Mediario Dossier #1 Juny 2020. Català

#1 Juny 2020

mediario COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES DE BARCELONA

DOSSIER

UN REPTE MAJÚSCUL El sector assegurador es prepara per a afrontar el món després de la pandèmia global

BIG DATA O BIG BROTHER Estem caminant de manera directa cap a la societat del Germà Gran?

NOVA ERA Francesc Santasusana, president del Col·legi, explica els plans de futur de la institució mediarioDOSSIER | 3

4 | mediarioDOSSIER

mediario DOSSIER

TENDÈNCIES CLAU DE LES ASSEGURANCES

PRIMERA FILA: MACAU PHOTO AGENCY, ANASTASIA CHEPINSKA, MICHAEL AMADEUS, MIKE BAUMEISTER JUSDEVOYAGE; SEGONA FILA: ENGIN AYKURT, GRYFFYN, SIMON MA, CORINA RAINER, FREE TO USE SOUNDS; TERCERA FILA: SAMUELE GIGLIO, RDSLAV, PERI STOJNIC, PHINEHAS ADAMS, SAZEED TAS, CUARTA FILA: KATE TRIFO, ASHKAN FOROUZANI, AMIN MOSHREFI, TEDWARD QUINN, KATE TRIFO

CONTINGUTS

I ara, què?

El món afronta un futur ple d’interrogants després de viure una experiència totalment nova. .

32

“El consumidor necessita més que mai assessorament professional”

Entrevista amb Francesc Santasusana, president del Col·legi de Mediadors. .

22

El sector està a l’altura davant la pandèmia La resposta al coronavirus està plena de múltiples iniciatives. .

54

mediarioDOSSIER | 5

06.

20 CONTINGUTS

La pòlissa més gran de la història

Les companyies, a través d’UNESPA, subscriuen la pòlissa més gran de la història per a ajudar als treballadors sanitaris. .

50

Com es va gestar la ‘macropóliza’

La presidenta d’UNESPA explica la història de la subscripció de la major pòlissa d’assegurances de la història. .

52

Mediario Col·legial

Una secció dedicada a reflectir l’actualitat dels col·legis catalans i a donar veu a tots els col·legiats. .

69

La nova comunicació

El Col·legi inicia una nova era i estrena pla de comunicació amb múltiples formats: newsletter digital, revista impresa, xarxes socials... L’objectiu és mantenir una comunicació fluida amb els col·legiats i fer sentir la seva veu davant la societat, les companyies, l’administració pública i els mitjans de comunicació. .

71

Big Data o Big Brother

La crisi provocada pel coronavirus ha deixat de manifest l’enorme utilitat del Big Data, però ha obert els ulls davant el perill de permetre a governs i grans corporacions el control dels ciutadans. Anem directes cap al Germà Gran? .

40

ESPECIAL CORONAVIRUS

Un repte planetari

Aquest número del nou MEDIARIODOSSIER està dedicat al gran impacte i posteriors conseqüències de la pandèmia global. El món del segur no és aliè al que succeeix al seu voltant. Tot el contrari. La seva essència consisteix a adaptar-se a la realitat mutant per a poder desenvolupar la seva principal activitat: proporcionar als seus clients cobertura enfront de qualsevol risc imaginable. Eren temps de canvi i adaptació, però ara ho són molt més. El segur ha d’innovar, crear nous productes i culminar la digitalització. I els mediadors han de jugar un gran paper.

6 | mediarioDOSSIER

REFLEXIÓ

Un món bipolar - Lluís Foix pàgina 8 La guerra Xina vs els Estats Units - Ramón Lobo pàgina 9

Opinió

Les anotacions del president - Francesc Santasusana pàgina 6

ENGIN AYKURT

EDITORIAL

La mediació, més important que mai

E

L MÓN ESTÀ VIVINT una situació impensable fa a penes uns mesos.

Tots els països del planeta s’han vist afectats per un virus letal i hem assistit amb sorpresa a una situació insòlita, només vista en les pel·lícules de fantasia de Hollywood. Els habitants del món, a l’uníson, ens hem reclòs deixant els carrers buits. Un espectacle inimaginable i inquietant que ens projecta cap a un futur incert.

El sector assegurador, com tots els segments de l’economia, s’ha vist afectat i ha reaccionat amb rapidesa. La prioritat de companyies i mediadors ha estat protegir del

contagi als seus empleats i oferir el millor servei possible als seus clients. Ha donat també incomptables mostres de solidaritat ajudant a les persones que més ho necessitaven, facilitant material i suport al personal sanitari o donant diners per a contribuir a accelerar les recerques científiques que persegueixen descobrir la vacuna o la cura per a aquesta nova malaltia.

Però al marge de la reacció instantània davant la pandèmia, cal preparar-se per al que ve i saber adaptar-se a la nova situació que està arribant. Caldrà mantenir l’excel·lència en el servei, crear nous productes, estendre la innovació a mediarioDOSSIER | 7

8 | mediarioDOSSIER

FRANCESC SANTASUSANA

ENGIN AYKURT

tots els racons de l’empresa i fer un ús encara més intens i intel·ligent de la tecnologia.

I en aquest nou context emergeix amb més força la figura del mediador, més necessària que mai. La incertesa generalitzada en el món fa que per als consumidors sigui imprescindible tenir al seu costat a professionals que els puguin assessorar per a prendre les decisions correctes. És un moment clau i un repte majúscul, però representa al mateix temps una gran oportunitat per a consolidar la posició del mediador en el mercat. I caldrà realitzar un important esforç de comunicació per a recordar als ciutadans que estem al seu costat oferint un servei de gran valor afegit.

Des del Col·legi de Barcelona volem contribuir al fet que això sigui possible donant als nostres col·legiats eines que els facilitin la tasca i reforçant la nostra posició de portaveu del col·lectiu davant la societat. Una de les prioritats ha estat la de desenvolupar un pla de comunicació perquè augmenti el coneixement que la societat té del mediador i també per a fer més fluid el contacte entre la institució col·legial i els col·legiats.

El naixement de Mediario Dossier forma part del pla. És una publicació que tindrà quatre edicions monogràfiques a l’any sobre temes d’interès per a la mediació i el sector en general. Mediario Dossier vol aportar reflexió i anàlisi. Aquest primer número està dedicat als canvis de tota mena que el coronavirus està provocant. L’actualitat més immediata, les notícies del dia a dia, poden ser consultades en la web del col·legi i a través de Mediario News, newsletter setmanal que recull els temes més candents dels últims set dies.

Davant aquesta situació inusual i imprevisible caldrà cordar-se els cinturons per a enfrontar-se a un repte crucial i apassionant. El futur ja és aquí i la mediació segur que està a l’altura.•

Les anotacions del president

TIM MOSSHOLDER

Un sector solidari Davant situacions terribles com la que estem vivint és interessant veure com es comporten les persones, les empreses i les institucions. El sector assegurador va trigar a penes instants a iniciar una sèrie d’accions solidàries que encara tenen continuïtat. Una de les més cridaneres és la creació de la pòlissa col·lectiva més gran de la història per a donar cobertura al personal sanitari. Els herois d’aquesta pandèmia reben aquest gest per part del món de l’assegurança.

Mediadors compromesos. Els mediadors han estat a l’altura en aquesta crisi. S’han mantingut actius, proporcionant servei als seus clients i, en moltes ocasions, protagonitzant iniciatives solidàries sense voler protagonisme.

El nostre sector té una característica que li fa molt especial: es tracta d’un sector transversal al qual afecta tot el que passa en la societat.

Hem de ser conscients de la importància del nostre rol i saber estar a l’altura d’aquest.

SIMONE BUSATTO

Cal afinar l’estratègia, més que mai. La pandèmia ens ha obligat a reflexionar encara més sobre com encarar el futur. És necessari pensar, investigar i dissenyar una estratègia clara.

Vigente para

ALTAS a partir

del 1 de JULIO

Ahora, contratando el seguro de salud de toda la familia, la cuota de los hijos será solo de 29 €* ¿Qué marca la diferencia en nuestros seguros de salud?

EL CUADRO MÉDICO MÁS AMPLIO

ASISTENCIA INTEGRAL DEL CÁNCER

ASISTENCIA EN VIAJE

Incluye los centros más prestigiosos y el personal médico de dichos centros.

Con validez en todo el mundo.

HOSPITALIZACIÓN EN TODO EL MUNDO

COBERTURA DE PRÓTESIS

Incluye medicaciones y terapias que otras compañías no cubren.

TELECONSULTA Y VIDEOCONSULTA

Hasta 42 000 euros para tratamientos especiales fuera del cuadro médico.

La más amplia del Mercado, cubre todas las prótesis internas y mucho más.

COMPLEMENTO SPORT

PSICOLOGÍA CLÍNICA

COBERTURA DENTAL

Con coberturas exclusivas de medicina deportiva.

Sin necesidad de prescripción médica, hasta 24 sesiones al año.

Odontología básica y dos higienes anuales cubiertas.

INFÓRMATE Xavier Botella | 670 06 23 00 | xbotella@mgc.es Marta Iglesias | 639 12 99 43 | miglesiasber@mgc.es

Para consultas sobre temas de salud, sin necesidad de desplazamientos.

www.mgc.es *consulta condiciones de la promoción vigente

mediarioDOSSIER | 9

Cara a cara LLUIS FOIX Periodista

Un món bipolar

Q

UAN EL PRESIDENT XI JIPING es va posicionar com a protector de la globalització a Davos en 2017 s’obria la pugna amb els Estats Units per l’hegemonia política i comercial. Va dir que “tant si els agrada com si no, l’economia global és el gran oceà del qual no és possible escapar. Qualsevol intent de retallar el flux de capitals, tecnologies, productes, indústries i persones entre les economies, i conduir les aigües de l’oceà a aïllats llacs i rierols, és simplement impossible”. Donald Trump va ser l’objecte de tots els comentaris en el cim, encara que no era present, perquè coincidia amb el seu discurs inaugural com a president en el Mall de Washington.

El país més poblat de la terra, amb un règim controlat autoritàriament per vuitanta milions d’afiliats al Partit Comunista, abraçava la globalització que era una idea nascuda en el si del capitalisme i posada en marxa en Silicon Valley. Els xinesos havien copiat el model sense exposar-lo a les crítiques internes, com succeeix en democràcia. Des de la visita històrica de Richard Nixon a la Xina el febrer de 1972, una de les maniobres polítiques més intel·ligents del seu conseller Henry Kissinger, les relacions entre els EUA i la Xina van passar d’un total desconeixement i hostilitat mútues a un acostament progressiu fins a arribar a competir per l’hegemonia mundial. Mao estava en el poder i Deng Xiaoping era víctima de les brutalitats de la Revolució Cultural abans de convertir-se en el líder aperturista que va canviar el destí del vell país amb una frase enigmàtica que definia la filosofia d’un règim que sense deixar de ser autoritari s’obria a l’economia lliure i al comerç. L’eslògan el vaig veure escrit als carrers de Beijing un primer d’octubre sota les figures barbudes d’Engels, Lenin i Marx i el bigoti de Stalin: “el temps és diners, l’eficiència és vida”.

La Xina ja no és una societat de llauradors encara que més de cinc-cents milions viuen encara del camp.

Però el president Xi Jinping pot exhibir el país que té més propietaris d’habitatges del món, en el qual hi ha més usuaris d’internet, el primer en nombre de graduats universitaris –fa dos anys van acabar la carrera quatre-cents mil enginyers– i, perquè Europa pot caure en no falti res, és el que subministra més multimila temptació de posar a lionaris. La pobresa extrema, segons The New la Xina com a exemple York Times, és inferior a l’u per cent. La Xina és el nou colós econòmic mundial amb una voluntat inqüestionable de competir en la política exterior, en el comerç, en la tecnologia i en la fabricació de patents. Mentre el règim presidit per Xi Jinping exporta capitals, béns i tecnologia a tots els continents, els Estats Units s’ha retret a un aïllament voluntari.

Es dóna la paradoxa que la Xina no pretén influir en les idees d’altres països del món sinó que vol enfortir el seu potencial econòmic amb aliances comercials amb qualsevol. La tradició americana, des del president Woodrow Wilson fa un segle fins a l’arribada de Trump, ha estat la d’exportar la democràcia i afavorir el comerç internacional. Per a protegir la seva hegemonia té encara els exèrcits més poderosos. El que no és tan clar és que vulgui continuar sent el país imprescindible, com l’apreciava Madeleine Albright, secretària d’Estat en el segon mandat de Bill Clinton. Les solucions als problemes globals no vindran solament dels Estats Units sinó que els pot subministrar també la Xina. La pugna entre Pequín i Washington s’està lliurant en el camp comercial, econòmic i tecnològic.

Europa pot caure en la temptació de posar a la Xina com a exemple perquè és un país que funciona, hi ha ordre, creix econòmicament de forma continuada i el seu expansionisme és comercial i no cultural. El problema de totes aquestes meravelles xineses és que manquen d’una cosa tan elemental com la llibertat individual. La UE, amb excepció d’Itàlia, no vol caure en el parany de les inversions xineses que ens salvin dels nostres problemes. Encara que Trump sembla haver trencat amarres amb Europa, la sintonia transatlàntica és molt més sòlida a la que s’estableixi amb la Xina.•

10 | mediarioDOSSIER

RAMÓN LOBO Periodista

La guerra Xina - Estats Units

J

APÓ VA PERDRE DUES VEGADES la batalla de Midway: en els jocs de guerra i en la mar. L’almirall Isoroku Yamamoto va ordenar modificar les condicions dels simulacres fins a aconseguir la victòria. El que no va poder alterar va ser la realitat. Por això va perdre la batalla naval més important de la II Guerra Mundial, el juny de 1942. En els més recents jocs de guerra, que ara són d’una enorme sofisticació tecnològica, els EUA perdrien una guerra contra la Xina i Rússia.

En la Guerra Freda van conviure malament dos imperis asseguts sobre arsenals nuclears.

La pau es va establir sobre la doctrina de la MAD, acrònim de Destrucció Mútua Assegurada. En un altre joc de guerra, a la fi de 2019, un conflicte nuclear entre els EUA i Rússia (hereva de l’URSS) suposaria la mort en unes hores de 34 milions de persones.

Va caure el mur de Berlín, es va desplomar l’URSS i els EUA van quedar com a única superpotència global. El llenguatge de les armes va ser reemplaçat per la globalització.

Washington va calcular que la Xina li disputaria la corona mundial de superpotència en la segona meitat d’aquest segle. La guerra de l’Afganistan va formar part d’una estratègia més àmplia de Washington que consisteix a envoltar a la Xina de bases militars i països amics.

La pandèmia ha escurçat els terminis. La Xina ja és aquí. No aspira a ser una còpia de l’imperi estatunidenc, amb tropes i vaixells a tot el món, ni desitja dominar països per la força. Tracta de garantir-se els subministraments per a alimentar a la seva població i mantenir la seva indústria. Ha teixit una xarxa d’aliances comercials a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, que és la seva gran aposta de futur. A Washington preocupa que Beijing construeixi desenes d’edificis públics, seus dels governs i parlaments. La CIA els imagina plens de micròfons.

No sabem si els EUA i la Xina compartiran el tron o si la lluita serà violenta. La caiguda dels grans imperis no sol ser pacífica. Trump seria la conseqüència del declivi dels EUA. Una eventual guerra entre tots dos gegants podria ser global o regional, provocada com un xoc d’interessos en el que la Xina considera la seva àrea d’influència: Taiwan, Hong Kong i el disputat arxipèlag de les Spratly. L’aclamada sèrie britànica de televisió Years and Years comença al final del segon mandat de Donald Trump amb un atac nuclear Xina ja és aquí. No aspira a ser dels EUA contra una instal·lació xinesa en una illa artificial del mar del Sud de la Xina. una còpia de l’imperi El poder xinès preocupa als EUA. Està aconnord-americà, amb vaixells i seguint la paritat. Algunes de les seves armes, tropes a tot el món ni desitja com el míssil Dong Feng 21, al qual li sobrenodominar països per la força. mena “assassí de portaavions”, són amenaces per a la seva flota. En els últims jocs de guerra, la Xina va inutilitzar gran part de les forces estatunidenques al Pacífic. Parlem d’una guerra convencional, no nuclear.

Deng Xiaoping, el reformista de maoisme de finals del segle XX, va dir que no és important si el gat és blanc o negre, l’important és que caci ratolins. La Xina evitarà, si pot, la guerra. Té un valor cultural que ha caigut en desús a Occident, la paciència. L’important no és el temps, siguin anys o dècades, l’essencial és l’objectiu.

El seu és no ser dominat. •

mediarioDOSSIER | 11

REFLEXIÓ

Actual STOP HOLLYWOOD El món del cinema busca assegurances contra la pandèmia

E

l glamur del món del cinema no s’ha deslliurat dels efectes negatius de la pandèmia de coronavirus. En tot el planeta els rodatges s’han cancel·lat i les sales de projecció romanen tancades a l’espera de conèixer la data per a la volta a l’activitat. Ningú sap encara quan es produirà l’anhelat retorn, però a la incertesa sobre el comportament del virus se suma la cerca d’una assegurança que cobreixi les possibles conseqüències del coronavirus durant els rodatges.

A Gran Bretanya, els productors han assenyalat que “el obstacle més gran per a tornar al treball és l’assegurança de producció” i negocien amb el Govern perquè ajudi a resoldre aquesta situació, ja que les companyies no volen carregar amb tot el risc. “Com pot un productor entrar en un projecte important si sap que haurà d’assumir sense ajuda el cost d’una hipotètica suspensió? Els portaria a la fallida”, asseguren. I reconeixen que “cap país en el món té un mercat d’assegurances que pugui oferir cobertura generalitzada per a una pandèmia”.

També als Estats Units els rodatges suspesos es compten per centenars i la pandèmia ha arribat en un moment molt delicat, just quan es començava a lliurar una guerra

12 | mediarioDOSSIER

MANSOOR

RODATGES CANCEL·LATS Per a la indústria del cinema i de la televisió és crucial tenir assegurats els nous riscos intensa entre plataformes de continguts, després del recent llançament d’Apple TV+ i Disney+ i de la imminent arribada al mercat de Peacock, d’NBC Universal. El virus ha obligat a retardar els nous lliuraments de sèries com a Anatomia de Ramat, Stranger Things o The Walking Dead.

Un dels principals desastres ha estat la cancel·lació temporal de l’esperada reunió dels sis protagonistes de Friends per a HBO Max, plataforma que ha pagat 425 milions de

dòlars pels drets de l’emissió de la sèrie i pel nou capítol del retrobament.

Espanya viu la mateixa realitat. A causa de la pandèmia s’han hagut de suspendre uns 300 rodatges de sèries i pel·lícules. La principal preocupació dels productors ara és aplicar correctament els protocols de seguretat i buscar una assegurança adequada. Els riscos són alts perquè es produeixen molts contactes i no sols entre actors. Les maquilladores, per exemple, toquen la cara

d’actors i actrius permanentment.

