171211 documento conclusiones participacion orba valenciano op

RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU ORBA

TERRITORI

ORBA

DOCUMENTO DE INICIO

DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA

Ajuntament

d’Orba

Impulsa:

Equip redactor del procés de participació

DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGICAS DEL PLA GENERAL D’ORBA Nacho Díez. Coordinación. Dr. Ing. Agrònom. Master en arquitectura del paisatge.

José Vicente Sánchez. Geògraf.

Vanessa Calabuig. Ingeniera agrònoma. Master en paisatgisme.

Patricia Sánchez. Ingeniera en cartografia i geodesia.

Bruno Almela. Fotògraf.

cercle

CONTINGUT DOCUMENT DE CONCLUSIONS PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGICAS DEL PLA GENERAL D’ORBA

A B

C

TerritoriOrba: construint junts 1. Antecedents i enfocament del procés

8

2. Objectius i metodologia

10

3. Balanç del procés de participació

12

Resultats dels tallers a Orba 2.1 Cartografia col·laborativa

20

2.2 Escenaris de futur

38

2.3 Directrius i actuacions

44

Conclusions del procés de participació Reflexions del procés de participació Conclusions finals

78 80

TERRITORI

ORBA

A

TerritoriOrba: construint junts

A

El procés de participació TERRITORIORBA TERRITORIORBA és una iniciativa impulsada per l’ajuntament d’Orba per debatre les directrius estratègiques i les principals propostes del nou Pla General Estructural. amb les aportacions realitzades mitjançant Previ a la formalització del document que

La segona ronda de treball ha servit per a

les enquestes de visualitat i les entrevistes

dóna inici a la tramitació del pla general, el

confrontar les aspiracions amb les propostes

personals.

govern actual ha volgut obrir a la ciutadania

del pla amb l’objecte d’analitzar la possible

el treball tècnic desenvolupat fins al moment

col·lisió entre ambdues o la necessitat

Després de la consulta ciutadana, l’equip

per part de l’equip redactor del Pla General.

d’incloure noves idees aportades per la

redactor elaborarà la versió preliminar del

D’aquesta manera, els ciutadans i ciutadanes

ciutadania. Per destil·lació s’ha obtingut un

Pla General Estructural d’Orba, que haurà

han tingut l’oportunitat d’opinar i debatre sobre

pool d’accions prioritàries.

de tindre en compte de manera argumentada

les propostes que s’estan plantejant des de pràcticament l’inici de la redacció del pla.

les indicacions realitzades pels ciutadans i Durant les jornades s’han realitzat xarrades

ciutadanes.

informatives per part de l’equip de participació La qüestió de la participació ciutadana en

pública per donar a conèixer els plantejaments

Este document de participació, junt amb els

l’urbanisme, o més pròpiament en el govern

i les propostes del nou Pla General.

documents tècnics que acompanyen al pla

del territori, ha adquirit en anys recents un

general en la seua versió preliminar, seran

interès renovat. Prova d’açò són els molts

Juntament amb els tallers, l’equip de

novament sotmesos a informació i participació

treballs procedents del camp acadèmic, o les

participació ha recorregut Orba amb l’objecte

pública, tal com establix la legalitat vigent

diferents experiències que es vénen acumulant

d’arreplegar entrevistes en profunditat

en algunes ciutats que decideixen compartir

esbrinant la relació de les persones amb el seu

A totes les persones que han construït a

el futur de la ciutat amb els seus ciutadans.

territori.

través de les seues aportacions aquest

Qüestions relatives a l’elecció sobre el model

document volem agrair la seua valuosa

urbà desitjat (tipologia de ciutat turística,

Tota la informació generada s’ha anat penjant

participació, sense la qual no haguera sigut

industrial o agrícola, mixta…), la integració

en la pàgina web:

possible generar un espai d’interacció per al

paisatgística de les noves infraestructures o

coneixement del territori i la creativitat de les

el tractament que han de tenir els propietaris

aportacions i propostes generades. Gràcies.

del sòl, són només alguns dels aspectes que formalitzen el que es coneix com “gobernança territorial”.

www.territoriorba.es Per a qualsevol consulta s’ha deixat obert el

La consulta territorial s’ha realitzat en dues

correu electrònic:

rondes de treball, espaiades en el temps i realitzades durant el mes de juny i juliol

cercle

cercle@cercle.es

de 2017. La primera ronda en la qual s’han

L’estudi que condueix el procés de participació

realitzat 3 sessions en tres dies consecutius, es planteja com a diagnosi del territori d’Orba.

En el present document s’han intentat

Durant el desenvolupament dels tallers,

arreplegar totes les aportacions realitzades

s’han analitzat els escenaris de futur que la

pels assistents durant les jornades dutes a

ciutadania desitja per al seu municipi i un

terme a Orba durant els dies 22,23 i 24 de

anàlisi dels valors i conflictes del territori.

juny, i 20,21 i 22 de juliol de 2017, juntament 6

pública és CERCLE. Equip multidisciplinari especialitzat en territori i participació amb més de deu anys d’experiència.

Més informació en www.cercle.es

CAPÍTOL A Participació ciutadana

Activitats de participació. TerritoriOrba

diagnosi

22 23 24

JUNY

19:00 h

JUNY

18:00 h

JUNY

18:00 h

propostes valencià-castellano

20 21 22

JULIOL

JULIOL

english

valencià-castellano

JULIOL

19:00 h 18:00 h 18:00 h

centre cívic C/ ALTER 2

ívic tre c cen / alter 2 c

1Jornada de presentació 6 tallers Pàgina web www.territoriorba.es

TALLERS

PROCÉS PARTICIPACIÓ PÚBLICA

PLA GENERAL Ordenació Urbana diagnosi propositiva DIJOUS DIVENDRES DISSABTE

22 23 24 vic re cí cent alter 2 c/

JUNY

19:00 h

JUNY

18:00 h

english

JUNY

18:00 h

valencià-castellano

centre cívic C/ ALTER 2

TERRITORI

ORBA

valencià-castellano

Ajuntament www.territoriORBA.es

d’Orba

workshops

OPEN PARTICIPATION PROCESS

MASTER PLAN STRATEGIC TERRITORIAL PLANNING FOR THE MUNICIPALITY

TERRITORI

ORBA 7

Ajuntament www.territoriorba.es

d’Orba TERRITORI ORBA

A1 .

Antecedents i enfocament del procés.

El procés TERRITORIORBA és una continuació del treball de l’equip tècnic que ha desenvolupat el treball de MOVENT ORBA. A aquest procés ja han eixit qüestions lligades amb el PLA GENERAL. Urbanisme

Es parla molt de problemes de mobilitat

les quals és més fàcil anar a comprar pel seu

Es valora que hi ha una xarxa d’equipaments

a Orbeta i de l’entrada i eixida de les

aparcament (centre comercial i masymas). Es

suficient, però infraulitzada, assenyalant-se el

urbanitzacions (ha millorat).

devia haver planificat controlant l’expectativa

cas concret del centre cívic. El nucli es troba

d’aparcament [PMUS com a eina]. Tot i això

estancat i no pot créixer per la falta de sol, per

També es comenta el problema d’aparcament

també es diu que convertir la plaça en

tant la gent busca vivenda a altres pobles del

al camp de futbol i la necessitat de trobar un

zona per als vianants ha estat una bona mesura

voltant, també per temes de preu. Així doncs

aparcament dissuasiu per evitar problemes,

i ara ningú no voldria tornar a la plaça d’abans.

trobem un nucli amb pocs habitants del qual en

tenint en compte que allí s’organitzen moltes

Algunes persones de les urbanitzacions

realitat depèn molta més població i

activitats i és un espai dels més actius.

comenten la necessitat de fer una rotonda a

l’ajuntament ha de mantenir serveis per a tots

S’apunta a la dispersió urbanística com a

l’encreuament del mas y mas, tenint en compte

els habitants dispersos.

responsable primera dels problemes de

que és una àrea força transitada i actualment

mobilitat al poble, donat que tots els residents

suposa un perill.

En aquest sentit, el representant d’una de

van al poble en cotxe perquè és on són els

les urbanitzacions informa del malestar

serveis, però també es reconeix que els

Per últim es parla del condicionament de les

generalitzat pel que fa a la gestió del

mateixos habitants del nucli agafen el cotxe per

rutes que la gent fa a peu. Es diferencien dos

subministrament d’aigua que recau en una

anar a comprar (“...i això que caminant estàs o

tipus de rutes, les que fa la gent del poble de

empresa privada. Es comenta que els talls

arribes en deu minuts...”) i tots volen aparcar

forma quotidiana, per exemple la gent major.

d’aigua són continus i desconcerten a la

davant el comerç. En aquest punt hi ha cert

Aquestes es valoren en bon estat o si més no

població.

debat al voltant de postures que reclamen la

es reconeix els esforços de l’ajuntament en

comoditat enfront de postures que reconeixen

condicionar-les. D’altra banda i ja en un sentit

que cal més reflexió cívica.

més estratègicament turístic, es parla de les

Comenten la necessitat de resoldre el tema de la S1 que fa molt de temps que es troba parat i suposa una càrrega per al veïnat de la zona.

rutes o senders de llarg recorregut. Ací també S’expressa la necessitat de condicionar la

es valora de forma positiva que l’ajuntament ha

“carretera de la granja o del ranxo”, que dóna

estat treballant per senyalitzar i condicionar.

Per úlim tots veuen interessant el fet de poder

accés a l’espai educatiu de Ojo del Agua. Ací hi

En ambdues tipologies es valora de forma

participar en el que serà la redacció al nou

ha cert debat al voltant de qui s’hauria de fer

positiva el treball fet, però es parla de què

PGOU. Es veu una oportunitat de participació

càrrec, l’ajuntament o els propietaris i usuaris

encara cal millorar-lo més.

per construir un poble per a tots/es.

de l’espai. Es deixa veure cert desacord.

Es comenta que s’han tret aparcaments posant

Entorn/natura/patrimoni

Mobilitat

unes macetes i que això ha generat problemes

Es deixa molt clar que Orba es troba en un

En general, les qüestions relacionades amb

perquè no ha estat un procés gradual. Aquesta

entorn privilegiat per la seva proximitat a

la mobilitat han tingut més debat que altres,

idea ve sobretot per part dels propietaris

la mar i la muntanya, i hi ha consens en

com per exemple la convivència, en la que

de comerços, que pensen que la manca de

què açò és un valor que s’ha de difondre i

més o menys hi estaven tots d’acord en les

comoditat pot influenciar als clients per a anar

potenciar. Es parla de llocs com la ruta del

conclusions.

a altres llocs, com les grans superfícies, en

Castellet, tot i que en aquest cas s’esmenta la

8

CAPÍTOL A Participació ciutadana

necessitat d’inversió en un projecte de difusió i interpretació. També s’anomenen les Rutes de les Fonts, el Toll Blau i el riu en tant que potencialitats.

Hi ha una valoració general positiva d’allò què s’està fent per fer valdre aquest patrimoni natural, però cal seguir millorant i solucionar alguns aspectes, sobretot es parla de l’abandonament del riu i els problemes de bruticia del Toll Blau pels vessaments d’un corral de bous [Laguar].

Respecte a patrimoni cultural es parla de la Casa de la Senyoria com espai emblemàtic.

Es parla també de la teuleria i la cultura del fang que, tot i haver sigut important a la vall, no té ara cap visibilitat al municipi encara que es considera que podria ser un factor dinamitzador de l’economia del poble, per exemple, fent rutes del fang, restaurant alguna teuleria i fent-ne promoció. Un altre element important que podria fer-se valdre són els llavadors del poble, llocs força simbòlics i que en altres pobles ja s’està usant com a concepte cultural per atraure turisme de qualitat (talment com la ruta dels riu-raus).

Es comenten problemàtiques incipients al centre històric quant a façanes, condicionament, imatge…

Altres aspectes. Conclusió Per últim, els temes territorials ens mostren la

Més vinculat a l’urbanisme, la gent veu el

visió molt positiva que es té de l’entorn natural

PGOU com una bona oportunitat d’influir en

i patrimonial del poble. Amb açò, es perceben

el futur d’Orba en temes com el creixement

les potencialitats d’aprofitar l’entorn per tal

del poble, les inversions en la millora d’espais

de desenvolupar l’economia local, des d’una

naturals i patrimonials i sobretot pel que fa a

perspecti va sostenible i de qualitat, que puga

la mobilitat.

generar retorn al mateix poble tot involucrant el teixit comercial de les petites empreses familiars.

9

TERRITORI ORBA

A2 .

Objectius i metodologia

2.1 Metodologia participativa El procés de participació

de garantir la transparència en la recollida

es defineixen per consensos successius, a

TERRITORIORBA té per objectiu

de dades, incloent tanmateix el debat en

través de la primera part del Taller de Futur

involucrar a la ciutadania en la

profunditat i la possibilitat d’aconseguir acords

EASW, un escenari de futur desitjat i un

formulació i avaluació del nou Pla

en diferents àrees.

escenari de futur no desitjat per al municipi.

General, donant a conèixer el contingut

Als tallers es treballen dos sessions, una de

D’aquesta manera s’aconsegueix obtenir un

del mateix amb un llenguatge clar

diagnosi i una altra de propostes. A la primera,

diagnòstic de la situació actual però dirigit a

i senzill, garantint el lliure accés

amb la finalitat d’explorar i compartir la

l’acció, evitant així que el debat es bloquege

als documents i generant un espai

percepció col·lectiva del territori, es comença

centrant-se en el temps present.

de debat i reflexió col·lectiva en

realitzant una cartografia col·laborativa. A

el qual es formulen propostes que

manera d’introducció, es localitzen els llocs

En la segona ronda, es pretén valorar les

puguen enriquir el nou instrument de

percebuts per la ciutadania com a espais de

directrius plantejades per al Pla General i

planificació.

valor o els conflictes existents en el territori.

la prioritat que els concedeix la ciutadania,

Després i per a concloure la primera jornada,

així com reflexionar sobre l’oportú d’altres

Els resultats que en aquest document

es reflexiona sobre el model de poble desitjat

actuacions considerades necessàries per a

s’exposen són fruit del treball de veïns i

per a l’Orba futura.

aconseguir l’escenari de futur ideal i evitar aquell no desitjat.

veïnes d’Orba, Orbeta, les urbanitzacions i de la comunitat Ojo de Agua. A més a més,

Per realitzar aquesta feina de forma efectiva,

s’inclouen persones a títol individual, membres de partits polítics, empresaris i comerciants, que van estar a les jornades participatives o a les entrevistes dutes a terme al municipi en el marc de TerritoriOrba. Amb aquestes jornades

REFLEXIÓ INDIVIDUAL

EXPOSICIÓ DE PUNTS DE VISTA I IDEES

TREBALL EN GRUPS REDUÏTS

DEBAT EN PROFUNDITAT

PLENARI O POSADA EN COMÚ

SÍNTESI DEL TREBALL COL·LECTIU I TRANSPARÈNCIA

s’ha pretès, a més de facilitar la transmissió i la comprensió de la informació urbanística, generar un espai de debat i reflexió col·lectiva per arreplegar aportacions de la ciutadania per a la redacció del Pla General del municipi d’Orba.

Per a fer front al treball dut a terme durant les dues rondes de tallers, s’han utilitzat una sèrie de metodologies participatives que han permès abordar tant una reflexió inicial sobre el model de territori que es desitja, així com mostrar les primeres directrius en les quals es troba treballant l’Ajuntament d’Orba, a més de proposar altres qüestions que s’estimaven necessàries. Per a açò, s’ha combinat espais de reflexió individual, punts de treball en comú i plenari de posada en comú, amb la finalitat 10

CAPÍTOL A Participació ciutadana

CARTOGRAFIA COL·LABORATIVA Explorar i compartir la percepció col·lectiva del territori.

