Al COATT trobaràs totes les respostes perquè l’arquitectura tècnica sigui la teva professió del futur. Servei gratuït d’orientació professional Una professió per construir futur
977 212 799 - Extensió 6 formacio@coattgn.cat
www.coattgn.cat
Rambla President Francesc Macià, 6 - Tarragona
Editorial
El sector de la construcció afronta una nova etapa amb senyals clars de recuperació. Després d’uns anys marcats per la prudència, l’encariment de costos i la incertesa, les darreres previsions d’Euroconstruct ens parlen d’un canvi de cicle i ens conviden a pensar en perspectives positives, especialment en l’àmbit de l’obra nova. Aquest optimisme té uns elements evidents i no és fictici, perquè quan l’activitat torna a créixer, el sector respon amb capacitat tècnica, solvència professional i una mirada real de la situació, de manera que això s’ha fet i els resultats hi són. Aquest escenari confirma una realitat que fa temps que constatem des del Col·legi, que la demanda d’arquitectes tècnics continua sent molt important i, en molts àmbits, supera la disponibilitat real de professionals. Ara mateix, la professió és imprescindible en la direcció d’execució d’obra, la rehabilitació, la seguretat, l’eficiència energètica, el manteniment dels edificis i la gestió de projectes cada vegada més complexos. Per això, des del COATT continuem insistint en la reivindicació que les comarques de Tarragona necessiten disposar del Grau d’Arquitectura Tècnica. No és només una qüestió acadèmica; és una necessitat territorial, professional i econòmica. Si volem donar resposta al mercat, retenir talent i garantir relleu generacional, cal formar nous professionals aquí, vinculats al territori i al seu teixit productiu.
Al mateix temps, el Col·legi continua avançant amb projectes propis que reforcen la professió i apropen l’Arqui-
tectura Tècnica a la ciutadania. Obres amb Garantia n’és un exemple clar. El portal, nascut a Tarragona, ha creat i consolidat un model útil i eficaç que ha permès continuar la seva expansió. Després d’haver arribat a diversos punts de l’Estat, wwww.obresambgarantia.com ara fa un pas especialment rellevant amb la seva entrada a Barcelona i a Alacant. Aquest creixement demostra que quan una eina funciona, quan genera confiança i quan resol necessitats reals, el seu recorregut va molt més enllà del lloc on va néixer.
També és una excel·lent notícia per al COATT i per al conjunt dels col·legiats el nomenament del nostre president, Francesc Xavier Llorens, com a membre del Consell Executiu del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE). Aquesta incorporació reforça la presència de Tarragona en els espais de decisió de la professió i ens permet aportar-hi la nostra experiència, la nostra visió i les nostres prioritats.
El moment actual ens demana de nou professionalitat i excel·lència, però ho fa perquè també és ple d’oportunitats i estem preparats pel repte. Si la construcció torna a créixer, cal que la professió creixi amb ella, cal que ho faci amb formació, amb representació, amb projectes útils i amb la convicció que l’arquitectura tècnica és una peça essencial per construir millor.
— Junta del COATT
Edita
Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona
Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799
e-mail: info@coattgn.cat www.coattgn.cat
Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Tag.
Consell de redacció
Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez
Producció
Òscar Ramírez Dolcet // premsa@coattgn.cat
Maquetació i impressió Nou Silva Equips S.L.
Contractació publicitat Eva Larraz // comunicacions@coattgn.cat
Subscripcions revista comunicacions@coattgn.cat
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició digital): 2462-3342
MÉS OBRA, MÉS PROFESSIÓ, MÉS FUTUR
8
Entrevista
ENTREVISTA A XAVIER
VILLACAMPA, DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI A TARRAGONA
14 Dades de síntesi
DADES DEL 1R SEMESTRE DE 2026
21 Obres amb garantia
OBRES AMB GARANTIA CONTINUA EL SEU CREIXEMENT
26
Especial CONTART 2026
CONTART 2026 SITUA L’ARQUITECTURA TÈCNICA DAVANT ELS GRANS REPTES DE FUTUR
28 Rehabilitació
EL CAS DE PRAT DE LA RIBA O COM REHABILITAR PER VIURE MILLOR 40 La veu dels col·legiats
DELS QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN
43 Assessoria jurídica
EL SUPREM AVALA L’ARQUITECTURA TÈCNICA EN LES OFICINES URBANÍSTIQUES 46 Edificis singulars DE CONVENT FRANCISCÀ A ESPAI VIU PER A LES ARTS 57 Espai tècnic
LA INFORMACIÓ TÈCNICA, CLAU ABANS DE COMPRAR O LLOGAR 63 Reportatge
QUAN EL FORMIGÓ PARLA DE FUTUR PROFESSIONAL
El mutualista puede solicitar, en caso de siniestro, que un profesional se ponga en contacto directamente con él.
Estas funciones se añaden a las ya existentes, pensadas para la comodidad y tranquilidad de los mutualistas, como el servicio de Perito de Acción Rápida: intervención especializada y urgente en caso de accidente; o el servicio “Te llamamos”, para solicitar que la Mutua contacte con el mutualista cuando necesite resolver dudas sobre su póliza. Además, Musaat pone a su disposición la guía “Qué hacer en caso de siniestro”, disponible tanto en la App como en el Área Mutualista, para que siempre tenga la información a mano.
¡Descárgatela y llévanos siempre contigo!
president@coattgn.cat junta@coattgn.cat
SECRETARIA
Míriam Ferrer
Dora Llaberia
GABINET TÈCNIC, VISATS I BORSA DE TREBALL
Ramón Rebollo
Meritxell Gispert
Iván Fernández
COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS
Eva Larraz
COMPTABILITAT
Joan Sáenz
FORMACIÓ
Meritxell Gispert
INFORMÀTICA
Jaume Cabré
ASSESSORIA LEGAL l RESPONSABILITAT CIVIL
Míriam Ferrer
SERVEI D’INSPECCIÓ Iván Fernández
ASSEGURANCES CONSTRUCCIÓ I LLOGUER D’ESPAIS/EQUIPS
Meritxell Gispert
GERÈNCIA
Pablo Fernández de Caleya
FUNDACIÓ COATT fundacio@coaatt.org
El director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a Tarragona analitza els reptes de l’urbanisme, l’habitatge, la rehabilitació, la digitalització i el paper clau de l’Arquitectura Tècnica en un moment de transformació del sector.
Entrevista
El sector de la construcció, l’edificació i l’urbanisme viu un moment de transformació profunda al Camp de Tarragona. La necessitat d’agilitzar tràmits, ordenar el creixement territorial, impulsar la rehabilitació, donar resposta a la manca d’habitatge asse-
quible i aprofitar millor les eines de digitalització conviu amb reptes estructurals com la manca de professionals qualificats o la necessitat de reforçar la col·laboració entre administracions, col·legis professionals, universitat i sector privat.
La rehabilitació, l’habitatge assequible i la digitalització situen l’Arquitectura Tècnica al centre de les transformacions del sector.
Des de la direcció dels Serveis Territorials del Departament de Territori a Tarragona, Xavier Villacampa ha viscut aquests darrers anys des d’una posició especialment vinculada al món tècnic i a la realitat dels municipis. La seva trajectòria prèvia en l’àmbit de l’edificació i la gestió urbanística li aporta una mirada propera als projectes, als terminis, a les dificultats administratives i a les necessitats dels professionals que intervenen en el desenvolupament del territori.
En aquesta entrevista fem balanç de la seva etapa al capdavant dels Serveis Territorials i abordem qüestions clau per al futur immediat: el planejament urbà del Camp de Tarragona, els fons Next Generation, la relació entre administració i col·legis professionals, l’habitatge, la rehabilitació energètica, la digitalització i el futur Grau d’Arquitectura Tècnica a Tarragona. Tot seguit, conversem amb Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a Tarragona.
Han passat quasi tres anys de la primera entrevista que li vàrem fer, quan va arribar al càrrec. Quin balanç fa d’aquesta etapa com a Director dels Serveis Territorials?
Ha estat una etapa molt intensa i d’aprenentatge constant. Quan assumeixes una responsabilitat com aquesta descobreixes una realitat molt més àmplia del territori atès que abans només treballava per a un sol municipi.
Jo vinc del món tècnic i continuo mirant molts temes amb aquesta perspectiva: darrere de cada projecte hi ha professionals, empreses, ajuntaments i persones que esperen que les coses avancin. La meva voluntat ha estat sempre contribuir a facilitar aquest camí.
Vostè ve del món de l’edificació. Què està aportant aquesta mirada tan
propera a l’obra i la construcció en l’exercici de la direcció territorial?
Crec que haver exercit d’arquitecte tècnic i haver treballat durant anys en l’àmbit de les llicències i la gestió tècnica m’ha donat una visió molt propera a la realitat del sector. Sé què significa tenir un projecte sobre la taula i necessitar respostes àgils i clares. Ara tinc una visió més global, però aquella mirada de tècnic continua present. Entendre les dificultats del dia a dia ajuda a buscar solucions més realistes i sobretot a focalitzar els problemes.
Venim d’uns anys en què s’ha parlat molt de creixement ordenat. Quin futur imagina per Tarragona i Reus perquè el Camp de Tarragona avanci amb cara i ulls?
Tothom i a tots els nivells coincideix a dir que el Camp de Tarragona té un
potencial enorme, però el creixement ha d’anar acompanyat de planificació, serveis i qualitat de vida. No es tracta només de créixer, sinó de fer-ho bé i amb una visió compartida de territori. Per tant, la creació d’un ens supramunicipal que pensi el creixement en conjunt i no individualment em sembla un projecte necessari i prioritari.
També crec que l’arribada del tramvia comportarà un abans i un després en la relació entre totes dues ciutats. Tothom està demanant una millora de la mobilitat a nivell del Camp de Tarragona i el tramvia serà el primer gran projecte per aconseguir-ho.
Parlem de la relació entre l’administració i els col·legis professionals. Com era quan vostè va arribar i com és ara?
Sempre he pensat que els col·legis professionals poden ajudar a l’admi-
nistració en molts aspectes. Tant en la meva anterior etapa com ara crec que la relació ha evolucionat cap a una major proximitat i col·laboració. Els col·legis professionals coneixen de primera mà les necessitats del sector i, per tant, tots hem de fer propostes de treball conjunt en aquells temes que veiem que podem millorar plegats.
Hi ha diversos temes que condicionen l’actualitat del sector. Com valora els fons Next Generation al Camp de Tarragona?
Han estat una oportunitat molt important per impulsar actuacions que potser haurien trigat més a arribar. També han posat sobre la taula la necessitat que les administracions siguem capaces d’agilitzar processos i coordinar-nos millor.
Disposar de recursos és important, però també ho és tenir capacitat de gestió i planificació. Aquí tenim feina per fer.
En molts llocs aquests fons s’han encallat. On han fallat i què n’hem après?
La principal lliçó és que qualsevol programa d’aquesta dimensió necessita una bona preparació prèvia i una estructura de gestió adequada. Els terminis són exigents i ens obliguen a millorar la manera de treballar. També és cert que en totes les ajudes i subvencions que traiem sempre passa el mateix; un percentatge de projectes sempre els hi costa arrancar. En tot cas, és obvi que l’administració ha de continuar avançant en agilitat i simplificació.
Parlem de planejament urbà del territori. En quin punt real som?
Estem treballant per licitar la redacció del Pla director de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Document que permetrà, com deia abans, tindre una visió del territori en conjunt i amb més detall per veure possibles oportunitats de desenvolupament.
També s’iniciaran aviat diversos estudis que analitzaran el pas de mer-
caderies en tren pel territori i també en camió. El planejament és una eina imprescindible per donar seguretat i generar oportunitats.
Les llicències segueixen sent lentes en molts ajuntaments. Cal un canvi cultural?
S’ha impulsat diverses figures legals per simplificar tant la normativa urbanística com el procediment administratiu, com ara la llicència bàsica, que ens hauria de permetre agilitar la tramitació. A la pràctica la seguretat jurídica i la falta de personal en molts casos fa que no acabi de resoldre el problema. Recentment, també, el Parlament va convalidar el Decret llei que simplificarà el planejament urbanístic en els municipis rurals. Es busca ajudar aquells municipis que tenen menys mitjans.
S’estan prenent mesures. El canvi cultural que comentes no es fa d’un dia per un altre.
Si ens centrem en la digitalització, quin paper han de tenir eines com BIM?