Hi ha pànic a possibles futures suspensions i obsessió per “trobar assegurances o reassegurances que cobreixin els nous riscos”, segons va reconèixer Álvaro Longoria, president dels productors europeus.

La incertesa regna, mentre el món del cinema espera amb ansietat l’arribada de les dues solucions somiades: la vacuna que ens protegeixi de la Covid-19 i la pòlissa d’assegurances que garanteixi la cobertura total dels riscos. •

mediarioDOSSIER | 13

DKV Integral

Todo lo que tus clientes necesitan para cuidarse y ahora con un 36% de descuento Máxima cobertura, sin tener que renunciar a nada: Asistencia primaria, especialistas y hospitalización.

Una póliza vitalicia ya que a partir del 3er año no la anularemos si el cliente no quiere. Y además, sin variaciones de uso porque a diferencia de otras compañías, no subimos el precio de la prima por el uso de la póliza.

Activistas de la salud

14 | mediarioDOSSIER

en tu seguro de salud en 2020 y 2021 ¡Y más descuentos hasta 2026!

Consulta condiciones en: dkv.es/promociones

Dr. Climent Casals-Pascual, investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona

“La resposta a la pandèmia ha estat èpica” per ENRIC FREIRE

E

L DOCTOR CLIMENT CASALS-PASCUAL és un investigador especialista en microbiologia i parasitologia clíniques. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera a l’estranger (Regne Unit i els Estats Units) i actualment treballa com a cap del departament de Bacteriologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Les seves principals àrees de recerca són la malària, la sèpsia i el microbioma. Ha viscut de prop la pandèmia i creu que la resposta sanitària ha estat èpica. Afegeix que després d’aquest episodi estem més preparats davant un possible nou brot i podrem ser més “estratègics”. Considera que “convertir-nos en un hub de recerca mèdica, ara mateix, és només un desig” i que és bo que els investigadors surtin fora del país per a agafar experiència i tornar més preparats.

“Els Estats Units inverteixen gairebé el 3% del seu PIB en R+D; la mitjana europea és del 2% i Espanya dedica l’1,2%”

Es donen a Catalunya i a Espanya les condicions per a fer recerca amb garanties d’èxit?

Som competitius a escala mundial?

Caldria matisar què volem dir quan parlem de “condicions”. No hi ha cap dubte que el capital humà existeix. Tampoc tinc cap dubte que els sistemes estatals de finançament són precaris i poc atrevits, es confia molt en els fons de finançament europeu i no es fa una política forta per a fer costat a la recerca. La inversió en R+D d’Espanya està clarament per sota de la mitjana europea. Suposo que els investigadors van molt per davant de la gestió nacional de fons públics per a finançar la recerca.

Els investigadors treballen en xarxa i amb esperit col·laboratiu o és un món molt competitiu i poc donat a compartir informació?

Com tot, això va en funció de les persones. Hi ha gent que té un esperit col·laboratiu i hi ha gent que és molt proteccionista amb la seva recerca. El que puc dir és que és molt més interessant treballar en col·laboració, especialment si és amb investigadors d’altres disciplines: físics, enginyers, matemàtics... En temps de big data, intel·ligència artificial i bioenginyeria, on es requereix treballar en entorns multidisciplinaris, és una mica miop tancar-se i no ampliar horitzons.

Personalment, treballo molt amb gent d’altres disciplines i és una de les parts que més m’agrada del meu treball. Sempre que estiguis disposat a aprendre noves coses, el treball col·laboratiu és la manera de fer avançar la recerca en noves direcci-

mediarioDOSSIER | 15

ons, i sempre tens més a guanyar si treballes en equip.

Si atenem el que hem vist publicat en les últimes setmanes en els mitjans de comunicació, es podria pensar que a Catalunya i en tot l’Estat hi ha grups de recerca que podrien fer contribucions molt rellevants a l’esperada vacuna contra el coronavirus. Creu que són informacions fonamentades o sovint hi ha una sobreactuació en el món científic o en el periodístic?

Una vacuna contra la Covid-19?...

Bé, si això és així, serà fantàstic i un motiu de celebració. El millor que té la ciència és que per molt que ens entusiasmem amb la idea d’un èxit, cal demostrar que funciona. Aquesta és la base de la recerca: trobar respostes a preguntes rellevants.

Com deia Einstein, “si sabéssim la resposta d’entrada, no es denominaria recerca al que fem, no?”. Els que fem ciència, afortunadament, ens fiem de criteris objectius. En aquest cas, de la publicació dels resultats d’un estudi clínic que demostri la protecció de les persones vacunades contra la Covid-19. Si això ho fa un grup d’aquí...perquè no hi haurà cap raó que impedeixi

16 | mediarioDOSSIER

que el periodisme el celebri, clar. I si és de fora, doncs també. Respecte a la sobreactuació, el periodisme ha d’entendre que té una responsabilitat molt gran en aquestes situacions. Suposo que donada la crisi global, tractar d’anticipar l’èxit pot

estar justificat en alguns casos per a mantenir el focus d’atenció i suposo que això és legítim, si les motivacions són les correctes.

Vostè coneix la realitat de la recerca mèdica a Gran Breta-

nya i als Estats Units on tenim la idea que la major part dels recursos econòmics arriben des del sector privat. Quina és la nostra realitat?

Això seria cert en el cas dels Estats Units, no tant del Regne Unit.

Aquí, al nostre país, hi ha una certa contribució del sector privat però al costat del que passa als EUA és insignificant. Als EUA, on s’aprèn més farmacologia és amb els anuncis que emeten en les mitges parts dels partits de l’NBA. No és infreqüent que la major part de medicaments més costosos (des d’anticancerígens fins a anticossos monoclonals d’indicacions diverses) s’anunciïn en aquesta franja horària. Als EUA la medicina és un negoci. Això té una cosa molt bona: el temps que passa des que el producte és patentat i provat fins a la seva arribada a la clínica (després d’un procés rigorós com en qualsevol altre país), és mínim. Com a contrapartida, la competició i l’accés a aquests nous fàrmacs està severament limitat a la gent més acomodada. En segons que lloc, el metge et pot receptar una cosa, i l’asseguradora decidir una altra. I sobre els fons, no arriben exclusivament del sector privat i hi ha iniciatives del govern, com és el cas del NIH o fins i tot del Departament de Defensa.

Els EUA inverteixen gairebé el 3% del seu PIB en R+D (parlem de 550 mil milions de dòlars). La mitjana europea és del 2% i Espanya inverteix aproximadament l’1,2% del PIB. Així, els EUA continuen sent

líders i l’empenta del sector privat dóna un impuls afegit a un sistema ja d’entrada molt competitiu.

En el món anglosaxó, què motiva al capital privat a invertir en recerca: l’altruisme o la possibilitat de fer negoci?

Entenc que el negoci. No dic que no hi hagi una part d’altruisme... segur que sali més a compte fabricar armes que fàrmacs, així que m’imagino que una part de contribució a la societat i al benestar dels humans ha de constar com a part de la visió d’aquestes companyies.

Són també les farmacèutiques les principals inversores en recerca en aquests països o altres sectors també es mostren especialment actius?

Les farmacèutiques inverteixen una gran quantitat de diners i un percentatge important del seu pressupost en R+D. De fet les 10 farmacèutiques més potents inverteixen anualment gairebé 100.000 milions de dòlars anuals en R+D. Què faria falta per a aconseguir més implicació del capital privat a Espanya?

Bones idees, transparència i traçabilitat. Com qualsevol altre país, clar.

mediarioDOSSIER | 17

JONATHAN BORBA

“Que siguem un hub de recerca és només un desig”

Està el sistema de salut més preparat per una segona onada de la Covid-19?

Estem més preparats. La resposta dels últims mesos ha estat èpica.

Ara no fa falta tanta èpica i podem ser més estratègics. Hem après molt. La gent també ha après i el nivell de resposta ha estat molt bo.

Quina és la principal lliçó que deixa aquesta pandèmia als nostres hospitals?

Tres (segurament més) lliçons: 1-El capital humà, coneixement i lliurament dels nostres sanitaris no té precedents i no es pot deixar perdre. Al sistema de salut cal cuidar-lo. 2-La ciutadania, en general, ha respost amb gran responsabilitat. 3- En el món globalitzat, no és impossible que aquests brots apareguin amb una certa regularitat. Hem d’aprofitar, si tenim l’oportunitat, d’aprendre del que passa a altres llocs. Per exemple, ens miràvem el que passava a Itàlia com si es tractés d’un 18 | mediarioDOSSIER

univers paral·lel... Cal aprendre, comunicar-se de manera efectiva i reaccionar ràpidament.

Vostè coneix molt bé la realitat africana. Com es viu una situació com l’actual en aquella regió del món? No els està afectant o, senzillament, estem centrats en els nostres problemes sanitaris i els hem oblidat?

El nombre de casos és important però no com el que ha passat a Europa. Afectació sobretot a Sud-àfrica i Egipte (àrees amb alta densitat de població) i una mortalitat declarada en tot el continent d’unes 5.000 persones a principis de juny.

Queda pendent saber quina és la part no documentada del brot. No, no crec que estiguin oblidats (o no especialment en el context de la Covid-19), però és difícil obtenir dades de tots els països del continent per a fer-nos una idea de la magnitud real del problema. •

Els diners marquen la diferència en la recerca o hi ha altres factors que cal tenir en compte? Quins són aquests factors?

Els diners són molt importants perquè sense diners no es pot fer recerca, però cal crear una cultura de recerca més atrevida.

S’ha de promocionar molt més la sortida dels investigadors fora, no com a opció laboral exclusivament, sinó com a experiència enriquidora, per a aprendre altres maneres de treballar, fer noves col·laboracions... Sí que hi ha alguns sistemes de selecció d’investigadors més avançats com el sistema ICREA on es penalitza el no haver estat fora, però molta d’aquesta gent torna amb currículums excel·lents i es troben amb dificultats per a reproduir els èxits que van aconseguir a l’estranger.

Ni el fet de quedar-te sempre al teu país et fa un investigador més mediocre, ni el fet de marxar et converteix en part de la “fugida de cervells”.

Podem ser un hub rellevant en recerca mèdica, com mantenen alguns polítics, o és més un desig que una possibilitat realista a curt termini?

De moment, en la meva humil opinió, és un desig. Hi ha grups de recerca puntual en tot l’Estat que són capdavanters mundials en la seva disciplina. Així i tot, de cara a esdevenir un hub de recerca, fa falta una massa crítica d’investigadors que compleixin aquests criteris d’excel·lència.

El potencial existeix, cap dubte sobre això. Com diuen els anglosaxons ¨where there’s a will, there’s a way” que mal traduït seria “si hi ha la voluntat, es troba el camí”. La bona notícia és que si els qui s’enorgulleixen i expliquen a tort i a dret les virtuts de la recerca “local”, realment estan disposats a anar més enllà de plans curtterministes aquest propòsit es pot aconseguir.

mediarioDOSSIER | 19

LYCS ARCHITECTURE

Biblioteca

Gran augment del nombre d’empleats de la mediació als Estats Units

21 Lliçons Per al Segle XXI

En la segona dècada del segle XXI, el nombre de corredors i agents va créixer per sobre del 25% als Estats Units. En concret, en l’actualitat hi ha 843.000 persones que treballen en corredories i agències. En 2010 els empleats del segment de la mediació d’assegurances ascendia a 642.000.

Aquest creixement és proporcionalment major que el registrat per la totalitat del sector assegurador en el mateix període. Avui els treballadors del sector assegurador als EUA són 2,8 milions enfront dels gairebé 2,4 que hi havia en 2010.

1,6 milions treballen directament per a companyies asseguradores, segons dades revelades pel Govern nord-americà.

Yuval Noha Harari DESTINO

L’autor de moda en tot el planeta ofereix interessants reflexions sobre el món en el qual vivim.

D’aquesta manera tanca la trilogia en la qual ha analitzat el passat, el present i el futur de la Humanitat

Sense filtre: La història secreta d’Instagram Sarah Frier Interessant llibre sobre el naixement d’Instagram, el seu fulgurant èxit i la seva venda a Facebook. La periodista Sarah Frier ha entrevistat desenes de protagonistes d’aquesta història i revela detalls inèdits. Són especialment cridaners els relatius a la controvertida relació amb Facebook.

Reinventant l’organització Arthur Yeung i Dave Ulrich ED. LID

Aquest llibre analitza els nous models d’organització en algunes de les companyies més dinàmiques del món, com Tencent, Alibaba, Huawei, DiDi o Amazon, i en la seva llarga experiència assessorant empreses en la transformació organitzacional.

20 | mediarioDOSSIER

CHARLES DELUVIO

CONECTA

74%

És l’augment de trucades a com-

2h.

panyies per a solucionar avaries

urgents durant el primer mes de confinament.

El teletreball

fa augmentar en

el temps diari destinat a treballar.

#1 Junio 2020

Explicant les claus del món actual mediario S D’ASSEGURANCES DE

COL·LEGI DE MEDIADOR

UN RETO MAYÚSCULO

#1 Junio 2020

El sector asegurador se el prepara para afrontar mundo después de la pandemia global

BARCELONA

BIG DATA O BIG BROTHER forma ¿Estamos caminando de del directa hacia la sociedad Gran Hermano?

DO SS IER

NUEVA ERA Francesc Santasusana, presidente del Col·legi, o explica los planes de futur de la institución

mediario URANCES DE BARCELONA

COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEG

DO SSI E R

UN RETO MAYÚSCULO El sector asegurador se prepara para afrontar el mundo después de la pandemia global

BIG DATA O BIG BROTHER ¿Estamos caminando de forma directa hacia la sociedad del Gran Hermano?

NUEVA ERA Francesc Santasusana, presidente del Col·legi, explica los planes de futuro de la institución

mediarioDOSSIER | 21

Reflexions confinades

Polítics, esportistes, economistes, científics, filòsofs... Líders d’opinió que han expressat en els mitjans de comunicació les seves impressions sobre el confinament. Hi ha prediccions sobre el futur i reflexions diverses sobre aquesta etapa en la qual el món es va detenir.

“Cada dia aprenem alguna cosa, sobretot de la ciència, que ens proporciona nous coneixements. És absolutament important que els entenguem i per a això tenim l’oferta mediàtica, tant dels mitjans públics com privats, analògics i digitals”.

Angela Merkel Canceller alemanya

“Als virus no se’ls derrota. Se’ls combat adaptant-nos a viure de manera segura”.

Antón Costas Economista

EL PERIÓDICO

“Hauria estat una cosa dolenta fins i tot amb el millor dels Governs. Ha estat un absolut desastre caòtic per aquesta mentalitat de què puc treure jo d’això i al dimoni amb la resta de les persones”.

DEUTSCHE WELLE

Barak Obama

Expresident dels EUA (2009-2017)

DECLARACIONS A MEMBRES DE LA SEVA ADMINISTRACIÓ

“Tirar la culpa d’aquesta epidèmia a la globalització és un error. La pesta va arribar de la Xina a Gran Bretanya en deu anys, i llavors la gent viatjava en vaixells de vela, en carros o a peu”.

Yuval Noah Harari Autor del best-seller ‘Sapiens’

XL EL SEMANAL

“Estem davant l’amenaça d’una extinció i la gent ni tan sols ho sap”.

Jeremy Rifkin Sociòleg i assessor de diversos governs

BBC

“Crec que el que estem veient al llarg del món són diferents tipus de lideratge. Sud-àfrica té un bon lideratge. Ells van ser capaços de respondre de manera molt efectiva, en part perquè creuen en la ciència, perquè no estan espantats a confiar que la ciència els guiï per a respondre a la crisi”.

Joseph Stiglitz Premi Nobel d’Economia

Expansión (México)

“El coronavirus està forçant reformes que podrien canviar el sistema de salut dels Estats Units per sempre si el Congrés l’accepta”.

Dr. Ezekiel J. Emanuel 22 | mediarioDOSSIER

Director de l’Institut de la Salut de la Universitat de Pennsilvània.

New York Times

“En moments complicats, estem obligats a pensar en el que està pitjor que tu”.

Rafa Nadal

Tennista

“La pandèmia està traient el millor de nosaltres”.

EL PAÍS SEMANAL

Pilar Gonzalez de Frutos

Presidenta d’UNESPA

EL PAÍS

“En lloc de reconèixer les nostres febleses, assumir el dolor i la solitud pròpia dels humans, ens hem fet els herois, els importants i fingim una guerra. Estem entenent alguna cosa?”.

“Si aconseguim trobar fàrmacs d’inici que bloquegin al virus, evitarem la progressió i això arribaria abans que la vacuna, encara que hi ha models de vacunes que ja estan bastant avançats”.

Bonaventura Clotet

Metge i investigador

Xavier Sala i Martín Economista

ARA

“La idea d’ajuntar-se en un restaurant continuarà viva. Durant un temps caldrà anar amb compte amb les multituds, però tornarà. La gent tindrà ganes de viure la vida una altra vegada”.

Cuiner

TWITTER

ANTENA 3 TV

“Molta gent s’adonarà que no és necessari viure a Barcelona pagant lloguers estrafolaris podent teletreballar des del Pirineu. Les ciutats es buidaran, hi haurà menys cotxes. Això ja començava a passar”.

Ferran Adrià

Josep Maria Terricabras Filòsof i catedràtic emèrit de la Universitat de Girona

Sabies que els nens i les nenes són les víctimes ocultes del coronavirus? En aquest moment tan difícil per al meu país i el món, em sumo a @unicefargentina per a ajudar al fet que més nois i noies rebin una alimentació adequada i no s’emmalalteixin. Perquè IMPORTEN SEMPRE i cada minutMessi compta,Futbolista SUMA ARA el teu suport Leo INSTAGRAM en www.unicef.org.ar/dona Leo Messi

EL PAÍS SEMANAL

Futbolista

INSTAGRAM

“La pandèmia actual podria accelerar la transició cap a un altre model econòmic, cap a una organització més equitativa, més sustentable, del nostre sistema econòmic internacional”.

Thomas Piketty

Economista LA NACIÓN mediarioDOSSIER | 23

ENTREVISTA

24 | mediarioDOSSIER

FRANCESC SANTASUSANA

PRESIDENT DEL COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES DE BARCELONA

“EL CONSUMIDOR NECESSITA MÉS QUE MAI ASSESSORAMENT PROFESSIONAL“

EL PRESIDENT REIVINDICA QUE “HEM DE FER L’ESFORÇ D’EXPLICAR-NOS I DONAR-NOS A CONÈIXER COM ELS VERITABLES EXPERTS EN ASSEGURANCES” MARC ALCARAZ/ ENRIC FREIRE

mediarioDOSSIER | 25

M “Estar més presents en la societat és estratègic per al nostre futur” 26 | mediarioDOSSIER

ai va pensar que el seu primer aniversari en la presidència del Col·legi coincidiria amb un confinament a causa d’un virus que “ha canviat el món”.

