Issuu

Sumari Revista tots junts Núm. 113 Maig 2017

Dues Ribes per una crònica ......................................... 4 Ciència a casa: l'ADN a simple vista ........................ 6 Reflexions d’una alumna d’espa ............................... 9 “¡Qué bello está mi jaRdÍn!” ....................................... 10 Teatro en inglés ............................................................ 12 La Teoria de jocs i el Dilema del presoner .......... 14 Medicaments (la tercera causa de mort / Sempre bons?) .................................................................. 17 inteRcanvis d’idiomes (tea paRty-sant lluís / té y pastas-cala’n poRteR) ....................................... 20 l’ús de les eneRgies Renovables a espanya I a europa ......................................................................... 24 Ensenyaments inicials. Tallers i sortides ............ 26 Torres ................................................................................ 30 “titiRiteRos” (fRagment) ............................................. 32 banc d’opoRtunitats ..................................................... 34 ‘Rest & RecoveR menoRca’ ........................................... 36 àlbum ................................................................................. 37 2

Editorial Tots junts finalitza el curs 2016-17 amb els primers dies de calor primaveral acompanyant els nervis dels alumnes que es presenten a les proves d’accés de la Universitat, les esperances dels estudiants que han de superar l’accés a Cicles Formatius de Grau Superior, els esforços dels alumnes d’ESPA que volen rebre les beques d’èxit per contemplar els seus estudis, els equilibris inestables dels que han de combinar estudis i feina, les reunions dels professors per millorar la seva tasca docent, els esforços de l’equip directiu per coordinar una bona oferta educativa quan més pressiona l’administració... No ha estat un any fàcil per a la impressió d’aquesta revista. Les nostres màquines Xerox criden “Prou!” algun dia de cada setmana i la despesa de paper, de les còpies i del manteniment ens obliga a fer tirades no massa llargues i en blanc i negre. Envoltats d’un món digital que ens aclapara, molts de nosaltres hem d’anar acostumant-nos a consultar la revista en color en pdf a la web del centre i a compartir-la en les xarxes socials. Però encara el tacte del paper de la nostra revista se’ns fa atractiu i passem els fulls amb la inèrcia del temps viscut i els records d’un curs exigent i divertit. Els entrebancs econòmics sembla que seran majors el curs que ve i això afectarà les tradicionals diades culturals organitzades pel centre, als preus de les matrícules i del material escolar, en definitiva, al dia a dia de l’Escola. Així i tot, les dificultats les superarem tots junts amb comprensió, il·lusió i dedicació, perquè estimem aquesta escola i volem sentir-nos treballadors eficients i estudiants motivats. Redacció de Tots Junts 3

Dues ribes... Al-buhayra, aquest és el nom que els àrabs posaren als llacs salats típics del Mediterrani ibèric, que significa “mar petit”. Recorde precisament quan era petit a València i m’agradava anar els diumenges amb la familia a la nostra albufera o després de jovenet a passejar amb les estimades cercant el crepuscle més romàntic possible. Des de sempre, l’Albufera ha estat un dels indrets i símbols més estimats pels valencians. Sempre que torne a casa m’agrada mirar per la finestra de l’avió quan arriba a la península per veure com la seva imponent bellesa guaita el Mare Nostrum.

per una crònica

Al llarg dels anys que visc a les Illes Balears he tingut la sensació de ser molt afortunat de viure en un dels llocs més bonics del món, una terra on mai m’he sentit foraster, on la gent s’assembla molt a la gent del meu lloc d’origen. Malgrat això, sempre trobava a faltar algun llac com l’Albufera de València, fins que vaig descobrir a Menorca Es Grau, un paradís natural que em va encisar només conèixer-la. Llavors, entre tots els punts de contacte que ens uneixen com ara tradicions que es remunten segles abans, hi podem trobar un altre que ens demostra que, malgrat la distància, les ribes dels nostres pobles s’assemblen molt més del que la gent es puga pensar. 5

Professor Sergi Aula

Ciència a casa: CIÈNCIA A CASA:

Com visualitzar l’ADN a simple vista?

