batec 464 juliol 2026

L’OU

COM BALLA

A

PLAÇA, PRELUDI DE LES BREDES DE L’ESTIU

Com cada any, en veure l’Ou com balla a Plaça, sabem que ha arribat el temps d’estiu, de la festa al carrer, de les bredes d’Arenys de Munt

EL

COMERÇ D’ARENYS DE MUNT ES

TRANSFORMA EN UN GRAN ESCENARI AMB

LA 1A MOSTRA DE MICROTEATRE

13/ D'Arenys, gent i societat

16/ D'Arenys, esports

Continguts

18/ De la Parròquia

20/ Del temps

22/ El poble en vers

23/ El llibre del mes

24/ Calendari

25/ Cartellera

26/ Recordant a...

32/ El racó de l'humanista

34/ Opinió

36/ La Bústia

43/ Entreteniments

44/ La Imatge del mes

i muntatge:

| Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara

| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

| Impressió:

| Redacció

Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous i Pau Torrent Fontbona.

Si repesqueu el Batec del mes passat, veureu que no ens vam estar d'explicar-vos tot allò que vindrà i que fa que el Centre no s'aturi

Però abans de res, us volem agrair de tot cor les mostres de suport, escalf i encoratjament que ens heu demostrat aquestes darreres setmanes tan complicades per a l'entitat Els vostres escrits, les vostres xerrades pel carrer, de vegades un simple somriure còmplice o un gest trapella que t'omple de força, són la gasolina que ens cal com a Junta per a seguir pilotant nostra nau per aquests mars agitats.

Alguns dels contratemps son d'altri però ens esquitxen a nosaltres: el mes passat la impremta es va demorar uns quants dies en el lliurament del Batec. Per això no el vau poder tenir a les mans fins molt tard. Us en demanem disculpes sinceres.

Dins dels contratemps, aquest bastant evident, hi ha la baixa d'en Toni Martínez, el nostre conserge i estimat "home de tot", a qui desitgem una ràpida (però segura!) recuperació.

També estem molt contents que la solució trobada per a seguir projectant cinema us hagi complagut, tot i que hi manquen coses ben elementals, com unes butaques més còmodes, o una bona climatització! (no ens adormim pas i segurament de cara al setembre ja ho tindrem més enllestit!)

Però res farà que el Centre s'aturi Seguim treballant amb la mirada posada ja en la tardor, Sant Martí i Nadal A mida que passen els dies és més complicat trobar un forat en la graella de programació d'ara fins a desembre!

Gaudim de les Bredes i les festes populars que l'estiu ens brinda Siguem curosos amb el sol i la calor Nosaltres ho aprofitarem per enllestir les obres a la Sala Corrioles, mentre estem ja estudiant totes les noves propostes per a la Sala Gran, el nostre gran Centre.

Marc Sansa, president del Centre, en nom de la Junta.

FINAL DE CURS DE L’ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE

L’escola de teatre del Centre amb el seu director Kai Puig, ha ceŀlebrat el final de temporada el passat divendres, 19 de juny

Els Juvenils, ja han començat a assajar un nou projecte per al curs vinent.

El grup dels petits han fet una exhibició de la feina feta durant el curs a la Sala Corrioles, amb les famílies com a públic, que han quedat encantades de veure els seus petits actors i actrius en acció.

També han volgut fer una petita mostra d’un projecte que tenen ja iniciat per al curs vinent, amb la lectura teatralitzada d’una part del text

En acabar, els infants i les seves famílies han fet un obsequi a en Kai en agraïment a la seva dedicació setmana rere setmana

De ben segur que el curs vinent continuaran gaudint i creixent tot fent teatre.

FE D’ERRADA DEL PASSAT

BATEC

En el Batec de juny, a l’article sobre l’Esbart vam cometre unes errades que voldríem esmenar: l’estrena de “Veu veïnes” va ser al desembre, i aquest agost faran l’espectacle a Les Preses, no a Arenys de Mar .

El passat diumenge, 21 de juny, es va celebrar l'audició de final de curs dels alumnes de piano de l'estudi de la Maica Brecha a la Sala Corrioles de Centre, una jornada que va permetre als estudiants mostrar davant del públic el treball, la constància i la iŀlusió dedicats al llarg de tot el curs

L'acte va coincidir amb el Dia Internacional de la Música, una ocasió perfecta per celebrar-la i compartir-la amb alumnes, famílies i públic assistent.

L'audició va posar de manifest l'esforç i l'evolució de tots els alumnes al llarg del curs. Cal felicitar-los per la seva dedicació i el bon nivell demostrat, així com agrair a les famílies el seu suport i confiança.

També, un agraïment sincer al Centre i a la seva junta per la seva coŀlaboració i per haver cedit les seves instaŀlacions, especialment a en Marc Sansa i la Marta Garcia, que van permetre celebrar l'audició en les millors condicions I com no, als presentadors de l'audició: en Pipo Colomer i en Xavi Catà, que com cada any han fet de fil conductor amb gràcia i passió Va ser un matí ple de música, emoció i satisfacció que posa el millor punt final a un curs intens i enriquidor

El passat dissabte, 20 de Juny de 2026, la secció de Tennis Taula ha jugat un torneig amistós amb el C.T.T. Granollers.

Ha estat una matinal fantàstica d'esport, amb un bon nivell de joc per part dels equips, i molt bon ambient per part de tots. L’equip del Centre han quedat campions del torneig.

INVITACIÓ A PARTICIPAR EN GRUPS DE DISCUSSIÓ

SOBRE LA DIVERSITAT CULTURAL A ARENYS DE MUNT

Vivim en una societat cada vegada més plural i amb canvis demogràfics més accelerats, situació que té lloc també a Arenys de Munt.

Des del Grup d’interculturalitat del Centre volem fer una diagnosi de quin impacte té això en la convivència i com es viu per part dels vilatans tant dels arenyencs nouvinguts com dels de tota la vida, tant de persones amb cultures d’origen diferents a la catalana, com de catalans acabats d’arribar al poble

Aquesta diagnosi posarà l’accent en la convivència al poble en la diversitat cultural, d’origen, de religió, lingüística ....

Per això us convidem a participar a nivell individual o com a grup/entitat a un trobada de discussió oberta d’un màxim de 8 persones i d’una 1,5h de durada, a partir del mes de setembre.

Si estàs interessat/da en participar pots enviar un correu a centre@centremoral.cat o trucar al telèfon 683 580 661

Els temes que tractarem seran:

La diversitat cultural i d’origen al poble

Constatació de l’existència de diversitat al poble

Valoració de la diversitat

Interacció entre les persones de diferents orígens

Constatació del nivell d’interacció

Quines barreres o dificultats hi ha per a una bona relació ?

Sentiment de pertinença al poble i participació

Anima’t i apunta-t’hi!!

Si un 18 de juliol passeu pel bar del Centre i us trobeu una colla de persones brindant amb cava, no us penseu pas que estan commemorant el cop d'estat del 1936 contra el govern de la Segona República, no, commemoren la compra del local que avui és la seu del Centre Moral.

Tot va començar quan es va fer la primera reunió per parlar de la celebració del 75 aniversari del Centre, que s’havia de celebrar l’any 1988 Mentre es discutia la possibilitat d’ampliar el local vell, es va fer públic l’edicte de la subhasta de l’edifici del Cinema Colomer (Can Corrioles), tot i que arriscat, la Junta veia factible el projecte i, malgrat les reticències inicials, el Bisbat de Girona finalment van donar llum verda a la compra del nou local i venda de l’antic, sempre que ho aprovés l’Assemblea de Socis.

El 17 de juliol, un dia abans de la subhasta, es va celebrar una Assemblea Extraordinària, amb nombrosa participació de socis i sòcies, i es va aprovar la compra (101 vots a favor i 1 en contra) i amb l’ajut d’un préstec soŀlicitat a una entitat bancària, avalat per diversos socis, i les aportacions econòmiques d’altres, el dia 18 de juliol de 1986, l’edifici situat a la Rambla Francesc Macià, núm 57, passava a ser propietat del Centre Moral.

Un cop instaŀlada la seu del Centre al nou edifici, s’emprengueren les obres de reforma més urgent. El local estava molt malmès i era imprescindible una intervenció abans d’entrar, i poder fer qualsevol mena d’activitat. S’anava contrarellotge perquè el local antic ja estava venut, gràcies a la coŀlaboració i ajut de molts socis i sòcies i del poble, el Nadal de 1986 es va fer la representació dels Pastorets al nou escenari. Igualment l’Ajuntament va donar suport afavorint els tràmits i permisos.

El cafè, renovat, s’inaugurava la vigília de Nadal de 1986 Un any després, el Nadal de 1987, s’iniciaven els actes commemoratius del 75 aniversari de la fundació del Centre è

El Centre s'uneix al clam de l'ENS i la Federació d'Ateneus per exigir canvis estructurals en el Projecte de llei de drets culturals Les entitats denuncien que el text actual les "ignora" i demanen menys burocràcia, espais dignes i finançament

Un front comú de l'associacionisme cultural ha dit "prou" al Parlament de Catalunya. El Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, actualment en tramitació, ha topat amb l'oposició de les entitats de base. La denúncia és clara: l'articulat ignora la cultura organitzada des de la ciutadania i se centra gairebé exclusivament en els grans equipaments públics i els sectors professionals. Davant d'això, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS) ha presentat un manifest crític i ha fixat posició a la Comissió de Cultura Un clam que compta amb el suport de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), on el president Pep Morella va defensar el valor de la cultura comunitària El Centre, com a membre de l'ENS i de la FAC, s'ha sumat a una demanda que busca protegir el dia a dia de les entitats que fan bategar els pobles.

Des del sector es recorda que els ateneus garanteixen els drets culturals dels veïns des de fa generacions, promovent la participació activa i la cohesió social allà on les grans institucions no arriben. Per això, la presidenta de l’ENS, Rosa Maria Provencio, explica que calen canvis estructurals profunds: «Considerem imprescindible que es reflecteixi el paper de l’associacionisme com a porta d’accés als drets culturals»

L’ENS ja ha advertit els diputats que demanarà el vot negatiu a la llei si el text final no incorpora mesures concretes dividides en tres eixos:

Espais dignes: Polítiques públiques que facilitin llocs estables per combatre la precarietat associativa

Finançament real: Complir la moció parlamentària que obliga a destinar almenys el 5% del pressupost de Cultura a la cultura popular.

Menys burocràcia: Simplificar de forma urgent les soŀlicituds i justificacions de subvencions, adaptant-les als calendaris de les entitats, sovint gestionades per voluntaris.

La pilota és ara sobre la teulada dels partits. Les entitats han deixat clar que una llei de drets culturals que oblidi els qui mantenen viva la cultura de proximitat serà una llei buida de contingut

La sessió plenària ordinària corresponent al mes de juny, celebrada a la masia Can Borrell, va tirar endavant tots els punts de la part dispositiva, sumant-hi a més una modificació de crèdit extraordinària entrada per la via d'urgència La jornada va estar marcada per una sintonia total entre el govern i l'oposició en els grans temes d'interès municipal.

Clamor unànime contra la massificació de renovables del PLATER. El punt més destacat i debatut de la sessió va ser l'aprovació, amb el suport de totes les forces polítiques, d'una moció de rebuig al redactat actual de l'avantprojecte del Pla Territorial Sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER) Aquest és l'instrument amb què la Generalitat vol ordenar el desplegament de les energies renovables arreu de Catalunya

El text de la moció, consensuat entre ERC, CUP, Junts i PSC, va ser exposat pel regidor de la CUP, Guiu Muns, denunciant que el pla s'ha elaborat des dels despatxos de la Generalitat d'esquena als ajuntaments. Posteriorment, el regidor de Transició Energètica, Martí Utset, va detallar les xifres reals i l'impacte desproporcionat que aquest mapa tindria sobre Arenys de Munt:

La distribució imposada: El document fixaria els molins de vent en un 9% del territori i les plaques fotovoltaiques en un 18%, destinant així globalment entre un 17% i un 27% del terme municipal a aquestes infraestructures.

El 42% del sòl realment disponible: Utset va recalcar el parany d'aquests càlculs. En restar el 20% del sòl protegit pel Parc

Natural del Montnegre i el Corredor i el 15% de zones urbanitzades, la Generalitat pretendria ocupar, a la pràctica, fins a un 42% del sòl municipal lliure i realment útil El consistori va coincidir que aquesta afectació provocaria un greu impacte a la fauna i al veïnat sense cap retorn econòmic per al poble. L'Ajuntament ja prepara aŀlegacions fermes per al mes de juliol demanant un model equilibrat i just.

