Issuu

Tots junts REVISTA DEL CEPA JOAN MIR I MIR

116

ÍNDEX DE CONTINGUTS 3

Editorial

Reportatge central

Notícies i activitats

24 Secció entreteniment 28 Innovam 36 Col·laboracions Recomanacions 43 Recomanacions 43

EDITORIAL El que tens en les mans és el final d’un llarg camí que hem recorregut els alumnes de 3r d’ESPA de l’assignatura de Ciències Socials. En aquest quadrimestre que està a punt d’acabar, hem volgut assumir la responsabilitat de coordinar l’elaboració de la revista del centre. Una enorme responsabilitat, ja que l’objectiu era crear un nou model de revista on els alumnes ens impliquéssim amb la seva elaboració des del plantejament inicial fins a la impressió. El repte no era senzill. Havia de ser una revista que representés tota la comunitat educativa, però també una revista atractiva i interessant. Per sort, no partíem de zero. A partir de les passades edicions, vàrem decidir crear algunes seccions noves i unirles a un estructura ja consolidada. En aquest sentit, volem destacar l’elaboració d’un reportatge central que ocuparà les primeres pàgines d’aquest número i que s’ha redactat

aprofitant l’avinentesa d’una efemèride recentment complida. Per altra banda, amb la intenció de destacar el potencial innovador d’aquest centre en matèria educativa, hem creat la secció “Innovam” en què destaquem projectes i experiències apassionants que s’estan duent a terme al CEPA. Finalment, a la secció “Recomanacions” hi trobaràs un conjunt de propostes culturals molt estimulants elaborades pels mateixos alumnes de l’escola. Per acabar és necessari destacar que si bé nosaltres hem encapçalat aquest projecte, no hagués estat possible sense la col·laboració desinteressada de moltes persones. Així doncs, sense dubte el més destacable d’aquest número és que, com sentencia el nom de la revista, ho hem fet TOTS JUNTS. Esperem sincerament que us agradi.

EQUIP DE COORDINACIÓ Joan Costa, Ricard Lerena, Antoni Riudavets, Maicol Cuellar, Joel Domínguez, Patricia Molina, Mercè Pons i Sebastià Vicens.

Reportatge central

25 ANYS DE CEPA JOAN MIR I MIR El passat 8 de novembre de 2018, es va complir una efemèride poc coneguda entre alumnes i professors, però molt important per al nostre centre. Vint-i-cinc anys abans, el 8 de novembre de 1993, a centenars de quilòmetres de Maó, una carta rebia un matasegells oficial que canviaria la nostra escola per sempre. En uns despatxos de Madrid, el Subdirector General d’Educació Permanent del Ministeri d’Educació i Ciència firmava l’autorització del canvi de denominació del Centre d’Educació d’Adults de Menorca.

A partir d’aquell moment l’escola passaria a anomenar-se Centre d’Educació de Persones Adultes Joan Mir i Mir. Aprofitant l’avinentesa d’aquesta efemèride hem volgut girar la ullada cap enrere i fer un reportatge en profunditat sobre els orígens del centre, sobre la qüestió de la seva denominació, sobre la seva evolució en els últims cinc lustres i sobre les perspectives i reptes de futur.

Per a la investigació vàrem considerar que la millor font d’informació per a relatar la historia del CEPA eren precisament les persones que han viscut en la seva mateixa pell els inicis i els canvis que han anat succeint amb el pas del temps.

Per això recollirem el testimoni de persones sense les quals no és possible entendre el CEPA tal i com es ara. Serà a través de les seves paraules que reviurem el passat, el present i el futur del nostre centre.

Els orígens Per saber on anem, abans hem de saber d’on venim. Per això hem volgut entrevistar en Marc Genestar, una persona sense la qual no es pot entendre l’inici del CEPA. En Marc va néixer al 1946 a Ciutadella i és mestre de professió. Va ser el primer director del centre fins a l’any 2006 any en què va deixar el càrrec per jubilar-se. Del resultat de la seva llarga experiència en el món de l’educació de persones adultes ha escrit dos llibres sobre aquest tema: Escoles de Persones Adultes. Una bona inversió? i ¿Por qué las mujeres estudian más que los hombres? Quin any vares començar a treballar com a director al CEPA? El 1984 vaig començar com a mestre i també n'era el coordinador. Llavors eren aules externes d’un centre d'adults de Palma. Quan es va

crear el primer CEA de Menorca li vam posar de nom “Menorca” i hi vaig fer de director. Havies treballat a algun altre centre educatiu anteriorment? Sí. Havia treballat durant 3 anys en el Centre d’Adults de La Verneda-Sant Martí de Barcelona. També vaig fer feina durant dos cursos a l’EGB de fillets a Menorca. Durant aquells dos anys també vaig fer hores de classes nocturnes a Sa Graduada. Supòs que, degut a que de petit no vaig anar a l’escola i vaig estudiar de major des de la primària, jo estava molt motivat

per fer feina amb persones adultes. I no vaig descansar fins que ho vaig aconseguir Com era el centre quan vares començar a treballar a l’escola?

Bé, al 1984 utilitzàvem l’escola de Sa Graduada per fer classes a adults, però ho havíem de fer en horari de vespre perquè els matins i les tardes hi havia els fillets i les filletes. Però prest l’Ajuntament de Maó ens va cedir els edificis del c/Sant Joan. Tanmateix només podíem emprar l’edifici interior perquè els que donaven al c/Sant Joan i al Camí des Castell estaven en runes i no es podia fer classes. Amb tot, això ens va permetre poder estendre els horaris de classe durant el dia i poder sol·licitar la creació d’un centre independent per a Menorca. Quants alumnes i professors tenia el centre aproximadament en aquells anys? Al començament érem tres docents; dos mestres a Maó i un a Ciutadella. A Maó hi havia un centenar d’alumnes, la majoria menors d’edat. Com descriuries la situació de l’educació per a persones adultes quan vares començar a fer feina al CEPA? En el començament només fèiem classes orientades a obtenir el títol de Graduat Escolar i ho teníem

organitzat en dos nivells. Però prest també vàremcomençar a oferir els tres nivells de formació inicial de la formació bàsica i quasi tots el nivells de classes de català. L’any 1993 es va canviar el nom a CEPA Joan Mir i Mir. Tu hi eres quan es va sol·licitar el canvi? Per quin motiu es va elegir Joan Mir i Mir?

Atès que el nom de Menorca es corresponia amb l’àmbit geogràfic del Centre, quan es va crear el CEPA “Ciutadella” el nostre nou àmbit només arribava fins a Alaior, i per això vàrem cercar un altre nom. Joan Mir i Mir, en la seva època, havia impulsat a Maó classes nocturnes per a adults i per això l’escollírem.

L'evolució Per saber com ha canviat l’escola en els darrers 25 anys, cal demanar-ho a persones que hagin trepitjat el pati de CEPA any rere any i que ens pugin aportar una mirada retrospectiva. Per aquesta raó vàrem demanar l’opinió a n’Alex Marín. N’Alex va néixer el 1957 a Maó i va estudiar magisteri a Palma. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional al CEPA, actuant com a secretària els primers anys i com a directora des del 2006 fins a l’inici del curs passat. Quina va ser la teva primera destinació com a mestra?

Tot d’una quan vaig acabar la carrera vaig trobar feina a una concertada, que era la Salle d’Alaior, hi vaig estar uns 5 anys allà. Després em va cridar la Conselleria i vaig anar a fer substitucions a Mallorca, a dos centres. En Es Molinar i a devora la Plaça dels patins. El següent any vaig fer substitucions ja a Menorca; a Es Castell, Ciutadella i Alaior. Va ser en aquell mateix any que vaig treure les oposicions i vaig tenir plaça a l’escola Verge de Gràcia durant l’any de pràctiques. Després sí que ja vaig venir al centre.