La digitalització ha de ser una eina al servei dels professionals i de l’administració, no una finalitat en si mateixa. Si aconseguim que aquestes eines facilitin la comunicació, redueixin errors i agilitzin tràmits, tindran un impacte molt positiu en el sector. Crec fermament que hem de pujar al carro de la IA.
Un dels problemes actuals és la manca d’habitatge assequible. Quina línia prioritzaria?
El problema de l’habitatge s’està abordant des de tots els fronts.
Una de les polítiques públiques més innovadores que s’està impulsant és el Pla 50.000, que permetrà posar a disposició de la ciutadania 50.000 habitatges de lloguer públic en 5 anys. Això, de fet, són un munt d’edificis a construir en 5 anys.
En la primera convocatòria els ajuntaments van oferir 670 solars de la seva titularitat. Vam fer un primer concurs per trobar promotors que construeixin en solars grans i tenim obert el concurs per trobar-ne per a solars petits.
També s’està impulsant a mitjà termini el Pla 214.000 que el que busca és generar nous solars on es podran edificar més de 214.000 pisos, tant lliures com protegits. Això pot incloure tant plans parcials privats a mig desenvolupar, terrenys de l’INCASÒL o les famoses Àrees Residencials Estratègiques, entre altres. Busquem l’oportunitat.
Però a més de construir pisos, també s’està facilitant que les persones hi puguin accedir amb múltiples ajudes com per exemple, els Préstecs Emancipació, que es paguen al cap de 30 anys a interès zero.
Són iniciatives que aborden l’accés a l’habitatge des de les diferents perspectives.
Pensant en rehabilitació, energia i habitatge social, on cal incidir?
Òbviament, és un àmbit on els arquitectes tècnics tenen un paper fonamental. Hem de continuar impulsant
la rehabilitació perquè té un doble efecte: millora la qualitat dels habitatges i ajuda a transformar el model energètic. Urbanísticament, és prioritari la rehabilitació dels nuclis urbans de les ciutats. De tothom és conegut. I aquesta rehabilitació s’ha de fer incorporant sistemes d’estalvi energètic en la majoria d’actuacions possibles, públiques o privades. No esmentaré la
necessitat que hi ha amb tot el tema del canvi climàtic.
Hi ha manca de professionals de l’Arquitectura Tècnica. Què podem fer per atreure talent?
Hem de fer més visible la professió i explicar totes les sortides que ofereix. L’arquitecte tècnic avui té un paper molt més ampli que el que tradicionalment
s’ha explicat. També és important connectar formació i empresa perquè els joves vegin que és un sector amb futur. Crec que la manca de professionals no ajuda al col·lectiu perquè pot fer plantejar la possibilitat que ja va passar anys enrere d’accés a la titulació amb uns estudis de nivell inferior als actuals.
Com valora el futur Grau d’Arquitectura Tècnica a Tarragona?
És una oportunitat molt important per al territori i per a la professió. Tenir formació especialitzada aquí ajudaria a retenir talent i a donar resposta a les necessitats del sector.
Cal que totes les parts implicades continuïn treballant juntes perquè sigui una realitat tot i que em consta que el projecte es troba en un estat avançat. No es pot deixar escapar.
Quin paper haurien de jugar administracions, universitat i sector?
El més important és sumar esforços. Quan administracions, universitat i professionals comparteixen objectius, és quan els projectes tenen més possibilitats d’èxit.
Si el Grau tira endavant, ha de ser una eina connectada amb la realitat del territori. Estem col·laborant amb la URV en molts projectes i la seva capacitat d’anàlisi i estudi en profunditat de les problemàtiques també es podria aprofitar en els temes relacionats amb els estudis del grau.
Creu que encara no s’ha explicat prou bé què aporta l’Arquitecte Tècnic?
Probablement, encara tenim feina per explicar-ho millor, però l’arquitecte tècnic aporta molt més que una visió vinculada exclusivament a l’obra. Aquella frase que l’arquitecte tècnic és el teu “tècnic de capçalera” és especialment encertada; donar solució a qualsevol problema que et sorgeixi amb el teu habitatge. També crec que projectes de l’estil d’Obres amb Garantia ajuden a fomentar la contractació dels tècnics d’una manera senzilla i transparent per qui no coneix el sector.
Dades de síntesi
Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.
Encara que el nombre d’obres de nova construcció creix fins al 13%, cal dir que el d’habitatges de nova construcció baixa al primer semestre de 2026 un 10%. També ho fa la inversió en la mateixa proporció, superant però els 120 milions d’euros.
Al sector de la rehabilitació, la inversió baixa també al voltant d’un 10% a la demarcació de Tarragona i supera els 70 milions d’euros al primer semestre de 2026.
Per contra, l’activitat professional dels nostres tècnics conserva valors i iguala els resultats de 2025 al primer semestre. Justificant doncs que les baixades anteriors són conseqüència de la baixada d’intervencions realitzades per tècnics de fora del territori.
L’habitatge residencial nou continua la bona trajectòria dels dos anys anteriors i arriba als 849 habitatges i més de 121 milions d’euros d’inversió. Però en nombre d’habitatges baixa un 10%, creixent en nombre d’obres per sobre d’un 13%. Creix especialment als municipis de Cambrils, Cunit, Tarragona o Roda de Berà. Baixen significativament respecte als valors de 2025, Reus, Salou i Vila-seca.
Pel que fa al nombre d’habitatges acabats i comunicats al COATT, el nombre d’habitatges cau al voltant d’un 12 % respecte del primer trimestre de 2025.
DE L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU
HABITATGE RESIDENCIAL NOU
El sector de la rehabilitació a la demarcació de Tarragona tanca el primer semestre de 2026 amb gairebé el mateix nombre d’obres, 732, però respecte al PEM baixa al voltant d’un 11 % per sota del de 2025. Entenem que fruit de la finalització de les subvencions Next Generation europees.
Per municipis Tarragona, Reus i Mont-roig creixem de manera important i baixen especialment Cambrils i Salou
L’activitat dels professionals de l’arquitectura tècnica al primer semestre de 2026 conserva valors respecte al mateix període de 2025. A la demarcació de Tarragona s’han realitzat més de 5.600 intervencions professionals al primer semestre de 2026.
Aproximadament un 35% dels treballs estan directament relacionats amb l’obra —redacció de projectes, direccions, coordinacions de seguretat i salut, etc.— i la resta inclouria la redacció de certificats, informes, valoracions, documentacions tècniques, etc.
Respecte a 2025, l’activitat a l’obra puja una mica més del 2% i a la resta de treballs baixen més del 3%.
Un factor cada vegada més important és el pes sobre el conjunt de les intervencions que realitzen tècnics de fora de la demarcació a Tarragona. Aquest valor creix de forma sostinguda des del 2019. En poc més de 10 anys hem passat d’un 4% o 5% al
ACTIVITAT PROFESSIONAL
INTERVENCIONS PROFESSIONALS
L’activitat professional dels arquitectes tècnics es manté estable, amb més de 5.600 intervencions, mentre creixen les feines directament vinculades a l’obra, com projectes, direccions i coordinacions
mes, a més del 40% el 2026. La manca de tècnics marca de forma important la necessitat que les feines les facin tècnics de fora de les nostres poblacions.
Anem a veure l’evolució per tipologia de feina. On cal destacar la tipologia de feines cada cop és més directament relacionada amb obra, projectes, direccions i coordinacions.
El teu web de con ança per a realitzar obres, reformes i certi cats amb les màximes garanties!
A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!
Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.
Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.
A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.
A 3 PRESSUPOSTOS
Obres amb Garantia manté una evolució sòlida i consolida el seu paper com a eina de connexió entre ciutadania, professionals i col·legis tècnics. Malgrat la fi de les subvencions Next Generation, la plataforma sosté el volum d’activitat, creix en obra nova residencial i amplia la seva implantació territorial.
Obres amb Garantia
Els resultats d’Obres amb Garantia al primer semestre de 2026 són, un altre cop, positius. Les peticions realitzades al COATT, encara que baixen un 4,6% en gran mesura per la desaparició dels treballs derivats de les subvencions Next Generation, són molt similars als resultats de 2025.
DE SOL·LICITUDS DIÀRIES REBUDES A TARRAGONA
Creixen les peticions d’obra nova residencial més d’un 20% i les de rehabilitació residencial, en esgotar-se els Fons Next Generation, baixen al voltant d’un 25%.
La plataforma ha passat d’una mitja d’1,23 peticions diàries al 2016, a 2,89 peticions diàries, el 2026.
Per tipus de treballs, les dades ens confirmen que www.obresambgarantia. com atrau cada vegada més professionals del sector, promotors i tècnics especialment, que busquen directors d’obra i coordinadors de seguretat en el camp de l’obra nova residencial i la rehabilitació.
Es manté també el nombre de sol·licituds d’informes requerits per professionals del dret, agents de la propietat o administradors de finques, que els sol·liciten per al seus clients. Globalment, certificats d’habitabilitat, certificats d’eficiència, inspeccions i ITEs, conformen més del 70% de les peticions realitzades a Obres amb Garantia, el primer semestre de 2026, sent ara el treball més sol·licitat l’informe pericial.
Per comarques, més del 80% dels treballs, pertanyen al Tarragonès i el Baix Camp.
El nombre de pressupostos acceptats pels clients arriba al 16% dels enviats. Pel que fa al nivell de satisfacció per part dels usuaris, segons les enquestes realitzades per la plataforma, es supera el 4,5 sobre 5, assolint un nivell de satisfacció dels més alts amb els tècnics i el portal del COATT.
Si valorem els resultats d’Obres amb Garantia en el seu conjunt, cal remarcar que actualment la plataforma la conformen ja 7 col·legis professionals: Barcelona, Alacant, Lleida, Osca, Saragossa, Mallorca i Tarragona.
La plataforma ha passat d’1,23 peticions diàries el 2016 a 2,89 el 2026, amb set col·legis professionals ja integrats
Obres amb Garantia continua consolidant la seva expansió més enllà de Tarragona, on va néixer el projecte. El portal, impulsat inicialment pel COATT, ja aplega diversos col·legis professionals de l’arquitectura tècnica i, fruit d’aquest creixement, el darrer col·legi a incorporar-s’hi ha estat el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica d’Alacant. En parlem amb la seva presidenta, Cristina Bordera, per conèixer com valoren el portal, quins motius els han portat a sumar-s’hi i quin paper pot tenir Obres amb Garantia tant per als col·legiats com per a la societat alacantina.
Quins motius us van portar a adherirvos al portal i als serveis que ofereix?
A la meva etapa vinculada al Col·legi de l’Arquitectura Tècnica d’Alacant, vam
“Darrere de cada obra hi ha un equip d’arquitectes tècnics i especialistes que certifiquen la qualitat, la seguretat i el rigor tècnic de principi a fi”
estudiar una transició clau en la borsa de treball.
L’anterior sistema de borsa de treball presentava friccions evidents: penalitzar el col·legiat enviant-lo al final de la cua per rebutjar un projecte saturava l’operativa, i els usuaris patien demores crítiques, ja que moltes peticions de pressupost quedaven sen-
se resposta. Per solucionar-ho, vam prendre la decisió al mes d’octubre de girar cap a un model d’obres amb garantia. Eliminem la rigidesa de la llista, optimitzem els temps de resposta i professionalitzem l’atenció al ciutadà, aconseguint un servei molt més àgil, resolutiu i satisfactori per a totes dues parts.
Com han valorat els professionals del vostre col·legi aquesta eina com a via per donar-se a conèixer i arribar a nous clients?
La plataforma Obres amb Garantia consolida una magnífica acollida entre els usuaris, superant les expectatives inicials de connexió entre la ciutadania i els professionals de l’edificació. En aquesta línia de creixement constant, actualment estem desplegant una sèrie de millores tècniques i operatives. Aquesta actualització respon directament a l’increment de trànsit i gestió derivat de la recent integració de grans col·legis professionals a escala nacional, amb la incorporació del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i del nostre Collegi Oficial de l’Arquitectura Tècnica d’Alacant (COAT Alacant).
Atès que la plataforma s’adreça al conjunt de la ciutadania, quin valor considereu que pot aportar socialment?
Ser garants d’una feina ben feta. Darrere de cada obra hi ha un equip d’arquitectes tècnics i especialistes que certifiquen la qualitat, la seguretat i el rigor tècnic de principi a fi.
Quin recorregut o funció creieu que pot tenir?
