Barcelona va comportar el progressiu empobriment i fossilització dels fons bibliogràfics de la biblioteca del seminari pontifici. per tal de frenar el reiterat robatori de llibres les portes de la biblioteca es van tancar definitivament a principis de la dècada de mil nou-cents vuitanta. la lenta represa va venir de mans del bibliotecari mons. Josep Martí i Aixalà 2006 · El Dr. Jaume Pujol i Balcells, actual arquebisbe de Tarragona, ha impulsat des de l’any 2006 la renovació de la biblioteca. Per una banda, la construcció de noves dependències dins del mateix edifici del seminari pontifici de Tarragona, tot servant i restaurant, tanmateix, la seu de l’antiga biblioteca. Per altra banda, promovent la nova catalogació dels antics i nous fons bibliogràfics d’acord amb els actuals mètodes bibliogràfics internacionals. n

L’antiga Biblioteca pontifícia.

ragona. És un lot considerable de cent noranta-set llibres, que alternen la cultura religiosa amb les humanitats clàssiques, la majoria de la segona meitat del segle XVI, editats a París, Anvers, Colònia, Venècia, Roma, València, Salamanca, Barcelona i Lió. Durant els segles XVI-XVIII la biblioteca del Seminari Tridentí de Tarragona va incrementar el seu fons bibliogràfic amb altres llegats testamentaris d’arquebisbes, canonges i preveres.

Dissolta, per l’expulsió decretada el 1767 per Carles III, la Casa de Provació dels jesuïtes o Noviciat General, constituït a Tarragona el 1575, en temps d’Antoni Agustí, la seva col·lecció bibliogràfica fou addicionada a la biblioteca del Seminari Tridentí. Aquesta biblioteca va ésser l’embrió d’una Biblioteca pública arquebisbal de Tarragona fundada, l’any 1772, per l’arquebisbe Juan Lario y Lanzis (17641777).

Al final de la dècada de 1980, hi foren agregats encara uns catorze mil volums procedents de la Biblioteca Antoni Agustí, entitat fundada com a biblioteca circulant, l’octubre de 1927, pel canonge Dr. Jaume Toldrà i Rodon, gràcies a l’alta protecció del cardenal Vidal i Barraquer, i a la bona acollida del Prefecte d’Estudis i del Director del Seminari i de la Universitat Pontifícia de Tarragona, i a la col·laboració de diversos preveres. La seva finalitat era el foment de les ciències sagrades, de la sana il·lustració i de les bones lectures a través del préstec de llibres i revistes a domicili i per correu. L’any 1931 oferia un catàleg de noranta-dues revistes i també un ampli repertori de peces musicals. Amb el nom de Consultori

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 32 ]

bibliogràfic per correspondència (19371939), va continuar la seva obra durant la guerra civil espanyola amb l’ajuda clandestina als preveres perseguits en la zona de Llevant.

Els fons bibliogràfics. El patrimoni bibliogràfic anterior al segle XX comprèn tretze manuscrits, onze volums d’una Bíblia Glossada del final de segle XIII que s’ha cregut poder identificar amb la bíblia llegada per l’arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó al monestir d’Scala Dei, i dos volums més d’una Bíblia Sacra de principis del XIV, també procedent d’Scala Dei, ambdues de pergamí, amb caplletres miniades, obra de diversos miniaturistes anònims de tallers francesos per a la Bíblia Glossada, i d’un artesà català sensible a l’estil lineal francogòtic per a la Bíblia Sacra, rellevat en el segon volum per un altre influenciat per la miniatura italiana, bolonyesa més específicament.

El nombre d’incunables és de deu; trescents noranta-nou el nombre de volums del segle XV; vuit-cents seixanta-set del segle XVII; dos mil cinc-cents vuitanta-dos els del segle XVIII. Els del segle XIX són sis mil sis-cents dinou. Actualment la biblioteca consta d’uns cent-trenta mil volums; resultat de la progressiva incorporació de llegats com el del canonge Ramon Bergadà i Solà (+1949), antic rector de la Catedral i curiós bibliògraf, i el del seu germà Mn. Francesc; una bona part també de la biblioteca dels cardenals Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i Benjamín de Arriba y Castro, i la del canonge Joan Viladrich i Viladomat. A aquests llegats s’hi han de sumar uns tres-cents volums procedents de

Patrimoni Arrels paleocristianes

Sala de lectura.

la biblioteca de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach. També cal esmentar els llegats bibliogràfics d’uns deu mil i set mil volums procedents dels canonges Mn. Francesc Esplugas i Llorens i Mn. Salvador Ramon i Vinyes, respectivament. Tanmateix, no podem pas deixar d’agrair els nombrosos llegats bibliogràfics de diversos preveres i laics de l’arquebisbat de Tarragona.