Ningú ho podia imaginar. Però Francesc Santasusana és un home optimista, que sempre mira al futur amb determinació.

A pesar que la conjuntura és complicada i plena d’incerteses, el president recorda a tots els mediadors que el Col· legi està per a ajudar-los a superar els reptes. Destaca que la col·laboració en aquesta societat és una necessitat i que el més important en aquesta vida és tenir projectes. I Santasusana sempre té el cap replet d’iniciatives per a “aconseguir deixar un món millor que el que vaig trobar”. I sempre està en això. ¿ Com valora l’experiència viscuda en l’àmbit personal en aquest primer any com a president?

Apassionant. Liderar un Col·legi com aquest després dels meus antecessors, que tots ho han fet molt bé, és un motiu d’orgull. Amb una Permanent jove i equilibrada, formada per persones que conei-

xen molt bé el nostre sector, puc dir que ha estat un any d’aprenentatge continu. És una labor en la qual és molt important trobar punts d’equilibri, per exemple entre agents i corredors. Quant a la gestió, hem pogut evolucionar a partir de moltes coses que ja estaven en marxa, però també hem afrontat alguns canvis, perquè tot en la vida té un principi i un final.

Es veu diferent el Col·legi des de la presidència?

Sí. Ja havia exercit com a secretari en l’etapa de Lluís Ferrer, però la presidència és una altra cosa. Encara que compto amb un gran equip professional, encapçalat per la gerent Sandra Serra, i amb una Permanent de gran vàlua, la veritat és sobre el president recau una gran responsabilitat. Però és un repte al qual ja estic acostumat.

S’ha acabat el Col·legi presencial?

No, en absolut. Tot el que hem fet aquests mesos gràcies als canals digitals és impressionant. El Col· legi ha reunit moltes persones en webinars que difícilment haguessin assistit a sessions presencials. Però hem de ser capaços, com deia abans, de com-

paginar totes dues propostes. Per exemple, en el cas del teletreball, crec que en el futur equilibrarem els dies que passarem en l’oficina amb els quals treballarem des de casa. No obstant això, caldrà veure les circumstàncies personals de cadascun.

La Permanent vol acostar el Col·legi als agents Quina és la proposta?

Ja hem fet la primera webinar informativa i Isidre Martínez lidera aquest grup de treball al costat de quatre agents amb l’objectiu de veure les necessitats del col· lectiu. Sempre he pensat que una cosa són les companyies amb la seva xarxa d’agents. És un tema en el qual el Col· legi no vol ni ha d’entrar. Però volem fer entendre que no pot haver-hi 20.000 agents. El raonable és que siguin 5.000 i amb una visió empresarial. Si analitzem el que succeeix en altres països europeus veurem que hi ha molts agents que són més poderosos que moltes corredories.

L’important no és la figura legal, sinó el contingut. Els agents han d’entendre que si no creixen com a empresaris tindran dificultats i, alhora, també hauran d’assumir alguns riscos. És en aquest punt en el qual el Col· legi pot ajudar-los.

Des de la seva arribada a la presidència s’ha produït una major presència del Col·legi en els mitjans de comunicació generalistes. Existeix la voluntat de continuar valorant al mediador d’assegurances davant la societat? És estratègic per al futur de la nostra professió. Tenim en marxa convenis i acords amb mitjans de comunicació generalistes per a difondre els valors que aportem els mediadors d’assegurances. La societat s’està transformant, però el consumidor necessita més que mai assessorament professional. Som el canal tradicional, però això no significa que estiguem antiquats.

Al contrari, la nostra experiència i preparació és determinant. Hem de ser capaços de fer valdre, de ser referents en el nostre àmbit d’influència. Tots hem de fer l’esforç d’explicar-nos i donar-nos a conèixer com els veritables experts en assegurances. Les companyies poden posar en marxa altres canals i arribar a acords diversos, però els mediadors hem de reivindicar activament que som un actiu per al sector i per a la societat. Amb una llarga història i molt futur al davant.

“Els bancs col·loquen producte, no assessoren” La denúncia en les xarxes socials d’una autònoma que va explicar com el banc li exigia contractar una assegurança de vida per a accedir a un crèdit ICO avalat per l’Estat va ser una de les notícies del confinament.

Per què aquest cas ha tingut tanta repercussió?

Les xarxes van reaccionar amb rapidesa i el sector assegurador, de manera unànime, va alçar la veu. Professionalment, els mediadors no hauríem d’estar preocupats per la banca. Ells col·loquen producte, no assessoren.

Però les Administracions no pot permetre que condicionin la concessió d’un crèdit a la contractació d’una assegurança. No és legal ni ètic. mediarioDOSSIER | 27

“Hem tingut molta complicitat amb les companyies”.

Com han afrontat els mediadors la situació generada pel confinament?

Primer permeti que digui que aquesta situació ens ha permès reafirmar-nos que formem part d’un gran sector. La solvència està fora de tot dubte, però també hem estat capaços de demostrar, una vegada més, la nostra solidaritat. A la mediació li poso una nota molt alta. Hem demostrat que hem fet molt bé deures en matèria de digitalització. Es parla que les companyies es van adaptar amb rapidesa al teletreball, però els mediadors hem fet el mateix i hem mantingut aquesta proximitat amb el client. Hem preservat la cartera.

Des del Col· legi, hem trucat un a un tots els col·legiats per a saber si com estaven i si necessitaven alguna cosa. Hem parlat amb tots excepte amb vint persones a les quals ha estat impossible localitzar.

28 | mediarioDOSSIER

Què ha fet el Col·legi durant aquest període?

Cada dijous hem pogut comunicar-nos amb la mediació a través del ‘Mediario News’, la newsletter digital que vam posar en marxa a la fi de gener i que ha fet possible traslladar tota la informació rellevant durant aquests mesos de confinament. D’altra banda, membres de la Permanent i de la Junta de Govern hem mantingut videoconferències amb la direcció de les companyies per a traslladar les preocupacions de la mediació.

També aconseguim, amb el suport de Xavier Erbàs, subdirector general d’Entitats Asseguradores i Mediadors de la Generalitat, l’accés a línies de crèdit a través de l’Institut Català de Finances.

Evidentment, hem mantingut tots els serveis i les assessories a través del teletreball. En aquest sentit, hem posat en marxa un canal de webinars (#WebinarsMediadores) que ha permès difondre coneixements útils especialment en aquests moments. La sessió que va protagonitzar Víctor Küppers va reunir a més de 1.000 persones i va servir perquè tots ens familiaritzéssim més amb aquestes eines de comunicació tan potents. Per descomptat, els webinars tindran continuïtat. Gràcies a aquestes sessions digitals els serveis d’assessoria del Col· legi estan tenint més visibilitat que mai.

A partir d’ara, en aquesta fase de recuperació, el Col· legi estarà al costat de tots els mediadors que puguin trobar-se en una situació delicada i necessitin la nostra ajuda.

Quins canvis provocarà la pandè-

“Em sento molt satisfet del treball en equip”

mia i les seves conseqüències en les empreses de mediació?

El primer és que tots ens hem de plantejar les dimensions dels nostres negocis. D’altra banda, analitzar si l’aposta tecnològica que havíem fet s’ajusta a les necessitats actuals. En molts sentits, l’experiència viscuda canviés el paradigma de moltes empreses i la digitalització és més determinant que mai. Des del Col· legi continuarem esforçant-nos per evitar que el mediador se senti només, ja que aquesta és una situació especialment incòmoda en situacions adverses. Tothom ha d’analitzar les seves fortaleses i ens hem adonat que en dos mesos pot canviar per complet el panorama. Penso, sincerament, que la societat canviarà i, per tant, les empreses també hem d’adaptar-nos a la situació.

L’important en aquesta vida és tenir sempre projectes, ja que sense ells no hi ha futur Assistirem a una ona de fusions?

Hi ha moltes maneres. Poden ser fusions, cooperació, compartir, col·laboració...

Les associacions també ens han aportat aquesta cultura per a evolucionar el nostre propi negoci. Tal com estan les coses, encara que un sigui molt bo si estàs en un sector dolent el corrent se’t porta. Afortunadament, estem en un magnífic sector.

Més que de fusions, jo parlaria que projecte ens il·lusiona.

La incertesa que hem viscut i la necessitat de protecció que hi ha en la societat ofereix una oportunitat als mediadors d’assegurances de ser més rellevants?

Què és el que més l’ha sorprès del funcionament del Col·legi en aquest primer any com a president?

Internament no he tingut grans sorpreses perquè ja coneixia molt bé la institució. El que més m’ha sorprès fa referència a aspectes externs, com la relació amb el Consell General i les diferents visions que et trobes en els col·legis. Per la meva experiència, ja era conscient que sempre et trobes realitats i punts de vista diferents. Al cap i a l’últim, som persones i coincideixes amb gent que contribueix al desenvolupament de la institució i altres que, per contra, et fan la vida més complicada.

De què se sent especialment satisfet?

Sobretot, de la comunicació. Hem viscut un moment històric amb unes dificultats enormes en l’àmbit sanitari i econòmic que ningú esperava. El Col· legi va fer transformació de la política de comunicació al gener, donant major protagonisme als canals digitals. Alguna cosa que ha resultat crucial, ja que aquests canvis ens han vingut molt bé perquè el col·legiat hagi pogut sentir-se acompanyats

pel Col·legi durant el confinament. La comunicació avui dia és essencial, com també ho és el treball en equip. De totes dues coses em sento molt satisfet.

Quins són els objectius pendents d’aquest procés de transformació digital?

Penso que hem de ser capaços de racionalitzar. Potser estem abusant de les videoconferències, per exemple. Tot a passat en molt poc temps.

Hem de trobar punts d’equilibri.

Per descomptat, hem de continuar aprofundint en la digitalització i avançar en la comunicació amb els col·legiats. De la mateixa manera, és important mantenir actius els canals de comunicació amb les companyies. No podem negar-nos al fet que obrin altres vies de comercialització, però hem de ser capaces de demostrar-los que la mediació professional és cada vegada més professional i que les asseguradores entenguin que les nostres necessitats no són les mateixes que la d’altres canals de distribució. Des del Col·legi, hem de continuar aportant valor als col·legiats i per a això és imprescindible tenir la comunicació sempre molt present.

mediarioDOSSIER | 29

bem i queda molt per fer.

“Els productes vinculats a la ciberseguretat s’han convertit en una necessitat immediata” Pot semblar oportunista dir-ho, però crec fermament que aquest és un moment d’oportunitat, si ho sabem veure amb perspectiva. Crec que la mediació ho ha vist. No hem de tenir por a l’entorn. Hem de tenir la visió d’anar sempre un pas per davant perquè en cas contrari sí que estarem en un problema. Des del Col· legi continuarem apostant per compartir una visió de futur.

Quin és l’estat d’ànim dels mediadors?

30 | mediarioDOSSIER

Sempre he estat bastant optimista.

Crec que és bo, però també dóna respecte. El Col· legi et pot abrigallar. Tots tenim alts i baixos en la vida. El confinament ens ha demostrat que som més flexibles del que pensàvem i que som capaços d’adaptar-nos. Sens dubte, estem davant un repte. Els sèniors tenim una responsabilitat. Hem de donar joc als quals véns i demostrar-los que som capaços d’aportar molt.

Penso que hem de lluitar per deixar una societat millor que la que tro-

Com valora la reacció de les companyies en aquesta situació?

Hi ha hagut molta proximitat i molta humanitat en una situació molt complicada. Des del Col· legi hem tingut tota la complicitat per part de les companyies i també total disponibilitat per a reunir-nos per videoconferència i atendre les problemàtiques.

Com serà el mercat en la segona meitat de l’any?

Un mercat amb necessitats molt diverses. Les empreses amb un descens important de facturació i sectors com el turisme que afronten una situació molt complicada.

D’altra banda, productes com els vinculats a la ciberseguretat s’han convertit en una necessitat immediata. A més, la incertesa generarà noves necessitats. Qui pensava que viuríem una pandèmia com aquesta? Hem vist que un virus pot canviar el món. Això significa noves necessitats i l’obligació d’estar cada vegada més formats per a poder continuar aportant valor. El Col· legi oferirà als mediadors aquesta formació que serà imprescindible.•

En Caser, queremos comunicarnos contigo Es el momento de emprender y somos tu mejor opción.

El apoyo en las nuevas tecnologías, el servicio global, la presencia en todo el territorio y nuestro apoyo constante, hacen de Caser todo un referente de la Mediación Profesional.

¿ACEPTAS?

+ Tienes una nueva solicitud

901 410 707

agentesycorredores.caser.es

mediarioDOSSIER | 31

EXTRAORDINARIA NORMALIDAD.

Hemos aprendido que la normalidad es mucho más extraordinaria de lo que imaginábamos, por eso queremos acompañarte siempre en tu Extraordinaria Normalidad. #ExtraordinariaNormalidad

Allianz.

Déjanos apoyarte.

allianz.es 32 | mediarioDOSSIER

mediarioDOSSIER | 33

DOSSIER

34 | mediarioDOSSIER

I ARA,

QUÈ?

ELS EFECTES DEL VIRUS

La pandèmia ha deixat un món diferent i un gran repte per al sector assegurador: adaptar-se amb rapidesa i eficiència al nou context global. mediarioDOSSIER | 35

El futur ja és aquí i l’assegurança afronta un repte enorme

E

l corona virus ha sido tificial com una eina indispensable como un tsunami que per a automatitzar i optimitzar les ha ido sembrando, de relacions amb el mercat. La paneste a oeste, la destruc- dèmia ha afegit un nou factor a ción en forma de enfer- l’equació i ha complicat una mica mos, muertos y cataclis- més un repte que afecta a tots els mos económicos dejando a su paso països del món i que es redueix a profundas crisis sanitarias y eco- l’aforisme adaptar-se o morir. nómicas en todo el planeta. Nadie La incertesa presideix en aquests se ha librado de sus devastadores moments les vides de la major part efectos. Ha cambiado la forma de de la Humanitat. No havíem viscut vida de las perres semblant i sonas en todo no tenim la reel mundo y ha cepta per a suPER dejado en el perar aquesta aire numerosas situació. Fins i mediarioDOSSIER preguntas que tot l’antecedent solo el tiempo més pròxim, el responderá. ¿Hasta cuándo durará de la grip espanyola de la qual enla pandemia? ¿Qué grado de pro- cara queden alguns supervivents, fundidad tendrá la crisis económi- no té res a veure. La globalització ca? ¿Cuándo seremos capaces de implica un tràfic incessant de persosuperarla? nes per tot el món el que produeix El sector assegurador s’enfronta, a una propagació de la malaltia ràpiescala mundial, a grans canvis. Ja da i massiva mai vista abans. eren anys de reflexió i preparació Tots els sectors econòmics s’han per a anticipar-se al futur canviant vist afectats d’una manera o altra. que està per arribar. Completar la El món de les assegurances no és digitalització i trobar la forma òpti- una excepció. Si mirem un mapa ma d’estar connectat amb el client del món, podrem situar geogràficasón dues assignatures que cal apro- ment en el temps la resposta de les var aviat, al costat d’altres obligaci- asseguradores que ha estat gradual, ons com integrar totalment l’ús del d’est a oest, a mesura que la Cobig data, l’adopció del blockchain o vid-19 anava desplaçant-se i guala utilització de la intel·ligència ar- nyant terreny.

36 | mediarioDOSSIER

EL SECTOR AFRONTA LA NECESSITAT DE

SER CREATIU PER A CREAR

UNA

DÈMIA ÇA ANTIPAN

ASSEGURAN

A Àsia, zona zero de l’atac del virus, les companyies van prendre mesures ràpides per a respondre amb rapidesa a la nova realitat i després d’uns mesos es troben ara analitzant els escenaris de futur per a poder imaginar com serà el mercat després del virus. Europa i Amèrica del Nord van per darrere. La tempesta ha amainat a Àsia, però segueix present en els dos continents occidentals, on les companyies tracten d’esbrinar com ha de ser el negoci en temps extraordinaris. És aviat per a saber com afectaran aquests canvis en el futur, però ja es poden veure algunes línies de canvi.

A primera vista, el factor en el que el canvi és més obvi és l’operacional. La brutalitat del virus ha obligat a variar completament l’execu-

JOSHUA COLEMAN

ció de les operacions quotidianes de les empreses. I, entre elles, les asseguradores han hagut de crear una nova rutina per a executar les seves operacions, pel fet que els seus empleats han passat a tele treballar.

Estar en contacte remot amb clients i proveïdors ja suposa un gran volum de treball, però la situació s’ha complicat amb l’allau de dubtes i reclamacions per part dels clients.

Un altre canvi més conjuntural ha estat necessari per a enfocar l’organització en la tasca d’ajudar als seus clients i a la societat en general. En aquest aspecte, majoritàriament el sector ha estat a l’altura de les circumstàncies i ha sabut posar l’interès general per damunt. En els tres països que inicialment van ser més colpejats pel virus (la Xina, Itàlia i Espanya) hi ha nombrosos exem-

ADLI WAHID

LA INDÚSTRIA ESTÀ OBLIGADA A ÉS DE

A ACCELERAR EL PROC

TRANSFORMACIÓ

PER A ADAPTAR-SE A UN PLANETA CANVIANT

ples d’accions solidàries desenvolupades per companyies.

A la Xina, per exemple, algunes asseguradores han ampliat la cobertura de les pòlisses de salut per a cobrir els costos del tractament de la malaltia o per a proporcionar cobertura en cas de mort a causa del coronavirus. Una de les principals asseguradores del ram de vida, per exemple, va llançar un programa especial de precompensació per a les pòlisses existents i va proporcionar als agents deu milions de pòmediarioDOSSIER | 37

EDWIN HOOPER

L’assegurança d’interrupció

E

l dret a la cobertura per les pèrdues per interrupció de negocis causades per la pandèmia de la Covid-19 s’ha convertit en el gran debat actual en el si del sector assegurador en diversos països del món.

Als Estats Units, com és habitual, fins i tot s’han presentat demandes judicials fins i tot abans que les asseguradores hagin desestimat la reclamació, però buscant pegar primer en la lluita per aconseguir que els assegurats tinguin dret a la cobertura per les pèrdues sofertes durant els tancaments actuals.

El debat al país nord-americà té el seu epicentre en una simple frase que apareix en moltes pòlisses d’assegurança: “pèrdua o mal físic directe”. Això significa que en molts casos la cobertura d’interrupció de negocis pot aplicar-se a pèrdues derivades de pèrdues o danys físics directes.

Les pèrdues que no provenen de danys físics directes no estan, per tant, aparentment cobertes.

Diversos especialistes en aquesta mena de cobertures assenyalen que, segons la seva interpretació, “una pòlissa d’assegurança de propietat pot, per exemple, pagar per a reparar el mal causat per un incendi i pot cobrir la pèrdua 38 | mediarioDOSSIER

de negocis durant el període de reconstrucció perquè és un mal físic”, com indica el professor universitari Michael Menapace. Però la pregunta del milió és: les interrupcions comercials relacionades amb el coronavirus són causades per danys físics a la propietat? Per a les asseguradores nord-americanes és clar que no perquè, segons defensen, “el mal a la propietat” requereix una alteració estructural com la que es troba en una reclamació típica posterior a un incendi, un tornado o una inundació que ha destruït l’interior d’un edifici i els seus béns. El virus no deixa petjada visible.

