AL-GHURABÀ 16 (Versió en català)

ISSUE 16

DESEMBRE 2018

ISSN 2565-2222

AL-GHURABÀ REVISTA DE CONTRA-NARRATIVA PER A LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA DE ETIOLOGIA GIHADISTA COUNTER-NARRATIVE MAGAZINE FOR THE PREVENTION OF VIOLENT EXTREMISM OF JIHADISM ETIOLOGY

LA DIÀSPORA MARROQUINA, LA TELEVISIÓ I LA VIOLÈNCIA. Com contribueix la televisió en la construcció de la identitat familiar i individual?

LES COSES PEL SEU NOM Diferències entre salafisme, wahhabisme, jihadisme i islamisme

AL-ANDALUS, EL DISCURS GIHADISTA I EL NACIONALISME ESPANYOL. LA UTILITZACIÓ DEL PASSAT COM JUSTIFICANT D'ACTES DEL PRESENT

intelciseg.com

AL-GHURABÀ Número 16 Desembre 2018 ISSN 2565-2222

Director CISEG Equip Redacció CISEG Editor CISEG Maquetació Patxi Pizarro Antonio Martín Analistes d'aquest número Daniel Rodríguez (Espanya) Aicha Bacha (Bèlgica) Belen Conca (Espanya) Federico Gaon (Argentina) Hassan Sejelmasi (Espanya) Societat Projecte MacOS. Erbil, Kurdistan Per: David Garriga Comunitat Ponència Club de Premsa de la Nova Espanya d'Avilés.

Per: Pablo Vázquez.

V Congrés Internacional d'Investigadors Forenses, Mèxic.

Per: Oscar Ortiz Jornades CISEG: Eines discursives i pràctiques per a la prevenció de la radicalització violenta terrorista d'etiologia gihadista. Per Antonio Martin.

Entrevista: Driss el Ganbouri Justícia Restaurativa: Virginia diumenge Tinta imprescindible: DAESH: el futur de l'amenaça gihadista.

Jesús A. Núñez Villaverde

revistalghuraba@intelciseg.com

al-ghurabÀ

SUMARI 42 JUSTÍCIA RESTAURATIVA Article de Virginia Domingo

53 TINTA IMPRESCINDIBLE

38 SOCIETAT Article de David Garriga

3 Editorial Per Betlem Conca Abellán

9 DANIEL RODRÍGUEZ Insurrecció i contrainsurgència, caracterítiques i objectius

16 AICHA Bacha La diàspora marroquina, la televisió i la violència

22 BETLEM CUENCA ABELLÁN Falses apropiacions històriques. AlAndalus, el discurs gihadista i el nacionalisme espanyol

29 FEDERICO Gaon Les coses pel seu nom. Tipologia dels grups islàmics

36 HASSAN SEJELMASI El discurs que encobreixen algunes mesquites

46 L'ENTREVISTA Driss el Ganbouri

PÀGINA 2 | AL GHURABÀ

02

EDITORIAL BELÉN CUENCA ABELLÁN DELEGADA DE CISEG A ALACANT. MEMBRE DE L'ASSOCIACIÓ DE JOVES INVESTIGADORS EN CIÈNCIES DE LES RELIGIONS

Deia Sòcrates, El coneixement us farà lliures. I aquesta

Les últimes referències han estat les celebracions

premissa és una de les raons fonamentals de ser

de dues jornades de presentació de CISEG: una a

d'CISEG i d'aquesta revista. Volem agrair a tots els

Sevilla, juntament amb Galeón, i una altra a

nostres seguidors el suport que ens mostren en cada un

València, totes dues amb una gran afluència de

dels esdeveniments que organitzem.

públic.

El treball, dut a terme des de la junta directiva amb

En elles es van tractar diferents temes, que diferien

ajuda dels responsables de les diferents delegacions,

entre ells, i amb professionals de diverses àrees,

que cada dia són més, per celebrar jornades formatives,

acompanyats de molts assistents també formats en

està sent enormement satisfactori, ja que un dels

aquestes especialitats. Comptem, per exemple a

motors de CISEG és precisament fer arribar els

València, amb la presència del Coronel Pedro banys,

coneixements del àmbit professional a la societat civil.

un dels millors analistes en geoestratègia al nostre país.

En aquest sentit, és important el caràcter multidisciplinari que han adquirit les nostres jornades,

Properament, la seu de Casa Àrab acollirà al Saló

abastant camps tan amplis que van des de la

d'Ambaixadors les II Jornades de CISEG a Madrid, on

criminologia, els cossos i forces de seguretat de l'Estat,

ens acompanyaran diplomàtics, analistes i personal

l'economia, la psicologia, fins i tot la història i

d'ambaixades. Totes les nostres activitats queden

l'antropologia.

reflectides en els diferents articles que prèviament, o posteriorment als nostres esdeveniments, es

El més important, que és el que sempre esperem, és el

publiquen a la revista al-Ghuraba, a l'abast de tot el

debat que aquestes informacions, realitats complexes,

públic.

generen entre el públic.

Com sempre, volem expressar la nostra gratitud als Això crea sinergies que permeten abordar diferents

nostres fidels seguidors i assistents, perquè gràcies

solucions en la lluita antiterrorista i, el que és encara

a ells es generen les preguntes fonamentals sobre

millor, comencen a eliminar la por tant al propi Islam -

les quals, en la majoria de les ocasions, treballem

que ha de col·locar-se en el lloc que li correspon,

els professionals. Gràcies.

diferenciant molt bé del que és el fonamentalisme religiós - com al terrorisme d'etiologia gihadista.

Aquesta és la raó de la frase que obre aquest petit anàlisi editorial.

ISSUE 16 | DES`2018

BELÉN CUENCA ABELLÁN ANALISTA CISEG

AL-GHURABÀ

LA PRIMERA REVISTA DE PREVENCIÓ I CONTRANARRATIVA EN ESPANYOL INTELCISEG.COM

UNA REVISTA EN CONSTANT CREIXEMENT

A l'agost de 2017 vam iniciar un camí al costat de tots vosaltres per fomentar una cultura de seguretat en la nostra societat

12.894

compartint de forma gratuïta ENGAGED USERS

coneixement de grans experts en matèria de seguretat i intel·ligència.

222.058

Des CISEG hem volgut aportar el POST CLICKS

nostre coneixement perquè a més de policies i membres de seguretat privada també altres actors més socials puguin

477 M

detectar millor els signes de SPANISH SPEAKERS

radicalització, revertir el procés en etapes primerenques i oferir als joves una contra-narrativa atraient.

www.intelciseg.com/revista-alghuraba revistalghuraba@intelciseg.com

VOLS PARTICIPAR-HI?

1

¿QUINS SÓN ELS AVANTATGES DE PUBLICITAR-SE EN UNA REVISTA ESPECIALITZADA?

AL-GHURABÁ ÉS LA REVISTA DE CISEG, LA COMUNITAT D'INTEL·LIGÈNCIA I SEGURETAT GLOBAL QUE NO DEIXA DE CRÉIXER SIGNANT ACORDS AMB ORGANITZACIONS DE TOT EL MÓN I TEIXINT UN NETWORKING D'EXPERTS DE DIFERENTS ÀMBITS SENSE PARANGÓ.

2

LA REVISTA OFEREIX CONTINGUT ANALISTES I PROFESSIONALS AMB UN GRAN GRAU D'ESPECIALITZACIÓ. EN CONSEQÜÈNCIA LA MAJORIA DE LES SEVES LECTORS TENEN UN NIVELL D'AUTORITAT IMPORTANT, PRESTEN ATENCIÓ A LA LECTURA I DEDIQUEN TEMPS A LA REVISTA, TAMBÉ A LES SEVES ANUNCIS.

3

EL PÚBLIC NOMÉS VEU PUBLICITAT ENFOCADA ALS SEUS INTERESSOS, LES POSSIBILITATS DE FER CLIC SÓN SUPERIORS, I ÉS EXACTAMENT AQUEST TIPUS D'INTERACCIÓ EL QUE GENERA INGRESSOS A LA SEVA EMPRESA O ORGANITZACIÓ.

4

ELS NOSTRES ANUCIANTES PODEN COMUNICAR AMB UN PÚBLIC MOLT CONCRET A UN COST MOLT REDUÏT, EN UNA REVISTA SENSE SATURACIÓ DE PUBLICITAT, AMB UNA BONA QUALITAT D'IMPRESSIÓ, I UNA AUDIÈNCIA FIDEL I INTERESSADA. EN EL CONTEXT ACTUAL DE SATURACIÓ DEL MERCAT PUBLICITARI, EL SEU INVERSIÓ EN COMUNICACIÓ COMERCIAL SERÀ PRECISA I PRECISA,

5

L'INTERÈS DEL LECTOR PER CONSUMIR EL MEDI IMPLICA UNA "ACTITUD PROACTIVA", DE COMPLICITAT, CONFIANÇA I FIDELITAT, SUPERIOR A LA RESTA DE MITJANS EL QUE AFAVOREIX UNA MAJOR VINCULACIÓ ENTRE EL CONSUMIDOR I LES MARQUES.

PREUS 1/4 PÀGINA 1 MES - 10 € 6 MESOS - 40 € 12 MESOS - 60 €

1/2 PÀGINA 1 MES - 20 € 6 MESOS - 80 € 12 MESOS - 120 €

PÀGINA SENCERA 1 MES - 40 € 6 MESOS - 160 € 12 MESOS - 240 €

www.intelciseg.com/revista-alghuraba/ revistalghuraba@intelciseg.com

TOTS ELS QUE CREIEM EN AQUEST PROJECTE VOLEM DIR-VOS

¡MOLTES GRÀCIES!

ANÀLISIS

INSURRECCIÓ I CONTRAINSURGÈNCIA: CARACTERÍSTIQUES I OBJECTIUS

Daniel Rodriguez Castillo Agent del Cos Local de Policia del municipi dels Barris (Cadis), adscrit al GOAP (Grup Operatiu de Suport i Prevenció)

Tot Estat legítim ha d'afavorir la seguretat de la població detectant grups insurgents i desenvolupant una resposta eficaç contra els mateixos Els Cossos i Forces de Seguretat han de comptar amb formació contra la insurgència De les diferents conceptualitzacions sobre insurgència es poden destacar un seguit de consideracions que distingeixen aquests moviments: Quan es parla d'insurgència, no es fa referència a l'exercici d'un tipus de violència fortuïta, sense ordre ni concert, sinó a un tipus de violència política. El suport popular és un element clau per a la seva estratègia. Necessiten ser acceptats per part de la població el que determinarà en gran mesura el seu èxit o fracàs.

Article publicat a: https://www.redsafeworld.net

Sol caracteritzar-se pel desequilibri de forces, optant per un enfrontament asimètric, normalment prolongat, recorrent a la guerra psicològica i la mobilització política com a eines essencials.

Aspectes i requisits que contemplen les insurreccions: En l'inici d'una insurgència es cristal·litzen diversos aspectes que influiran en el seu desenvolupament.

Hem de destacar que una insurgència no és un fet aïllat sinó un moviment a consciència planificat i amb una finalitat molt concreta.

Solen aprofitar una situació caòtica al País on s'origini, buscant un objectiu que generi suport social.

ISSUE 16 | DES `2018

La guerra d'insurgència és el nom modern però existeix des de sempre només que ha estat denominada de diferents formes: guerrilla, guerres asimètriques, guerra irregular, guerres de baixa intensitat o de quarta generació, caracteritzant-se en tots els casos per l'existència d'un contendent més feble que l'altre. Però és la política, com a expressió popular, la qual es dirigeix a la confrontació fins a reconduir la situació de caos finalment vèncer o morir, però insisteixo, el triomf no és militar, sinó polític.

L'organització, els objectius i les tàctiques usades poden ser diferents i de variat signe segons les circumstàncies que es donin en cada País o els grups implicats.

Tota insurgència és única, per la manera en què es desenvolupen i acaben combinant tots els factors que la constitueixen; però és el poder polític el que es persegueix, intentant per això mobilitzar la població per aconseguir el seu suport o si no es compta amb el mateix que s'abstinguin en actuar del costat del Govern al qual s'intenta enderrocar.

Perquè una insurgència es desenvolupi, cal que s'òmpliguen diversos requisits, sent el primer i més important: la causa; és a dir, el conjunt d'ideals comuns a un sector de la població.

Amb una bona campanya de propaganda, una causa generarà adeptes fins i tot entre aquells als que el problema no els afecti, bé per identificació o bé per conformitat social.

El segon factor necessari perquè la insurgència triomfi és la debilitat del Govern, que l'estat sigui convuls.

La fragmentació, un règim polític il·legítim o un exèrcit sense mitjans ni tecnologia per contrarestar els efectes causats pels grups insurgents, així com uns cossos de seguretat incapaços de mantenir l'ordre públic, una Administració corrupta o una burocràcia ineficaç que no proveeix dels serveis bàsics són altres dels motius que debiliten a l'Estat.

Si es donen les condicions geogràfiques adequades i les fronteres no estan prou vigilades, es comptarà amb suport exterior, bé moral, polític o fins i tot militar, el que resultarà vital per al desenvolupament del moviment desestabilitzador.

A aquests elements estructurals comuns, se'ls uneixen altres característiques com poden ser: líders, forces de combat, militants polítics, base popular ... resultant la combinació d'aquests elements amb les circumstàncies particulars, una conformació de patrons generals d'organització.