INTRODUCCIÓ ¿Què és la cèl·lula? La cèl·lula és la unitat morfològica i funcional dels éssers vius, és a dir, és la unitat fonamental de la vida. Per tant, tot el nostre cos esta format per cèl·lules. ¿Què és l’ADN? En el nucli de les cèl·lules es troba una molècula anomenada ADN. L’ADN és una molècula que conté la informació genètica necessària perquè els éssersvius neixin, creixin i manifestin les seves característiques. MATERIAL Aigua pura Sal de cuina (clorur sòdic) 2 gots

Alcohol etílic molt fred Detergent de cuina (rentavaixelles) Una cullera

visualitzar l’ADN PROCEDIMENT 1. En mig got d'aigua posar 3 cullerades de sal i 3 de rentavaixelles. Barrejar-ho bé, però que no surti escuma. 2. Esbandeix-te la boca amb aigua. Repeteix de nou l’esbandida durant mig minut, però ara s’ha de guardar l’aigua en un vas. En aquest vas addiciona uns 20ml de la solució feta en el punt 1. Remou durant 1 minut. 3. Finalment amb el got inclinat tira uns 20ml d’alcohol fred. Deixar reposar durant un minut. Es formaran dues fases, a baix estarà l’aigua i a dalt l’alcohol. Les cadenes d’ADN en forma de filets aniran apareixent entre les dues fases. En cas de no veure res, s’ha de barrejar lleugerament la interfase (la zona entre l’aigua i l’alcohol). 4. Tots els elements de les cèl·lules quedaran dissolts en l’aigua, però no es veuran perquè són microscòpics. D’altre banda les cadenes de l’ADN de totes les cèl·lules s’ajunten i són prou grans per poder-se veure.

Ciència a casa FONAMENT DE L’EXPERIMENT 1. Extraiem les cèl·lules epitelials de la nostra pròpia boca per mitjà de l’esbandida amb aigua. Aquestes cèl·lules contenen ADN en el seu interior. 2. En barrejar les cèl·lules amb el detergent trenca les parets cel·lulars i permetrà que el contingut de les cèl·lules quedi lliure i suspès en l'aigua. 3. L'ADN és més lleuger que l'aigua, per tant, sortirà a la superfície. L'alcohol fred és més lleuger que l'aigua i que l'ADN, de manera que aquest últim quedarà entre la superfície de l'aigua i el fons de l'alcohol. Això permet que l'ADN es pugui veure.

Alumnes de 2n ESPA (Daniel, Carla, Álvaro, Amparo, Marc, Antonia, Pepi i Jaume) 8

Reflexions de futur

El meu futur és, com tot futur, incert i desconegut. Imaginarme el meu és fer castells en l’aire. Res és segur, res pot canviar o tot pot canviar. Imagin un futur tranquil i ple de felicitat, un futur on la lluita i l’esforç hi seran tan necessaris com ara, si no més. Pens que la sort m’acompanyarà i potser guanyi una quantitat important en el joc d’Euromilions. A la vida només li deman pau, salut, amor i no passar gana ni fred. Tot allò a part d’això que em vingui serà un regal. M’agradaria finalitzar els meus estudis per a no sentir-me una ignorant pel simple fet de no tenir un títol. Quan tingui aquests “papers”, podré també optar a altres treballs, cosa que ampliarà les meves eines a la recerca d’un treball digne, estable, i decentment remunerat. I acab aquestes reflexions amb una coneguda frase: “La vida és el que et succeeix mentre tu penses a fer una altra cosa”. Cristina Liotto 3r d’ESPA 9

“¡Qué bello está... Una tarde de cumpleaños mi madre te pidió para mí. Desde aquel momento supe que Dios la hizo nacer para mí. Nos casamos y al año, en una noche calurosa, salió de tu vientre una niña llamada ROSA. ¡Qué noche tan gloriosa! Pues ha venido al mundo un ángel en forma de ROSA. Pero esta alegría seguiría… a los dos años, estando yo feliz con mi hija, nació una nueva estrella que vino del cielo para que yo me gozara en ella. ISMAEL, le puse. ¡Ay qué alegría y qué gozo ha venido a mi casa mi niño hermoso! ¡Ay padre mío!, yo pensé. Otra vez nos han pasado dos años y mi mujer a parir otra vez. Pero me puse a pensar y Dios me dijo: “Te voy a bendecir con cuatro hijos más”. Y nació el tercero, llamado SEBASTIÁN. SEBAS es mi lucero de la noche y el que me ilumina al caminar. Y pasaron dos y tres años y dije: “Mi mujer no volverá a parir más”. Y al cuarto año otro churumbel más. Nació el cuarto y dije: “Mi mujer no puede más”. Le puse por nombre NINO. Mi corazón saturado del hijo está. Es puro como la nieve porque en su corazón Dios está. ¡Más hijos, nunca más! Pero estaba equivocado, aún me faltaban dos más. Y al tercer año, otro churumbel más. SAÚL le puse por nombre y es como una luz en el universo que por la noche ilumina mi camino para que yo no tropiece al caminar.

