L'Ajuntament decreta la suspensió d'activitat al Centre a les portes de tancar l'edició d’aquest Batec. La Junta activa els serveis jurídics i referma l'acord per traslladar la vida de l'entitat a la Sala Corrioles. Necessitem el suport de tots i totes!
pag. 03
CELEBRADA L'AGO: UN ANY D'EQUILIBRI, CULTURA I NOUS HORITZONS
TORNEIG AMISTÓS DE TENNIS TAULA. FESTES DEL REMEI
FESTES DEL REMEI 2026. TOTS ELS ACTES
17/ D'Arenys, esports
19/ De la Parròquia
Continguts
22/ Del temps
23/ Mirant el cel
24/ Biblioteca
24/ El llibre del mes
25/ Calendari
26/ Cartellera
27/ Recordant a...
31/ El racó de l'humanista
32/ Opinió
33/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
15 05
17
13
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous i Pau Torrent Fontbona.
| Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara
| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
| Impressió:
BATEGAR MALGRAT ELS PANYS TANCATS I ELS PRECINTES
Escrivim aquestes línies amb el pols encara accelerat pels esdeveniments d’aquesta darrera setmana, que s'ha tancat amb una successió de notícies d’aquelles que posen a prova la resiliència de qualsevol coŀlectiu. El passat mes de març celebràvem la nostra Assemblea General Ordinària, una cita que ens va omplir d’esperança per l’alta participació de persones associades Allà vam presentar una memòria d’activitats curulla: una radiografia d’un Centre viu, on les propostes de tota la vida conviuen amb idees noves que refresquen la nostra entitat. La nova Junta recull la feinada al punt on la va deixar l'anterior, amb l'objectiu fixat d'acabar ben aviat la Sala Corrioles, i arrencar el més aviat possible la reforma de la Sala Gran i que tinguem un teatre modern, segur i digne per Arenys de Munt.
Fins fa pocs dies, el camí semblava clar Havíem arribat a un acord verbal amb la Junta de Govern de l’Ajuntament i la resta de regidors del consistori El compromís era ferm: posar en marxa la Sala Corrioles amb totes les garanties i concentrar-hi tota l’activitat, mentre se suspenia l’activitat pública de la Sala Gran. Estàvem realment contents; era una solució pragmàtica per no aturar el motor del Centre.
Tanmateix, la realitat administrativa ens ha colpejat amb una fredor inesperada Just un dia abans de tancar aquesta edició del
Batec, vam rebre una notificació municipal comunicant la suspensió immediata de tota activitat i el tancament provisional amb precinte físic de l’establiment. Un cop dur que ha obligat la Junta a una mobilització urgent. Ens hem reunit de nou amb l’alcalde i hem activat els serveis jurídics de la Federació d’Ateneus de Catalunya i del Bisbat per preparar un escrit d’aŀlegació contundent. En aquesta darrera interlocució, l’alcalde ens ha assegurat que es respectarà l’esperit de l’acord previ i que podrem continuar l’activitat fent ús exclusiu de la Sala Corrioles.
Aquesta incertesa ens va fer dubtar de si podríem publicar l'agenda d’aquest mes d'abril; finalment, aquí la teniu Perquè no volem suspendre la vida del Centre Som una entitat privada amb una profunda vocació de servei públic Tal com recull la nova Llei de Drets Culturals, la cultura és el conjunt de valors, creences i coneixements a través dels quals expressem la nostra humanitat; és la lent que ens permet donar sentit al món
Per tot això, demanem el suport de tots els associats i de tots els arenyencs i arenyenques per, si calgués, acompanyar la Junta en les mesures de pressió imprescindibles. El Centre no és un edifici fred: és el cor cultural d’Arenys de Munt i seguirem lluitant perquè no deixi de bategar.
La junta del Centre
Diumenge, 19 d’abril a les 18:30h a la Sala Corrioles FITXA TÈCNICA
Direcció: Cesc Gay
Estrena: 19 de setembre de 2025
Durada: 100 min.
Gènere: Comèdia
Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys
Versió: Original en castellà, català, italià
Intèrprets: Àgata Roca, Fernanda Orazi, Francesco Carril, Juan Diego Botto, Marián Álvarez, Miki Esparbé, Nora Navas, Rodrigo De La Serna
SINOPSI
L’Eva és una dona de 50 anys, casada des de fa més de vint anys amb dos fills adolescents, i una treballadora exemplar i d’allò més normal.
Un dia, després d’un viatge per feina a Roma, s’adona que vol tornar a enamorar-se abans que sigui massa tard
De tornada a Barcelona, decideix divorciar-se i canviar el rumb de la seva vida per complet. L’Eva començarà així una nova vida de soltera i oberta al joc de la seducció i l’amor, però aviat s’adonarà que traçar un nou camí a la cerca d’un sentiment és més complicat del que es pensava
Diumenge, 19 d’abril del 2026 a les 17:00 a la sala Corrioles. El dia que una cigonya viatgera arriba a la granja, la Mama Muu es planteja una pregunta: “On és casa meva realment?” Com pot saber del cert que el seu prat i la granja on viu són realment casa seva? Podria ser que hi hagués algun altre lloc encara millor en la immensitat del món? El Corb intenta explicar a la seva amiga que no sempre es viu millor als camps dels altres
Però a vegades un s’ha de perdre per tornar a trobar el camí cap a casa
Christian Ryltenius
Recomanada a partir de 3 anys
Doblada al català 63 minuts
Gelosia · Identitat ·Gestió del conflicte ·Diversitat
El passat dissabte, 21 de març vam fer ple de públic a la Sala Corrioles amb l’obra “Passejant amb Santiago Russinyol”, aconseguint així l’objectiu de la campanya Cap butaca buida en la que el Centre participa cada any El reconegut actor Àlex Casanova, ens va oferir quatre textos variats i originals d’en Santiago Russinyol amb una exquisida i emotiva interpretació que ens va fer vibrar a tots els assistents a l’obra.
En el marc de l’acollidora Sala corrioles i amb un escenari minimalista, l’Àlex Casanova ens va transportar a l’interior de cadascun dels textos, fent-nos vivenciar els espais i els personatges que hi apareixen .
En acabar l’obra, es va obrir un coŀloqui post-funció molt
El pròxim dissabte 18 d’abril, a les 9.30 h, tindrà lloc a la Sala Corrioles del Centre el Torneig amistós de tennis taula, organitzat per celebrar les festes del Remei tot fent esport
En el torneig s’enfrontaran el Club de Tennis Taula del Centre d’Arenys de Munt i el Club deTennis Taula de Llavaneres. En acabar, hi haurà lliurament de trofeus per als equips participants i un piscolabis per a tots els assistents, gentilesa de L’Era Restaurant. El torneig és obert a tothom: veniu a animar i a gaudir d’un matí diferent al Centre!
L’ESBART ALS PREMIS MORRATXA
El passat dissabte 21 de març, l’Esbart Dansaire d’Arenys de Munt va ser convidat a la 3a Gala dels Premis Morratxa, uns guardons organitzats per l’Obra del Ballet Popular i l’Agrupament d’Esbarts Dansaires
Durant la gala es van repartir diversos premis destinats a entitats, mitjans de comunicació i figures amb una llarga trajectòria dins l’àmbit de la dansa tradicional, que contribueixen activament a la seva difusió.
Tanmateix, els premis també tenen una segona funció: esdevenir un punt de trobada entre diferents esbarts que han estrenat nous projectes. És en aquest segon vessant que vam poder presentar una petita mostra de l’espectacle Veus Veïnes, estrenat el desembre de 2025. Vam interpretar A la vora del riu mare, cançó del grup Marala amb coreografia de Sònia Serra, i Plora l’aigua, de Les Anxovetes, amb coreografia d’Eduard Roca
La gala també va permetre gaudir de fragments d’espectacles d’altres esbarts, com un fragment de l’espectacle Fars, de l’Esbart Ciutat Comtal, i diverses danses estrenades recentment per l’Esbart Vila de Gràcia i l’Esbart Dansaire de Granollers, fent palès que la nova creació i la dansa d’arrel avancen de la mà.
El passat 28 de febrer al Centre vam poder assistir a l’espectacle “Gaudí, l’arquitecte prohibit”. Un musical de qualitat, original, amb una estètica i un plantejament i actual i fresc, interpretat per actors joves i amb bona música en directe.
L’espectacle reivindica la figura d’en Gaudí sense fer-ne una descripció biogràfica, sinó que aquest apareix al llarg de l’obra com una alegoria a la llibertat que seva creativitat representa encara ara i com la seva obra ens connecta amb la nostra arrel cultural En forma de distopia, o potser, no tant distòpica, presenta una societat grisa, amb individuus subjectes a l’estat existent sense llibe llibertats individuals i on la disidència és fortament reprimida Dins d’aquest marc opressiu , el llegat creatiu de Gaudí obra una llum d’esperança a la llibertat.
És un plaer pels espectadors del Centre obrir les portes a espectacles de qualitat, diferents amb plantejaments actuals, joves i de reivindicació social com aquest.
Marroc a la recerca de la Mar, la filla i germana dels dos protagonistes, després de mesos desapareguda. La busquen desesperadament enmig d’una rave al desert i en aquest lloc inhòspit i envoltats de música electrònica i d’un món que desconeixen, troben a un grup de ravers que els parlen d’una última festa encara més lluny, al sud d’Àfrica Amb l’esperança de trobar-la allà, pare i fill s’uneixen al grup i inicien un perillós pelegrinatge cap a la festa definitiva, una travessa pel desert marroquí plena d’incerteses i entrebancs
Diumenge 3 de maig a les 17:00h.
Arriba la primavera i, amb ella, el bon temps, el sol i el vent de Charabia, terra natal d’Ernest, que anuncia el canvi d’estació Per celebrar la seva arribada, la Celestine i les seves amigues les ratetes preparen deliciosos pastissos i bonics decorats florals
Noves i acolorides aventures de la parella formada per la inteŀligent rateta Celestine i l’Ernest, un os gran i somiador.
Recomanada a partir de 3 anys.
Durada: 48 minuts.
El passat diumenge 1 de març, Rau Rau va portar al Centre Moral un espectacle teatral adreçat a infants i famílies: Una capseta que batega. Convidava a aturar-se i reflexionar sobre els ritmes accelerats del dia a dia, les pressions socials i la necessitat de reconnectar amb un mateix. Amb una posada en escena propera i acurada, l’obra va conduir el públic per un viatge emocional que recordava la importància de respirar, escoltar-nos i donar valor a allò que realment és essencial
En acabar la funció, la jornada va continuar amb l’entrega de premis als nens i nenes que havien participat amb els seus pessebres.
Els infants van rebre el seu reconeixement acompanyats de les seves famílies, afavorint la creativitat, la dedicació i l’esforç de tots els participants.
En Rikus celebra 10 anys de música, diversió i aventures amb un espectacle totalment renovat, ple d’energia, alegria i música en directe!
Per a aquesta ocasió especial, estrenem un decorat espectacular en forma de pastís gegant, nou vestuari vibrant i cançons inèdites que faran ballar i emocionar petits i grans.
Una gran festa l’espera, però hi falta algú molt important: els convidats! De mica en mica, el públic es converteix en protagonista, transformant la festa en una celebració única i inoblidable
Amb cançons participatives, coreografies divertides i moments plens d’emoció, US CONVIDEM!! és un espectacle familiar que barreja música, humor i valors per commemorar una dècada plena de màgia i vitalitat
Us convidem... veniu?
Durada de l’espectacle: 60 min
Ens farà molta iŀlusió veure-us al teatre amb nosaltres!
Us hi esperem a tots i totes per continuar fent créixer la cultura, perquè la cultura ens uneix!
El passat diumenge 22 de març, la Sala Corrioles va acollir l'Assemblea General Ordinària (AGO) de socis i sòcies del Centre Moral. En una sessió marcada per la unanimitat, l'entitat va fer balanç d'un 2025 intens en activitats i va posar la mirada en els reptes de futur, amb el focus posat en la reorganització dels espais i la continuïtat de la seva tasca cultural
Amb un quòrum de 62 assistents en segona convocatòria, l'AGO va transcórrer amb fluïdesa sota la direcció de la Junta Directiva El president, Salvador Farrerons, va ser l'encarregat de presentar la memòria d'activitats de l'any 2025, destacant fites com la recuperació del Pessebre Monumental, la incorporació del Pessebre Vivent i l'impuls de projectes com el Correllengua i el grup d'Interculturalitat.
Un any on la producció pròpia ha brillat amb llum pròpia, representant gairebé la meitat dels 60 espectacles programats
En l'apartat econòmic, el tresorer Antoni Jané va presentar uns números que reflecteixen la bona salut de l'entitat El 2025 s'ha tancat amb un balanç positiu de 2 723,58 € i un saldo bancari de més de 196 000 € Jané va subratllar que, tot i el deute pendent del crèdit per les obres (uns 142.000 €), l'entitat té capacitat per afrontar-lo. La premissa és clara: "no es prioritza el benefici, sinó oferir un servei de cultura de qualitat al poble".