PÀGINA 10 | AL GHURABÀ

INSURRECCIÓ I CONTRAINSURGÈNCIA Tipus d'insurrecció Hi ha diversos tipus d'insurgència, la qual busca reemplaçar l'ordre existent per un altre que s'ajusti als seus plantejaments polítics, socials, econòmics, ideològics o religiosos. Els moviments insurgents tradicionals es basaven en una oposició armada als governs nacionals o colonitzadors, pera la globalització ha transformat també aquesta característica, amb grups insurgents de caràcter multinacional en les seves identitats, elements i objectius.

Concretament, aquesta globalització proveeix a les insurreccions d'un accés i distribució d'informació i idees; accedint a vulnerabilitats en un món més obert, amplificació immediata de les seves accions, enllaç entre comunitats diverses i separades diluint la identificació nacional, i alhora el rebuig de la globalització i els seus efectes.

Cadascun d'aquests efectes, conforma un concepte d'insurrecció substancialment diferent al tradicional. Segons l'abast dels objectius i actuacions, podem situar els grups insurgents en un continu des d'un discret grup local a un totalment globalitzat. Sota aquesta premissa podem segmentar-los en diversos tipus d'insurrecció: Insurrecció local. Caracteritzant la mateixa, per perseguir uns objectius exclusivament locals i circumscrits a un entorn geogràfic o social reduït, sent la seva influència en la seguretat internacional mínima, tot i que poden resultar summament sanguinaris en el seu entorn.

Insurrecció local-regional. Els seus objectius continuen sent locals, però es mou en l'entorn internacional per buscar suports, armes, atenció dels diferents mitjans de comunicació, etc.

Insurrecció global-local. Aquests grups es caracteritzen per perseguir també objectius locals, però d'una forma o una altra contribueixen a la línia d'actuació de grups globals, de manera que reben el seu suport operatiu i logístic, col·laborant en un projecte de major envergadura, però amb uns objectius més limitats .

Insurrecció global. Els seus objectius no són estats, sinó sistemes d'Estats. Aquest tipus de grups no són fruit exclusiu de la globalització. Aquests parteixen d'una situació diferent, ja que no han de guanyar-se els adeptes, sinó que pretenen explotar un sentiment ja consolidat per sobre de les fronteres, per exemple la Umma (comunitat islàmica) en el cas dels gihadistes.

Per tant, pretenen representar a tota la comunitat, per al que desenvolupen tàctiques i estratègies noves. La globalització ha contribuït, sens dubte, en fer aquests grups més influents, i per tant més perillosos.

ISSUE 16 | DES `2018

PER DANIEL RODRIGUEZ CASTILLO

Factors i aspectes que afecten l´insurgència Els moviments insurgents són, en general, més sensibles a les influències que les institucions contra les quals combat. Podem destacar com a punts a tenir en compte en aquests factors: - El secret, necessari per estendre el seu poder i realitzar les accions.

- La seva capacitat per guanyar i retenir suport, base sobre la qual se sosté la pròpia insurgència - Bases segures, per facilitar l'entrenament i l'organització de les cèl·lules i guerrilles - Fons econòmics, que sostinguin tota la insurgència - Canvis d'objectius, produït per canvis de lideratge o de les circumstàncies - Intel·ligència, vital per determinar les operacions i els objectius a curt termini - Divisió del moviment, un dels majors perills per a la supervivència del mateix, i que sol ser provocat per actuacions personalistes o enfrontaments entre faccions.

PÀGINA 12 | AL GHURABÀ

INSURRECCIÓ I CONTRAINSURGÈNCIA En el desenvolupament d'una insurgència, fa falta per la comprensió citar diversos aspectes a tenir en compte, com destacar que la insurgència neix com un petit grup, feble i incapaç d'exercir cap tipus d'acció violenta, encara que amb un començament en la seva activitat política .

Si el moviment sobreviu a aquest Estat incipient, es convertirà en una insurgència de petita escala, capaç d'atreure seguidors fora del seu àmbit de naixement. Això li capacitaria per provocar accions violentes de calat en un ampli espai geogràfic, amenaçant les estructures de l'Estat, però sense capacitat encara per a substituir-lo.

Aquests seran ja capaços d'amenaçar i substituir l'Estat en algunes regions o tasques, crear inestabilitat econòmica, així com de captar l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals, el que els pot reportar suports i reconeixement extern.

La contrainsurgència (COIN) Quan es parla d'insurgència, s'ha de fer també irremeiablement de la contrainsurgència.

I això es deu al fet que l'evolució i el desenvolupament d'aquesta marcarà el camí de la primera. Com a exemples clars, tenim precisament les dues organitzacions terroristes jihadistes més conegudes en l'actualitat: Al-Qaida i ISIS. El caos generat al País afectat és el brou de cultiu perquè neixin i es perpetuïn els moviments insurgents, els principals objectius són: l'enderrocament del poder establert o l'expulsió de les forces d'ocupació.

Cal recordar l'asseveració del tinent-coronel Eliot Cohen, de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica del Nord, que considerava com un dels principis de la contrainsurgència (a la revista Military Review, número de març-abril de 2006) a "la seguretat sota l'imperi de la llei ".

Quan parlem de seguretat, ho fem de la pedra angular de qualsevol esforç de contrainsurgència. La població ha de sentir-se segura ja que en cas contrari no es pot implementar cap reforma i per tant, serà rei el desordre. Es fa necessari, a l'hora d'establir la legitimitat, que les activitats de seguretat s'enfoquin específicament en realitzar esforços d'imposició de llei i ordre. Si els insurgents fossin percebuts com a criminals, perdrien suport popular (pilar importantíssim a l'hora de consolidar una insurrecció).

Si un sistema legal ben establert els tracta de manera que correspon amb la cultura i pràctiques locals (entendre l'ambient), s'augmentaria considerablement la legitimitat del Govern amfitrió. Parlem d'un procés a llarg termini, havent d'establir-se institucions indígenes (policíaques, legals i presons) que donarien suport al règim legal.

ISSUE 16 | DES `2018

POR DANIEL RODRIGUEZ CASTILLO

La contrainsurgència ha de combinar operacions ofensives, defensives i d'estabilització. Requereix forces flexibles i demana un considerable esforç en temps i recursos.

Es tracta d'una activitat fonamentalment política, on l'èxit no depèn tant de la

"Com més et protegeixes menys segur et trobes.

Els contrainsurgents obtenen la victòria protegint a la societat, no a si mateixos ".

superioritat armada, com de la capacitat per inclinar a un costat o un altre la balança del

Cohen també va esmentar en el seu

suport social. Així mateix, perquè la seguretat

article,anteriorment mencionaT (pgs 52-

s'estableixi, cal buscar alternatives a la

53):

població.

Les accions COIN han de tenir com a Per exemple, a l'Afganistan vivien

finalitat última enfortir la legitimitat de

principalment del cultiu de l'Opi. Es van

l'Estat, promoure la governança i afavorir

arrasar tots aquests cultius i es va deixar a la

el benestar i progrés de la població.

població sense mitjans de subsistència.

La seguretat és la primera demanda de És a dir, pots eliminar aquests camps de

la població i una condició essencial

conreu, però has de donar a canvi a la

perquè germinin els esforços polítics,

població una altra forma de subsistir, si no

econòmics i socials.

ens trobem davant d'un escenari insegur que Però per aconseguir-la, es fa necessari

ha estat provocat.

utilitzar mitjans que no s'alienin el Sol passar que la contrainsurgència estigui

suport social, per crear amb això, un

més preocupada de la seva pròpia seguretat

entorn de seguretat.

que de donar seguretat a la població, per la qual cosa deixa desatesa la seva funció

A l'Iraq o l'Afganistan, per exemple, i

principal. Recordem que, a la insurgència, pot

durant l'estratègia de guanyar-se "cors i

resultar-prou amb no perdre.

ments", la població

PÀGINA 14 | AL GHURABÀ

va comprovar que hi havia moltes menys hores de subministrament elèctric, augmentava exponencialment la possibilitat de ser atracat pels carrers i disminuïa en la mateixa mesura la possibilitat de trobar feina, pel que van començar a mostrar-se molt poc impressionats per la recuperació de les llibertats o per els somriures dels seus alliberadors.

Enumero, a manera de conclusió, els principis que ha de recollir tota contrainsurgència: - Primacia dels objectius polítics sobre la derrota militar de la insurgència.

- Fer una concepció comuna del problema insurgent.

- Compromís prolongat.

- Crear un entorn de seguretat.

- Disposar d'intel·ligència d'alta qualitat.

- Aprendre i adaptar-se.

REFERÈNCIES: Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional (2009). Monografías del CESEDEN 111. Las nuevas guerras y la polemología. ISBN: 978-84-9781-539-0.

El concepto de insurgencia a debate: una aproximación teórica. (2013), Miguel García Guindo.

Movimientos insurgentes: El papel, capacidades y respuesta de los Estados. (2014), Miguel García Guindo.

ISSUE 16 | DIC `2018

ANÀLISIS

LA DIÀSPORA MARROQUINA, LA TELEVISIÓ I LA VIOLÈNCIA. La diàspora marroquina és una de les més estigmatitzades a Bèlgica.

Aicha Bacha Investigadora en CECID (ULB: Université Libre de Bruxelles), Membre de la Federació Internacional de Periodistes i Activista.

Sovint es parla en diferents camps: terrorisme, delinqüència, integració ... No obstant això, ningú ha estat interessat en donar-los un espai televisiu als seus membres, per això vam decidir dedicar aquest article a aquest tema.

Per què TV? Com va dir un cop Jean-Claude Besson-Girard, "La televisió és un dels abscessos de la fixació i el control de l'imaginari col·lectiu". També és un dels mitjans de comunicació més importants en l'actualitat, i és el terreny que més audiència captiva enfront de llibres, Internet o diaris ... etc.

Intentarem explorar aquesta "caixa negra" analitzant la relació entre els membres de la diàspora i la televisió, amb l'objectiu de permetre'ns saber com contribueix la televisió en la construcció de la identitat familiar i individual d'aquesta diàspora.

És consumit per una gran quantitat de persones i no requereix un fons cultural o cognitiu especial.

Apropant-nos al seu espai domèstic, estudiarem com reben a les Televisions (belgues o no) per concloure amb la vinculació d'aquests mitjans sobre aquestes famílies.

L'estudi.

Els reptes de l´investigació

En el nostre estudi, vam prendre una mostra de 6 famílies de la mateixa classe social, econòmica i cultural., Que posseïen el mateix patrimoni cultural, dotats amb els recursos del país amfitrió i el país d'origen.

Les pràctiques televisives són per naturalesa elusives, íntimes, domèstiques i integrades a la xarxa de pràctiques diàries. De fet, les sessions de recepció són difícils d'entendre.

PÁÀINA 16 | AL GHURABÀ

Malgrat la nostra perfecta consciència d'aquestes dificultats, vam decidir assumir el repte i començar a treballar.

Fem servir dos mètodes: l'observació que ens permet respondre moltes preguntes, inclosa la forma en què veiem la televisió (si la família està callada, unida o comparteix les seves opinions), si un membre influeix en la resta de la família i com s'identifica en la comunitat.

El camp de la televisió belga: identificació associativa (reacciona com si l'esdeveniment fos seu), identificació admirativa (admiren aquest televisor i el segueixen). ¿Critiquen a la televisió belga quan la veuen? ¿Augmenten les seves crítiques? ¿Són els seus arguments caracteritzats per la solidesa?

Els resultats En general, tenim dos models de recepció. El primer: la utilització de la televisió a casa per estar al dia amb les notícies diàries i després seguir amb qualsevol programa que involucri entreteniment. Veure la televisió els ajuda a escapar de la seva vida quotidiana, els factors d'estrès i la realitat. Gaudeixen veient sèries turques interpretades en àrab i transmeses per Arab TV, MBC4.

La televisió és també una font de debats en aquestes famílies. Permet que els més joves s'involucrin en els debats polítics, socials i d'actualitat. En aquest cas, la televisió és un catalitzador de la necessitat dels pares d'enriquir el seu coneixement general i estar al dia amb els esdeveniments actuals per ajudar-los a respondre les preguntes dels seus fills.

A continuació, vam arribar a la conclusió que es tracta d'una família molt unida; seus membres interactuen bé amb els altres.

Reflecteix la veritat diària experimentada per aquestes famílies.

ISSUE 16 | DES `2018

PÁGINA 18 | AL GHURABÁ PÀGINA 18 | AL GHURABÀ

LA DIÀSPORA MARROQUINA, LA TELEVISIÓ I LA VIOLÈNCIA. A través de l'entreteniment televisiu, escapen

Únicament segueixen els programes de

dels seus factors estressants de la vida diària,

televisió del país amfitrió per veure les

però sense apartar-se de la realitat que

notícies.

segueixen veient una sèrie que els representa d'alguna manera sent una connexió que tenen

Als nens els agraden els canals del seu país

amb la televisió.

amfitrió, els programes que es poden discutir a l'escola amb els seus amics i els programes

Els membres d'aquestes famílies estan més

de televisió que els interessen i que satisfan

units, els pares requereixen que els nens vegin

les seves necessitats.

els programes que volen quan estan junts.