Com era el CEPA quan hi vares començar a treballar? Al principi, quan només érem en Marc i jo, no teníem edifici propi. Nosaltres empràvem l’escola de Sa Graduada i només podíem fer classe de vespre. A Sa Graduada, al ser només dos, podíem donar poques classes. Jo donava Matemàtiques i Ciències Naturals i en Marc donava les altres assignatures del graduat escolar. També donava en aquell moment ensenyaments inicials, però els nivells més alts d’ensenyaments inicials. Els nivells més baixos els donava una monitora, que era una senyora que havia tret el graduat escolar i senzillament ensenyava a llegir i escriure. Al 1986 ja va venir també en Joan Pons, però només venia a fer les hores de Català. Així vam començar! És curiós com han canviat les coses. Record que el primer any vaig repassar tot el cens de població de Maó per anotar totes les persones que no tenien estudis. Després, les monitores aquestes que us he dit, varen anar casa per casa oferint els cursos que fèiem. En aquell moment es va fer una gran feina per reduir el nombre de gent analfabeta. De fet, ara quasi no n’hi ha.

A Sa Graduada realment hi vàrem estar poc temps. Aquest edifici on ens trobem ara, estava tot desmuntat. Abans de venir nosaltres, hi havia una guarderia d’una senyora, que emprava la sala que avui és l’Aula 6. El director va fer algunes gestions i un bon dia en acabar les classes em diu “Alex, vine, que ens han donat un edifici i l’hem d’anar a veure”. A les 10 de la nit, venim fins aquí sense claror i entram amb una llanterna. I jo sentia “crec, crec” mentre caminàvem i no sabia que era allò. Quan vàrem il·luminar enterra estava tot ple de cucs! Mira, vaig sortir corrents! L’edifici era completament diferent a com és ara. L’entrada era totalment diferent, allà hi havia una aula, que no es podia emprar perquè se’n anava totalment per avall. On hi ha l’Aula 1 era direcció i secretaria junts, perquè no teníem espai. L’edifici del Camí d’Es Castell estava totalment enrunat i el varen començar a remodelar a partir de llavors. Des de la teva experiència, com ha canviat el CEPA quant a oferta formativa des que vares començar a ser directora d’aquest centre? A nivell d’oferta, ara hi ha molta més oferta formativa que abans.

Els idiomes els vaig potenciar molt, perquè vaig poder. Vaig poder fer més grups, perquè hi havia una gran demanda. També en els accessos a grau mitja i a la universitat vaig poder duplicar cursos. De conselleria, vàrem arribar a ser 22 professors, que era un dels centres més grossos de les Balears. Quan vaig començar a la direcció érem només 7 funcionaris, quan vaig acabar, eren 22. Però després s’han de contar també els professors de Serveis Educatius i els de l’Associació. El director el que fa és ser el director pedagògic de tot aquest conjunt.

Com descriuries l’evolució de l’educació per a persones adultes aquestes dues darreres dècades? Quan jo vaig començar a fer feina amb adults, hi havia moltíssima gent que no sabia llegir ni escriure. Ara hi ha gent, però la majoria són estrangers i és normal que no

sàpiguen la llengua. Abans, heu de pensar que gairebé no hi havia immigració i els analfabets eren gent nascuda aquí, a Menorca o Espanya. Molta gent no tenia títol i feien feina. Avui en dia s’exigeix el títol de secundària per la majoria de feines, però abans no es demanava. Quan es va començar a demanar vàrem tenir molta gent que es matriculava perquè necessitava el títol urgentment. Jo recordo una parella que em van venir a veure i em van dir que cap dels dos tenien feina i que ho estaven passant malament. Resulta que ella havia trobat una feina, però en aquesta feina li demanaven el títol. El necessitava ja, i em va demanar si li podia firmar, és a dir, falsificar el document. Amb el cor trencat li vaig haver de dir que no. Aquell dia vaig anar-me’n a casa amb el cor estret. Els temps, per sort, han canviat amb aquest tema. Analfabets espanyols n’hi ha pocs, per no dir ningú. Tenc molts d’alumnes que jo, tenint-los a primer i segon d’ESPA, ara ja tenen carreres universitàries. I no una ni dues persones, sinó moltes. I això, per a la gent que ens agrada l’ensenyament i creiem en el potencial de la gent, és un orgull molt gran.

Per entendre l’evolució del CEPA Joan Mir i Mir en aquests últims 25 anys, no ens podíem quedar amb la única visió de la directiva. Per això també hem volgut recollir la veu de l’alumnat, ja que al cap i a la fi, és el principal protagonista de l’escola. En aquest sentit, era obligatòria la consulta a en Dani Fàbrega, tota una institució a l’escola. En Dani va néixer a Maó l’any 1969 i des de que va matricular-se per primera vegada al CEPA, ara fa més de 30 anys no ha defallit. Quan et vares matricular per primera vegada al CEPA? Jo a l’escola d’adults vaig començar l’any 1987 i he vingut de forma ininterrompuda. He vingut de forma presencial, a distància i ara faig una mescla. Les tutories de distància les faig amb els professors de presencial no perquè no confiï en els professors de distància, sinó perquè com que jo tinc un 33% de discapacitat, necessito més temps que una altra persona i, clar, ells ja m’han tractat i ja saben com vaig i com me funciona la cosa. Com vares conèixer el CEPA? Jo vaig acabar l’EGB l’any 1985 i en aquell temps nosaltres teníem un negoci familiar de cosa del camp:

adob, llavors, etc. En aquell temps la meva intenció era treure’m l’enginyeria agrònoma, però com que per començar necessitava la secundària, vaig apuntar-me a l’escola d’adults. El primer any em vaig matricular a totes les assignatures de cop i, la veritat, és que és feixuc. Trenta anys d’experiència com a alumne d’aquesta casa m’ha ensenyat que val més fer poc i ben fet que no molt i mal fet. Una cosa tinc molt clara amb tots aquests anys; que els mestres ens donen el coneixement, però l’aprenentatge és cosa nostra. Avui en dia he detectat una cosa que no hauria de passar; la gent ve aquí a treure nota. Però l’escola no és per treure nota, és per aprendre i per aprendre no tothom va al mateix ritme. Si jo he tardat trenta anys, és senzillament perquè jo he anat fent a poc a poc, sense angoixar-me, sense frissar. Perquè si frissau, l’únic que tindreu serà una nota, és a dir, un paper.

Guardes el record especial d’algun professor o època que et va marcar?

Ui... és difícil triar un professor, perquè tots tenen les seves qualitats i els seus defectes. No és perquè no vulgui dir aquest sí o aquest no, però gràcies a Déu, sempre he tingut bons professors en aquesta escola. Heu de pensar que jo he viscut 4 èpoques: en Marc Genestar, n’Alex, he viscut la part de na Magda i ara l’època d’en Pep. Jo sempre dic una cosa: en Marc va ser l’inici, n’Alex va ser el desenvolupament, na Magda ha estat l’estabilitat i ara en Pep serà l’avançada. Jo ho veig així. Consideres que la forma de fer classe ha canviat des de que tu vares començar a estudiar aquí? Sí i tant. Per començar, avui en dia empram l’ordenador i la pissarra elèctrica i nosaltres empràvem paper, paper, pissarra i, extraordinàriament, alguna fotocòpia. Per altra banda, avui en dia l’educació d’adults està regulada, però l’any 87 quan jo vaig venir, no existien els temaris ni les lleis que hi ha avui. Tot això ha anat sortint durant trenta anys, però aquell temps tot era més improvisat.

