170530 DOCUMENT D'INICI TERRITORI ORBA

TERRITORI

ORBA

DOCUMENTO DE INICIO

DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA

Ajuntament

d’Orba

Impulsa:

Ajuntament

d’Orba Equip redactor URBANISME I COORDINACIÓ DEL PL A GENERAL:

PAISATGE, MEDI AMBIENT I PARTICIPACIÓ:

ARQUITECTURA I URBANISME SAFOR 7 SLP

CERCLE TERRITORI, PAISATGE I ARQUITECTURA. COOP.

COORDINACIÓ

COORDINACIÓ

JOAQUIM EGE A I MARTÍNEZ ARQUITECTE esp: Urbanisme

IGNACIO DIEZ TORRIJOS. ING. AGRÒNOM esp. Paisatge

FR ANCESC BOSCÀ I MAYÁNS ARQUITECTE esp: Urbanisme

JOSÉ VICENTE SÁNCHEZ CABRER A . GEÒGR AF

SUPORT TÈCNIC

SUPORT TÈCNIC

FERR AN BOSCÀ I FR ANCH ARQUITECTE esp: Urbanisme

ANNA BONE T A SENSI. ARQUITECTA esp: Paisatge

JOAQUIM EGE A I MAÑÓ ARQUITECTE esp: Urbanisme

PATRICIA SÁNCHEZ GIMÉNEZ. Ing. Car tografia i Geodèsia

MIREIA BOSCÀ FR ANCH ARQUITECTA esp: Urbanisme

VANESSA CAL ABUIG TORMO ING. AGRÒNOM esp. Paisatge

MIREIA NAVARRO FENOLL AR ARQUITECTA esp: Urbanisme,

BRUNO ALMEL A E JIDO. FOTÒGR AF

Inter venció al patrimoni arquitectònic i generalista

MARTA GONZ ÁLEZ PUERTA S. GEÒGR AFA

cercle

TERRITORI

ORBA DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA

A

Caràcter i diversitat 1. TerritoriOrba 2. Orba: quatre paisatges

B

2.1. Paisatges naturals

2.2. Paisatges agraris

2.3. Paisatges urbans

2.4. Paisatges fluvials

Transformacions i reptes 1. Canvis al paisatge 2. Un full de ruta per al territori. Fases pla general 3. Visió de futur. Propostes

3.1.Model d’Infraestructura Verda

3.2.Model de desenvolupament Urbà Sostenible

3.3.Model d’implantació d’Infraestructures y equipaments

4. Participació ciutadana

TERRITORI

ORBA

A

Territori Orba CarĂ cter i diversitat

A1 .

Territori Orba Presentació

TERRITORIORBA

és

una

iniciativa

impulsada per l’ajuntament d’Orba

Un territori que no segueix un full de ruta, està

per

a

debatre

estratègiques

i

les

directrius

condemnat a seguir l’ordre marcat per les

les

principals

xicotetes decisions que manquen d’una visió de conjunt. Es planteja per a Orba un gran

propostes del nou Pla General.

repte, definir un model de territori de manera Abans de formalitzar un document per a iniciar

col·lectiva i ordenada, implicant als habitants

la tramitació del pla general, el govern actual

i visitants d’aquest municipi de la Vall de la

ha volgut obrir a la ciutadania tots els treballs

Rectoria (Marina Alta).

tècnics per encetar amb correcció el procés. És per això que els ciutadans i ciutadanes

Avui dia, el planejament urbà d’Orba es

tindran l’oportunitat d’opinar i debatre sobre les

caracteritza per l’absència d’una eina de gestió

propostes que s’estan plantejant des de l’inici

territorial consistent. Després d’anys d’una

de la redacció del pla.

accelerada dinàmica d’ocupació del territori, existeix la possibilitat de planificar-ho des d’una òptica global.

El procés de participació denominat “TERRITORIORBA: Pensa en futur ” planteja obrir el debat del model que els

El present document arreplega les principals

ciutadans volen para el seu territori en el futur.

línies d’acció ordenades en els tres eixos que proposa el pla general. Aquestes seran

Sovint, la discussió sobre el desenvolupament

sotmeses a consulta pública durant l’estiu

territorial s’ha cenyit a qüestions urbanístiques,

de 2017. Després del procés participatiu,

en un context en el qual els creixements urbans

s’elaborarà un document amb les principals

suposaven la qüestió més important pel seu

conclusions de la participació.

gran impacte econòmic, social i ambiental.

Amb les conclusions de la consulta ciutadana, model

l’equip redactor elaborarà la versió preliminar

territorial ha d’enriquir el discurs més enllà del

del pla general estructural d’Orba, que haurà de

desenvolupament urbà.

tenir en compte de manera argumentada les

En

l’actualitat,

la

generació

del

indicacions realitzades pels ciutadans.

D’aquesta manera, TERRITORIORBA explora la visió que la població projecta cap al futur

Aquest document que integrarà d’eixida, la veu

basada en tres eixos fonamentals:

de la població, serà de nou sotmès a informació i participació pública, tal com estableix la

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA

legalitat vigent.

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

www.territoriORBA.es 6

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

Territori Orba El model territorial d’Orba es definirà mitjançant un procés participatiu

7

TERRITORI ORBA

A2 .

Quatre paisatges

Orba es caracteritza pels presentar

Xarxa Natura 2000, els espais muntanyosos-

del poble també ha anat transformant-se als

QUATRE

forestals, o la mateixa protecció dels rius i

llarg dels últims anys. De la primigènia Orba i

barrancs).

Orbeta, com a nuclis originaris de població, han

Pel que fa als rius i barrancs, podríem dir

donat pas avui a un poble més residencial, que

1. Els paisatges naturals, on destaca

que aquests solquen tot el terme municipal,

malgrat els canvis urbanístics derivats d’una

les serres i muntanyes que envolten

destacant sens dubte la presència del Riu

nova demanda per part de la població europea

en la part més meridional del terme

Girona. Un riu que al pas per Orba s’obri

estrangera, encara manté una destacada

municipal.

definitivament per dibuixar tot un tipus de

idiosincràsia amb moltes possibilitats de

2. El paisatge fluvial del Riu Girona.

paisatge aplanat a tota la vall de la rectoria i fins

mantenir i reforçar.

