Inger Carmen Temporada d'Ă’pera i Ballet
Producció Compañía Nacional de Danza
JUNY 2017 Dissabte 10 20 hores Diumenge 11 19 hores
Durada aproximada Acte I: 50 minuts Pausa: 20 minuts Acte II: 30 minuts
Inger
Estrena absoluta per la Compañía Nacional de Danza en el Teatro de la Zarzuela de Madrid el 9 de abril de 2015
Compañía Nacional de Danza
Coreografia de Johan Inger
Director: José Carlos Martínez
Carmen
Temporada d'Òpera i Ballet
ASSISTENT DE COREOGRAFIA
Urtzi Aranburu MÚSICA
Georges Bizet i Rodion Shchedrin MÚSICA ADDICIONAL ORIGINAL
Marc Álvarez EDITOR ORIGINAL D E L’O B R A M U S I C A L CARMEN SUITE, B I Z E T-S H C H E D R I N
Musikverlag Hans Sikorski, Hamburgo
Repartiment
Fitxa artística
COREOGRAFIA
Johan Inger
CARMEN
Sara Fernández DON JOSÉ
Antonio de Rosa NIÑO
YaeGee Park ESCAMILLO
Alessandro Riga ZÚÑIGA
Daan Vervoort LOS PERROS
Álvaro Madrigal, Aleix Mañé, Mattia Russo i Erez Ilan DOS SOMBRAS
Aleix Mañé i Erez Ilan
VESTUARI
David Delfín
LOS SOLDADOS
Rodrigo Sanz i Benjamin Poirier D R A M AT Ú R G I A
Gregor Acuña-Pohl ESCENOGRAFIA
Curt Allen Wilmer (AAPEE) AJUDANT D’ESCENOGRAFIA
Isabel Ferrández Barrios DISSENY D’IL·LUMINACIÓ
Tom Visser
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS
Director Manuel Coves 1
CHICAS
Ana Pérez-Nievas, Elisabet Biosca, Mar Aguiló, Agnès López, Aída Badía, Kayoko Everhart i Natalia Muñoz SOMBRAS
Ana Pérez-Nievas, Elisabet Biosca, Mar Aguiló, Agnès López, Aída Badía, Kayoko Everhart, Natalia Muñoz, Daan Vervoort, Álvaro Madrigal, Mattia Russo, Rodrigo Sanz i Benjamin Poirier
En breu
L’encàrrec d’enfrontar-se al mite de Carmen va intimidar d’entrada a Johan Inger. No es veia especialment autoritzat per manejar un «material» tan aliè als seus orígens escandinaus. Però això, precisament, era el que buscava José Carlos Martínez, el director de la Compañía Nacional de Danza: una mirada nova i distanciada sobre una llegenda tan coneguda, novel·lada per Mérimée i portada a l’òpera per Bizet. Inger, finalment, va acceptar el repte. El coreògraf suec va deixar els estereotips afegits al llarg de segles a aquesta història de passions tel·lúriques. Va renunciar al costumisme de cartró pedra, a l’exotisme de postal i al romanticisme desmesurat. I la va actualitzar connectant-la amb una xacra contemporània que esquitxa gairebé diàriament els titulars de diaris i telenotícies: la violència de gènere. Darrere de la qual, moltes de vegades, trobam l’amor no correspost i la dificultat de molts d’homes per assumir la llibertat individual de la dona. Així ocorre també entre Carmen, la cigarrera voluptuosa, i José, que acaba abandonant-se a un primitivisme venjatiu. «Crec que molts de nosaltres hem sentit o fins i tot experimentat casos així», apunta Inger. «Per això, he inclòs un nin innocent, que ens representa a tu o a mi, i ens preguntam: és possible canviar aquestes situacions i evitar més tragèdies?». Apel·la, així, directament l’espectador, que és testimoni directe, a través dels ulls d’aquest nin, de les conseqüències nefastes d’una gelosia descontrolada. Aquest viatge cap a l’abisme de José, aquesta involució en els seus sentiments, es manifesta amb un progressiu enfosquiment de l’escena, que oscil·la del lluminós blanc del primer acte a les ombres del segon. El ballet ideat per Inger no es basa en l’estètica flamenca ni en cap tipus de folklore espanyol. Segueix més una línia contemporània, urbana, industrial i minimalista. El moviment dels ballarins es mostra nu, cru gairebé, a fi de transparentar la tragèdia descarnada que s’apropa i remou la nostra consciència davant d’un crim evitable.