A més, existeix un altre debat: les pèrdues causades per interrupció del negoci són a causa del virus o de la decisió del govern de decretar l’estat d’alarma i el confinament? És una pregunta de més difícil resposta del que sembla.

Sembla lògic pensar que aquest virus és el causant de la crisi que obliga a tancar el negoci, però hi ha persones que defensen que el veritable culpable és el govern que decideix recloure a la població. Per a aquesta línia de pensament és clar que en la nostra vida anterior a la Covid-19 ja estàvem exposats a multitud de virus, però el país no es parava. Per tant, pen-

sen que la culpabilitat cal posar-la en els governants que decideixen alentir l’economia per a vetllar per la salut dels ciutadans.

D’altra banda, evidentment per a saber si tenim dret a reclamar una compensació, abans de res cal llegir el que posa en la pòlissa i concretament les causes incloses explícitament i les descartades que figuren en l’apartat d’exclusions.

En la majoria de les pòlisses a tot risc més populars inclouen excepcions. Normalment cobreixen les pèrdues per interrupció del negoci que, com indicàvem anteriorment, causin “danys físics directes a la propietat” en les instal·lacions assegurades o als voltants.

En alguns casos inclouen clàusules d’exclusió per pèrdues resultants de l’aparició de floridura, fongs o bacteris. Pel fet que la pandèmia actual és originada per un virus, aquesta exclusió podria no aplicar-se. Altres pòlisses exclouen directament tota classe de virus, malalties i pandèmies.

En qualsevol cas, si un assegurat creu que té dret a compensació, ha de posar-se en contacte amb el seu mediador per a comprovar el contingut de la pòlissa i els drets que té.

lisses gratuïtes per a distribuir-les entre els clients.

Altres companyies s’han preparat per a donar una solució ràpida a les emergències que plantegen els seus assegurats. L’objectiu és donar caràcter d’urgència i solució immediata a les reclamacions rebudes.

També han donat cobertura addicional a milions de treballadors sanitaris i a periodistes que treballen en les zones de major risc.

A Itàlia i a Espanya, els costos d’atenció mèdica estan coberts en gran manera pel sistema de salut pública. Algunes asseguradores importants italianes ja han desenvolupat polítiques dissenyades específicament per a protegir als assegurats del risc de Covid-19, a través de nous productes o d’extensions de productes clàssics. Són iniciatives dirigides a empreses i famílies amb casos de contagis. A les famílies els proporcionen un subsidi d’hospitalització en cas que sigui necessari i la provisió de fons addicionals en el cas de ser necessaria la vigilància intensiva. A les empreses se’ls ofereix cobertura d’assegurança per contagi de Covid-19 per a tots els treballadors.

A Espanya, les companyies han virat el rumb per a posar-se en la direcció adequada per a fer front a l’efecte del virus. Han creat nous productes i s’han implicat en la lluita contra la pandèmia. A més de donacions i iniciatives diverses, un centenar de companyies s’han posat d’acord per a crear la pòlissa col·lectiva més gran de la història, amb la finalitat de donar cobertura als treballadors del sector de la salut.

En altres països també hi ha hagut moviment antivirus. Alguns governs s’han compromès a cobrir els

salaris dels treballadors acomiadats per un període màxim de dos mesos. I abunden a tot arreu exemples de donacions de companyies dirigides al personal sanitari o a donar suport a recerques per a trobar la vacuna. És clar que les asseguradores volen fer contribucions a la societat.

EL REPTE DE LA FEINA COMERCIAL Els agents i corredors han percebut com creixien les dificultats per a fer el seu treball més important: estar en contacte presencial amb els seus clients per a donar-los assessorament i detectar les seves necessitats.

Per sort, la tecnologia permet evitar que el contacte es redueixi a zero, però res pot substituir una reunió presencial quan es tracta d’avaluar els objectius i seleccionar el producte assegurador òptim per a cada cas. A més, la situació de confinament de la població, amb la negativitat que comporta, i els nombrosos casos de malalts fan que no estiguem davant el millor escenari per a l’exercici de vendre.

Per a tractar de minimitzar l’impacte negatiu en les vendes, algunes

EN ALGUNS INDRETS LES ASSEGURADORES HAN DECIDIT AUGMENTAR LES COMISSIONS DELS MEDIADORS PER A

INCENTIVAR LES VENDES

companyies han optat per estratègies agressives. A la Xina, per exemple, algunes asseguradores han proporcionat pòlisses gratuïtes als seus mediadors per a mantenir activa la xarxa de vendes. En altres països, algunes companyies han incrementat les comissions per vendes per a estimular als mediadors en aquest difícil context. Un altre dels efectes és l’augment de l’ús de mitjans digitals per part d’agents i corredors, alguna cosa que es converteix en tendència i va guanyant terreny encara que difícilment podrà suplir les reunions cara a cara.

El ram de no-vida ha vist amb especial preocupació la crisi actual perquè la crisi econòmica amenaça de ser molt profunda i això es pot traduir en una caiguda de vendes.

L’augment de l’atur i el tancament d’empreses i d’autònoms suposarien un revés molt important per a aquest segment de les assegurances.

La part menys negativa és que el volum de reclamacions disminuirà en general i en particular en algunes rúbriques com el ram d’actuacions. A menys mobilitat, menys sinistres. I en principi les companyies no s’han vist encara molt perjudicades per l’impacte directe de les reclamacions per cobertures que incloguin la pandèmia com una de les causes. Però a ningú se li escapa que el gran debat se centra en el paper que han d’assumir les companyies en els casos afectats pel concepte “interrupció del negoci”.

SALUT: FUTUR INCERT Pel que respecta al ram de salut, els efectes encara estan per descobrir i resulta difícil fer un retrat clar. No sabem quants malalts i morts pro-

mediarioDOSSIER | 39

vocarà el virus i com evolucionarà en el futur. Per definició, es tracta d’una assegurança amb grans diferències en funció de cada país, ja que depèn molt de la mena de cobertures que ofereix l’Estat. En aquesta crisi les asseguradores de salut s’han situat en primera línia del front de guerra contra la Covid-19, donant suport als respectius governs.

El futur no serà fàcil. Hi haurà recessió, els mercats financers entraran en una fase de volatilitat alta i la liquiditat es reduirà. El sector assegurador veurà reduït el seu marge de maniobra, entre altres coses perquè les legislacions poden ser modificades per a facilitar l’accés als diners per part dels clients afectats per la crisi.

Plou sobre mullat perquè en països com Alemanya, les companyies d’assegurances de vida ja estaven en una situació complicada a causa de les baixíssimes taxes d’interès. I moltes no tenen la grandària necessària per a estar fora de perill.

Les conseqüències de la pandèmia es traduiran de moltes maneres. És d’esperar que a curt termini afecti l’entorn Insurtech amb una disminució de l’activitat de compra de petites empreses tecnològiques i també hauria de reduir el nombre de fusions i adquisicions. Però a mitjà termini aquesta activitat hauria de recuperar-se perquè és clau per al futur.

A tot el món les companyies estudien amb deteniment els missatges que han de llançar sobre els seus resultats financers. Al Japó hi ha urgència perquè el 31 de març equival al final de l’exercici i ningú és capaç

40 | mediarioDOSSIER

CRAWFORD JOLLY

LA COVID-19 PLANTEJA REPTES COMPLEXOS PERQUÈ ÉS UNA SITUACIÓ NOVA

I A MÉS ÉS MOLT DIFÍCIL CALCULAR ELS RISCOS PER A CREAR UN PRODUCTE EFICIE

NT

d’endevinar com evolucionarà el virus i els seus efectes. Per això cal ser prudent a l’hora de divulgar els resultats i informar els reguladors.

I, quin futur ens espera? Depèn en principi del context de cada país, encara que hi ha tendències comu-

nes. El virus ha actuat com un accelerador del procés de digitalització i de la cerca de vies de comunicació estables amb els clients, juntament amb un augment de l’automatització de processos per a reduir costos.

Hi ha un debat de gran importància i és el que se centra a definir i interpretar el paper de l’assegurança en aquest món convuls. La indústria asseguradora té un paper clau en les societats actuals. No és concebible un món sense assegurances, però la realitat s’està tornant cada vegada més complicada i planteja reptes que exigeixen la intervenció dels governs, dels empresaris i dels ciutadans del carrer per a establir les noves regles de joc. El ja citat problema de la interrupció del negoci ha de ser solucionat, però no es resol de manera simple. Com afrontem amb garanties els nous riscos estructurals i socials? Com van les companyies asseguradores a fixar el preu de les pòlisses i com aconseguiran que aquest preu resulti raonable per als clients? Una pandèmia sanitària pot provocar una epidèmia econòmica en la qual la majoria de les empreses mitjanes i petites vegin interromput el seu negoci. Els governs hauran d’intervenir. Als Estats Units ja s’ha discutit alguna cosa semblant amb els desastres naturals, com inundacions o incendis. En molts casos el govern federal o estatal cobreix el primer cercle de riscos i després intervenen les companyies especialitzades en aquests temes.

Una pandèmia és una mica més delicat perquè el risc és molt complicat de quantificar i ens podem preguntar si la dimensió d’aquest risc el converteix en inassumible per a

TOTS CONTRA EL VIRUS La indústria de l’assegurança s’ha conjurat per a col·laborar en la lluita contra el virus, tant en el seu vessant sanitari com en els efectes econòmics a tot el món. velat com un element diferencial per a navegar amb solvència en aigües turbulentes.

MENYS FUSIONS La incertesa que envolta al coronavirus provocarà temporalment una disminució en el nombre de fusions i adquisicions en el sector. En els últims anys ha estat una tendència a l’alça.

APOSTA MÚLTIPLE PER LA TECNOLOGIA

LES CINC MAJORS FUSIONS I ADQUISICIONS DEL SECTOR EN 2019 6 5 4 3 2 1

Brookfield +Genworth Financial

FWD Group +Siam Commercial B.

Tokyo Marine +Privilege Underwriters

Phoenix Group +Swiss Re

mils de millIons de dólars

New York Life +Cigna

assegurar-lo. El sector assegurador pot presumir d’haver solucionat en el passat problemes com aquest i per tant podem confiar que torni a fer-ho. L’últim exemple ha estat l’assegurança per a cobrir ciber atacs. L’augment de la ciber delinqüència es va acollir amb estupor i, no obstant això, es van llançar al mercat productes innovadors i ara es tracta ja d’un ram estable, però dinàmic.

Amb el risc de pandèmia pot succeir una cosa semblant encara que el camí presentarà uns quants impediments. La solució pot venir d’una limitació dels riscos i un enllaç amb la cobertura que puguin oferir els governs. A més, no sols les companyies, les administracions públiques i els mediadors han de treballar per a trobar el format adequat. És cosa també dels clients comprendre la complexitat d’aquest producte i assumir que potser no pot haver-hi una cobertura total o un preu ajustat. En qualsevol cas, es trobarà la solució.

La veritat és que les asseguradores estan acostumades a predir els riscos constantment i a preparar-se per a afrontar-los correctament.

Aquesta indústria ja ha viscut abans altres pandèmies. No obstant això, la crisi del coronavirus és diferent.

Ningú la va veure venir i les companyies d’assegurances almenys han reaccionat amb rapidesa en dues adreces: donant servei 24/7 als seus clients (i en molts casos al total de la ciutadania) i preparant-se per al futur immediat, en el qual el virus pot tornar a aparèixer amb més força.

D’aquesta crisi ha quedat clara que l’obsessió de les companyies per la tecnologia era adequada i s’ha re-

ALIANCES La crisi ens ha deixat en diversos països del món iniciatives de col·laboració entre companyies que són competència directa.

LUKE JONES

INNOVACIÓ El sector assegurador ha demostrat en el passat una gran capacitat d’innovació que serà necessària per a trobar solucions als grans reptes plantejats.

INCERTESA El principal problema és la falta de previsió sobre com evolucionarà el virus en els pròxims mesos.

Les companyies que han tingut la tecnologia adequada per a fer treballar als seus equips des de casa des del minut 0 han partit amb avantatge. Les que tenen una plataforma telemàtica potent per a oferir assessorament i ajuda als seus clients a qualsevol hora probablement retindran a una major part de la seva clientela. I les que compten amb eines de Big Data ja provades i amb eficàcia contrastada han entrat millor en el mercat en la recerca de nous clients.

I, ara què? Les asseguradores completaran un procés de digitalització que en alguns casos avançava al ralentí. A més, han de capitalitzar les oportunitats i apostar per productes i serveis innovadors. D’aquesta crisi hi ha hagut també un altre ensenyament evident: cal ser transparent i clar i crear productes en els quals sigui fàcil veure les cobertures que inclou i les que no. La part positiva és que una vegada passi la crisi sanitària, tot sembla indicar que hi haurà un increment important de peticions de noves pòlisses que cobreixin els nous riscos. I el repte és aconseguir que estiguin dissenyades per a satisfer les demandes dels clients. Un repte que segur que la indústria superarà en el seu conjunt, però que pot deixar alguna víctima pel camí. El futur ha arribat i ha sorprès a tots. Ara es tracta de sobreviure obeint a Darwin i adaptant-se als nous temps.•

mediarioDOSSIER | 41

ANÁLISIS

BIG ELS EFECTES DEL VIRUS

42 | mediarioDOSSIER

BIG BRO mediarioDOSSIER | 43

CONTROL QUE ALGUNOS ESTADOS

MATHEW HENRY, YOHANN LIBOTT (PÁGINA ANTERIOR)

¿Vivim ja en 1984?

D

urant dècades s’ha elucubrat sobre Una semblança raonable que ens mostra com la quant de realitat arribarà a tenir societat va canviant gradualment sense que perl’obra més famosa de l’escriptor bri- cebem immediatament aquests canvis, absorts tànic George Orwell. 1984 va ser com estem en el nostre trepidant dia a dia. La publicada en 1949, poc abans de la mort del no- lluita contra el coronavirus ha deixat al descobert vel·lista i descriu una societat futura en la qual coses que ja sabíem, però en les quals no pensàvem. El Big Data s’ha mosel Big Brother (Germà Gran) exerceix un control total i trat com una eina molt eficaç PER en aquesta guerra contra absolut sobre la població.

En aquesta història distòpiel virus. Analitzar dades de milions d’individus permet ca, l’objectiu de qui ostenMARC ALCARAZ treure conclusions clau que ta el poder és saber en tot moment què estan fent els aporten llum a un escenari ciutadans, als quals es despulla de tots els drets i en el qual els governs es trobaven en penombra. llibertats per a dependre directament de l’Estat. I quan puguem estendre el Big Data a tots els Escrita fa set dècades, pot semblar fantasiosa i ciutadans amb els seus historials clínics complets, exagerada i afortunadament és així, però la re- l’avanç en termes de salut i d’estalvi per al sistecent pandèmia que ha afectat a tots els països ma sanitari públic serà enorme. Es tracta sens del planeta ens ha recordat algunes preocupants dubte d’un avanç extraordinari. Les companyisimilituds entre la realitat i la ficció orwel·liana. es asseguradores fa temps que estan integrant el 44 | mediarioDOSSIER

Big Data en les seves estructures i traduint aquest esforç en un millor coneixement dels riscos i del mercat. La primera conseqüència és una major eficiència i el disseny de productes i serveis més complets i més econòmics per al client. El procés d’anàlisi massiva s’enriqueix i es potencia pel machine learning (aprenentatge automàtic de les màquines), la qual cosa suposa que a mesura que creix l’anàlisi de dades el mateix sistema es fa més intel·ligent i aporta informació més depurada. L’ús de la intel·ligència artificial és ja normal en totes les indústries. Els governs i les grans corporacions tecnològiques són els que es troben al capdavant en aquest terreny. El cas més evident es dóna a la Xina, on el govern controla TOUANN GATOUILLAT VERGOS (ARRIBA), ADREW GRAHAM (IZQUIERDA)

EL BIG DATA DEMOSTRA LA SEVA EFICÀCIA EN LA LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA, PERÒ DEIXA EVIDÈNCIES DEL GRAN CONTROL QUE ALGUNS ESTATS EXERCEIXEN CONTRA ELS SEUS CIUTADANS

tota l’activitat digital, clic a clic, dels seus ciutadans, però a més té instal·lades més de 200 milions de càmeres que li permeten controlar també la seva presència física en tot moment.

A través de l’historial digital proporcionat pels operadors d’Internet, les autoritats xineses ho saben tot dels seus compatriotes: què compren, què llegeixen, què pensen o quins són els seus plans immediats. I a través dels mòbils i de les càmeres amb reconeixement facial saben on estan i com es comporten. Això ha derivat en una avaluació contínua del comportament de cada

ciutadà xinès en funció de dades com a quina mena de premsa llegeix, quins aliments consumeix, si beu alcohol o si és un vianant conscienciat que creua el semàfor quan està en verd. Ser avaluat com un bon xinès comporta avantatges en moltes situacions com a l’hora de demanar un visat per a viatjar o de sol·licitar un crèdit. La part positiva s’ha posat en evidència durant la pandèmia. Aquest control invisible permet obtenir a distància la temperatura corporal de les persones que surten, per exemple, de l’aeroport de Beijing o de l’estació central. Si tenen febre, el sistema pot identificar a les persones que han estat a prop i alertar-les a través d’un missatge mediarioDOSSIER | 45

46 | mediarioDOSSIER

telefònic. Així es pot controlar millor el nombre de contagis. Les càmeres de reconeixement facial d’última generació identifiquen a les persones encara que portin màscara. Només requereixen veure les celles i les pestanyes. Aquestes escenes que semblen més pròpies de la ciència-ficció es poden veure en alguns països asiàtics diàriament.

A Corea una app avisa quan la persona s’acosta a un edifico catalogat com a focus de contagi i hi ha funcionaris rastrejant els enregistraments de milers de càmeres per a determinar a qui s’ha relacionat amb un contagiat. A Taiwan o Singapur també es lluita contra el virus des de l’entorn digital.

La pandèmia ha fet visibles aquests engranatges de control. Són tecnologies molt poderoses que es continuaran utilitzant quan disminueixi el nivell d’amenaça del virus, tal com va succeir als Estats Units amb el sistema de vigilància antiterrorista després del 11-S. És lògic que cap govern vulgui renunciar a aquestes eines tan potents.

