Skip to main content

BATEC 463 juny 2026

Page 1


EL GRUP DE TEATRE D’ADULTS DEL CENTRE

Alícia Muns i Esteve Torrent protagonitzen L’oreneta, la premiada obra de Guillem Clua.

pag. 03

INICIATIVA CIUTADANA RECLAMA UN AUTOBÚS DIRECTE A BARCELONA

13/ D'Arenys, gent i

16/ D'Arenys, esports

Continguts

19/ De la Parròquia

22/ Del temps

23/ Mirant el cel

24/ El poble en vers

25/ Biblioteca

25/ El llibre del mes

26/ Calendari

27/ Cartellera

28/ Recordant a...

32/ El racó de l'humanista

33/ Opinió

36/ La Bústia

43/ Entreteniments

44/ La Imatge del mes

Som al juny, quan el cel s'omple d'orenetes ("hirundo rustica") i tanquem el curs escolar.

El Centre batega també amb aquesta cadència i aprofitarem l'estiu per a preparar ja les activitats de tardor i Nadal.

Però no volguem córrer! Gaudim d'aquest final d'etapa, certament convuls, però assaborint encara el regust de l'espectacle de l'Esbart "Veus Veïnes" o el concert del cor Veus de Munt celebrant els "10 de Veus" Tot plegat amb la vitalitat desbordant de les seccions i cursos i la perícia dels nostres tècnics que, a contrarrellotge, han sabut equipar la Sala Corrioles i altres espais perquè l'activitat del Centre no s'aturi.

Us proposem viure un final de curs que preveiem molt actiu amb Tornejos de Tenis Taula Infantils i d'adults, audicions musicals, dues projeccions del Cicle Gaudí, les representacions de l'Aula de Teatre, les inscripcions, bullicioses i carregades d'energia de les KT's i a principis ja de juliol, una preciositat teatral: la Sala Corrioles s'omplirà, com el cel de juny, d'orenetes... bé, de fet, només una: "L'oreneta", escrita per Guillem Clua.

Aquesta és l'autèntica vida del Centre, la cultura viva i popular d'Arenys de Munt. La preciosa tossuderia de tots plegats que ens fa ser i fer.

Com de sinistre i torturat per dins s'ha de ser per a voler clausurar tot això?

Marc Sansa Colomer

El president

Divendres 3 de juliol a les 21:30 h

Diumenge 5 de juliol a les 20:30 h

L’ORENETA és una història basada en fets reals. Dues persones s’acaben de conèixer. L’Amèlia, una professora de cant, i el Ramon, que vol millorar la seva tècnica vocal per cantar L’oreneta, una cançó amb música d’Enric Morera i lletra de Josep Maria de Sagarra. ¿Per què un noi jove s’interessa per una melodia que ja té 100 anys? ¿Com és que aquesta cançó trasbalsa la professora?

Durant poc més d’una hora, l’Alícia Muns i l’Esteve Torrent faran viure davant nostre uns personatges extraordinàriament humans Els veurem riure, dubtar, emocionar-se, entendre’s, barallar-se, plorar

Si us plau, NO US PERDEU L’ORENETA!!!

Poques vegades haureu vist una actriu i un actor fent un treball tan brillant.

Diumenge, 7 de juny a les 18:30h a la Sala Riera

Tal com us vam anunciar el passat Batec, Estrany Riu és un drama intimista que explora els vincles familiars, la identitat i el despertar sexual d’un noi adolescent durant un calurós estiu a la vora del Danubi.

Nominada a 2 Premis Goya, 8 Premis Gaudí i 1 Premi Feroz, i ha rebut també el Premi Audiovisual Ciutat de Barcelona No us l’ha perdeu

El passat divendres dia 22 es va projectar al Mercat Municipal la peŀlícula “Papallones negres”, seguida d’un debat. L’acte formava part de la commemoració del Dia Internacional de la Diversitat Cultural.

La peŀlícula mostra com una causa cada vegada més freqüent, el canvi climàtic, impacta de forma catastròfica en molts països d’Àfrica, del sud-est asiàtic i del Carib, de manera que la sequera persistent, l’augment del nivell del mar o els fenòmens atmosfèrics extrems fan que als seus habitants els sigui molt difícil continuar vivint a la seva terra i hagin d’emigrar.

En el debat es va comentar que els principals emissors de gasos d’efecte hivernacle són els països del nord, mentre que qui en pateix les conseqüències més greus són, de nou, els països del que denominem Sud Global També es va posar de manifest com aquesta situació obliga moltes poblacions a plantejar-se la necessitat d’emigrar, amb tots els desafiaments i dificultatsque això comporta. El debat va ser conduït per Àlex Guillamon, d’Entrepobles, entitat que, juntament amb Ecologistes en Acció, ha promogut un circuit de cinefòrums sobre la migració i el canvi climàtic arreu de Catalunya. L’activitat va ser promoguda pel Grup d’Interculturalitat del Centre amb el suport de l’Ajuntament.

El pròxim dissabte 20 de juny, a les 9.30 h, tindrà lloc a la Sala Corrioles del Centre un torneig amistós de tennis taula on s’enfrontaran el Club de Tennis Taula del Centre d’Arenys de Munt i el Club de Tennis Taula de Granollers. En acabar, hi haurà un piscolabis per a tots els assistents. El torneig és obert a tothom: veniu a animar i a gaudir d’un matí diferent al Centre!

Diumenge 14 de juny a les 18:30h a la Sala Riera del Centre

FITXA TÈCNICA

Direcció: Judith Colell

Productora: Coming Soon Films, Diagonal Televisió, Crespeth Films, Bulletproof Cupid (Bèlgica)

Estrena: 12 de desembre de 2025

Durada: 101 min.

Guió: Miguel Ibáñez Monroy, Gerard Giménez Forner

Gènere: Drama, Thriller

Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys

Versió: Català, castellà, alemany i francès

Intèrprets: Ainet Jounou, Anna Franziska, Asier Etxeandia, Bruna Cusí, Jael Borrás, Jordi Sánchez, Joren Seldeslachts, Kevin Janssens, Lauren Müller, Maria Molins, María

Rodríguez Soto, Miki Esparbé, Pepa Lópe

Judith Colell torna a la pantalla gran amb Frontera, una mirada cap a les entranyes de la postguerra als Pirineus Catalans. Un thriller històric inspirat en les vides reals d’un grup de persones que van posar en risc les seves vides per salvar-ne d’altres

Som al 1943, i Franco ha bloquejat el pas als refugiats jueus que fugen del nazisme En un poble fronterer, Manel Grau és un funcionari de duana amb un passat republicà que, juntament amb la seva dona Mercè i altres habitants del poble, ajudarà a travessar clandestinament a tants jueus com sigui possible. Entre tots, contravenint les ordres franquistes i desafiant la por, es veuen atrapats en una causa que posarà a prova fins on estan disposats a arriscar per aquells que ho necessiten.

Amb un repartiment esteŀlar format per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Bruna Cusí i Jordi Sánchez, Frontera rescata el passat per parlar del present, i ens ofereix una commovedora reflexió sobre el coratge individual i la responsabilitat coŀlectiva, i la fràgil línia que separa la humanitat de la barbàrie.

Frontera ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi a Millor Actriu Secundària, Millor Peŀlícula i el Premi del Públic als XVIII Premis Gaudí 2026.

El passat dissabte, 16 de maig la coral del Centre “Veus de Munt” va celebrar el seu desè aniversari amb el concert :”10 de Veus”.

Amb la sala plena i l’acompanyament d’un magnífic quartet musical amb en Joan Vallcorba al piano, Veus de Munt va anar desgranant un viatge pels moments més destacats de la seva trajectòria d’aquests deu anys, cantant amb dedicació i emoció les cançons que entre tots havien elegit com a més significatives

També van comptar amb la coŀlaboració de tres ex cantaires, la Maira Cumalat, en Marc Colomer i l’Àlex

Pujol, que entre cançó i cançó anaven llegint textos escrits per alguns dels components de la Coral, i a cada text, un o una cantaira anava coŀlocant una espelma en un pastís monumental que presidia l’escenari fins a completar-ne deu.

Va culminar el concert amb la pujada a l’escenari d’un grup d’excantaires per cantar dues estrenes: “Un núvol blanc” de Lluís Llach i una cançó escrita i composta per a l’ocasió per la directora, la Maica Brecha i el cantaire Pere Franch

Tot plegat, una celebració emotiva en la que van gaudir tant el públic com la coral

Gràcies per ser-hi i per viure la música plegats.

La masia de Can Borrell va obrir les seves portes el passat dimarts, 19 de maig, a les dues del migdia, per acollir una nova sessió del Ple municipal. L’ordre del dia de marcat caràcter administratiu i de control de gestió es es va ampliar amb la introducció per via d'urgència de la nova licitació del servei de recollida i transport de residus del municipi El xoc de models entre el govern d'ERC i la CUP i els grups de l'oposició (especialment Junts) va centrar l'atenció d'una jornada on la veu del carrer reclamant millores en el transport públic directe a Barcelona i el suport al talent jove de la dansa local van tenir un protagonisme indiscutible.

PART DISPOSITIVA I CONTROL ECONÒMIC

La sessió es va iniciar sota la presidència de l'alcalde amb l'habitual proposta d’aprovació de l’acta de la sessió ordinària anterior, celebrada el 21 d'abril de 2026. Com que el consistori funciona amb el format de videoacta digital, s'aprova directament si no hi ha esmenes en contra. No obstant això, es va donar compte d'una petita modificació treballada prèviament a la junta de portaveus, a instàncies de la secretaria municipal, referent a una publicació del Butlletí Oficial de la Província (BOP) sobre la modificació de les bases de les subvencions aprovades en el darrer ple, la qual va quedar esmenada formalment.

El primer punt va ser la proposta d’aprovació de l'expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits II. El mateix alcalde, assumint la cartera de regidor d'Economia, va desglossar tres factures pendents de paga-

ment derivades de l’exercici anterior i de l'inici del present any que havien estat informades per la intervenció municipal amb objecció formal per haver arribat sense la corresponent cobertura pressupostària. L'alcalde va defensar la urgència del tràmit per tal "d'evitar l’enriquiment injust de l’administració" i fer efectius els pagaments que es devien legítimament als proveïdors. Els imports analitzats eren notablement reduïts: una factura de 176,91 € destinada a la compra d'una bomba de neteja de residus per al servei de clavegueram; una despesa de 89,15 € per a l'adquisició de material de niló per a tasques de manteniment; una factura de 750,15 € vinculada a material de la brigada per a la neteja i habilitació de l'espai d'aparcament de bicicletes de l'Eurovelo, situat a la zona de Can Jalpí, un projecte d'infraestructura ciclista que es preveu que estigui plenament operatiu i gestionat durant el present any.

La portaveu del grup municipal de Junts, Roser Morer, va obrir el torn de rèplica criticant la recurrència d'aquest mecanisme administratiu. Morer va titllar de "ridícul" que petites empreses i proveïdors de la vila hagin de suportar terminis d’espera de sis a set mesos per cobrar quantitats tan insignificants com 89 euros Des del seu grup es va proposar formalment la creació d'una partida o "bossa de diners" específica dins dels pressupostos anuals de la qual es pugui disposar de manera immediata per resoldre aquests imprevists de mínims imports sense haver de coŀlapsar el ple de l'Ajuntament.

L'alcalde va admetre la complexitat burocràtica, recordant que, d'acord amb les directrius fixades pel Tribunal de Comptes, aquests trà-

mits que abans es resolien de forma àgil en les juntes de govern setmanals ara estan obligats a passar pel Ple El punt es va aprovar finalment amb el vot favorable del bloc de govern i l'abstenció de Junts i PSC.

Amb una sintonia molt més gran es va rebre la proposta d’adhesió de l’Ajuntament d'Arenys de Munt a la central de compres de l’Associació Catalana per a la Recollida Selectiva Porta a Porta. Els grups de l'oposició van qualificar la mesura com una eina d’alta utilitat sectorial, atès que l'adhesió no comporta de per si cap despesa econòmica immediata ni cap contractació obligatòria Funcionarà, per tant, com un paraigua legal que permetrà al consistori acollir-se a acords marc ja licitats i gaudir de més agilitat i recursos en el moment d'adquirir subministraments o serveis especialitzats en la recollida selectiva de la vila. El punt va rebre la llum verda de manera unànime.

