ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS DEL CENTRE
pàg 04 pàg 03
PASSEJANT AMB SANTIAGO RUSIÑOL (CAP BUTACA BUIDA)
DIJOUS SANT, LA MOIXIGANGA NOUS PISOS DE LLOGUER ASSEQUIBLE PER A JOVES pàg 10
pàg 04
17/ D'Arenys, esports
Continguts
19/ De la Parròquia
22/ Del temps
23/ Mirant el cel
24/ Biblioteca
25/ El llibre del mes
26/ Calendari
27/ Recordant a...
31/ El racó de l'humanista
32/ Opinió
35/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
Arribem al març, un mes que al Centre vivim amb una intensitat especial. És el mes del nostre patró, Sant Josep, i amb ell, el moment de retrobar-nos per celebrar la vitalitat de la nostra casa.
Ja sabeu que la nostra entitat es troba en un procés transformador: les obres de reforma. Tot i que som conscients de les afectacions i les molèsties que aquests treballs poden generar, cal no perdre de vista l'objectiu final: aconseguir la legalització definitiva de totes les nostres activitats És un pas imprescindible per garantir que el Centre continuï sent el motor cultural del poble.
Per parlar de tot això, de l'estat actual dels treballs i del futur que estem construint, us convoquem a l'Assemblea General de Socis (AGO) el pròxim diumenge 22 de març. És la cita més important de l'any al nostre calendari, on presentarem la memòria d'activitats i econòmica del 2025. La vostra veu i el vostre suport són el que dona sentit a la nostra feina
Per tancar l'assemblea estem molt contents de compartir que recuperem el tradicional Vermut de Sant Josep; us convidem a tots i totes a fer un brindis per celebrar la nostra festivitat i la bona salut de l'entitat.
Més enllà d'aquests actes institucionals, el març ens porta una programació de luxe: des del teatre de Santiago Rusiñol amb Alex Casanovas dins la iniciativa "Cap Butaca Buida" fins a la tradicional Ballada de Rams de l'Esbart.
Fem que aquest març sigui, més que mai, un batec coŀlectiu.
Montserrat Fontbona i Missé Redacció Batec
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS I SÒCIES DEL CENTRE
Diumenge 22 de març a les 11:45h en primera convocatòria i a les 12:15h en segona convocatòria: Assemblea General de Socis del Centre.
Ens complau convidar-vos a l'Assemblea General de Socis del Centre Moral d'Arenys de Munt, que tindrà lloc el pròxim diumenge 22 de març a les 11:45h en primera convocatòria i a les 12:15h en segona convocatòria al Centre.
Com bé sabeu aquesta és una data important al calendari de la nostra entitat, ja que us presentarem la memòria de les activitats de l'any 2025 i també la memòria econòmica corresponent al mateix període
Però enguany la vostra presència és especialment important atès que us explicarem l’estat de les obres de la reforma i la situació present i futura de la nostra entitat.
Per tot això us esperem a la Sala Corrioles, en acabat us oferirem un vermut de Sant Josep per a tothom que assisteixi a l'assemblea.
PASSEJANT AMB SANTIAGO RUSIÑOL
Dissabte 21 de març a les 20h: Passejant amb Santiago Rusiñol
Un viatge teatral al cor de l'art que ens convida a redescobrir l'obra i el pensament d'un dels grans referents de la cultura catalana, Santiago Rusiñol Reivindicant la vigència dels seus textos i utilitzant el teatre com a vehicle per reflexionar sobre els grans temes universals: la llibertat, l'art i la condició humana.
El públic viatja per paisatges físics i emocionals que reflecteixen l'esperit del modernisme català.
Interpretat per Àlex Casanovas, l’espectacle combina paraula, música i presència escènica per construir un relat proper i evocador que connecta l’obra de Rusiñol amb inquietuds plenament contemporànies
ATENCIÓ:
La funció de dissabte 21 de març queda emmarcada dins la iniciativa "CAP BUTACA BUIDA". Ajuda'ns a omplir el Centre i no et perdis l'obra de Sant Josep!
Dijous Sant, 2 d’abril a partir de les 20:30h.
Dijous Sant, 2 d’abril, l’esbart tornarà a sortir al carrer per oferir la Moixiganga, la representació dansada de la passió de Crist.
L’espectacle començarà amb una processó que sortirà a les 21 h des del carrer Vell, en rigorós silenci, només trencat pel so dels tambors i els cascavells, per finalitzar a l’interior de l’Església de Sant Martí on tindrà lloc la representació.
Diumenge 29 de març a la tarda: Ballada de Rams a la Sala Municipal.
Els grups infantils i juvenils de l’Esbart i el Cos de Dansa, ja ho tenen tot a punt per a la tradicional Ballada de Rams, que enguany tindrà lloc el proper diumenge 29 de març a la tarda. Aquest any us volem seguir oferint un recital danses tradicionals i d'arreu i coreografies de nova creació, un recull d’una quinzena de danses variades inspirades en els Països Catalans: algunes, les de tota la vida; altres, estrenes que arriben per quedar-se en el repertori de l’esbart. Els nostres dansaires us esperen amb molta iŀlusió per ensenyar-vos tot el que han estat treballant durant els assajos de l’esbart.
Aquest any, la ballada tindrà lloc a la Sala Municipal de l’Ajuntament i les entrades no seran numerades
Preus: 6€ per a socis i 8€ per a No socis
El passat 19 de gener vam rebre el Mag Stigman a la sala Corrioles. Va ser un dia especial per partida doble: d'una banda, per ser el primer espectacle de la temporada de Rau Rau i, de l'altra, pel seu caràcter solidari Com ja és tradició, el Centre destina la recaptació a La Marató i a les associacions 'Mireia, l'estrella que més brilla' i 'La sonrisa de Aina'
La resposta del públic va ser immillorable i es van exhaurir totes les entrades Amb la sala plena, el Mag Stigman ens va captivar de principi a fi amb un xou que combinava malabars, màgia, humor i molta música, fent-nos aixecar a tots de la cadira per ballar.
Gràcies a la vostra generositat, la recaptació total va ser de 644,46 €, que s'ha repartit destinant 215 € a cada una de les tres entitats. Us volem agrair de tot cor la vostra coŀlaboració
Entre el pols per les escombraries i el futur comercial de la Riera
El ple ordinari de febrer, celebrat a la Masia de Can Borrell, va deixar un sabor agredolç: consens total en el nou calendari comercial i la dignitat de Rodalies, però un xoc frontal entre govern i oposició per la gestió de la recollida de residus i el degoteig de subvencions perdudes
La sessió ordinària del passat 17 de febrer no va ser una més al calendari Amb un ordre del dia dens i temes que toquen directament la butxaca i el dia a dia dels arenyencs, la sala de plens de Can Borrell va viure moments de debat intens. Tot i que la part dispositiva va arrencar amb una sintonia poc habitual, la temperatura va pujar ràpidament quan es va posar sobre la taula el servei de neteja i el control de l'acció de govern.
Consens pel comerç local i l'esport Un dels punts més destacats va ser l'aprovació, per unanimitat, de la modificació dels horaris d’obertura i tancament d’establiments. Com a municipi turístic, Arenys de Munt vol ordenar la convivència entre l’activitat comercial i el descans veïnal. Amb la nova normativa, els comerços de menys de 300 m2 que representen la totalitat del teixit comercial del poble hauran de tancar a les 21:00 h a l’hivern i podran allargar fins a les 22:00 h durant els mesos d'estiu. Aquesta mesura busca donar un marc estable als botiguers i ha estat rebuda sense esquerdes per tots els grups polítics
En la mateixa línia de consens, es van aprovar
les noves bases per a les subvencions esportives i educatives L'objectiu és clar: simplificar els tràmits i assegurar que els valors pedagògics i el foment de l'activitat física arribin a totes les entitats de la vila amb criteris més moderns i eficaços.
Les escombraries: el gran escull
La pau política es va trencar amb el punt número tres: la ratificació de la pròrroga del contracte de recollida d'escombraries. El context és complicat: la licitació presentada a finals de l'any passat va quedar deserta, un fet que l'oposició no va trigar a qualificar de "fracàs de gestió"
Mentre el govern defensava la pròrroga com una mesura d'emergència per no deixar el poble sense servei, Junts i PSC es van mostrar molt crítics. Finalment, el punt es va aprovar amb els 8 vots de l'equip de govern (6 d'ERC i 2 de la CUP), però va topar amb el vot en contra en bloc de l'oposició (4 de Junts i 1 del PSC). El debat va deixar palès que el model de neteja viària seguirà sent un dels cavalls de batalla d'aquesta legislatura Com a nota al marge, es va retirar de l'ordre del dia la proposta sobre la teulada de Can Victoriano, que queda pendent de millor estudi
Un crit unitari per Rodalies
Curiosament, el moment de màxima unitat de la part de control va venir de la mà d'una moció presentada per ERC. Tots els grups municipals van votar a favor de reclamar a l'Estat i a la Generalitat un servei de Rodalies "digne, fiable i segur" al Maresme Malgrat que Arenys de Munt no té estació directa, el gruix
de la població depèn de la mobilitat pública per connectar-se amb Barcelona, i el ple va ser unànime: la situació actual és insostenible.
L'oposició posa el focus en les subvencions i la seguretat
El tram final del ple, el de precs i preguntes, va ser un autèntic interrogatori al govern El grup de Junts va posar el dit a la llaga amb la pèrdua de subvencions destinades a la restauració dels gegants i la millora de la Riera. Per la seva banda, el PSC va demanar explicacions detallades sobre totes les ajudes perdudes entre el 2025 i el 2026, insinuant una falta de diligència en els terminis administratius.
Però el tema que més va inquietar va ser la denúncia del PSC sobre una entrada no autoritzada a l'Escola Bressol La Petjada Segons el grup socialista, algú hauria accedit a l'arxiu físic on es guarden els expedients de les famílies El govern va haver de donar explicacions sobre les mesures de seguretat preses i l'abast d'aquest accés no autoritzat, un tema que segur que portarà cua en els pròxims consells escolars.
El ple va cloure amb diversos precs sobre el manteniment de l'espai públic: des de la poda de l'arbrat a la Riera de Sobirans fins a la neteja dels escocells, recordant que, més enllà de les grans mocions, el dia a dia dels veïns es juga a la vorera de davant de casa
L’Alcalde, Josep Sànchez, i l’Alcalde d’Arenys de Mar, Estanis Fors, es van reunir a principis de mes amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, per parlar sobre l’estat del projecte de construcció de les dues noves rotondes sota el pont de l’autopista. A la trobada també hi va assistir el regidor de Mobilitat, Angel Castillo, i altres representants del departament de Territori de la Generalitat.
Manel Nadal va comunicar que la previsió és que el projecte estigui enllestit a finals de juny i es pugui licitar a finals d’any. Tot i això, des dels dos Arenys es va transmetre la necessitat que, mentre no s’executin les obres, s’apliquin mesures immediates de seguretat Es va posar sobre la taula la importància d’instaŀlar sistemes de reducció de velocitat, millorar la senyalització, fer un manteniment de la vegetació i de l’enllumenat de l’espai.
Les dues noves rotondes és un projecte llargament esperat, tant per Arenys de Munt com per Arenys de Mar per tal d’ordenar el trànsit, reduir el nombre d’accidents i garantir una mobilitat segura tant per als vehicles com per als vianants i ciclistes.
D’altra banda, en aquesta trobada al departament de Territori també es va posar sobre la taula la necessitat de reforçar el transport públic, especialment el servei d’autobús fins a l’Hospital de Mataró L’objectiu és ampliar horaris a les tardes i caps de setmana, així com més recorreguts per poder incorporar altres municipis del Maresme.
Les regidores d’Acció Social i Gent Gran, Montserrat Batista; Igualtat i Sanitat, Maria Àngels Gros; i Joventut, Raquel Serrat; en la trobada amb la directora de Serveis Territorials, Carme Esquirol; i la tècnica referent de Regió Social Metropolitana Nord, Laia Bonet.
L’atenció social a Arenys de Munt ha arribat a un punt crític de gestió No per falta de voluntat política, sinó per una manca flagrant de recursos que l’Ajuntament ja no pot sostenir tot sol Amb aquest missatge tan clar, les regidores Montserrat Batista (Acció Social), Maria Àngels Gros (Igualtat i Sanitat) i Raquel Serrat (Joventut) es van reunir recentment a la casa de la vila amb representants de la Generalitat per exigir un reforç immediat.