Redacció TAG Fotos: Òscar Ramírez i Txema Morera

Tarragona és una de les ciutats hispàniques més riques en cultura material paleocristiana. La tradició vincula l’arribada del cristianisme a l’acció missionera de l’apòstol Pau, però la primera noticia sobre cristianisme a la ciutat és de l’any 259 quan el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, foren cremats vius a l’amfiteatre sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè. En època tardorromana l’Església de Tarragona esdevingué seu metropolitana de la Província Tarraconense, fou dinamitzadora dels molts Concilis provincials i alguns dels seus bisbes foren designats com a legats del Papa per a les províncies hispàniques. El patrimoni documental, artístic i arqueològic paleocristià que la ciutat ha llegat és, en el seu conjunt, el més notable de tota la Península Ibèrica.

Predicació de Sant Pau. La vinguda de Pau no està documentada. Tanmateix una sèrie de evidències palesen la possibilitat que Pau hagués arribat a Tàrraco. Algunes d’aquestes evidències són: • El desig d’arribar a Hispània manifestat a la seva Carta als Romans (Rm 15,23-24 i Rm 15,28): Però ara ja no tinc camp d’acció en aquestes regions i, d’altra banda, sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, després de fruir una mica de la vostra companyia (...) Així, doncs, quan hauré complert

Visita dels aparelladors El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona va convocar, el divendres 6 de juny, més de cent comensals al Centre Tarraconense El Seminari per celebrar l’aniversari d’or i de plata en l’exercici de la professió de sis companys i companyes.

L’acte va consistir en una visita guiada a les renovades i modernitzades dependències del Seminari (biblioteca, claustre, sales d’actes, llibreria) i en un sopar a càrrec de la firma restauradora Provisions, en el transcurs del qual es van atorgar les distincions professionals.

Concretament, es va retre homenatge a Marià Casas i Francesc Sas (pels seus 50 anys de professió d’aparelladors), i a Josep Maria Guasch, Pedro Orrego, Josep Maria Claramunt i Maria del Carmen Cárcamo (pels seus 25 anys). També es va donar la benvinguda als nous col·legiats i col·legiades, preferentment gent jove graduada universitària.

A aquest acte de germanor, van assistir el president de diversos col·legis d’aparelladors de Catalunya: Julio Baixauli (Tarragona i Catalunya) Joaquim Romans (Girona) i Ramon Ferré (Terres de l’Ebre). n

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 33 ]

aquesta missió i els hauré consignat el fruit de la col·lecta, passaré a visitar-vos tot anant cap a Hispània. Sé que, quan us vingui a trobar, hi vindré amb la plena benedicció de Crist.

• El seu Testament: «he lliurat un bon combat» i «el senyor em va donar forces per a predicar l’Evangeli a tots els pagans».

• Papa Climent: A finals del segle I, Climent de Roma escriu que Pau havia propagat la Paraula de Déu des de l’Orient fins als extrems més distants de l’Occident.

• Tàrraco: És la Capital de la Hispània Citerior i es trobava a només a quatre dies en vaixell del port d’Ostia Antica (Roma). És la gran porta d’entrada de Roma a la Península Ibèrica.

Cristians a Tàrraco. La primera notícia que testimonia l’existència d’una comunitat cristiana a Tàrraco és a partir de la segona meitat del segle III dC. Evidencia aquest fet la Passio Fructuosi, que narra el martiri del bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats vius a l’amfiteatre de la ciutat el 21 de gener de l’any 259 sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè. L’al·lusió a un bisbe, uns diaques i un lector ens fa entendre el grau d’arrelament del cristianisme en el territori, com també la seva capacitat d’introduir-se en diversos estrats socials de la població de la Tàrraco del segle III. n

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA DE REUS (8) CASA RULL Lluís Domènech i Montaner 1900 - 1901 Sant Joan, 27

Casa Rull

Després de construir a Reus l’Institut Pere Mata, el primer encàrrec privat que rebé Lluís Domènech i Montaner va ser el del notari Pere Rull Trilla, que el maig de 1900 va comprar a l’Ajuntament uns terrenys davant de l’Hospital.

