LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
BANY DE GONGS AL CENTRE
CINE GAUDÍ: TRES ADIOSES pàg 05 VEUS DE MUNT OBRE LES PORTES A UN NOU PROJECTE INSPIRAT EN ELS SOMNIS
pàg 08 Exclusive interview with Dissabte, 19 de setembre a la Corrioles
pag. 05
Manila's Rising Sun
Setembre 2026 / núm. 466
NOU CICLE CINE CLÀSSIC: CINEMA PARADISO i ENCADENADOS pàgs. 04 i 06
Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys, gent i societat 12/ D'Arenys, casa de la vila
17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia
03
04
22/ Del temps 23/ Mirant el cel 24/ El poble en vers 25/ Biblioteca 25/ El llibre del mes 26/ Calendari 28/ Cartellera 29/ Recordant a...
05
06
33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió 36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes
09
10
DL B 2608-1994 DL B 2608-1994 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat
Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Marc Sansa Colomer | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:
Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
|Del Centre
EDITORIAL
Iniciem un nou curs i, com cada setembre, obrim de bat a bat les portes. Des de la Junta vivim l'inici de temporada amb la il·lusió de qui enceta un capítol ple de vida, retrobaments i projectes compartits. Aquest setembre, el Centre participarà en l'Ofrena Floral de l'11 de Setembre en homenatge als defensors de Catalunya, per recordar amb estima i respecte tots els socis, veïns i familiars que van patir les conseqüències de la guerra del 1936. La seva memòria continua sent el batec que dona sentit a la nostra comunitat. Per al nou curs, hem preparat amb molta cura una agenda pensada perquè cadascú trobi el seu espai: Obrim el cicle Xerrades a la Corrioles amb la calidesa d'Eloi Vila. Estrenem el cicle Cinema Clàssic i continuem amb el cicle Gaudí de Cinema. Tornem a portar a l'escenari l'aclamada L'Oreneta, i el grup de Teatre ja prepara les representacions de Sant Martí i el Correllengua. Us convidem a desconnectar amb un Bany de Gongs o a sumar la vostra veu als assajos de la coral Veus de Munt. Cursos per aprendre plegats, veniu a informar-vos a la nostra tradicional paradeta de l'11S A prop teu: Estrenem la nova secretaria a la planta baixa, un espai fet a la teva mida i molt més accessible. Et convido a fullejar les pàgines d'aquest número per descobrir tots els detalls. El Centre el fem entre tots i totes, tenim moltes ganes de viure aquest curs al teu costat! Montserrat Fontbona Missé Vocal de la Junta
XERRADES A LA CORRIOLES: ELOI VILA I ESCARRÉ Divendres, 25 de setembre a les 20:30h a la sala Corrioles del Centre. El Centre Moral d’Arenys de Munt enceta aquest proper mes de setembre un nou cicle de xerrades a la Sala Corrioles, un espai de trobada i reflexió que vol apropar al nostre poble professionals de reconeguda solvència. Aquest cicle neix amb la voluntat de compartir experiències, trajectòries i mirades diverses de persones que formen part del nostre imaginari cultural, en un format proper i participatiu. Donarem el tret de sortida amb la presència del reconegut presentador Eloi Vila, conegut per programes com “Al cotxe”, on conversa de manera íntima i distesa amb personatges destacats mentre comparteixen trajecte, i “Quanta guerra”, un espai que recupera i dona veu a històries personals de la Guerra Civil a través dels seus protagonistes. Us convidem a formar part d’aquest nou espai cultural, pensat per gaudir, aprendre i connectar amb històries inspiradores. Us hi esperem!
Activitat gratuïta per als socis i sòcies.
/03
|Del Centre
CINE CLÀSSIC: CINEMA PARADISO Diumenge, 13 de setembre a les 18:30h a la sala Riera del Centre. FITXA TÈCNICA Direcció i guió : Giuseppe Tornatore Música: Ennio Morricone Protagonist: País: França i Itàlia Estrena: 29 setembre 1988 Durada: 155 min Idioma original: italià SINOPSI: Cine Paradiso és una història d'amor pel cinema. Narra la història de Salvatore, un nen d'un poblet italià on l'únic passatemps és anar al cinema. Hipnotitat per les imatges en moviment, el noi creu cegament que el cinema és màgia; però, un dia, Alfredo, l'operador, accedeix a ensenyar al nen els misteris i secrets que s'amaguen darrere d'una pel·lícula. Salvatore va creixent i arriba el moment en què ha d'abandonar el poble i buscarse la vida. Trenta anys després rep un missatge, on li comuniquen que ha de tornar a casa….
ELS CURSOS DE LA NOVA TEMPORADA Arriba setembre i com cada any, el Centre Moral d’Arenys de Munt es prepara per donar el tret de sortida a una nova temporada de cursos. Us oferim una proposta variada pensada per a totes les edats i interessos, amb les activitats de sempre: l’escola d’esbart, tennis taula, l’aula de teatre, l’escola d’escacs, ioga, total body... Tot i que encara estem acabant de definir els horaris i detalls de cada activitat, us animem a estar ben atents a les nostres xarxes socials, on us anirem compartint tota la informació actualitzada. Les inscripcions s’obriran al mes de setembre, així que reserveu-vos la data i prepareu-vos per formar part d’un nou curs al Centre. Us hi esperem!!
/04
|Del Centre
El proper dissabte 19 de setembre, a les 19:00 h, el Centre Moral acollirà una activitat molt especial pensada per aturar el ritme diari, desconnectar de les preocupacions i regalar-se un moment de pau i benestar integral: un Bany de Gong, a càrrec de Prem Tara Gong (Vador Pique i Sílvia Saranpal). El so del gong es considera la ressonància de l'OM primordial de la creació de l'univers. Durant la sessió, les seves vibracions sonores transporten cap a un estat de consciència on és possible connectar amb la pròpia essència i viure una experiència única en plena presència. Es tracta d'una meditació profunda i sanadora que permet alliberar el flux constant de pensaments, reduir la tensió acumulada i sentir-se novament en pau, amb energia i capacitat creativa.
Fotografia:| Marc Sansa Colomer
SUBMERGEIX-TE EN UN BANY DE GONG: UNA EXPERIÈNCIA DE MEDITACIÓ PROFUNDA I RECONNEXIÓ AL CENTRE MORAL
2a edició de Bany de Gongs a la Sala Corrioles
Prem Tara Gong
Fotografia:| Marc Sansa Colomer
Beneficis per al cos i la ment Més enllà de la sensació de relaxació, les vibracions emeses pel gong tenen un efecte regenerador i curatiu a nivell físic: Nivell cel·lular: La vibració facilita el moviment de l'energia a través de la membrana ceŀlular. Reequilibri del sistema nerviós: És una oportunitat per aturar-se, centrar-se en la respiració i harmonitzar l'organisme. Reducció de l'estrès: A mesura que el cos es relaxa, disminueixen la pressió arterial i les hormones d'estrès, permetent que el sistema immunològic funcioni de manera més eficient. Informació pràctica i recomanacions Preu: 17 € (socis del Centre Moral) / 22 € (no socis). Què cal portar: Es recomana portar una màrfega (mat) i una manta per tapar-se durant la relaxació. També es pot portar una ampolla d'aigua (preferentment de vidre) i algun objecte personal que vulgueu carregar amb l'energia que es generarà durant la sessió.
Una proposta ideal per reprendre el curs amb equilibri i renovada vitalitat. Us hi esperem!
/05
|Del Centre
CINEMA GAUDÍ: TRES ADIOSES Diumenge, 20 de de setembre a les 18:30h FITXA TÈCNICA Direcció: Isabel Coixet Productora: Guió: Isabel Coixet, Enrico Audenino Estrena: 26 de gener de 2026 Durada: 122 min. Gènere: Drama Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys Versió: Original italià, castellà Intèrprets: Alba Rohrwacher, Elio Germano, Francesco Carril, Galatéa Bellugi, Sarita Choudhury, Silvia D’Amico SINOPSI Basada en el llibre «Tres cuencos: Rituales para un año de crisis», la directora Isabel Coixet fa una adaptació lliure de la novel·la al seu nou film Tres adioses, una pellícula que reflecteix la quotidianitat on la vida, la mort, l’humor i la tragèdia es barregen de manera delicada i serena. Després del que semblava una discussió sense importància, Marta (Alba Rohrwacher) i Antonio (Elio Germano) se separen. Ell, un xef prometedor, es refugia als seus fogons; ella, en silenci, comença a notar alguna cosa més que tristesa… Quan descobreix que darrere hi ha un problema de salut, tot fa un gir inesperat: la malaltia desperta en ella un desig irrefrenable de viure intensament i sense por.
El diumenge 20 de setembre a les 10 h tindrà lloc, a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt, el ja tradicional campionat de partides ràpides organitzat pel club d’escacs del Centre. Serà una jornada plena de passió pels escacs, us hi esperem!
/06
Fotografia |Arxiu del Centre
9È CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS
Campionat de l’any passat
|Del Centre
TORNA L’OBRA “L’ORENETA” Torna L’ORENETA, una obra que arriba al cor L’ORENETA és una història basada en fets reals. Dues persones s’acaben de conèixer. L’Amèlia, una professora de cant, i el Ramon, que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar L’oreneta, una cançó amb música d’Enric Morera i lletra de Josep Maria de Sagarra. ¿Per què un noi jove s’interessa per una melodia que ja té 100 anys? ¿Com és que aquesta cançó trasbalsa la professora? Durant poc més d’una hora, l’Alícia Muns i l’Esteve Torrent faran viure davant nostre uns personatges extraordinàriament humans. Els veurem riure, dubtar, emocionar-se, entendre’s, barallar-se, plorar…
Fotografia: Josep Maria López
Dissabte, 26 de de setembre a les 20:00h
Els actors de l’obra: Alícia Muns i Esteve Torrent
Si us plau, NO US PERDEU L’ORENETA!!! Poques vegades haureu vist una actriu i un actor fent un treball tan brillant.
FITXA ARTÍSTICA Autor: Guillem Clua Direcció: Josep Maria López
Prem Tara Gong
Fotografia:| Marc Sansa Colomer
Amb Alícia Muns i Esteve Torrent Equip tècnic: Marc Sansa, Pau Torrent i Quico Torrent Maquillatge: Lourdes Roig i Pili Alcaide Fotografia: Joan Navarra Producció: Centre d’Arenys de Munt Agraïments: Magdalena Campasol, Escola de música AdM, Fulla i Flor floristeria i Quim Fuster
/07
|Del Centre
CINE CLÀSSIC : ENCADENADOS Diumenge, 27 de setembre a les 18:30h a la sala Riera. FITXA TÈCNICA Títol original: Notorious Any: 1946 País: Estats Units Durada: 98 minuts Gènere: Suspens / Cinema negre Film en blanc i negre Direcció: Alfred Hitchcock Guion: Ben Hecht Música: Roy Webb Fotografia: Ted Tetzlaff Huberman) Protagonistes: Ingrid Bergman i Cary Grant PREMIS Oscars 1947: nominada al millor actor de repartiment i al millor guió original . Cannes 1946: nominada a la millor pel·lícula SINOPSIS Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el pare d'Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra Estats Units. Després del judici, Alícia dóna una festa en què apareix un atractiu desconegut anomenat Devlin. Es tracta d'un agent dels serveis d'Intel·ligència que reclama la seva coŀlaboració per atrapar Alexander Sebastian, el cervell dels nazis al Brasil. Al principi es mostra reticent, però finalment hi accedeix, sobretot, perquè s'ha enamorat de l'atractiu agent americà. Un cop al Brasil, l'Alícia es guanya la simpatia de Sebastian i anirà a viure amb ell a casa seva. Però la seva implicació a l'assumpte acaba posant en perill la seva vida.
El passat dimecres 19 d’agost, l’esbart va oferir el seu espectacle “Veus veïnes” al prestigiós festival Ésdansa de les Preses. Amb una Plaça Major plena de gom a gom, i amb una calor sufocant, els nostres dansaires van fer vibrar el públic que en acabar van aclamar amb entusiasme el nostre esbart. Felicitem els nostres dansaires perquè malgrat l’elevada temperatura, van mantenir la seva dedicació i el seu alt nivell de dansa.
/08
Fotografia | Rosa Miró
“VEUS VEÏNES” ACLAMADA AL FESTIVAL ÉSDANSA DE LES PRESES
Moment de l’espectacle
|Del Centre
La coral de la nostra entitat, Veus de Munt, escalfa motors per arrencar una nova etapa plena de música, emocions i reptes compartits. Aquest curs, el grup presenta una proposta artística vertebrada al voltant del món dels somnis, i ho fa fent una crida oberta per incorporar noves veus que vulguin sumar-se a l'aventura des del primer dia. Per a aquest nou projecte, la formació busca noves veus (a partir de 18 anys) i, molt particularment, veus masculines per acabar d'equilibrar les cordes del conjunt. No cal ser professional ni tenir coneixements previs de lectura musical: l'únic requisit indispensable és tenir ganes de cantar, passar-ho bé i gaudir de la música des de dins en un ambient acollidor i de bon repertori.
Disseny cartell | Berta Rosquelles Perez
VEUS DE MUNT OBRE LES PORTES A UN NOU PROJECTE INSPIRAT EN ELS SOMNIS
Els assajos seran setmanals i arrencaran a principis de setembre per poder preparar les primeres cites del calendari amb temps: Inici del curs: Dilluns 7 de setembre Horari: Tots els dilluns, de 21:00 h a 22:30 h Espai: Sala Corrioles del Centre Moral Inscripcions i contacte: Escrivint un correu a veusdemunt@gmail.com Els somnis més bonics també es canten, i potser la veu que ens falta és la teva. Vine a provar-ho sense cap compromís: t'hi esperem!
Nova secretaria
Fotografia:| Marc Sansa Colomer
NOVA UBICACIÓ DE LA SECRETARIA DEL CENTRE MORAL: UN ESPAI MÉS ACCESSIBLE A LA PLANTA BAIXA A partir de l’1 de setembre, la secretaria del Centre Moral d'Arenys de Munt estrena instal·lacions renovades a la planta baixa de la seu de l'entitat. Aquest canvi d'ubicació respon al nostre compromís de millorar l'atenció i eliminar les barreres arquitectòniques. Amb el nou espai a peu de carrer, sense la necessitat de pujar escales, es facilita un accés molt més còmode i directe a totes les persones que s'acosten a la nostra seu, especialment per a la gent gran, famílies amb cotxets de nadó o persones amb mobilitat reduïda.
Des d'aquestes noves oficines podreu realitzar totes les gestions habituals: demanar informació sobre els actes i les activitats de les diferents seccions o bé adquirir les vostres entrades anticipades per als espectacles de la Sala Corrioles. Al capdavant del servei hi trobareu, com sempre, la Dolors, que us atendrà amb l'amabilitat de costum. Dades d'interès i contacte: Horari d'atenció presencial: De dimarts a divendres, de 17:00 h a 19:00 h. Ubicació: Planta baixa del Centre Moral. Atenció telefònica: 93 793 70 19 / 684 58 06 61 Us convidem a passar a conèixer el nou espai!
/09
|D'Arenys, gent i societat
Fotografia | Joan Navarra
ARENYS DE MUNT CONTINUA VIBRANT A L’ESTIU
Fotografia | Joan Navarra
Sopar popular de la Breda de la Riera
Fotografia | Ajuntament d’Arenys de Munt
Ballada de Sardanes a la Breda de la Riera
Fotografia | Batec
Homenatge a Domènec Perramon
El mes d'agost ha convertit la Riera d'Arenys de Munt en un escenari continu de retrobament, cultura i celebració. Des de la recuperació de festes populars fins a propostes poètiques i sardanistes, la resposta de veïns i veïnes ha superat totes les expectatives, demostrant un cop més la vitalitat del teixit associatiu i les ganes de fer poble a la fresca. El plat fort del mes va arribar el cap de setmana del 21 i 22 d'agost amb la recuperació de la Breda de la Riera després de 25 anys d'absència. La resposta veïnal va ser un "èxit total". La festa va oferir un ventall d'activitats per a totes les edats: enramades de carrers, cinema a la fresca, jocs infantils, inflables, pintacares, escacs, sardanes, vermut popular i música amb DJ i orquestra. L'organització ha posat en valor l'esperit de comunitat assolit i l'enorme paper del voluntariat, els comerços i l'Ajuntament, amb la ferma voluntat que la Breda tingui continuïtat l'any vinent. D'altra banda, el cicle de les tardes de diumenge a la Riera ha esdevingut un punt de trobada indispensable per combatre la calor en comunitat: 16 d'agost (Part mitjana): Es va donar el tret de sortida amb una vesprada poètica i musical emotiva dedicada als 50 anys de la mort del poeta Domènec Perramon, a càrrec de Gisele Cirnejo i Manu Corbalán, acompanyada de jocs de taula. 23 d'agost (Part baixa): La jornada Remullem-nos! va aplegar nombroses famílies per refrescar-se plegats. 30 d'agost (Part alta): La Colla de Diables dels Dos Arenys va portar el foc i la festa a la part alta del municipi. La tradició també va tenir el seu espai el dimarts 18 d'agost amb la tercera edició de la Diada de la Persona Associada, organitzada per l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt. La jornada va servir per homenatjar els socis de l'entitat amb una ballada a càrrec de la Cobla Marinada, un sopar de germanor i un fi de festa amb ballables en parella.
Activitats amb la Colla de Diables Socarrimats
/10
La Junta del Centre va participar en el Sopar Popular de la Breda de la Riera (la del Centre) i felicita els responsables per l’èxit de la organització
|D'Arenys, gent i societat
El passat dissabte 25 de juliol, Arenys de Munt va tornar a convertir-se en un gran taller a cel obert amb la celebració del Concurs Nit Bruixa de Pintura Ràpida. L'esdeveniment va reunir nombrosos artistes que van capgirar la mirada habitual del poble per capturar la bellesa i els detalls dels seus indrets sota la llum de la nit, consolidant una cita que posa en valor la creació artística i la dinamització cultural del municipi.
Fotografia | Joan Navarra
L'ART NOCTURN OMPLE ELS CARRERS D'ARENYS DE MUNT EN UNA NOVA EDICIÓ DEL CONCURS NIT BRUIXA DE PINTURA RÀPIDA
La convocatòria d'enguany va ser un èxit de convocatòria amb un total de 51 inscripcions, de les quals 31 obres es van presentar finalment a concurs després d'un intens vespre de feina. La nota més acolorida i esperançadora la Participant del Concurs van posar els 20 infants que van participar en la categoria infantil, els quals van rebre un obsequi institucional per part de l'Ajuntament com a reconeixement al seu talent i entusiasme.
Fotografia | Ajujntament d’arenys de Munt
El jurat va destacar l'elevada qualitat de les peces presentades. La resolució dels guardons d'aquesta edició va ser la següent: 1r Premi (1.000 €, atorgat per l'Ajuntament d'Arenys de Munt): Josep Millàs Chia 2n Premi (350 €, patrocinat per Fons d'Art Privat): Juan Manuel Torres Zambudio 3r Premi (350 €, patrocinat per Fons d'Art Privat): Josep Plaça López 4t Premi (300 €, patrocinat per l'Associació Amics per l'Art): Abel Florido Gandullo 5è Premi (300 €, patrocinat per Jemima Pereda): Lluís Puggrós Puig de l'Ivol 6è Premi (200 €, patrocinat per Ferreteria Arenys): Joan Colomer Camarasa Els guardonats 7è Premi (200 €, patrocinat per Distribucions Aral, S.L.): Ramon Pujolà Font Des del consistori es va voler agrair especialment el suport de totes les empreses, entitats i particulars patrocinadors, així com la implicació de tots els participants que fan possible que la pintura continuï ben viva a la nostra vila.
/11
|D'Arenys, la casa de la vila
L'AJUNTAMENT ENLLESTEIX ELS TREBALLS DE MILLORA I MANTENIMENT A LES ESCOLES I A LA BRESSOL MUNICIPAL
Fotografia | arxiu
Durant aquests mesos d'estiu, l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha dut a terme un conjunt d'actuacions de manteniment i posada a punt als centres educatius de la vila. Les intervencions, detallades pel regidor d'Equipaments, Guiu Muns Roura, han permès adequar les instal·lacions de les escoles Sant Martí i Sobirans i de l'escola bressol La Petjada abans de la tornada de l'alumnat a les aules aquest setembre. A l’Escola Sant Martí s'han executat diverses millores destacades: Seguretat i accessos: Instal·lació d'un nou videoporter per millorar el control d'accés i facilitar Entrada Escola Sant Martí la diada al Centre de Formació d'Adults durant les tardes, quan no hi ha servei de consergeria. També s'han completat els llums intermitents de seguretat del porxo. Tancaments i magatzem: S'ha tancat l'espai de l'escala del porxo per utilitzar-lo com a magatzem de joguines i s'han substituït les tanques de fusta malmeses per noves estructures metàl·liques. A més, s'han completat les tapes de les finestres d'educació infantil que es van renovar per motius de seguretat. Paviments: S'ha actuat sobre el terra de l'aula de psicomotricitat per resoldre els problemes d'humitat, aplicant-hi una solució similar a la que es durà a terme a l'Escorxador.
Escola Bressol La Petjada i pintura general A la bressol municipal s'han dut a terme treballs de fusteria per reparar i posar al dia les portes que tenien elements de fusta malmesos. Paral·lelament, s'ha destinat una partida global de 15.000 euros a treballs de pintura, que s'ha repartit entre Sant Martí, Sobirans i La Petjada en funció de les prioritats marcades per cada centre educatiu.
/12
Fotografia | arxiu
Escola Sobirans S'han instal·lat mosquiteres a la zona del menjador per evitar l'entrada d'insectes i millorar les condicions d'higiene a l'espai on es manipulen els aliments. Aquesta intervenció, molt soŀlicitada pel centre, s'ha pogut executar a través d'una modificació de crèdit.
Entrada Escola Bressol La Petxada
|D'Arenys, la casa de la vila
ARENYS DE MUNT ENTRA A LA XARXA EUROPEA EUROVELO AMB UN NOU PUNT DE SERVEIS PER A CICLISTES A CAN JALPÍ Arenys de Munt s'ha incorporat oficialment a la xarxa Eurovelo, la gran xarxa de rutes ciclistes que connecta diferents països d'arreu del continent. En concret, el nostre municipi suma el seu entorn al traçat de l'EV8 (la Ruta de la Mediterrània), un itinerari de llarg recorregut que ressegueix tota la costa mediterrània europea. Aquesta adhesió s'ha materialitzat amb la finalització de les obres d'un nou punt de serveis ubicat al parc de Can Jalpí, un espai equipat per donar acollida tant als cicloturistes de ruta com als veïns i veïnes de la vila. El nou espai compta amb una zona coberta i ofereix un ventall complet d'equipaments bàsics per al descans i el manteniment de les prioritats dels ciclistes: Aparcament per a bicicletes i font d'aigua potable. Carregadors per a bicicletes elèctriques. Taquilles de seguretat. Punt d'eines per a petites reparacions i zona específica de rentat.
El projecte ha estat impulsat pel Consell Comarcal del Maresme mitjançant el finançament de fons europeus i amb la participació dels ajuntaments de la comarca. La iniciativa busca potenciar la mobilitat sostenible i millorar la interconnexió en vehicle no motoritzat entre municipis. En aquesta línia, l'Ajuntament preveu continuar millorant les connexions per a bicicletes i vianants a tot l'entorn de Can Jalpí. L'alcalde, Josep Sánchez Camps, ha destacat que la incorporació a l'Eurovelo "permet situar Arenys de Munt en el mapa de la mobilitat ciclista" i ha assenyalat que aquest nou punt de serveis "pot contribuir directament a dinamitzar l'activitat esportiva, turística i comercial del municipi".
/13
|D'Arenys, casa de la vila
Font: Consell Comarcal del Maresme
ARENYS DE MUNT ES MOBILITZA CONTRA L’EDATISME I ESCALFA MOTORS PER A LA SETMANA DE LA GENT GRAN L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha posat en marxa una campanya de sensibilització per combatre l’edatisme, és a dir, la discriminació i els prejudicis que pateixen moltes persones pel simple fet de fer-se grans. La iniciativa, impulsada conjuntament amb el Consell Comarcal i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, vol posar el focus sobre situacions quotidianes on es dona per fet que una persona gran no pot entendre o realitzar determinades tasques, així com sobre les anomenades microdiscriminacions (com parlar amb diminutius o dirigir-se a un acompanyant en lloc de parlar directament amb la persona afectada).
Per donar a conèixer la campanya i repartir els tríptics informatius elaborats, el dissabte 6 de setembre s’organitzarà un acte obert a tota la ciutadania a la Sala Municipal. La trobada comptarà amb una explicació sobre què és l’edatisme, una breu representació teatral, una actuació de playback i un pica-pica final. Tal com ha destacat la regidora de Gent Gran, Montse Batista, es tracta d’una cita oberta a totes les edats, ja que la lluita contra aquests prejudicis és una responsabilitat col·lectiva i sovint caiem en aquestes actituds de manera inconscient. Aquest acte serà el preludi de la Setmana de la Gent Gran, que tindrà lloc del 26 de setembre al 2 d’octubre amb un ampli ventall d’activitats organitzades amb el Consell de la Gent Gran. Així mateix, la regidoria fa una crida a totes les parelles del municipi que enguany compleixin 50 anys de casats perquè s’inscriguin a la celebració de les Noces d’Or. A la secció “Calendari” d’aquest Batec, pàgines 26 i 27, podeu consultar tots els actes previstos fins el moment de tancar aquesta edició. Font: Consell Comarcal del Maresme
/14
|D'Arenys, gent i societat
El Centre Cívic d’Arenys de Munt es prepara per reprendre l’activitat a mitjans de setembre amb l’objectiu de dinamitzar l’equipament i convertir-lo en un punt de trobada veïnal. La Regidoria de Festes i Cultura d’Arrel ha confirmat, a Ràdio Arenys de Munt, la posada en marxa de dues noves propostes quinzenals de caràcter participatiu: un cinefòrum dedicat a l’anàlisi de les emocions i un espai de teatre social. La iniciativa s’ha articulat a partir d’un prec presentat pel grup municipal del PSC i ha tingut la col·laboració voluntària de veïns del municipi. La voluntat de l’Ajuntament és potenciar l’ús del Centre Cívic coincidint amb la finalització imminent de les obres de la plaça exterior de l’equipament, que en millorarà l'accés i la comoditat.