Un dels punts més preocupants exposats durant la trobada amb la directora de Serveis Territorials, Carme Esquirol, és la ràtio de professionals. Actualment, el municipi només disposa d’una sola educadora social per gestionar tots els casos d'infància. Aquesta sobrecàrrega ha obligat el consistori a prendre una decisió dràstica però necessària: derivar l’obertura dels expedients de risc d’infància al Consell Comarcal del Maresme. Tot i que és una mesura administrativa per alleugerir la pressió sobre les tècniques municipals, posa de manifest la fragilitat d'un sistema que depèn de massa pocs fils.
La realitat més crua es viu en la lluita contra la violència de gènere Davant la saturació de les cases d’acollida de la xarxa pública, l’Ajuntament s’ha vist obligat a actuar com a mur de contenció emocional i econòmic. "Hem arribat a destinar 4.500 euros anuals per persona per finançar estades en pensions mentre no es troba una vacant pública", expliquen des del consistori. En ser l'administració més propera, el municipi és el primer a rebre el cop, però el pressupost actual no permet cobrir indefinidament aquests allotjaments d’emergència ni les visites psicològiques necessàries sense un suport econòmic extern.
Tot i que la reunió va acabar sense un compromís en ferm ni un calendari de noves partides, la regidora Montserrat Batista ha volgut refermar el caràcter universal dels Serveis Socials d'Arenys de Munt: “És un departament imprescindible i transversal, per a tots els veïns i veïnes”, ha recordat, encoratjant qualsevol persona que es trobi en una situació difícil a adreçar-se a l'Ajuntament La pilota és ara a la teulada de la Generalitat Arenys de Munt ja ha posat les xifres i els rostres sobre la taula; ara només falta que la resposta no es faci esperar més del que els nostres veïns poden aguantar
L’Ajuntament d’Arenys de Munt tanca l’exercici 2025 amb unes xifres rècord en captació de recursos externs i suport al teixit local. Aquest impuls econòmic es divideix en dues grans àrees:
1. Captació de recursos externs
El consistori ha aconseguit un total d'1.236.687,11 € provinents d'altres administracions.
Gestió d'ajudes: S'han captat un total de 65 subvencions externes
Destinació: Aquests fons s'han utilitzat per a inversions en equipaments municipals, reforç de serveis públics i projectes estratègics que d'altra manera serien difícils d'assumir amb el pressupost ordinari.
2. Inversió directa al municipi
L'Ajuntament ha destinat 324 242,48 € en ajuts propis, repartits en 564 ajudes per a entitats, famílies i comerços Les partides més destacades són:
Suport a les persones i acció social:
DISAM (Ajuda alimentària): 49 489,76 € per a 85 famílies
Emergència social: 30 789,18 € destinats a 264 ajuts puntuals per a situacions de vulnerabilitat.
Teixit associatiu i entitats:
Subvencions nominatives: 161.300,00 € atorgats a 13 entitats locals per garantir la seva continuïtat.
Concurrència competitiva: 82.663,54 € per a projectes d'esports, cultura, sector agrari, comerç i transport per a la gent gran.
Aquest balanç reafirma el compromís de l'administració local amb la cohesió social i el creixement econòmic d'Arenys de Munt, utilitzant les subvencions com una eina estratègica per millorar la vida dels veïns
Els pisos de lloguer assequible es construiran en una finca municipal al rial de La Rectora
terreny durant 75 anys, però manté en tot moment la en tot moment la propietat del sòl. Un cop finalitzi aquest termini, els edificis construïts passaran a ser de titularitat municipal. La Generalitat serà l'encarregada de gestionar el concurs públic per a la construcció d'aquests pisos, que aniran destinats prioritàriament a facilitar que el jovent del municipi no hagi de marxar del poble per falta d'oferta assequible
Horitzó 2032: cap als 70 habitatges públics
Aquesta promoció no és un fet aïllat, sinó que forma part de l'estratègia del Servei Municipal d’Habitatge Assequible, que s'ha fixat el repte d'arribar a més de setanta habitatges públics en la propera dècada.
Per fer-ho possible, el consistori ja té altres fronts oberts:
El Nou Eixample: S'està treballant en la urbanització de la parceŀla per a futures promocions.
El Sindicat: S'està adequant el terreny per a una actuació que, sumada a la del Nou Eixample, podria aportar una cinquantena de pisos addicionals en règim de lloguer.
Amb aquestes passes, Arenys de Munt comença a dibuixar un futur on viure al poble sigui una opció real i viable per a les noves generacions
El Pla d'Habitatge Assequible (2026-2032)
Projecte Habitatges Estat actual Destinat a...
Rial de la Rectora 13 Conveni amb la Generalitat Joves i emancipació
El Sindicat 25 Adequació de la parcel la Lloguer assequible
Nou Eixample 25 En fase d'urbanització Lloguer assequible
Altres promocions fins a 70 Planificació estratègica Necessitats socials
El passat 18 de febrer, el Centre Cívic Can Malloll va acollir una nova sessió d’aquest espai de trobada, que ja encara el seu segon any de vida amb l’objectiu d’enfortir les més de vint associacions que hi van participar
La salut del teixit social d’Arenys de Munt es troba en un moment de "consolidació i creixement" Així es va reflectir en la reunió de la Taula d’Entitats, on representants d'una gran varietat de coŀlectius des de les Bredes i les AFA fins a entitats esportives com el Futbol Sala o l'Hoquei, i culturals com els Geganters o el Centre Moral van compartir espai i propostes. Una de les novetats de la trobada va ser la presentació de l’equip de Salut Comunitària del CAP, que vol replicar a Arenys de Munt l’"Escola de Salut" que ja funciona a Arenys de Mar Aquest projecte oferirà xerrades sobre alimentació o salut cardiovascular, i s'ha obert la porta a realitzar sessions específiques per a infants si les entitats ho soŀliciten
A més, la regidoria d’entitats va repartir una nova guia pràctica per a entitats Aquest manual inclou des dels tràmits per registrar una associació fins a la gestió econòmica i un codi QR per facilitar la reserva d'espais municipals.
Un dels moments més esperats va ser el sorteig de les barres de les festes locals per al 2026. La sort va repartir les concessions de la següent manera:
Festes del Remei: Futbol Sala i Breda Eixample.
Sant Martí: Hòquei i Associació de Veïns Sant Carles.
Cap d'Any: Diables Socarrimats.
Espai Jove: Quetoquitamare.
En l'apartat econòmic, es va informar de les convocatòries de subvencions obertes: les de cultura popular (fins al 6 de març), les d’igualtat de la Diputació i les pròpies de l'Ajuntament en l'àmbit de cultura i acció social
El regidor Guiu Muns Roura va refermar el canvi de dinàmica de la Taula: a partir d'ara s'alternaran les reunions coŀlectives amb sessions d'assessorament individual Les properes cites personalitzades tindran lloc durant el mes de març.
La propera trobada conjunta de totes les entitats serà el 8 d'abril a les 19 h.
El cap de setmana del 14 i 15 de febrer, Arenys de Munt va demostrar, un cop més, que sap combinar la disbauxa amb el compromís comunitari. La programació de Carnaval, que va arrencar divendres a l'Espai Jove, ha deixat un balanç positiu per a la regidoria de Festes, destacant especialment la voluntat de recuperar espais per a totes les edats.
Una de les grans novetats d'enguany ha estat el retorn del Carnaval d’adults a la Sala Municipal el dissabte a la nit Tot i que l'arrencada va ser tímida, la pista es va anar omplint a mesura que avançava la matinada, principalment amb un públic jove que va gaudir de la música del DJ Aquesta edició "de prova", sense concurs de disfresses, ha servit al consistori per analitzar el format i ja es plantegen millores horàries i el retorn dels premis per a l'any vinent, vista la bona predisposició dels assistents.
Dissabte a la tarda, a partir de les 18 h, el protagonisme va ser per a les Cuineres de l’Eixample. Tot i que l'afluència va ser menor que en edicions anteriors, l’Escudella Solidària va tornar a mobilitzar els veïns i veïnes que es van atansar a la plaça amb els seus recipients per recollir el sopar. En total, es van vendre 75 tiquets d'escudella i 63 de carn d'olla, aconseguint una recaptació de 368 euros que es destinaran íntegrament a les obres de l’Església
Diumenge va ser el torn de la mainada. La cercavila, dinamitzada pel grup La Cremallera, va omplir de color el trajecte des de l'Eixample fins a la plaça de l'Església Després d'una desfilada plena d'imaginació i d'una xocolatada popular per recuperar forces, la tradicional crema del Rei Carnestoltes va posar el punt final festiu a un cap de setmana on el poble ha tornat a bategar amb força.
Arran de la campanya Visc en català!, impulsada per l’Ajuntament i l’ANC d’Arenys de Munt per defensar i promoure l’ús del català al nostre poble, la Taula per la Llengua va suggerir la idea de fer una coŀlaboració amb Ràdio Arenys de Munt. La Teresa Carbonell, l’Anna Alsina, l’Helena Cordón i el Vicenç Ibáñez superant les pors i vergonyes inicials , van entomar el repte d’emplenar, cada dijous, una secció del programa El Relleno, conduït per l’Albert Maynou
De bon principi, van tenir clares dues coses 1, que la secció adoptaria tant el nom de la iniciativa Visc en català! com els seus objectius: conscienciar sobre la delicada situació de la llengua catalana i potenciar-ne l ús al nostre poble. 2, que no anirien de mestretites avorrits, sinó que intentarien encomanar l’amor per la nostra llengua amb un programa variat, amè, amb sentit de l’humor i un pèl esbojarrat.
La Teresa és un pou d’embarbussaments, i amb els seus trencaclosques fa anar l’audiència de corcoll; l’Anna s’apassiona amb l’origen etimològic de les paraules i ens explica la procedència ben curiosa de mots quotidians; l’Helena i la seva botzina, ens alerten constantment de la presència dels barbarismes i les alternatives adients en català; i en Vicenç ens porta notícies, l’agenda d’esdeveniments i entrevistes, tot sobre el català al nostre poble Entre els quatre, tot fent safareig, preparen altres seccions al programa, com el paremiològic, amb dites, refranys i frases fetes catalanes; els mots sonors, amb paraules boniques sovint en desús amb què podem enriquir el nostre vocabulari; o fins i tot, per petar-se, amb acudits en català, explicats amb més o menys gràcia. L’Albert i l’Àurea també hi fiquen cullerada i fan que tot vagi rodat.
Per a l’Albert, que El Relleno pugui comptar amb quatre coŀlaboradors que mostren tant d’entusiasme a l’hora de preservar l’ús del català i, alhora, fer-ho d’una manera divertida i amena, és un autèntic luxe. Permet combinar entreteniment i pedagogia en els 25 minuts que dura la secció sense que mai resulti feixuc. A més, el fet que cap d’ells sigui professional de la comunicació aporta una autenticitat difícil d’imitar i dona al conjunt una frescor molt poc habitual Fet i fet, la secció Visc en català! d’El Relleno de Ràdio Arenys de Munt, es un espai entretingut que no us podeu perdre, perquè de bon segur que en traureu alguna cosa Podeu escoltar-lo en directe cada dijous, cap a un quart de set de la tarda, o recuperar els programes emesos a https://www.radioarenysmunt.cat/programs/el-relleno.
La Coordinadora Preservem el Maresme inicia una recollida de signatures per exigir una línia directa amb la capital, reforçar la connexió amb Mataró i millorar l’accessibilitat dels vehicles.
Moure’s des d’Arenys de Munt cap a la capital catalana o la veïna Mataró s’ha convertit, per a molts veïns, en una cursa d’obstacles. Davant la precarietat de la línia de tren R1 i la distància de l’estació de la costa, la ciutadania ha dit prou. Sota el lema "Fem-ho possible!", la Coordinadora Preservem el Maresme ha llançat una campanya de signatures que ja es pot trobar a la majoria de comerços i bars del municipi L’argumentari de la campanya és clar: el poble ha crescut (arribant als 9.458 habitants el 2024) i molt dels nous residents provenen de l’Àrea Metropolitana i continuen treballant-hi. Les dades oficials de mobilitat recolzen la demanda: Barcelona és la segona destinació principal dels desplaçaments dels arenyencs (22,4%), només superada per Arenys de Mar. Actualment, l’única opció pública per anar a Barcelona és el bus fins a l’estació de tren, un transbordament que resta hores de benestar a estudiants i treballadors La Coordinadora recorda que pobles "de dalt" com Argentona o Alella ja disposen de busos directes Per què Arenys de Munt, sent el poble de l’Alt Maresme amb més habitants a la zona interior, continua essent l’excepció?