Pel que fa al futur immediat, l'Assemblea va aprovar un pressupost per al 2026 de caràcter continuista. Una de les notícies més celebrades va ser la decisió de mantenir les quotes de soci actuals, renunciant fins i tot a la pujada de l'IPC per no carregar més les butxaques de les famílies del Centre.
ectes i canvis a la Junta artat d'infraestructures va centrar bona part de rès. Marc Sansa va explicar l'estat actual de les s: s'està completant la primera fase de la Sala oles, mentre que el projecte de la Sala Gran s'ha t de replantejar a causa dels canvis en les atives tècniques i de seguretat e també va servir per acomiadar amb ïments en Salvador Farrerons, en Jaume h, l’Antoni Jané, la Meli Cardoso, la Tere à, que deixen la Junta després de sis anys de cació, tot i que tots i totes van refermar el seu promís de seguir coŀlaborant amb el Centre des base. També deixen la Junta l'Esther Bonafont i osep Artigas, que havien entrat l’any passat. emblea va cloure amb un torn de paraula on es
van tractar temes diversos, des de la gestió de les subvencions fins a la situació de la Sala Paituví, tancant una trobada que reafirma la solidesa d'una entitat que ja suma 1 612 persones entre socis titulars i beneficiaris
En acabat els assistents van festejar la festivitat de sant Josep, patró del Centre amb un vermut
La nova Junta queda constituïda de la següent manera:
President: Marc Sansa Colomer
Secretària: Rosa Miró Albert
Tresorer: Xavier Roca Vilaró
Vocals: Xavi Bigorra Recasens, Montserrat Fontbona Missé, Marta Garcia Campillo i Joan Navarra i Alcántara
Conciliari: Vacant
El Centre oferta un curs de Català per a joves i adults amb l’objectiu d’aprendre i/o millorar la parla de manera amena i adequada al nivell de cadascú.
La professora és Montserrat Vidal, té els diplomes universitaris que cal, molta experiència i parla sis idiomes Estima Catalunya i vol ésser útil a joves o adults que desitgen aprendre activament català mentre coneixen els paisatges, la cultura, les festes, les ciutats, les tradicions... de Catalunya. El curs pot ser en totes les modalitats: en línia o presencial . Individual o en molt petits grups . Tots els nivells.
L'estudiant només necessita una connexió a internet. Tot el material el forneix l'ensenyant per correu-e
Si t’interessa, escriu a centre@centremoral cat o posa't en contacte amb el Centre 937 937 019 / 683 580 661
El darrer ple ordinari de l'Ajuntament d'Arenys de Munt ha servit per desencallar dos dels projectes urbanístics i socials més ambiciosos de la legislatura: la reurbanització de l'Avinguda Panagall i la construcció d'habitatges de protecció oficial al Rial de la Rectora Un ple que es va allargar fins a les tres hores de durada amb l’absència per motius personals de la regidora d’ERC, M Àngels Gros Argelés. Tot i l'aprovació, la sessió va estar marcada per un intens debat sobre la prudència econòmica i la seguretat jurídica de les passes donades pel govern.
El Rial de la Rectora: Habitatge per a joves amb "nyaps" per resoldre
L'altre gran titular és el conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per fer 13 pisos de lloguer social. Tot i que hi ha consens en la necessitat d'ajudar els joves (amb la idea de prioritzar empadronats de més de 2 anys), el projecte neix amb turbulències
Els informes de Secretaria i Intervenció van ser desfavorables, alertant de possibles "nyaps jurídics" El principal escull és la manca de pàrquing al projecte, una condició que el Pla d'Urbanisme Municipal (PUM) d'Arenys de Munt exigeix de forma obligatòria. El govern tira el projecte endavant confiant en una resolució futura que encara es desconeix.
L'Ajuntament manté la directa: el 15 de maig de 2026 han de començar les obres de l'Avinguda Panagall El projecte es va aprovar amb el vot contrari de Junts i PSC, que van qualificar de "temeritat" el pla de finançament El punt de fricció és una partida de 400 000 € (un terç del cost total) que el govern atribueix a una subvenció de la Generalitat. Tanmateix, a hores d'ara, no existeix cap document oficial que la confirmi, més enllà d'un compromís per correu electrònic. L'alcalde va reiterar que, si la subvenció no arriba, es recorrerà als romanents de tresoreria, tot i que no s'ha especificat quines altres inversions del poble podrien quedar "sacrificades" si calgués activar aquest pla B
Pel que fa a la gestió de residus, s'ha aprovat una nova pròrroga forçosa amb l'empresa ARCA, que costarà 5 333 € més cada mes a les arques municipals Tota l'atenció se centra ara en els mesos d'abril o maig, quan el regidor de Medi Ambient s'ha compromès a presentar els nous plecs per evitar que la licitació quedi deserta per tercera vegada.
Finalment, tot i que les absències i retards a les files d'ERC van fer perillar la majoria en alguns punts (aprovats per un ajustat 7 a 5), el govern nega que aquest fet condicionés la duresa d'un debat que, sens dubte, deixa l'Ajuntament en un escenari de màxima pressió per complir el calendari promès
L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha impulsat, juntament amb 80 municipis més de tot Catalunya, un manifest històric per reclamar una solució definitiva a la situació de les urbanitzacions que encara no han estat recepcionades o que presenten greus mancances urbanístiques. El document es va presentar el dimecres 11 de març, al Coŀlegi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb un objectiu clar: exigir a la Generalitat i al Parlament un canvi normatiu i financer urgent.
El manifest posa sobre la taula el "bloqueig legal i financer" que pateixen els consistoris i els propietaris
Tot i que la llei actual preveu mecanismes de gestió, el cost per regularitzar aquestes zones és prohibitiu: les obres poden osciŀlar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parceŀla, una xifra totalment inassolible per a la majoria de famílies.
A més, el text destaca un canvi social clau: moltes d'aquestes zones, nascudes entre els anys 60 i 80 com a segona residència, han esdevingut habitatges habituals. Això genera una demanda de serveis bàsics (clavegueram, enllumenat, aigua potable) que els municipis petits i mitjans no poden atendre amb els seus recursos actuals a causa de l'orografia complicada i la falta de planificació original.
Els ajuntaments signataris proposen solucions concretes per resoldre un problema que afecta el 10% de la població de Catalunya:
Reforma legal: Redacció d’un Pla Director Urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits i modificació de la Llei d’Urbanisme
Finançament: Creació d’un fons específic de regularització i ajuts directes a les famílies afectades.
Sostenibilitat: Adopció de solucions tècniques més assequibles i sostenibles.
Simplificació: Agilització dels tràmits administratius i suport tècnic als consistoris.
Coordinació: Millora del marc legal registral i un lideratge polític clar per part de les administracions superiors.
Amb aquest moviment, Arenys de Munt referma el seu compromís per trobar una sortida justa a una problemàtica històrica, transformant el que és un repte urbanístic gegantí en una oportunitat per dignificar els barris del municipi.
L'Ajuntament d'Arenys de Munt fa un pas ferm en el suport al teixit econòmic del municipi amb una doble aposta: la gestió dels diners a casa i l'impuls de noves idees de negoci.
Controlar els diners "amb sentit crític".
Una de les grans novetats d'enguany és el Cicle de xerrades sobre economia domèstica, a càrrec de l'assessor financer Octavi Garcia. Aquesta formació pràctica, que tindrà lloc al Centre Cívic Can Mallol, està dissenyada per ajudar famílies, autònoms i petits empresaris a prendre el control de les seves finances. El programa inclou sessions sobre inversió sense enganys (20 de març), mètodes d'estalvi inteŀligent (27 de març), seguretat financera (10 d'abril), planificació de la jubilació (17 d'abril) i una visió realista de la llibertat financera (24 d'abril) Totes les sessions es faran en divendres a partir de les 18:30 h.
5.000 euros per a noves idees.
D'altra banda, ja s'ha posat en marxa la 8a edició del Concurs d'Emprenedoria, que es presentarà oficialment el divendres 20 de març a les 19:30 h a Can Mallol. El certamen repartirà un total de 5.000 € en premis per als tres millors projectes:
1r premi: 2 500 €
2n premi: 1 500 €
3r premi: 1 000 €
Els emprenedors tenen temps per presentar les seves candidatures fins al 15 de juny Durant el procés, el Servei de Promoció Econòmica oferirà acompanyament individualitzat i formacions en àrees com el canvas, l'storytelling o la marca personal per ajudar a madurar les idees.
Ajuts al comerç i sector primari
Paraŀlelament, el consistori manté obertes fins el 31 de maig les línies d'ajut per a la modernització del comerç, la restauració i el sector primari, amb un fons total de 25.000 € per potenciar l'activitat de proximitat i la qualitat agroalimentària a la Vila.
La solidaritat d’Arenys de Munt torna a donar fruits en la lluita contra el càncer pediàtric L’Associació Mireia, l’Estrella que més brilla ha fet entrega oficial d’un taló d’11.668 € a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR), una quantitat recaptada íntegrament durant la 5a Jornada Solidària celebrada al nostre municipi.
Aquests fons es destinaran directament a la recerca per a la cura de la leucèmia infantil, una malaltia que cada any diagnostica més de 230 infants i adolescents a Catalunya i 1.400 a tot l’Estat. Actualment, el càncer és la primera causa de mortalitat entre els 5 i els 14 anys, fet que subratlla la urgència de seguir invertint en ciència
Tot i que la taxa de curació se situa en el 80%, encara hi ha un 20% de tumors pediàtrics que no responen als tractaments convencionals A més, les teràpies actuals solen ser molt agressives i poden deixar seqüeles greus en els pacients més joves
La Dra. Aroa Soriano, investigadora principal del VHIR, destaca que la clau del futur és la medicina personalitzada: "És fonamental per desenvolupar tractaments més eficaços i menys agressius, adaptats a les característiques del tumor de cada pacient". Gràcies a aportacions com la de l'Associació Mireia, aquests avenços estan una mica més a prop.
Des del BATEC ens unim a la família de la Mireia en fer arribar l’agraïment a totes les persones, voluntaris i entitats que, any rere any, coŀlaboren incansablement en la Jornada Solidària Les vostres aportacions no són només xifres en un taló; són l’esperança per anar avançant en la troballa de tractaments menys agressius i, finalment, aconseguir la cura definitiva d’aquesta malaltia. Gràcies per fer que l’estrella de la Mireia continuï brillant amb més força que mai.
Davant la proximitat de la Diada, l'autor arenyenc Lluís
Muns Terrats presenta el seu nou llibre: Reinventar el valor del dinero para impulsar la economía local. L'obra és una crida urgent a la reflexió sobre el futur d'Arenys de Munt i el perill de convertir-nos en una "ciutat dormitori"
Muns convida els lectors a passar de "l’orgull de balcó" a l'acció directa, recordant que cada compra al comerç de la Riera és un vot de confiança per mantenir viva l'ànima del poble. El llibre, un manual de sobirania local i arrelament, ja es pot trobar a Can Pujadas i a Detalls Rosa. Una lectura clau per a aquells que creuen que la identitat local es defensa amb els fets quotidians.
Amb l’arribada de la primavera, el Maresme dona la benvinguda a una nova edició de les jornades gastronòmiques Temps de Pèsols, que tindran lloc del 20 de març al 26 d’abril Arenys de Munt torna a ser un dels 21 municipis protagonistes d'aquesta cita que posa en valor la qualitat dels productes de temporada i la tradició agrícola del territori. En aquesta edició, la representació de la pagesia del nostre municipi recau en Agrosalichs. Aquest productor local és l'encarregat de garantir que el pèsol, reconegut com un dels "productes singulars" de la comarca pel seu sabor delicat, arribi amb la màxima qualitat als consumidors.
Tot i que enguany no s'han programat activitats extraordinàries ni menús especials a la restauració local, la campanya convida els veïns i veïnes a recuperar les receptes tradicionals a casa. Des dels clàssics pèsols a la brasa o en crema amb botifarra fins a maridatges amb els vins de la DO Alella, el pèsol serà present als punts de venda habituals durant tot el mes.
És, sens dubte, el millor moment per donar suport a l'economia circular i gaudir d'un dels emblemes culinaris més arrelats a la nostra terra.
La darrera reunió de la Taula per la Llengua, celebrada el passat 26 de febrer a l'Ajuntament, ha deixat clar que el futur del català al nostre poble passa per la suma d'esforços. Amb l'Escola Sobirans com a referent i noves campanyes comercials a l'horitzó, la vitalitat lingüística d'Arenys agafa embranzida.
