Batec octubre 16 by Centre Arenys de Munt

Octubre 2016 núm: 346 Any XXIX

TORNEN ELS ACÚSTICS DE TARDOR A LA SALA CORRIOLES destacats RAU RAU CONTINUA LA P R O G R A M A C I Ó FAMILIAR AMB “CIRC CABARET ARMANDO RISOTTO. pàg 03

L'ESBART SEGUEIX DE “BOLOS” AMB A PROP I D'ARREU pàg. 04 NOU GRUP D'INFANTIL A L'ESBART pàg. 04 ALFONS BOLLERO G U A N YA E L X X è CAMPIONAT DE PARTIDES RÈPIDES D’ESCACS D’ARENYS DE MUNT pàg 08

Tornen els vespres de tardor plens de bona música a la Sala Corrioles. En aquesta segona edició formada per 4 sessions passarem de la salsa, al rock passat per la música mediterrània i el jazz. No us perdeu l’oportunitat de descobrir i gaudir dels millors grups de la comarca en format acústic. Pàg. 3

METEO: SETEMBRE AMB T E M P E R AT U R E S D E RÉCORD PRECEDIT D’UN DELS ESTIUS MÉS SECS D E L S Ú LT I M S A N Y S . pàg. 19 MIRANT EL CEL: NIVELLS DE REALITAT pàg. 20 ARRIBA NOU CICLE DE È X I T D E L A S E T M A N A ENTREVISTA AL NOU CINECLUB A LA SALA GRAN SOLIDÀRIA, PARLEM AMB D I R E C T O R D E L’INSTITUT DOMÈNEC ORIOL MITJÀ. DEL CENTRE. PERRAMON S’estrena diumenge 2 d’octubre El conjunt d’activitats organitzades

segeix-nos a @BatecADM i troba els batecs dels mesos anteriors a

www.centremoral.cat

amb la pel·lícula “El Cor” doblada per diferents entitats aconsegueixen Des de l’1 de juliol Joan Duran 7000€ per a la eradicació del PIAN. al català. és el nou director de l’Institut.

Pàg 2

Arenys de Munt

Pàg

Pàg .

- El Maresme - D.L. 2608-94 - centre@centremoral.cat

l’editoral Aquest curs al Centre iniciarem el camí d'un gran projecte, un projecte que busca la renovació, consolidació i millora de les parets que fins ara, tan bé ens aixopluguen. L'ànima del Centre són tots els voluntaris i socis que fan possible totes les activitats que realitzem. La nostra ànima consta d'una salut de ferro, però la carcassa presenta algunes deficiències que convé solucionar. Com qualsevol cos que es deteriora amb els anys i necessita diferents intervencions al llarg de la vida, l'edifici del Centre li toca una reforma que permeti una millor accessibilitat per evitar que unes escales dificultin poder gaudir de la cultura que acollim. Per poder utilitzar l'energia de forma sostenible, minimitzant el consum energètic i maximitzant el confort. Per guanyar nous espais de reunions, administració, lavabos més còmodes i sales més multifuncionals. El dilluns 19 de setembre els socis del Centre varen donar l'aval a la Junta per seguir en el procés de redactat del projecte i iniciar els passos per aconseguir el finançament. Iniciem un camí que no s'acabarà amb un sol curs acadèmic, és un camí de futur, de llarg recorregut, una marxa constant i imparable que ens portarà una nova carcassa plena d'energia renovada. Esteve Torrent President

Torna el cinema al Centre amb el format i energia del nou Cineclub. Cada diumenge de mes, a 2/4 de 7 del vespre, gaudirem d’una pel·lícula de gran qualitat i adreçada al gran públic que ha passat desapercebuda per les grans sales comercials. EL SECRET DE ADALINE Diumenge 6 de novembre de 2016, a les 18.30h, Sala Gran Adaline Bowman (Blake Lively), qui als 29 anys miraculosament va deixar d’envellir per vuit dècades.No obstant això, una trobada casual amb el carismàtic filantrop Ellis Jones (Michiel Huisman) desperta la seva passió per la vida i l’amor. Un cap de setmana amb els pares de Ellis (Harrison Ford i Kathy Baker) posa en risc el seu secret.

Director.Lee Toland Krieger (Usa 2015) Duració : 112 minuts. Drama Romàntic Intèrprets.Blake Lively, Michiel Huisman

EL LIBRO DE LA VIDA (ANIMACIÓ) Diumenge 4 de desembre de 2016, a les 18.30h, Sala Gran La pel·lícula explica el viatge de Manolo, un jove torero que es debat entre complir amb les expectatives de la seva família o seguir el seu cor i dedicarse a la seva veritable passió: la música. Abans d’escollir el camí que seguirà, emprèn una aventura recorrent tres mons fantàstics, on haurà de superar les seves pitjors pors. Produïda per Guillermo del Toro

Director.Jorge R. Gutierrez (Usa 2014) Duració 95 minuts. Animació

sumari Del Centre Els escacs Entreteniments D’Arenys casa de la vila gent i societat

pàg 2 Cartellera pàg 7 Del temps pàg 9 Mirant el cel Batecs Natura pàg 10 De la Parròquia pàg 13 Calendari Recordant a...

pàg pàg pàg pàg pàg pàg pàg

pàg 17 Opinió 18 R.de l’humanista pàg pàg 20 El Garbell pàg 22 La bústia pàg 24 D’esports 26 De la Biblioteca pàg 28

l’equip del Batec

(agost tancat per vacances) Publicitat contacte: centre@centremoral.cat - anuncis des de 8€

(agost tancat per vacances)

33 39 40 41 49 52

CONTINUA LA PROGRAMACIÓ FAMILIAR AMB LES TITELLES DE “CIRC CABARET ARMANDO RISOTO” Diumenge 7 d’octubre arriba a la Sala Corrioles un petit homenatge al “circ” i a les “varietats”. Espectacle de creació de la companyia "Txo Titelles" dirigit al Tornen els vespres de tardor plens de bona música a la Sala Corrioles. En públic familiar.

aquesta segona edició formada per 4 sessions passarem de la salsa, al rock passat per la música mediterrània i el jazz. No us perdeu l’oportunitat de Els personatges desfilen per la pista descobrir i gaudir dels millors grups de la comarca en format acústic. mostrant les seves habilitats, CARME VERA I MANUEL CORBALÁN Connotacions marítimes, sabor i gust de mar, de vent i de sal. L' estil musical ens parla del mediterrani, on podrem sentir, des d'alguna cançó popular, passant x un fado, que tot i no ser mediterrani té molt a veure amb l'estil, o una havanera. Un passeig de la mà de poetes com Espriu, Papasseit, Segarra...; Cantautors com J.M.Serrat, Lluís Llach... Cants a l'Amor i a la vida. MARC GONZÁLEZ En Marc González ens ofereix un concert de versions acústiques d’ara i sempre amb un toc intimista. The Beatles, Bee gees, Jorge Drexler, James Taylor o Bob Marley, són alguns dels autors que interpretarà, sempre amb el tarannà suau i càlid de la seva veu que aconsegueix transmetre calma i emoció a l’espectador. ARENA TRIO Arena Trio fa una mirada "local" a la música del país "tropical" centrada, més enllà de la Bossa Nova, en autors més contemporanis com Lenine, Chico César, Marisa Monte o Vanessa da Mata, sense oblidar mestres com João Bosco, ni ja clàssics com Djavan o Gilberto Gil entre d’altres. Un repertori que explora les arrels de la música del Brasil embolcallant-les amb sonoritats "pop". TRI-U: Tri-U és una formació de tres músics, Marc Maestro al piano, Joan Rectoret al contrabaix elèctric i Coqui Castells a la bateria que ens ofereix una música moderna i elegant partint de les pròpies composicions. Les melodies són fresques i els ritmes vius i passionats i a voltes, suaus. Sempre amb el saber fer de músics amb experiència i amb amor per la música.

proeses i rareses, genialitats i destreses. Aquesta desfilada és presentada i amenitzada per una còmica i caricaturesca veu en off.

7 d’octubre, a les 22h.

14 d’octubre, a les 22h.

El ritme de l’espectacle passa de tranquil, a animós, trepidant ma non troppo, allegreto, relaxant, sempre marcat pel caràcter i energia de cada un dels seus protagonistes. S eguint la línia de treball de la companyia, el Circ-Cabaret Armando Rissotto està farcit d’invents i mecanismes, barrejats amb tendresa, màgia i poesia.

21 d’octubre, a les 22h.

28 d’octubre, a les 22h.

SORTIDES CULTURALS APLEC SARDANÍSTIC DE TOSSA Sortida dissabte 8 d'octubre, a les 15.45h del pont. Arribada el 9 d’octubre a la tarda.

SCARAMOUCHE DE DAGOLL DAGOM Sortida dissabte 15 d'octubre, a les 19.30h del pont. Representació a les 21.30h. 3

L'ESBART SEGUEIX DE “BOLOS” AMB A PROP I D'ARREU

des de 1895

espardenyes sabates home i dona calçat Toni Pons calçat per a peus delicats calçat per a la mainada calçat esportiu bosses bastons

Rambla Sant Martí 41 Arenys de Munt

93 793 84 90

Participants del curs d’interpretació

Participants matinal de cant

Antoni Pitarque Illa

Participants curs de salsa

“El Cos de Dansa de l'Esbart, que ja ha començat temporada, segueix presentant el seu darrer espectacle: A prop i d'Arreu. Aquesta vegada al Foment Mataroní, en la versió escenari que ja va presentar a la primavera al teatre Principal d'Arenys de Mar, serà el proper dissabte 29 d'octubre a les 18:30, a la capital del Maresme. Ja es poden comprar entrades a www.matarofoment.org. Si no l'heu pogut veure és un bon moment. Però això no és tot, aquest novembre, el Cos de Dansa, col·labora amb la Coral Aixa d'Arenys de Mar, en un concert a l'Església el nostre poble. Una nova manera de veure el nostre Esbart, no us ho podeu perdre!. Enguany però, la temporada ve marcada per la incorporació de nous dansaires que ja es van estrenar a Canyamars el Juliol, i que encaren amb molta energia els molts reptes que s'acosten, entre ells un de molt gros: el projecte de les Gitanes d'Arenys de Munt, un nom que volem que us comenci a ser familiar, perquè és el gran repte del Cos de Dansa per aquest següents anys, una feinada plena d'il·lusió i responsabilitat que anirem desgranant amb el pas del temps. Continuem fent ballar i gaudint i vivint la dansa!!"

NOU GRUP D'INFANTIL A L'ESBART Obrim nou grup d'infants per a nens i nenes nascuts als anys 2009 i 2010. Dia d'assaig: Dissabtes de 12 a 13h. Inscripcions a secretaria del Centre Moral durant el mes d'octubre, de dilluns a divendres de 17 a 19h. Condicions: - Ser soci del Centre Moral. - Es tindrà en compte la ràtio 1/3 (un nen per cada tres nenes). - En cas d'excedir en el nombre de places es realitzarà un sorteig, tenint preferència els antics socis i nens que ja tinguin algun familiar dins l'esbart.

C/de les Flors 21 Local Tel. 93 707 76 18

Més informació: 651698286 4

del Centre

BATEC

L’EQUIP DE RED PONTIAC TORNA A AGAFAR LA FURGONETA El grup de teatre, amb l'obra "Red Pontiac" torna a agafar la furgoneta, després de les vacances, amb el seu peculiar banc, la paperera i la farola per anar a voltar per diferents punts de Catalunya. Aquest mes de setembre hem visitat Caldes de Montbui i per l'octubre ens traslladem al poble veí d'Arenys de Mar, el dia 16 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda i el 23 d'octubre a Els Omellons – Lleida, dins de la Mostra de Teatre de les Garrigues. Moltes són les anècdotes que ens han anat passat des de que vam estrenar aquesta obra a Arenys de Munt i que l'hem representat ja en més de deu ocasions. El que més ens atrapa del teatre és que es viu i cada vegada el públic i les circumstàncies són diferents. En una ocasió, a Terrassa, just al moment de començar no s'encenien els llums. La Lourdes (Pili), a les fosques, anava cridant "Cuca, cuca, que no t'agrada...?" i ja estava a punt de dir "Que no em veus?", però finalment vam optar per tirar enrere i tornar a començar. També, al finalitzar la representació, ens van venir tres senyores del públic a felicitar i estaven enlluernades amb el personatge de la Maite (Eva), perquè deien que tenien una amiga clavada a ella en quant a gestos, manera de ser... No s'ho acabaven de creure d'haver trobat una amiga seva a dalt de l'escenari.

NOU Tel. 622 206 138

GERANI O PELARGONIUM

De geranis n'hi ha de moltes varietats, el més vulgar és el gerani zonal; el segon més A Caldes de Montbui, just a l'inici de l'obra, va començar una bona tempesta conegut és el gerani d'heura que amb trons força sorollosos, fet que ens va comportar haver de cridar més i és el de penjar. una càrrega afegida de nervis. Sort que a poc a poc es va anar suavitzant la Abans era la planta predilecta tronada. de la gent, però amb l'arribada En el concurs de Calella, durant l'actuació, ens va caure la paperera per d e l a f a m o s a p a p a l l o n a terra. Sort que vam reaccionar de seguida i improvisant vam dir "Ens Cacyreus Marshalli a la dècada dels vuitanta, els geranis han haurem de queixar a l'ajuntament, a veure si l'arreglen". perdut adeptes. Quan comença Un fet a destacar és que el nostre públic majoritàriament és català, ja que el bon temps, aquesta papallona quan la Lourdes (Pili), al final de l'obra aixeca els braços i diu "... les calces surt de l'amagatall i ens infecta al cap i Visca Catalunya", sempre comença a aplaudir. els geranis. Bé, esperem anar recollint més anècdotes en les properes sortides que El millor temps per tenir geranis tenim previstes. Si ens volen acompanyar a Arenys de Mar el dia 16 macos amb el nostre clima és d'octubre al Teatre Seràfics, compartirem junts aquests moments tan vius l'hivern i part de la primavera que ens dóna el teatre.Us hi esperem! que és quan la papallona està dormint. A l'hivern els geranis Pili Muns aguanten fins a 3 graus positius. Companyia de Teatre del Centre Moral

rència e g a v no Amb la emei i Anna de R

fruits secs

ANTÒNIA TARRÉS MIRÓ

De tot ... una mica - carn -

fruita i verdura

C/Travessia Pujadas, 8 (Cantonada carrer de Sant Antoni) - Tel 615 943 606 5

PÍNDOLES EL MICROTEATRE MÉS SORPRENENT INAUGYRA TEMPORADA AL CENTRE El passat 17 de setembre el Centre Moral va acollir un espectacle innovador, fresc, senzillament apassionant. El festival "Píndoles", microteatre, el teatre fora del teatre. Tres obres de quinze minuts cadascuna de temàtiques diverses. El misteri i, fins i tot, la por de "A les fosques"; la paranoia i viatges en el temps de "Notícies del futur" i una mena de mètode gronholm resumit "Lleones". Tres petits espais del Centre que van prendre vida amb les interpretacions sublims dels actors i actrius. Quinze minuts que donaven per molt i et feien mantenir els ulls ben oberts fins al final. Emocions constants i molt intensses en poca estona, sentint molt a prop als artistes. Tot això sumat a un èxit de públic de totes les edats, destacant l'assistència de més de 35 joves de l'IES Domènec Perramon. Més de 140 persones van assistir a l'acte i van col.laborar, amb la mateixa entrada, a la vacuna del PIAN. Píndoles, un descobriment molt atractiu que de ben segur tornarem a repetir. Carme Vera

BUSQUEM MONITOR VOLUNTARI DE TENNIS TAULA par tal d’oferir classes a grup d’infants reduït de 9 a 12 anys

Domènec Parera, arquitecte Rbla Riera i Penya, 49 1r C Tel/Fax: 93 795 02 66 domenec.parera@coac.net

BAR Rambla Francesc Macià, 57 Tel. 93 795 16 59

JUGUEM A ESCACS Mat en tres jugades

El racó dels escacs

PRIMER CAMPIONAT D’ESCACS A OLZINELLES El passat dissabte 13 de setembre va tenir lloc el Ir Campionat d'Escacs a Olzinelles (Sant Celoni), a l'esplanada que hi ha just al costat de la Parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles. Va comptar amb la presència de 4 equips (l'Olzinelles, l'Hostalric i dos equips d'Arenys de Munt), integrats per 5 jugadors cada un. El ritme de joc emprat va ser el de partides de 10 minuts. Després de 5 rondes, l'equip guanyador va ser l'Arenys de Munt A, que va fer 19,5 punts de 25 possibles. En segona posició va quedar l'Hostalric, amb 17 punts de 25. A continuació, l'Olzinelles i, finalment, l'Arenys de Munt B. Però el resultat és el menys important perquè tots els participants van poder gaudir jugant a escacs en un paisatge i un entorn incomparables, rodejats amb un tresor de boscos de ribera, sureres i arbres centenaris de tota mena.

Solució al joc d’escacs 1. Cd6 2. c8=T 3. Tc6 ++ 7

Rxd6 Re6

XXè CAMPIONAT DE PARTIDES RÈPIDES D’ESCACS A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA El passat 25 de setembre de 2016 es va celebrar el XXè Campionat consecutiu de Partides Ràpides d'escacs a la Plaça de l'Església, amb l'assistència de 6 equips de 6 jugadors cada un: 2 d'Arenys de Munt, el Canet, el Pineda, el Cerdanyola i el Llavaneres. Per tant, el campionat va comptar amb la participació de 36 jugadors repartits en 18 taulers que van atreure el nombrós públic que passejava per la Plaça de l'Església. Finalment, l'equip guanyador del campionat va ser el Cerdanyola de Mataró. Segon, el Llavaneres. Tercer l'Arenys de Munt A. Quart el Pineda. Cinquè el Canet i sisè l'Arenys de Munt B. Antoni Salvà va rebre la copa de l'Arenys de Munt A com a 3r classificat

Antoni Salvà rep la copa de l'Arenys de Munt A com a 3r classificat.

Guanyador Alfonso Bollero, del Cerdanyola de Mataró.

PUBLICITAT

A nivell individual, hi va haver 2 jugadors que van quedar empatats a 8,5 punts. Finalment, va guanyar Alfonso Bollero, del Cerdanyola de Mataró.

L’endevinalla del mes No sóc escarabat ni grill, quasi sempre tinc deu fills; cosa estranya tots són grills.

La solució del mes passat: el paraigua

Llaminadures, caramels i bombons. Llaminadures sense sucre, ou, lactosa i gluten. Detalls per bateigs, comunions i casaments. Pinyates, pastissos, bosses per a aniversaris.

JAN GALCERAN JÓDAR, 10 anys

GISELA DÍAZ BATISTA, 10 anys

IVET RIFÀ GARRIDO, 12 anys

LAIA LÓPEZ BADENAS, 11 anys

DÌDAC PÉREZ MUSSOLL, 11 anys

JORDI RAMIREZ PlÀ, 6 anys

MARIA MOLONS CADELLANS, 13 anys

JAN SÀBAT CANTÍ, 8 anys

MAR ARTIGAS MARTORI, 10 anys

ELNA PEDEMONTE GARCÍA, 11 anys

MARIA COLOMER ALCÁZAR, 13 anys

AURA PITARQUE ANGEL, 5 anys

BERTA CAMPASOL ROURA, 10 anys

MARIONA XINXÓ BLEDA, 8 anys

TON ROCA ARTIGAS, 4 anys

M CLARA GRILLÓ VALLS, 9 anys

JÚLIA MENDIETA COLOMER, 7 anys

GIL ROCA CAMPÍ, 4 anys

CARLA ILLA TERRÉ, 6 anys

JAN LÓPEZ ROSQUELLAS, 10 anys

JORDI RODRÍGUEZ PEÑA, 6 anys

Si vols que et felicitem pel teu aniversari fes-nos arribar a centre@centremoral.cat el teu nom i cognoms i data de naixement. Et felicitarem fins que facis 14 anys!

C/Les Flors, 9 – Tel. 93 795 17 48 9

d’Arenys_la casa de la vila

BATEC

RESUM DELS PUNTS DEL PLE DE SETEMBRE El Ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt va aprovar ahir per unanimitat l'inventari de bens de l'Ajuntament i de l'empresa municipal GUSAM. També va aprovar l'ordenança de regulació del mercat no sedentari, el que es fa cada dilluns. El regidor de Promoció Econòmica, Josep Sánchez, va explicar que l'ordenança fins ara vigent no s'actualitzava des de l'any 2007, de llavors ençà s'han creat moltes directrius europees i normatives estatals i autonòmiques a les quals calia adaptar l'ordenança. I es va aprovar per unanimitat la creació de la plaça de tresorer. Fins ara estava ocupada per un tècnic d'administració general que s'encarregava de fer aquesta feina. En el ple es va aprovar la plaça per donar compliment a la llei Arsal sobre racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. RESUM DELS PUNTS DEL PLE DE SETEMBRE PRECS I PREGUNTES DEL PLE DE SETEMBRE

RESULTATS DEL PROCÉS DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS ARENYS DE MUNT REP EL PLA DE MOBILITAT S'ACABA L’ESTUDI PREVI AL MULTIREFERÈNDUM ARENYS DE MUNT TÉ 2 FLORS D’HONOR

Pel que fa a les mocions, es va aprovar presentada per Esquerra per demanar la millora dels trens de rodalies i regionals de tot el territori. La moció va comptar amb el suport de la Cup, Convergència Democràtica, el PSC i els regidors Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez. El PP es va abstenir en la votació. També es va aprovar la moció de Convergència per reduir en un 52% el preu de les autopistes a les motocicletes. La moció va rebre el suport del PSC i dels regidors Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez. En canvi ERC, la CUP i el PP es van abstenir. Finalment es va aprovar la moció que exigeix el final de les altes mèdiques injustificades i que reivindica el dret dels malalts a rebre un tracte digne per part de l'ICAM. La moció va ser presentada pels regidors Esther Sánchez i Josep Manel Ximenis. La moció va tenir el suport d'Esquerra, del PSC i de la CUP. En canvi Convergència Democràtica va votar en contra i el PP es va abstenir.