2
Carmen — Johan Inger
En breve
El encargo de acometer el mito de Carmen intimidó de entrada a Johan Inger. No se veía especialmente autorizado para manejar un ‘material’ tan ajeno a sus orígenes escandinavos. Pero eso precisamente era lo que buscaba José Carlos Martínez, el director de la Compañía Nacional de Danza: una mirada nueva y distanciada sobre una leyenda tan manida, novelada por Mérimée y llevada a la ópera por Bizet. Inger finalmente aceptó el desafío. El coreógrafo sueco sorteó los estereotipos adheridos a lo largo de siglos a esta historia de pasiones telúricas. Renunció al costumbrismo de cartón piedra, al exotismo de postal y al romanticismo desmedido. Y la actualizó conectándola con una lacra contemporánea que salpica casi a diario los titulares de periódicos y telediarios: la de la violencia de género. Detrás de la cual muchas veces encontramos el amor no correspondido y la dificultad de muchos hombres para asumir la libertad individual de la mujer. Así ocurre también entre Carmen, la cigarrera voluptuosa, y José, que acaba abandonándose a un primitivismo vengativo. “Creo que muchos hemos oído o incluso experimentado casos así por nosotros mismos”, apunta Inger. “Por eso he incluido a un niño inocente, que nos representa a ti o a mí, y la pregunta: ¿es posible cambiar estas situaciones y evitar más tragedias?”. Apela de este modo directamente al espectador, que es testigo directo, a través de los ojos de ese muchacho, de las consecuencias nefastas de unos celos descontrolados. Ese viaje a hacia el abismo de José, esa involución en sus sentimientos, se manifiesta con un progresivo oscurecimiento de la escena, que oscila del luminoso blanco del primer acto a las sombras del segundo. El ballet ideado por Inger no se asienta en la estética flamenca ni en ningún tipo de folclore español. Sigue más en una línea contemporánea, urbana, industrial y minimalista. El movimiento de los bailarines se muestra desnudo, crudo casi, a fin de transparentar la descarnada tragedia que se avecina y remover nuestra conciencia ante un crimen evitable.
3
31 Temporada d’Òpera i Ballet
English translation on page 15
Argument
La versió de Johan Inger es basa en el text original de Prosper Mérimée, centrada en la figura de José, l’amant de Carmen que, irritat pel caràcter llibertí de la cigarrera, no pot contenir les ànsies de venjança. La aportació més nova d’ Inger és la introducció en escena d’un nin, espectador innocent que observa la gradual degradació moral de José. La presència del petit té una intenció primordial: fer reflexionar el públic sobre el grau de responsabilitat en el tràgic desenllaç. La història comença en el taller de tabac on fa feina Carmen. La seva sensualitat a flor de pell desperta l’atracció i l’interès de tots els homes que es mouen al seu al voltant. Excepte la de José, el vigilant que, al principi, no sent un especial desig per aquesta dona voluptuosa. No obstant això, els seus encants, sumats a una espècie de sortilegi amb una flor, acaben per despertar-li un impuls fatal cap a la cigarrera. Carmen aviat se’n comença a aprofitar de la influència que exerceix sobre ell, que la deixa escapar després de ser capturada per instigar una baralla entre les treballadores de la fàbrica. José és degradat pel seu superior, Zúñiga, com a simple porter de la seva casa-palau, on presenciarà la festa que organitza en honor a la seva estimada: Carmen. La cigarrera, però, flirteja amb José, a qui torna el favor amb una nit de bogeria amorosa. Per al vigilant ja no hi ha marxa enrere: gaudir de la jove en la intimitat desencadena l’obsessió per Carmen. O el que és el mateix: la seva perdició. La cerca com un desesperat en la fesomia de cada dona, en cada racó, fins que la troba en braços de Zúñiga. Una imatge insuportable als seus ulls que l’impulsa a assassinar el seu competidor. Carmen i el nin assisteixen a aquest gir sagnant estupefactes. José fuig turmentat pels remordiments, que comparteix amb unes ombres còmplices. Es refugia en un entorn fosc on viu assilvestrat, atacant les seves víctimes. Carmen i el nin l’acompanyen en aquest període. Els tres arriben a conformar alguna cosa semblat a una família. I, fins i tot ,comencen a gaudir d’una mena de felicitat domèstica. Però, l’instint indòmit de Carmen acaba amb la situació i decideix abandonar aquest espai de penombres i anar darrere de Lucas. Serà a la meitat d’una festa dedicada a aquest carismàtic ídol de masses quan José la rapta per consumar la seva revenja. Carmen assumeix el seu destí com a víctima de la barbàrie homicida de José. El nin és testimoni de tot. Empès per la por, el dolor, la ràbia i la frustració, comença a explicar la història de nou. El cicle continua.