L'Escola Sobirans va presentar el seu pla ULAE (Usos Lingüístics en l'Àmbit Educatiu), un projecte que vol que el català sigui la llengua compartida en tots els racons del centre No es tracta només de les classes, sinó d'un compromís que implica:
Tota la comunitat: Des de l'equip de neteja i consergeria fins al personal de menjador i el professorat. Espais informals: Es fomentarà l'ús del català al pati i al menjador a través de jocs tradicionals, com les bitlles catalanes. Naturalitat en la correcció: El professorat mantindrà el modelatge lingüístic constant, corregint errors comuns (com el típic "bocata" per "entrepà") de forma amable i sense tallar la comunicació
Aquest model es vol estendre a la resta de centres del poble, als quals se'ls proposarà realitzar xerrades setmanals en horari lectiu.
La Taula també ha posat fil a l'agulla per potenciar el català als nostres comerços. Entre les mesures acordades destaquen: Suport als botiguers: Es contactarà amb el CPNL per oferir cursos de català als botiguers "aprenents".
Visibilitat: Es crearan xapes identificatives i es repartirà la normativa lingüística a tots els establiments.
Guia de recursos: Properament es publicarà un díptic que recollirà tots els recursos disponibles a Arenys per aprendre o parlar català, ja que s'ha detectat que part de la població desconeix aquestes eines
El compromís d'Arenys de Munt també és institucional, amb l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua.
Suma’t a la Taula: Fem pinya pel català! La llengua la fem viva entre tots i totes, al carrer, a l’escola i a les botigues. Per això, des de la revista BATEC us convidem a sumar-vos a la campanya "Visc en Català" i a dir-hi la vostra. Si vols coŀlaborar amb idees o conèixer de prop els projectes que s'estan gestant per al nostre poble, t'esperem a la propera reunió de la Taula per la Llengua: el 16 d'abril, a les 19 h, a l’Ajuntament d'Arenys de Munt
T'hi esperem, la teva veu és clau!
Els clubs esportius d’Arenys de Munt estan d'enhorabona. El que fins ara era una demanda històrica del teixit esportiu local està a punt de convertir-se en una realitat tangible: la pista exterior del Pavelló Torrent d'en Terra deixarà de dependre del cel per garantir els entrenaments i partits
Una injecció de 280.000 euros de la Diputació
La Diputació de Barcelona ha concedit una subvenció de 280.000 € destinada específicament al tancament d'aquest espai annex. Aquesta xifra suposa el gruix principal del pressupost total de l’obra, que s’estima en 346.435,87 €. La part restant es completarà amb recursos municipals i altres fonts de finançament.
Aquesta ajuda s'enquadra en les polítiques de suport de la Diputació per modernitzar i adaptar els equipaments esportius de la província a les necessitats actuals de la ciutadania.
Més confort i ús durant tot l'any
L'objectiu de l’actuació és clar: augmentar el confort dels usuaris i, sobretot, garantir l’ús de la instaŀlació durant els 365 dies de l’any. Fins ara, la pluja o el mal temps obligaven sovint a suspendre l’activitat, un maldecap per a la planificació dels clubs
El projecte de millora preveu:
Tancament lateral: S’instaŀlarà una estructura semipermeable que protegirà l'interior sense perdre la ventilació
Ampliació de la coberta: Es creixerà la teulada existent per blindar millor la pista de les inclemències meteorològiques.
Nova galeria per a espectadors: Una millora clau per a les famílies i aficionats que vulguin seguir els partits amb comoditat.
Execució prevista per a aquest 2026
Segons les previsions, les obres es podran executar al llarg d'aquest mateix any 2026 Amb aquesta intervenció, Arenys de Munt fa un salt endavant en la qualitat dels seus equipaments, assegurant una pràctica esportiva regular, segura i moderna per a tothom
El repàs del cap de setmana destacant la victòria del Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex, que rebia al Mataró en la 25a jornada de la Primera Catalana.
Triomf relativament còmode dels de Marc Roca per 5 gols a 2 en un partit que van haver de remuntar després que s’avancessin els visitants. Finalment, però, tres punts més que els apropen a l’objectiu.
Pel que fa al futbol sala, el primer equip masculí d’Albert Conejos afrontaven el partit més important de la temporada rebent a l’Espanyol, cuer de la Tercera Divisió Nacional, en una gran oportunitat que no van desaprofitar. Victòria clara i contundent per 9 gols a 0 que els allunya de la zona complicada de la classificació.
L’equip femení, dirigit per Joan Jové va caure per 6 gols a 1 en la seva visita a la pista del Sant Cugat. Ja a la prèvia, el tècnic destacava la dificultat del duel i tot i la millora evident de l’equip, no va ser possible endur-se algun punt.
Finalment, en futbol, per una banda, el primer equip va caure per 6 gols a 2 davant del Santvicentí en la 23a data de la Quarta Catalana Partit que l’Arenys de Munt va començar dominant, però una expulsió en la primera part va complicar les aspiracions.
I per altra banda i per a finalitzar, els veterans, que van caure davant del Cànoves Soviets en el partit corresponent a la 21a jornada de la Preferent. Duel igualat que, finalment, va caure del costat dels locals. El tècnic, Eloi Subirana, lamenta que l’equip no sabés adaptar-se a les dimensions del camp.
SETMANA SANTA – PASQUA
A l’abril som ja a la Setmana Santa que vam iniciar el darrer diumenge de març, Diumenge Rams. Continuem, però, en temps de quaresma fins al dijous sant al migdia. A la tarda d’aquest dijous iniciem la celebració del Trídu Pasqual: mort i resurrecció de Jesús, que ho celebrem aquests tres dies: dijous, divendres i dissabte-diumenge, Els tres primers dies, dilluns, dimarts i dimecres, són com dies de preparació personal i comunitària de la celebració del Tridu Pasqual. Aquests dies amb les lectures de la missa se’ns anuncia la vinguda del Servent de Déu que, amb la seva entrega, ens obrirà el camí de la vida; a l’evangeli d’aquests dies es llegeixen diverses escenes que ens van acostant al moment definitiu de la Passió. Aquests dies també ens preparem amb la celebració de la penitència, personal o comunitària, que és una bona manera de preparació per viure, renovats, la Pasqua de Jesús I també podem preparar-nos personalment trobat moments de pregària, de lectura dels textos de la Bíblia, moments de silenci, Tot seguit podem anar participant en les celebracions d’aquests dies sants: dijous, divendres i dissabte.
PASQUA ! I arribem a Pasqua! Després de la mort i sepultura de Jesús, van ser testimonis del Ressuscitat! Primer van ser Maria Magdalena i les altres dones, després Pere, després els apòstols que estaven reunits ... Des de la matinada d’aquell diumenge, el diumenge després del drama del Calvari, tot va canviar, tot va ser nou. Aquell Jesús que havien seguit, i que tant els atreia, que tant havien estimat, aquell Jesús que havia acabat els seus dies clavat en una creu, no va quedar atrapat per sempre en la mort:
Criden primer amb por i dubtant i després amb una gran alegria: Jesús és viu, ha ressuscitat! Ells diuen una i altra vegada, que l’han vist, que han experimentat la seva presència, i han rebut el seu Esperit I ara comencen a entendre moltes coses: comencen a entendre que Déu era en ell, que allò que ell deia i feia era realment el camí de Déu, i que la seva mateixa mort, tan inexplicable, era el màxim signe de com Déu estima i com Déu vol que estimem. I arriben a la convicció final: en Jesús Déu hi era present, Jesús era la presència de Déu enmig dels homes, el Fill de Déu fet home.
ACTES PARROQUIALS
1 Dimecres Sant
5h tarda:Confessions individuals6h tarda: CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA de la PENITÈNCIA I tot seguit: MISSA
-2 Dijous Sant
2/4 de 7h. tarda: MISSA DE LA CENA DEL SENYOR, amb el trasllat del Santíssim
Sagrament al Monument
Tot seguit:HORA SANTA davant el Monument de l’Eucaristia.
-3 Divendres Sant, 11h del matí: VIA CRUCIS
5h de la tarda: CELEBRACIÓ LITÚRGICA de la PASSIÓ del SENYOR
-4 Dissabte Sant, 9h del vespre: VETLLA PASQUAL.
-5 Diumenge de Pasqua, 2/4 d’11h del matí: MISSA de la Solemnitat de PASQUA
TEMPS DE PASQUA
FESTA MAJOR DEL VOT DE VILA
El diumenge 12 d’abril, que és el 2n Diumenge de Pasqua, al nostre poble celebrarem la Festa Major del Vot de Vila a la Verge del Remei. Com cada diumenge, la missa es celebrarà a 2/4 d’11 del matí, en la qual renovarem el vot del poble i en acabar cantarem els goigs a la Mare de Déu del Remei, tot pregant la seva protecció per tot el nostre poble.
Seguint el calendari, el dilluns, 27 abril, celebrarem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
A la nostra parròquia tots som convidats, especialment els confrares, a participar a les celebracions comunitàries d’aquest dilluns
2/4 de 7h tarda: Rés del Rosari
7h tarda: Vespres i Celebració de la Paraula. En acabar es reparteix el boix beneït.
La convocatòria d'aquest Jubileu s'ha fet amb motiu dels 800 anys del traspàs del sant, amb l’objectiu d’aprofundir en el seu llegat espiritual i renovar la vida cristiana a partir dels valors franciscans de pobresa, senzillesa, pau i amor a la Creació.
La Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar va acollir, el passat dissabte, 21 de febrer, l’obertura i inauguració de l’Any Jubilar de Sant Francesc d’Assís a la diòcesi de Girona, amb una eucaristia presidida pel bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, i marcada per la invitació a la conversió i al retorn a l’essencial de l’Evangeli.
L'obertura del Jubileu marca l’inici d’un itinerari espiritual que s’estendrà al llarg de l’any amb diverses celebracions i activitats pastorals. L'Any Jubilar vol ajudar els fidels a redescobrir l’esperit franciscà com a resposta als reptes actuals de l’Església i del món.
Durant aquest temps s’han designat com a temples jubilars diocesans l’església de la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar i l’església del Convent dels framenors Caputxins d’Arenys de Mar
(De mossèn Joan Mollerusa, abril 2002 a La Columna del Batec)
Si bé el Nadal és la festa que gaudeix d’un ressò més popular i és la festa més celebrada, la més important i més solemne del calendari cristià és la Pasqua. Celebrem que el Crist ha ressuscitat. Aquest és el moll de l’os de la nostra fe, el fonament sobre el que s’aixeca l’edifici cristià. Sense resurrecció tota la resta no és més que una quimera, una iŀlusió. Si el Crist no ha ressuscitat, com diu sant Pau. La nostra fe és buida. Dir que el Crist ha ressuscitat és el mateix que dir que és vivent. Aquesta és la Bona Nova que dóna sentit a la vida de molts homes i dones escampats arreu del món, que treballen per transformar-lo i en els moments foscos de la seva existència els fa mantenir viva l’esperança Dir que és Crist és vivent, no vol dir pas dir que sigui un cadàver reanimat
El Crist ressuscitat, vivent, no és cap fantasma, el qui ha ressuscitat és el Crist del que en parlen els evangelis, el que camina per les terres de Galilea, el que lluita contra el mal en totes les seves manifestacions. El Jesús que denuncia la hipocresia dels fariseus que no fa diferències per ningú i no es dóna de menys per menjar amb els pecadors i anar envoltat d’homes i dones de no massa bona reputació. Aquell Jesús que parla de Déu com mai ningú no n’ha parlat. Ha ressuscitat aquest Jesús proper, a qui no cal témer ni tenir-li por.
Que el Crist ha ressuscitat vol dir que una vida viscuda de cara a Déu i als altres, una vida enterament donada, l’home no la pot destruir, no la pot fer desaparèixer. Crist ha ressuscitat i amb Ell tot el que ha dit i fet. La seva vida coherent i plena de sentit, les seves paraules sobre el perdó i l’amor, la seva estimació per la persona humana, la seva tendresa. Ell ens ha obert una porta, ens convida a seguir els seus passos. Que la nostra vida la visquem de tal manera, això és el que significa la paraula Pasqua, en el seguiment del Crist perquè cadascú gaudeixi de més vida, ja ara
HORARIS PARROQUIALS
Misses
Divendres, 7h tarda
Dissabte, 2/4 de 7h tarda
Diumenge, 2/4 d’11h. matí
Celebració de la Paraula
Dilluns i dimarts, 7h tarda
Aquest mes cal consultar els horaris de Semana Santa
Rés del Rosari
Dilluns, dimarts i divendres, 6'30h de la tarda
Despatx parroquial
Dimarts, de 5'30 a 6'25h tarda 93 7338563 arenysmuntparroquia@gmail.com
BAPTISMES
-Vicente José Campi Bayinay
Per molts anys!
DEFUNCIONS
- Antoni Salvà Soler, d’Arenys de Munt, 90 anys -Genoveva Casas Lacambra, 98 anys. -Francisco Majó Torrent, 96 anys.