PRECS I PREGUNTES DEL PLE DE SETEMBRE Al torn de precs i preguntes del darrer ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt Convergència va demanar tenir accés a les instàncies que entren a l'Ajuntament. De fet fa un any que ja van fer aquesta proposta. El regidor, Josep Sánchez, va reconèixer el retard de la resposta i va dir que ara els regidors de l'oposició tindran una carpeta on podran consultar les instàncies o rebre els expedients del ple. Convergència també va preguntar sobre els mitjans de comunicació de titularitat municipal. En concret sobre el fet que no s'ha fet cap comissió informativa. El regidor Josep Sánchez també va reconèixer que no s'ha convocat cap consell de comunicació en aquest mandat i es va comprometre a fer-ho. Una altra pregunta va ser sobre en quin punt està la dissolució de l'empresa municipal ALOC. També el regidor Sánchez va respondre que abans de finals d'any esperen tenir regulada aquesta situació. Els regidors Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez van preguntar de nou perquè l'alcalde no va deixar parlar els veïns al ple de juny. L'alcalde, Joan Rabasseda, va respondre que si els regidors volen que es facin intervencions dels veïns en plens ordinaris que ho proposin i que no tenen cap problema que els veïns participin al ple. Ximenis i Sánchez també van demanar sobre quant ha costat l'estudi ambiental que faltava a la modificació del Pla General. L'alcalde va contestar que s'havia fet per alcaldia en junta de govern i que es van presentar tres empreses i es va licitar a la més econòmica per un import de 2.400 euros. També van preguntar sobre com s'està fent l'enquesta sociològica de serveis municipals, ja que segons Ximenis aquesta no s'està fent de manera adequada. La regidora de Participació, Àngels

d’Arenys_la casa de la vila

BATEC

Castillo, va explicar la metodologia i algunes de les moltes preguntes que es fan. Una altra pregunta va ser sobre la neteja del poble per crear un bon protocol d'actuació. Àngel Castillo va convidar els regidors a participar al pla de neteja establert pel govern, a més d'explicar que hi haurà dues persones més a la brigada i es comprarà una nova màquina d'escombrar. El regidor del Partit Popular, Ramon Planas, va preguntar sobre l'aparició de rates en alguns carrers del poble. La regidora de Sanitat, Marta de la Iglesia, va respondre que davant les queixes d'alguns veïns l'empresa de controls de plagues ha fet actuacions i inspeccions oculars durant aquest agost. Servei a domicili Av. Pau Casals, 3

93 793 93 20

Planas també va preguntar sobre si és útil i si s'ha amortitzat el panell informatiu de davant l'ajuntament. Aquest estava espatllat, no funcionava i ara ja torna a funcionar. El mateix regidor va preguntar sobre el trànsit a la carretera Sant Celoni i sobre la seva proposta de fer una prova pilot de posar contenidors de brossa en algun carrer d'alta densitat de població. Pel que fa a les millores a la carretera de Sant Celoni, el regidor Àngel Castillo va dir que es faran rampes al carrer Cotxeria, es formigonarà la vorera del Bellsolell i es retiraran les pilones. Respecte a la velocitat dels vehicles, en aquesta carretera, el regidor va dir que el Departament de Carreteres no els permet posar passos elevats, però sí es poden posar semàfors o passos de vianants. Respecte a posar contenidors, l'alcalde va dir que la millora del reciclatge és a partir del porta a porta i no amb contenidors, tal i com demostren les dades. Per tant continuaran fomentant la recollida selectiva i la disminució del rebuig.

RESULTATS DEL PROCÉS DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS Arranjar els embornals de l'Escola Sobirans, que costa 3.000€, i posar noves càmeres de videovigilància a la piscina municipal, que costarà 4.500€, han estat les propostes més votades al Procés Participatiu del Pressupost 2016 d'Arenys de Munt. Aquestes dues propostes han empatat a 101 vots. També s'ha aprovat repintar la tanca del parc infantil a Sobirans, que csotarà 3.000€ i comprar noves taules i cadires de plàstic per a activitats d'interès general. S'hi gastaran 5.000€. Han tingut 90 vots cadascuna. A 80 vots també han empatat dues propostes aprovades més, comprar dos nous gronxadors per a parcs infantils, que costén 5.000€ i instal·lar una pica que reculli láigua de l'aixeta al pati del darrera de l'Ajuntament, que en valdrà 400. 78 persones van votar fer millores de les instal·lacions de léspai de joves a l'Escorxador, aquí s'hi detinaran 15.000€, la mateixa quantitat que es destinarà al manteniment del paviment (rajoles) de la pista del pavelló Torrent dén terra –votat per 70 persones- i a pintar un pas de vianants davant la parada de l'autobús al Carrer Lluís Companys, que va recollir 69 vots. Ampliar la zona de jocs infantils i tobogans al Parc Can Jalpí costarà 20.000€ i va tenir el suport de 53 vots. Els tres darrers projectes aprovats van empatar a 46 vots i són reforçar la senyalització dels aparcaments públics per 15.000€, fer obres de reforma i condicionament de la Masia Can Borrell (instal·lacions i pintura) –que costarà 25.000€- i millorar i arranjar els jardins de la Masia i el Parc de Can Borrell que costarà 20.000€. En total són 108.400€.

abic08358@gmail.com

El regidor d'Economia, Josep Sànchez, ha explicat que aquest any han repartit diferentment els diners i les propostes i n'han pogut sortir més de guanyadores. 11

d’Arenys_la casa de la vila

BATEC

Els resultats definitius de les propostes aprovades estan identificades en el mapa d'Arenys de Munt que facilita la seva ubicació. Així com dades de comparativa de participació respecte als anys anteriors, participació per gènere i el tipus de mitjà utilitzat per fer les votacions. Pel que fa a les propostes de serveis guanyadores, n'hi ha 5 i totes costaran 5.000€, és a dir, que en total s'hi dsetinaran 25.000€. La més votada, amb 114 vots, va ser implantar un programa per subvencionar nous projectes d'emprenedoria. Amb 100 vots s'ha aprovar crear un programa per millorar els serveis de logopèdia, psicologia i extraescolars a infants, i també marcar i publicitar noves rutes de bicicleta de muntanya, en aquest cas amb 93 vots. Les altres dues propostes de serveis aprovades són ampliar la dotació per a un programa de foment d'ocupació de locals buits, que ho van votar 86 persones, i ampliar la subvenció de targeta d'autobús per a jubilats amb pocs recursos econòmics, que ho van escollir 77 vilatans.

ARENYS DE MUNT REP EL PLA DE MOBILITAT La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament l'estudi de mobilitat d'Arenys de Munt, on a més de marcar el canvi de sentit que s'ha fet a la riera, també especifica qüestions com el tema dels aparcaments. És un estudi tècnic de tot el poble, que es presentarà públicament per part dels tècnics que l'han realitzat. Aquest estudi realitzat per la Diputació ha tingut un cost de 9.440€, el 80% del qual ha estat assumit per la Diputació.

S'ACABA L’ESTUDI PREVI AL MULTIREFERÈNDUM L'empresa Daleph ja ha finalitzat els treballs de camp de l'estudi sociològic sobre els serveis municipals. En total ha realitzat 500 enquestes a vilatans d'Arenys de Munt. L'empresa Daleph, experta en l'àmbit de la consultoria per a les administracions públiques i estudis sociològics, ha estat l'encarregada de fer aquestes enquestes que identificaran aquells temes que preocupin als arenyencs. Les enquestes s'han portat a terme durant el mes de juliol i setembre a diferents zones del poble i la resposta de la gent ha estat positiva a l'hora de respondre. Ara aquestes s'hauran de regular pel que fa a dades i perfils i fer el posterior anàlisi, abans d'entregar-les a l'Ajuntament.

preguntar sobre la riera o sobre els polítics. Amb aquesta anàlisi i el seu resultat el govern formularà les preguntes del multireferèndum que és previst que es porti a terme abans de finals d'any.

ARENYS DE MUNT TÉ 2 FLORS D’HONOR El nostre municipi forma part d'un grup de 44 poblacions que han rebut dues Flors. El regidor d'Espai Públic, Àngel Castillo, ha destacat l'honor que suposa per al poble haver rebut dues flors i espera millorar la verdor al poble per aconseguir tres Flors l'any que ve. El rànquing del projecte Viles Florides, que promou la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya, l'encapçalen 5 municipis amb 4 Flors d'Honor i hi ha 31 pobles que tenen tres Flors. La gala Flors d'Honor 2016 es va fer divendres a Olot, en un acte presidit per la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i va reunir més de 250 persones. Els municipis de Bagergue (Val d'Aran), Figueres (Alt Empordà), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Olot (Garrotxa) i Vila-seca (Tarragonès) han estat reconeguts amb quatre Flors d'Honor, són els que encapçalen el rànquing. En total en aquesta edició s'han valorat 86 municipis que treballen per fer créixer el verd a Catalunya i que suposen un important increment de municipis participants respecte els 66 del 2015.

La idea inicial de l'estudi ha estat la transparència, per això un dels punts de l'enquesta ha estat valorar els serveis municipals,

Ens trobareu a la Rbla. Sant Martí, 44 Arenys de Munt

Tel 93 7938 331

d’Arenys_gent i societat

BATEC

GRAN ÈXIT DE LA SETMANA SOLIDÀRIA

GRAN ÈXIT DE LA SETMANA SOLIDÀRIA 0'5 CÈNTIMS PER ERRADICAR EL PIAN

L’ENTREVISTA: Joan Duran, director INS Domènec Perramon

La Setmana Solidària organitzada pels Voluntaris per Arenys de Munt ha complert amb escreix, enguany, els seu objectiu: recaptar diners per a l'eradicació del Pian, el projecte del doctor arenyenc Oriol Mitjà. Les entitats i els vilatans s'han abocat a col·laborar en aquesta causa participant als inflables, la xocolatada, els encants solidaris, en la compra dels punts de llibre solidaris, números de les rifes, les samarretes, la paella solidària... Entitats com el Centre Moral han col·laborat aportant 1€ de cada entrada de l'espectacle Píndoles, el bar Dejavú aportava la mateixa quantitat per cada canya consumida durant la setmana solidària, l'associació de la part Alta ha col·laborat amb la realització de la paella solidària. D'altra banda també hi han hagut donacions solidàries com la del partit Arenys de Munt 2000, que va destinar 1.700 euros a ajudar a eradicar el pian, a partir de la dissolució del partit. En el darrer acte de la setmana solidària Oriol Mitjà va demanar a l'Ajuntament el seu compromís en el projecte, a partir d'aquí es va organitzar una trobada amb el director de l'Agència de Cooperació de la Generalitat de Catalunya. A la trobada hi van assistir Oriol Mitjà i la representant de l'Institut de Salut Global, a més de l'alcalde d'Arenys de Munt. Aquest cap de setmana el doctor arenyenc ja ha tornat a Papua a Nova Guinea per continuar treballant per a eradicar aquesta malaltia que pateixen molts nens. Precisament en aquest darrer acte Maria Rosa Salvador va parlar amb el doctor Mitjà, a continuació teniu el resum de la conversa

0,50 cèntims per eradicar el PIAN Els darrers mesos, Arenys de Munt s'ha implicat activament en el finançament d'un projecte iniciat fa sis anys pel Dr. Oriol Mitjà a l'illa de Lihir, a Papúa Nova Guinea: l'eradicació mundial del PIAN. Un projecte que forma part des de fa anys dels programes de recerca sobre malalties infeccioses bacterianes de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El PIAN és una malaltia infecciosa crònica, desfigurant i debilitant, causada per un bacteri: la subespècie pertenue de Treponema pallidum. Un parent de la sífilis. Afecta la pell, els ossos i els cartílags, i s'encomana de persona a persona. Avui encara hi ha 13 països on aquesta malaltia és endèmica, i 73 més on cal confirmar periòdicament la seva absència. Tanmateix, és una malaltia “oblidada” fins no fa massa, tot i que cada any afecta a uns 100.000 nens i nenes d'entre 1 i 15 anys. El PIAN és una de les primeres malalties que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la UNICEF van voler eradicar en els anys 1950, i en part ho va aconseguir mitjançant l'administració d'injeccions de penicillina. Actualment, i en base als excellents resultats del projecte desenvolupat pel Dr. Oriol Mitjà i el seu equip: l'administració d'una sola dosi per boca d'un altre antibiòtic: l'azitromicina, l'horitzó de l'OMS és que el PIAN pugui ser eradicat definitivament el 2020 mitjançant aquest mètode. 13

d’Arenys_gent i societat Fan falta molts diners per finançar aquest objectiu? No. La medicació és molt barata: 0'50 cèntims per malalt, tot i que es calcula que caldran 40 milions de dosis. Cal sumar-hi els costos de la logística de distribució que requereix. Arenys de punt es posa en marxa Guardioles als comerços, samarretes, els 20 cèntims que val pesar-se a la farmàcia, la projecció al Centre del documental que s'ha fet sobre aquest projecte ...i, com a darrer acte, una arrossada solidària el 18 de setembre passat, han fet possible que la nostra vila collabori en el finançament de l'eradicació del PIAN. L'estada del Dr. Oriol Mitjà aquest estiu a Arenys de Munt, ens ha permès poder parlar amb ell del seu treball com a metge i d'aquest projecte tan important. - La teva és una feina que tracta amb la vida i amb la mort, amb el dolor, amb el patiment... Ha de ser molt difícil ser metge... - Sí, és molt difícil ser metge. És una de les professions més boniques però també més dures perquè tractes amb persones que et venen a veure quan estan passant per un moment difícil, a vegades el més difícil de la seva vida.

BATEC

que poguessin fer el mateix que jo faig: ser metge amb una perspectiva humanitària. Si tenim la capacitat d'ajudar als altres tenim l'obligació de ferho. - Què t'ha aportat la feina que estàs fent? perquè suposo que quan vas acabar els estudis no t'imaginaves a Papúa subministrant antibiòtics... - Durant la carrera em vaig adonar que m'agradaven les malalties infeccioses exòtiques. Quan vaig acabar la carrera de medicina vaig viatjar per diferents països subdesenvolupats, i vaig decidir que volia dedicar-me a ajudar-los. També em vaig adonar que, com a metge, necessitava uns grans coneixements per poder ser realment útil a llocs amb pocs recursos. - Disposar dels recursos professionals necessaris... - Exacte. Tenir una formació prou sòlida que em permetés ser autosuficient i poder desenvolupar al màxim el meu projecte, fos on fos. - Com vas començar a treballar en la malaltia de PIAN?

- Per casualitat. Ja he dit que sempre m'han interessat les malalties infeccioses, i les infeccions estan als llocs més desafavorits, amb condicions sanitàries - I en aquests moments som molt fràgils... molt dolentes: manca d'aigua corrent, manca - Absolutament. Aquesta és una de les coses més d'electricitat, encenen el foc dins de casa... fascinants, però també més difícils de la medicina: t'arriba una persona amb un problema i es posa a les - Quan vas arribar a Papúa? teves mans perquè l'ajudis. Jo recordo que vaig - El 2010, dos anys després d'haver finalitzat la meva decidir fer medicina quan, als 12 anys, em vaig residència en medicina interna als 29 anys. trencar un genoll. Estava molt adolorit, i em vaig adonar que un metge podia ajudar a una altra persona - Eres molt jove... amb els seus coneixements i habilitats. Aquell dia ho - Sí... he de reconèixer que sempre he estat bastant vaig veure molt clar. llençat i potser he anat una mica abans d'hora. A la - És a dir, que la decisió de dedicar-te a la medicina Índia hi vaig anar sol als 19 anys. No tinc por a passarho malament. Certament, quan vas a un lloc com va ser fruit d'una experiència personal... Papúa hi haurà moments en que ho passaràs - I tant! I sovint penso que m'agradaria que la meva malament, però val la pena... Jo m'havia especialitzat història també fos inspiradora per a d'altres joves i en malalties infeccioses tròpicals a l'Escola

CENTRE de FISIOTERÀPIA

ESAN

Conveni amb mútues C/St Antoni M Claret 10 93 795 07 23 - 661 579 124

d’Arenys_gent i societat

BATEC

L’ENTREVISTA: Joan Duran, director INS Domènec Perramon El mes passat va començar el curs escolar 2016/17 a l'Institut Domènec Perramon i un dels canvis respecte a l'any passat ha sigut el canvi en la direcció. A partir d'aquest curs el nou director del centre és en Joan Duran, que enceta la seva etapa amb moltes novetats. El nou director de l'institut del poble fa divuit anys que exerceix com a docent, anteriorment ho havia fet en altres instituts públics de Catalunya i aquest és el primer curs que està al Domènec Perramon. Què significa ser el director d'un institut de secundària? És un repte que agafo amb força i il·lusió. Crec que l'educació i l'ensenyament ha d'adaptar-se al temps en què vivim i, per tant, ha de canviar i des de l'institut ho intentarem fer. De fet, ja hem començat a introduir molts canvis i a 1r d'ESO hem apostat per una pedagogia més innovadora. En què creus que ha de canviar l'educació i l'ensenyament que actualment hi ha al nostre país? Les últimes dècades s'han viscut molts canvis a nivell social i tecnològic, vivim en un món més globalitzat, i l'ensenyament encara s'hi ha d'adaptar. Cal apostar per un sistema educatiu que fomenti l'èxit de tot l'alumnat en funció de les seves capacitats i des de l'institut estem intentant anar en aquesta línia, per tal que els alumnes rebin un aprenentatge més global, centrat en els àmbits (i no tan compartimentat en matèries) alhora que es tornen més autònoms i aprenen a treballar en equip d'una manera més col·laborativa. Nosaltres intentem canviar la nostra manera d'ensenyar tant com podem, amb les eines i els recursos que ens dóna la Generalitat, però en l'ensenyament els canvis van més lents del que a molts ens agradaria. Com a director quins objectius et marques? Que els alumnes de l'institut aprenguin, que assoleixin les competències bàsiques que estableix

el Departament d'Ensenyament i, sobretot, que tots els alumnes assoleixin el graduat de l'ESO. A més a més, volem que el Domènec Perramon sigui l'opció escollida per als pares de tots els alumnes que acaben la primària a Arenys de Munt. Quines eines o mecanismes teniu per intentar que tots els alumnes assoleixin l'ESO i, per tant, evitar el fracàs escolar? Des de fa molts anys existeix el Projecte Riera, que va destinat als alumnes que tenen dificultats en l'aprenentatge. De fet, ara m'he posat al capdavant d'aquest projecte com a professor de la part cientificotecnològica, per tal de donar-li un nou enfocament. En el Projecte Riera volem treballar per projectes, de manera que sigui tot molt més pràctic, i enfocat a la resolució de problemes de la vida quotidiana, en comptes de les classes teòriques més tradicionals. Els alumnes d'aquest projecte no vénen a l'institut dos dies a la setmana perquè van a fer pràctiques a l'empresa, amb l'objectiu que acreditin l'ESO i que comencin a agafar experiència laboral. A banda d'aquest projecte, més dirigit als alumnes de 4t d'ESO; també tenim altres mecanismes per atendre la diversitat i ajudar els alumnes de la millor manera possible a graduar i obtenir l'ESO. Quina ha sigut fins ara la teva tasca com a director del centre? Una de les tasques més importants com a director és fer la representació del centre en el poble, és a dir, donar a conèixer el que s'està fent a l'institut i fer arribar a l'institut les coses que es fan al poble, per aquest motiu des que he entrat al centre he invertit molt de temps en reunions per conèixer el professorat, els pares, el Servei de Benestar Social de l'ajuntament, la regidora d'Ensenyament i la regidora d'Esports, ja que són el col·lectiu amb qui cal entendre's millor i amb qui més haurem de treballar. Quins temes tracteu amb el Servei de Benestar Social de l'ajuntament? Amb el Servei Benestar Social hi tenim tres projectes engegats: Estem treballant en el Projecte Riera, en el Projecte Radars, que es donarà a conèixer i es posarà en marxa en les pròximes setmanes, i en el projecte d'Escola de família, aquest últim per ajudar els pares en l'educació dels seus fills i que, a través de tallers,

d’Arenys_gent i societat

BATEC

participin d'una forma més activa amb el centre. Quines novetats introduïu aquest any a nivell pedagògic? Les novetats més importants les hem començat a aplicar a 1r d'ESO amb un projecte molt inclusiu. Fins ara els alumnes que venien de primària amb certes dificultats en les assignatures instrumentals els treien de l'aula per fer aquestes matèries en grups reduïts. El que ens hem proposat aquest any és justament el contrari: que en aquestes assignatures entrin dos professors a l'aula. D'aquesta manera entenem que amb grups de gairebé trenta alumnes s'atén molt millor l'alumnat, tant per l'alumne amb un ritme d'aprenentatge més ràpid com pels que tenen un ritme més lent o més dificultats. També estem treballant en grups cooperatius, és a dir, que els alumnes s'asseuen en grups per aprendre a treballar en equip. I per últim, un enfocament més competencial de les matemàtiques i de les llengües, que segueixen un Tractament Integral de les Llengües; un projecte per àmbits que engloba les tres llengües i es pretén coordinar totalment els professors de cada llengua perquè no acabin explicant el mateix en tres idiomes. Ara que parles de llengües, quina importància té l'anglès en el nou pla d'estudis? Molta, cada vegada més. Des de la direcció del centre volem que, a poc a poc, es vagi definint un tipus de professor amb perfil lingüístic, ja que és molt important, donada la globalització mundial i l'obertura d'Europa, dominar les llengües. A primer d'ESO ja estem començant a impartir alguna unitat didàctica d'educació física en anglès, i algunes assignatures a l´ESO i batxillerat; i a la llarga es vol impartir més assignatures en aquesta llengua. El centre disposa de recursos suficients per tirar endavant tot aquest projecte? Tenim una plantilla de 43 professors que és molt bona i té moltes ganes d'arrancar aquest projecte. A més a més, tenim una AMPA molt potent que ens estar ajudant molt. Pel que fa als recursos materials, la intenció és millorar any rere any; ara mateix tenim nous robots pels extraescolars de la tarda, i aquest any hem aconseguit impressores 3D. És cert que no tenim uns tallers com ens agradaria tenir i que la xarxa informàtica del centre està caduca i s'ha de renovar, però a poc a poc ho anirem fent. Per acabar, què és el que es vol millorar respecte al passat? Quan vaig estar analitzant els indicadors del centre vaig veure que era un centre força correcte, però és veritat que hi ha molts rumors sobre l'institut, que moltes vegades no són certs. Per tant, una de les coses que crec que hem de potenciar és la nostra imatge exterior. En el nostre centre s'estan fent moltes coses i molt bé i no s'expliquen. Des que ha començat el curs estem intentant explicar via xarxes socials les coses que fem. Guillem Barrera Moré

LA MARXA, CAÇADORS I BOLETAIRES Comença amb la trobada que tanta gent espera, s'apleguen a la Riera per anar a la caminada. La Marxa dels Termes és aquest diumenge al matí, tothom que ha vingut aquí hi posa molt d'interès. Quan tot just es fa clar, després d'un coet potent, la sortida de la gent resulta espectacular. Per fomentar l'afició enguany hi ha novetats amb altres modalitats com infantil i marató. Tota la seva fal·lera és passejar pels turons mentre un àpat dels bons a la Plaça els espera. Un obsequi han rebut, val la pena fer el viatge per admirar el paisatge, fer la Marxa és collonut. Mentrestant els caçadors que preparen l'escopeta, el sarró i la gosseta, les senten de tots colors. Per a ells és un esport caçar, de nit o de dia, però, si tenen punteria, l'animal no ha tingut sort.