Durant la crisi de la Covid-19 han destacat dos tipus de tecnologies: les que permeten compro-

DREW GRAHAM, EV (ARRIBA), TEDWARD QUINN(IZQUIERDA)

A ÀSIA NO HI HA GAIRE PREOCUPACIÓ PER L’ÚS DE LES DADES PERSONALS. A OCCIDENT LA POBLACIÓ ÉS CRÍTICA, PERÒ LA INFORMACIÓ PERSONAL CONTINUA CIRCULANT var que la quarantena es compleix (mitjançant l’ús de polseres geolocalitzables o la creació de fronteres digitals que la persona infectada no pot traspassar) i les que rastregen possibles contagis (en aquest cas a través de solucions basades en Bluetooth que estan en ple desenvolupament per part de Google i Apple).

Evidentment, perquè el sistema funcioni hem de ser conscients del perill que corre el dret a la protecció de dades. Aquesta és la principal raó per la qual Europa no pot posar en marxa de manera àgil un dispositiu d’aquesta magnitud. En general, a Àsia hi ha menys consciència crítica en relació amb aquests temes i una major predisposició a complir les consignes de les autoritats.

Això és una evidència, però el virus pot canviar

una mica l’actitud de la societat perquè molts ciutadans occidentals (probablement la majoria) consideren que val la pena arriscar-se a perdre privacitat a canvi d’estar protegits davant perills com la pandèmia o el terrorisme. Serà capaç Europa de demostrar maduresa i intel·ligència per a usar només el costat positiu del Big Data com una eina eficaç en la lluita contra aquestes amenaces? O el fracàs europeu i l’efectivitat asiàtica provocaran un augment dels partidaris d’instaurar un sistema polític més permissiu amb el control policial? De la resposta a aquestes qüestions podrem deduir si ja estem arribant a 1984 o encara hi ha esperança per a treure profit de la tecnologia i alhora fer-la compatible amb els valors democràtics que defensa Europa..• mediarioDOSSIER | 47

Protegemos y defendemos tu salud.

Módulo de Accidentes y lesiones del seguro de protección jurídica DAS Abogado Personal Todo Riesgo. ¿Has tenido lesiones por accidente de tráfico? ¿Tropezaste en unas obras mal señalizadas y te hiciste un esguince? ¿Tras someterte a una intervención quirúrgica el resultado no ha sido el esperado por mala praxis?

Sea cual sea el tipo de accidente o lesión que hayas sufrido, con el módulo de Accidentes y lesiones de DAS Abogado Personal Todo Riesgo te defendemos o reclamamos en tu nombre. Si te ves involucrado en un accidente, sufres lesiones o consecuencias derivadas de negligencias médicas actuaremos para que consigas la mejor solución.

Entra en das.es y descúbrelo.

Una compañía del Grupo Asegurador 48 | mediarioDOSSIER

PANORAMA

Com afrontar el tancament i no morir en l’intent Diversos especialistes donen consells pràctics per a tractar de minimitzar les conseqüències del confinament

TAMAS TUZES KATAI

E

LS EFECTES NEGATIUS del ren que amaini per a intentar atacar coronavirus van més enllà dels el cim. propis de la malaltia que causa Araceli Segarra, amb un bagatge de o de les conseqüències econòmiques vint expedicions a l’Himàlaia, explica evidents. Hi ha un altre aspecte molt que a la muntanya hi ha expedicions important derivat de l’obligat confiluxoses, en les quals el muntanyenc a nament al qual ha estat sotmès la popenes carrega pes, i expedicions que blació. La salut mental i l’estat anímic sofreixen més penúries, la qual cosa dels ciutadans han estat posats a prova porta a establir un paral·lelisme amb i probablement hi ha hagut un perjudipassar el confinament en una casa esci poc evident, un perjudici que circula paiosa amb jardí o passar-lo en una sota el radar i que s’ha amagat darrere capsa de llumins. Segarra va recordar de les dues grans crisis, la sanitària i a La Vanguardia un episodi de la seva l’econòmica, que experiència muntahan afectat a tot el nyenca. “Pujant el planeta. El món de K2 vam estar tres o PER les assegurances ha quatre dies assetjats proporcionat ajuda en una botiga molt PAU SANS telemàtica per part petita, racionant de diverses compael menjar. No ponyies que han atès tota mena de crides díem fer res, sortíem a fer les nostres de persones afectades per la situació o necessitats lligats a una corda”. En el amb dubtes de tota mena. tancament per la pandèmia, igual que La falta d’espai en la llar ha estat un en aquesta situació claustrofòbica, dels hàndicaps més importants a l’hoSegarra recalca que “sóc positiva. La ra de la convivència. Es tracta d’una meva ment em porta a pensar en els situació que recorda a la dels alpinistes refugiats de Grècia” per a veure que obligats per les forces de la naturalesa som afortunats. a passar diversos dies en una minúsSergi Grimau, especialista motivacicula tenda de campanya mentre espeonal i exesportista d’elit, apunta que

mediarioDOSSIER | 49

“aquesta crisi ens ha demostrat que ni la normalitat existeix, ni res és impossible. El concepte normalitat ha estat arrasat totalment per un tsunami anomenat realitat”.

Grimau insisteix que “en la nova realitat les persones necessàries seran aquelles que tinguin capacitat d’adaptació i de reacció”.

Víctor Küppers, un dels conferenciants estrella a Espanya, ressalta que és important “no perdre l’esperança perquè d’aquesta sortirem” i afirma que aquesta crisi ens recorda que “cal viure sent més conscient de la realitat i, a vegades, una bufetada ve bé per a adonar-nos de les coses”.

Tony Robbins, escriptor de llibres de desenvolupament personal i finances personals i un dels oradors motivacionals més famosos del món, explica la seva recepta per a superar el confinament. “En aquests temps d’incertesa, necessitem pensar críticament per nosaltres mateixos”. Aquest nord-americà que ha assessorat persones com Mijail Gorbatxov, Nelson Mandela, Donald Trump o Michael Jordan, creu que la solució està en nosaltres mateixos. Una creença que comparteix Küppers, qui afirma que “no triem les circumstàncies que vivim, però si que tenim la llibertat de triar com reaccionem davant elles”.

La prestigiosa doctora Brené Brown, investigadora de la Universitat de Houston i autora d’un podcast amb gran seguiment als Estats Units, assenyala que la por és un dels efectes més importants de la crisi ocasionada per la pandèmia i que cal fer un esforç per normalitzar el nostre dia a dia enfocant-nos en la marató que tenim per davant.

“La por al col·lapse podria convertir-se en el col·lapse real. Necessitem crear una nova normalitat mentre lamentem el final de la nos50 | mediarioDOSSIER

tra vella normalitat. Això requerirà una estratègia proactiva, estar enfocat en l’objectiu i alimentar-nos amb informació veraç”.

Brown destaca que “en general no sabem com manejar aquesta realitat. No sabem com distanciar-nos socialment i mantenir-nos entenimentats. Estem ansiosos, insegurs i la majoria tenim por”.

L’ajuda psicològica és fonamental en molts casos per a superar la

“No cal perdre l’esperança perquè no hi ha dubte que d’aquesta sortirem” TOM BARRET

situació. A Catalunya hi ha hagut nombrosos exemples de professionals voluntaris que s’han ofert per a atendre persones afectades pel confinament. Un d’ells és La Finestra, una plataforma creada per tres psicòlogues que presten ajuda per telèfon. “Trobem a moltes persones amb duel patològic, perquè aquestes circumstàncies tan especials els han impedit acomiadar-se dels seus familiars morts”, explica Sara Bosch, fundadora del citat col·lectiu. Afegeix que “aquesta situació generalitzada ens iguala. I els efectes poden potenciar-se a causa de l’aïllament”. Especialment fràgils són les persones majors que viuen soles. “No tenen un cercle de persones en el qual recolzar-se i compartir les pors i els dubtes.

En la seva vida normal interaccionaven en anar de compres o en passejar pel barri i en aquest moment s’han quedat molt més penjades”.

La seva companya Carol Clarà recorda que “ara tots parlem d’emocions, de l’impacte psicològic i de com curar-nos d’una malaltia que no s’elimina amb sabó. És important demanar ajuda”.

La incertesa és un altre dels elements que més afecta en contextos com l’actual. Per desgràcia, un virus nou ofereix poques certeses i hi ha poques coses tan letals com no saber què succeirà. Sergi Grimau assegura que en aquesta nova situació seran molt importants les persones “fàcils”, que es posin al servei dels altres. “Ens fa falta tenir persones fortes, capaces de superar i ajudar a superar les adversitats i que mantinguin constantment una actitud positiva i esperançada. És important somriure i tractar de desprendre una energia optimista, creativa i sempre constructiva”.•

VICTOR KÜPPERS, escriptor, professor i conferenciant SERGI GRIMAU, especialista motivacional “La nova realitat necessita persones fàcils. Persones fortes, capaces de superar i ajudar a superar les adversitats. Amb actitud i energia positives. Creatives i constructives. Capacitades, preparades per a aportar valor des del seu coneixement i experiència.

Intrèpides, que s’atreveixin a viure fora de la comoditat, i ofereixin autenticitat.

Lliures, segures de si mateixes.

Empàtiques, solidàries, que entenen les emocions alienes i donen la seva ajuda sense esperar res a canvi”.

“És important que ens adonem que el gran perill és el descoratjament. Cal treure el teu millor tu: un tu amb els teus millors sentiments i les teves millors actituds. Un tu fabulós.

El que tots tenim quan anem alegres.

No podem evitar el que sentim, però podem triar com gestionem aquest sentiment. Hem d’aprendre a gestionar la por.

En la situació actual hi ha gent amb pànic.

I això ens converteix en vulnerables. Hi ha que aprendre a relativitzar”.

TONY ROBBINS, especialista en desenvolupament personal “La foscor no destrueix la llum sinó que la defineix. És la nostra por a la foscor el que expulsa la nostra alegria a les ombres.

L’única cosa que ens impedeix aconseguir el que volem és la història que ens contem a nosaltres mateixos. El nostre diàleg interior té un gran impacte en la nostra vida perquè pot animar-nos a avançar o paralitzarnos per complet. No és el que fem de tant en tant el que dóna forma a la nostra vida sinó el que fem constantment”.

BRENÉ BROWN, professora i investigadora en la Universitat de Houston “La pujada d’adrenalina inicial en veure com ens afectava la crisi del coronavirus disminueix. No ens adonàvem que hi ha una nova normalitat.

Ara estem en el nostre punt més vulnerable, assimilant la situació. Un funeral no és tan difícil de viure si estem envoltats de família i amics. Són els dies posteriors quan ens sentim sols.

La por al col·lapse pot convertirse en col·lapse real. I hem de rebre ajuda i ajudar a uns altres”.

CAROL CLARÀ psicòloga, fundadora del col·lectiu la Finestra “L’objectiu és acompanyar a aquelles persones que sofreixen sentiments de solitud, por i inseguretat. Tenim voluntaris que col·laboren en aquest projecte que pretén crear espais en els quals expressar les emocions i compartir els recursos i eines que tota persona té per a afrontar el confinament. Utilitzem tècniques de relaxació i respiració i expliquem com gestionar les emocions negatives que no sempre són dolentes”.

mediarioDOSSIER | 51

PANORAMA

La pòlissa més gran de la història Les companyies, a través d’UNESPA, subscriuen la pòlissa més gran de la història per a ajudar als treballadors sanitaris

E

L SECTOR ASSEGURA- subscrit una assegurança de vida DOR ha destacat durant la col·lectiva que cobreix la defunció crisi sanitària pel seu caràc- per causa directa de la Covid-19 ter solidari que s’ha traduït en mul- dels qui cuiden de la salut de tots els titud d’iniciatives per a col·laborar ciutadans en l’actual crisi sanitària en la lluita contra els efectes del co- i també atorga un subsidi a aquells ronavirus. Companyies i mediadors que resultin hospitalitzats. han mostrat de múltiples maneres Un portaveu d’UNESPA explica com ajudar en la lluita contra els que aquesta iniciativa té com a obterribles efectes que està causant la jectiu “protegir al personal sanitari Covid-19, tant que lluita per en termes de a contenir el salut com en coronavirus a PER danys econòEspanya. Les mics. companyies VÍCTOR PERI El último ejemhan aportat 37 plo es uno de milions, en funlos más importantes y significativos. ció de la seva quota de mercat, per L’últim exemple és un dels més im- a constituir un fons solidari que és portants i significatius. Un centenar la assegurança més gran col·lectiva de companyies d’assegurances i de de vida i subsidi que s’ha fet a Espareassegurances, a través d’UNES- nya i potser en el món”.

PA, han acordat aportar 38 mili- Aquesta assegurança ofereix coberons d’euros per a assegurar a tot el tura als metges, infermers, auxiliars personal sanitari que actualment d’infermeria, zeladors i personal es troba treballant en primera línia d’ambulàncies que formen part del lliurant la batalla contra el corona- Sistema Nacional de Salut i que es virus. Els diners aportats han ser- trobin involucrats directament en vit per a constituir un fons solidari la lluita contra el virus. Queden gestionat per la patronal del sector. coberts tant aquells que treballen Amb aquests recursos, UNESPA ha en hospitals, clíniques i ambulato52 | mediarioDOSSIER

DAVID BARAJAS

ris públics, com els que ho fan en centres del sector privat. Aquest segur col·lectiu també protegeix als metges, infermers, auxiliars d’infermeria i zeladors que treballen per a residències de majors; siguin públiques o privades.

D’acord amb les estimacions realitzades per UNESPA, l’assegurança de vida i el subsidi per hospitalització donarà cobertura a través d’aquest instrument a més de 700.000 persones en tot el país.

D’aquesta manera, la indústria asseguradora crea la major pòlissa col·lectiva d’aquest tipus mai subscrita en la història d’Espanya per a recolzar als qui es troben en el front

de batalla contra la Covid-19.

El capital assegurat en cas de defunció per causa directa del coronavirus és de 30.000 euros per persona. Els diners el rebran els hereus legals de l’assegurat. El subsidi d’hospitalització, d’altra banda, implica el pagament de 100 euros diaris al sanitari malalt sempre que el seu ingrés hospitalari superi els tres dies i fins a un màxim de dues setmanes. Per tant, els pagaments oscil·lar entre els 400 i els 1.400 euros per persona.

La cobertura de la pòlissa té una vigència de sis mesos, a comptar des de l’inici de l’estat d’alarma. És a dir, es cobreix a totes aquelles

persones del col·lectiu assegurat que siguin hospitalitzades o morin a causa directa del coronavirus des del passat 14 de març fins al pròxim 13 de setembre de 2020, tots dos dies inclosos. La cobertura té

Les asseguradores, a través d’UNESPA, aporten 38 milions d’euros per a assegurar al personal sanitari que lluita contra la pandèmia

caràcter retroactiu. Pilar González de Frutos, presidenta de la patronal UNESPA, considera que aquesta iniciativa és “una mostra de solidaritat del sector assegurador cap als professionals de la salut”.

Les més de 100 asseguradores que s’han compromès a finançar aquesta pòlissa col·lectiva reuneixen juntes una quota de mercat del 78%.

Aquesta iniciativa sectorial se suma als projectes que, amb caràcter individual, han posat en marxa els diferents grups asseguradors en les últimes setmanes. Si la sinistralitat és menor, l’import sobrant es destinarà a fer costat als afectats pel coronavirus.• mediarioDOSSIER | 53

PANORAMA

Pilar González de Frutos, presidenta d’UNESPA

“Vam voler col·laborar de la forma que millor sabem: fent una assegurança” La idea de protegir als sanitaris va sorgir una setmana després de la declaració de l’estat d’alarma i 14 dies més tard 109 entitats s’havien compromès amb la iniciativa

M

ENTRE ELS BAL- La iniciativa va ser molt ben acoCONS de tot el país llida per les entitats, com demostra s’omplien diàriament l’amplíssima adhesió que ha acond’aplaudiments de reconeixement seguit. Fins a 109 asseguradores a la labor del personal sanitari, el han contribuït a la posada en marsector assegurador va decidir fer xa d’aquesta assegurança per al el que millor se li dóna: protegir personal sanitari i de residències a les persones. En aquest cas, els de majors que lluita contra la Coprofessionals que des dels hospitals vid-19 en tot el territori nacional. i les residencia de majors lluitaven Tots van saber veure que una acció contra un virus gairebé desconegut. conjunta i coordinada permetria Pilar González de Fruits, presidenta posar en marxa una iniciativa molt d’UNESPA, ens explica com va néi- més generosa i eficaç. xer i es va desenvolupar una de les iniciatives que han tingut un major Des del principi van tenir clar impacte mediàtic durant el confi- que es tractaria de la pòlissa nament. Així es va gestar la major col·lectiva més gran de la hispòlissa de vida tòria de l’asamb subsidi segurança esPER d’hospitalitzapanyola? ció de la història Amb un col· d’Espanya. lectiu asseguENRIC FREIRE rat de més de Com sorgeix 700.000 persola iniciativa de la pòlissa col· nes, aquesta és la major pòlissa de lectiva per als sanitaris? vida amb subsidi d’hospitalització La idea de crear una assegurança de la història d’Espanya. Hi ha molt per al personal sanitari i de residèn- poques empreses, institucions o col· cies de majors que lluita contra la lectius que tinguin aquest volum de Covid-19 a Espanya sorgeix en el si treballadors o afiliats. De mostra un del Comitè Executiu d’UNESPA, botó: les dues o tres empreses amb una setmana després de la declara- més treballadors en nòmina a Esció de l’estat d’alarma a Espanya. A panya compten amb entre 80.000 i partir d’aquí, es va mobilitzar a la 90.000 empleats cadascuna. resta dels associats a UNESPA. Quant temps va passar entre Quina va ser la reacció del que es va plantejar la iniciaticonjunt de les companyies?? va en el si d’UNESPA i la seva 54 | mediarioDOSSIER

difusió a la societat?

L’estat d’alarma va ser declarat el 14 de març, la idea de crear una assegurança per als sanitaris va sorgir una setmana després. A partir d’aquest moment van començar les anàlisis tècniques i finalment l’anunci de la creació del fons a l’opinió pública es va produir el 7 d’abril. Aquesta cronologia demostra que es va aconseguir el compromís de més d’un centenar d’associades a participar en un fons sectorial en un parell de setmanes. És a dir, en tot just catorze dies es va aconseguir mobilitzar a 109 entitats i recaptar 38 milions d’euros per a finançar la pòlissa. Qualsevol que tingui experiència en temes de gestió s’adonarà de la rapidesa en l’execució tenint en compte a la quantitat de parts implicades.

Es va remenar alguna altra possibilitat?

La idea va ser des d’un principi posar en marxa una assegurança de vida amb subsidi d’hospitalització i així es va executar.

Com es van establir les cobertures?

Aquesta iniciativa solidària cerca reconèixer l’esforç i el sacrifici personal que estan realitzant els professionals sanitaris i de residències de majors per a protegir a tots els ciutadans espanyols durant la present

l’impacte de la iniciativa en termes de difusió i reconeixement?

La creació de l’assegurança per al personal sanitari i de residències de majors que lluita contra la Covid-19 ha tingut un gran impacte entre l’opinió pública. Tant en mitjans de comunicació, com en l’àmbit online i al voltant de les relacions institucionals. De fet, ha estat la iniciativa amb major visibilitat en mitjans de totes les que ha posat UNESPA en marxa en les seves més de quaranta anys d’història.