El nostre desafiament és doble: garantir la màxima qualitat i durabilitat en cada intervenció física mitjançant obres amb garantia certificada, i utilitzar aquesta excel·lència operativa com a motor de posicionament web. Cada reparació o servei al ciutadà es converteix en una oportunitat per posicionar la nostra marca a la cúspide de les cerques locals, convertint la confiança offline en autoritat digital.
Penseu que aquesta iniciativa pot contribuir a reforçar la visibilitat i el prestigi del col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica, i a fer entendre que són els professionals més preparats per
abordar incidències d’obra i tràmits vinculats?
La plataforma eleva la nostra visibilitat a internet i exerceix com a garant directe de totes les intervencions. En exigir la contractació d’arquitectes tècnics, assegura que els projectes estan a les mans dels perfils més capacitats, fent valdre el rigor, la seguretat i el prestigi de la nostra professió davant d’intrusismes.
Un dels propòsits d’Obres amb Garantia és combatre les obres fetes sense supervisió professional. A la vostra demarcació, fins a quin punt és present l’intrusisme?
A la província d’Alacant, prop de la meitat dels edificis necessiten una rehabilitació. Gran part del parc residencial supera els 45 anys d’antiguitat, cosa que demana una intervenció professional rigorosa. La societat està cada cop més conscienciada sobre l’eficiència energètica i la seguretat. Això es reflecteix a
l’activitat visada pel Col·legi Territorial d’Arquitectes Tècnics d’Alacant, que manté el pols en la regeneració urbana.
I quines conseqüències té?
Tot i aquesta evolució de la societat és positiva, encara hi ha pràctiques informal i intrusisme en el sector de les reformes d’edificis a Alacant, cosa que genera estafes i obres mal executades que requereixen peritatges. Aquí és on el paper del tècnic és fonamental per garantir pressupostos ajustats, terminis i normatives, aportant la confiança que el client final demanda.
Quan vau decidir incorporar-vos al projecte i desplegar Obres amb Garantia a la vostra província, quines fites us marcàveu a curt i mitjà termini?
En aquesta nova etapa, el COAT Alacant aspira a gestionar a mitjà termini unes 900 sol·licituds anuals. Estem parlant de quadruplicar el volum anterior. És un desafiament majúscul i ambiciós, però confiem plenament en l’equip i en els nous processos per aconseguir-ho.
Com valoreu la importància que diferents col·legis professionals d’un mateix àmbit treballin de manera coordinada, com passa en aquest cas? El més destacable d’aquesta xarxa és que no treballa de manera aïllada. Di-
“La plataforma eleva la nostra visibilitat a internet i exerceix
com a garant directe de totes les intervencions”
versos col·legis de l’Arquitectura Tècnica en l’àmbit nacional es coordinen dins de la mateixa plataforma. Aquesta cooperació intercol·legial permet homogeneïtzar estàndards de qualitat i compartir protocols, la qual cosa enforteix la professió i demostra que les institucions sabem col·laborar per oferir un servei unificat i segur.
En quins àmbits o projectes creieu que es podrien enfortir encara més les aliances entre els col·legis de l’arquitectura tècnica?
Els col·legis d’Arquitectura Tècnica han de deixar d’actuar com a illes. Una campanya de publicitat o de foment de la professió en l’àmbit autonòmic o estatal té deu vegades més impacte que si cada demarcació va pel seu compte.
Per aquest motiu, és fonamental crear plataformes d’e-learning intercol·legials: l’arquitectura tècnica està prop del 100% d’ocupació laboral i els col·legis han de garantir que un col·legiat estigui al dia en noves tecnologies signant convenis marc centralitzats. També davant l’intrusisme: si els col·legis negocien conjuntament amb els governs autonòmics sobre el control de l’exercici professional de la Professió, garantim la seguretat jurídica de l’arquitecte tècnic.
A més i en referència a les ofertes de feina, amb Obres amb Garantia les ofertes no es restringeixen a l’àmbit local: si un col·legi rep una demanda de tècnics per a grans obres, ha de poder derivar l’oferta mitjançant una xarxa nacional col·legial facilitant la contractació.
Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona.
Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu per oferir-te solucions financeres pensades per als professionals del Col·legi O Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona
Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos
Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teus interessos.
I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.
I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzats preparats per acompanyar-te i per donar resposta a les teves inquietuds i necessitats financeres.
Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.
Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícils de rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això et convidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicarà amb detall els avantatges que tenim per a tu.
T’estem esperant.
T’estem esperant.
text / Òscar Ramírez Dolcet fotos / COATT / CONTART
La ciutat d’Alacant va acollir els dies 7 i 8 de maig la XI Convenció Internacional de l’Arquitectura Tècnica, CONTART 2026, una trobada que va reunir més
de 800 professionals del sector i que va posar damunt la taula els grans reptes que marcaran el futur immediat de la professió. Sota el lema “Els catalitza-
dors del canvi”, el congrés va abordar qüestions clau com la intel·ligència artificial, la digitalització, la sostenibilitat, la problemàtica de l’habitatge, la resposta davant les catàstrofes naturals i els nous models d’edificació.
El programa va combinar ponències magistrals, taules rodones, comunicacions tècniques i espais de debat, amb una mirada orientada a reforçar el paper de l’arquitectura tècnica en un context de transformació profunda del sector de la construcció. La convenció va evidenciar que la professió es troba en un moment decisiu, en què la solvència tècnica, la innovació, l’ètica professional i la capacitat d’adaptació esdevenen elements centrals per donar resposta a les noves demandes socials.
Una delegació del COATT, encapçalada pel seu president, Francesc Xavier Llorens, va assistir a la convenció per seguir de prop els debats i les línies de treball que estan redefinint l’exercici professional. La presència tarragonina va permetre recollir de primera mà les principals conclusions d’un congrés
que va mostrar una arquitectura tècnica activa, inquieta i plenament implicada en els canvis tecnològics i ambientals que afecten l’edificació.
Un dels eixos més destacats va ser la irrupció de la intel·ligència artificial i la necessitat que els professionals no la visquin com una amenaça, sinó com una eina per avançar. La ponència inaugural va situar la transformació en tres passos: decisió, formació i acció. És a dir, definir nous camps d’actuació, adquirir competències i aplicar-les al treball quotidià. En aquest marc, es va parlar de BIM, realitat augmentada, internet de les coses, IA multimodal, robòtica, automatització, construcció industrialitzada i noves formes de control i seguiment d’obra.
Les comunicacions tècniques també van posar l’accent en la digitalització aplicada a l’edificació. Es van presentar experiències vinculades als bessons digitals, el monitoratge IoT, el manteniment predictiu, l’ús de sensors LiDAR en dispositius mòbils i eines de gestió documental com DocArqT, pensades per millorar el control de qualitat en
la direcció d’execució d’obra. Aquestes eines no substitueixen el criteri professional, però sí que amplien la capacitat d’anàlisi, seguiment i traçabilitat dels processos constructius.
La sostenibilitat i la descarbonització van ser un altre dels grans blocs del congrés. Es va recordar el pes del sector en el consum energètic global i la necessitat d’impulsar solucions que redueixin emissions i millorin l’eficiència dels edificis. Entre les propostes exposades hi havia tecnologies disruptives com paviments capaços de generar energia amb les trepitjades, teules ceràmiques fotovoltaiques invisibles per a entorns patrimonials, sistemes d’hermeticitat, proves Blower Door i noves exigències prestacionals vinculades al CTE.
La
CONTART 2026 també va abordar la problemàtica de l’habitatge, amb la demanda d’un Pacte d’Estat que permeti afrontar la manca d’oferta residencial, i va dedicar un espai específic al paper dels arquitectes tècnics davant catàstrofes naturals. En aquest àmbit, es va fer valdre la seva funció en l’avaluació de danys, la reconstrucció i la recuperació dels entorns afectats.
El congrés va deixar com a conclusió important que l’arquitectura tècnica no pot quedar al marge de la transformació del sector. Ha d’assumir nous llenguatges, noves eines i nous models de treball, però sense perdre allò que la defineix que és el rigor tècnic, el control de qualitat, la seguretat, la sostenibilitat i el servei a la societat.
El president del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT), Francesc Xavier Llorens Gual, ha entrat a formar part de la nova Junta Executiva del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE), l’òrgan estatal de representació de la professió que seguirà presidint fins el 2030, Alfredo Sanz Corma.
La incorporació de Llorens a aquest equip situa el Col·legi tarragoní en una posició de pes dins el panorama de l’arquitectura tècnica i li permet participar directament en els espais on es debaten els principals reptes de la professió, es defineixen línies de treball comunes i es defensen els interessos del col·lectiu professional.
En una comunitat de propietaris, una obra és una decisió col·lectiva i, per tant, una suma de voluntats que acaba convertint-se en una negociació entre les necessitats presents i les responsa-
bilitats futures. Sovint, darrere d’una façana deteriorada, d’una coberta mal aïllada o d’un sistema energètic envellit, hi ha molt més que un problema tècnic perquè ens hi trobem la dificultat d’aconseguir que un grup de persones entengui que l’edifici on viu no és un element inert, sinó una part essencial de la seva vida quotidiana. La casa no és només el lloc on es dorm, és l’espai que
Aquesta primera imatge mostra l’estat inicial del bloc d’habitatges abans de l’inici de les obres. La de la següent pàgina, pertany i l’inici de les actuacions amb el muntatge de les bastides corresponents.
dona confort, seguretat i salut, de manera que cal cuidar-la.
Aquest és un dels grans aprenentatges que deixa la rehabilitació integral impulsada en una comunitat de veïns de l’avinguda Prat de la Riba de Tarragona. El projecte és rellevant pel seu abast tècnic i també perquè representa una comunitat capaç de posar-se d’acord per modernitzar un edifici existent, millorar-ne l’eficiència, reduir-ne la despesa energètica, allargar-ne la vida útil i incorporar un sistema d’autoconsum compartit. Ara que la transició energètica sovint s’explica des de les grans
infraestructures, aquest cas demostra que una part molt important del canvi també pot començar en una escala de veïns.
L’edifici de Prat de la Riba respon a una realitat molt comuna a Tarragona i a moltes ciutats catalanes on hi ha immobles construïts fa dècades, estructuralment vàlids, ben situats i plenament habitats, però amb prestacions constructives i energètiques pròpies d’una altra època. Són edificis que han complert la seva funció durant anys, però que avui necessiten una actualització profunda per adaptar-se als nous
estàndards de confort, sostenibilitat i eficiència. No es tracta només de fer-los més bonics, cal fer-los més habitables, més eficients i més preparats per als pròxims anys.
La diagnosi inicial de l’immoble apuntava precisament en aquesta direcció. Com passa en molts edificis de la segona meitat del segle XX, s’hi detectaven mancances vinculades a l’envolupant tèrmica, pèrdues energètiques per façanes i coberta, instal·lacions comunes envellides, despeses energètiques elevades i una necessitat evident de manteniment preventiu en diversos elements constructius. També hi havia una escassa adaptació als criteris actuals de sostenibilitat. Davant d’aquest escenari, la comunitat podia optar per continuar fent petites reparacions puntuals o assumir que calia una actuació global, més ambiciosa i més coherent.
La decisió d’actuar de manera integral és, probablement, una de les claus del projecte. En rehabilitació, les solucions parcials poden semblar més assequibles a curt termini, però sovint acaben sent més costoses, menys eficaces i menys duradores. Reparar una façana sense abordar l’aïllament, re -
novar una coberta sense preparar-la per a nous usos energètics o mantenir sistemes de climatització obsolets mentre es vol reduir el consum són respostes incompletes a problemes estructurals. A Prat de la Riba, en canvi, es va optar per entendre l’edifici com un conjunt. I aquesta mirada sistèmica és la que converteix una obra de manteniment en una rehabilitació de futur.
Una de les actuacions principals ha estat la rehabilitació de les façanes. Aquesta intervenció ha inclòs la reparació de paraments exteriors, la correcció de punts deteriorats, la millora de
Rehabilitar un edifici és invertir en confort, eficiència i valor patrimonial
La façana renovada mostra el resultat visible d’una intervenció que combina millora estètica, eficiència energètica i revalorització patrimonial.
l’estanquitat i la renovació de la imatge general de l’edifici. Però, més enllà de l’impacte visual, la façana s’ha entès com una peça fonamental del comportament energètic de l’immoble. En un edifici mal aïllat, una part important de l’energia es perd a través dels tancaments. Millorar aquesta pell exterior és, per tant, una manera directa de reduir demanda, incrementar confort i disminuir dependència energètica.