3. Els paisatges agraris, tant de secà

la seua desembocadura al mar. Són tributaris

tipus

de

paisatge

ben

diferenciats:

com de regadiu.

4. Els paisatges urbans, que van des dels emplaçaments més històrics tant d’Orba com d’Orbeta, fins a les noves urbanitzacions.

Els paisatges essencialment naturals (o en els quals domina la component natural), trobem en el relleu, la vegetació o en la presència dels rius i barrancs, la seua millor representació en l’espai geogràfic. Bona part d’aquest espai li atorga una elevada qualitat territorial al municipi, per la qual cosa el trobem protegit a nivell genèric per la seua legislació sectorial (cas per exemple de les Zones LIC i ZEPA de la

1. PAISATGES NATURALS

Pinars a la serra de Seguili

del riu Girona alguns barrancs o rambles,

I és que el turisme (que al cas d’Orba podríem

tots ells importants a l’hora d’atorgar valor i

parlar d’una mena de residencialisme), en

caràcter a tota la Infraestructura Verda.

la seua projecció urbana, ha deixat darrere seua

diverses

tipologies

constructives

i

Determinats espais agraris es podrien definir

d’assentament, deixant palès determinades

com a paisatges “relictes” en alguns casos, si bé

mancances a efecte de serveis i dotacions

mostren produccions en correcte funcionament.

bàsiques. I és que en molts àmbits d’aquestes

De fet, es podria dir que parlem d’un paisatge

urbanitzacions, podríem definir ORBA com un

en constant canvi. A les zones més escarpades

“municipi urbanísticament inacabat”.

domina el cultiu de secà (destacant l’olivera, garrofes o l’ametler, com a màxims exponents a les terrasses de cultiu). Aquesta agricultura ha transitat especialment a l’àmbit de tota la plana d’Orba, cap a una producció de regadiu associat a la producció de cítrics o d’espais d’horta.

Junt a un petit tossalet, el paisatge urbà propi

2. PAISATGES AGRARIS

La plana agrícola

3. PAISATGES URBANS

4. PAISATGES FLUVIALS

Q U AT R E PA I S AT G E S Orba

8

Riu Girona

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

Caracterització del paisatge Paisatges naturals

Paisatges urbans

Paisatges agraris

Paisatges fluvials

Pla d’Orba

dia

d

Bc

El Garroferal

d

CV-731

on Gir

s

Riu

15

CV-7

l’Olivar del Roig

El Capçó L’Aspre

Fon

tille

CV-721

Muntanya de la Plana

CV-718

Palmèria

Tossal del Castell d’Orba

ORBA

Bc. de Bernat

Bc. del Trullent

Tossal del Port

o

am

nij

e eB

a

Puntal del Tano

Bc.

ra

Ser

ig el M

ra

Ser

0

9

1

ili

egu

CV-715

2

S del

3

N

Km TERRITORI ORBA

A 2.1 .

Paisatges naturals

El paisatge natural d’Orba conserva

Els relleus d’Orba es conformen com la porta

Així, hi trobem amb molta facilitat, tota una

nombrosos espais i ambients d’elevat

d’entrada de tota la Vall de la Rectoria en la

representació de pasturalls, matolls aromàtics

valor

seua part més interior. Unes muntanyes en

(timons, romanís...), margallons, o una vasta

forma de ferradura segons les descripcions

representació de vegetació calcícola. També

mediambiental,

visual

o

paisatgístic.

de Cavanilles, i que són en aquest sentit, el

hi trobem altres ambients més forestals o

Entre les seues figures de protecció, estarien

principal punt d’entrada per endinsar-se a les

adaptats al caràcter més humit. Destacar a

presents

la

serres més abruptes i espectaculars del nord

més de pi blanc, la població d’araar (Tetraclinis

proposta de Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Interès

de la Marina Alta. Aquesta situació geogràfica li

articulata), única representant de la família de

Comunitari –LIC/ZEPA Muntanyes i Valls de la

atorga un valor específic i estratègic a la vegada

les cupressàcies, molt poc representada a la

Marina), sent aquests els primers escuts de

de primer ordre. Un paisatge de contrast molt

península ibèrica.

la Serra del Cavall o de Migdia. També amb

especial i valorat.

les

zones

coincidents

amb

similars valors mediambientals trobem

Totes aquestes serres, presenten de forma

els

Tossals del Port, la muntanya de la Plana, o el

Les majors elevacions queden situades cap al

molt evident la petjada humana, amb corrals

Tossal del Castell d’Orba cap al sud. En la part

sector de ponent. En alguns punts, es poden

o abancalaments de pedra en sec,

de tancament SE del terme municipal, el relleu

fins i tot superar els 700 mts d’altitud (cas

associats als cultius llenyosos i de secà

dominant és la Serra del Seguili.

del Parat dels Oms). Des de les parts més

(ametler, garrofers i l’olivera principalment).

sempre

elevades, s’acaba per configurar l’atractiu Tot aquest paisatge muntanyenc és molt

descens en direcció cap al riu Girona. Totes

Molts d’aquests espais es poden recórrer a

interessant. Més enllà dels seus valors visuals

aquestes formacions, són tot un referent visual

peu o amb bicicleta, utilitzant diferents camins,

i paisatgístics derivats de les imponents

i paisatgístic de primer ordre.

vies pecuàries i senders. Destaca la Colada del Camí de Tormos, el sender CV 92 del Castellet,

formes del relleu, existeix una rica i completa vegetació de caràcter mediterrani, així com

Des d’un punt de vista més ambiental, a Orba es

o bé CV 368 de la Font de la Centella, recórrer

una representativa fauna (aus rapinyaires

pot gaudir com dèiem, d’un mosaic de vegetació

la ruta local de les Fonts, la ruta de linària

com àguiles i falcons, guineus, fins llebres o

típica del mediterrani, adaptada perfectament

orbensis, o bé aprofitar tota la xarxa de senders

esquirols entre molts altres).

als relleus capgirats a la solana, o bé cap a

que s’endinsen cap a la Serra de Migdia i el

l’ombria segons els casos.

Barranc d’Isbert.