La campanya, que estarà activa almenys fins a finals d'abril, posa sobre la taula tres demandes urgents:
Bus directe a Barcelona: Creació d'una línia diària, especialment per cobrir les hores punta, per fer el transport més eficient i reduir l'ús del vehicle privat en plena crisi climàtica
Reforç cap a Mataró: Incrementar els horaris de la línia ArenysHospital de Mataró durant la tarda i garantir que el servei acosti els usuaris al centre de la capital de la comarca
Accessibilitat real: Millorar els vehicles per garantir que les persones amb mobilitat reduïda puguin viatjar amb seguretat i dignitat.
Des de la Coordinadora s'assenyala que la gratuïtat de la C-32 ha acabat fomentant l'ús del cotxe particular davant la manca d'alternatives competitives de transport públic. "Un bus directe seria molt més eficient i incentivaria el seu ús", recull el manifest de la campanya.
La iniciativa no s'aturarà als taulells dels comerços El document base ja preveu la presentació d'una moció o prec al consistori per buscar el suport institucional necessari davant la Generalitat Mentrestant, la força de la demanda resideix en la signatura de cada veí. Si volem un Arenys de Munt més sostenible i millor connectat, el primer pas es fa aquest mes amb un bolígraf a la mà.
LES DADES
Més veïns: Hem passat de 8.638 habitants (2016) a 9.458 (2024). Molts nous residents treballen o estudien a l'Àrea Metropolitana. Destinació clau: Barcelona és la segona destinació més freqüent dels arenyencs (22,4% dels viatges), però l'única que no té connexió directa per carretera Frenar el cotxe: Amb la C-32 gratuïta, el vehicle privat guanya terreny El bus directe és l'única alternativa sostenible i competitiva en temps.
L'objectiu: Deixar de dependre exclusivament del transbordament a l'estació de l'R1 d'Arenys de Mar, sovint saturada o allunyada.
En Manel Terensi Álvarez cantautor i ballarí d’Arenys de Munt va publicar el seu primer àlbum al novembre del 2025 i farà el concert de presentació aquest dissabte 7 de març a la sala Seràfics d’Arenys de Mar. Hem parlat amb ell per saber els seus inicis.
Cristina Vaquero. Quan vas descobrir que volies dedicar-te a la música i al ball, i qui et va animar a ser cantant solista?
Manel Terensi. Ho vaig descobrir quan tenia uns 9 anys, em vaig apuntar a cant i vaig dir: “això és el que vull fer de gran”, perquè m'encanta cantar sobre dalt dels escenaris.
Al principi tenia una mica de vergonya, però després ho vaig trobar fascinant i continua sent fascinant Van passar uns anys i vaig dir que em volia apuntar a dansa, però em frenava la por que la gent es rigués de mi i pensés: “Mira, un nen ballant” Al final em va donar igual, perquè ballar era el que volia, i em vaig apuntar A partir d'aquell moment també vaig saber que volia combinar-ho tot, ser un artista 360 complet, cantant, ballarí i actuar dalt d'un escenari i vaig dir: “a per totes”
L’interès per la música ja ve de família, però ser cantant solista em va venir de mi, i els meus pares (i tota la meva família) els va semblar impressionant, increïble i van dir: “doncs a per totes Manel!”.
CV. La teva família sempre ha estat al teu costat durant aquest camí?
MT. La meva família sempre, sempre m'ha recolzat, sobretot els meus pares i els meus germans, que sempre han estat allà en cada pas que faig, cada cosa, cada cançó, cada moment, sempre t el màxim suport. I penso que és la meva font d'inspiració més gran eguir. I gràcies a ells no seria qui soc ara i tot el que de mica en mica c tot.
CV. En què t’has inspirat per fer aquest àlbum i quin missatge vols transmetre?
MT. M'he inspirat en vivències personals que he passat al llarg de la vida i que també tenia la necessitat d'explicar a través de les meves cançons i sobretot molt actuals Llavors he parlat de temes com l’amor: amor propi, amor cap a una persona, no només cap a una relació d'amor, sinó també cap a un millor amic, millor amiga o alguna persona íntima i també del patiment, de la festa, de passarho bé, de l'estiu, una mica de tot, tot el que engloba la joventut.
CV. Quin estil musical predomina i quins artistes t’han influït?
MT. Pop, pop-rock, pop urbà i amb influències del funk, reggaeton i electrònica Artistes que m'hagin influït en aquest àlbum han sigut sobretot l'Aitana, que és la meva artista preferida, i la Lola Índigo, la Paula Cups, tot el que sigui pop
Cartell del concert de presentació de l’àlbum
CV. Cantes sobretot en castellà, és la teva llengua materna o t’agradaria cantar més en català?
MT. Canto sobretot en castellà perquè un dels motius principals és que vull arribar a més gent. Però la meva llengua materna és el català i clar que m'agradaria cantar en català. Encara més, les pròximes cançons que tregui el més probable és que siguin en català.
CV. Com ha estat el procés de producció de l’àlbum i quines dificultats has trobat?
MT. Ha estat un procés molt maco i especial, però a la vegada ha estat llarg perquè han sigut més de dos anys amb la producció, la composició i tota la pesca del disc Però al final m'ho he passat tan bé, també prefereixo fer una cosa molt xula que es tardi temps, que no fer-ho tot a correcuita, perquè al final, realment, a part que no gaudeixes, no surt bé.
I les dificultats que m'he trobat ha sigut el temps, perquè no tenia temps per les tantes activitats que faig, però de mica en mica ho he pogut aconseguir. I també els diners, perquè han estat molts diners invertits, però les ganes ho poden tot.
CV. On podem escoltar l’àlbum i com serà la seva presentació oficial?
MT. L'àlbum, titulat Algo de mi, el podeu escoltar a totes les plataformes digitals i de streaming, ja sigui Spotify, YouTube, amb tots els seus videoclips, Apple Music i totes les plataformes. La seva presentació oficial serà el pròxim 7 de març, a les 19 i mitja, al teatre Seràfics d'Arenys de Mar. Guardeu-vos data. I serà superespectacular i meravellosa. Serà molt especial, hi haurà ballarines, músics, de tot. Visuals, sorpreses... Si tens ganes de passar-t'ho bé, vine!
CV. Quina resposta has rebut del públic i dels mitjans, i com gestiones les crítiques?
MT. He rebut una resposta superpositiva del públic i dels mitjans i sí que com tot a la vida han hagut respostes no tan bones, però no gaires. Al principi, quan treia els singles, sí que rebia més crítiques però al final de l'àlbum no gaire. A més a més, sé gestionar les crítiques d’una manera positiva. Sé que, faci el que faci, sempre hi haurà gent criticant negativament i també positivament. I al final és continuar confiant en tu mateix a donar-te suport dels teus i continuar fent i anar creixent
CV. En directe, què ofereixes al públic més enllà de les cançons?
MT. En directe, a banda de les cançons, ofereixo balls, moments d'atents, breaks, sorpreses, actuació, visuals, de tot. I també, sobretot, que és el més important, connectar amb el públic i que el públic també se senti part del concert, que al final, ja que venen, és el més important.
CV. De cara al futur, vols dedicar-te professionalment a la música i a la dansa i creus que estàs assolint les expectatives que tenies?
MT. Sí, totalment Jo, de cara al futur, vull ser artista, actor, ballarí, tot, i estic assolint les expectatives que tenia: De mica en mica, però les estic assolint i crec que estic seguint uns bons passos que al final són els meus passos amb els meus i tot. I penso que cada vegada anem creixent i això pot tenir bona projecció.
Cristina Vaquero és alumna de Batxillerat de l’Institut Domènec Perramon i fa les pràctiques de l’Estada a l’Empresa a la redacció del Batec
El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex va aconseguir una important victòria després de superar al Roda en la 16a jornada de la Primera Catalana, ajornada per les goteres. Els arenyencs es van imposar per 4 gols a 3 remuntant un 1 a 3 en contra. Tres punts clau pels de Marc Roca que es consoliden en el liderat
En futbol sala, el primer equip masculí disputava ahir la primera ronda de la Copa Catalunya desplaçant-se fins a la pista del Mestrans Montbui, conjunt de la Divisió d’Honor Catalana.
Després de l’empat a 2 en el temps reglamentari, tot es va acabar decidint en la tanda de penals i la sort no va estar al costat dels arenyencs. Derrota per 8 gols a 7 i els d'Albert Conejos diuen adéu a la competició del KO.
La crònica esportiva tanca destacant l’empat del primer equip de futbol en el derbi davant del Sinera corresponent a la 18a jornada de la Quarta Catalana. Els de Pepe Zaragoza van deixar escapar un 2 a 0 a favor i s’han de conformar amb un punt després que el Sinera igualés el marcador instants abans de la finalització del partit.
La jornada esportiva ens deixa les victòries del futbol sala femení i veterans de futbol, i les derrotes de futsal masculí i primer equip de futbol:
Pel que fa al futbol sala, l’equip masculí dirigit per Albert Conejos rebia dissabte 21 al Rubi, conjunt de la part alta, en la 18a jornada de la Tercera Divisió Nacional. Els arenyencs buscaven repetir la fórmula de la jornada anterior en què van aconseguir superar a la Prosperitat, però no va ser possible Derrota per 5 gols a 8 en un partit que l’Arenys de Munt va arribar a dominar amb un 3 a 1 favorable
En el cas del femení, que ens deixa una de les bones notícies del cap de setmana. Les de Joan Jové afrontaven una jornada transcendental rebent a l’Estel Vallseca, rival directe en la lluita per la permanència, i no van fallar. Victòria importantíssima per 4 gols a 3 en un partit patit, però que van saber tirar endavant.
Al futbol hi ha cara i creu. La creu és pel primer equip, que visitava al Llavaneres en la 19a jornada de la Quarta Catalana després d’algunes setmanes sense competició Els de Pepe Zaragoza van mostrar una bona versió que els va permetre arribar al final del partit amb tot obert, però, finalment, va caure del costat dels locals 3 a 1 en el marcador que deixa a l’Arenys de Munt en 11a posició
Finalment, els veterans d’Eloi Subirana segueixen consolidant el bon moment i sumen una contundent victòria a domicili davant Les Faldes de Cardedeu per 0 gols a 6 en el millor partit de l’Arenys de Munt en el que va de temporada. El tècnic destaca l’evolució en el joc durant les darreres jornades.
El proper dijous, 19 de març, a l’Esglesia es celebrarà la festa de sant Josep, espòs de la benaurada verge Maria. I per tant fou el pare legal de Jesús.
Al nostre poble és també una diada important perquè és el patró del Centre Moral. No essent un dia festiu, serà a la missa del dissabte 21 que es pregarà especialment pel Centre Moral i per tots els socis difunts.
CALENDARI LITÚRGIC QUARESMA – SETMANA SANTA
Aquest mes continuem amb el temps de Quaresma que vam iniciar el dimecres de cendra, el passat 18 de febrer.
La Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua. És un temps marcadament penitencial, de preparació, de conversió, de desert Demana una actitud interna de canvi, de “metànoia”, de conversió Per això, la litúrgia hi ajuda amb els signes externs, per tal que ajudin pedagògicament a viure amb intensitat aquest temps litúrgic fort.
Durant la Quaresma, es retiren totes les flors que hi ha a l’església, per tal de marcar l’austeritat pròpia d’aquest temps El color litúrgic d’aquest temps és el morat, un color més aviat apaivagat i fosc, que contrastarà amb la claror del blanc o el daurat de la Pasqua Tal i com l’Església demana durant la Quaresma, és important intensificar la pregària, fer almoina i també dejuni; són actituds externes que ens han d’ajudar internament a convertir-nos i anar a l’encontre de Crist, vivint com ell vivia.