4
Carmen — Johan Inger
Argumento
La versión de Johan Inger se basa en el texto original de Prosper Mérimée, que se centra en la figura de José, el amante de Carmen que, encolerizado por el talante libertario de la cigarrera, no puede contener sus ansias de venganza. La más novedosa aportación de Inger es la introducción en escena de un niño, espectador inocente que se asoma a su paulatina degradación moral. La presencia del muchacho tiene una intención primordial: hacer reflexionar al público sobre su grado de responsabilidad en el trágico desenlace. La historia comienza en el taller de tabaco donde trabaja Carmen. Su sensualidad a flor de piel despierta la atracción y el interés de todos los hombres que pululan a su alrededor. Menos la de José, el vigilante, que en un principio no siente un especial deseo por esa mujer voluptuosa. Sin embargo, sus encantos, sumados a una especie de sortilegio con una flor, terminan por activar un impulso fatal hacia la cigarrera. Carmen empieza pronto a aprovechar el influjo que ejerce sobre él, que la deja escapar tras ser apresada por instigar una pelea entre las trabajadoras de la fábrica. José es degradado por su superior, Zúñiga, como simple portero de su casa-palacio, donde presencia la fiesta que éste organiza en honor a su amada, Carmen. La cigarrera, sin embargo, flirtea con José, al que devuelve el favor con una noche de arrebato amoroso. Para el vigilante ya no hay marcha atrás: gozar de su lozanía en la intimidad desencadena su pasión por Carmen. O lo que es lo mismo: su perdición. La busca como un desesperado en los rasgos de cada mujer, en cada rincón, hasta dar con ella en los brazos de Zúñiga. Una imagen insoportable a sus ojos que le impulsa al asesinato de su competidor. Carmen y el Niño asisten a ese giro sangriento estupefactos. José huye atormentado por los remordimientos, que comparte con unas sombras cómplices. Se refugia en un entorno oscuro donde vive asilvestrado, atacando a sus víctimas. Carmen y el Niño le acompañan en ese periodo. Los tres llegan a conformar algo parecido a una familia. E incluso empiezan a disfrutar de una suerte de felicidad doméstica. Pero el instinto indómito de Carmen acaba por echarla por tierra cuando decide abandonar ese espacio de penumbras e ir detrás de Lucas. Será en mitad de una fiesta dedicada a este carismático ídolo de masas cuando José la rapte para consumar su revancha. Carmen asume su destino como víctima de la barbarie homicida de José. El Niño es testigo de todo. Movido por el miedo, el dolor, la rabia y la frustración, empieza a contar la historia de nuevo. El ciclo continúa.
5
31 Temporada d’Òpera i Ballet
English translation on page 16
Biografies
Compañía Nacional de Danza
La Compañía Nacional de Danza va ser fundada el 1979 amb el nom de Ballet Nacional de España Clásico i va tenir com a primer director a Víctor Ullate. El febrer de 1983 es va fer càrrec de la direcció dels dels Ballets Nacionales Español y Clásico María de Ávila, qui va posar especial èmfasi en obrir les portes a coreografies com les de George Balanchine i Anthony Tudor. A més, María de Avila va encarregar coreografies a Ray Barra, ballarí i coreògraf nord-americà resident a Espanya, oferint-li posteriorment el càrrec de director estable que va exercir fins a desembre de 1990. El desembre de 1987 va ser nomenada com a directora artística del Ballet Maya Plisetskaya, extraordinària ballarina russa, càrrec que exercí fins el juny de 1990 quan Nacho Duato és nomenat director artístic de la Compañía Nacional de Danza, càrrec que va exercir durant vint anys, fins a juliol de 2010. La seva incorporació va suposar un canvi innovador en la història de la formació incloent-se en el repertori de la companyia noves coreografies originals, juntament amb altres de contrastada qualitat. A l’agost de 2010, Hervé Palito succeeix a Duato com a director artístic durant un any. El 17 de desembre de 2010 el Ministerio de Cultura anuncia el nomenament de José Carlos Martínez com a nou director de la Compañía Nacional de Danza. Martínez pren possessió del seu càrrec l’1 de setembre de 2011. El projecte del ballarí estrella del Ballet de l’Òpera de París per a la CND es basa en el foment i la difusió de l’art de la dansa i el seu extens repertori, reservant un ampli espai a la nova creació espanyola, sense oblidar als grans coreògrafs d’avui. Es tracta d’afavorir l’acostament de nous públics a la dansa i impulsar la projecció nacional i internacional de la CND, de conferir-li una nova identitat, incloent en el repertori de la CND peces d’altres estils com el clàssic i el neoclàssic, sempre sense oblidar la dansa contemporània i d’avantguarda.
