Nº2/Juny 2021
l 'À l ep Revist a anual del CFA Sant Josep de l'Hospit alet de Llobregat
ENTREVISTA
TOMÀS PROFESSOR JUBILAT DE L'ESCOLA
L'HERBARI INSTRUMENTAL ENTREVISTA
DOLORSFERNÁNDEZ LA VEU DE L'EXPERIÈNCIA
LES NOSTRES SORTIDES I ACTIVITATS BOSSA NOVA
POEMESENCADENATS
ÀLEP Paleta corbada d'una sínia
Ara fa dos cursos naixia L'Àlep, la nova revista anual del Centre de Persones Adultes Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat. Després d'un curs passat accidentat per la pandèmia en què no es va poder editar la revista, enguany presentem la segona edició amb la mateixa idea de recollir el que ha estat l'activitat de l'escola durant aquest curs, com sempre de la mà del nostre alumnat i amb l'ajuda i revisió del claustre de professorat. Esperem que us agradi.
2 L'ÀLEP 2021
ENTREVISTA Pels alumnes de GES 1 i David Bar r ionuevo, professor de L iter atur a Catalana
DOLORS FERNÁNDEZ La veu de l'experiència Recentment els alumnes més joves, que estan cursant GES1 van preparar una entrevista a la Dolors, l'alumna més gran de l'escola. La Dolors té vuitanta-vuit anys i fa nou anys que estudia al centre. Ha passat per diversos cursos entre ells instrumental N2 i N3, Català 1, 2. Actualment està cursant Català 3. Tot i que entre ells hi ha una diferència d'edat en alguns casos superior als seixanta anys, totes dues parts conclouen que va ser una experiència molt enriquidora i destaquen que el fet de compartir una estona escoltant les diferències generacionals, sense dubte, els apropa a un millor enteniment. Com et diu s, qu an i on vas n éixer ? (Rayan ) Em dic Dolors, vaig néixer l'any 1933 a l'Hospitalet de Llobregat, ara tinc vuitanta-vuit anys. Com va ser la teva joventut sense xarxes socials? (Said) Va ser molt dolenta... Tot era molt diferent. Vivíem en guerra i vam patir molta pobresa. Crec que si hi hagués hagut xarxes socials no les hauríem utilitzat gaire... Ten s algu n a car r er a pr of ession al? (Nat h aly) No, com deia abans tot era molt diferent i estudiar no era una opció per a la majoria de la nostra generació... De qu è t r eballaves? (Ver o) Vaig treballar com a modista moltíssims anys. Era una feina en què gaudia molt!
dir que la joventut ha de ser més respectuosa amb la gent gran. Quan ells s'exposen al risc, indirectament ens exposen a nosaltres, que som el col·lectiu més vulnerable. Què et va animar a estudiar? (Binta) Les ganes d'aprendre, la il·lusió de compartir coneixement, de conèixer a través dels llibres que en el seu dia no vaig tenir l?oportunitat de poder llegir. Què li diries al teu jo del passat? (Noa) La vida és molt llarga i hi ha coses bones i dolentes, però sobretot de bones. Que visqui amb intensitat i cada dia és un nou regal per continuar aprenent, els errors són aprenentatges i sempre s?ha de mirar endavant.
Com era l'ambient a l'inici de la democràcia? (Christopher)
Quines recomanacions/ consells tens per als i les alumnes del centre? (Harry i Gloria)
Bé, vam sortir d'una dictadura i començàven a viure petits canvis. A poc a poc vam arribar fins on estem ara, però amb la COVID-19 tot s'ha aturat de cop. Ja que ha sortit el tema del virus m'agradaria
Aprofiteu l'oportunitat de poder estudiar, com deia abans, jo no vaig poder tenir-la. El coneixement desenvolupa el nostre pensament crític, i aquest ens fa més lliures per prendre decisions. Qui no voldria aprofitar l'oportunitat de ser més lliure? 3 L'ÀLEP 2021
L'HERBARI Instrumental Pels alumnes de For mació I nstr umental, N2 i N3 Els alumnes d?Instrumental del centre, us ofereixen un petit recull de plantes medicinals que els seus avantpassats feien servir per guarir els petits mals del dia a dia, d?una manera casolana . Esperem que us sigui d?utilitat i gaudiu d?una lectura refrescant i amena per l?estiu.