Una bona pràctica per a viure la Quaresma és la pregària del viacrucis, en la qual contemplem els últims moments de la vida de Jesús, el seu camí cap a la creu. És una pregària que té diverses maneres de fer-la, si bé normalment té catorze meditacions o estacions. En cadascuna d’elles contemplem aquests fets de la passió de Jesús camí de la creu i alhora el nostre desig de conversió davant aquest acte suprem d’amor per part de Jesús.
Una altra bona pràctica per a viure la Quaresma, en vistes a la celebració de la Pasqua és rebre el sagrament de la reconciliació, per tal de demanar a Déu que ens perdoni les nostres faltes i rebre el seu perdó i la seva pau
SETMANA SANTA
Aquests dies són els més importants de tot l’any litúrgic, sobretot el Tridu Pasqual: Dijous Sant, Divendres Sant i Vetlla Pasqual. Els altres dies anteriors en són una preparació.
La Setmana Santa té el seu pòrtic i el seu inici en el Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor. En ell, commemorem, en primer lloc, l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem on és aclamat pel poble com a rei d’Israel i beneït en nom del Senyor. Seguiran el Dilluns Sant, el Dimarts Sant i el Dimecres Sant, en què ens anirem preparant vers la passió, la mort i la resurrecció de Crist. Seguidament tindrem el Tridu Pasqual des de Dijous Sant al vespre fins al Diumenge de Pasqua de resurrecció
>> SETMANA SANTA
Diumenge de Rams: És el dia que obre el pòrtic de la Setmana Santa, el Diumenge en què commemorem dos fets: l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble i, en segon lloc, la seva passió i mort en creu D’aquí ve que aquest diumenge tingui dos títols: “Diumenge de Rams” i “Diumenge de la Passió del Senyor”.
Dilluns Sant, Dimarts Sant, Dimecres Sant formen part de la Quaresma i els textos ens parlen dels preparatius per al sopar pasqual i l’anunci de la traïció de Jesús per part de Judes Iscariot
Dijous Sant: El Dijous Sant a la tarda o al capvespre ens reunim per commemorar el darrer sopar de Jesús, que és com un resum o una introducció a tot el que viurem els tres dies següents. Jesús, en aquell sopar darrer, mostrà amb el signe del rentament dels peus quin era el sentit de la seva vida, i quin volia que fos el sentit de la vida dels seus deixebles: l’entrega total pels altres. I després, els deixa un altre signe que és una invitació a la fe i a la confiança: els dóna el pa i el vi anunciant-los que cada cop que es reuneixin i celebrin aquell mateix signe, ell es farà present enmig seu com a font de vida per sempre.
Divendres Sant: El Divendres Sant commemorem la passió i la mort de Jesús. Ho fem, sobretot, mitjançant la celebració litúrgica d’aquest dia. Avui, en efecte, no es celebra l’Eucaristia, perquè esperem poder celebrar-la amb tot el goig la Nit de Pasqua. El color de la celebració d’avui és el vermell, perquè no celebrem el funeral de Jesús, sinó el seu testimoni fidel fins al final A la celebració, després d’una entrada en silenci, plena d’emoció i esperit de pregària, escoltem les lectures, entre les quals destaca la de la passió; després, fem la pregària universal, ben àmplia i oberta al món sencer; després adorem amb fe i agraïment la creu de Jesús; i finalment combreguem del pa consagrat el dijous. És un dia, doncs, per refermar la nostra adhesió al camí de Jesús, el nostre convenciment que només en ell trobem la salvació, i la nostra solidaritat amb tots els dolors que tants homes i dones pateixen en aquest món nostre.
Dissabte Sant: És el dia del silenci i de l’espera. Jesús és al sepulcre, i tota l’Església acompanya el seu Senyor que ha entregat la vida, amb la confiança que aquesta vida donarà un fruit inesgotable.
Jesús baixa al lloc de la mort, com tots els homes i dones, però la seva baixada és per cridar tothom a iniciar una nova vida, la vida nova de la resurrecció.
Vetlla Pasqual: Aquesta és la gran nit, la mare de totes les vigílies, la missa més important de l’any En ella commemorem la resurrecció de Jesucrist S’inicia amb el temple a fosques i es beneeix el foc nou fora de l’església i es marca el ciri pasqual, el qual és encès amb el foc nou i, a partir d’ell, s’iŀ luminen les candeles que l’assemblea porta Acte seguit s’inicia la processó fins a l’interior del temple, amb la llum del ciri pasqual. Seguidament té lloc el cant del pregó pasqual, que fa un elogi, no de la resurrecció sinó d’aquesta nit santíssima i del ciri en sí mateix. I segueixen les litúrgies de la Paraula, del Baptisme i de l’Eucaristia.
ACTES PARROQUIALS
Diumenge de Rams.
Dissabte 28, a les 18’30h: dins del temple: BENEDICCIÓ de RAMS i MISSA
Diumenge 29, a 2/4 d’11h del matí, a la Plaça: BENEDICCIÓ de RAMS i dins del temple: MISSA de la PASSIÓ del SENYOR
Dimecres Sant, 1 abril, a la tarda: CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA de la PENITÈNCIA (Pendent de confirmació i de concretar l’horari)
SETMANA SANTA
Dijous Sant, 2 abril, 2/4 de 7 de la tarda:
MISSA DE LA CENA DEL SENYOR, amb el trasllat del Santíssim Sagrament al Monument.
Tot seguit: HORA SANTA davant el Monument de l’Eucaristia
Divendres Sant, 3 abril, 11 del matí: VIA CRUCIS 5 de la tarda: CELEBRACIÓ LITÚRGICA de la PASSIÓ del SENYOR.
Dissabte Sant, 4 abril, 9h del vespre:
VETLLA PASQUAL.
Diumenge de Pasqua, 5 abril, 2/4 d’11h del matí: MISSA de la Solemnitat de PASQUA.
LA MOIXIGANGA
L’Esbart Dansaire del Centre ens tornarà oferir la Moixiganga, la representació dansada de la passió de Crist.
Començarà a les 21 h des del carrer Vell, en rigorós silenci, només trencat pel so dels tambors i els cascavells, per finalitzar a l’interior de l’Església de Sant Martí on tindrà lloc la representació
FESTA MAJOR VOT DE POBLE A LA VERGE DEL REMEI
Enguany, el 2n diumenge de Pasqua, 12 d’abril, podrem celebrar la nostra Festa Major del Vot de poble a la Verge del Remei
Com és costum, a la missa, de les 10’30h del diumenge, es renovarà el vot de vila a la Verge del Remei i tots podrem cantar els goigs a la Mare de Déu
CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
El proper dissabte dia 18 d’abril de 2026 se celebrarà a Montserrat la VIII Trobada de Delegacions de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
La celebració serà a les 12,15h a l’altar major de la Basílica Després de la Missa hi haurà un dinar de germanor al Mirador dels Apòstols Els interessats cal que facin la reserva amb antelació, fins l’1 d’abril, al telèf. 93 795 13 56/ 669 619 569 M.Teresa Missé.
Si el grup és nombrós es farà un autocar.
77A ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT
Tal com es va informar el mes passat, enguany la Romeria serà els dies: 29, 30 i 31 de maig i 1 i 2 de juny. I els preus són els següents:
Preu per persona: Ceŀla 5 dies: 158 €. Ceŀla 4 dies: 108 €. Ceŀla 3 dies: 94 €. Ceŀla 2 dies: 74 €. (el preu inclou estada i viatge) Inscripcions: tel. 669.619.569
CANVIS PARROQUIALS
Abans d’acabar el mes passat de febrer el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, va nomenar com a administrador parroquial de la nostra parròquia mossèn Jean Baptiste B Kamman, que supleix mossèn Jordi Pascual.
HORARIS PARROQUIALS
DEFUNCIONS
- Antoni Salvà Soler, 90 anys
Que el Senyor l’aculli en la seva pau
OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de març es celebrarà el dilluns 16 a les 19'30h del vespre
Després d'haver començat l'any amb un gener normal pel que fa a la mitjana termomètrica, però molt plujós, ja que va acabar sent el tercer mes més plujós de la sèrie 2005-2026, encetem la primera quinzena de febrer i ho fem amb el mateix patró amb què vam acabar el gener. De la mà d'un tren de borrasques/sistemes frontals que ens anaven creuant, però amb una activitat en general menor, ja que ens arribaven força desgastats/ades, per la circulació de vents OSO i ONO poc afavoridora de precipitacions importants a la nostra zona alhora que mantenien un ambient temperat amb poc fred.
Un ambient amb regust primaveral que es reafirmà amb l'arribada de l'anticicló de les Açores que no ens afectava des de mitjan desembre de 2025 i que ens afectà a partir del dia 21 i durant pràcticament l'última setmana del mes, per acabar un febrer en què es trencà la ratxa tan plujosa del desembre i el gener, amb una recta final ben estable i primaveral, amb el permís dels núvols baixos o boires per advecció tan típiques de la primavera.
Refrany del mes:
“Aigua de febrer, sempre va bé”
El proper dia 20 de març entrarem a la Primavera, des del punt de vista astronòmic! Concretament, i segons les dades del Observatorio Astronómico Nacional, a les 15:46h (hora oficial peninsular) entrarem a la Primavera astronòmica del 2026. Aquesta estació, astronòmicament, tindrà una durada de 92 dies i 18 hores, i conclourà el dia 21 de juny, en què entrarem en l’esperat Estiu. Aquesta durada astronòmica ja veurem si es correspon amb el que podem esperar d’aquesta estació per la part meteorològica
Podria semblar sorprenent que es doni el càlcul de forma tan precisa, però precisament la definició dels noms del canvi de les estacions bé de conèixer amb exactitud aquests moments. El nom del canvi de les estacions es basa en la definició de l’equinocci (del llatí aequinoctium; aequusnocte – “nit igual” – ), que és el moment en que exactament la meitat de la Terra queda iŀluminada pels raigs del Sol i l’altra meitat rau en la penombra, degut a la inclinació de l’eix de rotació terrestre (responsable també dels solsticis i per tant de l’existència de les estacions a casa nostra).
Pel que fa al cel del mes de març, el dia 2 la Lluna passarà a prop de l’estrella Règul, que serà visible a simple vista i el dia 3 hi haurà un Eclipsi Total de Lluna (l’anomenada Lluna de Sang) que, malauradament, no serà visible des de la Península. Per a gaudir de l’espectacle d’un eclipsi des de casa, ens haurem d’esperar al 12 d’agost per, en aquest cas, contemplar un de Sol
Al capvespre del 8 de març serà possible veure Venus i Saturn propers al cel, i el dia 19 tindrem Lluna Nova, fet que ajudarà a poder gaudir del cel nocturn
Un altre fet important d’aquest mes de març, tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s’han pronunciat a favor d’eliminar els canvis d’hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva al respecte, i continuarà vigent el tradicional canvi d’hora que té lloc l’últim diumenge de març. Aquell dia, el 29 de març, a les 2 de la matinada hora peninsular, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3.
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
AGENDA D’ACTIVITATS MES DE MARÇ
. Divendres 6, 19h: Conversa en anglès.
. Divendres 6, 19h: Conversa en francès.
. Divendres 13, 18’45h: Conversa en anglès.
. Dissabte 14, 10h: Taller d’escriptura.
. Dimecres 18, 19h: Conversa en francès.
. Dissabte 21, 11’30h: Tertúlia del Fènix.
. Dissabte 21, 11’30h: Club de lectura.
. Divendres 27, 18’45h: Conversa en anglès.