“La creació de l’assegurança per al personal sanitari i de residències de majors que lluita contra la Covid-19 ha tingut un gran impacte entre l’opinió pública” pandèmia.

Sobre la base d’aquesta premissa, el col·lectiu assegurat i l’abast de la cobertura van ser aterrats per un grup de treball tècnic sota la supervisió del Comitè Executiu d’UNESPA. Les cobertures són un capital de defunció de 30.000 euros per persona, que percebran els beneficiaris dels assegurats, i un subsidi d’hospitalització, de 100 euros al dia, que percebrà el mateix assegurat sempre que el seu ingrés hospitalari hagi superat els tres dies i fins a un màxim de catorze dies. La protecció té una vigència de sis mesos, des del passat 14 de març fins al pròxim 13 de setembre de 2020, tots dos dies inclosos.

Els perfils dels professionals sanita-

ris i de residències de majors que compten amb aquesta protecció gratuïta apareixen detallats en la nostra pàgina web: https://www. unespa.es/que-hacemos/coronavirus/.

Quin cost estima que pot tenir per a les companyies està pòlissa?

Les asseguradores han aportat 38 milions d’euros per a posar en marxa aquesta pòlissa. En cas que la sinistralitat sigui menor que el fons constituït, l’import sobrant es destinarà a fins socials relacionats amb la lluita contra la Covid-19.

Creu que la societat és conscient de l’esforç solidari de les companyies? Han mesurat

Des del punt de vista d’imatge té més impacte social una acció conjunta del sector assegurador que moltes iniciatives individuals de cada empresa?

El que buscàvem amb aquesta assegurança gratuïta per al personal sanitari i de residències de majors que lluita contra la Covid-19 a Espanya era posar en marxa una iniciativa d’ampli abast i caràcter sectorial.

La labor de les empreses en aquesta crisi ha estat veritablement encomiable. Tal com evidencia el portal Empreses que ajuden (https://empresasqueayudan.es/), recentment creat per CEOE, companyies de tots els sectors, grandàries i condició s’han mobilitzat davant la crisi del coronavirus.

En el cas del sector assegurador, nosaltres vam voler ajudar de la forma que millor sabem: fent una assegurança. I a més, que fora una assegurança que protegís a la quantitat més gran possible d’aquests professionals. Per a això, considerem que l’ideal era unir les forces dels nostres associats, les asseguradores, i ho aconseguim. Aquest és el veritable element diferencial de la nostra iniciativa: hem mobilitzat a un sector sencer.

Molts dels nostres associats han desenvolupat iniciatives a títol particular però, a més, han sabut veure que per a executar una cosa veritablement ambiciosa, per a marcar la diferència, valia la pena unir les forces de tota una indústria. Aquest és el resultat.• mediarioDOSSIER | 55

PANORAMA

L’assegurança està a l’altura davant la pandèmia Aegon

Alares

Asitur

Berkley

A

egon ha distribuït diverses guies amb consells pràctics relacionats amb la pandèmia que afecta a tots els ciutadans. És una mesura que vol ajudar a reduir el risc de contacte i a saber què fer en cas de tenir símptomes.

A

lares ha habilitat un número gratuït de telèfon per a continuar amb la seva campanya ‘Il·lumina una vida’ que ofereix acompanyament a persones de la tercera edat.

La situació de confinament general impedeix acompanyar-los físicament i amb la presència telefònica es busca continuar amb el servei. La campanya era present en 250 domicilis gràcies a voluntaris que es van oferir a compartir el seu temps amb aquestes persones majors i a enriquir-se mútuament.

L

B

Crédito y Caución

DKV

ebroker

Hiscox

DKV ha posat a la disposició de les autoritats sanitàries la seva plataforma de telemedicina que “permet posar en contacte a les persones que necessitin realitzar consultes, en temps real, amb milers de professionals sanitaris voluntaris per xat o telèfon”.

Compta amb el suport de diversos col·legis mèdics i pretén ajudar a descongestionar les urgències a través de la telemedicina.

e

H

H

a anunciat que aplicarà, mentre duri l’estat d’alarma, una pròrroga excepcional de trenta dies als diferents terminis de comunicació prevists en les seves pòlisses.

L’asseguradora vol contribuir a ajudar als seus assegurats durant aquest període d’excepcionalitat.

56 | mediarioDOSSIER

a companyia d’assistència Asitur, que cada any busca col·laborar en un projecte social, ha triat aquesta vegada la lluita contra el coronavirus i ha decidit ajudar al personal sanitari amb la donació d’un respirador al servei de salut de la Comunitat de Madrid.

broker va iniciar una campanya solidària a través de Facebook. La iniciativa, #QuédateEnCasa, pretenia “generar consciència social” de la situació que estem vivint. Amb motiu de la Covid-19, ebroker sol·licita a corredors que enviïn fotografies que expressin com estan vivint aquest moment. S’han d’enviar a quedateencasa@ ebroker i són publicades a les xarxes socials. A més, ebroker fa un donatiu.

erkley Espanya ha iniciat una campanya per a connectar amb les seves famílies a les persones de la tercera edat que estan aïllats en residències. Berkley ha enviat tablets a diverses residències perquè els ancians que viuen allí puguin realitzar videoconferències amb els seus familiars. Anteriorment, aquesta companyia va enviar centenars de llibres a hospitals espanyols perquè els repartissin entre els malalts menys greus.

iscox participa, a través del seu programa Hiscox Gives, en diversos projectes encapçalats per Creu Roja i la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments per a minimitzar l’impacte de la pandèmia en aquells col·lectius més exposats. Hiscox col·labora amb la donació de 50.000 euros, repartits per igual entre totes dues institucions.

La pandèmia causada pel coronavirus ha posat a prova també el nivell de solidaritat de ciutadans i empreses. En aquest aspecte, el sector assegurador ha estat a l’altura de les circumstàncies. Les companyies han realitzat moltes accions solidàries que van des de l’aportació de fons per a la recerca fins a la cessió de les seves plataformes de medicina, passant per innombrables activitats més.

Fundación Caja de Ingenieros

L

a Fundació Caixa d’Enginyers ha iniciat una campanya de recaptació de fons per a dotar de material anti contagi als 8.200 voluntaris de Creu Roja que estan col·laborant en l’emergència sanitària actualment.

Magallanes Value Investors

M

agallanes Value Investors ha anunciat que donarà el 10% de les seves comissions per a cobrir les necessitats extra dels hospitals i del personal mèdic i també destinarà una quantitat per a la compra de material mèdic.

Liberty

Linea Directa

L

L

Mapfre

Mussap

M

M

Mutua Madrileña

Fundación Pelayo

L

a Fundació Pelayo ha obert una campanya solidària per a donar diners a la Creu Roja amb l’objectiu d’ajudar a cobrir les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables en aquesta crisi sanitària. La Fundació Pelayo va aportar inicialment 100.000 euros i va demanar als seus empleats i agents que contribuïssin amb el compromís d’aportar un euro per cada euro aportat pels seus treballadors. Amb aquesta campanya la Fundació Pelayo ha donat a la Creu Roja més de 160.000 euros.

apfre ha fet pública la donació de cinc milions d’euros al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) per a permetre una acceleració en el desenvolupament d’una recerca en marxa sobre el coronavirus.

En paral·lel, la Fundació Mapfre ha donat a diverses residències de gent gran material sanitari per valor de 600.000 euros.

iberty ha col·laborat en la lluita contra la pandèmia amb la donació de 250.000 euros a l’ONG Metges Sense Fronteres per a ajudar en les seves activitats en territori europeu.

ussap i Previsora Agroindustrial han anunciat que posen a la disposició dels mutualistes que tenen contractat l’assegurança de Llar de Mussap i de tots els mutualistes de Previsora, el servei telemàtic Doctor a casa de manera gratuïta durant l’estat d’alarma. Aquest servei inclou visites virtuals del metge a través de videoconferències.

a companyia de venda directa ha anunciat mesures d’ajuda als 250.000 autònoms que té entre els seus clients afirmant que facilitarà el pagament de les primes personalitzant la manera de fer-lo en funció de les necessitats de cada cas.

Línea Directa ha informat que “les modalitats per a fer front al pagament de l’assegurança es flexibilitzaran, podent acollir-se els clients al pagament ajornat fins a un màxim de tres mesos o recórrer al pagament fraccionat”.

M

utua Madrilenya, a través de la seva Fundació, col· labora amb l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid i cofinançar un estudi de recerca sobre la Covid-19 que es desenvolupa en aquest centre de la capital. A més, aquesta Fundació ha anunciat la compra de 65.000 màscares per als serveis d’atenció a domicili de l’Ajuntament de Madrid i de 20.000 test ràpids per als serveis de salut madrilenys.

mediarioDOSSIER | 57

Mutua Propietarios

Mutual Médica

RACC

Reale

E

R

l Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) va posar a la disposició de la Generalitat de Catalunya la seva seu central de l’Avinguda Diagonal de Barcelona perquè el Govern català, si ho estima necessari, utilitzi aquestes instal·lacions per a fer front a necessitats sanitàries o logístiques que pugui requerir, davant la pandèmia.

El RACC va indicar que “en aquests moments d’emergència és més necessària que mai la solidaritat i en la mesura que sigui possible, tots hem d’ajudar”.

eale Assegurances destina a recerca una part dels 2,7 milions d’euros que usa en la lluita contra el virus.

Entre els projectes destaquen una recerca per a millorar el primer contacte dels pacients amb els hospitals quan seran ingressats, diverses línies de suport a residències de la tercera edat, ajuda psicològica a malalts i personal sanitari o el repartiment de medicines a domicili per a pacients crònics que no poden sortir de la seva casa.

E

E

Sanitas

Savia

Sham

Zurich

S

S

S

A

l Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE) i el Grup Mútua de Propietaris col·laboren en la realització de l’estudi La salut de la teva llar en temps de confinament per a conèixer l’estat de salut dels habitatges espanyols en relació als hàbits dels seus ocupants.

anitas ha instal·lat dos hospitals de campanya al costat dels seus Hospitals Universitaris Sanitas La Zarzuela i La Moralitat de Madrid. A més, ha fet una tasca d’adequació de quiròfans i de sales de reanimació per a aconseguir doblegar la capacitat dels seus centres hospitalaris.

58 | mediarioDOSSIER

sta companyia ha decidit ajudar als metges que treballen per compte propi i que tinguin contractat un dels seus productes, el Segur MEL, als quals permeten ajornar el pagament dels pròxims tres rebuts. Aquesta mesura afecta uns 30.000 metges.

avia, la plataforma de serveis de salut digital de Mapfre, ha iniciat un servei gratuït de consultes per a aquelles persones que tinguin símptomes d’haver estat infectats pel coronavirus. Els ciutadans poden contactar a través de l’app i de la web amb un metge i obtenir una resposta ràpida inicial.

ham, mútua d’assegurances especialitzada en el sector sanitari i sociosanitari, ofereix, dins de l’àmplia gamma de pòlisses que té subscrites amb els Col·legis Oficials de Metges, una cobertura gratuïta de Responsabilitat Civil Professional a tots els professionals que s’hagin ofert per a col·laborar en la lluita contra el virus. Aquesta mesura complementa la presa per diversos Col·legis de Metges, que han obert la col·legiació gratuïta per als metges que treballen contra la pandèmia.

Catalunya, Zurich Assegurances contribueix amb 56.000 euros a una campanya de cinc setmanes de durada per a proporcionar menjar a més de mil professionals sanitaris en tretze centres d’atenció primària.

Aquest projecte s’executa en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut, i amb la marca de distribució Glovo.

La veritable digitalització no és només qüestió de tecnologia GECOSE llança al mercat Fast360 després d’un període de conceptualització i desenvolupament de més de tres anys que ha incorporat l’opinió dels usuaris “La tecnologia és imprescindible en el procés de digitalització, però també són necessàries més coses”.

Són paraules de Joan Benet, CEO de GECOSE Programari, empresa amb més de tres dècades desenvolupant la tecnologia per a empreses i professionals de la mediació d’assegurances. Com arriba a aquesta conclusió algú que desenvolupa programari? Benet assegura que és una evolució lògica “basada en l’experiència, la recerca i en el que ens han demanat els nostres clients”.

Per descomptat que “la tecnologia és un pilar insubstituïble en el procés de digitalització de qualsevol empresa o professional”, explica Benet. Però l’experiència acumulada de tres dècades llargues en el sector i els canvis que es produeixen en el mercat “ens han fet comprendre que per a poder ajudar als nostres clients hem d’anar més enllà de la tecnologia”. Fast360 és la conseqüència de tres anys de treball i reflexió “que també han fet evolucionar a la nostra empresa per a poder donar la resposta adequada al que el mercat demanda”, afirma Benet. És habitual que la tecnologia obri portes que les empreses i els professionals no sempre poden aprofitar al 100%. El responsable de GECOSE aclareix que l’habitual no té per què ser òptim i “l’eficiència és un concepte essencial en la digitalització”. Molts mediadors ens comenten que “necessiten suport, capacitat d’anàlisi, assessorament i solucions especialitzades per a poder aprofitar al màxim les possibilitats que li brinda la tecnologia”.

Aquest objectiu ha portat a GECOSE a aconseguir acords amb altres companyies de programari, com Codeoscopic per a integrar sense cost addicional el seu multitarificador Avant2, i d’altres àmbits com la comunicació i el màrqueting digital per a “integrar-lo en la nostra proposta de valor i garantir que totes les possibilitats que ofereix Fast360 podran ser aprofitades” Fast360 és molt més que un programari “amb una tecnologia moderna, robusta i fiable”. És la base solvent per a desenvolupar la transformació que necessita qualsevol empresa de mediació, simplificant processos i enfocada en la gestió comercial eficient. Per a Benet, “és la visió de GECOSE, flexible, adaptable i col·laborativa, per a donar resposta als reptes i necessitats dels mediadors ara i durant els pròxims deu anys”. En definitiva, conclou, “és el que ens han demanat els nostres clients... i molt més”.•

•Arquitectura FrameWork aliat que

permet integrar qualsevol model de mediació i distribució d’assegurances.

•Solució oberta i modular que integra desenvolupaments tecnològics i eines externes per a millorar la productivitat interna i comercial •No requereix inversions per part del mediador.

•Elimina duplicitats, simplifica processos i facilita l’acció comercial •Arquitectura Cloud.

•Última tecnologia en matèria de seguretat.

•Inclou app per a facilitar la relació amb els clients en tot moment.

•Gestió administrativa basada Integració amb EIAC i en processos estandarditzats automàtics amb companyies.

•Una única base de dades fonamentada en el risc i centrada en les persones.

•Acord estratègic amb Codeoscopic per a integrar sense cost addicional els processos de tarifació i emissió de pòlisses mitjançant Avant2.

•Gestió comercial integrada amb un complet Front Office Comercial.

•Connectat amb asseguradores, oficines i col·laboradors.

•Accés a solucions de continguts i màrqueting digital.

•Connectat amb els clients •Accés a mètriques en temps real.

•Control i traçabilitat de les dades.

mediarioDOSSIER | 59

Defensa jurídica com a servei essencial Com pot mantenir-se rellevant el sector assegurador en temps de coronavirus? Com detectar què ens fa diferents i què podem oferir? Com es pot innovar en la defensa jurídica? Des d’ARAG ens donen les respostes.

ADAPTAR-SE AL CANVI El sector assegurador té una alta capacitat d’adaptació. Si es vol donar un bon servei als clients, no queda més remei que avançar-se a les seves necessitats i crear productes i serveis que s’adeqüin a com consumeixen, resi- donin, es desplacen i viuen aquests. Aquest any 2020 suposarà que aquests petits canvis que sempre es realitzen des de les companyies i des de la mediació per a adaptar-se al present siguin molt més dràstics i importants. Les pors i les inseguretats després de la COVID-19 no seran els mateixos que en el passat i, per tant, les assegurances tampoc.

Això suposa un repte per a les asseguradores, que han d’analitzar i comprendre quines són aquestes necessitats específiques dels clients en un moment tan concret com el que ens trobem i, també,

60 | mediarioDOSSIER

detectar quines són les seves fortaleses com a companyies i què poden oferir que els diferenciï de les altres.

ARAG I LA DEFENSA JURÍDICA EN TEMPS DE COVID-19 La filosofia fundacional d’ARAG, companyia especialista en defensa jurídica i assistència, és la de facilitar l’accés a la justícia a tothom.

Per tant, el que s’ha fet des de la companyia és impulsar la tranquil·litat i seguretat a través de la informació legal, ja que estan convençuts que la millor defensa és, en moltes ocasions, una bona informació sobre els nostres drets.

Des d’ARAG han pogut comprovar com un dels serveis essencials de les seves pòlisses, l’Assistència Jurídica Telefònica, ha cobrat major protagonisme que mai. Són conscients que la cobertura no és la més llaminera a l’hora de presentar-la als clients, que sempre pensen en termes de reclamacions i judicis i les cobertures que els cobreixen, però ha estat sens dubte la més utilitzada en aquests mesos d’éstat d’alarma.

Als dubtes habituals dels clients

s’han sumat altres específiques d’aquests mesos d’estat d’alarma: els ERTO, quin tipus de sancions s’enfronta algú que incompleix l’estat d’alarma o què fer quan l’inquilí en un pis de lloguer demana una rebaixa en el pagament a causa del panorama laboral.

Són dubtes que solament un advocat especialitzat pot donar amb total seguretat.

MOMENTS INSÒLITS, MESURES ESPECIALS A ARAG, s’ha continuat donant el servei habitual gràcies a la ràpida reacció de l’empresa en la gestió del teletreball i a la implicació dels empleats. Actualment el 100% de la plantilla està

treballant des de casa i donant el mateix servei que sempre a mediadors i clients. En productes com ARAG Lloguer, s’ha treballat contra rellotge per a adequar les cobertures a successos comuns en aquests dies, com poden ser els pactes de moratòria i condonació de rendes entre inquilins i propietaris. I s’han creat assegurances específiques de viatge en comprendre que les sortides vacacionals enguany seran molt diferents dels d’anys anteriors.

No sols això, també s’han fet accions específiques al voltant de la crisi actual i destinats a clients i no clients per igual. En la pàgina web d’ARAG s’ha creat una secció específica amb

informació sobre el coronavirus, l’estat d’alarma i la desescalada; allí es poden trobar articles legals escrits pels advocats d’ARAG, donant resposta a moltes d’aquestes preguntes que esmentàvem abans.

També han creat dos webinars oberts al públic general sobre temes específics: ERTO i Lloguer.

Van assistir en directe més de 800 assistents que van formular més de 300 preguntes a través del xat.

Totes elles fossin contestades en directe o en un vídeo posterior.

Tots dos seminaris es van difondre més tard per xarxes socials. En línia amb l’anterior, es va realitzar una jornada de línies obertes en la qual es va donar el mateix servei de respostes a dubtes legals a tot

aquell que truqués, fos client o no.