Que el Senyor els aculli en la seva pau
Aquest mes no hi ha Pregària de Taizé. Perquè hi ha l’Hora Santa del Dijous Sant, 2 d’abril , a 2/4 de 8 del capvespre PREGÀRIA DE TAIZÉ
Cascada captada a l’entrada de la Bassa de laminació de la Riera, en una nova llevantada (la tercera de l’hivern astronòmic), que ha afavorit que el març també hagi estat molt plujós (Foto del 6 de març)
Doncs després d'acomiadar un febrer eixut i el 3r més càlid de la sèrie 2005-2026, encetem el març i ho fem amb una primera setmana amb nuvolositat entre variable i abundant, una intrusió de pols en suspensió, algunes gotes de fang abans d'obrir l'aixeta una altra vegada amb el 3r temporal de llevant d'aquest hivern astronòmic que ens deixà uns 93 l/m² caiguts entre els dies 5 i 7 de març, un brusc canvi de temps de març, marçot de la mà d'un front fred força actiu que ens portà 35 l/m² més i una última fuetada de ple hivern el 14 de març.
Tanmateix, la segona quinzena s'encarrilà amb l'alternança de jornades estables i primaverals propis de l'època, amb jornades plenament hivernals marca de la casa de "març marçot" (Ben segur que algú ja ha agafat un bon constipat com un servidor) a conseqüència del "rifi rafe" de dues masses d'aire (una de càlida que ens portava un ambient primaveral i l'altra freda que ens portava un ambient hivernal) que depenent de la coŀlocació dels centres d'acció guanyava terreny l'una o l'altra
No obstant això, a conseqüència de la coŀlocació dels centres d'acció tinguérem març, marçot fins al final, ja que afavorí un parell de glopades fredes d’orígen polar que ens retornaren la sensación d’hivern, arraconant en línies generals l'ambient primaveral propi de finals de març
Refrany del mes
“Sol de març porta refredats”
Crònica realitzada per:
Pau Torrent Fontbona
La dinàmica plujosa es va iniciar ja per Nadal, amb una primera llevantada entre el 25 i el 29 de desembre El mes de gener va presentar una temperatura globalment normal, amb una primera quinzena freda per una entrada d’aire fred important entre els dies 5 i 7. Pel que fa a la precipitació, va ser el tercer gener més plujós des del 2005, amb una segona quinzena molt plujosa marcada per una xalocada i posteriorment una segona llevantada que deixaren conjuntament uns 170,2 l/m²
La Font Roja de Sobirans que torna a rajar, una imatge que reflecteix l’hivern extraordinàriament plujós que hem tingut (Foto del 22 de febrer)
El febrer, en canvi, va ser sec, ventós i molt càlid (el tercer més càlid de la sèrie 2005-2026), i va acabar amb una recta final anticiclònica i amb ambient primaveral. Tot i això, a l’inici de març es va reprendre la ratxa plujosa abans de l’equinocci de primavera del 20 de març, amb la tercera llevantada de ‘’hivern entre els dies 5 i 7 de març, i un brusc canvi el dia 14, marca de la casa del mes de març, per acabar amb uns últims dies ideals per agafar algun constipat.
Aquest tros de vida arrenca amb la intensitat d’intentar posar paraules a un patiment: «Algú ha tancat la porta i tota jo he ressonat com una casa buida» El dolor d’un avortament és el punt de partida que desencadena una història que ens parla d’estar perduts en un món on a vegades cal aturar-se i respirar.
Lena García, la protagonista, té una vida estructurada que se li esmicola. Està embarassada del seu segon fill i a punt d’aconseguir un ascens laboral pel qual porta anys treballanthi. Però en qüestió de dies, tot allò que està esperant se li desmunta i ha d’enfrontar-se a dues situacions que la marquen: la manca de sensibilitat davant d’un avortament amb el poc suport de la parella; així com amb el desengany de perdre una oportunitat laboral per la qual havia lluitat du-
rant molt de temps. Una decepció que la porta a adonar-se de la realitat aclaparadora de la precarietat laboral en àmbits com el de la recerca científica. Dues iŀlusions trencades que fan que la Lena es qüestioni si realment la normalitat és viure en una corda fluixa que en qualsevol moment pot esguerrar-se.
L’atzar farà que conegui l’Abel, un vidu encarcarat que troba l’ordinador que la protagonista ha extraviat sense saber on, i, favor per favor, ella l’acompanya a fer un viatge per Occitània. A partir d’aquell moment la història es mou entre dues veus, la de la Lena que necessita fer una pausa en el caos de la seva vida i la de l’Abel, que amb el viatge a França busca reconciliar-se amb els errors del seu passat Una casa enmig de la natura serà l’espai on la Lena trobarà el parèntesi que necessitava i on l’Abel s’enfrontarà als dimonis del seu passat
«Tornar-se boig en un món de racionalitat perversa per força ha de ser un símptoma de salut»
Fa tot just un any que Estel Solé guanyava el premi Ramon Llull 2024 per Aquest tros de vida, una escriptora que ja venia d’una trajectòria en la qual s’hi podien trobar molts dels temes que apareixen en aquesta història. Solé es va fer coneguda sobretot amb la noveŀla Si no puc volar, on també reflexiona al voltant del tema de la maternitat. També ha cultivat la poesia amb els poemaris Dones que somiaven ser altres dones i Si uneixes tots els punts, i fins i tot ha escrit una obra de teatre que valia molt la pena de veure, Animals de companyia. Pregunteu a la biblioteca pels seus llibres.
Gemma Tomàs Pruna
AGENDA D’ACTIVITATS
Abril 2026
Divendres 10, 18:45 h: Conversa en anglès.
Dimecres 15, 19h: Conversa en francès.
Divendres 17, 19h: Presentació: “Ellas empoderan al Che”.
Dissabte 18, 11’30h: Tertúlia del Fènix.
Divendres 24, 18’45h: Conversa en anglès.
Dimecres 29, 19h: Conversa en francès.
DIUMENGE, 2
Sortida del carrer Vell fins a l’interior de l'església, 21h, LA MOIXIGANGA a càrrec de l’Esbart Dansaire del Centre.
DILLUNS, 6
Davant de la Gruta de Lourdes de Sobirans, a les 12:30h, Sardanes: APLEC DE LOURDES
DIVENDRES, 10 FESTES DEL REMEI
Plaça Catalunya, a les 17:15h conta contes MON SAMPERE
Plaça de l’Església, 18h, Presentació del nou vestuari dels gegants
Remei i Martí i celebració del seu 40è aninersari. A continuació CERCAVILA
Plaça de l’Església, a les 22h, NIT DE RAUXA amb: Burnout / Arien / Contrapès / DJ Jeyka
DISSABTE, 11 FESTES DEL REMEI
La Central de can Jalpí, de 8 a 12 h, JORNADA
D’ANELLAMENT D’AUS
Parc de can Jalpí, a partir de les 11 h, INFABLES.
La Central, de 12 a 13 30 h, TALLER DE CAIXES NIU. (Cal inscripció prèvia al mail: info@durbec cat )
Sala Municipal, a les 14 h, DINAR I BALL amb els 60’s en viu. (Venda de tiquets a l’Esplai de Jubilats. Preu: 16€)
Sortida de la Plaça Pep Ventura, a les 17.30 h, CORREFOC INFANTIL amb Diables Socarrimats. Pati de l’escola Sant Martí, a les 18 30 h, VI BIRRÀRRIUM, concurs d’apilar caixes de cervesa (inscripcions a partir de les 18 h).
Plaça de l’Església, a partir de les 22 h, NIT DE DISBAUXA amb: Manel Terensi / Los Artistas Invitados / Woman / DJ Rok
DIUMENGE, 12
FESTES DEL REMEI
Església Parroquial, a les 10.30h, OFICI EN HONOR A LA MARE DE DÉU DEL REMEI Des de l’escola Sobirans, a les 11 h, CERCAVILA DE GEGANTS. Acabada la cercavila FESTA DELS 40 anys DELS GEGANTS a la plaça de l’Església
Plaça de l’Església, a les 18h, NO MATALÀS, espectacle de circ còmic i misteriós apte per a tota la família i inspirat en la fantasia de Tim Burton, en l'humor de Richard Adams i en la llegenda japonesa del fil vermell, a càrrec de la Companyia UTACirc.
Plaça de l’Església, a les 19h, espectacle de dansa contemporània HORABAIXA, a càrrec de la companyia
Radiceŀla
Espai Jove l’Escorxador, a les 19 30 h, DISCO JUVENIL amb DJ SixSeven
DILLUNS, 13
FESTES DEL REMEI
Plaça de la República, a les 11h, JOCS GEGANTS
Edifici del Mercat, a les 17h, Xerrada de salut: Cuida’t per un envelliment saludable. Sala Municipal, a les 17 h, sorteig dels membres del Consell d’Infància. Sala Municipal, a les 18h, DISCO INFANTIL
DIVENDRES, 17
Edifici del Mercat, a les 18.30 h RECEPTES DE LLENGUA
DISSABTE, 18
Sala Corrioles, a les 9 30 h TORNEIG AMISTÓS DE TENNIS TAULA FESTES DEL REMEI
Plaça de l’Església, a les 22 h, CONCURS NOCTURN DE COLLES SARDANISTES
DIUMENGE, 19
Sala Corrioles del Centre, a les 17 h, Cine Xic LA MAMA MUU TORNA A CASA
DIUMENGE, 19
Sala Corrioles del Centre, a les 18.30 h, Cicle Gaudí de Cinema MI AMIGA EVA
DIJOUS, 23
Plaça de l’Església, tot el dia. FIRA DE SANT JORDI, amb parades d’entitats i signatura de llibres d’autors locals
DIUMENGE, 26
Plaça de l’Església, a les 11 h, DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA
Sala Corrioles del Centre, a les 18 h, espectacle musical US CONVIDEM!! espectacle familiar que barreja música, humor i valors, a càrrec de Rikus
DIUMENGE, 3
Sala Corrioles del Centre, a les 17 h, Cine Xic ERNEST & CELESTINE, Contes de primavera
Sala Corrioles del Centre, a les 18 30 h, Cicle Gaudí de Cinema SIRAT
DIJOUS, 7
Can Borrell, a les 9 h, VISITA DEL SÍNDIC DE GREUGES Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 24 d’abril al 10 de maig , exposició de Primavera de l’Associació d’Amics per l’Art del Maresme
LINO LLEÓ I BASSA
MARTÍ FABREGÀ I CATÀ
Dos mestres relacionats amb Arenys de Munt que van viure èpoques bastant coincidents, encara que no van coincidir ni en la ideologia, ni en els llocsen què varen estar exercint, però això si, van ser dos grans mestres que van defensar les seves idees i la seva manera de pensar sense deixar de ser uns bons professionals en les seves disciplines En Lino Lleó era de l’Alt Penedès, i era un mestre laic, republicà, maçó i dirigent polític d’esquerres, que va estar bastants anys donant classes a Arenys de Munt, i deixà una empremta important en els escolars de la nostra població de finals del segle XIX i de principis del segle XX. En canvi, en Martí Fabregà, nascut a Arenys de Munt, va ser un clergue i pedagog catòlic de l’orde dels escolapis, que va estudiar a l’escola Santa Anna de Mataró i va ser rector de l’escola Pia Nuestra Señora de Barcelona i un gran mestre. En Martí Fabregà va ser un arenyenc iŀlustre, que va deixar ben alt el nom d’Arenys de Munt.
Lino Lleó i Bassa
En Lino va néixer l’any 1831 a la localitat del Vendrell i era fill d’en Joan Lleó i Mañé, i de la Gertrudis Bassa i Vidal. Tenia un germà que es deia Joan i feia de carnisser, un altre, en Gil (procurador del jutjat del Vendrell), que vivia al Vendrell, mort el 1889, casat amb la Josepa Palau i Torrens, i un tercer germà que es deia Frederic, fuster d’ofici. A més,tenia una germana, la Mari Àngela morta el 1900 amb setanta nou anys al Vendrell. Va anar a l’escola nacional del Vendrelli es va treure el títol de mestre el 1857. El 1860 va ser destinat a l’escola publica de Sant Quintí de Mediona i aquell mateix any es casà amb la Teresa Pelfort i Manció (1838-1893) militant del Partit Lliberal, també mestra com ell, veïna de Sant Quintí i que va exercir molts anys a l’escola de Vallirana El 1871 en Lino va ser nomenat mestre en propietat de l’escola de Cervelló (Baix Llobregat)
Entrada a la política
El 1868 quan es va constituir el Partit Republicà Democràtic Federal, organitzat després de la revolució del setembre d’aquell any, en Lino estava treballant a Sant Quintí de Mediona i com que era un convençut republicà, s’hi va afiliar i s’integrà a l’agrupació republicana local. Un any més tard, el 1869 va ser elegit president del Comitè Republicà Federal del partit judicial de Vilafranca del Penedès, amb seu a Sant Quintí de Mediona. El 7 de febrer de 1871, en Lino va passar a formar part del Comitè Provincial i el mes de juny ja era secretari del Comitè Provincial de Barcelona, que estava situat al carrer Blanqueria, 17 i ell s’encarregà d’organitzar les eleccions a diputats a Corts pel Partit Republicà. En aquells moments, el representant del Partit Republicà Democràtic Federal del districte d’Arenys de Mar era en Lluís Francesch i el director del Comitè Provincial era en Baldomer Lostau de Granollers
El dia 23 d’octubre de 1871 en Lino va assistir com a representant del Comitè Provincial del Partit Republicà Federal a l’acte d’inscriure un nen fill d’un pagès militant republicà al registre civil de Sant Feliu de Llobregat, sense passar per l’Església per ser batejat Un acte que en aquells anys de poder absolut del clero, va ser presentat com un fet de rebeŀlia i desafiament a l’Església,i celebrat pel Partit Republicà, amb la presència de nombrosos ciutadans i polítics (entre ells el diputat republicà Josep Rubau i Donadeu).