EL PUNT D'URGÈNCIA: LA LICITACIÓ DEL SERVEI DE RESIDUS

Fora de l'ordre del dia inicial preestablert, el govern municipal va activar l'entrada per via d'urgència d’un expedient de pes estratègic i financer majúscul: la nova licitació del servei de recollida i transport de residus municipals. Aquesta decisió venia motivada pel fet que l'anterior convocatòria pública del concurs havia quedat completament deserta Davant d’aquell bloqueig, l'executiu local va haver de requerir assessorament extern per a redefinir el plec de condicions, modificant i adaptant els paràmetres tècnics i econòmics per ajustar-los als requeriments del mercat actual.

El regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí

Girbal, va ser l'encarregat de presentar la nova memòria del servei. Segons va exposar, el disseny del nou contracte manté pràcticament l'estructura tècnica i la cartera de serveis que es presten a la vila actualment, amb dues modificacions d'importància:

Reducció del servei de voluminosos: S'estableix que passarà a fer-se únicament un dia a la setmana per optimitzar l'ús de la maquinària i el personal.

Nou servei tèxtil: S’incorpora un servei de recollida concertada de roba i residus tèxtils amb caràcter trimestral, una mesura esdevinguda d'obligat compliment legal per tal d'adaptar el municipi a les normatives mediambientals i de reciclatge europees i estatals vigents.

La licitació planteja un marc temporal concentrat entre els anys 2026 i 2028, amb un pressupost total estimat que frega els 1,81 milions d’euros L'adaptació de preus comporta un increment econòmic estructural d’uns 9.000 euros mensuals respecte al contracte anterior. Aquest creixement pressupostari deriva gairebé de forma directa de la necessitat de cobrir els nous costos fixos de personal, incloent-hi les millores laborals i salarials exigides pels convenis coŀlectius aprovats recentment per al sector de la recollida.

El portaveu de Junts per Arenys de Munt, Pep Artigas Alsina, va fixar la posició del seu grup emetent una crítica molt dura respecte a la gestió documental del govern Artigas va denunciar la manca de temps material per analitzar amb rigor els plecs i la documentació annexa, revelant que l’informe d’intervenció econòmica havia estat lliurat als regidors de l'oposició només unes hores abans de comen-

çar formalment la sessió plenària. El PSC es va sumar a aquestes crítiques de caire formal i de procediment

La votació va reflectir la divisió de blocs al consistori El nou plec de la licitació de residus es va aprovar gràcies a la majoria absoluta que sumen els 8 vots a favor d’ERC i la CUP, mentre que els 5 vots en contra en bloc de Junts i el PSC van deixar palesa l'esquerda oberta en la gestió d'un dels serveis més cars de la vila.

PART DE CONTROL: LA REIVINDICACIÓ DEL TRANSPORT

Superat el debat de la gestió de les escombraries, el ple va recuperar la unanimitat institucional al bloc de control arran de la moció declarativa per a la millora del servei d'autobús i la creació d'una línia directa entre Arenys de Munt i Barcelona La moció feia seva la campanya de mobilització ciutadana que, coordinada estretament de forma supramunicipal amb plataformes d'Arenys de Mar i Canet de Mar, busca pressionar les administracions competents davant els greus problemes que pateix la comarca.

La campanya de recollida de firmes va aconseguir al municipi un total de 1.318 signatures de suport. El text de la moció exposa de manera crua "la constatació dels greus problemes existents" pel que fa a la mobilitat al Maresme, agreujats per la distància física de la població respecte a l’estació de tren de la línia R1 Es reclama un servei de transport públic "estable, eficaç i digne", similar al que ja gaudeixen actualment la pràctica totalitat de les poblacions de l'interior de la comarca.

L'acord aprovat fixa que l'Ajuntament assumeix com a pròpies aquestes reivindicacions i trametrà el lligall de signatures de forma oficial al Consell Comarcal del Maresme, al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Parlament i a la mateixa empresa concessionària que opera les línies actuals. Tot i reconèixer que en els darrers temps s'han assolit millores cap a Mataró o l’Hospital gràcies a les gestions pròpies del consistori, el ple va coincidir que la connexió directa diària amb Barcelona és una línia vermella innegociable per a la sostenibilitat i connectivitat de la ciutadania

En aquest mateix apartat dedicat al control de la gestió pública, es va procedir a la dació de compte dels indicadors econòmics clau del primer trimestre de l'exercici 2026. Es van posar sobre la taula l'Informe del Període Mitjà de Pagament (PMP), les dades de l'Informe de Morositat i l'Estat general d’Execució del Pressupost del consistori. Finalment, es va llegir l'informe resum anual emès per la Intervenció relatiu als controls interns de tot l'exercici tancat del 2025.

PRECS I PREGUNTES: DE LA INTEĿLIGÈNCIA ARTIFICIAL AL SUPORT A LA DANSA LOCAL

La darrera part de la sessió es va convertir en un calidoscopi de propostes sobre el teixit associatiu, la via pública i la innovació tecnològica. Entre els diversos precs dels grups de l'oposició (com la petició del PSC per reparar amb urgència les parets de fusta del parc infantil de la Riera de Sobirans cantonada Can Cosme, o el prec de Junts reclamant mesures davant la presència de gossos potencialment perillosos en una finca ocupa-

da del municipi), un dels debats més representatius va ser el relatiu al finançament de l'èxit cultural de la joventut local

El grup de Junts va presentar un prec demanant que l'Ajuntament coŀlaborés de forma directa per fer factible el desplaçament i la participació en el Campionat del Món que se celebrarà a Arizona (EUA) de les joves integrants de l'equip de l'escola de dansa local Aina Dance Studio. L’alcalde va confirmar que la via d’atorgar una subvenció de caràcter nominatiu directe quedava completament descartada a curt termini de forma directa a causa del sever "context de restricció pressupostària" que arrossega la hisenda local L'alcalde va assenyalar que "a dos mesos vista no hi ha marge" econòmic per a partides d'aquest tipus fora de les convocatòries oficials ordinàries. A canvi de l'ajuda econòmica directa directa, el govern va oferir un paquet d'alternatives logístiques per facilitar que l'entitat obtingui fons de forma externa: Cessió gratuïta de la Sala Municipal i altres equipaments de la vila perquè l'escola organitzi festivals, actuacions o activitats recreatives cobrant entrada directa als assistents i el suport en la difusió i comunicació institucional dels esdeveniments per maximitzar la coŀlaboració de la resta d'entitats i de la ciutadania d'Arenys de Munt

El grup socialista (PSC) va deixar sobre la taula tres peticions formals més: una petició expressa de manteniment, neteja i posada en funcionament de les fonts públiques d’aigua potable ubicades als carrers i places de tot el municipi; un prec per impulsar tallers gratuïts i oberts al Centre Cívic Municipal centrats en arts manuals, tèxtils, pintura i cerà-

mica impartits per personal voluntari de la vila; i finalment, una pregunta tècnica demanant informació sobre l'estat i el grau d'implementació d’eines basades en la Inteŀligència Artificial (IA) dins de les rutines i tràmits del consistori. Junts, per la seva banda, va cloure les seves demandes exigint una millor dignificació i tasques constants de manteniment dels espais dedicats al dol gestacional i intern al cementiri municipal, a més d'una pregunta sobre la situació actual de l'Escola de Música d'Arenys de Munt.

L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha impulsat la campanya "Truca a casa gratuïtament", una iniciativa pionera per reforçar la seguretat i l’autonomia dels infants de la vila. A través d'aquest projecte, qualsevol nen o nena que es trobi en una situació de necessitat i no disposi de telèfon mòbil podrà demanar fer una trucada de forma totalment gratuïta als establiments adherits.

Aquests comerços esdevindran "punts de confiança" i estaran degudament identificats amb un logotip visible a l'entrada Des del consistori es demana a les famílies que ajudin els fills a reconèixer el distintiu i, sobretot, que els facin memoritzar els números de telèfon dels progenitors.

Amb la implicació del teixit comercial local, Arenys de Munt fa un pas endavant per teixir un entorn urbà molt més protector, proper i segur per als més petits.

La demanda històrica per aconseguir una connexió digna i directa en transport públic amb Barcelona ha fet un salt institucional definitiu. La iniciativa, que uneix el teixit veïnal de la contrada, vol posar fi a l'aïllament i dependència forçosa dels municipis de l'interior del Maresme respecte al tren de la costa Sota el paraigua de la coordinadora Preservem el Maresme, i en coŀlaboració amb l'Associació de Veïns d’Arenys de Mar (AVAM) i el coŀlectiu Gent per Canet, s'ha dut a terme una recollida massiva de firmes als tres municipis afectats. En l'àmbit supramunicipal, la unió ha permès recollir un total de 6.881 firmes físiques (2.337 a Canet, 1.800 a Arenys de Mar i 1.600 a Arenys de Munt), a les quals cal sumar-ne 1.144 més a través d'una campanya digital.

ELS MOTIUS DE LA PROTESTA: EL GREUGE DE LA DISTÀNCIA

Els promotors de la campanya argumenten que Arenys de Munt pateix un agreujant estructural respecte als seus veïns de la marina: la llunyania física de la línia R1 de Rodalies Els usuaris han d'enfrontar-se diàriament a transbords i a les constants deficiències i incidències del servei ferroviari. A més la connexió per carretera amb Barcelona és pràcticament inexistent a la nostra zona, mentre que la pràctica totalitat dels pobles del Baix Maresme (i eixos propers com Calella, Pineda o Sant Pol) ja disposen de línies de bus interurbà directe cap a la capital.

Més enllà de la nova línia diària cap a Barcelona, les demandes veïnals recollides a la moció també exigeixen altres millores de mobilitat sostenible:

Incrementar els horaris de la línia actual Hospital de a franja de la ut acosti els

usuaris directament al centre de la capital comarcal.

Millores urgents en l'accessibilitat i les condicions de seguretat per a les persones amb mobilitat reduïda a tota la xarxa de transport

PROPERS PASSOS DE LA MOCIÓ

Amb l’aprovació unànime del Ple, l’Ajuntament d'Arenys de Munt es compromet formalment a fer seves aquestes reivindicacions L'acord fixa que es trametrà immediatament el registre de signatures i el document de demandes al Consell Comarcal del Maresme, al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i a l'empresa operadora del servei d'autobusos La fita final és establir una taula de treball conjunta amb tots els agents implicats per avaluar i planificar l'execució d'aquestes millores el més aviat possible.

DANI RIBÓ: “UNA MILLOR FORMACIÓ ÉS CLAU PER TENIR MÉS

OPORTUNITATS DE FUTUR”

En el seu primer curs al capdavant de l’institut, el director Dani Ribó Almoyner fa balanç d’un any intens marcat pels reptes, l’adaptació i el treball conjunt amb tota la comunitat educativa En aquesta entrevista, parla sobre els punts forts del centre, els objectius de futur i la importància de crear un entorn que afavoreixi tant l’aprenentatge com el benestar de l’alumnat

Com ha estat el seu primer any aquí a l’institut?

El meu primer any a l’institut ha estat força intens. Tot i que a l’institut de Sant Pol, d’on vinc, vaig estar tres anys com a cap d’estudis adjunt (fet que implica formar part d’un equip directiu i tota la feina que això comporta

posar-me a primera línia en un institut nou, on no coneixia res perquè venia de fora, ha estat un repte constant Molta feina i bastant cansament, però, en el fons, en faig una valoració molt positiva

Considera fàcil el canvi respecte a l’equip directiu anterior?

No ha estat fàcil, però m’ho han posat molt fàcil. Els companys, el claustre i tota la comunitat educativa m’han ajudat molt, i això és una cosa que s’ha d’agrair. Si no hagués estat així, hauria estat bastant difícil. He trobat facilitats en pràcticament tot. Quina valoració fa de l’organització d’aquest curs?

Bona pregunta. Ha estat interessant perquè jo he heretat una organització, una manera de fer i de treballar que no és exactament com jo ho faria. Però, amb l’ajuda de tothom, ens n’hem sortit. Tothom ha estat a l’altura, ha complert amb el que corresponia i també ha sabut detectar aspectes millorables i d’altres de molt positius. Tot això ens ha ajudat a organitzar el curs vinent, que és precisament el que estem fent ara: aprofitar el que funciona i replantejar allò que es pot millorar Quin ha estat el repte més important que ha afrontat?