mi jardín!” Y pasaron seis años y una nueva hija más. SHAMIRA se llama mi hija. Una niña preciosa con sus ojos achinados que a mí me han alucinado. Es la pequeña de mi casa y mi jardín lleno de churumbeles está. Pero esto no puede quedar así. La primera ROSA que tuve en mi jardín ha dado a luz un capullo benjamín. Su nombre es ROSITA. ¡Qué bello está mi jardín! ¡Qué Dios nos dé salud para tenerlos a todos en mí! EL PATRIARCA, NINO

Teatro en inglés Alumnos del curso de Inglés de la “Escola d’Adults de Maó”, nivel Pre-intermediate 2, asistieron el pasado 14 de Marzo a las 9,30, acompañados por su profesora Sofía Paoli, a la obra de teatro en inglés: CANTERBURY TALES -TEENS El Teatro Principal vibró con los ocurrentes y divertidos pasajes de tres cuentos adaptados del clásico de la literatura británica CANTERBURY TALES, escrito por G. Chaucer en el siglo XIV. Los cuentos giraron en torno a valores sociales, como el RESPETO, la CONFIANZA, la AMISTAD y la SOLIDARIDAD. Fueron 65 minutos sin descanso de una excelente actuación por parte de los actores, que también cantaron y tocaron instrumentos musicales maravillosamente. ¨The Shipman´s Tale¨ (Drama) -¨You can´t trust if you cannot be trusted¨ El marido oprime a su mujer, ella le envuelve en mentiras hasta que ambos ven cómo no pueden establecer una relación en la que no se respeten mutuamente. ¨The Pardoner´s Tale¨ (Thriller) Dos amigos ven cómo la amistad que les unía se ve truncada por los deseos de codicia que ambos tienen. La avaricia es la causa de todos sus males. ¨The Wife of Bath Tale¨ (Comedia) Una divertida comedia donde un caballero falta el respeto a una mujer, por lo que es obligado a iniciar un viaje donde aprenderá lo que las mujeres desean por encima de todo: ser respetadas.

Teatro en inglés

Sobre la Compañía: Parlon Film Company es una compañía británica creada en 2006 y asociada a la española Cup of Theatre SL para hacer desde hace 4 años espectáculos teatrales tales como “Freedom”, “Canterbury Tales”, “Dear Darwin” y “Royal Flush”. Todos con un doble objetivo: educar a los jóvenes con valores y contenidos de relevancia social y acercarles al arte dramático y a un abanico de disciplinas artísticas que sobre un escenario se entrelazan con la lengua inglesa. Sin duda fue una experiencia inolvidable, que todos esperan repetir el año próximo. Profesora Sofia Paoli 13

Teoria de jocs A totes les cultures s’estudien matemàtiques: matemàtiques per comptar (aritmètica), matemàtiques per descriure l’entorn (geometria), matemàtiques per quantificar aquest entorn (mesura), matemàtiques per jugar (atzar i probabilitat)... El joc ha estat present a totes les cultures, però, ben alerta!...jugar no és una activitat tan innocent com sembla. Darrere de la dinàmica d’un joc, es poden amagar moltes matemàtiques, estructures lògiques i estratègies guanyadores. L’estudi dels jocs, de les seves estructures i estratègies és la base d’una branca de la matemàtica anomenada de la teoria de jocs . Un problema clàssic és el conegut com “dilema del presoner”, un conte que s’atribueix a A. W. Tucker, i que constitueix la il·lustració clàssica de les conseqüències adverses que pot tenir l’intent de treure el màxim profit individual enlloc de pensar una solució col·lectiva.