ANAR A... 2.1 CARTOGRAFIA COL·LABORATIVA pp.20

ESCENARIS DE FUTUR Reflexionar al voltant del model de poble desitjat i definir escenaris de futur.

ANAR A... 2.2 ESCENARIS DE FUTUR pp. 38

LÍNIES D’ACCIÓ Identificar els consensos i disensos sobre les directrius proposades, així com enriquir les línies d’acció existents sobre la base de l’escenari de futur desitjat, prioritzant les actuacions.

ANAR A... 2.3 LÍNEES D’ACCIÓ pp. 44

11

TERRITORI ORBA

A3 .

Balanç del procés de participació.

A continuació es mostren algunes

entrevistes personals. L’actual document ha

respecte mostrada pels assistents, i d’aquesta

qüestions pel que fa a la implicació dels

sigut permeable a aquests suggeriments i

manera s’ha facilitat el desenvolupament d’un

diferents actors socials en el procés

l’equip redactor s’ha adaptat a totes aquestes

debat constructiu, posant damunt la taula

participatiu TERRITORIORBA, marcant

demandes ciutadanes.

diferents punts de vista pel que fa al futur del territori i abordar així les diferències existents.

un balanç final del mateix.

En referència als tallers oberts a la ciutadania, Els canals de participació han sigut

s’estima que han assistit al voltant d’unes

Finalment, per a intentar involucrar a la

fonamentalment tres: l’espai web de

80 persones entre les diferents jornades

ciutadania en aquest xicotet balanç del procés,

TerritoriOrba i més en concret, el correu

realitzades durant els mesos de juny i juliol.

en cadascuna de les jornades realitzades s’ha

electrònic, juntament amb l’enquesta de

En la segona ronda de tallers va augmentar el

repartit als assistents uns breus qüestionaris,

visualitat, els espais o activitats obertes

nombre de participants respecte a la primera

els quals es mostren a continuació. Açò ha

programades, en aquest cas els tallers, i en

ronda, fet que considerem positiu per l’interès

permès a l’equip tècnic tenir un feedback de

última instància, les entrevistes personals

que ha pogut anar suscitant-se. El taller

cada jornada i poder realitzar una avaluació

realitzades a peu de carrer amb representants

amb més afluència ha sigut el de la sessió

contínua del procés per a anar introduint

polítics, sector empresarial i membres del

realitzada en anglès on van acudir nombrosos

millores durant el mateix.

teixit veïnal més actiu.

veïns i veïnes de les urbanitzacions d’Aspre, el Capsó i La Foia principalment, que van mostrar

En la següent pàgina, es mostren les

En relació amb el primer punt, s’han rebut

gran interès per conèixer més sobre el procés i

aportacions arreplegades en cada taller

per via digital unes 20 enquestes de paisatge

contribuir a la millora d’Orba (els asistents van

(superposades en color blau) i la mitjana dels

que incloïen a més un apartat de propostes

estar molt agraïts amb la iniciativa d’inclusió

resultats obtinguts (amb línia discontínua

per al pla general. Aquestes enquestes s’han

per part de l’ajuntament).

negra i definits amb el valor numèric). En línies

completat amb altres 20 realitzades a peu de

generals i per a pròxims processos o fases,

carrer que han permès obtenir una radiografia

D’altra banda, han col·laborat mitjançant la

seria interessant millorar la comunicació i

social del territori d’Orba.

realització d’entrevistes personals un total

difusió de les activitats. Malgrat aquestes

Algunes associacions (Orba Multiesport,

de 10 persones (entre representants dels

propostes de millora, la valoració dels tallers

Assoc. Desenvolupament Rural) i membres

diferents grups polítics, representants de les

ha sigut bona. Destacant aspectes com que

de la comunitat Ojo de Agua han estat

empreses Marorba, Dasí, Toypa i Torrens,

l’objectiu perseguit en els tallers estava clar, o

presents durant el procés de forma proactiva,

sector comercial,). En relació amb el caràcter

que els temes tractats responen a l’interès de

assistint als tallers duts a terme i sol·licitant

de les jornades, cal destacar l’actitud de

la ciutadania.

ASISTENTS ALS TALLERS RONDA 1 JUNT 2017

T1

RONDA2 JULIOL 2017

T2 T3 T1 T2 T3 TOTAL 100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

12

CAPร TOL A Participaciรณ ciutadana

13

TERRITORI ORBA

A3 .

Balanç del procés de participació

3.1 Valoració dels tallers_Ronda 1

Per a finalitzar les jornades de la primera ronda, es va passar un qüestionari de valoració perquè els participants expressaren la seua opinió sobre els tallers i així poder plantejar millores per als pròxims.

TERRITORI

ORBA

¿QUÉ OPINAS SOBRE LOS TALLERES?

qüestions a millorar: la difusió i comunicació de la convocatòria dels tallers, l’horari i l’assoliment d’acords. S’anoten com a propostes del públic assistent augmentar la difusió i la informació, o plantejar la realització dels tallers per barris per a millorar l’assistència.

A continuació s’exposen tant els resultats, com el model de qüestionari repartit.

ENCUESTA DE VALORACIÓN SOBRE TERRITORI ORBA ENQUESTA DE VALORACIÓ SOBRE TERRITORI ORBA

La valoració de la primera ronda de tallers ha obtingut una puntuació de 4,35, sent les

QUÈ OPINES SOBRE ELS TALLERS?

En desacuerdo En desacord

> >

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

Ha quedado claro el objetivo perseguido Queda clar l’objectiu perseguit Se ha logrado alcanzar acuerdos S’ha aconseguit arribar a acords Los temas tratados responden al interés de la ciudadanía Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

¿En qué medida se han cumplido tus expectativas?

En quina mesura s’han complit les teues expectatives?

1

2

3

4

5

EN RELACIÓN A LOS RECURSOS EMPLEADOS EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS La campaña de comunicación ha sido efectiva La campanya de comunicació ha sigut efectiva El espacio utilizado para el taller ha sido adecuado L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat Los medios materiales empleados han sido suficientes Els mitjans materials empleats han sigut suficients El material puesto a disposición es claro y comprensible El material posat a disposició és clar i comprensible

Totalmente de acuerdo Totalment d’acord

EN RELACIÓN A LA DINÁMICA DEL TALLER EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodología utilizada ha facilitado el trabajo colectivo La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu El equipo de dinamización ha manejado los tiempos y las L’equip de dinamització ha gestionat els temps i les interintervenciones de forma efectiva vencions de forma efectiva El lenguaje empleado es claro y adaptado a los asistentes El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents Se ha podido intervenir en igualdad de condiciones S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions La duración de los talleres ha sido suficiente La duració dels tallers ha sigut suficient El horario del taller es acertado L’horari del taller és encertat

EN RELACIÓN AL TALLER DESARROLLADO EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT

Qüestionari de valoració del procés lliurat als participants de les jornades. En castellà /

OTRAS APORTACIONES: ALTRES APORTACIONS:

valencià.

www.territoriORBA.es

¡GRACIAS POR TU PARTICIPACIÓN! GRÀCIES PER LA TEUA PARTICIPACIÓ!

El qüestionari també va estar a disposició dels assistents en anglés.

14

Edad Edat Género Genere Lugar de residencia (código postal) Lloc de residència (codi postal)

CAPÍTOL A Participació ciutadana

En desacord

EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS

>

Totalment d’acord

La campanya de comunicació ha sigut efectiva

1 3,55

2

3

4

5

L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat

1 4,55

2

3

4

5

Els mitjans materials empleats han sigut suficients

1 4,31

2

3

4

5

El material posat a disposició és clar i comprensible

1 4,42

2

3

4

5

1 4,58

2

3

4

5

intervencions de forma efectiva

1 4,65

2

3

4

5

El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents

1 4,55

2

3

4

5

S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions

1 4,63

2

3

4

5

La durada dels tallers ha sigut suficient

1 4,52

2

3

4

5

L’horari del taller és encertat

1 4,04

2

3

4

5

Queda clar l’objectiu perseguit

1 4,56

2

3

4

5

S’ha aconseguit arribar a acords

1 4,08

2

3

4

5

Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania

1 4,45

2

3

4

5

En quina mesura s’han complit les teues expectatives?

1 4,17

2

3

4

5

VALORACIÓ FINAL TALLERS RONDA 1

1 4,35

2

3

4

5

EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu L’equip de dinamització ha manejat els temps i les

EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT

15

TERRITORI ORBA

A3 .

Balanç del procés de participació

3.2 Valoració dels tallers_Ronda 2

Per a finalitzar les jornades de la segona ronda, es va passar un qüestionari de valoració perquè els participants expressaren la seua opinió sobre els tallers i així poder realitzar millores per als pròxims.

TERRITORI

ORBA

superior a l’anterior ronda. Hi ha tres preguntes que la seua la valoració és més baixa, encara que sempre per damunt de 4.

D’una banda el tema referent a la comunicació i difusió de la convocatòria dels tallers, un aspecte que es va millorar respecte a l’anterior convocatòria que es va realitzar. Així mateix i veient l’edat dels assistents, la convocatòria no ha aconseguit atraure a la població més jove, una qüestió que ens fa reflexionar sobre els canals de comunicació emprats i la manera d’arribar a aquest estrat de la població.

L’assoliment d’acords i expectatives són les altres qüestions que obtenen menor

TALLERS?

VALUATION SURVEY ABOUT TERRITORI ORBA

ENQUESTA DE VALORACIÓ SOBRE TERRITORI ORBA

La valoració de la segonda ronda de tallers ha obtingut una puntuació de 4,40, lleugerament

¿WHAT DO YOU THINK ABOUT THE WORKSHOP?QUÈ OPINES SOBRE ELS

ABOUT THE RESOURCES USED EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS The communication campaign has been effective La campanya de comunicació ha sigut efectiva The space used for this event has been appropriate L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat The material resources used have been sufficient Els mitjans materials empleats han sigut suficients The material resources have been clear and El material posat a disposició és clar i comprensible understandable

In disagree En desacord

> >

Completely agree Totalment d’acord

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

ABOUT THE DINAMIC OF THE WORKSHOP EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER The methodology has helped to work in a collective way La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu The leading team has managed the time and intervenL’equip de dinamització ha gestionat els temps i les intertions in an effective way vencions de forma efectiva The language used is clear and addapted to the assistants El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents It has been easy to interfere and give your opinion S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions The duration of the workshop has been sufficient La duració dels tallers ha sigut suficient Workshop schedule is correct L’horari del taller és encertat

puntuació, no obstant açò, els assistents si que es mostren satisfets perquè els tallers han

ABOUT THE DEVELOPED WORKSHOP EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT

respost en la mesura del possible a l’objectiu

The workshop goal has been clear Queda clar l’objectiu perseguit It has been possible to get to conclusions S’ha aconseguit arribar a acords The subjects treated respond to the interest of the citiEls temes tractats responen a l’interès de la ciutadania zens

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

Have your expectations been met?

En quina mesura s’han complit les teues expectatives?

1

2

3

4

5

perseguit, i les dinàmiques emprades i els materials han sigut els adequats.

A continuació s’exposen tant els resultats, com el model de qüestionari repartit.

ADDITIONAL COMMENTS: ALTRES APORTACIONS:

Qüestionari de valoració del procés lliurat als participants de les jornades. En valencià/anglés

¡THANK YOU FOR YOUR INTEREST! GRÀCIES PER LA TEUA PARTICIPACIÓ!

16

Age Edat Gender Genere Placeof residence (Postal Code) Lloc de residència (codi postal)

www.territoriORBA.es

CAPÍTOL A Participació ciutadana

En desacord

EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS

>

Totalment d’acord

La campanya de comunicació ha sigut efectiva

1 4,24

2

3

4

5

L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat

1 4,70

2

3

4

5

Els mitjans materials empleats han sigut suficients

1 4,37

2

3

4

5

El material posat a disposició és clar i comprensible

1 4,37

2

3

4

5

1 4,39

2

3

4

5

intervencions de forma efectiva

1 4,44

2

3

4

5

El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents

1 4,48

2

3

4

5

S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions

1 4,57

2

3

4

5

La durada dels tallers ha sigut suficient

1 4,39

2

3

4

5

L’horari del taller és encertat

1 4,28

2

3

4

5

Queda clar l’objectiu perseguit

1 4,52

2

3

4

5

S’ha aconseguit arribar a acords

1 4,15

2

3

4

5

Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania

1 4,51

2

3

4

5

En quina mesura s’han complit les teues expectatives?

1 4,17

2

3

4

5

VALORACIÓ FINAL TALLERS RONDA 2

1 4,40

2

3

4

5

EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu L’equip de dinamització ha manejat els temps i les

EN RELACIÓ Al TALLER DESENVOLUPAT

17

TERRITORI ORBA

TERRITORI

ORBA

B

Resultats dels tallers a Orba

B1 .

Cartografia col·laborativa

Quins paisatges són els més apreciats

la població del seu entorn.

de paisatge, té la particularitat de referir espacialment la informació que aporten les

pels ciutadans, quines vies o sendes s’utilitzen per a passejar o fer

A l’hora de realitzar aquesta dinàmica durant

persones entrevistades sobre un plànol en el

esport, quins llocs o elements són

els tallers, es reparteixen entre els assistents

moment en el qual es realitza l’activitat. Cada

representatius del territori i quins

post its de diferents colors. Individualment,

entrevista es va desenvolupar a peu de carrer

espais es perceben com a conflictius o

cada persona realitza una xicoteta reflexió i tria

en aproximadament 20 minuts. En elles es van

degradats... en definitiva, la cartografia

espais que considera d’alt valor (els espais als

preguntar aspectes referents a la valoració,

col·laborativa tracta d’extraure per

quals portarien a una persona que desitjaria

utilització o visibilitat del paisatge. El contingut

reiteració quina és la imatge que els

visitar Orba) i llocs on identifiquen conflictes

de cada enquesta es mostra al peu d’aquesta

ciutadans tenen del seu territori.

(una situació en la qual se sobreposen

plana.

diferents interessos i pel qual es produeix una La cartografia col·laborativa es realitza

degradació evident del paisatge).

Ambdues tècniques complementades

amb l’objecte d’identificar els elements que

sorgeixen de la necessitat de donar

componen la imatge ambiental i aquells factors

És a dir, s’identifiquen els espais pels quals

compliment a la Llei d’Ordenació del Territori,

que són percebuts com a generadors de

es té més estima, on s’han tingut sensacions

Urbanisme i Paisatge, més concretament als

degradació de la qualitat del paisatge. Aquesta

que es recorden com a positives, però també al

Estudis de Paisatge que han d’acompanyar

tècnica es realitza a l’inici de cada taller i

contrari, llocs del poble que no funcionen des

als Plans Generals i que han d’incorporar les

es complementa amb els resultats de les

d’un punt de vista urbà o d’infraestructures.

preferències de la població en la valoració del

enquestes-entrevistes de paisatge, en les quals

Una vegada escrit, es posa en comú de manera

paisatge. Aquesta tècnica complementària, ha

s’analitzen a més els llocs més freqüentats i

dinàmica i s’intenta situar aquests llocs pegant

permès generar una cartografia de manera

les referències espacials més importants per

els post its en un mapa que termina per

col·lectiva sobre espais apreciats i valorats

a la població. Aquests treballs han permès la

arreplegar els valors i els conflictes.

per la ciutadania i sobre espais que generen

identificació d’aquells aspectes que componen la imatge ambiental i també perceptiva que té

conflicte, sobre els espais més freqüentats Per la seua banda, l’enquesta-entrevista

1

Llocs més apreciats 5 Pel seu interès ambiental, cultural i patrimonial. Les àrees o elements del paisatge altament valorades per la població.

2

Llocs menys apreciats Identificació de canvis i problemes que afecten al paisatge.

3

4

20

i sobre els referents visuals de la població.