El dia a dia Cada dia ha estat una aventura Cada setmana hi ha hagut algun repte, alguna dificultat o alguna barrera per afrontar i superar Totes han estat experiències interessants; algunes més difícils d’entomar que d’altres, però, en definitiva, cada dia ha representat un nou repte. Quin moment positiu destacaria d’aquest curs?

Em quedo amb l’acompanyament i el suport de la comunitat educativa. Tot i venir de fora, sempre m’he sentit recolzat davant dels reptes i les dificultats.

Quins creu que són els punts forts de l’institut?

Per mi, el punt més fort de l’institut és la implicació del claustre i les ganes de treballar perquè l’alumnat aprengui i pugui construir el seu projecte de vida. També destacaria la bona connexió de molts alumnes amb el centre i la seva voluntat de tirar endavant i responsabilitzar-se.

Al final, el més important és la gent, perquè un edifici són només quatre parets.

Hi ha algun projecte o iniciativa que vulgui destacar?

Ara mateix estem donant continuïtat a molts dels projectes que ja hi havia. Per exemple, el projecte emocional que s’ha desenvolupat aquest any i que ara s’està reestructurant perquè quedi més integrat dins l’estructura del centre També destacaria el projecte ERASMUS, que marca molt el ritme i el dia a dia de l’institut. Les mobilitats tenen un impacte molt positiu sobre l’alumnat, però també impliquen una reorganització constant del centre.

Què li agradaria millorar de cara al futur?

De cara a l’any vinent, m’agradaria endreçar i potenciar tot el tema de les sortides acadèmiques: visites a museus, institucions, viatges de final de curs… La idea és donar-los un contingut més pedagògic i acadèmic, i fins i tot ampliar-les una mica per oferir més oportunitats i noves perspectives de vida a l’alumnat.

Com valora l’actitud i la implicació de l’alumnat?

L’actitud sempre és millorable, però això no vol dir que sigui dolenta En general, és bona Hi ha cursos més moguts que d’altres, però això és normal Estem reestructurant el projecte de convivència, liderat des de la Cap d’Estudis, l’Anna Ferrer En el que impliquem alumnat, professorat i comunitat educativa en la importància del saber fer i del saber estar, per facilitar la convivència i també l’aprenentatge. És un àmbit al qual dedicarem molta energia el curs vinent.

Arribant al final, quin consell personal donaria als estudiants?

El meu consell és que estudiïn i aprofitin aquesta etapa per formar-se bé, perquè una bona formació dona més oportunitats de futur. També crec que és important tenir bons hàbits, implicar-se i mantenir una connexió amb el món que els envolta.

Quins objectius teniu per a l’any que ve?

Un cop nomenats per quatre anys, ens hem marcat tres grans objectius. El primer és millorar els resultats acadèmics, tant dins del centre com en proves externes, perquè això dona més oportunitats de futur a l’alumnat El segon és reforçar tota la part de convivència, mediació i benestar, amb l’objectiu de crear un ambient més tranquil i positiu per aprendre I, finalment, també volem millorar l’organització interna i la gestió documental del centre per fer-lo més eficient i ordenat

El primer masculí del CFS Arenys de Munt tanca el curs aquesta nit visitant la pista del Montsant en el partit corresponent a la 19a data de la Tercera Divisió, ajornada en el seu moment per la vaga d’àrbitres

Sense res substancial en joc, els d’Albert Conejos buscaven tancar de la millora manera una temporada que, clarament, ha anat de menys a més. Els arenyencs estaven per la 8a posició superant els 40 punts, objectiu marcat durant la segona volta.

Un partit especial, sobretot, pel tècnic, que dirigíals arenyencs per darrera vegada després de dues intenses temporades aconseguint una gran comunió amb el vestuari

El Centre d’Esports Arenys de Munt ja pot respirar tranquil perquè ja és oficialment equip de Nacional Catalana.

L’equip dirigit per Marc Roca va certificar l’ascens després de superar divendres al Tona per 5 gols a 2 Els arenyencs tanquen de la millor manera una gran temporada en la que han estat la referència de la categoria i paren el cop després de tres descensos consecutius

El pavelló Torrent d’en Terra es va convertir en una gran festa i el nostre company i ex-cap d’Esports, Jordi Soler, va poder parlar amb el tècnic just a l’acabar el partit. Roca mostrava la seva emoció i alegria.

El torneig d’estiu “La Pista” d’Arenys de Munt celebra aquest 2026 la seva 45a edició, consolidat com una de les cites esportives i socials més arrelades del municipi. La competició es disputarà del 25 de juny al 31 de juliol i enguany incorporarà alguns canvis en el sistema d’inscripcions per facilitar l’organització davant l’augment constant de participants

La principal novetat és que, en cas que alguna categoria superi el límit de places, es donarà prioritat als equips del poble i vinculats al club. Fins ara, les places s’assignaven principalment per ordre d’inscripció. Tot i això, des de l’organització insisteixen que la voluntat continua sent “que hi pugui jugar tothom”.

El torneig mantindrà les mateixes categories de l’any passat i tornarà a tenir la pista com a centre neuràlgic de la competició Des de l’organització també destaquen el valor social i popular d’un torneig que, després de 45 anys, continua reunint centenars de participants i espectadors cada estiu a Arenys de Munt

El CE Arenys de Munt A s’ha proclamat campió del Campionat de Barcelona Benjamí 2026 després d’imposar-se a la final a l’Igualada HC A per 1-3, en una fase final disputada el passat diumenge i que ha posat punt final a una competició marcada per la igualtat i el gran nivell dels equips participants.

Els arenyencs s’han guanyat el dret de competir en el Campionat de Catalunya, que se celebrà el darrer cap de setmana de mes

L’equip veterà del Centre d’Esports Arenys de Munt ha tancat una temporada gairebé perfecta després d’aconseguir l’ascens de categoria amb només una derrota en tota la lliga

Els jugadors destaquen que l’èxit esportiu va molt més enllà dels resultats i asseguren que la clau del projecte és mantenir viu el vincle d’amistat i la passió compartida per l’hoquei. Després de molts anys jugant junts, el grup ha sabut construir un equip competitiu basat en la complicitat dins i fora de la pista. Tot i admetre que el rendiment físic ja no és el d’anys enrere, els veterans remarquen que l’experiència, el coneixement mutu i la motivació continuen marcant diferències durant els partits.

De cara a la pròxima temporada, l’equip afrontarà el repte de competir a la màxima categoria veterana catalana. Tot i la dificultat d’enfrontar-se a equips amb jugadors més joves i amb experiència recent a l’elit, el grup manté clar quin és el principal objectiu: continuar gaudint de l’hoquei i mantenir viu l’esperit de companyonia que els uneix des de fa dècades

El diumenge 24 de maig vam celebrar la solemnitat de Pentecosta, 2ª Pasqua o Pasqua Granada, i va acabar el temps litúrgic de Pasqua.

El dilluns següent, 25 de maig, vam tornar al temps litúrgic de “Durant l’any” o “Temps Ordinari”, que durarà fins que acabi l’any litúrgic d’enguany, 2026, que serà el dissabte 28 de novembre, perquè el diumenge 29 de novembre estrenarem un nou any litúrgic, amb el temps litúric d’Advent.

Recordem que després de Pentecosta, els dos diumenges següents queden ocupats per les solemnitats de la Santíssima Trinitat, enguany el diumenge 31 de maig, el següent diumente celebrem la solemnitat del Cos i la Sang del Senyor (Corpus Christi), que a la nostra parròquia fem una estora floral al presbiteri davant de l’altar major, i a l final de la missa de diumenge s’acaba amb una solemne benedicció amb la custòdia.

Finalment tinguem present que durant aquests mesos de Durant l’any, hi ha un conjunt de festes del Senyor o dels Sants, com: sant Joan (24 de juny), sant Pere i sant Pau (29 de juny), sant Jaume (25 de juliol), la Transfiguració del Senyor (6 d’agost), l’Assumpció de Maria (15 d’agost), l’Exaltació de la santa Creu (14 de setembre), Tots Sants (1 de novembre) i la Commemoració dels Fidels Difunts (2 de novembre).

Durant aquest temps el color litúrgic és el verd, llevat que no se celebri una festa del Senyor, o la memòria o festa d’algun sant

Durant aquest temps no commemorem cap aspecte especial de la nostra fe, anem a l’església i escoltem amb senzillesa l’evangeli i les altres lectures que es proclamen, i compartim el pa de l’Eucaristia Ho fem amb senzillesa, sense solemnitat, amb certa quotidianitat de cada dia, com és la nostra vida. Ara ve, si ho fem atents, les lectures bíbliques, les pregàries i l’aliment eucarístic ens van amarant per dins, van omplint-nos a poc a poc i ens van apropant més al Senyor, que resta dins de nosaltres.

Durant aquest temps que “no passa res d’extraordinari”, el Senyor i l’Esperit Sant, com una pluja fina, no gens sorollosa, va acostant-se a la nostra vida quotidiana de cada dia.

De fet, els diumenges del temps de Durant l’any són els que mes s’assemblen als primers diumenges que els cristians van celebrar. Perquè, efectivament, al començament de tot, els cristians no celebraven temps litúrgics, ni festes especials, sinó que la seva celebració es repetia setmana rere setmana, amb un únic significat: commemorà i reviure en comunitat el misteri únic de la nostra salvació: la mort i la resurrecció de Jesús

CATEQUESI PARROQUIAL

Tal com ja es va anunciar, el dissabte 23 de maig, es va celebrar la festa de fi de curs: els infants i catequistes van anar caminant fins al Parc de can Jalpí, on van poder jugar i berenar entre tots , per retornar cap a la nostra església on van participar a la missa del dissabte, tot celebrant la solemnitat de Pentecosta Així es va acabar el curs, amb la cooperació a la missa, dels infants, catequistes, grup de músics i les famílies, conjuntament amb la comunitat parroquial

El diumenge abans, tal com estava previst, el 17 de maig, tot celebrant la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, van fer la seva 1a Comunió els infants: Lluc Freixas Cabrera i Aurora Sacristan Mainé, juntament amb les seves famílies, catequistes i la comunitat parroquial

I amb totes aquestes senzilles festes hem arribat al final d’un nou curs, i cal agrair la coŀlabració de totes les persones, membres de la nostra parròquia, que voluntàriament realitzen les diverses i necessàries tasques: catequistes, grups de música i cant, neteja, ornamentació, atenció als malalts,

Imatges: ArxiuMissé

Una peregrinació a Taizé i una ruta a peu per la Vall de Llémena, dues propostes d’estiu per als joves

La delegació de Pastoral amb Joves i Vocacional del Bisbat de Girona ha organitzat per a aquest estiu dues activitats adreçades a joves que volen viure uns dies diferents, marcats per la fe, la convivència i el contacte amb la natura

D’una banda, del 4 al 12 de juliol s’ha programat una estada a la Comunitat de Taizé, una experiència internacional que reuneix milers de joves d’arreu del món. Durant aquests dies, els participants podran endinsar-se en un ambient de silenci, pregària i reflexió, tot compartint la vida comunitària amb altres joves. Taizé és un espai privilegiat per aturar-se, escoltar i aprofundir en la pròpia fe, així com per descobrir el valor de la fraternitat universal.

Aquesta proposta està oberta a joves d’entre 16 i 35 anys i té un cost total de 300 euros. Les places són limitades a 55 participants

D’altra banda, del 27 al 30 d’agost la delegació proposa una ruta a peu per la Vall de Llémena, des de Canet d’Adri fins a la Barroca. Es tracta d’una experiència més propera, però igualment intensa, que combina caminades per entorns naturals de gran bellesa amb moments de pregària, convivència i descans.