EL FUTUR SERÀ DIFERENT A ARAG no creuen que la definició del sector assegurador com a servei essencial durant l’estat d’alarma hagi estat casual. Està clar que asseguradores i mediadors continuem sent necessaris, ara més que mai. Per a continuar sent rellevants, no obstant això, és necessari que es continuï treballant amb la mirada posada en el client final. Les preocupacions dels ciutadans seran diferents i s’ha de reaccionar donant respostes a les noves necessitats que sorgeixin en la nova normalitat. Només així podrem continuar sent rellevants.•

mediarioDOSSIER | 61

DOSSIER

Publicitat per a la pandèmia El confinament massiu provoca canvis en el consum d’anuncis i obliga les companyies a variar la seva estratègia publicitària per a adequar el missatge EL CONFINAMENT obligat hi ha consum i, per tant, no hi ha i massiu per part dels ciutadans res a anunciar. espanyols ha modificat els hàbits Aquesta realitat, no obstant això, de la societat i ha provocat una no afecta a tots els sectors. L’alimajor exposició als mitjans de co- mentació i les assegurances són municació i entreteniment. Això dos dels sectors que continuen amb la seva esha provocat, tratègia publial seu torn, un citària encara canvi en l’esPER tratègia publique han modificat l’enfocitària de la T. S. cament. Això major part de les empreses. s’ha traduït en El principal canvi ha estat la re- una dada molt interessant i positirada de moltes campanyes i, per tiu. Els anuncis actuals online de tant, l’absència de publicitat. No companyies d’assegurances són

recordats i associats correctament a la marca pel 40% dels espanyols, segons el recent informe Digital Consumer 24 hours Indoors realitzat per Nielsen.

Al costat de les assegurances, l’alimentació (amb el 53% de record de marca) i el menjar a domicili (42%) són els millor situats en el Top of mind dels usuaris. Té la seva lògica perquè són els sectors de l’economia que millor funcionen en un moment en què les necessitats bàsiques (menjar) i la preocupació per la salut i pel futur són les prioritats de la majoria

Santalucía ha fet del distanciament social el centre del seu anunci, que parla de la necessitat de separar-nos per a tornar a estar junts i més segurs.

Caser ha triat el lema “Units pel que importa” i ha destacat en el seu anunci el treball impagable de bombers, policies, exèrcit i, especialment, del personal sanitari.

MGS Assegurances enfoca a tots els que estan “al peu del canó” diàriament per a cuidar-nos durant la pandèmia.

Línea Directa es fa una pregunta: “Quant queda?”. I en l’espot respon amb el títol de la seva campanya #QuedaUnDíaMenos.

62 | mediarioDOSSIER

de persones.

Ha quedat clar que durant el confinament els espanyols han consumit televisió d’una forma diferent, però també han canviat la seva escala de valors i les seves prioritats. Un estudi de Kantar durant la pandèmia assenyala que el 64% dels consumidors volen que les marques mostrin els seus valors a través dels seus missatges publicitaris. Demostrar autenticitat és la primera regla a seguir en idear els anuncis.

En aquest context, les marques estan virant cap a un contingut molt emocional i poc pràctic. No es parla de productes. Es parla d’emo-

cions i sentiments. Els espanyols consumeixen ara més publicitat i un terç reconeix que ara no el molesten els anuncis positius que fan referència a les conseqüències del coronavirus. La Covid-19 és el gran protagonista de la publicitat.

Els anunciants han comprès que

Les campanyes durant el tancament han augmentat el record de les marques asseguradores per part del consumidor

ara el que demanda l’audiència és veure espots positius que enalteixen virtuts molt necessàries ara com la solidaritat i el compromís.

Actualment, la televisió ha experimentat un gran salt d’audiència.

Les últimes dades indiquen que cada espanyol consumeix una mitjana diària de 4 hores i 44 minuts davant del televisor. La simple comunicació de marca, el compromís amb la societat, l’agraïment als professionals de la salut i als cossos de seguretat de l’Estat són una constant aquests dies en els anuncis de les companyies que, majoritàriament, han suspès les seves anteriors campanyes.•

Mapfre ttracta a tota la població com a herois, per la seva actitud quotidiana que comprèn coses tan senzilles com treballar des de casa o aplaudir cada dia al personal sanitari.

Allianz Assegurances destaca que “ens preocupem de totes les coses que t’importen, però sobretot ens preocupem de les persones i el seu benestar és la nostra prioritat” i destaquen Jo Em Quedo A Casa!

Mutua Madrileña utilitza la publicitat per a comminar als espectadors a quedar-se a casa i assegura que “tot tornarà a la normalitat”, però afegeix que “fins llavors, queda’t a casa” i recorda que “Cuidem de tu”.

Sanitas posa l’accent a mostrar el seu suport al personal sanitari i impliquen esportistes com Sergio Llull, Sara Andrés, Chema Martínez, Carolina Marín, Saúl Craviotto i Juanjo Méndez, amb els quals conclouen que #JuntosVamosAVencerCOVID19. mediarioDOSSIER | 63

Nous riscos, noves propostes Els ciber riscos són una amenaça creixent per a empreses, autònoms i Pimes que estan en el punt de mira d’aquesta mena d’atacs Encara existeix un gran desconeixement sobre els ciber riscos als quals empreses, professionals autònoms i Pimes s’enfronten i el que comporten aquest tipus d’atacs per la gran exposició davant la qual es troben.

El creixent ús d’ordinadors i dispositius mòbils també augmenta aquesta possibilitat de sofrir ciberatacs.

Davant aquest risc, les asseguradores han posat el focus en productes que ofereixen cobertures i serveis molt interessants per a qualsevol que desenvolupi una activitat professional.

Reale Seguros, a través de Reale Ciber Seguretat, ha desenvolupat un producte amb una Assegurança de

Danys Propis i de Responsabilitat Civil enfront de tercers en matèria de ciber seguretat, així com un Servei de Prevenció de seguretat en la informació, incloent la possibilitat de contractar cobertures optatives, oferint-se així un producte més complet i personalitzat a cada Pime. A través de dos packs: Pack Ciber, que suposa un servei de prevenció i mitigació del risc cibernètic, i el Pack LOPD, amb un servei de prevenció i mitigació del risc en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Aquest producte es pot complementar amb cobertures opcionals.

Les cobertures més comunes i més demandades que estan incloses en

aquest producte són aquelles que cobreixen les despeses d’assistència tècnica, recerca, i recuperació de dades, així com responsabilitat civil per danys a tercers si bé és cert que hi ha un nombre important d’empreses que subscriuen cobertures opcionals com la de “sancions administratives” a causa de la publicació de la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i les sancions imposades per l’AEPD (Agència Espanyola de Protecció de Dades).

Una altra cobertura opcional que molts professionals demanden és la relativa a la de “reputació corporativa” que afecta directament l’empresa assegurada i fins i tot al sector al qual pertany.

NECESSITAT D’ASSESSORAMENT PROFESSIONAL

En un moment, com l’actual, en el qual la tecnologia ha adquirit un protagonisme molt rellevant, una de les característiques d’aquesta mena de productes en la necessitat d’assessorament per part de professionals. I els mediadors, en aquesta mena de riscos, són aquests experts que poden guiar a qualsevol professional, Pime o empresa a cobrir-los. És molt important la formació específica que s’ofereix en l’àmbit de les noves tecnologies i que suposa un requisit important a l’hora de distribuir aquest tipus d’assegurances. •

64 | mediarioDOSSIER

DOSSIER

Un virus transformador ¿C

ÓM PODEM adap- tagi a les ciutats, però que també tar les ciutats amb serveixen per a millorar la salut rapidesa per a reduir dels ciutadans. Fer més exercici, l’avanç de la Covid-19? Serà la reduir el trànsit o usar més la bicipandèmia un vector de transfor- cleta són suggeriments que ajuden mació de les ciutats? La seva in- a reduir la contaminació i són befluència accelerarà el procés de neficioses per a la salut. En aquescanvi que ja estaven experimen- ta època de pandèmia, aquests tant les granS urbs mundials? No suggeriments globals afecten l’urhi ha dubte que banisme de l’aparició del la ciutat. Per coronavirus i la exemple, per PER seva brutal influa fomentar ència en els ciuel distanciamediarioDOSSIER tadans de tot el ment social món significaran d’almenys un impuls important en el debat dos metres cal intervenir urbaníssobre cap a on s’han de dirigir ticament ampliant l’amplària de les grans metròpolis. En el com- les voreres, augmentant els quilòbat contra la pandèmia s’exigeix metres del carril bici, afegint zola presa ràpida de decisions, però nes per als vianants, sumant zones és important que les accions que d’aparcament per a les bicicletes i, executem serveixin per a aquest fi en definitiva, disminuint l’impaci, a més, contribueixin a un desen- te dels vehicles a motor. En convolupament més estratègic que, seqüència, aire més pur i menor en definitiva, millori la qualitat contaminació acústica. general de vida a les ciutats.

Es tracta de mesures urgents, però En primer lloc, les autoritats mu- que a més d’ajudar a solucionar nicipals i sanitàries han llançat un problema puntual serviran per recomanacions generals que con- a encarar el futur. En aquesta línia tribueixen a reduir el risc de con- de treball es troben la major part ALEXIS FAUVET mediarioDOSSIER | 65

HUGH HAN

de grans ciutats. Un dels objectius per a ara i per al futur és evitar les grans aglomeracions que a més de ser un brou de cultiu fantàstic per a l’avanç de l’epidèmia és també un factor d’estrès per a la població. A canvi, cal promoure la creació de zones verdes. És important també que l’augment de ciclistes i vianants als carrers de les ciutats vingui acompanyat d’un comportament cívic i de respecte a les normes de seguretat viària. Per exemple, és important que els ciclistes s’acostumin a l’ús del casc i a respectar les normes de trànsit: no passar quan el semàfor està en vermell i no envair les voreres són els principals punts de conflicte.

Les ciutats ja estaven en aquesta línia si es fes més agradables per al ciutadà, però el coronavirus brinda una oportunitat d’accelerar aquests canvis. La reducció del trànsit implica aconseguir que 66 | mediarioDOSSIER

les ciutats siguin més intel·ligents.

L’ús de semàfors automàtics, per exemple, ajuda al fet que el trànsit, tant de cotxes com de vianants, sigui més fluid i més segur.

Una altra mesura clara és la de reduir el límit de velocitat i, al mateix temps, crear circuits urbans pensats perquè les persones surtin a córrer o a caminar en un entorn segur i atractiu.

En el mateix sentit caldrà millorar el transport públic perquè arribi

La tendència actual implica reduir el trànsit i augmentar carrils bicis i zones per als vianants

a més llocs i redueixi la densitat d’ocupació. Així mateix cal treballar en la transformació per a fer la ciutat més habitable per a les persones majors. Els recents casos d’edificis ocupats completament per aquest segment de la població i dotats de serveis comuns (com a metge de guàrdia o restaurant) són un bon exemple. Finalment, no sols les vies públiques han d’adaptar-se, sinó que també hauran de fer-ho els habitatges per a adaptar-se a aquesta nova realitat que inclourà la presència d’una significativa part de la població treballant des de casa.

Queda clar que, com succeeix sempre, una crisi tan terrible com la del coronavirus ofereix també oportunitats. En aquest cas, la de reflexionar sobre quin futur volem a les ciutats i aprofitar les circumstàncies per a donar un impuls que ens acosti a una ciutat del futur més sostenible. •

No somos los mรกs grandes, ni los mรกs populares, ni los mรกs guapos.

Pero sabes que siempre puedes confiar en nosotros.

mediarioDOSSIER | 67

Carlos Nadal Antrás, Director Comercial i Negoci de International SOS

“Analitzem millores en les cobertures per a oferir una seguretat integral als nostres clients”

El directiu de International SOS està convençut que la pandèmia augmentarà el nivell d’assegurament en viatge en el mercat espanyol Carlos Nadal, Director Comercial i Negoci de International SOS, explica que les assegurances de viatge han tingut un bon comportament durant la pandèmia. De cara a aquest estiu atípic, Nadal assegura que es detecta una major necessitat d’assegurament tant en els viatges de negocis com en els d’oci. La companyia està revisant les seves cobertures incloent la Covid-19 i ha posat el mercat un producte destinat al turisme nacional, coincidint amb un major interès dels espanyols per no sortir del país aquestes vacances.

Què ha canviat en les assegurances de viatges des de l’aparició de la Covid-19?

Les assegurances de viatge han respost de forma molt correcta a la important crisi que ha suposat aquesta pandèmia. En la majoria de les asseguradores, com en el nostre cas, s’han assumit les despe-

68 | mediarioDOSSIER

ses mèdiques sorgides dels sinistres per la Covid19.

Ara bé, sens dubte aquests mesos han servit perquè les asseguradores especialistes en assistència en viatge a persones analitzem les possibles millores en les nostres cobertures amb la finalitat d’oferir una seguretat integral als nostres clients. En aquesta línia hem millorat les nostres garanties de despeses d’anul· lació per motiu de la pandèmia.

El consumidor percep que ara és més necessari que mai contractar aquest tipus d’assegurança?

Crec que els baixos nivells d’assegurament en viatge que hem tingut a Espanya, en comparació a altres països del nostre entorn, canviaran arran d’aquesta greu crisi sanitària.

Ho estem començant a veure en els incipients viatges d’empresa que s’estan ja realitzant. Tant en business travel com en oci, almenys en

el curt i mitjà termini, augmentarà la percepció de necessitat d’assegurament en els clients.

Quines cobertures específiques relacionades amb la pandèmia ha incorporat International SOS als seus productes de viatges?

Hem actualitzat la cobertura de despeses d’anul·lació, incloent com a causa la malaltia o defunció de l’assegurat per la Covid-19.

Han introduït altres novetats per a fer més atractiu el producte?

El nostre departament de Mk&Productes està contínuament veient noves possibilitats i oportunitats.

En breu incorporarem novetats en el nostre producte d’assistència en viatge per a empreses, que és un dels nostres segments de mercat on estem més presents i apostem de manera decidida. D’altra ban-

da, llancem al mercat, fa molt pocs mesos, un nou producte dirigit als esports d’aventura.

En l’àmbit de Defensa Jurídica, que és la seva altra especialitat, quines iniciatives s han realitzat?

Hem llançat una web específica amb l’objectiu d’aportar continguts de caràcter jurídic per a Pimes, Autònoms i Particulars, contestant multitud de preguntes sorgides arran dels canvis legislatius a conseqüència de la Covid-19.

Enguany s’espera que els ciutadans optin per destins nacionals Han desenvolupat productes adaptats a aquesta mena de turisme més local?

Sí. Sens dubte, aquest estiu veurem un augment important dels viatges nacionals. Amb l’objectiu de cobrir aquesta necessitat hem creat un producte denominat Oci-Espanya que incorpora totes les cobertures necessàries, com per exemple des-

peses mèdiques, equipatges, despeses d’anul·lació, etcètera, incloent-hi la Covid-19.

tència en viatge gratuït per als seus clients allotjats, incloent-hi les conseqüències de la Covid-19.

La pandèmia suposa un encariment en les primes de les assegurances de viatges?

Nosaltres no hem incrementat les primes dels nostres productes d’assistència en viatge. Això no significa que depenent de l’evolució i/o durada de la pandèmia podrien produir-se en un futur.

Està oferint International SOS algun tipus de nou suport als mediadors per a ajudar-los en la comercialització en un context complex com l’actual?

Hem ajudat als corredors que col·laboren amb nosaltres amb diverses millores per als seus clients.

Així, per exemple, hem permès allargar els períodes de cobertura de les assegurances de viatge contractats amb anterioritat al tancament de fronteres, malgrat trobar-se el client fora d’Espanya.

Hem realitzat extorns a pòlisses temporals, fraccionat pòlisses anuals d’empresa, etc.

Com s’està comportant el mercat en aquesta fase inicial de desescalada?

Tal com comentava hem començat a veure algunes contractacions en business travel així com en viatges nacionals. D’altra banda, s’han dirigit a nosaltres diversos corredors d’assegurances sol·licitant cobertures d’assistència en viatge per a hotels nacionals. Els citats hotels s’estan plantejant oferir, com a atractiu comercial, una assegurança d’assis-

Quin pes té Catalunya en el negoci i les expectatives de creixement d’International SOS? A International SOS iniciem fa més de 2 anys una expansió geogràfica per a donar suport als corredors professionals en tot l’Estat.

En aquest moment tenim presència física al Nord, Centre, Andalusia, Llevant i Catalunya. El creixement en totes les zones ha estat molt positiu, ja que d’una banda s’han actualitzat profundament els productes d’assistència en viatge a persones i defensa jurídica i per un altre s’ha realitzat una important activitat comercial de formació i captacions de nous corredors.

A Catalunya, els principals corredors ja col·laboren amb nosaltres i sens dubte la relació amb el Col·legi de Barcelona en aquests anys, a través de diferents jornades físiques i digitals, ha suposat un actiu molt important per a donar a conèixer la nostra Entitat a aquest canal de distribució. SOS ja era molt coneguda en el nostre paper de reassegurador de diverses companyies espanyoles, així com en les grans corredories internacionals, però no en la mediació en general.•

mediarioDOSSIER | 69

70 | mediarioDOSSIER

mediario COL·LEGIAL

Nous temps, nova comunicació El Col·legi inicia una nova etapa amb un ambiciós pla de comunicació que té com a objectiu millorar la comunicació amb els col·legiats i amb les companyies i fer més visible la figura del mediador davant la societat. Per a això s’usa una multitud de canals i de formats. Pàgina 71

L’èxit dels webinars

Un ampli programa d’esdeveniments digitals durant el confinament .

74

Superant rècords

La xerrada del motivador Víctor Küppers va superar els mil assistents. .

76

L’hora dels agents

Proposta del Col·legi per a ajudar al desenvolupament professional dels agents. .

81 mediarioDOSSIER | 71

M SUBSCRIU-TE EN WWW.COL-LEGI.ORG

VOLS ESTAR A L’ÚLTIMA EN EL MÓN DE L’ASSEGURANÇA? Subscriu-te al newsletter setmanal que et porta cada dimecres tota l’actualitat asseguradora des del punt de vista de la mediació.