Comparteixen la muntanya amb un munt de boletaires, alguns d'ells massa xerraires, que els molesta i engavanya. Si pel gruix i l'alçada els prenen per un senglar, el que els podria tocar és una perdigonada. Per no anar a l'hospital, no colliu bolets dolents com els mataparents, us podrien fer molt de mal. Quan el terreny puja fort, troben els bolets més bons, rossinyols i rovellons, aquest cop han tingut sort. Ben lluny del bosc espès, caçadors i boletaires han fet de llenyataires i un gran foc han encès. Unes guatlles a la brasa, uns rovellons al caliu i també alguna perdiu, tots amics tornen a casa!

Octubre de 2016 Pere Marpons Colomer

cartellera BATEC

BATEC cartellera

ACTES DE CELEBRACIÓ DIA DE LA GENT - Del 26 al 30 de setembre, a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, Exposició de la Gent Gran. - Dissabte 1 d'octubre, a 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Municipal, Desfilada de Models a càrrec del Grup de Costura de l'Esplai, seguit d'una xocolatada i de l'espectacle del grup Karambàh de la Residència Sant Martí. - Dimecres 5 d'octubre, des del pont de la Riera, passejada per a la gent gran pel Camí de Ronda. - Dissabte 8 d'octubre, Jornada de Portes Obertes a la Residència Sant Martí i a la Residència Verge del Remei, de les 10 del matí a les 2 del migdia. - Dissabte 8 d'octubre, plaça de l'Església, I Campionat de Dòmino per parelles, obert a totes les edats. Les inscripcions es poden fer al bar de l'Esplai o al bar del Centre Moral fins al dia 5 d'octubre. - Diumenge 9 d'octubre, a les 11 del matí, a l'església parroquial, Ofici cantat en honor a la Mare de Déu del Remei. - Diumenge 9 d'octubre, a les 2 del migdia, Dinar Popular de la Gent Gran a la plaça de l'Església. (Menú: amanida amb patates d'Olot, botifarra amb patates o mongetes, postres, beguda, pa, cafè i gotes, al preu de 7€). Els tiquets són limitats i estan a la venda a les residències, a l'Esplai, al Boli Blau i a Can Pujadas fins al dia 5 d'octubre. Tot seguit i després del dinar es podrà gaudir d'una cantada d'havaneres amb els Cantaires de Sant Iscle. - Dijous 20 d'octubre, nova caminada per a la gent gran.

107 FM

CENTRENARI

L’espai del Centre Moral a Ràdio Arenys de Munt Recorda

Plaça de l'Església, 1 baixos 08358 Arenys de Munt

Tel 93 793 98 46 · 691 542 105 17

del temps BATEC

BATEC del temps

des de la nostra estació meteorològica Al Setembre comença l'escola... Quan tothom es pensava que començant al setembre l'estiu aniria de baixa, i que arribarien les típiques tempestes de finals d'estiu... Doncs tot el contrari, si més no fins al dia 10, ja que ens afectà l'única. Onada de calor d'aquest estiu de la mà d'una "flamarada" Nord-africana, amb unes temperatures que tocaren sostre entre el 4 i 6 amb una màxima de 34,1 °C (dies 4 i 6) i una Dades del mes setembre mínima molt alta de 21,9 °C ( dia 4) rècords en un mes de setembre des del 2005, any que vaig començar a prendre Mitjana del mes(ºC) 22,98 dades. Mitjana t.màx (ºC) 29,09 No fou fins a la matinada del dia 10 quan es començar a trencar Mitjana t. mín (ºC) 16,87 l'ambient inusualment calorós i sec per ser el setembre, gràcies 12,5ºC ( dia 15 ) Mín a una línia d'inestabilitat que escombrar tot Catalunya. I que Màx 34,1ºC ( dia 4 i 6) s'acabà de confirmar a partir del dia 13 quan l'ambient ja fou de Màx per sobre 35ºC Cap ple setembre, gràcies a diversos canvis de temps (ruixats i Núm. nits tropicals (>= 20ºC) 4 tempestes) molt sorolloses i intenses però de distribució molt 21,9 ( dia 4) Mín. més alta ºC irregular, com ja és habitual en aquestes situacions; intercalantRatxa vent (km/h) 27,7 NO mestral (dia 10) se amb jornades càlides i estables bona part del mes; Precipitacions (l/m2) 34,8 acomiadant-se aquest any, amb el conegut "estiuet de “St. Miquel". Setembre de récord: ”Calorada de primera categoria I com ja acostuma a ser habitual als últims anys, el setembre entre els dies (3 i 8) amb un pic acaba sent un mes estiuenc més, tot i el canvi d'estació, a causa màxim de 34,1ºC els dies (4 i 6 ) de les càlides temperatures que encara es registren. i una mínima de 21,9ºC el ( dia 4). Récords en un mes de setembre des del 2005, any que vaig començar a prendre dades” Aquesta vegada, clourem la crònica mensual amb aquestes "torres" o "castelleres" que la meteo ens regalar el passat dia 24 al vespre. ...i també la xerinola.

També fem: Títols de la Nàutica d’Esbarjo / Permisos d’Arma / Busseig Tinença de Gossos / Permís de Grua / Certificats Mèdics Oficials i altres

www.maresma-salut.cat

del temps

BATEC

Resum Estiu (21/06/16 - 22/09/16) Estiu 2016 ha durat: 92 dies 16 h i 57 mín

Mitjana temp. ESTIU(ºC) Mitjana t.màx (ºC) Mitjana t. mín (ºC) Mín Màx Màx per sobre 35ºC Núm. nits tropicals (>= 20ºC) Mín. més alta ºC Ratxa vent (km/h) Precipitacions (l/m2)

23,90 29,60 12,5ºC ( 15 setembre ) 35,7ºC ( dia 4 d’agost)

1 28 22,6 ( 4 d’agost) 36,7 NO (mestral) ( 22 juliol)

45,61

Estiu més sec i calorós des del 2009 “La tardor ha començat quant faltaven 9 minuts per 2/4 de 5 de la tarda (16,21h)” Una vegada que l'estiu ja acabat i ja és història podem dir que mirant les dades des del 2005, aquest ha estat el més calorós i sec des del 2009. D'aquest, cal destacar: la sequedat dels mesos de juliol i agost agreujant l'estrès hídric dels nostres boscos i per tan l'alt perill d'incendis, ja que l'hivern i la primavera no van ser per tirar coets. Res a veure amb l'any passat, quan les precipitacions van ser força abundants sobretot a l'agost, compensant la intensíssima calor que havia fet el mes de juliol I també, de la "Rematada final" als primers dies de setembre (quan tothom es pensava que l'estiu ja anava de baixa), amb una CALORADA de primera categoria polvoritzant rècords de calor els dies 4 i 6; accentuant perillosament encara més la sequera i el perill d'incendis de pràcticament tot Catalunya i per tan també de la nostra zona. Amb aquestes dues imatges molt característiques de finals d'estiu i que enguany s'han accentuat notablement per la falta de pluges, finalitzem la crònica de l’estiu 2016.

“Font seca i plena de pols”

“Prat ressec amb un color daurat.”

Podeu seguir la informació meteorològica de la nostra estació a twitter: www.twitter.com/MeteoAdM Secció realitzada per Pau Torrent Fontbona

mirant el cel

BATEC

la crònica del mes NIVELLS DE REALITAT La majoria dels fenòmens físics de la vida quotidiana com veure el vol dels ocells, passejar en bicicleta o pujar unes escales vénen regits i s'expliquen pel que es coneix com a Mecànica Newtoniana o Clàssica (en honor a Sir Isaac Newton; tot i que en cercles més especialitzats també es parla de Mecànica Hamiltoniana – i encara que aquesta expliqui el funcionament de les curses de Fórmula 1, aquest nom no hi te res a veure... –). Escoltar la radio, veure la tele o un llamp enmig d'una tempesta vénen explicats per l'Electromagnetisme: la primera Teoria Unificada de Camps que es va tenir, gràcies als treballs de James Clerk Maxwell, on va ajuntar l'Electricitat i el Magnetisme en una sola i molt robusta teoria, que ens ha aportat moltes aplicacions tecnològiques i bàsicament ha regit els temps i l'evolució del món i la societat al llarg dels segles XIX, XX i la part que portem de XXI. Aquests dos grans blocs o “cossos” d'estudi és el que coneixem com a Física Clàssica, i ens serveix per a descriure el món a la nostra escala: macroscòpicament. A la vida quotidiana però, no ens trobem amb cossos especialment massius (les masses amb les que estem acostumats a treballar i viure van dels pocs grams d'una cullerada de sucre a les tones dels vaixells de mercaderies, tot passant per les masses dels nostres cossos que molts volen amagar...) ni que vagin precisament ràpid (d'acord, els cotxes de Fórmula 1 mencionats abans i l'Usain Bolt van molt ràpid... Però estarem d'acord en que no van a la velocitat de la llum – ni tant sols a la de l'amic Correcaminos dels Looney Tunes... –); ara bé, quan tractem de cossos i sistemes molt massius (estrelles, forats negres, la Terra, galàxies, etc.) o que van molt ràpid (com ara, la llum), les regles de la Física Clàssica deixen de funcionar bé i comencen a fallar... És en aquest moment quan em de passar a treballar amb les Teories de la Relativitat Especial i General d'Albert Einstein. Si per contra el que volem és anar a estudiar cossos petits, molt petits (però que molt molt molt petits...), com poden ser àtoms, electrons, cèl·lules, etc., aleshores hem d'entrar en el territori de la Física Quàntica, on perdem la nostra intuïció i el resultat de llençar una moneda a l'aire ja no pot ser o Cara o Creu, sinó ser Cara i Creu alhora! Aleshores... Què és la Física? És capaç de descriure el món tal i com ens porten, venen els científics en els darrers 2000 anys? Amb tot el que he dit sembla que no... Sembla que hi hagi vegades que funciona i altres vegades que, necessita que li fiquem “parches” per aquí i per allà per a seguir justificant fer recerca. Doncs bé, la Física realment, no és altra cosa, que un conjunt de teories, més o menys exitoses, que són capaces d'explicar-nos el món que ens envolta i (això és molt important) a més de donar-nos aplicacions pràctiques per a millorar la nostra vida o altres àrees del coneixement. No és que la Física Clàssica estigui malament i ens calgui “inventar-nos” la Relativitat i la Quàntica com a crosses per a arreglar les pífies “clàssiques”, sinó que aquestes dues teories són “ampliacions” de la Física Clàssica, que la milloren en situacions en que abans no ens podríem haver trobat. Per explicar el moviment d'un cotxe ho podem fer agafant qualsevol de les tres teories: si fem Relativitat o Física Clàssica el problema no variarà gaire en dificultat, però si prenem la Quàntica estarem matant mosques a canonades. Amb les tres teories obtindrem el mateix resultat, així que per què complicar-se la vida? Millor fer servir les Lleis Clàssiques per als cotxes i les Quàntiques per als electrons; en cada cas el que toca: és com si volguéssim conduir per la dreta pel mig de Londres... No és el lloc on toca! La diferència és que “conduir” per una banda i l'altra en Física ens donarà el mateix resultat (i sense multes i accidents).

Així doncs, el món està dividit en nivells de realitat i a cada nivell li pertoca funcionar amb les seves regles corresponents. Lògic no? El que de tota manera no s'ha de perdre mai de vista és la importància que aquests tres grans blocs tenen per nosaltres. A la taula que ve a continuació fico només alguns exemples de tots els que hi ha (quedaria un llarg etcètera incloent totes i cadascuna de les diferents “eines” i aparells que podem trobar a casa) i és que, com va dir-se l'any 2005, La Física és a la base de TOT.

Física clàssica

Relativitat

Física quàntica

Tota mena de vehicles, arquitectura, construcció, comunicacions, visió, medicina, calefacció... GPS Rellotges Electrònica Ordinadors Medicina

Podeu seguir la informació d’astronomia a twitter: www.twitter.com/MeteoAdm Secció realitzada per Tony Marzoa

La teva ràdio, la nostra La més musical

la crònica del mes Temps de tardor... la majoria de refranys d'aquest mes fan referència a l'arribada del fred que porta entre d'altres coses la mort de plagues al camp, les pluges tan esperades i benvingudes, l'anada i arribada d'ocells que van o vénen a passar l'hivern a llocs més càlids del que en són originaris... en són exemple: “ Diu el pinsà, quan ve l'octubre, quin fred farà “ o bé “Octubre finit, raïm collit”.

fires i festes

No sabem si el refrany serà cert , però cal preparar-nos pel canvi de temps, que molt sovint ens afecta sobretot a les vies respiratòries amb refredats, grip, faringitis, tos, bronquitis i d'altres malalties de l'aparell respiratori.

08-09/10 Fira del Torró i la xocolata d’Agramunt

Per tant encetarem una sèrie d'articles sobre plantes que relacionem amb les malalties abans esmentades i que per les seves propietats expectorants, mucolítiques, broncodilatadores, antibacterianes o inmonuestimulants ens ajudaran a alleugerir els seus efectes.

11/10 Fira de la poma a Armentera

Per començar, què millor una planta que ajuda a augmentar les defenses, tot i que també serveix per a la lluita contra la malaltia.

23/10 Fira de la carbassa a St. Joan de les Abadesses 29/10 Fira del codony a Tremp 30/10 Fira del bolet i les herbes remeieres a Castellterçol 29-30/10 Fira de la castanya a Viladrau 05-06/11 Safrània a Montblanc 04-06/11 Fira de la Muntanya a Vic

Si teniu dubtes o voleu proposar temes, podeu escriure al correu: batecsdenatura@gmail.com

Secció realitzada per Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

Equinàcia (Echinacia angustifolia L.) És originària d'Amèrica del Nord i Canadà i el seu nom ve d'una paraula dels indis lakota que la utilitzaven per a guarir les picades de serp. Es conrea a Europa per causa dels seus poders curatius i també com a planta ornamental. Floreix als mesos d'estiu on es poden recollir les fulles i flors i l'arrel a la tardor. És una planta immunoestimulant o sigui que estimula les defenses del cos i va bé com a tractament preventiu. També és bactericida, fungicida , antisèptica , antiinflamatòria i cicatritzant . És antitòxica i antitumoral sobretot en fetge i sang sempre que no estiguem ja en tractament de quimioteràpia. Està indicada per infeccions en general: grips, refredats, angines, afeccions de la pell i en ús extern en ferides i úlceres. Està contraindicat en nens menors de 6 anys, ja que no tenen desenvolupat el sistema immunitari. També en persones que pateixen esclerosis, artritis reumatoides, sida o càncer.

Raïm (Vitis vinifera) Fa 6.000 anys ja existien vinyes silvestres i va ser durant el Neolític que es va començar a conrear. Els egipcis en feien producció , sobretot de raïm negre i fins i tot tenien denominacions d'origen. Grecs i romans que tenien deus com Bacus i Dionisi en el seu honor, el van escampar pel Mediterrani i amb un clima tan suau com el nostre ens hem convertit en uns dels més grans productors. >>

El raïm premsat és el most i si es deixa fermentar, produeix vi. Si es menja sencer ens ajuda a netejar els intestins i al ser un aliment alcalinitzant, depura la sang. Aquestes propietats fan que el seu consum pugui inhibir el creixement de les cèlules canceroses. Per la seva riquesa en sucres és una fruita recomanada per a nens en època de creixement, esportistes o gent gran, però per altra banda el seu alt contingut en sucres i en hidrats de carboni no el fa recomanable per a diabètics i persones amb problemes intestinals. El vi, en consum moderat ajuda a baixar el colesterol, millora la circulació i pot reduir l'infart de miocardi. Peres al vi  8 o 10 peres de varietat dura  1 l de vi negre  150g de sucre  1 branca de canyella  1 pela de taronja o llimona a gust Es posen el vi i el sucre al foc fins que es desfaci el sucre. Hi afegim la canyella i la pela dels cítrics i ho fem bullir una mica. Es pelen les peres i es posen a bullir amb el vi fins que gairebé les cobreixi. Si ho trobem massa fort, hi podem afegir una mica d'aigua. Es fa bullir tot plegat fins que el vi redueixi. Es poden servir amb una mica de gelat ... i es guarden uns quants dies a la nevera .

Pinsà (Fringilla coelebs) És un ocell que nia en tot Europa i a casa nostra és sedentari, encara que quan arriba el fred la seva població augmenta amb d'altres exemplars originaris de contrades més nòrdiques. Li agraden els boscos amb varietat d'arbres i clarianes i amb un sotabosc abundant per fer-hi el niu. Menja baies, fruits i borrons d'arbres i arbustos i també captura invertebrats sobretot per alimentar els polls. Molt sovint el veiem engabiat, ja que és molt preuat pel seu cant i la bellesa del seu plomatge.

Riera i Penya,39 93 793 82 68

AQUEST OCTUBRE, FESTES DE LA MARE DE DÉU

Aquest mes d'octubre ens trobarem a l'església per pregar en comunitat segons l'estil de Taizé el DILLUNS 17, a les 7 de la tarda. Tot seguit es celebrarà la missa del dia. TOTHOM HI ÉS CONVIDAT

-FÈLIX VIADER ROCA, 85 anys -OCTAVI PAITUVÍ MARTÍ, 91 anys -ENRIC MAJÓ FERRAN, 58 anys -JUAN SÁNCHEZ MASEGOSA, 75 anys Que el Senyor els aculli en la seva Pau.

BAPTISMES

-ÀLEX MARTÍN RAFECAS -ZOE ALARCÓN ROMERO Per molts anys!