Els Republicans tenien una gran pugna amb els monàrquics partidaris d’Amadeu I de Saboia (que va ser rei d’Espanya del 2 de gener de 1871 a l’11 de febrer de 1873) i el 1873, però, va abdicar el rei Amadeu I per tornar-se’n a Itàlia i a conseqüència d’això, es va proclamar la primera República. En Lino tornà a presentar la seva candidatura per diputat a Corts per la jurisdicció del districte de Vilafranca i va prometre als seus electors que si sortia elegit no juraria la constitució monàrquica. A més, va enviar una carta als diaris republicans, com Crónica, donant la notícia de la seva candidatura i demanant als electors que si tenien alguna cosa sobre ell que no els hi agradés que ho diguessin i no es presentaria Les proclames de la candidatura republicana d’en Lino Lleó, deien entre altres
coses: “Nosotros queremos el gobierno del pueblo por el pueblo, que es la República...I queremos realitzar las reformas políticas, económicas y sociales que mas eficazmente puedan contribuir a la prosperidad del Pais y al bienestar de todos... la Revolución repararà con oportunidad la justícia escarnecida por la antigua monarquia.. Viva la República democràtica y federal.
La República es va establir l’11 de febrer de 1873 i va durar fins el 29 de desembre de 1874, acabant amb el pronunciament del general Martínez Campos que va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. El temps que durà la I República fou un període de molta inestabilitat i durant els vint-i-tres mesos que estigué en vigor hi van haver 5 presidents del Partit Republicà Federal al govern d’Espanya: Estanislao Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmeron, Emilio Castelar i Francisco Serrano
En Lino Lleó i els del seu grup eren fervents partidaris del moderat Francesc Pi i Margall i el 1879 es van adherir a la candidatura demòcrata que va impulsar en Pi i Maragall En l’Assemblea Republicana de Saragossa de 1883 s’aprovà un projecte de constitució federal i recollí bàsicament les línies elaborades pel congrés regional del partit a Catalunya celebrat els mesos d’abril i maig del mateix any, que aprovà el projecte de constitució de l’Estat Català dintre de la Federació Espanyola signat per Sunyer y Capdevila, entre altres.
El 1880 en Lino, va marxar a treballar a l’escola de la Cooperativa obrera La Bienechora de Badalona. Aquesta cooperativa va ser fundada l’any 1874 per una colla de polítics d’esquerres federalistes i líders obrers de Badalona, en un moment en què el cooperativisme va ser un moviment fort i influent en la vida social badalonina. En 1879, quan Badalona tenia les quatre cinquenes parts de les fàbriques tancades, quan hi havia a les llars obreres autèntica fam, les cooperatives de Badalona ajudaven als seus associats, principalment obrers, oferint-los socors en cas de malaltia o ensenyament pels seus fills. La cooperativa va rebre diners d’alguns acabalats mecenes badalonins, com va ser el cas del llegat de l’empresari Vicenç de Roca i Pi Un dels primers fundadors i director de l’entitat va ser en Geroni Palés i Puiggrós, destacat líder obrer badaloní La direcció de la Cooperativa trià en Lino per
ser el seu primer mestre així que va ser inaugurada l’escola d’instrucció primària. En Geroni Palés li va demanar que s’encarregués de les aules, ja que coneixia el tarannà d’esquerres i el compromís social i republicà d’en Lino i les seves preocupacions per la classe obrera. L’Escola va ser ampliada l’any 1884 i es va inaugurar el març d’aquell any amb una gran festa al teatre Zorrilla de Badalona, presidida per l’alcalde Josep Caritg i amb un gran discurs del professor Lino Lleó en el que intentava explicar els avantatges d’una bona educació. En aquesta escola en Lino hi va estar exercint fins l’any 1886 que va tornar a participar en l’escalafó de mestres per les escoles nacionals.
L’any 1887, quan ja tornava a exercir de mestre nacional, ja que havia estat designat per l’escola d’Alella amb un sou de 825 pessetes, va ser nomenat vocal del Comitè Republicà Federal de Las Afueras de Barcelona, quan el president del Comitè Nacional Català era en Francesc Pi i Margall El 1889 encara estava militant a Badalona i era el president del Comitè Republicano Democrático Federal de Badalona que tenia la seu al carrer Mar, 42 i que editava el diari La República, òrgan del Comitè Republicà de Badalona Però, aquell mateix any de 1889 en Lino va participar en l’acte de constitució de la Secció de Barcelona de La Liga Internacional de la Paz y la Fraternidad, una societat (lògia maçònica) que es definia com “humanitària y ajena a todo tipo de partido politico o de secta religiosa, que aspira al logro de la paz i fraternidad de los pueblos“ . La comissió organitzadora estava essencialment composta per reconeguts líders republicans com en Lino Lleó o en Rossend Arús i Arderiu, un amic d’en Lino i un gran escriptor promotor de l’ensenyament laic i de l’escola racionalista, que va arribar a ser Venerable Gran Mestre de la francmaçoneria catalana.
El 1891 en Lino era president de la coalició republicana de Badalona i van celebrar un míting al teatre Zorrila que va ser presentat per ell. La candidatura republicana amb en Francesc J. Flaquer i Vila al capdavant guanyà les eleccions a Badalona aconseguint 395 vots més que les dues candidatures monàrquiques juntes
El setembre de 1892 en els concursos d’ascens celebrats per La Junta de Instrucción
Pública de Barcelona va deixar l’escola d’Alella i va ser nomenat per Arenys de Munt. 3 mesos després, va ser ascendit de categoria passant a un sou de 1.100 pessetes i el 1904 fou promocionat a la primera categoria amb un sou de 125 pessetes mensuals, continuant a Arenys de Munt La seva dona Teresa Pelfort i Manció va morir el 24 de maig de 1893 i fou enterrada a l’Església Nuestra Senyora de Los Angeles de Barcelona Però, en Lino no estigué massa temps vidu, ja que es tornà a casar el mes de juliol de 1894 amb la veïna d’Arenys de Munt, també vídua, l’Antònia Badia i Rucarols (1862) de Can Bassó, amb la qui tingué dues filles, Josepa i Antònia, que van morir totes dues molt petites
A Arenys de Munt hi estigué donant classes fins a l’any 1905 i mentre estava aquí va participar activament en la vida publica local. Anava a les sessions de l’Ajuntament, a on escoltava i donava la seva opinió. El 1902 l’alcalde Joan Valls el va fer callar en dir-li coses que no li van agradar. El 1894 per Corpus va participar activament en les festes que es van fer. Va dirigir la decoració del carrer Vell, on ell vivia, i que resultà guarnit amb exquisit gust, segons el setmanari de La Costa de Llevant. L’organitzador de la festa era en Francesc Espiell que a més, va ser el gran protagonista en enlairar un gran globus. El 1896 a Arenys de Munt, a més d’en Lino donaven classes a les altres escoles, el professor Ramon Furoy i les professores Antònia Sallent i Anna Nogués. Aquells anys els exàmens anuals dels alumnes es feien en un lloc públic baix la presidència de les autoritats municipals, eclesiàstiques i judicials i els alumnes havien de contestar les preguntes de les diferents assignatures, així com fer demostracions de cant, música i poesia L’any 1894, quan en Lino només portava dos cursos fent classes, els exàmens es van fer al saló del cafè del Segle, i els pares van elogiar el treball d’en Lino Lleó, per tant com havien prosperat els nens Un dels seus millors alumnes, segons va reconèixer el mateix Lino, va ser l’orfe Josep Solà i Bosch (1884-1946) conegut per l’Atura Trens o Pepet Llibreta (i que durant la República va ser secretari del Sindicat Únic, acabant a les presons franquistes després de la guerra) a més, també foren reconeguts per les seves bones notes els nens Salvador Borrell i Riera, Josep Rossell i Margenat Anton, així com els nens que van destacar en música,
com el pianista Josep Vives o els cantants Josep Rocarols i en Pere Riera
El 1905 va soŀlicitar l’ascens a una escola de categoria superior i al concurs de trasllats formulat pel Rectorat de Barcelona del 6 de novembre de 1906 va ser destinat a Arenys de Mar, a on començà a treballar el següent curs de 1906-07 amb un sou de 1 100 pessetes No va poder exercir massa temps a Arenys de Mar, ja que va morir en aquesta localitat, víctima d’una pulmonia, el mes de gener de 1909, quan ja feia uns quants anys que s’havia retirat de la política activa.
Martí Fabregà i Catà
En Martí va néixer a Arenys de Munt un 3 d’agost de l’any 1867, però no era fill únic, ja que tenia una germana, la Francesca (1869). Els seus pares eren el matrimoni de pagesos format per en Francesc Fabregà i Pagès i la Teresa Catà, i els avis paterns eren en Martí Fabregà i la Teresa Pagès, tots naturals d’Arenys de Munt.
Els primers anys d’escola d’en Martí els passà a l’escola municipal d’Arenys de Munt amb el mestre Agustí Arañó i Majó, però a 8 anys els seus pares es van traslladar a Mataró per motius laborals i en Martí anà a estudiar a l’Escola Pia de Santa Anna, que està ubicada a la Plaça Santa Anna, 1 de Mataró. El 1882 amb només quinze anys entrà a l’orde dels escolapis i inicià el noviciat a la Fundació Pia de Moià (la més antiga de l’ordre a Catalunya, ja que data del 1863), a on en Martí professà el 31 de juliol de 1884. Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de Sant Marcos de Lleó i a Sant Pedro de Cardeña (Burgos)
Fou destinat a l’ensenyament a Olot, a on estigué del 1889 al 1891 Aquí, va fer llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot fou enviat a Mataró, a on estigué fins a l’any 1893 impartint grec i història d’Espanya Aquí va cantar la seva primera missa el 1891 per la festa de Nuestra Señora de las Mercedes a l’església de Santa Anna del coŀlegi dels Escolapis, actuant de ministre assistent el vicerector del mateix coŀlegi, el P. Gabriel Cardona. A continuació va anar a fer un curset a Puigcerdà durant un any, i a la tornada fou destinat per les autoritats eclesiàstiques a donar classes a una escola de Valls, i el 1897
tornava a Mataró per estar-s’hi fins a l’any 1919 per impartir-hi classes de matemàtiques, ciències naturals, llengua francesa i alemanya. El 1899, mentre estava a Mataró, va impartir unes conferències per a homes sols tots els dissabtes en la capella dels Dolors de Santa Maria i sobre això, la publicació La Costa de Llevant va publicar: cada dia les conferències es veuen més concorregudes de persones àvides de escoltar la paraula del savi escolapi Mentre estava donant classes a Mataró va ser l’impulsor i organitzador de la biblioteca de l’escola, tasca que hagué de deixar el 1901, ja que al començament del curs 1901-02 va ser destinat al coŀlegi de Sarrià (Barcelona) Entre 1915 i 1919 fou nomenat assistent provincial de les Escoles Pies de Catalunya. Aquest mateix any en el Capitulo General de l’orde dels escolapis celebrat a Madrid, va ser designat rector del coŀlegi de Nostra Senyora de Barcelona (escola situada al carrer de la Diputació), càrrec en el qual estigué fins l’any 1922.El reverend Martí Fabregà va succeir en el rectorat a el Rd. Josep Bovè. La revista La Academia Calasancia de Madrid, de finals de l’any de 1919, manifestava el següent sobre la labor de Martí Fabregà al front del rectorat de l’escola, poc després d’haver pres possessió: El Rdo. P. Martí Fabregà i Catàsucedió en el rectorado al Rdo. P. José Bové i de cuya gestión son garantia sus cualidades de todos conocida ... El actual rector P. Fabregà bien patentemente ha manifestado a la Junta Directiva su interès por la próspera vida de nuestra corporación y sus actos no se oponen a sus palabras, que es hombre que cumple cuanto promete
Les Escoles Pies
Els orígens de les Escoles Pies es remunten al 1597 a Roma, quan Josep Calassanç va crear la primera escola popular de tota Europa Va prendre consciència que només una educació gratuïta i per a tothom permetria oferir un futur esperançador per als infants, que sovint malvivien als carrers i no aprofitaven ni el seu talent ni les seves capacitats per falta d’oportunitats. L’Escola Pia és present a Catalunya des de 1683, quan es fundà l’escola de Moià. Gairebé tres segles i mig d’arrelament al territori, en què la institució s’ha adaptat als
temps i ha fet camí amb la societat catalana tant en èpoques de prosperitat com en les més difícils. Després de la guerra civil amb coŀlegis requisats, escolapis assassinats, empresonats, amagats o exiliats i l’activitat educativa interrompuda, va fer que la majoria dels religiosos s’adherissin als postulats del nou règim franquista. Des d’un inici, però, i cada cop més, nombrosos escolapis es posicionaren en contra del franquisme i a favor dels drets nacionals, socials i civils. L’Escola Pia acollí en el seu si a mestres represaliats pel franquisme, fomentà el pensament crític i molts religiosos, de manera personal, denunciaren la manca de llibertats, els abusos de la dictadura, les condicions de misèria de certes capes de població i aprofitaven les classes per ensenyar en català o explicar en què es fonamenta la democràcia. Com a curiositat direm, que l’escola Pia de Mataró a finals del segle XIX, tenia una estació meteorològica (agregada a l’observatori Central de Madrid) i que facilitava les dades al diari conservador del Maresme, El Cronista, publicant-los a primera pàgina
En l’època de Martí Fabregà la raó de ser de l’Escola Pia era que l’ensenyament fos gratuït, popular i obert a tothom, amb la possibilitat de completar tots els estudis o nivells acadèmics Segons els acords a què s’arribava amb els ajuntaments (o amb donants i mecenes), aquests es comprometien a oferir un espai per a l’escola i un sosteniment per als religiosos, ja fos amb diners, horts, censos o propietats, amb l’objectiu que els religiosos ensenyessin a llegir, escriure, comptar, gramàtica i retòrica, així com els principis de la fe catòlica i “buenas costumbres esenciales” , a tothom sense distinció i sense rebre cap contraprestació per part dels alumnes. Aquest model, amb canvis i diferències, es mantingué des del segle XVII fins a inicis del segle XX.