72 | mediarioDOSSIER

Un pla de comunicació revolucionari i efectiu EL COL·LEGI INICIA UNA NOVA ERA PER A CONNECTAR MILLOR AMB ELS COL·LEGIATS I FER-SE MÉS VISIBLE DAVANT LA SOCIETAT La nova era del Col·legi afecta també a l’àmbit de la comunicació. Francesc Santasusana, president de l’entitat, té clar que aquest és un aspecte essencial per a projectar la veu de la mediació i que això ha de fer-se a través de tots els canals existents i aprofitant totes les possibilitats que ens proporcionen les noves tecnologies. “És una obligació per a nosaltres fer sentir la nos- tra veu i adaptar-nos als nous mitjans per a comunicar eficaç- ment”, assegura. El pla de comunicació és am- biciós i té diversos objectius. El primer és millorar el contacte amb els col·legiats, als quals se’ls proporciona informació rellevant, tant de les activitats col·legials com de temes de molt interès per a la professió. D’altra banda, el Col· legi, com a representant dels mediadors, aspira a influir en la mesura que sigui possible en la societat en general i en l’àmbit assegurador en particular fent arribar el seu missatge a clients, compan- yies i també a administracions públiques. Per a això ha posat en marxa una bateria de productes que cobreixen tot l’espectre infor-

matiu. Mediario News és una e-news que recull setmanalment la informació més rellevant i la fa arribar a tots els col·legiats a través del correu electrònic. La web, que aviat estrenarà nova imatge i noves funcionalitats, permet informar-se i fer consultes en qualsevol moment.

Mediario Dossier és l’espai de reflexió sobre els grans temes que preocupen la professió i a la societat en general. El president del Col·legi de Mediadors explica que “volem tenir un mitjà que no estigui tan lligat al dia a dia i que ens permeti parar, pensar i compartir reflexions que ens ajudin a dissenyar el futur”. Aquesta revista, en format imprès, s’editarà trimestralment i dedica cada número a un tema concret. En la seva estrena està dedicada a les consequències de la pandèmia de la Covid-19.

El Col·legi s’expressa també a través de les xarxes socials i en els últims mesos ha augmentat la seva presència en els mitjans de comunicació generalistes (premsa, ràdio i televisió) per a opinar dels grans temes que preocupen la societat.•

““ÉS UNA OBLIGACIÓ PER A NOSALTRES FER SENTIR LA NOSTRA VEU

I ADAPTAR-NOS

ALS NOUS

MITJANS PER COMUNICAR EFICAÇMENT”

mediarioDOSSIER | 73

AHORA Mร S QUE NUNCA

tus clientes valorarรกn la tranquilidad la seguridad y la estabilidad Mรกs informaciรณn en www.calife.es

74 | mediarioDOSSIER

ANÀLISI DEL MERCAT DE LA DISTRIBUCIÓ D’ASSEGURANCES La Fundació Auditorium impulsa un treball de recerca en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera

La Fundació Auditorium, la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) i la Universitat de Barcelona (UB) han signat un conveni de col·laboració per a la realització d’un treball de recerca i anàlisi del mercat europeu de distribució d’assegurances. La Fundació Auditorium ha estat representada pel seu president, Francesc Santasusana. També han signat el Dr. Xavier Varea, membre del departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB i Carme Verdaguer, directora general de la FBG. El conveni estableix que la UB formarà un equip investigador dirigit pel Dr. Varea, la funció del qual serà fer un complet treball d’anàlisi del mercat de distribució d’assegurances en cinc països europeus: Espanya, Portugal, França, Itàlia i Alemanya. El Dr. Varea va assenyalar que “hi ha una gran diversitat de situacions en funció de cada país, malgrat l’existència d’una Directiva de Distribució d’Assegurances i Reassegurances que pretén coordinar les diferents normes reguladores en cada mercat local”. Francesc Santasusana, president de la Fundació Auditorium i del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona (CMAB), va mostrar la seva satisfacció per l’acord i va indicar que “espero que aquest treball serveixi perquè siguem capaços de treure conclusions” i va afegir que “aquesta iniciativa forma part de l’essència de la Fundació i del Col·legi que consisteix a proporcionar valor als nostres col·legiats”.

Santasusana va destacar que “aquest tipus de treballs són una eina molt valuosa per a encarar el futur perquè ens proporcionen llum per a decidir quins han de ser els pròxims passos. Tenir informació rigorosa i fiable és impres-

cindible, especialment en temps de canvi com els actuals”. I va recordar que “sabem que hi ha canvis normatius als quals hem d’adaptar-nos, igual que sabem que hem d’adaptar-nos als constants canvis en el mercat”.

Per part seva, Carme Verdaguer va explicar que “des de la FBG ens dediquem a promoure que la capacitat de recerca de la Universitat de Barcelona arribi a la societat, a les empreses i a les institucions”. Varea va revelar tam-

bé alguns detalls del treball que realitzarà el seu equip. “Partim de la idea d’oferir una visió general del sector assegurador europeu, però amb el focus centrat en els distribuïdors i analitzant el paper i la grandària que tenen en cadascun dels països”. L’estudi també se centrarà en “identificar i classificar els intermediaris d’assegurances, visualitzar quins són els seus models retributius i fer una comparativa entre els diferents territoris”. •

D’esquerra a dreta, Francesc Santasusana, president del Col·legi i de la Fundació Auditorium; Carme Verdaguer, directora general de la Fundació Boch i Gimpera i el Dr. Xavier Varea, membre del departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la Universitat de Barcelona (UB)

mediarioDOSSIER | 75

NOUS TEMPS, NOVES EINES Èxit dels webinars divulgatius durant els mesos de confinament

La pandèmia ha obligat un canvi generalitzat d’hàbits i a recórrer a nous mètodes per a intentar mantenir l’activitat normal. La tecnologia ha permès que l’aïllament de la població hagi estat únicament físic i ha possibilitat el contacte virtual entre persones. El Col·legi ha fet un pas més en la seva ampliació de serveis i durant el confinament ha posat en marxa un complet programa de sessions divulgatives virtuals a través de Zoom, una de les eines de videoconferències més conegudes i que en durant la pandèmia ha aconseguit una gran popularitat. Totes les sessions s’han realitzat sota les etiquetes #WebinarsMediadors i #WebinarsMediadores.

L’experiència ha estat un èxit. Els webinars protagonitzats pels assessors del Col·legi han tingut unes quotes d’audiència elevades i al voltant de 2.500 persones han assistit a aquestes sessions de treball. Els webinars són gratuïts, així com l’aplicació que s’ha utilitzat per a realitzar la videoconferència. Zoom és una eina disponible per a ordinador, tauletes i mòbils i és molt fàcil d’usar.

L’interès massiu per part dels col·legiats es va veure ja en la primera sessió, a càrrec de Pau Llambí que va donar una conferència sobre el màrqueting digital en temps de crisi. L’expectació va ser tal que es va omplir la capacitat de la sala

76 | mediarioDOSSIER

virtual d’aquest nou canal de webinars del Col·legi. Una estrena de luxe per a #WebinarsMediadores que va fer que s’ampliés l’aforament per a les següents sessions. Llambí, assessor de tecnologia, presència i màrqueting digital del Col· legi, va fer una anàlisi del que estan fent les empreses ara i a partir d’aquestes

experiències va mostrar “quines oportunitats té cada empresa” per a poder desenvolupar accions de comunicació i màrqueting en aquesta situació d’alarma.

L’èxit d’audiència va tornar a repetir-se en la següent sessió, aquesta vegada a càrrec d’Enric Vidal, assessor en vendes SIMON ABRAMS

i màrqueting del Col·legi, que va compartir els seus consells sobre com activar les corredories en temps de crisis amb una audiència que, gràcies a l’ampliació de l’aforament, va superar fins i tot la inicial. El confinament ha canviat de manera radical la manera en la qual les empreses i els professionals duen a terme la seva activitat. Són circumstàncies molt difícils i inèdites, per la qual cosa un dels grans reptes és que els negocis no es pareixen. Les claus perquè la nostra corredoria no es detingui a causa de la crisi de la Covid-19 van ser l’eix central de la xerrada d’Enric Vidal. L’assessor del Col·legi va parlar de la situació

d’emergència que hem viscut i de com interactuar amb els integrants de l’equip que treballen des de casa. Enric Vidal va repetir amb un webinar sobre com vendre a distància en el qual va llançar un repte: aprendre a vendre des del menjador de casa. Vidal va explicar també “com treure partit a les videoconferències”.

Molt d’interès va suscitar també la conferència de Pau Llambí sobre les eines audiovisuals que és millor utilitzar. Les videoconferències s’han convertit en una cosa quotidiana en les nostres vides en aquests temps de confinament.

La distància social desapareix gràcies a

la tecnologia, però sorgeixen preguntes com quines eines utilitzar?, com treure’ls el màxim partit? o com preparar una reunió virtual?. Totes elles van ser respostes per l’assessor del Col·legi que, en una altra sessió, va parlar dels secrets per a generar continguts en streaming.

Per part seva, Javier Abelló, advocat de Crowe Legal i Tributari i assessor laboral del Col·legi, comentarà els principals canvis legislatius que empresaris i treballadors han de conèixer. Des que la Covid-19 forma tristament part de les nostres vides han canviat moltes coses.

La incertesa és una de les paraules de moda, però hi ha moltes més. Algunes com ERTO o teletreball formen part de l’àmbit laboral. Són moltes les mesures extraordinàries que s’han aprovat durant les últimes setmanes i que afecten els drets o deures d’empresaris i treballadors. Ara que ens aproximem a una nova etapa, la de la desescalada per fases camino de la “nova normalitat”, són moltes els dubtes que envolten les relacions laborals i Abelló es va encarregar de respondre a qüestions com es pot imposar el teletreball als empleats?, els treballadors poden negar-se a acudir al lloc de treball si es produeix un rebrot?, està obligada l’empresa a informar els treballadors/as i posar els mitjans necessaris per a evitar els riscos del Coronavirus o Covid-19 (CV)? o puc faltar al meu treball si no tinc amb qui deixar als meus fills?, entre moltes altres.•

mediarioDOSSIER | 77

SUPERANT RÈCORDS La conferència telemàtica de Víctor Küppers va congregar davant les pantalles a més de mil professionals

Més de 1.000 inscrits, desenes de preguntes i felicitacions i tones d’ànim.

Aquest podria ser el balanç de la conferència online de Víctor Küppers organitzada pel Col·legi dijous passat. Va ser un èxit rotund. Més de mil professionals de l’assegurança van voler seguir en directe la conferència online que va protagonitzar Víctor Küppers, un referent en les xerrades de motivació i posseïdor d’un estil molt personal.

L’expert va compartir a través del canal de webinars del Col·legi el seu punt de vista sobre el moment que vivim i la necessitat d’apostar per l’optimisme.

I Küppers no va defraudar. Va retratar l’estat d’ànim en el qual es viu el dia a dia durant el confinament. El dolor de la pèrdua, la incertesa pel futuro, però també la necessitat de seguir endavant i d’afrontar l’adversitat amb la millor actitud possible. L’expert va deixar reflexions i consells per a ajudar-nos a buscar en el nostre interior el millor de nosaltres mateixos.

En la seva intervenció, Küppers va començar destacant que el gran perill en aquesta mena de casos és caure en el descoratjament. “Quan vas amb alegria treus el millor que portes dins, saques la teva millor versió.El teu millor tu és un tu fabulós. No podem triar les circumstàncies que ens afecten, però sí que podem triar com les afrontem”.

El ponent va reiterar també que és important saber relativitzar tot el que ens envolta i va assegurar que hem d’aprendre a gestionar la por. Va recordar que al principi del confinament va haver-hi curiositat, després sorpresa, després 78 | mediarioDOSSIER

derecha: PERI STOJNIC

passem a la preocupació i finalment tot aquest procés va acabar amb molta gent sentint por davant el que estava succeint a la seva al voltant e. fins i tot, entrant en molts casos en un estadi de pànic. “La por ens recorda que som vulnerables, fràgils i hem d’aprendre a relativitzar i a posar les coses en context. El mal és fantàstic si ho comparem amb el molt dolent”.

Víctor Küppers va posar especial èmfasi a destacar que ser positiu és l’únic camí i va aconsellar als professionals que tenen un equip a càrrec seu que cuidin a les persones que tenen sota el seu càrrec, que realcin les coses bones, que utilitzin sovint l’elogi i que animin quan les coses no vagin tan bé. •

mediarioDOSSIER | 79

Protege a tu empresa de los riesgos cibernĂŠticos

80 | mediarioDOSSIER

Ciberriesgo Plus

El seguro Ciberriesgo Plus estรก pensado para dar soluciรณn rรกpida y eficaz a los problemas derivados de cualquier ataque informรกtico, tanto los asociados con la empresa como los que afectan a terceros. www.plusultra.es mediarioDOSSIER | 81

CORREDOR D’ASSEGURANCES

NECESSITAT DE PROFESSIONALS QUALIFICATS

FEINES DIRECTIVES EN EMPRESES DE MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES

EL SECTOR ASSEGURADOR ÉS UN DELS ÀMBITS ECONÒMICS FINANCERS MÉS IMPORTANTS NACIONALS I DE LA UNIÓ EUROPEA.

COMPETÈNCIES LIDERATGE CONEIXEMENT

42%*

DE PRIMES ES GESTIONEN A TRAVÉS DELS MEDIADORS * SEGONS DADES D’UNESPA

CÀRRECS DIRECTIUS EN ENTITATS ASSEGURADORES

13

a

EDICIÓ

MÀSTER EN GESTIÓ D’EMPRESES DE MEDIACIÓ D’ASSEGURANCES

ÀREES COMERCIALS DESENVOLUPAMENT DE CANALS DE DISTRIBUCIÓ

PROCÉS DE SELECCIÓ: TITULATS UNIVERSITARIS PROFESSIONALS DEL SECTOR ASSEGURADOR AMB EXPERIÈNCIA I POTENCIAL DE CREIXEMENT PERSONAL

EDICIÓ 2020-2022-PRESENCIAL-AVALUACIÓ CONTÍNUA-DIVENDRES DE 9.30 A 14.00 I DE 15.00 A 18.30 HORES

gemma.rodriguez@elcol-legi.org Tel. 932153223 Passeig de Sant Joan, 33 - 08010, Barcelona www.elcol-legi.org 82 | mediarioDOSSIER

UN PAS ENDAVANT El Col·legi impulsa el Fòrum de diàleg d’agents per a ajudar aquests professionals a desenvolupar el vessant empresarial

El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona ha impulsat la creació del Fòrum de diàleg d’agents, una iniciativa que pretén ajudar aquests professionals a desenvolupar el seu vessant empresarial. L’acte de presentació es va fer a través d’un webinar en el qual van participar més d’un centenar de persones i durant el mateix es va donar a conèixer el treball desenvolupat al llarg dels últims mesos per la Comissió d’agents.

Francesc Santasusana, president del Col·legi, va donar la benvinguda als assistents i va recordar que “som una institució de dret públic que representa a agents i corredors”. No obstant això, el nombre d’agents col·legiats és molt inferior a la dels corredors. El propòsit d’aquest Fòrum de diàleg és “compartir experiències i contribuir a enfortir el vessant empresarial dels agents”.

Santasusana va destacar que “les companyies ho fan molt bé” i saben com ajudar en l’operativa diària als professionals de les seves xarxes d’agents. La missió del Col·legi és una altra i “podem contribuir al fet que els agents d’un pas endavant com a empresaris”, va aclarir el president. Vénen temps difícils i el que hem viscut “marcarà un abans i un després”. Santasusana va afirmar que “el Col·legi pot ajudar als mediadors, agents i corredors, al fet que ens sentim sempre acompanyats i secundats per a poder avançar també com a empresaris”.

Després de la intervenció del president, va prendre la paraula Isidre

Martínez, que lidera la Comissió d’agents. Martínez va explicar les claus del treball desenvolupat i va aprofundir en dos aspectes destacats la nova Llei de Distribució d’Assegurances. Concretament, els comptes de clients i els canvis en la RC Professional des del punt de vista dels agents.

Finalment, Sandra Serra, gerent del Col·legi, va recordar els serveis que la

institució posa a la disposició de tots els seus membres. En aquest sentit, Serra va donar a conèixer les condicions especials d’una campanya per la qual els nous agents col·legiats es beneficiaran de dues quotes reduïdes de 150 euros anuals per al que queda d’any i tot el 2021. La proposta inclou també una auditoria gratuïta sobre tecnologia o vendes.•

ARTURO CASTENEYRA

mediarioDOSSIER | 83

SERVEIS QUE OFEREIX EL COL·LEGI ASSESSORIES Per a accedir a aquests serveis pot concertar dia i hora trucant al telèfon 932 153 223 (horari de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00) o a través del correu electrònic enviant les seves consultes a: assesories@elcol·legi.com JURÍDICA Responsable: Dr. José Luis Fernández, doctor en Derecho.

TÈCNICA Responsable: Josep Calvo JURÍDIC-LABORAL Crowe Horwath Legal y Tributario Responsable: Javier Abelló MERCANTIL I LABORAL Crowe Horwath Legal y Tributario Responsable: Olga del Castillo DEPARTAMENT D ‘ATENCIÓ AL CLIENT Crowe Horwath Legal y Tributario Responsable: Olga del Castillo FISCAL, SOCIETAT I PERSONES FÍSIQUES Ortemesa Assesoria Integral Responsable: Nati Samper y Luis Redondo ADMINISTRACIÓ, PERSONAL I NÒMINA Ortemesa Assesoria Integral Responsable: Jordi Font MÀRQUETING I VENDES Sales In Motion Responsable: Enric Vidal PREVISIÓ SOCIAL 121 Consultores de Negocio Responsable: Santiago Goñi TECNOLOGIA Responsable: Pau Llambí RECURSOS HUMANS Responsable: Josep Gendra SERVEIS COL·LEGIALS Responsable: Montse Ferrer FORMACIÓ Organitza i gestiona cursos, seminaris i el màster sobre temes d’actualitat que afecten el món de la mediació. És un centre de formació permanent de tots els agents i corredors d’assegurances col·legiats i fòrum de debat per a tot el sector assegurador.

84 | mediarioDOSSIER

MEDIARIO DOSSIER Número 1 Juny 2020

EDITA Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona COMISSIÓ PERMANENT Francesc Santasusana (president); Carlos Galcerán (vice- president primer); Carmina Homs (vicepresidenta segona); Anna de Quirós (secretària); Marta Oller (tresorera); Joaquim Vear (comptador); Ignasi Bonvehí, Salomé Fondevila, Susanna Ganduxé, Albert Gumà, Vicente Ríos i Ricardo Sanmartín (vocals).

REALITZACIÓ EDITORIAL Smart Republic info@smart-republic.com PUBLICITAT Antonio Gutiérrez IMPRESSIÓ Tallers Gràfics Soler S.A. ÀREA D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS Gemma Rodríguez, Jordi Casanovas, Montse Ferrer DIPÓSIT LEGAL B-43257-1977 MediarioDOSSIER és una marca registrada. S’autoritza la reproducció d’informacions i articles sempre que se citi la procedència i autoria, i prèvia comunicació escrita al Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona.

Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona Passeig de Sant Joan, 33 08010 Barcelona elcol·legi@elcol·legi.org Telèfon 932 153 223

Seguimos a vuestro lado

Lo nuestro es uyo defender lo t das Alquiler Vivien rmaciรณn: Para mรกs info mediador tu .es a ta ul Cons | www.ARAG - 91 599 82 87 05 89 5 48 93

mediarioDOSSIER | 85

86 | mediarioDOSSIER