En aquest apartat destaca la retirada d’uns 1.400 metres quadrats d’envà pluvial amb presència d’amiant crisotil, una actuació especialment significativa perquè incorpora també una dimensió de salut i seguretat. La rehabilitació del parc edificat existent no només ha de mirar cap a l’eficiència, sinó també cap a la correcció de materials i solucions constructives que avui ja no responen als criteris exigibles. Intervenir en edificis habitats obliga a fer-ho amb rigor, planificació i una coordinació molt precisa, perquè les obres conviuen amb la vida diària dels veïns.
La millora de les cobertes ha estat una altra peça determinant. La coberta deixa de ser concebuda com un simple element de protecció davant la pluja o el sol i passa a tenir un paper actiu dins del nou model energètic de l’edifici. La seva reparació i renovació s’ha plantejat incorporant nous criteris d’aïllament i preparant-la per acollir instal·lacions vinculades a la generació d’energia. Aquesta és una de les transformacions conceptuals més interessants del projecte ja que, allò que abans era un espai tècnic poc visible, es converteix ara en una infraestructura productiva al servei de la comunitat.
La intervenció també ha incorporat un sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior, amb SATE i aïllament EPS grafit de sis centímetres de gruix. Aquest tipus de solució permet millorar de manera substancial el comportament energètic de l’edifici, reduint les necessitats de calefacció a l’hivern i de refrigeració a l’estiu. En termes pràctics, això es tradueix en habitatges més confortables, menys oscil·lacions tèrmiques i una reducció de la despesa energètica. En termes urbans, significa també menys emissions i un parc residencial més alineat amb els objectius de descarbonització.
Un altre dels àmbits centrals del projecte ha estat la implantació d’un sistema d’aerotèrmia comunitària. Aquesta tecnologia permet aprofitar l’energia present a l’aire per generar climatització d’alta eficiència. En aquest cas, s’han instal·lat sis màquines Samsung amb un rendiment estacional SCOP de 3,46. El pas cap a sistemes centralitzats o comunitaris d’alta eficiència és especialment rellevant en edificis plurifamiliars, perquè permet racionalitzar recursos, optimitzar consums i substituir sistemes més antics, cars i contaminants.
La instal·lació fotovoltaica és, però, l’element que dona al projecte una dimensió més innovadora des del punt de vista comunitari. La col·locació de plaques solars per a autoconsum compartit permet que l’energia generada a la coberta beneficiï els propietaris. El document tècnic del projecte estima una producció de 21.400 kWh anuals. Més enllà de la dada, la idea de fons és molt potent perquè dibuixa una comunitat de veïns que passa de ser només consumidora
d’energia a generar-ne una part. La coberta deixa de ser un espai desaprofitat i es converteix en un actiu col·lectiu. Aquest canvi de model és especialment important perquè l’autoconsum compartit continua sent una solució amb un gran potencial però encara poc estesa en edificis plurifamiliars consolidats. No és perquè tècnicament sigui inviable, ho és perquè exigeix acord comunitari, gestió administrativa, planificació tècnica i una certa pedagogia. Cal explicar bé què es fa, per què es fa, quins beneficis tindrà i com s’organitzarà. En una comunitat, la part tècnica és imprescindible, però la part social és decisiva. Sense consens, no hi ha projecte. Sense informació clara, no hi ha confiança.
El cas de Prat de la Riba posa damunt la taula un dels grans reptes de la rehabilitació urbana que passa per saber com aconseguir que les comunitats de propietaris deixin de veure les obres només com una molèstia o una despesa i les entenguin com una inversió en qualitat de vida. La resistència és comprensible. Una obra genera incomoditats, exigeix aportacions econòmiques i obliga a prendre decisions compartides. Però també cal posar sobre la balança els costos de no fer res: més consum, més avaries, més pèrdua de valor patrimonial, més incomoditat i més risc que els problemes constructius s’agreugin.
Els beneficis finals d’una rehabilitació d’aquest tipus van molt més enllà de l’estalvi immediat. Segons la proposta tècnica, la intervenció pot comportar un estalvi aproximat del 75% en la factura de calefacció i una revalorització dels habitatges superior al 30% respecte al valor inicial. A això cal afegir-hi la millora del confort interior, la reducció d’humitats i patologies futures, la millora estètica de l’edifici, la disminució d’emissions i l’allargament de la vida útil del patrimoni construït. Per tant, es tracta de fer que l’edifici continuï sent útil, competitiu i confortable durant moltes dècades més.
També hi ha un benefici que sovint queda en segon pla com és la millora de
La nova instal·lació d’aerotèrmica simbolitza el canvi de model energètic de l’edifici, amb una rehabilitació que no es limita a reparar i que actualitza les prestacions de l’immoble per fer-lo més eficient, confortable i preparat per als pròxims anys.
la ciutat. Cada edifici rehabilitat contribueix a una Tarragona més eficient, més cuidada i més habitable. La qualitat urbana no depèn només dels grans projectes públics o de la nova construcció. També es construeix escala a escala, façana a façana, coberta a coberta. Quan una comunitat decideix actuar, no només millora el seu propi immoble, aporta valor al conjunt de l’entorn urbà.
Partint de la base que bona part del parc immobiliari que tindrem d’aquí a trenta anys ja està construït, la rehabilitació no pot ser vista com una opció secundària i esdevé una necessitat estratègica. Les ciutats no es transformaran només amb nous edificis ja que, sobretot, es faran actualitzant els que
ja existeixen. El futur de la sostenibilitat urbana no es jugarà únicament als solars buits, tindrà el seu epicentre en comunitats de propietaris capaces de mirar el seu edifici amb responsabilitat i amb visió de futur.
La rehabilitació de Prat de la Riba és, per això, un exemple especialment valuós. Demostra que és possible coordinar una actuació complexa en un edifici habitat, combinar conservació constructiva i transició energètica, aprofitar línies d’ajut públic i impulsar un sistema d’autoconsum compartit. Però, sobretot, demostra que quan una comunitat entén que cuidar l’edifici és cuidar la vida que hi passa dins, la rehabilitació deixa de ser un problema i es converteix en una oportunitat.
L’arquitecte tècnic Jordi Roig ha tingut un paper clau en tot aquest procés que hem explicat fins ara. Ell ha estat tècnic, gestor i coordinador de tota aquesta intervenció a la comunitat de Prat de la Riba. Per això, amb el repte de saber què ha suposat la intervenció i quins reptes ha hagut d’afrontar, conversem amb ell.
Jordi, quan accedeixes per primera vegada a la comunitat de Prat de la Riba i analitzes l’estat general de l’immoble, quin diagnòstic tècnic inicial en fas?
El diagnòstic és bastant clar: un edifici noble, solvent, ben situat… però energèticament encara empadronat als anys 70/80. És a dir, una construcció que ha envellit amb dignitat, però que consumeix com si l’energia fos barata, infinita i una preocupació d’un altre ministeri. Això passa a moltíssims edificis del nostre entorn: estructures vàlides, però prestacions obsoletes. I aquí hi ha el gran camp de treball de les dècades vinents.
En quin moment i a partir de quines necessitats concretes es comença a plantejar aquest projecte de rehabilitació?
Neix quan una comunitat entén una idea bàsica: esperar no és un pla estratègic.
Hi havia necessitats de conservació, possibilitat de millora energètica i una finestra d’oportunitat amb els Fons Next Generation. Quan coincideixen aquests factors, la pregunta ja no és si actuar, sinó per què no s’ha fet abans.
Com trasllades a una comunitat de propietaris que una rehabilitació integral pot ser més eficient i rendible que una successió d’intervencions puntuals?
Perquè fer petites reparacions eternes és caríssim, només que repartit en terminis i amb menys glamur.
Quan una comunitat actua globalment, aprofita recursos, redueix patologies futures i revalora patrimoni. El que sembla una despesa sovint és una inversió disfressada de factura.
Quines reticències o preocupacions acostumen a aparèixer entre els veïns quan es planteja una actuació d’aquesta envergadura?
Les habituals: diners, molèsties, reunions llargues i algun veí convençut que tot es resol amb una capa de pintura. És normal. Però la realitat és tossuda: els edificis no es mantenen amb optimisme. Quan s’expliquen bé números, fases i beneficis, el debat millora molt.
En un projecte d’aquest tipus, quin ha estat exactament el teu paper professional al llarg de tot el procés?
Fer de tècnic, gestor, coordinador i, puntualment, traductor simultani entre llenguatge constructiu i llenguatge comunitari. A rehabilitació, dirigir una obra no és només revisar execució. És anticipar incidències, ordenar decisions i evitar que vint opinions diferents acabin dirigint la façana.
Per què era especialment important abordar l’edifici des d’una visió global, i no només com una suma d’elements constructius independents?
Perquè un edifici és un organisme, no un trencaclosques. No té sentit millo-
El nou aspecte de l’edifici evidencia com una rehabilitació integral pot millorar tant la imatge urbana com la qualitat de vida dels veïns.
rar façana i ignorar coberta, ni reduir demanda energètica amb sistemes del segle passat. Les solucions parcials sovint només traslladen el problema uns metres més enllà. La bona rehabilitació és sistèmica o acaba sent cosmètica.
En el marc d’aquesta rehabilitació energètica, què aporta l’autoconsum compartit i quin canvi de mirada representa sobre l’ús de les cobertes?
Representa sentit comú aplicat tard, però encara a temps. Tenim milers de cobertes improductives mentre comprem energia cada dia. Convertir teulades en infraestructures energètiques és una línia evident de futur.
Les ciutats del demà no només consumiran energia: també la generaran des dels edificis existents. Des que estem finalitzant aquesta rehabilitació energètica ens han trucat de diverses comunitats per tal demanar informació i ficar en cua per si surten noves línies d’ajuts.
Més enllà de l’execució material de l’obra, quines són les principals dificultats tècniques, administratives o comunitàries que cal superar?
Les tècniques són resolubles. Les administratives, suportables (amb experiència prèvia). Les socials són art pur. Posar d’acord una comunitat de propietaris és una disciplina que enca-
ra no té càtedra universitària, però la mereix.
Des de la teva experiència, fins a quin punt els Fons Next Generation han estat una eina útil per fer viable una intervenció com aquesta?
Sí. El que passa és que no substitueixen el treball. Són una eina excel·lent si hi ha projecte, gestió i rigor. Si es busquen miracles instantanis, la decepció arriba puntual.
De totes les fases del projecte, quina ha estat la part més complexa de gestionar i per què?
La presa de decisions compartides. Cal recordar que una estructura metàl·lica es calcula amb fórmules. Una comunitat, no. Quan hi ha informació clara i lideratge, els acords arriben. En cas contrari, qualsevol ascensor es converteix en fòrum legislatiu.
Quins beneficis concrets aporta aquesta rehabilitació, tant per als propietaris com per a l’entorn urbà?
Menys consum, més confort, menys incidències, millor imatge urbana i més valor patrimonial.
Però hi ha un benefici col·lectiu que sovint oblidem: una ciutat rehabilitada és una ciutat més competitiva, més eficient i més agradable de viure. La qualitat urbana també es construeix escala edifici.
Creus que aquesta experiència pot funcionar com a model reproduïble per a altres comunitats i altres edificis del nostre entorn?
No només és reproduïble. És imprescindible.
La major part del parc immobiliari que tindrem d’aquí a trenta anys ja està construït avui. Per tant, el futur de la sostenibilitat no es decidirà als solars buits, sinó als edificis existents.
La nova construcció és important, però quantitativament minoritària. El gran repte europeu, català i local és rehabilitar massivament el que ja tenim. Si volem ciutats eficients, confortables i descarbonitzades, hem de deixar de mirar només grues noves i començar a mirar més bastides de rehabilitació.
Quin missatge final adreçaries a les comunitats de propietaris que encara dubten sobre si han d’afrontar una rehabilitació d’aquest tipus?
Els edificis antics no són el problema. El problema és tractar-los com si no tinguessin futur.
Ben rehabilitats poden funcionar moltes dècades més, amb gran qualitat i menor impacte ambiental. La millor ciutat no és la que enderroca més. És la que sap actualitzar millor el que ja té.
HELENA PATRÍCIA MARTÍNEZ
MUÑOZ // N. 1.775
És graduada en Arquitectura Tècnica des de l’any 2025. Desenvolupa la seva activitat com a professional liberal, centrada en l’assessorament tècnic, l’elaboració d’informes, certificacions i cèdules, així com en tasques vinculades a la gestió immobiliària.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?