El mes d'octubre celebrem dues festes dedicades a la Mare de Déu, en dues de les seves advocacions. Comencem amb el primer diumenge d'octubre, enguany el dia 2, que ja haurem celebrat la festa de la MARE DE DÉU DEL ROSER. A la nostra parròquia ho celebrem amb solemnitat i tradició perquè comptem amb la Confraria del Roser. Tothom que vulgui formar-ne part només cal que ho digui al sagristà o al despatx parroquial. Aquest diumenge a la missa de les 11h es prega especialment per tots els confrares difunts. El diumenge següent, dia 9, segon diumenge d'octubre, celebrarem la festa de la MARE DE DÉU DEL REMEI. A la missa de les 11 del matí hi participaran l'Esplai dels Jubilats Verge del Remei i l'Associació de Puntaires Verge del Remei, tot honorant la seva patrona. El maeix diumenge tindrà lloc l’APLEC DEL REMEI, amb la sortida en grup des de la Plaça de l’Església a les 9 del matí. Alla es celebrarà la missa , seguida d’un breu recital poètic i la ballada de sardanes. Els ajuntamenrs dels pobles veïns a l’ermita patrocinen l’acte. ............................................................................ . CATEQUESI PARROQUIAL Comença un nou curs Aquesta primera setmana d'octubre han començat les primeres trobades dels infants i nois amb les catequistes estrenant un nou curs de formació en la nostra fe cristiana. Els infants comencen des de 2n de Primària i fins a 2n/3r d'ESO. Els més petits es preparen per a rebre més endavant la Primera Comunió, els altres segueixen la seva formació cristiana fins a la Professió de Fe i la Confirmació, tot i que continua un bon grup de nois/es que ja han rebut la Confirmació i segueixen en la formació catequètica. Com ja és costum, el darrer dissabte de mes es participarà a la missa anticipada de les 8 del capvespre. Tot i que aquest mes serà el penúltim dissabte, dia 22. ................................................................................................................... CALENDARI LITÚRGIC Apropant-nos al final de l'any litúrgic Durant aquest mes cada diumenge anem seguint el temps litúrgic anomenat de Durant l'any que acabarà en finalitzar l'any litúrgic actual i començarem un nou calendari amb el temps d'Advent, això serà el diumenge 27 de novembre. Abans però, remarquem que el dimarts 1 de novembre celebrarem la solemnitat de TOTS SANTS i el dimecres 2 de novembre la Commemoració de Tots els Fidels Difunts. Recordem que, com és costum, la nostra parròquia organitzarà la commemoració dels difunts arenyencs d'enguany durant el mes de novembre i s'informarà directament a les famílies. ............... 24

de la Parròquia

BATEC

FESTA DELS MALALTS I LA GENT GRAN A LOURDES

Com cada any, enguany ja fa 46 anys, Càritas Parroquial va organitzar la Festa dels Malalts i la Gent Gran al Santuari de la Verge de Lourdes a Sobirans, amb la gran ajuda de tots els voluntaris i el suport de l'Ajuntament. Tal com s'havia anunciat va tenir lloc el diumenge 25 de setembre. A les onze del matí la celebració va començar amb la missa, presidida pel nostre rector, mossèn Elies. Tot seguit davant mateix de la Gruta es va dur a terme per a tots els avis i les àvies el recital de danses populars catalanes, a càrrec dels grups infantils de l'Esbart Dansaire del Centre Moral d'Arenys de Munt, alhora tots foren obsequiats amb un refresc. Tal com podem veure a les imatges hi va assistir molta gent. Gràcies a tots, de part dels organitzadors. ....................................................................

Parròquia de Sant Martí SERVEI A CASA Tothom que vulgui rebre la Comunió a casa perquè no pot desplaçar-se a l'església, només ho ha de dir al nostre rector o al sagristà o al despatx parroquial ( Tel: 93 793 85 63).

Calendari

BATEC

Octubre 2016 Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred

Exposicions: De l'1 al 16 d'octubre, a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzie, Exposició de pintura de Pere Planells.

DISSABTE, 1 - Sala Municipal, 2/4 de 6 tarda Setmana de la gent Gran, Desfilada de Models del Grup de Costura de l'Esplai, Xocolatada, Espectacle amb Karambàh. Org. Residència Sant Martí, Residència Verge del Ramei, L'Esplai del Jubilat i regidoria de Gent Gran. - Món la Cata, de 6 tarda a 10 nit, Vinyacat 2016, 6a edició Fira de Vins Catalans. Org. Món La Cata. - Can Borrell, 6 tarda, Tast de Vins Musical. Org. Associació Pensa en Vi. DIUMENGE, 2 - Plaça de l'Església, XXVIII Marxa Popular del Termes d'Arenys de Munt. Org. Grup de Muntanya d'Arenys de Munt. - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai dels Jubilats. - Centre Moral, Sala Gran, 2/4 de 7 tarda, Cineclub, El Cor. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DILLUNS, 3 - Plaça de l'Església, de 2/4 d'11 a 1 del migdia. Bústia del consumidor. - DIMECRES, 5 - Sortida del Pont, 8 matí, Passejada per a la Gent Gran al Camí de Ronda de Llafranc DIJOUS,6 - Can Borrell, 10 matí, Taller de memòria 2. Org. Regidoria de Benestar Social - Sala Municipal, 7 tarda, Consell d'Urbanisme i Consell de la riera DIVENDRES, 7 - Sala Corrioles, 10 nit, Sonagust, Mediterràniament. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DISSABTE, 8 - Residència Verge del Remei i Residència Sant Martí, 10 matí, Setmana de la Gent Gran, Jornada Portes Obertes - Plaça de l'Església, 10 matí, Setmana de la Gent Gran, I Campionat Dòmino per parelles - Espai Enric Catà, 2/4 de 6 tarda, Voluntariat Reiki. Org. Associació Banc del Temps. DIUMENGE, 9 - Parc de Can Jalpí, 8 matí, Anellament científic d'ocells i taller de caixes niu. Org. La Central. - Plaça de l'Església, 9 matí, sortida cap a l'Ermita del Remei a l'Aplec del Remei 2016. A les 11h, davant l'ermita, Missa. 26

DIUMENGE, 9 - Ermita del Remei, 12h, ballada de sardanes amb la Cobla Premià. Org. ajuntament d'Arenys de Mar, Arenys de Munt i Caldes d'Estrac. - Església Sant Martí, 11 matí, Ofici cantat en honor a la Mare de Déu del Remei - Plaça de l'Església, 2 migdia, Setmana de la Gent Gran, Dinar Popular i Cantada d'Havaneres amb els Cantaires de Sant Iscle - Sala Corrioles del Centre Moral, 6 tarda, espectacle Rau-rau, la companyia Txo Titelles presenta Circ Cabaret Armando Rissotto. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DIJOUS, 13 - Sala Municipal, 10 matí, Taller d'Economia Domèstica. Org. regidoria de Benestar Social - Can Borrell, 10 matí, Taller de memòria 2. Org. regidoria de Benestar Social DIVENDRES, 14 - Plaça de l'Església, 6 tarda, presentació institucional Projecte Radars. Org. regidoria de Benestar Social - Sala Corrioles del Centre Moral, 10 nit, Sonagust, Marc Gonzalez. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DISSABTE,15 - Plaça de l'Església, 10 matí, Cap de setmana de bolets, Sortida per anar a buscar bolets. Org. regidoria de Medi Ambient. - Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, 5 tarda, Exposició de Bolets. Org. regidoria de Medi Ambient. DIUMENGE, 16 - Plaça de l'Església, 10 matí, Cabells solidaris. Org. Donaviva - Parc de Can Jalpí, 10 matí, Experimenta amb bolets, De l'espora al plat!. Taller de l'Escola de Natura del Corredor. - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats. DIMARTS, 18 - Sala Municipal, 2/4 de 10 matí, curs No hi ha segones oportunitats per a les primeres impressions. L'entrevista de treball. Org. regidoria de Promoció Econòmica. DIMECRES, 19 - Sala Municipal, 2/4 de 10 matí, curs No hi ha segones oportunitats per a les primeres impressions. L'entrevista de treball.

Calendari

BATEC

DIJOUS, 20 - Sala Municipal, 10 matí, Taller Planificar, comprar i cuinar per estalviar. Org. regidoria de Benestar Social - Sala Municipal, 2/4 de 10 matí, cursOrg. reg No hi ha segones oportunitats per a les primeres impressions. L'entrevista de treball. - Can Borrell, 10 matí, Taller de Memòria 2. Org. regidoria de Benestar Social. - Can Borrell, 6 tarda, Taller Reanimació Cardiopulmonar i desfibril·ladors externs automàtics. Org. regidoria de Sanitat. DIVENDRES, 21 - Plaça de l'Església, 5 tarda, activitat de l'Escola de Família. Org. regidoria de Benestar Social. - Sala Corrioles del Centre Moral, 10 nit, Sonagust, Arena Trio. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DIUMENGE, 23 - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai dels Jubilats. DIJOUS, 27 - Sala Municipal, 10 matí, Taller Estalvi energètic. Org. regidoria de Benestar Social - Can Borrell, 10 matí, Taller de Memòria 2. DIVENDRES, 28 - Can Borrell, 6 tarda, Jornades Interculturals. Org. regidoria de Benestar Social. - Sala Corrioles del Centre Moral, 10 nit, Sonagust Tri-U. Espectacle inclòs en la programació de l'ABIC. DISSABTE, 29 - Sala Municipal, 6 tarda, Jornades Interculturals. DIUMENGE, 30 - Plaça de l'Església, tot el matí, Jornades Interculturals. - Sala Gran Centre Moral, 6 tarda, KT Passi de Fotos. - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai dels Jubilats.

resum associacions

Regidoria de Benestar Social i Igualtat de gènere Taula Rodona/Club de Lectura, els divendres, a les 5 tarda, Can Borrell. Música i Moviment, els dilluns, a les 4 de la tarda, Sala Municipal. Costura, els dilluns, a les 5 tarda a l'Esplai. Manualitats, els dimecres, a les 5 tarda a l'Esplai. Patchwork, els dijous, a les 4 tarda a l'Esplai. Labors (Ganxet), els dimarts, a les 5 tarda a l'Esplai. Informàtica, els dijous, a les 5 tarda a l'Esplai. Informàtica de La Caixa, els dilluns i dimecres, a les 5 tarda i els dimarts i dijous, a les 10 matí a l'Esplai.

Espai Dona, els dilluns a les 7 de la tarda, a la Sala Municipal. Grup de Suport Emocional i Ajuda Mútua, els dimarts a les 4 de la tarda, a la Masia de Can Borrell. Taller de Balls en Línia, els dimecres a les 7 de la tarda a la Sala Municipal. Taller d'Igualtat de Gènere, els dijous a les 7 de la tarda a l'Espai Enric Catà.

Classes de Defensa Personal Femenina, els divendres a 2/4 de 4 de la tarda a la Sala Municipal. Classes de Tai-Txi, els dijous a 3/4 de 4 de la tarda a la Sala Municipal.

del Centre DIUMENGE, 2- Sala Gran, Cineclub, 2/4 de 7 tarda, El Cor. DIVENDRES, 7 - Sala Corrioles, Sonagust, 10 nit, Carme Vera i Manu Corbalan presenten Mediterràniament DISSABTE, 8 i DIUMENGE, 9 - Sortida cultural a Tossa de Mar, Aplec de la Sardana. DIUMENGE, 9 - Sala Gran, Rau-rau, 6 tarda, Txo Titelles presenta Circ Cabaret Armando Rissotto DIVENDRES, 14 - Sala Corrioles, Sonagust, 10 nit, actuació de Marc Gonzalez DISSABTE, 15 - Sortida cultural a Teatre Victòria, Scaramouche. DIVENDRES, 21 - Sala Corrioles, Sonagust, 10 nit, actuació d'Arena Trio DIVENDRES, 28 - Sala Corrioles, Sonagust, 10 nit, actuació de Tri-U DIUMENGE, 30 - Sala Gran, 6 tarda, KT passi de fotos ACTIVITATS PERIÒDIQUES ESBART DANSAIRE. Alevins: dissabtes d'11h a 12h. Infantils: dilluns de 18h a 19h. Prejuvenils: dilluns de 20h a 21h. Juvenils: divendres de 17h a 18:30h. Cos de Dansa: dijous de 21:30h a 23:30h. VEUS DE MUNT: dilluns de 21h a 23h ETC: dissabtes tarda ESCACS: dissabtes tarda SARDANES: divendres de 19h a 20:30h SALSA: dimarts de 20:30h a 21:30h MÚSICA I MOVIMENT: dimecres de 17h a 19:30h

FRANCISCA (PAQUITA) MORA i BIGORRA (1907 – 2011) Mestra Artesana i figura clau en la història de les puntaires d'Arenys de Munt, tant per la qualitat dels seus treballs, com per la seva implicació en la difusió i ensenyament de l'art de les puntes.

Amb la nostra protagonista d'aquest mes, la Paquita M Bigorra, ens endinsem de nou, en el mon màgic de les puntes i els boixets, tal com ja vam fer fa un temps, amb l'Esperança Artigas, ambdues mestres artesanes, encara que actualment i per a goig dels arenyencs, n'hi ha d'altres que han estat guardonades amb aquests títol, com : l'Antònia Jaurés, Maria Rosa Bigorra, Teresa Catà, Lola Rosquelles, Carme Roig, Mª Rosa Umbert, Dolors García o la Maria Roig. La Paquita sens dubte, ha representat amb molta dignitat les puntaires d'Arenys de Munt i ha estat un exemple per a les noves generacions que han decidit dedicar-se a aquest “art” de tradició familiar, tant difícil d'executar, però, que al mateix temps, ens ha deixat obres meravelloses de gran qualitat i delicadesa. Arenys de Munt és un dels pobles en què hi ha més artistes per metro quadrat de Catalunya, ja que són moltes les dones que es dediquen a fer puntes i totes es poden considerar artistes. La Paquita va néixer quan feia un any que s'havia celebrat a Arenys de Munt la primera “Exposición de Encajes y Blondas” de manera oficial a Catalunya, que va reunir la flor i nata de les puntaires i que va tenir un ressò important a nivell nacional, posant el nom del nostre poble en les portades dels principals mitjans de comunicació de l'època. Aquest fet i la necessitat de contribuir econòmicament a les despeses familiars va fer créixer, encara més - si era possible – l'interès per fer puntes entre les noies joves del poble. La Paquita, a Paquita Mora amb Esperança Artigas més, va heretar l'afició de la seva mare, que també era una gran puntaire. Can Mora i Can Mallol, arrels familiars de la Paquita La Paquita Mora va néixer al carrer Pasqual – a can Mora - un 24 de juny de 1907. El pare, en Francesc Mora i Cucurull, es dedicava a fer de pagès i la mare, l'Anna Bigorra i Mora – de Can Mallol de la Torre – feia de brodadora, però, per desgràcia, va morir molt jove (47 anys). De la nissaga dels Bigorra n'hem parlat abastament en els últims temps. (A la revista Arennios n.5 que publica el “Col·lectiu pel Museu-Arxiu” ja es va fer una mica d'història sobre “Can Mallol”). A part de la Paquita, el matrimoni Francesc i Anna van tenir 4 fills més. Per ordre de major a menor : Josep, Francisca (Paquita), Francesc, Maria i Isabel. Com era habitual en aquells temps, de ben petita, la Paquita essent la noia gran dels germans va haver de treballar de valent ajudant la mare en tot el que podia. No va deixar, però, d'anar a l'escola a aprendre el poc que els ensenyaven les >>

moda dona i home, roba de naixement, roba infantil, roba interior, pijames ... Secció realitzada per Elias Surroca i Campas

professores de l'època (sobretot a les nenes). Segons explicava la mateixa Paquita a la revista “Filigrana”: “ Allà (l'escola), ens feien mirar un mapa d'Espanya per aprendre els noms i ens feien fer molt de ganxet, però, jo marxava a fer puntes a “Ca la Maria Coc”, a prop del Sindicat, perquè m'agradava més fer puntes”. L'escola estava situada a la Farmàcia Pujadas, - a la casa on actualment hi ha la carnisseria Paituví al carrer Sant Martí – i que a l'any 1904 era una escola privada regentada per la senyora Maria Pujades i Planas, però, davant dels problemes que li portava l'escola i per la poca canalla que tenia al seu càrrec, va proposar a l'Ajuntament la possibilitat de passar a ser pública. El Ple ho va aprovar a la sessió del 20 de novembre del mateix any i la Maria Pujades passà a ser professora titular del municipi amb un sou de 500 pessetes a l'any. L'alcaldia estava ocupada, en aquells moments, per en Joan Riera Guitart, un dels principals dirigents de la dreta local i de la Regidoria de “Instrucción Pública” en tenia cura el conseller, també del partit monàrquic, en Josep Rossell Catà. El seu inici al món de les puntes La Paquita va aprendre a fer puntes sense mestra. Observava com ho feia sa mare i provava de fer trenes amb el seu coixí que li van portar els Reis quan ella tenia 6 anys. Quan en tenia 13 va començar a treballar per a “Can Castells” (un dels principals Randers de l'època, que tenia la seu a Arenys de Mar i que inicià el seu negoci de puntes l'any 1862, creant peces de gran renom, com el mocador de blonda pel casament de la reina Victòria Eugènia - fet per puntaires d'Arenys de Munt - i altres peces per a la capella Sant Jordi del Palau de la Generalitat). Primer, la Paquita va començar amb puntes senzilles i després amb peces més importants que li anaven encomanant de mica em mica, amb les que guanyava uns 5 duros a la setmana. Quan va fer els 14 anys la van posar a treballar a “Can Borés”, fàbrica de vànoves del carrer de La Rasa i que en aquells moments tenia 5 treballadors. Aquí va passar a guanyar 8 duros a la setmana. No va deixar, però, de fer puntes. Nova feina i casament De Can Borés va passar a treballar a Can Soteras, quan ja tenia 16 anys. En aquesta fàbrica hi treballaven aproximadament 70 persones i es dedicaven a fer teixits per a camises d'home. Fou fundada per l'Antoni Soteras i Sabaté a Barcelona, establint-se a Arenys de Munt a principis de l'any 1923 a la carretera d'Arenys de Mar i al costat del Rial de l'Horteta. Mentre construïa la fàbrica l'Antoni Soteras es quedava a dinar cada dia a Can Genís, ja que en Josep Mas i Jubany tenia cura de la part de fusteria de la fàbrica i a arrel d'això es feren bons amics. El fill gran, en Bartomeu Soteras, es quedà a la fàbrica com ajudant del pare, mentre l'altre fill, Josep, va continuar treballant a Barcelona i més tard a Badalona. L'any 1929, l'Antoni Soteras, decidit a viure permanentment a Arenys de Munt, comprà una casa a la Rbla. General Primo de Rivera (anteriorment, Rbla. Jalpí i més tard Rbla. Francesc Macià), al costat de Can Mensa. Al terreny del darrera de la casa, que arribava fins a la carretera de Sant Celoni, hi construí un altr edifici. Ballar i cantar eren, també, dues grans aficions de la Paquita. Els diumenges anava al Casal acompanyada del seu pare, on hi tocaven músics locals, com en Jaume Bosch o en Josep Badia. També, amb la seva colla anaven al carrer Pasqual, a “Can Artigas” que era un senyor que tocava el piano i on s'ho passaven d'allò més bé cantant i ballant. Un dels de la “colla” era el poeta Domènec Perramon que, sembla ser, li agradava molt cantar i ballar. No tot, però, eren alegries. En cert moment sa mare va tenir problemes de salut i a la Paquita li tocà tenir cura dels germans petits, que precisament en certa ocasió van agafar la varicel·la i li van encomanar a ella. A causa d'aquesta malaltia va estar a punt de morir, però, gràcies al doctor Cardelús d'Arenys de Mar, que li va receptar oli de ricí, es va curar miraculosament.