FARIGOLA / TOMILLO SOPA DE FARIGOLA Un remei molt bo per quan tenim mal d'estómac, serveix per a infeccions estomacals lleus. Feu bullir aigua amb una branqueta de farigola, quan comenci a bullir uns 5 minuts, retireu-la del foc i poseu una mica de pa dur. Bon profit!
CAMAMILLA / MANZANILLA
REMEI PER ALS ULLS Amb l'aigua de camamilla, banyeu-vos els ulls quan tingueu molèsties, és un remei molt eficaç i notareu un gran descans
4 L'ÀLEP 2021
MALVA PER A LES FERIDES Per al tractament de ferides, nafres i picades d'insectes. Es pot picar la planta tendra i aplicar-la a la part afectada, o fer servir el suc de la mateixa per a tractar una zona concreta. .
MARIALLUÏSA / HIERBALUISA PER AL MAL DE PANXA S'afegeixen 15?g de la planta florida i fulles de marialluïsa sobre un litre d'aigua que prèviament haurem bullit i retirat del foc, deixant-lo en contacte durant 15 minuts. A continuació es filtra, obtenint d'aquesta manera un líquid que s'ha de prendre al matí (en dejú), a mitja tarda i abans d'anar a dormir -sempre preferiblement amb l'estómac buit- alleujant d'aquesta manera mals de panxa, vòmits, digestions pesades i inapetències. Es poden prendre més de tres tasses al dia. .
ÀLOE VERA / ALOE VERA
PER A LES CREMADES Quan tinguisqualsevolcremada, l'Àloe Vera és fenomenal. Agafeu una fulla de la planta amb molta cura,traieul'escorça verdai apliqueu sobre la ferida la part gelatinosa o bé el suc de la planta.
5 L'ÀLEP 2021
POLIOL / POLEO GASPATXO DE POLIOL Ingredients per a 4 persones: -
Poliols Alls Vinagre Oli Sal Olives d'any Pa
EXECUCIÓ. En un morter piqueu els poliols, els alls i 2 o 3 olives; afegir després oli i vinagre i remenar. Això es tira tot seguit en una escumadora, afegir l'aigua i la sal. Es deixa reposar 15 minuts perquè es prengui. Passat aquest temps fer el pa trossejat i rectificar si cal de sal, vinagre o oli. .
ANÍS COMBAT L'ACIDESA L'anís és una planta mil·lenària amb molts beneficis per a la salut. Entre els més coneguts està combatre l'acidesa i el malestar estomacal. Però aquests no són les úniques propietats de l'anís. A més millora el sistema respiratori i ajuda a disminuir els dolors menstruals.
BEDOLL / ABEDUL
Els fulls de bedoll s?utilitzen principalment com remeis naturals si busques alleujar la inflor de les cames i en general la retenció de líquids. El bedoll té moltes propietats; entre elles la d'ajudar a combatre el sobrepès i la inflor. A més és una planta medicinal amb propietats antiinflamatòries, el que permet alleujar el dolor de les articulacions.
6 L'ÀLEP 2021
ROSELLA / AMAPOLA
MELISSA / MELISA
La rosella és una planta curativa de la qual es fan servir les llavors, amb aquestes llavors s'aconsegueix prevenir malalties cardiovasculars, anèmies o afeccions de la pell. El seu consum és ben simple, ho pots afegir aun iogurt o batut.
Actua com un sedant suau, que t'ajudarà en situacions d'irritabilitat, episodis lleus d'insomni, palpitacions nervioses, taquicàrdies, i migranyes nervioses. Per alteracions mentalsmés greus, com estats d'ansietat lleus i puntuals, i en depressions molt incipients.
ESTRABÓ / ESTRAGÓN
PROTEGEIX EL FETGE El estragó prevé la formació de pedres a la vesícula biliar, i a més ajuda a combatre paràsits i cucs. És una planta medicinal amb gran quantitat d'antioxidants, el que ajudarà a la regeneració de la pell.