En Martí Fabregà quan deixà l’escola de Nostra Senyora es va retirar a la comunitat escolàpia de Sarrià (Barcelona), on va morir el 27 de febrer de 1928 i on passà els últims sis anys de la seva vida.
Elies Surroca i Campàs
QUAN VEIEM UN DISCAPACITAT …
caminem pel carrer i ens creuem amb una persona en cadira de rodes o escoltem el soliloqui d'algú amb una discapacitat inteŀlectual severa
En aquest instant, un pensament gairebé instintiu creua la ment de molts de nosaltres: “Gràcies a Déu que a la meva família estem tots bé”.
És un pensament que sembla innocent, i fins i tot comprensible, però estem establint una frontera invisible, entre nosaltres, els suposadament “complets” i ells, els “incomplets”
Aquesta reacció, encara que humana, és el primer pas cap a la segregació emocional.
Donar les gràcies per no ser com “ells”, ens fa més humils o més superbs? ¿Ens apropa als qui viuen amb discapacitat o ens en separa?
UN DISCAPACITAT ÉS
una persona amb desitjos, amb caràcter, amb dies bons i dies dolents, amb virtuts i defectes com qualsevol altre.
Un jove amb síndrome de Down, que abraça sense reserves.
Una dona en cadira de rodes, que estudia, treballa i estima
Un home amb una lesió cerebral que reaprèn a parlar paraula per paraula.
LA DISCAPACITAT NO ÉS… …un problema, ni una desgràcia, ni una càrrega. Ni una mesura del valor d'una persona.
LA SALUT NO ÉS UN MÈRIT
Néixer sense una discapacitat física o mental no és un èxit personal No és el resultat del nostre esforç, ni de la nostra inteŀligència, ni de les nostres bones decisions.
És simplement una qüestió d'atzar biològic i de fortuna circumstancial.
INSULTS
Durant molts anys els hem insultat anomenant-los: minusvàlids, subnormals, endarrerits
ALTRES BARRERES
En l'aspecte físic, les barreres no són només els esglaons; és la mirada que jutja la lentitud.
I en allò mental, és la nostra incapacitat per gestionar el que no comprenem, el silenci incòmode o el desviament de la mirada
NO SOM MILLORS
per caminar, per comprendre amb rapidesa, per veure, per memoritzar amb facilitat.
Ni som herois per estar sans, ni som especials per tenir una discapacitat.
Simplement hem tingut unes circumstàncies concretes i som diferents del mateix trencaclosques humà
No obstant això, moltes vegades vivim com si la nostra “normalitat” fos una mena de conquesta. Com estar sans ens coŀloqués en una posició superior.
Necessitem entendre que no estem per sobre.
SUPERIORS
Sentir-se superiors per tenir plenes facultats físiques o mentals, és tan absurd com sentir-se superior per haver nascut en un codi postal determinat.
Quan mirem amb condescendència una persona amb discapacitat, estem oblidant que som subjectes “temporalment” capaços, però que diverses circumstàncies ens poden “esborrar” aquesta superioritat en un moment
LLÀSTIMA
La llàstima és una forma subtil de poder; qui sent llàstima es coŀloca, inevitablement, un esglaó per sobre de qui la rep. Ens fa veure'ls com a éssers desvalguts que només inspiren tristesa En compadir-los els traiem el dret a la normalitat
LA MIRADA
La veritable inclusió comença a la mirada. Pensem com mirem una persona amb discapacitat:
Com algú “menys afortunat”?
Com algú “que en prou té”?
Com algú que necessita la nostra condescendència?
O com algú amb qui podem parlar, treballar, riure, discrepar, coŀlaborar, …?
De vegades, sense adonar-nos-en, la nostra mirada converteix la diferència en distància.
Invito al lector que llegeixi els capítols: Altres barreres (pàg 179) i Carta a Handicap (pàg 182) de la meva obra Racó de l'Humanista, o que rellegeixi les insercions al Batec de Març i Abril de 2019.
Al número del proper mes seguirem tractant aquest tema
Carles Rodríguez. Escriptor - Humanista
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
El vici i la virtut conviuen molt a prop, per això participen d’aquest fatal contacte Plini, el vell
En la diada de Sant Jordi, més si és laborable, podem gaudir d’un dels fenòmens del tot meravellosos de la gent del nostre país, de tota la gent que viu i treballa a Catalunya que també se sent catalana. Un llibre, una rosa, una princesa, un drac amb un príncep per crear una llegenda.
Les vagues de mestres, de metges, el caos de rodalies, les entrades i sortides de Barcelona, el bus a l’hospital de Can Ruti, el talls intermitents en alguns canals de televisió, els quasi a diari accidents a la sortida de l’autopista de casa nostra
El patiment de molta gent amb les noves guerres arreu del món, també a Europa. Una Europa cada dia més diferent on els valors han canviat, les famílies tradicionals i les no tradicionals, els costums, el menjar, la forma d’entendre aquesta nova etapa en la vida de tot i la religió o religions. També el fet que el BCE, “Banc Central Europeu”, recomani tenir a casa diners en efectiu en tot l’espai global digitalitzat em fa pensar, amb tot plegat, que podem tornar a les tenebres com deixar el diners sota la rajola, o al matalàs, com amagar els llibres en català per no tenir problemes amb el règim de lo correctament polític, ara no fa gaire.
- Una Catalunya del Sud o del Nord?
Joan Puig. Politòleg
“Les mentides tenen les cames curtes” (Proverbi alemany).
Costa d’entendre que les persones dels partits que es presenten per servir a la ciutadania, quan tenen la representació política el primer que fan es adjudicar-se un bon sou per després no complir amb les promesesi aquesta actitud no encaixa amb l’honestedat de les bones intencions però poques concrecions d’executar els Programes Electorals i ni tan sols dimitir quan no es pot assumir que no tindran la possibilitat de portar a terme ni la primera de les propostes (01 Nou CAP més ben dimensionat) ni la segona (02 Nova Residencia
Municipal per a 70 persones) ni les restants i després volen que confiem amb aquells que no tenen paraula ni responsabilitat per admetre els seus errors i el seu fracàs
La política es complexa i els que volen jugar a aquest joc no poden ser mentiders ni “pesseteros” només se’ls demana que siguin honrats i responsa-
bles i que compleixin les promeses que van presentar perquè els vilatans tinguin el que els correspon, el que necessiten i el que demanden per ser autèntics arenyencs.
La política no es una ocupació per considerar els capricis que uns inventen perquè tenen la poltrona. La política es una cosa molt seria que va més enllaç d’ocupar un càrrec amb els diners dels altres sense donar comptes als impositor.
Un govern que aprova normatives fiscals injustes (IBI, -Brossa, -etc.),és un govern que va contra els interessos del poble i no mereix el seu respecta ni la seva confiança per tirar endavant cap projecte Han oblidat que els Pressupostos Municipals son per ajudar als arenyencs i no per serveis i personal que no correspon a l’Ajuntament “La riquesa de la societat son les idees” -(Xavier Sala Martin – economista)
Xavier Oller
VERDAGUER I LA VERGE DEL REMEI
Un poble que no preserva, ni conserva la memòria històrica, ni la pròpia cultura i d’aquesta no en té cura, ni consciència, és un poble destinat a desaparèixer, a quedar en l’oblit Verdaguer va caminar pels nostres turons, va passar vint anys visitant la comarca, amb estada a Caldetes, amb la colla del Marquès de Comillas, del qual mossèn Cinto n’estava al servei com a almoiner. Gràcies a la tasca de Manuel Llarias, Llorenç Soldevila i el documentalista Bartomeu Roig, avui sabem que tenim tres manuscrits del gran Jacint Verdaguer, escrits al Remei i a Torrentbò. L’ajuntament de Caldes d’Estrach, es va encarregar d’editar el llibre en el centenari de la seva mort, ocorreguda el 1902 i que Sebastià Juan Arbó, en la biografia que fa del poeta, ens descriu tant bé i amb una profunda emoció: Un funeral que hi van assistir cap a un 1.000.000 de persones, el més multitudinari en tota la història de Barcelona, on la importància de mossèn Cinto, va convertir el seu enterrament, en un acte de dol nacional, venint gent de tota arreu del país i fins les floristes de les Rambles li llençaven flors al seu pas, convertint el centre de la Rambla, que és per on passava el fèretre, en una autèntica catifa de flors Quina importància no té el mestre Verdaguer, que el mateix Franco el va fer posar als bitllets,ell, que només escrivia en català i que va revifar, d’un viure moribund, la llengua catalana
Dels tres poemes que es conserven a la Biblioteca
de Catalunya, només n’hi ha un que és explícitament arenyenc i és el que dedica a la Verge del Remei, un poema que el mestre va deixar incomplet i inacabat Els altres dos són escrits a Torrentbò, l’un és Sentint un rossinyol, dedicat al Gaiter del Llobregat i l’altre L’Estel de l’Alba, dedicat a mossèn Costa i Llobera, dos poetes com ell Cal agrair també, a un comte del Masnou, que va comprar dotze caixes plenes de manuscrits de Verdaguer, a una senyora de la comarca a qui Verdaguer havia deixat herència literària. El poeta ja era mort. Pocs anys després, l’esmentat comte, donaria els manuscrits a la Biblioteca de Catalunya.
Com arenyenc que sóc, m’he permès la llicència i l’atreviment, de fer els afegits pertinents, al poema dedicat a la Verge del Remei. El poema devia ser un primer esbós, és incomplet i inacabat com ja he dit, per bé que l’important és que tenim una joia del Mestre Verdaguer, que ara cal conservar. Les paraules en cursiva són els afegitons. Si algú vol posar-hi música, endavant, els ho agrairé i serà més viu el poema i més compartida la pervivència. Alguns fragments del poema recorden Els dos campanars, poema que clou el poema èpic, Lo Canigó
Hi havia una vegada un monestir abandonat als peus de l’ermita del Remei Si sou servits... segueix a la pàg següent >>>
Poema sobre l’ermita del Remei
N’ha arribat un pelegrí, n’ha arribat de llunyes terres, a l’església del Remei entre Arenys i Llavaneres
Al costat de Torrentbò si n’hi ha una capelleta, que de Déu n’és la nineta de la terra.
La Verge que hi ha a l’altar és miraculosa i bella.
De la capella al costat, n’hi ha una ruïna immensa, n’hi havia un gran monestir i ara hi ha un pilot de pedres, restant-ne tan sols lo marbre de tres gòtiques finestres
S’hi cantaven dia i nit alabances a la Verge, oficis al dematí, a la tarda goigs i vespres.
N’hi havia roures i pins, romanins n’hi havia escampats per les arbredes.
La destral del llenyater les ha tirades a terra.
D’ençà que los arbres no hi són, Verge Santa del Remei, no hi nia la cadernera, no hi refilen los pinsans, com estau tota soleta, un bressol us teixiré, no estigau a casa sense les terres, lo camp on no hi ha baies, on no hi ha bosc, i no té bosc, lo rossinyol no ho alegra.