Des de petita m’han atret les obres, i durant el batxillerat en una classe de dibuix tècnic vaig descobrir que tenia facilitat per visualitzar els volums i representar-los, el que em va decidir a estudiar Arquitectura. Inicialment, em vaig decantar per l’Arquitectura superior, però finalment vaig acabar fent ambdues titulacions a la vegada.
Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?
L’arquitectura tècnica m’ha aportat els coneixements per materialitzar els edificis que dissenyava, entendre com es construeixen i com es gestionen els recursos, els terminis i els mitjans necessaris per executar l’obra. Ara com ara, gaudeixo més construint i preparant una obra que dissenyant-la.
Què en destaques més d’aquesta professió?
Destacaria la capacitat de “donar vida” als projectes, de transformar i millorar els espais que habitem diàriament. És una professió que té la capacitat de donar a les construccions noves oportunitats mitjançant la rehabilitació dels edificis existents i que puguin perdurar durant molts anys més.
Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
Considero que és un recurs molt important per als col·legiats. Però el que més destacaria és com el seu personal ens acompanya durant el dia a dia professional, proporcionant-nos suport i assessorament en els dubtes que ens apareixen amb un tracte molt proper.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta? És una carrera molt exigent i que t’ha d’agradar molt per no perdre’s pel camí i abandonar. Però, en canvi, dona la satisfacció de veure com les teves idees es converteixen en espais reals i funcionals. A la vegada que la pots orientar en diferents àmbits i amb moltes sortides professionals.
ALBERT CANALS GALOFRÉ // N. 1.316
Arquitecte Tècnic i Enginyer d’Edificació, actualment es dedica gairebé exclusivament a la rehabilitació d’edificis (incloent-hi la millora de l’eficiència energètica), a més de petits projectes (reformes d’habitatges, piscines...) i altres feines relacionades amb la professió (cèdules d’habitabilitat, certificats d’eficiència energètica i Inspeccions Tècniques d’Edificis).
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?
Des de petit sempre m’havien agradat els jocs de construcció i muntatges, començant pels típics jocs de peces de fusta i posteriorment amb jocs amb peces per encaixar. Quan va arribar el moment d’escollir una carrera, l’Arquitectura Tècnica em va semblar una professió molt completa.
Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?
Significa exercir una professió de servei al ciutadà, amb àmbits d’actuació molt diversos i una gran capacitat d’adaptació. És una de les professions més polivalents que existeixen, ja que ens permet intervenir en moltes fases diferents de la vida d’un edifici. És una professió molt vinculada a la resolució de problemes reals.
Què en destaques més d’aquesta professió?
La seva gran varietat i capacitat d’adaptació en ser una professió molt dinàmica, on difícilment hi ha dos projectes iguals, i això fa que cada feina suposi nous reptes i aprenentatges constants. Crec que és molt gratificant poder veure resultats tangibles de la feina feta i comprovar com una intervenció pot millorar tant l’edifici com la qualitat de vida dels seus usuaris.
Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
Més enllà de la funció institucional, crec que ofereix serveis molt útils en el dia a dia professional, especialment en aspectes de formació, assessorament tècnic i defensa del col·lectiu. També valoro positivament la tasca que fa per donar visibilitat a la professió i per adaptar-se als nous reptes del sector.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica?
És una professió que et permet tocar molts àmbits diferents dins del sector de l’edificació i que aporta una motivació especial pel fet de treballar en projectes reals i veure resultats tangibles de la feina feta. Actualment, hi ha una demanda important de tècnics qualificats dins del sector, fet que converteix la professió en una opció amb bones perspectives laborals.
Quatre arquitectes tècnics comparteixen el seu recorregut professional i expliquen què els va portar a escollir aquesta professió. Parlen dels seus inicis, dels anys d’experiència acumulats i dels reptes que han viscut al llarg de la seva trajectòria. També destaquen els valors que defineixen l’arquitectura tècnica, les satisfaccions que els aporta el dia a dia i els consells que donarien a les noves generacions que es plantegen fer d’aquesta professió el seu futur.
N. 1.506
Arquitecta tècnica especialitzada en l’àmbit de la reforma i la rehabilitació. Actualment, desenvolupa la seva activitat professional en la redacció, realització i execució de projectes, així com en direccions d’execució d’obres i activitats vinculades al sector.
Què et va portar a fer la carrera d’Arquitectura Tècnica? Per què et vas decidir per ella?
Amb un pare delineant, els plànols sempre han estat molt presents a casa, i els meus records d’infantesa estan lligats a llargues estones pintant, dibuixant i construint. Amb el temps, aquell joc es va anar convertint en una realitat.
Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?
Versatilitat, perquè és una professió que ens permet treballar en molts àmbits i en tipologies de feina molt diverses. Podem participar directament en el procés constructiu i de disseny, en l’aplicació normativa o en tasques més administratives. I he de mencionar la branca amb la qual més gaudeixo que és la rehabilitació i l’interiorisme.
I coneixement, perquè gràcies a aquesta versatilitat i a l’experiència a peu d’obra adquirim una visió molt completa de l’edificació.
Què en destaques més, d’aquesta professió?
L’aprenentatge constant dins del procés constructiu. Entendre com es construeix, com es resolen els problemes a l’obra i com interactuen tots els agents que hi intervenen és imprescindible per poder desenvolupar projectes amb èxit.
Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
Crec que la unió fa la força, i que aquest hauria de ser un dels principals objectius del nostre Col·legi: donar servei al col·legiat i ser una entitat que ens doni suport, ens assessori i ens acompanyi en qualsevol àmbit relacionat amb la nostra professió.Destaco especialment la feina que fa el Gabinet Tècnic del Col·legi i, en particular, el Ramon. Gràcies per tots els dubtes resolts i per estar sempre a l’altre costat del telèfon.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica?
Des del primer moment et trobes immers en uns estudis molt pràctics, on aprens moltes de les situacions i coneixements que després et trobaràs en el teu futur professional. Triar Arquitectura Tècnica és apostar per una carrera amb moltes sortides i amb feina assegurada, fins i tot abans d’acabar els estudis.
N. 1.683
Arquitecte tècnic, arquitecte i màster en prevenció de riscos laborals. Ha treballat de manera liberal des dels inicis i compaginant amb temporades com assalariat, tant en el sector privat com en el sector públic. Actualment, té un despatx professional i una empresa constructora.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?
Des de ben petit he estat lligat al món de la construcció. El meu pare tenia una constructora i ell feia de cap d’obra. Per això des de jove em va dur a l’obra perquè sàpigues el que costa estar de peó i d’aquesta manera que m’animés a estudiar. Al final sembla que li va sortir bé.
Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?
Ser arquitecte tècnic m’apassiona, sempre que vaig a algun lloc m’agrada entendre com funciona i el meu cap ja es posa a imaginar com podria fer una intervenció per millorar l’edifici. Sense els coneixements que he adquirit com a arquitecte tècnic no podria fer res més que imaginar i no portar a la pràctica.
Què en destaques més d’aquesta professió?
On realment gaudeixo és a l’obra. M’agrada veure com els projectes es fan realitat i trobar solucions als problemes. Tant és així que moltes vegades m’acabo arremangant la camisa i em fico jo mateix a mostrar com fer les coses. Al final els meus orígens van ser de peó a les obres del meu pare.
Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
El Col·legi és una gran eina, iniciar-te en una professió com la nostra sense el suport d’un col·legi professional és una bogeria. A més estem en un entorn molt canviant i complex, per això és molt necessari una institució que ens pugui ajudar a evolucionar amb la professió.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?
L’Arquitectura Tècnica és una gran professió per a la gent que li agrada la construcció. Pots gaudir realment desenvolupant la teva feina. També hi ha moments difícils, no ho hem d’oblidar, però tenim la sort de què la nostra professió té feina assegurada i en carreres vocacionals no sempre es pot dir això.
Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat
Assessoria jurídica
text / Meritxell Escudé Brú fotos / Avanti Comunicació
La recent sentència del Tribunal Suprem 27/2026, del passat 19 de gener, és especialment rellevant per al col·lectiu d’arquitectes tècnics en l’àmbit de la gestió urbanística i territorial.
Aquesta resolució es pronuncia sobre la reserva d’activitat que el Decret 143/2021, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei d’Ordenació territorial i urbanística sostenible a Extremadura, conté per als llocs de director i de personal tècnic de les Oficines Tècniques Urbanístiques.
Aquestes Oficines Tècniques Urbanístiques es configuren com equips interdisciplinaris que presten assistència als municipis en àmbits clau com l’ordenació, gestió i disciplina urbanística i territorial, l’habitatge, l’accessibilitat o la mobilitat. Les seves funcions inclouen des de la redacció de planejament i gestió urbanística, fins a informes tècnics o
jurídics, representacions gràfiques, assistència a reunions o inspeccions (art. 7).
L’article 4.6 de l’esmentat Decret 143/2021 regula la composició d’aquestes Oficines Tècniques d’Urbanisme, reservant el lloc de director/a per a titulats en Arquitectura o equivalent i el lloc de personal tècnic per a titulats en Arquitectura, Arquitectura Tècnica o Enginyeria de l’Edificació o equivalent.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques va recórrer aquest
precepte en entendre que no es podia excloure d’aquests llocs de treball als enginyers tècnics d’obres públiques, ja que vulnerava el principi de llibertat d’accés i la prohibició de reserva d’activitat o monopoli recollits a la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Si bé el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura va dictar sentència estimant el recurs i anul·lant la reserva d’activitat de l’article 4.6, posteriorment el Tribunal Suprem ha validat aquest precepte.
El Tribunal Suprem reconeix la capacitat dels arquitectes tècnics en l’àmbit
En concret, el Tribunal Suprem considera ajustat a dret que la direcció de les Oficines es reservi a titulats en Arquitectura. A més, i aquest és el punt clau per al nostre col·lectiu, també reconeix explícitament que els llocs de personal tècnic estiguin reservats a professionals amb titulacions d’Arquitectura, Arquitectura Tècnica o Enginyeria de l’Edificació.
El nucli de la sentència se situa en la interpretació del principi de “llibertat d’accés amb idoneïtat” derivat de la normativa estatal i europea en matèria de serveis professionals. Així, el Tribunal Suprem estableix que, si bé ha de prevaldre el principi de llibertat d’accés amb idoneïtat sobre el d’exclusivitat i monopoli competencial (sentències del TS, 19 de gener de 2012, 3 de desembre
de 2010, 24 de març de 2006, entre d’altres) les administracions públiques poden fixar requisits de titulació per a determinats llocs, sempre que aquests estiguin justificats per raons d’interès general, siguin proporcionats, no discriminatoris i siguin congruents amb la formació exigible en termes de capacitat i idoneïtat per a dur a terme aquestes activitats.
En aquest sentit, quan la sentència analitza els llocs de treball integrats en les Oficines Tècniques Urbanístiques d’Extremadura, suposa un clar aval a la capacitació dels arquitectes tècnics per desenvolupar funcions d’alt valor en l’àmbit urbanístic. En particular, el Tribunal Suprem reconeix que la seva formació és adequada i prou per assumir tasques com la redacció de documents de planeja-
ment i gestió urbanística, l’elaboració d’informes tècnics, la realització d’inspeccions i visites tècniques o l’assistència tècnica a administracions locals.
Aquest reconeixement no és menor, ja que valida jurídicament la presència dels arquitectes tècnics en un àmbit on, a vegades, s’havien vist indegudament exclosos per interpretacions restrictives de la normativa.
Per tant, aquesta sentència consolida el paper dels arquitectes tècnics com a agents clau en la gestió urbanística i territorial i contribueix a aclarir pronunciaments judicials anteriors que havien estat interpretats de manera errònia per algunes administracions i corporacions professionals, limitant les competències dels arquitectes tècnics en matèria de disciplina i gestió urbanística. En conseqüència, aquesta doctrina obre la porta a una presència més elevada del col·lectiu en l’àmbit públic i reforça la seguretat jurídica en l’exercici de les seves competències professionals. En definitiva, es tracta d’un pas important cap a un model més equilibrat i basat en la capacitat real dels professionals.
Edificis singulars
text / Òscar Ramírez Dolcet
El Convent de les Arts és un exemple clar d’edifici singular. Per la seva història, pel seu valor patrimonial, per la complexitat de la seva recuperació i per la capacitat d’haver-se reinventat sense perdre identitat, aquest espai ubicat a Alcover ocupa ara aquesta secció de la revista TAG, dedicada precisament a aquelles obres que demostren com l’arquitectura i l’arquitectura tècnica poden transformar el patrimoni en un espai viu, útil i socialment rellevant.