6
Carmen — Johan Inger
Equip de la CND
DIRECTOR ARTÍSTIC
PERSONAL
José Carlos Martínez
Rosa González
DIRECTOR ADJUNT
RECEPCIÓ
Daniel Pascual
Miguel Ángel Cruz, Teresa Morató
GERENT
DIRECTOR TÈCNIC
Sonia Sánchez
Luis Martínez
DIRECTOR ARTÍSTIC ADJUNT
ADJUNTO A DIRECTOR TÈCNIC
Pino Alosa
Luis Rivero
MESTRES REPETIDORS
AJUDANT DIRECTOR TÈCNIC
Cati Arteaga, Anael Martín, Elna Matamoros, Yoko Taira
Eduardo Castro
COORDINADOR ARTÍSTIC
REGIDOR
Jesús Florencio
José Álvaro Cotillo
PIANISTES
MAQUINÀRIA
Carlos Faxas, Viktoria Glushchenko
Francisco Padilla, Germán Arjona
FISIOTERAPEUTES
E L E C T R I C I TAT
José Ignacio Pérez, Laura Hernández
Lucas González, Juan Carlos Gallardo, José Manuel Román
M A S S AT G I S TA
Mateo Martín DIRECTORA DE COMUNICACIÓ
AUDIOVISUALS
Jesús Santos, Pedro Álvaro, Rafa Giménez
Maite Villanueva
SASTRERIA
AJUDANT DIRECTORA DE COMUNICACIÓ
Ana Guerrero, Mª del Carmen Ortega, Mar Aguado, Teresa Antón, Mar Rodríguez
José Antonio Beguiristain REGIDORA VESTUAR DIRECTOR DE PRODUCCIÓ
Luisa Ramos
Luis Martín Oya U T I L L AT G E PRODUCCIÓ
José Luis Mora
Javier Serrano M AG AT Z E M AJUDANT DIRECTOR ADJUNT
Amanda Pérez Vega ADMINISTRACIÓ
Susana Sánchez-Redondo 7
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Reyes Sánchez
José Carlos Martínez Director de la Compañía Nacional de Danza
Inicia els estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina. Entre 1984 i 1987 va estudiar en el Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i va ingressar en l’Òpera de París. El 1988 va ser triat personalment per Rudolf Nureyev per formar part del cos de ball del Ballet de l’Òpera de París. Després de guanyar el 1992 la Medalla d’Or en el Concurs Internacional de Varna, va ser nomenat Ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París el 1997, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet. És també Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França i va rebre el Premi Nacional de Dansa el 1999. Al llarg de la seva carrera rebé altres premis importants com el Prix de l‘Arop, Prix Carpeaux, Premi Dansa & Dansa, Premi Léonide Massine-Positano, Premi Nacional de Dansa, Medalla d’Or de la Ciudad de Cartagena, Premi “Elegance et Talent France/Chine”, Premi de les Arts Escèniques (València), Premi “Benois de la Dansa” per la seva coreografia Els Enfants du Paradis o el Premi Dansa València. Ha rebut també la medalla d’honor del Festival Internacional de Granada per a la Compañía Nacional de Danza (2013). Dins del repertori de José Carlos ballarí destaquen els grans ballets clàssics i neoclàssics. Ha treballat a més amb la majoria dels grans coreògrafs del segle XX, des de Maurice Béjart a Pina Bausch, passant per Mats Ek o William Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell. José Carlos Martínez ha ballat també en prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat. Com a coreògraf ha creat Mi Favorita (2002), Delibes-Suite (2003), Scaramouche (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), Paréntesis 1 (2005), Soli-Ter i Mi Favoritita (2006), El Olor de la Ausencia (2007), Les Enfants du Paradis per al Ballet de l’Òpera de París (2008), Ouverture en Deu mouvements i Scarlatti pas de deux (2009), Marco Polo, The Last Mission per al Ballet de Xangai (2010) i Resonance pel Boston Ballet (2014). El 2012 crea Sonatas per a la CND i des de llavors munta les seves versions de Raymonda Divertimento i La Favorita. En 2015 munta la seva versió del Quixot que estrena al desembre en el Teatro de la Zarzuela amb un gran èxit de crítica i públic. Desde setembre de 2011, José Carlos Martínez és director artístic de la Compañía Nacional de Danza de Espanya.