La Paquita va conèixer en Josep (Pepito) Soteras, fill del propietari de la fàbrica on ella treballava i es van posar a festejar mentre ell treballava a Barcelona. L'any 1932 es van casar i van anar a viure a la casa que havia construït el pare d'en Pepito a la carretera de Sant Celoni, n.5 i a l'any següent tingueren la seva única filla, l'Anna. Però, més tard, tingueren la desgràcia que va morir la mare de la Paquita i les seves dues germanes anaren a viure amb ella. Això, va fer que se li acumulés la feina, ja que la germana Isabel es va posar malalta i ella l'havia de cuidar. Havia de tenir cura de la germana i de la seva filla, mentre treballava a la fàbrica i feia puntes. Fer més era impossible. La filla de la Paquita, l'Anna, també, de ben petita, li va tocar espavilar-se, ja que ajudava la seva tia Maria que feia poc que s'havia casat. La Paquita, però, mai deixava de fer puntes. Sempre estava predisposada a ensenyar tot el que ella sabia i en particular la tècnica del “ret fi”. Gràcies a ella i altres com ella la tradició de les puntaires continua ben viva a Arenys de Munt. Només va afluixar una mica, mentre ajudava a criar a les seves netes. Un cop aquestes foren grans, va tornar a fer puntes per Can Mates d'Arenys de Mar. Els temps difícils de la guerra civil A les darreries de la guerra, en Pepito (que era de la lleva del 27), fou cridat a files i el destinaren al Port de la Selva. La Paquita es quedà a casa cuidant de la filla i de la resta de la família i alhora anava a treballar a la fàbrica d'en “Ferran de Pol”, situada al Passeig de Mar d'Arenys de Mar, que es dedicava a la confecció de “caçadores” de pell per a l'exercit republicà. Foren moments difícils, però, els van passar de la millor manera possible. A l'entrada de les tropes franquistes al poble, una colla de militars italians d'aviació, que havien estat bombardejant per les costes del Maresme, s'allotjaren a casa de la Paquita i l'edifici veí – la quadra dels cotxes de línia de Can Freixas - el van utilitzar per fer el “ranxo” de les tropes. A una habitació de la casa els oficials aviadors italians, Angelino i Pirosà, hi muntaren el laboratori per revelar les fotografies que havien estat captant mentre feien els vols de reconeixement. A més d'aquests aviadors, pernoctaven a casa de la Paquita, un capità, el metge militar i altres oficials de l'exercit italià de la “División Littorio”, que hi tenien instal·lada una emissora de ràdio que servia per comunicar-se amb el seu Estat Major. El Coronel en cap de la divisió s'estava allotjat a la casa dels pares d'en Pepito, de la Riera Francesc Macià. En Josep, el marit de la Paquita, el van fer presoner al final de la guerra i traslladat al castell de Montjuïc, d'on fou alliberat al cap de poc temps, a base de moure fils i cercar influències. En tornar a casa els militars ja havien abandonat el poble i en Josep i la Paquita amb la resta de la família començaren de nou a fer vida normal (és un dir). En Josep anà a treballar a diferents empreses, entre les que s'hi trobava una important fàbrica de Granollers, però, acabà la seva vida laboral a l'empresa “Grober” d'Arenys de Munt, d'on hagué de plegar a causa d'una malaltia. Va morir el 7 de juliol de 1986. Després de la guerra, la Paquita, ja no tornà a la fàbrica i es convertí en una puntaire “autònoma”, treballant en l'elaboració de tot tipus de puntes, principalment, per a “Can Mates” d'Arenys de Mar. A l'entrevista que la Mercè Colomer li va fer per la revista “Filigrana” La Paquita explicava que : “ “Recordo que hi havia un temps en que tenia tants encàrrecs que treballava en dos coixins alhora, per dos clients diferents i sense que ho sabessin. Però, com que jo treballava al carrer havia d'anar en compte perquè hem podien veure i adonarse que no feia la punta encomanada. Per cert, que una vegada, treballant al carrer, un arquitecte de Barcelona es va aturar i em va encarregar l'aixovar de la seva filla que s'havia de casar. I em va fer més encàrrecs després! La Paquita al llarg de la seva vida va participar en un gran nombre de trobades de puntaires, acompanyada gairebé sempre, del seu gendre Jaume, que fins i tot, es va fer soci de l'”Associació Catalana de Puntaires”. No es perdia cap trobada de puntaires d'Arenys de Munt i participava també a moltes de fora, com : Reus, Tàrrega, Sant Boi, Lloret, la Fira de del Maresme, Barcelona i moltes d'altres. A la primera “Trobada de Puntaires” d'Arenys de Munt, la Paquita fou una de les 5 puntaires que hi van participar. A l'igual que participà a la primera “Trobada de Puntaires del Maresme”, el mes de juny de 1993. Tant en Jaume, com l'Anna i la resta de la seva família li van donar suport en tot moment. Li van fer moltes fotografies - i algunes amb gent important - mentre feia puntes, ja que tothom quedava meravellat en veure aquelles obres d'art que feia la Paquita. A tot arreu on participava rebia el reconeixement social al que es va fer mereixedora i sobre tot els últims anys de la seva vida, quedaven impressionats de veure com a la seva edat encara podia fer aquelles puntes tant >>

Rial Bellsolell, 6 Tel. 93 795 10 36 aral@aral.cat

fantàstiques i de tanta qualitat. Li agradava fer peces complicades i s'estimava cada peça com si fos única, ja que les feia amb molt d'amor, sobretot les que anaven destinades a les seves netes o als besnéts. També recordava amb molt de sentiment uns tovallons que va fer per a “Can Castells” o les puntes per a la Maria Pruna (del carrer Nou), que les venia a Barcelona. Havia fet peces de tota mena. Les més conegudes: “El campanar de Sant Iscle”, la “Flor de l'Ametller” o una blonda amb el “Sant Jordi”, entre d'altres. Estava inscrita com a sòcia a “l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt”, de la que encara en forma part la seva filla Anna, qui per cert, i val la pena comentar-ho, era de jove una gran aficionada a la fotografia i que un cop casada va transmetre aquesta afició al seu marit, el nostre apreciat amic malauradament ja desaparegut, Jaume Marqués. A una pregunta sobre la quantitat de punta que havia fet fins aleshores contestà : “És impossible dir-ho, però podríem fer un calcul per sobre per la punta geomètrica : si cada dia feia mitja cana , es a dir 4 pams, ja que una cana en son 8, i he treballat la majoria dels dies de la meva vida. Déu n'hi do !. Es pot dir que he fet molts kilòmetres de punta !“ El mes de febrer de l'any 2000 va rebre la carta de “Mestre Artesana” - la primera d'Arenys de Munt – de la mà del Conseller de la Generalitat, Antoni Subirà, com a reconeixement per la seva aportació al patrimoni cultural artesà en el camp de les puntes de coixí. També el “Col·lectiu pel Museu-Arxiu” li va retre homenatge el mateix l'any 2000 amb l'entrega del guardó de la “Capa de Sant Martí”, pels seus mèrits artístics i personals com a puntaire i per la seva contribució en el foment de l'art de les puntes de coixí que ha aconseguit arrelar amb força intensitat en les noves generacions. Alguns apunts cronològics sobre el monument a la “Puntaire” El monument a la Puntaire es va fer com homenatge a les nostres puntaires i la Paquita n'era una d'aquestes puntaires i també de les més reconegudes. Per aixó va ser un fet important la inauguració d'aquest monument l'any 2003. Fem, doncs, a continuació un petit resum de les primeres iniciatives sobre aquest projecte i el seu desenllaç final :

Carta de Mestra Artesana

Lliurament de la Carta de Mestra Artesana

Restaurant

autonou9@gmail.com

MARTORI Des del 1931 al vostre servei MENJARS CASOLANS MENÚ DEL DIA i SERVEI A LA CARTA Rambla Francesc Macià, 62 Tel. 93 793 80 67

Rambla Riera i Penya, 18

“ L'any 1955 amb motiu d'una proposta de l'ex-bibliotecaria Antònia Torrent dintre del programa de festa major, l'Alcalde Josep Mas, va agafar el compromís d'erigir un monument a la Puntaire. L'Ajuntament va formar un “Patronat” per aquest fi, amb representació d'algunes entitats, germandats i societats culturals del poble, però, tot i tenir un “mecenes” predisposat a pagar l'escultura, no es va arribar a fer. La idea era posar el monument a l'entrada del poble i que consistiria amb una figura asseguda fent puntes amb una dedicatòria del poble sota l'escut d'Arenys de Munt. Anys més tard ( 1975), un altre alcalde, en Pere Torrent, tornà a posar sobre la taula la iniciativa del monument a la Puntaire – aquesta vegada el lloc escollit per posar-lo era el Parc Públic que es volia construir a la parcel·la de “Ca l'Espàrrec” (Can Globus) quedant finalment el projecte oblidat al no prosperar la construcció del Parc Urbà, tot i que ja s'havia fet el projecte del Parc per l'arquitecte municipal Lluís Gelpí i es tenia el vist-i plau de la “Comisión Provincial de Urbanismo”. Finalment l'any 2000 a iniciativa de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt i de l'Ajuntament es va fer realitat la construcció del monument – construït per l'escultor Etsuro Sotoo - i a l'11 de novembre del 2003 fou inaugurat amb tota solemnitat, al seu emplaçament de la plaça Catalunya.” Després de més de 103 anys de vida, de moltes vivències i de molts kilòmetres de puntes (com ella mateixa deia) ens deixà la gran “Mestra Puntaire” Paquita Mora, el mes de febrer del 2011. Però, també, ens deixà obres meravelloses, dignes d'una gran artista, com: mocadors, vanos, medallons de sants i altres peces diverses. Acabarem aquest breu resum sobre la vida de la Paquita amb unes paraules que va escriure la Mercè Colomer i amb les que estic completament d'acord: “La Paquita Mora és la puntaire per antonomàsia. Es un plaer contemplar les esplèndides peces de punta de coixí que han sorgit de les seves mans i també de la seva ànima”. Elias Surroca i Campàs

107 FM

CENTRENARI

L’espai del Centre Moral a Ràdio Arenys de Munt Recorda

El primer dissabte

DEL 3 PER CENT “Qui remena oli, se n'unta els . . .” Quan les administracions públiques han de fer obres majors tothom sap que és indispensable seguir un procediment burocràtic que s'acaba amb un concurs per adjudicar l'obra a una empresa constructora que serà la que finalment executarà el projecte.

l’opinió del mes DEL 3 PER CENT EL PONT, UN ALTRE COP EL BULLING LA LITÚRGIA DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS QUAN LA RAÓ ENTÉN EL QUE HA PASSAT, LES FERIDES AL COR JA SÓN MASSA FONDES RACÓ DE LA GENT GRAN CARTA D'AGRAÏMENT A ARENYS DE MUNT 2000 CARTA D'AGRAÏMENT A LES CUINERES DE LA PAELLA SOLIDÀRIA

Tot aquest procés per fer obres importants és igual o similar per a tot l'Estat Espanyol i també a Catalunya i tothom està assabentat que moltes vegades per tenir la concessió d'una obra les empreses que la volen obtenir (les més espavilades) saben que cal recórrer al tràfic d'influències i moure's per dintre dels despatxos per poder optar a l'adjudicació del volgut projecte. Per això són importants els contactes i les amistats, que d'una manera o altra aquestes empreses possiblement hauran de col·laborar i contribuir amb algun impost revolucionari per a algú de l'administració (Arquitecte Municipal, Secretari/a, Alcalde, Enginyer, Ponent d'Obres, Regidor de Planificació i d'Urbanisme, etc.). Recordem el discurs del President Pasqual Maragall al President Jordi Pujol al Parlament de Catalunya denunciant el problema del famós 3 per cent de les obres de la Generalitat. Com sabem tots els arenyencs que gràcies a l'adjudicació de les obres de prolongació de l'autopista del Maresme l'Empresa ACESA, que va ser la concessionària que va fer l'obra, van finançar les millores de l'Església perquè tocava. Curiosament aquesta pràctica ve de lluny i totes les parts ja saben el que tocava fer. A Arenys de Munt portem força temps amb obres milionàries com la concedida entre l'Estat Central (Ministerio de Medio Ambiente) i la Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l'Aigua – ACA) que van adjudicar a l'empresa COPASA les obres de la famosa canalització soterrada de la Riera amb un cost inicial de 11 M€ i que finalment van acabar costant 13 milions d'euros per la modificació de la NO canalització de la carretera C-61 per passar-ho pel Rial Bellsolell. O la construcció d'un nou pavelló milionari a Can Zariquey, o la Piscina Municipal, o la nau Gusam de Can Victoriano, o etc. etc. Després ha vingut la urbanització del primer tram de la Riera entre l'Eixample i el Rial Bellsolell per l'Empresa Constructora CALAF (CC) amb un cost de 1,671 M€. i ara es vol executar el segon tram des del Rial Bellsolell fins al final del carrer de la Rasa amb un pressupost de 1,552 M€. (1.177.125 voreres + 375.799 calçada). Segurament també comporta algun tipus de compensació econòmica per tot el que es coneix fins ara per assessorar a l'empresa que optarà i en tindrà la concessió. Com és de suposar amb el secretisme de les parts. Amb la totalitat dels precedents que han esquitxat a polítics i de més de tot Espanya segur que és possible que les empreses que treballen per les administracions públiques continuïn col·laborant per aconseguir obres milionàries a canvi del 3 per cent per engreixar a algun personatge corrupte que és el responsable d'influenciar per l'execució d'algun projecte per a una >>

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 450 paraules, al voltant de 30 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 22 de cada mes (abans del 20 en el cas del febrer)

Al servei de botigues, bars, restaurants, menjadors comunitaris i mercats municipals Adreça comercial: Camí Ral del Camp Sa Mar, UASU 1 Par.4 Darrera la gasolinera a la N II (Arenys de Mar) Tel. 93 792 03 85 / 792 18 86 Fax: 93 795 75 88 E-mail: canmaresma@maresma.com

determinada empresa constructora. Podríem pensar que a Arenys de Munt som un poble diferent o podem pensar que possiblement tinguem algun interessat a fer de les seves (o potser no), però recordem aquella dita tan catalana que diu : “El que NO es paga amb DINERS, es paga amb DINARS”. Xavier Oller i Artigas

EL PONT, UN ALTRE COP Quan vaig escriure fa uns mesos en defensa de mantenir el pont en peu no sabia que els botiguers feien una enquesta sobre la riera i un dels punts era la conveniència de conservar el pont. En aquest punt sembla que la majoria van votar per conservar-lo. No sé si per aquest motiu o un altre, les notícies que tinc és que l'ajuntament farà una consulta sobre l'acabament de la riera i sobre el futur del pont . Si a la consulta surt a favor de mantenir el pont, no sé si els contraris ho acceptaran de bon grat. De moment, les forces contràries al pont, amb al seu comandament en cap, l'alcalde, ja han començat a disparar, amb arguments que més endavant ja veurem. L'atac comença presentant un vídeo de la riera sense pont i en Joan ens diu que el pont amb la riera acabada ja no té cap utilitat, que no compleix la normativa i que les persones amb mobilitat reduïda no hi poden passar, que per sota no hi passa un camió de bombers i finalment que conservar-lo ens costaria 100.000,00 €. Aquest últim punt sembla oportú per convèncer el personal, doncs ja se sap que si toques la butxaca de la gent potser s'ho pensa a l'hora de votar. Anem per ordre, el pont continua essent necessari, com vam poder comprovar fa uns dos anys per la Breda de Pplaça, amb l'aiguat que va caure, sort que encara no l'havien destruït. Que les persones amb mobilitat reduïda no ho tenen fàcil hi estem d'acord, però si el tiren a terra ja no tindran aquesta excusa. Continuem, que el pont no compleix les normes ,doncs jo entenc que si en acabar la riera en el pont no s'hi fa res, no cal aplicar-li cap norma per deixar-lo com està, parlant de normes ja fa temps que

CAFÈ rOVIrA Rambla Sant Martí, 42 Tel. 93 793 93 25

veiem com alguns polítics les fan servir. Acabo, que no hi passarà un cotxe de bombers per sota, la gran cosa, doncs a 5 m, hi ha la carretera per poder passar, i amb tot l'enrenou espero que ningú cali foc per poder comprovar-ho. Amb tot aquest afer recordo que fa un temps a un col·laborador incansable del Batec se li acut fer comptes i diu que a l'actual ajuntament la majoria són nouvinguts, o sigui, no nascuts al poble, per aquest comentari algú que se sent al·ludit i descarrega tota la seva artilleria contra ell. Doncs bé, casualitat o no, resulta que els que van votar contra el pont en el projecte aprovat també són nouvinguts, i espero que per aquest comentari no em toqui també a mi rebre, és només simple estadística .. I ara sí que acabo, si les forces contràries al pont l'acaben destruint, als favorables no ens quedarà cap més consol que plorar per la seva mort recordant aquella dita dels nostres avantpassats: "de fora vingueren que el pont s'endugueren ". Amén. Francesc Marpons

Tal com raja

EL BULLING Prendre el pèl, acollonar, prendre algú pel pito del sereno, vacil·lar, fer anar algú com una baldufa són expressions sinònimes que ens parlen de faltar el respecte a l'altre. Els adolescents són uns experts en això, segurament perquè és l'edat dels canvis on tot trontolla. Però quan prens el pèl a algú i te'l deixes prendre alhora és quan crees complicitats, trenques el gel i rebaixes el que podem anomenar egos. És una manera de fer possible i més fàcil la relació. Però com en tot hi ha límits que no s'haurien de superar i el problema és que no sabem en realitat què pot arribar a significar allò que li diem a l'altre. Ni tothom està en posició de ser ridiculitzat i les hores baixes són condició sine qua non de l'esser humà. El que potser hauríem de plantejarnos és l'ús de la paraula bulling que remet massa a l'animalitat i a l'envestida, oblidant la capacitat de flexibilització que tenim. A l'altre extrem segurament hi hauria aquell que lliga gossos amb llangonisses.

“CARN DE GIRONA” BOTIFARRES DE “CAN MÀRTRI” FORMATGES EMBOTITS LLEGUM CUIT PA FRUITA I VERDURA DE COLLITA PRÒPIA C/Pau Casals, 37 Tel 93 795 04 23 Arenys de Munt

Dilluns no festius, tancat Tel. 93 795 14 46

Barri de Torrentbò, 21

És un tema ben en voga als instituts, que es veu amb preocupació. Necessitem pensar on rau aquest problema i que hem de dir o fer per millorar la situació. En alguns casos el patiment dels adolescents és extrem i s'hi ha de posar seny i molta paraula. Jordi Alcàsser i Micaló Psicòleg i Psicoanalista

LA LITÚRGIA DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS Com cada any, i en farà 76, aquest 15 d'octubre a moltes de les viles i pobles del Principat es faran actes en recordança i funerals civils del doble President del Parlament i la Generalitat Ll.Companys. La seva trajectòria política ha estat aquests darrers 15 anys estudiada a bastament, però, el fet d'haver viscut a cavall de dues guerres, 1936-1939 i la II Guerra Mundial (II GM) l'ha situat enmig de potents vectors polítics que han marcat la seva trajectòria vital. Un exemple del que diem fou la seva captura realitzada per l'organització de la intel·ligència alemanya Abhwer, el 13 d'agost del 1940, en territori ocupat de la Bretanya, al poble de Baule-les Pins, a la torreta Ker-Himer Bad (en bretó), participaren en la detenció que es féu a petició del Ministerio del Interior Español 2 civils i 4 soldats, que durant l'escorcoll s'endugueren 70.000 francs. Al poble hi havia un petit nucli de catalans, J.Andreu i Abelló, J.Tarradellas, A M Sbert, Ventura i Gassol. Com cada any, en un acte de coherència política es reclamara l'anul·lació de la farsa del procés al President Ll.Companys, com en el cas de Joan Peiró (1887-1942) i tants d'altres, víctimes d'un crim d'Estat, es demanarà, veritat, justícia, reparació, com sempre, enmig d'una teranyina d'embolics legalistes es denegarà la petició. El President Ll.Companys és l'únic cap de govern afusellat pel feixisme durant el període de la II GM, condemnat sota l'acusació de “como responsable de autor por adhesión en el expresado delito de rebelión militar, a la pena de muerte con accesos legales en caso de indulto”. La justícia a l'inrevés, els militars colpistes acusen el representant de l'ordre democràtic republicà d'haver-se revoltat. Signen la sentència un seguit d'alts comandaments militars, entre aquests el tortosí i jutge instructor Ramón de Puig Ramon (1867-1942), l'altre català és el tarragoní Enrique de Querol Duran (1904-1976) que actuà com a fiscal, ja ho havia fet amb els acusats del Fets del Sis d'Octubre del 1934, darreres recerques han permès d'identificar el Brigada de la Policia Armada Benjamin Benet i Blanch (1892- ), nat a

Montroig, com l'autor del tret de gràcia al President. Aquests són els catalans traïdors a la terra, els botiflers. A Ll.Companys se l'acusa del desgavell dels dos primers mesos després de la derrota de l'exèrcit el 19 de juliol del 1936. Quan en una situació de buit de poder s'inicia un doble procés de guerra i revolució i el Govern català perd el control de la situació, que passa a mans del Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), que és l'òrgan de poder que representa totes les organitzacions d'esquerres i sindicals del Front d'Esquerres. El CMA controlarà fins al 27 de setembre del 1936 les àrees de política, economia i exèrcit, fou el nucli del poder real. El President Ll.Companys ha estat una figura incòmode pels sectors benestants i d'ordre, no se li ha perdonat que durant la seva presidència el 24/10/1936 se signés, per part del Conseller d'Economia Joan P Fàbregas i el Conseller Primer Josep Tarradellas, el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer, pel qual les fàbriques i comerços de més de 100 treballadors passaven a ésser administrats per un Comitè Obrer de Control, en una experiència de socialisme autogestionari que ha estat objecte de nombrosos estudis, i que té punts de contacte amb l'experiència dels Consells Obrers hongaresos del 1956. En el text de la sentència contra el President de Catalunya, quan el President del Tribunal pregunta a Ll.Companys si aquest té res a dir, ell respon” que la historia nos juzgará a todos en nuestras intenciones, y si la sentencia le condena a morir, lo hara sereno y muy tranquilo por sus ideales y sin sombra alguna de rencor”. Un 16 d'octubre de 13 anys més tard, davant d'un tribunal militar un advocat i jove revolucionari cubà, Fidel Castro, fa un llarg discurs i al final l'acaba dient “condenadme, no importa, la historia me absolverá.”.Dos exemples de servidors del seu poble que van fer tasca històrica que els pertocava en el seu moment i han esdevingut referents en la lluita per la llibertat del seu poble i la classe treballadora. Agustí Barrera

QUAN LA RAÓ ENTÉN EL QUE HA PASSAT, LES FERIDES AL COR JA SÓN MASSA FONDES ... Aquesta dita, de Carlos Ruiz Zafón, em porta al cap el pensament de quina raó tenia la Maribel Mozas quan defensava que el desenvolupament del sector del rial >>

Bellsolell seria positiu, en el present però sobr tot en un futur. Juntament amb un parell de governs va treballar el projecte de manera incansable, va donar tots els arguments possibles i va deixar el projecte a punt. Un endarreriment a urbanisme va fer que saltés el mandat i això, tot i ser al pacte de govern, es va endarrerir i endarrerir i endarrerir i ara ja és un projecte difícil de desenvolupar. Els arguments eren, i són tot i que potser s'ha fet tard, que una mitjana superfície atrauria més gent com podia ser la que baixava de Collsacreu, Sant Iscle, Vallgorguina i fins i tot Sant Celoni. En comptes de baixar cap a Arenys de Mar es podien aturar i evitaria que gent d'Arenys de Munt se n'hi anés.