Font: Ajuntament d’arenys de Munt
NOVES PROPOSTES PER AL SETEMBRE
Cinema per debatre les emocions i teatre per improvisar
Font: Ajuntament d’arenys de Munt
La primera de les activitats a arrancar serà el cinefòrum, organitzat per David Ribot, que començarà el dilluns 14 de setembre en horari de 19:00 h a 20:30 h. Amb periodicitat quinzenal, la proposta consistirà a visionar una pel·lícula prèviament a casa —disponible en plataformes o en préstec a la biblioteca pública— per posteriorment posar en comú impressions i analitzar-ne un curtmetratge temàtic a la sessió. Per participar-hi no caldrà inscripció prèvia; n'hi haurà prou amb assistir a la trobada inicial al mateix Centre Cívic. El taller de teatre social s’iniciarà el 21 de setembre, conduït per la Cristina, i es farà també de 19:00 h a 20:30 h, intercalant-se amb el cinema cada quinze dies. En aquest cas, la proposta no busca preparar cap representació final ni memoritzar guions, sinó oferir un espai d’expressió personal, desfogament i improvisació. Per a aquesta activitat es recomana realitzar una preinscripció al correu-e n.colomer@ademunt.cat per facilitar l’organització del grup, tot i que l'espai restarà obert a qui vulgui apropar-s’hi directament a provar. Des del consistori destaquen que ambdues propostes es plantegen sense cap compromís de continuïtat, permetent als veïns provar les sessions amb llibertat. Així mateix, l’àrea de Cultura ha avançat que s’està treballant en una tercera i quarta activitat que s’anunciaran properament.
/15
|D'Arenys, casa de la vila
IMPULS A L’EMPRENEDORIA I AL TEIXIT EMPRESARIAL El Maresme activa una nova edició del programa ‘Fast Growth’ per a la consolidació empresarial Font | Consell Comarcal del Maresme
El Consell Comarcal del Maresme, amb el suport de la Diputació de Barcelona, posa en marxa una nova edició del programa Fast Growth, adreçat a empreses i autònoms amb més d’un any d’activitat que vulguin consolidar i fer créixer el seu negoci. La iniciativa, que arranca el 2 d’octubre, inclou 32 hores de formació grupal i 4 de mentoratge individual. A les sessions col·lectives (els dies 2, 9, 16 i 30 d’octubre; 13, 20 i 27 de novembre, i 3 de desembre, de 9.30 h a 13.30 h) s’abordaran qüestions com l'autoconfiança, la resolució de conflictes, el marc legal i la gestió d'estrès. Paral·lelament, l'assessorament personalitzat permetrà treballar àrees estratègiques com la direcció, les vendes o les finances. Les places estan limitades a 15 assistents per garantir un bon aprofitament. Les inscripcions ja són obertes i es poden tramitar des dels canals del Consell Comarcal.
Paral·lelament, el Consell Comarcal acompanya els joves en la sol·licitud de la subvenció a l’autocupació juvenil, que enguany arriba als 17.094 euros. El termini per demanar-la acaba el 22 de setembre a les 14.00 h. S'hi poden acollir les persones d’entre 18 i 29 anys que s’hagin donat d'alta com a autònomes entre el 23 de setembre de 2025 i la data límit de la convocatòria, amb el compromís de mantenir l’activitat un mínim de 18 mesos. Entre els requisits, cal constar com a beneficiari de Garantia Juvenil el dia abans de començar l’activitat. La sol·licitud es fa telemàticament. Per a més informació o suport en el tràmit, es pot contactar amb el servei d’Emprenedoria comarcal (tel. 93 693 14 50 / emprenedoria@ccmaresme.cat).
/16
Font | Consell Comarcal del Maresme
Ajuts de més de 17.000 euros per afavorir l’autocupació juvenil
|D'Arenys, esports
Joan Serra és el nou entrenador del 1r equip masculí del CFS Arenys de Munt agafant el relleu d’Albert Conejos. Amb 46 anys i més de tres dècades vinculat a aquest esport, primer com a jugador i porter en diversos equips de nivell nacional i posteriorment com a entrenador, Serra arriba al club després d’una llarga etapa al Ciutat de Mataró, on ha estat durant prop de 15 anys, principalment al capdavant del juvenil i del primer equip. El nou tècnic es defineix com un apassionat del futbol sala i un entrenador molt implicat en la seva feina, fins a l’extrem, pràcticament. En aquesta nova etapa, assegura haver trobat un club que l’ha acollit molt bé i on disposa de llibertat per treballar.
Fotografia | Ràdio Arenys de Munt
JOAN SERRA ÉS EL NOU ENTRENADOR DEL PRIMER EQUIP MASCULÍ DEL CFS ARENYS DE MUNT
Serra considera que una de les principals fortaleses de l’Arenys de Munt és la seva unió, i defensa que l’equip ha de mantenir aquest esperit de família. En l’àmbit esportiu, aposta per un conjunt unit, intens, ofensiu i vertical, però sobretot per jugadors que gaudeixin competint. El tècnic també posa èmfasi en la necessitat d’anar construint progressivament la seva proposta i de conèixer-se amb la plantilla durant la pretemporada. L’equip iniciarà els entrenaments el pròxim dilluns, amb una preparació que combinarà quatre sessions setmanals amb un o dos partits durant els caps de setmana. Serra aposta per una pretemporada progressiva que permeti augmentar la intensitat sense descuidar la preparació física i el benestar dels jugadors. Pel que fa als objectius, el nou entrenador evita marcar una posició concreta a la classificació i aposta per competir en tots els partits i mantenir la confiança fins al final. Tot i això, considera que el potencial de la plantilla permet aspirar a ocupar les posicions capdavanteres de Tercera Nacional, en una temporada que afronta amb ambició però també amb prudència.
/17
|D'Arenys, esports
Fotografia | Ràdio Arenys de Munt
L'AJUNTAMENT APROFITA L'ESTIU PER MILLORAR ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS L'Ajuntament d'Arenys de Munt està duent a terme aquest estiu diferents actuacions de manteniment i millora als equipaments esportius municipals aprofitant l'aturada de les competicions. Les intervencions afecten el pavelló nou, el Pavelló Torrent d'en Terra, el camp de futbol i la piscina municipal, amb l'objectiu de millorar la seguretat, la funcionalitat i la conservació de les instal·lacions abans de l'inici de la nova temporada.
Pel que fa al camp de futbol, es renovaran diversos elements dels vestidors per solucionar els problemes detectats amb la pressió i la temperatura de l'aigua calenta. A la piscina municipal, en canvi, s'actuarà sobre la coberta dels vestidors i del bar per eliminar les filtracions d'aigua que es produeixen durant els mesos de pluja i garantir una millor conservació de la instal·lació. Més enllà d'aquestes actuacions de manteniment, el projecte més destacat serà l'inici de les obres de tancament i cobriment de la pista annexa, previst per a la tercera setmana d'agost després d'un lleuger retard en el calendari. Si es compleixen els terminis previstos, la nova instal·lació podria entrar en funcionament a principis de 2027, permetent la pràctica esportiva independentment de les condicions meteorològiques.
/18
Fotografia | Ajuntament d’Arenys de Munt
Al pavelló nou s'instal·la un nou sòcol protector al voltant de la pista per substituir l'actual planxa metàŀlica. Al Pavelló Torrent d'en Terra s'estan executant diverses millores, com la coŀlocació de proteccions a la zona d'escalfament situada sota el marcador, la instaŀlació d'una xarxa de seguretat, el reforç de la zona d'accés a la pista, treballs de pintura i nous vinils identificatius amb el nom d'Arenys de Munt. A finals de setembre també es preveu instaŀlar panells protectors a la paret per reduir el risc de lesions dels esportistes, mentre que a la tardor es tractarà el pont de fusta d'accés per evitar relliscades en èpoques d'humitat.
|De la parròquia
NOU CURS DE CATEQUESI 2026 - 2027 Ens tornem a fer presents per recordar-vos les dates de les inscripcions de catequesi del curs vinent. Des de la Parròquia de Sant Martí d’Arenys de Munt us volem ajudar en la seva educació en la fe, i us agraïm la confiança que poseu en l’equip de catequistes que comencem aquest nou curs amb molta il·lusió. DATES I LLOC D’INSCRIPCIONS Podeu formalitzar les inscripcions els dies següents: Dimarts,15 de setembre de 2026, de 17 a 18h. Dimecres, 16 de setembre, de 17 a 18h. .Dijous, 17 de setembre, de 17 a 18h. LLOC: Al Casalet Parroquial (C/Borrell 6) GRUPS DE CATEQUESI I DIES PER FER LA CATEQUESI 2n i 3r de primària Catequesi de primera comunió. 2n de primària (1r de Comunió): Dimarts de 5 a 6. El dia i l’hora es poden ajustar d’acord a les necessitats dels nens i la disponibilitat de les catequistes. 3r de primària (2n de Comunió) Divendres de 16:45 a 17:45. El dia i l’hora es poden ajustar d’acord a les necessitats dels nens i la disponibilitat de les catequistes. 4t i 5è de Primària Catequesi de seguiment. Ens trobem un cop al mes, el mateix dia de la missa de Catequesi (dissabte), una hora abans d’aquesta. 6è de Primària i 1r ESO Catequesi de Confirmació. Ens trobem un cop al mes, el mateix dia de la missa de Catequesi (dissabte), una hora abans d’aquesta. A l’inici de curs donarem el calendari de les Misses de Catequesi, que farem amb mossèn Pere Domènech, nou rector de la nostra parròquia. EL NOU CURS COMENÇARÀ EL MES D’OCTUBRE. ENS AGRADARÀ PODER-NOS-HI TROBAR I FER MÉS GRAN LA COMUNITAT!
NOVENA A LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA Patrona de Canet de Mar i de la comarca del Maresme La novena ja va començar el 30 d’agost passat i segueix fins al 8 de setembre amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Els actes diaris són els següents: .A ¼ de 7h. del matí: Missa, Meditació i oració de la Novena. .A les 7h de la tarda: rés del Sant Rosari .A 2/4 de 8h del capvespre: Missa, amb predicació extraordinària. Dimarts 8 de setembre: .A les 8h del matí: Missa de la festivitat .A les 12h del migdia: Ofici solemne. .A 2/4 de 8h del capvespre: Missa presidida pel nostre bisbe de Girona. I amb les autoritats municipals, convidades i el Patronat de la Fundació del Santuari.
/19
|De la parròquia
482È ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIO DEL TEMPLE PARROQUIAL Recordem que el 13 de setembre de 1544 es va fer la celebració de la consagració del nou temple i es va dedicar al nostre patró, Sant Martí de Tours. Era bisbe de Girona Joan de Margarit, i delegà al seu bisbe auxiliar, Domènec Romeu, per realitzar la consagració. Segons explica Francesc Forn, (“L’església parroquial de Sant Martí d’Arenys. Origen i evolució” 2024) : la primera notícia històrica d’una església dedicada a Sant Martí a les nostres contrades és del l’any 878, edifici preromànic probablement en un indret proper al temple actual. Augmentant els habitants, al segle XIII es bastí un nou edifici parroquial ben proper a la vella església, i seguint els canons romànics d’aquell temps. Al cap de 300 anys es decidí aixecar un nou temple més gran per substituir l’anterior i es començà amb un nou campanar, l’actual. Posteriorment es va començar a treballar per al nou temple, des del 1531 al 1544. Sant Martí d’Arenys de Munt tenia la seva nova església consagrada. Aquest nou temple suposaria una fita transcendental per al futur religiós i social del poble. Urbanísticament, va comportar la creació del poble modern, amb la Riera com a artèria principal, així com la formació, a partir de 1560, dels carrers Vell, Nou i Olivera. Al campanar hi ha 5 campanes: 2 a l’elevat de ferro i que toquen els quarts i les hores, són del 1504 i del 1733. Les altres tres són al campanar, són del segle XX i s’anomenen: “Campana petita”, “Carme” i “Maria del Remei”; essent la més antiga, la petita. Tot l’estudi de les campanes es pot trobar al web: https://campaners.com
CANVIS I RELLEUS PARROQUIALS El 31 de juliol el nostre Bisbe va signar el nomenament de mossèn Pere Domènech i Feixas com a rector d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta. Aquest mes de setembre es farà el relleu de rector a la nostra parròquia, recordem que el setembre de l’any passat començà com a rector dels dos Arenys i Sant Iscle de Vallalta mossèn Jordi Pasqual i al febrer d’enguany continuà només de rector a Arenys de Mar, aquí retornà entre nosaltres mossèn Jean Baptiste Kamman, que ja havia estat entre nosaltres dos anys con ajudant de mossèn Joan Soler. Recordem que mn. Jean Baptiste és de Togo (com mn. Pròsper que també va estar entre nosaltres 3 anys) i que venen aquí per poder estudiar teologia a Barcelona. Actualment mn. Jean Baptiste ha estat aquí amb el nomenament d’administrador parroquial a l’espera del nomenament del nou rector que començarà aquest mes de setembre. Mossèn Pere Domènech i Feixas ve d’Olot, on n’era rector de més de sis parròquies i del santuari de la Mare de Déu del Tura. Va ser ordenat prevere el 1978 i també va exercir en algunes parròquies de Maresme abans d’estar a Olot i La Garrotxa. Començarà a mitjans d’aquest mes, amb els relleus d’altres parròquies del Bisbat. Mestrestant aquí estarem sense sacerdot durant les dues primeres setmanes, perquè mn. Jean Baptiste va marxar el darrer diumenge d’agost. Aquests dos primers caps de setmana de setembre comptem amb el servei pastoral de la comunitat caputxina d’Arenys de Mar.