Consolidació dels comptes amb GUSAM. Un altre aspecte clau de la jornada va ser la modificació del Pla Econòmic Financer (PEF) 2025-26, aprovada també per unanimitat. Segons va desgranar l'alcalde i regidor d'Economia, Josep Sánchez, la mesura respon a l'obligació legal d'integrar i consolidar formalment els comptes de l'ajuntament amb els de l'empresa pública municipal GUSAM Aquesta actualització no només dona compliment a la normativa vigent, sinó que ofereix una millora en la radiografia financera d'Arenys de Munt, ja que eleva de forma notable el llindar i la capacitat de finançament previst pel municipi per als pròxims dos anys. En la mateixa línia de gestió econòmica, es va aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdits IV.

Inversions de futur sense endeutament. Fora de l'ordre del dia inicial, el Ple va incorporar d'urgència una modificació de crèdit Aquesta mesura permetrà utilitzar part dels romanents de tresoreria (els estalvis acumulats d'exercicis anteriors) per finançar directament diverses inversions municipals sense necessitat de recórrer a nou endeuta-

ment L'alcalde va defensar l'ús d'aquests recursos propis com una via de gestió responsable per executar projectes prioritaris a l'avinguda Panagall, a la via pública i en equipaments educatius.

Altres acords i control de l'oposició. Durant la sessió també es va aprovar el nomenament de l’alcalde com a represent municipal a la nova Taula de Rieres del Maresme, i es van fixar oficialment els festius locals per a l'any 2027, que seran els dies dijous 11 i divendres 12 de novembre

En el torn de precs i preguntes, els grups de l'oposició van posar sobre la taula diverses demandes veïnals El grup de Junts va demanar explicacions sobre els problemes de funcionament i desaigua de la font instaŀlada a la plaça de l'Església, i es va interessar per les mesures de preservació de la Cirera d'en Roca. Per la seva banda, el PSC va interpeŀlar el govern sobre les mesures de prevenció d'incendis de cara a la revetlla de Sant Joan i l'estiu, així com també va demanar millores en la iŀluminació de la mateixa plaça de l'Església i una intensificació en la neteja de les males herbes dels escocells de la Riera

L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha ofert una recepció institucional a les ballarines de l'escola Aïna Dance Studio i a la seva directora, Aïna Roura, per celebrar la seva històrica classificació per al Mundial de Hip Hop, que es disputarà aquest mes de juliol a Arizona (Estats Units). L'alcalde, Josep Sànchez, i els regidors del consistori van lloar el talent i la constància del grup.

Les joves arenyenques van aconseguir el bitllet internacional gràcies a una brillant quarta posició al Campionat d'Espanya en la categoria Varsity (de 12 a 17 anys) Una fita espectacular si es té en compte que van competir inicialment amb només sis integrants davant de formacions molt més nombroses. Per a la cita mundialista, l'equip sumarà tres ballarines més que han format part del projecte des de petites.

El conjunt viatjarà el 24 de juliol cap a terres nord-americanes per mesurar-se els dies 27 i 28 amb els millors grups de 55 països, com Corea o les Filipines

Des de Batec els desitgem molta sort en aquesta aventura que portarà el nom del nostre municipi a l'elit de la dansa urbana.

Davant l'arribada de les primeres xafogors de l'estiu i les previsions d'altes temperatures, l'Ajuntament d'Arenys de Munt recorda que el municipi disposa de cinc refugis climàtics

Aquests espais públics compaginen la seva activitat habitual amb la funció d'oferir un entorn fresc, segur i climatitzat (amb aire condicionat i aigua) durant les hores de màxima insolació. L'objectiu és protegir tota la ciutadania, prioritzant els coŀlectius més vulnerables com els infants, la gent gran o persones amb patologies cròniques.

Els cinc punts habilitats per l’Ajuntament com a refugis són: la Sala Municipal, el Centre Cívic, el Mercat Municipal, la Biblioteca i l'Esplai de Jubilats. Destaquem que es podrà accedir a aquests espais en l’horari ordinari d’atenció al públic i que, tot i que no disposa d’aire condicionat, l’interior de l’Església parroquial de Sant Martí també esdevé un espai on aixoplugar-se en les hores de més calor L’església està oberta tots els dies de la setmana de les 9 del matí a les 8 del vespre

A banda d'utilitzar aquests equipaments si la llar no és prou fresca, es recomana seguir uns consells bàsics de prevenció:

A casa: Tanqueu les persianes on toca el sol durant el dia i obriules a la nit Utilitzeu ventiladors o aire condicionat i refresqueu-vos amb dutxes d'aigua freda

Cura personal: Beveu molta aigua i sucs tot el dia, encara que no tingueu set, i opteu per menjars rics en aigua com fruites i verdures. Si patiu alguna malaltia o preneu medicació, consulteu el metge.

Al carrer: Eviteu sortir o fer esport al migdia. Protegiu-vos amb gorra i roba lleugera de colors clars. Recordeu que mai es pot deixar ningú sol dins un cotxe tancat al sol.

La campanya municipal «Visc en català» continua fent passes fermes per estendre l'ús social de la llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana del nostre poble

En aquesta ocasió, el focus s'ha posat de ple en el teixit comercial local, un sector que es considera clau i de primera línia tant per a la normalització lingüística com per a la cohesió social a peu de carrer La iniciativa ha arrencat amb una gran acollida gràcies a la implicació de l'Associació de Botiguers i Comerciants (ABIC), que ja compta amb més de quaranta establiments adherits a la proposta.

A partir d'ara, els veïns i veïnes podran identificar fàcilment aquests comerços implicats gràcies a un vinil visible als seus aparadors Aquest distintiu compta amb el logotip de la campanya i incorpora un codi QR que enllaça directament amb l'espai web de l'Ajuntament, on es pot consultar tota la informació, els detalls i el calendari d'activitats vinculades a la proposta.

Més enllà de la retolació exterior, els comerciants participants han rebut una xapa per portar visible a la roba durant la jornada laboral. Aquest petit botó té un doble objectiu estratègic. D'una banda, actua com un missatge de benvinguda i confiança de cara als clients, visitants i nous aprenents, indicant-los clarament que es tracta d'un espai segur on es poden expressar en català amb total tranquiŀlitat i sense complexos.

De l'altra, serveix de recordatori conscient per als mateixos botiguers La xapa referma el compromís de mantenir la conversa en català com a llengua d'acollida, evitant el tòpic o el costum de canviar automàticament al castellà quan un client s'hi adreça inicialment en aquesta llengua. Amb aquest gest, el comerç de proximitat d'Arenys de Munt, de la mà dels membres de l'ABIC, esdevé un motor actiu per garantir que el català segueixi sent una llengua viva, compartida i plenament present en el dia a dia de la nostra comunitat.

Sota el lema “Teatre en petit format, emocions en gran”, el passat diumenge 14 de juny Arenys de Munt va viure una jornada cultural totalment innovadora La primera Mostra de Microteatre a les botigues va aconseguir transformar els aparadors i els espais habituals de consum en autèntics escenaris improvisats de petit format, obrint la cultura al carrer i barrejant-la amb la vida quotidiana del municipi.

L’esdeveniment, que es va allargar des de les deu del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda, va tancar l'estrena amb un balanç que ha superat les expectatives inicials de l’organització. L’afluència de públic va ser constant, omplint de gom a gom els establiments participants on els espectadors podien reservar plaça gratuïtament o seguir les actualitzacions i ubicacions en temps real a través d’una aplicació mòbil.

Més enllà d’atreure visitants i companyies de diferents punts de la comarca, la mostra ha destacat pel seu fort arrelament local. La producció va anar a càrrec de l’Ajuntament i de Cara B Produccions impulsada per un organitzador del mateix municipi , fet que garantia el coneixement de primera mà del teixit comercial d'Arenys de Munt A més, el talent de casa nostra va tenir un paper protagonista: una de les representacions més aplaudides de la jornada va ser la interpretada per una actriu del Centre, que van demostrar un cop més la gran vitalitat teatral de l'entitat

Els impulsors de la mostra han destacat de forma molt positiva la implicació coŀlectiva de botiguers, voluntaris i artistes, que ha permès dinamitzar el comerç de proximitat des d’una vessant lúdica i festiva. L’exceŀlent ambient que es va respirar durant tota la jornada i les nombroses mostres de satisfacció dels veïns ja han obert la porta a la continuïtat del projecte. De fet, molts dels assistents van acabar el dia demanant noves edicions d'una proposta que ha demostrat ser una eina magnífica per generar espais de trobada, convivència i orgull cultural a Arenys de Munt.

L’escriptura local ha tornat a bategar amb força. El passat diumenge 7 de juny, el nou Centre Cívic Can Mallol de la Torre va acollir l'entrega de premis de la XXXVIII Mostra Literària d'Arenys de Munt, una edició que ha destacat per l'alta participació, amb un total de 205 treballs presentats entre prosa, poesia i microrelats.

L’alcalde, Josep Sánchez, va agrair la implicació de grans i petits en un certamen que «construeix cultura, llengua i identitat de poble», posant en valor el teixit educatiu i la biblioteca per motivar l'alumnat Ara, els nostres guanyadors posen rumb a la fase comarcal del Maresme Enhorabona a tots els guardonats!

PREMIATS

Prosa Grup A (1r i 2n de primària)

1r Premi: Ens fem amics, d'Emma Bretxa Riera

2n Premi: L'ensurt del rei, d'Aina Salamé Ventura

Prosa Grup B (3r i 4t de primària)

1r Premi: Viladrau: El viatge d'en Joan, de Martí

Gómez Velasco

2n Premi: La nit més màgica en cent anys, de Cristian Andreu Figueroa Majó

Prosa Grup C (5è i 6è de primària)

1r Premi: L'adolescència, de Mar Barangé Roig

2n Premi: Ell no va perdre l'esperança, de Joana Roca Mercadé

Accèssit: Amics incondicionals, de Nil Sancho Gallart

Prosa Grup D (1r i 2n d'ESO)

1r Premi: Una missió espacial, de Max Godoy Muñoz

2n Premi: El castell dels diumenges, de Gisela Guasch Garcia

Accéssit: Silencis servits a taula, de Mar Sánchez Delgado

Prosa Grup E (3r i 4t d'ESO)

1r Premi: Fins que torni el somriure, de Noa Martínez Vives

2n Premi: Sota les fustes, de Salma Benchikh El Amiri

Accéssit: Fase 3, de Roc Pacheco Riumbau

Prosa Grup F (de 15 a 18 anys):

1r Premi: Desert.

2n Premi: Fil de llum, d'Arantxa Ambrona Sierra

Prosa Grup G (a partir de 19 anys)

1r Premi: La veu envellutada, de Carles Pujalte

Vizcaino

2n Premi: Sant Marc, Santa Creu, de Miquel

Màrtir Caixas

Poesia Grup A (1r i 2n de primària)

Sense treballs presentats

Poesia Grup B (3r i 4t de primària)

1r Premi: Somni, de Pau Mussoll Rucarols

2n Premi: Els esports que juga el Barça, de Marc

Valls Castillo

Accèssit: La música, de Gerard Torras Retamero

Poesia Grup C (5è i 6è de primària)

1r Premi: L'alegria vola, d'Erik Biosca Manzano

2n Premi: El déu de l'estudiant, de Júlia Vergés

Rosa

Accéssit: La motxilla, de Gerard Vilà Olmos

Poesia Grup D (1r i 2n d'ESO)

1r Premi: Família, arrels del cor, de Carmen Hernández Morales

Poesia Grup E (3r i 4t d'ESO)

Sense treballs presentats

Poesia Grup F (de 15 a 18 anys)

1r Premi: Incertesa, de Brenda Castelló Álvarez

Accéssit: Sr. Ramon, de Jan Nadal Aguiló

Poesia Grup G (a partir de 19 anys)

1r Premi: Preposicions, de Jordi Pagès Anson

2n Premi: Decideixo seguir escrivint, de Toni

Llacay Pintat

Categoria de Microrelats

Premi Únic: Colònies, de Mercè Vela Romeu

Les categories de Noveŀla Gràfica (Còmic) i el grup extraordinari de Relats breus per a discapacitats inteŀlectuals han quedat deserts en aquesta edició en no haver-s'hi presentat cap treball

Arenys de Munt va viure una de les nits més màgiques de l'any amb la celebració de la revetlla de Sant Joan, un esdeveniment que va tornar a conjugar cultura, tradició i esperit comunitari a la plaça de l'Església.

El moment central de la tarda va arribar passades les set de la tarda, quan la Flama del Canigó va fer la seva entrada a la plaça. En aquesta ocasió, els encarregats de portar el foc van ser els membres de diferents categories del Centre d'Esports Arenys de Munt d'hoquei (els equips Benjamí A, Aleví C, Veterans, i els primers equips femení i masculí), com a reconeixement pels seus ascensos i campionats de la temporada També hi van participar els patinadors i patinadores del Club de Patinatge Artístic Distingits, guardonats pels seus mèrits esportius.