HanyaYanagihara. Àmsterdam. Traducció d’Alexandre Gombau. 832 pàgines
Tan poca vida és una d’aquelles noveŀles que durant molt de temps ha estat exposada a les lleixes de les recomanacions de les llibreries Malgrat que no es tracta d’una novetat ja que es va publicar el 2015, la primera edició en castellà va ser al cap d’un any i sí que és cert que hem hagut d’esperar fins al 2024 per gaudir de la traducció en català de la mà d’Alexandre Gombau. En tot cas, des de la seva publicació va tenir una recepció extraordinària tant per part de la crítica com dels lectors. Va ser finalista del Booker Prize i del National Book Award. Es podria dir que el llibre s’ha convertit en un fenomen internacional. Però si alguna cosa caracteritza aquest llibre és la intensitat. Molts lectors han descrit la lectura de Tan poca vida com una experiència devastadora i crua No ens enganyem, és una lectura que quan penses que respiraràs una mica et deixa sense alè
L’argument segueix la vida de quatre amics que es coneixen a la universitat i intenten obrir-se camí a Nova York: en Jude, en Willem, en JB i en Malcolm. Durant les primeres pàgines sembla que es tracta d’un relat coral, que anirem resseguint la vida d’aquests quatre amics, però progressivament el centre emocional de la noveŀla es va desplaçant cap a en Jude, un advocat brillant i reservat que amaga un passat traumàtic. A través dels anys, la història explora les relacions, els èxits professionals i, sobretot, la lluita constant amb el dolor físic i psicològic Però si una cosa fa que aquest llibre valgui la pena és l’amistat, una amistat que es converteix en refugi davant de les dificultats de la vida
Tan poca vida és un llibre profundament emotiu, ens parla de l’amistat entre homes, un tema que sovint la literatura ha explorat més des d’una mirada femenina. La noveŀla explora les emocions humanes i sovint planteja preguntes incòmodes sobre el patiment, la resiliència, l’amor i els límits de la cura que podem oferir als altres. Els personatges són extraordinaris i tots ells diferents i complexos. Un llibre que per la seva complexitat, densitat i també la llargària, més de vuit-centes pàgines, es converteix en tot un viatge.
Hanya Yanagihara és una autora estatunidenca, nascuda a Los Angeles, malgrat el seu nom difícil de pronunciar ens pot despistar, té ascendència japonesa i coreana i ha viscut a diversos països Ha treballat durant anys en el món editorial abans de dedicar-se plenament a l’escriptura i s’ha consolidat com una de les veus més singulars de la narrativa contemporània D’ella també podeu llegir Al paraíso i La gente de los árboles De moment en català només s’ha traduït Tan poca vida
Gemma Tomàs
DIUMENGE, 1
5a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil
A les 09:30 h: Passejada popular cap a Can Jalpí, enlairada de globus en record de la Mireia i visita al seu Jardinet a l'Escola Sant Martí.
A partir de les 10:00 h: Gran fira a la Plaça de l’Església amb la participació de les AFAs de Sobirans i Sant Martí, l'Esbart Dansaire del Centre, els Geganters, el Club de Hoquei i l'ABIC Hi haurà parades informatives de les fundacions vinculades / Visita especial dels personatges de Star Wars / Concert de l’Aula de Música AdM / Cloenda amb els parlaments oficials i el tradicional Arròs Solidari (es podrà recollir per emportar o menjar a la mateixa plaça).
Sala Municipal, de 10 a 14 h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.
Sala Gran del Centre, a les 17:30 h, espectacle de Rau-rau, UNA CAPSETA QUE BATEGA, recomanat per a famílies i infants de 6 a 12 anys Seguidament, ENTREGA DELS PREMIS DEL CONCURS DE PESSEBRES
DIMECRES, 4
Sala Municipal, a les 9.30 h, Passejada per a la gent gran “A cent cap als 100”
DIVENDRES, 6
Biblioteca Antònia Torrent i Martori, a les 19 h, Conversa en anglès.
DISSABTE, 7
Plaça de l’Església, a les 12h Vermout i actuació musical Plaça de l’Església, a les 14h, CALÇOTADA POPULAR. Organitza CUP Arenys de Munt
DIUMENGE, 8
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié, a les 12 h, Quina musical feminista, Lectura del manifest del Dia Internacional de la Dona i Vermut.
DIUMENGE, 8
Pista Municipal, a les 14 h, CALÇOTADA POPULAR . Organitza Penya Barcelonista Arenys de Munt
DIJOUS, 12
Edifici del Mercat, a les 19 h, Xerrada Plataforma per la llengua: CENS DE CATALANOPARLANTS
DIGITALS, PERQUÈ ÉS
NECESSARI I COM PODEM
AMPLIAR-LO
DIVENDRES,13
Espai Jove l’Escorxador, a les 19 h, COM I QUAN PARLAR DE SEXUALITAT?, a càrrec de Fil d’Ariane; un espai per compartir inquietuds, entendre el cevell adolescent, descobrir com comunicar-nos de manera afectiva i assertiva i obtenir eines per acompanyar-los en aquest camí amb seguretat, respecte i confiança
DIUMENGE, 15
Edifici El Mercat, de les 10 a les 12 h, Estisores Solidàries.
DIMARTS, 17
Can Borrell, a les 14 h, Ple Ordinari.
DISSABTE, 21
Sala Municipal, a les 19 h, Tardeig solidari pop-rumba amb LOS CONFINAD2. Ass. La sonrisa de Aina
Centre Moral Cap butaca buida, a les 20h, PASSEJANT AMB SANTIAGO RUSIÑOL.
DIUMENGE, 22
Sala Corrioles del Centre, a les 12:15h en segona convocatòria al Centre ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA de socis del Centre Moral
DIMECRES, 25
Can Borrell, a les 10 h, Taller entrenem la memòria.
DIUMENGE, 29
Sala Municipal, de 10 a 14 h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya
DIUMENGE, 29
Sala Municipal, tarda, BALLADA DE RAMS de l’Esbart Dansaire del Centre Moral.
DILLUNS, 30
Sala Municipal, de 16 a 21 h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.
DIJOUS, 2
Església Parroquial, a les 20:30 h sortida des del carrer Vell i fins a l’Església, LA MOIXIGANGA, a càrrec de l’Esbart Dansaire del Centre Moral.
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 6 al 15 de març de 2026, exposició REFLEXOS DE LA MEVA INSPIRACIÓ de Silvia Jordan Blanquer
RICARD SABORIT I SOLANA
En Ricard Saborit fou un home d’esperit molt inquiet, fill d’una família de gran prestigi de Mataró, que va venir a viure a Arenys de Munt a mitjans dels anys quaranta del segle passat en haver-se casat amb una veïna de la nostra població Un cop aquí, es dedicà a donar classes de dibuix, a treballar de delineant, a la pintura artística (en la que va destacar en vàries de les seves modalitats) i a la fotografia de competició
S’integrà en la comunitat del nostre poble coŀlaborant en tots els actes socials que s’anaven realitzant, especialment en les activitats culturals
A mitjans de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, però, per motius de la seva feina hagué de marxar a treballar i viure a Barcelona, a on va continuar fent exposicions dels seus dibuixos, deixant constància de la seva qualitat artística i moral. De totes maneres, el seu pas per Arenys de Munt va deixar un bon record entre els ciutadans i ciutadanes de la nostra vila, i per aquest motiu tenim el deure de donar-lo a conèixer als que no van viure en la seva època i que els més grans, que sí que van tenir la sort de tractar-lo, tinguin l’oportunitat de recordar-lo.
Antecedents familiars d’en Ricard (un pessic d’història)
En Ricard va néixer a Mataró un 22 d’octubre de 1922 a casa d’una família molt coneguda, de força prestigi a la ciutat, un any abans de la dictadura del general Primo de Rivera i mentre feia d’alcalde en Joan Capell i Vidal El besavi d’en Ricard era en Josep Saborit i Bruguera (1826-1898) un polític lliberal argentoní,que tenia el títol de Caballero de la Real Orden de Carlos III i Comendador de la Orden de Isabel la Católica, que es va establir a Mataró i va tenir vuit fills Cinc dels quals, van aconseguir destacar amb força en el món de la política, la indústria o l’Armada i que són els que mencionem a continuació: Ramon Saborit i Thomas (1904), un advocat catalanista i secretari de l’Ajuntament de Mataró i dels Jocs Florals de la ciutat, que milità en el partit Lliberal; en Josep (1855) que era militant del Partit Monàrquic Lliberal i va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró en el mateix
consistori en què va ser elegit alcalde l’arenyenc Emili Arañó; en Gustau (1854) que fou un important fabricant mataroní i diputat del partit Lliberal; l’Artur, un dels fundadors de la revista mataronina Juventud i militar de la marina espanyola, segon oficial d’Administració, que va morir mar en dins, l’any 1876, i per últim, en Ricard (1858-1926) casat amb l’Eulalia Valdé i Vila i avi del nostre protagonista Ricard, que va ser un destacat carlista que va prendre part en diverses accions de la guerra carlista del segle XIX, com van ser les de Prades, Darnius, Olot i Granollers, entre altres. De jove treballava de representant en la fàbrica de licors del seu cunyat, Eduard Gualba i Labori (1858-1923) a on feien marques populars com, l’Anís Don Carlos de Borbon o el Licor Don Jaime de Borbon, creades precisament, per en Ricard. El 1889 va passar a treballar al Negociado de Hacienda de Mataró, i políticament com a bon carlista, va militar a la Juventud Carlista com a comptador de la junta directiva del Circulo Tradicionalista i va ser també, soci del Circol Catòlic d’Obrers de Mataró A més, en Ricard Saborit consta al Registre de títols de la noblesa d’Espanya amb el número 224 (però, no especifica el títol) Va morir l’any 1926 a Mataró Sobre els pares d’en Ricard Saborit i Solana no tenim massa informació Sabem que eren en Jaume Saborit i Valdé (1894-1952) i la Maria Solana i Dionisia, que vivien al carrer Colon de Mataró. En Jaume treballava en un lloc de responsabilitat a les oficines de la companyia elèctrica de Mataró, la Compañia General de
Electricidad S A (CGE), constituïda l’any 1897 i que passà de l’enllumenat de gas públic a l’electricitat per enllumenat públic a Mataró i comarca l’any 1899 La mare d’en Ricard tenia una merceria a la mateixa ciutat, i el matrimoni va tenir només un fill, en Ricard, i una filla, la Mercè, que va marxar a viure a Andorra
Estudis al Coŀlegi Valldemia de Mataró Al ser d’una família acomodada, en Ricard anà a fer els estudis primaris i el batxillerat a l’escola religiosa Valldemia dels germans maristes de Mataró, que era una de les escoles de més prestigi de la ciutat, amb més de 200 anys d’història, fundada pel prevere Marceŀlí Champagnat, que va decidir crear una congregació laica dedicada a la instrucció de la joventut pobre. Mentre en Ricart estava estudiant a l’escola, ja demostrà la seva predisposició per les arts i la literatura, en presentar un notable treball literari, amb només 11 anys amb motiu de la festivitat de la Immaculada Concepció i que inclús va ser recollida la noticia en la premsa local de l’època. Es veu però, que sentia especial predilecció pel dibuix artístic, ja que estudià aquesta especialitat en algun institut de Belles Arts, quan acabà l’ensenyament secundari a l’escola Valldemia
En Ricard a la guerra civil i al servei militar Encara no havia tingut temps de començar a treballar que li tocà marxar a la guerra civil amb els mobilitzats a Mataró de la lleva del biberó i que foren destinats a lluitar al front de l’Ebre sense cap classe de preparació militar i quan tot just havien arribat a la majoria d’edat Però, no ens consta si en Ricart va arribar a entrar en combat o va quedar-se a la rereguarda També, estigué un temps destinat a Sant Vicenç de Montalt. Un cop acabada la guerra va haver de fer el servei militar franquista durant un parell d’anys, i fou destinat a alguna caserna de les tro-
pes nacionals del Marroc, probablement a Melilla.
Arribada a Arenys de Mar
A la tornada del servei militar l’any 1942, es traslladà a viure a Arenys de Mar, a on en Ricard aconseguí una feina de mestre de dibuix en una escola privada situada a la part baixa del poble, suposem que a la zona del port. Aquí, en aquesta població, es dedicà a la seva feina de mestre mentreque al mateix temps, es donà a conèixer com un bon dibuixant i pintor de quadres, presentant les seves obres en molts certàmens artístics i exposicions, al mateix temps que estudiava per delineant projectista El 1943, quan encara era solter, va fer una exposició de pintures i dibuixos als salons de la seu d’Acció Catòlica d’Arenys de Mar, per la Festa Major de Sant Zenon I el 1946 va exposar les seves obres de dibuixos a la ploma, sobre paisatges i aspectes de la ciutat de Girona, a les Festes i Fires de Sant Narcís de Girona L’alcalde de Girona, Albert de Quintana, que havia assistit a la inauguració d’una exposició d’en Ricard a Arenys de Mar li va demanar expressament que participés a les Fires de Girona.
Casament a Arenys de Munt
En Ricard pujava de tant en tant a Arenys de Munt, a visitar uns parents dels seus pares que hi tenien una botiga. Eren els propietaris d’un comerç de vetes i fils, conegut per can Matalí (a la plaça de l’Església cantonada amb la riera Sant Martí), i els seus propietaris eren en Jaume Ferrer i Ripoll (1875-1956) secretari del jutjat, i la Concepció Saleta i Borrell, que tenien quatre filles: Teresa (1898), Maria (1904), Joana (1910) i Concepció (1912). En certa ocasió, en Ricard anà a visitar als seus familiars de la botiga de can Matalí i va coincidir amb la Francesca Roca i Oms (1921-1979) que per casualitat entrà a comprar mentre ell estava allà i va ser precisament, en Ricard, qui la va atendre Així, és com en Ricard va conèixer a la que seria la seva futura parella
L’any 1945 en Ricard i la Francesca es van casar a l’església d’Arenys de Munt amb una cerimònia oficiada pel mossèn Ernest Cuffí i Carabús, i van anar a viure al núm 35 (posteriorment 41) de l’Avenida de José Antonio (actualment, carrer Panagall), a la casa de la mare de la Francesca, la Maria Oms El 1946 va néixer la seva primera filla, Maria Assumpció (que ha estat precisament, la que ens ha posat al corrent de la història familiar) i el 1949 la segona filla, Roser.
Arenys de Munt en 1945
Quan en Ricard es va convertir en resident d’Arenys de Munt el 1945, el poble tenia uns 3 050 habitants amb un pressupost municipal de 199 860 ptes , i eren uns anys de repressió franquista en què molts arenyencs republicans encara estaven a la presó o a l’exili L’Ajuntament estava governat per l’alcalde Josep Culubret i Soler (1914-2003) que havia estat nomenat pel governador civil José Antonio Correa Veglison, que vingué en persona a donar-li possessió el 7 de desembre de 1944, i que substituïa el fins aleshores alcalde Josep Rossell i Tremoleda (1911-1999) El nou consistori de l’Ajuntament d’Arenys de Munt quedà, doncs, conformat pels següents regidors: Josep Culubret i Soler (alcalde), Josep Missé i Martí (1r tinent d’alcalde), Josep Mas i Muñoz (2n tinent d’alcalde), Joaquim Corbera i Canals (3r tinent d’alcalde), Lluís Cucurull i Colomer, Jaume Parera i Valls, Joan Navarra i Cot, Sebastià Colomer i March, Ramon Marpons i Miró (regidors). En Josep Molins i Ballesté feia de secretari municipal i en Salvador Corominas i Arañó de jutge.
La família de la Francesca Roca i Oms
Els pares de la Francesca, la dona d’en Ricard, eren en Jaume Roca i Pera (1882-1930) i la Maria Oms i Volart (1884), un matrimoni d’Arenys de Munt, que vivien al número 35 del carrer Panagall. La Maria era germana del conegut forner i exjutge, Jaume Oms i Volart, d’una família molt arrelada a Arenys de Munt, però, procedents de la veïna població de Canet de Mar En Jaume i la Maria es van casar l’any 1910 i es dedicaven a fer de sabaters i sastres, a més de confeccionar gavardines, entre altres peces de vestir Un any més tard, van marxar a viure a Girona, on van posar una botiga de venda i confecció de sabates al carrer de la Força, i allà, van néixer els seus tres fills/es: Rosa (1912-1958), Josep (19151972) i la Francesca el 1921 Però a mitjans dels anys 20 va morir en Jaume Roca i la viuda continuà un temps portant la sabateria a Girona fins que els seus germans d’Arenys de Munt li van demanar que tornés. Un cop a Arenys de Munt van anar a viure al número 41 del carrer Panagall. La viuda Maria no treballava, però, sí el seu fill i les seves filles. La filla gran, Rosa, treballà d’oficinista a l’empresa de moles Muvisa d’Arenys de Mar, la Francesca ajudava als forners Oms i durant la guerra va estar exercint d’infermera a l’Auxili Social, i en Josep treballà a la Caixa d’Estalvis de Mataró. Quan esclatà la guerra civil,
en Josep estava en edat de fer el servei militar i fou mobilitzat amb els de la seva lleva, tot i que es va incorporar a la unitat militar que li van assignar, no va arribar a participar en la guerra, ja que es va escapolir i va mantenir-se amagat fins al final del conflicte.
Activitats d’en Ricard a Arenys de Munt Essent la seva dona Francesca neboda del forner i pastisser Jaume Oms i Volart del carrer Panagall, en Ricard coŀlaborava, juntament amb la seva dona, en les feines de la pastisseria. Feia dibuixos i decorava mones, però, també feia palmes i catifes. A més, era un gran aficionat a la fotografia i el 1949 es va fer soci de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar, on participà en molts concursos presentant les seves fotografies, amb les quals aconseguí diferents guardons. Entre altres obres artístiques, mentre vivia al poble,va fer l’Auca d’Arenys de Munt. En 1947 era el delegat comarcal del S E M (entitat dels mestres) a Arenys de Mar, mentre continuava donant classes de dibuix, però, també va fer una nova activitat a Arenys de Munt, coŀlaborant amb el mestre artesà tallador de vidre, Joan Salvadó i Castellví que havia establert el seu taller de tallar vidre al carrer Panagall l’any 1946 En Joan Salvadó que ja treballava el vidre a Barcelona havia vingut a posar el seu taller a Arenys de Munt, associant-se amb en Ramon Artigas i Salvà, treballador del forn del vidre, i en Ricard s’encarregà de fer els dibuixos de les peces que tallaven al taller.
Trasllat a Barcelona i nou projecte professional L’any 1954, en Ricard va marxar amb la seva família a viure i treballar a Barcelona,ja que aconseguí una feina a l’empresa Ecisa, Compañia Constructora, S.A., domiciliada a la Via Laietana, 96 i que havia estat constituïda l’any 1946 a Barcelona. Feien feines principalment,
Barcelona, i es dedicaven a p j s construccions i edificis, i en Ricard hi va anar a treballar de delineant projectista per fer els plànols dels nous edificis que havia de construir l’empresa Ecisa, com per exemple una promoció d’habitatges per la Societat d’Aigües de Barcelona a l’avinguda de Montserrat; en el projecte de la construcció de la urbanització d’Empuriabrava a Castelló d’Empúries, i en els plànols de la Sagrada Família, que li encarregà l’arquitecte Vicenç Artigas i Alberti (1876-1963), que era un arquitecte (antic regidor de l’Ajuntament de Barcelona) que coŀlaborava amb l’arquitecte titular del temple, Francesc de Paula Quintana i Vidal Però, també aquesta empresa feia importants construccions fora de Catalunya, com la construcció del nou poble de Rivero de Posadas a la província de Córdoba. A Barcelona en Ricard i família, van anar a viure al carrer Praga, i aquell mateix any va néixer a la Ciutat Comtal la seva tercera filla, Immaculada. L’any 1955 va participar com cordonista, en la processó de Jesucristo Redentor de la Fiesta del Apostolado de la Oración de la parròquia de Jesucristo Redentor, en la que anaven precedits de la cobla Canigó.
Però, també, a Barcelona va continuar pintant i dibuixant. En 1956 va fer vàries exposicions dels seus dibuixos a la Sala Jaimes de la Llibreria Francesa, situada al Passeig de Gràcia de Barcelona.
L’any 1959 la mateixa empresa Ecisa, on encara continuava, el va enviar a Vitòria a treballar en diversos projectes i allà es traslladà amb tota la família. Però, també, mentre estava allà li tocà anar a Bilbao a fer els plànols de les escoles nacionals del districte de Basurto i després va ser enviat a Osca a fer els plànols del manicomi de la ciutat i d’una urbanització. Però, el 1964 tota la família ja tornaven a ser Catalunya i es van establir al Masnou, des d’on ell anava cada dia a treballar a la seu d’Ecisa a Barcelona. Aquí, al Masnou fou on morí la Francesca Oms, la seva dona, l’any 1979.
Com que cap al 1980 va tancar l’empresa Ecisaque feia poc temps que havia fet una ampliació de capital per tal de sobreviure - en Ricard hagué de buscar-se una altra feina, però, no hi pogué estar massa temps, ja que va morir el dia 6 de novembre de 1982 quan vivia al carrer Sant Felip del Masnou, acompanyat de la seva filla petita, i sense haver tingut temps de jubilar-se, ja que només tenia 61 anys Les seves filles, totes vives actualment, resideixen en tres localitats diferents: El Masnou, Valencia i Osca En Ricard Saborit i Solana no va ser veí d’Arenys de Munt durant molts anys, però, va entrar a formar part d’una família arenyenca força coneguda i respectable com eren els forners de ca l’Oms, i a més, ell mateix va saber fer-se valorar i estimar per la societat local d’aquells anys de la postguerra.
Elies Surroca i Campàs
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Una de les noves veïnes que tenim al bloc, una joveneta molt trempada, amb hores de gim, bon filing amb la nova comunitat de residència, amb bona visió de futur. Ara sí, quedarà menys pels 10.000 arenyencs per saltar a la propera pantalla. Fa dies que la llum del seu menjador s’apaga passades dels 12 de la nit, amb un munt d’ombres que fan rotllana amb estranyes músiques orientals. A baix a la porteria, he vist entrar a diversos polítics locals, algun constructor, una sindicalista, un esportista, una pensionista, molta gent
He pogut esbrinar,que està cuinant una llista per les locals de maig del 27, què és com tots els polítics saben, una de les tasques més complicades i difícils, triar el grup que sortirà eŀlegit, els possibles i els gregaris per acompanyar la llista del partit.
Caldran noves fórmules per administrar l’Ajuntament, seria la no superació de dos mandats per alcalde i regidors, la revisió de l’organigrama, dels sous de polítics i funcionaris, com auditar l’empresa vinculada per atorgar llocs de feina, tot això per no foradar del tot les butxaques dels contribuents
En l’endemig de tot l’enrenou cal sacsejar als votants per què tornin a creure amb el sistema i les urnes. El partit abstencionista, PAC,guanyaria a molts municipis, al nostre també, 3.141 arenyencs no van votar, el primer partir va guanyar amb 1.548 vots. Cal pensar-hi.
En les eleccions municipals del 2023 El PAC hagués estat el guanyador absolut amb 7 regidors, matemàtica no entraria. El batlle, normal, el capdavanter de la llista dels Abstencionistes. Una de les característiques de les democràcies avançades, segons The Economits, és la participació alta i responsable de la població La veïna del cinquè primera amb la llum del menjador apagada diuen és una gran tiradora de cartes. Joan Puig i Pont. Politòleg.
Han pensat el Serveis Econòmics de l’Ajuntament fer un estudi de les quantitats que estalviarien si destinessin els costos del Personal i la part corresponent del Capirol II (Béns corrents i Serveis) que es dediquen als serveis que l’Ajuntament NO té la competència?. Les obligacions per Llei d’un Ajuntament són: Enllumenat públic,Recollida de residus, -Neteja viària ,Abastament d’aigua, -Clavegueram,Accessos al nucli de població, -Pavimentació i conservació de vies públiques, -Control d’aliments i begudes, més: Parcs públics,Biblioteca, -Mercats, i Tractament de residus.
El Model d’acceptar més serveis dels que NO correspon (Policia Local, -Benestar Social,Mediació, -Promoció econòmica. -*Protecció civil, -Instaŀlacions esportives -servei de Piscina, -servei d’Ocupació, -Transport urbá,Ossos polars, -Conserges d’Escola,Habitatge públic, -Manteniment d’Edificis escolars, -Protecció del Medi, -Càrrecs electes,- etc ) és una ANOMALIA de la còmplice política municipal que fa augmentar la Plantilla de personal (87 treballadors) quan en realitat amb 47 funcionaris n’hi haurien suficient, i conjuntament amb la despesa d’aquests serveis es reduiria en més de 2,5 M€.anuals el Pressupost Municipal per poder rebaixar
l’Impost de Béns Immobles (IBI) que cada any augmenta i es podria fer els equipament necessaris que la població demanda.