/20
|De la Parròquia
MN. JEAN BAPTISTE KAMMAN S’ACOMIADA DE NOSALTRES Algunes de les paraules del mossèn que es poden trobar al Full/Vida Parroquial del 30 d’agost: “Estimats germans i germanes, en aquest moment en què he estat cridat a una nova missió, després d’aquest breu temps viscut entre vosaltres, voldria fer meves les paraules de sant Pere: «Senyor, que n’és, de bo, que siguem aquí» (Mt 17,4). Aquestes paraules expressen el meu agraïment i afecte a la comunitat d’Arenys de Munt. Ha estat bo per a mi ser aquí, compartir amb vosaltres la vostra vida, les vostres alegries, les vostres preocupacions i la vostra fe, i exercir el meu ministeri com a administrador d’aquesta parròquia. Per la vostra acollida, confiança, pregàries i gestos de fraternitat en dono gràcies al Senyor... A través del nostre bisbe, el Senyor m’encomana una nova missió a Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva. Marxo cap a aquesta nova etapa amb confiança, recordant una paraula d’un dels nostres formadors del seminari: «La missió es rep, no es dona.» És el Senyor que ens crida, envia i acompanya... En acomiadar-me de vosaltres, no voldria deixar-vos només un record, sinó una crida a continuar junts el camí que ens mostra Crist. Manteniu viva la fraternitat, la pregària, l’acolliment, el servei i l’esperança. En les alegries i en les dificultats, busqueu discernir sempre la voluntat de Déu i no us desanimeu quan el camí es faci difícil... Me’n vaig amb una profunda gratitud per les trobades, les celebracions, els moments compartits i per tot el que el Senyor m’ha permès viure amb vosaltres. Aquest temps, encara que breu, serà una etapa important del meu camí sacerdotal i personal... Gràcies per aquest camí compartit, per la vostra acollida, fraternitat i pregària. Us tindré presents en la meva pregària. Us desitjo que sigui el mateix amb el nou rector. Que el Senyor us beneeixi i us guardi, us mantingui units en la fraternitat, enforteixi la vostra fe en les proves i us condueixi sempre pel camí de la seva voluntat, fins a la vida veritable. Que el Senyor ens acompanyi a cadascun de nosaltres allà on ens envia.”
PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de setembre es celebrarà el dilluns 21, a les 19'30 h del vespre OBERTA A TOTHOM
DEFUNCIONS -Jaume Teys Viñals, 99 anys. - Victòria Riera Herce,93 anys.
HORARIS PARROQUIALS Durant la 1ª quinzena del mes: Misses Dissabte, 2/4 de 7 h tarda Celebració de la paraula Dilluns, dimarts i divendres , 7h tarda Diumenge, 2/4 d’11 matí
Mn. JOAN PUJOL I també informem que el passat divendres, 28 d’agost, va morir mossèn. Joan Pujol i Prat, que havia estat amb nosaltres com a rector, del 2005 al 2013. Nascut a Anglès el 29 de juny de 1949. Des del 2024 residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.
Rés del Rosari Dilluns, dimarts i divendres, 6'30 h de la tarda Despatx parroquial Dimarts, de 5'30 a 6'25h tarda telf. 93 733 85 63 arenysmuntparroquia@gmail.com
Que el Senyor els aculli en la seva pau.
/21
|Del temps
UN AGOST CALORÓS I SEC MARCAT PER LA GRAN IRREGULARITAT DE LES POQUES SITUACIONS D’INESTABILITAT
Fotografia | Pau Torrent Fontbona
Després d'un juliol per oblidar (el segon més càlid i el quart més sec de la sèrie 2005-2026) aquest agost ha començat amb calor i xafogor de plena canícula, hem tingut un petit parèntesi més entretingut i inestable entre els dies 6 i 7 d'agost abans d'una nova CALORADA a diversos pics de calor i al marge de la inestabilitat de l'interior i nord del país, fins ben bé al dia 20, quan tinguérem un xoc de masses d'aire de la mà d'un canvi brusc de temps que suposà una renovació d'aires amb una calor molt a ratlla i una certa inestabilitat durant uns dies, accentuant-se aquesta durant la segona part del dia 24 pel pas d'un La fotografia que vaig enviar a l’espai del temps solc fred, però malgrat que només caiguessin 4 gotes reflectint l’espectacle natural que teníem enfront de aquesta jornada en deleïtà amb un festival de la costa central al vespre del dia 24, i que en Tomàs llampegades enfront de la Costa central per les Molina la mostrà a l’espai del temps del TN comarques del migdia de 3Cat del dia 25, per fer un tempestes que provocaren estralls en alguns punts de incís i deixar constància que la situació inestable es la Costa Daurada com el cas de Tarragona i que va acabar amb un vespre espectacular marxaven mar enllà. Però lluny de refrescar gaire, tot plegat vingué precedit per un pic de aquesta jornada en deleïtà amb un festival de llampegades enfront de la Costa central per les tempestes que provocaren estralls en alguns punts de la Costa Daurada com el cas de Tarragona i que marxaven mar enllà. Però lluny de refrescar gaire, tot plegat vingué precedit per un pic de calor el dia 25 afavorit per una Garbinada seca i reescalfada que disparà el termòmetre fins els 34,2 °C, abans d'una recta final de mes en conjunt força tranquiŀla i amb calor d’estiu. Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Refrany del mes: “Final d'agost amb calor, queda lluny la tardor”
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
/22
|Mirant el cel
Comencem a deixar enrere l’estiu i (esperem) la calor, i passem a donar la benvinguda a un nou curs escolar que estarà, com sempre, ple d’emocions i expectatives. I ho fem amb el record del eclipsi d’aquest darrer més d’agost i amb els ulls ja enfocant a la tardor, que encetarem el proper dimecres 23 de setembre, a les 00:05h UTC (02:05h, hora peninsular) amb el que anomenem com a equinocci de tardor. Com cada any per aquestes dates, aprofito aquestes línies per a recordar que és un equinocci. Com bé sabem, a causa dels moviments de translació i de rotació de la Terra, tenim els fenòmens del dia i la nit, i podem gaudir de les quatre estacions. La combinació d’aquests moviments amb la inclinació de l’eix de rotació del nostre planeta ens dona dos solsticis i dos equinoccis al llarg de l’any. En el cas de l’equinocci, el que succeeix és que la duració del dia i de la nit és exactament la mateixa a tota la Terra. I, a partir d’aquí, anirem perdent hores de llum al llarg d’una estació que ens aporta uns colors i sensacions ben particulars. A part de l’equinocci, per aquest mes de setembre convé destacar les següents dates: 4 de setembre: Quart minvant 11 de setembre: Lluna nova 18 de setembre: Quart creixent 26 de setembre: Lluna plena i Neptú en oposició
Fotografia | Adaptada i traduïda al català a partir d’una infografia de la NASA.
INICI DE CURS!
Explicació dels equinoccis i solsticis
Que Neptú estigui en oposició significa que, vist des de la Terra, el Sol, la Terra i Neptú estan aproximadament alineats, amb la Terra al mig i això significa que és un dels millors moments de l’any per observar Neptú, perquè es troba en la direcció oposada al Sol i és visible durant bona part de la nit. En aquestes condicions, Neptú assoleix la seva màxima visibilitat i brillantor anual, tot i que continua sent massa feble per veure’l a simple vista, així que per observar-lo necessitarem com a mínim uns prismàtics potents, i preferiblement un telescopi. Amb un telescopi el podràs distingir com un petit disc blavós. Com a data curiosa, dir que la Lluna plena del dia 26 és l’anomenada “Lluna de la Collita”, al ser la Lluna plena més propera a l’equinocci de tardor.
Que tingueu tots molt bona tornada a la rutina i un molt bon inici de curs! Crònica realitzada per: Tony Marzoa
/23
|El poble en vers
EL CUARTO DELS CONFITS En una habitacioneta de la biblioteca, hi havia tot de llibres antics, jo m’hi divertia olorant-los, perquè sempre em recordaven l’olor dels confits. Era com trobar confits de ca l’Oms sobre les lletres, braços de gitano escampats per sobre les pàgines, xocolata i melindros i coca de ca l’Enric, les pàgines eren de crema de can Garrell, cada lletra se’m delitava al paladar i m’impregnava la pell. Entaforava el nas en un llibre, que feia molts anys algú havia escrit, i l’ensumava tot tacant els ulls, ensumava les pàgines esgrogueïdes, que amb el temps havien envellit.
/24
M’hi estava una bona estona i en sortia ben satisfet, era un privilegi del que gaudia, entrar-hi, no tothom hi podia, era un fet, l’Eulàlia me’n donava el permís i tancar-s’hi era una delícia, en aquella habitació que jo n’hi dic, el cuarto dels confits, amagats en els llibres antics. Ara el temps també ha passat per mi i com aquells llibres, jo també he envellit, m’he fet vell, he guanyat en saviesa i faig olor de confit.
Antoni Cantallops Boada
/25
|Llibre del mes
ARADA TORTA Itamar Vieira Junior. Periscopi. Traducció de Pere Comellas Casanovas. 304 pàg. Arada torta ens acosta al Brasil rural, de la terra i dels descendents d’esclaus. La novel·la està ambientada a la Chapada Diamantina, a l’interior de Bahia, i ens porta fins a Água Negra, una hisenda on diverses generacions de famílies treballen una terra que han conreat i estimat durant anys, però de la qual se’ls ha negat la propietat. La història comença amb dues germanes, Bibiana i Belonísia, que de petites troben una navalla amagada entre els estris de la seva àvia. Un accident farà que les seves vides quedin unides per sempre. Ens explica la vida d’aquestes dues dones que miraran el món des de llocs molt diferents. La Bibiana té una mirada més social, més conscient de les injustícies i de la necessitat de canviar-les. La Belonísia, en canvi, sembla mirar el món des de la naturalesa i la terra, des dels animals, els arbres, els sons i tot allò que l’envolta. Més endavant s’hi afegeix un tercer punt de vista en què la història adquireix una dimensió més misteriosa i espiritual, amb la presència del jarê,una religió pròpia de la Chapada Diamantina que barreja elements africans, indígenes i cristians i que mostra una manera d’entendre el món i de mantenir unida la comunitat. Així doncs, Arada torta ofereix diferents mirades sobre un mateixa terra. La mirada més social i política, la més íntima i arrelada a la terra, així com la que s’endinsa en el món dels esperits i de la memòria. Itamar Vieira Junior és geògraf i doctor en Estudis Ètnics i Africans. La seva recerca es va centrar precisament en la formació de comunitats quilomboles de la Chapada Diamantina (comunitats formades històricament per persones afrobrasileres, que han patit i pateixen grans desigualtats). Per tant, ha construït una història a partir de tot el coneixement i de l’observació d’aquestes comunitats. Com a punt extra, l’editorial Periscopi ha escollit a Pere Comellasper fer-ne la traducció al català. Ell és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Aquesta preocupació per la diversitat lingüística enllaça, d’alguna manera, amb la voluntat de la novel·la de presentar-nos unes comunitats poc conegudes per a molts lectors. Pregunteu a la biblioteca per aquesta novel·la. Gemma Tomàs Pruna
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS SETEMBRE 2026 - DISSABTE 19, 10.30 h Taller d’escriptura. Sorpresa o suspens: aprèn a crear històries que intriguin, sorprenguin i enganxin fins a l’última línia. - DISSABTE 26, 11.30 h Club de lectura. La meva planta de taronja llima, de José Mauro de Vasconcelos.