Per altra banda, tot i que la forma d’ensenyar dels mestres no ha variat gaire, els mestres que van a una escola d’adults han de saber on van i qualque mestre o professor que ha passat per aquí no ha sabut on anava. Hi ha hagut professors i professores que han vingut aquí pensant que això és una escola de fillets. I no ho és. Això és una escola d’adults i som persones que tenim ja els nostres maldecaps, els nostres problemes i que volem tenir una feina millor i una estabilitat. Quan tens tots els problemes a la feina i a ca teva, vens aquí unes hores i fas feina. Per això hi ha hagut mestres que no ho han sabut enfocar bé. A vegades ens tractau com a fillets i nosaltres som adults. En quins aspectes creus que pot millorar aquesta escola? Personalment crec que podria millorar amb una durada més llarga de les assignatures. Ens donen molts de temes en poc temps. Pot ser seria millor si el curs enlloc de dividir-lo en dos, fos tot un curs seguit. Perquè és de boigs. Et donen una cosa aquesta setmana, la següent te n’expliquen una altra i després ja hi ha una prova. I clar, tu encara no has assimilat la primera! Si ho fem amb aquest plantejament

tindrem més temps per aprendre de veritat. Jo en trenta anys que he vingut en aquesta casa, hi ha hagut aquí tots els partits polítics, tots els colors. Però per desgràcia, nosaltres, l’educació d’adults sobram i fem nosa. Sempre hem fet nosa. Perquè clar, ells creuen que els surt més a compte invertir en un al·lot o en un jove que aprovarà i anirà a fer feina i m’amortitzarà allò invertit. Molts de nosaltres, en canvi, estam a l’època que ja no podem canviar de feina o estudiar a la universitat. Però heu de pensar una cosa, que l’educació d’adults és un dret constitucional, no ens donen propina. Nosaltres tenim els mateixos drets que els infants a aprendre. Per això heu d’aprofitar quan veniu aquí. Perquè l’escola us obrirà portes. Al fulletó de l’escola ho diu ben clar “aprendre t’obre noves portes” i és ben vera. A més, aquí aprendreu no només matèries, sinó que també aprendreu com a persones. Aquí aprendreu a conviure. No només amb els vostres amics, sinó també amb aquell que no et deixa xerrar mai o amb aquell que mai calla o l’altre que et ve a imposar les seves idees. Aquí aprendreu a aguantar els altres

igual que els altres ens aguanten a nosaltres. Amb tant de temps deus haver fet moltes amistats al centre, no? I tant. Al centre a part de coneixement teòric, hi ha el coneixement humà, que és molt important. Això és veritat que a una escola o a un institut també ho podreu aprendre, clar que sí, però és molt diferent del que tenim nosaltres. Jo he fet moltíssimes amistats en aquest centre. Ja no sé la quantitat d’amics que tinc d’aquest centre... A vegades, vaig pel carrer i em diuen “Hola Dani!” i és algú que jo ja no recordo a quina classe ha vingut amb jo. Però no només amb alumnes, també amb es mestres. Jo tinc tanta amistat amb un marroquí, que amb un sudamericà, com amb un menorquí, com amb un castellà. El millor de l’escola d’adults és això, que conviuen diferents edats, cultures i nacions; però i que no ens entenem tots? Per altra banda, tot i que no m’ho demanau, vull aprofitar per dir una cosa. Xerrau molt dels alumnes i dels mestres, però hi ha una persona molt important aquí i que és el cor de l’escola, que són els porters.

Vosaltres potser no us n'adonau, però jo que duc tant de temps aquí, arribes a adonar-te’n de com són d'importants. Quan passeu per porteria, teniu consideració, perquè els porters fan una feina callada però molt necessària, igual que els mestres, que quan els veieu a classe, no veieu la feina que hi ha a casa de preparar les classes. El porter no és només aquell que per setembre et dona tiquet per matricular-vos, els porters quan hi ha un problema ho han d’aclarir.

Jo he estat testimoni que quan nosaltres partíem a les 10 de la nit i alguna cosa no funcionava, el porter ha tret les eines i fins les deu i mitja o onze.

Al finalitzar l'entrevista amb en Dani, l'equip de coordinació va voler immortalitzar el moment

El futur de l'escola Mirar al passat sempre és interessant i enriquidor, però el CEPA és un espai on les persones miren cap al seu futur. Per això, hem considerat igualment necessari reservar un espai d’aquest reportatge per a la reflexió sobre l’horitzó educatiu del centre. En aquest sentit, en Joan Pons és un interlocutor valuosíssim. En Joan va néixer a Maó l’any 1958 i va anar a estudiar magisteri a Barcelona. Ha treballat al CEPA durant els darrers 30 anys, fet que el converteix en un dels majors coneixedors de la realitat del centre i de l’educació de persones adultes de l’illa en general. Quin any vares començar a treballar de professor? Doncs, com a professor, devia ser l’any 1983. Entre el 83 i el 84, vaig fer substitucions al Mateu Fontiroig a un professor de socials que en aquell moment havia sortit diputat pel parlament de Illes Balears i no podia fer les classes. Al CEPA vaig començar a treballar al 1986. Vaig començar donant classes de català a l’escola Graduada. Jo només donava classes de català, però quan per fi, vàrem poder tenir aquest edifici, ja vaig fer més matèries.

Per què vares tirar treballar en aquest centre? Com que abans havia estat fent classes de Català, m’havia sentit bastant còmode amb el tipus de persona que venien al centre. Anteriorment havia fet classes a al·lots de 13 i14 anys i quan vaig venir aquí a fer classes, per la meva manera de ser, em vaig sentir molt integrat, em vaig sentir més a gust, més realitzat. Així que em va agradar prou i vaig dir “és açó el que m’agrada” i vaig quedar a fer feina aquí. Des de la teva experiència, com ha canviat el CEPA quant a oferta formativa? Per començar és necessari dir que durant els primers anys teníem molta llibertat per establir assignatures. Gairebé no teníem cap directriu que ens vingués a dir com organitzar els cursos. Nosaltres fèiem diferents assignatures que ens semblava que eren les més adequades. Per exemple les Ciències Naturals d’ara moltes vegades eren “cos humà i salut” o els darrers cursos de socials era “món actual”. Això es va acabar fa uns anys quan van aprovar algunes normes i uns currículums que ho fixaven més.

Aquesta llibertat jo crec que era ideal pel alumnes perquè feies coses que els pugis agradar més. Això sí, unes “currades” impressionants de feina de preparar llibres i activitats. Com a professional de l’educació de persones adultes, quin creus que ha de ser el futur d’aquesta escola? La nostra idea des del principi era fer un centre integral d’educació, com ja he dit. En que no tan sols hi hagués tota la part d’educació formal, que hi és, sinó que hi hagués tot un munt de cursos d’educació no formal. Cursos per respondre a l’interès de les persones de Maó per aprendre. A més, cursos que no et gastis molta pela, perquè si vas a una acadèmica, aquests cursos et poden costar molt més. Idiomes, tot de cursos de creativitat, d’enriquiment professional, etc. La meva aposta es seguir amb aquest model. Que l’educació formal sigui una part important, però que tota l’altra educació també sigui igualment important. Que això no sigui una escola compensatòria. Això ha de ser més que una escola compensatòria. Ha de ser una escola integral i àmplia. Fins i tot, una cosa que mai ha arribat a funcionar però que jo crec que seria molt beneficiós tenir-la són cursos de formació

professional. Es va intentar un any, però ho varen retirar. Els instituts, com sabeu, tenen gairebé el monopoli de la formació professional. Però clar, la formació professional és moltes vegades només el matí i pel matí la gent fa feina. Hi ha molta gent que voldria millorar la seva formació però que no ho pot fer per horaris. La base perquè aquesta escola funcioni és ampliar molt el tipus de coneixement que es doni a les classes. Ha de ser un centre d’educació permanent, al llarg de la vida.

No volíem concloure aquest reportatge sobre l’evolució històrica del CEPA Joan Mir i Mir sense entrevistar la persona que capitaneja aquest vaixell. El director és la persona que lidera el projecte pedagògic del centre i, per tant, un interlocutor ineludible si volem saber quin és el futur de la nostra escola. Des del passat mes de juliol aquest càrrec l’ocupa en Pep Domínguez. En Pep va néixer a Maó, d’on va marxar de ben jove per residir a Madrid. Després de la seva formació en matemàtiques a la Universitat de Barcelona, va retornar a Maó i va iniciar la seva carrera docent. Quin any vares començar a treballar al CEPA? Quines assignatures imparties? Vaig arribar al CEPA l’any 2002, després de quinze anys de feina a diferents instituts, per ocupar la plaça de matemàtiques de secundària, impartint matemàtiques a ESPA i als cursos d’accés a la universitat i cicles formatius de grau superior. Quin any vares començar a treballar al CEPA? Quines assignatures imparties? Per a mi, com a la major part del professorat que arriba a un CEPA, l’educació d’adults era totalment desconeguda.