Però tirem enrere en el temps. Situat a l’antic convent de Santa Anna, al vessant de la muntanya del Calvari i als peus dels primers contraforts de les Muntanyes de Prades, l’equipament actual neix d’una intervenció arquitectònica complexa que va permetre recuperar un conjunt conventual molt degradat i transformar-lo en un centre cultural de creació, exhibició i activitat artística.
La història de l’edifici arrenca a finals del segle XVI. La fundació del convent franciscà es va impulsar l’any 1582, a partir d’una iniciativa local que va oferir als frares l’espai ocupat per l’antiga ermita
fotos / J. Figuerola / J. Gavaldà / J. Romera / J. Alonso
de Santa Anna. A inicis del segle XVII el conjunt ja disposava de claustre, sala capitular, llibreria i cel·les, i l’any 1617 es va construir l’església, atribuïda a l’arquitecte aragonès Andreu Bardagí. Durant segles, el convent no va ser només un espai de vida religiosa, sinó també un focus de cultura i formació, amb una biblioteca pròpia i una presència rellevant en la vida d’Alcover.
Amb el pas del temps, però, aquell paper central es va anar diluint. Després de la desamortització i de diversos usos posteriors (hospital de pobres, escola privada i, ja al segle XX, quarter de la Guàrdia Civil), l’edifici va quedar sense activitat a partir de 1973. La manca d’ús, l’abandonament i la falta de recursos per al seu manteniment van provocar una degradació progressiva. A inicis del segle XXI, el convent presentava un estat molt precari, amb murs amenaçats, espais desfigurats, cobertes i forjats compromesos i el risc real que desaparegués un dels conjunts patrimonials més significatius del municipi.
El claustre rehabilitat conserva la successió d’arcs i els murs revestits amb tonalitats terroses, mentre el paviment i el pati central recuperen l’ordre de l’espai conventual.
L’estat de l’antic convent de Santa Anna abans de la rehabilitació convivia amb una vegetació invasiva i estructures compromeses que feien urgent una intervenció de consolidació i recuperació patrimonial.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament d’Alcover va impulsar la redacció d’un Pla Director per aturar el procés de ruïna i definir una estratègia global de recuperació. La intervenció es plantejava com una rehabilitació amb sentit públic que permetés conservar els valors arquitectònics del conjunt i, alhora, donar-li un ús contemporani coherent amb la seva història. L’objectiu era que aquell espai que havia estat religiós, educatiu i cultural tornés a ser un focus de cultura, ara vinculat a les arts escèniques, visuals, musicals
i als processos de creació contemporània.
La primera etapa del Pla Director, desenvolupada entre els anys 2010 i 2011, es va centrar en les obres d’urgència, consolidació i rehabilitació estructural del conjunt. L’edifici conservava encara el seu volum general, la traça dels forjats i les cobertes, fet que permetia abordar-ne la recuperació sense renunciar als seus valors patrimonials. Posteriorment, a partir de 2012, es va iniciar la segona etapa, centrada en la rehabilitació funcional de l’antiga església
conventual per convertir-la en una sala polivalent per a activitats artístiques obertes al públic. Aquesta fase, executada entre juliol de 2012 i abril de 2014, va comptar amb finançament de l’1% Cultural del Ministerio de Fomento i de l’Ajuntament d’Alcover, amb un pressupost de 2.185.000 euros.
El resultat és l’actual Convent de les Arts, inaugurat el juny de 2014 i concebut com un equipament cultural singular. L’antiga església s’ha convertit en auditori, amb capacitat per a 274 espectadors asseguts i amb unes condicions que permeten acollir concerts, teatre, dansa, circ, cinema, conferències i altres esdeveniments culturals o socials. El claustre manté la seva funció distributiva original, però també actua com a espai de trobada, d’intercanvi i d’exhibició artística. L’equipament disposa igualment d’un taller de 37 m² per a pràctiques musicals, interpretatives, de moviment o arts visuals; camerinos de suport a l’auditori, i allotjament per
Diversos espais de l’antic convent abans de la intervenció, quan el conjunt presentava un estat de degradació molt avançat i requeria una actuació integral de consolidació i recuperació.
a artistes, amb capacitat per a dotze persones, pensat per facilitar residències creatives i estades temporals de treball.
La rehabilitació va ser impulsada per un equip tècnic format pels arquitectes Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà i Jordi Romera, i pels arquitectes tècnics Joan Batet i Joan Alonso. En aquest context, cal destacar especialment la feina de Joan Alonso, arquitecte tècnic, que va assumir la direcció d’execució de l’obra i que també va formar part de l’equip redactor del Pla Director i dels projectes executius previs. La seva in-
tervenció exemplifica el paper essencial de l’Arquitectura Tècnica en actuacions patrimonials d’alta complexitat, una tasca que possibilita garantir la correcta materialització del projecte, controlar els processos constructius, coordinar solucions tècniques i fer possible que el respecte per l’edifici històric fos compatible amb les exigències funcionals d’un equipament cultural contemporani.
Amb ell, amb el Joan Alonso, conversem tot seguit al voltant d’aquesta obra i tot el seu procés.
Quan vau rebre l’encàrrec d’intervenir a l’antic convent de Santa Anna, quin estat presentava l’edifici i quines van ser les primeres impressions des del punt de vista tècnic?
Davant el risc de desaparició d’un edifici que es trobava en un estat de conservació molt avançat de degradació, pràcticament ruïnós, l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover va impulsar els primers estudis de diagnosi i valoració de l’estat del conjunt conventual, encarregats al nostre despatx professional.
Aquests treballs van permetre plantejar la redacció d’un Pla Director destinat a determinar l’estat real del conjunt, establir criteris d’intervenció, definir les possibles fases d’actuació i elaborar una estimació econòmica de la seva recuperació.
L’objectiu principal era preservar aquest edifici històric i recuperar-lo per a usos culturals, donant continuïtat a una de les funcions que havia tingut des de la seva fundació:
ser un focus de cultura i un element d’identitat col·lectiva per al municipi. Malgrat el grau de deteriorament del conjunt, vam considerar que encara es conservaven prou vestigis arquitectònics i elements patrimonials d’interès per justificar-ne la recuperació. La consolidació de les restes existents i la posada en valor del claustre, de l’antiga església i de les dependències conventuals permetien plantejar una nova etapa de vida per a l’edifici.
La seva ubicació privilegiada i el compromís compartit amb l’Ajuntament ens van animar a iniciar un
procés complex però il·lusionant de recuperació patrimonial.
El convent havia patit dècades de manca d’ús i de degradació progressiva. Quins eren els elements més delicats o més urgents que calia consolidar per evitar que el conjunt continués deteriorant-se?
Les primeres actuacions es van centrar en l’estabilització estructural de cobertes, forjats i murs de càrrega, així com en la recuperació de les façanes i el sanejament exterior del conjunt. També va ser necessari resoldre la problemàtica de les aigües pluvials, conduint-les fora de l’àmbit
edificat, ja que la topografia en pendent afavoria la infiltració i accelerava els processos de degradació.
El projecte es va desenvolupar a partir d’un Pla Director i en diferents etapes. Ens pot explicar quines fases principals va tenir l’obra i quin paper va tenir cadascuna en la recuperació final de l’edifici?
La primera etapa, executada entre els anys 2010 i 2011, va consistir en la consolidació estructural del conjunt conventual i de l’antiga església, de la qual només es conservaven parcialment els murs perimetrals.
Les actuacions van incloure reforços estructurals, la construcció de nous forjats, la recuperació de les cobertes seguint la volumetria original i la incorporació de nous nuclis de comunicació vertical per adaptar l’edifici al programa funcional previst al Pla Director.
Paral·lelament, es van dur a terme treballs arqueològics, geològics i paleontològics que van permetre
A l’esquerra: La nau de l’església amb la coberta ja rehabilitada. A la dreta, imatge dels panells acústics instal·lats al sostre de la nau.
obtenir informació rellevant sobre el subsol i sobre l’evolució històrica del conjunt, dades que van resultar determinants per a la definició de les fases posteriors.
Entre els anys 2012 i 2014 es va desenvolupar una segona etapa centrada en la rehabilitació de l’antiga església com a sala polivalent destinada a activitats artístiques i culturals. També es va intervenir en el claustre i en diverses dependències de la planta baixa que donen servei al nou equipament, com ara vestidors, lavabos, magatzems i espais auxiliars.
Finalment, entre els anys 2020 i 2021 es va executar una tercera fase destinada a crear una residència estable per a artistes, ja prevista en el Pla Director. Aquesta actuació va permetre rehabilitar una de les ales de la planta primera, ocupant espais que històricament havien estat destinats a les cel·les dels monjos.
La residència disposa d’una capacitat per a dotze persones i incorpora dormitoris, cuina i espais comuns, afavorint estades temporals d’artistes vinculades a processos de creació i producció cultural.
Durant totes aquestes fases, la direcció de l’execució de l’obra va tenir un paper fonamental en el seguiment dels treballs de consolidació i rehabilitació, vetllant per la correcta aplicació dels criteris patrimonials definits al Pla Director, el control de qualitat dels materials i sistemes constructius emprats i la coordinació entre els diferents equips tècnics que van intervenir en una actuació especialment complexa des del punt de vista constructiu.
La primera etapa es va centrar en la consolidació i rehabilitació estructural del conjunt conventual. Quines actuacions concretes es van
dur a terme en aquesta fase i quins criteris es van seguir per respectar els valors patrimonials de l’immoble?
La redacció del Pla Director va comportar un estudi exhaustiu dels sistemes constructius originals, així com l’anàlisi de carreus, morters, estucs i pintures murals. Aquests treballs ens van permetre conèixer els materials emprats en les diferents fases constructives de l’edifici i establir criteris d’intervenció coherents amb els seus valors patrimonials.
La voluntat era preservar el caràcter conventual del conjunt i mantenir-ne l’esperit franciscà. Sempre que va ser possible es van emprar materials compatibles amb la pree-
La feina de Joan Alonso exemplifica el paper essencial de l’arquitectura tècnica en actuacions patrimonials
l’esquerra, vista
la
i
xistència, introduint nous elements únicament quan ho exigien les normatives vigents o les necessitats funcionals derivades dels nous usos.
D’acord amb aquests criteris, en la fase de consolidació estructural es va optar per utilitzar fàbrica ceràmica vista en les reconstruccions de murs interiors i de façana. Aquesta solució permet identificar amb claredat els límits entre la construcció original i les parts recuperades, facilitant la lectura històrica de l’edifici.
Pel que fa a les estructures horitzontals i a les cobertes, es va optar principalment per la utilització de fusta laminada, un material que ofereix excel·lents prestacions estructurals i que, alhora, manté una adequada coherència formal amb l’arquitectura original.
En la segona etapa, l’antiga església conventual es va reconvertir en una sala polivalent per a activitats
de l’antiga
culturals. Quins reptes va plantejar adaptar un espai religiós, amb una arquitectura tan marcada, a nous usos com concerts, exposicions, conferències, dansa o teatre?
Els estudis previs van posar de manifest diverses singularitats que condicionaven la intervenció. L’església se situa parcialment sobre roca natural i presenta un subsol amb una elevada humitat derivada de les escorrenties procedents de la muntanya. A més, sota la nau i les capelles laterals es localitzen diverses criptes funeràries que calia preservar.
També es conservaven restes d’elements decoratius originals, com motllures, cornises i els arrencaments de les antigues voltes que configuraven l’espai interior de l’església renaixentista.
El principal repte consistia a compatibilitzar la recuperació de la percepció espacial i patrimonial de l’antiga església amb la incorporació dels
requisits tècnics necessaris per convertir-la en una sala polivalent contemporània, dotada dels equipaments escènics, acústics i tecnològics propis d’un centre cultural del segle XXI.
En una obra d’aquestes característiques, on conviuen patrimoni, estructura antiga i noves necessitats funcionals, quines van ser les principals dificultats tècniques o constructives que vau haver de resoldre?
Els elements decoratius conservats es van restaurar sempre que el seu estat ho va permetre. En aquells trams on s’havien perdut completament, es van reproduir fragments puntuals amb l’objectiu de facilitar la comprensió de l’ordre arquitectònic original sense caure en reconstruccions mimètiques ni generar falsos històrics.
En aquest sentit, cal destacar la gran tasca desenvolupada per l’equip de restauració.
Secció longitudinal amb la proposta del projecte de rehabilitació de l’espai.