Segons el principi de la “realitat” manca responsabilitat i valentia dels mindunguis que volen portar la política contradictòria d’uns serveis que NO tenen les competències que podrien compensar els augments dels impostos i alhora revertir per executar les infraestructures i/o equipaments (Residència, Biblioteca, Aparcaments, etc ) necessaris per a la població
Exigim a qui ens representa, que facin mans i mànigues perquè les administracions supramunicipals (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal, Ass. Municipis....) financin els serveis que són de la seva única responsabilitat, (que no corresponen als arenyencs) que treballen per pagar la seva incompetència. “Al Cèsar lo que es del Cèsar... ” . Que ningú pensi que som uns inconscients o ignorants ni que volem ser “Cornuts i pagar el beure”
Val més tard que mai i que es deixin d’escanyar el poble.
Xavier Oller
B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t i a B
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
La Junta Directiva de l’Associació de Veïns de la Part Alta d´Arenys de Munt vol fer públic l’agraïment a totes les persones que divendres 20 de febrer van assistir a la xerrada-conferència a l’ antic mercat municipal de la nostra vila amb el tema del TEA ( Trantorn de l Espectre Autista ). Tema tan desconegut con apassionant.
Gairebé seixanta persones vam gaudir de la màster classe de la Noelia Saldón i de la Neus Payarol, professionals de l’entitat Junts Autisme que d’una forma pedagògica i entretinguda van conquerir l’ atenció de l’audiència, com el seu cor ,en aquesta qüestió delicada i complexa, molt complexa.
El nostre alcalde Sr Sànchez ens va acompanyar en tot moment, com el regidor d ´entitats el Sr Guiu, que ens facilità la logística de l acte amb la presència també d alguna regidora membre de l’oposició molt activa després en el coŀloqui.
Molt bones sensacions, de crítica i públic, però per sobre de tot gent amb molta empenta amb moltes ganes d’aprendre. Cares conegudes de convilatans i molta gent dels pobles del voltant, fins i tot, de Sant Celoni i Sant Cugat.
El president, Sr Puig, no va desaprofitar l´ocasió per recordar el centenari de la Font, demanar més llum fins a Lurdes, i més vorera a l´Escola Sobirans, el canvi de carretera per Camí, com més informació de les actuacions municipals en el veïnat.
Si vols col.laborar amb nosaltres …t esperem !!!
La Junta de L’APAAM
SANT MARTÍ: EDUCAR, CRÉIXER I COMPARTIR
Triar escola és molt més que escollir un centre educatiu: és decidir on els infants creixeran, aprendran, faran amics i construiran records que els acompanyaran tota la vida. A l’Escola Sant Martí ho tenim molt present, i per això us convidem a venir-nos a conèixer i descobrir el nostre projecte educatiu.
El dissabte 28 de febrer obrim les portes de l’escola amb dues sessions, a les 10 h i a les 11.30 h En aquestes trobades farem una explicació del projecte educatiu i una visita guiada pel centre, perquè pugueu conèixer els espais, l’equip docent i la nostra manera d’entendre l’educació, així com resoldre dubtes i compartir inquietuds.
A més, oferim la possibilitat de veure l’escola en funcionament real a través de les aules obertes:
Dimecres 18 de febrer, de 9.30 a 10.45h
Dijous 19 de febrer, de 15.15 a 16.15h
Durant aquestes franges podreu entrar a les aules i observar el dia a dia dels infants, amb les activitats ordinàries que toquen aquell dia
Creiem que no hi ha millor manera de conèixer una escola que viure-la des de dins.
Per què triar l’Escola Sant Martí?
Som una escola acollidora, propera i arrelada al poble, que acompanya cada infant respectant el seu ritme i potenciant la curiositat, la creativitat i l’aprenentatge significatiu. Apostem per una educació integral, on el creixement acadèmic va de la mà del benestar emocional i social A més, som una escola restaurativa, on la convivència, el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes formen part del nostre dia a dia
Per assistir tant a les portes obertes com a les aules obertes cal demanar hora prèvia, a través del web de l’escola o trucant al 937 93 80 70.
Veniu a conèixer-nos i a imaginar junts el futur dels vostres fills i filles. Les portes són obertes… només hi falteu vosaltres.
Arribem a aquest món un dia, a una hora concreta i en una estació determinada El temps no s’atura i les estacions de l’any ens van mostrant la seva essència al llarg de la vida A l’escola, aprofitem aquest pas del temps per treballar les estacions amb els infants i fer-les protagonistes del nostre dia a dia.
A Educació Infantil, les estacions ens ajuden a observar i comprendre el món que ens envolta: els aliments de temporada i les olors que els acompanyen, els canvis en el paisatge i els seus colors, la temperatura, les textures i la roba que necessitem en cada moment de l’any. Tot canvia, i aquest canvi esdevé una font d’aprenentatge constant.
A partir d’aquesta inspiració, a l’aula treballem amb les safates sensorials, un espai de descoberta on els infants exploren el món a través dels cinc sentits: tocant, observant, escoltant, olorant i, quan és possible, tastant. Les safates permeten una experiència directa, vivencial i molt significativa per als nens i nenes.
A cada estació de l’any preparem safates diferents, adaptades al moment: materials naturals, objectes, textures, colors i propostes que conviden a manipular, traspassar, apilar, classificar, escollir, crear, muntar i desmuntar Tot aquest treball fomenta l’autonomia, la curiositat i el gaudi per aprendre
Aquestes activitats també tenen un fort valor educatiu en àmbits com:
Matemàtiques: classificar, comptar, fer sèries, comparar mides, formes i quantitats.
Llengua: ampliar vocabulari, descriure, expressar sensacions i emocions, explicar què han fet i què han descobert.
Desenvolupament personal i social: respectar els torns, compartir materials, cooperar i comunicar-se amb els companys.
Les safates sovint s’acompanyen d’imatges i elements visuals que ajuden a enriquir el vocabulari i a connectar amb la realitat. El joc acostuma a començar amb una descoberta sensorial i, a poc a poc, evoluciona cap a un joc més simbòlic, en què els infants inventen històries, creen escenaris i deixen volar la imaginació
Aquest viatge sensorial comença a la tardor, amb tons taronges, ocres, vermells i marrons; continua a l’hivern, amb blancs, blaus i grisos, i la gresca del Carnaval que omple l’escola de color; dona pas a la primavera, amb els verds, grocs i roses de les herbes, les flors i els insectes; i acaba amb safates d’estiu, més refrescants, on l’aigua, el mar i els peixos ens evoquen records i vivències de les vacances.
A través del joc, l’experimentació i la descoberta, els infants esdevenen protagonistes del seu propi aprenentatge, connectant amb la natura i amb ells mateixos. Gràcies, natura, per regalar-nos la bellesa de cada estació.
INVERTIR EN ESPORT
ÉS INVERTIR EN POBLE
Continuem treballant de manera constant en la millora de les instaŀlacions esportives municipals d’Arenys de Munt. És una feina de fons, sostinguda en el temps, que respon a una idea clara: garantir uns espais esportius dignes, moderns i accessibles per a totes les persones que en fan ús cada dia.
En els darrers anys s’han dut a terme nombroses actuacions Es va començar amb la millora de l’enllumenat, substituint totes les lluminàries per tecnologia LED a les diferents instaŀlacions, amb un estalvi energètic significatiu. També s’han realitzat millores als vestidors, treballs de pintura i diverses actuacions de manteniment general.
Posteriorment, s’han impulsat actuacions rellevants com la millora de la tribuna del camp de futbol, manteniment del camp de futbol i diverses intervencions al Pavelló del Torrent d’en Terra. En aquest equipament s’ha retirat la grada tancada situada sota el marcador per ampliar la pista d’entrenament, s’ha millorat l’accessibilitat a les grades i s’ha adequat la sala de reunions polivalent, que actualment també pot funcionar com a gimnàs. A més, s’han fet millores acústiques a la zona del gimnàs i del bar, i s’ha renovat la imatge dels espais amb vinils i nova retolació del pavelló nou.
Aquest 2026 arriba una fita molt esperada: l’inici del tancament de la pista annexa del Torrent d’en Terra. Es tracta d’un projecte treballat durant molts anys i que, a finals de 2026, serà una realitat Amb un pressupost superior als 300 000 €, el projecte no tindrà cap cost per al pressupost municipal, ja que compta amb dues subvencions de la Diputació: una de 280.000 € i una altra de més de 40.000 €.
Una aposta clara per l’esport, el poble i el futur.
Aquest estiu farà 120 anys (1906-2026) que l’Ajuntament d’Arenys de Munt va organitzar un esdeveniment que va donar la volta a tot Catalunya i que va ser notícia a tots el Diaris nacionals i comarcals per la seva importància en el Món de l’art de les puntes al coixí. Va mobilitzar autoritats, artistes i comerciants d’arreu per poder gaudir d’una Exposició/mostra i un concurs de puntes d’una artesania tan emblemàtica i tan singular de les puntaires d’Arenys d’aquells temps i de les rodalies de la Comarca que també les treballaven per guanyar-se uns dinerons per ajudar la família Evidentment va ser un èxit d’un Consistori i d’un poble que va saber promocionar una professió tan significativa que compartien 3 generacions de persones: àvies, mares i filles, per expressar un signe d’identitat d’un poble i que significava el reconeixement i la dignitat de les dones que treballaven a la llar, ajudant a les tasques de la terra i, a més a més, fent la tasca diària de puntes per estalviar i poder pujar els seus fills.
És important que una artesania que identifica Arenys de Munt, reconeguda arreu des de fa més d’un segle, i que va ser una presentació a la societat catalana fent evolucionar les puntes al coixí, retorni per aportar aquella imatge d’innovació d’una marca de poble que sigui reconeguda per les seves qualitats i exquisideses fetes amb mans delicades de les puntaires que estimen el que van creant amb boixets, fils i molta paciència i que representava un sentiment per la feina ben feta.
Per la memòria d’aquella EXPOSICIÓ del 1906, seria necessari que des de les Institucions es dediqués un espai per gaudir i compartir de la seva història, informació, repercussió i, sobretot, d’algunes de les autèntiques relíquies que encara existeixen.
Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
Catalunya cau a trossos i aquest mes de febrer ens ho ha mostrat amb tota cruesa: el caos de Rodalia maltracta diàriament a centenars de milers de persones, mentre que els coŀlectius de la sanitat i l’educació ja no poden aguantar més. Serveis bàsics que qualsevol societat pròspera i democràtica ha de garantir als ciutadans.
Però no es tracta de situacions conjunturals, sinó d’una estratègia premeditada per desballestar Catalunya com a nació i mantenir-la colonitzada: espoli de recursos i zero retorns de serveis
No poden amagar la magnitud del coŀlapse ferroviari i han reconegut, amb la boca petita, la manca d’inversions i manteniment durant dècades, mentre els milions se n’anaven cap a Madrid-Cercanías. A sobre, hem de patir les vagues encobertes de l’ultraespanyolista sindicat de maquinistes de Renfe, que mana més que la Generalitat.
Recordeu aquell "les hemos destrozado la sanidad"? Doncs això: metges i infermeres han d’emigrar per cobrar un sou digne. Mentrestant, els nostres CAPS i hospitals són atesos per personal estranger, disposat a treballar per un sou més baix i en castellà
L’escola catalana és la seva obsessió: és el puntal de la cultura i la llengua per a les noves generacions Menystenir la tasca dels docents i assimilar els currículums als dictats del Ministerio, ens dilueix com a nació.
Ja sabem que el govern d’Illa i el PSC obeeix els mandats del PSOE i del govern espanyol. Però no ens enganyem: governi qui governi la "Generalitat autonòmica" només gestionarà les molles.