/25
|Calendari
SETEMBRE 2026 DIJOUS, 3 Edifici del Mercar, a les 19h, TALLER amb els castellers Vailets de Synera
DIVENDRES, 11 DISSABTE, 19 Diada Nacional de Catalunya Urbanització Santa Rosa dels Plaça de l’Església, (segueix) Pins, tot el dia, BREDA DE Actuació dels Castellers SANTA ROSA DELS PINS Vailets de Synera i sardanes DISSABTE, 5 amb la Cobla La Flama de DIUMENGE, 20 Breda de les 5 Roses Farners. Amb la presència de Urbanització Santa Rosa dels Avinguda i Plaça de Sant Carles, les dues Associacions de Pins, tot el dia, BREDA DE A les 9h XOCOLATADA Puntaires, la colla de diables SANTA ROSA DELS PINS de les 10h a les 12h, Socarrimats i els gegants Plaça de l’Església, a partir de PINTACIRES, TALLER DE d’Arenys de Munt. Lliurament les 10h, 9è CAMPIONAT DE HENA,TALLER I CONCURS DE d’obsequi a la puntaire de més PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS DIBUIX I D’AVIONS DE PAPER edat. Sala Riera del Centre, a les a les 12h, BATUCADA amb Sala municipal, a les 19h, 18:30h, Cicle Gaudí de QueToquiTaMare. espectacle amb grans dosis Cinema: TRES ADIOSES. Preu A les 17h, Activitat amb els d'humor, entre diverses entrada: Soci i carnet jove 3€ / castellers VAILETS DE tècniques d'acrobàcia i no soci: 4,5€ SYNERA equilibris amb objectes, DÉU A les 18h, Activitat amb els N’HI DO, a càrrec d’Àticus. DIVENDRES, 25 DIABLES SOCARRIMATS Sala Corrioles del Centre, a les A les 19:15h Cervavila amb la DISSABTE, 12 20:30h cicle Xerrades a la GEGANTA LOURDES Edifici del Mercat, a partir de les Corrioles: COM ES VA FER A les 20h, SARDINADA 9h, Acte de prevenció del “TANTA GUERRA” amb ELOI POPULAR I SORTEIG suïcidi. XERRADA I PICA-PICA VILA. Preu entrada: Socis A les 22h, música amb 60 I PICO GRATUÏTA / No soci 10€. A partir de les 00:00, DJJOAN DIUMENGE, 13 Edifici del Mercat, de 10 a 12h, DISSABTE, 26 DIUMENGE, 6 ESTISORES SOLIDÀRIES Setmana de la Gent Gran: Sala Municipal, a partir de les Sala Riera del Centre, a les De 11 h a 13 h, portes obertes 12h, Presentació de la 18:30h, Cicle Cinema Clàssic: de l’arxiu històric (Can Borrell) campanya contra l’Edatisme, CINEMA PARADISO. Preu A les 10 h, a l’Esplai, campionat representació teatral, entrada: Soci i carnet jove 3€ / de dòmino. actuacions de playback i picano soci: 4,5€ A les 10 h, a les pistes pica. Sala Municipal, a les 18 h, BALL municipals de Can Jalpí, Rambla Riera i Penya, Gaudim DE L’ESPLAI VERGE DEL campionat de petanca. la Riera, a les 18h: REMEI A les 12 h, a la plaça de INSTRUMENTS TRASTOCATS l’Església, programa de ràdio Sala Municipal, a les 18 h, BALL DIMECRES, 16 especial gent gran. DE L’ESPLAI VERGE DEL Sala d’Exposicions Mercè A les 14 h, a la Sala Municipal, REMEI Paluzié, a les 16h Inauguració Dinar i Ball. Cal inscripció Esplanada Monument a la de l’exposició de MIAU prèvia a L’Esplai. Independència, a les 19h, SOLIDARI. Sala Corrioles del Centre, a les ASSAIG dels VAILETS DE 20h, Teatre, reposició de l’obra SYNERA DIVENDRES, 18 L’ORENETA, a càrrec del Grup Can Borrell, de 17 a 20h, CURS de Teatre del Centre DIMARTS, 8 DE MANIPULADOR Can Borrell, a les 14h: PLE D’ALIMENTS. Informació: DIUMENGE, 27 ORDINARI arenysdemunt.cat Sala Municipal, a partir de les 10h, BANC DE SANG DIVENDRES, 11 DISSABTE, 19 Can Borrell, a les 12:30h, Diada Nacional de Catalunya Centre Cívic, de 10h a 13h, Setmana de la Gent Gran Cementiri, a les 10h, OFRENA TALLER DE PAPER celebració de les Noces d’Or FLORAL en homenatge als ARTESANAL Informació i Sala Riera del Centre, a les defensors de Catalunya. inscripcions: 18:30h, Cicle Cinema Clàssic: Centre, a partir de les 10:30h, amicsperlart@gmail.com ENCADENADOS. Preu entrada: PARADETA INFORMATIVA Sala Corrioles del Centre, a les Soci i carnet jove 3€ / no soci: Plça de l’Església, a les 10:30h, 19h, teràpia de so immersiva 4,5€ Lectura del Manifest BANY DE GONGS, a càrreg de Sala Municipal, a les 17h Institucional; interpretació de Prem Tara Gong. Preus: Soci Setmana de la Gent Gran: l’Himne Nacional de Cat. 17€ / no soci 22€ BALL
/26
|Calendari
SETEMBRE 2026 DIMARTS, 29 Edifici del Mercar, a les 17h, Setmana de la Gent Gran. Xerrada de la notària sobre testaments i herències.
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
DISSABTE, 30 Setmana de la Gent Gran. PASSEJADA. Caldrà inscripció prèvia. S’informarà més endavant.
Del 16 al 20 de setembre EXPOSICIÓ MIAU SOLIDARI
OCTUBRE 2026 DIJOUS, 1 Setmana de la Gent Gran. ACTE RADARS. S’informarà més endavant. DIUMENGE, 4 Plaça de l’Església, a partir de les 7:45h 38a MARXA POPULAR ELS TERMES. Organitza: Grup de Muntanya d’Arenys de Munt. Més informació a www.marxadelstermes.com
/28
EXPOSICIONS Del 29 d’agost al 6 de setembre EXPOSICIÓ NEPAL
Del 25 de setembre al 4 d’octubre, EXPOSICIÓ DE LA SETMANA DE LA GENT GRAN
|Cartellera
Des de l'ONG Vicenç Zamora us volem donar les gràcies per les vostres aportacions de medicaments,els quals fem arribar a Gàmbia per repartir-los als hospitals. Us recordem que podeu seguir contribuint tot l'any.
Organització no governamental NEPAL – GÀMBIA St. Martí, 34 Arenys de Munt 606.66.28.13
/28
|Recordant a... Aclariment sobre el Recordant del mes passat: la fotografia al capdavant de l'escrit no és d'en Martí Horta i Plana, sinó del seu fill, en Xavier Horta i Plassa, que morí afusellat pels franquistes.
JAUME VILÀ i PUIGDUVÍ en Franco 1921 - 2006 Un home d'Arenys de Munt que no tingué por de ser represaliat i plantà cara a la dictadura franquista. Al cap d'un anys del final de la guerra civil, encara amb molts republicans represaliats a les presons franquistes, i amb les llibertats polítiques suspeses totalment, el règim no permetia manifestacions ni protestes en contra de la dictadura, ja que el general Franco dirigia amb ma de ferro al país, però, sobretot érem els catalans els que més patíem aquesta situació. En Jaume Vilà no va tenir por a les represàlies i juntament amb altres companys de treball i sindicalistes de Mataró, va formar part del grup de decidits dirigents de la capital del Maresme, que van promoure al primer de maig de l'any 1951 una vaga general esperonats pel sindicat de la CNT. S'havia de tenir molt valor per participar en una actuació d'enfrontament amb el règim, en aquells moments en que els franquistes amb la Falange al davant, encara detenien als enemics del règim i tenien les presons farcides de republicans represaliats a on eren torturats i en alguns casos assassinats a les mateixes presons o al Camp de la Bota. És evident que s'havien embarcat en una empresa que no podia sortir bé de cap manera, ja que les autoritats feixistes tenien ulls i orelles per tot arreu i malauradament, van ser detinguts i empresonats, acabant així, amb les expectatives dels vaguistes d'aconseguir una millora en la situació laboral i salarial dels treballadors. Curiosament, a en Jaume li deien en Franco, perquè algú, un dia, en veure penjat un cartell amb la cara del dictador Franco va tenir l'ocurrència de dir que en Jaume se li assemblava i des d'aleshores fou conegut amb aquest malnom. S'hi podia assemblar de cara, però no, en la manera d'actuar, ja que en Jaume era un gran demòcrata i el Generalisimo, un dictador criminal. Orígens familiars d'en Jaume El seu pare era en Ramon Vilà i Giró (1888-1928) natural de Santa Maria de Palautordera, que havia arribat a Arenys de Munt l'any 1910, i l'any
Jaume Vilà i Puigduví
1919 es casà amb la Lluïsa Puigduví i Alsina (1888) que vivia a la Rambla Jalpí 31, amb la seva mare viuda, Maria Alsina i Coll (1862) i les seves germanes: Francisca (1889) soltera, la Júlia (1882) casada amb en Jaume Donadeu en Vermell, i la Catalina (1884) casada amb en Josep Roig i Torrent (1893-1970) natural de Tordera. En aquesta casa si van quedar a viure en Ramon i la Lluïsa quan es van casar i precisament aquí, és on va néixer en Jaume Vilà i Puigduví, el 6 de febrer de l'any 1921. Suposem que començà a l'escola amb el mestre Joan Corrales, que portava l'escola de nens del districte núm. 1, però, poc temps i pogué anar, ja que als 9 anys va començar a treballar a un forn d'Arenys de Mar, a on anava cada dia caminant, a més dedicar-se a vendre caramels al ball que feien els dies de festa a les sales de can Corrioles i el Siglo (curiosament aquesta mateixa feina de vendre llaminadures, també la va fer de petit, un important dirigent anarquista, com fou en Cipriano Damiani). A rel de fer aquesta feina de vendre caramels li van començar a dir el caramelero. El seu pare va morir quan ell només tenia set anys i als 14 anys va entrar a treballar d'aprenent a una fàbrica tèxtil d'Arenys de Munt, a on estigué treballant fins que esclatà la guerra. En Jaume a la Guerra civil En Jaume era de la lleva del 42 i alguns del seus companys d'aquesta edat, van ser cridats per anar a la guerra amb la lleva del biberó, però, ell no va fer falta que fos cridat, ja que només amb 17 anys, es va apuntar voluntari al Cos de Carrabiners, a on ingressà el dia 20 de juliol de
/29
|Recordant a...
En jaume amb la Lluïsa i el fill Joan
1938 i fou destinat a una unitat d'infanteria (BOIC núm. 55 del 1938). No sabem si va arribar a participar en cap acció de guerra, ja que la guerra s'estava acabant, suposen que no hi arribà a temps. Però, es molt impressionant la voluntat de defensar la República i la democràcia que tenia en Jaume, que a la seva edat i amb la seva mare viuda, s'embarqués en una aventura com aquella. De totes maneres no va ser represaliat per la dictadura franquista. En canvi, el seu cosí Manuel Donadeu i Puigduví (1903-1977) que havia passat la guerra en una unitat de Mossos d'Esquadra a Lleida, després de passar uns mesos en un camp de refugiats a França, quan tornà a Catalunya va ser detingut i internat al Camp de Concentració de San Pedro de Cardeña (Burgos). Durant la guerra, les germanes de la mare d'en Jaume van canviar de domicili i la Catalina amb el seu marit en Josep Roig i la germana soltera Francesca van anar a viure al número 100 de la rambla Francesc Macià (Generalisimo Franco, durant la dictadura).En Jaume i la seva mare també van canviar de domicili i l'any 1939 van anar a viure a la carretera de Sant Celoni, 26. En Jaume, aleshores, tenia 18 anys, treballava de teixidor i sembla ser, que jugava a futbol amb l'equip d'Arenys de Munt. Casament amb la Lluïsa El 1941 en Jaume es casà amb la Lluïsa Majó i Juanola (1922-2006) que vivia de soltera al carrer Pascual 10, en la casa coneguda per can Granat, i era filla d'en Joan Majó i Colomer (1880-1956) i de la Pilar Juanola i Sala (1887-1929) natural de Besalú, que a part de la Lluïsa tenien sis fills/es més: Antònia (1891), Rosa (1910), Francesc (1911), Joaquim (1912-1977), Maria (1915) i la Dolors (1918). L'any 1942, a en Jaume li tocava anar a fer el servei militar franquista, però, es lliurà en presentar al·legacions per ser fill de viuda i no tenir cap altre germà, que pogués mantenir la casa.