Castellet d’Orba

Tossal del Port 10

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

Paisatges naturals Sol no urbanitzable protegit Parcs i jardins

a on Gir

15

CV-721

Muntanya de la Plana

CV-731

CV-7

Puntal del Tano

d Bc El Garroferal Colada Camí de Tormos El Capçó l’Olivar del Roig

o

am

nij

e eB

s

ra

Ser

tille

PR - Els Valls

Pla d’Orba

El Parat dels Oms

Riu

ava

C del

ia

igd

el M

d ll o

Vies pecuàries

Fon

Terreno Forestal Estratégico

Paisatges naturals de valor

Bc.

LICs

CV-718

Palmèria

Tossal del Castell d’Orba

ORBA

Bc. de Bernat

Bc. del Trullent

Tossal del Port

L’Aspre

ra

Ser

0

11

1

ili

egu

CV-715

2

S del

3

N

Km TERRITORI ORBA

A 2.2 .

.Paisatges agraris

Si analitzem el paisatge de tipus agrícola de

subjectades per murs de pedra en sec, amb

les tècniques de reg per degoteig, han afavorit

secà, ens tenim que centrar en el sector més

una amplària de terrasses molt estretes.

aquest sistema de conreu.

meridional i de llevant del terme municipal, als

Algunes d’elles rememoren tot un passat amb

voltants de la serra de Seguli, i en general en

reminiscència morisca.

L’espai citrícola s’ubica també junt a la xarxa

totes les vessants dels diferents tossals que rodegen al municipi amb certa pendent.

fluvial i que drena tot el terme municipal a Aquest tipus de paisatge, quasi fòssil en la

patir dels barrancs. Són curioses aquestes

pujada a la carretera CV 715 en direcció cap a la

transformacions, especialment junt al barranc

En aquest punt, es configuren xicotetes mosaics

Vall de Pop, contrasta amb els usos dominants

de Trullent, just al pas entre els nuclis d’Orba

agroforestals amb cobertures típiques de secà,

de caràcter citrícola de tot l’entorn de la Vall.

i d’Orbeta.

caracteritzades per la presència d’oliveres,

Aquest cultiu es fa present i domina el paisatge

ametlers i garrofers.

a totes les planícies formades pel riu Girona.

Encara que de forma més residual, al poble

Un cultiu el de la taronja, que s’ha estès de

també es cultivava la vinya. Bon exemple d’això

molt

forma majoritària i que començà a produir-se

seria la presencia de dos riuraus i que encara

d’elles

de forma massiva a la segona meitat del segle

queden en peu, coneguts com el de Rosamari

passat. L’explicació del subsòl i la millora en

i el de Verdú.

Algunes

d’estes

espectaculars,

estructures estant

són

moltes

Mosaic de secà com a paisatge dominant. Vol anys 56-57

Bancals d’Oliveres

Regadiu: cítrics 12

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

Paisatges agraris Cítrics

Cultius de secà

Oliveres

Sense cultiu

Pla d’Orba

dia

d

Bc

El Garroferal

d

CV-731

on Gir

s

Riu

15

CV-7

l’Olivar del Roig

El Capçó L’Aspre

Fon

tille

CV-721

Muntanya de la Plana

CV-718

Palmèria

Tossal del Castell d’Orba

ORBA

Bc. de Bernat

Bc. del Trullent

Tossal del Port

o

am

nij

e eB

a

Puntal del Tano

Bc.

ra

Ser

ig el M

ra

Ser

0

13

1

ili

egu

CV-715

2

S del

3

N

Km TERRITORI ORBA

A 2.3 .

Paisatges urbans

El paisatge urbà es caracteritza per contenir

L’urbanisme del nucli d’Orba s’estructura com

finalment als Ducs d’Osuna. Una casa pensada

diverses tipologies i formes en l’edificació.

dèiem, a partir de l’encreuament de camins

originalment com a residència, per després

D’una banda trobem els nuclis tradicionals

de la Plaça d’Espanya. El carrer major seria

albergar una posada per vianants i més

d’Orba i d’Orbeta (amb certa barreja i

l’eix nord-sud i el carrer de Dénia buscaria

endavant una presó, vestigis tots aquests, que

heterogeneïtat d’edificis), i d’altra les noves

la direcció de llevant. El carrer de Bonaire

encara s’aprecien en l’actualitat.

edificacions residencials marcades per la

buscaria la connexió amb l’interior. En aquesta

demanda residencial estrangera (principalment

plaça s’ubica l’església parroquial (lloc on

Posteriorment arribarien els eixamples i

britànics).

hi havia una antiga mesquita i que s’ha vist

els edificis impropis, o més bé propis del

reformada en diverses ocasions).

desenvolupisme

Tots dos nuclis originals, es presentaven al

dels

anys

setanta,

que

generaren uns teixits urbans més diversos

territori de forma més o menys compacta,

Orbeta traça el seu urbanisme a partir de

i en alguns casos anodins. Solars vacants

aprofitant en el cas d’Orba, l’encreuament de

l’encreuament de camins (d’Enmig i del Forn),

i capterreres patiren importants canvis i

camins nord-sud i est-oest. En el cas d’Orbeta,

per culminar en la font i el seu forn més històric.

reformes, no sempre afortunades a la segona

s’aprofitaria l‘existència d’un xicotet tossal

El paisatge urbà queda dominat hui, per l’ermita

meitat del segle passat, arribant aquest

amb abundancia d’aigua amb la font, així com

del Crist de les Agonies.

fenomen fins als nostres dies. També alguns

activitats tradicionals com era per exemple el funcionament d’un forn.

adossats, completarien aquesta tipologia a La casa típica o tradicional, troba el seu

Orbeta.

assentament en unes dimensions que poden Orba es funda a partir d’una alqueria islàmica.