Els participants podran gaudir de paisatges emblemàtics de la zona, banyar-se a les gorgues i compartir temps de qualitat amb altres joves. Aquesta activitat té un cost de 80 euros i vol oferir un espai per desconnectar del ritme quotidià i reconnectar amb allò essencial

Les inscripcions ja són obertes i es recomana fer-les amb antelació, especialment en el cas de l’estada a Taizé, atès que les places són limitades Més informació: joves@bisbatgirona cat i www instagram com/jovesbgirona

HORARIS PARROQUIALS

Misses

Divendres ,7h. tarda

Dissabte, 2/4 de 7h. tarda

Diumenge, 2/4 d’11h. matí

Celebració de la Paraula

Dilluns i dimarts, 7h tarda:

Rés del Rosari

Dilluns, dimarts i divendres , 6'30h de la tarda

Despatx parroquial

Dimarts, de 5'30 a 6'25h tarda Tel.937338563 arenysmuntparroquia@gmail.com

DEFUNCIONS

-Enric Nieto Llopis, 79 anys

Que el Senyor l’aculli en la seva pau

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de juny es celebrarà el dilluns 15 a les 19'30h del capvespre

OBERTA A TOTHOM

Cumulonimbus calvus captat des de la llunyania, que reflecteix la inestabilitat d'una primera quinzena de maig ben dinàmica i canviant, que contrasta amb l’avorrida i calorosa segona quinzena (Foto vespre 5 de maig).

A banda, aquest maig, passarà a la historia per haver viscut una segona quinzena en qué passarem de temperatures de març a temperatures caniculars en qüestió de poc més d'una setmana

Refrany del mes

“Maig calent i plujós, fan l’any ric i abundós”

Els eclipsis solars tenen lloc quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, de manera que es projecta un con d'ombra sobre la superticie del nostre planeta A causa de la inclinació que hi ha entre l'orbita de casa nostra i la de la Lluna, les condicions per a que es produeixi aguest alineament només es poden donar entre 2 i 3 temporades anuals.

I com és que la Lluna, sent molt més petita que el Sol és capaç, en algunes ocasions (el cas dels eclipsis totals), d'omplir de penombra tot el disc solar? Això es deu a les distancies relatives entre la Terra i el Sol, i la Terra i la Lluna, i a les diferents inclinacions entre orbites, en algunes ocasions, el Sol i el nostre satèŀlit presenten unes mides aparents (això vol dir, la mida relativa vista des del nostre planeta) semblants

L'eclipsi solar del proper 12 d'agost serà visible des de Catalunya, i serà parcial a gran part de la resta de la Península. Es tracta del primer eclipsi total visible en la Península Ibèrica en més d'un segle.

Al proper Batec del mes d'agost publicarem més detalls, sobre l'eclipsi i les precaucions per a poder-lo gaudir en condicions i amb seguretat.

L'associació COSMOS Mataró organitza diverses activitats aguest mes de juny relacionades amb l'eclipsi molt recomanables; https://www.cosmosmataro.org/.

I podeu trobar molta més informació sobre l'eciosi a Catalunya i activitats per a tota la família entorn a aquest fenomen a la página web: https://eclipsicatalunya cat/es/

Que tingueu una molt bona entrada a l’Estiu!

Crònica realitzada per: Tony Marzoa Domínguez

L’HORA DE BERENAR

Amb la ploma del meu pare escric, un llibre obert i una fornada, una xocolata bitter i un llonguet de ca l’Enric, que va ser pa de benaurança:

Obertura genital per compartir a taula, meitat i meitat, ara tu, ara jo, ara tos dos, prenent un mos d’aquest llonguet tant olorós, tastant un pessic del llonguet de ca l’Enric, sucat amb oli, potser amb tomàquet i formatge fresc, del blat madurat al sol de juny, cartografia daurada al bell mig de la muntanya, record d’aquell llunyà verd esclatant del camp en primavera, i l’aire que se’n respira i l’ànima que s’allibera.

Llonguet de la fornada de les sis de la tarda, llonguet fumejant de la meva infància, i quan la xocolata penetrava el llonguet i acte seguit jo el queixalava, era amorós aquell casament, que al paladar festejava: l’amargor del cacau i la tendresa de la molla calenta, que era com la molla de casa,

com la mateixa infantesa, que també es va acabar per sempre, i me’n vaig deixar un tros en aquell taulell, en els bescuits per la canalla, en el rodó de mig i en les barres de quart, en els panets de Viena i en la bossa del pa, Edat de la flaire del forn a la pell

Eren els temps que per rams estrenàvem els pantalons curts, anàvem amb sandàlies de sivella i mitjons blancs, fes fred o fes calor, i beneíem la palma, i feia un fred que pelava per la festa major, i la camisa del diumenge sempre era blanca.

Eren els temps en que resàvem un parenostre abans de fer cagar el tió i celebràvem la Castanyada, era quan Sant Joan encara existia i Nadal encara era Nadal i aquest món d’avui, que és pres d’una follia, no entendrà mai el sentit del llonguet baptismal:

Neix a l’establia, fill del foc, l’aigua, el llevat i la farina, amassat per unes mans amigues, que eren les mans del bon Joan, el que treia la fornada de les sis de la tarda

i la venia tota, les mans d’aquell etern solter, que es va endur el secret del pa a la tomba.

Va ser el temps viscut de la infantesa, i amb un got de plata bevíem aigua de la font...

He compartit el llonguet moltes vegades i també la xocolata, i Déu m’ha donat pa blanc per berenar, pa blanc d’aquell llonguet de ca l’Enric, que encara en podem compartir un pessic amb el que t’escric, perquè n’ha quedat el record del llonguet i aquell deliciós socarrim, i l’olor de bondat que feia quan l’obries i el comparties i en sortia el vapor com un geni de la làmpada, i la infantesa passava entre maduixeres i la biblioteca, entre l’aixada i l’estilogràfica, entre el créixer recte i ben alimentat, entre el somni i la realitat, entre el llonguet de ca l’Enric i la xocolata

Antoni Cantallops Boada

Montse Albets. Periscopi. 200 pàgines.

Cada any, al Club de lectura de la biblioteca d’Arenys de Munt, rebem la visita d’algun escriptor, traductor o editor. Enguany hem tingut la sort de comptar amb la visita de Montse Albets, amb qui vam comentar la seva noveŀla Només terra, només pluja, només fang (Edicions del Periscopi), una primera obra que ha tingut una gran rebuda, i que ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2025.

La noveŀla explica la història d’una dona que arriba a Ca la Viuda, un mas abandonat que fa anys que està tancat La Maria torna a la que havia estat casa seva, tot i que ara és només un espai abandonat i ple de silencis S’hi reclou i gairebé no en surt: converteix aquell lloc en una mena d’amagatall, però també en l’espai on haurà d’enfrontar-se al seu passat. Durant tota la noveŀla plana aquest contrast entre l’espai aturat i gairebé tenebrós de la casa i l’exterior, on la vida continua girant. Precisament és en aquest món de fora on apareix una mica de claror gràcies a l’amabilitat d’en Manel, que també viu una mica al marge del poble i que em fa pensar en aquella frase del final d’Un tramvia anomenat desig: «Sempre he depès de l’amabilitat

Alhora, també hi trobem el contrast amb el microcosmos exterior: els veïns i, sobretot, les veïnes del poble, que aporten vida, moviment i color a la narració, amb la perruqueria com a autèntic centre neuràlgic de les tafaneries i de la vida quotidiana.

Només terra, només pluja, només fang ens mostra la casa com a refugi, però també com el lloc on cal passar comptes amb la pròpia vida A través dels dietaris de la mare, la Maria va descobrint un paraŀlelisme entre totes dues, així com també el pes de la violència exercida pels homes que han habitat aquella casa Buscar refugi allà on t’han fet mal, però també trobar recer en la naturalesa

«Els retrats continuen en silenci al costat del vell rellotge, com cada hora i cada minut d’ençà que ella se’n va anar. Fa una nit xafogosa, i seria una nit com totes les altres si no fos que, per fi, se sent la clau de ferro al pany. La Maria ha tornat i arrossega amb ella una gelor que s’escampa pertot com una trencadissa.»

Perquè, a vegades, cal trencar amb el dia a dia per poder viure de debò. Respirar. I començar a guarir-se.

Pregunteu per aquesta noveŀla a la biblioteca d’Arenys de Munt.

Gemma Tomàs Pruna dels estranys».

AGENDA D’ACTIVITATS JUNY 2026

Divendres 5, 18’45h: Conversa en anglès.

Dissabte 6, 11’30h: Tertúlia de llibres.

Dimecres 10, 18’45h: Conversa en francès

Dissabte 13, 11’30h: Tertúlia del Fènix. Dissabte 13, 11’30h: Club de lectura. La casa de los espíritus. Isabel Allende

DIMECRES, 3

Centre Cívic Can Malloll, a les 19 h, taller pràctic, gestió econòmica per a entitats

DIJOUS, 4

Plaça de l’Església, a les 19 h, Concert RockIn alumnes de l’Institut Domènc Perramon

DIVENDRES, 5

Can Borrell, a les 10 h, Curs d’higiene alimentària (inscripció prèvia a l’OAV).

DISSABTE, 6

Centre Cívic Can Malloll, a les 10 h, taller experimental de Cianotípia, inscripcions: amicsperlart@gmail com

DIUMENGE, 7

Centre Cívic Can Mallol, a les 12 h, lliurament premis XXXVIII Mostra Literària. Sala Riera del Centre Moral, a les 18:30h, Cicle cinema Gaudí Estrany Riu.

DIMECRES, 10

Centre Cívic Can Malloll, a les 19h, Taula d’Entitats.

DIJOUS, 11

Centre Cívic Can Mallol, a les 17h, Jornada d’Emprenedoria 2026: “Marca personal: com diferenciar-se en el mercat”. Edifici El Mercat, a les 19 h, invitació a participar en grups de discussió sobre la diversitat cultural a Arenys de Munt.

DIVENDRES, 12

Edifici El Mercat, a les 19 h, invitació a participar en grups de discussió sobre la diversitat cultural.

DISSABTE, 13

Piscina Municipal, tot el dia Jornada de Portes Obertes Plaça de l’Esgl´ésia, a les 19 h, IV Aplec de la Sardana d’Arenys de Munt, cobles Principal de la Bisbal, Principal del Llobregat i Ciutat de Girona. Sopar popular a 10€ Org Associació Sardanista

DIUMENGE, 14

Piscina Municipal, tot el dia

Inflables a la Piscina

Sala Riera del Centre Moral, a les 18:30h, Cicle cinema Gaudí Frontera.

DIMARTS, 16

Can Borrell, a les 14 h, Ple ordinari.

DIJOUS, 18

Edifici El Mercat, a les 19 h, invitació a participar en grups de discussió sobre la diversitat cultural a Arenys de Munt

DIVENDRES, 19

Edifici El Mercat, a les 19 h, invitació a participar en grups de discussió sobre la diversitat cultural a Arenys de Munt

Sala d’Exposicions Mercè Paluzié, a les 19 30 h, inauguració de l’exposició “Simbiosi” (ceràmica/natura) de Lluís Floris i Grau

DISSABTE, 20

Sala Corrioles del Centre Moral, a les 9.30 h, Torneig amistós de Tennis Taula Arenys de MuntGranollers

DIUMENGE, 21

Plaça de l’Església, a les 20 30h, Celebració del Dia Europeu de la Música

DIMARTS, 23

Plaça de l’Església, a les 19 h, Ballada de sardanes amb la Cobla Xaloc, baixada de la Flama del Canigó (lectura del manifest i encesa de la foguera) i ballada de la Dansa d’Arenys de Munt

Eixample, a les 22 h, a l’Eixample, Revetlla de Sant Joan Sopar i música amb DJ Musical Event. Preu: 25 € (venda tiquets a Munt Games) Organitza: Breda de l’Eixample.

DIMECRES, 24

Plaça de l’Església, a les 17 h, 31a Trobada de Puntaires. Ambientació musical DJ Cristina, punxant música dels anys 60 i 70 amb discs de vinil

DIJOUS, 25

Centre Cívic Can Malloll, a les 17 h, Jornada d’Emprenedoria 2026: “Finances bàsiques: gestió essencial per a autònoms i emprenedors”.

DIVENDRES, 26

Can Borrell, a les 17 h, curs d’higiene alimentària (inscripció prèvia a l’OAV).

BREDA DE LA PLAÇA

A les 21 h, Quina musical. A les 21.30 h, Sopar de recapte (porteu-vos el sopar)obert a tothom.