8
Carmen — Johan Inger
Johan Inger Coreògraf
Neix a Estocolm, Suècia (1967). Completa la formació de dansa en la Royal Swedish Ballet School i la National Ballet School (Canadà). Des de 1985 fins a 1990 balla en el Royal Swedish Ballet, l’últim any com a solista. Fascinat pel treball de Kylián, Inger va tenir clar que el següent pas en la seva carrera de ballarí hauria de ser al Nederland Dans Theater, on ingressa el 1990 i on aviat es converteix en un dels ballarins amb més carisma. Quan Inger prova sort en el NDT’s Annual Choreography Workshop, Kylián veu un gran talent per a la coreografia. Després de quatre peces per als tallers del NDT, Inger és convidat en 1995 a crear el seu primer treball pel NDTII. Mellantid suposa el debut oficial com a coreògraf. El 1996 obté el Philip Morris Finest Selection Award en la categoria de Millor Producció Nova de Dansa. Inger ha creat diversos treballs pel NDT (Sammanfal, Couple of Moments, Round Corners, Out of breath). Pels seus ballets Dream Play i Walking Mad, rep el Lucas Hoving Production Award el 2001. Walking Mad va ser guardonada amb el Dansa & Dansa Award 2005. Inger va ser nominat en diferents premis holandesos com el Golden Theatre Dansi Prize 2000, el VSCD Dansi Panell i el Merit Award 2002 del Stichting Dansersfounds’79. En 2013 Inger rep el prestigiós premi Carina Ari a Estocolm per la difusió internacional de l’art i la dansa sueques. Inger abandona el NDT en 2003 per fer-se càrrec, com a director artístic, del Cullberg Ballet. En els sis anys següents crea diverses coreografies per a aquesta companyia: Home and Home, Phases, In Two, Within Now, As if, Negro con flores i Blanco, entre d’altres. Per celebrar el 40 aniversari del Cullberg Ballet crea Point of eclipsi (2007). El 2008 deixa la direcció artística de la companyia i es dedica per complet a la coreografia. Al febrer de 2009 produeix un nou treball pel Cullberg Ballet, Position of Elsewhere. A l’octubre de 2009 crea Dissolve in this pel NDTI. Des de 2009 Johan Inger és coreògraf associat en el NDT. Al maig de 2010, el Goteborg Ballet de Suècia estrena la seva nova obra Falter i al setembre d’aquest mateix any el NDT Tone Bone Kone. Al setembre de 2011 crea Rain Dogs, basada en la música de Tom Waits, pel Basler Ballet de Suïssa. En 2012, Inger crea Inger made, I New Then, pel Nederlands Dans Theater 2 i en 2013, Sunset Logic, pel Nederlands Dans Theater 1 a l’Haia , Holanda. Al setembre de 2013 va crear Tempus Fugit per al Ballet de Basel a Suïssa. La seva última creació, abans de Carmen, ha estat B.R.I.S. el 2014 pel Nederlands Dans Theater 2 i The Rite of Spring per al Royal Swedish Ballet a Estocolm. El 2015 crea On on One per al Nederlans Dans Theater 2. El maig de 2017 ha estrenat una nova creació, Peer Gynt, per a l Ballet Theater de Basel. Johan Inger fou guardonat amb el Benois de la Danse 2016 per la coreografia Carmen, originalment creada per a la CND.
9
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Manuel Coves Director musical
Neix a Jaén. Estudia piano, música de cambra i adreça d’orquestra. Corepetidor i posterior coordinador musical del Teatro de la Zarzuela de Madrid entre els anys 2000-2014. Entre els seus treballs operístics recents més destacats s’inclouen Don Carlo a l’El Escorial i Teatros del Canal, Otello en el Teatre Principal de Palma, La Boheme en el Festival de San Lorenzo del Escorial i Palau dels Arts de València, Recital líric en el Gran Teatre del Liceu amb G. Kunde i J. J. Rodríguez, entre d’altres. En dansa destaquen muntatges com Sorolla amb el Ballet Nacional de España en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Carmen amb la Compañía Nacional de Danza a Càller i Festspielhaus St. Pölten, El Amor Brujo amb La Fura dels Baus en els Teatres del Canal. En sarsuela ha dirigit La Malquerida, El Caseriu, La verbena de la paloma i La Revoltosa en els Teatros del Canal, l’antologia Viva Madrid en el Teatro Julio María Santo Domingo de Bogotà, Entre Sevilla y Triana de P. Sorozábal en el Teatro Arriaga de Bilbao, Amadeu en els Teatros del Canal, Baluard de Pamplona i Campoamor d’Oviedo, o la recuperació i reestrene de Quo Vadis i Plus ultra de R. Chapí. Entre les orquestres amb les quals ha treballat cal destacar la Tonklünster orchester, Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra del Teatre Líric de Càller, Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Oviedo Filarmonía, Orquesta Estable del Teatro Argentino, Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de Brasilia, Orquesta Nacional de Colombia, Orquesta Nacional de Ecuador i la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid. Ha gravat per Naxos Música de cambra de R. Halffter amb l’Orquesta de la Comunidad de Madrid i La verbena de la paloma per Decca, Sorolla pel BNE amb música del compositor valencià Juan José Colomer, Sonatas d’Alfredo Aracil per la CND ambdues amb al ORCAM i la Integral dels Conciertos para Guitarra y Orquesta de Federico Moreno Torroba (amb els guitarristes Pepe Romero i Vicente Coves) per Naxos.