Per això cal obrir la ment, no mirar en el curt termini, pensar en la globalitat del poble, no en uns espais concrets. Pensar en global i actuar en local és la millor manera de veure oportunitats i, sobretot, de no deixar-les perdre. Ara quedaria poder repensar de nou què fer en aquell espai però potser hi ha massa ideologies, que semblen progressistes però que potser, de tan posar la ideologia davant el poble, acaben sent hiperconservadores. Amb el projecte de la riera Bellsolell-Rasa ens tornarà a passar el mateix? Un arbre ( o un pont i uns quants aparcaments) ens taparan el bosc i perdrem de nou oportunitats???

Que una mitjana superfície fora de l'eix de la riera faria que no s'instal·lessin més supermercats en aquesta i que la gent que anés al sector Bellsolell també aniria a l'eix de la riera per cercar aquells productes de qualitat i proximitat que ofereix el comerç i que amb una actualització serien encara més atractius.

No puc acabar sense donar les gràcies a la Maribel per la tasca que va fer i la visió de futur que va tenir, alguns dels projectes i accions endegades segueixen o serveixen de fonament per als actuasl.

A més el poble hi guanyava un equipament de 600 m2 que podia ser per a un nou mercat, oficines, casal d'avis, consultori, espai cívic... podem fer volar la imaginació...

Racó de la Gent Gran

Un aparcament important en superfície i dues plantes soterrades a més de l'aparcament de la superfície, l'ordenament i millora de la zona. Això lligat a fer més accessible el pas cap a la riera pel rial Bellsolell (Un altre semàfor, un pas soterrani, el rial entre la carretera i la riera de vianants...) promoció en el sector Bellsolell de l'eix riera, etc. Hagués dinamitzat segurament l'eix riera. Una altra dita: La gent porta gent... Tot això va quedar aturat per no haver vist l'oportunitat i els processos electorals han anat allunyant el projecte. I ara què tenim? Doncs tres cadenes de supermercats a la riera que no han hagut de generar aparcament, donat que a la riera no estan obligats pel pla general, haver les cadenes a l'eix de la riera perjudica directament al comerç que hi ha a la mateixa, no hi ha compensació urbanística per al poble, no hi ha equipament, no hi ha més que lamentacions i intents de culpar a algú, quan potser el que hi ha hagut és una manca de visió de futur dels més implicats. Diuen que el temps posa les coses i a la gent al seu lloc, bé llàstima que sigui lent...

Alfons Molons

El mes passat vaig fer un petit comentari sobre la celebració del “Dia de la Gent Gran” d'aquest mes d'octubre, però, com que encara no tenia la programació definitiva no vaig poder aprofundir prou sobre alguns aspectes d'aquesta “Diada”. En primer lloc no entenc com és que el dinar al que ens convida (?) l'Ajuntament es fa el dia 9 i no el dia 1 que és precisament el dia que se celebra internacionalment el dia de la gent gran. En segon lloc, per què es fa a l'aire lliure quan els protagonistes són gent gran i alguns de molt grans. ? A tots els pobles ho fan en una sala, pavelló o restaurant. Que ho facin al carrer només conec el cas d'Arenys de Munt. I si plou mentre dinem? Tots a córrer cap a la sala i alguns amb bastó o amb cadira de rodes. O fa vent o hi ha mosques i mosquits? I a sobre hem de pagar. Això és un homenatge a la gent gran? Tot plegat un desgavell, com ens tenen acostumats des de la Regidoria de la Gent Gran. Després de repassar el que fan altres poblacions es pot constatar que hi ha molt poques idees entre els nostres polítics. Hagués estat bé que el dia 1, a primera hora del matí, l'Ajuntament donés la “Benvinguda” en una recepció oficial i lectura d'un “Manifest” dirigit als protagonistes de la “Diada”, acabant la jornada amb un vermut popular i un >>

618 832 413 / 93 795 10 15 jordimasj@hotmail.com info@finquesframis.com

berenar-ball, gratuït, a la sala municipal. La resta de dies es podrien programar activitats culturals i d'esbarjo com : teatre, conferències, cinema, concerts, etc... , cercant la implicació de les diferents entitats culturals o esportives del poble. Quina manca d'imaginació i quina manca de respecte cap a la Gent Gran demostra l'Equip de Govern Municipal !!!

Un record ben viu pel nostre amic que ens ha deixat, “l'Octavi Paituví” El passat 5 de setembre vam acomiadar el nostre company i amic Octavi Paituví i Martí als 91 anys d'edat, quan ningú s'ho esperava (al menys jo). Són tantes les coses que podríem dir de l'Octavi i tants els records que tenim d'ell que no acabaríem mai. Vaig passar uns anys col·laborant amb l'Octavi, que per a mi són inoblidables, ja que va ser una època important per a la democràcia local, com fou la constitució del primer ajuntament escollit pel poble després de la mort d'en Franco. L'Octavi va demostrar que era un gran demòcrata, que s'estimava el seu poble i que sempre estava disposat a ajudar a tothom i a participar en totes les iniciatives ciutadanes sense demanar res a canvi. No era res d'estrany, aquesta manera de ser de l'Octavi, ja que li venia de família. El seu pare, en Ramon Paituví va ser un gran lluitador per les llibertats i regidor de l'Ajuntament en temps de la República, sense oblidar a son germà, mort fa uns anys, en Daniel Paituví, també, regidor de l'Ajuntament, una gran persona i un bon ciutadà. En “Tavi” es va integrar a la Creu Roja des del principi a l'any 1978 i va treballar molt perquè aquest servei arrelés al nostre municipi. Mentre era regidor de Sanitat va aconseguir posar al dia el Cementiri Municipal, millorar el funcionament de la Residència/hospital i de l'abocador de brossa. Va fer, en definitiva, una tasca força meritòria, tant en la seva etapa política com en la seva vida social i personal. Tots els que l'hem conegut el recordarem sempre amb molt de sentiment i molta enyorança. *(Lamento que l'Ajuntament, tot i haver fer una petita menció en record de l'Octavi a l'últim ple, no li han donat la

Botiga/perruqueria: 937938525 695941469 Serveis veterinaris: 937939413 937951494

rellevància que es mereixia per la seva condició d'exregidor) Elias Surroca i Campàs

CARTA D'AGRAÏMENT A ARENYS DE MUNT 2000 Benvolguts, En nom dels nens malalts de pian de la petita illa de Lihir a Papua Nova Guinea i dels seus familiars volem fer arribar el nostre més sincer agraïment al partit “Arenys de Munt 2000” per destinar els seus fons a la nostra campanya d' eradicació del pian. Tenint en compte el cost mitjà que té el tractament per persona, estimem que amb els diners rebuts per aquesta entitat podrem tractar més de 1,500 nens. Les millores a les úlceres són visibles als pocs dies de rebre el tractament amb azitromizina i les que no són molt greus esdevenen en petites cicatrius en dues setmanes o fins-i-tot en menys temps, així que podem veure la millora de forma quasi immediata i aquest fet ens dóna molta força per continuar. Recordeu que aquesta malaltia afecta als països de les zones més desfavorides del planeta i on es troben les persones més necessitades i amb menys recursos. Potser per aquest fet i per la seva llunyania ens costa tant aconseguir la col·laboració de les grans institucions. Ens comprometem a informar-vos de les millores aconseguides en la propera ronda d'eradicació -que serà possible gràcies a la vostra aportació i a la d'altres empreses i particularsaixí que estigui acabada i podem analitzar els resultats de la mateixa, dintre d' uns pocs mesos. >>

Massatges Tractaments corporals Drenatge limfàtic Reflexoteràpia Pedicures Manicures Depilació làsser de diode Depilació amb cera tèbia i calenta Neteges de cutis Tractaments facials C/ Les Flors, 29 local 2 Arenys de Munt Tel. 93 793 84 11

.anàlisis .homeopatia .naturopatia .dermocosmètica .nutrició infantil Rbla. St Martí, 56 93 793 82 01

Dit tot això, només ens queda fer-vos una abraçada ben forta a tots els socis d'“Arenys de Munt 2000” que heu fet possible la donació d'aquest fons i només esperem que altres institucions segueixin el vostre exemple.

curar a milers de nens. En nom de tots ells i dels seus familiars volem agrair a cadascú dels cuiners i cuineres de la súper paella la vostra fantàstica tasca i el suport que heu fet a la nostra campanya d'eradicació de pian.

Gràcies!

L'eradicació d' una malaltia és una fita històrica, i encara que moltes vegades ens sentim una mica sols davant de tanta responsabilitat i tanta feina, l'ajuda rebuda de voluntaris com vosaltres ens dóna molts ànims per continuar endavant i recursos per poder assolir l'eradicació. Aviat podrem començar una altra etapa i us mantindrem informats dels progressos assolits en la mateixa així que tinguem resultats de les anàlisis de la gent tractada, a principis de 2017.

Dr. Oriol Mitjà ISGlobal Barcelona Institute for Global Health Hospital Clínic - Universitat de Barcelona

CARTA D'AGRAÏMENT A LES CUINERES DE LA PAELLA SOLIDÀRIA B e n v o l g u t s benvolgudes,

Estic escrivint aquesta carta des de l'hospital de la petita illa de Lihir, a Papua Nova Guinea, on he arribat fa unes hores després d'uns dies de viatge des d'Arenys de Munt. Ja estic envoltat dels petits beneficiats de la vostra increïble tasca solidària i humanitària i vull que sabeu que amb la quantitat recaptada amb la venda dels tiquets de la paella es podrà comprar la medicina necessària per

HORARIS LÍNIA DE L’AUTOBÚ Tel. 93 795 12 54 A TORRENTBÒ Sortides de l’Eixample Torrentbò 8’31 8’41 13’31 13’41 15’31 15’41 19’31 19’41

Ja sabeu que no hem tingut molta sort a l'hora de tenir recolzament econòmic de grans empreses i institucions, així que només hem rebut la col·laboració de particulars i iniciatives com la vostra, que m'omple d orgull perquè a més està promoguda per la gent del meu poble. Tant de bo poguéssim comptar amb més gent com vosaltres, disposada a sacrificar molt de temps i molts esforços a ajudar la gent més desfavorida del planeta sense rebre res a canvi. Una abraçada forta a tots i moltes gràcies! Dr. Oriol Mitjà ISGlobal Barcelona Institute for Global Health Hospital Clínic - Universitat de Barcelona

Sortides d’Arenys de Munt: 6’15, 6’41, 7’01, 7’19, 7’41, 8’01, 8’19, 8’41, 9’01, 9’19, 9’41, 10’19, 10’41, 11’19, 11’41, 12’19, 12’41, 13’19, 13’41, 14’01, 14’19, 14’41, 15’19, 15’41, 16’01, 16’19, 16’41, 17’19, 17’41, 18’01, 18’19, 18’41, 19’01, 19’19, 19’41, 20’19, 20’41, 21’19, 21’41 En negreta:tots els dies. En gris són només de dilluns a divendres excepte festius FINS AL CAP/ARENYS: els viatges que surten a les hores i 41 minuts, a partir de les 7’41 h, només de dilluns a divendres no festius.

Sortides d’Arenys de Mar: 6’45, 7’10, 7’23, 7’40*, 8’10, 8’20, 8’40*, 9’10, 9’23, 9’40*, 10’10, 10’40, 11’10, 11’40*, 12’15, 12’40*, 13’15*, 13’40*, 14’15, 11’23, 14’40, 15’10, 15’40*, 16’10, 16’23, 16’40, 17’15, 17’40*, 18’15, 18’23, 18’40*, 19’10, 19’20, 19’40*, 20’10, 20’40*, 21’10, 21’40, 22’20 En negreta:tots els dies. De dilluns a divendres, excepte festius. En gris són només de dilluns a divendres excepte festius D´Arenys de Munt a SANT ISCLE: 7'01, 8’01, 9’01, 10’01, 12’01, 13’01, 13’30, 14’01, 16’01, 18’01, 20’01, 21’01 Sortides de Sant Iscle: 7'09, 8’09, 9’09, 10’09, 12’09, 13’09, 13’38, 14’09, 16’09, 18’09, 20’09, 21’09 En gris només de dilluns a divendres, excepte festius. En negreta només els dissabtes no festius

racó de l’humanista

BATEC

JOGUINA TRENCADA Els meus primers regats de futbol, els vaig fer en el pati dels Salesians. Els meus companys de llavors recorden que era bastant fatxenda i “gana”. Pel futbol vaig deixar els estudis. Els meus pares -de condició humil- els hagués agradat que seguís amb els llibres, però 100.000 pts. –els primers diners que em va donar el futbol- els va fer acceptar que els canviés per la pilota. No vaig trigar gaire a conèixer la dolçor del triomf. Autògrafs, fans... Vaig començar a guanyar diners –massa per la meva edat-. Els meus pares estaven orgullosos dels meus èxits, però també estaven tristos, doncs cada vegada tenia menys temps per anar a veure'ls. En el fons, sentia certa vergonya dels meus orígens. No em van faltar nòvies. Vaig tenir varis idil·lis, però al final em vaig decidir per la filla d'un industrial important, que em va donar dos fills. Entrenaments, viatges, concentracions. Cada cop estava menys amb la família i allò va fer que comencéssim a distanciar-nos. Vaig fitxar pel primer equip de la meva ciutat i, al cap d'un any, internacional. Tenia un mànager que se'n cuidava dels contractes esportius i els drets d'imatge. Guanyava tant i tan ràpid que no vaig saber valorar-ho. Còctels, inauguracions, festes, nous amics... La temptació dels negocis, préstecs als amics. Quants diners perduts! Però els estadis continuaven omplint-se de gom a gom, per aplaudir els meus gols. Se'm va creuar una jove model, que va trencar el meu matrimoni. Mentrestant m'havia oblidat dels meus vells amics, els que em van ajudar i animar en els meus inicis. També vaig aprendre a menysprear els periodistes. En una ocasió a un li vaig trencar la màquina de retratar i li vaig clavar un cop de puny. Vaig haver d'indemnitzar-lo amb 500.000 pts. El meu pare va morir estant jo de gira –just vaig poder arribar al seu enterrament- i a la meva mare, cada

cop la veia menys. També estava molt poc amb els meus fills. Era un “crack” i estava a la cúspide, però no vaig saber digerir el triomf. Em considerava superior als meus companys, no acceptava els entrenadors, insultava els arbitres... Va arribar una lesió inoportuna, que mai podria haver imaginat que fos la causa del gran canvi que va donar la meva vida. Dos mesos de “sequera”. La premsa va començar a oblidar-me –ja no era noticia de portada-, els “nous” amics van començar a allunyar-se. Mentrestant la meva nova relació es va trencar. Quan vaig tornar a trepitjar la gespa, ja no era el mateix. Havia agafat por. Vaig començar a quedar-me a la banqueta. Vaig trencar amb el meu mànager i vaig perdre varis contractes publicitaris. Jo ja no era negoci! A la següent temporada vaig fitxar per un de segona. Canvi de residència i d'ambient. Vaig començar a conèixer el que era la soledat. Me'n recordava de la meva mare, dels meus fills i també d'ella; la seva mare. Jugava poc i quan ho feia tampoc destacava. L'afició no em va acceptar i no em van renovar. Vaig tornar a la meva ciutat. Començava a tenir problemes econòmics i vaig intentar recompondre la meva vida, però no va ser possible. La meva dona ja havia iniciat una altra relació i els meus fills em van rebre amb fredor i indiferència. Vaig haver d'anar a viure amb la meva mare, per assegurar-me un plat a taula. Vaig acudir als meus ex-companys, als amics d'abans, als que havia ajudat, amb els que ens havíem divertit junts... Ningú em va ajudar. Fins i tot alguns em van recriminar la meva vida passada de malbaratament i em van recordar que jo havia arribat a guanyar 50 ó 100 vegades més que ells. Vaig intentar buscar feina, però fora del futbol no sabia fer res, ni tenia estudis. Em vaig presentar per entrenador, però em van suspendre. Em van acollir en el meu antic equip. Era l'ajudant de l'encarregat del material –inflar pilotes, recollir la roba, cuidar les botes-. No ho vaig poder resistir, era massa humiliant. Vaig canviar l'estadi pel bar i la pilota per la cervesa. Vaig començar a descuidar el meu vestuari i la neteja personal. Una nit, assegut a un banc, amb els ulls tancats, vaig sentir aplaudiments i la cantarella del meu nom. Havia passat de la popularitat, els diners i els amics, al fracàs, a l'abandonament i a la desesperació. Vaig obrir els ulls i al meu costat assegut hi havia algú, que deia que era periodista, i em va oferir diners per una entrevista. No entenia a qui li podia interessar la meva opinió, però vaig acceptar. En acomiadar-se, em va donar un xec de 500.000 pts. Vaig quedar estupefacte; les mans em tremolaven. Al cap d'uns dies, a la portada d'un diari esportiu, apareixia el meu nom, seguit de la següent frase: “Arruïnat i a la misèria”. El reportatge anava acompanyat de dues fotografies ben contrastades, una de la meva època gloriosa i l'altra que m'havia fet el periodista al entrevistar-me i que, precisament, era aquell amb el que vaig tenir el judici. La gent em reconeixia pel carrer i em mirava, uns amb menyspreu, alguns se'n reien i d'altres els donava llàstima. Van arribar a oferir-me almoina. Em van venir pensaments suïcides, però crec que, fins i tot per això, era massa covard... o massa valent. Mai ho vaig saber. Deambulant pel carrer, casualment vaig passar pel davant del col·legi on havia estudiat. Sense adonar-me'n, ja era a dins. Tot havia canviat. Vaig entrar a l'església –serien les 8 de la tarda- hi havia molt poques persones i escassa llum. Vaig caure de genolls i em vaig posar a plorar. Davant, allà a dalt: La Verge. Era la mateixa, la dels Mesos de Maria, les Novenes, els Rosaris... Visites, Propòsits, Confessions, Sermons; Quants records! Vaig veure sortir del confessionari un vell sacerdot. Vestia amb l'antiga sotana. Tot i que havien passat 27 anys, el vaig reconèixer. Sense pensar que estava dins l'església, vaig cridar el seu nom i em vaig abraçar a ell. Òbviament ell no em va reconèixer. Quan em vaig identificar, els ulls se li van omplir d'alegria. Va començar a parlar-me dels meus triomfs i de com d'orgullosos n'estaven de mi en el col·legi. El vaig interrompre, explicant-li la meva situació actual. No ho podia entendre! Avui estic d'ajudant del professor d'Educació Física del Col·legi i, els caps de setmana, entreno equips de futbol alevins i infantils. Només em preocupa que algun dels xavals que entreno, el dia de demà, pogués ser una “joguina trencada”, doncs ara me n'adono que jo vaig ser una “joguina” per a molts i que, quan em vaig “trencar”, ningú va voler “jugar amb mi”. Carlos Rodriguez 39

el garbell

BATEC

PÀGINES VISCUDES En aquest Garbell hi traurem records viscuts d'afers que han deixat petjada en el nostre poble. En el Batec del mes passat, un escrit biogràfic, em féu present el record d'una casa que es deixà caure enrunada anomenada can Pibernat i que era la residència d'un "senyor de Barcelona", amic del meu pare i també d'un servidor, el senyor Paluzie. A aquest senyor li plaïa molt explicar històries viscudes i recordo amb grat quan anava a casa seva a cobrar la "igual" del metge de capçalera. En aquella època l'assistència mèdica al nostre poble anava a càrrec de dos metges disposats a servir les vint-i-quatre hores del dia, per aquest servei cobraven una quota cada mes. Jo era l'encarregat de cobrar la "igual" del doctor Domènec Argelagós, per la qual cosa mensualment visitava la casa del Sr. Paluzie i la fèiem petar una estona. El Sr. Paluzie vivia amb la seva germana i amb un gos de rassa basset, de cos llarg i potes curtes i fortes, que anomenaven senyora gossa. Faig aquesta referència perquè la casa que habitaven era una de les més antigues del poble, can Pibernat, una casa gran i bella, amb el muntant de les portes i les finestres de pedra i envoltada d'un gran terreny. Aquesta casa estava situada en el avui són els jardins de la torre de can Bolet i el bar de la Plaça. Obro un parèntesi per dir que es deia que l'ajuntament de la segona república tenia projectat convertir la can Pibernat en la seu de la casa consistorial i el terreny que l'envoltava en una plaça, si això hagués estat possible, imagineu-vos com seria de gran l'actual plaça de Catalunya. Si no s'ha esdevingut així és perquè el senyor Bolet va comprar el terreny essent "concejal" de l'Ajuntament presidit per l'alcalde Sr. Josep Mas Muñoz. Acabo aquest relat amb una altra lamentació: quan els propietaris de les finques de can Borrell les van posar a la venda, la parròquia volia comprar les parcel·les a tocar de l'edifici de l'església perquè aquesta quedés envoltada d'una zona enjardinada, però no va poder ser. Recordo que quan començaren les obres dels habitatges a tocar de l'absis de l'església eren els vols de Sant Martí i coincidirem en aquest lloc amb l'amic Andreu Beltran d'Arenys de Mar, aparellador d'ofici, i s'estranyà enormement del fet que es construís un bloc de pisos enganxats a un temple i es preguntava com era possible que es permetés aquella construcció, com era possible donar el permís per un disbarat com aquell. El projecte va ser aprovat per l'Ajuntament del Sr. Josep Mas i Muñoz i Roma locuta, causa finita. El besavi Badó

www.centremoral.cat 40

Coral del Remei

FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ JA HO SAPS ?

la veu de les associacions CORAL DEL REMEI pàg. 41

La Coral del Remei enguany tornem a participar amb els nostres cants a la Missa de Sant Martí i amb acompanyament de l'Orquestra Maravella, per tant, volem que sigui una missa participativa, per això convidem a totes les persones que els hi agrada cantar, que cantin o hagin cantat en alguna coral, a venir. Els assajos és faran els dies 19 i 26 d'octubre i el 2 i 9 de novembre a les 9 del vespre a l'església sota la direcció de Gina Miserachs. T'animes ?