/30
En Jaume i la Lluïsa es coneixien de petits, des de que anaven al col·legi, encara que fos poc el temps que hi van anar, ja que van començar a treballar ben aviat, sobretot, en Jaume, com hem dit anteriorment. La Lluïsa havia anat a l'escola de la mestra Teresa Montaner, situada al carrer de l'Olivera, però, tan un com l'altre foren a temps, encara que per poc temps, d'assistir a classes de la nova escola unitària de la rambla Jalpí, 55 que s'inaugurà l'any 1929 i que fou construïda per l'Andreu Roca. La Lluïsa entrà a treballar de ben joveneta a l'empresa de can Culubret i un cop casats van anar a viure al carrer Sant Josep, 3, a on tenien per veïns a la família Freixas/Sañé, dedicats a la venda de cereals i farratges. En Jaume i la Lluïsa, van tenir un fill i una filla: En Joan (1942-2005) que a més de fer teatre al Centre va treballar de teixidor a la Grober, i la Maria Rosa (1948) que treballà a Can Culubret i posteriorment en l'atenció a la tercera edat. Tots dos van néixer en aquella mateixa casa del carrer Sant Josep. La família de la Lluïsa En Joan Majó, pare de la Lluïsa, feia de pagès, però, alguns dels seus fills es van dedicar a altres activitats. El gran, en Francesc, fou l'únic que continuà amb la feina del pare, però en Joaquim i les seves germanes van treballar en el sector del tèxtil. Tant en Francesc com en Joaquim, van participar a la guerra civil, ja que foren allistats quan els hi tocà per lleva. En Francesc va estar enrolat des del juliol de 1937 a la Companyia de Fortificacions núm. 10, i en Joaquim, que estava afiliat a la CNT, va participar a la batalla de Brunete, enrolat a la 19a Brigada Mixta, que va rebre la medalla al Valor. Al final de la guerra va ser internat al camp de concentració d'Horta a Barcelona. En Josep Majó, germà de la Lluïsa, va ser un dels fundadors a l'any 1943 de la Hermandad Sindical Local de Labradores i Ganaderos, entitat destinada a donar cobertura a tots els treballadors i propietaris agricultors d'Arenys de Munt “dentro de la disciplina del FET i de las JONS”, com deien els seus estatuts. Posteriorment, en Francesc, l'altre germà, també formà part de la junta de la Hermandad. En Joan Majó havia quedat viudo quan els seus fills eren petits i en acabar la guerra les seves filles Dolors i Rosa, ja estaven casades i la Lluïsa, que treballava de teixidora, vivia amb el seu pare i el seu germà Francesc, que estava casat amb la Teresa Mas i Casals, fins que marxà de casa per casar-se amb en Jaume.
|Recordant a... Nova feina al Forn del Vidre En casar-se, en Jaume, va anar a treballar al Forn del Vidre de Mataró, una empresa que es va convertir en una cooperativa i que va ser abans i durant la guerra una de les capdavanteres en la lluita sindical, i en la que hi havia treballat el conegut anarcosindicalista Joan Peiró i Bells abans de la guerra i afusellat pels franquistes. Quan hi va anar en Jaume, a principis dels anys cinquanta, tot i la duresa del regim franquista encara els militants de la CNT tenien un gran protagonisme en la lluita sindical de l'empresa i de Mataró, i això, que eren una cooperativa socialitzada, on els 300 treballadors eren els propietaris de l'empresa. En Jaume, però, no va dubtar en afegir-se al sindicat, que naturalment, estava il·legalitzat. L'empresa aleshores ja havia canviat de nom i s'anomenava Cristalerias de Mataró Sdad. Coop., i disposava d'una mútua pròpia, una escola, un economat i un Grup de Cultura. La vaga general de 1951 L'any 1951 es va produir una vaga general, que no ha estat gaire comentada pels historiadors antifranquistes, però, que va tenir una especial significació, ja que va ser la ultima vaga organitzada per la CNT durant el franquisme. El règim, arribà a una inflació del 250% que originà una situació de penúria econòmica, que provocà al febrer i març del 1951 la famosa vaga de tramvies de Barcelona, a causa de l'augment de les tarifes i que va mobilitzar uns 300.000 obrers per protestar pel cost de la vida i la política del règim. Al 1950 encara hi havien 27.000 presos polítics (dels quals 25.000 eren de la CNT) i seguien els afusellaments al Camp de la Bota, les tortures a la Via Laietana i l'aplicació de la Llei de Fugues. El salari mitjà d'un treballador era de 25 pessetes pels homes i de 19 per les dones. El racionament era tan escàs que obligava als treballadors a procurar-se els queviures al mercat negre. En aquest context, la CNT va organitzar una vaga general per reivindicar el primer de maig com un dia de lluita i protesta contra el cost de la vida. Va tenir un seguiment molt desigual a Catalunya, però a Mataró, a on la CNT tenia molta implantació, el seguiment de la vaga va ser molt alt. A principis d'abril es creà un Comitè de la CNT Comarcal, format per nou persones, algunes d'elles antics cenetistes i entre les quals s'hi trobava en Jaume Vilà, que també formava part del Comitè de Vaga del Forn del Vidre, a on ell treballava i que era una de les empreses més implicades en la vaga. Els del Comitè van preparar la jornada reivindicativa repartint molta
Forn del vidre d’Arenys de Mar
Cristalleries Mataró (forn del vidre)
propaganda per les empreses de Mataró i la vaga fou un èxit, però la policia franquista tenia una xarxa d'informadors molt ben estructurada i a l'endemà van començar les detencions de sindicalistes i dels membres del Comitè. Fins el 19 de maig, a Mataró se'n van detenir una vintena, tots els que formaven part del Comitè de Vaga de Mataró, que eren membres de la CNT i entre els quals s'hi trobava en Jaume Vilà. Aquest enfrontament d'en Jaume i els seus companys amb el règim franquista, va ser un acte heroic, però perillós, del qual en van parlar alguns diaris, com el Noticiero Universal del 16 de maig de 1951 o el Diari de Mataró del dia 19, però, que no va tenir la repercussió que esperaven els seus organitzadors. Conseqüències penals Els detinguts foren conduits a la comissaria de la Via Laietana on foren interrogats i maltractats per la policia franquista, i finalment, tancats a la presó Model de Barcelona, a on se'ls hi obri una causa penal ordinària (Núm. 202-IV-51) al Juzgado Militar de la 4ª Región Militar, pel comandant jutge instructor Rodrigo Marco i acusats de huelga ilegal y reparto de propaganda clandestina. Inclús, el servei d'investigació de la Falange de Barcelona va intervenir en el procediment de la causa, demanant informació a la Falange local d'Arenys de Munt, preguntant pels antecedents d'en Jaume. De totes maneres, sembla que en Jaume no arribà a ser jutjat, ja que no hem trobat cap resolució al respecte, però, si que es va passar nou mesos a la presó – podem imaginar-nos en quines condicions – fins que finalment, va ser posat en llibertat, per sobreseïment de la causa. Podem dir, que encara va estar de sort, ja que altres companys seus van patir penes més greus. No sabem si l'exalcalde Josep Vernis va fer alguna gestió en favor seu, però, si que va ajudar a la família en aquells moments tant delicats.
/31
|Recordant a... Canvi de feina i altres activitats d'en Jaume En sortir de la presó, en Jaume va decidir canviar de feina i per mitjà d'un conegut seu, que el va aconsellar, entrà a treballar al Forn del Vidre d'Arenys de Mar (Fàbrica del vidre Navarra i Barrera) una empresa emblemàtica de vidre bufat, que també havia estat molt conflictiva durant la República i que era propietat d'en Guillem Lagarriga. Havia estat inaugurada a la primera dècada del segle XX i reconstruïda l'any 1922, després d'un gran incendi. Tancà les portes el mes de desembre de 1977 i aleshores, en Jaume que encara li faltaven nou anys per la jubilació va fer un canvi radical i es va passar al tèxtil. Entrà a treballar a la fàbrica Rayon, S.A (Les Sedes) de l'Alfons Molons a on estigué fins l'any 1983, que es va jubilar. Però, també el 1963, va canviar de residència i ell amb tota la família es van establir al carrer Sant Pau, 48. La seva principal distracció mentre encara treballava era anar al futbol a veure jugar a l'equip d'Arenys de Munt, però, també, va estar involucrat amb el club, que apart d'haver-hi jugat, suposem que també devia d'haver sigut membre de la junta, ja que l'any 1950 va ser convocat a una reunió amb l'alcalde i Cap Local del Movimiento Josep Mas, i amb altres aficionats locals, per tractar de les possibilitats de continuïtat del club de futbol i participar en els nous campionats que s'estaven preparant, per part de la organització local d'Educación i Descanso. Amb la seva dona feien molt sovint excursions, juntament amb el matrimoni Artigas, i participaven en les romeries a Montserrat, que organitzava en Quim Missé. A més, li agradava molt ballar, una activitat que se li donava molt bé, encara que la Lluïsa no n'era massa entusiasta, i també, alguns caps de setmana anava a jugar a cartes a Can Ton. Jubilació En complir 65 anys es va jubilar i es dedicà, preferentment a treballar el seu hort, que en va tenir en diferents llocs: Un al rial Bellsolell, un altre d'en Vernis i un tercer a la carretera de Torrentbò, propietat del seu nebot, Joan Artigas (Germinal) i en els quals hi plantava hortalisses. També, anava jugar al domino amb altres companys a l'Esplai de Jubilats d'Arenys de Munt. L'any 1987, precisament, hi entrà de vocal
/32
de la junta, en una junta que va presidir en Martí Major i Colomer, en la que també s'hi trobaven els socis: Ramon Rossell, Joan Sellés, Joan Casademunt i en Jaume Riera. Una època de l'Esplai en que els responsables van potenciar les excursions fent rutes turístiques per Catalunya, les exposicions artesanals i les conferències, com la que va tenir lloc a càrrec del locutor Viñas. Exercien de regidors de la Gent Gran en aquell temps, primer en Josep Pruna i després, en Miquel Hugas. L'any 1991en Jaume, tornà a canviar de residència i anà a viure al carrer de Les Flors, 64. La Lluïsa va morir el 26 d'abril del 2008 i en Jaume a 85 anys, el 24 de juliol del 2006, mentre vivia a casa de la seva filla M. Rosa. En Jaume no va ser una persona que destaqués massa, ni socialment, ni políticament al nostre poble, perquè la seva gesta de rebel·lia davant de la injustícia social no fou valorada, ni gaire coneguda per la majoria dels seus convilatans, a causa de la parcialitat dels mitjans de comunicació i la por a les autoritats franquistes. Però si que fou evident, que va tenir un gran coratge, a l'atrevir-se a enfrontar-se a una dictadura que estava en un moment de fortalesa, perseguint sense pietat als dissidents antifranquistes. El motiu de la vaga podia ser principalment, per una millora salarial, però, en aquells moments hi podien deixar-hi la pell. Cal doncs, tenir presents aquests fets històrics i recordar-los per a coneixement de tots els actuals veïns i veïnes d'Arenys de Munt, ja que la seva estada de nou mesos a la presó per un motiu tant digne, va passar desapercebuda per molts i ja és hora de fer-li el reconeixement que es mereix. Un important personatge va dir en certa ocasió: “La probabilitat de perdre en la lluita no ha de dissuadir-nos de donar suport a una causa justa” (Abraham Lincoln. President dels EEUU). I justament, és el que van fer en Jaume Vilà i els seus companys, tot i saber que la causa els hi podia sortir malament i ser detinguts, com així va passar. Elies Surroca i Campàs
|El racó de l'Humanista
ACOMPANYAR EL MALALT (1) Aquest article vol ser una guia senzilla i realista sobre com afrontar la situació i fer l'acompanyament al malalt. No pretén donar lliçons, sinó aportar una mica de claredat i consol en un moment de vulnerabilitat. LA FAMÍLIA DAVANT LA MALALTIA Quan una malaltia important entra a casa, no ho fa sola. Porta pors, rutines noves, cansament, dubtes i una sensació que la vida, de sobte, ja no és la que era. D'un dia a l'altre, la família descobreix que ha de conviure amb un procés que exigeix paciència, organització i molta humanitat. Cada llar ho viu a la seva manera, però hi ha alguna cosa que tothom comparteix: la necessitat d'adaptarse. I, encara que de vegades sembla que ningú no està preparat, la veritat és que moltes famílies acaben descobrint una força que no imaginaven tenir. La malaltia no afecta només qui la pateix. Afecta tota la família. Cadascú reacciona d'una manera diferent. Alguns es bolquen immediatament; altres senten por; altres no saben què fer i es paralitzen. Tot això entra dins del normal. El primer impacte sol ser emocional: sorpresa, preocupació, incertesa. Molts familiars reconeixen que el que costa més al principi és assimilar la notícia. Les preguntes s'acumulen: Podrem amb això? Què he de fer? Estarà ben atès? Serem capaços d'organitzar-ho tot? No és estrany sentir que la casa s'ha convertit, de cop i volta, en un petit hospital. Però és important recordar que continua sent una llar. La malaltia pot ocupar espai, sí, però no ha d'envair-ho tot. CANVIS A LES DINÀMIQUES FAMILIARS És habitual que els rols familiars canviïn. Cada família reorganitza la vida com pot. I és important entendre que no hi ha una fórmula perfecta. El que funciona a una llar pot no servir per a una altra. El que sí que sol ajudar és parlar obertament de com es repartirà la cura. No es tracta només de tasques pràctiques (compres, medicació, visites mèdiques), sinó també de responsabilitats emocionals: acompanyar, escoltar, sostenir. Quan una sola persona ho assumeix tot, corre el risc d'esgotar-se. Repartir, delegar i demanar ajut no és un signe de feblesa, sinó de supervivència familiar.