El missatge d’enguany commemora el 60è aniversari (1966-2026) del moment en què la Flama del Canigó va creuar per primera vegada la frontera pel Coll d'Ares. L'autor, que ho va viure en primera persona, ho destaca com un gest de compromís en temps difícils que ha esdevingut un símbol d'unió. Aquest any el manifest posa en relleu efemèrides culturals rellevants que projecten el patrimoni català al món: el centenari de la mort d'Antoni Gaudí i de Joan Alcover, els 150 anys del naixement de Pau Casals i el record de l'esperit de Mossèn Cinto Verdaguer. Es fa una crida a mantenir viva la tradició ancestral de les fogueres a través de dos eixos: els joves com a encarregats de transmetre el llegat amb fermesa i garantir-ne el futur i la cohesió social afavorint la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses en el present coŀlectiu

El text clou agraint el teixit d'entitats i equips de foc que uneixen els Països Catalans, i demana que la Flama continuï sent un motor de força i determinació per defensar els ideals i els drets nacionals «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer».

El passat 11 de juny, Premià de Mar va acollir la V Nit del Cooperativisme, una cita de referència per a l’economia social de la comarca L'acte va ser conduït per la comunicadora Elisenda Pineda i va comptar amb l'actuació de l'Escola Municipal de Música i un refrigeri a càrrec del Cafè Nou La Comunitat Energètica d’Arenys o CEL Arenys va ser guardonada amb el premi Pepa Maca al millor projecte de consum coŀlectiu i iniciatives associatives del Maresme d'enguany.

Aquest reconeixement biennal té com a objectiu honorar la memòria de Pepeta Agramunt i Costa, 'Pepa Maca', històrica sindicalista de la CNT que va liderar les vagues tèxtils a Mataró els anys 1946 i 1947.

El premi, al qual es van presentar una desena de candidatures, valida la tasca que la comunitat està construint de manera coŀlectiva i suposa un impuls vital per continuar transformant el model energètic del territori

La celebració de la Comunitat Energètica és doble. Més enllà del guardó comarcal, el projecte continua sumant forces i ja ha assolit la xifra de 50 sòcies compromeses amb el canvi

Actualment, els esforços tècnics es concentren al polígon de Can Victoriano d'Arenys de Munt, on els treballs de la instaŀlació fotovoltaica avancen a bon ritme gràcies a la coŀlaboració amb l’Ajuntament i l'empresa municipal GUSAM. Aquest projecte és la peça clau perquè llars, comerços i empreses dels "dos Arenys" facin el pas definitiu cap a un model d'energia neta, de proximitat i de gestió totalment comunitària.

Un cop la instaŀlació estigui feta, les persones sòcies de la comunitat podran obtenir-hi energia directament rebaixant seva factura elèctrica sense necessitat de canviar de comercialitzadora ni fer cap tràmit burocràtic.

La Volta Ciclista a Catalunya Femenina 2026, consolidada com una de les cites més importants del calendari internacional femení La competició va reunir alguns dels millors equips i corredores del món en tres etapes que van recórrer Catalunya entre el 19 i el 21 de juny.

Arenys de Munt va ser protagonista ja en la primera jornada de la cursa, una etapa amb sortida i arribada a Santa Susanna i prop de 92 quilòmetres de recorregut. Es van travessar diversos municipis del Maresme i passà per Arenys de Munt, oferint als aficionats l'oportunitat de veure de ben a prop les principals figures del ciclisme femení internacional.

Marc Roca no continuarà com a entrenador del Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex. Tot i que la decisió s’ha fet pública ara, el tècnic explica que ja havia comunicat al club abans de Nadal la seva voluntat de posar punt final a aquesta etapa i que només restava trobar un relleu per garantir una transició ordenada

Roca assegura que la decisió respon principalment a un desgast personal acumulat després d’anys de vinculació intensa amb el club

Pel que fa al futur, Marc Roca deixa clar que no es desvincularà del club. Considera que l’entitat es troba en una dinàmica positiva després de l’ascens i es mostra convençut que el nou entrenador trobarà una base sòlida per continuar fent créixer el projecte esportiu.

Albert Conejos deixarà la banqueta del primer equip masculí del Club Futbol Sala Arenys de Munt després de dues temporades al capdavant del projecte

L’entrenador ha explicat que la decisió respon a una combinació de factors personals i esportius, entre els quals hi ha la distància amb el municipi, la seva recent paternitat i el desgast acumulat durant aquests dos anys.

Conejos tanca l’etapa satisfet tant pels resultats aconseguits com, sobretot, per l’ambient humà construït dins del vestidor. L’entrenador ha destacat la implicació dels jugadors, la unitat del grup i la bona relació mantinguda amb el club, uns aspectes que considera el principal llegat del seu pas per l’entitat

Mirant cap al futur, Conejos confia plenament en el potencial del club i en la seva aposta per la pedrera Ha remarcat que les generacions que venen de la base garanteixen continuïtat a un projecte que manté la voluntat de fer créixer els jugadors de casa i consolidar-los al primer equip

Els veterans de futbol es jugaven l’ascens a la Lliga Elit el diumenge 7 de juny en el camp de la Verdiblanca de Mataró.

Els d’Eloi Subirana buscaven tancar el curs de la millor manera, però no va ser possible. Derrota contundent, però amb matisos, per 7 gols a 0 que impedeix als arenyencs pujar de categoria. El tècnic lamenta l’altíssima efectivitat dels locals i el mal estat del terreny de joc. Tot i això, es queda amb l’actitud de l’equip

L'orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites va néixer quan, al voltant del segle xii, sant Bartomeu del Mont Carmel i un grup d'ermitans, inspirats pel profeta Elies, es van retirar a viure al mont Carmel, considerat el jardí de Palestina (Karmel significa «jardí»). Del profeta Elies havien heretat la passió ardent pel Déu viu i vertader, la qual cosa es veu reflectit en el lema del seu escut: «Em consumeix el zel pel Senyor, Déu dels Exèrcits». Al mig de les ceŀles van construir una església, que van dedicar a la seva patrona, la Mare de Déu, que veneren com la Mare de Déu del Carme. Van prendre així el nom de «Germans de Santa Maria del Mont Carmel» L’any 1251 sant Simó Stock, general de l’orde del Carmel, va tenir una visió de la Mare de Déu en què aquesta li donava un escapulari com a distintiu dels carmelites i com a element de salvació

A partir d’aquí l’escapulari carmelita i l’advocació de la Mare de Déu del Carme es van fer molt populars. El santuari marià que l’orde té al Mont Carmel, Terra Santa, es diu Stella Maris, per la qual cosa la Mare de Déu del Carme és molt celebrada a les localitats costaneres, i és la patrona dels mariners i pescadors.

Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren l'onomàstica el dia de la festa d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol

EXERCICIS ESPIRITUALS A SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE

Un any més, aquest estiu els frares caputxins ofereixen dues tandes d'Exercicis Espirituals, per gaudir d'una setmana de pregària i fraternitat enmig de la natura Concretament les dates són del 2 al 8 d'agost la primera, i del 9 al 15 d'agost la segona. Els acompanyarà fra Josep Manuel Vallejo. Per a més informació i inscripcions: conselldelaics@caputxins.cat

RUTA A PEU PER LA VALL DE LLÉMENA

Recordem aquesta activitat de la delegació de Pastoral amb Joves i Vocacional del Bisbat de Girona: Del 27 al 30 d’agost

De Canet d’Adri fins a La Barroca. La vall de Llémena.

Seran dies de descobrir els grans paisatges que tenim molt a prop

Caminarem junts entre paisatges preciosos

Ens banyarem a les gorgues

Gaudirem de la natura en estat pur

Pregarem i aprofundirem en la fe

Farem germanor i noves amistats

Uns dies per desconnectar del soroll… i reconnectar amb el que és essencial.

Preu: 80€

No t’ho pensis gaire… https://forms.gle/AMkoEBT28ao6FCge7

Paraules del nostre bisbe Octavi que va pronunciar el passat dijous 25 de juny a la Gruta de la Mare de Déu de Lourdes (França), participant a la peregrinació diocesana.

Complir o no complir la voluntat de Déu està a les nostres mans. No es tracta de dir paraules de manera reiterativa, es tracta d’apropar-se al Senyor, d’escoltar-lo, de deixar-se amarar de la seva Paraula i de construir així la nostra fe sobre una roca ferma, sobre uns fonaments que són capaços de resistir tots els embats

El poble d’Israel i el seu rei ho tenien relativament fàcil, els profetes els indicaven que els calia fer, però ells preferiren apartar-se de la voluntat de Déu, tancar les seves orelles a la veu del Senyor i dedicar les seves paraules i obres a coses fugisseres i caduques. De com complir la voluntat de Déu tenim en Maria el millor exemple, ella, des de la discreció, sense cercar res per a ella mateixa, acomplí allò que Déu li demanava, tot i que moltes vegades li quedaven algunes preguntes sense resposta, tot i que no sabia ben bé com seria tot plegat, malgrat això ho guardava tot en el seu cor, ho meditava i confiava en el Senyor. Aquesta mateixa confiança portà a santa Bernardeta a ser l’elegida per rebre un missatge. Eren temps difícils, França havia estat sacsejada per revolucions i l’ambient de la societat no era propens a ser dòcil a la voluntat de Déu Però Déu ens estima tant que no es deixa endur per les nostres rauxes, el seu amor supera qualsevol dels molts entrebancs que li podem posar i que sovint li posem Ell, malgrat les nostres infidelitats, mancances i febleses té sempre la porta del seu cor oberta per acollir-nos. Déu ens crida i ho ha fet sovint al llarg de la història a través d’aquella que més l’ha estimat i que més ha estimat: Maria, la mare.

A ella acudim any rere any, hi acudim amb la confiança de fills que cerquen en la mare consol i ajuda. Lourdes és per a nosaltres, és per a tot el món, un lloc on el dolor es transforma en serenor, la incertesa en seguretat i el neguit en confiança. Quan com ens deia el papa Lleó XIV a l’Estadi de Montjuic: «el dolor posa a prova la fe i el sentit que li donem a la vida. Això és cert per a tothom, no solament per aquells que en algun moment travessen la prova de la malaltia.»

Maria sap que es tenir el cor traspassat per una espasa de dolor.

Som aquí a Lourdes pelegrins en cerca de consol, demanem-li doncs a Maria que intercedeixi per nosaltres davant del seu Fill i acostem-nos-hi amb aquella senzillesa i humilitat de santa Bernardeta Maria sap reconèixer els senzills, ella a qui li fou reconeguda la humilitat de serventa per part de Déu sap que per la humilitat es puja a Déu i per la supèrbia ens allunyem d’Ell

HORARIS PARROQUIALS

Misses

Divendres, 7h tarda

Dissabte, 2/4 de 7h tarda

Diumenge, 2/4 d’11h matí

Celebració de la paraula

Dilluns i dimarts ,7h tarda

Rés del Rosari

Dilluns, dimarts i divendres, 6'30h de la tarda

Despatx parroquial

DEFUNCIONS

Dimarts, de 5'30 a 6'25h tarda telf 93 733 85 63 arenysmuntparroquia@gmail com - Maria Belando Martínez, 100 anys.

Que el Senyor l’aculli en la seva pau.

OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 20 després de la Celebració de la Paraula, a les 19'30h del vespre

Després d'un maig plujós però que acabà amb l'aixeta ben tancada i amb la primera nit tropical de la temporada rècord de calor nocturna en un mes de maig, els 10-12 primers dies de juny han estat amb una calor més normal, fins i tot amb un parell de refrescades la primera de la qual amb ploguda gloriosa entre els dies 4 i 5.

No obstant això, la calor de ple estiu tornà a partir del dia 12 amb l'emergiment d'una bombolla força calida i persistent del Nord d'Àfrica que ens acompanyà fins a finals de mes, intensificant-se pels volts del solstici d'estiu a conseqüència d'una DANA a l'oest de la Península que no ens afectà, però que afavorí una advecció de procedència sahariana responsable de la primera onada de calor de la temporada a bona part de Catalunya, que aquí, tot i fer molta calor ens quedarem al marge, destacant, però, els pics caniculars que s'anaven alternant des del dia 21 i fins a finals de mes.

Tanmateix, després de tants dies caniculars i d'ambient saharià, per sort tinguérem un inici de canvi de masses d'aire a finals de mes, que aquí poc es notà, per acabar un juny càlid i una mica sec

“Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny”

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

LA IAIA ROSITA

Eres com un terròs de sucre a dins del cafè amb llet, a l’hora d’esmorzar.

Vas ser fada prop de l’eixida, la màgia dels contes a ritme de boixets, i el foc encès i agulles de cap que teixien el meu Destí, en el blanc d’escuma del teu coixí i la filigrana de la punta.

Vas ser terra negra per les plantes, alzina bruixa i dona valenta ensems davant les adversitats, i en el pedrís de casa teva, a can Mataporcs, xerràvem alegres mentre les plantes xamoses, ens regalaven la frescor de l’istiu, i berenàvem un préssec de la vinya des d’on se sentia el cant de la perdiu, i el safareig refrescava tardes caloroses, quan el vigor de la infantesa era ben viu.