Prisoner’s dilema ©Giulia Forsythe 14

Dilema del presoner Imaginem-nos que dos amics, Fred i Ed, han robat un banc. La policia ho sap, però no té proves suficients per dur -los a judici, els cal una acusació o una confessió. Al cap d’un temps, com que en les fitxes policials dels dos amics apareix el consum de drogues, la policia fa un registre en els seus domicilis i troba evidències suficients per detenirlos per possessió d’estupefaents.  Fred i Ed són portats a la comissaria, situats en habitacions diferents i sense possibilitat de comunicar-se.  Al cap d’una estona, entra un policia i li diu a Fred: “Escolta bé Fred, et pot caure una condemna d’un any per possessió de drogues, però com que sabem que estàs implicat amb el teu amic en un robatori, si declares contra ell pel tema del robatori, estem disposats a deixar-te lliure. Tornaré d’aquí una estona i ja em diràs la teva decisió... pensa-t’ho!” Què faries tu en el lloc de Fred? D’entrada sembla una bona oferta... de tota manera, Fred pensa que la mateixa oferta li farà la policia al seu amic a l’altra habitació. Repeteixo la pregunta, lector/a: què faries tu en el lloc de Fred? Repassem quines són les opcions que té el nostre protagonista: - Fred declara contra Ed, i Ed no declara contra Fred. Condemna: zero. - Fred declara contra Ed, i Ed declara contra Fred. Condemna: 5 anys. - Fred no declara contra Ed, i Ed no declara contra Fred. Condemna: un any. - Fred no declara contra Ed, i Ed declara contra Fred. Condemna: 6 anys 

Dilema del presoner Analitzades aquestes possibilitats, Fred actua segons la primera possibilitat, que és aquella que li ofereix una sortida més favorable... però Ed pensa de la mateixa manera i declara contra Fred. Resultat: 5 anys de condemna per a cada amic. En intentar reduir les seves respectives condemnes, els dos acabaran passant cinc anys a la presó per robatori en comptes d’un any a la presó per possessió de drogues. L’intent de minimitzar la condemna tindrà el lamentable efecte de maximitzarla.

Convé pensar/actuar individualment o potser seria millor opció fer-ho de manera col·lectiva?

Professor Pep Domínguez 16

Medicaments... A classe de 3r d’ESPA de C. Naturals estudiam el funcionament del cos humà I la preservació de la nostra salut. També aprenem com funcionen les industries relacionades amb l’alimentació i les malalties per tal de protegirnos dels seus interessos no sempre tan benintencionats com declaren. Hem d’aprendre a ser responsables i soberanis de la nostra salut, i a ferun ús responsable de la medicina per tal de guarir-nos. Hem de tenir present que la malaltia s’ha convertit en un gran negoci i que la darrera paraula la podem tenim nosaltres.

En aquest sentit una de les activitats va consistir en veure un documental sobre les conseqüències de la sobremedicalització de la medicina en el nostre país. A continuació recollim les dades que dues alumnes han aportat a partir del vídeo...

Professora Geni Roda 17

La tercera causa de mort El documental, en un principi, ens mostra el testimoni de persones, a les quals els errors en la prescripció mèdica i la mala praxi de les farmacèutiques, han destrossat les seves vides. Una gran part de les malalties són causades per la medicació. Les morts per medicació són la tercera causa de mort, darrera els infarts i el càncer. Això té a veure amb la mala praxi de les companyies farmacèu-tiques, ja que aquestes amb tal d'incrementar els beneficis( es destina més a màrqueting, fins a un 30%, que a investigació), amaguen els riscos de prendre els medicaments i eviten ficar al prospecte la totalitat dels efectes secundaris. Com a empreses que són, els seus objectiu és guanyar diners i això està per sobre inclús de línterès per la salut dels seus "clients". Sínventen malalties amb el fí de vendre més pastilles, de fet el nombre de noves malalties no deixa de créixer. Si sárribat a copar el mercat adult, es dirigeix les vendes al mercat infantil i de pas, si és possible, aquests xiquets seran consumidors dels seus productes de per vida. Queda patent al documental, la connivència entre els governs, en aquest cas concret espanyol, i les farmacèutiques. Podem veure a un antic ministre de sanitat, exercint com a advocat dúna farmacèutica. LÓMS també està influen-ciada per les farmacèutiques, ja que reben délles milions d'euros. El temps de retirada d'un medicament des que es detecta que és perjudicial, no deixa de créixer. Actualment aquest procés triga fins a uns 14 anys. Pel contrari, el temps que es triga a treure nous medicaments és cada vegada més curt. Si es demostra el frau i la mala praxi, realment no li succeeix res dolent a la companyia farmacèu-tica, ja que els ingressos són molt més alts que les sancions. Els metges també són "premiats" per receptar certs medicaments i com que tenen poc temps pels pacients, és més ràpid fer una recepta. Els pacients també sóm responsables de la ingesta massiva de pastilles. Creiem el que ens venen les farmacèutiques i volem miracles i resultats immediats sense esforços. Així en lloc de tractar realment els problemes, sémmascaren.