DONA VIVA pàg. 41 INSTITUT DOMÈNEC PERRAMON pàg. 42 A S S O C . D E P U N TA I R E S ARENYS DE MUNT pàg. 43 ADM pàg. 44 APLEC INDEPENDENTISTA pàg. 44 CUP Nacional pàg. 45 CUP Arenys de Munt pàg. 46 A S S E M B L E A C U P ‘AUTÈNTICA’ Arenys de Munt pàg. 46 ERC Arenys de Munt pàg. 47 PSC Arenys de Munt pàg. 48 PARTIT DEMÒCRATA CATALÀ pàg. 48

LA BELLA OTERO Aquest mes entrarem en el món de la faràndula per parlar de Carolina Otero, La Bella Otero, Valga, Galicia 4 de novembre de 1868, Niça, França 10 d'abril de 1965. Filla d'una mare soltera que descuida la seva educació, als 10 anys fuig de casa després de patir una agressió sexual. Decideix canviar el seu nom de pila Agustina pel de Carolina. Treballa en una companyia de còmics ambulants, balla en cafès i tabernes alhora que exerceix la prostitució. El 1888 conegué un banquer que la voler promocionar com a ballarina a França i la portà a Marsella. Aviat abandona el banquer i es promociona a si mateixa, fins a arribar a ser una ballarina coneguda a tota França com LA BELLA OTERO. Va arribar a actuar a Nova York el 1890 i a fer una gira per tot el món. Va actuar també durant molts anys a París, en el Folies Bergères on era l'estrella. Otero no era una ballarina professional i el seu art era més instintiu que tècnic. Les seves danses eren una barreja d'estils flamenc, fandangos o danses exòtiques. També era una cantant competent i tenia qualitats per actriu. Va representar Carmen de Bizet entre d'altres. A pesar dels seus èxits professionals, havia aconseguit ascendir gràcies al fet que exercí la prostitució i es féu amant d'homes influents, cosa que era habitual a la Belle Èpoque. Otero arriba a reunir una fabulosa fortuna que perd en els casinos de Montecarlo i Niça, ja que patia de ludopatia. Retirada dels escenaris l'any 1910, s'establí a Niça on visqué fins a la seva mort el 1965, totalment arruïnada, sola i d'una pensió del casino de Montecarlo, en >> Rambla Francesc Macià, 86

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, partits polítics, grups i institucions del nostre poble.

Tel. 93 795 10 41

08358 Arenys de Munt

Fax 93 795 15 42

estanc - papereria - premsa --------------------------------------------------------------------------------------foto carnet, servei de revelat de fotografia, plastificats, fotocòpies, enquadernacions, recàrregues de telèfon

agraïment dels milions de francs que va arribar a deixar. Mai es va casar. Donaviva Som al 1r pis de Can Borrell, els dilluns de 6 a 2/4 de 8 de la tarda. El nostre e-mail és: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 678 795 625

Institut Domènec Perramon

EL REPTE D'ENSENYAR HISTÒRIA A L'INSTITUT: GRÀCIES PER L'AJUDA REBUDA

coneixedor de la nostra Història Local i desinteressat impulsor de moltes de les iniciatives preses. Ha estat ell qui ens ha acostat als fets que van passar a Arenys de Munt durant la Guerra Civil i el que ens ha mostrat, a partir de diverses xerrades, biografies destacades de persones del poble compromeses amb el seu temps i el seu país, com per exemple Joan Grassot que va perdre la vida al camp d'extermini nazi de Mauthausen. També ens ha aportar informació i documentació en relació a Domènec Perramon, així com una xerrada a la ràdio que va complementar les activitats relacionades amb el 40è aniversari de la seva mort. No cal dir que el suport de l'Agustí ha estat fonamental. Agrair la col·laboració de Francesc Forn que ens ha obert les portes de l'arxiu i ens ha mostrat part del seu valuós patrimoni. Les seves aportacions han estat aprofitades tant a Batxillerat com al crèdit de síntesi de primer d'ESO.

Atenció, pregunta: quina és la tasca de l'historiador? I en què s'ha de basar la feina del professor d'Història? Ja fa temps que aquestes preguntes van entrar per la porta del departament de socials de l'institut i, des de les hores, no hem parat d'intentar aclarir les respostes i sobretot combinar la feina de l'historiador i del professor per aconseguir millorar la nostra proposta educativa diària. Però anem per parts, en primer lloc dir que entenem l'ocupació de l'historiador com el treball destinat a esbrinar els fets passats per poder entendre millor el present i sobretot millorar el futur. En aquest sentit, la feina del professor d'Història serà transmetre el coneixement elaborat pels historiadors i dotar als alumnes d'un sentit crític envers ell, intentant despertar curiositats i preguntes sobre el seu entorn immediat. Així doncs, des d'un inici el departament va comprovar que era necessària una col·laboració amb historiadors o gent externa que pogués complementar la nostra tasca de docents en l'assignatura que ens ocupa. Va ser a partir d'aquí que vam iniciar la recerca d'aquests suports externs.

Una menció molt especial igualment per la Clara Rosell, que al llarg de tres anys ens ha obert les portes de casa seva (Masia Can Rosell) perquè els nostres alumnes veiessin de primera mà com era la vida en una masia tradicional d'Arenys de Munt. Tant ella com les seves filles han estat unes guies excepcionals en aquesta activitat del crèdit de síntesi sobre l'evolució d'Arenys de Munt. Per acabar, reconèixer també el suport de la Mireia Morer que ens va mostrar un excel·lent treball d'investigació sobre el diner de la república. Una antiga alumna que, ara ja com a professional del periodisme, esperem ens pugui ajudar en diverses iniciatives que tenim previstes. La idea és obrir una línia activa de col·laboracions amb ex alumnes que ens poden aportar molt.

Feta aquesta introducció, ja podem dir que l'objectiu d'aquest escrit és agrair públicament l'ajuda que ens ha arribat de forma personalitzada i animar tothom perquè no s'aturi aquí. Xerrada a l’aula En primer lloc donar les gràcies a Agustí Barrera, gran

RBLA SANT MARTÍ, 26 ARENYS DE MUNT

TEL. 93 793 78 93 OBRIM TOTS ELS DIES 42

SENYORES I SENYORS SOCIS La junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt volem fer un reconeixement de gratitud a totes les senyores i senyors socis que cada dia, cada mes i cada any impulsen i recolzen les juntes de l'Associació a continuar treballant per mantenir una tradició que identifica un poble i que contínuament animen que no es perdi una artesania que cada vegada és més difícil d'assegurar. Al mateix temps, agraïm a totes les senyores sòcies que ens han donat suport durant aquests 25 anys perquè l'Associació de Puntaires hagi pogut disposar del vostre patrocini i de la vostra perseverança per poder impartir la continuïtat d'un art de tanta delicadesa i del reconeixement de totes les institucions locals, nacionals i internacionals. Moltes gràcies, senyores sòcies perquè estem en deute amb totes vosaltres pel vostre suport infinit.

Materials cedits

Masia Can Correll A tots i totes moltes gràcies, així com a la revista Batec per publicar aquesta nota i amb la que també esperem poder engegar un camí de col·laboracions. El sentit, doncs, de tot aquest seguit de projectes i col·laboracions no és un altre que fomentar la Història Local, allunyada del nostre currículum oficial i aconseguir que l'institut s'acosti al poble i que els nostres alumnes, a banda de conèixer el seu passat més proper, també s'impliquin poc o molt en el dia a dia del municipi i en les seves iniciatives culturals. Salut amics i esperem mantenir les comunicacions ben obertes. DEPARTAMENT DE SOCIALS. INSTITUT DOMÈNEC PERRAMON

C/Joan de Tours, 6 Arenys de Munt

També volem agrair a tots els diferents ajuntaments que des que es va fundar l'Associació de Puntaires (APADM), han fet que una Entitat que ensenya a fer puntes i a innovar una artesania centenària tan representativa de la tradició arenyenca sigui capdavantera en Mestres Artesanes reconegudes pel Departament d'Artesania de la Generalitat de Catalunya (CCA). Agrair-vos que sempre hagueu estat al nostre costat per mantenir una tradició artesanal que conforma el tarannà de les dones treballadores d'Arenys de Munt. Com tothom sap, Arenys de Munt és un referent de la punta al coixí, com ho demostra la seva llarga història i la importància econòmica que va representar en el món de la punta com a element de vestir i quan era un reforç comercial i monetari per la moda dels segles XIX i XX. Ara els temps han canviat i, per això, creiem que cal fer un pas més i desenvolupar un nou projecte per dinamitzar amb nous reptes el nostre poble i les nostres puntaires d'Arenys de Munt. Després de tant de temps fent el que sempre hem fet ara toca cercar noves fites per recuperar la iniciativa que ens va portar a tenir un paper rellevant en l'economia, la creativitat i la integració social. Seria molt important que l'Ajuntament d'Arenys de Munt, conjuntament amb l'Associació de Puntaires, impulsés i oferís uns cursets de Formació Professional (FP) especialitzats en l'art de la punta de coixí, l'ensenyament de les tècniques, el disseny i el picat de patrons, amb voluntat d'impartir uns estudis reglats per desenvolupar l'especialització de l'ofici i formació de noves puntaires de futur per mantenir la tradició tan vinculada a >>

Tel. 93 795 00 35 607 707 418

Arenys de Munt. Tot amb la coordinació transversal i la implicació de les Regidories de Promoció Econòmica, Ensenyament, Cultura, Comerç i Turisme, Joventut, Ocupació -Treball, Noves Tecnologies i Benestar Social. Precisament el diari EL PUNT AVUI del dimecres dia 14 de setembre d'enguany exposava una d'aquestes opcions per la formació d'alumnes terrissaires de La Bisbal, única a Catalunya, per mantenir la continuïtat de la tradició ceramista. Desitjaríem que Arenys de Munt ocupés un lloc com aquest perquè ens ho mereixem.

carretera, connectant-lo directament al caixó central, allargant l'agonia del comerç i la viabilitat del trànsit a tota la riera, encarint en benefici de la constructora el cost de l'obra. Segons el govern municipal de torn, el nou traçat no havia d'encarir l'obra i desestimava les peticions de comerciants i botiguers entre d'altres. Cal recordar també les reiterades denúncies fetes per algun partit polític sobre l'estalvi consentit per la direcció de les obres i la complicitat del govern municipal, sobre la no col·locació del formigó de base sota el caixo en tota la part central de la canalització.

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

No és nomes la immoral despreocupació dels darrers quatre governs municipals, sinó l'absoluta manca d'escrúpols, en aquest cas, dels qui la perpetuen pensantse que som imbècils, ignorant volgudament les raons per les quals molts vilatans vam lluitar. Les administracions, començant per la més propera, actuant contra els babaus participant de la idea pròpia dels dictadors, que la gent com més ases i com menys pensin, menys problemes.

ANIVERSARI ADM Ha fet els 10 anys que les obres corresponents al “PROYECTO DE CANALIZACIÒN DE LA RIERA DE ARENYS DE MUNT” foren adjudicades pel Ministerio de Medio Ambiente a S.A. DE OBRAS Y SERVICIOS, COPASA, amb data 7 de setembre de 2006 i un termini de realització de l'obra de 30 mesos.

Passat l'11 de setembre de celebracions i aniversaris caldria preguntar-se el perquè de la situació actual amb respostes convincents.

En el procés de presentació d'ofertes s'especificava que “es un concurso y no se admiten variaciones al Proyecto objeto de licitación”. Per allò que ens havien fet un “vestit a mida”. Així el Projecte adjudicat comprèn una obra completa per considerar tots i cada un d'els elements necessaris per a la utilització de l'obra, en aquest cas per ala millora de la cohesió social a l'ùs general de la població d'Arenys de Munt i als nostres visitants, com a reconegut municipi turístic que som. Avui, passats 10 anys de la data de adjudicació de les obres, segons contracte, no estan acabades, sense cap sensibilitat vers les persones i el seu entorn. Ni la bassa de laminació: recordeu el que devia ser “el parc de la aigua”. Ni la zona enjardinada i d'esbarjo entre la bassa i la carretera de Torrentbó. Ni el pont que ha d'unir la carretera d'Arenys de Mar a Arenys de Munt amb la zona industrial a la confluència del Pla d'en Cadellans- passeig de Can Jalpí amb el camí al Pavelló de Can Zariquey. Ni la canalització a cel obert entre el torrent d'en Puig i l'autopista; aquest tram amb un grau superior de deixadesa que fa fàstic perquè representa la principal porta d'entrada i sortida del nostre estimat Arenys. Totes les obres, formen part d'un paisatge i el saber endreçar, ser net i polit en el càrrec i en el treball avui podria se valorat com una excel·lència. Un error, error greu, va ser admetre pel nostre govern municipal, fen cas omís a les bases de la licitació del projecte, el canvi de la canalització del rial Bellsolell per la

La Junta de l'Associació ADM

APLEC INDEPENDENTISTA D'ARENYS DE MUNT 4 i 18 DE SETEMBRE DE 2016 Aquest any volíem enfocar el 7è Aplec al voltant del moviment unilateral: del que significa, de les seves implicacions, sobre com dur-lo a terme i la seva necessitat, si volem aconseguir la independència el proper any 2017. Atès que, entenem, hi ha un gran desconeixem i desorientació general al voltant d'aquest concepte i considerem que la idea ha estat un bon encert. Com ja sabeu, fem l'Aplec en record de la Consulta d'Arenys de Munt del 13S del 2009 i de tot el que va representar, que, des de fora del nostre poble, tothom valora molt especialment. Per l'acumulació d'esdeveniments que teníem previst dur a terme i del calendari (aquest any la 'Diada' va ser en diumenge) vam realitzar l'Aplec en dues jornades, el >>

www.esquerra.cat/arenysmunt

diumenge anterior a l'11 i el posterior. Durant el matí del diumenge 4 es va realitzar un debat, assumint que la independència es durà a terme de forma unilateral per l'impossibilitat de negociació per part del regne d'Espanya. Hi van participar en Salvador Cot, la Liz Castro, l'Elisenda Paluzie i el diputat Gerard Gómez del Moral, debatent entorn els conceptes RUI, DUI i les tres lleis de desconnexió, en especial la llei de transitorietat jurídica i, posteriorment, possibilitant al públic assistent resoldre els dubtes generats. El matí el va tancar en Roger Buch, en representació del Govern de Catalunya, que va afirmar que abans de l'estiu del 2017 s'acabarà el simbolisme. Per dinar vam gaudir de la tradicional 'Paella popular' a la riera, per cert boníssima com sempre. A la tarda es va homenatjar en Quim Torra i la Montserrat Carulla per la seva tasca decidida en la projecció del cas català. El dia 4 va finalitzar amb una cantada d'havaneres i rom cremat a càrrec del grup Port Bo. El diumenge 18 va començar amb la participació del dirigent del PSAN, partit matriu de l'independentisme polític actual, el valencià Josep Guia, que va llegir el 'Compromís d'Arenys de Munt' per la via unitària i unilateral a Catalunya. Tant el MAPA com l'Ateneu Independentista d'Arenys de Munt, organitzadors de l'Aplec, volem continuar essent actors en el procés independentista català tal i com ho és la societat civil catalana, com ho vam ser el 13 de setembre del 2009, amb la Consulta d'Arenys de Munt realitzant el primer acte de desobediència democràtica civil independentista i unilateral, per continuar empenyent els nostres polítics i governants en l'exercici de la tasca a la qual estan encomanats. Tenim molt clar el nostre camí i en un moment o altre haurem de saltar-nos les lleis espanyoles, complint les disposicions internacionals i ho haurem de fer de forma unitària: amb els representants polítics i amb el poble català. Després de la moció de confiança, el 28 de setembre, presentarem aquesta crida, aquest compromís, per la unitat en la unilateralitat a totes les formacions polítiques catalanes per tal que s'hi adhereixin i la signin. Finalment es va realitzar un acte molt emotiu i simbòlic de

suport i reconeixement als nostres dirigents institucionals que estan imputats per haver posat les urnes el 9N. Els arenyencs i arenyenques que vam posar les urnes per votar per primera vegada al nostre país sobre la independència fèiem un acte de reconeixement als dirigents que les van posar a tot el país. L'acte l'hem fet per donar recolzament a Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. Els dos primers ens van acompanyar, van agrair enormement l'acte i van fer unes intervencions molt arriscades i emotives, especialment el 129è President Mas. De ben segur que ens hauria agradat que en tots els actes haguessin participat molts més arenyencs, però, al final participa qui participa. Haurem de fer una reflexió critica sobre quins són els motius que fan que a Arenys de Munt cada vegada assisteixin menys persones del poble als actes que s'organitzen. Volem fer un agraïment a totes les persones que van assistir als actes del dia 4 i el dia 18, especialment als organitzadors de la Consulta, que ens van acompanyar en l'acte de suport als imputats pel 9N, a tots els voluntaris que han fet que els actes hagin anat molt bé i a les cuineres en especial, que ens van fer un exquisit arròs. A la pàgina web: http://www.aplecindependencia.cat/ trobareu fotografies que us podreu descarregar i reportatges penjats al 'youtube'. Aplec Independentista d'Arenys de Munt, setembre de 2016

NOTA DE PREMSA DE LA CUP NACIONAL Els demandants van demanar al jutjat que adoptés mesures cautelars mentre no es resol el procediment. En particular van demanar que se'ls atribuís l'ús dels comptes corrents (ara objecte d'un procediment penal per un delicte d'apropiació indeguda), l'ús del nom, sigles i logotip de la CUP d'Arenys de Munt i, també, la denominació del Grup Municipal. La sol·licitud de mesures cautelars, però, ha estat desestimada pel Jutjat de Primera Instància d'Arenys de Mar i, per tant, hi ha una resolució judicial que desestima la possibilitat que “Ximenis” i la resta de demandants facin ús del nom de l'organització i del grup municipal. En aquest sentit, des de la CUP emprendrem totes les accions legals per tal que cessin amb l'ús il·legítim, i il·legal, de la denominació del partit. Quan els demandants van >> Sergi Suárez M José Cabanillas

937 950 327 677 501 636 677 501 639

sol·licitar les mesures cautelars ho van fer perquè sabien que sense autorització judicial no tenien cap dret a fer-se anomenar CUP d'Arenys de Munt, i aquesta autorització els ha estat denegada. Així doncs, cal que assumeixin els seus propis actes i acatin una resolució judicial que ells mateixos han provocat.

AQUEST 22 D'OCTUBRE VINE A LES TROBADES INDEPENDENTISTES DEL MARESME

Esperem, doncs, trobar-vos el proper dissabte 22 d'octubre a quarts de deu per viure una jornada de debat i creixement personal.

EL SR. RABASSEDA RECONEIX EL SEU ERROR PERÒ CONTINUA EQUIVOCANT-SE Fa més d'un any que el Sr. Rabasseda es va entossudir a anomenar-nos “Grup Mixt”. Portem tot aquest temps aguantant provocacions i pressions constants per part del Sr. Rabasseda, que han comportat crispacions, enfrontaments i mals moments. Tot per intentar imposar les seves il·legalitats.