10
Carmen — Johan Inger
11
31 Temporada d’Òpera i Ballet
OSIB
Orquestra Simfònica Illes Balears La formació de l’orquestra com avui dia es coneix es deu al mestre Luis Remartínez, que va ser el seu titular i director artístic des de la seva creació el 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005) i Josep Vicent (2013-2014). En l’actualitat el mestre Pablo Mielgo és el seu director titular i comparteix la direcció artística amb Joji Hattori, principal director convidat. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditòrium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditòrium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera del Teatre Principal de Palma i de la Fundació Menorquina de l’Òpera). En la seva temporada d’estiu, l’OSIB organitza el festival “Estius Simfònics” amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença, o el Formentor Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una tasca pedagògica extensa mitjançant el programa “Simfònica en família”, així com el programa “Simfònica en societat” amb el qual porta la música a col·lectius en risc d’exclusió social, entre d’altres. L’Orquestra ha acompanyat solistes de rellevància internacional com Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Joan Pons, Kate Lindsey, Michel Camilo, Radovan Vlatkovic, Katia i Marielle Labèque. En l’actualitat té Julian Rachlin com a artista internacional en residència i com a artista balear el jove violinista Francisco Fullana. L’OSIB ha fet nombroses gires i la seva presència ha destacat en sales importants com la Ràdio France de París o el Musikverein de Viena.
12
Carmen — Johan Inger
Plantilla de l’OSIB (Carmen)
TIMBAL
CONT RABAIXOS
Armando Llorente
Josef Szafranski Anna Zofia Endzelm Sobolewska Philip Dawson Wojciech Sbolewski
PERCUSSIÓ
Susana Pacheco Lucía Carro Josep Devesa Guillermo Calvillo VIOLINS 1
Smerald Spahiu Gabriel Martí Francisco Sard Gloria Grati María Luisa Payeras Gina Nicola Cristina Madruga Andrei Melkumov Beth Super Leah Wolfe García VIOLINS 2
Sebastià Pou Làszlo Fulop Catalina Bibiloni Carme Fullana Pavel Penchev Ferenc Racz Lourdes Pons Agustí Aguiló VIOLES
Marta Hatler Miguel Arola Junko Kuroki Lluís Oliver Elisabeth Romero Jun Kuroki Paloma Cueto VIOLONCELS
Manuela Torres Luis Correa Felipe Temes Ella Michailenko Ibolya Rozsas Bísser Tchernokojev
13
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Translations 14
Carmen — Johan Inger
Introduction Johan Inger’s version is based on the original text by Prosper Mérimée. It focuses on José, Carmen’s lover, who enraged by the cigarette girl’s libertarian attitude, cannot restrain his bottled up thirst of revenge. The major novelty of Inger’s approach is the presence on stage of a young boy, innocent spectator of a gradual moral degradation. This presence has a primordial intention: to make the audience reflect on their own degree of responsibility as regards the tragic denouement. The story begins at the tobacco factory where Carmen works. Her sensuality running high awakens the attraction and the interest of every man around her, except for José’s, the guard, who at first does not show any lust for that voluptuous woman and ignores her. However, her charms, added to a flower-related spell, awake in him a fatal impulse towards the cigarette girl. Carmen will soon start to take advantage of her influence on him: after having been caught for instigating a quarrel among the factory women, she pushes José, her escort, to the ground and runs off. As a result José is demoted by Zuñiga, his superior officer. He is now a simple porter at Zuñiga’s palace-house and has to be present at the party offered by the officer to honour his lover, Carmen. The cigarette girl, however, flirts with José and pays off her debt by giving him a night of passion. For the guard there is no way back. He has relished Carmen’s company in private and that has boosted his passion for her. Or what is the same, it has triggered his ruin. He starts looking for her in every woman’s traits, in every corner, until he finds her in Zuñiga’s arms. It is an unbearable image to his eyes which impels him to murder his rival. 15
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Carmen and el Niño stunningly witness the bloody mishap. José runs off, tormented by remorse, and he shares his feelings with some conspiratorial shadows. He takes shelter in a dark setting where he lives like a feral animal, attacking his victims. Carmen and el Niño live together with him during this period. The three of them make sort of a family. They even start enjoying a relative domestic happiness. Eventually, Carmen’s untamed instinct will ruin that bliss when she decides to leave that dark space they are living in so as to follow Lucas. In the midst of a celebration dedicated to this charismatic mass idol José kidnaps her in order to carry out his revenge. Carmen assumes her destiny as a victim of José’s unbridled savagery. El Niño witnesses everything. Moved by fear, pain, rage and frustration he starts retelling the whole story. The cycle goes on.