QUÈ DIR I COM PARLAR Un dels grans dubtes de qualsevol família és: què li dic? De vegades es tem dir massa, o dir poc, o dir-ho malament. Però la clau està en una cosa molt senzilla: parlar des de la veritat i des de l'afecte. Frases que ajuden: “Estic amb tu”; “què necessites avui?”; “si alguna cosa et preocupa, digues-m'ho”; “anem pas a pas”; “no estàs sol”. No es tracta de fer discursos, sinó d'estar disponibles. Moltes vegades, allò que més consola no són les paraules, sinó la presència. Frases que no ajuden: “No et queixis, hi ha gent pitjor”; “no hi pensis”; “tu el que has de fer és animarte”; “si fossis més positiu, estaries millor”. Aquestes frases solen néixer de la bona intenció, però poden invalidar allò que sent el malalt. No necessita ànim obligatori; necessita comprensió. La família no té totes les respostes. I no passa res. De vegades, escoltar amb calma val més que intentar resoldre-ho tot. El malalt, com qualsevol persona, necessita espai per expressar por, ràbia o pena sense sentir-se jutjat. LA CONVIVÈNCIA DIÀRIA Quan hi ha un malalt a casa, els dies deixen de ser previsibles. Hi ha jornades tranquil·les i altres complicades. Moments d'alleugeriment i moments de tensió. Organitzar-se ajut: horaris, medicació, menjars, visites. Però també és important deixar marge per a allò imprevist. La malaltia té un ritme propi. Algunes idees que faciliten la convivència: Crear un espai còmode i agradable per al malalt, amb llum, tranquil·litat i accessibilitat. Mantenir petites rutines: un esmorzar plegats, una estona de conversa, un programa que es veu sempre, una música que acompanya. No convertir la persona malalta en “només un pacient”: segueix sent marit, dona, fill, pare, germà ... Demanar ajuda professional quan calgui: infermeria, fisio, ajuda a domicili ... Aquestes petites coses sostenen la normalitat, que és el que més es troba a faltar. LA FAMÍLIA COM A EQUIP Un dels reptes més grans apareix quan un membre de la família queda com a cuidador principal. És qui està més pendent, qui coneix cada detall, qui carrega amb la major part del cansament. Aquest paper és valuós, però també molt dur. Ningú no el pot sostenir sense parar. Per això és essencial que la família funcioni com un equip: Torns. Repartiment de tasques. Visites alternades. Ajut extern quan es necessiti. Respecte als temps i les capacitats de cadascú. Tenir cura d'algú no s'ha de convertir en una càrrega silenciosa. La malaltia ja és prou pesada perquè també ho sigui l'organització familiar. Continuarà en un proper mes. Carles Rodríguez. Escriptor - Humanista
/33
OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC
|Opinió
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
DIADA NACIONAL DE L’ECLIPSE Una nació no és perd perquè uns estrangers l’ataquin, sinó aquells que l’estimen i no la defensen. Ràdio Sahara, RNE-EAJ 202, El Aaiún, el seu últim director (1975) Pablo Ignacio Dalmases, un noi de Barcelona, va tirar la clau dels estudis de l’emissora al fons del mar. Molts arenyencs recordaran la sortida amb la cua entre les cames de l’exèrcit espanyol aquells primers dies de l’any 1976 del Sàhara Occidental. (Entrevista a Ràdio Arenys l’11 de juliol de 2026 a VdMar.) Aquestes setmanes, on cada dia, Ceuta i Melilla han estat en el telenotícies de forma permanent i constant, caldria una reflexió serena i tranquil·la dels intensos moments que vivim i de les repercussions directes i indirectes que tenen aquests fets en el nostre dia a dia, que no són pocs. En especial aquelles imatges frepans de l’entrada descontrolada de milers de persones veïnes nostres. Catalunya, el nostre petit país, ara ha superat amb escreix els 8 milions d’habitants, només cal anar a Barcelona, cap i casal, per veure la situació de desesperança de molta gent on a l’altre extrem els qui amb el seu poder econòmic tenen una posició dominant en el mercat immobiliari, a tall d’exemple. El general Joan Prim i Prats, heroí de la batalla de los Castillejos (1860), va ser el primer català President del Consejo de Ministros a Madrid, fins al seu assessinat va fer molt bona feina. Les friccions amb el regnat alauita, segons els llibres, sempre han estat un fet no gaire sovint però si constant. Per a mi és una gran partida d’escacs geoestràtegic, on fa estona tenim la partida perduda. El proper match serà… a les Canàries. Encara que nosaltres ens fa més gràcia l’Eclipse. Joan Puig i Pont veinsdemar@gmail.com
/34
|Opinió
FARSA POLITICA Actualment a Arenys de Munt estem vivint una gran desil·lusió de les promeses electorals que ens aporten les polítiques d’ERC, que vist des de l’objectivitat es una verdadera farsa en forma de gestió municipal per la manipulació d’unes actuacions enganyoses i fictícies que pretenen fer passar per veritat unes activitats emmarcades amb discursos esgotadors i una propaganda verbal que pretenen fer creure de la seva eficiència i que volen que assumim com la millor possible per a Arenys de Munt. No es pot trair la confiança dels vilatans amb la dictadura de les aparences ni la mentida de la incertesa, fent esvair la realitat vantant-se de ser infal·lible i vomitant rancúnies amb improperis als que no comparteixen les seves decisions. NO es alarmisme ni electoralisme, ni és una qüestió d’intencionalitat política, és denunciar que no creuen en un projecte necessari, consensuat i prioritari per a Arenys de Munt ni planificat, que barreja sentiments i que genera bloqueig, ignorància i solitud d’un govern que posa nervioses a les persones que fa molt de temps que esperen el seu desenllaç.
No es pot pretendre que la gent amb criteri cregui en uns polítics amb dedicació i remuneració que no saben complir les seves promeses electorals sense donar cap explicació ni justificació emparant-se en la burocràcia dels funcionaris d’habilitació estatal i anteposant serveis que no ens correspon, mentre les infraestructures necessàries i la recuperació d’equipaments municipals es van ajornant perpètuament. Manca de control i talent per complir les propostes electorals a ‘hora de continuar la malversació desbocada per torpedinar i recuperar la dignitat d’aquell poble capdavanter que podia donar lliçons per la seva capacitat d’innovar i ser un model d’eficiència democràtica important pels arenyencs per complir trobant solucions. “Un govern que NO disposa d’un projecte global de futur per a Arenys de Munt NO pot il·lusionar”
Xavier Oller
/35
BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC
|La Bústia Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Arenys de Munt per la independència
TORNEM A ALÇAR LA VEU Un any més, la Diada i el Primer d’Octubre, més enllà de les commemoracions, ens interpel·laran com a catalans a expressar amb rotunditat quin és el futur que volem per a Catalunya. Els partits anomenats independentistes greixen la maquinària electoral de cara a les municipals de 2027, amb un ull posat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2028 ―si és que no s’avancen. Seguint la dinàmica autonomista dels darrers nou anys, volen tenir-nos distrets centrant el debat en la immigració i l’alerta per l’arribada de la ultradreta: JUNTS brama pel traspàs de competències en immigració; ERC crida a fer front per plantar cara a la ultradreta i salvar el govern de Sánchez a Espanya i el d’Illa a Catalunya. De la independència, ni se’n parla. El fenomen de la immigració que vivim no és només un problema de substitució cultural o identitària, sinó un pla ben orquestrat, des de fa dècades, per les elits espanyoles —i també catalanes―, per canviar el model econòmic, abaixar sous, rebentar l’estat del benestar i concentrar la riquesa en poques mans, empobrint així el país i les persones. El problema no són els immigrants. El problema és que només un estat té la capacitat de controlar les seves fronteres i regular la immigració; decidir sobre el model econòmic i social;les inversions en infraestructures; procurar pel benestar de les persones; de les polítiques d’habitatge, sanitat i educació; com també de defensar la cultura i la llengua que li són pròpies. O sigui que, tant aquesta Diada de l’11 de Setembre com el Primer d’Octubre, tornem a sortir al carrer! Tornem a alçar la veu! Deixem ben clar als partits polítics que no ens entabanaran amb les seves estratègies electorals. El que volem és la INDEPENDÈNCIA!
Foto: Carlos Baglietto (elnacional.cat)
/36
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
|La bústia
APAAM
TORNA A BROLLAR LA FONT Un diumenge força especial, el 26 de juliol d’enguany Arenys de Munt va tornar a brollar amb alegria i il·lusió. La Centenària Font de l’Eixample com també el bategar el cor de molts arenyencs que van participar en un esdeveniment ,que ple de gom a gom de la riera, va passar al llibre de la nostra història de país i de poble. La gent de l’APAAM, Associació de la Part Alta d’Arenys de Munt, vol agrair públicament a les autoritats presents en l’acte, els propietaris de les joies dels vehicles clàssics, com el club coclista La Font, el mossèn, com l’arenyenc centenari que ens honorà amb la seva presència, com la gent de la Breda de l’Eixample, com la bona gestió de la policia local, l’acompanyament de molts veïns de tot el poble, com els incansables i esforçats membres de l’associació, entre molts altres.
Quedarà en el record de tots els que d’alguna manera vàrem rendir un petit homenatge els nostres avantpassats, a la gent que gaudeix avui de la Font i els futurs arenyencs que tornaran a tenir un agrable lloc de trobada a la vila. Crec, sincerament, que tots recordarem amb un petit somriure aquesta diada dels 100 anys de Font. Per molts anys!!
Joan Puig i Pont .President, i la Junta de l’APAAM.
/37
|La bústia
Junts per Arenys de Munt
LA NETEJA, UNA ASSIGNATURA PENDENT L’alcalde ha manifestat en diverses ocasions que volia convertir Arenys de Munt en «el poble més net del Maresme». Han passat els anys i aquell objectiu queda molt lluny de la realitat. Especialment perquè els qui avui governen havien estat molt crítics amb la neteja dels governs anteriors. Van prometre fer-ho millor, però no ho han resolt.
I aquesta no és una crítica als treballadors de la brigada. Al contrari. El mateix govern va reconèixer al Ple que la manca de maquinària n’ha reduït molt la capacitat operativa. Durant massa temps els hem demanat resultats sense posar al seu abast totes les eines necessàries. Ara s’anuncia nova maquinària. Benvinguda sigui, però com hem pogut arribar fins aquí?
Passejar per Arenys de Munt transmet massa sovint una sensació de falta de cura: herbes a voreres i carrers, pintades, mobiliari deteriorat, brutícia en determinats punts o males olors que una neteja més freqüent podria evitar. La Riera n’és un exemple ben visible. Fa anys que es destinen recursos als seus parterres i continuen sense oferir la imatge que mereix l’espai més emblemàtic del poble. Després de gairebé 14 anys de governs liderats per la mateixa força política, ja no es pot parlar d’un problema heretat: han tingut temps de sobres per trobar-hi solucions.
Cuidar el poble és molt més que escombrar: cal rentar amb aigua carrers i voreres, controlar les herbes, actuar ràpidament davant les incidències, disposar de prou papereres i mantenir adequadament els espais públics.
Però Arenys de Munt no s’acaba a la Riera. Torrent d’en Puig, Sant Carles, Pi Gros i tants altres carrers, barris i veïnats, així com els aparcaments públics, necessiten també una atenció constant. I el mateix passa amb els nostres parcs i espais públics, des de Can Borrell fins a Can Jalpí. No hi pot haver carrers de primera i carrers de segona.
/38
Des de Junts creiem que hi ha una altra manera de fer les coses: més planificació, prevenció i seguiment; actuacions per sectors; reforç dels punts que ho necessiten; un canal àgil d’incidències i un calendari de manteniment perquè els veïns sàpiguen quan està previst actuar al seu carrer o sector. No tot és qüestió de gastar més. També és qüestió d’organització, prioritats, exigència i lideratge. Arenys de Munt pot estar molt més net, endreçat i cuidat. Fem que Arenys de Munt brilli.
|La bústia
ADM
Centre de Formació d’Adults Enric Camón
LA JOIA DE LA CORONA D’ERC
GESTIONAR EL TEMPS: UN REPTE COMPARTIT
Segons l’alcalde Sánchez (PLE del 21/07/2026) la realitat de la l’obra de rehabilitació amb recursos de romanents (de la UA Can Co 1 i 2) de l’antiga fabrica de F. Soler per a Centre Cívic?.(la joia de la corona d’ERC) que havia d’utilitzar-se per dignificar el barri de S. Carles o d’Hotel d’Entitats, les servituds de les activitats a què són destinades són: La Planta baixa per a una “pota” de l’Administració Pública (Serveis Personals) de l’Ajuntament; la Planta primera per a l’Aula de música de l’Escola S, Martí (gestionada per una empresa privada) i la Segona planta per a l’Aula de pintura de l’Ajuntament, més una sala polivalent per a reunions (OP) i poca cosa més. El seu discurs i màxima preocupació és comparar aquesta magna obra de rehabilitació NO consensuada (prioritària per a ERC amb un cost de més de 1,7 M€.) amb la urbanització de la Riera un projecte desitjats per tota la població d’Arenys de Munt i que representava l’acabament del soterrament que des d’un principi ERC va criticar i si va oposar per raons polítiques i, segons ells, mediambientals, que ara NO volen recordar. ERC porta 3 mandats i mig (14 anys)(més de 5.000 dies) al govern, el seu balanç acomplexat i pobre (“SEGUIM TRANSFORMANT ARENYS DE MUNT”) no pot haver estat més decebedor ni incomplidor(Residència,-Biblioteca,-Habitatges,Aparcaments,-Urbanitzacions...) amb manca de previsió pressupostària, malbaratant recursos públics (8 modificacions de crèdit; la penúltima milionària de 1,641.399,50 euros) i si el comparem amb la trajectòria del 2000. Des d’un principi han estat d’improvisació recollint el treball dels projectes polítics dels antecessors, alhora preocupant-se per complir amb una administració burocratitzada per assolir i possibilitar les directrius dels Funcionaris d’Habilitació Estatal i dels Tècnics forasters que sempre condicionen. Ara toca mullar-se, no ser ingenus i “descollonarse”. “La imaginació és més important que el coneixement” . (Albert Einstein)
Sèneca, fa més de dos mil anys, ja ho deia: "No és que tinguem poc temps, sinó que en perdem molt". D'aquesta manera, i de la mà de Khronos, ja ens hem plantat altre cop al setembre. Un mes que ens torna a portar aquella barreja tan coneguda de ganes de començar de nou i el dubte de com ens ho farem per no repetir la mateixa història d'altres anys; encetant projectes amb entusiasme, però que van diluint-se a mesura que es compliquen les setmanes i la dispersió torna a apoderar-se de nosaltres. Amb tantes activitats que volem fer, i tantes d’altres a les quals les obligacions ens hi aboquen, organitzar el temps s'ha convertit en un dels reptes més grans de la nostra societat, on tots plegats hem de compaginar tasques, terminis i vida personal sense morir en l’intent. De fet, arriba un moment on ja no és possible treballar més hores. Per tant, gestionar bé el temps no passa tant per una disciplina de ferro, sinó per conèixer-se un mateix. Si aquest curs vols encarar els teus reptes, els teus propòsits amb eines de debò, val la pena descobrir tota l'oferta de propostes que hem preparat a Can Camón. Com sempre, tindrem en compte aquella casuística concreta de cada persona i la particular manera de treballar i aprendre de cadascú, perquè puguis adaptar el teu ritme d’aprenentatge des del propi coneixement i amb el nostre suport i acompanyament. Ens trobaràs a l'edifici de l'Escola Sant Martí de 19 a 21 hores (telèfon: 673602280). Sessions informatives i proves de nivell (17 de setembre: 19 hores) i inici de curs (21 de setembre). Què et sembla? Encarem el repte junts?