La recepció de la seva televisió s'inclinava cap L'ambient que va prevaler durant la meva

a la passivitat, els seus membres miraven la

presència va ser interactiu; Tots parlen i

televisió individualment, els pares miraven

actuen de manera semblant al programa que

més transmissions religioses i eren molt

s'està veient en aquest moment.

conservadors (la dona d'aquestes famílies amb jiyab, les nenes no veien la televisió amb

Tota la família debat obertament sobre els

els seus pares, l'ambient familiar era pesat,

continguts dels programes. Reben les

etc.).

produccions televisives amb una mentalitat crítica com la dels seus pares. Sembla que hi

En altres paraules, la recepció passiva és

ha un terreny comú entre els nens i els seus

l'especificitat de les famílies patriarcals que

pares.

visitem.

Per al segon model (famílies 2, 4, 5, 6), els

Conclusions rellevants

membres de la família estan dispersos. La seva dispersió pot haver-se a causa del moment de

La feminitat en aquestes famílies s'entén en

la meva visita o perquè estaven avergonyits o

termes hegemònics, tradicionals i fixos.

incòmodes amb la meva presència. El que sembla és que tots estaven en el seu racó.

Quan els vaig preguntar a algunes dones si els seus marits miraven alguns programes amb

Els pares tenien el comandament a distància

elles, totes les seves respostes indicaven que

de la TV. De vegades els pares estaven absents

alguns programes estaven fets específicament

durant tota la reunió, altres vegades, era el cas

per a dones.

de les mares. Els nens van respondre només les preguntes que jo els vaig fer i després van

Per tant, la cuina, la bellesa i els espectacles

anar a les seves habitacions.

d'aquest estil estaven dedicats només, com va explicar una de les entrevistades, perquè les

Els pares de totes les famílies tenen vincles

dones sàpiguen com ser una "dona real".

reals amb els seus països d'origen, segueixen programes en àrab i segueixen una

Totes les famílies visitades rebien mitjans

telenovel·la amb una història similar al seu

múltiples i híbrids. Això és el que condueix a

estil de vida actual i el seu estatus migratori.

la des-territorialització cultural.

ISSUE 16 | DES `2018

Els joves veuen programes produïts en un context cultural diferent d'on van néixer i van créixer.

El perill d'aquest fenomen (desterritorialització) és que les identitats culturals estan permanentment en construcció, es poden redefinir sota la influència d'elements culturals externs com la violència, la guerra, etc.

Segons les entrevistes, aquests joves estan exposats permanentment a escenes violentes de guerres difoses durant les Notícies en els canals àrabs (Al-jazeera, Al-Arabia, France 24 en àrab). Tendeixen a veure moltes pel·lícules plenes d'acció com "els Gardiens", de la Galaxie "," Capità Amèrica ", '' A la vora del matí '' ... tots aquests elements poden portar a

Bibliografia

un jove a desenvolupar algunes tendències

Benoît GAUTHIER, recherche sociale: de la problématique à la

violentes.

collecte de données, presses de l'université du Québec, 1987 David MORLEY, family tv, cultural and domestic leisure, comedia,

És cert que la televisió és una bona manera

london, 1986

d'entreteniment. No obstant això, pot ser una

Dominique PASQUIER, Mimesis, imiter, represénter, circuler, revue

eina per l'auto-identificació, perquè d'acord

Hermés, n° 22, 1998

amb Levi-Strauss, l'espectador crea el seu

Dominique WOLTON, sauver la communication, champs essais, paris,

propi enfocament virtual, i s'identifica amb els

janvier 2007, page 32

perfils de les persones que li interessen.

James Lull, inside family viewing : ethnographic research on tv's audience, London, routelgde, 1990

La persona pot identificar-se amb el perfil

Karima AOUDIA, réception par satellite et Internet des médias arabes

d'un heroi, com pot identificar-se amb el

transnationaux : intégration et transformation identitaires

paper d'un assassí, terrorista o qualsevol altra

Décembre 2009.

persona. En l'estudi, alguns dels joves no van tenir un pensament crític per prendre una bona posició, i així sent fàcilment influenciats per comportaments violents. Podent adoptar aquesta violència en un intent per imitar el seu ídol intercessor, o ajudar els que estan en

d’immigrants Magrébins à Montréal, Université de Québec à Montréal,

Liliane LURCAT. Impact de la violence télévisuelle. In: Enfance, tome 43, n°1-2, 1990. pp. 167-171 Levi STRAUSS . L’identité, Séminaire au Collège de France(1974-1975), PUF, «Quadrige», Paris, 2000.

Stuart. HALL. New cultures for old. In Doreen Massey and Pat Jess (Eds.), A place in the World? Places, cultures and globalization (pp. 175-

guerra en un altre lloc, o fins i tot volar fins

211). Oxford, UK: Oxford University Press. 1995

occident per recompensar a les trucades

Rémy RIEFFEL, sociologie des médias, ellipses, paris, 2005

víctimes d'aquí.

Serge PROULX, une anthropologie de la réception: les usages des outils de communication en contexte familial, Département Usages sociaux

En definitiva, és hora d'estudiar i aprofundir el paper de la televisió i els seus continguts violents que s'emeten i el seu extremisme sobre la joventut d'aquesta diàspora.

de la télécommunication, Centre national d'études des télécommunications, Paris, août 1993 Tristan MATTELART, Médias, migrations et cultures transnationales.

Coll. Médias recherches, Paris-Bruxelles, Ina-DeBoeck, février 2007 Véronique BEDIN et Martine FOURNIER, « Daniel Dayan, Elihu Katz », La Bibliothèque idéale des sciences humaines, Editions Sciences humaines, 2009

305-985-3865 KEY, FL P À |G1116 I N AWARNER 2 0 | A LSTREET G H U RBIG A BPINE À

ANÀLISIS

Belén Cuenca Abellán.

Delegada de CISEG a Alacant.

Associació de Joves Investigadors en Ciències de les Religions.

FALSES APROPIACIONS HISTÒRIQUES: AL-ANDALUS, EL DISCURS GIHADISTA I EL NACIONALISME ESPANYOL

"Potser cap de les seves obres sigui tan bon exemple com El punyal del godo, tragèdia en un acte centrada en la tan plorada << pèrdua d'Espanya >> davant la invasió musulmana" (Álvarez Junco, Mater Dolorosa, pàg. 244).

Valgui aquesta frase, de la cèlebre obra sobre els orígens del nacionalisme espanyol al segle XIX del mestre José Álvarez Junco, en referència a aquest escrit del poeta José Zorrilla, per il·lustrar el que en aquest article es va a exposar.

A ningú se li obliden les famoses paraules de Yassin al-Qurtubi, conegut com "el fill de la Tomasa", que amenaçava a Espanya amb recuperar el que era dels musulmans, amb recuperar aquest ens, encara misteriós, que abandera peticions de reconquesta : al-Andalus.

Un Individu anònim sosté una bandera de DAESH davant del palau taifa de l'Aljafería de Saragossa, reivindicant la recuperació d'al-Andalus.

PÀGINA 22 | AL GHURABÀ

AL-ANDALUS, EL DISCURS GIHADISTA I EL NACIONALISME ESPANYOL La utilització del passat, a grans trets, com a justificant d'actes del present, fa que la narració històrica hagi arribat completament manipulada fins als nostres dies, la qual cosa provoca que tinguem un coneixement molt dispers de la realitat passada que no pot reduir-se a un sol camp .

En el cas d'al-Andalus l'assumpte es torna complex molt més, perquè ha arribat a considerar-les vergonyes d'uns -els espanyols- i el gran mite fundacional d'altres -els musulmanes.Per tant, anem a partir de la primera pregunta , fonamental: què és al-Andalus?

Si preguntem a una persona, per exemple espanyola, del carrer, relativament formada, què sap d'al-Andalus, podríem trobar respostes com "l'època àrab", "quan els àrabs van envair Espanya", respostes més o menys acceptables sense arribar a la profunditat que es necessita; o també, "quan els moros van estar aquí", "això que van fer els moros".

I si preguntem: què és el califat de Còrdova? Més o menys ens toparíamos amb les mateixes respostes, fins i tot, un gran nombre de persones consideren que el califat de Còrdova i alAndalus és exactament el mateix, sense diferenciar el fet polític del fet geogràfic i cultural. ¿I si li preguntem a un musulmà? Un conegut professor de la Universitat de Sevilla sempre explica la mateixa anècdota: "un cop em vaig trobar amb un col·lega pakistanès i em va dir: que grans coses vam fer en al-Andalus!" Ho explica com acudit perquè, evidentment, el Pakistan com a estat no existia en l'època andalusí, però en l'imaginari col·lectiu, aquest ens panislámico existeix des de la mort del Profeta, encara que la realitat és força diferent del que se segueix explicant.

Al-Andalus està sent focus de confusions contínues causa de la seva grandesa com a mite fundacional. Ni la historiografia espanyola ni l'àrab aconsegueixen col·locar la seva existència en el lloc que li correspon, entre altres coses perquè per a uns va servir com a enemic i per altres serveix com a justificació d'atrocitats diverses. I anem a partir del principal, que ve al cas per una de les frases del terrorista al-Qurtubi: "al-Andalus tornarà a ser el que va ser, terra de califat", "Espanya és la terra dels nostres avis".

ISSUE 16 | DES `2018

Malgrat tot, el terrorista tenia raó: al-Andalus va ser terra acollidora d'un califat, però el sentit que li dóna el fill de la Tomasa es basa en l'equivocada idea mítica d'una invasió musulmana.

Discurs d'invasió, per cert, que segueix sent alimentat, des del segle XIX, per institucions públiques espanyoles que parlen sense pudor de, fins i tot, un Imperi Islàmic o Estat Islàmic homogeni des de Damasc fins a al-Magrib a la fi del segle VII.

La idea de la Invasió musulmana.

No fa molts dies, precisament en una de les nostres jornades CISEG, dos dels intervinents van esmentar una idea semblant: "l'Islam és violent des dels seus orígens."

I la meva pregunta és: què orígens ?, d'on part l'Islam com a religió? De l'etapa de la revelació ?, de l'exili del Profeta a Medina ?, de la mort del Profeta a 632? Això seria com pensar que el Cristianisme evangelitza el món vint anys després de la mort de Jesús de Natzaret, quan és més que sabut que el Cristianisme part de Pau de Tars. De la mateixa manera, l'Islam no té una ortodòxia formada fins a mitjan segle VIII (750 - califat Abbasí de Bagdad). És molt important no caure de nou en el mite fundacional i intentar contextualitzar els elements en el seu espai i el seu temps. L'Islam com a religió té, com tots els sistemes de creences, una etapa llarga de creació de l'ortodòxia; ortodòxia pensada i manipulada des del poder polític i no en els supòsits orígens de la religió.

L'Islam sorgeix en un context romanitzat, a la Península Aràbiga, en continu contacte amb comunitats eremítiques cristianes i jueves, a més de amb l'església etíop i copta, que manifestava part de la seva litúrgia en grec, fonamentalment, i en àrab.

A més, en aquest moment tenim un enfrontament constant pel poder a la Mediterrània oriental de dues forces polítiques importants: l'Imperi Bizantí i l'Imperi Persa Sasánida.Y per si fos poc, el debat de moda a nivell teològic a tota la Mediterrània en aquesta època és de tall escatològic o apocalíptic.

PÀGINA 24 | AL GHURABÀ

El que ha passat és que molts col·legues historiadors entenen aquest tipus de literatura de l'època -on el persa, el semític, el àrab, etc. s'esmenten constantment i es confonen amb musulmans- com un esment a la fi dels temps a causa de la invasió dels musulmans.

El mateix passa a la Península Ibèrica quan vam treure "a passejar" la Crònica Mossàrab de 754 o la Crònica Bizantina de 741, cròniques que parlen d'un canvi de paradigma dins del propi entorn peninsular i que tenen més a veure amb aquesta literatura escatològica que amb una invasió islàmica a l'estil "lloc de l'Abisme d'Helm pels orcs de Saruman". De fet, en cap cas s'esmenta l'Islam ni als musulmans.

Així doncs, el mite de la invasió del 711, com a mínim, ha de repensar-se. Aquest mite, aquesta ruptura amb tot l'anterior, ha servit com a ariet al nacionalisme espanyol del segle XIX per formar una història nacionalista espanyola en base als principis castellans i catòlics, esborrant el passat andalusí i la fructífera Espanya arabitzada de la memòria col·lectiva actual. És sorprenent que a dia d'avui encara es venguin pòsters que resen "Reis de la Història d'Espanya", des D. Pelayo fins a Felipe VI i no s'han inclòs encara als califes de Còrdova o als grans reis taifes, almohades i nazaríes que també van governar el que avui és Espanya.

En definitiva, i arran de la guerra amb el Marroc a mitjans del segle XIX, el passat àrab d'Espanya, que tant afany per conservar van posar els monarques de Castella i Aragó, va ser eliminat dels llibres d'Història.

Passa a ser una cosa anecdòtica, orientalista i exòtic. D'aquesta manera, hem perdut la interpretació del nostre patrimoni andalusí, que a poc a poc es va recuperant.

En resum, una invasió musulmana -contada en fonts escrites d'un segle i mig després dels fets que narran- a la qual suposadament els veritables espanyols fan front i aconsegueixen, a través dels monarques catòlics, fer-los fora vuit segles després. Un discurs historiogràfic totalment allunyat de la realitat i que perdura en el temps, com va mostrar fa pocs dies el president de VOX.