7 L'ÀLEP 2021
ENTREVISTA
TOMÀS CALLAU antic professor de l'escola
Pels alumnes David Caballero i Yer ay Ser r ano, alumnes de GES 2 Tomàs Callau va ser professor de català, durant més de 30 anys. Actualment, està jubilat. Ha deixat una imatge molt bona del que significa ser professor i tot el que es necessita per ser-ho A qu è et dediqu es ar a qu e t 'h as ju bilat ? A tres coses, la primera, estic treballant en un llibre d?història amb 4 historiadors més, la segona, a la Biblioteca Tecla Sala em van dir que si podia donar una classe d'història, vaig un cop a la setmana a donar la classe (no hi ha cap compromís de durada) i tercer, tinc una casa on vaig néixer, no anava perquè no tenia temps i ara hi vaig, em dedico a posar tot en ordre per a posar-la en funcionament.
No, jo recordo que de petit en un treball vaig posar que sí, que m'agradaria donar classes i a més a més treballar en una ràdio i ho vaig fer, però no ho tenia clar, era una cosa que es va anar definint a mesura que passaven els anys i em va anar agradant cada vegada més.
I en qu an t s cen t r es h as est at i d'on er en ?
He treballat trenta-quatre anys de professor i vaig estudiar Magisteri i Història, després em vaig matricular a Econòmiques, només vaig fer dos cursos.
Vaig estar en 14 o 15 escoles, vaig estar en dues Escoles d'Adults i una de primària a Mataró, en una Escola d'Adults i una de primària a Badalona, després vaig anar a Reus per a una de secundària, però estava molt lluny i la vaig deixar i vaig anar a Barcelona, vaig estar en tres escoles més, una a Nou Barris, després a Vallirana i després aquí, a l'Escola d'Adults de Sant Josep.
Qu an et vas adon ar qu e volies ser pr of essor ?
En qu in cen t r e h as est at m és an ys?
Això és més complicat perquè no ho sé. M?agradava donar classes, però al principi vaig començar fent proves de periodista i vaig fer bastants articles, alguns pagats i altres no perquè eren de prova, però cobrava molt poc i no veia la possibilitat que acabés quadrant. La revista ?Integral?, que és una revista de salut, natura? em pagava cada article i em pagaven bé, però hi havia altres que pagaven malament i tard, en canvi treballar de professor era una cosa més estable i em va anar agradant i jo com no sóc d'aquí tenia un pis i un lloguer i l'havia de pagar i em va acabar de decidir.
He estat més anys en aquesta (CFA Sant Josep).
Qu an t s an ys h as exer cit ? Qu è h avies est u diat ?
No és u n a cosa qu e des de pet it et cr idés l'at en ció? 8 L'ÀLEP 2021
En gen er al cr eu s qu e els t eu s alu m n es h an sigu t bon s? Si, jo penso que si. En general, han sigut alumnes molt bons i han sigut classes molt bones la majoria, sempre hi ha algun any més complicat però en general, molt bones classes. Qu è t ?agr adava don ar ? De totes les assignatures, he donat de tot fins i tot matemàtiques i francès. El que més m'agrada és la Geografia, la Història i la Literatura.
Qu in és el cen t r e on t 'h as sen t it m és còm ode? És difícil, a tot arreu hi ha coses positives i negatives. Aquí he estat molt bé, potser també per què he estat més anys i et vas acostumant més i coneixes la gent: els professors, els alumnes, els conserges? Ten s algu n a an ècdot a? Moltes, així de sobte me?n recordo de dues. Quan vaig arribar a aquesta Escola, hi havia matrícules i hi havia una llarga cua d? alumnes (era al setembre). Quan vaig entrar , la Directora em va dir ?noi, posa?t a la cua?, jo no vaig reaccionar de moment, al cap d'una estona, li vaig dir ?jo sóc el professor de català?, ella em va mirar sorpresa i em va dir ? ja era hora, fa temps que necessitem un professor de català?. Però, aquí no acaba l?anècdota... el curs següent, al setembre, en plenes matrícules i cues, arriba una dona molt ben vestida, vigilava jo la cua i li vaig dir que es posés a la cua, darrera dels altres alumnes. Ella em va dir ?Perdona, però és que jo sóc la Inspectora? i li vaig dir ?passa, passa, com que ets tan jove?. Ella va riure. M'havia passat el mateix que a la Directora, les aparences enganyen. La segona anècdota em va passar a Mataró, un dia vaig arribar el primer a l?Escola i vaig desconnectar l'alarma, però em vaig equivocar de codi i l?alarma es va posar a sonar, va arribar la Guàrdia Urbana de Mataró i em va preguntar qui era jo. Jo els vaig dir que jo era el professor de
català i ells em van dir que no em creien. Jo en aquell moment, portava el cabell molt llarg, barba, texans estrets, etc. i tenia 26 anys. Ells em van dir que els donés el DNI, que jo devia ser lladre. El bo del cas és que no portava el DNI i els vaig dir que truquessin a la Directora per a confirmar que jo era el professor. Per sort van trucar, la Directora va dir que sí que em coneixia i ells em van deixar continuar i em van demanar disculpes.
Con sider es qu e l'edu cació és bon a o n ecessit a u n can vi? Hi hauria d?haver canvis en general. Hi ha coses que sí interessen als alumnes i no s'acaba de trobar l'encaix, falta connexió entre els temaris i la vostra vida personal i el vostre entorn i penso que sí, que haurien de canviar coses perquè si no hi ha una desconnexió entre la classe i la vida habitual i el món de fora de l'Escola. Hauria d?haver una relació més estreta amb l?aprenentatge significatiu (tocar aquelles coses que tenen significat per a l?alumnat) i els vostres interessos diaris. Algu n a vegada t ?h as plan t ejat de can viar de f ein a? No, suposo que silodel periodisme hagués funcionat , hauria combinat les dues coses, però no, està bé així com ha estat. Tornaria a fer el mateix.
9 L'ÀLEP 2021
LES NOSTRES SORTIDES I ACTIVITATS Enguany ha estat un curs complicat per les restriccions, així i tot i encara que reduïdes no han faltat en la programació de l'escola
Visit a al Delt a del Llobr egat am b GES i Cicles
2 WEBSITE.COM/MAGAZINE 10 L'ÀLEP 2021
Con cu r s de post als de Nadal
Postal digital guanyadora
Gr egor i Por t er o (Com pet ic 2), gu an yador de la post al digit al, i Ser gio Br u n o (GES 2), ven cedor en la m odalit at m an u al
CaixaFor u m am b cat alà 3
11 L'ÀLEP 2021
Excu r sió a la Vall de Nú r ia
12 L'ÀLEP 2021
am b GES
BOSSA NOVA Un gènere de la música popular brasilera Per Josué Rios, alumne de GES del cur s 2019-2020 L?estil musical brasiler Bossa Nova és un gènere musical de la música popular brasilera creada el 1958 i que es va deixar d?escoltar cap al 1963. Probablement, aquest estil musical és l'estil més conegut del Brasil de tot el món, com per exemple els Estats Units, Europa Occidental i Japó. Per entendre l?estil musical és imprescindible primer comprendre l?origen del terme ?Bossa Nova?. El terme "bossa" era àmpliament utilitzat als anys 1930 com a paraula argot a la ciutat de Rio de Janeiro. Significava fer alguna cosa d?una manera diferent però molt original. El terme s'utilitza bàsicament per descriure alguna cosa d'una manera "fresca" o "de moda". La paraula portuguesa "Nova" traduïda significa nou. Per tant, la traducció de tot el terme seria "Nova tendència". El terme bàsicament va ser creat pels joves d?aquella època, com a forma d?oposar-se a tot allò que creien que era vell, antic i antiquat en la música brasilera. Bossa Nova va ser durament criticada quan va aparèixer per primera vegada a la gent, principalment a causa de les seves fortes influències de la música nord-americana i especialment de la cultura nord-americana de postguerra. Grans noms com el pianista Stan Kenton influïen principalment en l'estil, a causa dels seus mètodes nous i innovadors en la seva orquestra de jazz nord-americana. Una altra influència que mencionen els crítics és de compositors impressionistes com Claude Debussy i Maurice Rave, tots dos jugant un paper important en la creació de l'estil. La influència d?estil més evident i més comuna, però, per a l?oïda humana prové clarament de la música nord-americana com el ?jazz cool? i fins i tot el ?bebop?. Això es deu
principalment a l?ús d?acords dissonants, molt freqüent en la música de jazz. Aquests estils i influències musicals, juntament amb el descontentament dels joves amb l'escenari musical en aquell moment, van encoratjar els revolucionaris musicals a modernitzar la música, creant així el bell estil conegut per tots nosaltres com a bossa nova. Una altra influència musical definitiva i positiva provinent de la música popular brasilera és dels cantants locals Lucio Alves i Dick Farney. Ambdós cantants van ser famosos a la dècada de 1950 per tenir una veu suau i pacífica, a diferència de l?estereotipada veu forta i potent que era molt comuna en aquell