Eres una dona de la República i la meva adolescència ho va agrair, i els teus ulls negres com les olives, parlaven dels secrets que amaga la nit, parlaven de contes a ritme de puntes, de mans on habiten les artèries del Temps, del cor que batega i estima el verger que neix en primavera, quan a l’hivern hi ha hagut, el repòs dels fems.

Tu em vas ensenyar que la vida és dura i després de tant cavar i d’anar de sepultura en sepultura, et convido ara iaia, a la font de la Figuerassa, a berenar, perquè em tornis a explicar aquells contes que tant m’agradaven, però que no puc recordar, per bé que són contes que em duen a la castanyada, a la caça i al porc de casa, a les botifarres d’en Ventureta,

al celler misteriós de darrera l’eixida, al caramel d’eucaliptus que sempre em donaves, al pixar-se al plàtan de la riera que hi ha a davant de casa teva.

Duc al cor els teus ulls negres, com les olives, com els ulls del meu pare, i la saviesa del Gran Duc que em vas transmetre, del mussol, com la nit plena d’estrelles, sota l’influx de la meva vara.

Iaia Vaig caure en terra fèrtil, com la terra de les teves plantes, terra de la Montnegre, terra per les nostres ànimes

Gràcies iaia

Gràcies estimada gran ànima, gràcies àvia, perquè el cor parla sense paraules.

Antoni Cantallops Boada

Isabel Allende. La casa de los espíritus. De bolsillo. 464 pàgines.

La casa de los espíritus és d’aquells clàssics que mai no passen de moda Aquests dies, la noveŀla d’Isabel Allende torna a estar en boca de tothom: se n’han publicat noves edicions especials i s’ha estrenat una adaptació televisiva rodada a Xile que segueix més fidelment l’esperit original de l’obra Al club de lectura de la biblioteca ens hem sumat al ressorgiment d’aquesta història i n’hem dedicat una sessió.

La noveŀla explica la història de la família Trueba al llarg de quatre generacions. Tot comença amb Clara del Valle, una dona dotada d’una sensibilitat extraordinària i d’una connexió especial amb el món dels esperits. Al seu costat hi ha Esteban Trueba, un home autoritari i ferotge que marcarà el destí de tots amb les seves decisions i la seva manera de fer. Però les grans protagonistes d’aquesta narració són les tres generacions de dones: Clara, Blanca i Alba, a través d’elles assistim als grans canvis socials i polítics que van sacsejar un país sencer durant gairebé mig segle La història d’una família esdevé així la metàfora de la història d’un país.

Costa creure que, al seu dia, l’autora fos rebutjada per diverses editorials abans de convertir-se en l’èxit internacional que és avui. Traduïda a desenes de llengües, La casa de los espíritus és considerada una de les grans noveŀles del segle XX i una obra de referència del realisme màgic llatinoamericà. Si voleu conèixer millor com teixeix el seu univers literari, recentment ha publicat La palabra mágica, un llibre on parla del seu ofici d’escriure i comparteix experiències, records i reflexions sobre el procés creatiu que hi ha darrere de la seva obra

Més de quaranta anys després de la seva publicació, La casa de los espíritus continua captivant lectors d’arreu del món. Per la força dels seus personatges, per la barreja de realitat i fantasia, i també per la mirada profunda sobre la memòria i història que fan que aquesta noveŀla continuï vigent.

Pregunteu a la nostra biblioteca per aquesta autora.

Gemma Tomàs Pruna

DIMECRES, 1

Cicle Caminades a la Fresca

Sortida: Plaça de l’Església, a les 19h Recorregut: Camí Creu de Canet - Les Teixoneres - Rial Can Pauet - La Fontana - Plana d’En Sala - Rial Pasqual - Plça Església

DIVENDRES, 3

Sala Corrioles, a les 21:30. Teatre L’ORENETA a càrrec del Grup de Teatre del Centre

DISSABTE, 4

Breda de LA CREUETA

10:30h TORNEIG DE RUMMIKUB i jocs de taula

16h INFLABLES i BERENAR gratuït

18h MINIDISCO

19h Espectacle d’improshow a càrrec de PLANETA IMPRO

20h SOPAR DE RECAPTE, en acabar BINGO MUSICAL 23h balla amb el grup THE LUCKY ONES

Sala Mercè paluzié, a les 12h, INAGURACIÓ exposició dels alumnes de l’AULA D’ARTS PLÀSTIQUES

DIUMENGE, 5

Sala Municipal, a les 18h BALL de l’Esplai

Sala Corrioles, a les 20:30 Teatre L’ORENETA a càrrec del Grup de Teatre del Centre

DISSABTE, 11

Breda de COLLSACREU A la seu social Rafael Martí Picanyol

17:30h INFLABLES, JOCS, MANUALITATS, ESPECTACLE DE MÀGIA, KARAOKE INFANTIL, MINIDISCO i BERENAR per a la canalla

20:30 CONCURS GASTRONÒMIC, porta la teva truita 21h SOPAR DE GERMANOR, botifarrada (venta anticip tiquets 12€) 22h espectacle de màgia amb el MAG KASSANO 23h, ball amb DJ I KARAOKE per a adults

DISSABTE, 11

Sala Municipal, a partir de les 11h 1r ANIVERSARI DE LA PENYA BLANC I BLAVA, activitats infantils, sortejos i paella popular. Tiquets al bar del Centre.

DIUMENGE, 12

Edifici El Mercat, de 9h a 14h ESTISORES SOLIDÀRIES

Sala Municipal, a les 18h BALL de l’Esplai

DIMECRES,15

Cicle Caminades a la Fresca Sortida: Aparcament de Can Globus, a les 18:30h.

Recorregut: Torrentbò - Cal Delàs - Can Torrent dels PinsFont Freda - Camí de Can Muntalt - Can Canícula - Sot de Marçà - Santa Cecília - Can Delàs

DIVENDRES, 17

Breda del PI GROS

20h ENRAMADA de carrers

DISSABTE, 18

Breda del PI GROS

10h INFLABLES, XOCOLATADA I

MAQUILLATGE INFANTIL

12:30h FESTA DE L’ESCUMA

17h 14a SIMULTÀNIA D’ESCACS18h animació infantil amb TONI TONIETTI I CIA. 22h SOPAR DE GERMANOR, menú de proximitat a 22€. 24h BALL amb ZENIT.

DIUMENGE, 19

Breda del PI GROS

11:30h Sortint del Pavelló BATUCADA amb el Grup QUETOQUITAMARE

12:30h VERMUT POPULAR

17:30h Concert del grup PLAYBACK L’AMISTAT

19:30h Havaneres amb DOLÇA PETXINA i Rom Cremat

DIMARTS, 21

Can Borrell, a les 14h PLE ORDINARI

DIMECRES,22

Cicle Caminades a la Fresca Sortida: Aparcament de Can Globus, a les 18:30h Recorregut: Sobirans - Creu de Rupit - Pedra de la FerraduraTuró del Mig - Turó de Vilanegra - El Corral - Sobirans.

DIVENDRES, 24

Breda de L’EIXAMPLE

21h ENRAMADA POPULAR amb galetes i beguda

DISSABTE, 25

Breda de l’EIXAMPLE

10h TALLERS, INFLABLES I JOCS per a la mainada 12:30h XERINGADA DE COLORS (+aigua) 17:30h CERCAVILA, XOCOLATADA I TAST DE VINS

22h GRAN SOPAR DE GERMANO menú adult 22€, infantil 8€ Música de sempre amb ELS TUL 25a edició de la NIT BRUIXA de 20h a 20:20 GIMCANA de 21h a 1h CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Inscripcions a partir de les 20h a la Sala d’Exposicions.

DIUMENGE, 26

Breda de l’EIXAMPLE

12h Commemoració del CENTENARI DE LA FONT GAUDÍ 18h, SARDINADA I ROM CREMAT

19h, Concert amb el grup THE PRISONERS

Sala d’Exposicions Mercè Paluzi, a les 17h, LLIURAMENT DE PREMIS DE LA NIT BRUIXA

DIMECRES, 29

Cicle Caminades a la Fresca Sortida: Plaça de l’Església, a les 19h Recorregut: Can Jalpí - Can Sagrera - El Remei - Can CatàEl Pollastre - La TaixoneraTorrent d’en Puig - Plça Església

DIJOUS, 30

Ajuntament, 2n pis, a les 19h, TAULA PER LA LLENGUA

ESTEVE GARRELL I ALSINA

GARRELL I PLANAS

Aquest mes recordarem als dos pastissers, pare i fill de La Lyonesa, ja desapareguts, l'Esteve Garrell i Jordi Garrell, granollerí el primer i arenyenc el segon. L'Esteve fou un vallesà que va venir a muntar el seu negoci de pastisseria a Arenys de Munt i del qual ja vàrem parlar, encara que no gaire extensament en aquesta secció, en fer la biografia de la seva dona, la mestra, Maria del Pilar Planas i Font. De totes maneres, és tan interessant la història de l'Esteve, com la de gran part de la seva família, que val la pena tornar a recordar, amb més detall, quin va ser el paper de l'Esteve entre nosaltres i els dels seus avantpassats i familiars més destacats, entre els que hi podem trobar poetes, periodistes, polítics o industrials, amb un gran bagatge històric en el compromís per la democràcia, els avenços socials i per Catalunya Alguns van tenir un paper destacat durant la monarquia i altres foren figures cabdals en temps de la república, amb exiliats, represaliats, morts o condemnats per la dictadura franquista.

L'Esteve Garrell fou un granollerí que es dedicà a

endolcir la vida dels arenyencs i que donà pas a una nissaga de pastissers locals, que ja es troba en la quarta generació Però, si és interessant la vida del granollerí que va obrir la seva botiga de pastisseria a Arenys de Munt, així com, la de la seva família granollerina, no podem oblidar al seu fill arenyenc Jordi Garrell, segona generació de la Lyonesa, continuador del negoci muntat pel seu pare el 1926 i que a part de ser un bon pastisser, fou un destacat membre de la nostra comunitat, participant activament de la vida associativa, cultural i esportiva d'Arenys de Munt. Un home que tenia una gran vocació per l'esport i especialment pel futbol Donà un fort impuls al futbol local de base, al qual s'hi dedicà amb força intensitat i durant més de quaranta anys. Ara fa quatre anys que ens va deixar i tenim el deure de recordar-lo i fer-li el reconeixement que es mereix

Orígens familiars de l'Esteve i en Jordi Les primeres referències que tenim dels Garrellsegons la mateixa família - es remunten a l'any 1760 a Granollers, quan trobem el comerciant Francesc Garrell, casat amb l'Antònia Vilardebó. L’any 1850 els Garrell, amb Buenaventura al capdavant, ja gestionaven dues activitats comercials: una, en la qual venien olis i vinagres, i l'altra, una sabateria, a la

plaça de la Porxada de Granollers Però, la branca dels Garrell que ens interessa i de la qual és descendent l'Esteve Garrell, es va iniciar amb els seus pares, el matrimoni format per l'Esteve Garrell i Escorsell (1851-1922) i la Carme Alsina Bonet (1859-1931) Van tenir 12 fills/es: Antònia (18801884), Dolors (1881-1950), Josep (1883-1963), Joan (1884-1942), Amador (1885-1963), Salvador (1886-1886), Bonaventura (1887-1938), Teresa (1889-1896), Esteve (1890-1977), Ramon (18931969), Enric (1896-1973), Rafaela (1897-1897) i Maria Carme (1899-1978). Si l'avi, com era conegut l'Esteve Garrell i Escorsell, va ser un personatge de gran prestigi i rellevància a la ciutat de Granollers, com veurem a continuació, alguns dels fills també van deixar la seva empremta en el món de la cultura, el periodisme, la política o la indústria No tenim espai per parlar de les trajectòries de tots, però, sí que, a part dels nostres protagonistes pastissers, farem una petita referència sobre alguns dels germans de l'Esteve

Esteve Garrell i Escorsell l'avi, pare de l'Esteve L'Esteve Garrell va començar a treballar d'aprenent a la sabateria del seu pare, un home d'idees lliberals, que volgué donar estudis al seu fill, i que només pogué cursar dos anys de batxillerat, ja que es dedicà a la sabateria, però, acabà convertint la sabateria en una botiga d'objectes diversos En el seu temps lliure escrivia poesia i tenia un gran interès per la política, relacionant-se amb els cercles lliberals i republicans de la ciutat. L'any 1886 va de-

JORDI

cidir publicar un diari que promogués els seus ideals, instaŀlant en el seu local una de les primeres impremtes de Granollers, on es publicà el diari Congost La impremta Garrell, situada a la Plaza del ganado, 51 i el diari, es van convertir de seguida en el punt de trobada del liberalisme granollerí. L'Esteve participà l'any 1887 en la creació de la societat Unió Liberal de Granollers i en la fundació del Casino de Granollers uns anys abans Va participar activament en la política local en ser designat regidor entre 1893 i 1895, per la Unió Republicana Va ser autor de la coneguda poesia l'Aplec del Remei, i escriví vàries obres teatrals, entre les quals: La reina de la festa, editada l'any 1921, Justícia de Déu o El Pinçà cego. Una de les seves poesies guanyà un premi als Jocs Florals de Granollers l'any 1919, i el 1907 obtingué un premi als Jocs Florals de Cardedeu amb la poesia Els roures de can Diumer. Pel que fa a la seva dona, la Carme Alsina i Bonet, no li podem atribuir cap fet important en l'aspecte laboral, ja que prou feina li va tocar fer a la pobra, en tenir tants de fills. Però, sí que es digne de mencionar una història que circulava sobre la seva família, referent a la Carme Alsina i Bonet que estava emparentada amb el famós virrei Bonet. Un personatge natural de La Sénia, que es deia Francesc Bonet i Vidal, que va emigrar a Madagascar a mitjan del segle XVIII i es casà amb la filla del virrei, convertint-se ell mateix, en virrei a la mort del sogre Sembla que deixà una fabulosa herència a un banc de Londres i que encara no s'ha pogut recuperar pels seus hereus. Llegenda o realitat?