No obstant això, un dels reptes més importants va ser la integració de les instal·lacions contemporànies sense alterar la lectura arquitectònica de l’espai. La climatització, la protecció contra incendis, la il·luminació i les instal·lacions audiovisuals havien de quedar perfectament integrades sense comprometre els valors patrimonials de l’edifici.
Des de la direcció de l’execució vam haver de fer un seguiment molt acurat de totes aquestes intervencions, ja que qualsevol actuació sobre l’edifici existent requeria una anàlisi prèvia detallada. Sovint era necessari adaptar les solucions inicialment previstes a la realitat constructiva que anàvem descobrint durant l’obra, mantenint sempre l’equilibri entre la conservació patrimonial, la seguretat estructural i les noves exigències funcionals.
En rehabilitació patrimonial, la direcció de l’execució no consisteix únicament a controlar l’obra; consisteix sobretot a interpretar l’edifici.
Cada mur, cada forjat i cada descoberta durant els treballs aporta informació que condiciona les decisions posteriors.
Fins a quin punt la direcció de l’obra va haver de trobar un equilibri entre
conservar la memòria del convent i incorporar les exigències actuals d’accessibilitat, seguretat, confort i ús públic?
Aquest equilibri va ser una de les qüestions centrals del projecte.
La nova plaça d’accés davant de l’antiga església es va concebre com un atri exterior que resol la forta topografia existent i, al mateix temps, integra un espai soterrat destinat a les instal·lacions generals de l’equipament. Aquesta solució va permetre evitar l’ocupació dels espais històrics amb maquinària i instal·lacions de gran volum.
Des d’aquest espai tècnic, les instal·lacions es distribueixen mitjançant canalitzacions soterrades que accedeixen a l’interior de l’església sense afectar els elements patrimonials existents. Això va permetre incorporar sistemes de climatització, il·luminació, sonorització i protecció contra incendis de manera pràcticament invisible per a l’usuari.
També es va crear una estructura auxiliar sobre l’escenari que permet allotjar l’equipament escènic, les installacions i els sistemes de seguretat necessaris per al funcionament de la sala. La recuperació de l’antic cor de l’església va permetre, a més, res-
tituir un element significatiu de la configuració històrica de l’espai i habilitar una zona de control tècnic per a les activitats culturals.
Finalment, la incorporació de butaques retràctils proporciona una gran flexibilitat d’ús, cosa que permet transformar ràpidament la sala segons les necessitats de cada activitat.
Vist amb perspectiva, què creus que ha suposat per a Alcover, i també per al Camp de Tarragona, recuperar l’antic convent de Santa Anna i convertir-lo en el Convent de les Arts?
Des dels seus orígens, al segle XVI, el convent de Santa Anna ha estat un espai de referència per a la vila d’Alcover. La seva recuperació com a equipament cultural ha permès preservar un element patrimonial de primer ordre i, al mateix temps, dotar el municipi d’un centre de creació artística amb projecció nacional i internacional.
Des de la direcció de l’execució de l’obra hem tingut el privilegi d’acompanyar tot aquest procés de transformació, comprovant com la recuperació del patrimoni pot convertir-se en un motor cultural, social i econòmic per al territori.
Vista des de la plaça, que dona accés a l’antic convent de Santa Anna, avui Convent de les Arts d’Alcover, culminada aquesta rehabilitació que va convertir un edifici degradat en un espai cultural viu.
Espai Tècnic
L’accés a un habitatge és una de les decisions més rellevants que pren una persona al llarg de la seva vida. Comprar o llogar no és només escollir un immoble: és assumir una obligació econòmica important, condicionar l’estabilitat familiar i decidir en quin espai es desenvoluparà la vida quotidiana durant anys. Per això, la informació que rep la persona interessada abans de signar el contracte no pot ser accessòria ni merament comercial. Ha de ser suficient, clara, documentada i comprensible.
En els darrers anys, el legislador ha avançat de manera significativa en l’àmbit hipotecari. La normativa europea i estatal ha consolidat instruments com la Fitxa Europea d’Informació Normalitzada, coneguda com a FEIN, que obliga a facilitar al consumidor informació detallada abans de contractar un préstec hipotecari. Aquesta evolució respon a una lliçó prou evident després de la crisi financera de 2007: no és acceptable que una persona assumeixi compromisos econòmics complexos sense
entendre’n prèviament les condicions essencials.
Ara bé, aquesta mateixa exigència no s’ha desenvolupat amb la mateixa intensitat respecte de l’objecte principal de l’operació: l’habitatge. És a dir, el comprador pot rebre informació detallada sobre la hipoteca, els interessos, les quotes, els terminis i les condicions financeres, però sovint no disposa d’una informació tècnica realment completa sobre l’estat de l’immoble que adquirirà. La paradoxa és clara: s’explica amb detall el préstec, però no sempre s’explica prou bé l’habitatge que justifica aquest préstec.
La normativa actual ja preveu determinades obligacions d’informació en matèria d’habitatge. El Reial decret 515/1989 regula la protecció dels consumidors pel que fa a la informació que cal subministrar en la compravenda i arrendament d’habitatges. Més recentment, l’article 31 de la Llei 12/2023, pel dret a l’habitatge, reconeix el dret de les persones interessades a conèixer, abans de formalitzar el contracte o d’entre-
gar quantitats a compte, un conjunt de dades mínimes sobre l’operació i l’immoble.
Aquestes dades inclouen la identificació del venedor o arrendador, les condicions econòmiques, la superfície útil i construïda, l’antiguitat de l’edifici, les reformes realitzades, els serveis i instal·lacions disponibles, el certificat d’eficiència energètica, les condicions d’accessibilitat, l’estat d’ocupació, la informació registral,
Posar documents sobre la taula no equival a informar bé
les càrregues, el règim de protecció pública si escau i les possibles limitacions derivades de la protecció arquitectònica o patrimonial. També hi ha experiències autonòmiques rellevants, com el Document d’Informació Abreujat a Andalusia o les obligacions previstes a Catalunya en matèria d’habitatge i contractació.
Tot i això, el sistema continua presentant mancances importants. En molts casos, la normativa estableix que determinada informació ha d’estar “a disposició” del consumidor, però això no garanteix que sigui lliurada de manera activa, ordenada
i entenedora. Tampoc assegura que la persona interessada comprengui realment el contingut tècnic, jurídic o econòmic de la documentació que se li facilita. Posar documents sobre la taula no equival a informar bé. De vegades només equival a cobrir l’expedient, que és una pràctica molt antiga i molt poc transformadora.
Aquesta situació genera una asimetria informativa evident. El comprador o arrendatari acostuma a trobar-se en una posició més feble que el venedor, l’arrendador o els professionals que intervenen en l’operació. Aquesta desigualtat és especialment
intensa quan parlem d’informació tècnica: estat de conservació, patologies constructives, instal·lacions, accessibilitat, eficiència energètica, riscos ambientals, deficiències de l’edifici, afectacions urbanístiques o possibles derrames comunitàries.
En moltes operacions immobiliàries, la informació que rep la persona interessada es limita a una descripció comercial, fotografies, superfície declarada, preu, ubicació i certificat energètic. Però això no equival a conèixer l’estat real de l’immoble. Una humitat recurrent, una esquerda significativa, una instal·lació elèctrica obsoleta, una coberta amb filtracions, una façana pendent de rehabilitació o una inspecció tècnica desfavorable poden tenir conseqüències econòmiques molt importants. I, malgrat això, sovint aquestes qüestions no apareixen explicades de forma clara abans de signar.
També cal tenir present que la intermediació immobiliària és una activitat liberalitzada. Això significa que no sempre es pot pressuposar que l’agent que intervé en l’opera-
ció tingui prou formació per valorar o explicar adequadament qüestions tècniques complexes. L’agent immobiliari pot desenvolupar una funció rellevant en la comercialització, la negociació i l’acompanyament de l’operació, però no hauria d’assumir, per pura inèrcia del mercat, funcions que corresponen a professionals tècnics competents. Pretendre el contrari és còmode, però poc seriós.
Per aquest motiu, resulta convenient plantejar la creació d’una Fitxa Tècnica Estandarditzada de l’Habitatge, que podria identificar-se com a FTE. Aquesta fitxa seria un document tècnic, elaborat per professionals competents, que recolliria de manera clara, ordenada i comprensible la informació essencial sobre l’estat físic, funcional i documental de l’immoble abans de la compravenda o l’arrendament.
La FTE no hauria de substituir documents ja existents com la Cèdula d’Habitabilitat, el Certificat d’Eficiència Energètica, la Inspecció Tècnica de l’Edifici, l’Informe d’Avaluació de l’Edifici o el Llibre de l’Edifici. La seva funció seria diferent: integrar, resumir i explicar aquesta documentació en un format útil per al consumidor. Quan aquests documents no
existissin, la fitxa també ho hauria de fer constar expressament, perquè la manca de documentació també és informació rellevant. En el parc edificat existent, on no sempre hi ha una traçabilitat tècnica completa, aquesta constatació pot ser tan important com qualsevol certificat.
Aquesta fitxa podria formar part d’un instrument més ampli: una Fitxa Estandarditzada d’Informació Precontractual de l’Habitatge, que reunís informació tècnica, jurídica i econòmica. Dins d’aquesta fitxa global, la FTE constituiria el bloc tècnic, elaborat o supervisat per arquitectes tècnics, arquitectes o altres professionals amb competència suficient. La idea no és generar paper per generar paper, sinó ordenar la informació que realment condiciona la decisió d’accedir a un habitatge.
El contingut mínim de la FTE hauria d’incloure, en primer lloc, la identificació de l’immoble: adreça, referència cadastral, dades bàsiques de l’edifici, ús, règim de propietat, data de visita, abast de la inspecció i limitacions. Aquest últim punt és fonamental. No és el mateix una inspecció visual que una intervenció amb proves, assajos o rases. Cal explicar què s’ha revisat i què no s’ha pogut comprovar. La transparència també
consisteix a no prometre més del que tècnicament s’ha verificat.
En segon lloc, la fitxa hauria de recollir les superfícies, diferenciant superfície útil, construïda, privativa i part proporcional d’elements comuns quan es tracti d’edificis en règim de propietat horitzontal. També seria convenient advertir possibles discrepàncies entre cadastre, registre, plànols, certificats i realitat física observada. La superfície és una dada bàsica, però sovint és una font de confusió, i la confusió, casualment, gairebé mai afavoreix el comprador.
En tercer lloc, caldria incorporar l’antiguitat de l’edifici i les principals reformes o actuacions conegudes. Aquesta informació permet entendre millor l’estat dels sistemes constructius i de les instal·lacions, així com valorar si determinats elements poden estar propers al final de la seva vida útil. No és el mateix un habitatge recent que un edifici amb dècades d’ús, reformes parcials i manteniments irregulars.
Un altre apartat essencial seria la descripció tècnica bàsica de l’edifici i de l’habitatge: sistema estructural aparent, façanes, cobertes, tancaments, particions interiors, elements comuns i sistemes principals. Quan existeixi Llibre de l’Edifici, Inspecció
Tècnica de l’Edifici o Informe d’Avaluació de l’Edifici, la fitxa hauria d’indicar-ho i resumir-ne les conclusions principals. Quan no existeixin, també s’hauria de fer constar.
La FTE hauria d’incloure igualment una valoració de l’estat de conservació observable. En aquest apartat s’identificarien patologies com humitats, filtracions, fissures, esquerdes, condensacions, deformacions, degradació de materials o altres lesions visibles. Aquestes observacions haurien d’anar acompanyades d’una classificació de gravetat i d’una recomanació d’actuació: seguiment, manteniment, reparació, inspecció específica
o intervenció urgent. L’objectiu no és alarmar, sinó evitar que problemes previs es descobreixin quan ja només queda discutir responsabilitats. Les instal·lacions també haurien de tenir un apartat propi. Electricitat, fontaneria, sanejament, gas, climatització, ventilació, telecomunicacions i aigua calenta sanitària són elements que condicionen directament l’ús de l’habitatge. No es tractaria necessàriament de certificar-ne el compliment normatiu complet en tots els casos, sinó d’indicar-ne l’estat aparent, l’antiguitat estimada, la documentació disponible i les possibles mancances detectades.
La fitxa també hauria d’analitzar les condicions d’accessibilitat i ús funcional: existència d’ascensor, barreres arquitectòniques, escales, itineraris d’accés, amplades de pas i altres aspectes que puguin limitar l’ús de l’habitatge. Aquesta informació és especialment important per a persones grans, persones amb mobilitat reduïda o famílies que necessiten preveure l’evolució futura de les seves necessitats.
Pel que fa a l’eficiència energètica, la FTE hauria d’incorporar la qualificació del certificat corresponent, però també explicar de manera comprensible què implica. La lletra
energètica és una dada útil, però pot resultar insuficient si no es contextualitza. La fitxa podria advertir incoherències evidents entre el certificat i l’estat observat de l’habitatge, així com identificar possibles millores de manera orientativa.
Altres aspectes rellevants serien els riscos que puguin afectar la salut, la seguretat o el valor de l’immoble: inundabilitat, presència potencial de radó, materials perillosos, problemes de ventilació, qualitat de l’aire interior o altres condicionants ambientals. També caldria incorporar, quan fos necessari, informació sobre protecció patrimonial, limitacions urbanístiques,
règim d’habitatge protegit i possibles condicionants administratius.
La implantació d’una FTE aportaria diversos beneficis. En primer lloc, reforçaria la protecció del consumidor, que podria prendre una decisió amb més informació i menys incertesa. En segon lloc, milloraria la transparència del mercat immobiliari, evitant que la informació tècnica quedés amagada darrere de descripcions comercials imprecises. En tercer lloc, ajudaria a delimitar millor les responsabilitats dels diferents agents que intervenen en l’operació.
Aquest últim punt és especialment rellevant. Quan apareix un defecte
després de la compra o del lloguer, sovint és difícil determinar qui havia d’informar, qui havia de comprovar i qui ha de respondre. Una fitxa tècnica elaborada per un professional identificat permetria donar més traçabilitat a la informació i reduir conflictes posteriors. També protegiria els professionals que actuen correctament, perquè deixaria constància de l’abast real de la seva intervenció.
La FTE reforçaria igualment el paper dels arquitectes tècnics i altres professionals competents en el procés immobiliari. La seva intervenció no hauria de limitar-se a l’obra, la rehabilitació o el litigi posterior,
sinó que pot ser decisiva en la fase prèvia a la contractació. És precisament abans de signar quan la informació tècnica té més capacitat preventiva.
En definitiva, el dret a un habitatge digne i adequat no pot quedar reduït a una declaració formal. Perquè sigui efectiu, la persona que compra o lloga ha de poder conèixer l’estat real de l’immoble. No n’hi ha prou amb saber el preu, la superfície i la lletra del certificat energètic. Cal entendre si aquell habitatge és segur, habita-
ble, accessible, eficient, mantenible i coherent amb les expectatives generades.
La Fitxa Tècnica Estandarditzada no resoldrà tots els problemes del mercat immobiliari. No eliminarà les males pràctiques ni convertirà cada operació en un exercici exemplar de transparència. Però sí que pot reduir l’opacitat, ordenar la informació i donar al consumidor una eina útil per decidir abans de signar.
Comprar o llogar un habitatge sense informació tècnica suficient és
assumir un risc que sovint només es descobreix massa tard. Incorporar una FTE en la fase precontractual no és, per tant, una càrrega burocràtica innecessària, sinó una mesura raonable de protecció, transparència i seguretat jurídica. Si el sistema ja exigeix informació detallada per contractar una hipoteca, sembla bastant lògic exigir també una informació tècnica clara sobre l’habitatge que es compra o es lloga.
EDIFICACIÓ INDUSTRIALITZADA
Reportatge
El COATT apropa l’arquitectura tècnica als instituts amb el Gran Concurs del Formigó que combina talent jove i futur professional.
Foto dels guanyadors, amb l’alumnat, el professorat i membres del COATT, el dia del lliurament del premi a l’Institut Tarragona.
Tot i que és un material dur, el formigó pot ser l’excusa perfecta per entrar de manera suau als instituts i explicar la professió de l’Arquitecte Tècnic als alumnes, tot demostrant que darrere de cada edifici hi ha decisions tècniques que afecten la seguretat, la qualitat i la vida quotidiana de les persones.
Aquest és l’esperit del Gran Concurs del Formigó que ha tornat a posar a prova la capacitat tècnica i el treball en equip dels estudiants que en un temps breu hauran de decidir el seu
L’Institut Tarragona representarà la demarcació en un concurs
estatal que vol acostar la construcció i l’arquitectura tècnica als joves
Els alumnes de l’Institut Jaume Huguet de Valls, mostren satisfets el trofeu que els acredita en la segona posició del concurs.
futur acadèmic i laboral. La iniciativa, impulsada a les comarques de Tarragona pel Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona, COATT, és una competició escolar però, sobretot, acaba sent una porta d’entrada a una professió imprescindible, amb una elevada inserció laboral i amb un paper cada vegada més necessari en la construcció, la rehabilitació i la transformació sostenible dels edificis.
relleu generacional i professionals tècnics qualificats
En l’edició d’enguany del Gran Concurs del Formigó, l’Institut Tarragona s’ha proclamat guanyador de la fase provincial i representarà la demarcació a la final estatal, prevista per a la propera tardor. El lliurament del premi es va celebrar el passat 19 de maig al mateix centre educatiu, amb la presència dels 33 alumnes participants, el professorat que els ha acompanyat durant el procés i el president del COATT, Francesc Xavier Llorens. El reconeixement converteix l’Institut Tarragona en l’ambaixador tarragoní d’un concurs que enguany ha tingut una dimensió molt notable perquè s’ha celebrat simultàniament a 33 províncies, amb la participació de 987 centres educatius i 8.483 alumnes de tot l’Estat. La proposta plantejada als estudiants era aparentment senzilla, però tècnicament exigent perquè havien d’elaborar una proveta de formigó capaç de resistir la màxima càrrega possible. A partir dels materials facilitats pel COATT, els alumnes havien de dosificar, barrejar, preparar i curar el formigó seguint un procés que reprodueix, a petita escala, els crite-
ris que s’apliquen en una obra real. D’aquesta manera, conceptes que sovint poden semblar abstractes dins l’aula, com la relació aigua-ciment, la resistència dels materials, el curat o el control de qualitat, es convertien en una experiència pràctica i competitiva.
El moment decisiu va arribar amb els assajos de trencament de les provetes, realitzats en un laboratori professional mitjançant premses hidràuliques. Aquestes van determinar que el primer premi havia de ser per a l’Institut Tarragona, amb el grup de 1r de Batxillerat Tecnològic conegut com “Els Compactes”. El segon lloc va ser per a l’Institut Jaume Huguet de Valls, amb el grup “Batec pel formigó”, i el tercer classificat va ser l’Institut Els Pallaresos, amb el grup “La unió fa la força”.
En total, 15 instituts de les comarques de Tarragona han pres part en aquesta edició provincial, fet que demostra que hi ha espai per treballar la cultura tècnica des de l’ensenyament secundari i que la construcció pot ser explicada des d’una perspectiva moderna, científica i socialment re-
llevant a través d’una professió com l’Arquitectura Tècnica.
Aquest és, precisament, un dels grans objectius del COATT, el de donar a conèixer la professió d’Arquitecte Tècnic abans que els estudiants hagin de decidir el seu itinerari universitari o professional. El desconeixement de la professió és una de les preocupacions que el Col·legi ha volgut afrontar amb aquest projecte. Molts joves que opten per batxillerats tecnològics o cicles formatius vinculats a l’edificació tenen interès per la tècnica, els materials, la innovació o la gestió de projectes, però sovint no disposen d’una imatge prou clara de què fa realment un Arquitecte Tècnic, quines sortides té la professió o quin paper ocupa dins del procés constructiu.
I aquest desconeixement arriba en un moment especialment sensible per al sector. Els col·legis professionals alerten des de fa anys d’una davallada de titulats i de professionals disponibles, en un context en què la construcció, la rehabilitació, l’eficiència energètica, la seguretat a l’obra i la transformació sostenible dels edificis necessiten perfils tècnics qualificats. L’Arquitectura Tècnica és avui una professió amb una elevada inserció laboral, amb demanda real i amb un paper imprescindible en qualsevol obra que es vulgui executar amb garanties. En molts casos, els titulats troben feina molt ràpidament en acabar els estudis, precisament perquè el mercat necessita professionals formats, solvents i capaços d’assumir responsabilitats tècniques.
El concurs, per tant, té una dimensió pedagògica, però també estratè-
L’Institut Tarragona ha obtingut un doble reconeixement en aquesta edició. A banda del primer premi en la fase provincial del concurs, tres alumnes del centre, Sami Gonzalez,
gica. No es tracta només d’organitzar una activitat atractiva per als instituts, sinó d’obrir una finestra cap a una professió que pot oferir futur als joves i que, alhora, és necessària per al conjunt de la societat.
En el discurs de lliurament de premis, realitzat a l’Institut Tarragona, el president del COATT, Francesc Xavier Llorens, va voler posar l’accent en aquesta mirada àmplia sobre la professió. L’arquitectura tècnica, va recordar, és una professió que permet “tocar de peus a terra”, perquè construeix edificis essencials per a la vida de les persones i per a la societat. També és una professió lligada a la innovació, a les noves tecnologies, a la digitalització i a la incorporació progressiva de la intel·ligència artificial als processos de treball. Però alhora, deia Llorens, “és una professió amb una dimensió
humana molt clara, perquè adaptar els espais a les necessitats de les persones i avançar cap a una construcció més sostenible són reptes que demanen sensibilitat, criteri i responsabilitat”.
Aquesta combinació entre tècnica i impacte social és una de les idees que el concurs permet transmetre amb més força. Quan un alumne prepara una proveta de formigó, calcula proporcions, observa el comportament del material i espera el resultat de l’assaig, està entrant en contacte amb una petita part del món real de l’edificació. Però també està entenent que les decisions tècniques tenen conseqüències. La resistència d’un material, la qualitat d’una execució o el rigor d’un control no són detalls secundaris: són factors que determinen la seguretat, la durabilitat i la confiança en allò que es construeix.
Emilio Hernández i Marc Ferré, han estat guardonats amb el premi a la creativitat. Aquesta categoria, vinculada a la comunicació i a les xarxes socials, buscava premiar la capacitat dels estudiants d’explicar l’arquitectura tècnica d’una manera atractiva i propera. El resultat reforça una idea important, que el sector no només necessita bons tècnics, sinó també
professionals capaços de comunicar, divulgar i fer comprensible la importància de la seva feina.
Com a premi, els alumnes de l’Institut Tarragona han rebut una aportació econòmica per al centre i gaudiran d’una jornada especial amb visita a la fàbrica CEMEX de Vila-seca, dinar de celebració i una visita a Ferrari Land. Però probablement el premi més rellevant és menys immediat i més important perquè passa per haver viscut una experiència que pot ajudar-los a orientar el seu futur. Per a alguns alumnes, el concurs haurà estat només una activitat diferent dins del curs. Per a d’altres, potser haurà estat el primer contacte real amb una professió que fins ara no tenien al radar.
El Gran Concurs del Formigó demostra que la vocació tècnica també es pot despertar des de l’experiència. No sempre n’hi ha prou amb explicar una professió; de vegades cal fer-la viure, tocar-ne els materials, entendre’n els processos i comprovar-ne els resultats. Aquesta és la virtut d’una iniciativa que con-
verteix el formigó en una eina educativa i que utilitza la competició com a excusa per parlar de ciència, construcció, responsabilitat i futur. Ara, tot just quan el sector necessita relleu generacional, activitats com aquesta són especialment valuoses i apropar l’Arquitectura Tècnica als instituts és una manera d’ampliar horitzons als estudiants, però també de reforçar una professió imprescindible. La construcció dels pròxims anys haurà de donar resposta a reptes complexos com ara rehabilitar el parc edificat, millorar l’eficiència energètica, reduir l’impacte ambiental, garantir l’accessibilitat, incorporar noves tecnologies i mantenir els estàndards de segu-
retat i qualitat. Tot això requerirà arquitectes tècnics preparats, compromesos i capaços de treballar en equip.
Potser per això, el triomf de l’Institut Tarragona, el bon paper de l’Institut Jaume Huguet de Valls i de l’Institut Els Pallaresos, sumat a la participació dels 15 centres de la demarcació tenen un valor que va més enllà del resultat final. Al final són la prova que la professió pot sortir dels despatxos, dels col·legis professionals i de les obres per entrar a les aules i despertar interès. Només queda esperar que el missatge de fons del Gran Concurs del Formigó agafi consistència, tanta o més com el propi material.
8,93 punts
SOM LA PRIMERA ENTITAT FINANCERA EN QUALITAT DE SERVEI EL 2025
LA QUALITAT DE SERVEI Liderant