El primer que em va sorprendre va ser la precarietat de les instal·lacions i la manca de recursos. També em va sobtar, de manera positiva la varietat de l’oferta educativa: ensenyaments inicials, secundària, idiomes, informàtica,... però també ioga, pilates, balls de saló... i tot compartint espais i horaris. Tot d’una vaig veure que, tot i tenir pocs recursos i una escola petita, el potencial de l’educació d’adults a Menorca era molt. Quan vaig començar el procés de matriculació i les classes, el contacte amb l’alumnat em va acabar de convèncer del tot: valia la pena treballar per l’educació de les persones adultes. Quines són les línies d’actuació previstes per al CEPA a curt i mig termini? Estem treballant en diferents camps: d’una banda, som conscients que l’educació d’adults continua essent molt desconeguda per a bona part de la ciutadania. Hem d’obrir l’escola a la societat, estar presents a les xarxes i fer que la bona feina que es fa al CEPA sigui reconeguda fora. Hem de continuar col·laborant amb entitats com els

ajuntaments i el SOIB i aconseguir que els estudis que fan els nostre alumnes els facilitin, no només una millora acadèmica, sinó també una millora professional. Això implica posar en valor l’educació d’adults i aconseguir un reconeixement oficial d’alguns dels ensenyaments que oferim.

entrebancs a l’oferta que es pugui fer a les altres poblacions. S’està treballant amb el CIMe en l’elaboració d’una pàgina web que agrupi tota l’oferta de l’educació d’adults a Menorca, que permeti tenir una visió global de l’oferta i que possibiliti una matrícula més àgil.

El CEPA està en vies d’elaborar un projecte Erasmus+, en col·laboració amb entitats d’altres països de la Unió Europea, i pretén també continuar amb projectes d’intercanvi amb centres dins de l’Estat. Són projectes que suposen un repte tant als alumnes com al professorat, i que ens ajudem a millorar la nostra feina.

Finalment, tenim per davant el canvi de seu. La futura ubicació del CEPA als antics quarters de Santiago és una reivindicació sobre la qual tots els equips directius que ha tingut el CEPA han fet molta i bona feina. Potser ja és l’hora de recollir-ne els fruits! Un espai únic, que ens permeti agrupar totes les activitats en un únic edifici, suposa una oportunitat de millora que no podem deixar passar.

S’estan invertint força recursos, humans i materials en millorar les tecnologies de la informació, no només millorar els equipaments, sinó aconseguir que l’accés a la informàtica sigui normalitzat i assequible per a tots els nostres alumnes. S’ha de treballar també per aconseguir que la nostra àmplia oferta educativa sigui planificada, amb una visió que superi l’àmbit dels diferents municipis. Ens agradaria que l’alumnat de cada població pogués accedir sense

Per acabar, en un context general, quin creus que serà el futur de l’educació de persones adultes? La formació al llarg de la vida és una demanda que de cada vegada es manifesta amb més força. En el món actual, amb una societat canviant, els llocs de treball ja no són per a tota la vida, els canvis tecnològics i socials fan que apareguin noves feines, nous perfils professionals i que el mercat laboral es flexibilitzi. La ciutadania necessita, cada cop més, d’una actualització, d’un reciclatge, d’una formació permanent. Hem d’aprendre a aprendre. Aquest és un dels camins per a l’educació d’adults. Però no és l’únic camí: les persones som quelcom més que treballadors, i ens formam també per satisfacció pròpia, per millorar com a individus, per ajudar a millorar al nostre entorn. També ens agrada aprendre idiomes, conèixer la cultura i la llengua pròpia, etc. De tota aquesta vessant també se n’ha de fer càrrec l’educació d’adults. Finalment, les persones som éssers socials, als quals ens agrada fer activitats d’oci i ens agrada fer-les conjuntament

amb altres persones. Aquestes activitats, que ajuden a completarnos com a ciutadans, són una vessant ben important en l’educació d’adults. L’educació d’adults a les societats actuals passaria per mantenir aquesta triple vessant: formació per millorar professionalment, per millorar com a individus i per contribuir a la millora de la nostra societat. Aquest és el repte, i penso que el nostre model educatiu el pot abordar amb moltes garanties... se’ns ha girat feina!

Notícies del centre LA FESTA DE NADAL AL CEPA Com cada any al desembre l’escola prepara una de les trobades més especials, la festa de Nadal. Alumnes i professors vam xalar en una jornada divertida i plena d'activitats. Primer, en els tallers de ceràmica, elaboració d’estrelles amb material reciclat, pompoms i cuina saludable. El tradicional mercat d'intercanvi solidari enguany es va fer al pati sota unes carpes il·luminades. Després férem un tast de menjar fet a casa que, per cert, tot va ser boníssim! A més, no hi va faltar la música del DJ Bass, que va animar l'ambient.

S'ha de reconéixer però, que el "brevatge màgic" d’en Joan Roig va ajudar a que la gent sortís a ballar! Enguany, el sorteig de la panera SEL va anar a parar a les mans d'en Joan Costa. Enhorabona afortunat! Tot plegat un gust. Donar-vos a tots i totes moltes gràcies per la vostra participació!

REACCIONEM! Aquest curs el CEPA Joan Mir i Mir s’ha adherit a la iniciativa Reaccionem! Pacte social contra les violències masclistes promoguda per l’Institut Balear de la Dona. Amb aquest pacte, el CEPA es compromet a dur a terme accions periòdiques que promoguin la lluita contra aquesta xacra. A aquesta iniciativa es poden adherir tant ciutadans a títol individual com entitats. A hores d’ara som més de 1500 les persones adherides a Menorca, i més de 80 les entitats menorquines que han signat aquest compromís. A les Balears, 7900 adhesions de la ciutadania i 464 entitats.

La participació del CEPA Joan Mir i Mir en la iniciativa es materialitza a través de la instal·lació, a l'entrada de l'escola, d'un itinerari format per petjades que representen les dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles al llarg del 2018. Un recorregut llag. Massa llarg. La disposició del recorregut a l'entrada convida als visitants a resseguir-lo i només al final de l'itinerari es desvetlla el seu significat, convidant el lector a la reflexió i a la presa de consciència sobre la violència que s’exerceix sobre les dones. Si voleu més informació sobre la campanya Reacciona! o bé si us hi voleu inscriure, ho podeu fer a el web https://www.reaccionem.com

FESTA DE SANT ANTONI La Diada del Poble de Menorca és una fita idònia per donar a conèixer la història i la cultura pròpia d’aquesta terra. Al CEPA, com cada any, celebràrem Sant Antoni amb una jornada d’activitats interessantíssimes. Per començar, els alumnes de 2n i 3r d’ESPA que varen participar en el projecte “Parlem català” explicaren la seva experiència durant l’intercanvi que duguérem a terme amb el CEPA Francesc de Borja Moll de Mallorca. Seguidament, els germans Joan Carles i Annabel Villalonga oferiren als assistents un animat recorregut per la història de la música popular i tradicional de Menorca. Després es va procedir al lliurament dels guardons del Concurs de Fotografia Compromesa i del Concurs d’Història de Menorca.

AQUESTES SÓN LES FOTOGRAFIES GUANYADORES

Categoria Medi Ambient

Categoria Matemàtica

Categoria Patrimoni Històric

En acabar, ens esperava al pati una torrada de sobrassada i botifarrons per llepar-se els dits!

LA IMPORTÀNCIA DE SABER QUÈ MENJAM “Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment”

venent com a naturals i saludables, productes que són tot el contrari. La indústria agroalimentària influeix en les decisions polítiques mitjançant informes científics suposadament independents que són pagats i dirigits per les empreses d'alimentació.