Els fills de l'Esteve Garrell i Escorsell

Alguns dels germans de l'Esteve pastisser tingueren un paper important en la vida granollerina, però, fou potser l'Amador, el més conegut, sobretot en les esferes periodístiques, literàries i polítiques Va ser corresponsal del diari Las Noticias l'any 1916, membre de la Junta de l'Orfeó Granollers, director de Grup de Teatre del Centre Unió Liberal i secretari del casino de Granollers en 1936 L'any 1921 va editar el setmanari La Gralla, que s'imprimia a la seva impremta del carrer d'en Clavé, 25 i el primer número sortí per la festa del dia 1 de maig El 1923 era membre de la Coalició Liberal Demòcrata Autonomista. El 1930 va escriure el llibre Joan Gralla, una noveŀla basada en la biografia del seu pare i va publicar el llibre, Granollers vila oberta i l'obra teatral La Festa de la mare El 1934 era membre del Patronat del Museu-Arxiu de Granollers.

Durant la guerra el setmanari La Gralla, va ser una publicació que informà del decurs de la guerra i que defensà la legalitat republicana amb força entusiasme. El Comitè Antifeixista local li va coŀlectivitzar la impremta, a la qual, li van posar el nom d'Arts Gràfiques, i tan ell com la seva mare

Carme Alsina, fidels a la República, no van oposar cap resistència i van formar part de Comitè directiu de l'empresa Posteriorment, es va integrar com a corresponsal, a la columna de milicians del Vallès Oriental, comandada pel comandant Trinidad Company que va sortir de Granollers cap al front d'Aragó el setembre del 1936, a on l'Amador va ser ferit per la metralla feixista. A causa de la seva implicació sense fissures en defensa del Govern de la República, va témer que a l'entrada dels franquistes fos represaliat, marxant a l'exili a França, a on estigué un temps en un camp de refugiats. Es posà a treballar d'impressor a la ciutat francesa de Foix i no tornà a Catalunya fins a l'any 1949, aprofitant l'amnistia decretada pel dictador Franco Mentre estava a l'exili va ser jutjat pel TMT3 en Consell de Guerra sumaríssim, però, la causa va ser arxivada El seu fill Amador va estar enrolat en la 26 Divisió, que estava formada per anarquistes de la columna Durruti.

- L'Enric Garrell i Alsina, el vuitè dels germans, es dedicà a la fabricació de material elèctric El 1922 ja tenia una empresa de reparació de motors al carrer Ricoma de Granollers. Jugà el 1913 amb el FC. Granollers i el 1923 fundà el club Els Bolxevics També va escriure l'obra dramàtica La reina de la festa. En acabar la guerra es va exiliar a França durant tres anys, en haver-se destacat molt durant la república per la seva militància en l'ERC A la tornada va ser encausat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, però, la seva causa va ser sobreseguda en 1949. Es va casar amb la Cinta Pubill i va muntar la coneguda fàbrica dels commutadors elèctrics EGA Un seu fill anomenat Josep Garrell i Pubill, un cop arribà la democràcia, va ser diputat al Parlament de Catalunya i president de CDC al Vallès Oriental

- En Ventura Garrell i Alsina, fou un entusiasta de l'esport, igual que el seu germà Enric. Va ser president de la junta del Granollers CF. Treballava de transportista i estava casat amb la Teresa Gordi, va ser mort el 1938 en un bombardeig de l'aviació feixista a Granollers.

- En Josep Garrell i Alsina, va ser un empresari del comerç de força renom a Granollers, casat amb la Delfina Planas A causa de la seva militància a ERC, i

la seva implicació amb el Comitè Local, va ser detingut l'any 1939, jutjat per auxili a la rebeŀlió i condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal Un any més tard fou jutjat pel Tribunal Especial para la Represión del Comunismo i la Masoneria i condemnat a pagar una multa. - La Maria Carme Garrell i Alsina, la petita dels dotze germans, va ser mestra de l'escola pública a Santa Coloma de Farners i es casà amb l'industrial Joan Falgueras Camps. Abans de la guerra actuava amb grup de teatre de La Union Liberal També es va exiliar a França i vivia a Gironda, fins que tornà a Catalunya. I la germana, Dolors, que hem mencionat anteriorment i que regentava una pensió a Barcelona, tenia un fill, l'Esteve Torres i Garrell, que era Tècnic Industrial Mecànic, va lluitar a la guerra com a tinent en campanya en l'arma d'enginyers, acabant la guerra com a capità, però tingué la sort de no ser represaliat Posteriorment, la Dolors va fer de bibliotecària a Granollers.

Però tornem a Arenys de Munt:

L'Esteve Garrell i Alsina, el pastisser del Vallès L'Esteve era el que feia el número 9 dels germans. Després d'estudiar alguns anys a l'escola pública de Granollers es posà a treballar de ben jovenet a una sastreria i posteriorment, en veure que no guanyava prou diners i a casa els seus pares eren molts fills i tenien moltes boques per alimentar, entrà de pastisser a una pastisseria de Granollers, on estigué fins que va ser prou gran, per anar tot sol a treballar a Barcelona. Al barri de Sants de la ciutat, aconseguí feina en una pastisseria que precisament estava davant de casa on la seva germana Dolors hi havia posat una pensió. En una visita que va fer a la seva germana, va conèixer a la Maria del Pilar Planas i Font (1894-1954) una mestra que en aquells moments estava treballant a una escola de Massalcoreig (El Segrià). La Maria del Pilar era natural de Barcelona, vivia al carrer Comerç, 33 i tenia dues germanes més i un germà: Maria Assumpció, Josepa i Josep (1889) Els seus pares eren en Joaquim Planas i Creus i la Rita Font i Alier, que tenien una botiga de vetes i fils en un carrer prop de l'església de Santa Maria del Mar La Maria del Pilar havia anat a l'escola La Normal i havia començat a estudiar magisteri a 16 anys.

L'Esteve i la Maria del Pilar es van casar l'any 1917 i

se'n van anar a viure a Granollers, on l'Esteve va posar la seva primera pastisseria a la plaça d'en Perpinyà, 11 de la ciutat, amb el nom de La Lyonesa. Però al cap de tres anys i a causa del poc rendiment de la botiga van abaixar les persianes i l'Esteve anà a provar sort a Cuba Allà va estar treballant en diverses feines, principalment, fent tasques sanitàries d'ajudant del metge Dr. Vivigo, que era cunyat de la Carmen Polo de Franco. Probablement, es van dedicar a donar assistència mèdica als esclaus de les plantacions de Cuba; i a principis de l'any 1926 tornà a Catalunya, sense haver fet diners, ja que no volgué treballar en l'explotació dels esclaus, com sí van fer altres negreros catalans El primer que va fer en arribar, va ser anar a trobar a la seva dona Maria del Pilar, que estava donant classes a l'escola municipal de Sant Iscle i que en aquells moments es trobava passejant amb els seus alumnes pel Sot de l'Oradella. L'Esteve i la Maria del Pilar van tenir dues filles i un fill: la Montserrat (que va morir amb tres mesos), la Josepa (1919-1947) i en Jordi (19302022) La Josepa es va casar amb en Vicenç Niñerola i Rodríguez, un fabricant d'olis de Barcelona, on van anar a viure.

Obertura de la pastisseria La Lyonesa

Com que en aquells moments no hi havia cap pastisseria a Arenys de Munt (a part dels forns que feien alguns pastissos) i en aquells moments ja teníem una població de 3.100 habitants, i tot i no tenir un clima social gaire estable, ja que Catalunya estava immersa en plena dictadura del general Primo de Rivera, l'Esteve va decidir muntar una pastisseria, i per això, llogà una casa a la rambla Jalpí, 33, propietat de la veïna Emília Torrents i Colomer, on també van establir el seu habitatge particular A la pastisseria li tornà a posar el nom de La Lyonesa, com la que havia obert anys enrere a Granollers, i fou inaugurada el 23 d'abril de 1926. A més de dolços i pastissos, a la botiga, s'hi podien trobar queviures i els millors cafès de l'època Però, en veure que el negoci podia prosperar, l'Esteve va creure oportú ampliar-lo, i per això, obri una altra botiga a la plaça de Cuba de Mataró, amb el mateix nom de La Lyonesa, que la van regentar altres persones per compte de l'Esteve Garrell. Però al començament de la guerra, veient com anaven les coses, van decidir tancar-la i estalviar-se maldecaps Durant la República l'Esteve va seguir la tradició del pare i els germans i fou simpatitzant d'ERC. No li tocà anar a la guerra quan hi hagué l'aixecament feixista en 1936, a causa de la seva edat, i continuà treballant a la seva pastisseria, sense que fos represaliat a l'entrada dels franquistes a Arenys de Munt, tot i que s'havia posicionat clarament a favor de la República La seva dona, Maria del Pilar, va ser depurada per les autoritats franquistes, com altres mestres de la República (Expedient de depuració. Signatura:

32/12361 - 1939-1940) i va ser, també fitxada per la policia Politico-Social (Fichero 52, Ficha P0133704) Però, va poder continuar fent de mestra sense cap problema, amb les noves autoritats, ja que no tenien motius per acusar-la de res. L'Esteve a més de dedicar-se a fer pastissos, passava estones cuidant un hort que tenia al carrer de San Pedro, en una propietat de la seva sogra. Va morir el gener de l'any 1977 a Arenys de Munt i la seva dona, la Maria del Pilar, el mes de març de 1954

Jordi Garrell i Planas, el continuador de la pastisseria.

A la jubilació de l'Esteve, va ser el seu fill Jordi el nou responsable de la pastisseria i el pastisser oficial de la Lyonesa. En Jordi va néixer a la casa dels pares del carrer Francesc Macià 33, un 15 de setembre de 1930 Anà al coŀlegi públic d'Arenys de Munt i fou un dels alumnes que el mes de juliol de l'any 1937 inaugurava la nova escola construïda per l'Ajuntament, formant part de la classe de primer grau, sota la responsabilitat de la mestra Jacinta Recio Ramos Havia d'anar amb compte del que feia a l'escola, doncs, la seva mare que també feia de mestre i directora a la mateixa escola, el tenia molt controlat Als deu anys d'edat el seu pare el feia anar a ajudar a l'obrador, encara que ell no ho feia de molt bona gana, ja que li agradava més anar a jugar a futbol amb els amics, però tanmateix, a 14 anys, en acabar els estudis es quedà a treballar de ple fent de pastisser, feina que li acabà agradant i la feia molt de gust. Tant era així, que per tenir una millor formació de l'ofici va decidir anar a fer pràctiques en altres pastisseries, com a la de Can Falgueres de Vilassar de Mar, a Can Mora de Barcelona o a la Sacher de Barcelona; a més de fer un curs d'elaboració de gelats a l'Escola de Pastisseria Sabat de Sant Cugat del Vallès Tot això, ho va fer abans de complir els vint anys.

Servei militar i casament

L'any 1951 a l'hora de fer el servei militar, els seus pares van parlar amb un general amic de la família que aconseguí coŀlocar en Jordi d'assistent seu a Barcelona D'aquesta manera podia anar cada dia a treballar a casa a les tardes, agafant el tren i un cop a Arenys de Mar pujava amb bicicleta a Arenys de Munt. Però, al cap d'un temps i per una rebequeria del general, va ser destinat a la ciutat africana de Larache, on va estar fins que fou llicenciat al 1953

L'any 1955 es casà amb la Victòria Serrat i Ralats (1936-2022), una noia natural de Sant Vicenç de Montalt, filla del matrimoni format per en Josep Serrat i Bota (1905) natural de Breda, i la Maria Ralats i Casas (1905) natural de Torelló, masovers del mas Gàbana de Torrentbò als anys trenta i més tard d'una finca de Vallgorguina coneguda per Can Mascaró, i que és on vivia la família Serrat/Ralats després de la guerra. A part de la Victòria, tenien tres fills/es més: Joan Juanito (1932), Margarida i

Dolors La Victòria havia vingut a Arenys de Munt l'any 1954 per treballar de dependenta de la botiga de fruites i verdures de Can Galtés, i allà va ser on la va conèixer en Jordi, ja que hi anava molt sovint a comprar fruita La Victòria havia vingut per tres mesos a Arenys de Munt i ja s'hi quedà definitivament, però, en lloc de verdures es dedicà a vendre pastissos. Un cop casats es quedaren a viure a la mateixa casa on tenien la botiga de pastissera del carrer Generalisimo Franco 33, on van néixer els seus dos fills i la filla: Pilar (1956), Jordi (1958) i Josep Maria (1959). Posteriorment, van canviar de residència a finals dels anys seixanta i es traslladaren al carrer Sant Antoni Maria Claret, 57.

Una mica d'història d'en Jordi i la pastisseria En aquells temps de la dècada dels anys 40-50 o 60 només hi havia feina els caps de setmana, i segons el mateix Jordi, l'any 1948 van fer només 8 mones de pasqua, i el que més es venia eren uns quants tortells i braços de gitano, a part dels tradicionals tortells de Reis, les coques de Sant Joan o el pastís de Sant Jordi. Per això, en Jordi, va crear la pasta anomenada Vity, (pa de pessic, mantega i xocolata) un producte amb el qual va aconseguir molts de clients, arribant a tenir a l'any 1975, més d'una dotzena de furgonetes repartint per bars i botigues, de tot Catalunya i fins i tot, a Barcelona, on l'Andreu Lloveras feia de representant Van aconseguir elaborar 33 quilòmetres de Vity al mes i cada peça feia uns 6-7 cm. En fer la Bimbo el mateix producte i més barat, en Jordi hagué d'espavilar-se fent altres productes de més qualitat Va ser un dels primers a fer els famosos cucuruchos i gelats artesanals, però, en expandir-se la venda de gelats de la Frigo, més barats, ja no li sortia a compte

En aquells primers anys es feia tot a mà, però posteriorment, han anat canviant les tècniques i s'ha mecanitzat més l'elaboració, però s'ha mantingut la qualitat i també, s'ha continuat fent amb foc de llenya, ja que cou millor i deixa més bon gust.

Han continuat sent els productes estrella de la Lyonesa, els panellets per Tots Sants, els bunyols de Quaresma, la coca de llardons, els tortells de Reis i de Sant Antoni, la rebosteria, les mones de Pasqua, els pastissos de Sant Jordi i el Muntanyenc o els torrons, dels quals se'n fan 18 varietats, entre

altra gran varietat de pastissos Per l'obrador de La Lyonesa hi han arribat a passar fins a 67 treballadors-aprenents, alguns dels quals han acabat obrint el seu propi negoci.

La Victòria, dona d'en Jordi, va estar més de trentados anys al taulell de la pastisseria atenent els clients fins que es va jubilar, i per això, l'any 2009 li fou concedida, a la festa anyal del Gremi P. de Pastisseria i Confiteria de Barcelona, la medalla d'or de la Mare de Déu Montserrat pels seus més de cinquanta anys al taulell. A la jubilació d'en Jordi, va ser el seu fill Josep Maria el continuador de la direcció del negoci i pastisser en cap de La Lyonesa En 2003 elaborà una mona de xocolata de 45 kg. pro-monument a la Puntaire.

Guardons i premis aconseguits pels membres de La Lyonesa

El 14 de maig del 2001 el Gremi Provincial de Pastisseria i Confiteria de Barcelona lliurà un guardó de reconeixement a la pastisseria La Lyonesa pels vuitanta-quatre anys com a pastissers artesans amb tradició familiar, en un acte celebrat a Montserrat al mateix temps que celebraven el 75è aniversari de la seva instauració a Arenys de Munt També, aquest mateix any, en Xavier Clopés i Garrell, net d'en Jordi, va ser guardonat amb la medalla d'or en el Concurs de figures de xocolata en el Museu de la xocolata de Barcelona

El 26 d'octubre de 2009 en Jordi, va rebre el títol de Mestre Artesà, que li fou entregat pel conseller d'Agricultura Joaquim Llena en un acte al Teatre Nacional, i el 27 de novembre del 2019 la pastisseria La Lyonesa va rebre un premi Nacional de Comerç als establiments comercials centenaris, que els hi va ser lliurat pel president Quim Torra i la consellera Àngels Chacon

En Josep Maria Garrell va guanyar un tercer premi per una mona de Harry Potter en un concurs del Museu de la Xocolata, del qual la pastisseria La Lyonesa n'era una de les pastisseries fundadores El maig del 2010 la Pilar Garrell va guanyar el 1è premi en el concurs de pastissos elaborats amb maduixa, i el 2011 juntament amb la M Carme Poch, va guanyar el concurs de receptes Del Mercat a la Taula, que organitzà l'Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

En Jordi Garrell, l'esport i el futbol

En Jordi va començar a jugar als escacs de molt petit i tenia un cervell tan privilegiat, que a onze anys ja jugava en tornejos amb adults. Va ser jugador del Club Deportivo Arenys de Munt durant els principis de la dècada dels anys quaranta, jugant de davanter centre, juntament amb destacats jugadors, com eren: en Julio Calderero, l'Antoni Fajardo o en Nitxes, entre altres. Posteriorment, als anys seixanta va iniciar la seva etapa d'entrenador amb l'equip de l'Arenys de Munt de l'època, entrenant als jugadors a les sis del matí, fins que a causa del poc suport al futbol –ja que només es promocionava l'hoquei– el club estigué uns anys inactiu Però al principi de la dècada dels anys setanta va decidir entrenar als xicots (entre els quals s'hi trobava el seu fill) que havien fet partits contra els de la colònia o dels pobles veïns i organitzar de nou el club de futbol d'Arenys de Munt. Es va treure el carnet d'entrenador, amb el que podia entrenar fins a tercera divisió i el Club Deportivo Arenys de Munt tornà a competir

El 1968, també es va crear la Penya Barcelonista, presidida per en Josep Artigas i Salvà Rai, i posteriorment, per l'Antoni Alsina i Salvà En Jordi formà part de la junta, però, a més, es va fer càrrec d'entrenar als nens de l'equip que va organitzar la Penya. El 1970 mentre feia de directiu de la secció de futbol del Club Deportivo Arenys de Munt i en cert moment, en que els vestuaris es trobaven en molt mal estat, en Jordi anà a veure a en Manel Roig i Serra que tenia una casa a Arenys de Munt, can Freginals, i era sotspresident de la Federació Catalana de Futbol, per demanar-li diners per fer uns vestuaris nous. En Manel li va dir que si l'Ajuntament posava el terreny farien un camp nou. I així va ser Van aconseguir una subvenció d'1.485.000 pessetes i per Sant Martí del 1972 inauguraven el nou camp, amb la presència del jugador del Barça, Ramon Alfonseda L'any 1974 el club Deportivo Arenys de Munt amb una junta presidida per en Josep Vila i Pinyas i amb en Jordi de vocal, va acordar integrar-se a la Federació Catalana de Futbol amb el número 1 478 i amb a prop de 240 socis El 1979 en Jordi es va fer càrrec d'entrenar el nou equip de futbol d'aficionats, mentre que en Venerand Garcia es va cuidar del juvenil

El 1983 va morir l'Antoni Alsina i Salvà i en Jordi va ser elegit nou president de la Penya Barcelonista d'Arenys de Munt, en una assemblea celebrada al Centre Moral el dia 28 d'octubre del mateix any També, a partir d'aquest any, és va fer el canvi de nom del club de futbol, passant a nomenar-se Club Esportiu Arenys de Munt. El 1986 ell i el seu fill Josep M , en representació del Club Esportiu es van fer càrrec del torneig de futbol sala d'estiu, rellevant els quatre promotors que fins aleshores ho havien portat. El 1990, quan només era vocal de

la junta del club, li tocà anar a la Federació Catalana de Futbol per donar explicacions sobre l'agressió que va patir l'àrbitre en un partit de l'Arenys de Munt contra el Calella. Li va ser imposada al club una sanció de 12.000 pessetes i a 6 jugadors una sanció de 1 500 pessetes El 6 de març de 1992 fou elegida una nova junta del Club Esportiu Arenys de Munt, en una assemblea a la qual van assistir 36 socis, i en la que fou nomenat president en Jordi Garrell. El 1997 va preparar i coordinar l'exposició que es va muntar a la Sala d'Exposicions amb motiu del 75è Aniversari del Club Esportiu Arenys de Munt. El mes de febrer de 1999 va assistir amb la junta del CEAM, l'alcalde Josep M Valls i el regidor d'Esports Miquel Torné, a una recepció oferta a l'entitat, pel president de la Generalitat amb motiu del 75è aniversari del Club; i el 13 de novembre del mateix any, li va ser lliurada, també de mans del president de la Generalitat Jordi Pujol, la medalla d'argent, per la seva tasca i vinculació i constància al futbol i futbol sala, del nostre poble, durant trenta-dos anys, amb el club de futbol d'Arenys de Munt, en la tasca de directiu i entrenador L'any 2001 presentà la renúncia com a president del club, després de nou anys seguits al davant de l'entitat. En el dinar de fi de temporada del 2 de juny, amb la presència de l'alcalde Andreu Majó se li va entregar una placahomenatge per una vida dedicada al club; i l'any 2022, dues setmanes abans de morir el febrer del 2022 i dintre dels actes del centenari del club li van

retre un homenatge per tots els anys de dedicació al futbol local.

En Jordi Garrell ens deixà el dia 24 de febrer del 2022 i la Victòria l'1 de març del 2022, però la tasca que va portar a terme a Arenys de Munt en l'aspecte social i esportiu, sempre serà recordada.

En certa ocasió, l'entrenador i directiu de futbol americà, en Vince Lombardi, va dir unes paraules que defineixen molt bé l'actitud i la manera de fer d'en Jordi, i perquè no, també la de la seva família: “El compromís individual amb l'esforç coŀlectiu, és el que fa que un equip, una empresa, una societat i fins i tot, una civilització funcioni”. I aquest compromís, realment, sempre el va tenir en Jordi posant-lo al servei del nostre poble

Elies Surroca i Campàs

Aquest article està dedicat a la recent visita del Papa Lleó XIV, des de l'òptica humanista, que és la que em correspon, deixant per a altres especialistes opinar sobre aspectes religiosos, polítics i altres.

La primera part conté una selecció de frases i manifestacions dites als seus parlaments. I una segona part dedicada a reflexions i consideracions basades en aquestes paraules

FRASES

Els errors de vida no determinen la identitat d'una persona. La dignitat humana és incondicional.

En una societat cada cop més fragmentada i individualista, volem ser testimonis d'unitat, de concòrdia i de pau

No és la cultura de l'enfrontament, sinó la de la trobada, la que genera estabilitat i prosperitat.

La caritat no pot esperar que les estructures siguin perfectes ni que els pressupostos siguin folgats

La pau no en una mera aspiració política, sinó un genuí imperatiu moral.

La dignitat humana no perd valor en creuar una frontera.

Davant el dolor de la malaltia mental, Déu no abandona ningú a la foscor

Si el vostre progrés deixa enrere els més febles, no és progrés, és descart

Alceu la mirada de les pantalles que us aïllen i mireu el rostre de qui pateix al vostre costat.

La mesura de l'amor és amor sense mesura. No tingueu por dels “temps de descompte” de la vida, aquests difícils moments on sembla que el partit està perdut

Integrar no vol dir esborrar la història de qui arriba.

La seguretat sorgeix de la justícia, el diàleg pacient i el respecte.

Una nació que oblida el valor del diàleg sincer es condemna a construir murs sobre els seus naixements, transformant l'espai públic en un camp de batalla ideològic on s'esvaeix el bé comú.

Vull inclinar-me davant de la vostra dignitat. (Als emigrants)

La veritable fortalesa d'un poble no rau en la uniformitat dels seus pensaments, sinó en la capacitat per habitar pacíficament la diferència i fer de l'escolta mútua el motor del seu desenvolupament.

Els més vulnerables són les primeres víctimes.

Necessitem un sistema sanitari que inclogui entre les prioritats la salut mental L'acolliment obre la porta; la integració ajuda a creuar el llindar; l'assistència coŀloca bàlsam a la ferida i la integració reconstrueix el futur.

La família és l'únic vestuari on es perdonen els errors del partit anterior i tothom s'abraça per tornar a començar

Tota societat autènticament justa s'edifica sobre el reconeixement de la dignitat inviolable de la persona humana.

Que el vostre país continuï sent terra de trobada, cultura, solidaritat i esperança.

Una llei arriba a la seva veritable grandesa quan pot comparèixer davant la dignitat de la persona i sortir-ne sense avergonyir-se

Renovem la nostra esperança i revivim la nostra confiança en els altres, incloent-hi aquells que són diferents de nosaltres o que vénen de terres llunyanes.