Lo pelegrí n’és sentit, n’està plorant de tristesa, de tristesa i cansament
S’adorm al peu de l’església Al marxapeu del portal Un murmuri celestial abans d’una hora el desvetlla; en la barbacana veu s’hi posa un eixam d’abelles, que del temple en faran rusc que no sap si ve del cel o cada forat una celda, si puja de la terra.
Encara en van arribant que ja frisen les més llestes, a festejar los romanins i ginestes, demanant-los dolça mel per oferir una bresca per a la reina de les flors, com a tribut ofert per presentar la Reina. Los monjos que aquí hi hagué farien la mateixa feina, feien bresques amb els seus cants, així los monjos ho feien. Quan se’n va el bon pelegrí ja no plora de tristesa; a la Verge del Remei, Verge, ja no està tan soleta, vegent tota la volta celeste, com el rusc on viu l’abella
Mossèn Jacint Verdaguer. Cap als anys 80 del segle XIX
Antoni Cantallops-Cortés.
Dimarts, 17 de març de 2026. Festivitat de Sant Patrici.
B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Un altre mes d’esperpent polític. El torcebraç entre PSC i ERC per l’aprovació dels pressupostos ha estat el darrer, que no últim, acte de la comèdia bufa que vivim des del Primer d’octubre Una comèdia on els actors interpreten el paper de polítics seriosos i responsables, preocupats pel país, però que, de forma grotesca i ridícula, no poden amagar que només miren pels seus interessos de partit. En aquest cas, el vodevil el protagonitzen un Illa incapaç de governar, no fos cas que molestés Espanya, i un Junqueras frisós per un plat de llenties que justifiqui haver-lo investit president a canvi de no res, de moment.
Cap pressupost que s’aprovi al parlament de fireta autonòmica que tenim solucionarà els problemes estructurals derivats de l’espoli financer històric que patim els catalans (independentistes o no, que quedi clar) Ni Rodalies, ni metges, ni professorat, ni habitatge, ni immigració, ni res de res.
ERC fa molts escarafalls, però la recaptació de l’IRPF no és cap bicoca: una cosa és recaptar els impostos i una altra decidir on invertir-los. I mentre la clau de la caixa la tingui Espanya, els catalans no podrem triar el futur que volem per viure dignament. Sempre prevaldran els interessos espanyols O és que ERC creu que el PSC s’enfrontarà al govern de Sánchez? Mai de la vida
Mentrestant, notícia d’última hora, tranquils que JUNTS proposarà una llei al Senado per facilitar la renovació digital del DNI espanyol. On vas a parar!
Així anem... però ja estem ben tips de tant teatret de mal gust. No ens deixem entabanar: sense independència no hi ha futur!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
TALLERS
DE COEDUCACIÓ
I
GÈNERE
A L’ESCOLA SANT MARTÍ
Durant aquest trimestre, els alumnes de cinquè i sisè han tingut l’oportunitat de participar en uns tallers de coeducació i igualtat de gènere, conduïts per Marta Mitjans. L’objectiu d’aquests tallers és aprendre que no només existeixen els gèneres masculí i femení i que és important respectar com se senten els altres per cuidar-los i conviure millor
A més, els tallers han permès als alumnes conèixer millor el seu propi cos i perdre la por de ser diferents Com a part de l’activitat, van imaginar com serien amb 16 anys: quines característiques tindrien, quin gènere se sentirien més identificats, com els agradaria vestir-se… i ho van plasmar a través d’una composició artística. Podien fer-ho dibuixant, fent un collage amb retalls de revistes o diaris, deixant volar la seva creativitat i expressió personal. Després, van posar els
treballs en comú per grups, valorant si els cossos s’assemblaven, quines formes i colors predominaven, i si hi havia alguna cosa que no seguís les normes habituals o expectatives del gènere.
Durant les dinàmiques, els alumnes van reflexionar sobre la diversitat i la importància de respectar totes les opcions, descobrint que cada persona és única i que no passa res per ser diferent El tancament del taller va permetre compartir aquestes reflexions, explicar com es veia cadascú i resoldre dubtes sobre els temes tractats.
Aquests tallers són una gran oportunitat per promoure el respecte, trencar prejudicis i fomentar una escola més inclusiva, on tothom se senti valorat i escoltat. Sense cap dubte, activitats com aquesta ajuden a construir un entorn més conscient, empàtic i solidari.
CREIXEM A TRAVÉS DE L’ART I LA TECNOLOGIA
A la nostra escola treballem l’art i la tecnologia de manera compartida, barrejant l’alumnat dins de cada propi cicle (petits, mitjans i grans) per afavorir l’aprenentatge entre iguals i la coŀlaboració Entenem els tallers d’art i tecnologia com una oportunitat per anar molt més enllà d'aprendre a fer servir una eina No es tracta només de saber pintar, programar o gravar; el que busquem és despertar una mirada curiosa, creativa i humana que ajudi els nostres infants a créixer en tots els sentits. En barrejar els grups del cicle de grans , creem un espai on aprendre junts i ajudar-se és el més important A més, connectem cada activitat amb artistes i referents de casa nostra, fent que l’aprenentatge estigui viu i arrelat a la nostra cultura.
Cada taller és una finestra oberta que ens ensenya coses diferents:
Ràdio: Aprenem el valor de la paraula i la importància d'escoltar els altres Aquí, coordinarnos i saber comunicar-nos és la clau.
Audiovisuals: Ens ensenya a mirar el món amb esperit crític i a descobrir que, darrere de cada bona imatge, hi ha una bona planificació. uda a posar ordre a les idees, s lògiques però també creatives ns plantegen
Pintura i Dibuix: És el canal per treure el que portem dins, expressant emocions i sentiments que de vegades no sabem dir amb paraules.
Volum: A través del tacte i les mans, prenem consciència de l’espai i les formes, buscant l’equilibri entre nosaltres i el que ens envolta
En definitiva, aquests tallers són molt més que hores de pràctica: són espais on l’alumnat pot experimentar, equivocar-se i anar descobrint què li agrada. Ja sigui a la ràdio, als audiovisuals, a la robòtica o a les propostes artístiques, el que busquem és que cadascú trobi el seu camí mentre desenvolupa la creativitat i el pensament crític.
A més, s’ho passen molt bé perquè trenquen amb la rutina habitual de l’aula: treballen amb agrupacions diferents, materials nous i dinàmiques que fan l’aprenentatge més actiu i motivador És una manera diferent d’ensenyar i aprendre que forma part del currículum, i que viuen amb entusiasme perquè també la treballem d’una manera diferent.
Tot plegat els ajuda a guanyar seguretat, a compartir amb els companys i companyes i a entendre millor el món que els envolta, especialment en aquesta etapa del cicle de grans
Arenys de Munt necessita d’un desllorigador per sortir del atzucac de les males pràctiques politiques que ens empenyen a perdre la nostre identitat i el que és pitjor, la credibilitat en les promeses electorals amb la poca participació i nuŀla transparència d’un l’Ajuntament dels funcionaris, l’habilitació
La preocupació dels arenyencs, principalment els joves, no és la política i per aquesta raó es difícil que Arenys de Munt avanci i recuperi el tarannà de les dècades dels vuitanta i/o dels 2000 en què s’imposava el compromís per voler canviar i per millorar un poble, per servin els interessos dels vilatans i avanç per recuperar aquell esperit de pertinença a una comunitat que hores d’ara s’està enfonsant
Ara acceptem i assumim que els representants dels partits només volen accedir a l’Ajuntament per possibilitar-se un càrrec electe amb dedicació i aclaparadors sous astronòmics
(47.045,04 + 40.234,08 + 22.352,26 + 17.881,78 + 13.411,34: 140.924,50 + 44.289,05 de Seg.Soc.= 185.213,55 €./any) sense cap mena de vergonya ni recança i segurament creient-se que estan fent una feina imprescindible que fan els funcionaris al seu servei. Menys estratègies amb discursos apresos, retòrics i més retre comptes en obert a la ciutadania de la feina que fan els que es dediquen a l’Ajuntament.
La implicació honesta és important per desterrar les pràctiques abusives dels subvencionats acomodats a la política si volem que les coses girin 180º , i tornem a disposar de representants que es dediquin a la vocació de servir i a complir les promeses electorals (Residència Municipal, Habitatge sostenible d’expropiacions, recepció urbanitzacions, aparcaments accessibles, CAP de 24h , neteja eficient, etc ) abans que invertir en dedicacions i en serveis sense competència municipal Un Ajuntament eficient ha de ser el temple de la transparència dinerària conjuntament amb treballadors professionalitzats i polítics servidors, respectant a cada arenyenc per complir amb la confiança donada La credibilitat és sagrada.
ADM
NECESSITATS D'UNA NOVA
LLENGUA
El mot necessitat denota una cosa imprescindible per viure A més, diccionari en mà, es refereix també a l'adquisició d'aquells valors socioculturals clau en el comportament humà. Des d'aquest prisma, una servidora imparteix francès a Can Camón: no només ensenyo una llengua estrangera, sinó que també comparteixo amb el meu alumnat tot un seguit d'aspectes nuclears. A saber: valors, tradicions, cultura, història, referents socials i, fins i tot, identitat. Altrament dit: la llengua existeix dins d'un context que cal conèixer per tal d'aconseguir una comunicació vertaderament íntegra.
Per aquest motiu, les nostres classes –a banda d'allò més acadèmic: gramàtica, vocabulari o bé conjugació verbal– s'hi aprèn principalment tot aquell vessant més pràctic: situacions de viatge (per feina o per plaer), expressions típiques (ús i origen), llocs emblemàtics per descobrir, personatges històrics, festes tradicionals
En aquest sentit, pots sentir la necessitat d'aprendre una nova llengua alhora que et capbusses en un univers autènticament francòfon Per tant, els motius d'acudir a Can Camón poden ser diversos: començar de zero a fi i efecte d'aprendre una nova llengua; per contra, disposar de coneixements previs i voler mantenir-los o millorar-los; tenir familiars o amistats que viuen allà i voler comunicar-t'hi degudament; enriquir la teva expressió i comunicació per motius laborals; o bé viatjar amb el propòsit de conèixer emplaçaments, gastronomia i costums francesos.
Així mateix, el nostre poble és agermanat amb Feytiat: comuna francesa situada gairebé al centre de França. En conseqüència: un motiu més per gaudir d'un ambient distès, divertit i amigable, on tothom aporta la seva companyonia i les seves propostes segons les seves necessitats. Aprofitem-ho: on y va !
L’AVINGUDA PANAGALL FA EL PAS DEFINITIU, UNA TRANSFORMACIÓ HISTÒRICA A COST ZERO PER AL VEÏNAT
Des de la CUP d’Arenys de Munt celebrem una obra que garantirà l'accessibilitat, substituirà tota la xarxa de l'aigua i es finançarà sense recaure en les butxaques de les veïnes i veïns Per fi, el projecte de reforma d'un dels barris més grans d'Arenys de Munt encara la seva licitació
Des de l'equip de govern, en aquest passat ple de març, hem donat llum verda als passos definitius per licitar les obres de l'Avinguda Panagall. No parlem d'un simple rentat de cara, sinó d'un projecte d'una magnitud enorme, amb una de les intervencions urbanístiques molt importants comparables a les de les obres de la Riera, fetes aquests darrers anys al nostre poble. Transformarà per complet un barri molt gran i, el que és més important, millorarà el dia a dia de la gent que hi viu.
El primer gran objectiu d'aquesta obra és allò que veurem a simple vista, la pacificació i l'accessibilitat. L’Avinguda Panagall necessitava un canvi de dalt a baix per garantir que l'espai públic sigui un dret real i palpable. Amb aquesta intervenció, eliminarem les barreres arquitectòniques i farem que moure's pel barri sigui amable i segur per a qualsevol persona, tinguin la mobilitat que tinguin En definitiva, retornarem el carrer a les persones
Però des de la CUP tenim clar que allò que no es veu és també molt important Aprofitarem aquesta gran obra per fer una renovació integral de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d'abastament d'aigua En un context d'emergència climàtica on cada gota compta, és una prioritat absoluta modernitzar la xarxa per reduir dràsticament les fuites Fer polítiques ecologistes de debò vol dir, precisament això, arreglar les canonades per deixar de malbaratar un recurs públic que és essencial.
Ara bé, una obra d'aquesta envergadura té un cost econòmic molt elevat. Tradicionalment, aquests costos sovint han acabat repercutint en
els veïns a través de contribucions especials Nosaltres teníem clar que això no podia ser així Gràcies a una intensa feina de gestió i d'enginyeria financera per part de l'Ajuntament, hem aconseguit els recursos necessaris per garantir que aquesta obra no necessitarà contribucions especials als veïns i veïnes d'Arenys de Munt Millorem els nostres barris, però sense ofegar les economies familiars
I com que volem ser clars i transparents ens hem sincerat sempre explicant que aquesta és una obra que ens hauria agradat executar molt abans. Sabem que la necessitat és històrica. Si no s'ha pogut tirar endavant fins ara ha estat per les feixugues dinàmiques internes i burocràtiques de l'Ajuntament, que sovint alenteixen els processos més enllà del que és desitjable. Ha costat desencallar-ho, però l'espera valdrà la pena i el projecte ja no té aturador.