ISSUE 16 | DES `2018

President del partit nacionalista espanyol VOX, Santiago Abascal, en un vídeo en què simulen la recuperació d'Andalusia en una escenografia mítica de la reconquesta cristiana.

D'altra banda, situem-nos en el "costat islàmic". L'Islam no ha fet encara una crítica textual i científica de les seves fonts històriques, incloent per descomptat l'Alcorà, màxim exponent de la literatura àrab de l'època en què va ser escrit i llibre poc aliè al context en què sorgeix i en el qual es forma.

Dit això, l'actual discurs neoislámico, que parteix de la Caiguda del Califat Otomà, de recuperació dels supòsits territoris històrics de l'Islam és una altra fal·làcia nociva, entre altres coses perquè l'Imperi Islàmic medieval no va existir mai.

En el món islàmic mai hi ha hagut una homogeneïtat manifesta, fet demostrat pels continus conflictes de poder, per exemple en el segle X, entre el Califat de Còrdova, el Abbasí de Bagdad o el imamato fatimita del Caire. Són entitats polítiques amb una gran àrea d'influència, evidentment, però cada territori va tenir els seus propis mecanismes de desenvolupament.

Per tant, la idea de la recuperació de qualsevol d'aquests llocs que reivindica el DAESH és, en si mateixa, absurda, perquè la legitimitat històrica a què es refereixen és falsa. No obstant això, la idea de recuperació d'al-Andalus -o més concretament de les grandeses que va realitzar el poble àrab a al-Andalus- existeix en la memòria col·lectiva de, pràcticament, tots els musulmans. En aquest sentit, el discurs que s'està desenvolupant per algunes institucions panárabs i islàmiques espanyoles, que intenten recuperar i reivindicar aquest passat andalusí, també tanca un missatge profund que té la seva contrapartida negativa, perquè alimenta també la imatgeria fonamentalista islàmica. És així, entenen el passat andalusí com un passat que pertany als àrabs des de Malàisia fins a Mauritània, com una cosa seva que ve d'arreu menys de la terra en què es va gestar, que forma part de la seva identitat àrab quan, en realitat, això tampoc és cert. Al-Andalus forma part del passat espanyol, europeu, mediterrani, etc., però només com aquell passat en què Hispània, incloent Espanya i Portugal actuals, va ser àrab i l'Islam va cristal·litzar en aquestes terres a la seva manera.

PÀGINA 26 | AL GHURABÀ

El menyspreu d'al-Andalus en la identitat europea: Gran errada de contranarrativa.

"No he sentit a cap musulmà demanar-me perdó per haver conquistat Espanya", desafortunades declaracions de l'expresident del govern José María Aznar, que de nou ens remeten al mite d'una invasió islàmica, mal de mals de la història d'Espanya. No obstant això, la desgràcia precisament de la historiografia tant espanyola com europea ha estat l'oblit del seu passat andalusí.

La comprensió, complexa, del que va suposar per al coneixement del que va succeir en la Còrdova califal oa la Sevilla almohade, a les Toledo, València o Múrcia taifes i la pròpia Granada nazarí, és precisament el que haurien de reivindicar els orígens en els quals es basa la Unió Europea, que no són altres que la mitificada Grècia clàssica i el llegat de Roma, els quals no haurien arribat fins als nostres dies sense la traducció i coneixement que es va gestar a la Mediterrània arabitzat. Al-Andalus va ser la transmissora de tots aquests sabers clàssics cap a la resta d'Europa, portats pel continu contacte a través de la Mediterrània i del Nord d'Àfrica amb l'Imperi Romà Oriental i amb la ciutat d'Alexandria.

Així doncs, és una veritable desgràcia que en els temps actuals, i amb l'amenaça terrorista que existeix cap a Europa i els països occidentals -i per suport cap als milions de musulmans assassinats per grups terroristes islamistes a diari- no revindiquemos que aquesta història a la que es refereixen és la nostra, no la seva, i que no permetrem que la segueixin manipulant per justificar actes inhumans i ens arrenquin una de les nostres majors senyals d'identitat. Europa té el deure d'escometre un acostament veritable amb els països àrabs, a través del coneixement de la seva realitat històrica i de la lluita comuna, i real, en contra de la violència del terrorisme d'etilogía gihadista, en lloc de continuar en un "ells "i un" nosaltres ".

Perquè la cultura europea també té arrels en la cultura àrab occidental, hi ha musulmans europeus que necessiten identificar-se amb aquests valors europeus i cal crear aquesta identitat col·lectiva, la qual crearà sinergies positives entre la ciutadania, sigui de la religió que sigui. En definitiva, l'objectiu comú és eliminar per sempre el patiment que provoca a nivell personal, familiar i col·lectiu el fonamentalisme religiós islàmic.

Per tant, no queda més que afirmar que el coneixement d'al-Andalus en el seu context real, com a part de la identitat europea, i de l'Islam com a realitat cultural i religiosa, és un dels millors mètodes de contranarrativa per acabar amb el terrorisme gihadista .

ISSUE 16 | DES `2018

ANÀLISIS

LES COSES PER EL SEU NOM: TIPOLOGIA DELS GRUPS ISLÀMICS Federico Gaon Llicenciat en Relacions Internacionals i Magister en Estudis de l'Orient Mitjà per la Universitat de Tel Aviv. Analista Internacional, conferenciant i Dirctor de Galat Inteligence.

En evocar organitzacions com l'infame Estat Islàmic (ISIS), Hezbollah, Al-Qaida o Hamas, molts de nosaltres articulem frases com "fonamentalisme islàmic", i paraules recurrents com "terrorisme" i "extremisme".

Més enllà que aquests termes comporten la càrrega valorativa que aquests grups probablement mereixen, és evident que no tota plataforma islàmica és igual, i que hi ha molts matisos dins de l'escala de radicalització. No tots els grups musulmans advoquen per una jihad global, i no tots, per més conservadors, rebutgen la idea de sufragi popular.

Amb l'auge de moviments i insurreccions que lluiten en nom d'Alah, són bastants els periodistes que troben difícil donar amb terminologia encertada, o com a molt neutral, per informar de l'accionar dels grups que freqüentment dominen titulars. Al cas, si l'ISIS és gihadista i terrorista, què és llavors el Hamas palestí? Alguns polítics i formadors d'opinió semblarien posar a aquests exemples en el mateix cistell, utilitzant els mateixos rètols per referir-se a cada un d'ells.

Amb l'auge de moviments i insurreccions que lluiten en nom d'Alah, són bastants els periodistes que troben difícil donar amb terminologia encertada, o com a molt neutral, per informar de l'accionar dels grups que freqüentment dominen titulars.

Al cas, si l'ISIS és gihadista i terrorista, què és llavors el Hamas palestí? Alguns polítics i formadors d'opinió semblarien posar a aquests exemples en el mateix cistell, utilitzant els mateixos rètols per referir-se a cada un d'ells.

Emprar aquesta terminologia indistintament crea impacte emocional, però relativitzar una cosa amb l'altra no contribueix a una discussió més encertada sobre l'islam polític. A l'efecte de donar amb un llenguatge més apropiat, cada autor empra algun sistema tipològic per classificar els grups islàmics.

I encara que hi ha rius de tinta sobre temes contemporanis, fins on sóc assabentat no hi ha consens acadèmic en virtut de categoritzar organitzacions que són islàmiques com polítiques.

ISSUE 16 | DES `2018

He dedicat part de la meva activitat acadèmica a estudiar aquest debat, i en els meus columnes procuro balancejar el llenguatge periodístic i quotidià amb el rigor escolàstic necessari per no caure en relativitzacions terminològiques; que, al meu pesar, veig en alguns col·legues.

Basant-se la meva experiència, i amb la presumpció de servir de guia a periodistes ia futurs autors, proposo un procés fàcil i ràpid per poder dir les coses pel seu nom, i així distingir entre diferents plataformes que s'assemblen, però que no deixen de ser diferents. Per a això és convenient revisar el significat, no sempre clar, de les etiquetes discursives més utilitzades per descriure a grups islàmics.

ENTRE ELS ANOMENATS SALAFISTES PODEM TROBAR PENSADORS "MODERNISTES" O "PROGRESSISTES" QUE VEUEN A L'ISLAM COMPATIBLE AMB LA MODERNITAT, AMB LA CIÈNCIA, I AMB LA FACULTAT DE LA RAÓ.

Salafisme La paraula "salafisme" s'empra per a referir-se a la corrent islàmic que cerca un renaixement religiós orientat en els principis prístins de l'islam.

"Salaf" significa ancestre en àrab, i el terme és comunament emprat per etiquetar ultraconservadors que prescriuen comportaments i polítiques a la manera dels temps de Mahoma.

No obstant això, el salafista no necessàriament és l'arquetip del terrorista que lluita per la guerra santa.

PÀGINA 30 | AL GHURABÀ

Entre els anomenats salafistes podem trobar pensadors "modernistes" o "progressistes" que veuen a l'islam compatible amb la Modernitat, amb la ciència, i amb la facultat de la raó.

Entenen que la fe musulmana és dinàmica, i culpen pensadors posteriors al Profeta per haver suposadament cosificat la religió en dogmes inflexibles.

En contrast, estan per descomptat els que interpreten "salafisme" al revés, assegurant que tornar als temps de la revelació implica rebutjar d'arrel qualsevol innovació que corrompi els valors i ordenances musulmanes. Aquests salafistes "regressius" asseguren que la fe ve degenerant contínuament des del seu punt original, i que només una guerra contra els transgressors permetrà restaurar la religió a un estatut més pur.

del salafisme, a jutjar per l'anhel comú de reconstruir una època daurada, la Germandat Musulmana, Hamàs, Hezbollah, o mateix la

No es tracta només de batallar als no musulmans, però sinó també a aquells que diuen ser part de la comunitat de fidels, mes es comporten com heretges.

Com a resultat d'aquesta contraposició, "salafisme" es torna un terme ambigu. Tenint en compte que s'utilitza molt més per presentar als "regressius" que als "progressistes", als partidaris d'aquesta última corrent no els agrada gens que els primers hagin aconseguit fer-se amb el monopoli del terme a la seva imatge i semblança.

teocràcia iraniana s'assemblen en el fet que representen vessants "modernistes" del renaixement islàmic- polític.

Encara conservadors, aquests actors veuen utilitat en el sistema participatiu modern, inclouen a les dones en els seus respectius cossos, s'organitzen com moviments de masses, s'enfoquen en els problemes nacionals, i no presenten una actitud abjecta a la ciència o la cultura local.

En oposició, els partidaris de grups com Al-

En efecte, com la paraula és tan relativa, qualsevol que pensi que "l'islam ha de tornar a ser el que era abans" pot caure dins d'aquesta categoria.

Val a dir que el rètol "progressista" no representa obligatòriament al musulmà secular, ni de bon tros expressa simpatia per les causes llibertàries.

El terme només cobra sentit quan l'hi utilitza per comparar postures que accepten i rebutgen la realitat de la política moderna.

Per això, deixant de banda la identitat sunnita

Qaida, l'ISIS, o Al-Xabab són salafistes "regressius", ja que rebutgen rotundament qualsevol expressió cultural aliena al que disposa la religió.

A més, s'oposen rotundament a l'exercici democràtic per considerar-aliè al sistema de govern islàmic. El seu enfocament no és localista, però global, i només aproven l'ús d'innovacions modernes en la mesura que siguin utilitzades per combatre infidels per mitjà d'una guerra santa o gihad.

ISSUE 16 | DES `2018

14

wahhabisme

Gihadisme

Donada aquesta cruïlla, crec més oportú parlar de "wahhabisme" a l'hora de tractar amb grups de caràcter regressiu. "Salafisme" i "wahhabisme" s'empren regularment com a sinònims, però la realitat varia segons a qui un consulti.

Hi ha doctes religiosos que asseguren que "jihadista" és aquell que guerreja amb si mateix per ser millor persona en base als preceptes de l'islam. En vista de les convencions, el terme no té molta connotació d'autosuperació, sent utilitzat en canvi per tractar amb combatents i militants lluitant una guerra santa contra els enemics de la seva religió.

Per evitar ambigüitats, els wahhabites són per definició retrògrads en el sentit pràctic de la paraula. Es valen en el pensament de Muhammad ibn Abd al-Wahhab, un clergueguerrer que va llançar una campanya de purificació religiosa a la península aràbiga al segle XVII. Paradoxalment, l'actual Aràbia Saudita es va consolidar el 1932 gràcies a la bel·ligerant campanya religiosa i militar de beduïns wahhabites. I si bé durant la Guerra Freda els saudites van finançar i van propagar les idees wahhabites pel món, Riad avui promou la guerra contra el ISIS. Sense anar més lluny, Aràbia Saudita representa una contradicció latent. D'una banda, l'Estat es basa oficialment en la doctrina wahhabita, i, de l'altra, intenta desprendre progressivament dels excessos de l'ortodòxia.

En qualsevol cas, parlar d'un wahhabisme moderat a raó de les reformes del príncep Mohammad bin Salman és un oxímoron summament inoportú.

Els acadèmics generalment acorden una diferenciació entre una "jihad ofensiva" i una altra "defensiva", i això es deu al fet que aquesta distinció prové dels jihadistes mateixos. Aquests conceptes es van popularitzar quan els mujahidins debatien que farien després de derrotar a la Unió Soviètica a l'Afganistan.