Les baralles entre ERC i JUNTS per mirar qui governa la colònia ens porta pel pedregar: no necessitem governadors, sinó el Govern d’un estat independent
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
LLUMS I OMBRES DE L'EDUCACIÓ
Ara sé que l'educació és una mirada al món, més que no pas un conjunt de lliçons Segurament ja ho sabíem, però penso que creure en l'educació –a pesar de la dificultat evident d'avui dia– forma part d'un atzar que et redimeix de la foscor i el desconeixement. A parer meu, les “coses” haurien d'anar més pausades i plenes. A voltes, també m'imagino un món sense escoles (La sociedad desescolarizada, Ivan Illich, Barral Editores) i m'atreveixo a dir que, talment, seria un món més injust. Igualment, però, les institucions educatives tampoc ens asseguren –resulta clar i notori– temps i espais més justos; per bé que són un convit a la reflexió i a l'esforç per saber
Disculpeu el meu escepticisme (escola filosòfica que arrenca a l'antiga Grècia), però no fa cap mal a ningú no creure en certes certituds; i per contra, sí en d'altres. Sembla que la societat “ideal” no la dirigiran les persones més sàvies, sinó aquelles més competents. En qualsevol cas, la nostra tasca –si és que en posseïm alguna– no serà dirigir ni governar, sinó suggerir i obrir marges on puguem compartir vivències i coneixement
Per aquest motiu, des de Can Camón, et seguim oferint l’impuls que necessites per a una formació al llarg de la vida. Salut i empenta!
ELS NOSTRES CAMINS I RIALS, LES ARTÈRIES VIVES
D'ARENYS DE MUNT
Quan pensem en el patrimoni del nostre poble, sovint ens venen al cap els edificis històrics o els monuments Però Arenys de Munt té un tresor igual d'important que s'estén sota els nostres peus, la xarxa de camins i rials Aquests no són només vies de pas; són els "carrers del bosc", el llegat que connecta la nostra història agrícola amb el present natural que tant estimem Des de l'equip de govern tenim una prioritat clara, conservar el nostre paisatge és conservar la nostra identitat. Per això, fa un temps que duem a terme una inversió decidida en la millora d'aquestes vies. No ens limitem a mantenir el que ja existeix, sinó que hem apostat per recuperar antics camins que havien quedat tancats o en desús, obrint de nou el bosc a la ciutadania. Aquesta tasca és possible, en gran part, gràcies a la subvenció anual que rebem i gestionem específicament per al manteniment de camins. Mantenir aquests camins no és una feina senzilla. El nostre clima mediterrani ens regala episodis de pluges intenses que, si bé són necessàries, fan estralls en el terreny, creant xaragalls que dificulten el pas i malmeten l'estructura del camí. A més de la meteorologia, hi ha el factor humà. L'ús incívic de motos en senders no autoritzats accelera l'erosió i fa malbé els carrils que amb tant d'esforç mantenim Hem de recordar que el bosc és un espai on han de conviure la fauna i les persones en un equilibri fràgil Respectar els camins és respectar la casa de moltes espècies i el futur del nostre entorn natural Podem dir amb orgull que avui els nostres camins estan ben conservats, però la feina no s'atura mai El medi ambient d'Arenys de Munt és un actiu que hem de protegir entre tots Per això, la coŀlaboració ciutadana és clau per detectar, denunciar i reclamar La vostra exigència ens ajuda a ser més eficients en la gestió. En definitiva, dibuixar el nostre paisatge vol dir cuidar-lo dia a dia. Continuarem treballant perquè els rials i camins siguin l'orgull d'Arenys de Munt, unes vies dignes per gaudir de la natura i per transmetre un poble verd i viu a les generacions futures.
GOVERN SURREALISTA
Hi ha creatius que tenen la capacitat de veure l’invisible per poder intentar predir un futur, mentre altres com el binomi de funcionaris assessors i polítics de mirada estreta que no aporten ni encerten, ni demanen suport a participar ni compartir a persones de solucions per poder fer evolucionar per avançar en un procés de síntesis
No poden dir que el govern de l’Ajuntament sigui un mirall de servei dels interessos dels arenyencs, més aviat podrien afirmar que és un govern ROCAMBOLESC que juga a veure què passa i actua com un encefalograma pla sense un sistema de planificació globals participat per Arenys de Munt fent discursos surrealistes i malbaratant recursos de manera aleatòria sense deixar participar a persones que podrien aportar solucions practiques del tarannà d’aquell poble que sap resoldre les seves mancances sense trepitgi a ningú.
Un govern que destina recursos públics (més d’1,6 M€.) per impulsar/rehabilitar un Centre
Cívic (per dignificar S. Carles que no demandava ningú), que torna a repetir els mateixos errors amb un projecte de “nou eixample” sense consensuar, sense projecte però començant a invertir a la Masia ruïnosa (teulada/coberta=320 000€ ,+projecte restauració de façanes=28.127,65€ ), és un sense sentit que pagarem tots sense poder dir res Es mol fàcil malbaratat diners (286.310,64€ Tancament lateral de la Pista Annexa) que no són de la seva propietat, però sí de la seva responsabilitat
A Arenys de Munt falten polítics compromesos amb els ciutadans que prediquin amb l’exemple, una virtut que mereix la consideració de tothom i que no es venguin per una poltrona, que respectin la voluntat dels que han confiat amb la seva integritat de servei.
Es més fàcil deixar passar el temps que enfrontar-se amb les promeses electorals: Residencia, CAP de 24 h., aparcaments, urbanitzacions, habitatges, carrers, neteja viaria,...
Els representants, NO poden servir dos amos. (XOA)
OCUPACIONS
I CONVIVÈNCIA:
UN PROBLEMA QUE NO PODEM NORMALITZAR
En el ple municipal del desembre passat es va preguntar pel nombre d’habitatges ocupats a Arenys de Munt i per les actuacions policials dels darrers anys. El govern va informar que hi havia 35 habitatges ocupats detectats amb la possibilitat que n’hi hagués més i que en anys anteriors s’havia superat la seixantena. Entre el 2023 i el 2025 s’han fet 118 actuacions policials relacionades amb ocupacions.
Fa poques setmanes, en un debat entre caps de llista, un grup de veïns van expressar la seva inquietud davant la presència de noves ocupacions en la fàbrica en desús que hi ha al costat del pàrquing municipal al Rial Bellsolell, aportant imatges. L’episodi ha tornat a posar el focus sobre una realitat que no podem ignorar. Quan els veïns expressen preocupació, les institucions han d’escoltar i actuar.
Cal distingir clarament entre situacions de vulnerabilitat social, que requereixen resposta coordinada i sensible, i ocupacions que generen conflictes de convivència, inseguretat i tensió veïnal Barrejar-ho tot només desdibuixa el problema
En un municipi com el nostre, qualsevol situació conflictiva té un impacte directe en carrers i comunitats concretes La convivència, el respecte a la propietat i a la legalitat no són negociables.
L’Ajuntament ha d’actuar amb determinació dins el marc legal i amb coordinació policial. Governar i també fer oposició responsable vol dir afrontar les dificultats sense ambigüitats i defensar els veïns que compleixen.
Des de Junts per Catalunya s’han impulsat iniciatives al Congrés i al Parlament per agilitzar desallotjaments en un màxim de 48 hores, reformar el marc penal i processal i facilitar que les comunitats de propietaris puguin actuar davant ocupacions delinqüencials.
Arenys de Munt és un poble solidari, però la solidaritat no pot esdevenir permissivitat davant situacions que generen conflicte. Normalitzar les ocupacions és deixar sols els veïns que en pateixen les conseqüències.
Llençar-li el teclat va ser una minúcia Li hauria engegat l’ordinador sencer
En notar una mà engrapant-me el cul i aquella flaire de colònia barata enganxada als meus cabells del merdós d’en Martí, vaig agafar el teclat de l’ordinador, que va ser el primer que vaig trobar, i, d’una revolada, li vaig estampar contra la cara. Allò ja passava de taca d’oli, tot el dia mirantme les cames, el cul, les tetes Que mirés ho podia suportar, però les grapes al meu cul, de cap de les maneres.
Després d’això, em van acomiadar. Ben mirat, teníem poca feina i jo era l’últim mico en aquella oficina de merda per fer una feina de merda. Ja no se’n venen d’estris per dibuixar plànols. Ara es dissenya amb ordinador. Però que es facin fotre!
Ara quejo, també em vaig fer fotre Ni l’atur em van voler arreglar! Al cap i a la fi, només m’havia defensat d’un assetjador. Si m’hagués pogut fer amb el llistat de clients, hauria engegat una bona publicitat com a revenja, però no em van donar temps ni per recollir les meves coses de la taula. Sense atur ni res, m’he d’espavilar,tot i que veig que no interesso ningú i em començo a convèncer que no serveixo per a cap feina Capficada amb els meus problemes, em topo de cara amb en Damià, un amic del meu germà. No el conec gaire, però em cau bé.
Eli! Com estàs preciosa?
Fotuda! Estic sense feina i no sé què fer. Fa dos mesos que en busco, però no trobo res li deixo anar el meu mal humor sense pensar que gairebé no el conec
Caram! Ho sento noia. Si vols et convido a dinar i en parlem. A veure si et puc ajudar. Ostres, Damià! T’ho agraeixo molt. M’anirà bé enraonar una estona li dic amb ganes d’esplaiar-me amb algú. És un paio simpàtic. Eli bonica, que no s’acaba el món. Quan es tanca una porta sempre hi ha una finestra oberta que t’està esperant, ho sabies?
Serà això... El meu avi també ho deia. Ara mateix per petita que sigui la finestra, m’hi esmunyiria a veure què hi trobo dintre. A sobre, necessito un lloc per viure Ja no puc més amb el rum-rum del meu pare: “que si en aquesta vida s’han d’aguantar coses, que si he de trobar feina i no ser tan primmirada, que si no n’hi havia per a tant” Estic a punt d’explotar i vull fotre el camp
Amb això crec que et puc ajudar. El meu company de pis ha marxat. Si vols, pots instaŀlar-te a casa meva el temps que necessitis
Gràcies, Damià M’ho penso i et contesto aviat
Estic una mica confusa.
Bé, et passo el meu telèfon i ja em diràs què decideixes Saps que pots comptar-hi, eh?
Això és per parar boja Les empreses volen gent jove, però amb mil anys d’experiència! I això com es menja? No soc apta per a cap anunci. I a sobre, de bon matí el meu pare:
Eli, trobes feina o no? Així no pots continuar! Ja ets prou gran per mantenir-te D’aquesta manera no vas enlloc!
No t’amoïnis pare que ara mateix deixo de ser una càrrega per a tu
Com si fos fàcil trobar una feina No puc continuar aguantant aquesta lletania trepanantme el cap. Ara mateix envio un missatge a en Damià que me'n vaig a viure a casa seva Arribo a casa d’en Damià i flipo. La porteria espaiosa tota de marbre i el porter d’una amabilitat exquisida. M’obre la porta de l’ascensor i em convida a entrar M’entossudeixo una mica perquè no m’acompanyi fins al pis. En obrir la porta del pis, em rep un gat blanc, com la neu, amb un pèl suau que em frega les cames S’ensuma ordre només entrar Un perfum d’ambientador de roure em puja pels narius. Avanço a les palpentes darrere del gat. Vaig caminant i es van encenent llums càlides. Em trec les sabates per no trencar el silenci que voleia per la casa. No sé si seré capaç de viure en un lloc tan endreçat, jo que vinc d’una casa que és can pixa i rellisca! Tot d’una, em trobo al bell mig d’un espai ample i buit de mobles Només quadres repenjats a les parets. Segueixo les passes del miau blanc i arribo a un altre espai immens. A la dreta, una enorme illa per cuinar tinc dubtes que s’hi cuini res i, a l’esquerra, uns sofàs fantàstics amb una pantalla corba davant. Serà un cinema domèstic?
Com coi pot viure aquest paio enmig de tant luxe? Em començo a preguntarquècoi pinto jo aquí. Busco el bany i em rento la cara amb aigua gelada, esperant que marxi l’encanteri. Enmig del silenci, sento el cric d’una porta que s’obre darrere meu i m’adono que fa estona que no veig el gat blanc. Tinc una sensació estranya i em ve al cap la flaire del fastigós d’en Martí. Però l’olor que sento, no és la mateixa. De sobte noto un alè al clatell i un xiuxiueig a cau d’orella que em fa girar de cop.
Eli, què fas? és en Damià, vestit amb un barnús blanc i amb el gat als braços
Estic sorpresa amb tants luxes al meu voltant Però..., no eres a la feina? No t’he sentit entrar! Ei!, què fas?
Tranquiŀla bonica Ara una dutxa plegats i Clavo ells ulls a la figura de bronze que tinc al davant, l’agafo d’una revolada i...
Laura Masdeu Voluntària del projecte RADARS
Hi arribo si em barallo, se’m foraden si malgasto i les duc damunt el cap quan torno d’algun fracàs.