Plot Johan Inger felt intimidated when he was first entrusted to undertake the myth of Carmen. He did not see himself as the perfect choice to handle such an alien “material” considering his Scandinavian origin. However, what José Carlos Martínez, the director of the Compañía Nacional de Danza, was precisely looking for was that: a new and far-off approach to such a stale legend, turned into a novel by Mérimée and into an opera by Bizet. Ultimately, Inger took up the challenge. The Swedish choreographer was able to negotiate the century-long stereotypes derived from this story full of telluric passions. He renounced the papier-mâché interpretation of the local everyday life, mannerisms and customs, as well as both the postcard exoticism and the excessive romanticism. Johan Inger brought the legend up to date by connecting it with the modern blight that appears in the headlines and breaking news in newspapers and on TV almost every day: gender-based violence. This violence very often hides unrequited love and the difficulties experimented by many a man to assume woman’s individual freedom. This is exactly what happens between Carmen, the voluptuous cigarette girl, and José, who will eventually surrender to a vindictive primitivism. “I believe that many of us have heard or even experimented such cases”, claims Inger. “That’s the reason why I have included the figure of an innocent child in order to represent you or me, and the question has arisen of whether it is possible to change those situations and to prevent more tragedies”. By doing this, Inger tries to appeal directly to the spectator, direct witness through the boy’s eyes of the disastrous consequences derived from uncontrolled jealousy. 16
Carmen — Johan Inger
José’s journey towards the abyss, the involution of his feelings, is represented by a darkening of the stage. It ranges from a bright white in the first act to the shadows in the second one. Inger’s ballet is based neither on the flamenco aesthetics nor on any kind of Spanish folklore. It follows a much more modern, urban, industrial and minimalist approach. The dancers’ movement is plain and simple, almost harsh, so as to show the gruesome tragedy approaching and to awaken our consciences by facing an avoidable murder.
17
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Fundació Teatre Principal de Palma P AT R O N AT
President Hble. Sr. Miquel Ensenyat Riutort, President del Consell de Mallorca Vicepresident Hble. Sr. Francesc Miralles Mascaró, Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca
Vocal del Govern de les Illes Balears Sra. Fanny Tur, Consellera de Transparència, Cultura i Esports Suplent: Sra. Joana Català Vocal de l’Ajuntament de Palma Molt Hble. Sr. José Hila Vargas, Batle de Palma Suplent: Il·lustríssim Sr. Llorenç Carrió Crespí
Vocals Hble. Sr. Joan Rotger Seguí
Secretari
(Partit Popular)
Sr. Carlos Forteza, director gerent
Hble. Sra. Catalina Cirer Adrover (Partit Popular) Hble. Sr. Miquel Àngel Coll Canyelles (Partit Socialista de les Illes Balears) Hble. Sra. Mercè Bujosa Estarellas (Més Mallorca) Hble. Sr. Iván Sevillano (Podem-Mallorca) Hble. Sr. Antoni Pastor Cabrer (El Pi-Proposta per les Illes) Hble. Sra. Catalina Serra Garcías (Partido de la Ciudadanía)
18
Carmen — Johan Inger
EQUIP
Direcció
Àrea d’administració i serveis generals
Carlos Forteza, director
M. Eugenia Marina
Mónica Pérez, directora adjunta
Cati Abellán
Marga Amengual, secretària
Paquita Martínez Fernando Soberats
Àrea de Producció
Francisco Canet
Miquel Martorell, cap d'àrea Juan F. González
Cors del Teatre Principal de Palma
Nadir Peressini
Pere Víctor Rado M. Francisca Mir
Àrea de Comunicació i relacions externes
Margalida Ripoll
Bartomeu Homar, cap d’àrea
Carles Pujols
Manuel Velasco Vicenç Torres