Llocs representatius Aspectes del paisatge que formen part de la imatge ambiental de la població, és a dir, allò que la població reconeix com a trets distintius del territori. S’identifiquen les principals vistes i perspectives cap a elements de valor i llocs de referència espacial per a la població.

Llocs més freqüentats Els punts d’observació i els recorreguts paisatgístics d’especial rellevància per la seua alta freqüència d’observació o la qualitat de les seues vistes.

6

Referències paisatgístiques Fites en el paisatge, recursos que ens servisquen de referència visual o per l’orientació al territori a Orba.

Unitats de paisatge Espais de caràcter definit que composen el territori d’Orba i que son percebuts així per la població.

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Així mateix, s’ha cartografiat la percepció del territori a través de la identificació de les diverses unitats de paisatge.

En les pàgines següents s’exposen aquestes cartografies juntament amb l’anàlisi dels

Enquesta de paisatge utilitzada durant el procés

resultats.

d’entrevistes.

Nom Relació amb Orba Resident Resident temporal Edat 4-6

7-9

10-15

Visitant

16-25

26-40

Turista 41-65

Altre

66-100

Ocupació

VISUALITAT DEL PAISATGE

TERRITORI

ORBA

Mitjatçant aquest qüestionari es pretén conéixer la percepció ciutadana del territori i paisatge d’Orba. Les valoracions seran utilitzades per a ajudar a definir les propostes que formaran part del nou Pla General d’Orba.

Agraïm la teua participació

Zona de residència o treball

participa@cercle.es

Llocs més apreciats. (Llocs, espais, elements...)

Llocs menys apreciats.

Llocs representatius. Quines vistes i punts d’observació destacaries en el territori?

Llocs més freqüentats en Orba? (itineraris, llocs de trobada...)

Referències paisatgístiques (fites visuals, fons escènics, elements...)

En quines zones segon el seu caràcter dividiries el territori d’Orba?

21

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografía col·laborativa

Taller 1: 22 juny 2017 En la primera de les sessions a Orba,

que es recorden com a positives però també al

anomenats.

després de realitzar una xicoteta presentació

contrari, llocs del municipi que no funcionen

Durant el transcurs de la sessió, també

del procés, es va realitzar una cartografia

des d’un punt de vista urbà, d’infraestructures

s’anotaren propostes de millora que anaven

col·lectiva sobre els valors i conflictes

o del paisatge. Després del moment de reflexió,

sorgint, algunes amb incidència directa en les

del territori identificats per la ciutadania,

va haver-hi una posada en comú i de manera

competències del Pla General.

amb la finalitat d’indagar i compartir les

dinàmica, cada assistent va indicar aquells

representacions col·lectives del territori.

espais de valor i aquells punts del territori on

També sorgiren altres, que si bé el pla

es produexien conflictes o eren identificats

no té competències per a abordar-les, sí

Es van repartir entre els assistents post-

com menys apreciats i col·locant-los en el

s’arrepleguen com reflexiones-proposicions de

its de diferents colors -blaus i taronges-.

plànol.

la ciutadania per a altres plans o programes d’actuació no directament relacionats amb el

Individualment, cada persona va fer una

Pla General.

xicoteta reflexió i va triar espais que considera

Quasi tots els llocs citats es van concentrar en

d’alt valor, els més apreciats. Van quedar

el nucli urbà d’Orba-Orbeta, així com en altres

escrits en els post-its blaus. Però també, dos

zones del territori més próxim al casc urbà.

A continuació es mostren els resultats de

llocs on s’identifiquen conflictes (una situació

Es produeixen conflictes al paisatge per l’estat

la cartografia de conflictes i valors d’aquest

on se superposen diferents interessos i per

d’abandonament de parcel·les agrícoles, la

taller.

aixó es produeix una degradació del paisatge),

falta de neteja de barrancs o la degradació del

els quals es van plasmar en els post-its

patrimoni ambiental, cultural i agrícola.

taronges.

En relació a les zones urbanes, els accesos

És a dir, es van identificar els espais que més

a Orbeta, Aspre, la falta d’aparcament, zones

s’estima la gent, on s’han tingut sensacions

verdes i arbrat urbà, o trànsit han sigut els més

22

CAPÍTOL B Participació ciutadana

PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS

CONFLICTES

Agricultura Les Plans

Vista del poble

!

Abandonament del camp

Massa forestal Agricultura muntanya

Zona humida riu

Millora llavadors Font de Baix

!

Desenvolupament de les urbanitzacions

!

Falten aparcaments

!

Camí IsbertTormos

Degradació tolls Riu Girona Piscina i poliesportiu

La Foia

Casa Senyoria

!

Accés a Aspre (“la pujada”)

!

Orbeta

! !

!

Neteja Bº Fontilles

Castellet

Abocaments

23

Massa trànsit

!

!

Accés Orbeta

!

Tràfic dins casc urbà Ruta XopenaLes Fonts

Bancals abandonats Cases buïdes

!

S-1

!

!

!

Orbeta

!

Falten arbres i zones verds

VALORS

Ojo de agua

Barranc Trullent-Orbeta

Diseminats en sòl rústic

!

Regadius històrics Font de Dalt

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

Taller 2: 23 juny 2017 Aquest taller es va realitzar en anglès tractant

sensacions negatives, com per exemple

l’hora d’assenyalar-ho. Aquestes cartografies

de donar abast a una part de la població

l’abandó de terrenys agrícoles en la zona de la

de diagnòstic extretes de cada taller serviran

resident a Orba que es concentra principalment

vall, l’estat del barranc d’Orbeta, els habitatges

per a elaborar diferents plànols de visualitat

en les urbanitzacions.

buits que hi ha als nuclis urbans, el tràfic

que reflectiran els paisatges més apreciats, els

en la zona urbana, o la degradació d’espais

conflictes, llocs freqüentats i representatius

emblemàtics com el del Castellet.

d’Orba.

La dinàmica va ser la mateixa que la del primer taller, un treball de reflexió individual per a tractar de pensar en llocs de conflicte i espais

En relació als valors del territori, són els

de valor i estima en el territori.

espais naturals (Serra Migdia, Seguili, o l’entorn del Castellet) i agrícoles (paisatge de

En aquest cas, els conflictes es van centrar en

secà i la vall), els més apreciats juntament amb

la zona de les urbanitzacions (Aspre, La Foia, El

els centres històrics dels nuclis urbans d’Orba

Capçó), referits al tema de les infraestructures

i Orbeta, la Plaça d’Espanya com a lloc de

(abastiment d’aigua, sanejament, accessos,

referència i trobada, o els elements amb valor

estat del ferm dels carrers i carretera, o la

patrimonial com la Font de Dalt.

il·luminació).

En el plànol adjunt queden representats Però també es va fer referència a conflictes

aquests conflictes i valors. La grandària de la

en altres zones del territori, que generen

icona indica que hi ha hagut més reiteracions a

24

CAPÍTOL B Participació ciutadana

PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS

CONFLICTES

VALORS

!

Vall agricola

! Transport

!

Abandonament de terres, més protecció i manteniment

Muntanyes

!

!

!

!

!

Problemes suministrament d’aigua

!

Poca il·luminació dels carrers

No més il·luminació dels carrers

!

Font de Dalt d’Orbeta

Castellet

Castellet

Estètica i disseny noves edificacions Mal estat del ferm dels carrers

Orbeta

Carrer Alter

!

Degradació

CV-731

Accesos a Aspre

Cases antigues Cases buides

!

La Foia

Carrers centre Orba

Plaça Espanya

públic

Gestió aigua

!

Falten aparcaments

!

!

Falta ecoparc

Muntanyes

!

Cases diseminades

Connexions amb Orbeta Agricultura muntanya

Tràfic dins casc urbà

!

Barranc Orbeta

25

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

Taller 3: 24 juny 2017 Aquest va ser l’últim taller realitzat en la

En relació a aspectes més urbans, són

primera ronda de tallers de la fase de diagnosi.

anomenats la falta de zones verdes i espais

CV-715 també generen certa sensació negativa.

comunitaris de qualitat i més amables, la

Els llocs de major valor es localitzen als espais

En aquesta sessió s’assenyalen confictes

carència de zones d’aparcament, o les naus

naturals (muntanyes i senders com el dels

ja anomenats en les altres sessions ,

industrials que estan situades en el nucli urbà

Fonts, o el Castellet), i uns altres estan referits

fonamentalment referits a l’estat del paisatge

d’Orba.

a elements patrimonials com els antics forns

(zones d’abocaments en terrenys que degraden

i sequers, així com el paisatge de bancals de

el paisatge, la dispersió de cases de nova

En les urbanitzacions com Aspre o La Plana, hi

construcció en sòl rústic, la pressió sobre el

ha deficiències d’infraestructures (abastiment

riu Girona o l’estat de l’entorn del Castellet).

d’aigua, insuficiència de vials i accesos).

Tanmateix s’afegiria el risc d’inundació que

La comunicació del nucli d’Orba amb les altres

equipaments com les escoles o el centre de

suposa el barranc de Trullent-Orbeta, l’estat

zones (Palmària, la Plana, Orbeta, Aspre,

salut.

de conservació del mateix, els impactes

zona esportiva) és deficient i reiteradament

ambientals dels cultius intensius de la vall,

es comenta la necessitat de la millora de

els problemes d’olors per la depuradora, o la

les connexions amb infraestructures no

manca de senyalització de rutes pels espais

motoritzades (per exemple en bici o a peu).

pedra seca en la zona de Els Terrerets.

Els nuclis urbans, amb les seues cases antigues són també valorats positivament i

naturals.

Finalment, el sector S-1 i el desviament de la

26

CAPÍTOL B Participació ciutadana

PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS

CONFLICTES

!

Cultius molt intensius amb impactes medioambientals

!Pressió sobre el riu

Muntanyes

!

Olors depuradora

(cultius, fems)

Antics forns

Degradació paisatge del Castellet

!

!

!infraestructures

Falten zones parking

Normativa edificatoria de protecció Cases antigues

La Foia

Aïllament

!

Cases diseminades per la muntanya

VALORS

!

Nucli Orbeta

d’aigua deficients

Orbeta

Naus industrials

!

Falten arbres, ! zones verds i espais S-1 i comunitaris desviació CV-715

Camí Font de Dalt

Centre salut, escoles

Muntanyes Castellet Castellet

Abocament de fems

!

!

Abandonament terres agrícoles Antics sequers

Falta senyalització de rutes y senders Muntanyes

Bancals zona Els Terrerets

!

Perill inundació barranc

Mala comunicació amb nucli urbà d’Orba 27

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

PAISATGES MÉS VALORATS Són aquells llocs del municipi d’Orba pels quals la població sent una major

enclavaments valorats positivament per la població.

inclinació i que per tant són valorats positivament. Espais que formen part dels paisatges forestals, urbans o agrícoles del territori.

Els resultats, tenint en compte la seua reiteració, reflecteixen que existeix una clara preferència pels següents enclavaments: El Castellet (el Tossal on s’ubica el Castellet i el seu entorn), molt valorat per la ciutadania percebut com un referent visual de gran rellevància; la Xopena, un espai natural molt proper al poble al que fan referència contínuament per la seua ruta (dels Fonts) i els elements associats a la mateixa (font dels Caus, Xopena). La font de Dalt y la Font de Baix que també són dos recursos visuals i culturals molt importants. Altres llocs destacats són les muntanyes que envolten el municipi d’Orba (Migdia-Parat dels Oms, Seguili, el Tossal del Port i Castellet) entès com a fons escènic de gran estima.

A nivell urbà, ha estat molt nomenat el nucli històric d’Orba, ressaltant en primer lloc la Plaça d’Espanya , lloc on s’erigeixen recursos culturals de primer ordre com és l’Església parroquial i la seua torre-campanar juntament amb la casa de la Senyoria i la Plaça, on es localitza la “replaceta”. La Plaça de Sant Francesc, denominada també com a plaça de la Pilota és un altre lloc benvolgut però que al mateix temps, és un espai que podria millorar en qualitat amb més ombra o més elements verds. Els habitatges tradicionals i determinats eixos viaris són benvolguts, perquè mantenen el caràcter de “poble”.

Orbeta, per la seua peculiar trama urbana, la imatge de les seues cases tradicionals juntament amb el carrer que condueix fins a la seua ermita, ha sigut un altre dels

Un espai ben valorat socialment és la zona on es localitza el poliesportiu municipal (el trinquet) i la piscina, llocs molt freqüentats per la ciutadania d’Orba.

Respecte al paisatge agrícola, es percep estima cap a determinats espais com el mosaic citrícola del Pla d’Orba, així com el paisatge de secà que esguita els peus de les muntanyes del Seguili o la Solana (ametlers, oliveres, garroferes, murs de pedra en sec); Així com enclavaments a la zona d’horta a Orbeta (Els Hortetes), vinculat al sistema de regadiu tradicional del barranc d’Orbeta.

També es mostra estima pels recursos patrimonials vinculats a l’espai rural, com els riu raus o sequers, els corrals, antics forns i eixos de comunicació (camins rurals) que mantenen la toponímia recordant el passat agrícola del municipi. Malgrat considerarlos elements que necessiten recuperar-se i posar-se en valor. El riu Girona ha sigut nomenat en menor mesura on s’ha fet referència al Toll Blau com a singularitat. Els barrancs més apreciats han sigut el barranc de Trullent (més conegut com barranc d’Orbeta) i el de Fontilles. Són percebuts com a espais d’alt risc davant inundacions.

Respecte a camins o sendes apreciades, s’ha d’esmentar la ruta dels Fonts, el Castellet i els que es dirigeixen cap a la presa d’Isbert.

El Castellet i el seu entorn

Serra Migdia

Plaça Espanya i campanari

No s’han detectat valors socials referits a les urbanitzacions de Capsó, Aspre, Palmeria o La Plana. Teixits urbans que no contenen referents que podrien enriquir-se amb espais públics, sendes o altres elements d’ancoratge social que connecten amb la població i s’integren al territori.

Nucli tradicional d’Orbeta 28

CAPÍTOL B Participació ciutadana

LLOCS MÉS APRECIATS

+

Parat dels Oms

Pla d’Orba Font Centella

Serra Migdia

Plana agricola

na

Toll Blau

Fon

CV-721

15 CV-7

tille s

Riu

Giro

CV-731

La Foia

Zona esportiva

Bc.

La Plana

Capsó

Aspre

ORBA

Palmeria

Orbeta

CV-718

Bc. del Tr

Les Fonts-Xopena

ullent

Orbeta

Serra del Seguili

Bancals de pedra

El Castellet CV-715

0

3

2

1

N

Km

Zona esportiva Plaça Pilota

Barranc d’Orbeta

Plaça Espanya

Font de Baix

Ermita Orbeta

Centre històric

Casa Senyoria Esglèsia-Campanari

Nucli tradicionalOrbeta

Les Hortetes

Font de Dalt

el ad

uili

Seg

r

Ser

0 29

0,25

0,5

1

N

Km TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

PRINCIPALS CONFLICTES centre de salut, etc).

Els llocs de conflicte són aquells que s’identifiquen com un aspecte de degradació del paisatge, és a dir, una pérdua dels valors que caracteritzen un espai o element.

Els quatre ítems més esmentats i valorats negativament han sigut la degradació del barranc d’Orbeta, l’estat del Castellet i el seu entorn, l’abandonament de terrenys agrícoles al voltant del poble, l’impacte visual de les naus industrials situades en el casc urbà i els problemes de mobilitat i manca d’espais verds dins del poble. A continuació es mostren els resultats organitzats en tres apartats: infraestructures, desenvolupament urbà i infraestructura verda.

En relació amb l’apartat d’infrastructures, hi ha una reiteració en les respostes quan es parla problemes de mobilitat referits principalment als accessos per a vehicles en els nuclis urbans d’Orba i Orbeta, l’excés de trànsit que en ocasions li lleva espai al vianant, i les carències d’aparcament. Els problemes de mobilitat a Orba i Orbeta (accessibilitat, falta d’aparcament -carrer Alter-, voreres estretes, estat de la carreteres, accessos...) són així mateix reiterats per part de la població consultada.