Estaven aquells que pregonaven lluitar contra governants àrabs seculars que corrompien a la comunitat de fidels, i estaven els que demanaven una guerra global contra tota força que ultrajara a musulmans, sense importar on es trobin. Osama bin Laden pertanyia a aquest últim grup.

Si el camp d'acció del gihadista és el món, llavors el seu enfocament és axiomàticament "ofensiu". Inversament, si els seus objectius es limiten un objecte geogràfic específic, es concedeix que és "defensiu".

PÀGINA 32 | AL GHURABÀ

LES COSES PEL SEU NOM: TIPOLOGIA DELS GRUPS ISLÀMICS En rigor, no interessa qui va començar les hostilitats. Sigui de l'estirp que sigui, el gihadista sempre assegurarà que la jihad és un esforç individual i col·lectiu per defensar la comunitat de les agressions dels que la corrompen, siguin infidels, heretges, o falsos musulmans.

Vistes les coses des d'aquesta perspectiva, Hamàs i Hezbollah serien grups jihadistes "defensius", ja excloent atemptats o activitats extrarregionales, centren la violència i les seves campanyes militars al Llevant.

Així mateix, tal com el feixisme és un fenomen modern, aquests grups no deixen de ser "modernistes" o "progressistes" que s'adapten a les circumstàncies del present. En comparació, el ISIS i Al-Qaida, obviant diferències en dogma i estratègia, comparteixen trets "ofensius", ja que s'entesten a una "jihad global" amb diferent grau d'eficiència. islamisme El terme islamista és potser el més maltractat, i s'utilitza amb indiferència dels criteris esmentats recentment. Molt recurrentment es parla d'islamisme com si fos el capítol musulmà de l'experiència totalitària, i és utilitzat sovint pels defensors de la llibertat per arengar contra tota plataforma integrista o poc tolerant enfront del dissens religiós.

Es fa difícil despolititzar aquest constructe perquè el seu significat està precisament lligat a la política. "Islamisme" no és més que una altra forma de parlar de "islam polític", i no s'ha de confondre com a sinònim d'islam, cosa que ocorre gràcies al paral·lel entre cristià i cristianisme.

Per l'expressat fins aquí, qualsevol que pensi que l'islam ha de jugar un paper en la política és en realitat un islamista, de manera que el terme fa fosc més del que aclareix. Es pot ser islamista i ser violent, pacífic, retrògrada, o també centrat i en certa manera moderat. En el personal, donat l'ús corrent del terme, considero que l'expressió queda millor enquadrada per tractar amb grups que pertanyen a la categoria "modernista" o "progressista" de l'espectre presentat.

ISSUE 16 | DES `2018

PER FEDERICO GAON

Autors influents com John Esposito, Gilles Keppel o Olivier Roy exposen idees contraposades, i no obstant això acorden que els "islamistes" demostren exercitar la política en el sentit modern de l'expressió, fent de la societat civil l'objecte del seu esforç, limitant-se a una realitat immediata, i delimitada per una conjuntura específica.

Els "fonamentalistes", o millor dit salafistes de tall regressiu (sinó wahhabites), opinen al contrari que la noció d'una societat que participa en la política és un concepte irrellevant en l'islam. En essència, com el sobirà desprèn enterament la seva sobirania de Déu, a regent de torn res hauria d'importar el que pensi la gent comuna.

L'islamista és el salafista "progressista" que decideix executar les seves idees i portar-les al pla del joc o sistema polític modern. Alguns asseguren que grups com la Germandat Musulmana posseeixen potencial per adequar-se a postures liberals com si es tractés de l'equivalent islàmic de la democràcia cristiana.

Altres sostenen que la seva fórmula es tradueix en "un home, un vot, una vegada", el que implica que només utilitzen la democràcia per arribar al poder, i així desarticular el sistema des de dins al seu favor. Sense importar el desenllaç d'aquest debat, els islamistes busquen concretament consolidar poder de "baix a dalt", ja que entenen que sense suport popular la propagació de les seves idees no serà possible, indistintament de si fan servir mètodes violents o no.

Per contra, atès que els grups insurgents inspirats en el wahhabisme rebutgen tot sistema de pensament heretat de la Modernitat, busquen imposar-se de "dalt a baix", gairebé sempre sembrant la por a les zones on governen.

Els termes importen Doctes en llei islàmica solen acusar els seus contraparts occidentals de tenir prejudicis orientalistes, i altres al·leguen que els seus crítics tenen una visió de cotó de sucre de la seva pròpia religió. els periodistes es nodreixen d'opinions variades, i entrevisten exponents en pols oposats. Però el temps televisiu és molt car, i l'espai gràfic molt reduït com per entrar en tecnicismes i especificases.

A la meva manera de veure les coses, els debats sobre temes que involucren als grups islàmics gairebé sempre acaben en relativitzacions poc constructives, que generen més dubtes que certeses. Cal emprar termes més concrets, reconeixent que hi ha diferents matisos i escales de grisos dins de tot moviment. Com a màxim, seria pertinent preguntar-los a expositors què exactament volen dir quan parlen de "gihadisme", "islamisme", "fonamentalisme", o qualsevol de les seves variants recurrents.

PÀGINA 34 | AL GHURABÀ

"La ideologia del segle XXI ha de ser l'humanisme global, però té dos perillosos enemics: el nacionalisme i el fonamentalisme religiós."

(Ryszard Kapuściński)

ANÀLISIS

EL DISCURS QUE ENCOBREIXEN ALGUNES MESQUITES Article publicat a: www.elespanol.com/opinion/tribunas/20181117/discurso-encubren-mezquitas/353834615_12.html

Hassan Sejelmasi investigador especialitzat en estudis sobre salafisme i radicalismes.

El missatge que els responsables religiosos musulmans puguin traslladar cada divendres als assistents a les mesquites espanyoles és, sens dubte, un motiu de preocupació per als responsables de molts països europeus i àrabs.

En aquest sentit, cal destacar la fluïdesa del discurs gihadista en algunes de les plataformes esmentades, sobretot internet, i l'aparent apatia i falta d'atracció per part del discurs religiós més moderat.

Des de la irrupció del terrorisme islàmic a tot el món, els discursos que els imams dirigeixen als seus fidels s'han convertit, no sense raó, en objecte de seguiment per part de molts serveis d'Intel·ligència i Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Durant dècades Aràbia Saudita, principal impulsora d'aquesta ideologia radical, ha estat present en tots els racons del món, difonent allà on ha pogut la versió més rigorista de la religió musulmana mitjançant la construcció de mesquites afins en què es fa proselitisme de la lectura rígida dels textos musulmans sagrats i es divulguen llibres de caràcter salafista.

El problema, així plantejat, és el resultat d'una pugna soterrada, però no per això menys important, entre els seguidors del gihadisme global -que es recolza doctrinalment i en major mesura en la branca wahhabita de l'islam- i el discurs religiós ortodox de la resta d'escoles que es realitza en les societats occidentals.

La lluita per la supremacia del missatge es produeix en les mesquites, però també en els mitjans de comunicació, televisió, premsa i internet.

Aquest fenomen, que podem catalogar com Política Religiosa Saudita, ha aconseguit permeabilizarse a altres corrents de l'islam en què molts imams, sense ser oficialment seguidors de la ideologia wahhabita, de forma conscient o inconscient, realitzen proselitisme de l'islam més radical.

PÀGINA 36 | AL GHURABÀ

Lluny de ser una casualitat, els responsables de l'Aràbia Saudita buscaven precisament aquest objectiu estratègic aprofitant en part de la formació deficient de molts imants i responsables religiosos.

ANÁLISIS

Coneixedors d'aquest fet, des dels anys seixanta, les universitats saudites, com la Universitat Rei Saud o la Universitat Rei Abdulaziz, han estat oferint cursos i estades a estudiants vinguts d'arreu del món àrab-musulmà, independentment de quines fossin les escoles religioses oficials de cadascun dels seus respectius països.

Les matèries que s'estudien durant la seva estada en aquests centres s'imparteixen des de la perspectiva pròpia de la ideologia wahhabita, de manera que els estudiants no saudites van interioritzant com a propis els conceptes radicals d'aquesta escola.

Molts sheijs salafistes reconeguts actualment al Marroc, Algèria o altres països de l'entorn, s'han doctorat a les universitats saudites.

Aquest és el cas per exemple d'Abderrahman Al Maghraoui, president de l'Associació per a la Predicació per l'Alcorà i la Sunna al Marroc, que dirigeix una xarxa d'escoles alcoràniques en aquest país. A l'Maghraoui va defensar la seva tesi doctoral sobre el corrent malikita, l'escola oficial al Marroc, però des d'una perspectiva salafista.

Encara Al Maghraoui es defineix com malikita, el seu discurs tot just difereix del salafisme extremista. Podríem dir el mateix sobre l'escola Ashaarit, que el wahhabisme Aconseguint penetrar amb els seus postulats.

El mimetisme del missatge radical i la seva irrupció en altres escoles de l'Islam no només es dóna en països d'arrel islàmica.

Es pot detectar també en persones establertes a Europa com és el cas de Lahsen El Himer, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Andalusia i de la Comunitat Musulmana de

Granada, que contribueix amb el seu missatge radical a la propagació de la ideologia més extremista de l'islam.

Lahsen El Himer nega l'existència d'una influència saudita en el seu discurs religiós, però és habitual que apareguin conceptes assumits tant de l'escola wahhabita com malikita.

Davant d'aquesta situació, i donada l'elevada capacitat d'influència i lideratge que el Himer exerceix en l'entorn associatiu andalús, cal plantejar-se si és la persona més idònia per seguir exercint un càrrec com el que ostenta o caldria pensar en el seu relleu darrere de la seguretat.

Les autoritats, especialment les andaluses, han de ser conscients de la gravetat i el risc que representa la difusió d'un missatge radical com el que transmet Lahsen El Himer, a això caldria unir les sospites cada vegada més fonamentats que utilitza en benefici propi els diners provinents de subvencions públiques destinades a fins socials ia l'associació que presideix.

ISSUE 16 | DES `2018

S O C IE T A T

L'Organització MacOS és una organització sense ànim de lucre que treballa a la regió del Kurdistan iraquià per ensenyar i desenvolupar les habilitats dels alumnes i la gent amb recursos limitats donant eines perquè aquestes persones disposin de més recursos formatius per poder ser més competitius en l'àmbit laboral.

MACOS

Macos planteja un eslògan: "Educació i Aprenentatge - Innovació i Formació" La seva fi és enfocar les seves activitats per ajudar els més desfavorits a competir en igualtat de condicions en una comunitat més social i productiva, enriquint a aquestes persones a través de la formació en idiomes estrangers, ajuda en recerca de feina i la no discriminació.

Entre els seus objectius trobem entre molts d'altres: 1- Intentar introduir l'idioma anglès com a segon idioma al Kurdistan.

2- Encoratjar i motivar les persones perquè desenvolupin i assoleixin els seus objectius.

3- Avançar en tasques de voluntariat i realitzar treballs en equip.

4- Intentar practicar els drets humans des del punt de vida (Punt bàsic) fer la pau entre les religions i les nacions.

5- Donar oportunitats de treball i assumir responsabilitats per igual en Gènere, Religió i nacions.

6- Publicacions de diferents coneixements com: art, salut, psicologia, cultura, una regla regular, idioma, medi ambient, viatges, mitjans de comunicació i qualsevol àrea fa que la comunitat progressi bé.

Macos és l'organització més gran del Kurdistan. Va obrir les seves portes amb el primer curs que es va realitzar en línia a l'Iraq a través de la plataforma social de Facebook.

Compta amb més de 11 departaments diferents com; Anglès-Art-Salut-mitjanspsicologia-IT-moda-Disseny-fotografiaÀrab-Traducció-dret humà.

Disposa de més de 16 oficines a Badian i Soran com: Erbil, Duhok, Sulemany, Halabja, Zaxo, Ranya, Soran, Deyralook, Halabjay Tassa, Darbandexan, Chwarqwrna, Akre, Koya, Bardarash, Qasrey, Kalak i entre altres llocs El seu personal no només es distribueix per tot l'Iraq sinó que també fora del país.

Actualment ofereixen formació a més de 142,000 estudiants fins ara. L'objectiu de l'associació MACO és d'arribar a més de 2 milions d'estudiants per a l'any 2030.

Un dels seus projectes a curt termini és l'obertura de més departaments amb les mateixes finalitats i objectius en diferents països.

ISSUE 16 | DES `2018

MACOS

WWW.GNTARCHI.C

ISSUE 15 | NOV `2018

PÀGINA 40 | AL GHURABÀ

ISSUE 16 | DIC `2018Â

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

JR

E F E C TE S BE N E F IC IOS OS D E L E S IN TE RVE N C ION S RE S TA URA TIVE S E N D E L IC TE S D E TE RRORIS M E Virginia Domingo de la Fuente Coordinadora del Servei de Justícia Restaurativa de Castella i Lleó. Presidenta de la Societat Científica de Justícia Restaurativa.

Formadora en pràctiques restauratives

DANYS I NECESSITATS

OBLIGACIONS

PARTICIPACIÓ

Introducció Per als partidaris de la justícia restaurativa, subjacents en ella uns principis bàsics (Howard Zehr) que la diferencien en alguns aspectes de la justícia tradicional: 1. Els processos restauratius estan basats en les necessitats. El delicte no és només una vulneració de les normes, el delicte fa mal a les persones i això, fa que fa que sorgeixin una sèrie de necessitats.