moment. La música de Dick Farney és considerada avui dia com la "fase pre bossa nova". Tots aquests factors van contribuir a la creació de l?estil i van diferenciar pràcticament l?estil bossa nova de la resta d?actes existents al món. Durant anys va ser àmpliament reconegut per ser un estil exòtic amb cançons cobertes de forma inquieta per molts artistes diferents del món. L?estil també va aportar a la gent més conscient de grans compositors com Tom Jobim i Joao Gilberto, que es considera el "Papa" de l?estil per a les seves creacions i creacions en la música brasilera. Bossa nova va deixar enrere un gran llegat en la música i, sens dubte, els continuarà fent, aportant als seus oients una música més feliç, harmònica i agradable. Actualment encara es fa Bossa Nova, pero tret que no té la mateixa importància ara, sempre podrem escoltar cançons com: Wave (de Tom Jobim), Garota de Ipanema (de João Gilberto), Día a día (de Rubén Blades), Sambou... Sambou (de João Donato) E muito mais (de Joyce Moreno) i Morena mía (de Bossa i Bosé).
13 L'ÀLEP 2021
POEMES ENCADENATS Pels alumnes de COM PETI C inicial Als alumnes de COMPETIC inicial els hem proposat fer una poesia col·laborativa en la qual s?han posat en pràctica alguns dels continguts apresos durant el curs.
paraula del vers ha de ser la paraula enllaç per iniciar el vers de la següent.
Per primer cop els i les alumnes han treballat des del Drive i han activat el corrector en llengua catalana. Han treballat amb el format del Drive, han practicat el tipus de lletra, la grandària, el color, i han inserit una imatge.
La poesia s?ha iniciat amb una estrofa del poema musicat «Serà un dia que durarà anys» escrita i musicada per l?Ovidi Montllor l?any 1977.
La poesia que han creat és de 4 versos, i la consideració per fer-la ha estat que l'última
Cada alumne/a tenia destinat una diapositiva amb el seu nom.
El resultat ha estat el d?uns i unes autèntics poetes i poetesses!
«Serà Blava i tranquil.la la mar . Serà verda i espessa la vall . Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys» El M igu el Vilà segu eix: An ys fa que no vaig al poble és molt petit i bonic té una església romànica i una gent molt agr adable.
El M an u el Alon so, Agr adable és tenir molta salut agradable és compartir penes i alegries amb algú que comprengui la teva situació la teva vida, l?amor i els teus sen t im en t s.
14 L'ÀLEP 2021
La Rem edios Pér ez, Sen t im en t de pau en escoltar el so de les ones trencant en la riba Sentiment d?esperança de recuperar la llibertat perduda Sentiment d?alegria al reunir-te amb els amics i passar un dia agradable Sentiment d?amor per totes les persones que en van donar la seva amistat Això és el millor regal que puc desit jar L?An aM ar i Qu esada, Desit jar poder veure de prop la lluna quan està en pleniluni, Desitjar poder estar en silenci quan crida la marabunta, Desitjar aconseguir un somni impossible, Desitjar tocar amb le mans els peixos dels grans ocean s
L?An n a Clar avalls, Ocean s! són tan immensos com l?amor, són vestits de blau intens, i en la foscor de la nit platejats per la lluna plena, són molt bon ics.
La Lu isa M ar ia Uyar r a, Bon ics són els meus quan riuen, bonics són els ocells quan volen, bonics són els colors del cel,
La Pau la Calvo,
i bonics també ho són, els petons del ven t .
Ven t que m?esbalota els cabells, vent que xiuxeja les meves oïdes, vent que mou les aspes del molí, vent que remou les onades de la m ar .
La M ar t h a Sán ch ez, M ar , immens mar blau marí les teves onades inquietes, els peixos i les algues es perden en tu i jo a la teva vora em sento f eliç.
L' An a M ar i An gu ís,
Feliç està el meu cor, feliç està el meu ànim i espero que es mantengui la felicitat per sempre m és. 15 L'ÀLEP 2021