Tot i que la frase es d’Hipòcrates, ben bé podria resumir una de les novetats d’enguany a l’escola d’adults: la creació del curs Alimentació saludable i conscient. Actualment hi ha estudis que revelen que més d’un 60% de les morts es produeixen per malalties cròniques (diabetis, infarts, càncer…) relacionades amb l’estil de vida i l’alimentació. La nostra societat està totalment envaïda per l'enorme poder de la indústria de l'alimentació. La major part dels aliments que consumim han estat processats per la indústria i, per tant, importa més el benefici que la salut. Per tal d’augmentar les vendes, els anuncis i l’etiquetatge d'aliments enganyen i menteixen,

Davant aquest panorama, cal prendre consciència i decidir per nosaltres mateixos com volem alimentar-nos. Amb aquest objectiu es crea el curs Alimentació Saludable i Conscient, que pretén sensibilitzar sobre la importància de l'alimentació en la nostra salut i en la nostra vida. El curs dedica cada mes a una temàtica concreta amb

l’objectiu que les persones puguin experimentar i conèixer de primera mà les alternatives a aquest model industrialitzat Les temàtiques tractades a les sessions teòriques han estat variades, començant el primer mes amb els perills del sucre i la sal, els anomenats “verins blancs”. Després férem una immersió en el món dels bolets, una font saludable de proteïna desconeguda per molta gent.

culturals o en què hi ha de cert i de fals en els diferents tipus de dietes que trobem a la nostra societat (macrobiòtica, alcalina, vegana, etc.).

Per altra banda, les sessions pràctiques han inclòs la realització de tallers sobre la mel, els bolets, una visita a les salines de Fornells, un taller d’onigiri, una pràctica per fer llets, patés, iogurts i formatges vegetals o un taller per recuperar mètodes i instruments de cuina ancestrals. Un curs tan recomanable com necessari, que esperam que es pugi repetri el proper any!

La carn i la llet ocuparen la tercera sessió, especialment la qüestió del seu consum excessiu, els problemes sobre l’origen i les alternatives possibles. Ens preguntàrem també quines lliçons podem treure de l’alimentació d’altres contextos

Jocs i entreteniment *Les solucions les podràs trobar al final de la pàgina 25

Trencaclosques numèrics

A continuació us proposam resoldre tres trencaclosques numèrics. Amb els alumnes de matemàtiques de 3r d’ESPA d’Alaior hem preparat aquests reptes mentals que han estat dissenyats pel professor Ignasi del Blanco. Escriu les xifres 1,2,3,4,5,6,7,8 i 9 dins les caselles (les xifres parells als quadrats i les xifres imparells als cercles) de manera que la suma anterior sigui correcta

25 Pista trencaclosques 1: La suma de dos nombres parells, és parell o imparell? Pista trencaclosques 2: Quins tres nombres sumats donen? I 24?

Pista trencaclosques 3: On pot anar el nombre 5? I el nombre 7?

SOLUCIONARI

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Cranc Closca Manxol Gínjol Cuscussó Còssigues Aixuixí Jutipiri Galtada Polleguera

11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20.

Calàpet Penedir Vinjolita Corc Bòrn Maldar Amoixar Escudella Xoc Agombolar

Escriu a le s caselles les xifres 1,2,3,4,5,6,7 ,8 i 9 de m anera que tots e ls producte s (els verticals i els horitzo ntals) siguin corr ectes

Col·loca les xifres 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 en les caselles anteriors de manera que les sumes verticals i les sumes horitzontals siguin correctes.

M O ENCREUATS S Aquest mots encreuats ha estat elaborat a partir de termes i definicions extretes del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, una de les obres més emblemàtiques de la lexicografia i de la lingüística catalanes. A més, foren les paraules emprades en la dinàmica d’agermanament lingüístic que feren els alumnes de 2n i 3r d’ESPA del CEPA Joan Mir i Mir amb els alumnes del CEPA Francesc de Borja Moll d’Inca, durant l’intercanvi Mallorca. A veure si ets capaç de completar-ho!

HORITZONTALS 3. Mancat o baldat d'un braç o d'una mà (mall., men.) 5. A Menorca es dóna el nom de________ a una menja pròpia de Nadal, que es fa coent pa rallat, ametlles torrades, canyella, llimona, mantega o saïm, panses i sucre. Etim.: de l'àrab kuskusú, mat. sign. 11. Animal amfibi de la família dels bufònids 13. Oreneta, ocell de l'espècie Chelidon urbica (Ciutadella) Oronella 15. Balcó tancat de vidrieres pels tres costats (Men.) Etim.: de l'angl. bow-window, mat. sign 16. Esforçar-se, procurar obtenir un resultat; cast. esforzarse, procurar. 17. Tocar amb suavitat la cara o el cos de qualcú, en demostració d'afecte o simpatia 18. Recipient fondo, de forma semiesfèrica o aproximadament semioval, de cabuda variable però inferior a un litre, que serveix per a prendre brou, llet, cafè, te, etc. 20. Prendre algú per donar-li protecció cast. amparar.

VERTICALS 1. Crustaci decàpode braquiür, de molt diverses espècies, la majoria marines, amb closca ampla i ordinàriament aplatada. anar _______, (Bal.): anar a la torta, de costat. «Goita aquell, com va de ____!» (St. Feliu de G.). A Menorca s'usa en aquest sentit com adj.: «Sa baldufa balla ______a»: la baldufa balla a la torta (Ciutadella).

2. Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari dels mol·luscs i crustacis i l'ossós de les tortugues. Capbuit, persona mancada d'enteniment, ruda, ignorant (Alaior, Maó); cast. torpe, mastuerzo. 4. Fruit del ginjoler; cast. azufaifa. Cosa relativament grossa, encara que manejable (Menorca). «Quin _____!» 6. Pessigolles (Mall., Men.) 7. Forma dialectal intensiva de així, que s'usa amb totes les aplicacions d'aquest adverbi. 8. Gest estrany fet amb la cara o amb les mans o contorsionant el cos, per fer riure o per riure's d'algú. «Aquest al·lot és un ________!» (Ciutadella). 9. Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc. REFRANY: Sortir de ___________: sortir una cosa del seu estat normal, violentarse. 10. Cop donat a la galta; cast. bofetada. 12. Saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa. cast. arrepentirse. Un refrany - «Més val tenir que _________» 14. Insecte que es cria dins la fruita, grans de cereals, llenya, roba, etc., i que rosega i destrueix aquestes matèries. Podridura de les dents. 15. Animal marí acalef, que té la part superior del cos en forma de disc o de campana, que sura damunt l'aigua (Empordà, Menorca); cast. medusa. 19. Guix per a dibuixar o escriure (men.); cast. tiza

INNOVAM! En el CEPA Joan Mir i Mir es duen a terme molts projectes i activitats innovadores que trenquen amb el model tradicional d’escola. Aquest és un potencial que, desgraciadament, en moltes ocasions no transcendeix el límit de les aules. Per aquest motiu hem volgut dedicar un espai a la revista per donar a conèixer algunes de les interessants experiències educatives que s’han dut a terme aquest curs.

COMPETÈNCIA DIGITAL A L’AULA Actualment, la majoria de gestions i tràmits que hem de fer en el nostre dia a dia, els fem emprant Internet, ja sigui per concertar una cita amb el metge, ja sigui per fer una transferència al banc, comprar bitllets d’avió, etc. Tot això implica una competència digital que s’ha de desenvolupar d’alguna manera.