2. Són models basats en les relacions. Tots estem interconnectats, el que un fa, afecta els altres, igual que el que els altres fan ens afecta.

3. Aquests processos inspirats en la Justícia Restaurativa posen èmfasi en el diàleg i la col·laboració. Ja que estem connectats, també necessitem assumir responsabilitats. Les nostres accions no es basen en alguna cosa racional, sinó que és una barreja d'emocions, intuïció i lògica.

Per això, no podem oblidar-nos de l'aspecte emocional del delicte. Com la justícia tradicional, només gestiona l'aspecte jurídic del fet delictiu, hem de cobrir els buits amb la justícia restaurativa.

PÀGINA 42 | AL GHURABÀ

En la mesura del possible, es tractarà de buscar una trobada conjunta víctima, ofensor i comunitat. Però com ja parlava en altres articles anteriors, de vegades no és possible.

Per això, l'ideal és buscar intervencions restauratives, adequades per a cada cas o per a determinats delictes com els de terrorisme. Llavors com pot ajudar la justícia restaurativa?

No parlo de justificar els delictes de terrorisme, sinó de comprendre, que els va portar a això i quina mesura nosaltres, com a societat i l'estat, podem ajudar perquè no es repeteixin.

Per exemple, donant veu i apoderant a persones de barris desprotegits i amb risc d'exclusió social, realitzant intervencions socioeducatives inspirades en els valors restauratius (respecte, responsabilitat perquè ningú se senti oblidat i crear així a les persones sentiment de pertinença al grup.

Com utilitzar l'enfocament restauratiu?

Particularment estic convençuda, com ja he comentat en alguna ocasió, que el primer seria, entendre per què es cometen els delictes.

Per Howard Zehr, la justícia restaurativa suposa un canvi de perspectiva del que veiem, de llenguatge (com ho descrivim) i d'ètica (com vivim i actuem amb el que veiem i descrivim).

el context en JUSTÍCIA RESTAURATIVA

En veure així la justícia, és com si fos una lent per comprendre, el que és viure en comunitat, i entendre que vivim en constant relació els uns amb els altres.

El millor d'aquesta justícia, és que se centra en les necessitats abans d'estar centrada totalment en drets (com els drets humans) o en normes (com la justícia penal).

A més atén les necessitats dels oblidats en la societat o que almenys, no són presos seriosament, especialment les víctimes i ofensors però incloent també a la comunitat.

Això implica que hem d'entendre el context en què es produeix el delicte per neutralitzar els elements que van portar a aquesta persona a cometre-ho.

Es tracta de veure la història, que hi ha al voltant de la història de cada infractor.

IMPLICA

Escoltar l'impacte del delicte / conflicte

És la història al voltant de la història

Veure la perspectiva dels altres

ISSUE 16 | DES `2018

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

Sense cap dubte, els barris (nivell comunitari) i els col·legis (nivell educatiu / escolar) seran dos àmbits essencials per treballar amb enfocament restauratiu i des d'una perspectiva col·laborativa. Estem parlant de prevenció.

Però l'enfocament restauratiu, implica també donar "veu" a les víctimes directes i indirectes d'aquests delictes, en la majoria de les ocasions, oblidades. Una altra vegada és essencial entendre el context de les víctimes, escoltant l'impacte que el delicte i tot el que això comporta, ha tingut en elles, veient la perspectiva de com ho han viscut i ho segueixen vivint, és a dir escoltant també la història que hi ha entorn de la seva història.

Aquest empoderament, donant veu activa als afectats pel delicte, ens apropa com a éssers humans i pot fins i tot ajudar a persones, amb risc de radicalització, a no caure en això. Visualitzar l'impacte del mal, pot ser útil per induir a les persones un canvi de perspectiva sobre el que veuen, portant-los a no voler delinquir (una altra vegada parlo de prevenció).

Un exemple real d'aquest enfocament restauratiu.

Raquel Alonso, exdona d'un islamista membre de la brigada Al-Andalus, explica com el seu marit es va radicalitzar, fins a tornar irreconeixible i com ella i els seus fills, pateixen les seqüeles ". Aquesta persona és també una víctima d'aquests delictes, que al seu torn sap el que és estar a prop d'un potencial infractor. Explicar la seva història, el context del que ha viscut i segueix vivint, és una forma de fer justícia restaurativa, sense realitzar-se, una trobada conjunta.

En quina mesura conèixer la seva història és una intervenció parcialment restaurativa?

1. D'una banda, el seu testimoni pot servir per canviar la perspectiva de les persones, que estan en risc de radicalització, com ja he comentat, i evitar que els passi, el que li va succeir al seu marit (intervenció preventiva) 2. Ens ajuda a valorar, quins aspectes van ser determinants perquè marit canviés (intervenció del perquè del delicte, causes) 3. Gràcies al seu testimoni, pot ajudar a educar els joves en valors restauratius com l'empatia, respecte als altres, responsabilitat ... està tornant a la societat, alguna cosa bona, pels possibles danys que hagués pogut causar seu exmarit (intervenció encaminada a reparar el dany, o almenys, els potencials danys, es tracta d'una reparació d'activitat destinada a la comunitat, com a víctima indirecta dels delictes) Com he comentat, la Justícia Restaurativa parteix de la idea que el delicte produeix danys i la primera obligació és la dels infractors de comprometre a reparar, compensar o mitigar els danys. No obstant això, de vegades, no és possible la reparació directament dels infractors, la qual cosa no implica, que no pugui fer-se per altres persones.

PÀGINA 44 | AL GHURABÀ

En aquest cas, no era la seva obligació reparar, perquè també ha estat víctima, però amb la seva actitud activa, i responsable, està contribuint a enfortir els llaços socials, prevenint nous delictes i col·laborant així en què tots recuperem una mica del nostre sentiment de seguretat .

Però sobretot, i el que em sembla més important, és que està ajudant a que recuperem la confiança en els altres.

Amb el que generem un sentiment que com a grup funcionem millor i que cal reintegrar o intentar reintegrar, a tots els tocats d'alguna manera per aquests delictes.

CONCLUSIONS De vegades, la justícia restaurativa pot resultar utòpica però la realitat és que moltes persones estan actuant amb aquest enfocament restauratiu i humanitzador i els seus efectes beneficiosos estan encara per explorar.

No obstant això, el potencial sanador, preventiu i educatiu d'aquesta justícia, és real i indiscutible a més de necessari. No dic que sigui la panacea, però si és un instrument més, que hauria d'estar present per aconseguir una neutralització d'aquests delictes.

Bibliografia Braithwaite, J. (2002) "Setting Standards for Restorative Justice ", British Journal of Criminology (42) pp. 563-577 Zehr, H (2007) El pequeño libro de la Justicia Restaurativa, Intercourse PA, Good Books.

Gilligan, J (2001) “Preventing violence”. W w norton & co inc.

ISBN 0500282781 (ISBN13: 9780500282786) .

L '

E N T R E V I S T A

DRISS EL GANBOURI EXPERT MARROQUÍ A GIHADISME, TERRORISME I MOVIMENTS SALAFISTES.

Autor: Bahae Eddine Delegat de CISEG al Marroc

L' ENTREVISTA (part 1)

DRISS EL GANBOURI Escriptor, novel·lista i expert marroquí a gihadisme, terrorisme i moviments salafistes. Doctor en ciències de les Religions. Especialista en islam i immigració en el consell de la Comunitat Marroquina a l'Estranger (CCME) a Rabat, Marroc.

Ha participat en diverses conferències internacionals sobre aquests temes i ha publicat nombrosos estudis i articles sobre salafisme i gihadisme.

Autor de llibres com: "els islamistes entre la religió i el poder"; "Comunistes amb túnica islàmica: moments en l'islam polític i el salafisme"; "Van ser clans: estudi dels grups jihadistes contemporanis" i finalment "Cara a cara amb el Diable: un gihadista francès en terres de l'islam" amb la col·laboració de CISEG.

ISSUE 16 | DES `2018

1- En una entrevista va comentar que hi ha un islam, però amb diferents experiències i aplicacions, i que el model marroquí és l'acumulació que va tenir lloc al Marroc durant segles per aplicar la religió i practicar-la, tant a nivell comunitari com a nivell de poder. A què es referia amb això?

L'islam és una religió àmplia que abasta diverses cares, el cultural, el polític, el social ... etc. doncs al contrari del que opinen alguns islamòlegs que parlen de diversos tipus de l'islam, jo opino que es tracta d'una sola religió, però amb diverses pràctiques.

No podem parlar per exemple de cristianismes en plural sinó d'un cristianisme en singular amb experiències i històries diverses, és el mateix que passa amb l'islam. Per tant, cada regió té una pràctica diferent d'aquesta religió en un sentit molt ampli.

Per entendre-ho millor, sòl usar la metàfora considerant la religió com si fos l'aigua i la regió com una ampolla, ja que l'aigua prendria el color de l'ampolla, però quedaria sempre aigua.

Per aquesta raó en el món àrab-musulmà hi ha pràctiques diferents d'un mateix islam, i depèn de diversos factors, la cultura, l'escola de la jurisprudència o doctrina i la història.

En el cas del Marroc, per exemple, es destaca per ser un país que segueix l'escola Maleki. Aquesta doctrina es va expandir a l'antic Al-Andalus fa segles, i d'allà s'ha estès cap a marroc.

La particularitat d'aquesta escola és l'ésser oberta, la conjunció entre la raó i els textos sagrats. És a dir, dóna un gran marge a la interpretació. Sent la seva característica més important la seva tendència cap a la coexistència i tolerància tenint en compte de la història particular d'Al-Andalus com a societat plural.

La particularitat al Marroc rau en l'existència d'una institució que controla i organitza la religió al país, fet que no és habitual en els altres països àrabs.

Durant moltes dècades aquesta institució ha jugat i segueix jugant el paper d'un mur o barrera davant els altres corrents islamistes.

PÀGINA 48 | AL GHURABÀ

L' ENTREVISTA

Això és resultat d'una llarga història, anterior fins i tot a la creació de l'estat nacional a l'època moderna al món àrab, que aquest sistema antic està servint avui en dia com un model modern per combatre els corrents extremistes. És una paradoxa, però pragmàtic i eficaç.

ÉS UNA LLÀSTIMA QUE HI HAGI INVESTIGADORS QUE S'ALIMENTEN DELS MODELS TERRORISTES EUROPEUS PER COMPRENDRE EL MODEL GIHADISTA. SINCERAMENT, ÉS TEMPS PERDUT. 2- Vostè assenyala que els orientalistes van desenvolupar dos termes, d'una banda, el "islam del Marroc" i per un altre el "islam oriental". Quines diferències hi ha?

Els orientalistes solen reproduir la particularitat històrica del cristianisme oriental i cristianisme occidental amb referència al cisma del segle XI. Jo prefereixo parlar de dos models, un oriental i un altre magribí.

El primer està caracteritzat per la seva rigorisme causa de la situació geogràfica tancada i l'ambient de desert que influeix naturalment en la visió del món. Al contrari, l'islam magrebí està caracteritzat per la seva veïnatge amb Europa.

Això sense perdre de vista les seves fonts de l'islam andalusí que era una barreja entre la cultura islàmica i l'espanyola. És per això pel que el wahhabisme va sorgir en l'orient i no al Magrib.

Així mateix, cal recordar que els marroquins ja van rebutjar el wahhabisme al segle XVIII.

ISSUE 16 | DES `2018

PER BAHAE EDDINE

3- Europa està començant a ser conscient de la necessitat de la prevenció davant el radicalisme violent de grups terroristes com Daesh i Qaeda, però quan s'usa una ideologia com la salafista, integrada en moltes societats des de fa temps, com es pot prevenir front a això?

Primer, per combatre el terrorisme islàmic cal entendre-ho.

El major problema d'aquest terrorisme és que no està prou entès en la seva cara religiosa i política. És una llàstima que hi hagi investigadors que s'alimenten dels models terroristes europeus per comprendre l'islàmic. Sincerament és temps perdut.

El 2013 vaig publicar el meu llibre "els islamistes entre la religió i el poder" en què explicava que les ciències polítiques i socials per si soles no poden ajudar-nos a comprendre bé del fonamentalisme i el terrorisme islàmic.

Per comprendre-hem de descodificar l'arsenal teòric del salafisme gihadista. Hi ha un munt de conceptes que hem d'analitzar per arribar a comprendre-ho perquè estem davant d'una visió coherent al món (la dels jihadistes) i no només una estratègia guerrera.

En segon lloc, hem de prendre seriosament les anàlisis dels investigadors àrabs.

Són els que coneixem molt de prop la realitat complexa del terrorisme. Es tracta d'una cultura, consciència comuna i individual, passat i present, ja que el terrorisme d'avui no és un fenomen transitori sinó és un càncer que durarà molt.

Per exemple, en els noranta parlàvem únicament d'Al-Qaida, però ara, parlem de desenes i desenes de grups terroristes.

Així com fa una dècada no calia uns llibres de gihadisme, avui estem davant milers. Encara que avancem en la guerra contra el terrorisme, aquest terrorisme avança de manera aritmètica.

El tercer punt fa referència als països europeus.

Aquests segueixen obrant com si aquest terrorisme fos europeu, investigant en idiomes llatins sense prestar el suficient interès a l'àrab quan aquest idioma és sagrat per a tots els terroristes perquè ho veuen com a llengua de l'Alcorà.