En les urbanitzacions hi ha conflictes molt nomenats referits a les deficiències en el sistema de abastiment i sanejament d’aigua (Aspre, Capsó), l’enllumenat (Capsó i Orbeta), i l’estat del ferm de les carreteres i camins que donen accés a les mateixes.

S’ha valorat negativament el camí d’accés a la zona del poliesportiu-piscina, per la seua perillositat i absència de passos per als vianants per travessar-la amb seguretat, així com la falta de connexions per als vianants més segures que connecten el centre urbà amb les urbanitzacions i centres d’activitat (escola,

La valoració que fa la població respecte al model de desenvolupament urbà mostra un rebuig majoritari pel que fa al desenvolupament urbanístic de les urbanitzacions, que no desitgen que continuen augmentant. La imatge urbana és valorada negativament quan es fa referència als espais posteriors dels habitatges (carrer Baix). La S1 anomenta també com un conflicte a resoldre.

Estat del barranc Trullent

En atenció al nucli d’Orbeta, el tractament de la façana urbana amb el desenvolupament d’una tipologia d’habitatge nou (carrer del Forn), poc integrada en la trama urbana d’Orbeta, genera crítiques entre la població. Les cases buides son a més un conflicte molt reiterat.

L’efecte que genera en la població consultada la imatge de les naus industrials en el skyline d’Orba és negatiu, per l’impacte visual que produeix.

Impacte visual naus industrials

En els espais naturals, es percep els conflictes paisatgístics en el Barranc del Trullent-Orbeta per la falta de neteja i l’estat del mateix), la degradació i abandonament del Castellet i el seu entorn; el Riu Girona (Toll Blau), la falta de senyalització de senders a la Serra del Seguili, o els habitatges disseminats a l’entorn del Massil.

Conflictes en l’espai públic

L’escassa dotació de zones verdes i espai públic de qualitat amb zones d’ombra i descans, també és molt reiterada nomenant-se espais com la plaça de la Pilota, o plaça d’Espanya que necessitarien d’una millora.

També existeix una percepció negativa per l’abandonament i degradació dels espais agraris en general, encara que els més propers al nucli urbà, són els més anomenats per la seua major visibilitat i proximitat.

Elements que afecten negativament a la imatge urbana 30

CAPÍTOL B Participació ciutadana

PRINCIPALS CONFLICTES

+

Pla d’Orba

Neteja i manteniment de camins CV-731

15

CV-7

Riu

Gir

on

a

Degradació riu Girona

Capsó

La Foia

Espais agraris abandonats

Bc.

La Plana

Fon

tille

s

CV-721

Aspre

ORBA

Degradació barranc d’Orbeta

Bc. del Trulle

nt

Palmeria

S1 CV-718

Degradació Patrimoni rural

CV-715

Habitatge disseminat Senyalització de senders

Castellet i entorn

0

3

2

1

N

Km

CV-

731

La Foia

Accés Orba-Teulera Connexions amb Capsó Cases buides Palmeria

Connexions amb zona esportiva i urbanitzacions

CV-718

S. ça sc Pla rance F

ia

én

/D Av

c/A

lte

r

Zones aparcament

Aspre

Degradació barranc d’Orbeta

Falta d’espai verd urbà i zones d’ombra

Gestió aigua

Accés Aspre

Naus industrials casc urbà

S1 Desenvolupament de la S1

Accés Orbeta

CV-

715

ili

egu

ra

Ser

Diseminats zona Massils Accés escola

Espais agraris abandonats

31

0

0,25

0,5

S del

1

N

Km

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

PAISATGES MÉS FREQÜENTATS Fa referència a aquells llocs que expressen la relació vivencial de la població amb el seu espai. La consulta ciutadana ens mostra que existeix un ampli ventall de llocs comuns i freqüentats, i les reiteracions ens han marcat la selecció dels principals

ítems.

Dins del centre urbà d’Orba ha sigut ampliament senayalada la Plaça d’Espanya, emblemàtica, com a lloc de trobada, on es situa l’església i el seu campanar i un espai públic ocupat pels locals d’hostaleria per desplegar les seues terrasses. També el carrer Major, molt freqüentat perquè és el principal eix comercial del poble, sense oblidar el carrer de Bonari i altres places com la de la Pilota i la “replaceta”, espai recentment peatonalitzat.

Un altre lloc molt freqüentat és la zona on es localitza el poliesportiu i la piscina, un espai que ha sigut molt esmentat per la població i al mateix temps que necessita una millora en les connexions i accessos entre la zona urbana.

La zona de Xopena-Els Fonts, és un altre dels ítems més utilitzats com a llocs d’esplai i de passeig. Aquests llocs són valorats pel seu entorn natural-forestal i la seua proximitat a la zona urbana que permet una major freqüència d’ús. S’uneixen la Font de Dalt i Font de Baix, tots dos amb els seus respectius safaregs.

Paisatge fluvial riu Girona

(en la plana agrícola), o la ruta dels Fonts anteriorment esmentada, o la ruta que es dirigeix cap al pantà d’Isbert i que travessa el riu Girona.

El camí del Port és una altra ruta utilitzada per a passejar que connecta Orba i es dirigeix cap a l’entorn Ojo de Agua, es tracta d’una antiga via pecuària que travessava el centre urbà.

En el plànol adjunt d’intensitats, queden representats en color taronja més intens els llocs o zones més freqüentades i de color més clar aquells que han sigut menys nomenats.

Han sigut identificats els espais o recorreguts mitjançant una sèrie d’icones que ajuden a visualitzar i a entendre més fàcilment els resultats.

Plaça Espanya, punt de trobada

Font de Dalt

Si ens allunyem de la zona urbana, un altre dels espais visitats és el Castellet, un entorn forestal on poder caminar i fer senderisme i des d’on continuan senderes que condueixen cap a Parcent, i el Tossal del Port.

Respecte als camins, senderes o vies més freqüentades, destacar el Camí dels Plans que és molt utilitzat per a caminar o anar a córrer i que configura una ruta “entre els tarongers”

Tossal del Port i entorn Xopena 32

CAPÍTOL B Participació ciutadana

LLOCS MÉS FREQÜENTATS

+

Pla d’Orba Font Centella Camí dels Plans CV-731

Gir on a

Camí cap la presa d’Isbert

Riu

Camí cementeri cap el riu Girona CV-7

tille s Fon Bc.

La Plana

La Foia

Capsó

15

CV-721

Zona esportiva Aspre

ORBA

Bc. del Trulle

CV-718

Camí les Fonts(Xopena)

nt

Palmeria

Orbeta

CV-715

ili

egu

ra

Camí del Port

Ser

Ojo de Agua

Camí pujada Castellet

0

S del

3

2

1

N

Km

CV-

73

1

Camí d

els Pla

ns

Camí del cementeri

Capsó

Zona esportiva Aspre

ORBA

Plaça Pilota Palmeria

C/ de Baix

Plaça Espanya

C/M

r

Casc històric d’Orba

Orbeta

Bc. del Trullen

Replaceta

ajo

t

ire ona

718

C/B

Les Fonts(Xopena) Font de Dalt

el ad

uili

Seg

r

Ser 0

15

CV-7

Camí del Port

CV-

Font de Baix

33

0,25

0,5

1

N

Km

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

PAISATGES ESCÈNICS I REFERÈNCIES VISUALS En aquest apartat, es pretenen identificar els punts d’observació des dels quals es percep el paisatge i aquelles fites visuals que s’entenen com a icones més representatius del lloc.

Vista des de serra del Seguili

Respecte a les preferències visuals dels habitants d’Orba o llocs més representatius, la imatge del Castellet és la que obté major reiteració, sent aquest una lloc paisatgístic de gran rellevància. Tots dos són tant referents visuals per a la població com a espais des d’on s’obtenen imatges apreciades del territori.

positivament. Es tracta d’una imatge presa des de punts més elevats com el Castellet o la serra del Migdia.

Es consideren les més representatives en el cas del Castellet, la imatge dirigida cap al casc urbà com a teló de fons la Serra de Segària, i el mar, l’entorn de Xopena, o cap la serra del Seguili.

Els barrancs i cursos fluvials no són especialment esmenats com a preferència visual, si bé s’aprecia positivament la visual que s’obté des de l’alt de la zona de l’embassament d’Isbert i que mostra el curs sinuós del riu Girona i la plana agrícola, tota ella visible des de La Solana.

També són un referent les visuals projectades des del casc urbà cap al Castellet i la muntanya de la Plana, amb un fons escènic de gran valor per a la població.

Una visual important és la representada des de Tormos cap a Orba, que mostra la vall agrícola, el casc urbà i el mar com a fons visual.

Dins del nucli urbà d’Orba, destaca la preferència visual d’una de les places urbanes com és la Plaça d’Espanya. Són també referents l’església i la torre del Campanar.

L’avinguda de Dènia ha sigut nomenada com a eix que produeix una fugida visual cap a l’església de l’esmentada plaça, una de les primeres imatges, d’alta qualitat visual, que s’obté a l’entrar al nucli urbà.

Vista del riu Girona i plana agrícola

Avinguda Dénia cap a la Plaça Espanya

Altres imatges representatives són la Font de Dalt i la Font de Baix, com a elements icònics d’Orba i Orbeta. Dins d’Orbeta, és poc anomenada l’ermita, com a element de referència visual.

Tossal del Castellet

La visual de la vall agrícola és també valorada 34

CAPÍTOL B Participació ciutadana

LLOCS ESCÈNICS

+

Parat dels Oms

Vistes des de Tormos

Pla d’Orba

Font Centella Vistes plana agricola Puntal del Tano La Solana

Riu Girona

Gir o

na

CV-731

CV-7

Riu

Vistes des de embassament d’Isbert

s tille Fon Bc.

La Plana

La Foia

Capsó

15

CV-721

ORBA

Palmeria

Bc. del Trulle

Tossal del Port

Aspre

nt

CV-718

Orbeta

Vistes Alt del Siguili

CV-715

ra

Vistes des del Castellet

Ser

0

2

1

N

3

Km

Capsó

CV-

73 1

Camí d

els Pla

ns

Camí del cementeri

Vistes plana agricola

li

gui

Se del

Aspre Plaça Pilota

Font de Dalt ire

ajoPlaça Espanya r

ona

Esglèsia-Campanari

Orbeta nt

ORBA

Bc. del Trulle

718

C/M C/B

CV-

Vistes cap a La Solana

a

èni

D Av.

Vistes cap Castellet-Seguili

Font de Dalt

el ad

uili

Seg

r

Ser

15 CV-7

Camí del Port

Palmeria

Vistes cap les muntanyes

Vistes Esglèsia-Plaça

0

35

0,25

0,5

1

N

Km

TERRITORI ORBA

B1 .

Cartografia col·laborativa

UNITATS DE PAISATGE

tots dos nuclis tradicionals.

S’entén per Unitat de Paisatge “l’àrea

Vores per infraestructures: generades per infraestructures de transport que suposa una barrera principalment física CV-731 y CV-715.

geogràfica amb una configuració estructural, funcional o perceptivament diferenciada, única i singular, que ha anat adquirint els caràcters que la defineixen després d’un llarg període de temps”.

L’exercici de dividir el territori en aquestes unitats permet sintetitzar la caracterització del mateix i aprofundir tant en la seua diversitat com en el seu funcionament. A més, és interessant veure com els ciutadans realitzen aquesta compartimentació a partir de la seua experiència vivencial del territori per a poder entendre-ho en tota la seua complexitat.

Queden identificades de forma recurrent cinc unitats de paisatge: Nucli urbà d’Orba, (anomenat com “el poble”, “nucli tradicional”, “casc antic”); Orbeta, les urbanitzacions (considerades com a unitats satèl·lits d’Orba), les muntanyes i la plana agrícola (“zona de tarongers”, “regadiu”, “vall agrícola”). Orba i Orbeta es defineixen com a unitats percebudes de forma diferenciada.

Afegit a l’anterior, la percepció que s’obté del territori ve marcada per una qüestió física i geogràfica, en la qual destaquen determinats elements intrínsecs que dividen l’espai. Aquests elements juntament amb les relacions i desplaçaments quotidians han sigut desgranats en les entrevistes i els resultats apunten al fet que aquestes ruptures de l’espai percebut són generades per la presència de vores o límits en el paisatge, diferenciant tres tipus en funció de l’element que ho genera: Vores geogràfiques: generades per una clara ruptura del relleu. Els entrevistats identifiquen aquestes vores en les crestes de les muntanyes com succeïx amb el Castellet o el Tossal del Port. El barranc del Trullent, també anomenat d’Orbeta, exerceix de límit físic i mental entre

Vores difuses: Quan es solicita la definició del límit entre algunes unitats no hi ha aparentment una traça clara, més freqüenment quedava definit com un espai difús, açò pot deure’s a la falta de llegibilitat i integritat física d’aquest espai (falta de connexió per als vianants, espais degradats, barreres físiques). Quan es parla d’Orbeta s’associa més freqüentment amb les urbanitzacions que amb Orba, malgrat que es tracte d’un nucli tradicional més semblat a aquesta que al model de les urbanitzacions.

La disposició en el territori, separat d’Orba pel barranc de Trullent, les vies de comunicació per a accedir a aquesta zona i els usos que es desenvolupen en aquest nucli, tal vegada puguen explicar aquesta percepció mostrada per la població entrevistada.

S

Les muntanyes que envolten Orba, Orbeta i les urbanitzacions, com La Solana, la Serra del Migdia, El Tossal del Port i el Castellet, presenten certa dicotomia, són límits geogràfics no obstant açò són també difusos perquè es produeix en les seues vores una hibridació d’usos.

Finalment es perceben com a nuclis o nodes -entesos com a àrees de concentració o de condensació d’un determinat ús-el nucli urbà d’Orba. Este és el que s’identifica amb més claredat com a lloc on es concentra l’activitat econòmica i social (centre de salut, centres educatius, ajuntament, comerços, restauració…), amb menor intensitat la zona del poliesportiu-piscina, com a lloc que concentra instal·lacions per a un ús més lúdic i esportiu, i de manera més genèrica i difusa els espais oberts (muntanyes i matriu agrícola) com a llocs per a l’esplai (senderisme, córrer, anar amb bici, passejar…).

36

Muntanyes

CAPÍTOL B Participació ciutadana

dia

ig el M

Parat dels Oms

E PLANA AGRÍCOLA

Pla d’Orba

CV-731

Riu

Gir

on

a

La Solana

CV-7

s tille

C URBANITZACIONS

La Foia

Capsó

15

D MUNTANYES

Fon

CV-721

La Plana

Bc.

Poliesportiu Palmeria

ORBA

Aspre nt

CV-718

A ORBA

Bc. del Trulle

Se

d rra

Orbeta

B ORBETA

CV-715

uili

UNITATS DE PAISATGE, NUSOS I VORES

ra

Ser

Nusos /nuclis identificats

eg el S

d

Principals eixos direccionals Vores geogràfiques Vores per infraestructures Vores difuses

Pla agrícola regadiu

Orba

Urbanitzacions 0

37

1

Orbeta 2

3

N

Km TERRITORI ORBA

B2 .

Escenaris de futur.

Aquesta tècnica exigeix un esforç de creativitat, d’imaginar com pot ser el futur del territori i de com no es desitja que siga. Projectar un escenari de futur ideal facilita la definició d’aquelles actuacions necessàries per aconseguirho.