L'any 2013 vam assistir al naixement de la Universitat Popular d'Estiu, impulsada per la regidoria de Cultura i Ensenyament de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a mans de la CUP. L'any 2014 el El Sr. Rabasseda ens ha fet perdre el temps, havent de presentar projecte va continuar amb força i en aquesta ocasió va ser apel·lacions constants per culpa dels seus deliris. Això, també, ha organitzada per l'Assemblea de la CUP. Amb molt pocs recursos fet perdre temps als treballadors municipals i està costant diners a però amb moltes ganes, li vam donar continuïtat perquè és una tots els arenyencs. eina d'informació i formació que genera debat i ens pot ajudar a prefigurar el model de la futura República Catalana. Ja al 2015 el Ara, finalment, hi ha un nou informe jurídic de la Generalitat on diu projecte va evolucionar a ser les que NO podem ser ubicats al Trobades Independentistes del “Grup Mixt”. Aquest informe diu NOTA INFORMATIVA Maresme (TIM) i a dur-se a terme a la que “un decret d'alcaldia (com el Recordem que a Arenys de Munt es va dividir que va fer el Sr. Rabasseda) no tardor. Aquest any en fem la quarta l'Assemblea de la CUP poc després de les darreres és el mecanisme de constitució edició, cosa que demostra que és un projecte en expansió i que a poc a poc eleccions municipals. Actualment hi ha de grups municipals”. es va consolidant com a espai de l'Assemblea que els òrgans nacionals de la CUP debat i formació, d'intercanvi d'idees i reconeixen i la seva regidora forma part del Grup Així doncs, el Sr. Rabasseda ha de visions, un espai on apareixen Municipal CUP. L'altra Assemblea s'autodenomina hagut de rectificar, però una models alternatius. L'hem centrat en vegada més s'entossudeix a no “Assemblea 'autèntica' de la CUP” però fins ara no reconèixer que els nostres un sol dia, el dissabte 22 d'octubre a ha pogut formar grup municipal de la CUP i els seus regidors, en dues ocasions (el 3 i l'Espai Catà (biblioteca de l'Escola regidors se'ls ha integrat a un grup municipal el 6 de juliol del 2015) es van Sant Martí) per a facilitar l'assistència i anomenat Grup Mixt. Aquest afer està actualment adscriure al grup municipal pel per a fer transversals els diversos en via judicial i a l'espera del final quan es dicti qual ens havíem presentat a les temes que tractarem. Tot i els canvis, seguim mantenint el mateix esperit eleccions, la CUP. sentència. amb el qual es va iniciar i ens trobem amb més il·lusió i força que mai. En la rectificació l'Alcalde diu falsament que els nostres regidors no es van adscriure a cap grup i Hem elaborat un programa centrat en quatre àmbits al matí, que, per tant, son ”regidors no adscrits”. municipalitzacions i territori (on comptarem amb la diputada al Parlament i ambientòloga Mireia Boya) i a la tarda, després del I la resta de l'Assemblea, què som? Som ”ciutadans no adscrits”? dinar de germanor que es durà a terme al mateix pati de l'escola, Ens voldran impedir participar activament a la vida política del sobirania alimentària i història. Volem parlar d'aquests temes poble? perquè estem en un moment clau com a nació. El nou Estat Català ha de promoure una societat on el municipalisme sigui clau tant Aquesta nova denominació no l'acceptem tampoc ja que parteix per a la democràcia directa com per a la gestió 100% pública dels d'un informe incorrectament fonamentat a nivell jurídic. En serveis, amb polítiques actives per a la conservació del medi comptes d'esperar a una resolució definitiva de la natural i la millora de la gestió que es fa de la seva gran riquesa problemàtica existent, ara incorren en un error molt més natural, una societat que valori els aliments de proximitat produïts greu que l'anterior i, per tant, en una nova il·legalitat que amb respecte, desenvolupant un món on el capitalisme salvatge deixi de governar la producció alimentària i s'hi imposi el seny, i continuarem combatent jurídicament. finalment una ciutadania conscienciada amb el procés històric que El passat mes d'agost, cansats de les tensions >> vivim i els seus referents.

Som a la Rbla F Macià 26 Telèfon: 93 793 80 23

Dietista - osteópata - naturópata - psicòleg Rbla Francesc Macià 17 Arenys de Munt Tel 93 510 31 56 herbolisium@gmail.com 46

i crispacions que provocava el Sr. Rabasseda a cada Ple per la seva mania d'anomenar-nos “Grup Mixt” i de la seva passivitat a l'hora d'intentar resoldre aquest problema, vam demanar una reunió per solucionar-lo. Pensem que hauria estat molt més fàcil anomenar els nostres regidors pels seus noms, sense provocacions innecessàries. Anomenarlos pel nom es totalment legal i així ho hem demanat vàries vegades, però el Sr. Rabasseda no ho ha acceptat. Des de la nostra assemblea estem treballant per arribar a un acord per resoldre el tema formal. Esperem que a aquest acord puguem arribar amb certa rapidesa i que tots ens puguem dedicar a treballar pel poble deixant de banda obsessions personals i provocadores. Lamentem que tota aquesta situació hagi provocat tensions i crispacions innecessàries i demanem disculpes als arenyencs i arenyenques per tots aquests errors del consistori i l'entossudiment del Sr. Rabasseda. Nosaltres continuem representant els nostres votants i no els enganyarem mai. Ens vam presentar a les llistes de la CUP i ens van votar a les llistes de la CUP i aquest és un fet inqüestionable que s'hauria de respectar per part de tothom. No es pot enganyar al poble i al vot que els ciutadans van dipositar a les urnes. Setembre 2016 – Assemblea de la CUP

TARDOR DE TEMPESTES L'estiu ja s'ha acabat i ja estem immersos a la tardor. A Catalunya el final de l'estiu ve marcat per l'11 de setembre, enguany a la macro manifestació organitzada per l'Assemblea i Omnium Cultural sota el lema de "A punt per la República": descentralitzada i en diversos punts del país: a Salt, Berga, Tarragona, Lleida i Barcelona. Però cal recordar que sense la tradicional manifestació de l'11 de setembre, any rere any, a la plaça Urquinaona, sense gaire ressò i amb uns pocs milers de persones, no hi haurien les d'ara. Malgrat el desig dels diaris, opinadors i polítics unionistes espanyols, ho vam tornar a fer i va ser un èxit espectacular, centenars de milers de persones, famílies

senceres, petits i grans i amb un somriure als llavis, vam sortir al carrer cívicament per reclamar la llibertat del nostre país. En aquests esdeveniments Arenys de Munt hi és present i cal recordar que la idea de muntar l'ANC va sorgir a la nostra riera el 13 de setembre del 2009, ara tot just fa 7 anys. La tardor serà molt moguda políticament, el procés no s'atura, però tenim uns quants fronts oberts: - L'acusació dels presumptes delictes de prevaricació i desobediència contra Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas i Quico Homs pel procés participatiu del 9-N. - La possible causa penal per desobediència contra la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. - La qüestió de confiança a la qual se sotmetrà el President Puigdemont i juntament amb això l'aprovació dels pressupostos. Ara mateix els polítics acusats no tenen cap càrrec, només l'Homs a Madrid que n'és diputat. El més delicat pels catalans és el tema de la Presidenta del Parlament, si inhabiliten Carme Forcadell, el Parlament o la seva majoria desobeirà, i això pot precipitar-ho tot, o creieu que potser tancaran a la presó tots els diputats que obeeixin el mandat democràtic del poble? Esperem (i confiem) que els jutges del Tribunal Constitucional realment no estiguin polititzats i que tinguin un mínim de sentit comú democràtic. Però abans de tot això cal superar la qüestió de confiança del President i l'aprovació dels pressupostos per fer tirar endavant Catalunya. Esperem que la CUP hagi repensat la seva actitud i tots junts posem la directa i no s'aturi el procés cap a la independència. ERC Arenys de Munt

Fem escola

ENCARA QUE NO AGRADI, LA PLURALITAT ÉS BONA No fa gaire temps l'expresident Artur Mas va dir allò que els catalans som un poble on es respecta la diversitat d'opinions i que, centrant una altra vegada la vida del país en el prusés (no hi ha res més en la vida política des de fa força temps ... i han passat 9N's i 1714's) va dir que si Catalunya assolia la independència les veus crítiques o diferents serien respectades. Enrere queden atacs a seus nostres (recordem les de Les Corts, Sant Cugat, Vilassar de Mar, Sant Adrià de Besòs, Cerdanyola del Vallès,...) i a seus d'altres entitats polítiques (CDC a Berga i Manresa, ERC a Girona, Vendrell i Dosrius, CUP també a Girona. Del PP, potser van a una per dia). Enrere queden amenaces a personatges públics de banda i banda dels posicionaments. Diem enrere, però no oblidem. El win-win d'en Mas és fals. Ho hem vist el passat onze de setembre, a la Festa Nacional de Catalunya, al nostre poble d'Arenys de Munt. Com cada any, el PSC ha posat una carpa a la riera per departir amb veïns i veïnes i un personatge (dir-li individu és donar-li massa “personalitat”) ens va increpar per dues vegades davant tothom, dient que nosaltres, els i les socialistes, no estimem Catalunya i per tant som uns feixistes que ens mereixíem la mort. Ho hem vist quan el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona l'ha fet l'escriptor Javier Pérez Andújar, premi Ciutat de Barcelona 2014, s'ha contraprogramat amb un d'alternatiu a càrrec de l'humorista Toni Albà. Tot perquè no està d'acord amb el manual independentista. I tot això mentre aquestes mateixes forces independentistes han segrestat la veu de Catalunya sota el “mandat de les urnes” sense reconèixer que les eleccions no plebiscitàries que havien de ser un referèndum les van perdre (Cup dixit). Insistim, mentre Puigdemont i companyia venen la fal·làcia de la happy Catalunya on tot serà meravellós, en el dia a dia continuem vivint la gran mentida. Però per sort el món (i Arenys de Munt, per extensió) no viu amb realitats paral·leles. Els nens i nenes estan situats tant a nivell d'escola com a nivell d'activitats extraescolars i esportives (amb la presentació dels nostres clubs i l'inici de les competicions. Hem experimentat amb una riera de baixada (com sempre, millorable !!!). Hem debatut de la necessitat (o obligació) de revisar els tributs municipals davant la manca d'entrada de diners d'altres administracions. Hem decidit que arreglar els embornals de l'Escola Sobirans i instal·lar càmeres de vigilància a la piscina municipal, i implantar un programa per subvencionar nous projectes d'enginyeria eren les propostes guanyadores del procés participatiu del pressupost 2016. Hem recorregut el nostre paisatge amb les 3 hores de resistència de BTT i amb la marxa popular dels Termes, cada vegada amb més atractius i més participants. I hem respost a les preguntes de l'empresa Daleph per tal que l'equip de govern tingui una fotografia el més real de la realitat arenyenca.

Per finalitzar, volem donar les gràcies a persones i entitats que ens han donat el seu suport després de l'incident de la Diada. Des d'aquestes línies volem refermar el nostre compromís amb una Catalunya oberta, solidària, respectuosa, acollidora, emprenedora i ambiciosa, però mai amb una Catalunya excloent, que no suma i no respecta el diferent. PSC Arenys de Munt

PARTIT DEMÒCRATA CATALÀ

SINCERITAT O INCOMPETÈNCIA? És cert que sempre cal tenir una mirada positiva i cap endavant, però creiem que el que va passar en el ple celebrat al mes de setembre és per reflexionar sobre les intervencions estel·lars del primer tinent d'alcalde i la regidora de Sanitat. Preguntes al primer tinent d'alcalde, Josep Sànchez. Les seves respostes totes en la mateixa línia. Pregunta: Quan podrem tenir accés a les instàncies a l'Oficina d'Atenció al Vilatà?, pregunta que ja vam formular el 23-oct-2015. Resposta: “Disculpes per haver trigat tant de temps a respondre aquesta pregunta. Preveiem que a finals d'any, principi del 2017, estigui arreglat. Cada regidor tindrà els seus motius perquè no s'ha entomat el problema almenys en els últims 9 anys però jo tinc molt clar quins són els meus motius, moltes coses per fer, anem de bòlit, etc...” Pregunta: Quan dissoldran l'empresa ALOC S.L.? Pregunta formulada també el 10/12/2015. Resposta: “Vaig dir que ho arreglaríem el 2016 oi? En qualsevol cas és absolutament imperdonable que a aquestes alçades de la pel·lícula estiguem com estiguem. Ara mateix aquest tema ja s'ha posat en marxa, no hi ha res fet, diguéssim des d'un punt de vista formal, però si que coincidim en l'estratègia del que hem de fer...” Pregunta: Quina utilitat té el tòtem informatiu de l'exterior de l'ajuntament? Resposta: “La utilitat ara mateix és cero, perquè està apagat. Ja fa temps que hi estic al darrera i de fet he fet una llista de totes les trucades i Whatsapp del seguiment que he anat fent. Ja vaig advertir a l'empresa que vigili que em faran una pregunta al ple i hauré de passar vERCgonya explicant el problema que tenim. I avui la meva esperança era que vinguessin a arreglar-ho però no han vingut. Hagués agraït a vostè la seva intervenció perquè és una mesura de pressió perquè l'empresa es posi les piles, perquè realment és bastant trist que arribem a fer aquest tipus de pressió.” Prec a la regidora de sanitat Marta de la Iglesia sobre l'aparició de rates en diferents indrets del municipi. Resposta: “Tenim un control exhaustiu de les rates però sí que és cert que amb l'estiu, amb la sequera i amb la quantitat de brutícia que hi ha en els carrers aquests animalons sempre surten.” Resumint, portem ja més d'un any de legislatura, un marge més que suficient perquè l'equip de govern comenci a donar solucions a les necessitats del poble. Ja n'hi ha prou d'excuses, volem fets i no paraules! vERCgonyós!!!

PARTICIPANTS ARENYENCS A LA TRAVESSA MATAGALLS-MONTSERRAT Diversos esportistes d’Arenys de Munt van participar entre el 17 i el 18 de setembre en aquesta Travessa. En Quico Anievas, que hi participa aquest any per tercera vegada, explica que no coneixia aquesta travessa i que va decidir fer-la com una nova experiència que recomana a tothom. els titulars PARTICIPANTS ARENYENCS A LA TRAVESSA MATAGALLSMONTSERRAT

ÈXIT A LES 3 HORES DE RESISTÈNCIA AMB BTT LA CREACIÓ D'UNA FUNDACIÓ D’ESPORTS D’ARENYS DE MUNT SEGUEIX SOBRE LA TAULA

Es tracta d’una caminada de resistència no competitiva, tot i que és cronometrada, que organitza anualment el Club Excursionista de Gràcia des de l’any 1972. L'objectiu consisteix a realitzar el recorregut que cobreix una distància de 81,4 km i acumula un desnivell de 5.670 metres, en menys de 24 hores. En Quico explica com es prepara per fer aquesta espectacular travessa. La travessa discorre per camins de muntanya entre la serralada del Montseny i el massís de Montserrat, passant entre d’altres per La Mola, on es poden veure els participants com van amb fanale, que són més de 4 mil que hi participen. A partir del 2015 es surt des de El Brull i l'arribada és al davant del Monestir de Montserrat.

Alguns dels participants durant la Travessa.

ÈXIT A LES 3 HORES DE RESISTÈNCIA AMB BTT El passat diumenge 25 de setembre es van fer les 3h de resistència amb BTT, organitzades pel Club Ciclista d’Arenys de Munt. Hi van participar 48 parelles i 18 ciclistes individuals. El president del Club Ciclista, Martí Anglas, diu que hi ha hagut menys bicicletes que altres anys, però la prova va ser un èxit. Els guanyadors de la classificació absoluta van ser Manuel García i José León, que van ser els campions també de la seva categoria, la Master 40. Els segons classificats per parelles van ser Josep Pinatelli i Marc Planells, “d’A Roda team”, que van guanyar també a la seva categoria, la Master 30. La tercera parella classificada va ser la de Francesc Clariana i Joan Carles Beltran, de Munt Bikes, que van ser també els campions a la categoria Èlit. Totes les 3 parelles van fer 17 voltes al circuit, que aquest any era molt més fàcil i planer que altres anys. El fet de dissenyar un circuit més fàcil ha portat també queixes de ciclistes que el preferien més tècnic. Altres anys hi havia ciclistes que es queixaven de la duresa del traçat. També es va fer un canvi de data per satisfer les demandes d’alguns ciclistes, però tampoc ha comportat això cap augment de participació. Christian Váazquez, de Probike, va guanyar la general absoluta masculina. Va fer 16 voltes, seguit de David Pruna d’Olympia Cycles, que també en va fer 16.

Ciclistes a la línia de meta

Moments de la competició

93 795 07 54

Som al C/St Antoni, 1

Per portar a casa: parrillada, mariscada, sarsuela, paella, especial “Lourdes”, vedella amb bolets ... i tota classe de vins i postres

Tel. 93 793 80 77

RESULTATS DEL CLUB DE PETANCA SANT MARTÍ

LA CREACIÓ D'UNA FUNDACIÓ D’ESPORTS D’ARENYS DE MUNT SEGUEIX SOBRE LA TAULA

Sant Martí 12 - 4 Breda A La proposta de fa un any de crear una Fundació d’Esports d’Arenys de Munt està sobre la taula per tornar-ne a parlar. La regidora d’Esports, Marta de la Iglesia, explica que aquesta va ser una proposta dels clubs esportius, de la que no s’ha tornar a parlar de moment. També fa un any es va parlar de crear unes petites olimpíades per a nens i nenes quan acabin el curs escolar. La regidora ha explicat que per posar en marxa aquesta proposta també cal la implicació dels clubs. Ara per ara sí es faran uns tallers de prevenció de l’obesitat infantil. 107 FM

CENTRENARI

L’espai del Centre Moral a Ràdio Arenys de Munt Recorda

El primer dissabte de mes a les 11 de matí.

També pensant en els nens, el Grup de Muntanya ha organitzat un curs de running, que es farà els dimecres a la tarda a partir d’aquest mes d’octubre, amb la idea que els nens s’iniciïn a caminar per la muntanya. Des del grup de muntanya, Roger Andreu ha explicat que encara hi ha 5 places disponibles i que abans de començar el curs hi haurà una reunió de presentació i coneixença. Les inscripcions estan obertes i les podeu fer trucant al 608 461 484 o al correu grup_muntanya_ae@hotmail.com. El curs començarà el 5 d’octubre al Parc de Can Jalpí. Es recollirà els nens a la sortida de l’escola i té un preu de 10 euros mensuals amb l’assegurança inclosa.

de la biblioteca

BATEC

UN MONSTRE EM VE A VEURE Patrick Ness / Jim Kay (Il·lustracions) Sembra Llibres

activitats a la biblio ACTIVITATS DEL MES D'OCTUBRE 2016 - Converses en anglès Dimecres 5 i divendres 28, a les 8 del vespre. - Converses en francès Divendres 7 i dimecres 26, a les 8 del vespre. - Converses en italià Dijous 13 i 27, ales 8 del vespre. - El Club del Gomet Vermell James i el préssec gegant. Roald Dahl Dilluns 17, a les 5 d ela tarda.

Conor és un noi de tretze anys que viu amb la seva mare, que pateix un malaltia que empitjora malgrat els tractaments a què és sotmesa. El nen està sol: el seu pare viu a Nova York amb una nova família, no s'entén amb la seva àvia i està empipat amb la seva millor amiga. A més, cada vegada més sovint és despertat per un malson terrorífic. Una nit, en despertar-se, veu que hi ha un monstre a la finestra de l'habitació: no és el del somni, sinó el teix que viu dalt d'un turó proper a casa seva. L'arbre diu que l'ajudarà: li explicarà tres històries i, després, Conor n'hi haurà d'explicar una de sola: la Veritat que el noi amaga dintre seu. El primer que penses quan obres el llibre és que et trobes davant d'una història de terror convencional amb monstres terribles capaços d'infringir grans mals. Però no: El monstre, malgrat l'aparença, és un monstre que ve per ajudar. El mal i el terror és dintre de Conor, el protagonista, i és el que el teix vol fer sortir.

- Nou Club de Lectura También esto pasará. Milena Busquets Dimecres 19, a les 8 del vespre.

El llibre -escrit en tercera persona, amb un llenguatge entenedor, estil àgil i capítols curts- és de lectura fàcil, gens carregosa. Adreçat inicialment a joves i adolescents –l'edat del noi protagonista i la part fantàstica del text ho fan evident-, és, també, una lectura que vàlida per als adults perquè toca un aspecte molt individual de la vida de cadascú -la pèrdua d'una persona estimada- i sap fer-lo arribar a un públic molt ampli. Un monstre em ve a veure és una història dura, gairebé cruel, i alhora commovedora i tendra, que aconsegueix emocionar.

- Tertúlia de llibres per a adults (Un tast de llibres) Divendres 21, a les 8 del vespre.

Al meu parer, un dels grans encerts del relat és, al meu parer, són les històries que el teix explica a en Conor a enfrontar-se a la situació en què es troba i a superar-la –a fer-se gran, en definitiva. Són històries amb moralitat, però la lliçó que porten sorprenen el noi –i el lector- perquè surten del que seria previsible, són poc convencionals. En definitiva, el monstre l'ajuda a mirar-se les coses des d'un altre punt de vista.

- L'hora del conte amb Mon Mas: Les bruixes de xocolata Dissabte 29, 2/4 de 12 del matí.

Les il·lustracions en blanc i negre -com els somnis i els malsons- de Jim Kay són un complement perfecte per al text i li acaba d'afegir més força i fer-lo més inquietant.

Mes informació al nostre bloc: https://biblioarenysdemunt .wordpress.com/

Patrick Ness va escriure aquest llibre a partir de la idea original de l'escriptora Siobhan Dowd, que va morir de càncer quan la tenia tot just començada. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca. Vicenç Lloret

Canvi de sentit de circulació a la Riera

Paella solidària

Tornada a l’escolar

Rifa d’uns pintura i venta de punts de llibre

la contraportada DIADA NACIONAL I APLEC PER LA INDEPENDÈNCIA

687 712 196

Distribuidor oficial de

Venda i manteniment de copiadores, impressores i multifuncionals de totes les marques

Copilux és el servei tècnic per a la impressió del Batec