És, doncs, lògic que també incorporem dins les aules aquest aprenentatge i a l’educació d’adults encara amb més raó. Aquells treballs que abans fèiem en cartolines, ara es converteixen en blogs, on alguns alumnes s’obren per primera vegada el seu compte de correu Gmail i

experimenten a cercar informació, seleccionar-la, enganxar fotos i escriure un text. Els alumnes de primer d’ESPA d’Anglès, han tingut aquesta experiència creant “My English Blog”. Aquest blog no és més que un petit àlbum digital amb peus de pàgina de les fotos, explicades per ells en anglès. La darrera passa del projecte és explicar-ho oralment a classe i compartir-ho amb els altres companys dins la plataforma virtual Edmodo. Com a professora, he de dir que l’experiència ha estat molt enriquidora perquè els alumnes més competents digitalment han ajudat els altres; tots han

potenciat la seva creativitat i els ha pujat l’autoestima en veure’s capaços de fer una cosa que d’entrada els semblava molt difícil. La valoració dels alumnes ha estat positiva i d’alguna manera el món d’Internet se’ls ha fet més accessible.

Ens n’anem d’intercanvi!

En l’àmbit educatiu, quan es parla d’intercanvis normalment ens ve al cap la idea d’un programa d’Erasmus on alumnes i professors coneixen gent d’altres països europeus amb l’anglès com a llengua vehicular. El passat mes de desembre, un grup d’alumnes de 2n i 3r d’ESPA de Català, Ciències Socials i Ciències Naturals, van participar en un intercanvi ben diferent. El programa és deia “Parlem Català. Intercanvis entre centres educatius dels territoris de parla catalana”. Com el seu nom indica, es tractava de dissenyar un intercanvi amb altres regions on el català té un arrelament històric i cultural: les altres illes de les Balears, Catalunya, País Valencià, la Franja d’Aragó o inclús amb la Catalunya Nord, Andorra o l’Alguer. Aquest era un projecte pilot al nostre centre i volíem que els alumnes ho aprofitessin al màxim. Per aquest motiu, els professors vàrem decidir

que una opció molt interessant era fer-ho amb el CEPA Francesc de Borja Moll d’Inca, a l’illa veïna de Mallorca. Al principi, els alumnes pensaven que l’intercanvi seria poc interessant i gens exòtica, ja que Mallorca la tenien massa vista. Res més lluny d’això, les activitats i visites que vàrem fer allà, ens varen ensenyar la Mallorca més bella i impressionant. A més, descobriren nombrosos ponts i elements culturals que uneixen a les dues illes i que ens eren desconeguts fins llavors. Vàrem partir dilluns 17 de desembre ben prest amb l’avió. A l’aeroport de Palma ens esperaven tres vehicles amb els que faríem molts quilòmetres amb només dos dies. Directe de l’aeroport enfilàrem autopista cap a Inca.

Allà la directora del CEPA Francesc de Borja Moll ens esperava per mostrarnos les instal·lacions del centre; un centre molt semblant al nostre, però amb la diferència que allà també es poden cursar cicles formatius de grau mitjà. Seguidament, els alumnes d’ambdós centres dugueren a terme una sèrie d’activitats que prèviament havíem treballat al nostre Centre. En primer lloc, vàrem participar en una dinàmica per conèixer-nos millor, que es basava en la formació de parelles a partir de paraules pròpies de Menorca, extretes del Diccionari català-valencià-balear. Tot una homenatge a Francesc de Borja Moll qui, per cert, és una figura que ens agermana a les dues illes. A continuació, els alumnes de Naturals de 3r d’ESPA de Maó varen presentar als alumnes d’Inca el receptari de Gastronomia Tradicional Menorquina que havien elaborat a classe. Després de fer-nos entrar la gana, no podíem sinó fer un tast gastronòmic de productes menorquins i mallorquins.

És sorprenent com canvia la rebosteria d’una illa a una altra!

Finalitzarem les activitats al centre amb una presentació de la figura del menorquí il·lustre d’ascendència inquera Joan Ramis i Ramis i amb la presentació de l’obra d’art que els alumnes Simón Sánchez i Gaia Talarini han fet com a obsequi per al CEPA Francesc de Borja Moll.

Per seguir amb la immersió gastronòmica mallorquina, vàrem reservar taula al celler de Can Ripoll, ubicat al centre d’Inca. Allà degustàrem excel·lents plats típics de la cuina mallorquina com el frit de matances o el llom en col. Per la tarda ens esperava una grata sorpresa: el Parlament de les Illes Balears! Vàrem tenir el plaer de poder fer una visita guiada per les instal·lacions de la màxima institució política de les Illes Balears.

Vàrem poder veure la seva magnífica biblioteca, les seves impressionants obres d’art i, fins i tot, poguérem seure a les mateixes cadires on s’asseuen els diputats del Parlament o els mateixos micròfons per on parlen els consellers i el president del Govern.

El Molt Honorable President El Hassane!

Després d’aquesta intensa experiència necessitàvem descansar. Però per sorpresa dels alumnes no anàvem a qualsevol hostal de Palma, sinó a un lloc molt més encantador. Aquella nit dormiríem al Refugi de Son Amer, ubicat en un lloc privilegiat al bell mig de la Serra de Tramuntana. El silenci, l’aire pur, el bosc i les vistes encisaren a tots els nostres alumnes.

Desgraciadament, el dimarts al matí haguérem de deixar el refugi de bon matí. Ens esperava una jornada intensa des d’un punt de vista històric, cultural i artístic. Recorreguérem les sinuoses carreteres que travessen la Serra fins a tornar a la capital balear. Allà ens retrobarem amb els ja amics del CEPA Francesc de Borja Moll, amb els que gaudirem d’una visita interessantíssima a la Catedral de Mallorca. Allà tinguérem en privilegi exclusiu de poder visitar la reforma de Miquel Barceló i la Capella Reial, on estan enterrats els reis Jaume II i Jaume III. Sense gairebé temps per assimilar l’espectacularitat del que acabàvem de veure, ens vàrem desplaçar fins al Museu de la Fundació Juan March. Allà vàrem xalar d’una visita guiada per una de les col·leccions d’art contemporani més importants de les Balears.

Tot i que els alumnes de 3r d’ESPA ja havien estudiat a l’aula els grans autors de la pintura contemporània, va ser impactant poder contemplar en directe obres de Dalí, Miró, Tàpies, Luís Feito o Eduardo Chillida. Després d’un capbussament artístic tan intens i solemne era necessari desconnectar una mica i gaudir de l’ambient de la ciutat. Per aquest motiu vàrem decidir anar a dinar d’un menú al restaurant Casa Julio, un local emblemàtic del centre històric. Amb la panxa ben plena i fins a la partida de l’avió a la nit,

els alumnes gaudiren d’unes hores d’oci per la capital, que molts aprofitaren per fer les darreres compres de Nadal A la tornada, tot i el cansament, les mirades de complicitat deixaven palès que les expectatives i els objectius inicials de l’intercanvi s’havien superat sobradament. Només desitgem que en breus puguem acollir als nostres amics de Mallorca i els puguem mostrar els racons més màgics de la nostra illa.

ENTREVISTAM A PONÇ PONS Estudiam l’entrevista a una classe de llengua. N’exposam casos i exemples. Comentam de fer-ne una; de fer un producte que es pugui mostrar a l’intercanvi que s’ha de fer amb un centre de Mallorca. Ha de ser senzilla. Format Proust. Compartim document i preparam l’entrevista a força de canviar preguntes més o menys tancades perquè sigui breu. Pensam en un poeta representatiu de Menorca: Ponç Pons. No sabem si voldrà venir però cercam informació, llegim poemes i reelaboram preguntes. El poeta diu que sí. L’artista visita el centre. Amb gran generositat aguanta una hora de preguntes mentre l’enregistram a través d’una activitat preparada de Salut Jove. Mani Pérez ens aconsella sobre tipus de plans i enfocaments diversos.

El poeta parla d’art, de llibres, d’herois, de la bondat, del món que l’envolta i que l’ha envoltat i, sobretot, de Menorca. Recitam en italià, àrab, ibo i català alguns poemes seus que s’han llegit a classe. Ens acompanya. Repeteix les respostes les vegades que faci falta. Acabam. Li regalam les traduccions dels seus poemes en diferents llengües. Ens ho agraeix. Li ho agraïm. Un èxit.

Podeu veure l'entrevista sencera al nostre canal de You Tube

LA HISTÒRIA DE MENORCA A TRAVÉS DE LA CERÀMICA Quan va començar el curs, difícilment els alumnes de socials de 2n d’ESPA podien sospitar que en aquest curs, en comptes d’escoltar la història com sempre havien fet, serien ells els que farien història amb les seves pròpies mans. El mes d’octubre vàrem iniciar un projecte que tenia com a objectiu principal conèixer les diverses civilitzacions que han habitat l’illa de Menorca, des de la prehistòria fins a l’edat mitjana, a partir de les seves produccions ceràmiques. Com saben prou bé els arqueòlegs, la ceràmica és un indicador cronològic, cultural, tecnològic i artístic primordial per estudiar la història d’una societat. A partir dels objectes ceràmics trobats en els nombrosos jaciments arqueològics de l’illa, vàrem estudiar el diferents pobles que en el passat arribaren a les costes menorquines, així com les herències

culturals que han llegat a la societat actual. Després de la presentació teòrica dels trets característics de cada civilització, els alumnes seleccionaven un objecte fet en fang que corresponia al poble que s’acaba de presentar. A continuació, cada alumne realitzava una breu investigació sobre l’objecte elegit i el seu context cultural, tot elaborant una fitxa divulgativa. Una vegada tenien la informació, cada alumne creava amb argila una reproducció de l’objecte en qüestió i el dia següent, quan ja estava assecat, el presentava oralment a la resta dels companys. Al final del curs es va muntar una exposició a l’entrada del CEPA on s’ordenaven aquests objectes de forma cronològica, de tal manera que els espectadors podien veure l’evolució de la societat menorquina a través de la seva ceràmica. Una forma diferent d’acostar-nos al nostre passat!

COL·LABORACIONS Aquesta és una revista escolar feta per alumnes i per als alumnes. En aquest sentit, no podia faltar una secció on es brinda un espai de lliure participació i expressió a l’alumnat del centre.

UN TALLER PROVECHOSO Per: Grupo de Consolidación - Escuela Adultos Alaior (Juanita, Magdalena, Ángeles, Paca, Ague, Esme, Maria, Dolores y Lina)

El dia 21 de noviembre vino Judit a darnos la charla de reciclaje de las 3 R. Para la primera parte subimos a la clase de arriba. En esto también participaron nuestras compañeras de Marruecos del otro grupo. Después, a las 6, bajamos a nuestra clase y empezamos los trabajos con la monitora del taller. Durante el mes de noviembre recogimos tapones de plástico de diferentes colores y tamaños. La idea era darles una segunda vida y hacer los adornos navideños. Judit nos enseñó unos ejemplos y elegimos estrellas y muñequitos. Enseguida comenzamos la faena. Judit nos hizo una demostración de cómo hacerlo y luego nosotras continuamos, siguiendo las instrucciones. Cuando paramos y recogimos eran más de las 7 y media.

En la semana siguiente no hicimos nada más, pero el dia 5 de diciembre, esta vez sin Judit, acabamos los trabajos. Finalmente, el lunes 10 colgamos las estrellas y los "ninots" de nieve por todo el edificio, sobre todo las dos escaleras de entrada. Para terminar bien el primer trimestre, el miércoles 19 participamos en la fiesta. Todas pudimos colaborar trayendo algo de comer. Fue una gran merienda, junto con los demás alumnos de la escuela. Bon profit!

Objetivo 10.000

Las tres van indicadas por unas marcas (pisadas) en el suelo para marcar el recorrido de cada una de las caminatas.

Per: Grup Pre-ESPA

El 17 de octubre vino Nuria (que es una monitora deportiva) a explicarnos la importancia de la alimentación equilibrada, la higiene personal, mantener buenos hábitos como evitar productos muy elaborados, azucarados, el tabaco, respetar las horas de descanso y de hacer ejercicio practicar algún deporte , caminar; concretamente deberíamos hacer unos 10.000 pasos al día para ser personas activas y saludables. Nos explicó que en Mahón hay tres rutas señalizadas con distancias diferentes: una azul, una roja y una verde.

Con un podómetro calculamos en uno de los recorridos la cantidad de pasos realizados. Es importante evitar la vida sedentaria ya que nuestro corazón, sistema circulatorio, óseo, etc., funcionan mucho mejor.

Un curs molt esperat

malauradament, encara està lluny de la total normalitat. El nostre domini lingüístic és present en quatre estats (Itàlia, França, Andorra i Espanya) i, dins del nostre, en cinc Per: Alumnes del curs de Llenguatge Administratiu Comunitats Autònomes (Catalunya, País Valencià, Aragó, Múrcia i Illes Després de molt de temps Balears). Tal fragmentació esperant que es dugués a terme administrativa ja dificulta la aquest curs a Menorca, la Conselleria d’Educació i Universitat identificació de la modalitat estàndard com a pròpia. Tot l’ha inclòs en l’oferta educativa de l’Escola d’Adults de Maó i nosaltres considerant que el Llenguatge Administratiu en representa la hem tingut la valentia d’apuntarversió més formal, l’esforç és nos-hi. Celebrem que es doni aquesta oportunitat a persones que redoblat. Però la part positiva és que l’oferta de l’assignatura és un no tenim l’opció de formar-nos a símptoma inequívoc de l’assoliment l’Escola Balear d’Administració Pública, per tal de superar la prova de majors competències comunicatives, així com de les de Llenguatge Administratiu. certificacions corresponents. Aquest és un repte difícil: si Per acabar, desitgem que els recordem el primer dia de classe, propers embats electorals no cap de nosaltres s’hauria imaginat comprometin la continuïtat del que continuaria a dia d’avui. La matèria densa, el llenguatge feixuc projecte encetat i, més que mai, us animem a participar en futures i la dificultat afegida que el Llibre edicions. d’Estil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estigui en procés d’actualització, incrementen la incertesa envers la prova. Però, gràcies a l’entusiasme del professor i la dedicació dels alumnes, que ens hem deixat endur, tots aquests entrebancs queden enrere. Val a dir que la situació de l’ús social de la Llengua Catalana,

Poemes multiculturals Per: Leila Haloui, Manola Amazzoni, Uchena Emmanuel Okoro i El Hassane Oukfir.

El poeta alaiorenc Ponç Pons visità el centre a principis de desembre convidat pel grup de Català de 2n d’ESPA. L’objectiu era treballar la llengua oral a través d’un gènere periodístic i conèixer i llegir un autor menorquí. Però els alumnes vàrem decidir anar una mica més enllà. Cada alumne va seleccionar un dels seus poemes i, aprofitant la diversitat lingüística i cultural de l’aula, el vàrem traduir a les nostres respectives llengües maternes. Qui hauria imaginat que la traducció fos una tasca tan difícil. I més si es tracta d’un poema!

Català

Les s e R s ja 'ha r i Déu és a l u r d és Hi h s e là de 'il e n is i l s ap r on o h at La n és u m a n de ón la un qu mo m d e t On ón e n u v a t V lo Del m e ès e g 'he t fi s de 'ín i p es s er 'en El el s e g no ges ni f es d ni e c ró Som a l So im s 'in t M'es f ve t al rS a s a

D’aquesta manera, no només li vàrem poder agrair de forma original la seva visita i la seva predisposició a ser entrevistat, sinó que també aprofitàrem per conèixer una mica millor els nostres companys. Aquí teniu els originals i les traduccions.

Fra n de T E DA N

Català Sem n om s el ho s. sa jo e x , el ca s és un te de ca j qu en ès es va le pe s i en es p . Ibo Oyi r ke mi ri od a y bu n i l n e g a n e k pu

a-ar

u ,

ri.

Italià Le r i R n d i no s i e D è or o n or più. Ci s ar i lá de ’is he h i t el ic p e r ov so La n é co is . as z e m de n La v u v o p o c a p ig ca . Dov o l i c V lo c at . Dal m o p di a h or du li Da l’in po d i Il e c uf e n u v di c a t’an n é to t ne se n o t i n el a p la n Ric di S u m so m i . Stò in c a d i r a g e Sh pe .