PÀGINA 50 | AL GHURABÀ

L' ENTREVISTA

Per això, quan es dirigeix a ells en àrab es destrossa una muralla psíquica perquè l'àrab té en ells una influència enorme, mentre la llengua europea els sembla una prolongació del colonialisme.

En quart lloc cal garantir un control raonable i eficaç de l'islam a Europa de manera que es pugui controlar els discursos a les mesquites.

Finalment cal obrir les vies i facilitar-les als intel·lectuals àrabs moderats que resideixen a Europa o escriuen en una de les llengües d'Europa.

4- Per què creu que costa tant en alguns països àrab-islàmics separin la religió de la política? Unió que es va deixar enrere amb els períodes del Renaixement i la Il·lustració.

Personalment sòl defensar la separació de la religió de la política. No obstant això, no sóc partidari de separar la religió de l'Estat en el món islàmic ja que, el gran problema que s'ha creat en el món àrabmusulmà és que l'Estat va deixar un gran buit per a la religió, que va ser omplert per les organitzacions islamistes. Això és a causa de la particularitat de l'islam que té dues cares, política i espiritual. La intervenció de l'Estat en l'islam és una forma d'organitzar aquest espai ocupat per les organitzacions islamistes.

L'any passat vaig defensar aquesta tesi en un congrés a Jordània, manifestant que hem d'unir la religió i la política al cap de la piràmide de la societat i separar-la de la base. És a dir, unir-los a nivell de l'Estat i separar-a nivell de la societat. Atès que, d'aquesta manera podem obtenir una laïcitat raonable i controlable.

D'altra banda, des del naixement dels germans musulmans en els anys vint, el contingut polític ha anat augmentant. La meva conclusió sobre això és que tot això és degut, en gran part, al buit que els Estats àrabs han deixat en l'àmbit religiós. Hem perdut així moltíssim temps perquè després de dècades tornar al punt inicial pensant en com organitzar i controlar la religió recuperant per part de l'Estat. Això seria una mica difícil però cal fer-ho.

Per dur a terme un projecte així, hem primer que crear institucions estatals amb missions ben determinades com ara, una institució única per emetre les fàtues o opinions religioses, discursos, etc. Així com la prohibició dels partits que tenen la religió com a única referència per poder racionalitzar la política convertint-la més pragmàtica i menys ideològica.

He de manifestar que l'apel·lació o el refugi en la religió és la conseqüència del fracàs de l'Estat modern als països àrabo-musulmans.

ISSUE 16 | DES `2018

PER BAHAE EDDINE

Aquest Estat ha fracassat en crear un projecte real per convertir el musulmà creient en ciutadà modern, el que l'empeny a aquests últims a refugiar-se en la religió com a referència. La creença juga aquí el paper que hauria de l'Estat jugar sota el títol de la ciutadania.

Així que molts que s'anomenen creients musulmans recorren al dit: "millor ser creient en la religió que ningú en un Estat modern buit de valors." Als països àrabs hi ha corrupció, partits polítics que només funcionen de façana, falsa democràcia, una elit política que actua com una veritable màfia, on la riquesa no ve del treball com a valor en si mateix sinó d'altres fonts com la política.

En aquesta situació, només queda la religió com a únic refugi per a ells, perquè hem fracassat a treure d'ella els valors polítics moderns, la superioritat de la Llei i la legalitat, de manera que estem davant d'una situació caòtica: o bé una religió violenta a través dels terroristes, o una religió morta a l'Estat.

En aquest punt he de ser el més clar que pugui.

Avui, Europa té una gran responsabilitat, ja que ha de pressionar cap a una reforma radical en el món àrab ja que sense això el terrorisme anirà augmentant.

Els estats àrabs menteixen per evitar canvis, destacant normalment només el problema de seguretat per amagar les seves responsabilitats a nivell polític i econòmic, buscant així, només finançament.

5- Per què creu que és tan fàcil per a algunes persones abraçar aquest extremisme d'etiologia gihadista? ¿Falta de valors?

Exactament, és una crisi de valors. Recorrent a la meva resposta anterior, el refugi en l'islamisme és un contraatac al fracàs de l'Estat. La manca de valors rau en l'absència d'un projecte veritable en el món àrab. Des de la independència en els anys cinquanta i seixanta, segons els països, no s'ha trobat un projecte

que pugui reunir tota la gent sobre un punt comú.

Molts creuen que l'Estat modern àrab és un punt comú, però és un gran error. Ser central no vol dir ser comú.

Per ser-ho cal idear un projecte comú de manera que tots es vegin reflectits en ell. No obstant això, moltes vegades per a ser central n'hi ha prou amb tenir una força policial.

Dins d'aquest espai buit, l'islamisme presenta un projecte comú però no centralitzat, de manera que cada persona pugui veure en ell. És el que ha empès a uns d'unir-se a Al-Qaida o Dáesh. Aquest projecte té la força de convicció, al contrari que l'Estat àrab que té la convicció en la força.

Per crear un projecte cal reconstruir la noció de l'Estat, revolucionant el contingut d'aquest perquè pugui convertir-se en social i menys policial.

El segon punt important; és la reforma global de l'ensenyament.

Actualment hi ha una política molt perillosa que es practica al món àrab sense que ningú vagi amb compte amb això. És aquesta presumida reforma de l'ensenyament per combatre el terrorisme. El que en realitat necessitem és una reforma de la política i de l'Estat, ja que amb això podem combatre el terrorisme a mig termini.

Construir un ensenyament que desenvolupa les idees de la ciutadania, els drets humans, igualtat ... etc., Reformar l'ensenyament de milions de ciutadans mentre el terrorisme és una qüestió de memòria és com culpabilitzar a aquests milions.

Estic amb aquesta reforma, però per construir un altre paradigma en el món àrab, perquè per combatre el terrorisme necessitem un paradigma nou que situï l'home com a valor en el centre de l'Estat no com un esclau que treballa per a una elit corrupta.

Cal d'una reconciliació entre l'home i l'Estat.

PÀGINA 52 | AL GHURABÀ

TINTA IMPRESCINDIBLE

JESÚS A. NUÑEZ VILLAVERDE DAESH, EL PORVENIR DE L´AMENAÇA GIHADISTA by CISEG

L'AUTOR Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i comandant a la reserva, és director de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) i WRITTEN

BY NARIDO KAWASAKI un expert en temes de seguretat i geopolítica.

JAPANESE COOKING 101

La seva activitat professional s'ha bolcat en qüestions de seguretat i defensa en l'àmbit Est-Oest, així com en seguretat internacional en l'àmbit de la Mediterrània, especialment al Magrib i al Pròxim Orient. És autor de més d'un centenar de publicacions i articles, entre ells Les relacions entre la UE amb els seus veïns mediterranis (Icaria, 2005) i La política exterior i de cooperació d'Espanya al Magrib (La Catarata, 1996) en col·laboració amb MH Larramendi. És comentarista habitual en diaris, ràdios i televisions sobre temes de política internacional.

SINOPSI Recolzant-se en una visió extremista de l'islam, una estructura organitzativa flexible, una estratègia de comunicació i una capacitat operativa desgraciadament modèliques en molts aspectes, Dáesh ha aconseguit convertir-se en una amenaça global que ens seguirà afectant durant molt de temps. Aquest breu assaig permet conèixer-lo en profunditat. Des dels seus antecedents com una branca local d'Al-Qaida fins al recent desmantellament de la seva pseudocalifato.

També és una crida d'atenció sobre la resposta internacional: ni Dáesh ni la resta de les personalitzacions de la ideologia gihadista podran ser eradicades només per l'armes.

L'opció militarista pot pal·liar alguns dels seus efectes, però no les causes estructurals (socials, polítiques i econòmiques) que li serveixen de brou de cultiu.

PÀGINA 54 | AL GHURABÀ

014 | OCT `2018

L' AGENDA DE

CISEG

PÀGINA 56 | AL GHURABÀ

DESEMBRE 2018 Vigo, 3 de desembre Aquest proper dilluns dia 3, el nostre delegat José Prado acompanyarà al Coronel D. Pedro banys, com a presentador de la conferència col·loqui que amb motiu de la presentació del seu nou llibre, "El Domini Mundial" (elements del poder i claus geopolítiques), es celebrarà al Club Diari de Girona.

Convençut que serà un acte extraordinari, i per descomptat, de l'èxit d'aquesta apassionant obra. Allà ens veiem!

ISSUE 16 | DES `2018

DESEMBRE 2018

Fraga, 14 i 15 de desembre Després de l'èxit en assistència i interès de l'any passat actualitzem aquest nou curs a l'Aula de la UNED a Fraga, "Prevenció de la radicalització en el terrorisme d'etiologia Yihadista" (0,5 ECTS).

Realitzat pel criminòleg David Garriga, expert en terrorisme islamista i analista del CISEG (Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global) i col·labora Antonio Martín, analista de CISEG ..

Més informació i matrícula: https://www.unedbarbastro.es/Default.aspx?id_servicio=44&modo_13=2&idActo=18451

PÀGINA 58 | AL GHURABÀ

ComUNITAT CONEIX LES ACTIVITATS DE CISEG

ISSUE 16 | DES `2018Â

1 DE NOVEMBRE DE 2018 Participació per part dels criminòlegs de CISEG en el PROJECTE ERASMUS de l'Associació Arrels i Branques. "Joves per la convivència i la No radicalització".

Tallers i formacions amb professionals de Psicòlegs Anoia Montse Martí Muñoz Glòria Fité Guarro Pilar Arbós Aixalà, a més dels grans de CISEG, David Garriga i Antonio Martín.

Identitat, pertinença i prevenció de l'extremisme radical, temes de gran importància per als fills de les diferents generacions de la immigració.

PÀGINA 60 | AL GHURABÀ

Gràcies a TVE per fer difusió del Projecte Erasmus per a la prevenció del radicalisme a través de la música organitzat per Arrels i Branques.

Naïma El Orfa El Kodsi al telenotícies d'aquest migdia !! Min 18.40 Isabel Mateu, Antonio Martín, Carol Espona Jimenez

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/linformatiu/?media=tve

ISSUE 16 | DES `2018

5 DE NOVEMBRE DE 2018 Només paraules d'agraïment per a Naïma El Orfa El Kodsi i Arrels i Branques pel emotiu detall a l'equip de CISEG pel seu treball en # prevenció en la cloenda del projecte Erasmus per "joves per a la convivència i la NO radicalització" En nom de CISEG - Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global i en el meu propi, 'GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES !!

Heu fet TOTHOM un treball excel·lent; Hanaa Nejjar Aicha, Bacha Lojaina Maftouh, Amjad ElhOuazzani, Ahmed Imar Martínez, Cantero Rachida Adlani

PÀGINA 62 | AL GHURABÀ

5 DE NOVEMBRE DE 2018

És un veritable plaer poder anunciar aquest conveni de CISEG CISEG - Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global amb l'Associació Escola de 3 Armes per col·laborar en formacions conjuntes Referent és a Prevencion i Seguretat enfront del terrorisme. Gràcies Roberto Delgado Fernandez

ISSUE 16 | DES `2018

6 DE NOVEMBRE DE 2018 El nostre delegat Bahae Eddine en el PROGRAMA CRÒNICA NEGRA AL CANAL 8 mediterráno dirigit i presentat per Juan Carlos Galindo, delegat de CISEG.

PÀGINA 64 | AL GHURABÀ

9 DE NOVEMBRE DE 2018

Des de l'equip CISEG - Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global volem donarvos les Gràcies a TOTHOM per la vostra confiança !! .Un èxit de les jornades de CISEG en #Valencia.

INAUGURACIÓ de la Sra.Dña. Degana de Dret Esperança Ferrando, Sr.D. J.J Causant, Cap Superior de policia i Sr.D. David Garriga, president de CISEG. PONENTS: Betlem Bol de roselles, Bahaee Ddine Boumnina, Ariadna Trespaderne, Juan Carlos Galindo, Ramon M Chippirrás, Chema Gil i Antonio M. TANCA l'acte el Sr.D. Jose Roberto González, subdelegat del Govern.

L'esforç continu, incansable i persistent guanyaran. (James Whitcomb Riley)

ISSUE 16 | DES `2018

10 DE NOVEMBRE DE 2018 Llançament de CAPSI - Càmera Argentina de Professionals en Seguretat Integrada, Capítol NOA - Santiago de l'Estero -. Excel·lent teleconferència sobre Terrorisme brindada des d'Espanya, pel Llic. David Garriga, President de CISEG i expert en Terrorisme Islàmic i conduïda pel Llic. Edgardo Glavinich, Secretari d'CAPSI. Moltes gràcies David per participar, inclusivament a la distància, del que va ser aquest gran esdeveniment a Santiago de l'Estero, desenvolupant un tema tan complex i de tanta actualitat!

PÀGINA 66 | AL GHURABÀ

11 DE NOVEMBRE DE 2018 Dels Assassins en Massa als Itinerants inghimasi.

Un plaer estar com criminòleg de CISEG en #VidasAsesinas de @RadioYa_es amb Humberto Pérez-Tomé @ hptr2013 parlant sobre la tipologia dels assassins que hi ha darrere dels terroristes de Daesh i Qaeda.