Cristina Liotto López (alumna de C. Naturals 3r ESPA) 18

Sempre bons? Espanya és uns dels països del món a on es consumeixen més medicaments, el que ha creat gran controvèrsia amb la necessitat reial de consumir aquests productes i el perill que representen els seus efectes. Mentre que una part de la població els condemna, a l'altra els ha salvat la vida. Productes com l'Agreal han hagut de ser retirats del mercat després que els seus greus efectes secundaris afectessin a més de 8000 dones només a Espanya. Altres productes com el Paxil, un antidepressiu que provocà tendències suïcides i que ha posat fi a la vida de nombrosos joves, o el Propecia, que per afavorir el creixement capil·lar, provoca pèrdues de libido, de visió o de memòria. Aquests efectes no tan sols perduren després de suspendre la medicació, sinó que converteixen al pacient amb un malat crònic que ha hagut d'adaptar la seva vida a aquesta nova situació. La majoria dels prospectes d'aquests medicaments no advertien dels seus efectes secundaris fins que les víctimes no van pressionar perquè es retiressin del mercat, després d'això, es van afegir alguns efectes secundaris als prospectes i es va prohibir la seva venda a la majoria dels països , tot i que en altres, encara es venen o són receptats pels metges, que unes vegades desconeixen els afectes perquè s'ha ocultat informació o d'altres perquè obtenen beneficis per recomanar-los. Però retirar un producte del mercat no sempre és fàcil i són necessaris bastants d'anys. La indústria farmacèutica és en tots els casos la que obté més beneficis d'aquests consums. Moltes vegades treu al mercat productes que no han estat prou provats però que els laboratoris pressionen perquè es puguin vendre, arribant al punt d'advertir als seus comercials que venguin l'eficàcia del producte i minimitzin els riscos. Molts d'experts es mostren preocupats per una banda per la gran proliferació de nous medicaments innecessaris i per un altre, pel consum desmesurat d'aquests per una gran majoria de la població que cerca una existència eterna i sense complicacions.

A. Pons (alumna de C. Naturals 3r ESPA) 19

Intercanvis d’idiomes Dia 29 d’abril va tenir lloc l’intercanvi entre els alumnes d’Anglès i Naturals de 3r i 4t d’ESPA i els alumnes de Castellà per a Estrangers de Sant Lluís.

Tea Party a Sant Lluís Van ser un parell d’hores ben divertides i acompanyades de bon menjar i beure. Molts van elaborar coques i altres plats casolans intentant seguir la filosofia SEL (saludable, ecològic i local). Els alumnes van tenir l’oportunitat de practicar els dos idiomes i alhora descobrir i compartir experiències de vida d’allò més interessants. Un fosquet en bona companyia que volem tornar a repetir!

Grups de 3r i 4t d’ESPA (Anglès i Naturals) de Maó i de Castellà per a Estrangers de Sant Lluís 21

Intercanvis d’idiomes Sens dubte, la millor manera d'aprendre una llengua estrangera és practicant-la, i millor encara si es fa amb gent nadiva de la llengua que estem aprenent. Aquesta era la finalitat principal de la trobada que vam organitzar el grup d'estudiants del curs d'Anglès per Viatjar de la nostra escola i un dels de Castellà per a Estrangers que l'Escola d'Adults d'Alaior imparteix a Cala'n Porter. L’activitat es desenvoluparia al Centre Cívic de Cala’n Porter, on tenen lloc les classes de castellà el passat dia 10 de març a les 10 del matí. Els amfitrions s'encarregarien de preparar el te i el cafè, i nosaltres, les coques. Un pla ideal que, certament, va sortir molt bé. La primera sorpresa va ser que, tot i que no tots els estudiants van poder assistir-hi, el dos grups teníem exactament el mateix nombre d'alumnes: tretze. A partir d’aquí tot va sortir rodat. Després d'un petit joc per fer grups mixtes de quatre persones, van començar unes dues hores de converses engrescades, on els estudiants es van presentar entre ells, cadascú en la llengua que aprèn i van seguir parlant entorn a les fotos que cadascú havia portat a classe i preparat per aquesta ocasió: en va haver que van parlar de les seves famílies, altres d'un viatge que havien fet, altres d'un llibre que els agradava. 22