La nostra època clama en allò més profund per la pau, per un nou coneixement de la persona humana i de la seva dignitat inviolable

La grandesa moral d'una nació es manifesta en la capacitat d'acompanyar, protegir i estimar aquelles vides que travessen més fragilitat.

Quin món hem construït?

Als joves

Vosaltres podeu canviar la història. Feu-ho amb amor.

Davant el buit de la indiferència i del conformisme i la violència de les guerres i les mentides, sigueu l'espurna d'una humanitat nova.

Sigueu humans. Sigueu homes i dones de carn i os

No tingueu por d'expressar el que sentiu al cor

Vosaltres esteu cridats a donar una nova direcció a la societat, convertint-vos en protagonistes del canvi de persones que desitgen una vida honesta i recta.

Sigueu persones que volen una vida honesta i recta

No tingueu por del matrimoni i de formar una família.

Aquestes frases mereixen llegir-se dues vegades i meditar-ne diverses vegades.

REFLEXIONS

En els moments convulsos actuals de la humanitat i davant d'una societat, profundament secularitzada i políticament polaritzada, el Papa Lleó, amb un discurs serè, raonat, emotiu i profundament humanista, ens ha transmès uns missatges molt potents que ens han transmès optimisme i esperança

Ens ha deixat un conjunt de reflexions sobre valors universals que pertanyen al patrimoni de tota la humanitat.

Ens va alertar de la necessitat de recuperar la capacitat d'escoltar, comprendre i dialogar amb els que pensen diferent

Va subratllar “l'obligació” humanitària cap als qui migren o estan a la recerca de refugi.

Va clamar contra les guerres i la violència.

Ens va convidar a examinar la nostra responsabilitat coŀlectiva sobre les desigualtats de la humanitat

Ens va alertar de la necessitat de recuperar la capacitat d'escoltar, comprendre i dialogar amb els que pensen diferent.

Va subratllar “l'obligació” humanitària cap als qui migren o estan a la recerca de refugi.

Va clamar contra les guerres i la violència.

Ens va convidar a examinar la nostra responsabilitat coŀlectiva sobre les desigualtats de la humanitat.

Va parlar reiteradament de pau i amor.

Va destacar valors tan importants com la solidaritat, el perdó, la compassió i la reconciliació.

Ha descrit la xenofòbia com una forma de crueltat

Ha alertat sobre els riscos que impliquen per a la humanitat la Inteŀligència Artificial.

Va parlar sobre l'augment d'espais compartits, comunitats més humanes i enteniments mutus

Va insistir que tota societat justa s'ha de construir sobre el reconeixement de la dignitat inviolable de cada persona, independentment del seu origen, condició social, edat o circumstàncies vitals.

Ens va recordar que les comunitats i les societats avancen quan aprenen a gestionar les diferències amb respecte i diàleg; cosa que no significa renunciar a les pròpies conviccions, sinó reconèixer que l'altre mereix ser escoltat i tractat amb consideració.

Ha defensat la llibertat i l'equitat educativa, que garanteix el laïcisme

Va advocar per una cultura de la trobada que generi estabilitat i prosperitat.

Ens va animar a mirar més enllà dels nostres propis interessos i a reconèixer la dignitat dels qui són ignorats o tractats amb indiferència

Es va posicionar en contra dels tecnòcrates i autòcrates que volen controlar el món per al seu propi benefici i ambició.

Va deixar una reflexió implícita sobre el valor de les persones davant de les coses.

Va fer una crida a desarmar el llenguatge

Va parlar de la recerca de la veritat davant del soroll de les xarxes

Va rebutjar tota mena de segregació cap als immigrants.

Ens va animar a superar la polarització social, i a coŀlocar la persona al centre.

Va defensar el multilateralisme

Va reivindicar la fraternitat, l'empatia i reconèixer la dignitat de l'altre

Va parlar de la importància del silenci, que ens ajuda a cercar la veritat.

Hem intentat fer aquest compendi de reflexions, inspirades en els seus parlaments, intentant interpretar, amb una visió humanista, el missatge que ens ha volgut transmetre Lleó XIV

Vagi per endavant, que hem d'acceptar i respectar altres opinions contradictòries.

Quedem-nos amb els missatges positius que ens hagi transmès aquest article, i com va cantar Sergio Dalma: i en tot allò que “ens doni força”

Carles Rodríguez. Escriptor - Humanista

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Un director d’hotel de la Costa Brava amb una selecta clientela d’estrangers on sempre tenia una queixa constant i permanent que ha perdurat durant els anys,com també amb els canvis dels responsables de les administracions estatals, autonòmiques i locals. Un problema endèmic, irresoluble, que provoca petits ensurts o tràgicament la pèrdua irreparable de vides humanes és, segons els automobilistes dels països de més enllà dels Pirineus la mala i la manca de senyalització adequada a les nostres carreteres. El nus de Vallvidrera pot ser un dels infinits punts negres en la nostre xarxa viària. On els arenyencs juguem cada dia en aquesta diabòlica ruleta russa

Si venim de Barcelona i sortim a la sortida d’Arenys, el primer senyal de limitació de velocitat és de 80 km/h (que cal mantenir fins a la bifurcació), després 60 i després 40 (en el primer tram, pendent de retirar, de les cabines del peatge). Si algun alemany, cap quadrat, fa cas de la senyalització serà un perill per velocitat inadecuada a la via i pot provocar un accident, però el millor de la ruta encara està per conèixer, el segon tram és més difícil, com al circ, a la corba tancada un 40 i el radar amb la careta, i el semàfor de velocitat, que caldria avisar del tipus de semàfor, la cirereta, amb l’Stop final, mirant amunt visibilitat reduïda per una selva salvatge de plantes diverses.

Tot això no seria necessari si tots gaudíssim d’una millor cultura vial, com aparcar una Sanglas amb un senyor amb tricorni amb bon bigoti, cara de pocs amics, una llibreta i un boli.

No cal res més. Oi?

Joan Puig i Pont

El mes de maig passat, Josep Sànchez va presentar el seu nou projecte personal: GENT D'ARENYS DE MUNT

Una iniciativa personal basada en la creació d’una marca blanca, però sota el paraigua d'ECR Tot i que a l'acte de presentació no va fer cap menció a ERC O sigui, que no es presentarà com a ERC, però tindrà suport. I ERC no es presentarà amb llista pròpia, i donarà suport a la candidatura.

Alguns comparen aquest projecte amb el d'Arenys 2000, encara que no és el mateix. Altres no acaben d'entendre aquesta fórmula de: sense, però amb. Amb, però sense.

Alguns també opinen que és una forma de deslligar-se de tot el bloc de Regidors de l'actual govern, i quedar lliure per poder escollir només les persones que l'encaixin en el nou projecte

Ara, Josep Sànchez , en aquests 11 mesos que falten per a les eleccions municipals, ha d’aprovar “l'assignatura pendent” d'explicar, de manera entenedora, el seu projecte i aconseguir dos objectius:

Que els habituals votants d'ERC el votin

Que alguns que no són votants habituals d'ERC, el votin.

Uns diuen que ha estat una maniobra que us resultarà positiva. I d'altres que s'equivoca.

El 23 de maig del 2027, s'aclarirà la incògnita.

Carles Rodríguez Escriptor - Humanista

B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t i a B

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Després d’unes quantes clatellades de la justícia europea per la repressió de l’independentisme post 1 d’octubre, Espanya ha anat coŀlocant peons a llocs estratègics de les institucions polítiques i judicials europees, per tal de contrarestar les simpaties cap a les aspiracions catalanes

És així que, fa uns dies, el Tribunal Europeu de Drets Humans amb la participació determinant d’una jutgessa espanyola ha rebutjat l’admissió de la reclamació dels pares i mares de l’Escola del Drac de Canet de Mar, que s’hauran de menjar amb patates la imposició del 25% de castellà per la demanda d’una sola família.

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila recordem-ho: la quota d’ERC al govern de Salvador a Illa , ha saltat ràpidament a dir que no passa res Però sí, sí que passa Passa que la sentència recull fil per randa l’argumentari espanyolista del TSJC per imposar el 25% de castellà a totes les escoles i reconeix els drets de les famílies castellanoparlants que veuen, pobrets, com s’imposa als seus fills l’aprenentatge del català. En definitiva, diu que des d’Europa es veu amb bons ulls la croada del TSJC contra el model d’immersió de l’escola catalana i anima al Tribunal Constitucional a donar el cop de gràcia definitiu.

Mentrestant, JUNTS i ERC miren cap a una altra banda. Malgrat la corrupció del PSOE (vint-iquatre anys de presó per a l’exministre Ábalos), demanen eleccions amb la boca petita, però s’arrapen a la supervivència de Pedro Sánchez, mantenint així Catalunya lligada als designis espanyols.

No badem més. L’escola, la llengua que parlem, el país, en definitivael futur que volem, ho hem de decidir els catalans. I només podrem fer-ho si ens deixem de romanços i lluitem per ser un país lliure.

INDEPENDÈNCIA!

VOCACIÓICRÈDIT

IĿLIMITAT

Exercir i sentir una vocació dona sentit i satisfacció a la vida laboral de la majoria dels afectats Així de feliços hauríem de ser bona part de les persones que exercim de mestres, metges, voluntaris o bé aquells qui tenen un sentiment profundament religiós. I de ben segur, esclar, la llista deu ser llarguíssima.

Tot és força idíŀlic fins que algú, des d'alguna institució, hi veu negoci, rèdit electoral, possibilitats de gestionar des de la barrera, influències partidistes, adoctrinaments Aleshores, s'hi estableix una relació que va del saprofitisme més cortès al parasitisme més asfixiant Fins i tot, s'arriba a pensar que una vocació (o inclinació natural) mai defalleix i que és capaç de suportar privacions i sacrificis infinits; alhora que es pot conduir a distància per mites antics o de nou cuny. Vist així, les vocacions ofereixen un crèdit iŀlimitat: el que no surti de les institucions, ja acabarà sortint de les vocacions.

En conseqüència, homes i dones de grapa s'esgoten sota el jou de la gara-gara política i social Per aquest motiu, els mestres hem anat a la vaga: per fatiga, tips de treballar amb una sabata i una espardenya i entre el ressò de discursos hipocondríacs (adés sols centrifuguen responsabilitats) i triomfals (adés sols es pengen galetes Maria com si fossin ors olímpics).

“PRIMER L’AMOR, DESPRÉS LA TÈCNICA” ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-1926)

La Junta i les puntaires de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt de la Masia emblemàtica de Can Borrell us volem donar les gràcies per compartir amb nosaltres la XXXIª TROBADA DE PUNTAIRES d’Arenys de Munt que, com cada any, va comptar amb la coŀlaboració del nostre Ajuntament, dels voluntaris d’Arenys de Munt i l’aportació de CaixaBank, BonArea, SPAR, la Parròquia de Sant Martí i la Colla Gegantera.

Aquesta trobada també ha servit per PRESENTAR la iniciativa de la primera digitalització

(https://marcollergarcia github io/PATRONS) dels 2.300 patrons de l’Arxiu Històric custodiat per l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, que la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la nostra vila ha fet possible propiciant i assumint la seva impulsió i coŀlaboració per poder fer visible aquest fons tan important per a Arenys de Munt de les nostres puntaires.

Aprofitem la bona entesa per assabentar als arenyencs que hem començat les vacances d’estiu per fer un“repòs dels boixets” i de les seves apassionades puntaires, que tornarem a ser tots i totes amb vosaltres el proper dia 2 de setembre d’enguany per retornar a la nostra activitat d’ensenyar els diferents punts de la punta (geomètrics, guipurs, ret fi), aportant la nostra experiència per continuar evolucionant i poder mantenir el nivell de l’art de l’artesania de la punta al coixí que tant ens identifica arreu d’on som presents amb la identitat d’Arenys de Munt.

La Junta de l’Associació us desitgem que passeu unes bones vacances d’estiu, que aprofiteu el descans i les bones vibracions per continuar innovant amb l’energia que us caracteritza per reprendre un nou curs ple de puntes al coixí

La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

Aventura, natura i convivència: colònies de l’Escola Sant Martí al Castell de Fluvià

Els dies 6, 7 i 8 de maig els nens i nenes de 2n curs, juntament amb els companys i companyes d’I5 de l’Escola Sant Martí hem estat de colònies al Castell de Fluvià, al bell mig del parc Natural del Montseny, al costat de Sant Esteve de Palautordera. L’experiència ha estat fantàstica!!

Hem gaudit d’uns dies plens d’activitats, convivència i molta diversió en un entorn natural privilegiat

Durant l’estada hem fet activitats molt variades i engrescadores. Ens ho hem passat d’allò més bé als tobogans d’aigua, explorant el bosc màgic i vivint aventures a les tirolines i als ponts enlairats. També hem visitat la granja, on hem pogut conèixer i cuidar diferents animals. Hem descobert característiques pròpies del bosc mediterrani i fins i tot hem fet un taller de galetes, una activitat que ens ha encantat!