Amb la introducció de @ hptr2013 #NocheImprescindible @MiExpFav CISEG - Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global

ISSUE 16 | DES `2018

15 DE NOVEMBRE DE 2018

El nostre delegat per a la zona nord de CISEG, Pablo Vázquez Gómez ha estat convidat a participar com a ponent al Club de Premsa de diaridegirona.cat d'Avilés, el dia 15 de novembre, esdeveniment que va tenir lloc al Palau de Valdecarzana de la vila avilesina .

Aquesta ponència va portar com a títol "L'Estratègia del Terrorisme Yihadista".

La xerrada adreçada al públic en general, a la qual van assistir unes trenta persones, va tenir com a finalitat apropar a la societat la veritable realitat del terrorisme gihadista.

Durant la mateixa es va projectar el vídeo número 8 de la sèrie "Inside the Jihad" vídeo elaborat per una productora de televisió gihadista, perquè el públic assistent pugui conèixer de primera mà la realitat de l'amenaça terrorista a la qual la nostra societat s'enfronta.

L'objectiu principal de la conferència és donar a conèixer les diferents estratègies que els grups terroristes jihadistes pretenen dur a terme, en el present i en el futur. El ponent va diferenciar dos tipus d'estratègies principals, les que porten a terme en els països en conflicte i les dutes a terme en els països occidentals.

PÀGINA 68 | AL GHURABÀ

L'estratègia que els jihadistes duen a terme en el primer cas, és desenvolupada mitjançant l'ús de l'anomenada "guerra asimètrica": un tipus de guerra no convencional, en la qual no hi ha un enemic format per un exèrcit regular, sinó petits grups armats . Els seus atacs van dirigits a objectius militars assequibles, buscant sempre causar el major dany possible. Per a això fan servir les tècniques anomenades "Hit and Run", consistents en atacar a l'enemic per després replegar-se i ocultar-si cal entre la població local. Això dificulta enormement el poder fer front a aquesta amenaça.

Així mateix, es va esmentar el preocupant augment de grups jihadistes que s'estan expandint per la banya d'Àfrica i zones d'Àsia.

Es va explicar a més les greus conseqüències que tindria cara el futur, ja que l'objectiu d'aquests grups és aconseguir assentar-se en aquestes zones, arribant a controlar un gran nombre de recursos energètics i convertint-se en una futura amenaça per a occident, especialment per al nostre país per la seva proximitat geogràfica amb el continent africà.

FONT: www.medgaz.com

Pel que fa a l'estratègia a Occident, els jihadistes pretenen generar una situació de caos, valent-se per a això d'atemptats terroristes indiscriminats, que aniran augmentat tant en nombre com en intensitat.

També es va exposar com pretenen portar la guerra als nostres països, formant autèntiques bandes musulmanes que a poc a poc s'aniran fent amb el control de barris i suburbis musulmans dins d'Occident i va explicar com la creixent corrent d'islamofòbia i l'aparició de grups d'extrema dreta , contraris a la població musulmana, crearien l'espai perfecte per al futur adoctrinament de les noves generacions de musulmans de 2a i 3a generació.

ISSUE 16 | DES `2018

Generacions que acabaran per formar part d'aquestes bandes organitzades com a fruit del rebuig que occident tindrà cap a la població musulmana, a la qual culparà dels atemptats que estan patint.

La frustració d'aquestes futures generacions de musulmans juntament amb l'augment dels atemptats i la possible confrontació armada amb grups organitzats d'extrema dreta, acabaran per crear una situació de caos generalitzat a Occident.

Caos que sumat al boicot mitjançant atemptats terroristes a instal·lacions estratègiques, acabarà per provocar una situació de descontrol general que els governs es veuran incapaços de poder controlar. Serà llavors quan arribarà

Després de l'exposició de la xerrada, el

el que el ponent va denominar com

públic va participar activament en un

"Desembarcament dels Salvadors",

breu col·loqui, on es va mostrar preocupat

moment en què els jihadistes s'oferiran

i sorprès per les estratègies futures dels

com a única via probable per posar fi al

gihadistes.

salvatgisme, mitjançant la imposició de Així mateix, van mostrar el seu interès

l'Islam i la xaria.

perquè aquest tipus d'exposicions es El públic assistent va poder conèixer

realitzen amb més freqüència i dirigides

també un repàs general de la situació

també a l'àmbit escolar.

actual del conflicte sirià i la complexitat del mateix a causa de la seva posició

En general, el públic va agrair el poder

geoestratègica i els nombrosos països que

rebre una informació veraç i objectiva

participen en el mateix, tots ells amb

sobre la problemàtica del terrorisme

objectius enfrontats, passant a un segon

gihadista, allunyada dels estereotips i de

pla la lluita contra els terroristes gihadistes.

la desinformació que molts mitjans de comunicació transmeten.

PÀGINA 70 | AL GHURABÀ

22 DE NOVEMBRE DE 2018 Des CISEG vam estar presents en la presentació de 5 grups de joves amb els seus projectes socials i treball de voluntariat en la lluita contra el radicalisme gairebé sense recursos.

Admirable treball el que fan. Mereixen un gran reconeixement per la seva tasca. Enhorabona !!!

ISSUE 16 | DES `2018

23 I 24 DE NOVEMBRE DE 2018

V CONGRÉS INTERNACIONAL D'INVESTIGACIÓ FORENSE.

Oscar Ortiz.

Col·laborador CIIF (Col·legi Internacional d'Investigadors Forenses), Acadèmia Internacional d'Investigadors Forenses i la International Association of Forensic Investigators.

Durant els dies 23 i 24 de novembre a la Ciutat de Lleó, Guanajuato es va realitzar el V CONGRÉS INTERNACIONAL DE RECERCA FORENSE on mes de 10 experts de diverses àrees ens engalardonaron no només amb la seva presència sinó també amb el seu bastos coneixements de la matèria en les que exerceixen les seves activitats.

El congrés va tenir la participació de conferenciants de talla internacional entre els quals destaquen el Mtro Eddy Garcia de Guatemala, i el Mestre David Garriga d'Espanya, a més de conferenciants de Mèxic.

PÀGINA 72 | AL GHURABÀ

V CONGRÉS INTERNACIONAL D'INVESTIGACIÓ FORENSE El 23 de novembre es van iniciar activitats amb Tte. Zambrano, Mtro. Hector Hawley, Mtro. Fernando Mendoza, Mtro. Eddy Garcia, Dr. José A. Petxines, DR. Vaca i el Mestre Manuel A. Esparza; per al segon dia d'activitats es va tenir un tema per altre interessant i primícia a Mèxic amb la Magna conferència del Mtro.

David Garriga que ens va presentar el tema de "Terrorisme Yihadista", posteriorment Tte. Zambrano i el Mtro.

Octavi Cibrian van finalitzar les conferències no sense abans sorprendre els participants amb la conferència del Mtro. Fernando Barruecos sobre Crim Organitzat a Mèxic.

Pel terme, els tallers van ser un èxit en prendre de la mà als assistents en posar a prova els coneixements adquirits i sumar habilitats. Tallers sobre "Primer responent", "Criminologia aplicada a l'àmbit corporatiu", "Mètode Multifásico de Resolució de Delictes recurrents", i l'anomenat "Interrogatori i Contra interrogatori per perits", els quals van sumar eines i habilitats als que van tenir l'interès de conviure amb nosaltres.

El Congrés va ser un èxit gràcies a l'assistència de diferents universitats i personal de diverses associacions. El Col·legi Internacional d'Investigadors Forenses sempre estarà agraït amb l'hospitalitat que ens va oferir el recinte, l'Auditori del Poliforum.

ISSUE 16 | DES `2018

25 DE NOVEMBRE DE 2018

Lliurament de la distinció de soci d'Honor de CISEG pel seu treball i dedicació a la prevenció del delicte a Manuel Adolfo Esparza.

Mèxic. enhorabona

26 DE NOVEMBRE DE 2018 Nova formació CISEG Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global de la mà de Pablo Vázquez, Delegat de CISEG. Èxit en assistència i valoració.

PÀGINA 74 | AL GHURABÀ

29 DE NOVEMBRE DE 2018 Primera reunió del grup de Criminòlegs del Col·legi de Criminologia de Madrid sobre un tema tan important i necessari de tractar des de la criminologia com és el de la prevenció en el terrorisme Yihadista.

Equip format per: David Garriga, Ramon Chippirrás, Pascasio Hinojosa i Patricia Martin.

ISSUE 16 | DES `2018

29 DE NOVEMBRE DE 2018

Un honor rebre semblants distincions a un membre de CISEG des del Col·legi Internacional d'Investigadors Forenses i International Association of Forensic Investigators Moltes gràcies a tot el col·legi en especial al seu director Manuel Adolfo Esparza

PÀGINA 76 | AL G0HURABÀ

30 DE NOVEMBRE DE 2018 Jornades CISEG a Madrid sota el títol DISCURSIVES I PRÀCTIQUES PER A LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA TERRORISTA D'ETIOLOGIA GIHADISTA que van tenir lloc a Casa Àrab de Madrid el passat divendres 30 de novembre amb ponents de l'altura de Dra. Hana Jalloul, Capità Sr. D . Rafael Navarro, Sr. Fc. González, Sr. Bahae Eddine Boumnina, Dra. Isabel Serrano, Sr. Christian Moreno, Sra. Sra. Maria Teresa García, Sr. David Garriga.

Volem agrair a la subdelegada del Govern Sra. Sra María Paz García-Vera i Elena González representant de Casa Àrab per la seva presència en les mateixes, a tots els PONENTS, delegats i socis de CISEG, entitats públiques, privades, FFCCS i assistents que ahir van fer possible que les Jornades CISEG fossin un ÈXIT. GRÀCIES !!!

ISSUE 16 | DES `2018

JORNADES CISEG A MADRID El passat 30 de novembre, van tenir lloc les jornades de la Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global (CISEG) a Madrid.

Aquesta jornada es va desenvolupar a Casa Àrab, un espai idoni per a la realització d'aquestes.

Antonio Martín.

Membre de CISEG.

La jornada, titulada Eines discursives i pràctiques per a la Prevenció del Radicalisme Violent d'etiologia Yihadista va ser inaugurada per la Sra. Sra. María Paz García Vera, Subdelegada del Govern a Madrid, la Sra. Sra. Elena González, representant de Casa Àrab a Madrid i el president de CISEG, D. David Garriga.

A continuació, es va donar inici a la primera taula moderada pel Sr. José Manuel Ávalos, Relacions institucionals de CISEG on el representant de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil ens va parlar de "les últimes operacions portades a terme per l'esmentat cos "i on la Brigada d'Informació del cos Nacional de la Policia parlo de" Terrorisme actual: ús de la intel·ligència HUMINT i OSINT "mostrant les eines per implementar la participació social davant del fenomen de la radicalització d'etiologia gihadista a les RRSS.

PÀGINA 78 | AL GHURABÀ

JORNADES CISEG A MADRID A la segona taula moderada pel Sr. Alfredo Crespo Alcàsser, Professor de la Universitat de Nebrija i Internacional de València, van exposar la Sra. Dra. Hana Jallou Assessora Gabinet Tècnic de Delegació de Govern sobre "Anàlisi terminològic i deconstructiu del discurs per prevenir la radicalització que porta a la violència ", el Sr D. Francisco A. González, Diplomat en gestió tributària assessoria fiscal internacional parlo de" Control del discurs a les mesquites ".

Per finalitzar el Sr. Bahae Eddine, Delegat de CISEG parlo de "Actualitat Yihadista i casos reals de xarxes de captació a Espanya".

Després del descans on el qual va servir per intercanviar idees i analitzar projectes relacionats amb els temes exposats a les taules, va començar la tercera taula moderada per la Sra. Sra. Belén Conca, delegada de CISEG.

ISSUE 16 | DES `2018

La primera ponent Sra. Dra. Ana Isabel

Símptomes individuals i indicadors

Serrano Esteve, Ex. Fiscalia provincial

operatius per a la detecció precoç ".

de Madrid i professora Criminologia de ESERP, va parlar sobre

Seguidament el Sr. David Garriga,

"Finançament / blanqueig de capitals

President de CISEG i el Sr. D Bahae

orientats al terrorisme".

Eddine Delegat de CISEG, van presentar en primícia "Eina de

Seguidament el Sr. Christian Moreno,

valoració d'indicadors de radicalisme.

Director d'Àrea de Jurídic i

Cas pràctic ".

Criminologia de la UNIR, va exposar sobre "Tractament Penitenciari amb

La cloenda de les jornades de CISEG a

interns jihadistes: comparativa

Madrid va concloure de la mà del Sr.

europea".

David Garriga.

En la quarta i última taula de les

El president de CISEG, va agrair a la

jornades moderada pel Sr. Antonio

Sra. Sra Elena González, responsable

Martín Membre de CISEG, va exposar

de Casa Àrab Madrid, la dedicació i la

la Sra. Sra. María Teresa García

cessió de l'espai per poder dur a terme

Membrives, Tècnica de l'àrea d'estudis,

aquestes jornades i la gran disposició

programes i formació de l'Agència de

de tots els ponents per les ponències

la Comunitat de Madrid per a la

de tan alt nivell, motivant més encara

reeducació i Reinserció del menor

la necessitat d'implicar els actors

infractor, va parlar sobre "protocol

socials en la lluita contra el terrorisme

d'avaluació del procés de

d'etiologia gihadista.

radicalització.

PÀGINA 80 | AL GHURABÀ

JUNTS Som més forts