A les 23.00 h, DJ JO4N, festa dels 80, 90 i 00

DISSABTE, 27

BREDA DE LA PLAÇA

A les 10.30 h, Xocolatada per a tothom

A les 12 h, festa de l’escuma. A les 21.30 h, Inauguració de la Breda, Inauració de l’ou com balla i Sopar de breda (preu 21 euros. Per reserva tel 609 706 995 o tel 648 702 192).

Ball amb Banda Sonora

DIUMENGE, 28

BREDA DE LA PLAÇA

De les 11 a les 14 h, Castells inflables amb aigua.

A les 18 h, Cercavila pels carrers de la Breda amb les colles de gegants d’Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta i Vallgorguina. Ballada final a plaça

A les 20 h, Ball de fi de festa amb Liberty.

DIVENDRES, 3

Sala Corrioles del Centre, a les 21:30 h, Teatre L’Oreneta, a càrrec del Grup de Teatre del Centre

DIUMENGE, 5

Sala Corrioles del Centre, a les 20:30 h, Teatre L’Oreneta, a càrrec del Grup de Teatre del Centre

JOAN BURCH I BITLLOCH

CONSOL

BURCH I PLANAS

JOAQUIMA JUAN I BURCH

La nissaga dels Burch a Arenys de Munt es va iniciar quan l’indià Joan Burch, natural de Blanes va tornar de Cuba, on havia anat de jove, va venir al poble per casar-se amb la pubilla de Can Planas, establint la seva residència al nostre poble per uns quants anys. Posteriorment, després del naixement dels seus primers fills, es va traslladar a Barcelona, on va néixer la seva filla petita, la Consol Burch i Planas, que seria la continuadora dels Burch a Arenys de Munt i que va estar força implicada en la vida social del poble En morir aquesta, fou la seva filla Joaquima, la que heretà les propietats de la família i tot i que vivia habitualment a Barcelona, també hi va estar empadronada una sèrie d’anys i va tenir una gran relació de convivència i coŀlaboració amb la societat arenyenca de l’època Però, a més de la nissaga dels Burch/Planas, es van incorporar a la família altres membres, com: els Juan, els Ariñó o els Banchs, també vinculats a Arenys de Munt, que van destacar en les seves respectives activitats i dels quals en parlarem més endavant, ja que per les seves trajectòries personals mereixen ser coneguts i recordats

En Joan Burch, el primer a arribar a Arenys de Munt

En Joan havia nascut a Blanes l’any 1848 i era fill

de l’Antoni Burch i Clarà (1819-1893) i de la Maria Bitlloch i Oliver (1816-1880) naturals de Blanes, que sembla ser, tenien també, una filla, la Maria nascuda el 1845 Eren una família adinerada, però, és molt probable, que la fortuna procedís de la branca dels Bitlloch, que tenien grans propietats a Blanes i que a través de la Maria Bitlloch van anar a parar als Burch, com la finca situada a la muntanya del Turó de Sant Joan a la zona de Sant Francesc Cap als anys vint, un dels Bitlloch tenia una mina de plom a Sant Joan de Palamós El matrimoni Burch/Bitlloch vivia en una casa de planta baixa i dos pisos al carrer Llarg, 18 de Blanes. En Joan va estudiar per advocat a Barcelona i sembla ser, que un cop acabada la carrera marxà a Cuba a intentar fer negocis i diners negociant amb el tabac Al cap d’uns anys d’estar allà, va deixar l’Havana per tornar a Espanya el mes de juliol del 1872, a bord del vapor Gufruzcoa, que va atracar al port de Santander. No sabem que va fer un cop a Blanes, però, el 1878 va venir a Arenys de Munt per casar-se amb la Joaquima Planas i Banchs (1855-1917) filla del boter Miquel Planas i Borrell (1822-1894) i de la Joaquima Banchs i Gualba (1826-1904) que vivien a la rambla Sant Martí. En Miquel Planas era cosí del també, Miquel Planas i Borrell, casat amb la Josepa Roca i Bellsolell de la Torre, filla d'un dels famosos Roca constructors de rellotges, a partir del segle XVIII

El germà i germanes de la Joaquima Planas La Joaquima Planas, muller d'en Joan Burch tenia un germà, l’Antoni (1865-1924) i tres germanes: Antònia (1853), Josepa (1861) i Clàudia (1872) que es van casar amb homes de certa rellevància en la indústria o el comerç, i totes elles van anar a viure a Barcelona L'Antònia es va casar amb el farmacèutic Joan Pujadas i Font (1847-1887) i van tenir una filla, la Maria (1880) que va ser mestra d'Arenys de Munt; la Josepa es casà amb el metge Domingo Castellet i Torras (1863-1890) i vivia al carrer Gignàs, 37 de Barcelona La Clàudia es casà amb l'industrial Manuel Senillosa i Forns, i igual que la seva neboda Consol va ser franciscana terciària El germà Antoni es casà amb la Josepa Senillosa Forns i fou un dels grans propietaris d'Arenys de Munt, tot i viure a Barcelona. El 1905 va comprar la finca del Mas Talleda a l'Anna Maria Cullell Talleda, a on va construir una nova casa (villa Josefa), a on venien d'estiueig Posteriorment, després de la guerra, en haver mort el matrimoni sense descendència la finca va passar a ser propietat dels seus nebots, que se la van vendre a en Lluís Espàrrech i Palaus (1919-2004), veí de

Canet de Mar. La finca va ser coneguda, a partir d'aleshores per Ca l'Esparech i Can Globus.

El matrimoni Burch/Planas

En Joan Burch i la Joaquima Planas anaren a viure a una zona del poble, que aleshores era anomenada com Quartel Oriente (entre Arenys de Munt i Arenys de Mar) en una casa coneguda actualment, per Can Boter i que en Joan Burch es va fer construir en arribar a Arenys de Munt També comprà una casa del carrer San Ramon, 7 que la llogà a un pastisser i que l'any 1908 va vendre al carboner Narcís Casas Bachs. A Can Boter va estar vivint el matrimoni durant gairebé tres anys i en aquest temps van néixer a Arenys de Munt, la seva filla gran Maria (1879-1947) i els dos bessons morts ben jovenets, Joan i Miquel (1880) L’any 1881 es van traslladar a viure a Barcelona, al carrer Rech 37, a on aquell mateix any va néixer la filla petita, Consol i la casa de Can Boter només la feien servir els caps de setmana i per estiueig. Pocs anys després, en Joan va marxar – no sabem si tot sol o amb la família – de nou cap a Cuba, a on va estar dedicat als seus negocis fins a principis del 1900, que va tornar a Catalunya, establint de nou, la seva primera residència a Barcelona. Un cop a Catalunya, en Joan Burch, continuà treballant d’advocat, va ser nomenat agent executiu de l'Audiència a Barcelona i va adquirir accions en empreses del tèxtil, com la fabrica Sedó d'Esparreguera, en la que també hi van participar el seu cunyat, Antonio Planas i Banchs i el seu nebot, Joan Banchs i Burch. L'any 1905 va ser jurat pels caps de família del seu barri a Barcelonai aquest mateix any, va fer-se soci de l’Esportsmen’s Club de Barcelona, formant part de l’equip d’escacs, en el qual, també i jugaven altres veterans veïns d’Arenys de Munt, com en Manuel Delàs i en Josep Paluzie En Joan Burch va morir a Barcelona un 31 d'agost de 1925.

L'empresa L.A. SEDÓ EN CTA.

Aquesta empresa de Luís Alfonso Sedó en Comandita, en la que van participar com accionistes tres membres de la família Burch/Planas va ser una important fàbrica de teixits instaŀlada en una Colònia Tèxtil d'Esparreguera que havia fundat en Josep Puig i Llagostera el 1863 i que després d'alguns dalts i baixos passà a mans de l'empresari i polític Antoni Sedó el 1880 i després fou el seu fill qui va dirigir l'empresa sota el nom de Lluís A Sedó en comandita el 1902, convertint-se en una colònia tèxtil, la més gran d'Espanya i la primera empresa cotonera de Catalunya amb més de dos mil obrers. Tenia una cooperativa-economat, menjadors, escoles, es-

glésia i clínica. Un dels gèneres més soŀlicitats a l'empresa fou el de la pana i durant la guerra mundial van subministrar uniformes per l'exèrcit francès. La família Burch hi van tenir accions fins que l'empresa va tancar les portes definitivament l'any 1979

Consol Burch i Planas

La Consol, filla de Joan Burch, es va casar l’any 1916 amb en José Juan Martínez (1876-1918) natural de la Regió de Múrcia i van tenir una filla, la Joaquima en 1918, pocs mesos després de la mort d’en José, que va morir molt jove a conseqüència d'una epidèmia de grip, quan vivien al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona i posteriorment, es van traslladar al carrer Parroco Ubach de la mateixa ciutat. En José Juan tenia un despatx a Barcelona i es dedicava a negociar amb el tèxtil, per mitjà de l'empresa Tejidos i Estampados Juan A més, tenia representacions de diverses empreses

En Joan Burch, pare de la Consol, es començà a posar malalt l'any 1920 i aleshores va decidir vendre's la casa pairal (Can Boter) que tenia a les afores d'Arenys de Munt, que va ser adquirida per en Bernardo Corbera i Puñet (un metge de Barcelona), i pare i filla van anar a viure provisionalment, de lloguer a la casa del carrer Sant Martí, 8, propietat d'en Josep Borrell i Miró i de la Maria Dolors Pons (un matrimoni que tenien una fleca a Riera i Penya, 1) per tal d'estar al centre del poble i no tenir d'anar amunt i avall amb el carro, a més de tenir el metge a prop de casa Però, a primers de l'any 1925, en Joan va comprar la casa, que la posà a nom de la seva filla Consol i la va fer reformar, pocs mesos abans de morir, pel contractista d'obres Jaume Brecha. La casa des d’aleshores fou coneguda per Can Burch. Com a cas curiós, podem mencionar que en Joan, també va fer reformes als dos ninxols que tenia al cementiri, per un import de 36 pessetes, que van ser pagades al mossèn Narcís Farró, ja que el cementiri, en temps de la monarquia era propietat de l'església. La Consol que ja era viuda, en morir el seu pare l’any 1925,

va heretar les accions que aquest tenia a l'empresa L A SEDÓ i la resta de propietats de la família A la ciutat de Barcelona, ella i la seva filla Joaquima, vivien aleshores, al carrer Alta de San Pedro, 17.

La Consol Burch era pintora aficionada, però, feia quadres de gran qualitat. Va ser la padrina, juntament amb la Francisca Font Sabater, de la imatge de la Verge, procedent del santuari de la verge de França i que es va coŀlocar al Santuari de Lourdes d'Arenys de Munt l’any 1924. La Francisca Font era la propietària del parc de Lourdes, del qual va cedir 600 metres quadrats de terreny, per la ubicació del santuari. La Consol coŀlaborava cada any en els actes que l'Ajuntament celebrava amb motiu de l'Homenaje a la Vejez i després de la guerra, a causa de la crema de l’església ella va pintar el quadre de l’altar major i el va regalar a la parròquia.

Anteriorment, el 1916 havia fet donació, també a la parròquia, del retaule de la Capella del Santíssim També, cal remarcar que va ajudar a algunes persones de la localitat a tirar endavant els seus negocis i va avalar a alguns represaliats republicans per tal de poder tornar al poble. La Consol va morir a Arenys de Munt, a causa d'una caiguda per les escales de casa seva, el 20 de febrer de 1954.

Joaquima Juan i Burch

A la mort de la Consol la propietat de Can Burch passà a mans de la Joaquima, l'última de la família amb el cognom de Burch, que es casà amb en Francesc Ariñó i Aymà (1916-2001) fill del matrimoni format per Francesc Ariñó i Fulleda (1899-1942) i la Carme Aymà i Sellarés, i van anar a viure al carrer Párroco Ubach, 15 de Barcelona Un cop a casats després de la guerra, en Francesc i la Joaquima van tenir un fill i una filla: en José Antonio Ariñó i Juan i la Maria Remedios. La Joaquima es dedicava a vetllar pels seus negocis familiars, però, també, cal dir, que era una exceŀlent pianista aficionada, tocava l'orgue a l'església d'Arenys de Munt, cada diumenge

En José Antonio que va ser l’últim propietari de la casa Burch de la riera (i qui m’ha posat al corrent de la història familiar) és graduat en Econòmiques per la universitat de Nova York i es dedicà a la banca internacional (Lloyds, Citibank International) executant tasques directives per tot el continent europeu, a més de ser tresorer d’una multinacional pel sud d’Europa. La Maria Remedios va marxar de molt jove a viure als Estats Units i es casà amb un metge nordamericà que té un consultori a Miami Però, abans de casar-se, a en Francesc Ariñó li tocà anar a la guerra quan fou cridat a incorporar-se amb la seva lleva del 37 i fou destinat a diferents llocs del front republicà, però el seu pare va recórrer a les seves influències en la Generalitat fins que va ser destinat al Cuartel General Estado Mayor 1ª Sección 10 Cuerpo Ejercito Base 8ª , dirigit pel coronel Joaquin Alonso Garcia i que tenia la missió de protegir la zona nord de Catalunya.El van fer presoner i fou internat a un Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors BDST (AGMG/3.1. Caja 302080Exp 17998) de la Seu d'Urgell, fins que, gràcies als avals aconseguits pel seu pare, pogué tornar a casa seva, però, immediatament fou destinat a fer el servei militar franquista al Regimiento de Infanteria Mixto de Armas núm. 86 de Logroño. El seu germà José Maria, també lluità a la guerra i va caure presoner amb l’exèrcit del Sud a Cadis i incorporat a les tropes franquistes En Francesc Ariñó i Aymà, marit de la Joaquima Burch, era professor mercantil i perit mercantil amb certificat del mes de juliol de 1935; agent de canvi i borsa, inspector d’Hisenda de la Generalitat nomenat per un decret del mes d'agost de 1937 del conseller de Finances, Josep Tarradellas; i coŀlaborador en el despatx del cosí de la Joaquima, en Joan Banchs i Burch A la mort del seu pare, va provar de continuar amb la seva feina a la borsa, però, per poc temps, ja que, quan els fills eren petits va decidir anar a provar fortuna a Amèrica i van marxar tots quatre a la ciutat de Quito (Equador) a on posà en marxa una empresa de construcció que hagué de tancar al no funcionar massa bé el negoci L’any 1979 va ser aplicada una amnistia a tots els funcionaris de la Generalitat republicana i en Francesc estava a la llista dels amnistiats, podent-se reintegrar a la funció pública (BOE núm. 17 de 19/1/1980), càrrec que en Francesc va reivindicar en una carta el mes de març de 1981 A principis de l'any 1975, la Joaquima va constituir una societat amb l'Encarnació Alsina per la instaŀlació d'una llibreria, que s'anomenà Sant Martí, a una sala de l'entrada de la casa que tenien al carrer Sant Martí, però l'incompliment

dels tractes acordats per aquesta última, va acabar en un judici al Tribunal Suprem i amb una sentència que la condemnà a abandonar el local en el qual tenien la llibreria l'any 1984

Altres membres de la família que van tenir una actuació destacada i que paga la pena donar una mica d’informació de les seves trajectòries professionals són:

Francesc Ariñó i Fulleda

En Francesc Ariñó, sogre de la Joaquima Joan Burch, va ser de jove, un periodista que treballava pel Diario Gràfico i estava inscrit a l’Associació de la Premsa de Barcelona. Després, va treballar a la Borsa de Barcelona de la Plaça Palacios, a on feia de segon del director de l’entitat i va coŀlaborar bastant intensament amb la Generalitat de Catalunya un cop instaurada la República, donant suport al Departament d’Hisenda del president Companys. Però, quan arribà el franquisme, tot i que va ser investigat per la policia franquista (F-4. Fitxa A0147016) va saber fer la transició al nou règim i tornà a ocupar un lloc de responsabilitat en la Borsa Participà activament en el mercat de valors i en la compravenda d'accions d'empreses clau per l'economia catalana i espanyola. Era tan important el seu lloc en la reconstrucció i desenvolupament de l'economia de la postguerra, que el Ministeri de Transports li designà un vagó de tren a la seva disposició per poder desplaçar-se per tota Espanya, per la resolució dels encàrrecs financers i econòmics que havia de tramitar Malauradament, va morir l’any 1942, quan tot just havia començat la seva nova etapa. Vivia al carrer Santaló, 85 de Barcelona.

Joan Banchs i Burch

En Joan Banchs (1906-1996) nascut a Cuba, era fill de la Maria Burch i Planas (germana de la Joaquima Planas) i d’en Domingo Banchs i Blanch (un altre indià, que va fer diners a Cuba i que no van tornar a Catalunya fins a la primera dècada del segle XX, arribant a bord del vapor Montserrat de la companyia Transatlàntica) En Joan va ser un advocat, perit i professor mercantil, que després de la guerra es va dedicar als negocis, aconseguint un càrrec molt important relacionat amb el tema de la recaptació d’impostos per la Hisenda en Sabadell i Terrassa. Fou membre del Coŀlegi de Censors Jurats de Catalunya fins a la seva mort, fou soci de l'Asociación de Contables de Catalunya, accionista de la fàbrica de teixits Sedó i va estar treballant per la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols l'any 1939. A partir de l'any 1966 i durant força temps va ser secretari general

de la Junta Provincial de Barcelona de l'Asociación Española contra el Cancer, mentre el bescompte de Güell n'era el president. Vivia de solter amb la seva mare al carrer Alta de San Pedro, 17 L'any 1939 es va casar amb la Rosa Naya i Becha (1919-2000) i van tenir 9 fills/es Cap als anys vint, els seus pares van comprar una finca, a un lloc conegut per Bosc de Mussarra (sobre el qual el mateix Joan, va escriure un llibre titulat Bosc de Mussarra, i els seus entorns) un espai de mil hectàrees a pocs kilòmetres de Monistrol de Calders i amb una capella dedicada a la Verge del Roser, per això, no va ser res estrany que als anys cinquanta, en Joan fes la donació d'una imatge de la Verge del Roser per la parròquia d'Arenys de Munt, ja que estava molt relacionat amb el nostre poble, a on hi venia sovint. També, era un gran pintor i el 1942 presentà una pintura paisatgística a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona Quan va morir vivia al Passeig Arnau, 2 de Matadepera.

La família Burch, d'Arenys de Munt, com es pot veure fou el resultat de la unió de l'indià de Blanes, Joan Burch amb residència a Barcelona, que es va casar amb una veïna del nostre poble, la Joaquima Planas, i que va donar principi a una nissaga que estigué molt compromesa amb la societat arenyenca del segle passat i de principis de l'actual, com també, foren grans benefactors i protectors de l'església local, i que van deixar empremta de la seva estança al municipi.

Elies Surroca i Campàs

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Amics i amigues:

Com un soci corrent, us vull donar les gràcies per la vostra decisió d'assumir la responsabilitat de conduir el Centre en uns moments de difícil “navegació”

A la seva història, el Centre ha tingut moments dificultosos, que bé recorden els “vells del lloc”. I més recentment, l'etapa de la presidència d'Esteve Torrent, que van haver de bregar amb una fase d'obres també dificultosa. (subvencions, avals, quotes d'obres, …).

Però aquesta vegada l’“esglai” ha estat més seriós, ja que hi havia l'ordre de precintar, cosa que comportava la suspensió de totes les activitats

Gairebé encara no s'havia fet el “traspàs de carteres” i ja vau haver d'afrontar problemes seriosos.

Sou un grup de persones capacitades i amb experiència que de forma voluntària heu acceptat el repte.

La “travessia” no serà fàcil. Sou conscients, però el vostre amor al Centre i les vostres ganes de coŀlaborar faran que aconseguiu que “la nau arribi a port”

Crec interpretar el sentiment de la majoria (per no dir tots) els socis, que confiem en vosaltres, i que cadascú, dins de les nostres possibilitats i circumstàncies, coŀlaborarem en allò que calgui.

Com diu el Presi, treballareu i lluitareu perquè puguem disposar d´una bona sala, que puguem gaudir tots els socis i tot el poble d´Arenys de Munt.

I quedi ben demostrat que: “El Centre és viu”

Al llarg de la història s’han dit frases famoses impactants o enginyoses que queden a la memòria

En Luis de Galinsoga director de la Vanguardia posava la gent en guàrdia amb una frase feixuga.

Quan Galisonga va dir “Els catalans són una merda” provocava una esquerda en la Catalunya d’ahir.

Segons Bobby Deglané “Quan un català parlava semblava que lladrava”, doncs no els entenia bé.

Però el que sap tothom és que aquí molts gossos siguin petits o grossos Bobby els posem de nom.

Tarradellas ha tornat del seu exili francès com si no passés res amb la Generalitat

Des del balcó principal ha estat d’allò més fi amb el seu “Ja sóc aquí” que és una frase genial

“Peix al cove” és una cita que es diu de Jordi Pujol quan del govern espanyol aconseguia una fita.

CATALUNYA SEMPRE s’havia d’estar agraït com aquell vell pidolaire que va amb el cul a l’aire i una almoina fa profit

Samaranch amb convicció la bona notícia dóna: “A la vila de Barcelona”. Ens fa una gran iŀlusió.

Agafant-nos de les mans i amb un castell de focs haver aconseguit els jocs celebrem els catalans.

Guardiola ho va dir emulant a Tarradellas, de les frases més belles és, “Ja la tenim aquí!”.

Quan Zapatero deia: “Vetllaré per l’Estatut” semblava prou convençut tot i que ni ell s’ho creia

La Carme Forcadell, tenaç, presidia el Parlament “Posi les urnes, President” demanava a Artur Mas

Deia el Partit Popular que “La Constitució salvaguarda la nació”. I ens van apallissar.

De frases transcendents sabem que abans o després en sentirem moltes més, esperarem ben atents!

En el moment que l’amable lector del BATEC pugui llegir la present crònica el Papa Lleó XIV, a la vegada el 267è papa de l’església catòlica, un nord-americà nascut a Chicago, passejarà pel nostre país com la màxima autoritat de tots els cristians

Els practicants, i els no practicants, els creients, i els no creients, els convençuts, i els incrèduls, podran d’alguna manera sentir més a prop que mai la presència del representat en cap de Déu a la Terra. No deixarà indiferent a ningú, on tothom dirà la seva en totes les converses del moment.

Una empresa amb més de 2.000 anys d’història, amb una seu central, Roma, totalment blindada en els seus bàsics estatuts, amb sucursals pràcticament a tot el món, amb una estructura-organigrama amb només cinc nivells de poder, realment més simplificada que moltes multinacionals, amb més de 1.400 milions de fidels arreu del planeta.

Els orígens molts humils d’aquell profeta, Jesús, acompanyat dels dotze apòstols per predicar la paraula de Déu i fer-se pescadors d’homes Tota una feixuga tasca més vigent que mai en els nostres dies, ara en el segle XXI En la visita a la Sagrada Família o Montserrat, agrairé que li facin la traducció de la sardana La Santa Espina

Joan Puig i Pont Jo, pecador

CONFRONTAR ADMINISTRACIONS

No és coherent que els 13 serveis municipals obligatoris per la Llei 8/1987 (art 63-68) de Regim Local de Catalunya i 7/1985 de bases (art 25-28) que han de possibilitar els ajuntament de més de 5.000 habitants, com Arenys de Munt, les encarreguin per executar a empreses privades externes: (enllumenat públics BOUQUET, -cementiri (??), recollida de residus ARCA Serveis Ambientals, - neteja viària Brigada (laborals), -abastament d’aigua i clavegueram GUSAM S.A., -accessos al nucli de població GENERALITAT, -pavimentació i conservació de vies públiques: per CONTRACTACIÓ externa, -control d’aliment i begudes (??), -parcs públics CEO Maresme,Biblioteca DIPUTACIÓ + Ajuntament),mercats (inexistent), - tractament de residus CONSORCI per al tractament de residus sòlits urbans del Maresme, -recaptació AGENCIA TRIBUTARIA -(Diputació).

Mentre la resta de serveis NO OBLIGATORIS els adjudica voluntàriament l’Ajuntament amb personal (Policia ciutadana, -Medi Ambient,Benestar social,-Deixalleria mancomunada,Protecció civil, -Conserges d’escola,Mediació,-Instaŀlacions esportives, -Transport públic, -Taula d’entitats -Ossos, Prom econòmica, etc ) amb un cost desmesurat que surt dels impostos dels vilatans per no assumir les promeses electorals ni les mancances urbanístiques inventant discursos llargs grandiloqüents, justificatius, buidats de contingut per avorrir el personal.