Té y pastas·Cala’n Porter Mentrestant els professors dels dos grups, n'Elena Calafat i en Dani Márquez, acompanyats per en John (el nostre “language assistant”), passejaven per l'aula sorpresos i contents en veure la soltesa i espontaneïtat amb la que es compartien tot tipus de històries i fins i tot confidències. L'activitat es va interrompre a les 11h per recuperar energies amb el menjar i el beure i després va seguir fins a les 12:00h, quan es va segellar la trobada amb una foto de grup i la promesa de tornar a veure'ns aviat. A la propera classe, els dos grups van posar en comú impressions i idees, i, tot manifestant que s'ho havien passat tots molt bé i havien considerat útil l'experiència, el següent encontre serà a Maó a mitjan maig.

Grups d’estudiants d’Anglès per Viatjar (Maó) i Castellà per a Estrangers (Cala’n Porter) 23

Ús d’energies renovables La dependència energètica d’Espanya es situa en el 72,8%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea que és del 53,4%. Això suposa que a Espanya, del total d’energia consumida, només el 27,2% correspon a energia autòctona. Si la UE té com un dels seus principals objectius reduir la dependència energètica de l'exterior, Espanya hauria de fer un major esforç que la resta d'Europa per reduir aquesta dependència, que limita el nostre desenvolupament econòmic. El 2020, el 20% de l’energia que es consumeixi a Espanya ha de ser d’origen renovable si volem complir l’objectiu que marca la UE. L’any 2015 ens trobàvem en el 16,15%, per tant, queda molt camí per fer.

ÚS ACTUAL D’ENERGIES RENOVABLES A ESPANYA ·EÒLICA: 49,8%

·HIDRÀULICA: 31,1% ·FOTOVOLTAICA: 13,5% ·BIOCOMBUSTIBLE: 3,9% ·ALTRES: 1,7%

Això representa el 16,2% del total de l’energia produïda a Espanya actualment. 24

a Espanya i a Europa Consum final d’energies renovables a Espanya (2004-2015)

DADES DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA RENOVABLES EN ALTRES PAÏSOS

Països que han arribat i superat l'acord de la UE Suècia 54% Finlàndia 39,3% Letonia 37,6% Àustria 33% Dinamarca 30,1%

Països que estan molt per davall de l'acord de la UE Luxemburg 5% Malta 5% Països Baixos 5,8% Bèlgica 7,9% Regne Unit 8,2%

Alumnes de Ciències Naturals de 4t d’ESPA d’Alaior

Ensenyaments Inicials Els alumnes d’Ensenyaments Inicials han gaudit durant aquest curs de diferents tallers i sortides que ens han resultat molt profitoses. Aquestes activitats tenen com a objectiu la integració i l’apropament dels nostres alumnes a la cultura, costums, vivències de la societat on es troben. Vam engegar amb un taller d’Autoconeixement emocional que va ser molt interesant . Després vam descobrir la gran varietat de bolets que hi ha a Menorca. El ponent , Aristóteles Mercadal ens va deixar a la classe un sac reproductor de bolets, per tal de que el poguéssim cuidar i veure com neixen i creixen. La idea és crear consciència sobre la importància i conservació dels boscos.

Aquest és el sac el primer dia.

Passada una semana així era el nostre cultiu.

Tallers i sortides La primera sortida va ser al Teatre Principal de Maó, el teatre d’òpera més antic de l’estat espanyol, construït fa prop de dos-cents anys. Vam fer un recorregut per totes les dependències, ens van explicar la seva història i algunes anècdotes interesants.

Alumnes de PRE-ESPA a la sortida del teatre

L'esquelet humà amaga la nostra història; com descobrirla? L’arqueòloga Elena Sintes ens va descobrir molts aspectes que podem conèixer a partir de l’esquelet humà, malalties que s’han patit, els efectes d’alguns tipus de feina etc. Aquesta mateixa ponent ens va donar el següent taller: “Menorca en temps de conquesta: joc de trons i vida quotidiana entorn al 1287?“ 27

Ensenyaments Inicials Elena va projectar un PowerPoint amb imatges medievals i excavacions arqueològiques per descobrir la figura de Jaume I el Conqueridor i dels seus fills.

Taller sobre l’esquelet humà.

La segona sortida va ser a l’arxiu d’imatge i so de Menorca, aquí els nostres alumnes van poder aprendre amb les imatges i els sons la història de Menorca. Va ser una visita molt sorprenent i divertida. Els primers auxilis en emergències mèdiques és un taller teoricopràctic. Aquesta activitat la duem fent els darrers tres cursos, pensem que és fonamental per a qualsevol persona saber què s’ha de fer en el moment en que ens trobem amb una emergència. El ponent de manera molt clara explica els passos a seguir per fer-ho correctament. Vam practicar tècniques bàsiques de reanimació cardiopulmonar i habilitats en primer auxilis. La tercera sortida ens va dur al Museu de Menorca, on en Borja, ens va fer una visita guiada a l’exposició temporal: Antoni Vives Escudero, un arabista, numismàtic i arqueòleg que va néixer a Madrid, de pares menorquins i va viure a Maó, i que va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Un recorregut per la seva vida i la seva col·lecció. 28

Tallers i sortides Encara ens queden per realitzar diverses activitats-tallers i sortides. Són les següents:



Una ruta literària que consisteix en un passeig per el cas antic de Maó. L'activitat combinarà la literatura amb el context històric, cultural i arquitectònic de la ciutat al segle XVIII.



Visita guiada al poblat talaiòtic de Cornia Nou, on podrem visitar el talaiot Oest, un dels més alts de Menorca.



Visita al viver Ecoverd per conèixer les varietats d’horta tradicionals de Menorca, la biodiversitat agrària, la gestió de l’agroecologia i els beneficis ambientals.



Per finalitzar descobrirem la diversitat florística de Menorca amb un taller on descobrirem les principals espècies vegetals d’algunes zones de Menorca i les seves peculiaritats. Professora Bea Pons 29

Torres Si aneu passejant per camins propers a la costa menorquina, podeu observar que bastants cases de “lloc” tenen una torre adossada, són “llocs” propers al mar i per tant amb més possibilitats de sofrir un atac. Els desembarcaments de corsaris nord-africans a les platges menorquines per fer ràtzies era bastant freqüent en els segles XVI i XVII, per això es van construir aquestes torres, normalment de planta quadrada, que servien per refugiar-se en cas d’atac. L’obsessió dels menorquins per la defensa estava justificada si es té en compte la quantitat de noticies i llegendes que hi ha d’aquesta època.

Torre d’en Quart (Algaiarens)

Torres L’atac més conegut va esdevenir el 9 de juliol de 1644 quan van desembarcar, a prop de S’Arenal d’en Castell, uns dos-cents nord-africans i van assaltar el “lloc” de Ses Coves. Des d’Alaior van sortir 120 arcabussers comandats per Bartomeu Pons i 10 genets baix les ordres de Miquel de Barçola senyor de Binifabini i Ses Coves, per expulsar els assaltants. Es va produir un combat en el que van morir 10 nord-africans i 2 alaiorencs, fent fugir cap a les barques la resta dels assaltants. Un dels morts va ser precisament el cap de les tropes alaiorenques Miquel de Barçola, i després d’uns dies van trobar amagat dins del bosc a un assaltant que no havia tingut temps d’agafar cap barca per fugir.

Aquest fet pot il·lustrar que moltes llegendes tenen una part de veritat, com la d’en Xoroi (xoroll que li manca una orella) que segurament va ser un corsari que va quedar abandonat a l’Illa. També durant el 1656 van desaparèixer de Son Carabassa vint persones raptades després d’un assalt, per això els menorquins demanen al governador que se suspengui la prohibició de portar armes de foc. Tenim llegendes com la de “La novia d’Algendar” que es poden haver inspirat en un d’aquests fets. De totes maneres els segles XVI i XVII van ser ben tristos i desgraciats pels menorquins. Professor Joan Pons 31

“Titiriteros” (fragmento) II. LA GUERRA En pocos meses, los amos de la casa donde servía Odei emigraron a Argentina, y con ellos se llevaron a la joven y a su madre. Fermín pudo ver con sus propios ojos como el monstruo de la guerra se fue apoderando del pueblo, destrozando con pesadez las pequeñas rutinas que formaban la vida tranquila de Itziar. Los que habían estado, fueron desapareciendo. Los pocos que quedaron, normalizaron el miedo y la incertidumbre. La lechería continuó en funcionamiento durante un corto periodo, como único medio de subsistencia para la familia de Fermín. Aunque él no volvió al pajar. Se negó volver al lugar donde había sido feliz. La imaginación se le escapaba en imaginarse a Odei como una señorita, de paseo por las tierras americanas. O quizás de un sitio a otro, con un teatrillo ambulante, representando las marionetas. Se mezclaban las imágenes en su cabeza, único momento en que el reloj de sus pensamientos abandonaba el pasado para retomar el hilo del tiempo. Odei, mi maitasun, ¿por qué no recibo ninguna carta tuya? Después de un año de guerra, Iziar era casi el olvido. El destino de cada uno había dispersado la memoria de ese pueblo. Pocos eran ya los que quedaban por aquellos parajes. El hambre y el dolor habían contaminado por completo sus gentes. El hermano de Fermín era un nombre más de la lista de