L'urbanisme no es pot fer d'esquena a la gent. Durant tot el procés, el govern hem mantingut reunions amb el veïnat per informar-los del projecte, acompanyar-los en el procés de les aŀlegacions i informar-los de la situació. Ara, un cop resoltes les aŀlegacions i encarrilada la licitació, quan tinguem una empresa adjudicatària de les obres, convocarem noves trobades per explicar de primera mà i amb total transparència el projecte definitiu En aquestes detallarem els passos administratius que falten, els tempos exactes de les obres i, sobretot, les afectacions que hi haurà en el dia a dia mentre durin els treballs, sempre buscant que l’empresa sigui flexible i faciliti el dia a dia de tot el veïnat Volem que tothom tingui tota la informació per fer aquesta transició el més fàcil possible.
Avancem cap a un Arenys de Munt més accessible, més sostenible i més just. Seguim treballant pel poble que volem. Des de la CUP Arenys de Munt seguim guanyant Arenys de Munt per a la seva gent.
MÉS A PROP TEU
Els regidors republicans d’Arenys de Munt tenim molt clar que una bona comunicació municipal no és només explicar què es fa: és escoltar, compartir i fer poble Des de la regidoria de Comunicació de l’Ajuntament hem volgut fer un pas endavant amb un conjunt d’iniciatives que tenen un objectiu molt clar: ser més a prop de tothom
Ho hem fet guiats per tres grans principis. Primer, diversificar canals i formats perquè la informació arribi a tothom, independentment de l’edat o dels hàbits de consum. Segon, adaptar els missatges als diferents públics del municipi. I tercer, fomentar una comunicació bidireccional que convidi la ciutadania a participar i a dir-hi la seva.
Un dels canvis més visibles ha estat la nova imatge corporativa de l’Ajuntament Hem apostat per una versió renovada de l’escut oficial, més simple, elegant i reconeixible, sobre el nostre característic groc corporatiu. Aquesta nova mirada també s’ha traslladat al butlletí municipal Amunt Arenys, que manté l’esperit de transparència i proximitat de sempre, però amb un format més visual, amb més fotografies i infografies que faciliten la comprensió i arriben millor a tots els públics.
La voluntat pedagògica i de proximitat també es reflecteix en els nous vídeos informatius on els regidors expliquen de manera directa les actuacions més destacades del govern Aquests continguts es difonen a través de les xarxes socials i dels tòtems informatius repartits pel municipi, obrint nous espais de comunicació amb els veïns i veïnes
A més, hem impulsat debats mensuals a Ràdio Arenys de Munt, espais oberts on la ciutadania pot assistir, preguntar i interpeŀlar directament els representants polítics. I parlant de la ràdio, també hem estrenat una nova web: més visual, més àgil i amb més contingut audiovisual, que permet trobar fàcilment programes i notícies gràcies a un cercador millorat
Perquè comunicar no és només informar És generar confiança, crear vincles i fer que tothom senti que forma part del batec d’Arenys. I en això, continuarem treballant amb tota la iŀlusió del món.
PANAGALL: UNA OBRA NECESSÀRIA, PERÒ INJUSTIFICABLEMENT TARDANA
La reurbanització de l’avinguda Panagall és una obra necessària. Sempre ho hem dit, perquè és una actuació important per millorar un carrer que fa massa anys que pateix mancances evidents d’accessibilitat, amb voreres massa estretes, dificultats de pas i una imatge urbana molt deficient que cal dignificar. Per això volem deixar una cosa clara des del primer moment: Junts per Arenys de Munt vol aquesta obra. El problema no és fer-la. El problema és haver-la retardat d’una manera que costa molt de justificar I aquest retard no és nou Al pressupost municipal de 2025 ja hi figurava una partida important per a aquesta reurbanització, fet que demostra que el govern ja preveia tirar-la endavant aleshores. Però la realitat és que el projecte es va aprovar inicialment el 17 de juny de 2025, l’exposició pública es va tancar el 7 d’agost de 2025 i l’aprovació definitiva no va arribar fins al 24 de febrer de 2026 Massa temps per a una obra que el mateix govern havia presentat com a prioritària.
El més preocupant és que, després d’haver deixat passar els mesos, ara el govern pretén compensar aquest retard reduint el paper del Ple Ho fa delegant els actes administratius posteriors a la Junta de Govern Local amb l’argument de la celeritat. Però el control polític no és cap nosa. En una obra d’aquesta magnitud, és una obligació democràtica.
També hi ha un altre punt que genera dubtes raonables: el finançament La mateixa licitació reconeix que és una licitació anticipada i que l’adjudicació queda condicionada a l’existència de crèdit, depenent d’un préstec i de subvencions d’altres administracions. I, tal com vam posar de manifest al ple, hi havia 400.000 euros vinculats a una subvenció que no constava formalment acredi-
tada a l’expedient amb tota la solidesa exigible. En una obra d’aquest import, això no és un detall menor. És una qüestió de rigor.
A més, també cal parlar clar sobre el cost real de l’actuació. El pressupost de licitació aprovat és de 1.248.902,19 euros, però en la presentació pública del projecte es parlava d’un import total de 1.418.907 euros. I encara després el projecte es va encarir en 15.070,14 euros per les aŀlegacions estimades i els ajustos tècnics Per tant, quedar-se només amb la xifra curta és no explicar tota la realitat
Fins i tot en qüestions concretes, com la petició d’incloure el passatge Panagall, es va optar per una visió limitada, deixant fora una demanda veïnal raonable i possible
I encara hi ha una última qüestió que obliga a ser prudents amb els anuncis del govern: el calendari. La documentació municipal fixa una data d’inici prevista del 15 de maig de 2026 i un termini d’execució de 8 mesos. Però la mateixa licitació dona 20 dies per presentar ofertes i preveu, fins i tot, que si hi ha impugnacions el procediment es pugui ajornar. Per això, a dia d’avui, aquest calendari no sembla creïble. I si finalment no es compleix, no serà per falta d’avís, sinó perquè ja ara mateix hi ha massa elements que conviden al dubte. Des de Junts per Arenys continuarem defensant les obres que el poble necessita. Però també continuarem dient les coses pel seu nom. Panagall s’ha de fer, sí. El que no és de rebut és arribar tan tard, amb tants interrogants i demanant ara un acte de fe a la ciutadania.
Cada dia parlem, la fusta de tallar i jo.
Ja fa al voltant de vint anys que ens trobem matí, migdia i nit A l’hora de preparar el dinar, iniciem un diàleg que es repeteix, però sempre és diferent. Pot ser tallant una ceba a la juliana per començar a fer el sofregit, que acompanyarà els calamarsons tallats a tires primes. Es fot un tip de riure en veure com la vaig mullant amb les meves llàgrimes de “talla ceba” Després serà el torn del pebrot verd i del vermell
Com li agradava a l’avi aquest plat adobat amb escames de sal i boletes de pebre. Sempre s’exclamava: “Així!, quina cosa més bona”. L’avi, aquell home llarguerut i esprimatxat sempre amb un: “cagundéu!, quanta gana que hem patit!” Mentre es llepava el bigoti assaborint les tires de calamarsons i els filets de ceba enganxats als pèls
La fusta pateix pacientment els meus cops de tallant per fer bocins el pollastre i el conill, abans de sofregir-los amb l’oli ben calent. “Ben rostidets, eh, nena?” És com si sentís la Xisca que està a punt d’arribar Ja està a les acaballes, pobreta Ja no ens pot veure, però ens olora Sense dir res, ens posem davant d’ella, ens agafa la mà, se l’acosta al nas i l’ensuma: “No m’enganyaràs pas! Tu ets l’Angelina! I tu la Meritxell! Oi que ho he endevinat?”.
La fusta em pica l’ullet mentre trinxo damunt seu uns grans d’all, un manat de julivert, pelo unes ametlles torrades i faig bocins un crostonet de pa. Després, tota la barreja va a parar al morter per deixar-ho ben picat, i abocar-ho a la sopa de peix que ja fa una estona que bull. Un cop feta,toca omplir el plat del pare, que, xarrupa que xarruparàs, la farà anar coll avall, però no dirà pas que s’ha cremat la gola Ell no es queixa mai Diu que les queixes no van enlloc, que el que s’ha de fer és actuar: “no sé per què collons us queixeu per tot! Si una cosa no agrada, només hi ha una opció: canviar-la”.
Ja són les vuit i el més calent és a l’aigüera. Uns porros ben picats, un parell de pastanagues, un carabassó, unes mongetes tendres, un grapat de pèsols la fusta em somriu perquè els pèsols no cal trinxar-los , i mitja col ben tallada. Tot a daus petits. Un os de pernil, i fins a dalt de tot d’aigua amb un polsim de sal.
Un cop tot a l’olla, que ja bull, agafo la baieta esbandida i ben escorreguda i li passo per damunt: així bonica, ben neta i polida que demà hi tornarem
I demà, Sant tornem-hi que no ha estat res!
Aquesta vegada només hi trinxaré un gra d’all, que l’allioli no piqui gaire, no sigui cas que s’escalfin les goles i surtin paraulotes inapropiades S’ha de tenir en compte tot Entre el vinet i l’allioli picant, poden sorgir veritats com punys i adolorir els sentiments. Abans de posar el morter damunt la fusta, la cobreixo amb una baieta doblegada en quatre plecs perquè no balli i quedi ben falcat És l’hora d’abocar-hi l’all picat i aixafar-lo bé Després un rovell d’ou, un polsim de sal, i començar a remenar amb la mà de morter, mentre vaig fent que caigui l’oli de rajolí en rajolí, amb molta cura, que no es talli. Sento de lluny la veu de la mare: “nena, un setrill sencer per l’allioli, que així n’hi haurà per a tothom!” Espero amb delit veure com es llepa els dits en Sebastià, l’estimat Tià (com s’anomena ell) perquè no pot dir les paraules senceres. Les escapça pel davant o les escurça pel darrere. Quan arriba, va corrents a la cuina. Abans que em giri, m’abraça per la cintura, mentre repenja el caparró a la meva esquena: “aps que soc?” Jo deixo el ganivet del pa damunt la fusta i amb ells ulls clucs, li dic: “Deixem olorar-te el cap” i ell es pixa de riure: Iiii!,però sense obrir els uis”! Aleshores li enfonso el nas entre la mata de cabells negra atzabeja: Ja ho sé! Ets en Tià, el gran Tià!
La fusta tremola quan ell se li acosta amb la mà de morter Li fot cops mentre li pregunta: I tu? Aps qui soc? L’estimo molt perquè tot i haver nascut amb menys facultats de les que li tocaven, és la persona més meravellosa que conec. La veritat és que ningú sap si va néixer amb aquesta mancança, o bé,va ser cosa de la incubadora que no funcionava bé Van arribar al món, dos nens preciosos i només en Sebastià va quedar amb aquests defectes. Son germà, en Biel, un nano molt espavilat, se l’estima més que ningú.
Endreço la cuina, passo el fregall pel taulell, per la pica i per la fusta. Ben neta i polida, que no hi quedi cap taca d’oli
Demà al matí, ens direm bon dia mentre tallo el pa per fer les torrades, amb compte de no fer-li cap ratllada amb la serra del ganivet de llescar pa.
Li passaré la mà, empastifaré la mantega damunt del pa, i, mentre mastego, m’aniré posant el davantal Comencem?
Laura Masdeu. Voluntària del projecte RADARS
EL DIUMENGE DE RAMS ES BALLA
Enguany, la Sala Municipal s’ha omplert de música i moviment amb la Ballada de Rams, acollint l’Esbart Dansaire amb les portes ben obertes Una vegada més, l’Esbart ha pujat a escenari amb un repertori que, sense perdre l’arrel, ens ofereix noves mirades i recupera danses que feia temps que no havien pujat a l’escenari
El grup dels Benjamins ha inaugurat la ballada i ha centrat el seu repertori en els jocs dansats. El grup Infantil ha apostat per un conjunt de balls en què prenen especial rellevància els elements que acompanyen les danses i que s’inspiren en situacions de la vida quotidiana d’altres temps, homenatjant-ne moments i oficis. El grup dels Juvenils, que ha apostat per un repertori tècnic i de coreografies complexes, tant pel que fa als passos com als moviments en l’espai. El Cos de Dansa, aquesta vegada ens ha ofert un fragment de l’espectacle Ofrena, estrenat l’any 2012 sota la direcció de Carles Marpons. La coreografia presentada, que també porta aquest nom, representa el Goig de viure. També s’han recuperat danses clàssiques del repertori de l’Esbart, com Marineries i Farandola, de Cançó d’amor i de guerra.
Un any més hem pogut gaudir tots junts d’aquesta tradicional Ballada de Rams.