anar entre 4 i 8 mts de façana i una profunditat

Als anys vuitanta començaren a aparèixer

A finals del segle XIII fou construïda la fortalesa

entre 12 i 20 mts. La seua altura original era

noves formes constructives, ja conegudes als

en les seues proximitats, ja en l’època cristiana;

de dos plantes (baixa i pis), encara que en

municipis del litoral, associades principalment

si bé no sembla que les alqueries originals

determinats casos tindrà tres. Es conformava

amb una demanda residencial procedent dels

tingueren fortificacions. Uns segles després, hi

a partir de murs de pedra calcària, planta

països del nord d’Europa. Amb uns creixements

havien documentades a Orba unes 70 cases just

baixa per l’habitatge, cuines i rebost, corrals,

poc controlats pel planejament, sorgiren

abans de l’expulsió dels moriscs (1609). Més

pallissa i patis a les trasseres. La planta alta es

urbanitzacions com La Plana, La Palmeria,

endavant, ja es comptabilitzaven uns 100 veïns

formalitzava a partir d’una cambra amb coberta

L’Aspre, La Foia i Trullent, caracteritzades

(450 ànimes) segons Cavallilles (1794), i uns 156

amb un sostre a dos crugies de teula àrab.

totes elles per les baixes densitats, l’habitatge

habitatges, a les que caldria afegir unes 30 més,

unifamiliar amb jardí i piscina, però alhora

ubicades totes elles al nucli d’Orbeta (P. Madoz

Destaquem la casa de la senyoria, alçada a

grans consumidors de sol i de paisatge, amb

1848-1850).

l’últim terç del segle XVI pels Comptes d’Oliva,

mancances importants a nivells de serveis

titulars de la Baronia d’Orba, per passar

bàsics i dotacions.

posteriorment a la Casa Ducal de Gandia i

Casc urbà d’Orba

Residencial de baixa densitat 14

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

2700 2503

2500

2566

2629

2616

2606

2604

2570

2351 2300

2216

2210

2014

2015

2117 2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Pla d’Orba

dia

ig el M

d

Bc

El Garroferal

a on Gir

s tille

15

CV-721

d

l’Olivar del Roig

o

am

nij

e eB

731

CVLa Foia

CV-7

Puntal del Tano

Riu

ra

Ser

2013

el Capçó

Trullent

Fon

2005

Paisatges urbans

La Plana

Bc.

2000

CV-718

Muntanya de la Plana

L’Aspre - Orbeta ORBA

Tossal del Port

Tossal del Castell d’Orba

Bc. del Trullent

Palmèria

ra

Ser

15

1

ili

egu

CV-715

0

Bc. de Bernat

2

S del

3

N

Km TERRITORI ORBA

A 2.4 .

Paisatge fluvial

El riu Girona naix al barranc de Fontblanca,

El paisatge generat pel riu, amb clar domini dels

prop d’Alcalá de la Jovada, al municipi de la Vall

cants rodats sobre un llit “sec” durant la major

d’Alcalà, per posteriorment, continuar el seu

part de l’any, es rodeja de cultius citrícoles i de

recorregut per la Serra de la Carrasca, al terme

canyars (arundo donax), trobant-se intervingut

de la Vall d’Ebo. Després de travessar aquesta

també per diferents transformacions humanes.

localitat, va arreplegant l’aigua de xicotetes rambles tributàries per arribar fins al barranc

Però el Girona també ha de ser percebut com

de l’Infern, on passa pel fallit embassament

un espai de risc. A ell desemboquen nombrosos

d’Isbert.

barrancs que l’alimenten, que per al cas d’Orba parlaríem dels de la Murta, Parra, Benijano,

L’escàs cabal del riu s’infiltra per les calcàries

Trullent, Olmos, Bernat, Fontilles, Palla o

d’aquest canó, desapareixent del tot i durant la

Canonge. Al llarg de la seua historia, el riu ha

major part de l’any. No obstant això, una vegada

patit importants revingudes derivades de la

deixa el seu encaix pels abruptes relleus de la

coneguda com gota freda. Així, i a la tardor de

Serra del Migdia, el llit del riu sobri a tot un vall

l’any 2007, les vora 400 mm de pluja arreplegats

sedimentari, conformant el caràcter agrícola

al municipi en menys de 24 h, generarien greus

d’Orba i de tota la Vall de la Rectoria.

inundacions en diferents pobles de la Rectoria.

I és que a Orba es dibuixa una mena de con al·luvial que domina la part central del terme municipal. En aquest punt, un destacat meandre dona continuació a les diferents zones d’inundació i que arriben fins a la seua desembocadura, onze km aigües avall.

Riu Girona 16

CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter

Paisatges fluvials

dia

ig el M

ad

r Ser

El Garroferal

Cultius citrícoles

Riu

15

Cultius citrícoles

CV-7

Gir

on

a

Puntal del Tano

l’Olivar

Bc

de

Fon t

illes

CV-721

o

jam

ni Be

Bc.

la Plana

Muntanya de la Plana

CV-718

Palmèria

ORBA

N

0

0,25

0,5

1

Km 17

TERRITORI ORBA

TERRITORI

ORBA

B

Territori Orba Transformacions & reptes

B A1 .

Transformacions i reptes

El territori i el paisatge d’Orba és encara atractiu, malgrat els canvis que s’han produït sobretot a l’entorn del paisatge urbà. Succintament, es podria parlar de dos grans fenòmens i que han condicionat els nous paisatges als últims anys:

1. Transformació de la matriu agrícola: S’ha produït un important canvi de la producció agrícola, donant pas del tradicional secà, als anomenats “nous regadius”. La vinya i la crisi filoxérica de principis del segle passat, va deixar darrere seua una importantíssima transformació de la base agrària. La nova producció citrícola, va portar aparellada la consegüent sobreexplotació de pous i aqüífers.

L’agricultura i el paisatge d’Orba, presenta encara matrius agrícoles “relictes”. Més enllà de l’actual tamís verd que domina l’espai agrícola a les planes, destaca la producció fossilitzada sobre històrics bancals de pedra seca, reminiscència que evoca tot un passat morisc de gran importància.

2. Canvis al sistema d’assentaments urbans: Partint dels dos nuclis històrics i que s’ancoraven en el caràcter històric i del paisatge, al terme d’Orba s’ha desenvolupat de forma paral·lela tot un creixement residencial de tipologia constructiva unifamiliar.

Una nova demanda residencial procedent del nord d’Europa, i que busca passar bona part de l’any al municipi, gràcies fonamentalment a la tranquil·litat que els ofereix el poble, el clima i la qualitat del paisatge.