La dinàmica d’escenaris de futur realitzada es fonamenta en la primera part del mètode EASW (European Awareness Sustainability Workshop), el qual ha estat proposat per la Comissió Europea per a diversos programes de desenvolupament urbà sostenible on s’ha integrat la participació ciutadana com a condició indispensable del procés. Mitjançant el mateix, es pretén consensuar entre els diferents actors locals, les propostes de futur més desitjables i sostenibles per a la comunitat, així com formular col·lectivament estratègies d’actuació necessàries.

En aquest cas i donat el context en el qual s’emmarca el procés, s’ha dut a terme la primera part del mètode -amb algunes variacions-, adaptant la segona a la informació ja treballada des del planejament la qual es fonamenta en algunes de les necessitats del territori ja identificades amb anterioritat.

Aquesta tècnica es fonamenta en la combinació de la mirada prospectiva amb la creativitat per obtenir un diagnòstic de la situació actual dirigit a l’acció, evitant així que el debat es bloquege centrant-se en el temps i les responsabilitats presents.

L’objectiu d’aquesta tècnica és reflexionar col·lectivamental voltant del model de ciutat / poble desitjat així com aquell temut, i definir escenaris de futur sostenibles i assolibles.

D’aquesta manera, després de la dinàmica de la cartografia col·laborativa, es va continuar amb el treball sobre el model territorial que es podia plantejar a Orba. Es va reflexionar al voltant de l’escenari ideal d’Orba dins de 25-30 anys i en aquell no desitjat pels ciutadans. És a dir, es van focalitzar escenaris de futur ideals o positius, i escenaris de futur no volguts (amb connotacions negatives per a la població).

Per realitzar aquesta tasca, primerament cada persona va fer una xicoteta reflexió personal deixant per escrit dues idees per a cada escenari positiu, i dos per al negatiu. A continuació, es va passar al plenari final i per torns, es va possar les idees que tenien més

38

relació. Després es van col·locar sobre una figura projectada, conformada per tres eixos (model urbà, infraestructura verda i paisatge, e infraestructures) per a anar tenint una visió conjunta.

Les reiteracions existents s’han agrupat i s’han redactat uns escenaris de futur per cadascú dels tallers.

A les següents pàgines , s’exposen els escenaris de futur dels tres dies de taller i les conclusions unificades. Aquestes últimes, representen el punt d’inici per al treball que es va realitzar durant la segona ronda de tallers al passat mes de juliol.

Les aportacions dels tres tallers fan referència a la protecció i posada en valor dels valors culturals, agrícoles, naturals i paisatgístics, mantenint la identitat d’Orba com a poble per a que es desenvolupe de forma planificada, ordenada i controlada. Una Orba que puga dispossar al mateix temps de bones dotacions i infraestructures i que aposte per una mobilitat sostenible.

CAPÍTOL B Participació ciutadana

TALLER 1

22 juny 2017

ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS

ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS UNA ORBA QUE SÀPIGA PROTEGIR ELS SEUS VALORS NATURALS

UN POBLE SENSE CAP VALOR CULTURAL, AMBIENTAL, PAISATGÍSTIC

(MUNTANYES, RIUS, BARRANCS, FONTS), AGRÍCOLES (BANCALS

O AGRÍCOLA, QUE HAJA PERDUT LA IDENTITAT DE POBLE I ES

DE PEDRA EN SEC I LA PLANA AGRÍCOLA DE REGADIU MÉS

CONVERTISCA EN UNA CIUTAT DORMITORI.

RESPECTUOSA AMB EL MEDI), PAISATGÍSTICS I CULTURALS,

UNA ORBA SENSE PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI, NI ORDRE

POSANT-LOS EN VALOR I MOSTRANT-LOS A UN TURISME

URBANÍSTIC,

RESPONSABLE , RESPECTUÓS I DE QUALITAT .

URBANITZACIONS, UN NUCLI URBÀ BUIT I SENSE ZONES VERDES I

ORBA 2040, UN URBANISME AMIGABLE AMB ELS VEÏNS. UN

DISPERSIÓ DE CASSETES PEL TERRITORI.

POBLE AMB MAJOR ORDRE URBANÍSTIC, QUE MANTINGA ELS

UN POBLE ABANDONAT, SENSE ACTIVITAT, NI SERVEIS, NI TURISME, I

CREIXEMENTS I MILLORE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ I LES

AMB UNA POBLACIÓ ENVELLIDA, ON L’ECONOMIA LOCAL SIGA MOLT

ZONES VERDES.

DEPENDENT DE L’EXTERIOR.

ORBA, REFERÈNCIA DE POBLE SOSTENIBLE, COOPERATIU,

UNA ORBA ON ELS SEUS HABITANTS NO COOPEREN ACTIVAMENT NI

AUTOSUFICIENT, SALUDABLE I MULTICULTURAL, AMB UNA BONA

S’INTERRELACIONEN ACTIVAMENT.

AMB

UN

CREIXEMENT

IRRACIONAL:

MOLTES

DOTACIÓ DE SERVEIS I D’INFRAESTRUCTURES COMPLETES I ORGANITZADES.

39

TERRITORI ORBA

B2 .

Escenaris de futur.

TALLER 2

23 juny 2017

ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS

ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS

UN POBLE AMB MÉS INTEGRACIÓ ENTRE CULTURES I GRUPS

UN CREIXEMENT DESCONTROLAT AMB MÉS URBANITZACIONS

D’EDAT FOMENTANT ELS LLOCS I ESPAIS DE TROBADA.

(SÓN PROU), MÉS ALTURES EN L’EDIFICACIÓ I GRANS HOTELS), I

MANTENIR EL CARÀCTER DE POBLE D’ORBA, EL SEU PATRIMONI

UN DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL A GRAN ESCALA QUE FAÇA

ARQUITECTÒNIC,

DESENVOLUPAMENTS

PERDRE L’ATMOSFERA TRANQUIL·LA I POC CONTAMINADA DE HUI.

URBANÍSTICS CONTROLATS I AMB XICOTETES INDÚSTRIES QUE

PERMETENT

UN POBLE ENVELLIT, SENSE JOVES PER FALTA D’OPORTUNITATS

PORTEN POBLACIÓ PER A TREBALLAR.

DE TREBALL.

POBLE QUE PRESERVE I PROTEGISCA EL SEU MEDI AMBIENT

UNA ORBA QUE PERDA EL SEU PATRIMONI NATURAL (VALLS,

(VALLS, MUNTANYES) I POSE EN VALOR RUTES I SENDES PELS

MUNTANYES), CASC HISTÒRIC (ORBA I ORBETA).

ESPAIS NATURALS (SENYALITZACIÓ).

UNA ORBA AMB MÉS ARBRES EN ELS CARRERS, I AMB BONES INFRAESTRUCTURES (ABASTIMENT, SANEJAMENT, ECOPARC, APARCAMENTS) I SERVEIS (TRANSPORT PÚBLIC) TANT A LA ZONA URBANA COM A LES URBANITZACIONS.

40

CAPÍTOL B Participació ciutadana

TALLER 3

24 juny 2017

ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS

ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS

UN POBLE TRANQUIL, AMB BONES DOTACIONS I EQUIPAMENTS

ORBA, TRANSFORMADA EN UNA XICOTETA CIUTAT, PERDENT

QUE ESTIGUEN INTEGRATS A LA XARXA VERDA I QUE CONNECTEN

LA SEUA IDENTITAT DE POBLE, EXCESSIVAMENT POBLADA I

LES DIFERENTS ZONES DEL MUNICIPI MITJANÇANT ITINERARIS

URBANITZADA SENSE CRITERI, AMB MOLTES CASES DISPERSES

NO MOTORITZATS (A PEU, AMB BICI).

PEL TERRITORI, SENSE CONTROL NI ORDRE I CONVERTIDA EN

UN MUNICIPI QUE VERTEBRE LA COMARCA INTERIOR I QUE PUGA

ZONA RESIDENCIAL D’ALTRES MUNICIPIS I TAMBÉ COM UNA ZONA

CONVERTIR-SE EN REFERENT O MODEL DE DESENVOLUPAMENT

INDUSTRIAL.

SOSTENIBLE (BIOCONSTRUCCIÓ, AGRICULTURA DE QUALITAT

UN POBLE AMB FALTA DE DOTACIONS, ESPAIS LLIURES VERDS I POC

DAVANT LA QUANTITAT, SERVEIS).

ESPAI PEL VIANANT, AMB DIFICULTATS EN L’ACCÉS A L’HABITATGE

UN MUNICIPI SOSTENIBLE AMBIENTALMENT, QUE PROTEGISCA

EN LLOGUER I TURÍSTICAMENT SATURAT.

ELS SEUS ESPAIS NATURALS I PAISATGÍSTICS, EL SEU PATRIMONI

UN POBLE QUE PERDA EL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL QUE

CULTURAL (COM ELS CENTRES HISTÒRICS D’ORBA I ORBETA)AIXÍ

TÉ.

COM L’ETNOGRAFIA COM A SENYALS, I ELS POSE EN VALOR. UN POBLE AMB UN URBANISME CONTROLAT I AMB ESPAIS COMUNS DE TROBADA QUE PUGUEN AFAVORIR LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES.

41

TERRITORI ORBA

B2 .

Escenaris de futur.

42

CAPÍTOL B Participació ciutadana

ESCENARIS DE FUTUR

ORBA, REFERÈNCIA DE POBLE AMB UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB BONA DOTACIÓ DE SERVEIS, INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS INTEGRATS EN LA XARXA VERDA I BONES CONNEXIONS

U N H E C

TERRITORI

ORBA

UN POBLE ON HI HAJA MÉS INTEGRACIÓ ENTRE CULTURES I GRUPS D’EDAT FOMENTANT ELS LLOCS O ESPAIS DE TROBADA UNA ORBA QUE PROTEGISCA I POSE EN VALOR ELS SEUS PAISATGES NATURALS, AGRARIS I CULTURALS,FOMENTANT UN TURISME RESPONSABLE, RESPECTUÓS I DE QUALITAT.

ORBA AMB MAJOR ORDRE URBANÍSTIC, QUE MANTINGA ELS CREIXEMENTS I EL SEU CARÀCTER DE POBLE I MILLORE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ I LES ZONES VERDES.

43

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Tracta la definició per part dels ciutadans del futur desitjat, treballant les actuacions proposades en el nou Pla General i valorant si aquestes estan encaminades a aconseguir aquest futur.

En aquesta sessió es planteja una dinàmica de treball que condueix a una avaluació col·lectiva entre els assistents. Es tracta d’un exercici de contrast entre el desitjat amb els assistents dels tallers, i les principals directrius i propostes que fa l’equip tècnic redactor del Pla General. Arribats a aquest punt es reflexiona sobre l’oportú de les idees sorgides en el debat, i si aquestes han de finalment ser considerades per a aconseguir l’escenari de futur ideal, evitant aquell que es perceba com temut.

A més, les diferents línies d’acció i les diverses actuacions plantejades dins de les mateixes es prioritzen per consens, amb la finalitat d’establir un full de ruta prioritari per als ciutadans assistents.

Durant els tres dies de tallers, de la segona ronda realitzada al mes de juliol (20,21 i 22), es van identificar consensos i disensos sobre les directrius plantejades en el Document d’Inici i sobre les propostes contemplades. A més a més, es va reflexionar al voltant de les altres actuacions considerades necessàries per a aconseguir l’escenari de futur ideal configurat en el primer taller, i evitar aquells no dessitjats.

Després d’un recordatori sobre les conclusions de la primera ronda de tallers i una xicoteta presentació general de les directrius, es va desenvolupar la dinàmica col·laborativa.

noves propostes, realitzar puntualitzacions o reiterar alguna de les idees plantejades. Per fer aquesta tasca, cada participant va comptar amb dos post-it (1 color diferent per cada eix del model).

A continuació i per torns, cada persona va llegir en veu alta, explicant breument la seua proposta. Es va deixar també temps per a intervencions o aportacions amb la finalitat de valorar si s’estava d’acord amb les mateixes, si es creien necessàries, si eren importants o si es considerava oportú realitzar alguna puntualització.

Després d’haver tractat els tres eixos (Infraestructura Verda, Desenvolupament Urbà Sostenible i Infraestructures i Equipaments), les propostes que van generar més consens van quedar plasmades en fitxes (tal i com es mostra a les següents pàgines) sent exposades al diagrama final projectat al públic.

Així, doncs, els objectius d’esta dinàmica han sigut identificar els possibles consensos o disensos sobre les directrius proposades, així com enriquir les línies d’acció existents basant-se en l’escenari de futur desitjat, intentant marcar aquelles actuacions que es consideren prioritàries.

En les següents pàgines s’exposen els resultats de cadascún dels tallers. La informació s’ha organitzat de la següent manera, en primer lloc es realitza una breu explicació dels temes que han generat debat

Els assistents es van reunir al voltant d’una taula de treball, on es van abordar les propostes existents de cadascun dels eixos del pla. Després d’una lectura de les propostes, es va deixar un temps per a reflexionar i anotar

i han sigut més recurrents, a continuació, tant les línies d’actuació com les aportacions realitzades han quedat plasmades en uns esquemes on també es valora el grau de necessitat, consens i prioritat si s’ha donat el cas.

44

CAPÍTOL B Participació ciutadana

TALLER 1: 20

juliol 2017

Pel que fa referència a la sessió celebrada el 20 de juliol, es va obtenir reiteració i consens en determinats temes referits al primer eix d’Infraestructura Verda al voltant de la protecció de paisatges i elements de valor natural-ambiental, com és el cas de la posada en valor de la zona del Castellet, que inclouria la restauració i protecció de la seua runa i l’entorn dels Fonts (Xopena, des Caus, Benitjar) com a espais d’ús públic. Aquestes actuacions van ser considerades com més prioritàries i situades en la part superior de l’arbre d’accions (veure diagrama final).

Al costat d’aquestes, la gestió i protecció dels barrancs que travessen el municipi (especialment el Trullent) posen l’accent en la neteja dels mateixos. També la possible gestió mancomunada del Pla i la Serra del Seguili.

En referència a la protecció d’elements de valor patrimonial-cultural, es reitera la necessitat de posar en valor i protegir el patrimoni rural i entogràfic (cas dels riu raus, corrals como

el de Miralles o Morell, pous com d’en Bossa i el Coco Blau, i camins com el del Portet de Murla), sense oblidar els arbres i el paisatge agrícola de secà.

En referència al sistema d’espais verds urbans, es comenta la necessitat de parcs infantils i més presència de verd en l’espai urbà que acompanye a les zones d’ús públic (per exemple la Plaça de la Pilota o els carrers d’Orba i Orbeta). Es prioritza la connexió i el manteniment dels espais verds periurbans (Xopena) així com la connexió radial amb les urbanitzacions (Capçó, Aspre, Palmeria) i la millora dels accessos per als vianants.

Respecte al model de desenvolupament urbà sostenible, hi ha consens en la proposta de creixement controlat per a donar cabuda a la població local,especialment quan es dirigeix cap a la perifèria del poble preservant l’entorn del Castellet i la Xopena. A més a més, el creixement de les urbanitzacions, ha de ser

45

contigut. Finalment, es veu amb bons ulls la proposta de recuperar les cases abandonades dels nuclis antics d’Orba i Orbeta i establir una normativa de manteniment de la imatge urbana que regule la tipologia de les edificacions. Aquest tema va generar discussió entre els assistents.

Les propostes referents al tercer eix (Infraestructures i equipaments) coincideixen en la millora de l’accessibilitat en Orbeta, i la gestió de l’aparcament a Orba i Orbeta. Al costat d’aquestes, la gestió de la ubicació del polígon industrial (vinculant recursos localsactivitat artesanal) i les seues possibles ubicacions.

També es considera important la millora del sistema de sanejament d’aigues i d’abastiment en les urbanitzacions.

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 1

3.1

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

APORTACIONS

3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL

Espais naturals com les Serres y Pla del Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet

Pla de gestió Mancomunat Pla i Serra Seguili

Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge) Neteja d’abocaments en el paisatge Pla d’evacuació incendis

Gestió dels recursos agroforestals

3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL

Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta Senyalització de zona agraria “paisatge de secà”

Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba

Posada en valor: riu raus, pous (En Bossa, Coco Blau), corrals (Morell, Miralles)

Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor

3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL

Entorn de La Xopena-les Fonts

Posada en valor entorn de les Fonts

Castellet

Posada en valor entorn Castellet

Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR

3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS

Recuperació i protecció del Barranc de Trullent.

Gestió i protecció dels barrancs (Especialment Orbeta) com espai públic. Neteja dels mateixos

Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)

Connexió dels barrancs

46

CAPÍTOL B Participació ciutadana

No hi ha Indiferent consens

Necessària

01_03 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

01_03.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS

Creació d’espais peatonals al centre del poble

També en Orbeta, anivellar plataformes i llevar voreres, millorar l’accessibilitat. Respectar/limitar l’ús de l’espai públic per terrasses

Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra

Més ombra-verda en carrers i Plaça de la Pilota

Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba

Més espai per a vianants al centre (plaça Espanya i Casa Senyoria) Crear un anell per als vianants al voltant de l’Església

Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs

01_03.2 CREACIÓ D’ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS

Ruta cap alembassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) Posada en valor Camí del fang o ruta: llocs de referència de l’industria (ceràmica, rajoles, canters, forns)

“Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili

Recuperar l’antic camí dels arbres, ruta del riu rau, camí del Portet de Murla

Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona

01_03.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Connexió i manteniment d’espais verds periurbans (Xopena) Connexió radial amb Capçó, Aspre i Palmeria (amb pasos peatonals per anar a la piscina i cementeri) Espai per viandants camí d’Orba a Orbeta

47

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 1

3.2

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS

APORTACIONS

3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Creixement controlat cap a la perifèria del poble.

No edificis en S1

Creixement controlat

Preservar de creixements l’entorn del Castellet i Xopena Incloure el perímetre de les cases ja construïdes dins del PG

3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA

3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT

3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA Encreuament segur cap a la zona de la piscina/poliesportiu

3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)

3.2.2.1 ASPRE

3.2.2.2 CAPSÓ

3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)

3.2.2.4 PALMERIA

3.2.2.5 LA FOIA

3.2.2.6 TRULLENT

Contenció dels creixements de les urbanitzacions.

48

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS

No hi ha consens

Indiferent

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ

Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Treballar amb la bioconstrucció quan siga possible amb baix impacte visual i recursos naturals locals Normativa de manteniment d’imatge urbana (façanes, tipologia pròpia, altures, cromatisme)

Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura) Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial (o similar) de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta

3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Recuperar els habitatges abandonats als nuclis antics

Millora i rehabilitació de cases

49

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 1

3.3

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

APORTACIONS

3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER FER POSSIBLE EL TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA

3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i piscina Tancar la circunvalació a Orbeta

Disseny d’una ronda perimetral

3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS Accessos radials nucli urbà-Capsó (enfront del Mas y Mas). Motoritzats i per als vianants

Millora del accés a l’Aspre-La Foia

Accessos radials nucli urbà-Orbeta-poliesportiu.

Motoritzats i per als vianants. Vies de desviament a Orbeta Passos per als vianants per a creuar carreteres (Poliesportiu-piscina)

Millora del accés a Orbeta Aumentar els pasos per vianants Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)

03_02 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA

03_02.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) No serveis industrials en la S1

Espais per emprenedors, com un parc empresarial (innovació, formació, amb bona connexió, tallers artesanals)

50

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

N

P

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

03_02.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Es proposa possible ubicació Parc empresarial a l’eixida a la carretera Benidoleig o on està la zona de serveis del Capsó

Canvi d’emplaçament fora del casc urbà

03_03 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS

03_03.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS Aparcaments a l’entorn d’Orba (cementeri, centre de salut tant cotxes com autocars, i Orbeta i senyalització

Disseny de nous espais d’aparcament urbans amb espai verd

03_03.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS

Definició zona multiusos ( RSU/Ecoparc), etc.

03_03.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...)

Millora del sistema de abastament d’aigua a l’ Aspre, Capçó o La Plana Canalització de la xarxa de clavegueram.

Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Milora dels serveis de recollida de fem Energies renovables Sistemes de gestió de l’aigua

Depuradora més orgànica. Recuperació d’aigües residuals

Millora de la mobilitat urbana i de les infrastructures cap a les urbanitzacions

03_03.3 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració

Millora de l’escola, escala d’emergència

Altres

51

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

TALLER 2

21 juliol 2017

La sessió celebrada el 21 de juliol, va comptar amb

També senyalitzar i millorar l’estat de camins

que buiden els centres urbans (en Orbeta per a

una major afluència veïnal de les urbanitzacions.

i les sendes pels espais naturals. Es considera

agilitzar l’accés a l’Aspre per exemple). Al costat

El fet de realitzar-ho en anglès va animar a

necessari i prioritari millorar l’encreuament a la

d’aquestes, un tema recurrent ha sigut la ubicació

aquestes persones a participar.

zona del Mas y Mas per donar seguretat en aquest

de la indústria, i si s’està d’acord en què les naus

punt.

industrials situades en el casc urbà es desplacen

Els resultats de les aportacions realitzades durant

fóra del mateix, sense determinar possibles zones

el taller s’han arreplegat de manera esquemàtica

La millora de l’aparcament és un altre dels

de localització. Si es desenvolupara un nou polígon

en les següents taules. En primer lloc l’eix

temes més reiterats. Es proposa dissenyar zones

industrial, als assistents els pareix interessant

d’infraestructura verda (color verd) , a continuació

d’aparcament fóra del centre d’Orba per a afavorir

que siga un tipus d’indústria lleugera, tallers i

desevolupament urbà sostenible (color roig) , i

gradualment l’accés a peu, perquè consideren que

negocis que atragueren empreses innovadores i

finalment l’eix d’infraestructures i equipaments

el centre urbà hauria de ser més per als vianants.

tecnològiques per a donar oportunitats de treball

(color groc). Les taules arrepleguen les diferents

a la gent jove. Aquesta idea de polígon empresarial

línies d’acció i les diverses actuacions, així com el

Respecte al model de desenvolupament urbà

es va esbossar conforme han anat avançant

grau de necessitat, si ha existit consens o no, o si

sostenible, hi ha consens en referència al control

els tallers malgrat que no hi ha un consens ni

la ciutadania les considera prioritàries o no. Per

del creixement urbà, no veient necessari que hi

proposta definida de la seua possible ubicació.

a això s’han empleat unes icones que faciliten la

haja nous creixement, i si té que haver-hi, que

seua comprensió.

siga el mínim indispensable i controlat, evitant

En referència a les infraestructures i dotacions,

construir cap a la zona agrícola. Aquesta zona,

hi ha coincidència en la necessitat de resoldre els

En referència a l’eix d’infraestructura verda, els

com s’ha esmentat anteriorment, es considera

problemes existents amb el sistema de sanejament

temes que van generar major consens i que foren

que ha de preservar-se per a mantenir l’harmonia

i abastiment a totes les urbanitzacions.

altament reiterats són els paisatges agrícoles

del paisatge d’Orba.

en concret, sobre la necessitat de preservar

Finalment, la ciutadania proposa la creació d’un

el paisatge de regadiu de tarongers, les vistes

Els assistents coincideixen que és necessari

punt de trobada a Orba, com a espai d’interrelació

de la vall i els cultius. De la mateixa manera,

gestionar el parc d’habitatges buits existent (tant

intergeneracional. Una demanda que ja van

també són apreciades les zones forestals. L’ item

en els cascos urbans com a les urbanitzacions) i

realitzar en l’anterior ronda de tallers les persones

referit als barrancs (i en menor mesura el llit del

abans que construir, ocupar aquestes edificacions.

estrangeres que viuen en les urbanitzacions.

Riu Girona) va ser molt esmenat, ja que per als

Es proposa elaborar un inventari d’habitatge buit

assistents és necessària una gestió adequada

per a conèixer la situació real de les mateixes i

d’aquests elements naturals contemplant la

cercar possibles solucions.

neteja, restauració, protecció, manteniment i posada en valor dels mateixos minimitzant el risc

Finalment un altre dels temes reiterats és la

d’inundació.

conservació de la identitat urbana (cascos urbans tradicionals), amb la finalitat de que no es perda la

D’altra banda es reitera la necessitat de disposar

imatge de “poble”, i proposen per exemple que els

àrees i recorreguts per als vianants, es refereixen

habitatges siguen com a màxim de tres altures.

a la millora de les connexions per als vianants i vies no motoritzades i accessos entre les diferents

Les propostes que fan referència al tercer eix

zones habitades (urbanitzacions) i els cascos

(Infraestructures i equipaments) coincideixen en

urbans d’Orba i Orbeta, mitjançant l’adequació

la millora dels accessos a les urbanitzacions i

i senyalització d’aquests itineraris, donant-li la

connexions amb Orba-Orbeta i centres d’activitat, i

seguretat i qualitat d’aquestes “sendes verdes”.

la necessitat de comptar amb zones d’aparcament 52

CAPร TOL B Participaciรณ ciutadana

53

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller2

3.1

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

APORTACIONS

3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge)

Manteniment davant possible risc inundació Preservar el llit del riu Girona

Neteja d’abocaments en el paisatge Neteja de la muntanya i retirada d’arbres per risc incendis

Pla d’evacuació incendis

3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) a Orbeta

Senyalització de zona agraria “paisatge del secà”

Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc)

Preservar agricultura periurbana, vistes dels paisatges agrícoles

Paisatge de regadiu del Pla D’Orba

Preservar tarongers i cultius cooperatius locals

Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor

3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Entorn de La Xopena-les Fonts Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR

3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS Recuperació i protecció del Barranc de Trullent

Neteja i restauració de barrancs

Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)

Manteniment davant possible risc inundació Preservar la xarxa de llits existent

54

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

Indiferent

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT

No hi ha consens

3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Creació d’espais peatonals al centre del poble Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba Més àrees verdes (blanes) amb zona de jocs infantils o parc fora del casc urbà

Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs

3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap al embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana ( Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) Visibilitzar cultura del fang

“Ruta del fang”

Millora de camins que travessen la zona agrícola de cítrics

Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili

Millora de les àrees per a caminar, senyalització i millora del ferm

Millora i recuperació de camins i senders

Recorregut per a caminar al llarg del Riu Girona

Via verda Riu Girona

3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE “Itineraris verds” dins del casc urbà Millora de les connexions per als vianants i accessos entre les zones habitades i el poble

55

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 2

3.2

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS

APORTACIONS

3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Mínims creixements i controlats. Edificacions no han de tenir altures elevades No construir en terrenys agrícoles, preservar el paisatge del cultiu dels cítrics

3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA

3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT Rehabilitació i foment del lloguer social de cases buides per a joves

3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA

3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)

3.2.2.1 ASPRE

Contenció dels creixements de les urbanitzacions

3.2.2.2 CAPSÓ

Evitar creixements cap a les muntanyes

3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)

Prioritat a l’ocupació d’habitatges buits abans que construir més

3.2.2.4 PALMERIA

3.2.2.5 LA FOIA

3.2.2.6 TRULLENT

56

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Preservar la identitat, no edificis d’altures elevades (màxim 3 altures)

Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases

Les noves cases haurien de mantenir l’aparença amb el model urbà preexistent

Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura)

Mantenir la imatge del poble

Normativa de protecció del patrimoni arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta

3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Utilitzar habitatges buits com a provisió per a la població local

Millora i rehabilitació de cases

Mantenir en bon estat les parcel·les buides

57

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 2

3.3

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

APORTACIONS

3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA Més transport públic sobretot per a les persones majors

3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i piscina Disseny d’una ronda perimetral

3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS L’accés rodat al Capsó necessita millora en tots dos extrems

Millora del accés a l’Aspre-La Foia

Millora senyalització carretera accés Orba-Orbeta

Millora del accés a Orbeta

Millora encreuament carretera “Mas y Mas”

Aumentar els pasos per vianants Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)

3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA

3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Afavorir la implantació de negocis-empreses tecnologia, indústria lleugera no pesada.

Espais per emprenedors, com un parc empresarial (innovació, formació, amb bona connexió, tallers artesanals)

Lloguer diari de baixos comercials

58

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Desplaçar tallers fora del casc., millor accessibilitat i menor impacte visual.

Proposta ubicación en la zona del Garden Center.

Canvi d’emplaçament fora del casc urbà

3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS

3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS Desenvolupar aparcament fora d’Orba per a accedir al centre Zona d’aparcament a Orbeta que buide l’accés a l’Aspre

Disseny de nous espais de aparcament urbans amb espai verd

3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona multiusos (RSU/Ecoparc), etc

3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...)

Millora del sistema de abastament d’aigua a l’Aspre, Capçó o La Plana

Més qualitat i menys fugides en el abastament Millora del sanejament en l’Aspre

Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Millora dels serveis de recollida de fem

Horaris, neteja, ubicació

Servei de telecomunicacion

Millora de la banda ampla, wifi, i telefonia

Sistemes de gestió de l’aigua

3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Necessitat d’un punt de trobada central en el poble

Disseny d’espais de trobada i/o integració

59

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

TALLER 3

22 juliol 2017

L’última sessió d’aquesta segona ronda es va

Al costat d’aquest item, destacar la reiteració

Els habitatges buits també han sigut contemplats

celebrar el 22 de juliol. La dinàmica seguida va

en temes com el verd urbà, la necessitat de

i la reflexió-proposada plantejada és gestionar-

ser similar als anteriors grups. En aquest taller va

més zones d’ombra en els cascos urbans (per

los prioritzant la seua ocupació abans que seguir

haver-hi discrepància en alguns temes sense que

exemple la incorporació d’arbrat en els carrers),

construint habitatge nou.

en determinades accions s’arribara a un consens

espais públics urbans més verds (per exemple la

clar.

Plaça de la Pilota), de major qualitat i dotats de

Es planteja que existisca la possibilitat de construir

zones de descans. També es planteja millorar

habitatges de tipologies flexibles, com la tipus

Els resultats de les aportacions realitzades durant

els espais verds urbans, on es proposa que

“eco-housing” i tal vegada al S1, però sense trobar

el taller s’han arreplegat de manera esquemàtica

estiguen connectats amb els espais naturals

un consens clar. Malgrat que hi ha coincidència a

en les següents taules. En primer lloc l’eix

que envolten Orba (Castellet-Les Fonts, Ojo

mantenir la imatge tradicional del poble.

d’infraestructura verda (color verd) , a continuació

d’Aigua, riu Girona, Seguili) a través d’una xarxa

desevolupament urbà sostenible (color roig) , i

d’itineraris per als vianants (combinat amb altres

Les

finalment l’eix d’infraestructures i equipaments

mitjans no motoritzats) i que permeten també la

(Infraestructures i equipaments) coincideixen en

(color groc). Les taules arrepleguen les diferents

connexió amb centres d’activitat (Centre de Salut,

la millora dels accessos a les urbanitzacions

línies d’acció i les diverses actuacions, així com el

poliesportiu, escola). Es posa també l’accent en la

i connexions amb Orba-Orbeta i centres

grau de necessitat, si ha existit consens o no, o si

seguretat i l’accessibilitat de les vies.

d’activitat, i la necessitat de comptar amb zones

propostes

referides

al

tercer

eix

d’aparcament plantejant espais dissuasoris o

la ciutadania les considera prioritàries o no. Per a això s’han empleat unes icones que faciliten la

Un dels temes que no ha generat consens és

seua comprensió.

la peatonalització. Sorgiren qüestions que han

perimetrals en les entrades del poble.

de resoldre el problema de falta d’aparcament

Al costat d’aquestes, un tema recurrent ha sigut la

En referència a l’eix d’infraestructura verda, els

(per exemple l’eliminació de places en el centre,

gestió i emplaçament de l’espai per desenvolupar

temes més reiterats i de major importància van

ubicació, tractament i disseny de l’espai). Es

les activitats econòmiques, tant les industrials

ser, la restauració i neteja del barranc d’Orbeta,

proposa que en el cas de plantejar-se, es faça una

com les comercials i de serveis.

un corredor ecològic que a causa d’actuacions en

consulta ciutadana per a tal fi. El Pla de Mobilitat

el seu entorn o sobre el mateix llit (per exemple

que porta aparellat el futur planejament, haurà de

Finalment els assistents estan d’acord a reservar

obres de canalització dures i poc integrades)

reflectir les diferents alternatives existents.

espai fora del casc urbà per a un possible

ha anat perdent la seua funcionalitat ecològica

emplaçament per a una estació de transport

i el seu valor paisatgístic. Davant la proposta de

Finalment es proposa senyalitzar algunes rutes

públic, que millore la comunicació amb la resta de

realització d’un parc lineal en el barranc, no es

de senderisme i potenciar rutes que recorren La

la comarca.

va arribar a cap consens, encara que sí es veia

Plana y la Serra de de Seguili (pel carrer Massil)

necessari la seua adequació i manteniment.

Respecte al model de desenvolupament urbà Els temes que van generar major consens van

sostenible hi ha temes que generen alguna

ser els referents a la protecció i posada en valor

discrepància. Hi ha coincidència a considerar que

de paisatges i elements naturals, patrimonials,

el creixement d’Orba hauria de ser compacte,

agrícoles, com la protecció i millora del Castellet

moderat i limitat al creixement de la població.

i el seu entorn, el paisatge de secà (murs de

Tanmateix consolidar les vores per a tancar els

pedra en sec) o l’enclavament de les Hortetes

cascos urbans i en les urbanitzacions, senyalitzant

pel seu sistema de reg tradicional, sense oblidar

les unions entre els extrems més propers a

el patrimoni arbori singular, com una olivera

aquestes i el casc urbà. En general es considera

mil·lenària en la zona del Dalt dels Fons.

que les urbanitzacions no han de créixer més.

60

CAPร TOL B Participaciรณ ciutadana

61

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller3

3.1

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

APORTACIONS

3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Protegir espais naturals perquè no se seguisca construint cap als mateixos (per exemple el Seguili)

Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge) Neteja d’abocaments en el paisatge Pla d’evacuació incendis

3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL

Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba

Restaurar murs de pedra en sec (parlar amb veïns) Restaurar sistema de reg de bancals/pous del Bº Orbeta Neteja de graffitis en fonts i llavadors

Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor

3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Posada en valor de l’olivera mil·lenària en zona del Dalt dels Fons

Entorn de La Xopena-les Fonts Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR

3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS

Recuperació i protecció del Barranc de Trullent.

Restaurar i gestionar el Barranc d’Orbeta

Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)

62

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Creació d’espais peatonals al centre del poble (i Orbeta)

La peatonalització no ha generat consens sinó més discrepàncies per qüestions com l’aparcament

Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra

Zones d’ombra i arbrat en vies trànsit per als vianants i comunicació Reestructuració de la plaça (més element verd, ombra, mobiliari urbà per a asseure’s, jocs infantils)

Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs

No hi ha Indiferent consens

Zones verdes en casc urbà lineals i discontínues, parcs més verds, menys ciment, més integrats No hi ha consens en la proposta de creació d’un parc lineal en el Bº, si hi ha consens a millorar-ho i restaurar-ho i mantenir-ho en bon estat

3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap a l’embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) “Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Senyalització Ruta Les Fonts, senderisme cap al Castellet

Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert

Cap a Seguili, carrer Massil (via potencial per a anar amb bici, caminar, caçadors. Senyalització Manteniment de camins. En Els Plans millorar la vorera de la carretera cap a Benidoleig

Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona

3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Xarxa d’itineraris verds (per als vianants prioritàriament) connectant centres d’activitat (col·legis, centre salut, places) i espais verds (Bº Orba, Ulls d’Aigua, Serres) Disseny de vies segures per al trànsit de la població infantil Millora de les connexions cascos urbansurbanitzacions. (per als vianants) Major seguretat i millor senyalització

63

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 3

3.2

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS

APORTACIONS

3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Creixement moderat, limitat al creixement de la població. SU en les vores del casc i d’algunes urbanitzacions.

Model de creixement urbà compacte

Tipologia flexible d’habitatges (“ecohousing”), habitatges de menor grandària i més espai comunitari construït Prioritzar la construcció i edificació sobre el que ja està. Solucionar primer habitatges buits abans que construir.

Gestió parc habitatges buits

3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA

3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT

3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA

3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)

3.2.2.1 ASPRE

3.2.2.2 CAPSÓ

3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)

3.2.2.4 PALMERIA

3.2.2.5 LA FOIA

3.2.2.6 TRULLENT

No més creixement de les urbanitzacions Urbanitzar unint el casc urbà amb el més proper i emplenat (“omplint buits” o solars) Urbanitzar senyalitzant les unions entre el casc i els extrems més propers de les urbanitzacions

64

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Tipologies edificatives de les noves cases

L’estètica i tipologia de les edificacions no genera consens clar, l’edificació tradicional enfront de nous models edificatoris (“ecohousing”)

Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura)

Preservar tipus d’estètica alineada amb el poble, tenir en compte l’estètica.

Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta

Potenciar l’ornamentació vegetal dins del poble en façanes (privat) i carrers (públic)

Altres

3.2.3.3 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Peatonalització del centre d’Orbeta donant solució a l’aparcament de cotxes

65

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions del Taller 3

3.3

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

APORTACIONS

3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA Estació d’autobusos fora del casc urbà Preveure espai per a millorar accés-connexió transport públic.

Relació comarcal mitjançant l’autobús

Espai per millorar el transport públic

3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i la piscina Disseny d’una ronda perimetral

3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS Millora del accés a l’Aspre-La Foia

Millores de mobilitat i dimensionament dels accessos (sobretot urbanitzacions) fent aparcaments dissuasoris/perimetrals

Millora del accés a Orbeta Aumentar els pasos per vianants

Millorar la zona de la “Teulera” molt freqüentada.

Construcció de vorera per a dotar-la de més seguretat

Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)

3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA

3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Sector proper al Mas y Mas, o cap a Marorba, o un altre al marge de la carretera que possibilite el trasllat de naus industrials del casc Mantenir sòl dotacional S1 municipal per a ús temporal de dotacions de SU agrupades i amb màxima accessibilitat

66

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

APORTACIONS Aprofitar espais lliures deixats per les naus per a zones verdes o habitatges Parc empresarial separat del residencial.

Trasllat de tallers en zones (Terraseries).

El nucli comercial mantenir-ho en casc urbà Els sòls terciaris o industrials, es donen en condicions favorables o amb facilitats per a fer aquest hipotètic canvi.

Es podría localitzar en la zona del Capsó/Eden.

Dissenyar un bypass des del col·legi connectant amb el camí del Port

3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS 3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS

Zones d’aparcament en les entrades al poble Aparcaments perimetrals, prioritat vianant (carrers coexistència) Possible Aparcament davant centre de Salut

Disseny de nous espais d’aparcament urbans

Prioritària Necessària amb condicions

3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Canvi d’emplaçament fora del casc urbà

No hi ha Indiferent consens

3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona multiusos (RSU/Ecoparc), etc.

3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...)

Millora del sistema de abastament d’aigua a l¡Aspre, Capçó o La Plana.

Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Millora dels serveis de recollida fem Servei de telecomunicacions

Sistemes de gestió de l’aigua

3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració

Espais per a joves, tipus un parc de skate o similar

67

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

ENTREVISTES CIUTADANES En aquest apartat s’arrepleguen les aportacions que s’han anat arreplegant per part de la ciutadania d’Orba durant el procés de participació mijtançant entrevistes personals a representants polítics, als propietaris de les naus i empreses grans situades al nucli urbà d’Orba. D’aquesta manera s’atén també a altres col·lectius o persones que a títol individual, han tingut a bé omplir els qüestionaris i entrevistes, completant l’espectre participatiu dels tallers (es van fer unes preguntes específiques dins de les enquestes de visualitat del paisatge) o en el formulari accessible online.

Els resultats s’han agrupat per eixos, de la mateixa manera que s’ha realitzat per als resultats dels tallers. No obstant això, en aquest cas no s’ha avaluat el grau de necessitat i prioritat. Les respostes es van reiterant i van ressaltant-se aquells temes que més interessen o preocupen.

En l’apartat d’infraestructura verda, un tema molt reiterat ha sigut la necessitat d’aumentar la dotació d’espais verds dins del casc urbà i

les zones d’ombra, proposant-se dotar d’arbrat algunes vies. Als espais de descans com la plaça d’Espanya o de la Pilota, incloure més zones verdes. En realitat del que es tracta és que els espais connecten amb la resta de paisatges que envolten Orba.

Així mateix, es reforça la millora, neteja i rehabilitació de camins i sendes, així com el potenciar i senyalitzar rutes com la dels Fonts-Xopena, o la del Castellet, el camí vell de Murla i Fontilles, la xarxa de sendes per la serra de Seguili. Es proposa que la ruta estiga ben senyalitazada i condicionada per a que recórrega el paisatge urbà-agrícola-fluvial i forestal, des del poble fins a l’embassament d’Isbert.

Enllaçant amb el sistema d’itineraris per a vianants, es planteja la creació d’una mena d’anell verd al voltant d’Orba que permeta el trànsit per als vianants i vehicles no motoritzats. I la connexió per als vianants des del nucli urbà amb les urbanitzacions i centres d’activitat. A més a més, es proposa

Rehabilitar sendes i camins tradicionals

Resoldre qüestió habitatges buits

Posar en valor els enclavaments representatius d’Orba 68

fer actuacions per protegir i millorar el barranc d’Orbeta i el riu Girona, on és necessari controlar els punts d’abocament i contaminació que s’estan produint.

La posada en valor de recursos culturals, naturals, paisatgístics, ha sigut també molt esmentada, destacant la recuperació d’elements com sequers o rius raus on s’assecava la pansa, el corrrals que es troben en la serra del Migdia ( Cigno, del Mig, Venta la Xata), o paisatges agraris (Les Hortetes, o els paisatges del secà).

En l’eix de desenvolupament urbà sostenible, respecte als nous creixements urbans, les persones han expressat en la seua majoria la no necessitat de créixer més (sobretot les urbanitzacions),i en cas de ser necessari, que fos un creixement controlat, d’acord amb la població vegetativa evitant el desenvolupament cap als espais naturals (serres o bé el Castellet). Es proposa créixer fins a la ronda, ocupant els solars buits existents a la vorera urbana. S’han arreplegat algunes

Millorar connexions Orba-urbanizaciones-centres d’activitat

CAPÍTOL B Participació ciutadana

respostes, en el que es comenta la necessitat de solucionar la qüestió dels nombrosos habitatges buits a Orba (tant en els cascos urbans com les urbanitzacions) i abans de construir més, caldria rehabilitar i millorar els habitatges perquè puguen ser ocupats.

(Orba, Orbeta i urbanitzacions). Es proposa l’augment de les zones/places de pàrquing (agrupar-les i traure-les fóra del centre urbà, millorant el seu disseny, i solucionar els punts conflictius (Centre Salut) amb la finalitat de disminuir el tràfic i donar més espai al vianant.

Respecte a la tipologia d’habitatge, les respostes mostren preferències a mantenir la imatge tradicional del casc urbà d’Orba i d’Orbeta (es manifesta la necessitat de fer un pla de protecció de tots dos centres històrics), no obstant això no hi ha una resposta unànime en referència a la definició de l’estètica urbana (cromatisme, volums, façanes, altures). L’harmonia, coherència estètica i el manteniment de l’essència de poble ha sigut reiteradament comentat, però també va eixir com a resultat, la possibilitat de contemplar altres tipologies d’habitatges alternatius al model tradicional.

Finalment la proposta de traslladar l’activitat industrial i tallers fora del centre urbà i cercar la possible ubicació d’un parc empresarial com a nova àrea de dinamització econòmica, ha sigut tractada en les entrevistes amb els representants de les empreses afectades que s’han mostrat oberts a cercar solucions.

Els temes més reiterats de l’eix d’infraestructures i equipaments han sigut els referents a l’aparcament i millora d’accessos

Protegir els elements patrimonials

Respecte al sector industrial, es produeixen problemes d’accessibilitat per als camions de càrrega i descàrrega quan intenten accedir a les naus industrials situades en el casc urbà, les vies d’accés són estretes i no permeten el gir dels camions de major tonatge haventse de desviar per altres vies, i augmentant el volum de tràfic. Esta situació genera molèsties veïnals. Es proposen solucions concretes d’accés a estudiar a partir de l’Av.

del Port, fins a connectar amb el Camí del Port, proposant un xicotet by pass, millora des d’aquest punt per a travessar el barranc de Trullent fins a Orbeta i la Urbanització L’Aspre.

De les quatre empreses entrevistades, totes es mostren favorables a un hipotètic canvi d’ubicació de les naus, però amb condicionants, unes sol·licitant que es donen condicions favorables o amb facilitats per a poder dur-ho a terme si es donara el cas, altres comenten que hi ha importants inversions realitzades en les naus que necessiten ser amortitzades, i que s’haurien de barrejar diferents ofertes si es donara el cas d’un possible canvi d’ubicació.

Quant a l’emplaçament, no es produeix consens, i per tant, s’hauran de treballar les diferents alternatives.

Es realitza la proposta d’unir-se les empreses locals per a espentar aquest polígon terciari en la seua gestió.

Millorar accessos i mobilitat més segura

Qualitat de l’espai públic, més verd urbà

Ordenar els usos industrials, nou parc empresarial 69

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes

3.1

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ] APORTACIONS

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port i del Castellet Zones amb risc d’inundació

Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge)

Actuacions a la zona Garroferal (meandre Riu Girona)

Neteja d’abocaments al territori

Controlar abocaments o possibles punts de contaminació (Corral de Bous)

Pla d’evacuació incendis

Pla evacuació per Urbanitzacions com l’Aspre

3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta

Garrofers, ametlers

Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba

Posada en valor recursos culturals com llavador de la Font de dalt i ermita d’Orbeta Serra Migdia: corrals Cigno, del Mig, Venta la Xata (pujada al Port). Font d’Orbeta: Franja zona verda entre Font de Dalt i la carretera de Benidoleig

Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor

Regeneració del paisatge de les Hortetes

3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Millora de la Font Xopena

Entorn de La Xopena-les Fonts

Millora de l’entorn Castellet

Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR

3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS Nejeta del barranc d’Orbeta de vegetació

Recuperació i protecció del Barranc Trullent.

Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)

Corredor verd que conecte les serres i tossals

Altres

70

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Peatonalitzar el centre d’Orba (ex. carrer Major) Espais de descans en els extrems d’Orbeta Vorera més àmplia en Av. Dénia Aumentar les zones d’ombra (plaza Pilota). Us del lledoner

Creació d’espais peatonals al centre del poble.

Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba

Millora de la plaça com espai de trobada

Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà

Més espais verds dins la zona urbana i parcs Possible parc-jardí en el carrer de Sant Antoni Fer un parc al barranquet fins la Font de dalt

Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs

No hi ha Indiferent consens

3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap a l’embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana ( Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) “Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Millorar la senda fins el Castellet

Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert

Arreglar rutes Seguili. Potenciar sendes tradicionals i recuperar toponimia. Neteja de la Cova.

Manteniment de camins, neteja, asfaltat i senyalització

Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona

3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Connexions peatonals-carril bici des d’Orba cap les urbanitzacions i centres d’activitat Creació d’anell verd al voltant del poble

71

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes

3.2

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS

3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA

APORTACIONS Permetre algun habitatge aïllat amb parcel·les grans Creixement cap a les rondes (terrenys buits de les voreres Controlar creixements cap al Castellet Si creix que siga cap a riu-poliesportiu, la zona més plana

Model de creixement urbà compacte

Millora del perfil de vorera urbana

Cuidar i dissenyar els espais de descans

Gestió del parc d’habitatges buits

Desarrollo de la S1

Dins la S1 (7000m2) es podria fer el parc públic

Millora i rehabilitació de les cases abandonades

Ocupar les cases buides abans de construir més

3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA Possible ampliació d’Orbeta cap el Sur Ordenació de la partida del Massils (elevada concentració de cases)

3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT

3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA Ampliar la zona esportiva cap al nord

3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)

3.2.2.1 ASPRE

Adequació a la normativa a l’Aspre

3.2.2.2 CAPSÓ

No créixer més, i menys cap a les muntanyes

3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)

72

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

3.2.2.4 PALMERIA

3.2.2.5 LA FOIA

3.2.2.6 TRULLENT

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS

3.2.3.1 NORMES D’ADECQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Mantenir la imatge de les façanes (traure i deixar visible la pedra) Mantenir la tipologia edificatoria tradicional en les noves construccions. Màxim 3 altures.

Integració en el paisatge Tipologia casc antic en sintonia amb la historia del poble Coherencia estètica Control de la tipologia constructiva y cumplimiento de la normativa

Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura) Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del nucli urbà d’Orba i Orbeta Altres

No deixar construir edificis moderns ni al casc d’Orba ni d’Orbeta

3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS No deixar construir edificis moderns ni al casc d’Orba ni d’Orbeta

73

TERRITORI ORBA

B3 .

Directrius i línees d’actuació.

Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes

3.3

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

APORTACIONS

3.3.3.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA EspaI per millorar el transport públic

3.3.3.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb poliesportiu i piscina Disseny d’una ronda perimetral

3.3.3.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS

Millora del accés a Orbeta i Orba

Millorar accessos a Orbeta Fer dues adreces: ampliar cap a l’Oest Ampliar la pista (Font-Orbeta) Millora accesos per la Teulera

Desviament de la CV715

MIllora del desviament del possible institut

Millora del accés a l’Aspre-La Foia

Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)

3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA

3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Possibilitat de fer (estudiar) el polígon industrial (partida Menuts) al costat del centre esportiu que estiguera a prop però no dins del poble.

S1: caràcter terciari, tendes. Els bancals que queden darrere es queden aïllats i podria donar-se un xicotet creixement residencial.

74

CAPÍTOL B Participació ciutadana

Necessària

No hi ha Indiferent consens

Prioritària Necessària amb condicions

APORTACIONS

3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Canvi d’emplaçament fora del casc urbà

3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS

3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS

Zones d’aparcament: Dins del casc urbà per fomentar el comerç.

Av. Fontilles (al costat de les parcel·les) Carrer dels Tons: Orba-Orbeta, inici carrer de l’ermita Fer un parking al centre esportiu, centre salud.

Parking perimetral per liberar espai en el centre

Disseny de nous espais d’aparcament urbans

3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona per instalació RSU/Ecoparc

3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...)

Millora del sistema d’abastament d’aigua a l’Aspre, Capçó o La Plana.

Millora abastament a l’Aspre

Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions

Millora sanejament a l’Aspre

Millora dels serveis de recollida fem Servei telecomunicacions Instalació d’un ecoparc municipal o zona apta, segons el Pla de residus.

Ecoparc o zona similar

3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració

Locals d’assaig (música-teatre, artesania) Auditori

Altres

Implantar un espai d’oci Parc integrat (enfront de l’escola 6000m2)

75

TERRITORI ORBA

TERRITORI

ORBA

C

Conclusions del procĂŠs de participaciĂł

C

REFLEXIONS SOBRE TERRITORIORBA En aquest apartat es realitza una reflexió de tot el procés a manera de síntesi. La participació ha de continuar i acompanyar al Pla General durant al llarg del seu recorregut.

A continuació s’exposen una sèrie de reflexions al voltant del propi procés de participació i relatives a les propostes del pla.

RELATIVES AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Davant la impossibilitat de donar abasta a tots els temes que es desprenen del Pla General amb el detall que precisen i amb l’objectiu de generar majors consensos i implicar a més ciutadans i agents socials, es precisa mantenir obert el canal obert de TERRITORIORBA, de manera que puga quedar vinculat a altres estructures de participació així com associacions del municipi.

El procés ha cercat ser el més inclusiu possible, i amb l’objectiu d’arribar a tota la ciutadania, no obstant açò com a reflexió, hem observat que la participació ha emmalaltit d’escassa participació de persones joves, les causes poden ser (malgrat que no hauria de ser una qüestió d’edat), al fet que la temàtica de la planificació urbana i el territori no ha sigut prou atractiva per al públic més jove; o els canals de difusió no han sabut arribar fins a aquest col·lectiu.

D’altra banda, la realització d’un dels tallers en anglès ha tingut molt bona acceptació entre la població resident estrangera i considerem que ha sigut un bon acostament per a seguir treballant en la integració veïnal. En els escenaris futurs plantejats per a Orba ha aparegut contínuament la visió d’un poble més integrador, que afavorisca els espais de trobada i socialització així com oferisca noves oportunitats de treball o negoci. És convenient continuar amb un procés de destil·lació en el qual conforme aquest avanç,

es vagen tractant els temes essencials del Pla General, sempre amb l’ànim d’abordar aspectes de major detall i més complexos.

RELATIVES A L’ESCALA El factor d’escala ha afectat principalment nivell municipal i local.

Escala municipal Durant els tallers de participació s’ha observat que hi ha temes que preocupen a nivell de tot el municipi com la protecció i gestió del patrimoni cultural, agrari i natural, la connexió d’Orba amb la resta d’urbanitzacions o centres d’activitat, entre altres.

Escala local L’existència de distintes realitats urbanes, referides als nuclis tradicionals d’una banda i al model d’urbanització, fan que existisquen especificitats que necessiten ser escoltades i contemplades al procés. D’aquesta manera s’ha pogut evidenciar que en les àrees residencials de baixa densitat (Aspre, Capsó, Foia, etc.) existeix una necessitat prioritària a millorar les infraestructures d’aigua i sanejament i les connexions amb el nucli d’Orba. En canvi els nuclis de caràcter tradicional (Orba i Orbeta) assumeixen la necessitat d’un creixement compacte controlat i integrat en el paisatge o la gestió de zones d’aparcament que milloren la mobilitat dins del casc urbà.

RELATIVES AL TEMPS D’EXECUCIÓ El Pla General és el document director per a la planificació del territori. Durant els tallers s’han contemplat propostes que difereixen en la urgència i prioritat d’execució.

Accions urgents Els efectes per riscos ambientals, incendis, 78

inundació, requereixen d’actuacions urgents que puguen ser arreplegades, encara que siga parcialment i en segons competències, pel Pla General. Així com les referents a la millora de l’estat de les xarxes d’abastiment i sanejament en les urbanitzacions.

Accions a mitjà termini “Els nous creixements urbans, o la idea de generar un pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) , són accions que requerixen d’una acció acurada que arreplegue una ordenació amb més detall i sensible a les aspiracions de la població.

Acció a llarg termini Són accions que es produiran a llarg termini i hauran de ser abordades amb la ciutadania en el futur.

RELATIVES ALS EIXOS DE ACTUACIÓ Posicions de reforç i matís Acciones que es consideren claus per al municipi però han de ser desenvolupades en major detall per a debatre sobre la manera en el qual s’executen. Com els nous creixements plantejats.

Posicions de debat obert Accions que han de ser debatudes i que obrin un ventall de possibilitats més ampli que el que arreplega el pla general. La possible peatonalització del centre d’Orba és una actuació que va suscitar debat i disensos, com el canvi d’ubicació de les naus industrials o el desenvolupament de la S-1, són actuacions que podrien comportar conseqüències físiques i de funcionament urbà i es recomana que siguen millor analitzades i recolzades en criteris tècnics que ajuden al debat i al contrast.

CAPÍTOL C Participació ciutadana

ARBRE D’ACCIONS PRIORITÀRIES

Gestió i protecció de barrancs, principalment d’Orbeta Millora d’accessos a Orba i Orbeta, urbanitzacions (Aspre, Capsó) i centres d’activitat (poliesportiu)

Canvi de naus industrials a nova zona industrial (lleugera) o polígon empresarial (artesà, tallers, tecnologies)

Gestió de zones d’aparcament (Ex.centre salut, cementeri, i fora del casc urbà)

Millora del sistema de sanejament i d’abastiment en Aspre, Capsó,etc.

Manteniment i gestió d’espais verds periurbans (Castellet-Les Fonts -Xopena, Escaus)

Protecció dels paisatges agraris (secà i regadiucítrics)

Millora de la qualitat del espai públic urbà més zones d’ombra i més verd

Connexió, millora i senyalització d’itineraris casc urbans amb urbanitzacions-espais verds (Xarxa d’itineraris per viandants)

Protecció del patrimoni rural (marges, forns, sequers, corrals) Posar en valor rutes i sendes locals (Fang, Fonts, Seguili, etc)

Creixement compacte, moderat i controlat (no cap als espais verds)

Preservar la identitat i la imatge urbana

Solucionar S-1 (possible àrea d’oportunidad nous tipus d’habitatge o serveis)

Gestió del parc de d’habitatge buit

Orbrir-se a noves tipologies d’habitatge integrades

MENYS PRIORITARI > MÉS PRIORITARI

Espais de trobada intergeneracional i multicultural

Protecció i restauració del Castellet (BIC)

79

TERRITORI ORBA

C

CONCLUSIONS FINALS Per concloure el present document, farem un resum de les propostes més reiterades reflectides en l’arbre d’accions.

Infraestructura verda

Model urbà sostenible

Com espais naturals, es senyalen necessitats com ara la gestió i protecció de barrancs, principalment el d’Orbeta, o l’entorn del riu Girona, així com el manteniment i gestió d’espais forestals periurbans, alguns d’ells amb valors culturals o patrimonials (Castellet-Les Fonts -Xopena, Escaus). Com espais agraris es demana la protecció i gestió dels paisatges agrícoles (secà i regadiucítrics),diferenciant uns dels altres des del punt de vista de l’ús (intensius o no) i de secà.

Durant els tallers desenvolupats, s’ha pogut comprovar que hi ha un ampli consens en no replicar el model d’ocupació dispersa del passat. D’aquesta manera es demana per al futur d’Orba un creixement urbà compacte, moderat i controlat, respectant els espais que li atorguencaràcter al municipi. Els creixements haurien de vertebrar l’entorn d’Orba amb la finalització de l’anomenat sector S-1.

En relació al patrimoni cultural, es veu clau la protecció i restauració del Castellet (declaració de BIC) com icona del municipi, amb un gran potencial visual, turístic i mediambiental. Per altra banda, és important la protecció del patrimoni rural en forma de marges, forns, sequers i corrals.

S’ha de definir una infraestructura verda urbana de qualitat, amb millores a l’espai públic urbà amb més zones d’ombra integrant sistemes de vegetació. Es demana també la possibilitat de connectar el poble amb les urbanitzacions amb itineraris per a vianants i bicicletes. Aquesta qüestió ha de ser tècnicament estudiada a efectes de dur a terme la seua viabilitat (estudi del sistema viari i de camins públics). Per altra banda Orba té un potencial molt gran per posar en valor les seues rutes i sendes locals (nou itinerari de la Ruta del Fang, La Ruta de les Fonts, o el Seguili, etc).

Gestió i protecció dels barrancs

Es vol la preservació de la identitat i la imatge urbana d’Orba I Orbeta així como fer una gestió del parc d’habitatge buit. Per altra banda es donen propostes per cercar un tipus d’habitatge que siga innovador i amb capacitat per atraure més capital social i facilitat per atraure a la gent més jove per a viure, procurant habitatges que puguen satisfer les seues demandes, sense expandir-se per la resta del terme municipal.

Model d’infraestructures i equipaments.

Ha sigut ampliament demandat la millora d’accessos a Orba i Orbeta, principalment a les urbanitzacions coml’Aspre el Capsó, així com a la zona del poliesportiu.

D’aquesta manera és prioritari la gestió de zones deconnectivitat per la carretera i d’aparcament. Bons exemples serien l’arribada al centre salut, cementeri, i a l’entorn del casc urbà. També és interesant millorar la mobilitat urbana per la part sud del nucli, connectant amb L’Aspre i evitar el pas de camions pesats a l’interior del municipi. Aquestes conclusions

Creixement compacte i controlat 80

procedeixen principalment, de les entrevistes fetes amb els principals empresaris locals.

Per atendre aquesta qüestió, sembla oportú que el futur Pla General estudie en detall la millor alternativa per accedir per la part sud del municipi, tractant de donar una solució als embossaments de trànsit i persones per la presencia la zona escolar, les fàbriques i naus a l’interior del nucli urbà, agreujada per l’estretor dels camins i carrers existents.

Es podria estudiar un canvi de l’emplaçament de les naus industrials al nucli d’Orba a una nova zona industrial (lleugera) o polígon empresarial (artesà, tallers, tecnologies), que pogués atraure nova població. És molt important aconseguir la plena col·laboració i coordinació amb les empreses afectades, donant sempre que siga possible totes les facilitats que estiguen a l’abast de l’ajuntament.

A les urbanitzacions es demanen millores del sistemes de sanejament i d’abastiment, sempre que no disposen d’aquests serveis.

Com a equipaments o node social, s’ha reclamat la presència d’espais de trobada per millorar la integració social intergeneracional i multicultural. Espais que puguen tindre un ús quotidià o bé, que siguen llocs per actes culturals. En aquest sentit ens adrecem a les demandes fetes en processos participatius anteriors (veure document de conclusions de La Dula) i que reclamen espais per a joves, museus, etc.

Creació d’espais de trobada

CAPÍTOL C Participació ciutadana

...i ara què?

Després del treball realitzat en el marc de

Es considera oportú que aquestes qüestions

treballs per part de l’administració. Sens

TERRITORIORBA al voltant dels eixos en els

es continuen treballant a través dels llits

dubte la millor manera de fer-ho, és amb la

quals s’han articulat les primeres directrius

establits en el municipi, així com uns altres que

presa en consideració de les propostes açí

i propostes del Pla General Estructural, es

pogueren considerar-se necessaris. En aquest

recollides, o fins i tot d’altres reflectides en

considera que hi ha certs aspectes sobre els

punt, és interessant aprofitar les inèrcies

altres processos participatius, amb la fi última

quals seria interessant seguir treballant amb

generades durant el procés tenint en compte

que siguen totes elles valorades per l’equip

la finalitat d’aconseguir un major consens.

als actors afectats directament, tals com les

redactor del PGE.

associacions.

D’altra banda, conforme el PGE vaja

La seua inclusió o no final en el planejament,

desenvolupant-se, seria recomanable generar

Finalment, i en relació amb les propostes

hauria de ser degudament justificada i

espais on s’aborden les propostes que

i aportacions que queden reflectides en

coherent amb el model de poble cercat,

requerisquen major detall juntament amb

el present document, i amb la finalitat de

complir amb la legalitat vigent i que siga viable

aquells agents directament implicats.

continuar garantint la transparència del

en la seua gestió.

procés, es fa necessària la devolució d’aquests

S’ha realitzat un procés de participació que no acaba açí. Una reflexió col·lectiva sobre el futur del territori d’Orba.

2017

TERRITORI

ORBA

estem açí

i...ara què?

desembre 2017 aprofitar canals existents per a treballar consensos

desenvolupament PGE: propostes detalladament

Associacions Entita ts

S PMU Catàlegs Prop os te s

vinculació del procés: justificació inclusió o no 81

TERRITORI ORBA

TERRITORI

ORBA

cercle

Ajuntament

d’Orba

www.TERRITORIORBA.es