Casa de dos plantes
A més d’identidicar tots aquells edificis que pel seu valor històric o arquitectònic són referents urbans tant des del punt de vista cultural com social, s’ha tractat d’identificar els edificis que formen part de les primeres implantacions residencials en cadascuna de les àrees urbanes analitzades i que per tant són representatius del procés històric de creació d’un nou teixit urbà. En aquest sentit s’han establert unes tipologies pròpies de cada zona per a identificar-hi els exemples més representatius i millor conservats. Lògicament cada àrea té una arquitectura característica diferent depenent del període històric en el qual va adquirint la seua dimensió urbana i es produeix la seua incorporació efectiva al poble. Protegir la imatge identitària del seu moment fundacional s’ha considerat un criteri rellevant per a determinar la seua possible incorporació al catàleg.
- CASA EN PLANTA BAIXA: Es tracta de l’habitatge sense pisos superiors en les quals tot el programa es desenvolupa en planta baixa. És el tipus elemental, el més habitual fins a mitjan segle XIX, i apareixen en la zona de Nucli Antic. Responen a l’esquema tipològic bàsic de la casa de llaurador. - CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA Aquest subtipus es diferencia de l’habitatge en planta baixa perquè compta amb un pis superior, denominat cambra o andana, empleat tant per a emmagatzemar collites com per a l’elaboració de diversos productes (seda, embotits, tabac…). En aquests casos existeix un forjat intermedi de biguetes de fusta i revoltós, així com una escala d’accés. A la cambra s’obrin xicotetes finestres quadrangulars alineades sobre els eixos de buits de planta baixa - CASA AMB PLANTA BAIXA MÉS PIS Aquest subtipus podria assumir-se dins de la tipologia de casa de dos plantes. S’ha cregut convenient, però, incloure’l com una ampliació de la casa de llaurador en habilitar l’andana com a espai habitable. En els casos en que l’habilitació de l’andana com a habitatge esdevé una propietat independent de la baixa, apareix un accés amb escala directe des del carrer, donant lloc al tipus conegut com a casa amb escaleta.
CASA DE LLAURADOR ROCAFORTANA CASA EN PLANTA BAIXA
TIPOLOGIES
CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA CASA AMB PLANTA BAIXA MÉS PIS CASA DE DOS PLANTES CASA SUBURBANA CASA D´UNA PLANTA CASA DE DOS PLANTES CASA AMB JARDÍ DAVANTER EL XALET EDIFICIS SINGULARS
CASA AMB PLANTA B AIXA MÉS PIS
PATRIMONI CULTURAL edificis
Es tracta de la casa tradicional rocafortana, d’una planta, destinada a habitatge de llauradors i relacionada amb les labors agrícoles dels seus habitants . Segueix un esquema a una i dos mans, i està formada per un cos compacte de dos navades (de 4-5 m) paral·leles a façana amb tres línies de càrrega. En l’esquema a dos mans la distribució interior s’estructura a partir del pas de carro central amb estàncies a un costat i l’altre. El pas comunica el carrer amb el pati posterior, on sol situar-se una porxada a l’extrem contrari a l’habitatge per a ús agrícola i de quadra. A la primera navada soles situar-se dormitoris i l’estar. La segona navada sol quedar com a espai únic on es situen el menjador i la cuina amb llar arran de terra amb ximenera. En ocasions, a la segona navada, apareix un dormitori o l’escala de pujada a l’andana, enfrontada amb la cuina, i l’espai de pas central adopta la funció de menjador. Aquest espai central, més enllà de ser un mer pas per al carro, esdevé el cor de la casa. Es cobreix amb teulada inclinada de teula àrab a dos aigües. L’esquema a una mà presenta la mateixa estructura però amb estàncies a un costat, de tal manera que a la primera navada sol situar-se el dormitori i a la segona la cuina amb el menjador ocupant l’espai del pas central. En la composició de façana, pot distingir-se un buit d’ingrés de major grandària, coincident amb l’eix del pas i buits rectangulars de menor grandària a un o ambdós costats, formant les finestres que arribaven quasi fins a terra. Les cases a dos mans presenten composicions simètriques de 3 o 5 cossos. Amb l’apogeu de llenguatges historicistes i eclecticistes els revestiments, en origen continus de calç sense decoració, guanyen en ornamentació i relleu, i introdueixen nous elements compositius en les façanes com a motlures, encintats, etc. La tipologia bàsica té diferents variants si tenim en compte el nombre de plantes que se situen sobre la planta baixa, la qual cosa genera els següents subtipus:
CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA
CASA EN PLANTA BAIXA
Casa de llaurador rocafortana
La majoria d’aquests habitatges, segueixen l’esquema d’habitatge a dos mans, ja que es tracta de cases amb un programa més ampli on l’austeritat no jugava un paper important. L’organització interior segueix l’esquema amb pas de carro, amb estàncies a banda i banda (o sols a una). La relació d’estes cases amb el camp segueix sent molt directa en l’entorn rural en el qual ens trobem, per la qual cosa els esquemes de les cases llaurador té també una àmplia acceptació en aquesta tipologia. Moltes d’aquestes cases, comptaven també amb andana sobre la planta primera. La diferència amb les cases llaurador radica, en que la funció d’habitació de la planta primera existeix des de l’origen de la construcció. A diferència de les cases d’escaleta, l’habitatge principal se situa en la planta alta, mentre que la planta baixa es dedica a estàncies i habitatge del servei. L’escala, en els casos en què existeixen tres crugies, se situa en la segona o la tercera; es tracta d’una peça de major port que en les cases llaurador, i permet l’accés còmode a la planta principal. En alguns casos l’escala continua el seu ascens fins a una torre miramar situada sobre l’última planta. Els llenguatges emprats en les façanes varien des de l’academicisme a l’eclecticisme. Es tracta de composicions simètriques, de 3 o 5 eixos verticals de buits amb un buit central de majors dimensions. Els buits de planta primera són de majors dimensions que en les cases d’escaleta, ja que donen servei a l’estància principal de l’habitatge.