Aquests desenvolupaments en el seu sentit més ampli, han generat noves imatges, escenes i rostres al territori. Canvis “d’època” abans vistos com a progrés i que hui són percebuts de forma una mica més crítica per molts professionals i experts en matèria de desenvolupament territorial sostenible i del medi ambient.

20

Si parlem d’Orba, el desenvolupament de nous nuclis ha segut el següent: 1. L’Aspre 2. L’Eden (Capsó) 3. Paradís Orba (La Plana) 4. La Palmeria 5. La Foia 6. Trullent Parlem de tot un residencial més o menys dispers, que s’encimbella a les faldes del diferents tossals que rodegen l’espai muntanyenc.

En tot aquest procés, s’han vist alterats nombrosos parcel·laris agroforestals de gran valor i d’interès per a la seua conservació. Davant aquesta transformació sobtada i intensa del territori, és necessària una reflexió sobre el model que ha de seguir el territori d’Orba de cara al futur, sobre tot perquè el municipi també té possibilitats d’oferir-se com a possible “node” de desenvolupament a l’interior de la Rectoria, o bé per oferir serveis de proximitat als xicotets pobles dels valls interiors de la Marina.

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

Forn vell

Carrer d’Enmig Orbeta

Entorn d’Orba. Canvis al paisatge

“..hoy día los 100 vecinos de Orba... Más utilidad sacan de la fuente del pueblo, con cuyos desperdicios riegan ocho jornales de tierra... ( el puerto de Orba) se aprovecha en sembrados, olivos, higueras y algarrobos. Iguales producciones se ven en el resto del término, alternando á veces con viñas, garbanzales, y tal qual almendro. En lo inculto se cria con abundancia la cebolla albarrana (Drimia maritima), el cantueso y espliego con hoja recortada (Lavandula sp.), el romero (Rosmarinus oficinalis), el alaterno (Rhamnus alaternus), y sin número de palmitos (Chamaerops humilis), cuyas hojas se aprovechan para hacer serones, espuertas y otros utensilios”. AJ CAVANILLES 1797.

Orba

21

TERRITORI ORBA

B A2 .

Fases del PLA GENERAL

La velocitat del canvi en el paisatge produït al poble d’Orba, es gesta a partir de l’abandonament progressiu de les terres davant les noves expectatives econòmiques i que va oferir el fenomen residencial al seu vast conjunt.

El desenvolupament urbanístic a la segona meitat del segle passat, va provocar en l’àmbit local noves formes d’ocupació territorial, amb la colmatació d’alguns tossals i zones agrícoles de valor.

Un creixement ràpid que va activar l’economia, però que no sempre va vindre acompanyat de les necessàries infraestructures i que hui en dia encara són insuficients.

I és que els nous assentaments van ser considerats sòls urbanitzables al marge del planejament. En molts casos, s’edificava sense disposar de les condicions mínimes

d’urbanització, la qual cosa fa una idea de la velocitat i canvi patit al poble en l’època més desenvolupista.

Les vigents normes subsidiàries del planejament de l’any 1987, quedaren prompte obsoletes a l’hora de garantir serveis, o controlar la qualitat del paisatge urbà o rural.

Val a dir també, que Orbà ha encetat processos participatius des de fa un any i mig al seu municipi. Uns processos on es denota que els seus habitants reclamen nous factors de protecció territorial i ambiental, incrementant la posada en valor del seu territori.

Actualment, el territori d’Orba es troba sense un full de ruta, sense una programació lògica que seguir.

Les noves formes d’urbanisme i de planificació més modernes, necessiten d’eines que s’ajusten a les necessitats socials i urbanes. Caldria adequar un nou marc general per desenvolupar una veritable Infraestructura Verda, sense oblidar que els nous factors d’oportunitat a Orba, com a possible nucli de serveis per als pobles de l’interior.

En quin moment estem?

ESTEM Procés de participació ACÍ TERRITORIORBA

FASE 1

FASE 2

FASE 3

Fase preparatòria

Elaboració del Pla

Verificació

Preparació de la versió preliminar del pla

GVA MUNICIPI

Criteris i condicionants

DOCUMENT CONSULTIU Incorporarà els resultats de la participació

VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (EATE)

PARTICIPACIÓ PÚBLICA per llei

RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA

PLA GENERAL

Incorporarà els resultats de la participació

MEMORIA AMBIENTAL/ Declaració Ambiental Estratègica

DOCUMENT DE REFERÈNCIA (DR) DOCUMENT D’ABAST DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (DAEATE) 22

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

PARTICIPACIÓ

1987

NNSS d’ORBA

Planejament de mínims amb diverses modificacions

2008

DOCUMENT CONSULTIU OCTUBRE

(ESCENARI DE CREIXEMENT / DESENVOLUPISTA)

2010

DOCUMENT REFERÈNCIA

•

PARÀLISI 2010-2016 2017

PLA GENERAL 2017 (ADEQUACIÓ A L’ETCV).

Fins a 5 prorrogues per part de la Generalitat

2017

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

TERRITORIORBA.es

2018

VERSIÓ PRELIMINAR

Informació pública reglada per llei

23

ESTEM ACÍ

TERRITORI ORBA

B A3 .

Visió de futur: eixos del pla

Cap a on anem?

El present document pretén acollir les primeres idees mostrades als processos participatius d’Orba. Estes idees han de completar-se amb la intenció de que agafen la forma de DIRECTRIUS per part de l’equip redactor del Pla General.

Per a facilitar la comunicació de les línies d’acció, s’han definit tres eixos dels quals pengen alhora diferents propostes per definir el futur planejament.

D’aquesta manera es presenta a la ciutadania un arbre d’accions que podrà ser enriquit o corregit durant el procés de participació ciutadana.

El primer eix és el model d’Infraestructura verda que defineix el sistema territorial bàsic conformat pels següents espais: els àmbits i llocs de més rellevància i valor ambiental, cultural, agrícola i paisatgístic; les àrees crítiques del territori on la seua trasnformació implique riscos o costos ambientals per a la comunitat; i l’entramat territorial de corredors ecològics i de connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors.