Àrea Tècnica Sebastià Amorós, cap d’àrea Alfredo Pino Bernat Damians Rafel Juan Mariano Meca Joan A. Terrasa Josep Maroto Antoni Salom Guiem Terrasa Diego Fuentes Tòfol Sbert Pau Tarongí
Personal temporal de suport Pere Campaner (àrea tècnica) Rafel Febrer (àrea tècnica) Susana Fuentes (administració) Albert Abad (administració) Ana Belén Cortés (vestuari) Laura Llabrés (vestuari) Azahara Juaneda (vestuari) Serveis externs i col·laboradors Atlas, direcció d'art i disseny gràfic Cristina Delgado (Brújula), màrqueting i comunicació digital Hexel Event, acomodació i auxiliars de taquilla Astra, seguretat i vigilància Tomgar, neteja
19
31 Temporada d’Òpera i Ballet
Normes generals
P U N T U A L I TAT En consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà l’entrada a la sala una vegada que la funció hagi començat (inclòs l’accés a les llotges). Els espectadors que arribin un cop iniciat l’espectacle, podran seguir-lo a través dels monitors instal·lats al vestíbul - cafeteria, tot esperant que es produeixi algun intermedi. CANVIS EN L A PROGRAMACIÓ I D E V O L U C I Ó D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal, per causes d’indisposició dels intèrprets anunciats, tècniques o de força major, o si altres circumstàncies ho exigeixen, podrà suspendre les funcions, alterar les dates, els programes i els intèrprets anunciats. Únicament la suspensió o cancel·lació d’una funció és motiu de la devolució de l’import de la localitat. R E V E N D A D E L O C A L I TAT S El Teatre Principal no garanteix l’autenticitat de les localitats si aquestes no han estat comprades en el punts oficials de venda. El Teatre Principal no autoritza cap altre sistema de venda de localitats que els punts oficials de venda. QUEIXES I SUGGERIMENTS Hi ha formularis de queixes i suggeriments a disposició del públic, que seran facilitats pel personal de sala. 20
Carmen — Johan Inger
ENREGISTRAMENTS I FOTOGRAFIES No es permès realitzar cap tipus d’enregistrament sonor o visual en cap suport sense prèvia autorització del Teatre Principal. T ELÈFONS, AL ARMES I A PA R E L LS E L E C T R Ò N I C Abans d’accedir a la sala, és necessari desconnectar els telèfons mòbils i les alarmes dels rellotges, així com qualsevol tipus d’aparell electrònic. Si per motius de salut és necessari entrar amb algun aparell, consulti-ho amb el personal de sala. MENJAR I BEGUDA No es pot introduir cap tipus d’aliment o beguda dins la sala o en les llotges. Si per motius de salut necessita fer-ho, consulti amb el personal de sala. ZONA LLIURE DE FUMS No es permet fumar en tot el recinte del Teatre Principal. D R E T D ’A D M I S S I Ó El Teatre Principal es reserva el dret d’admissió. No es permet l’entrada amb objectes considerats perillosos. MENORS No és permesa l’entrada a les representacions a menors de 5 anys, excepte en aquelles funcions especialment orientades al públic infantil. Alguns muntatges tenen una edat recomanada. Si té dubtes, consulti a taquilla abans de comprar l’entrada.
DL PM 687-2017
El Teatre Principal de Palma agraeix als espectadors la seva confiança i els demana que segueixen les següents recomanacions.
31 Temporada d'Òpera i Ballet
5, 8, 10, 12 M A R Ç
Macbeth Verdi
Director musical: Andrés Salado. Directora d’escena: Elena Barbalich Producció del Teatro Nacional Sâo Carlos de Lisboa
2, 5, 7, 9 A B R I L
Così fan tutte Mozart
Director musical: Domenico Longo. Director d’escena: Mario Martone Producció del Teatro di San Carlo de Nàpols
5, 7, 9 M A I G
María Moliner Parera Fons Director musical: Cristóbal Soler. Director d’escena: Paco Azorín Producció del Teatro de la Zarzuela
14 M A I G
Josep Bros Recital Líric
10, 11 J U N Y
Carmen Johan Inger Compañía Nacional de Danza
31 Temporada d'Ă’pera i Ballet amb el suport de: