al-Ghurabà 15 (VERSIÓ EN CATALÀ)

ISSUE 15

NOVEMBRE 2018

ISSN 2565-2222

AL-GHURABÀ REVISTA DE CONTRA-NARRATIVA PER A LA PREVENCIÓ DE LA RADICALITZACIÓ VIOLENTA D'ETIOLOGIA GIHADISTA COUNTER-NARRATIVE MAGAZINE FOR THE PREVENTION OF VIOLENT EXTREMISM OF JIHADISM ETIOLOGY

IRAN I LA SEVA "APOSTA" A L'AFGANISTAN Quins són els interessos de l'Iran en aquesta "partida"?

MELILLA, PORTA D'ENTRADA AL RADICALISME? Quins factors expliquen aquest augment de la radicalització?

TRASTORNS MENTALS EN ELS NENS SOLDATS L'impacte dels conflictes armats en l´infància

intelciseg.com

AL-GHURABÀ Número 15 Novembre 2018 ISSN 2565-2222

Director CISEG Equip Redacció CISEG Editor CISEG

Disseny Patxi Pizarro Antonio Martín David Garriga Analistes d'aquest número David Garriga (Espanya) Javier Vales (Espanya) J. Coltell (Espanya) Patxi Pizarro (Espanya) Alberto Besada (Espanya) Societat Projecte ERASMUS: Joves per la Convivència i la No Radicalització Per Antonio Martín Entrevista: Francisco A. Gonzalez Justícia Restaurativa: Virginia Domingo Tinta imprescindible: CiberPatrulla: Tècniques OSINT per a investigació a Internet de Julián GL

CISEG revistalghuraba@intelciseg.com

al-ghurabÀ

SUMARI 45 TINTA IMPRESCINDIBLE

33 JUSTÍCIA RESTAURATIVA Article de Virginia Domingo

27 SOCIETAT Article de Antonio Martín

3 Editorial Per Alberto Besada García

5 DAVID GARRIGA Dels assassins de Hassan ibn Sabbah del segle XI a la propaganda de DAESH al segle XXI.

8 JAVIER VALES Trastorns mentals en nens soldats

17 J.COLTELL Iran i el seu "aposta" a l'Afganistan

22 ALBERTO BESADA Y PATXI PIZARRO Melilla, porta d'entrada del radicalisme? (II)

38 L'ENTREVISTA Francisco A. González,

PÀGINA 2 | AL GHURABÀ

02

EDITORIAL ALBERTO BESADA GARCÍA DELEGAT DE CISEG A MELILLA. ANALISTA D'INTEL·LIGÈNCIA. MÀSTER INTERNACIONAL EN OPERACIONS ONTRA EL TERRORISME GIHADISTA.

Ha passat només poc més d'un any des dels últims

la veracitat dels seus missatges, eduquen les

atemptats terroristes en territori espanyol, i la

audiències més favorables a ser adoctrinades i

preocupació pel terrorisme internacional segons les

treballen en la detecció d'elements radicalitzats

últimes enquestes del CIS està baixant mes a mes,

tractant d'anticipar-se les accions terroristes.

quedant molt per darrere d'altres preocupacions dels ciutadans.

Tot i que lluitar contra una ideologia com la del Daesh, que ja es troba gravada "a foc" en moltes de

Ja poc es parla del nivell d'alerta antiterrorista, dels

les persones que han patit la seva adoctrinament és

informes de risc i de la coordinació dels cossos davant

difícil, la principal preocupació hauria de centrar-se

aquest tipus d'amenaces excepte en els fòrums

en que no segueixi difonent i per a això contrarestar

especialitzats; i és que, tot i continuant com a objectiu

la narrativa terrorista és fonamental.

d'aquestes organitzacions criminals, la sensació de seguretat ha tornat a augmentar i el terrorisme no ha

Al-Ghuraba tracta de realitzar una doble funció.

aconseguit el seu fi principal: el d'inspirar por i forçar a la

D'una banda, és una de les eines que CISEG posseeix

societat a un canvi de comportament.

per fer arribar a tot el que estigui interessat part de la feina dels nostres socis juntament amb altres

Però això no és casualitat, ni fàcil. Darrere d'aquesta

grans professionals que col·laboren amb

sensació de seguretat hi ha centenars de persones de les

l'associació.

més diverses disciplines, que treballen de manera incessant per garantir que aquests grups no

D'altra banda, serveix d'homenatge mensual a tots

assoleixin el seu objectiu i que puguem continuar amb la

els professionals esmentats que permeten que

nostra vida en societat tal com la coneixem.

mantinguem la sensació de seguretat i la forma de vida que caracteritza la nostra societat.

Entre aquestes persones ens trobem amb criminòlegs, psicòlegs, membres dels Cossos i Forces de seguretat, de

No depenguis que l'enemic no es mostri, depèn més

les Forces Armades, analistes, educadors o polítics entre

aviat en estar preparat per a ell. (Sun Tzu, L'art de la

altres, que permeten que l'acció del terrorisme no tingui

Guerra)

efecte en occident.

Per a això, igual que les organitzacions terroristes lluiten per introduir els seus diversos missatges de la manera més influent possible per aconseguir suports, finançament o infondre por; aquestes persones verifiquen

ISSUE 15 | NOV `2018

ALBERTO BESADA GARCÍA ANALISTA. CISEG

ANÀLISI

nothing is true everything is permitted

DELS ASSASSINS DE HASSAN IBN SABBAH DEL SEGLE XI A LA PROPAGANDA DEL DAESH AL SEGLE XXI. David Garriga Criminòleg. Especialista en Terrorisme d'Etiologia Yihadista. President de CISEG Membre de la UAV-CISEG

Des dels mítics Hashishins d'Alamut dirigits pel ismaelita Hassan ibn Sabbah al segle XI fins als nostres terroristes d'etiologia gihadista actuals dirigits per Abu Bakr Al Baghdady han compartit una narrativa enganyosa i atraient que ha potenciant el seu discurs d'omnipresència i superioritat.

Quatre han estat, al meu parer, els denominadors comuns en aquesta farsa: d'una banda l'atracció del que misteriós i el atraient d'uns assassins vistos com a herois, d'altra banda l'ús de les drogues per crear "experiències religioses", un tercer la facilitat d'infiltració entre nosaltres i poden romandre de forma latent

durant anys fins a la seva activació per aconseguir el seu objectiu últim, el paradís i finalment una proclamació de les seves gestes de terror a través dels mitjans de comunicació passats i presents.

Amb tant rumor a favor seu, Qui no tindria por als assassins d'Hassan ibn Sabbah preparats per morir matant? Què persona, amb seny, no es protegiria d'ells sabent que no tenien por de la mort perquè el que desitjaven amb gran fervor era precisament morir per tornar al paradís promès?

Es deia, encara que no es va demostrar, que Hassan ibn Sabbah va crear una secta d'assassins el nom de la qual provenia de la paraula en àrab haschich que significa consumidors d'haixix.

ISSUE 15 | NOV `2018

Explicaven que als futurs guerrers se'ls permetia visitar el paradís en vida perquè poguessin gaudir del que els esperava després de la seva mort i armar-se així de valor en aquest viatge iniciàtic. "... aquells aspirants que eren conduïts al paradís del profeta Mahoma, eren capaços d'exercir cegament les ordres de Hassan ibn Sabbah, el vell de la muntanya".

Per a aquest objectiu, es va dir que Hassan ibn Sabbah va crear el seu paradís en una vall secret ubicat en unes muntanyes al nord-oest de l'Iran a prop del mar Caspi i que va ser descrit així per Marco Polo: "Un jardí meravellós, conegut només per aquells que pertanyien al culte, protegit per un castell. El jardí era una rèplica de la visió del paradís del profeta Mahoma. Al poden trobar totes les fruites i els palaus més bells del món.

Hi havia tres canals: l'un brollava aigua, de l'altre mel i de l'altre vi; en aquest lloc estaven

les dones més belles del món, i cantaven, ballaven i tocaven instruments millor que ningú ".

Es deia que aquests guerrers, en haver estat en contacte amb el suposat paradís, eren capaços de morir per tornar aquí, aconseguint executar la missió que se'ls encomanava amb gran èxit.

Temuts per la seva valentia i per la incapacitat de poder aturar la seva acció ja que anaven convençuts i encegats a complir-la fins al final encara que morissin en això.

Només va fer falta que la mentida corregués arreu del món perquè tots els governants i gent influent se sentissin víctimes de la ideologia d'aquests assassins. La seva propaganda va arribar a límits insospitats quan per boca de viatgers com Marco Polo van expandir, conscients o no, una terror per allà on passessin, fent-se aquest, immortal i durador fins i tot segles després de la mort de Hassan Ibn Sabbah.

En temps recents "la llegenda negra" de

PÀGINA 6 | AL GHURABÀ

DELS ASSASSINS DE HASSAN IBN SABBAH DEL SEGLE XI A LA PROPAGANDA DEL DAESH AL SEGLE XXI.

Alamut ha estat repetida i actualitzada convenientment per Bernard Lewis en la seva obra "La secta dels assassins".

Aquest sistema enganyós a través de les falses promeses dels terroristes de paradís per als màrtirs de la seva jihad i els rumors i mentides sobre la valentia dels Hashishins segueix usant-se avui dia de la mà dels terroristes d'etiologia jihadista per a, en un primer lloc, convèncer els joves a immolar-los el paradís promès, i d'altra banda causar en la societat occidental un temor i una por a l'inesperat i sobtat.

A dia d'avui els mecanismes de transmissió de la por i l'atracció per una ideologia han canviat, les seves vies han passat del boca a boca i la literatura a les pel·lícules i els

FONT: http://emilysquotes.com/wp-content/uploads/2014/04/EmilysQuotes.Comtruth-experience-understanding-Hassan-i-Sabbah.jpg

videojocs (pel·lícula el Príncep de Pèrsia o la saga d'Assassin 's Creieu).

I encara que el símil entre la secta d'Alamut i els terroristes jihadistes està lluny de la realitat, (els primers entre els seus objectius a matar eren els alts càrrecs mentre que els terroristes jihadistes assassinen gent del carrer) la seva propaganda continua sent exagerada, falsa i sobrevalorada.

Referències: Lewis,B. Los asesinos: Una secta islámica radical. Ed: Alba.

1967

FONT: https://cdn-images-1.medium.com/max/800/1*bQrcBzXW9z2dPzG7oeqtUA.jpeg

305-985-3865 | 116 WARNER STREET BIG PINE KEY, FL ISSUE 15 | NOV `2018

ANÀLISI

TRASTORNS MENTALS EN ELS NENS SOLDATS "Fa més mal a una tropa seus ferits, que els seus morts."

Algèria, l'Afganistan, Colòmbia, Angola, Mèxic, l'Iraq, Turquia, Burundi, Indonèsia, Perú, Israel / Palestina, Iugoslàvia, Txad. Myanmar, el Líban, el CongoBrazzaville, Nepal, Congo- Kinshasa, el Pakistan, Eritrea, Filipines, Etiòpia, Illes Salomó, Libèria, Sri Lanka, Rwanda, Timor Oriental, Sierra Leone, Tadjikistan, Somàlia, Papua Nova Guinea, Sudan, Uzbekistan, Uganda, Estat Islàmic.

Són alguns exemples de països en els quals, bé com a forces armades d'aquest, com a grups paramilitars o grups armats d'oposició tant polític com religiós, tenen nens soldats enrolats a les seves files ...

En aquest breu estudi, el qual us servirà per a ser el fil conductor de tota la informació que aneu a rebre, farem una mica d'història sobre els trastorns que apareixen en combatents, sent més accentuat en menors d'edat, Dites combatents pateixen als pocs dies de deixar el

Francisco Javier Vales Palma.

Perit Judicial. Detectiu Privat i director de.

Seguretat Privada. Voluntari. Departament Formació DD. HH i DIH Creu Roja inclourem als presos de guerra, ull un presoner de Guerra, no és un convicte, no tindrà l'obligació en cap moment de declarar, només dirà nom, cognoms, graduació en el seu exèrcit i data de naixement.

Definirem COMBATENT, és aquella persona que participa en les hostilitats i portant armes en lloc visible, tant si s'expressa cara tapada o no.

Hem de tenir clar que durant tota la Història d'existència de l'ésser humà ha hagut conflictes, bé entre races, per possessió de terres no reconegudes i també com no per implantar la llei del més fort i poderós del planeta i com a clar exemple, una cosa tan simple com un simple desfilada militar serveix per treure múscul "militar" no només davant el seu poble sinó contra els seus possibles enemics.

PÀGINA 8 | AL GHURABÀ

Però darrere de tot conflicte, ens trobarem amb víctimes la definició la farem com, VÍCTIMA, persona o animal que pateix un dany o perjudici a causa de determinada acció o succés.

Les víctimes han de ser tractades amb respecte i dignitat igual que de manera justa i equitativa, sense tenir en compte condició sexual, ètnia o religió, també és aquella persona que pateix un dany injust o un succés traumàtic.

Com hem de saber el Dret Internacional Humanitari o DIH, es tracta d'un compendi de normatives, convenis de ginebra i protocols addicionals, el DIH no empara terroristes, només combatents i hem de tenir clar sempre que el DIH ha de complir-se i fer-se complir, la finalitat del DIH entre altres és protecció dels que no participen en conflicte armat i acaben sent víctimes.

COMBATENT, ÉS AQUELLA PERSONA QUE PARTICIPA HOSTILITATS I PORTA ARMES EN LLOCS VISIBLES. Com és el cas de reclutament forçats en els menors, els quals no tenen una consciència activa sobre el que és el perill, per la seva immaduresa personal i "ganes de ser més gran" .El Sistema d'eficàcia del DIH es sustenta en un "trípode "que és el següent: • Legislació: normes clares.

• Difusió: ha de divulgar-se, ... Escoles, Universitats, exèrcits, ONG`s ...

• Jurisdicció: evitar impunitat als que ho vulneri, per a això està la Cort Penal Internacional o també coneguda com CPI.

ISSUE 15 | NOV `2018

Després d'aquest refresc sobre Dret Internacional Humanitari, continuem.

Gràcies a aquells professionals de la salut mental que durant tots aquests anys s'han trobat amb casos relacionats amb combatents i trastorns en la seva conducta a la tornada del front i al front, es pot fer una valoració i un seguiment per a la seva total recuperació.

Hem de tenir en compte molts factors a l'hora d'arribar a aquestes víctimes del conflicte armat, com ara: • Negativa a ser tractat tot i saber que alguna cosa els passa.

• Negativa a parlar del que "s'ha fet al front", recordem que el Dret Internacional Humanitari són les regles de la guerra, En la guerra, no tot s'hi val.

• Negativa a col·laboració dins del camp de refugiats per part dels afectats davant de possibles represàlies.

• Negativa a donar informació sent una manera de protecció a les seves famílies.

• Negativa a donar informació delicada de les seves operacions deixant d'aquesta manera al descobert al seu superiors de les guerrilles, com ara poder passar a la República Democràtica del Congo, com a dada a destacar és l'alliberament de més de 2000 nens soldats durant l'any 2015, però crec que la millor lectura que poden fer per sentir el pols sobre aquest tema és el següent text: Primera Sentència de la Cort penal Internacional sobre reparació a les víctimes: Cas The Prosecutor Thomas Lubanga Dyilo del 07 d'Agost l'any 2012.

PÀGINA 10 | AL GHURABÀ

No hi ha millor lectura, per dir en veu alta que els nens soldats SÓN VÍCTIMES, però no per això vol dir fer-los irresponsables, poden ser inimputables per edat, però si són responsables tot i ser víctimes dels seus fets.

Sota la meva humil opinió sempre defensaré que són víctimes, d'alguna cosa que no trien, però això us ho detallés més endavant. Us convido també a una lectura com a referència de tots aquells informes del Secretari General de Nacions Unides de nens i conflictes armats a la República Democràtica del Congo.

Dit això, és una tasca complicada que un combatent, d'un pas endavant per reconèixer que pateix seqüeles de la violència viscuda per i durant el conflicte.

Es arribés al cas que el mateix s'autodenomini un heroi i el gran sacrifici que ha realitzat, més si és un menor, EL SEU GRAN SACRIFICI per la seva pàtria, pel seu clan, per la seva religió (ISIS o DAESH), les seves seqüeles acabessin denominant dit quadre com Trastorn d'estrès posttraumàtic o TEPT, el qual gràcies a un seguiment es podrà valorar amb diferents símptomes.

Però ara ens toca una miqueta més d'Història i l'evolució del que era "un cop al cap" a un TEPT. Si amb la nostra màquina del temps, ens anem a mitjans-principis de segle XX, les reaccions que succeïen després d'una visita al capdavant eren a causa de cops al cap que patia el combatent, era molt similars segons aquella època a les sofertes per reaccions amb traumatisme cranial, durant la primera guerra mundial els trastorns associats al conflicte durant i posterior a ell es van denominar neurosi de guerra, patint com a símptomes paràlisi o la pèrdua de la parla ja que el combatent havia entrat en bucle amb els records viscuts.

Ja en l'Època de Sigmund Freud, va concloure que la neurosi traumàtica estava relacionada amb traumes infantils, ja hem passat que et dónes un cop al cap al fet que la culpa la té la teva infància, però seguim avançant amb la nostra màquina del temps avançant el rellotge cap al dia d'avui.

Ara ens trobem, en la segona guerra mundial i sembla ser que es va anar entenent una mica tot més, el 1941 Abram Kardiner el qual va ser un psiquiatre, psicoanalista i antropòleg nascut a NYC el 1891.

Va morir a Connecticut el 1981, gràcies al seu llibre La neurosi traumàtiques de la guerra, va obrir una porta cap al TEPT i ens anem oblidant del Traumatisme cranial o la neurosi Traumàtica amb traumes viscuts durant la infància de Mr. Freud. Ja en la guerra del Vietnam es va reconèixer TEPT en les experiències viscudes pels combatents al front i fins als nostres dies.

Espero que aquest viatge en el temps ens hagi col·locat bé les idees ja que ho he explicat de la forma més senzilla possible.

ISSUE 15 | NOV`2018

TRASTORNS MENTALS A NENS SOLDATS En un recent article realitzat per l'especialista en Terrorisme d'Etiologia Gihadista, D. David Garriga, podríem enllaçar amb l'esmentat anteriorment referit al gran sacrifici, en aquest cas seria d'origen religiós.

Em refereixo a l'efecte Werther.

Aquest efecte Werther, podríem definir-lo com aquell fenomen mitjançant el qual, l'observació o notificació del suïcidi d'una persona que hagi estat exposat en aquest cas a uns forts estressors (l'estrès és una resposta global, fisiològica, psicològica i conductual, que desenvolupa un individu davant de qualsevol canvi d'ambient, bé sigui bo o dolent, per adaptar-se eficaçment a ell, per tant les situacions que ens estressen, les fonts d'estrès en la nostra vida són, els estressors), condueixi a un altre individu a imitar-lo.

Estaríem entrant un bucle de vides arrabassades per situacions viscudes o imposades en el seu entorn per la religió, segur que tots hem vist fotos de nens petits amb cinturons explosius adossats al cos.

Aquí tenim un trastorn amb un final fatal en la vida en concret d'aquests nens soldats, els quals veuen el suïcidi a l'hora de cometre un atemptat, com una forma de alliberar-se del sofriment i fer la seva gran sacrifici per la seva religió, dins de qualsevol grup armat amb Etiologia Yihadista, sent nombrosos els casos a l'hora de cometre aquestes accions "suïcides" com a exemples de violència i dignes d'imitar i fins i tot superar per uns altres, deixant-gravat en vídeo o per escrit i intentant la seva difusió en mitjans de comunicació per arribar al màxim de persones a nivell global.

Seguint en l'ampli camp de definició de Nens Soldats, segons UNICEF, el 85% dels ex Nens Soldats té seqüeles d'algun tipus, bé sigui TEPT, Flashbacks, ansietat, problemes amb el son, etc ... ..el 10% de la resta de nens soldats

pateixen conseqüències patològiques i el 5% restant pateixen problemes psiquiàtrics molt greus.

Hem de tenir en compte que no en poques ocasions fan actuar a aquests nens soldats, contra la seva pròpia llogaret, arribant a disparar als seus veïns i familiars, cremant cases amb gent a dins, amb nul·la empatia per part del nen i complint ordres únicament d'aquells que l'han segrestat i sotmès a les milícies. És amb el pas del temps que conceben el que ha passat i apareixen els flashbacks, tornant aquelles imatges al seu cap, de manera que actuen generant tristesa i culpa, nul·la comunicació amb els altres a l'hora de preguntar-los, ja que segons ells "complien una missió "i algun pòsit d'Heroi se'ls quedarà sempre pel gran sacrifici que van fer al seu dia, tot i les seqüeles existents.

Hem d'afegir que per contra en la societat, són repudiats en el seu entorn tant veïnal com a familiar, de manera que potenciem encara més, la soledat de l'individu, el qual acabarà optant pel canvi de vida, en un lloc que no li reconeguin.

Segons Graça Machel (1996), presidenta de la Comissió d'Estudis de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats en la Infància, ha estat molt poc reconegut i realment molt poc abordat el tema que estem parlant, és per això el motiu de aquest estudi que estic realitzant, ja que dins del conflicte hi ha dos tipus de menors, els que el viuen des de dins i els que ho viuen des de fora de ser, nen soldat.

Les vivències en tots dos són totalment oposades, uns han estat partícips actius en la violència, els altres no, a uns els han forçat a unirse, als altres nens bé sigui per deficiències físiques o qualsevol altre motiu no s'han unit a les guerrilles, uns han estat drogats per part de les guerrilles

PÀGINA 12 | AL GHURABÀ

ANÀLISI

per cometre violència, els altres no. Us convido que feu càbales de més motius de diferència, entre uns nens i altres dins d'un mateix conflicte i sobretot que passa quan bé el conflicte s'acaba i aquest nen soldat queda desprotegit de la seva arma i sense la protecció del seu grup. És en aquest moment quan apareix l'ajuda, els programes per a la reinserció en la societat, que poden ser des dels estudis, que per a ells serà una cosa nova i que els va ser arrabassat en la seva infància o també la inclusió en els esports per a nens i nenes i que s'usa en un primer moment d'excusa per parlar amb ells, ajudar-psicològicament i sobretot una cosa que per a ells és un autèntic repte és animarlos a crear la Pau a seu País.

En això ONG`s i Ordres Religioses són les punta de llança per aconseguir resultats satisfactoris.

Hem de tenir en compte en tot moment, on estem desenvolupant la tasca de reinserció i sobretot els seus costums de país, si estem en un país d'Europa, com serien els Balcans, hauríem

recolzar-nos en tots els organismes existents des d'un primer moment i potser també, en la religió del País, en la fe que tingui dit nen soldat com a pròpia.

Però si per contra ens trobem en un país de l'Àfrica, hem de respectar els seus costums i tradicions, uns costums relacionades amb el mal i els esperits, hauríem accedir a que en un primer moment fossin "tractades" per un curandero o sanador, per treure'ls l'ànima dolenta ia partir d'aquí procedir amb els programes de reinserció, sempre hem de respectar tradicions i més en un país estranger, anem a ajudar, no a molestar.

A continuació adjunto una taula, incorporada a l'Anuari de Psicologia Vol.40 dec.2009 de la Universitat de Barcelona, Facultat de Psicologia, sobre un treball realitzat per Donya Flora Blom i Donya Noemi Pereda, en la qual pot observar-se els símptomes psicològics més freqüents trobats en els estudis realitzats a menors soldats, seguint la categorització d'Achenbach (1992).

ISSUE 15 | NOV`2018

PER F.JAVIER VALES

Efectes i conseqüències Simptomatologia internalitzant: • Ansietat Estudis. De Silva et al (2001), Garbarino y Kolstelny (1996), Jablensky et al (1994), Peter y Richards (1998), Shaw (2003) • Trastorns depressius Estudis. De Silva et al (2001), Garbarino y Kolstelny (1996), Jablensky et al (1994), Peter y Richards (1998), Shaw (2003), Wessells (1997) • Pèrdua i desarrelament Estudis. Al Ajeel y Al-Asfour (1993), Kanagaratnam et al (2005) • Sentiments de culpa i vergonya Estudis. Ritchers y Reis (2006), De Silva et al (2001), Stark (2006), Mazurana et al (2002), Kanagaratnam et al (2005) • Posttraumàtica: embotiment emocional, hiperactivació psicològica, símptomes intrusius Estudis. Kanagaratnam et al (2005), Mazurana et al (2002), De Silva et al (2001), .. Chaikin (2008), Wessells (1997) - Simptomatologia externalitzant: Conducta agresiva, Ira, violencia. Estudios. Chaikin (2008), Medeiros (2007), Garbarino y Kolstelny (1996), Wessells (1997)

PÀGINA 14 | AL GHURABÀ

CONCLUSIONS

Doncs en primer lloc, les meves conclusions no són "paraula de llei" i segur estic, que sempre es podran complementar amb les vostres.

• S'hauria d'evitar sempre i en això l'ONU i UNICEF haurien de ser molt severs amb els països que així ho fessin, el enrolar a nens soldats en grups en què la violència sigui el seu centre d'activitat, guerrilles, exèrcits, ISIS, etc ... .repito, molt severs, aplicant sancions exemplars.

• Si això no podem evitar-ho, ja que s'hauria de treballar com a principi d'aquest estudi, dic en una frase: "Fa més mal a una tropa seus ferits, que els seus morts." Una mena de campanya de concenciación al menor, del que li pot passar, una cosa semblant que passa amb els paquets de tabac, imatges reals de nens soldats, amb trastorns i les seves causes, llançant aquests documents des d'avions perquè arribi a la població i així evitar continuar al front escapolint-se.

Finalment, que tots els països desenvolupats o diguem del "Primer Món", hi hagi un compromís clar de reinserir aquests nens sempre que la seva família així accedeixi, un cop recuperat tornin al seu país, per fer la Pau. Evitem, tal com ens diu el victimólogo Rodriguez Manzanera, "el cercle victimal" fàcilment aplicable a l'infant abusat, que acaba sent abusador, si bé no és la regla general, però pot tenir també relació amb el nen soldat, trenquem aquest cercle , entre tots.

I dit tot això, ja va finalitzar amb una breu reflexió la qual vull us contesteu a vosaltres mateixos, després d'haver llegit l'estudi: Fa un temps, en un taller que vaig impartir en una Universitat espanyola, formuli una pregunta als assistents, convidant a que em contestessin un a un, hi va haver qui no em va donar contestació, ja que es la va voler guardar per a si mateix, i entre els que em van donar contestació, vaig trobar una molt intel·ligent, que va ser: "¿Jo.? .., carreres de velocitat, a un nen no li tret". La pregunta en qüestió, era: "estem en un país en conflicte i armats, però ens trobem un nen soldat que ens comença a disparar, què faries?

ISSUE 15 | NOV`2018

"EL CONEIXEMENT ÉS UNA ARMA DE CONSTRUCCIÓ MASSIVA. CARREGUEM-LA TANT COM PUGUEM " david garriga

ANÀLISI

IRAN I LA SEVA "APOSTA" A L'AFGANISTAN Actualment la presència de soldats de la Coalició Internacional ha anat disminuint a tot el territori afganès, aquesta mesura es va aprovar durant el mandat del president americà Barack Obama i per tant l'OTAN va fer el mateix l'any 2014, tot i que encara queda un petit romanent.

Aquesta disminució de força sobre el terreny ha permès que la insurgència talibà hagi tornat a florir en les províncies amb menys presències de forces de seguretat afganeses.

Aquesta florida ha estat gràcies al fet que la presència i pressió que realitzaven les tropes de la coalició, les tàctiques COIN i altres operacions realitzades per les forces conjuntes en el final de la presència massives de tropes de la coalició ja no es fan amb tanta profunditat i insistència, en molts casos ni es pot realitzar per falta de mitjans, personal i preparació dels membres del govern afganès.

Des de 2013 fins al dia d'avui, l'augment de la presència Taliban d'una banda i l'entrada en l'escenari de membres de l'DAESH a la

J.Coltell Tècnic avançat en serveis d'intel·ligència davant l'amenaça terrorista

zona nord-oest del país ha permès que els comandants talibans fessin ús del seu poder i condició per tallar carreteres importants, escometre emboscades a membres del ANP, ANA i poder ser influents en les províncies on s'han anat instaurant.

Inicialment des del Nord del país (menys presència de forces governamentals) expandint de forma ràpida per la resta del país gairebé sense trobar resistència, en molts casos aliant-se amb contrabandistes al NW i senyors de la guerra, que els permet moure grans mercaderies per i entre els països propers (Iran, Pakistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Xina i Tadjikistan) en posseir tots ells amb

ISSUE 15 | NOV 2018

Afganistan unes fronteres molt poroses per interessos diversos. Després de la caiguda del mal anomenat Califat de Dáesh, els combatents que es van quedar sense tasca alguna -molts d'ells mercenaris ateus- van usar diverses vies d'escapament des de Síria i l'Iraq per arribar a l'Afganistan, això només es pot aconseguir creuant un país que els separa, sí, IRAN. .Aquesta ruta és la més plausible per ser la més econòmica i ràpida per fugir sense deixar rastre, això sempre amb la connivència de l'Iran, que com a potència que vol fer-se lloc en aquesta zona del món i sobretot, intentar limitar el nombre d'enemics que li voreja, sap que si ajuda als membres de Dáesh a creuar, amb un "status quo" perquè durant aquest trajecte no cometessin atemptats al país, el govern iranià els permetria creuar fins que arribessin a l'Afganistan i un cop allà poder entrar per la zona Est i Nord, on la crida de Dáesh és més fort a causa de que la joventut afganesa també és consumidora de la propaganda de Dáesh.

Com es va comentar en un número anterior d'aquesta revista, el moviment talibà és poc cridaner per a la joventut, en ser d'un tall Deobandi i més estrictes a l'hora de seguir l'Alcorà.

Quins són els interès de l'Iran en aquesta "partida"?

Alguns dels documents consultats (Ali Vaëz, sènior Iran analyst for the International Crisis Group, said "Iran is a regional power that is pursuing its strategic interests. Yesterday the Taliban were their worst enemy in Afghanistan.

Today is ISIS, and this against the taliban can serve as a tactical ally) vinculen que l'estratègia de l'Iran seria donar suport al Dáesh d'una forma indirecta perquè combatés la presència talibà a l'Afganistan i indirectament tenir més control del país veí, a causa que comercialment ja ho disposa, havent eliminat un altre dels seus competidors estratègics com el cas de l'Iraq, queda present que el pols de l'Iran per ser una potència regional està cada vegada més a prop.

305-985-3865 KEY, FL P À |G1116 I N AWARNER 1 8 | A LSTREET G H U RBIG A BPINE À

CONCLUSIONS En l'actualitat la zona estratègica d'orient mitjà està molt convulsa, amb la caiguda del mal anomenat Califat, la situació de guerra permanent a Síria, l'estat de debilitat de grans potències d'antany com l'Iraq i com no, la situació de l'Afganistan, permet que l'Iran pugui moure els fils geoestratègics en ser una superpotència energètica molt important a la zona més de ser jutge i part en molts dels conflictes de l'Orient Mitjà per al seu propi benefici.

REFERÈNCIES Definició àmplia i resum del manual de l'US Army, relacionat amb la COIN, "FM 3-24-2 http://www.voltairenet.org/article161296.html Pàgina oficial de l'Exèrcit Nacional Afganès, http://mod.gov.af/en, visitat el dia 16-10-18. https://www.globalsecurity.org/military/intro/islam-deobandi.htm https://www.jpost.com/Blogs/Vanessas-Blog/AfghanistanTalibans-and-Daesh-What-about-Iran-502178 Traducció: Iran és una potència regional que està perseguint els seus interessos estratègics, ahir els Talibans eren el seu pitjor enemic a l'Afganistan, avui dia és Dáesh, i ells contra els Taliban han de servir com un aliat tàctic.

ISSUE 15 | NOV `2018

COMUNITAT D´INTEL-LIGÈNCIA I SEGURETAT GLOBAL WWW.INTELCISEG.COM

¿CONEIXES LA PÀGINA WEB DE LA NOSTRA COMUNITAT? Busseja en les seccions de notícies, novetats, el nostre equip, assessorament, cursos i esdeveniments, publicacions, l'Observatori OPRA, UAV-CISEG, la revista Al-Ghurabá, com associar-se, zona socis, convenis i sinergies, entre d'altres.

MELILLA

Porta d'entrada al radicalisme?

PART II

Alberto Besada.

Delegat de CISEG a Melilla. Analista d'intel·ligència. Màster internacional en operacions ontra el terrorisme gihadista.

Patxi Pizarro Detectiu privat. Diploma en Anàlisi del Terrorisme Yihadista, insurreccions i Moviments Radicals

Melilla, porta d'entrada al radicalisme? (II) Melilla ha patit una veritable revolució demogràfica durant els últims anys. Encara que en els tot just 12km2 conviuen cristians, jueus, hindús i musulmans, dels prop de 86000 habitants de la ciutat, 44700 són musulmans, davant dels 1000 jueus, el que deixa un nombre aproximat de 43700 cristians, ja que la població hindú de Melilla no és significativa.

La revolució demogràfica no s'entendria sense observar l'evolució de les diferents comunitats que cohabiten a Melilla. Des del 2011, ia causa de l'alta taxa de natalitat de les famílies musulmanes, la població islàmica a Melilla ha crescut en 10000 persones, superant ja a la població cristiana de la plaça i que la converteixen en la població espanyola amb el percentatge més alt de musulmans.

En aquest sentit, les diferències econòmiques, socials, culturals i sanitàries entre els dos costats de la frontera marroquina - espanyola juntament amb les facilitats que té la població resident a la marroquina província de Nador per arribar a la ciutat han afavorit també el augment de la població musulmana a causa de la immigració, ja que 13000 dels 44700 musulmans són estrangers residents a la ciutat.

ISSUE 15 | NOV `2018

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Relació entre la població musulmana i cristiana de Melilla

2011

2018 90

80.000

60

60.000

40.000

30 20.000

0

30.799

48.202

80.000

Població musulmana

0

44.700

Població cristiana

Aquesta revolució demogràfica afecta tots els aspectes de la ciutat, fent que s'agreugin les diferències socials, econòmiques o culturals.

Tot i malgrat tots els esforços que la Ciutat Autònoma realitza a favor de la integració de les diferents cultures, religions i classes econòmiques mitjançant ajudes econòmiques, activitats culturals i educatives, la població musulmana no es troba integrada, sinó que coexisteix pacíficament amb la resta de comunitats.

Hi ha una elevada taxa d'atur i d'ocupació molt precari, que juntament amb l'elevat preu de l'habitatge a la ciutat han forçat a les poblacions més desfavorides a viure a les zones de la perifèria, creant situacions de desigualtat social i econòmic que impedeix la integració i són fàcilment aprofitables pels agents radicalizadores.

43.700

86.000

Població total

Tenint en compte que gran part de la població de Melilla prové de la Península i el 56% de la població ocupada treballa per a l'administració, no és difícil arribar a la conclusió que els estrangers provinents de Nador -una de les províncies més desfavorides econòmicament del Marroc- i els seus descendents són els que més pateixen les conseqüències de la desigualtat econòmica L'augment de la població musulmana també ha portat, com és lògic, un augment dels locals comercials, de reunió i de culte associats a aquesta població, així, a Melilla existeixen avui dia 14 mesquites i nombrosos oratoris, enfront de les 9 esglésies , les 6 sinagogues o el temple hindú existent.

Aquest augment de les edificacions destinades al culte per part d'una població desfavorida econòmicament,

PÀGINA 24 | AL GHURABÀ

ha afavorit que arribin a la ciutat de Melilla ajudes, aportacions i subvencions per part de tercers països, en principi inofensives i destinades a promulgar l'islam, però que han afavorit la radicalització de part de la població musulmana en introduir missatges de tall radical en les seves traduccions dels textos sagrats o en els sermons d'alguns imams.

Si a més tenim en compte que l'Aràbia Saudita destina 8000000000 anuals a la divulgació arreu del món de la seva visió de l'islam, entendrem els motius de l'arribada del missatge wahhabita a la ciutat de Melilla.

La introducció d'aquests missatges en alguns llocs de culte es tradueix en l'observació de canvis conductuals en la població, símptoma que estan calant en l'audiència, un dels principals indicadors que s'aprecia és la vestimenta.

Si bé a Melilla tradicionalment va existir un gran nombre d'homes musulmans vestits de manera occidental o vestint acolorides gel·labes i dones abillades amb hijab i gel·laba o kaftan igualment colorits; des de fa un temps es ve observant l'augment en algunes zones de les vestimentes més conservadores, associades en molts casos als ensenyaments wahhabites.

Els homes vesteixen àmplies peces de colors neutres, amb els pantalons que no arriben a cobrir les turmells i entre les seves dones s'ha renunciat al color per vestir únicament el morat, el Maró o el negre, en peces com el xador -prenda iranià-, el burca -procedent de Afganistan- i el nicab -procedent de la península Aràbiga-, si bé de les tres vestimentes la que més ha proliferat és el nicab associat amb l'Aràbia Saudita.

Assistim, doncs, a un augment de la radicalització de la població musulmana de Melilla a causa de diversos factors: • Manca d'integració de la població musulmana a Melilla: entrem en un problema que es retroalimenta, en no estar integrats tendeixen a aïllar-se i radicalitzar-se, el que els impedeix integrar-se.

• Presència d'agents radicalizadores: la injecció de material d'estudi i missatges més conservadors per part de tercers països ha tornat més radical el missatge religiós de determinades zones de Melilla.

• Situació econòmica, social i cultural desfavorable: aprofitada pels agents radicalizadores per mostrar l'islam com a única resposta als seus problemes i fomentar la separació entre les diferents comunitats religioses de Melilla.

ISSUE 15 | NOV `2018

Per aquests motius el procés de radicalització religiós troba fidels seguidors a la ciutat de Melilla.

El problema que dóna títol a aquest article és que molts dels musulmans que viuen a Melilla somien amb viatjar a Europa i la resta de la Península -sobretot a les ciutats de la costa mediterrània- per buscar feina i millorar les seves condicions laborals.

Aquesta migració cap a Europa serviria com a via per continuar difonent la visió més conservadora i radical de l'islam.

PÁGINA 26 | AL GHURABÁ

S O C IE T A T

Fa tan sols uns dies ha finalitzat el projecte Erasmus + de la mà de l'Associació Arrels i Branques: Joves per la Convivència i la No Radicalització (JCNR) en la població dels Hostalets de Pierola de Capellades, Barcelona, que ha durat un total de sis dies. Moments intensos i interessants tant per als docents com per als alumnes d'aquest projecte.

JCNR

Un projecte que ha comptat amb la participació de més de 30 joves de diferents països i associacions (Marroc, Tunísia, Bèlgica, França, Itàlia) on els objectius principals han estat: -Potenciar la participació dels joves de diferents generacions de la immigració a la vida dels seus països de residència.

-Treballar la prevenció del radicalisme en els joves i desenvolupar habilitats socials i resolució de conflictes.

La trobada va ser una oportunitat per a aquests joves de diferents països el poder trobar-se amb la societat civil d'origen marroquí resident a Catalunya.

La creació d'ambients de festivitat i cohesió a través de les pròpies festes culturals i convivència organitzades que es van dur a terme, van donar peu la projecció d'innombrables recursos i eines per fomentar la prevenció en l'àmbit de la radicalització violenta.

També va ser una nova oportunitat de tornar a promocionar i apropar la cultura que ens uneix a tots, que és la marroquina, a través de la gastronomia, música i la desfilada dels caftà tradicionals amb models de les diferents nacionalitats de la convivència sota els ritmes de la música andalusina.

El tancament d'aquest projecte va córrer de la mà de (percussió, Daka Marrakchia), la fusió dels grups de música demostrant que la música és un llenguatge universal.

En el transcurs d'això 6 intensos dies, aquests joves amb una gran ambició de millorar la convivència i fomentar la interculturalitat en el món, Han après l'anàlisi de les diferents perspectives exposades en diversos dels tallers realitzats des dels àmbits de la psicologia com "La identitat" i "la Pertinença" impartit per professionals de l'associació Psicòlegs Anoia.

PÀGINA 28 | AL GHURABÀ

Desde CISEG es va impartir el taller sobre la "Prevenció del Radicalisme" on es van analitzar els diferents punts de vista en vers a la prevenció d'aquest radicalisme com són: -Els processos de la radicalització i les seves fases.

-Els programes més actuals de prevenció del terrorisme.

-Les narratives que emeten aquests grups terroristes.

-Com contrarestar aquestes narratives dirigides a un públic específic .

Els estudis ens confirmen que la narrativa que utilitzen aquests radicals cada vegada és més adequada a uns perfils més joves i buscant unes vulnerabilitats en ells per fer-los més susceptibles a sentir atracció per aquest discurs radical.

Entre aquests indicadors hi ha la crisi d'identitat, pel que és molt important el treball identitari per poder donar eines de prevenció davant aquest risc; Els sentiments de pertinença a un grup o societat.

La manca d'alternatives.

Sentiment d'odi.

Totes aquestes mancances poden ser resultat de possibles vulnerabilitats davant la radicalització.

Treballar perquè els joves elaborin un concepte crític davant el discurs dels radicals va ser l'objectiu de l taller impartit per CISEG dins d'aquest projecte.

El material i mètodes triats van ser elements teoricopràctics per elaborar coneixement i critica objectiva davant la narrativa publicitada pels radicals, oferint una sèrie d'eines a aquests joves per aportar i elaborar contra narratives

eficaces per, anul·lar el discurs dels radicals i evitar que aquest discurs que promouen a través d'audiovisuals i música arribi a altres joves i puguin trobaratractiu.

La sorpresa va ser una resposta unànime en on els joves dels diferents països insten la prevenció des de les aules per evitar així l'adopció d'aquesta narrativa enganyosa.

Des CISEG s'ha insistit en la necessitat de la inclusió de la societat civil per detectar precoçment els signes de la preradicalització en nivells baixos i poder evitar l'ascens a la piràmide de la radicalització fins a arribar a nivells gairebé impossibles de des-radicalitzar.

Aquests grups de treball amb joves de tot el món ha servit per poder crear i obrir espais segurs on joves i familiars de es o en contacte amb p e r s o n e s r a d i c a l i t z a dWWW.GNTARCHI.C elles puguin treballar de forma personalitzada l'eliminació d'aquesta ideologia plasmada mitjançant una narrativa enganyosa.

ANTONIO MARTÍN Analista en Terrorisme Gihadista CISEG. Membre de la UAV-CISEG

ISSUE 15 | NOV `2018

WWW.GNTARCHI.C

PÀGINA 30 | AL GHURABÀ

JCNR

WWW.GNTARCHI.C

ISSUE 15 | NOV `2018Â

PÀGINA 32 | AL GHURABÀ

JUSTÍCIA RESTAURATIVA

JR

L A IM P ORTÀ N C IA D E L A J US TÍC IA RE S TA URA TIVA E N L A G E S TIÓ D E L S D E L IC TE S D E TE RRORIS M E Virginia Domingo de la Fuente Coordinadora del Servei de Justícia Restaurativa de Castella i Lleó. Presidenta de la Societat Científica de Justícia Restaurativa.

Formadora en pràctiques restauratives

Principis de la Justícia Restaurativa La Justícia Restaurativa, en origen va sorgir com un ideal de Justícia, que aspirava a canviar la forma en què abordem el delicte.

En lloc de centrar-nos en el binomi delicte-pena, per aquesta Justícia, l'essencial és valorar el dany serà reparat. Per entendre millor l'amplitud d'aquesta Justícia Restaurativa, és desitjable veure els principis essencials pels quals es regeix i a partir dels quals es poden anar afegint altres, que aportin més característiques restauratives al nostre treball: 1. La Justícia Restaurativa està basada en les necessitats.

Quan es comet un delicte, hi ha un mal i això fa sorgir un seguit de necessitats. És a dir se centra en els danys i en les obligacions. Les víctimes han de tenir accés a un procés simple i des del principi són el centre d'atenció, sense oblidar, que també hi ha un infractor que té una sèrie de necessitats com la de ser ajudat a entendre l'impacte que les seves accions ha tingut en altres éssers humans i la comunitat, que necessita recuperar el seu sentiment de seguretat i de confiança en els seus diferents membres.

ISSUE 15 | NOV `2018

En delictes de terrorisme, aquest procés d'atendre les necessitats de cadascuna de les persones que ha patit el delicte, és més complex i necessitarem canviar, moltes vegades l'ideal de justícia restaurativa com a reunió conjunta víctima, ofensor i comunitat per altres fórmules restauratives, no tan ideals però que ajuden a curar a tots els afectats i sobre afavoreixen l'enfortiment del teixit social, el que em porta al segon principi.

2. Les diferents formes de Justícia Restaurativa estan basades en les relacions entre els membres de la comunitat.

Tots estem interconnectats, com diu Howard Zehr. I és que això és així, som peces d'un engranatge superior que és la comunitat, el grup. Quan un delicte es comet, dues peces d'aquesta comunitat, la víctima i l'infractor deixen de funcionar, se separen del grup i per això la societat també es ressent perquè el tot no pot funcionar bé, ja que dues peces essencials estan fallant, (el que fem per bé o malament afecta els altres).

Per aquest motiu la comunitat, sigui també víctima indirecta de tots els delictes perquè els seus llaços, la cohesió social es desquebraja amb el delicte. Cal un acte restaurativo que reequilibri les formes de relacionar-se del grup. Les primeres obligacions sorgeixen per a l'infractor, la principal la de fer les coses bé però també la comunitat té una sèrie d'obligacions per recuperar la víctima com una persona despullada d'aquest paper, intentar també fer el mateix amb l'infractor i amb això també aconseguir una certa recuperació d'ella mateixa, com a grup que es va veure ressentit després de la separació de dos dels seus membres pel delicte.

La comunitat, ha de conscienciar-se del perquè del delicte i també ha d'assumir que no només és víctima sinó també responsable del benestar de cada un dels seus membres, per això l'enfocament restauratiu en delictes de terrorisme, donant veu a tots els afectats ens va a ajudar a comprendre l'origen d'aquests delictes i ens facilitarà com poder ajudar a les persones que l'han patit a curar i deixar de sentir-se víctimes.

Posa èmfasi en el diàleg i la cooperació, s'ha de donar una oportunitat per a la trobada i la participació. Sempre que sigui possible s'ha d'afavorir una reunió víctima, infractor i / o comunitat Per què?

S'ha demostrat que per a molts infractors és important la trobada cara a cara amb la víctima, perquè així comencen el seu procés transformador, recuperen o comencen a rememorar la seva humanitat oblidada o apartada després del delicte que va cometre i l'estigma de ser considerat delinqüent, i per les víctimes també es revela com una cosa important, com a forma de passar pàgina o almenys de sentir-se escoltades i respectades.

Poden portar amb honor el fet d'haver patit un delicte ia més és un pas important perquè es puguin despullar del rol de víctima també.

Poden sentir que s'ha fet justícia, a través de la responsabilització de l'infractor, que fan

PÀGINA 34 | AL GHURABÀ

Precisament com vaig escoltar a Atilio Álvarez fa unes setmanes: "el pont trencat entre Justícia i societat ho anem a reconstruir a través de les diferents pràctiques restauratives", entenc com es dedueix d'aquesta frase, que la Justícia Restaurativa fa que l'abordatge dels delictes siguin més humà i més satisfactori per a les persones que l'han patit, propiciant un empoderament dels ciutadans. la víctima a veure que hi ha una persona responsable del dany que va patir, una voluntat de reparar el dany i un interès en fer-ho de forma voluntària i perquè és el correcte. La Justícia Restaurativa és sens dubte, una finestra oberta al futur però amb la curació de les ferides del passat.

No obstant això, de vegades no serà possible un diàleg directe a través d'una reunió conjunta, per tant, es podran buscar fórmules alternatives d'aquesta Justícia Restaurativa, a través de les quals es doni veu a les víctimes, a la comunitat i se les empoderi .

I alhora es treballi amb els victimaris, buscant valorar els factors que els van portar a delinquir per gestionar formes que els neutralitzin i els porti a la prevenció i al desistiment del delicte.

Per això, encara que sol entendre que les trobades víctima, infractor i / o comunitat és l'única forma de fer Justícia Restaurativa, això no és així.

Trobades conjunts víctima, infractor i / o comunitat o treball individual amb enfocament restauratiu.

L'ideal d'aquesta Justícia Restaurativa seria aquesta trobada directe que a més seria totalment restaurativo, però òbviament no sempre serà possible i viable, i es busquessin alternatives parcialment restauratives, com ja comentava, per treballar amb víctimes, comunitat i ofensors.

Es tracta, per tant, d'humanitzar la Justícia i el mal que hi ha després del delicte, potenciant la veu de les víctimes i de la comunitat.

La Justícia Restaurativa i les trobades conjuntes parteixen de la idea que l'infractor es responsabilitza i reconeix el dany causat, si això no és possible cal buscar altres fórmules de treballar amb enfocament restaurativo amb víctima, victimari i comunitat.

En delictes de terrorisme, precisament el que sol succeir és que els infractors si es responsabilitzen del fet comès, però no reconeixen el dany causat o el justifiquen, pel que a priori, no seria possible o viable una trobada conjunta.

No obstant això, com he vingut explicant, es pot treballar de forma individual per ajudar-los a entendre i comprendre l'impacte real de les seves accions.

Això encara complicat pot ser efectiu i una forma d'intentar-seria a través de testimonis indirectes de persones que han patit les conseqüències d'aquests delictes, i alhora, combinant-lo amb programes d'intervenció que treballin en l'empatia i en altres valors restauratius com el respecte i la responsabilització.

Però en aquests casos, sobretot és important acudir a l'origen, al perquè, no ja tant del delicte sinó de la seva radicalització, entenent això, podem neutralitzar aquests factors que els van portar al delicte però a més podrem prevenir la comissió de nous delictes i la radicalització de noves persones.

Respecte de les víctimes i la comunitat, el treball individual amb enfocament restauratiu és no només essencial sinó que a més ajuda a recobrar certa seguretat i confiança en l'ésser humà.

ISSUE 15 | NOV `2018

Donar l'oportunitat a les víctimes d'explicar la seva història, les dignifica i dóna poder. Aquest empoderament és realment important perquè d'aquesta manera, podran començar el seu camí cap a la sanació.

Són delictes greus, i per això el camí serà més dur però no impossible. Necessitem ajudar les persones que van patir el delicte, a deixar de sentir-se víctimes i això només és possible, amb una justícia més humana, que tingui en compte que no són un simple número d'expedient sinó éssers humans que pateixen i més en general, en aquesta classe de delictes, 1 pèrdua important.

La Justícia Restaurativa no és teràpia, per això no vull dir que sigui la solució exclusiva, al delicte de terrorisme però sí que pot ser una gran ajuda juntament amb altres intervencions de professionals de l'àrea de psicologia, treball social, educació ....

Existeixen a més altres víctimes que no solen ser reconegudes com a tal pel sistema tradicional de justícia i són per exemple, els familiars de les persones que s'han radicalitzat i que han assistit amb sorpresa a aquest procés, sense saber moltes vegades què fer o com actuar . És important donar també veu a aquestes persones perquè ens retornen la confiança en l'ésser humà, ens recorda que els terroristes són persones, que en algun moment van ser més enllà i es van radicalitzar, ens ajuda a recordar la importància de la comunitat i del tercer principi , del qual ja he parlat, de la Justícia Restaurativa, i que és que tots estem connectats, per tant, la societat deixa de funcionar bé, si algun dels seus membres s'allunya o s'aïlla com passa amb aquests infractors.

Per això la importància, de donar veu, a les persones que han patit l'impacte del delicte ja que ens ajuda a valorar, com podem ajudar a tots els que es veuen "units per aquests delictes" però també ens ajuda a com i on abordar la prevenció d'aquests crims, acudint al punt d'inflexió, en el qual les persones aparentment amb una vida normal, decideixen deixar tot per emprendre una "guerra" D'aquí, que siguin molt interessants i positius testimonis com els de Raquel Alonso, exdona d'un islamista, de qui es va separar després de 20 anys de feliç matrimoni.

PÀGINA 36 | AL GHURABÀ

El seu testimoni ens mostra com la seva exparella, va passar de ser un marit normal a un terrorista disposat asacrificar la seva vida i fins i tot la dels seus propis fills. Entendre el context d'aquestes persones, la seva història, ens pot ajudar en la prevenció de la radicalització i amb això, ens servirà per evitar nous delictes i futures potencials víctimes.

CONCLUSIONS En un moment actual en què la Justícia Restaurativa, ha passat de ser només una forma diferent de gestionar el delicte, a convertir-se en una resposta a la violència i l'escalada del conflicte, pot ser una gran ajuda per gestionar respostes multidisciplinars, que abordin l'impacte que el delicte ha tingut en el ciutadà. És una justícia que se centra no només en el que va passar sinó que ens oferir una porta oberta al futur.

Així mateix pot ser una forma de valorar, diagnosticar i reflexionar-hi perquè del delicte per construir noves polítiques i formes de neutralització dels factors determinants del delicte, transformant la realitat dels futurs potencials victimaris, repercutint també de forma saludable en el seu entorn més proper , i per tant, en la societat.

Bibliografia Braithwaite, J. (2002) "Setting Standards for Restorative Justice", British Journal of Criminology (42) pp. 563-577 Zehr, Howard (2007) El petit llibre de la Justícia Restaurativa, Intercourse PA, Good Books.

L ' E N T R E V I S T A

FRANCISCO A. GONZÁLEZ

DIPLOMÀTIC I SOCI FUNDADOR DEL CLUB D'AMICS DEL MARROC

Autora: Belén Cuenca.

Delegada de CISEG

L'ENTREVISTA

FRANCISCO A. GONZÁLEZ Francisco A. González és Diplomat en Gestió Tributària i Assessoria Fiscal Internacional membre de l'Acadèmia de Diplomàcia espanyola i Soci fundador del Club Amics del Marroc a Seu Parlamentària.

ISSUE 15 | NOV `2018

L'ENTREVISTA

1.- Vostè ha estat treballant en països com el Líban, Jordània, Tunísia, Algèria, Líbia Angola i, en l'actualitat, el Marroc. Com ha estat la seva experiència pel que fa a seguretat es refereix i quines diferències adverteix entre la realitat que vostè va viure i l'actualitat? És simple, perquè la seguretat, llevant el cas d'Angola, i portant un patró d'activitat normal, es manifesta de la mateixa manera que en qualsevol país del món. Aquests països no són espais conflictius, en general. al Marroc el conec completament, de nord a sud i d'est a oest, i mai hi ha hagut problemes d'una gravetat extrema, com dic, sempre que hi hagi un patró normal d'activitat.

Ara bé, el que està passant ara mateix condiciona totalment al "vianant" normal en positiu, al Marroc particularment, perquè s'ha augmentat la seguretat visible.

En el món àrab en general hi ha, salvant casos puntuals, més seguretat que la que hi havia fa uns anys. En resum, la seguretat s'està desenvolupant en positiu.

2.- Creu que les Primaveres Àrabs i el seu desenllaç tenen a veure amb aquest augment de la seguretat? Ho dic pel cas, per exemple, de Tunísia ...

Mira, les Primaveres Àrabs són, com tots aquests moviments, resultat d'èpoques de crisi. Són etapes on es desenvolupen els populismes, que basen el seu discurs en dos conceptes principals: la necessitat i l´incultura. En uns paràmetres més complexos, a Europa per exemple deriven en partits d'esquerra extrema, i en el món islàmic, per desgràcia, en governs islamistes amb un discurs molt radical.

Aquest tipus de moviments necessiten crear les seves pròpies lluites, o causes, encaminant en aquest cas al moviment populista del ISIS. Qui té un nivell cultural alt no entra en aquests paràmetres, però la misèria és utilitzada per aquest tipus de grups per crear necessitat identitària i control. Per descomptat, l'Islam és susceptible de ser mal interpretat i s'utilitza per convèncer d'aquest extremisme islàmic. Però no oblidem que no deixa de ser un discurs polític.

3.- Sap que el terrorisme d'etiologia jihadista és una de les principals preocupacions de la societat actual.

Països com Tunísia i Egipte van ser atacats en els seus punts forts: el turisme, com es podria recuperar la confiança?

Aquest és un tema en què he de tornar a enrere. Repeteixo: el gihadisme necessita que hi hagi misèria perquè el seu brou de cultiu social estigui actiu i puguin reclutar adeptes. Són persones molt intel·ligents i responen a plantejaments molt clars.

Tunísia, per exemple, té la seva base econòmica en el turisme, que és un sector sensible i volàtil, llavors cal destruir-lo. Si s'ataca al turisme, l'estructura econòmica del país cau en picat, es produeix una misèria brutal i aquell que no té res per menjar s'acull a aquest discurs radical que alguns imams -no tots- desenvolupen a les mesquites.L´ ISIS necessita un estat, ho ha intentat a Síria ia Líbia, fins i tot Tunísia, per això, el govern del Marroc té una bona estructura politicosocial i policial.

Una vegada que sabem com funciona l´ISIS en aquest sentit, atacant a l'economia del país, Com es soluciona?

PÀGINA 40 | AL GHURABÀ

Alguns de nosaltres ens coordinem per assistir a certs actes anuals -en el que té a veure amb el turisme cultural, per exemple- i hi ha una bona relació amb la UNESCO. No solem entrar en el tema polític. S'han generat més institucions d'aquest tipus per la necessitat d'entesa que tenim.

4.- He de preguntar-li per un assumpte d'actualitat: el problema que s'ha generat amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Afecta a tots els països de la Lliga Àrab i a les seves relacions diplomàtiques amb Espanya?

Tal com jo ho veig, i és la meva opinió, problema: això és un negoci com un altre qualsevol i els governs ho saben. El món àrab ara mateix està dividit entre dos caps de lleó: Aràbia Saudita i el Marroc. No obstant això, els governs ni tan sols entren en això, són negocis, perquè si Aràbia Saudita no compra aquest material a Espanya, es el comprarà a un altre. És així de simple. Espanya té una indústria armamentística de moltíssima qualitat i és una via de recursos per al nostre país. Hi ha moltes famílies que mengen d'això i s'està jugant amb el pa d'aquestes persones. El que ha manifestat aquest govern és una falsa moralitat, una moralitat populista i amb intenció política.

La ministra té el seu bon sou i només vol vots, però està jugant amb el menjar de moltes famílies. Posem per cas que ningú vengués aquestes armes excepte Espanya, doncs no passa res, però és que per molt que s'entestin, el problema continua sent el mateix, l'hi compraran a un altre país.

Amb la qual cosa, és absurd, el problema seguirà existint perquè, per bé o per mal, la vida econòmica dels països funciona així. I sent sincer, repercussió a nivell estatal no té cap.

Espanya ha venut armament tota la vida i només ha generat llocs de treball. Això és, en definitiva, una manipulació política d'un negoci.

5.-Com funcionen els mecanismes i infraestructures en seguretat pels quals ha apostat el Marroc, sobretot en el que té a veure amb la contenció d'aquest tipus de persones radicals? Abreujant, quin és la seva política respecte al gihadisme?

Et puc donar una visió a dos nivells: des del món empresarial i des del diplomàtic. El paràmetre del Marroc, és el model europeu pel que fa a serveis d'intel·ligència es refereix. De fet, en aquests temes, els països en vies de desenvolupament no tenen un únic i exclusiu sistema d'intel·ligència, això està ja globalitzat.

ISSUE 15 | NOV `2018

A Espanya i el Marroc els serveis d'intel·ligència funcionen de la mateixa manera, entre altres coses, per necessitat. Hi ha d'haver una connexió clara més enllà de les fronteres geogràfiques, això és evident.

Marroc continua amb la seva política de relacions fortes amb Europa i per això hi ha un control policial i estatal molt exhaustiu en la lluita antiterrorista. Sobre el terreny, hi ha una presència policial molt gran que fa que la gent palpi la seguretat al carrer. El resultat és que la gent estigui segura.

El model que ha seguit el Marroc, en resum, és el servei d'intel·ligència espanyol i europeu.

6.-¿Marruecos té programes de desradicalización, que vostè conegui?

Més que programes de desradicalización, el Marroc procura controlar el discurs. Perquè tingues en compte que tornem al principi: aquest discurs surt, en moltes ocasions, dels imants que manipulen els mecanismes de la religió islàmica.

Si la gent no té cultura i pateix necessitat, es produeix un còctel explosiu. Què fa el Marroc, llavors ?, controlar els imams i el discurs religiós, que no es surti dels paràmetres normals i dels serveis que per naturalesa ha de donar, i això serveix per a la resta de confessions, no només l ´islàmica.

La religió, tu ho saps bé, utilitzada correctament, és un codi de conducta, un codi de moral i totes, ben enteses, evidentment són una cosa que va en la condició de l'ésser humà.

L'islam i l'Alcorà, de fet, condemnen fortament al que mata a l'altre.

7.-Hem de tocar el tema del Sàhara. Hi ha molt mite al voltant del suposat desig d'alliberament de les Províncies del Sud de la resta del Marroc. Què ens pot explicar?

Un tema espinós com pocs, Betlem. Des del meu punt de vista, després de tretze anys vivint la realitat de les Províncies del Sud, és el de sempre, si generes necessitat, la gent s'agafa a un clau cremant.

Tot el que passa en aquella zona és, ni més ni menys, que un negoci del que viu una cúpula.

T'explico, l'estructura és la d'una empresa creada pel Front Polisario que reclama a nivell internacional la independència d'aquesta zona.

Realment, aquest reclam independentista va ser un invent d'Algèria, que com saps segueix tenint les fronteres tancades amb el Marroc, i es va crear un fons de comerç.

Els sahrauís necessiten molts recursos per als campaments, però els béns d'equip que es manen des d'Europa i des dels

PÀGINA 42 | AL GHURABÀ

organismes internacionals mai arriben al Sàhara, el Front Polisario els ven al mercat negre. I clar, si no hi ha misèria en els campaments, s'acaba l'arribada de recursos que després es venen. És així de cru. Aquesta gent reclama el Sàhara en els mitjans de comunicació, però, en realitat, parlant amb polítics, comerciants, ramaders, etc., no es palpa aquest desig d'independència.

La premsa està molt manipulada, perquè havent estat present en actes en aquella zona, després la premsa espanyola ha donat unes idees que no tenen res a veure amb el que realment va succeir.

Et poso un exemple: en una ocasió, vaig estar en un festival de cinema a El Aaiun, al qual assistia el rei del Marroc. La premsa comentava que els sahrauís van haver de sortir a aclamar el rei, obligats "a pals" pels gendarmes. Això és mentida, jo hi era, i la gent va sortir perquè va voler.

Tornant al tema principal, per al Marroc -i per tant, per Europa- al Sàhara és un territori necessari perquè la frontera amb Algèria segueix tancada, de manera que el Marroc no pot quedar-se aïllat respecte a la resta d'Àfrica en aquest espai. Marroc necessita una sortida cap al sud, és un país que inverteix molt en el desenvolupament i el benestar de la zona.

independentment de les ordres o els llops solitaris clar ... Es necessiten tres coses bàsiques: intel·ligència, policia i tasca social o correcta política educativa. Marroc ha desenvolupat, per exemple, una molt bona intel·ligència interior, una gran tasca policial en una primera instància i finalment una bona política educativa.

En el món islàmic, els imants compleixen una tasca fonamental. Tenen una funció vital en aquests països perquè tenen una gran capil·laritat social. Aquests són els tres paràmetres que s'han de delimitar en el món islàmic per contenir el gihadisme.

Així que, en resum, si s'eradica la misèria amb bones polítiques socials i econòmiques, els brous de cultiu del gihadisme es queden sense negoci.

8.- Parlem del Marroc. Ens pot explicar en què consisteix la seva feina al Club Amics del Marroc a Seu Parlamentària?

El Club Amics del Marroc es va crear gràcies a les relacions entre el Marroc i Espanya. Són les dues grans portes principals d'una mateixa casa: una mira a la vella Europa i l'altra a la nova Àfrica.

ISSUE 15 | NOV `2018

Europa aporta la tecnologia i l'experiència, però Àfrica aporta els recursos, la joventut i la possibilitat de fer les coses bé perquè, entre altres coses, està tot per fer. Aquesta simbiosi Espanya - Marroc té una repercussió a nivell mundial, perquè les relacions que tenim han fomentat la creació d'organismes socials, culturals i econòmics importants.

En concret, el Club Amics del Marroc està format per literats, economistes, assessors, diplomàtics, etc., però la seva tasca és molt més social. Nosaltres vam presentar els nostres articles i sobretot, parlem dels passos socials i econòmics que en la nostra opinió s'haurien de tenir en compte. Realment, són dades informatives.

Amics del Marroc, podria considerar-se com un òrgan consultiu on es dóna una opinió sobre la relació entre aquests països. No ho oblidem: si el Marroc esternuda, Espanya es refreda. Estem més vinculats del que la gent pensa. Marroc des de 2008 és políticament Europa, encara que geogràficament sigui Àfrica.

Amb Andalusia té molt bones relacions, a més de tenir uns índexs de desenvolupament brutals, de manera que Espanya ho necessita. També en el pla de la seguretat. La nostra seu es troba al Congrés dels Diputats i hi tenen lloc les nostres reunions periòdiques.

A nivell internacional, com dic, és un negoci. El Front Polisari, al meu entendre, no té ni entitat, ni estat, ni res. És una organització amb una cúpula que viu de la misèria dels campaments. És senzill: si és cert que les ajudes internacionals arriben, per què continua havent misèria ?, no és comprensible.

Ells, repeteixo, es dediquen a vendre els recursos internacionals que van arribant, fins i tot hi ha tot un negoci muntat al voltant dels nens que mana el règim a Espanya.

Són per contenir a les famílies en els campaments. És una cosa patent, és una patologia controlada perquè visqui aquesta cúpula mafiosa. Necessiten una base cutre, mentalment parlant, perquè ells visquin com a autèntics reis. I ho fan amb un desvergonyiment ja brutal, són incongruències que no comprenc com es pot continuar creient a aquest tipus de persones des d'altres països, fins i tot donant-los suport.

Amb el tema del Sàhara, a Espanya, la política que es prengui referent a això ens afecta i molt. Imagina que un arc gran del parlament marroquí donés suport a la independència de Catalunya, ens establiria de tot menys bé. Cal tenir en compte que el Marroc és un dels països amb els que més relació tenim a nivell internacional, ens necessitem mútuament.

PÀGINA 44 | AL GHURABÀ

L'ENTREVISTA

PER BELÉN CUENCA

9.- Què suposaria un Sàhara independent pel que fa al terrorisme gihadista de DAESH o al-Qaida?

Aquestes organitzacions necessiten un país. Ho han intentat a Síria, Líbia, Mali, i ara, si el Marroc no hi fos controlant i el Sàhara es fa una província independent, aquí es ficaria l´ISIS. Les Províncies del Sud no tenen estructura per generar un estat, seria un espai titella de cúpules terroristes mafioses i si el Marroc no ho empara, el ISIS va implantar-s'hi.

Com es dedueix, això suposa un perill tant per a Espanya com per a Europa. No es pot permetre un estat radical i podrir al nord-oest d'Àfrica d'aquesta manera. És vital, pel bé de tots, que el Marroc tingui aquest territori, per seguretat entre altres coses.

El ISIS necessita una base estatal per funcionar, són com depredadors que van buscant preses febles, com podrien ser les Províncies del Sud. Em molesta molt el tema del Polisario perquè la premsa menteix molt. Entre la frontera marroquina i l'algeriana, hi ha uns quilòmetres de terra controlats i pertanyents a l'ONU.

Doncs fixa't el que passa, sent una zona de seguretat, el Front Polisario publicita aquest territori com a terrenys reconquistats al Marroc.

Però per favor, no tenen capacitat ni logística ni militar per fer una cosa així. És increïble la publicitat que es donen i el pitjor és que ningú els corregeix.

Jo mai he tingut problemes al Marroc, fins i tot vam estar amb una missió diplomàtica, que incloïa un treball periodístic i d'investigació bastant potent, i mai em van dir què havíem de dir ni a qui havíem de veure, sense cap problema. La qüestió és, que si un va a treballar pels paràmetres normals, no passa res, però si vas a crear morbo, estàs, primer, desprestigiant la premsa i la comunicació, i segon, el més probable és que et facturaren perquè molestis a la gent del teu país.

Bé Sr. González, hem de deixar-ho aquí. En nom de CISEG vull agrair la seva col·laboració.

Moltes gràcies per la seva atenció. Sempre estaré a la vostra disposició, molt ànim i gràcies a vostès.

ISSUE 15 | NOV` 2018

ESPACIO PARA TU

publicidad

TINTA IMPRESCINDIBLE

JULIÁN GL CIBERPATRULLA TÈCNIQUES OSINT PER L´INVESTIGACIÓ en INTERNET by CISEG

L'AUTOR JAPANESE COOKING 101

Julián GL és Policia Municipal de Madrid i investigador especialista en ciberdelictes.

WRITTEN

BY NARIDO KAWASAKI En l'actualitat forma part del grup de recerca de Xarxes Socials d'una Unitat del Cos de Policia Municipal de Madrid. És el creador del web ciberpatrulla.com, pàgina especialitzada en tècniques OSINT per a investigació a Internet, on, a més de comptar amb molts articles i manuals, compta amb l'únic repositori d'eines d'investigació en espanyol existent, a més d'oferir un curs gratuït per a tots els visitants de la web sobre tècniques OSINT.

SINOPSI Ciberpatrulla - Tècniques OSINT per a investigació a Internet, és l'únic llibre que existeix en espanyol sobre tècniques OSINT. És un llibre que compta amb 28 capítols i més de 150 seccions (214 pàgines) en què el lector aprendrà totes les tècniques per dur a terme una investigació a Internet, pas a pas.

Aprendrà a dominar les recerques avançades, tant dels cercadors més famosos (Google, Bing), com de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn, etc.).

El llibre és totalment pràctic. Començarà pel més bàsic i important, conèixer els conceptes, preparar l'equip, prendre mesures de seguretat, els aspectes legals, i acabarà realitzant investigacions avançades.

PÀGINA 48 | AL GHURABÀ

ISSUE 15 | NOV `2018Â

PÁGINA 50 | AL GHURABÁ

014 | OCT `2018

L'AGENDA DE

CISEG

ISSUE 15 | NOV `2018

NOVEMBRE 2018 Jornada València 8 nov Programa i informació: https://www.intelciseg.com/JORNADAS-DE-TRABAJO/

PÀGINA 52 | AL GHURABÁ

NOVEMBRE 2018 projecte Europeu Erasmus Arrels i Branques Del 30 octubre - 5 novembre ISSUE 15 | NOV `2018

NOVEMBRE 2018 Congrés Internacional d'Investigació Forense 24 i 25 de novembre https://www.congresosciif.com/

PÀGINA 54 | AL GHURABÀ

NOVEMBRE 2018 Curs Terrorisme Yihadista i Operativa de Seguretat Novembre

ISSUE 15 | NOV `2018

ComuniTAT CONEIX LES ACTIVITATS DE CISEG

PÀGINA 56 | AL GHURABÀ

5 D'OCTUBRE DE 2018 Jornades de Treball de @GaleonINT @intelsegglobal i @BlackBullGroup a Sevilla sobre «Gihadisme Actual: Ús de la Intel·ligència HUMINT i OSINT ».

ISSUE 15 | NOV `2018

19 D'OCTUBRE DE 2018 CISEG a Galícia. Divendres 19 octubre ens veiem al "Club Faro de Vigo" parlant sobre "Terrorisme d'etilogía gihadista" (anàlisi, detecció i prevenció social) de la mà del criminòleg de CISEG David Garriga, l'analista Antonio Martín i el Delegat de CISEG, Jose C. Prado https://www.farodevigo.es/servicios/club/club.jsp

22 D'OCTUBRE DE 2018 Nous Convenis CISEG

PÀGINA 58 | AL GHURABÀ

22 D'OCTUBRE DE 2018 CISEG a la 1a Jornada CAPSI-NOA en el Complex de Formació Policial Santiago de l'Estero, #Argentina parlant sobre prevencion i terrorisme. Gràcies a CAPSI per l´invitació!!

Edgardo Glavinich Orlando Toniolo www.capsi-ar.org

24 D'OCTUBRE DE 2018 Des del col·legi de criminòlegs de Madrid vam iniciar un grup de treball encaminat a treballar la prevenció davant el radicalisme de grups terroristes com Daesh i Qaeda.

ISSUE 15 | NOV `2018

25 DE'OCTUBRE DE 2018

Des CISEG @intelsegglobal hem signat un conveni amb ASTUR TÀCTIC Astur tàctic de material d'equipació tàctica, militar i policial per poder oferir interessants descomptes per als socis de CISEG. http://asturtactico.es/

27 D'OCTUBRE DE 2018 Una trobada de treball amb Bahaee Edinne Boumnina, Mohammed Abdelouahab Rafiqui i David Garriga

PÀGINA 60 | AL GHURABÀ

JUNTS Som més forts