El segon eix és el model de creixement urbà sostenible, que defineix els creixements urbans que han de realitzar-se d’acord amb els criteris d’ocupació racional del sòl que marca l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV).

De la mateixa manera, s’atén a la necessitat de completar els teixits urbans que han quedat pendents de desenvolupament tenint en compte la seua aptitud.

El tercer eix és el model d’infraestructures i equipaments que defineix aquelles actuacions que han d’aportar a aquest territori un millor sistema de comunicacions o una sèrie de dotacions que milloren la qualitat de vida dels ciutadans.

Entorn d’Orba 24

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

PLA GENERAL

01 02 03

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]

PARTICIPACIÓ I GOBERNANÇA TERRITORIAL TERRITORIORBA és el procés que articularà la participació pública el pla general

TERRITORI

ORBA

Vista des del Castell d’Orba 25

TERRITORI ORBA

B A3 .

Visió de futur: línies d’acció

Els tres models que estructuren el pla general i que seran debatuts durant el procés de participació, es divideixen en línies d’acció que finalment es desglossen en propostes concretes.

Dins de l’eix d’Infraestructura Verda s’articulen tres línies d’acció principalment. La primera és la protecció dels grans paisatges o els espais de valor que caracteritzen el poble d’Orba.

01

INFRAESTRUCTURA VERDE

La segona és la preservació de la connectivitat dels espais lliures mitjançant corredors que queden lliures de l’edificació. La tercera té relació amb el sistema d’espais oberts urbans i les vies de transport sostenible i per als vianants.

Dins de l’eix de model urbà es mostren tres línies d’acció. La primera línia mostra els possibles nous desenvolupaments que es proposen dins del nou pla general. La segona arreplega les propostes referides a completar teixits urbans i la tercera fa referència a la idea de millorar teixits urbans ja existents per mitjà d’accions de reactivació.

Dins de l’eix de model d’Infraestructures i Equipaments, es debatran tres línies d’acció: en primer lloc les infraestructures de transport, en segon lloc les àrees de dinamització per a l’economia i en tercer lloc els equipaments públics necessaris.

26

02

DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE

03

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

línies d’acció

PLA GENERAL

01.02

01.01

CONNECTIVITAT DEL TERRITORI

PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

02.01

01.03

03.01

SISTEMA D’ESPAIS VERDS & MOBILITAT

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS

01

02.02

COMPLETAR TEIXITS URBANS

INFRAESTRUCTURA VERDA

03.02

02.03

REFORMAR ESPAIS URBANS

ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA

03.03

EQUIPAMENTS PÚBLICS

03

02

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE

TERRITORI

ORBA 27

TERRITORI ORBA

B A 3.1 .

Model d’Infraestructura Verda

Què és?

Abans de planificar el terme municipal, hem de valorar i assumir les claus que ens ofereix el propi territori. A la Comunitat Valenciana, es comença reservant una “INFRAESTRUCTURA VERDA”.

La legislació territorial i urbanística vigent, indica que el seu traçat i reserva es realitze amb caràcter previ a la de la resta de les determinacions propositives del Pla. Els elements que es proposen per a la seua formalització i connexió per al Pla General d’Orba, pivotaran entorn a tres línies d’acció: 1) Protegir: Partint dels Espais Naturals Protegits, s’assimilaran altres espais de valor natural o cultural com els paisatges agraris tradicionals de la plana o del secà tradicional.

2) Connectar: amb l’objecte de minimitzar la fragmentació del paisatge, es proposen connectors paisatgístics i ecològics que protegisquen la continuïtat del paisatge.

3) Sistema d’Espais Verds i Mobilitat. Es proposa una xarxa d’espais verds urbans per a Orba interconnectats, mitjançant la reserva d’espais verds suficients tant en qualitat i quantitat, i s’aposta per la mobilitat per als vianants i la configuració d’un model de transport ben dimensionat a les urbanitzacions, més sostenible i equilibrat afavorint espais per als vianants i creant vies verdes interurbanes.

Serra Seguili

3.1

MODEL DE INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR 3.1.1.1 Paisatges & elements de valor natural-ambiental 3.1.1.2 Paisatges & elements de valor patrimonial-cultural 3.1.1.3 Paisatges & elements de valor social-visual

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR 3.1.2.1 Protecció de corredors ecològics.

3.1.3 SISTEMA DE ESPAIS VERDS I MOBILITAT 3.1.3.1 Creació d’un sistema d’espais verds urbans 3.1.3.2 Creació d’espais per a vianants. Camins 3.1.3.3 Creació de vies de transport sostenible

Barranc de Trullent

Plaça d’Espanya 28

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

Infraestructura Verda Valor infraestructura verda: molt alt

Connectors Connector ecològic-paisatgístic

Valor infraestructura verda: alt Valor infraestructura verda: mitjà

dia

d

d

Colada Camí de Tormos

CV-731

ORBA

Bc.

CV-721

o

am

nij

e eB

15

tille

s

CV-7

Gir

on

a

Puntal del Tano

Muntanya de la Plana

Bc

El Garroferal

Fon

ra

Ser

Pla d’Orba

El Parat dels Oms

Riu

PR - Els Valls

ig el M

Bc. de Bernat

CV-718

BRL. Iglesia Nacimiento del Señor BRL. Casa Señorial (XVI) Fuente de Arriba

Cruz de Término Tossal del Castell d’Orba

BIC. Castillo

0

29

Fuente de Arriba Ermita del Santo Cristo

Bc. del Trullent

Tossal del Port

1

ili

egu

CV-715

ra

Ser

2

S del

3

N

Km TERRITORI ORBA

B A 3.2 .

Model de Desenvolupament Urbà Sostenible

L’evolució urbana i poblacional d’Orba als últims anys, ens fa pensar que va adquirit un paper de municipi que li pot atorgar serveis de proximitat a pobles com Murla, Tormos, Sagra, Benidoleig o la Vall de l’Aguar.

Sense perdre el caràcter de poble, en el seu disseny i planificació, serà essencial doncs obrir el concepte sostenibilitat mediambiental, també a l’esfera urbana. Per buscar un model de poble més sostenible, caldrà avaluar si és convenient generar més o menys consum del territori, tenint en compte les seues implicacions a nivell de contaminació ambiental i d’afecció al paisatge.

Abans de plantejar qualsevol expansió urbana, s’entén és necessari fer una reflexió sobre quines són les seues prioritats i els objectius a millorar com a poble, adaptant el model urbà ja preexistent, però aprofundint en un desenvolupament urbà més integrat, inclusiu, amb una visió global i exhaustiva de tot el seu territori.

Les propostes del Pla General aposten per la millora del teixit urbà existent, abans que per l’ocupació d’espais agraris o forestals.

Es plantegen reformes d’espais urbans o el completar “buits” que han quedat vacants o per consolidar dins de les trames urbanes. Els nous creixements que es proposen, de caràcter contingut, han de quedar justificats i confirmats en el procés de participació pública, sent claus per a la millora de la qualitat urbana.

3.2

MODELO DE DESARROLLO URBANO SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1. INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS 3.2.1.1

Consolidació del nucli d’Orba

3.2.1.2 Definició del perfil i vorera urbana d’Orbeta 3.2.1.3 Reserva per l’habitatge protegit 3.2.1.4. Possible creixement i/o adequació urbana cap a la zona

esportiva (nou sector & minimització d’Impactes territorials).

3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR ELS TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I DE NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS) 3.2.2.1. L’Aspre 3.2.2.2. L’Eden (Capsó) 3.2.2.3. Paradís Orba (La Plana) 3.2.2.4. La Palmeria 3.2.2.5. La Foia 3.2.2.6. Trullent

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.2.4.1. Normes i adequacions al paisatge urbà 3.2.4.2. Esponjaments i possibles reformes interiors

CREIXEMENTS MÀXIMS SEGONS L’ETCV 19 Ha. Per possible creixement residencial IMOS 5 Ha. Per possibles activitats econòmiques IMOSE

30

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

Pla d’Orba

ia

igd

ra

Ser

M del

Bc

El Garroferal

CV-731

El Capçó

s

Riu

15

l’Olivar del Roig

L’Aspre

Bc.

Fon

tille

CV-721

CV-7

Gir

on a

Puntal del Tano

d

Muntanya de la Plana

CV-718

o

am

nij

e eB

ORBA

Palmèria

Tossal del Castell d’Orba

Bc. del Trullent

Tossal del Port

Bc. de Bernat

CV-715

el ad

uili

Seg

r

Ser

0

3

2

1

N

Km

Gir

15

on

a

CV-7

Riu

El Capçó

Bc. L’Aspre

de

Be

rna

t

ORBA Bc. del Trullent

Palmèria

CV-718

ili

egu

0

Tossal del Castell d’Orba 31

0,25

0,5

ra

Ser

S del

1

N

Km TERRITORI ORBA

B A 3.3 .

Model d’implantació d’infraestructures i equipaments

3.3

Orba ha de dotar-se de nous equipaments, infraestructures i dotacions, com a requisit indispensable per a articular el seu desenvolupament territorial i urbà. Es tracta del nou esquelet que ha d’acollir el sistema d’assentaments proposat. Parlem d’optimitzar les noves vies de comunicació, amb millores puntuals (rondes i espais per als vianants), incloent zones d’aparcament, centres o nous edificis públics, equipaments culturals, esportius o d’oci.

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

En aquesta categoria, contemplarem la previsió per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, cas de reformular el sector terciari-comercial exposat al Document Consultiu realitzat a l’any 2008.

3.3.2. ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA

I és que el ràpid desenvolupament urbà del poble a la segona meitat del passat segle, ha generat greus mancances en quasi totes les matèries apuntades, per la qual cosa el model urbà plantejat, ha de contemplar substancials millores perquè siguen abordades amb urgència.

Estructurar entorn a una xarxa primària o estructural i una segona xarxa de caràcter secundari, destaquen les actuacions que s’enumeren a aquesta pàgina.

MODELO DE IMPLANTACIÓN DE INFRAESTRUCTURAS Y EQUIPAMIENTOS [ 03_MDIE ]

3.3.1.1. Reservar espais per possible transport públic amb la comarca 3.3.1.2. Reformular els traçats de ronda al Document Consultiu 3.3.1.3. Adequació de nous accessos i rodones a les urbanitzacions

3.3.2.1. Reformular el sector terciaris i de serveis (compacitat i

proximitat cap al nucli) 3.3.2.2. Adequar les naus industrials i tallers cap a espais més

compatibles amb el fet residencial 3.3.3. DOTACIONS I EQUIPAMENTS PÚBLICS / REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.3.3.1.

Nous aparcaments als nuclis urbans

3.3.3.2. Ubicació de zones per RSU/Ecoparcs 3.3.3.3. Millorar els serveis urbanístics (abastament,

clavegueram, depuradora si fos el cas, etc) 3.3.3.4. Edificis per a museus, educació, joventut, esports i oci, etc.

32

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

Pla d’Orba

ia

igd

ra

Ser

M del

Bc

El Garroferal

CV-731

El Capçó

s

Riu

15

l’Olivar del Roig

L’Aspre

Bc.

Fon

tille

CV-721

CV-7

Gir

on a

Puntal del Tano

d

Muntanya de la Plana

CV-718

o

am

nij

e eB

ORBA

Palmèria

Tossal del Castell d’Orba

Bc. del Trullent

Tossal del Port

Bc. de Bernat

CV-715

el ad

uili

Seg

r

Ser

0

3

2

1

N

Km

Gir

15

on

a

CV-7

Riu

El Capçó

Bc. L’Aspre

de

Be

rna

t

ORBA Bc. del Trullent

Palmèria

CV-718

ili

egu

0

Tossal del Castell d’Orba 33

0,25

0,5

ra

Ser

S del

1

N

Km TERRITORI ORBA

B A4 .

Participació ciutadana

Tallers

Devolució

La qüestió de la participació ciutadana en

Els tallers s’estructuren en dos rondes: La

Tota la informació generada s’anirà penjant en la

l’urbanisme, o més pròpiament en el govern del

primera ronda és l’anàlisi dels escenaris de futur

pàgina web: WWW.TERRITORIORBA.ES.

territori, ha adquirit en anys recents un interès

que els ciutadans desitgen per al seu municipi. A la

renovat. Prova d’açò són els molts treballs

segona ronda de tallers, aquestes aspiracions es

Per a qualsevol consulta es deixa obert el correu

procedents del camp acadèmic, o les diferents

confronten amb les propostes del pla amb l’objecte

electrònic:

i línies de treball

la possible col·lisió ambdues odel la taller participa@cercle.es En aquests tallersacumulant pretenemenextraure visions Aquestes ideals del conclusions poble en entre relació a les línies temà�ques sorgides de s'extrauen de devolució realitzat amb el grup motor. En aque experiències que es vénen algunes les d’analitzar

necessitat d’incloure noves aportades ciutats les que entrevistes decideixen compartir el futur i una col·lecció de de problemà�ques a de resoldre.

La primera laper femo mitjançant tècnica grup treball va idees definir lapart validació incorporaciólade nous elements a l'informe dels tallers la ciutadania.

Finalment, s’obtindran una selecció Per a començar al procés de participació s’ha per incorp la ciutat“Reflexions amb els seus ciutadans.

Qüestions cascada”; una reflexió individualAquesta que es és comparteix grupstornar que posteriorment van la base deen la grans devolució, a reflexionar sobre els resultats anteriors ma explícita o implícita, es repeteixen a totes les problemà�ques. d’accions prioritàries. estimat oportú generar aquest document d’inici relatives a l’elecció del model urbà desitjat formant grups mésalpe�ts des�l·lant totadesacostumada la reflexió col·lec�va. s'extrauen un del queLes es problemà�ques va fer, rela�vitzant els “qui”amb i repensant els “què”. percepció de què no hi ha planificació poble.que Ho van trobem (tipologia de ciutat turística, industrial oaagrícola, arbre de problemes on,i per cadai línia ues de cultura, urbanisme, entorn i patrimoni economia de temà�ca, definim un problema i les seves causes.que explica les principals propostes del nou pla Durant les jornades es realitzaran xerrades general i obri el debat sobre el nou model que mixta…), la integració paisatgística de les noves onades amb convivència.

Al taller vamde repar�r preliminar tots els d’Orba resultats dels anteriors i uns informatives per part l’equip un de informe participació desitjaamb la ciutadania per al seutallers territori. infraestructures o el tractament que han de tenir

Grups Nominals, però evitant incorporar la puntuaciólesdemodificacions les o puntualitzacions que La tècnica de reflexions cascada aplicació blanc perquè par�cipants pogueren pública per a dels donar a els conèixer què es podria els propietaris del sòl, són nomésen alguns dels és una n discurs unànime, a les 9 taules realitzades es coincideix en el idees que van sorgint procés delibera�u i fent enenriquer canvi una suma oportú. proposar per el nou plancrea�va general en nous ítems grupals. La idea aspectes que formalitzen quedel coneix com itat d'abordar aquest problema de formaelclara i es planificada. és que, d'una reflexió individual sobre uns temes concrets, es passe a uns grans grups de debat en els quals “gobernanza territorial”.

aquestes idees es refan perquè representen la diversitat del grup.

Posteriorment Juntament amb els tallers, l’equip de participacióun representant de cada Aquests van ser els resultats: ón la necessitat d'un PGOU i d'una agenda cultural coordinada. grup gran grups més menuts als que es l’entorn repeteix dels la dinàmica, fins que amb s'arribe a un úl�m grup molt recorrerà emplaçaments La participació delforma procésnous TERRITORIORBA té iden�fiquen la seva inexistència com a causa de molts dels _ En primer lloc val a dir que els par�cipants van mostrar ganes i inicia�va de treballar en les menut que acumule tota la deliberació l’objecte d’arreplegar entrevistes en profunditat com objectiu conèixer les relacions socials amb prèvia. veis. Quant a l'agenda cultural, si bé es valora la quan�tat es plantegen en aquest diagnòs�c i van preguntar per l'espai de treball on es podria fer i el c sobre la relació de les persones i el territori. el territori tot l’àmbit administratiu. Aquesta és necessari que aquesta aes�ga millor organitzada. _ Podem dir que, en general, totes les línies de diagnòs�c es troben validades i van tenir mo participació es coordina amb el projecte de Com que en aquesta tècnica arriba un moment en el qual molts assistents deixen els grups i queden esperant

entre els components del grup motor, generant‐se una sensació de visió comuna, òb MOVENT ORBA amb el que l’Ajuntament ja ha fet comerç local, sols com per asempre la cessitat de revitalitzarlaelfinalització delnotaller, enseina agrada combinar‐la amb altra, en aquest cas l'arbre de problemes. una diagnosi general. par�cularitats, però amb línies globals compar�des. s i recursos econòmics.

_ El mateix ocorre amb les línies de treball definides com a conclusió del diagnòs�c, aqueste L'arbre de problemes és una tècnica clàssica del diagnòs�c col·labora�u que ser consisteix a definir acord unànime, pel que poden guia de les accionsles a desenvolupar a mig termini amb ursos i projectes engegats des de l'ajuntament que ens poguera problemà�ques relacionades en un tema concret i les seves causes profundes.

Al nostre cas proposem les clars, pressupost i calendari. m que el que ací mostrem és la percepció dels habitants d'Orba temà�ques al taller anterior i detallem al desenvolupament d'aquest. mb la realitat, peròmateixes s'ha d'entendre que, sique hi ha recursos i _ Els temes als quals es fan algunes puntualitzacions tenen que vorer amb: Imatges de MOVENT ORBA

34

23

CAPÍTULO B Transformacions i reptes

PARTICIPACIÓ TERRITORI ORBA

2017

2018

REDACCIÓ PLA GENERAL

PRESENTACIÓ VERSIÓ PRELIMINAR IMPLICACIÓ CIUTADANA La proposta de pla es definix amb la població d’Orba PRESENTACIÓ

JUNY

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Informació pública per llei

JULIOL

TERRITORI ORBA TALLERS

TALLERS

DIAGNOSI

PROPOSTES

entrevistes i reunions

WWW.TERRITORIORBA.ES.

WEB

participa@cercle.es

35

TERRITORI ORBA

Ajuntament

d’Orba

TERRITORI

ORBA

cercle www.TERRITORIORBA.es