Mentre un ajuntament dediqui tants recursos (42% pressupostari) a PERSONAL (la majoria no obligatori de responsabilitat supramunicipal: Generalitat -Diputació,Consell Comarcal, -Estat -), amb tota seguretats serà impossible poder complir les necessitats que preocupen als arenyencsResidència, -Biblioteca, -Habitatge,Rehabilitacions, -Aparcament, -C.Cultural,etc. I només amb subvencions externes (carrer Panagall, -teulada Masia, -coberta camp de Futbol, -tancament Pista annexa,-) que també paguem nosaltres (RENTA, IVA, PLUSVÀLUES, IMPOSTOS, etc.) encara que el govern cregui que les aconsegueix amb les seves polítiques contradictòries (miserables) de trucar portes sense exigir, criticant les males influencies de “vamos a morir todos ”posicionar-se a favor i NO enfrontar-se a les administracions que no compleixen.

Arenys de Munt va creixent amb més veïns, habitatges, vehicles i personal municipal, mentre els nostres representants es van allunyant del compromís i respecte a les demandes i les propostes que es va comprometre en els Programes electorals i el Pla d’Acció Municipal PAM

Diguin el que diguin, el poble sempre fotut.

B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t i a B

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

ERC i JUNTS estan desconnectats de les necessitats reals del país i només miren pel propi interès Desesperats per aconseguir un indult per a Junqueras o l’amnistia per a Puigdemont, tot ho fien a mantenir en el poder un PSOE que els té ben agafats i es permet incomplir tot el que promet, sabent que per molt que bordin no el faran caure. Tremolen només de pensar en eleccions, no fos cas que perdessin bous i esquelles.

Com s’explica, si no, la vergonyosa claudicació de Junqueras aprovant els pressupostos d’Illa i donant suport a un govern del PSC que té el país potes enlaire i només fa el que li dicta el PSOE; un govern que no reivindica res per a Catalunya; un govern autoritari que infiltra mossos a les assemblees de mestres; un govern que menysté la llengua, que no defensa l’escola catalana i que només vol “normalitzar Catalunya” Com pot ERC tenir la barra després de renunciar al finançament singular i a l’IRPF , de vantar-se de la simple promesa d’un tren que s’esperava des de fa vint anys i que trigarà vint anys més a ser una realitat si es fa, perquè dependrà de l’estat. Això sí, el partit s’endurà unes quantes menjadores més al Consorci de la Zona Franca i al nou Consorci d’Inversions.

D’altra banda, com s’explica, si no, que JUNTS continuï donant suport a Pedro Sánchez malgrat els seus incompliments (ni català a Europa, ni traspàs d’immigració), la catalanofòbia del PSOE, l’espoli i l’asfíxia econòmica a què ens tenen sotmesos.

Mentrestant, Catalunya cau a trossos (dèficit d’infraestructures, Rodalia, ensenyament, sanitat, llengua, cultura...) i els catalans ens empobrim, tal com assenyala el recent Informe Fènix.

Ho permetrem? Si no fem res, serem còmplices dels qui volen liquidar Catalunya.

L’ÚNICA SOLUCIÓ: INDEPENDÈNCIA!

L’Escola Sant Martí forma part des de fa anys de la Xarxa d’Escoles Verdes, participant en diferents projectes, assistint als fòrums participatius i coŀlaborant en diverses accions conjuntes amb altres escoles. Aquest any, a més, s’ha donat un nou impuls a l’hort escolar, i hem tingut l’oportunitat d’incorporar-nos al projecte de Jardins de Papallones.

Jardins de Papallones és una iniciativa de ciència ciutadana, és a dir, un tipus d’investigació científica en què participen persones no professionals conjuntament amb científics La ciutadania hi pot coŀlaborar recollint dades, fent observacions, contestant enquestes... amb l’objectiu de fer una ciència més oberta i coŀlaborativa. Aquest projecte neix per revertir el declivi de les papallones a Catalunya i afavorir la biodiversitat en zones urbanes i periurbanes, a través de la creació d’hàbits favorables per a les papallones i altres insectes poŀlinitzadors. El projecte inclou una part formativa i una part pràctica, en què cal crear un jardí de papallones per poder-hi realitzar els comptatges

Al llarg d’aquesta primavera, hem assistit a dues sessions teòriques en què ens han

ensenyat com crear un jardí adequat per les papallones: quines plantes cal incorporar-hi, com dissenyar-lo i quines són les famílies de papallones més habituals que poden visitar aquests espais. També hem après a identificar-ne les diferents espècies. A més, hem participat en una sessió pràctica dedicada a ensenyar-nos com fer el recompte de papallones i altres poŀlinitzadors, ens han explicat les tècniques bàsiques per capturarles i identificar-les correctament i registrar les dades a la fitxa de camp i com introduir-les a la base de dades

Des de l’Escola Sant Martí, aquest any hem registrat el parc de Can Borrell com a Jardí de Papallones, una zona molt pròxima a la nostra escola i on hi ha una part floral plantada molt ben conservada. Així mateix, ens hem posat en contacte amb la regidoria de Medi Ambient i amb l’empresa encarregada del seu manteniment perquè estiguin assabentats del projecte i per evitar l’ús de productes insecticides o herbicides que puguin jugar en contra a l’aparició de les papallones Actualment, ja podem començar a fer els comptatges amb els delegats verds de l’escola i de cara al curs vinent, poder crear el nostre propi Jardí de Papallones.

Des del 2006, la nostra escola forma part del programa Escola Verda, un projecte que amb els anys ha anat creixent i consolidant-se fins a convertir-se en una manera d’entendre l’educació i la relació amb el nostre entorn. Al llarg d’aquests anys hem impulsat moltes accions que ens defineixen: l’hort escolar, el compostatge, la reducció de residus, les sortides a la natura i activitats científiques vinculades al medi ambient. El projecte es treballa de manera transversal des d’I3 fins a 6è L’equip docent s’organitza a través d’una comissió d’Escola Verda formada per mestres dels diferents cicles (petits, mitjans i grans) que coordinen propostes i activitats durant tot el curs L’alumnat també hi té una representació activa a través dels ecodelegats i ecodelegades de 1r a 6è, que participen en les decisions, propostes i accions ambientals de l’escola Recentment, els alumnes de primària han visitat les aules d’infantil per explicar les seves tasques i responsabilitats als més petits, amb l’objectiu que coneguin aquest càrrec i vagin creixent amb consciència ambiental i esperit participatiu.

Les famílies són una peça clau del projecte. Volem agrair especialment la seva implicació constant en la gestió de l’hort escolar, ajudant en el manteniment, les plantacions i la cura dels espais. Aquest curs, a més, han coŀlaborat en la construcció d’un hivernacle que permet protegir les plantes del fred i continuar treballant els cultius durant els mesos més hivernals.

La participació s’estén també al Consell Escolar, amb una comissió específica d’Escola Verda on hi ha representació de famílies, escola i Ajuntament,

fent xarxa amb tota la comunitat educativa local. La participació s’estén també al Consell Escolar, amb una comissió específica d’Escola Verda on hi ha representació de famílies, escola i Ajuntament, fent xarxa amb tota la comunitat educativa local. L’octubre de 2023 vam rebre el 1r Premi Vinculats a la Terra, dins el projecte Agricultura, Escola i Alimentació Ecològica, gràcies a una proposta amb 15 activitats transversals d’I3 a 6è. Aquest reconeixement coincidia amb els 20 anys de l’escola i va suposar un impuls per iniciar una nova etapa: avançar cap al concepte d’Escola Blava, incorporant la consciència sobre l’aigua com a recurs escàs i valuós

En aquest camí hem realitzat activitats de sensibilització ambiental vinculades al mar i a l’aigua: colònies a la Costa Brava, visites al port d’Arenys de Mar per conèixer els arts de pesca, la fauna i flora marina i la importància de mantenir rieres i mars nets per evitar que els residus arribin al mar

Recentment, gràcies al contacte d’una mare de l’escola, vam poder gaudir de la visita de Sophie Ringel, directora i fundadora de l’organització Clean Miami Beach PROTECT THE OCEAN dedicada a la protecció dels oceans i la neteja de platges. A través de la seva experiència i testimonis reals, l’alumnat va poder reflexionar sobre l’impacte dels residus als mars, especialment dels plàstics, i entendre com les petites accions quotidianes poden tenir un gran efecte en la preservació del planeta. Va ser una activitat molt enriquidora que va connectar l’alumnat amb una realitat global des d’una mirada propera i vivencial.

Tanquem aquest curs contents de tot el camí compartit i orgullosos de continuar creixent com una escola compromesa amb el medi ambient, el territori i el futur dels nostres infants. Gràcies a tota la comunitat educativa per fer-ho possible dia rere dia.

Us desitgem molt bon estiu i unes merescudes vacances!

GENT D’ARENYS DE MUNT: SUMAR EXPERIÈNCIA, TALENT I COMPROMÍS

Des d’ERC Arenys de Munt sempre hem entès la política municipal com una eina de servei al poble. Venim d’una trajectòria republicana, municipalista i compromesa, però sobretot d’una manera de fer basada en la proximitat, el treball constant i la defensa dels interessos d’Arenys de Munt

És des d’aquesta convicció que ERC ajuda a impulsar Gent d’Arenys de Munt, un nou espai polític municipal obert, transversal i plural, que neix amb la voluntat de sumar persones amb sensibilitats diverses i posar el poble, la seva gent i el seu futur al centre de totes les decisions.

Aquest nou espai no significa que ERC desaparegui. Al contrari: ERC hi és, hi suma i hi aporta la seva trajectòria, els seus valors i la seva experiència. No es tracta d’amagar d’on venim ni de substituir unes sigles per unes altres, sinó d’eixamplar el projecte municipal i obrir-lo a persones que estimen Arenys de Munt, tenen idees i ganes d’aportar, però no se senten vinculades a les dinàmiques habituals dels partits.

Gent d’Arenys de Munt vol ser aquest punt de trobada. Un espai per a gent que no vol soroll, però sí compromís i solucions; que no vol quedar-se al marge, però tampoc necessita militar en cap partit per ajudar a fer avançar Arenys de Munt.

El projecte es fonamenta en cinc valors: El primer és la proximitat: escoltar, parlar clar i estar al costat de la gent La política municipal no pot quedar atrapada als

despatxos ni a la burocràcia; ha de trepitjar carrer i donar resposta als problemes quotidians.

El segon és posar Arenys de Munt al centre

Això vol dir prioritzar sempre el poble per davant de les sigles, dels interessos partidistes o de qualsevol consigna externa

El tercer és aprofitar l’experiència i el talent local Arenys de Munt té un teixit social, cultural, esportiu, educatiu, comercial i veïnal molt valuós Aquest compromís ha de formar part del futur del poble

El quart és valorar l’esforç i la corresponsabilitat. Tothom té drets, però també deures. Perquè per demanar també cal estar disposat a correspondre amb compromís, respecte i voluntat de sumar.

I el cinquè és apostar per solucions realistes. Cal tenir ambició, però també rigor i responsabilitat. Governar vol dir prendre decisions, assumir límits i concentrar els esforços en allò que realment pot transformar el poble i millorar la vida de la gent.

Des d’ERC Arenys de Munt fem aquest pas amb la convicció que els projectes de poble no es construeixen tancant portes, sinó obrintles. Gent d’Arenys de Munt neix per posar en comú trajectòries, sensibilitats i compromisos diferents al servei d’una mateixa idea: que Arenys de Munt avanci sense perdre el seu caràcter, amb la seva gent com a protagonista.