Curs de teatre musical a l'escola d'adults d'Alaior Per: Chelo Catchot Ferrer

El curs 18-19 ja s'havia iniciat . Era l'octubre i unes amigues em van dir que s'apuntaven a un curs de teatre els dissabtes matí. Em vaig interessar per saber de què es tractava exactament i em van dir que era de teatre musical. Va ser quan vaig dir: "això és lo meu; cantar, ballar i actuar. A veure si sóc capaç".

Quina experiència tenia en cantar? Des de petita sempre he cantat a l'escola, a l'institut, a la Universitat. El meu pare cantava sarsuela i òpera. A casa en sentia cada diumenge. Com amateur la meva experiència es limitava a una col·laboració amb L'Òpera de tres rals cap a l'any 94-95, cantar amb la guitarra d'adolescent, cantar nadales amb amics, un cor de música medieval amb amics i cantar a un cor participatiu del Mesiah al Royal Albert Hall de Londres el novembre de 2002 amb un grup de l'Orfeó Maonès. Ballar també ho he fet sempre: jazz, amb el meu ex vàrem introduir els balls de saló a Menorca l'any 87 fent cursos a Maó i a Ciutadella, curs de danses del món, curs de sevillanes i quan anam de festa.

Llavors vaig enviar un correu electrònic a l'escola d'adults d'Alaior per demanar si encara m'hi podia apuntar i cap allà vaig anar el dissabte. El mestre era Víctor Genestar, que no coneixia de res, i li vaig demanar si podia quedar. Vàrem fer una roda de presentació on cadascuna, quasi tot dones menys en Toni Riudavets, vàrem explicar la nostra experiència en el món del teatre i la música. Una de les meves grans passions.

El curs de teatre musical ha alimentat el meu esperit setmana darrere setmana. Hem après a escalfar la veu, a expressar amb el cos, a coordinar els moviments, a inventar una coreografia, a preparar una funció. A assajar, assajar i assajar fins altes hores de la nit per poder dur damunt l'escenari un resultat digne. El mestre Víctor Genestar ha estat el gran catalitzador d'aquest curs i dels nostres somnis. Ell ha cregut que ho podíem fer, ha confiat en nosaltres, ens ha il·lusionat a totes. Mai m'hagués pensat que podia pujar dalt un escenari i cantar, ballar i actuar sense cap por.

Hem format una gran família il·lusionada en un projecte comú: Meeg, el musical!, que vàrem dur a escena per primer cop dia 23 de desembre de 2018 a l'Orfeó Maonès, amb gran èxit de públic que s’ho va passar tan bé com totes nosaltres. Ha resultat beneficiós per tots i totes. Tant per al grup de Ciutadella com per al d'Alaior. Una cosa és clara “el teatre és terapèutic” i per açò tothom n'hauria de fer a les escoles i instituts, com ho fan els països anglosaxons.

Recomanacions Des de l’equip de coordinació de la revista hem considerat oportú dedicar la darrera secció a exposar algunes propostes culturals i gastronòmiques que han elaborat a classe els nostres alumnes.

Tourist Guide Maó is full of British influence and the students of 3rd of ESPA have designed a route around the city in

order to find out more about this amazing period in our history. We hope you will enjoy it!

1 THE BARRACKS of plaça Explanada were built by order of the English in the second English domination , to avoid accommodation of the troops in private homes . It is English colonial architecture whit typical red color in the facade.

2 CARRER DE SES MORERES was designed by the English . It is straight and wide and you can see the typical bow windows and sash windows. Under the bow windows we will find the plaque of the CALLE HANNOVER in tribute to the German dynasty that reigned in Britain.

3 TOWN HALL CLOCK Built in London by Mr. Windollin commissioned by Richard Kane in 1731 and placed in 1788, from the facade of the City Hall of Mahon there is a shield where you can see the city in relief was the first non-solar clock of Menorca.

4 GOVERNOR’S PALACE In 1722 , Richard Kane decided to move the island capital to Maó and turned this building into the governor’s residence . The building used to be called the king`s house, and was much smaller in size , having served to house the governors coming from Ciutadella.

5 MILITARY GOVERNMENT The former kings house is located on Calle Isabel II in Mahon and was converted by the English into the palace of the governor. At the moment it is used by the military government.

6 RICHARD KANE'S OBELISK Richard Kane was an Irish military who during the years that governed Menorca launched a network of roads to facilitate the communication of the military. One of the most important and that bears his name is “Cami d’en Kane”. At kilometer 1 there is an obelisk that pays tribute to general Richard Kane

7 PINTO ISLAND It is an artificial island to cover the needs of the British navy .It was the area used to clean the bottoms of the ships

of the Dutch and British fleets since before the year 1708 because it was the safest place in the Port of Maó .

8 HOUSE OF SANT ANTONI It is a place located in the northern part of the port of Mahon, known as “S'altra Banda”. The legend locates here the loves between Lord Nelson and Lady Hamilton, in the summer of 1800, it is also popularly known as Golden Farm or The Nelson's house.

Al CEPA Joan Mir i Mir tenim bon paladar i bons cuiners entre els nostres alumnes. Per demostrarho, a continuació es reprodueixen algunes de les receptes que han elaborades pels alumnes de Castellà per estrangers del nivell 2 i per alumnes de Natural de 3r d’ESPA.

RECEPTARI POPULAR

ÑOQ IN

D E

- 1 k e p as - 250 g e z el ra -1k et e t ra - 30 ho d a h a - Ace e l a r ex - 300 g e r a - 2 Hu v - Sal - 100 g e so m a

A LA SO n u s

AC ÓN

ÑOQ Lim 1k e p as r la r e n 40 mi s. Seg a n , mo r a q eña m ña c 300 g e r a l u r i d ab de un o n en . Una q e p a s án o d , pe l ca te p ta n. In o p al in . Añad s u s al so c za am co s os t o s i n a un me m éne . Cu n a m e tá li , fo r u ñas s al da no 2 o 3 c . Con ad te r, di r u líne s a n ñoq

SA Pon 1k e t e t ra 30 ho de ha r a n a r én o n po ac e li r e x y o r a f o do n e da , re en ve ca . na d e g a ro Her na un 2 o 3 ur lo ñoq sa c f o r. mi s o t u el . de es co Rec 0ºC. 25 no l a n Pre lo ñoq e n u t a Col la t a , r o g ar pa za l e no l o l ar qu cu . . du t 7-10 mi s a 250ºC Hor Ser c i t

AL FO

D E

L AM PE

AC Ó

el 4. Afe l a l l s e àmi pe s me s re . 5. Des és 'hi el ti , qu fa és e ós, i més u tós. 6. Es e n e m l -ho é 7. Lla s 'af i n i d'a g a fu s lo se . Qu n on j s'ha b , f u c a tó ho m at .

- 1 co l os n a - 4 pe s me s - 2 g a s 'al - 1 to àti d - Sal - Peb - Oli - Ful lo r

1.Tal l o n e s xo ob le b di . 2. Om ir n os bas i de rés e t a m pa l , l'al , i ju r , to ba j . 3. Pos un t e f , p o r qu e n pe , i r a am d'ol . 4. Afe m ur is qu i el pa l . 5. Cob l o t p e d'al i en n ur 45 mi s 160º. Des ri e 15 mi s és a 200º.

- 4 ca f (ap . 1k ) - 50g e p la - 4 g a s ’al li t at - 150 g e s sa - 150 m e v n - Oli ’ol i l

AM SO

pe s

AC Ó

1. Pre r e b al n (es va ), un ta s, pe t e le p e t ar-lo 2. Sal r a c . 3. Se s ge el l d o ol 'ol (ve x a).

ce -lo t e. l

Vols estar assabentat de totes les novetats i convocatĂ˛ries del

Segueix-nos al web i a les xarxes socials!

www.cepajoanmirimir.es

@cepajoanmirimir

CEPA Joan Mir i Mir