ADM
/39
|La bústia
CUP Arenys de Munt
LES BREDES, UN DELS GRANS ORGULLS D’ARENYS DE MUNT Les Bredes són, sens dubte, un dels grans orgulls d’Arenys de Munt. Més que unes simples festes de carrer, representen l'essèn-cia històrica del nostre teixit associatiu, l'esperit de comunitat i el vincle intergenera-cional que ens uneix com a poble. Són aquells espais de trobada imprescin-dibles on veïns i veïnes, grans i petits, surten a l'espai públic per compartir moments d'alegria, converses i sopars a la fresca, enfortint aquells llaços que fan que viure al nostre municipi sigui una experiència tan especial i arrelada, on ens coneixem uns als altres i ens ajudem entre nosaltres sempre que algú ho necessita. Fent balanç d'aquests últims anys, és veritablement emocionant veure com aquesta tradició tan nostra ha revifat amb una força extraordinària. Cal recordar que l'any 2023, just quan vam assumir la responsabilitat d'entrar al govern municipal, la situació era força diferent perquè. malauradament, només s'arribaven a celebrar quatre bredes en tot el nostre municipi. En aquell moment, gaudíem únicament de les festes d'El Pi Gros, L'Eixample, Collsacreu i La Plaça. Tot i el gran i innegable valor de l'esforç d'aquestes comissions, sentíem que a Arenys de Munt li calia recuperar la vitalitat festiva en molts altres veïnats. Ara, tres anys més tard de l’entrada a govern, el mapa de celebracions del nostre poble ha canviat radicalment. Gràcies a la inesgotable iniciativa veïnali al suport constant i decidit de l'Ajuntament amb les regidories que encapçalem, hem aconseguit fer renéixer la flama en
/40
diversos barris. Amb molta il·lusió i treball compartit, hem vist com s'hi sumaven de nou les bredes de La Creueta, Les 5 Roses i La Riera. A més a més, durant aquests darrers anys de mandat també hem pogut celebrar les de Santa Rosa dels Pins i a Torrentbò, demostrant que la voluntat ciutadana de fer poble és ben viva i no para de créixer. Això ens demostra que quan l'administració i la ciutadania van de la mà, els resultats són magnífics. Però som conscients que la feina no s'atura pas aquí. Sabem que encara ens en falten algunes d'històriques per recuperar, com són les estimades bredes del Sindicat i la dels Tres Carrers, entre altres. L'objectiu és clar, treballar per afavorir que cap barri es quedi sense la seva festa. I per què no somiar? Amb l'empenta de la nostra gent, estem segurs que fins i tot en poden néixer de noves en un futur pròxim. Des de la CUP Arenys de Munt, volem adreçar unes paraules de reconeixement i donar les gràcies més sinceres a totes les persones que, amb la vostra dedicació, hores de feina i esforç desinteressat, ho esteu fent possible cada any. Perquè sense la gent organitzada, la gent que s’arremanga, col·labora, participa i ofereix el seu temps i esforç als altres sense esperar res a canvi, cap de les bredes seria possible. Sabem tot l’esforç que feu i creieu-nos en què sempre ens seguireu tenint al vostre costat pel que faci falta perquè, voluntaris i voluntàries, vosaltres sou el veritable motor d'Arenys de Munt.
|La bústia
ERC Arenys de Munt
ARENYS DE MUNT AVANÇA: PROJECTES QUE TRANSFORMEN EL NOSTRE POBLE Arenys de Munt està vivint una etapa de transformació. Des del govern municipal, amb ERC al capdavant, treballem perquè les demandes dels veïns i veïnes es converteixin en millores concretes i projectes que facin avançar el poble. Un dels exemples és la mobilitat i el transport públic. L’Ajuntament ha mantingut una feina constant amb la Generalitat i amb els municipis veïns per millorar les connexions amb Barcelona i amb l’Hospital de Mataró, un servei essencial per a moltes famílies. Aquesta feina comença a donar els seus fruits i, en breu, veurem com el servei urbà s’amplia, amb més expedicions i millors connexions, adaptant-se millor a les necessitats de la ciutadania. També tenim a tocar una actuació llargament reivindicada: la reurbanització de l’avinguda Panagall. El projecte ja està acabat, licitat i adjudicat, i això es tradueix en què les obres començaran properament, amb una inversió d’uns 1,4 milions d’euros. Serà una transformació integral, amb la millora de les voreres i de l’accessibilitat, la renovació de serveis, la pavimentació, el drenatge i nou arbrat. Una actuació important que transformarà un dels principals eixos del nostre poble. I aquesta manera de fer —escoltar, treballar i transformar— també la volem aplicar a un dels espais més visibles del municipi: la rotonda d’entrada a Arenys de Munt. Properament impulsarem un procés participatiu perquè els
veïns i veïnes puguin aportar idees i participar en la definició de l’estètica d’aquest espai, que volem convertir en una autèntica carta de presentació del nostre poble. I perquè governar també és tenir cura del dia a dia. Aquest mes de juliol el Ple ha aprovat una ampliació de crèdit d’1,5 milions d’euros, sense nou endeutament, destinada principalment a millores de la via pública, neteja, mobilitat i accessibilitat. Aquesta inversió permetrà, entre altres actuacions, incorporar nova maquinària per reforçar els serveis de neteja i manteniment dels carrers, incloent-hi una nova màquina elèctrica, més eficient i sostenible, que contribuirà a modernitzar els recursos municipals. Dins d’aquest mateix paquet d’inversions també hi ha espai per a nous equipaments per als infants i joves, com el futur pumptrack de Can Jalpí, un nou espai d’oci i esport que permetrà gaudir d’una activitat a l’aire lliure i donar resposta a una demanda dels nostres joves. Són actuacions diferents, però formen part d’una mateixa manera d’entendre el govern: invertir, escoltar i fer avançar Arenys de Munt. No prometem grans transformacions per demà; les estem construint avui, amb projectes concrets, inversions i feina. Arenys de Munt té futur. I des d’ERC volem continuar treballant perquè aquest futur sigui millor, més accessible, més segur, més sostenible i pensat per a les persones.
/41
|La bústia
Contes des del Projecte RADARS
POCATRAÇA Avui tot canvia. És un dia nou, un dia especial. Quan el sol comença a treure el nas, en Bernat obre els ulls, es lleva imira per la finestra. Entra a la cambra de bany i es renta les dents. La mare li té ben dit, «no surtis de casa sense rentar-te les dents, que tu ets un nen molt net». Ho recorda mentre fa anar el raspall amunt i avall amb molta afició. Es posa roba còmoda, passa per la cuina, i es prepara l’entrepà de mortadel·la d’olivestot sol. Se’l fica a la motxilla embolicat, no fos cas que s’embrutin la resta de coses. Sovint, amb les presses, li cau a terra i el recull sense miraments, «el que no mata engreixa», torna a recordar la veu de la mare. Va amb compte de no despertar-la, que ahir va treballar fins molt tard i necessita descansar. A més, no pensava que en Bernat es llevés tan d’hora, «fill meu, demà no cal que matinis que ja has començat les vacances». Sense fer soroll es posa la gorra, es penja la motxilla, fa un xiulet al Toc que surt corrents bellugant la cua. Al passar per davant del dormitori de l’avi, s’atura i, abans de trucar a la porta, recula una mica. Marxen tots dos contents cap a la platja: —Anem, Toc. L’avi deu estar molt cansat i el deixem que dormi. Arriben tots dos a la platja fent saltirons. Farà tot el que fan quan surt a la mar amb l’avi. Sí, ho farà tot com ho fa l’avi, que ell s’hi ha fixat molt bé. Posa els dos rems dins la barca, fa pujar en Toc que d’un bot planta les quatre potes al fons del llaüt, i arrossega per la sorra la petita barca de fusta de ratlles blaves i blanques amb el nom Blava pintat en lletres vermelles. Quan la panxa del petit bot de tres metres d’eslora queda dins l’aigua, s’hi enfila, agafa els rems i comença a remar mar endins. Pensa en l’avi. En el gran equip que fan tots tres: en Toc, l’avi Manel i ell. En Toc no para de bellugar-se i moure la cua, l’avi rema amb parsimònia mentre ell mira el sol i es mulla les mans dins la mar. Avui ho fa tot sol, que amb deu anys ja és prou gran. Recull els rems, els deixa dins la barca i descansa, igual com ho fa l’avi. Li agrada l’olor de mar i de pau. Mira l’horitzó i se sent important mentre en Toc borda. És el moment de jugar una estona amb el gos que està tan feliç com ell. Passa l’estona i, de sobte, s’adona que la sorra de la platja ja només és una línia daurada en la llunyania. Ha arribat el moment de tornar, «uix,
/42
Toc! Potser se’ns ha fet una mica tard!» La mare, veient que és mitja tarda i en Bernat no ha fet cap a dinar, està amoïnada. —Pare, saps on ha anat en Bernat? No trobo ni el nen ni el gos! L’avi se’n va a la platja, «collons de nano! S’ha endut la Blava!». Tot el poble es revoluciona, els pescadors s’ofereixen a sortir a la mar en busca de la Blava, la mare somiqueja pensant el pitjor. L’avi li té confiança al nano. —El meu net és molt espavilat, Maria, no ens hem de preocupar gaire. Veuràs com torna sense cap problema. Però ningú està tranquil. La Maria no se’n refia del seu fill. En Bernat rema tranquil·lament, com li diu l’avi: «no ens hem de posar mai nerviosos, que la mar, si ho nota,s’enfurisma. L’hem de respectar i, així, ella ens respecta a nosaltres». El gos se’l mira i mou la cua i, tot d’una, un cop de mar li fa perdre un rem. S’espanta. El Toc atura el moviment de la cua i li llepa la llàgrima que li comença a brollar, «què faria l’avi Manel, Toc? Ja ho sé, res de baixar de la barca.» Recorda aquell dia que l’avi va perdre un rem: «com ho feia? Passava el rem d’una banda a l’altra. Doncs, ja està, que no soc tan pocatraça!». De cop i volta, la Maria mira el seu pare que s’està fent un tip de riure. —De què rius, pare? No sé on veus la gràcia! Una mica més enllà, l’avi Manel veu com el seu net arrossega la barca amb penes i treballs fins a deixar-la gairebé damunt la sorra. —Avi! Ajuda’m que pesa molt! —Que t’ajudi, vailet? Si has pogut sortir a la mar, has de saber tornar, collons! La Maria s’enrabia i quan el té davant, li gira la cara d’un mastegot. Després, se’l mira i l’abraça amb força. L’avi s’acosta a la barca. —Vailet, aquí falta un rem! —li diu mentre en Bernat abaixa la mirada i l’avi li dedica un somriure divertit. —Sí, avi, jo... En Bernat passa les tardes de les vacances al costat de l’avi, fabricant un rem amb les seves mans; llimant la fusta rugosa que li deixa les mans agradablement enrogides. No vol ser un pocatraça. Laura Masdeu. Voluntària del projecte RADARS
|Entreteniments L’Endevinalla del mes i el Mot Amagat s’adhereixen a la campanya Visc en Català
EL SODOKU DEL MES
Autor: Jordi Esteban Calm
L'ENDEVINALLA DEL MES Ressona per tota la vall amb veu vibrant i potent. Quan se sent, la gent exclama: Que de pressa passa el temps
EL MOT AMAGAT Què fan al terrat la Nuri i el Joan?
LES SOLUCIONS
L’endevinalla del mes d’Agost: EL RATPENAT El mot amagat del mes d’Agost: ENGEGAT
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes: MARTÍ GARRIGA BERNABÉ 12 anys CLAUDIA MARPONS SERRAT 11 anys
JÚLIA JUAN JANÉ 12 anys
ROGER ZAMORA ROC 13 anys JAN ESPIELL GARRELL 8 anys
Si vols que et felicitem per aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognoms i data de naixement. Et felicitarem fins els 14 anys.
/43
Moment de la ballada de Veus veïnes a la Plaça Major de les les Preses dins el marc del festival Ésdansa
Descobreix totes les fotos de l'acte:
La imatge del mes