A les nits també hem viscut moments molt especials amb els jocs de nit, molt divertits i emocionants.

LA CUP D’ARENYS DE MUNT CAMINA CAP A LES ELECCIONS

MUNICIPALS 2027

Aquest 5 de juny s’han presentat els eixos de la nova candidatura i les persones que encapçalaran el projecte

El passat 5 de juny es va celebrar amb èxit un acte públic on es va fer un exercici de transparència i rendiment de comptes sobre els darrers tres anys de mandat municipal, a més de traçar el full de ruta per a les properes eleccions. L'esdeveniment va posar en valor una política de proximitat, feta "al costat de la gent" i no només des del despatx.

Durant la primera part de l'acte, els portaveus Guiu Muns Roura i Raquel Serrat Suñé van desgranar els principals èxits de la gestió municipal Es va destacar l'aposta pel talent local i les festes de "Km AdM", la millora dels espais de participació intergeneracional juntament amb les entitats i la Taula d’Entitats, i l'impuls de nous espais per a joves, tant a l'estiu com a les nits També es va anunciar que finalment s'ha impulsat el Banc de Terres i es va fer èmfasi en la recuperació de les "bredes" que s'havien perdut feia anys.

En l'àmbit de les inversions reals, es va explicar que s'han millorat i cuidat els equipaments existents amb accions concretes com la instaŀlació de ventiladors, cortinatge i pintura. Un dels anuncis més destacats va ser la creació del servei d'habitatge, mitjançant el qual aquest mateix any es licitaran i es disposarà de 5 pisos de lloguer assequible. També es va parlar sobre les grans obres impulsades com la tribuna del camp de futbol, el tancament de la pista annexa, la renovació de l’Avinguda Panagall i els projectes de la residència municipal pública i la renovació de la biblioteca.

Així mateix, Mireia Fillol va parlar de l'estat de la Campanya Bus-Barcelona i de la voluntat futura de constituir assemblees de barri per mantenir "un peu al carrer escoltant a la gent" Per la seva banda, Jordi Pagès va exposar els detalls sobre

l'estudi d'inundabilitat i exposició a les rierades.

L'acte va comptar amb el parlament de Pilar Castillejos, qui va subratllar la importància vital d'aquestes eleccions municipals i la necessitat d'aconseguir el màxim recolzament social per tirar endavant els projectes.

Cinc grans eixos de futur nascuts de la ciutadania

La recta final de l'acte va estar conduïda per les persones que encapçalen el projecte Marc Sallas, Sergi Ramírez, Raquel Serrat i Guiu Muns que va presentar els resultats de l'enquesta popular duta a terme des del 8 de març fins a l'1 de maig Amb més d'un centenar de respostes, aquesta consulta ha permès recollir propostes concretes i demandes d'accions polítiques que s'incorporaran directament al programa electoral

A partir d'aquesta participació, s'han establert els 5 eixos prioritaris per a la propera candidatura:

Convivència: Neteja, espai públic, llengua catalana i convivència al carrer.

Arrelament: Habitatge, jovent i oportunitats per quedar-se al poble.

Mobilitat: Transport públic i connexions.

Comunitat: Cultura, educació, esports, entitats i vida social.

Sostenibilitat: Economia local, energia i transició ecològica.

Es va destacar que és molt important de totes les persones d’Arenys de Munt, ja siguin persones que hi han nascut com persones que són arribades més tard, ja que tots i totes som arenyencs de cor.

L'acte, que va demostrar comptar amb una assemblea forta amb representants actius i en contacte directe amb la població, va cloure amb un refrigeri per als assistents, consolidant els lligams comunitaris

ARENYS DE MUNT, UN POBLE QUE AVANÇA AMB TU

Quan vam assumir el govern d’Arenys de Munt l’any 2023 ho vam fer amb un compromís clar: treballar per un poble més viu, més cohesionat, més sostenible i amb més oportunitats per a tothom. Ara encarem l’últim any de mandat amb la mateixa iŀlusió del primer dia i amb la satisfacció de veure com molts dels projectes que ens havíem marcat van prenent forma.

Durant aquests anys hem treballat per millorar els espais del nostre poble, donar resposta a les necessitats de la ciutadania i construir un Arenys de Munt amb més qualitat de vida. I encara ens queda un any per continuar avançant.

Un dels projectes més esperats és la reurbanització de l’avinguda Panagall. Tot i els entrebancs burocràtics que n’han endarrerit l’execució, podem afirmar que serà una realitat. Aquesta actuació permetrà millorar la mobilitat, fer l’espai més amable per als vianants i dignificar una zona important del municipi Volem carrers més accessibles, còmodes i pensats per a les persones

També farem realitat el tancament de la pista annexa del pavelló municipal, un projecte molt esperat que ens permetrà disposar d’un nou espai esportiu i polivalent, amb més possibilitats d’ús per a les entitats i el conjunt del poble.

Un dels grans orgulls d’aquest mandat és el Centre Cívic. Un espai que ha passat de ser un projecte a convertir-se en un referent cultural i social d’Arenys de Munt. La ciutadania se l’ha fet seu, omplint-lo d’activitats, trobades, cultura i vida. Després de l’estiu en farem la inauguració oficial, amb l’entorn ja completament urbanitzat, culminant així un equipament que connecta Sant Carles amb la vida cultural i associativa del poble

La sostenibilitat continuarà sent un eix central de la nostra acció de govern Hem impulsat les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit, per avançar cap a un model energètic més sostenible i responsable.

A més, moltes de les actuacions d’aquest darrer any comptaran amb finançament d’altres administracions, fruit d’una feina constant de recerca de subvencions i recursos externs que ens ha permès impulsar inversions importants sense carregar-les íntegrament sobre les finances municipals Aquest últim any de mandat continuarem demostrant que governar és escoltar, planificar i executar Amb compromís, proximitat i energia, seguirem treballant per un Arenys de Munt més viu, més cohesionat i més sostenible.

Gràcies a totes i tots els que feu possible que el nostre poble avanci cada dia. El futur d’Arenys de Munt el construïm plegats.

Hi ha moments que expliquen millor que cap discurs què vol dir fer poble I el mes de juny n’és un bon exemple

En poques setmanes hem vist premiar el talent dels nostres joves a la 38a Mostra Literària,mantenir viva una tradició tan nostra amb l’Aplec de la Sardana, celebrar el Dia Europeu de la Música, commemorar la 31a trobada de Puntaires i tornar a gaudir de les bredes, que any rere any converteixen els barris en espais de convivència i participació.

Res de tot això passa per casualitat Darrere de cada activitat hi ha persones que hi dediquen temps, esforç i iŀlusió Hi ha entitats, voluntaris, famílies i professionals que treballen, sovint de manera discreta, perquè Arenys de Munt continuï sent un poble viu.

També ho vam veure amb la mostra de dansa d’Aïna Dance Studio. La plaça de l’Església es va omplir de famílies, de talent i d’iŀlusió en una vetllada magníficament organitzada. Una entitat que agrupa més de 160 alumnes i que, enguany, ha aconseguit classificar un dels seus grups per disputar el Campionat del Món de hip-hop a Arizona Un èxit que ens omple d’orgull com a poble

Però el més important no és només aquest èxit. El més important és entendre que iniciatives com aquesta, igual que tantes altres

del nostre municipi, contribueixen a educar els nostres infants i joves, a crear vincles entre famílies, a omplir els carrers de vida i a reforçar el sentiment de pertinença. En definitiva, fan poble.

Des de Junts sempre hem defensat que un ajuntament no ha de limitar-se a gestionar serveis o mantenir equipaments. També ha de saber escoltar, acompanyar i valorar totes aquelles iniciatives que fan créixer el municipi, tant si neixen d’entitats centenàries com de nous projectes que han sabut arrelar amb força El que importa no és qui les impulsa, sinó el que aporten al conjunt del poble

Les obres són necessàries Els equipaments també. Però el veritable patrimoni d’un municipi són les persones i les entitats que, dia rere dia, construeixen comunitat.

Per això creiem que cuidar aquest teixit associatiu no és una despesa ni un favor. És una manera d’entendre el municipalisme. Perquè els governs passen, però les entitats que fan poble, quan es perden, costa molt tornar-les a recuperar

Aquest és l’Arenys de Munt que defensem: un poble que acompanya les seves entitats, que valora el talent de la seva gent i que entén que fer poble és, sobretot, cuidar les persones que el fan possible.

A la Sara li contaven històries dels seus avantpassats perquè no oblidés d’on venia la seva melancòlica manera de ser. Així li explicava la seva mare la història del seu besavi.

La història naixia a Sant Petersburg, on el besavi de la Sara, va ser ambaixador davant del tsar Alexandre. El senyor Bonastre, besavi de la Sara, vivia en una preciosa casa gegantina de tres plantes, amb les finestres de cristalls tan brillants que, quan el riu que passava pel seu jardí es quedava gelat pel fred de l’hivern, la gran casa es reflectia damunt la capa d’aigua gelada. El gel brillant reverberava la casa i els arbres, fent l’efecte d’un gran joc de miralls. El besavi, assegut en la seva immensa butaca del saló, es coŀlocava al costat de la finestra oberta i mirava cap al riu gelat Aleshores, veia com un altre senyor Bonastre el mirava, i des de la capa d’aigua glaçada, brandava la mà tornant-li així la salutació

Un matí, fent reverències a l’altre senyor del gel, va veure una imatge que li va robar el cor A la finestra que es trobava just sota la seva, va veure al mirall del riu, una noia que treia el cap mirant a l’infinit amb unes trenes rosses llargues que voleiaven a l’aire i brillaven amb el sol. Els preciosos cabells, emmarcaven la pell blanca de la cara, fina com la d’una fada. Va poder veure com dues llàgrimes de gel brillaven en els seus ulls, com dues perles de gel.

El senyor Bonastre que havia deixat a Catalunya la seva esposa, esporuguida pel fred de Rússia i els crits salvatges segons ella dels russos, va sentir de sobte, un aleteig al cor, lleu com el d’un ocellet nounat i, alhora, dolorós com si unes urpes esgarrapessin el seu cor. Era amor? Llavors, va abocar el seu cos per la finestra per dir-li a la seva estimada que no plorés. Però es va adonar que només podia albirar l’ampit de la finestra de sota, pres del gebre de la nit freda. A baix, al mirall del riu no hi va veure cap altra persona que no fos el segon senyor Bonastre. En aquell moment, li va trobar un aspecte trist. Ja no el saludava

El besavi, encara fort i lleuger, es va aixecar, va creuar la gran sala a grans gambades i va baixar les escales sense fer soroll per no espantar la noia de la pell de porcellana, i va

obrir la porta de l’habitació de sota la seva. Allà no hi va trobar ningú. Era buida.

Va recórrer la casa sencera de punta a punta: el saló de ball, la saleta de les flors, els dormitoris dels convidats... Totes les estances. Va mirar sota dels llits, dins dels armaris.

Després d’esmorzar, va reunir totes les serventes mirant-les-hi els cabells sota les còfies cercant les trenes rosses del color del sol. Va buscar per tots els racons de la gran mansió, va fer escorcollar golfes i soterranis. Va cavalcar per boscos i pobles de l’entorn buscant la seva estimada. Ningú en sabia res. Ningú l’havia vista.

D’ençà d’aquell miratge, cada matí, obria la finestra, saludava a l’altre senyor Bonastre i mirava l’ampit de la finestra del pis de sota Després, baixava les escales i entrava dins l’habitació de sota Sempre era buida Passaven els dies i el senyor Bonastre semblava infeliç Passava les hores abocat a la finestra, mirant la casa en el gel del riu, esperant tornar a veure la preciosa noia com aquell primer dia De nit, feia iŀluminar totes les estances amb grans canelobres i teies de foc Les flames es reflectien en el riu com si el gel es cremés.

Mai més la va tornar a veure. El seu amor fugisser s’havia fet fonedís abans no poder-lo gaudir. Aquella noia de trenes d’or que, sense veure-la, ja l’estimava més que res en aquell món.

Va arribar la primavera i el gel es va començar a escardar. Un matí, la gran mansió de gebre es va enfonsar per a sempre en el riu.

Llavors, el besavi va ordenar omplir els baguls amb les seves pertinences, es va acomiadar del tsar i va tornar a Catalunya, casa seva.

I es va instaŀlar en una butaca al costat de la finestra que donava al riu de la seva ciutat. En pocs dies, el van trobar mort allà mateix, sense que una paraula hagués sortit de la seva boca. En les mans protegia dues llàgrimes de gel que es van fondre en el moment del seu enterrament

Eren dues perles transparents amb un reflex daurat del color del sol

Laura Masdeu Voluntària del projecte RADARS

Són polits fins a l’extrem, van dient que tot és seu, els agraden les moixaines, però no que els molesteu.