Rull i Domènech. Es coneixien, ja que el notari era soci fundador de la Sociedad Manicomio de Reus i, a més, coincidien ideològicament al voltant de la Unió Catalanista. Rull morí l’any 1921, vidu i sense fills. Va cedir l’edifici a la ciutat en el seu testament per tal d’ubicar-hi un museu que havia de portar el nom de Prim-Rull, que va ser inaugurat definitivament el 1934 Es tracta d’un edifici unifamiliar amb tres façanes i una sola paret mitgera (adossada a la Casa Gasull). Dues façanes estan obertes sobre un jardí privat i una tercera dóna al carrer Sant Joan i és la principal. Disposa de baixos i dos

plantes altes. Des de l’any 1988 és la seu de l’Institut Municipal d’Acció Cultural/IMAC. Per tant, actualment és un equipament cultural. Abans havia estat també la seu de l’Arxiu Municipal.

Domènech utilitza el mateix llenguatge, els materials i les solucions compositives que va emprar al centre sanitari. Hi ha un sòcol de pedra que ocupa tota la planta baixa. És tot de maçoneria i a la resta de l’edifici tenim murs d’obra vista i els elements decoratius són de pedra.

Va ser un atreviment usar aquests materials característics de les construccions industrials en l’arquitectura domèstica.

També vol que la cantonada sigui important i per això hi ha una columna de pedra a triple alçada.

La barana del balcó del primer pis és de pedra a la façana principal, amb el disseny de tiges i flors, i a les altres dues que donen al jardí hi ha una lleugera barana de ferro forjat, amb un mòdul repetitiu que representa una temàtica floral amb les línies típiques del coup de fouet que va caracteritzar l’Art Nouveau internacional.

A la primera planta tenim dues portes balconeres i una finestra. A la superior hi ha un reguitzell de finestres en tot el perímetre de l’edifici, agrupades en tres grups de tres a la façana principal i a les altres dues en forma de galeria, que inclou algunes falses finestres decorades amb rajoles dissenyades per l’arquitecte Antoni M. Gallisà i produïdes per la casa Pujol i Bausis.

El coronament ens recorda els merlets d’un castell, amb el mateix tema floral que el de la barana del balcó. Sobre els merlets hi ha elements decoratius de pedra que l’arquitecte ja havia usat, però de ceràmica vidriada, al cafè restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

En la decoració de la façana podem veure moltes al·lusions al propietari i a la seva professió: les seves inicials, PR, flanquegen una ploma al·lusiva a l’ofici de notari, les balances com a símbol de la justícia, el lleó de la cantonada com a al·legoria de la fortalesa i el gos que ha desaparegut simbolitzava la fidelitat.

A més, tenim dos lleons rampants a la cantonada que ens manifesten l’interès de Domènech per l’heràldica.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 34 ]

Amb la Casa Rull s’inicia amb plenitud el Modernisme a la ciutat de Reus, amb l’entrada en joc per primera vegada del coup de fouet i l’ús del maó vist en un edifici no industrial. La sobrietat escultòrica dels baixos, sobre la maçoneria, contrasta amb la del segon pis i la del coronament, sobre l’obra vista, un ampli repertori de motius vegetals, corones i pinacles medievals.

CASA GRAU Pere Caselles Tarrats, 1910 Sant Joan, 32 Edifici cantoner amb baixos comercials i tres plantes de pisos. L’any 1910 Miquel Grau Cabré, un propietari important de Riudecols, va encarregar a l’arquitecte Pere Caselles la construcció d’aquest edifici. La façana que dóna al carrer Sant Joan és totalment simètrica respecte a les seves obertures, que són dues en cada planta i corresponen a portes balconeres en les plantes altes, i a la tercera planta hi ha un ull de bou. És a dir, estan ordenades seguint dos eixos verticals.

El coronament i el disseny dels emmarcaments de les obertures de la faça-

Casa Grau

Patrimoni na principal ens recorden decoracions de l’Art Nouveau centreeuropeu, ja que combinen les formes rectes dels brancals de les portes amb les formes circulars tipus ferradura de les llindes.

Al voltant de les portes balconeres tenim representació de formes vegetals com són les fulles de llorer als baixos, que volen recordar el títol de baró de Llorach ostentat per Grau. A més, hi ha dues faixes horitzontals, amb les fulles i els fruits del castanyer, que assenyalen el nivell de les plantes principal i primera. Al bonic coronament de la casa s’hi poden apreciar les figures mitològiques d’un parell de dracs.

A la planta baixa, amb sòcol de pedra natural, i entre les dues obertures, hi trobem entrellaçades les inicials del promotor de l’edifici, MG, i al primer pis, dins una marca romboïdal, l’any de la seva construcció, 1910, dos medallons molt usuals en aquella època. Al pis principal, on viu l’actual propietari, Llorenç Jaume Grau, es conserva un menjador/ sala d’estar modernista realitzat amb caoba pel conegut ebenista reusenc Oliva, amb un armari de noguer encastat i una saleta decorada amb els entapissats i cortinatges originals en seda de moiré rosa, damasquinada i brodada.

Es tenen notícies de les factures dels diferents artesans i industrials que intervingueren en la construcció de l’edifici: els marbres són de Viuda e Hijos de Agustín Auqué, els materials constructius de Nontseny, Tassís, Gili, Òdena, Llevat i Sugrañes, els cels rasos els realitzà Emili Torres i les cornises de guix i els

florons centrals dels sostres Josep Cabré. “(...) tendrá un trabajo de los mejores hechos en Reus, así lo dicen los señores Ventura de Barcelona (...) y lo mismo ha dicho el Sr. Salas, arquitecto de Tarragona, que bien se lo merece la calle San Juan, una de las más céntricas de Reus”. Aquest text correspon a una carta que Ricard Pagès, que actuà com a contractista, dirigí al promotor de l’obra el desembre de 1910. És important ressaltar que els executors dels treballs escultòrics fossin enviats des de Barcelona, per un costat, i conèixer l’opinió de l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà, per un altre.

La major part de la façana té un tractament d’estucat que imita un parament de pedres regulars. Pere Caselles col·locà branques de llorer florit que es repeteixen en forma de sanefes a tota l’ornamentació de la casa, que correspon al final del Modernisme floral. La façana que dóna al carrer Pere Òdena no té cap interès.

ANTIC DISPENSARI ANTITUBERCULÓS Joan Rubió Bellver, 1926 Sant Joan, 34 A L’origen d’aquesta construcció es troba en la política sanitària desenvolupada durant els anys d’existència de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1923 aquesta institució plantejà la possibilitat de construir un sanatori antituberculós, idea que va arribar a bon fi amb l’acord subscrit l’any següent entre l’Ajuntament

Antic dispensari antituberculós

i la Mancomunitat segons el qual el primer cedia un terreny proper a l’Hospital de Sant Joan per a la seva construcció.

Amb el govern de Primo de Rivera desapareixia la Mancomunitat i es paralitzava el projecte fins que el 1926 es sol·licità a la Diputació de Tarragona la seva represa. Demanaren el febrer de 1927 el permís corresponent.

L’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver, que era l’arquitecte en cap de la Mancomunitat, redactà el projecte l’any 1923 i fou aprovat pel consell permanent de la Mancomunitat el 4 de desembre de 1923. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, amb una sola planta, golfa i coberta a dues vessants partint d’una estructura de fusta i forma un dibuix geomètric amb teules verdes sobre les ordinàries. El dispensari, que té aparença modernista, queda aïllat del carrer mitjançant un jardí amb tanca de pedra i reixa de ferro i està clos amb un mur on s’obre una portalada de pedra. La porta de l’edifici, amb arc de mig punt, queda protegida per un petit rafal de fusta sobre dues columnes de pedra nues de qualsevol decoració. Es corona amb un perfil totalment esglaonat a doble vessant de la façana principal. Sota hi ha una mena de finestra coronella sobre la qual trobem l’escut de la Diputació de Tarragona.

Rubió utilitza en moltes obres seves, i aquí també ho fa, la pedra desbastada i també ens recorda els seus estudis vers les construccions tradicionals en pedra, recollits en el llibre Construccions de pedra en sec, publicat per l’Associació

Casa Tarrats

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 35 ]

Patrimoni d’Arquitectes de Catalunya l’any 1914.

Rubió utilitza la pedra sobretot per un interès estètic, ja que usa els blocs de pedra simplement desbastats i carejats.

L’arquitecte aconsegueix dotar d’interessants textures les façanes dels edificis. És un edifici d’estil eclèctic, amb trets neoclàssics i aspecte fortificat pels grans elements de pedra que el formen. És difícil de contemplar ja que es troba molt amagat darrere els frondosos arbres del jardí. La decoració la trobem en el tractament dels materials, en l’obra de maçoneria i en els detalls constructius.

CAL TARRATS Pere Caselles Tarrats 1890 - 1892 Sant Joan, 11 Joan Tarrats Homdedéu, un dels propietaris de la important fàbrica tèxtil coneguda amb el nom de Vapor Nou, encarregà a l’arquitecte Pere Caselles aquest edifici cantoner amb baixos comercials i tres plantes d’habitatges, amb façanes als carrers de Sant Joan i al dels Recs, que tenen un mateix tractament formal.

Caselles va firmar els plànols que es van presentar a l’Ajuntament per demanar la llicència d’obres i va voler trencar amb l’arquitectura acadèmica de l’època, amb un tractament de façanes molt sever. Per tant, va seguir els models neomedievalitzants que corresponen a l’etapa premodernista reusenca i té un estil neogòtic en tots els seus elements decoratius.

Les façanes tenen totes el mateix tractament, que consisteix en un estucat imitant els carreus de pedra policroma, peces de decoració escultòrica seriades i baranes de foneria. Les inicials del promotor, J.T., estan incloses en un gran escut situat a la cantonada, entre el pis principal i el primer. Totes les obertures estan emmarcades per trencaaigües d’inspiració medieval, recolzades sobre mènsules de producció seriada, decorades amb representacions zoomòrfiques i fantàstiques, amb capitells que tenen figures mitològiques. A la primera planta hi ha un balcó corregut amb baranes de fosa, que es perllonga a la cantonada i enllaça les dues façanes. Corona la façana una cornisa suportada per grans mènsules que emmarquen plafons decoratius, que amaguen espiralls de ventilació.

“Casa d’en Joan Tarrats y de Homdedéu, fou feta en 1892, fou arquitecte

Pere Caselles Tarrats, fou mestre de cases Pere Monné, fou fuster S. Marimon, fou serraller V. Murgades, fou pintor Pau Codina”. Aquest text correspon a la inscripció que, a manera de fris, recorre els murs del vestíbul i ens permet tenir informació respecte els industrials i artesans que treballaven a finals del segle XIX a Reus.

A la vivenda del primer pis tenim encara paviments tipus Nolla, decoracions de sostres sorprenents amb un artesanat neogòtic de bigues amb socarrats, decorat amb làmines de pa d’or, mobiliari de l’ebenista reusenc Oliva, vidres amb decoracions a l’àcid i pintures murals de Tomàs Bergadà, que respiren Modernisme per tots cantons.

CASA SAGARRA Pere Caselles Tarrats, 1908 Sant Joan, 12 – 14 Jaume Sagarra Constantí promou la seva propietat construint un edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, en la millor època modernista reusenca. S’estableix una diferenciació entre els baixos i l’entresòl i la resta de plantes. La part baixa de la façana té un primer cos de pedra, i un segon cos amb una decoració escultòrica floral que emmarca unes zones esgrafiades amb la representació de dos animals fantàstics afrontats acompanyats d’elements vegetals. A partir de la primera planta veiem un fons d’estuc que imita un aparell de carreus regulars de pedra i una rica decoració floral de pedra artificial al nivell de les llindes del balcons.

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 36 ]

Les baranes dels balcons estan resoltes amb un molt senzill treball de forja amb aplicacions de flors de xapa de ferro estampada. El conjunt es corona amb una cornisa decorativa que alterna motius vegetals amb tres rostres femenins i el tancament del terrat, que combina la barana de forja de ferro i els elements d’obra, merlet de pedra.

Es tracta d’un edifici força interessant per la seva decoració profusa, molt lligada amb l’Art Nouveau francès, ple de simbolismes i motius vegetals. Hem de fer esment als dragons esgrafiats en verd sobre fons fosc a cada costat del balcó central del segon pis i també a les efígies femenines del quart pis, un dels elements apareguts a l’inici de l’Art Nouveau belga, que el Modernisme entronitza i empra arreu.

Text i fotografies: Josep Maria Buqueres Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documentació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner.

Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista.

Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus. Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT. ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach. Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.

MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelona. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus.

2004.

Activitat col·legial Exposicions

del

COAATT

Setembre - Desembre 2014

Mostra de ceràmica i escultura de Xavi Pino L’EQUILIBRI DELS FETS Una reflexió de l’obra de Xavi Pino Percebo l’obra de l’autor. M’atrapa la seva proposta —amb la complicitat del silenci—. M’atrapa amb emotivitat. La sento i la veig en contemporaneïtat.

Atorgant, això sí, la seva existència, elogiant la idea, la natura i el plaer de la raó.

Veig en la seva escultura densitat, intensitat i la força de la forma d’un discurs poètic, on els materials (cercats amb intenció i reflexió) són fruit de la seva odissea i del seu estar. Els mira i interactua... els respecta, els deixa i entra en diàleg. Res és gratuït, interactuen amb testimoni i discurs, amb petjada controlada. L’acció en contínua transformació i els elements demanen d’altres, en procés, percepció i comportament, es fusionen i s’enfronten, transformant la idea en discurs.

Veig com veu i tracta la forma, i llegeix el temps en permanent diàleg, entre raó i sentiment.

La idea, ara intensa, amb coherència i consistència personal dels estats successius. El discurs segueix, esdevé mètrica, amb l’emotivitat de l’espai, del buit i del silenci. El silenci adquireix una altra dimensió, un context, un estat —el de l’autor—, el silenci de les idees i de l’obra. L’obra transita en temps i en geometria.

La idea esdevé ara trànsit i acció per produir resultat, interactuant amb una nova realitat i profanant amb la seva mirada el discurs. El treball i l’experiment ens situa en una nova dimensió on la sensibilitat, el tacte i l’instint ens dóna l’equilibri dels fets.

Organitzen:

Leonardo Escoda juny 2014

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n n n n n n

n n n n n

Informes tècnics

SAACU

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Si al vostre edifici o habitatge:

n

Cèdules d’habitabilitat

Un certificat d’habitabilitat Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una subvenció Un peritatge o taxació Donar d’alta una activitat Assessorament en qualitat i seguretat a les obres El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici Li cal una rehabilitació Penseu fer-hi obres La façana no està en condicions Hi ha esquerdes, humitats o deficiències Cal posar-hi un ascensor Teniu problemes d’accessibilitat

Tag

3r quadrimestre 2014 [ 37 ] Accessibilitat

Ajuts i Subvencions

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: info@apatgn.org saacu.apatgn.org www.apatgn.org

Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

www.aparelladorstarragona.org CÈDULES D’HABITABILITAT INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS GESTIÓ I DIRECCIÓ D’OBRES DE REFORMES INFORMES PERICIALS GESTIÓ DE MANTENIMENT PER A COMUNITATS

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A B C D E F G

Obligatori

a partir de l’1 de juny de 2013 per al lloguer o venda d’un habitatge

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

Vols trobar el tècnic de capçalera més proper?

www.aparelladorstarragona.org 977 21 27 99

El tècnic expert en rehabilitació i manteniment d’edificis.

Una garantia de qualitat, estalvi i seguretat.

El millor assessorament integral per al vostre habitatge.

Amb qui treballen els nostres tècnics?

Materials

Instal·ladors

Serveis

Cuando la impermeabilizaCi贸n de Cubiertas permite nuevos estilos de vida: tHat麓s building trust.

www.sika.es

El gas natural, un valor segur per als vostres projectes. És el moment d’avançar amb gas natural Instal·leu gas natural a les noves construccions i aconseguireu augmentar-ne el valor d’una forma ben senzilla i econòmica. Amb tota la confiança i garantia de Gas Natural Distribución, que us proporcionarà assistència tècnica i assessorament personalitzat sempre que us calgui.

Amb gas natural, els vostres edificis obtenen una qualificació energètica superior.

Els nostres especialistes us aconsellaran per tal que els vostres projectes prenguin forma de manera eficient, tant en l’aspecte tècnic com econòmic.

Doneu més valor als vostres projectes amb gas natural: l’energia amb futur.

Per a més informació, truqueu-nos al

902 212 211

www.gasnaturaldistribucion.com