“Titiriteros” (fragmento) desaparecidos. Él y sus padres conservaban el espíritu de lucha, conscientes de que aquellos últimos meses sólo eran el principio. Llegaron rumores al pueblo sobre la existencia de unos barcos mercantes, que desde Getaria, en la costa cántabra, partían hacia la Américas. La esperanza se abrió en la familia de Fermín, que habían visto mermar todos sus recursos. Desconocían el mundo fuera de Itziar, pero sus padres deseaban ver a Fermín lejos del yugo de la guerra. Acostumbrados al sabor de la pena, ya no había nada que perder. Lo animaron a embarcarse hacia el otro continente. Fragmento de “Titiriteros”, escrito por H.P.

Banc d’oportunitats “Si no trobes el teu camí... fes-te’l!”

El passat 6 d’abril el grup d’alumnes de 4t d’ESPA d’Alaior vam assistir a la Jornada Banc d’Oportunitats organitzada pel Consell Escolar de Menorca que es va celebrar a SEBIME per tots els alumnes de 4t d’ESO / ESPA i FP de l’illa. Allà vam poder triar 6 tallers diferents, d’entre una llarga llista, per conèixer i en alguns casos practicar diferents activitats de lleure. Alguns de nosaltres va participar en la batukada, altres van provar de fer slackline (equilibris sobre una cinta), vam descobrir la feina que fan agrupacions com el GOB, Amnistia internacional, Amics del Museu de Menorca, i com col·laborar amb ells com a voluntaris. 34

Banc d’oportunitats També vam poder escoltar les experiències de molts joves que han viatjat arreu del món per treballar fent voluntariat. Va ser un matí molt profitós ja que tota l’oferta proposada ens va semblar interessant. Fins i tot alguns de nosaltres vam agafar moltes idees per tirar endavant els nostres propis projectes.

Rest & Recover Menorca During the 1960’s Menorca played host to some British Royal Air Force Pilots who had been severely injured during the 2nd World War. Whith the help of Sir Archibald McIndoe, a leading plastic surgeon at that time, and his nurse, agroup of ‘McIndoe’s Guinea Pigs’ were anual visitors to a villa in Pou Nou and regular visitors to Binibeca beach and, of course, the bar. Many of these men were severely burnt and one in particular had lost both his hands in fire. Whilst he was here, he fell ill with the flu and a doctor prescribed medication to be taken in the form of a suppository. When the doctor returned a couple of days later he was surprised to find that the patient was no better. When he asked why he hadn’t taken the medicine the patient pointed out he had no hands and it was imposible to take the suppository. “Well” - the doctor said—”Now you will find out who your best friend is!” Now let’s wind the clock forward to today and some of you may be surprised to learn that, once again, Menorca is playing an important role in the recovery of Soldiers who have been injured in the line of their duties and, of course, in particular during their tours of duty in Afghanistan. We are known as ‘Rest & Recover Menorca’ and are a group of people who aim to make a small but important contribution to the rehabilitation of the soldiers by giving them and their wives/partners/carers a well deserved break from their Regiment. We provide everything they need to enjoy Menorca to the full. From the flights, to the Villa, the hire car, even to supplying food in the kitchen, we try to provide everything. Steve Morgan (Escola d’Adults de Sant Lluís)

Album A LA FIRA “FES-TE PRO” ( DE CICLES FORMATIUS)

--------AL CIMe A UNA XERRADA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

NOVA AULA ESPA MULTIMÈDIA A ALAIOR

Ã€lbum DIADA DE SANT JORDI

MARIA GALETTA (POETA) ELENA ARMENTEROS (ARPISTA)

SOPAR DE SANT JORDI

Ã€lbum DIADA DE SANT JORDI (RECITAL LITERARI)