28 de 50. Dolors Vila Calvet

28 de 50 Dolors Vila Calvet.

No sabria com començar a parlar del que ha estat i és el Centre Excursionista de la Segarra a la meva vida. El primer que penso és que ha sigut com una segona família que m’ha acompanyat de fons en tots aquests 28 anys que fa que hi sóc.

He convertit en ritual el repassar el calendari que arriba a casa cada semestre, amb el seu plegat i colors singulars, ara telemàtic, veient totes les activitats que m’agradaria fer amb els ulls com a taronges a mesura que vaig llegint. Quin bon treball aquesta programació!

Això em porta a pensar en com vaig venir a parar al CES. De les moltes coses que em vaig emportar del meu pas pels escoltes, que aquest any també celebren els 50 anys, i als quals felicito, va ser la passió per la muntanya. Formar part del Centre era l’oportunitat ideal per seguir aquesta passió i explorar noves maneres de gaudir-la.

Quan intento recordar tot el que he viscut al Centre, sempre penso a consultar al Miquel les dates i els llocs: quina memòria que té!

Als noranta anàvem forts; vaig començar a iniciar-me en tantes activitats com podia: barranquisme, escalada, espeleologia, esquí de muntanya, alpinisme… Recordo el curs d’iniciació a l’esquí de muntanya a Castejón de Sos, on només uns militars i nosaltres voltàvem per allà dalt. Alguns ens vam atrevir a “tunejar” uns esquís “palillo” de pista d’aquella època per adaptar-los a muntanya: unes fixacions Silvretta, unes pells de foca, grampons i amunt. Fins i tot vam fer l’Aneto, quina suada! Vaig arribar tan cansada a dalt que la baixada fins als Aigualluts se’m va fer eterna. Amb els cursos d’alpinisme vam fer un bon grupet i es van assolir cims de força alçada. La meva feina no em va permetre fer gran cosa, però encara en tinc algun a la llista de coses pendents a la vida i que espero fer algun dia. Caps de setmana dormint al galliner d’Estana, al paller de Setcases i més tard la cabana dels pescadors es van convertir en un dels clàssics de les hivernals a la cara nord del Cadí i al Gra de Fajol. També recordo alguna canal més llarga, com l’Estasen, la Mendisale o la mítica nit de gener a la canal dels Encantats. Sort que portàvem llum! Compartir sortides com aquestes crea vincles especials; compartir cordada és una sensació única!

Dolors Vila Calvet

Penso en els nombrosos cims amb el Miquel, escalades amb el Pepe i barrancs amb l’Eduard. Encara somric pensant en la filmació del primer ràpel del barranc de Núria on es veu el cremallera que passa amunt i avall mil cops. Amb raó hi vam estar més de 10 hores per fer el descens! Després ve l’època de la criança. Al 2000 el nostre fill Guillem va prendre el seu primer biberó als 9 mesos per poder anar jo a fer alpinisme a les canals del Gra de Fajol i el petit Pau començava a prendre vida durant la primera Marxa dels Castells.

Degut al fet que érem unes quantes dones en aquesta etapa de la vida, sorgeix l’Expedició Femenina en mans de la Sara. Aquesta sortida m’ha permès mantenir aquest lligam amb el Centre amb molta illusió. Podria explicar mil anècdotes d’aquestes sortides però el que passa a la Femenina es queda a la Femenina.

Amb tot, el temps passa, la canalla creix i ens retrobem a les Caminades Infantils. Un cop a l’any fins i tot compartim una de les travesses d’estiu del Sisco, sempre tan atractives, exigents i fantàstiques. Fa moltíssims anys, en una sortida al Midi d'Ossau ens vam creuar amb un grupet d’avis francesos que pujaven aquell tram de grimpada amb una agilitat espectacular, i jo vaig pensar: “quan sigui gran vull ser com ells” , cultura de muntanya. Tinc ganes de complir aquest objectiu acompanyada del CES i de totes les persones que en formen part.

Esforç, treball, sacrifici, caliu, companyonia, assolir fites conjuntes, gaudir de la natura, una organització impecable i més. Hi ha moltes persones que de manera desinteressada han fet possible que aquest any celebrem una fita tan important com és el 50è aniversari. Mil gràcies a totes elles i també als que hem compartit, compartim i compartirem sortides, trobades i batalletes. Gràcies per ser-hi. Per molts anys, CES.