LA XARXA INVISIBLE QUE ENS SOSTÉ

Sovint, quan pensem en la paraula "solidaritat", ens venen al cap grans campanyes internacionals o emergències globals I, tot i que aquesta solidaritat a gran escala és del tot imprescindible, de vegades ens fa oblidar allò que tenim just davant dels ulls. Aquí mateix, als carrers d'Arenys de Munt, hi batega una solidaritat de proximitat, una xarxa invisible que ens sosté dia a dia

Aquesta xarxa no obre telenotícies, sinó que està teixida de petits gestos quotidians: el veí que ajuda la persona gran de l'escala, el suport mutu entre els petits comerços, les entitats que dediquen hores incalculables per mantenir vives les nostres tradicions o, simplement, la conversa atenta a la Riera amb algú que necessita ser escoltat Sense oblidar les jornades solidàries en les què tothom es bolca per recollir fons per la investigació de malalties (Mireia l’estrella que més brilla i El somriure de l’Aina), un orgull del nostre poble.

En un món que sovint ens empeny cap a l'individualisme i la pressa, "fer poble" és, en si mateix, un acte de resistència i d'empatia Arenys de Munt sempre ha demostrat ser un municipi amb caràcter i empenta, però el seu veritable motor és aquesta capacitat de cuidar-nos els uns als altres. D’acollir les persones que arriben i venen a gaudir i a fer vida al poble.

Des de la CUP d'Arenys de Munt tenim molt clar que aquesta xarxa no es manté sola, cal cultivarla i protegir-la des de tots els àmbits Per això, apostem fermament per impulsar activitats que ajudin a preservar aquesta solidaritat i el bon veïnatge. Creiem en la necessitat innegociable de fomentar espais de trobada que reforcin aquest esperit que ens identifica A més, tenim la convicció que un teixit comunitari fort és la millor eina per acollir i integrar plenament tothom que arriba a viure al nostre poble, fent que se sentin part d'Arenys des del primer dia i garantint que ningú quedi enrere.

La pròxima vegada que passegem pel municipi, valorem aquesta riquesa Perquè la solidaritat no és donar el que ens sobra, sinó compartir el que som, un poble viu i cohesionat on, si algú cau, sempre hi ha una mà coneguda disposada a ajudar-lo a aixecar-se.

Tothom sap que una de les responsabilitats més considerades i/o competència particular dels ajuntaments és la Planificació Urbanística que consta de: Redacció, modificacions i actualització del Pla d’Ordenació Urbanista Municipal (POUM), el Planejament, evolució de l’Urbanisme Municipal, Obres públiques, Disciplina urbanística, Projectes i avantprojectes municipals, Expedició de Documentació urbanística, Llicencies i Permisos d’obra, Informes tècnics, Inspecció d’obres, Rehabilitacions municipals, Manteniment de vies públiques, Sancions urbanístiques, Expropiacions per motius d’interès general, Actuacions per Cooperació i/o Compensació, Equipaments municipals, Possibilitar solucions de legalització d’Urbanitzacions, Promoció d’Habitatges de protecció, Protecció de sòl (industrial, agrícola, aparcaments, mediambiental ), Iniciatives Públicas, Control d’espais públics, Estudis de creixement, Arxiu Urbanístic, Plans estratègics, etc.

És evident que una competència tan important com l’urbanisme que representa planificar el futur d’Arenys de Munt és un SERVEI ESSENCIAL que cal esmerçar-se per mantenir i garantir la qualitat de vida dels arenyencs

Al contrari, posats a donar serveis que no corresponen a l’Ajuntament (18 policies d’1,3 M€. anuals,...) perquè no contractar temporalment amb diners públics un/a PEDIATRE per cobrir una necessitat vital (i un servei essencial) dels pares amb fills petits, una mancança demandada amb insistència a l’Ajuntament (Gusam) que el Servei de Salut de la Generalitat va traslladar a Arenys de Mar aŀlegant manca de pediatres i sense donar una alternativa ni trobar una altra solució com repartir el servei d’un professional 3 dies a Arenys de Mar i 2 a Arenys de Munt en comptes dels 5 dies al CAP d’Arenys

És evident que per sortir del desencís de les promeses incomplertes i de la politiqueria contradictòria de qui mana. cal ser conscients que és necessari un canvi d’arguments. Els polítics compromesos i responsables són per cercar solucions eficients per als vilatans exigint a la Generalitat de Catalunya la salut per a petits i grans i l’educació al màxim nivell.

ADM

21 DE MAIG

El Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament se celebra cada 21 de maig. Proclamat per l'Assemblea General de les Nacions Unides, l'objectiu d'aquesta jornada és conscienciar sobre la riquesa de la diversitat cultural i promoure el diàleg, la pau i la inclusió social. De fet, aquesta data serveix per posar en valor aspectes com: el patrimoni (la importància de protegir i celebrar les expressions culturals, tradicions i llengües d'arreu del món), la convivència (el foment de la cohesió social i la integració entre diferents comunitats) i el desenvolupament sostenible (l'impuls d'un creixement que respecti i integri la pluralitat de les cultures). Per aquest motiu, Can Camón –any rere any– hi participa amb les persones del Voluntariat per la Llengua (VxL), l'Elvira Borrell i la Laura Masdeu, juntament amb la coŀlaboració del nostre ajuntament i el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Fou una festa entranyable en què vam poder gaudir de l’obra de microteatre El barri, escrita i dirigida per Laura Masdeu, la qual fou interpretada per les participants del grup de conversa i estudiants de Can Camón En aquest sentit, la resta d’alumnat no es va voler perdre l’ocasió de fer d’extres i d’animar l’activitat amb balls i rialles. Seguidament, vam comptar amb la presència del Consistori, de la directora del Maresme del CPNL i l’equip del VxL que es van encarregar de fer el lliurament de diplomes als participants i a les voluntàries dels grups de conversa. La tarda va seguir entre converses i distensió mentre compartíem un esplèndid berenar de recapte L’acte va acabar amb jocs i música, tal com s'esperava

Tot plegat, va ser una vetllada plena de complicitats i cohesió; bo i marxant amb un somriure a la cara per haver gaudit d'uns moments en què ens vam convertir en una gran família.

El proper dia 24 de juny (Diada de Sant JoanSolstici d’Estiu) com cada any a la tarda d’aquesta data tan emblemàtica, l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt organitza la seva XXXIª Trobada de Puntaires a la Plaça de l’Església, amb la coŀlaboració de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, els Voluntaris per Arenys de Munt, Caixabank i els comerços SPAR i BonArea.

La novetat d’aquest nou esdeveniment tan identificatiu per a Arenys de Munt i les seves puntaires és la presentació d’una iniciativa de l’Associació, amb el suport de l’Ajuntament, que s’ha pogut fer efectiva juntament amb les noves incorporacions de jovent a l’associació, a qui agraïm la seva implicació, per aquest treball d’informatització de la Primera part del projecte de digitalització dels fons de Patrons del l’Arxiu Històric que custodia la nostra Associació a la Masia de Can Borrell. És per a nosaltres una satisfacció poder presentar i compartir amb tots els arenyencs un tresor inigualable que és fruit de les donacions de moltes puntaires que ens han deixat, però que han volgut que l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt resguardés aquesta part de la seva idiosincràsia com a puntaires perquè no es puguin perdre i se’n pugui fer ús, respectant així la seva memòria i, alhora, per enriquir un Arxiu que diu molt d’Arenys de Munt i de les seves dones puntaires que ens han precedit. Convidem a tothom a gaudir de la XXXIª TROBADA DE PUNTAIRES, una tradició que representa la Festa més important de les puntaires que no defalleixen mai per mostrar les exceŀlències que fan les seves mans quan van teixint amb paciència i destresa les puntes al coixí que representen la tradició i la evolució d’Arenys de Munt

La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

Ja fa vora tres anys que en Franciscu va enviudar

Ho va entomar prou bé Ell deia que era llei de vida

La Roseta va marxar gairebé de cop i volta. Un atac de feridura la va debilitar fins que, al cap de pocs mesos, va morir en pau

Ella era molt creient i, en saber que li quedaven pocs mesos de vida, es va encomanar a Déu i va dir: “que sigui el que Déu vulgui. Estic preparada”. I Déu, va fer el que va voler, i se la va endur

En Franciscu no estava gens d’acord amb aquell Déu, ja que no volia que s’endugués la seva estimada Roseta. Tot i això, amb el temps es va anar fent a la idea, i va continuar criant gallines i treballant el petit hort Es va acostumar a la solitud i no va rondinar més. Quan algú es creuava en el seu camí, sempre deia: “Déu ho va voler així, i saps què?, que qui dia passa, any empeny No cal posars’hi pedres al fetge La vida està al davant!”

Cada divendres omplia un parell de cistells amb els ous de les gallines, i un parell més, amb els tomàquets i les carxofes que, tot sol, no es podia menjar Amb els quatre cistells plens a vessar, baixava a la terrassa del restaurant de la urbanització veïna, i venia els seus productes als clients que, mentre esmorzaven i es prenien la canyeta, feien xerinola Entre tots, el convidaven a un gotet de vi, i li buidaven els cistells. Aleshores, ell, marxava més content que un gínjol.

Un divendres qualsevol, van fallar dos dels habituals compradors d’ous, i li va quedar un cistell mig ple. Una dotzena i mitja d’ous que ell no es podria menjar.

En una petita taula rodona, entre sol i ombres que dibuixaven les branques d’una surera, va veure una senyora molt bonica amb una tassa al davant.

Sense pensar-s’ho gens, s’hi va atansar:

Bon dia, senyora, no voldria pas ous acabats de pondre de les meves gallines? Encara me’n queden dotzena i mitja.

Em sap greu, però a casa no m’encarrego de les compres Ja tinc qui ho fa

En Franciscu va quedar corprès de la bellesa de la senyora. Era guapa i educada, cosa que ell va apreciar des del moment que la va clissar de lluny

Primer de tot, em presentaré Em dic Francesc La gent que em coneix d’anys em diuen Franciscu, però el cert és que em dic Francesc. I vostè? Em pot dir el seu nom?

I tant, Francesc; em dic Jordina, tot i que, em passa com a vostè. La gent em diu Dina. Només em cridava pel meu nom sencer el meu difunt marit Què hi farem! A mi m’agrada el meu nom sencer

No s’amoïni gens, que jo li diré Jordina. No m’agrada retallar els noms com si fossin trossos de papers

Doncs jo,li diré Francesc

Sap una cosa, Jordina? La trobo molt guapa i molt simpàtica.

La Jordina se’l va mirar de cap a peus, i va veure un home educat, net i molt menut Era baixet i eixerit De seguida va pensar que, en pocs minuts, havia parlat molt més que durant un mes sencer a casa seva.

Francesc, sap una cosa? M’agrada parlar amb vostè A mi, fa temps que no m’escolta ningú Doncs, no sé per què. Trobo que enraona molt bé.

Miri, m’enduré els ous a casa Segurament ja n’hauran comprat, però jo em menjaré els de les seves gallines. Digui’m, quant li dec?

En tinc prou amb un somriure seu i amb la promesa que, divendres que ve, serà aquí, en aquesta mateixa taula

I tant que vindré.

En Francesc va marxar amb els cistells buits i el cor ple S’acabava d’enamorar d’una dama elegant, i molt guapa Sí, miraria de conquistar-la tot i ser menut i gran d’edat. El que la Jordina no sabia, era la capacitat d’estimació que guardava un cos tan petit

La Jordina va marxar cap a casa seva, una mansió a la urbanització amb totes les comoditats. Se’n va anar amb la tristesa de la soledat. Tenia qui es cuidava d’ella, i els fills la visitaven algun cap de setmana Però la realita tera que estava sola I es van anar trobant. Primer, els divendres, després, algun dia més. Al cap d’unes setmanes, en Francesc la va dur a casa seva Francesc, aquesta casa és molt petita No té gaires comoditats.

La casa, Jordina, és vella i menuda, com jo. Però no t’amoïnis, la podem adequar al teu gust li va dir mentre la contemplava embadalit.

Què em vols dir, Francesc?

Que la casa és com jo, menuda, però aguanta els hiverns i et proporcionarà tota l’escalfor que et faci falta. Igual com el meu cor. Et vull dir que estic enamorat de tu, i que,tot i petit, soc un gegant en l’amor

La Jordina es va enrojolar, va seure al balancí al costat de la llar, i li va dedicar un generós somriure.

Saps, Jordina? No és millor qui és més gran, ni qui més coses té Si tu vols, a partir d’ara, sabràs com estima un home menut enamorat

Francesc, em sento la dona més bella i més afortunada del món.

Aquest és el començament d’una bonica història d’amor

Laura Masdeu. Voluntària del projecte RADARS

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook