ARENYS DE MUNT ES MOBILITZA PER LA 5A JORNADA SOLIDÀRIA PER LA CURA DE LA LEUCÈMIA INFANTIL
Entreteniments
44/ La Imatge del mes
| Fotografia portada: entrapolis
| Publicitat: centre@centremoral cat (des de 15 euros)
| Impressió:
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous i Pau Torrent Fontbona
TEIXIR COMUNITAT EN TEMPS DE SOROLL
Iniciem el febrer amb una sensació inquietant de país a la deriva Només cal mirar la desesperant paralització del transport ferroviari per sentir que avancem sense ordre ni concert. Però el deteriorament no és només material; vivim una deriva cap a un individualisme ferotge, alimentat per un escenari polític mundial on domina l’obsessiu "nosaltres contra ells". Quan els líders basen el seu poder en l’enfrontament que nega la cooperació, i quan la divergència d’idees es castiga titllant l'altre d’enemic, la societat s'esquerda
Davant d’aquest soroll que ens vol aïllats, des del Centre fem una aposta radical per la cultura i el coŀlectiu. Aquest mes, la nostra programació és el millor antídot contra la crispació: des de l’emotiu homenatge a Pau Casals amb el concert de violoncel d’Sveta Trushka, fins al teatre musical de Gaudí, l’arquitecte prohibit, passant pel Cicle Gaudí, el Cinexic i la iŀlusió dels més petits amb el Rau-rau
Creiem fermament en la comunitat Les nostres seccions treballen colze amb colze perquè sabem que ni la coral, ni l’esbart, ni el teatre amateur, s’entenen si no és des de la suma d’esforços. Mentre el món es divideix, nosaltres seguim fent pinya. Perquè la cultura no és només oci; és el batec que ens manté units.
Montserrat Fontbona Missé Redacció Batec
EL GRUP
D’INTERCULTURALITAT DEL CENTRE BUSCA NOVES PERSONES
QUE EN FORMIN PART
Al Centre Moral treballem per la interculturalitat
Cerquem persones d’Arenys de Munt, que o bé hi hagin nascut o que provinguin de diversos orígens i hagin vingut a fer del poble un espai ric en diversitat cultural.
Perquè creiem en:
- El Reconeixement del valor de la diversitat.
- En l’Equitat, donar a cada persona segons les seves necessitats i circumstàncies específiques per tenir una igualtat real d’oportunitats
- En la Interacció positiva
Som un grup que vol créixer Perquè caminant plegats podem acordar cap a on volem anar, sumant les experiències de totes i tots per apropar-nos al coneixement de la realitat del poble.
Si vols formar part d‘aquest projecte intercultural, contacta’ns al telèfon 68358 06 61 o al correu electrònic centre@centremoral.cat
Arenys de Munt, un poble que t’abraça.
Sinopsis
Diumenge, 22 de febrer a les 18:30h a la Sala Gran .
FITXA TÈCNICA
Direcció i guió: Carla Simón
Intèrprets:
Alberto Gracia, Celine Tyll, Janet Novás, José Ángel Egido, Llúcia García, Marina Troncoso, Miryam Gallego, Mitch, Sara Casasnovas, Tristán Ulloa
Durada: 111 min
Gènere: Drama
Versió: Original en català
Qualificació: No recomanada per a menors de 16 anys
La reconeguda directora Carla Simón posa el punt final a la seva trilogia sobre la seva memòria familiar amb la delicada Romeria, un viatge íntim al propi passat i a la recerca dels records fragmentats i contradictoris d‘una època a través del diari personal de la seva mare.
La Marina, just després de celebrar 18 anys, decideix fer un viatge a Vigo per aconseguir el certificat de defunció del seu pare i així optar a una beca per estudiar cinema. Arran de la seva visita a Galícia, decideix establir contacte amb la seva família paterna, a qui pràcticament desconeix, per esvair incògnites al voltant del passat dels seus pares dels quals no té pràcticament records. Moguda pel desig de trobar respostes i connectar amb els seus orígens i la història dels seus pares, farà desenterrar un passat familiar ple de fantasmes, secrets i conflictes que mai abans s’havien parlat
A través de les paraules de la seva mare i dels records del seu pare relatats per la seva família paterna com a fil conductor, Carla Simón, construeix un trencaclosques que ens descobreix una intensa història d’amor emmarcada en l’Espanya dels anys 80’, un període d’alliberament i experimentació marcat pel consum de drogues i l’epidèmia del VIH
Diumenge 22 de febrer a les 17:00h a la Sala Gran del Centre
La Zibila és una zebra adoptada per una família de cavalls En el seu primer dia d’escola, els seus companys la tracten diferent i se’n riuen d’ella per tenir ratlles, però gràcies a una gran aventura amb el seu amic
Carino recuperarà la seva confiança
Vine a conèixer la Zibila i el poder de les seves ratlles! Una història acompanyada de tres curts per celebrar la diversitat.
Un film de Isabelle Favez
Recomanada a partir de 3 anys
Doblada al català
Durada: 55'
Dissabte, 28 de febrer a les 20:00h a la Sala Gran del Centre.
Espectacle de teatre musical, homenatge al gran arquitecte Antoni Gaudí en el 100 aniversari de la seva mort
Imaginem una Barcelona on l’art i l’arquitectura han estat esborrats per un règim autoritari. L’obra explora què passa quan la memòria s’esborra i com l’art pot tornar a bategar a través de les persones.
La ciutat de Barcelona ha donat l’esquena al seu llegat. No hi ha herència. No hi ha abans. El passat s’ha oblidat. Cinquanta anys després de la tragèdia que va sacsejar Europa, el nou ordre implantat a tot el continent, cull els fruits d’una societat altruista i entregada a la comunitat No hi ha sequeres, no hi ha fam I en mig d’aquesta idíŀlica utopia, un grup d’universitaris descobreix un llibre prohibit La porta a un món desconegut que definirà el seu futur
La passió dels joves arquitectes fon el passat i el present en un nom: Antoni Gaudí. Un home que va ser capaç de deixar empremta amb les pedres, de convertir els edificis en històries i relats. Però el que per uns és una fortuna, per la resta és un acte infame. Alin, Sezi, Naal i Kram, són condemnats a esborrar de la seva ànima qualsevol nova idea que aquell llibre els hagi pogut contagiar. Però per molt que els obliguin, la llavor de l’arquitecte prohibit ja forma part d’ells.
Dissabtes, del 7 de febrer fins el 28 de març.
El Centre d’Arenys de Munt posa en marxa, de la mà d’en Jordi Puig “Kai”, un concurs de botifarra de dos mesos de durada Pensat per a totes aquelles persones que vulguin aprendre a jugar o perfeccionar el seu joc Les classes es faran els dissabtes de febrer i març, de 16:00 h a 17:30 h a la Sala Daniel Paituví del Centre
Edats: de 14 a 114 anys
El curs té un cost de 10€ mensuals per a socis i de 20 € mensuals per a no socis.
Inscripcions i més informació a la pàgina web del Centre.
Sinopsis
Si tinguessis una capseta, que hi posaries dins? L’amor, la calma, un somriure i un bon desig
Un espectacle teatral que convida els infants i famílies a reflexionar sobre els ritmes de vida, les exigències socials i la importància de connectar amb un mateix.
Amb una proposta escènica atractiva i senzilla, aquesta obra ens porta a un viatge emocional on descobrim la importància de respirar, escoltar-nos i valorar el que realment és important.
La Lena és una nena que es veu sotmesa al trepidant ritme que ens impulsa la societat, ella sent que ha de fer de tot i ser la millor en tot, com la mare li fa creure evocant-li els seus anhels Als 12 anys, però, la Lena, pateix una crisi d’estrès, la família no ho entén i ella fuig de casa Aleshores apareix la seva guardiana amb una capseta on posar el més essencial per descobrir qui vol ser
Fitxa tècnica
Durada de l’espectacle: 60min
Públic familiar: recomanat de 6 a 12 anys.
Diumenge 8 de febrer a les 18:00h a la Sala Corrioles del Centre
L’any 2026 es commemoren els 150 anys del naixement de Pau Casals
La violonceŀlista russa, Sveta Trushka, ha gravat un disc en homenatge on podrem sentir obres de Pau Casals i temes dels artistes que més li agradaven, com Bach, Albéniz… a més d’obres pròpies de la Sveta per homenatjar el mestre.
Sveta Trushka és una violonceŀlista reconeguda internacionalment.
Ofereix recitals amb un programa variat de grans obres mestres del passat, que poden gaudir tant els músics professionals com el públic menys entès.
Les seves vetllades causen impacte en el públic pel fort component emotiu de la música clàssic-romàntica que toca.
El passat dimarts 20 de gener, la Masia de Can Borrell va tornar a ser l'escenari de l'activitat política municipal amb la celebració de la primera sessió ordinària de l'any En una jornada marcada per la serenor i una durada continguda, el consistori es va reunir per posar fil a l’agulla a qüestions tècniques de l'urbanisme local. El Ple no va comptar amb el quòrum complet de la corporació a causa de l’absència justificada del regidor Martí Utset Gil, del grup d’ERC.
L’aigua a Aiguaviva, protagonista de la part dispositiva. L’ordre del dia d’aquest inici d'any era aparentment lleuger, amb un únic punt destacat en la part dispositiva: la modificació del termini de l’encàrrec de gestió realitzat a l’empresa municipal GUSAM SA per a les obres de la Unitat d’Actuació 26 (UA26) a la urbanització d’Aiguaviva.
La regidora d’Obres Públiques, M. Àngels Gros Argelés, va ser l’encarregada de desgranar els motius d'aquest canvi en el calendari. Tot i que les obres de millora de la xarxa d’abastament d’aigua ja estaven en una fase avançada, unes proves tècniques recents van fer saltar les alarmes: la pressió dels hidrants de la zona era insuficient segons els estàndards de seguretat vigents Per esmenar aquesta deficiència, es fa necessari instaŀlar una nova electrobomba que garanteixi el cabal i la pressió necessaris per a la protecció contra incendis i el servei ordinari.
Aquesta modificació tècnica va rebre el vistiplau majoritari de la sala. El punt es va aprovar amb els 8 vots a favor dels grups d’ERC, la CUP i el PSC, mentre que el grup de Junts va optar per l’abstenció amb els seus 4 regidors presents. Amb aquest tràmit, GUSAM disposa de més marge per finalitzar unes obres que són vitals per a la qualitat del servei d’aigua dels veïns i veïnes d'Aiguaviva
Bateria de precs i preguntes: el pols del carrer Si la part de gestió va ser ràpida, el debat es va animar en l'apartat de control, on es van rescatar nombrosos temes que havien quedat pendents de la sessió del passat desembre.
El grup del PSC va posar l'accent en el manteniment de la via pública, reiterant la necessitat de senyalització a la Riera de Sobirans i la millora de la visibilitat a la baixada del carrer de les Flors amb la instaŀlació d'un mirall Així mateix, van demanar una intensificació en la recollida de les fulles i van qüestionar el govern pels criteris d'asfaltat i la conservació del comerç local.
Per la seva banda, Junts va centrar bona part de les seves intervencions en la gestió dels serveis i equipaments municipals. Des de la facturació electrònica d’Aigües d’Arenys fins a l’estat de la iŀluminació del pàrquing Bellsolell. També es va demanar claredat sobre els costos de les actuacions al Camí de Lourdes i es va posar sobre la taula una queixa ciutadana recurrent: el protocol d’obertura del cementiri durant els dies festius
En definitiva, un ple de transició que deixa clar que, tot i que els grans projectes d'infraestructures com el d'Aiguaviva segueixen el seu curs administratiu, els detalls del dia a dia la llum, la neteja i la seguretat viària continuen sent la prioritat de l'oposició i la preocupació principal de la vilatans.
Per concloure, l’alcalde va recordar a la ciutadania que pot consultar les actes, l’ordre del dia i els enregistraments de les sessions plenàries a través del portal de transparència de l’Ajuntament d’Arenys de Munt Aquesta eina permet seguir de prop l’activitat municipal i conèixer els debats i decisions que afecten la vida quotidiana del municipi.
L’Ajuntament busca així reforçar la confiança veïnal i facilitar que tots els habitants puguin entendre i seguir les decisions preses, mantenint un canal de diàleg obert i un accés directe a la informació sobre les accions municipals.
Menys fuites malgrat l'augment del consum L’any 2025 ha estat marcat per l’aixecament de les restriccions per sequera, fet que ha provocat un increment del consum global d’uns 20.000 m3. Tot i aquest major volum d’aigua circulant, la feina de manteniment ha donat fruits: les pèrdues per fuites s'han reduït en uns 10 000-12 000 m3 Per posar-ho en perspectiva, hem evitat que es perdi una quantitat d'aigua equivalent a cinc piscines olímpiques
Renovació de comptadors: objectiu 2027 Una part fonamental d'aquesta millora recau en la precisió de la lectura. Seguint la normativa europea que limita la vida útil dels comptadors a 12 anys , Aigües d’Arenys continua amb el pla de renovació del parc local:
Comptadors totals: 4.800 unitats.
Pendents de renovar: 1 500 unitats
Termini: Es preveu que tots els aparells estiguin actualitzats abans que acabi el 2027
L’avinguda Panagall, prioritat per al 2026 Mirant cap al futur immediat, l’actuació més urgent se centrarà en l’avinguda Panagall. Després d’un any on s’hi han concentrat diverses avaries, aquest 2026 s’hi farà una renovació integral.
En un context on la gestió dels recursos hídrics és més vital que mai, Aigües d’Arenys ha presentat un balanç positiu de l'exercici 2025 Segons les dades facilitades pel cap tècnic del servei, Àlex Sola, el rendiment de la nostra xarxa ha pujat fins al 74%, guanyant dos punts d’eficiència respecte a l’any passat
Aquesta obra no només resoldrà el problema de les fuites, sinó que servirà per duplicar el diàmetre de les canonades de la xarxa d’aigua i millorar el clavegueram Amb aquesta intervenció, el municipi guanyarà capacitat de resposta davant d'emergències i una millor circulació del cabal
Prepareu les agulles, les teles, el cartró i, sobretot, la imaginació! El proper cap de setmana del 14 i 15 celebrem el Carnaval.
El dissabte 14, els Banannabeach, obrirà el ball i la Festa de Casnestoltes,, és un grup de música originari de l’Empordà que fa rumba catalana amb influències tropicals i festives A les 11 de la nit aquesta banda, omplirà la Sala Municipal d’una barreja alegre i festiva de rumba catalana i ritmes tropicals. Tancarà la nit DJXarles.
El diumenge 15, la Riera es tornarà a omplir de color, gresca i somriures amb la celebració del Carnaval Familiar. Una jornada pensada perquè petits i grans ens retrobem sota la màscara de la diversió.
La festa arrencarà a les 16:30 h a l’Eixample, on es recolliran els dorsals per al gran concurs de disfresses. A les 17:00 h, la rua baixarà amb tota l’energia de la companyia d’animació La Cremallera fins a arribar a la plaça de l’Església. Allà, una passareŀla esperarà els participants per lluir les seves creacions davant el jurat, que valorarà l’originalitat, la dificultat i, molt especialment, l’ús de materials sostenibles
Recordeu que hi ha categories per a tothom: individuals (fins a 4 persones) o comparses (mínim 5), ja siguis infant, adult o vinguis amb tota la família I per recuperar forces, tindrem una xocolatada popular gratuïta per a tothom! La jornada clourà amb la tradicional i emotiva crema del Rei Carnestoltes
No et quedis fora! Les inscripcions estan obertes fins el 10 de febrer a les 13 h i es poden fer a través del web municipal o del codi QR que trobareu als cartells. Per consultar tots els detalls del concurs, visiteu: www.arenysdemunt.cat.
Que ningú es quedi a casa; a Arenys de Munt, per Carnaval, tot s’hi val!
Des del Voluntariat per la llengua amb coordinació del Centre per a Formació d’Adults (CFA) Enric Camon, us comuniquem que, dilluns dia 19 de gener, hem reiniciat per cinquè any consecutiu, les converses en català per a persones que comencin a enraonar la nostra llengua i per a tothom que vulgui practicar-la.
Fem grups de dos nivells. un per a la gent que comença ara, i un altre pels que ja tenen una certa fluïdesa parlant català. El CFA Enric Camon, ens deriva els alumnes que estan interessats a participar, els encoratja que vinguin a aquestes converses per facilitar-los la forma de parlar aquesta llengua nostra tan bonica, ja sigui perquè fa poc que estan al nostre país, o perquè mai s’havien trobat en la necessitat de parlar-la i els fa iŀlusió aprendre-la De fet, és molt encisador per a les que ens dediquem a conduir aquestes converses A més que és una llengua bonica i acadèmica, també pot ser molt divertida. Aquestes converses no són avorrides, són dinàmiques i entretingudes. És una manera d’obrir el cor a les persones, que, per la raó que sigui, han vingut a parar a casa nostra. Parlem de tot: cultura, tradicions, plats de cada país. Si algú s’hi vol afegir, serà benvingut. Està obert a tothom: també a persones que siguin d’aquí i que vulguin practicar. En el nivell més elevat, a més a més, llegim Llegir i després parlar del que hem llegit, resulta molt divertit És una manera d’aclarir paraules poc usuals, de buscar sinònims
Per inscriure-us podeu adreçar-vos al telèfon 667 255 464 Als matins, al telèfon de les oficines de la GUSAM 937950767
Nova sessió per continuar maridant gastronomia, conversa i cultura. La cita serà el pròxim divendres 13 de febrer, a les 19h, a l’edifici El Mercat. Comptarem amb la Tamara, que ens ensenyarà a preparar un plat tradicional de la cuina neerlandesa: el Hutspot. Aquest plat, a base de puré de patates, pastanagues i ceba, té una història fascinant que es remunta al segle XVI i és tot un símbol de resistència i celebració. Com sempre, és una oportunitat d'or per practicar la llengua mentre aprenem nous sabors i compartim una bona estona amb el veïnat No hi falteu, us hi esperem amb els fogons i la conversa a punt!
Arenys de Munt ha crescut, històricament, al ritme dels seus cursos d’aigua. La riera i els rials no són només accidents geogràfics, sinó l’eix vertebrador de la nostra identitat i economia. Tanmateix, aquesta convivència no sempre ha estat fàcil. Amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica i posar el focus en la seguretat, l’Assemblea Local de la CUP presenta aquest mes de febrer una exposició imprescindible per entendre el passat i el futur del nostre entorn urbà
La mostra, titulada Conviure amb la riera i els rials, s’instaŀlarà a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzié del 6 al 15 de febrer. Es tracta d'una expressió gràfica i documental del treball preventiu que la formació va redactar l’any passat amb el suport de veïns i perfils tècnics. A través de fotografies antigues i actuals, els visitants podran recórrer l’evolució del municipi i constatar com el creixement urbanístic i la impermeabilització del sòl han entrat sovint en conflicte amb l’orografia natural del terreny.
Un dels punts clau de l'exposició és la sensibilització sobre el risc. Segons expliquen des de l'organització, el soterrament de diversos trams de la xarxa hidrològica ha generat una falsa sensació de seguretat, especialment entre les generacions més joves i els nouvinguts. En un context de crisi climàtica i fenòmens meteorològics cada cop més virulents, la mostra assenyala els «punts negres» de risc que encara persisteixen a la vila i proposa mesures per minimitzar futurs danys. Més enllà de l'alerta, l'exposició també és un homenatge al valor ecològic dels nostres rials, espais de biodiversitat i recàrrega d'aqüífers que cal preservar. Les persones interessades a aprofundir en les solucions tècniques podran consultar el document de propostes complet durant la visita, ja sigui en format físic o mitjançant un codi QR.
Horaris de visita:
Inauguració: Divendres 6 de febrer a les 19 h
Divendres: de 17 a 20 h
Dissabtes: d'11 a 13 h i de 17 a 20 h
Diumenges: d'11 a 13 h.
La marca que promou el Consell Comarcal per incentivar el consum de productes maresmencs, posa el focus en les persones que fan possible que els aliments arribin a les nostres taules. Productors i elaboradors de quilòmetre zero que contribueixen a preservar una cultura i una tradició gastronòmica que han convertit el Maresme en comarca de referència.
Mengem Maresme 2026 proposa un recorregut per la terra, pel mar, pels cellers i pels obradors maresmencs – alguns centenaris- on tradició, innovació i estima per l’ofici conviuen i es reforcen mútuament Seguint el format de les edicions anteriors, el calendari convida els consumidors a la compra de productes de proximitat.
A la part final incorpora el directori de les empreses productores i elaboradores que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme i identifica els mercats setmanals i municipals de la comarca on es poden adquirir productes de temporada km0
A més, en aquesta edició, el calendari dona veu a creadores i creadors per explicar la seva feina i el toc distintiu dels seus productes. Són 12 vídeos breus que permeten posar cara i conèixer qui hi ha darrere els productes que apareixen a les pàgines d’aquest calendari. D’Arenys de Munt hi podem veure en Xavi del Forn de pa Can Puig i en Pep de maduixes de Can Marpons. A través d’aquests 12 testimonis, el Consell Comarcal vol fer extensiu el reconeixement a totes les persones que defineixen la identitat gastronòmica del Maresme.
A través d’aquests 12 testimonis, el Consell Comarcal vol fer extensiu el reconeixement a totes les persones que defineixen la identitat gastronòmica del Maresme Les persones que treballen la terra i les que elaboren artesanalment emanen certesa, estimen la terra i utilitzen mètodes i receptes que han passat de generació en generació, teixint així la nostra tradició i cultura. Per mantenir-la, cal que comprem els nostres productes de proximitat i temporada.
ARENYS DE MUNT ES MOBILITZA
PER LA 5A JORNADA SOLIDÀRIA PER LA CURA DE LA LEUCÈMIA INFANTIL
Un any més, el nostre poble es vesteix de solidaritat per donar suport a la lluita contra la leucèmia infantil. Les jornades organitzades per l’associació Mireia, l'estrella que més brilla tornen aquest febrer amb un programa farcit d'activitats per a totes les edats, destinades a recaptar fons per a la investigació (Hospital Vall d’Hebron i Fundació Josep Carreras)
Programa d'actes
Diumenge 22 de febrer: Ioga solidari a l’entorn de Can Jalpí (10:30 h). Una oportunitat per gaudir de la natura i la calma per una bona causa. Divendres 27 de febrer: Disco infantil a la Sala Municipal (16:30 h) Una tarda de ball, xocolata i melindros per als més petits
Els personatges de la saga La Guerra de les Galàxies el dia de la 4a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil
Dissabte 28 de febrer: Jornada de Pàdel al "The Club Padel Arenys"
Diumenge 1 de març: Jornada Central a la Plaça
09:30 h: Passejada popular cap a Can Jalpí, enlairada de globus en record de la Mireia i visita al seu Jardinet a l'Escola Sant Martí.
A partir de les 10:00 h: Gran fira a la Plaça amb la participació de les AFAs de Sobirans i Sant Martí, l'Esbart Dansaire del Centre, els Geganters, el Club de Hoquei i l'ABIC. Hi haurà parades informatives de les fundacions vinculades.
11:15 h: Rua musical amb Bandebòlit i la visita especial dels personatges de Star Wars. Música a l’escenari fins al migdia.
Migdia: Cloenda amb els parlaments oficials i el tradicional Arròs Solidari (es podrà recollir per emportar o menjar a la mateixa plaça)
Arenys de Munt sempre respon quan se l'espera Fem que l'estrella de la Mireia brilli més fort que mai
El partit del primer equip d’hoquei patins previst pel cap de setmana del 23 i 24 de gener va haver de ser suspès pocs minuts abans de començar a causa de diverses goteres al pavelló Torrent d’en Terra, que feien impossible disputar el matx amb seguretat
El regidor d’Esports, Jordi Maimí, va explicar que el problema era conegut, tot i que no es preveia que fos tan greu.
El pavelló disposa de nou claraboies de metacrilat, de les quals cinc ja han estat reparades en els darrers anys.
Està previst actuar sobre les quatre restants en les pròximes setmanes. No obstant, fins que no arribi l’actuació definitiva, el govern havia decidit buscar una solució d’emergència que s’havia d’executar avui mateix, però a causa de les condicions meteorològiques del dia, no serà possible.
Maimí ha demanat disculpes als aficionats i als clubs afectats, i ha remarcat que es treballa per resoldre el problema com més aviat millor i garantir el bon estat d’un equipament que, per la seva antiguitat, requereix un manteniment constant.
El repàs d’aquesta jornada esportiva destacant l’única victòria del cap de setmana La protagonitza el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex, que va superar per 2 gols a 4 el Palafrugell en la 17a jornada de la Primera Catalana.
El conjunt dirigit per Marc Roca torna al camí de la victòria després d’un mes i se situa en 3a posició a dos punts del líder amb un partit menys.
El futbol sala masculí ens deixa doble derrota. Per una part, el conjunt masculí va caure a casa per 2 gols 3 davant el Ciutat de Mataró en un partit que els arenyencs tenien dominat quan faltaven dos minuts per acabar el partit Cop dur pels d’Albert Conejos, que veuen com s’escapa el triomf in-extremis
Finalment, en futbol només hi ha un compromís dels veterans a repassar El conjunt dirigit per Eloi Subirana obria la segona volta amb el mateix rival que va tancar la primera: el Molletense, i el resultat va ser el mateix que fa un parell de setmanes: 0 gols a 4 favorable als visitants. Tot i el mateix resultat, el tècnic destaca l’evolució de l’equip.
Tal com ja sabem, aquest mes de febrer començarem el camí de la Quaresma, el 18 de febrer, Dimecres de Cendra.
“La raó de ser del temps de Quaresma és la preparació per a la celebració de la Pasqua: la litúrgia quaresma ens disposa a tots a celebrar el misteri pasqual.
El temps de Quaresma transcórrer des del Dimecres de Cendra fins abans de la missa del sopar del Senyor el Dijous Sant, enguany el 2 d’abril, Enguany la Setmana Santa començarà el 29 de març, Diumenge de Rams.
Des del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona se’ns explica un breu resum de l’origen d’aquest temps litúrgic de quaresma.
Inicialment els cristians només tenien una festa: el diumenge. Però no perquè aquell dia fos festiu civilment (era un dia com qualsevol altre en la societat), sinó perquè ells es reunien per celebrar l’Eucaristia. Era la commemoració setmanal de la Pasqua del Senyor. No com un simple record, sinó com una cosa ben actual que donava sentir i força a la seva fe
Després, aviat, les diverses comunitats cristianes von coincidir en el desig de celebrar un dia a l’any, amb especial solemnitat, la Pasqua I com que la Pasqua jueva segueix el calendari lunar, per això puja o baixa en el calendari la festa anual de la Pasqua
La celebració anual de la Pasqua va suscitar una preparació, que foren uns pocs dies abans, després va ser una setmana i aviat tres setmanes, més tard foren quaranta dies.
Per què es va concretar en quaranta dies? Quaranta és un nombre simbòlic en la Bíblia: 40 dies va durar el diluvi, 40 anys va passar al desert el poble jueu en l’èxode. Però sobretot, hi va influir la narració evangèlica sobre els quaranta dies que Jesús va viure al desert, en pregària, dejuni i lluita contra les temptacions, abans de començar el seu anunci de la Bona Nova.
MANS UNIDES
El proper diumenge 8 de febrer, a l’Església es farà la coŀlecta anual per a Mans Unides
Recordem que la Campanya contra la Fam va començar el 1955, quan la Unió Mundial d'Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) va fer públic un manifest en el qual, responent a una crida de l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) , anunciava el seu compromís en la lluita contra la fam al món.
Al nostre bisbat, el projecte d’enguany serà la millora de la qualitat educativa dels pobles indígenes de la vall amazònica brasilenya de Javari, amb un pressupost de 79.785 euros.
El dissabte 7 i diumenge 8 de febrer les coŀlectes a les parròquies i comunitats aniran destinades a sufragar les despeses d’aquest projecte per al Tercer Món
Quaresma
18 febrer, Dimecres de Cendra: La missa d’aquest dia se celebrarà a les 11 h del matí, amb la benedicció i imposició de la cendra.
19 febrer: 10h matí: Missa 2/4 d’11h: Rés del VIA CRUCIS
VIA CRUCIS: Durant la Quaresma es resarà el Via Crucis els dijous, després de la missa, a 2/4 d’11h. aprox.
CONFESSIONS: Mitja hora abans de totes les Misses i entre setmana també després de les Misses
HORARIS PARROQUIALS
Misses
Dissabte, 2/4 de 7h. tarda
Diumenge, 2/4 d’11h matí
Dimarts ,7h tarda
Dijous, 10h matí
Dilluns, 7h tarda: Celebració de la Paraula
Rés del Rosari
Dilluns i dimarts, 6'30h de la tarda
Dijous, 10'30h matí
Rés del VA CRUCIS
Durant la Quaresma: Dijous, a les 10'30h.
Despatx parroquial
Dimarts, de 5'30 a 6'30h tarda
I directament amb mossèn Jordi Pascual: 660 370 417
DEFUNCIONS
- Damià Ferràs Zaragoza, 89 anys. - Josep Maria Pagès Roca, 83 anys - Martí Fabregà Buch, 88 anys.
Que el Senyor l’aculli en la seva pau.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns 16 a les 19'30h del vespre , després de la Celebració de la Paraula Pregarem per la pau a tot el món
OBERTA A TOTHOM
Les paraules del papa Benet XVI que pronuncià en l’homilia del dimecres de cendra de 2013 ens poden ajudar a reflexionar sobre aquest temps litúrgic de Quaresma.
Aquell «convertiu-vos a mi de tot cor», és a més una trucada que no només es dirigeix a l'individu, sinó també a la comunitat
Hem escoltat a la primera lectura: «Toqueu la trompeta a Sió, proclameu el dejuni, convoqueu la reunió. Congregueu el poble, santifiqueu l'assemblea, reuniu els ancians. Congregueu nois i nens de pit.
La dimensió comunitària és un element essencial en la fe i la vida cristiana.
Crist ha vingut «per reunir els fills de Déu dispersos» (Jn 11,52).
El “nosaltres” de l'Església és la comunitat on Jesús ens reuneix (cf Jn 12,32): la fe és necessàriament eclesial. I això és important recordar-ho i viure'l en aquest temps de quaresma: que cadascú sigui conscient que el camí penitencial no s'afronta en solitari, sinó juntament amb tants germans i germanes, a l'Església”.
... «Ara és temps favorable, ara és dia de salvació» (2Co 6,2). Les paraules de l'apòstol Pau als cristians de Corint ressonen també per a nosaltres amb una urgència que no admet abandonaments o apaties. El terme «ara», que es repeteix diverses vegades, ens indica que no es pot desaprofitar aquest moment, que se'ns ofereix com una ocasió única i irrepetible.
I la mirada de l'Apòstol se centra sobre la manera com Crist ha volgut caracteritzar la seva existència com un compartir, assumint tot allò humà fins al punt de carregar amb el pecat dels homes La frase de sant Pau és molt forta: «Déu ho va fer expiació pel nostre pecat» Jesús, l'innocent, el Sant, «que no havia pecat» (2Co 5,21), va carregar amb el pes del pecat compartint amb la humanitat la conseqüència de la mort i d'una mort de creu
El «retornar Déu amb tot el cor» del nostre camí quaresmal passa a través de la creu, de seguir Crist pel camí que condueix al Calvari, al do total de si. És un camí pel qual cada dia aprenem a sortir cada cop més del nostre egoisme i del nostre tancament, per acollir Déu que obre i transforma el cor. ...
En el text de l'Evangeli de Mateu, que pertany a l'anomenat Sermó de la Muntanya, Jesús fa referència a tres pràctiques fonamentals previstes per la llei mosaica: l'almoina, la pregària i el dejuni; són també indicacions tradicionals en el camí quaresmal per respondre a la invitació de «tornar Déu amb tot el cor». Però allò que Jesús subratlla és que allò que caracteritza l'autenticitat de tot gest religiós és la qualitat i la veritat de la relació amb Déu. Per això denuncia la hipocresia religiosa
Estimats germans i germanes, iniciem confiats i alegres l'itinerari quaresmal Escoltem amb atenció la invitació a la conversió, a «retornar Déu amb tot el cor», acollint la seva gràcia que ens fa homes nous, amb aquella sorprenent novetat que és participació a la vida mateixa de Jesús Que cap de nosaltres sigui sord a aquesta crida, que ens ve també de l'auster ritu, tan simple i alhora tan suggerent, de la imposició de la cendra, Que ens acompanyi en aquest temps la Mare de Déu, Mare de l'Església i model de tot autèntic deixeble del Senyor. Amén.
Benet XVI, Dimecres de Cendra 2013.
Comencem l’any amb un gener marcat per una primera quinzena freda encapçalada amb un Cap d'Any ben fred, de ple hivern, un primer cap de setmana força gris i força fred seguit d'una vigília de Reis i fins al dia 7 marcats per una advecció àrtica continental que ens dugué les temperatures més baixes des de la setmana dels Barbuts de l'any passat amb la primera glaçada d'aquest hivern
Seguit d'un petit parèntesi anticiclònic i temperat durant bona part de la Setmana dels Barbuts, però que acabà amb força moviment de la mà d'una xalocada que ens portà 60 l/m² molt ben caiguts, seguida d'una llevantada (sis anys després del GRAN temporal Glòria) amb 110,2 l/m² i una ratxa màxima el dia 19 de 55 km/h.
Tanmateix, el moviment seguí després de la llevantada, ja que, pel moviment dels centres d'acció s'obrí un passadís atlàntic directament a la península amb diferents fronts o borrasques, amb menys o més afectivitat, alguns/es de les quals força fredes que donaren força de si amb una cota de neu força baixa, alternades de petites finestretes més tranquiŀles I això explica, que enguany el gener hagi fet d'hivern i que hagi acabat sent el tercer gener més plujós, després del de 2006 i del gener extraordinàriament plujós del 2020, respecte a la mitjana del període 2005-2026.
Refrany del mes
“Moltes pluges pel gener, bona anyada solen ser ”
RESUM 2025
la temporada que destacà per la calor persistent i pel rècord de calor del dia 16, amb els 37,1°C enregistrats al migdia.
Una primavera astronòmica, menys plujosa i lleugerament més càlida respecte a la mitjana del període 2005-2025. Això ha estat, en part per un inici de la primavera per la porta gran, que vingué precedit per un abril molt sec, malgrat una segona quinzena dinàmica i canviant, i un maig de contrastos, passant del retorn de les pluges, a la prematura calor africana, que persistí durant bona part del mes de juny
Pel que fa a l'estiu astronòmic, ha acabat sent el tercer més càlid i el segon més plujós de la sèrie 2005-2025, gràcies a un juny de rècord que acabà amb la primera onada de calor de la temporada Precedit pel tercer juliol més plujós i un pèl més fresc respecte a la mitjana del període 2005-2025, i d'un agost marcat per la segona onada de calor de
Tot plegat, per acabar amb un setembre entretingut i lleugerament més fresc respecte a la sèrie 2005-2025, que afavorí un bon inici de temporada de bolets, però que es veié trencada per una tardor astronòmica poc plujosa i un pèl més fresca respecte a la mitjana del període 2005-2025 Encapçalada pel segon octubre més eixut des que prenc dades, el 2005, i un novembre dinàmic i canviant, però amb poqueta precipitació que acabà amb una recta final ben hivernal I per rematar-ho tot plegat, amb un desembre càlid i excepcionalment plujós respecte al període 2005-2025. I que vingué encapçalat per dues meitats. Una primera quinzena anticiclònica i poc freda, i una segona molt plujosa destacant els 65 l/m² recollits hores abans del solstici d'hivern, que vingué precedit per un front fred que ens dugué un ambient de ple hivern que fins llavors al desembre poc l'havíem tingut i unes festes (Nadal i Sant Esteve) passades per aigua per una llevantada que feia temps que no teníem i que s'allargà amb una pausa el dia dels Sants Innocents, el matí del dia 29 amb una important pluviometria registrada de 91,1 l/m² .
El climograma del 2025, que ve a continuació, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (°C) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m²), que es representen amb les barres blaves o negres
La comparativa termomètrica del 2025 respecte al període 2005-2025,cal llegir-la d'esquerra a dreta, sent la línia vermella o negra la temperatura mitjana dels mesos del 2025 respecte a la mitjana de la sèrie (20052025) Aquesta representada amb la línia discontínua amb un to degradat
D’aquesta gràfica comparativa reflecteix els mesos lleugerament més càlids i freds respecte a la mitjana del 2005-2025, destacant el mes de juny com el mes més càlid respecte a la seva mitjana, reflectint per primera vegada, que el juny ha tingut una mitjana més alta que el juliol, tot evidenciant l’extraordinàriament calorós juny que hem viscut. que hem viscut per darrere del mes de gener i desembre com que també han estat clarament més càlids respecte el període 20025-2025. Per altra banda, també podem veure que tant el mes de gener com el desembre també han estat clarament més càlids respecte a la mitjana del període 2005-2025
La comparativa pluviomètrica del 2025 respecte al període 2005-2025, cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negra les precipitacions dels mesos del 2025 respecte a la mitjana mensual de les precipitacions respecte la sèrie 2005-2025 Aquesta representada amb la barra vermella degradada o negra degradada Aquesta gràfica comparativa reflecteix la marcada irregularitat en les precipitacions mensuals d’aquest 2025, destacant els mesos de març, i sobretot del desembre extraordinàriament plujós, que juntament amb els mesos de juliol i setembre han contribuït en bona part a la pluviometria de tot el 2025, afavorint que hagi estat un 11,61% més plujós respecte a la mitjana del període 2005-2025.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
AGENDA D’ACTIVITATS FEBRER 2026
Divendres 6, 18’45h: Conversa en francès.
Divendres 6, 19h: Conversa en anglès.
Dissabte 14, 11’30h: Club de lectura.
Dissabte 14, 11’30h: Tertúlia del Fènix.
Dimecres 18, 18’45h: Conversa en francès.
Divendres 27, 18’45h: Conversa en anglès
Dissabte 28, 10’30h: Taller d’escriptura
Alba Dalmau. Angle Editorial. 352 pàgines
Si una família parteix d’una idea senzilla, però profunda: la veritable família no sempre és la que et toca, sinó la que esculls Alba Dalmau ens proposa un retrat de les relacions i dels vincles que construïm, en un món on les jerarquies s’han trencat i la noció de família ha canviat per sempre. La protagonista, la Paloma, és una auxiliar de vol que es passa la vida entre avions, amb uns pares hippies que, un cop jubilats, s’han instaŀlat a Mèxic, i un oncle diplomàtic que li ofereix casa seva per viure-hi amb la condició que la mantingui cuidada. La seva vida donarà un tomb quan una tarda es troba a l’Aída, una excompanya d’institut a qui acollirà primer per compassió, però que es convertirà en un pilar de la seva vida A tot això també s’hi afegeix la coneixença del Marcel, un apicultor que només amb una tarda, li capgirarà la vida I si a tot això hi afegim una àvia d’una residència a qui gairebé acabarà adoptant, ja tenim la nova família muntada:
«En la poca estona que fa que soc aquí, ja he entès que hi ha certs moments en què cal mentir. Dins la residència les mentides no són tan nocives com a fora, al contrari, funcionen com un bàlsam sanador, petites píndoles d’alegria i esperança a curt termini.»
Una noveŀla construïda a través de capítols que salten en el temps i que molts d’ells podrien ser contes independents. Un mosaic de situacions diverses que, tot i semblar estranyes, resulten versemblants, com el cas de l’hostessa de vol japonesa que contracta una família de lloguer per unes hores, o els pares jubilats de la protagonista que adopten a en Flavio, una mena de xaman, amb els seus trenta anys ja fets i que els parla de vides passades i de lligams energètics
Si una família és candidata al Premi Òmnium d’enguany, que es farà públic la Nit de les Lletres Catalanes el catorze de març Com totes les seves obres, Alba Dalmau explora amb sensibilitat l’amor, la família i les relacions humanes. A la biblioteca podeu trobar Amor i no, la història de dos amics que es troben i es distancien, o El camí dels esbarzers, que entrellaça les històries d’un petit poble rural dels Estats Units.
Gemma Tomàs Pruna
DIUMENGE, 1
Parc de Can Jalpí, esplanada del monument a la Independència, a partir de les 10 h, 41a FESTA DE SANT ANTONI ABAT. ELS TRES TOMBS.
Exhibició hípica a càrrec de Terra Eqüestre Exhibició d’ensinistrament caní a càrrec de Vencan
A les 11:15h Beneïda d’animals.
Hi haurà servei de Bar, venda de Tortells de Sant Antoni i parades de productes per animals.
DIVENDRES, 6
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié, a les 19 h, Inauguració de l’Exposició fotogràfica CONVIURE AMB LA RIERA I ELS RIALS. Propostes preventives davant la inundabilitat a Arenys de Munt. Organitza CUP Arenys de Munt.
DIUMENGE, 8
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 18h, concert HOMENATGE A PAU CASALS a càrrec d’Sveta Trushka. Organitza El Centre
DIVENDRES, 13
Espai Jove l’Escorxador, a les 19h, xerrada COM I QUAN PARLAR DE SEXUALITAT?.
DISSABTE, 14
Sala Municipal, de les 23 a les 03 h, BALL I FESTA DE CARNESTOLTES amb Banannabeach i DJ Charles
DIUMENGE, 15
CARNAVAL FAMILIAR
A les 16:30h concentració a l’Eixample
A les 17h Cercavila fins a la Plaça de l’Església amb La Cremallera
Desfilada i Concurs de Disfresses
A les 19 h, Xocolatada i Final de Festa amb la Crema de rei Carnestoltes
DILLUNS, 16
Edifici El Mercat, a les 17 h, XERRADA SOBRE SALUT
DIVENDRES, 20
Edifici El Mercat, a les 17 h, XERRADA SOBRE TEA
DIUMENGE, 22
Sala Municipal, Inauguració de la Mostra de Cartells elaborats per l'alumnat del municipi, sobre Mediació
Parc de Can Jalpí, a les 10:30h, 5a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil, IOGA SOLIDARI
Sala Gran del Centre, 17h, Cinexic: ZIBILA I EL PODER DE LES RATLLES. Recomanada a partir de 3 anys
Sala Gran del Centre, 18:30h, Cicle Gaudí de Cinema: ROMERIA. No recomenada per a menors de 16 anys.
DIVENDRES, 27
Sala Municipal, a les 16:30 h, 5a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil, XOCOLATADA I DISCO INFANTIL
DISSABTE, 28
The Club Padel Arenys, durant tot el dia, 5a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil, JORNADA DE PADEL
Sala Gran del Centre Moral, a les 20 h, Teatre Musical ARQUITECTE PROHIBIT
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 6 al 15 de febrer
Exposició fotogràfica CONVIURE AMB ELS
RIALS. Proportes preventives davant la inundabilitat a Arenys de Munt.
DIUMENGE, 1
5a Jornada Solidària per la cura de la Leucèmia Infantil,Jornada Central
A les 09:30 h: Passejada popular cap a Can Jalpí, enlairada de globus en record de la Mireia i visita al seu Jardinet a l'Escola Sant Martí. A partir de les 10:00 h: Gran fira a la Plaça amb la participació de les AFAs de Sobirans i Sant Martí, l'Esbart Dansaire del Centre, els Geganters, el Club de Hoquei i l'ABIC Hi haurà parades informatives de les fundacions vinculades.
A les 11:15 h: Rua musical amb Bandebòlit i la visita especial dels personatges de Star Wars Música a l’escenari fins al migdia.
Migdia: Cloenda amb els parlaments oficials i el tradicional Arròs Solidari (es podrà recollir per emportar o menjar a la mateixa plaça).
Sala Corrioles del Centre, a les 17:30 h, espectacle de Rau-rau, UNA CAPSETA QUE BATEGA, recomanat per a famílies i infants de 6 a 12 anys Seguidament, ENTREGA DELS PREMIS DEL CONCURS DE PESSEBRES
Els dilluns
Sala Municipal, de 10 h, Curs gratuït de txikung
Oficines GUSAM, a les 15:15 h, Espai de Conversa, Vine i practica el català. CFA Can Camón , a les 19 h, Espai de Conversa, Vine i practica el català
Els dijous:
Can Borrell, a les 10,30 h, Taller de Creixement. Primers dissabtes de mes
Can Borrell, a les 17 h, Trobades Filosòfiques
Els diumenges:
Sala Municipal, a les 18 h Ball de L’Esplai Entrada: socis 3 €, no socis 5 €
ONG VICENÇ ZAMORA NEPAL-GÀMBIA
Us convida a col·laborar en la recollida de medicaments i material sanitari
Necessitem medicaments bàsics
També material sanitari
Prioritàriament medicaments per a infants
Per a més informació 606 66 28 13
Rbla Sant Martí, 34 d’Arenys de Munt
Moltes gràcies
MERCEDES GARCIA-FARIA I ROCA
I PAÑELLA
Matrimoni format per l’empresari xocolater Juncosa i la Mercedes Garcia-Faria, propietària de cal Moro d’Arenys de Munt.
En Josep M. Juncosa era un acabalat fabricant dels llegendaris Xocolates Juncosa, i que a la dècada dels anys 20 del segle passat es va convertir en el copropietari de la finca d’Arenys de Munt, coneguda, primer per can Croanyes, després per cal Moro i posteriorment, per can Juncosa. Sembla ser, que va ser construïda aproximadament en l’any 1734. Creiem que el primer propietari va ser un tal Croanyes i que anys més tard passà a mans d’en Pere Regàs i Sagrera que a mitjans del segle XIX la va vendre a un tal Gaietà Solà i Carol, capità de vaixell i dedicat als negocis marítims amb els quals adquirí una immensa fortuna, que li permeté l’adquisició del mas Croanyes a Arenys de Munt i l’edifici del carrer Bonaire, 3 d’Arenys de Mar Posteriorment, heretà la finca el seu fill, Francesc Solà i Casanovas, conegut pel malnom del Moro, nom amb el qual va ser batejada la casa. El nom de Moro li van encolomar a Francesc Solà a causa dels seus negocis marítims, pel que sembla no gaire honrats ni gaire recomanables, que feia amb el seu vaixell, pels mars del continent americà Conjuntament amb cal Moro, en Francesc Solà heretà la casa d’Arenys de Mar (que des d’aleshores va ser coneguda també, per cal Moro, posteriorment, per can Juncosa i actualment és la seu de la biblioteca Fidel Fita).
Cal Moro
Aquest tal Solà (el Moro) que estava casat amb la Maria Vinardell i Teixidor ( - 1918), es va morir sense tenir descendència i les cases van ser heretades per una neboda de la seva dona, la Mercè Roca i Vinardell (1888-1938) vinculada a una família relacionada amb les empreses: Talleres Planas, S.A. i Tapón Corona Rápid y Variedades S.A.–i que es casà l’any 1894 amb l’Asensio Garcia-Faria, d’una família de Barcelona, de gran prestigi a Catalunya La filla d’aquest matrimoni (i nova hereva de Cal Moro i de la casa d’Arenys de Mar) la Mercedes GarciaFaria i Roca,es casà precisament, amb en Josep Maria Juncosa i Pañella, sent coneguda la casa, des d’aleshores, per can Juncosa, tot i que la propietària sempre va ser la seva dona Mercedes La masia de cal Moro d’Arenys de Munt està situada al Torrent d’en Puig i anteriorment, fins ben avançat el segle XX, el pla que hi ha al costat esquerre del Torrent d’en Puig, des de la casa fins a la Riera era ocupat per horts que depenien de la casa. Les finques d’estiueig de la família Garcia Faria/Juncosa eren, però, la d’Arenys de Mar, a on desenvolupaven tota la seva activitat social, i una torre que tenien a Tortosa, propietat dels GarciaFaria. A cal Moro d’Arenys de Munt, només hi venien esporàdicament i els horts de la finca eren conreats pels masovers, que a principis de la dècada dels anys quaranta van ser el matrimoni d’Arenys de Mar format per en Pere Mercader i Lloveras (1894-1982)i la Mercè Calafell i Taradellas (1910), amb els seus fills/es: Ramon, Maria Mercè, Joaquima i Valentina. Posteriorment, a finals dels anys cinquanta, també, es van establir en una casa contigua a la finca la família Jordan, que conreaven un hort, mentre la dona, Encarnació, feia de minyona de la casa principal
Orígens dels xocolaters Juncosa
L’iniciador de la saga dels xocolaters Juncosa fou l’Oleguer Juncosa i Arús ( - 1881) que el 1835 es va establir en una botiga del carrer Ferran núm 10 de Barcelona Era un artesà que feia manualment la xocolata en el seu molí de tracció manual a la rebotiga del seu establiment, però, el 1847, ja va utilitzar molins de vapor. Aquest mateix any, va ser nomenat Proveedor de la Casa Real, fet que va donar un gran impuls al seu negoci El 1877 va participar amb èxit a l’exposició Universal celebrada als Estats Units A principis dels anys 80 del segle XIX, concretament el 1881, l’Oleguer va morir i deixà el negoci als seus fills Oleguer, Pere, Evarist i Jacint, que van ampliar l’empresa i la van meca-
JOSEP MARIA JUNCOSA
nitzar, actuant amb el nom de Hijos de Olegario Juncosa, però, van decidir abandonar Ciutat Vella per instaŀlar-se al capdamunt del Passeig de Gràcia, on van construir una gran fàbrica íntegrament dedicada a la fabricació de xocolata i derivats.
La fàbrica va ser inaugurada l’any 1882 i estava dotada amb una màquina de vapor de 25 cavalls de potència – construïda per Valls Germans - que la convertia en la més moderna d’Espanya Van registrar la marca La Chocolatera i només cinc anys després ja comptaven amb una plantilla de 500 treballadors. Les seves cigarretes i els seus cigars de xocolata li valgueren una medalla de plata per part de la Société Contre l’Abus du Tabac, de París, i a més de la xocolata, els Juncosa manufacturaven i venien cafè, te, canyella i sucre El 1887 la producció dels Juncosa va ser de 3 650 000 rajoles de xocolata Al 1888 van participar a l’Exposició Universal de Barcelona, rebent una medalla d’or del certamen. Aleshores, en morir el germà gran Oleguer, arribà la divisió del negoci. En Pere Juncosa continuà el negoci pel seu compte a la fàbrica de Gràcia, mentre que l’Evarist Juncosa es quedà amb la botiga del carrer Ferran i obrí una fàbrica al carrer Manso, a l’Eixample. La competència entre els dos germans es va mantenir fins als primers anys del segle XX. L’Evarist Juncosa va ser un dels principals fabricants de cafè amb llet, introduït per la Nestlé suïssa, amb la venda de cafè que importava del Carib i d’Aden L’any 1894 a la porta del seu establiment del carrer Ferran VII es repartien cigarretes de xocolata als escolars que visitaven l’Ajuntament. El 1907 va encarregar a l’arquitecte modernista Salvador Vinyals i Sabaté la construcció d’una casa a la Rambla Catalunya, 78 de Barcelona que actualment està catalogada com a bé cultural d’interès local Són molt recordades també, les coŀleccions de cromos que sortien dintre de les xocolates Juncosa, en època de l’Evarist, amb iŀlustracions que reproduïen escenes de l’antic Egipte, de la guerra de Cuba o de Filipines. Cromos, que actualment són buscats pels coŀleccionistes, ja que tenen un gran valor històric
Posteriorment, a la mort de l’Evarist Juncosa, el seu fill Josep M. Juncosa i Pañella, va continuar amb la fàbrica del carrer Manso, constituint el 1928 amb 1,5 milions de pessetes, la societat Chocolates Juncosa S.A. (La Chocolatera), mentre que el seu germà Evarist va muntar una nova fàbrica al carrer Diputació, 114, amb el nom de Evaristo Juncosa Hijo i comercialitzava, entre altres, les marques Chocolate Natilla i Chocolate Falcón. L’Evarist va morir l’any 1959 i la seva família va posar en venda la fàbrica l’any 1965 i
la seva família va posar en venda la fàbrica l’any 1965 i en el seu solar s’hi va construir l’Escola Diputació
Josep Maria Juncosa i Pañella
En Josep Maria havia nascut a Barcelona l’any 1885 i era fill, com ja ha quedat dit, del fabricant de xocolates Evarist Juncosa i Domènech i de la Maria Dolors Pañella i Corrons i nét de l’Oleguer Juncosa i Arús, iniciador de la nissaga de xocolaters En Josep M tenia dues germanes i un germà: Dolors (1903-1997) casada amb el doctor Antoni Pal Solé; l’Anna (1883-1945) casada amb José Bertran i Marlés de l’empresa Alfombras Turkestan S.A. i el també xocolater Evarist (1888-1959) que estava casat amb la Mercedes Balet i Crous (1890-1924) membre de la família propietària de Manufacturas Textiles Balet Vendrell Com hem dit anteriorment, en Josep Maria Juncosa, al faltar el seu pare va continuar regentant la fàbrica La Chocolatera, del carrer Manso, a més de ser un dels principals accionistes de la firma Sociedad Andreu e Hijos l’any 1929
La família Garcia Faria propietària de cal Moro En Josep M. Juncosa es casà l’any 1915 amb la Mercedes Garcia-Faria i Roca, (1890-1968) i no van tenir fills. (A partir de la generació de la Mercedes, van començar a posar el guió entre Garcia i Faria, ja que anteriorment, els escrivien separats) Aquesta Mercedes Garcia-Faria, que heretà la finca de cal Moro, en morir la seva mare Mercè Roca i Vinardell com hem dit anteriorment, procedia d’una família molt coneguda a Barcelona per ser gent d’alt nivell econòmic i de gran prestigi en els sectors de la indústria, la judicatura, la música o l’enginyeria tècnica I sí la història dels xocolaters Juncosa és interessant, encara ho és més la de la família Garcia Faria. Veiem qui eren els més directes parents de la Mercedes: L’avi, en Sebastian Garcia de Robres era un home dedicat al comerç i Bachiler en Jurisprudencia, natural d’Oriola, que com activi-
tat principal tenia un negoci de vins a escala nacional. L’àvia era la Rosa Faria i Taixeira, natural de Barcelona. En Sebastian Garcia va tenir- que nosaltres sapiguem - sis fills: Sebastian, Carlos (1857), Asensio, Pedro (1858-1927), Alfredo i Josep
Un dels fills d’en Sebastian Garcia, l’Asensio Garcia, va ser el pare de la Mercedes, i era un industrial del sector dels olis, que tenia el magatzem al carrer Basea, 28 de Barcelona i el 1898 va fundar, juntament amb el seu germà Carles, una empresa multinacional de compra i venda d’olis Dels altres germans i oncles de la Mercedes eren: En Sebastià Garcia Faria, un advocat que es dedicà a la política, que va ser president del Circulo Liberal Monarquico i el 1924 fou elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona. - En Carlos Garcia Faria, un advocat i empresari, secretari general de la Compañia de Tabacos de Filipinas i secretari del Fomento de Producción Española Vivia al carrer Mercè, 8 de Barcelona i estava casat amb la Lluïsa Broca de Quintana. – En José Garcia Faria, un enginyer de Canales y Puertos i Funcionari de l’estat de Pesas y Medidas (Metrologia). Estava casat amb la Maria Francisca Alonso – L’Alfredo Garcia Faria, un enginyer químic industrial, compositor, músic i professor de Tecnologia, però, també era el pare de la famosa violinista catalana Rosa GarciaFaria.- I finalment, el més famós de tots, en Pere Garcia Faria. Enginyer de Camins i Cap dels enginyers de l’Ajuntament de Barcelona, va fer el projecte de sanejament del subsol de Barcelona i la xarxa de clavegueram el 1893 Va coŀlaborar amb l’Enric Sagnier en el projecte de l’edifici de la Duana del Port de Barcelona i va fer projectes de ferrocarrils (com el del metro de Madrid), embassaments o canalitzacions per moltes ciutats d’Espanya. Va fer el projecte del port d’Arenys de Mar, gratuïtament, i altres projectes pels ajuntaments de Canet i Arenys de Mar Va rebre la Medalla d’Or pels seus treballs en sanejament i clavegueram i el 1901 fou nomenat Caballero de la Legion de Honor pel govern francès. Estava casat amb la Manuela de Monteys
i estiuejaven a Canet de Mar.
Els Juncosa durant la República i la guerra civil
En Josep M Juncosa donà suport a nombroses iniciatives de l’Ajuntament republicà d’Arenys de Munt, presidit per en Josep M. Soler Martí Bassí, coŀlaborant en la creació de la Biblioteca Pública Municipal i fent importants aportacions de diners per la construcció de la carretera prevista d’Arenys de Munt a Canyamars (tot i que només arribà a Sobirans)
En esclatar la guerra civil les dues fàbriques de Chocolates Juncosa dels dos germans, Evarist i Josep Maria, van seguir camins una mica diferents. La fàbrica de l’Evarist del carrer Diputació, sembla que va tenir molts problemes a causa de diversos conflictes amb els seus treballadors Un camió de l’empresa va ser cremat a la barriada de Collblanch i en una alta ocasió, quan l’Evarist Juncosa circulava amb el seu cotxe pel carrer Pelai, li van llençar una ampolla de líquid inflamable salvant la pell miraculosament En canvi, en Josep Maria no va ser perseguit pels milicians, ni li va fer falta marxar a l’exili, com si van fer altres empresaris Va saber capejar la situació i no va posar cap entrebanc a la coŀlectivització de la seva empresa del carrer Manso. Ell mateix, voluntàriament, va deixar el càrrec de gerent i es va afiliar al Sindicat de Professions Liberals de la CNT, incorporant-se a l’empresa com a tècnic industrial i sense cap càrrec directiu El 1937 una representació dels obrers de la fàbrica Juncosa (la Chocolatera) va visitar al consol de l’URSS per regalar-li una bandera brodada i un donatiu per la subscripció “Pro-Komsomol” de 400 pessetes. El curiós del cas, és que el 1938 i amb l’empresa ja coŀlectivitzada, va ser condemnat el Comitè d’Empresa a una multa de 100 000 pessetes per vendre el xocolate a preus abusius. L’única de la família que es va exiliar en començar la guerra, va ser la seva sogra Mercedes Roca Vinardell, propietària de cal Moro, que va morir l’any 1938 a Sant Sebastià, mentre estava exiliada, passant la propietat a la seva neboda Mercedes GarciaFaria i Roca
Els Juncosa a la postguerra
Després de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona en Josep Maria Juncosa va tornar a recuperar la direcció de l’empresa Ell i la seva dona vivien al carrer Balmes de Barcelona, però, passaven els estius a la casa d’Arenys de Mar, on desenvolupaven una gran activitat social i de coŀlaboració amb les autoritats municipals. Va ser molt reconeguda la dedicació del matrimoni
Juncosa/Garcia-Faria a donar subvencions, ajuts i coŀlaboracions a entitats benèfiques, esportives, culturals i per gaŀles infantils en les quals repartien productes de la Chocolatera L’empresa Juncosa tenia un equip de futbol que competia en una categoria de les divisions inferiors, en què estava en litigi la copa Chocolates Juncosa, i a més, concedia trofeus i premis en molts dels partits d’altres competicions. Cada any en acabar les vacances d’estiu feia un donatiu a l’Asil Torrent d’Arenys de Mar i per la festa major obsequiaven amb un àpat extraordinari els seus residents, cosa que també van fer en moltes ocasions, amb els necessitats d’Arenys de Munt. I per les Santes de Mataró repartia cada any lots dels seus productes entre els Centres Benèfics de la ciutat Per tant, no fou res estrany que l’any 1952 li demanessin de portar el pendó de la processó de Corpus de l’Asil Torrent, en la que feia de cordonista l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Mas. També, la seva dona Mercedes va pagar el nou retaule de la parròquia, que havia estat fet en les Escoles Salesianes de Sarrià.
Més activitats socials i benefiques d’en
Juncosa
A Arenys de Munt, en Josep M. va fer de cordonista en la processó de Sant Martí l’any 1945, i l’any 1946 ell i la seva dona Mercedes, van apadrinar una campana de l’Església d’Arenys de Mar, en la que havien contribuït monetàriament en la seva construcció, i per això, la campana portava el nom de Maria de la Mercè L’any 1948 en Juncosa es va fer soci de l’Agrupació fotogràfica d’Arenys de Mar i cada any donava una copa de premi al concurs que es feia per la festa major. També al mateix any i a proposta dels ajuntaments d’Arenys de Mar i Arenys de Munt, el ministre de Governació va concedir a Josep Maria Juncosa “el ingresso en la Orden Civil de Beneficencia, con distintivo blanco y categoria de Cruz de primera classe. (B.O.E. núm. 33 del 2 de febrer de 1948). Li va ser entregada la Creu per la festa major d’Arenys de Mar d’aquell any, al mateix temps, que l’ajuntament del municipi el nomenà Hijo adoptivo de Arenys de Mar
En Josep Maria Juncosa va morir el dia 22 d’abril de 1960 a la seva casa del carrer Balmes, 347 de Barcelona i va ser enterrat al cementiri d’Arenys de Mar. La seva fàbrica de xocolates del carrer Manso de Barcelona encara funcionà uns quants anys i va tancar les portes definitivament a principis dels anys setanta, quan la seva dona, ja era morta. No sabem qui va dirigir l’empresa de xocolates a la mort d’en Juncosa, ja que no tenia fills.
Al cap de poc més d’un any de la mort d’en Josep M. Juncosa, la seva dona Mercedes Garcia-Faria i Roca, propietària de cal Moro, es tornà a casar amb un antic conegut seu: En Juan Manuel de Larratea i Bulbena (1898-1968), viudo des de feia 6 anys de la Maria Cortés Vilavechia (1905-1955) i amb tres fills/es, Mercedes, Manuel (1932-2014) i Fernando Larratea Cortés (19322009) i vivien al carrer Pujades, 57 de Barcelona. En JM de Larratea i Bulbena era Inspector de Treball i accionista de l’empresa Talleres de Construcción Sabata i Segura S A El pares d’en Juan Manuel de Larratea- segon marit de la propietària de cal Moro - eren, per una part, el cabdalat notari de Barcelona i resident al carrer Sant Pau, Manuel de Larratea i Catalan (1808), que va fer construir a Montcada i Reixac la famosa Casa Larratea que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat I per l’altre, la mare era la Juana Bulbena i Tusell (1856-1935). Com que la propietària de cal Moro, Mercedes Garcia-Faria,va morir el desembre de 1968 i el seu segon marit havia mort feia pocs mesos, va heretar la propietat de cal Moro en Manuel de Larratea i Cortés, casat amb la Lilibeth Guilló i Llobet (1946-2025) La Mercedes, germana d’en Manuel el nou propietari de cal Moro, era una reconeguda antiabortista, que es casà amb el capità d’infanteria Eduard Diaz del Rio i tenia una empresa immobiliària (De Larratea Cortés, Mercedes y CIA CB) al carrer Prats de Molló de Barcelona I l’altre germà, Fernando, era doctor enginyer Industrial i treballava a Aguas de Levante S.A. ” i posteriorment, a l’empresa municipal de la gestió de l’aigua Aquagest. L’últim propietari de Cal Moro, doncs, dels hereus de la Mercedes Garcia-Faria, va ser en Manuel de Larratea i Cortés que gestionà la finca, desfent-se poc a poc de les seves terres A la seva mort la finca passa a mans de la seva dona i del seu sogre. Finalment, la finca va ser venuda a un industrial de Mataró. En Manuel de Larratea, l’únic de la família Larratea, empadronat a Arenys de Munt, va morir l’any 2014
Elies Surroca i Campàs
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
En aquells dies, en temps ben reculats el rumb ,de la majoria dels arenyencs, era ben traçat, sense fissures Els nois al llindar dels vint anys eren cridats al servei militar obligatori per tornar fets uns homes, i començar una nova etapa a la vida que segurament els acompanyaria fins els darrers moments en aquest món. La recerca d’una bona feina, li permetia portar un calerots a casa amb algu n duro a la butxaca per convidar al ball o al cinema aquella pubilla encisadora que li tenia el cor robat.
Després d’una estricta i acurada revisió pels pares de la noia del pretendent, (aspirant), de la família del mateix, avis inclosos Segur que era força divertit doncs la majoria de gent, en aquells dies, eren del mateix poble o rodalies on les vivències eren força conegudes per tot el veïnat, les que no eren conegudes també ja que la fantasia i el xiuxiueig feien la resta. La creació i formació de la parella emprava tots els recursos físics i espirituals a l’hora d’anomenar la FAMÍLIA, una potent base de formació, cristiana, una ferma voluntat, sacrifici, de portar catalans, en temps molt complicats, per continuar amb la llengua, costums i identitat del Principat a les noves generacions per sempre més
Tanmateix en els enterraments d’aquesta magnífica i sufrida generació hi sol sortir una frase que resumeix amb un somriure la visió dels néts:
-Què bons els macarrons de la iaia!!
Joan Puig i Pont. Polítòleg
Un ajuntament es una Institució de caràcter municipal que comparteixen persones electes i funcionaris treballadors d’una organització política que té per funció el govern local, la gestió dels recursos públics, oferir serveis eficients i defensar els interessos dels veïns Alhora, com diuen, és “l’administració més propera als ciutadans” per aportar solucions i per procurar les demandes ciutadanes
Però vet aquí: que els vilatans moltes vegades ignoren qui ens administra i què costen anualment les persones que treballen a l’AJUNTAMENT per servir-nos com: la Secretària 93.724,48€ La interventora 89.034,22€ El Tresorer (vacant) 75.378,76€ Economista/Tresorer 67.245,18€ L’arquitecte 81.670,86€ 2n arquitecte 62.212,19€ l’aparellador 58.096,77€. L’enginyer 52.470,96€. Informàtic 59.058,82€. Cap RR.HH. 59.608,82€. Tèc. RR.HH. 43.672,17€. Tec.Medi Ambient
60.697,55€. Sergent de la Policia 80.670.86€. Caporal 74.212,76€. Caporal 60.629,07€. Caporal 62.379,94€. Caporal 55.344,13€. més la resta dels 13 Agents que sumen 947.220,10€. etc. Més els càrrecs electes d’alcalde 61.158,55€. i 3r tinent d’alcalde 54.316,01€, etc.
I per l’Empresa Pública GUSAM S.A.: Gerència 51.223,29€. Cap de RR.H. 38.29,54€. Cap finan-
cer 37.599,49€. Cap deixalleria 36.431,26€. Cap Servei d’aigua 43.506,23€. Oficial aigua 34.241,7€. Pressupost Capítol I: 4.293.732,35 € (87 treballadors d’Ajuntament) + 1.552.234,08 € (65 de Gusam): “5.845.9686,43 € ” (total 152 treballadors) que representa 42% del Pressupost consolidat de Despeses de l’exercici 2 026 de 15.112,557,13 € El que suposa a pagar cada arenyenc (cens 9 558 h ) la quantitat de 611,63 euros/habitant només per la DESPESA DE PERSONAL
Mentre es dediquin tants recursos (augmentant impostos cada any) a PERSONAL (per sobre del recomanable) serà impossible fer INVERSIONS per satisfer les mancances municipals i les demandes dels vilatans que no comparteixen els criteris del govern i que pensen amb raó que potser és l’hora d’aprimar despeses innecessàries que no ens correspon.
Un ajuntament es un SERVEI públic als vilatans per donar serveis òptims i NO una menjadora com deia un President.
Després diuen que NO hi ha diners!
Xavier Oller
Ja l’hem pogut tornar a fer!
El Pessebre Vivent Solidari del poble d’Arenys de Munt ja ha estat fet!
Un any més, aquest és el tercer, amb tota la gent i tot l’equip d’organitzadors, coŀlaboradors, ajudants, participants i el Centre Moral ha estat possible. A tota aquesta gent els vull donar les gràcies, gràcies a tots i cadascun d’ells ho hem aconseguit
Hem crescut en nombre d’ajudants, però sobretot de figurants; l’any passat eren 25 figurants, aquest any hem sigut més de 50.
Penseu que si no hi ha gent per fer de figurants: pastors, venedors, cosidores, caganer, naixement, àngels, dimonis, ... el pessebre tampoc no es podria fer. Vull insistir en aquest tema perquè és on costa més que la gent participi: per vergonya, per temps, ... Us animo des d’aquí que vingueu a veure el pessebre, mireu, observeu, i l’any següent hi participareu
Estic molt contenta de com ha anat aquest any: més i millor! Però necessito gent que m’ajudi a anar fent realitat aquest projecte i a créixer com mai.
Gràcies, gràcies i moltes gràcies!
Teresa Villalmanzo
B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t i a B
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Se’n diu llum de gas del maltractament psicològic que consisteix a manipular a algú mitjançant la negació, la distracció i la mentida, per tal de provocar-li confusió i fer que es qüestioni la memòria, el criteri, la percepció i la salut mental, fins i tot És el que ERC i JUNTS ens estan aplicant als catalans des que es van rendir després del Primer d’Octubre.
Fins on hem arribat que ens volen vendre com a gran notícia de la política catalana, l’acord entre Sánchez i Junqueras i la creació de l’empresa mixta de Rodalies.
No entrarem a valorar si el finançament és curt o singular Ja han sortit experts explicant que és la mateixa porqueria amb diferent llacet Una altra aixecada de camisa I sobre l’empresa de Rodalies, resulta irònic que només estrenar-se s’hagi produït el caos i la suspensió del servei pels recents accidents i l’obsoleta xarxa ferroviària. Ara les culpes seran de la mala gestió catalana mentre l’estat continuarà decidint. Això sí, la nova empresa serà una nova menjadora per als amiguets que els partits coŀlocaran a dit.
Ens prenen per idiotes o ens hi volen tornar: igual surten els polítics d’ERC lloant l’acord a so de bombo i platerets, com els de JUNTS anuncien esmenes a la totalitat o reclamen el traspàs integral de Rodalies Tot plegat fa un tuf d’autonomisme que no hi ha manera de treure’ns-el de sobre
Volen empresonar-nos en el marc mental de la política espanyola, que ens oblidem del Primer d’Octubre i que renunciem a una Catalunya independent. Però no deixarem de lluitar per la nostra llibertat.
Polítics de pacotilla, deixeu-vos d’històries! No fa gaire dèieu que amb Madrid no s’hi pot negociar, i ara beseu la mà del qui ens escanya!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Al cicle d’educació infantil de l’escola Sant Martí continuem apostant pels ambients d’aprenentatge dues tardes a la setmana. Iniciem el curs amb la participació dels infants més grans, I4 i I5, i un cop passat el primer trimestre, s’hi incorporen també els nens i nenes d’I3. Els ambients en els quals els infants poden aprendre jugant són: com a casa, construccions, apaguem els llums, som artistes, niu de ciència, mou-te i minimons
Amb els ambients s’ofereix la possibilitat que els infants siguin els protagonistes dels seus propis descobriments i aprenentatges a través de propostes pensades i creades per l’adult que desperten la curiositat, l’interès i les ganes d’aprendre fomentant la cooperació, la comunicació i la relació entre nens i nenes de diferents edats. Un aspecte molt important del treball amb ambients és afavorir l’autonomia i la personal dels infants respectant els es i interessos.
La funció de la mestra és guiar, acompanyar i observar. L’espai i el material està pensat i respon a la necessitat d’assolir uns objectius acordats i planificats conjuntament per tot l’equip docent.
Les sessions d'ambients les iniciem amb una breu explicació per part de la mestra, on els presentem les propostes i materials i on recordem les normes bàsiques de funcionament.
Després, té lloc el desenvolupament de la sessió, on els infants escullen lliurement on volen participar i explorar, on juguen i experimenten de manera autònoma Finalment, es realitza un moment de recollida i tancament, en què es promou l’ordre i la responsabilitat, i una estona de reflexió compartida on els infants poden expressar què han fet, què han descobert i com s’han sentit.
A la nostra escola, d’I3 a 6è de Primària, treballem amb una mirada oberta a l’entorn i amb la coŀlaboració de les famílies, ja que considerem que compartir aprenentatges i experiències enriqueix el procés educatiu i el fa més significatiu. Apostem per una educació vivencial, connectada amb el medi i amb els continguts curriculars, que permet als infants aprendre a partir de l’observació, l’experimentació i la participació activa. En aquest article ens centrarem en una de les experiències més recents del curs, realitzada amb l’alumnat del cicle de mitjans (1r, 2n i 3r de Primària), amb la coŀlaboració d’en Dani, pare i biòleg, sempre disposat a compartir els seus coneixements
Els infants de 1r van baixar a l’hort de l’escola per treballar les plantes aromàtiques. Van poder observar-les de prop, tocar-les i conèixer-ne les característiques En Dani va preparar una activitat molt especial: un concurs sensorial en què els infants havien d’identificar les plantes a través de l’olor i el g ust de diferents infusions, despertant la curiositat i l’entusiasme de to
L’alumnat de 2n, aprofitant que treballaven els animals invertebrats, van dur a terme una activitat d’observació d’insectes A partir d’animalons del nostre entorn que en Dani ens va proporcionar, van utilitzar els microscopis per observar-ne els detalls, desenvolupant l’esperit científic i el respecte pels éssers vius.
Finalment, els alumnes de 3r van continuar aprofundint en el coneixement del medi natural a través del treball a l’hort, coneixent eines com l’aixada, el rasclet o el magalló, i reflexionant sobre la importància de tenir cura de la natura.
Aquestes experiències ens recorden que la natura és una gran mestra i que l’aprenentatge, quan es vincula a la vivència i a la coŀlaboració de la comunitat educativa, esdevé més ric i perdurable.
ELSEGELLDELASAÓ
L’altre dia, buidant l’altell del nostre antic pis, la meva filla, es va plantar davant meu amb els ulls com a dues taronges. S’havia topat amb una caixa de sabates plena de cartes: Mama, però què és això! I aquesta lletra és teva? I aquesta, de l’avi? I això? Un segell? Per a què serveix? Me’n vaig adonar que havia donat per descomptat que coneixia una realitat, la meva, que, per a ella, era ciència-ficció.
Després d’explicar-li el procés d’escriure, enviar i contestar una carta, li va semblar una mena de miracle analògic. El que més la va entusiasmar va ser aquella olor de paper vell, de vida tancada dins una caixa de sabates que cap pantalla d’Smartphone podrà reproduir mai.
Ella ja sabia que –a l’antiguitat– s’enviaven missatgers a cavall per donar notícies, els reis escrivien cartes amb ploma i tinta, i ella mateixa ha escrit cartes als altres Reis, els d'Orient. Però això formava part de la Història remota, de la fantasia, però que formés part de la quotidianitat de les persones de carn i ossos que ha conegut? Això és una passada!
El més fort de tot no és que ella aŀlucini; el més fort és que jo gairebé ja me n´havia oblidat, d’haver escrit aquelles cartes. En menys d'una generació hem canviat de galàxia Jo, que vaig aprendre a esperar setmanes per una resposta, ara em poso dels nervis si el doble vist del WhatsApp no es
tenyeix de blau al cap de tres segons. Ens ha canviat el cervell sense demanar permís.
Hem canviat el segell per la immediatesa i, en el camí, hem perdut el respecte al temps Ens estem empassant grans canvis com qui engoleix un àpat copiós, saborós i nutritiu sense mastegar, sense gust, només per omplir el buit. Com a docent, això em preocupa.
L’aprenentatge no s’assembla en res a una tempesta que ho inunda tot en un minut, i deixa la terra igual de seca al cap d'una hora. L’aprenentatge de veritat és com la pluja fina, aquella que sembla que no hi és, però que va calant la terra fins a arribar a l'arrel. O com el pòsit que deixen les rierades: una acumulació de sediments, sorra sobre sorra, fins que es forma la platja on es pot caminar amb fermesa
Volem dominar el món a cop de tutorials de trenta segons. Però el saber no és una descàrrega de dades. És sediment. La meva filla flipava amb el segell, perquè –potser sense saber-ho– intuïa que allò que es fa amb pausa té un pes real, un sentit, un significat. Potser el nostre repte ja no és ensenyar res de nou, sinó convèncer les noves generacions, i nosaltres mateixos, que per créixer i aprendre cal mullar-se sota la pluja lenta i esperar que el pòsit de l’aprenentatge s’assenti La resta és soroll, aigua que corre rial avall
(Diralgunacosaésferalgunacosa)
Hi ha una dita que diu; “els discursos llargs fan moure els culs, els discursos curts fan moure els cors” , és el que passa amb el nostra Consistori amb llargues dissertacions retòriques (quan s’enrotllen) explicant les seves justificacions de les accions “estratègiques”. Fer política cobrant per escalfar la cadira, fent llargs discursos sense responsabilitats i publicant la gestió i propaganda (pamflet) com l’últim “ARENYSamunt” que retrata projectes i obres d’actuacions executades “visibles i transformadores” per millorar el poble sense constatar el desconsiderat cost, ni tan sols el del mateix Butlletí Nº 64 que segurament costarà un “paston”, que tot ho paguem els vilatans.
L’estil de fer política sense cap participació basada amb “qui dies passa anys empeny” (això sí, amb un bon sou), no és un model d’iŀlusionar per fer evolucionar un poble ni per millorar als arenyencs que necessiten de politics que compleixin les obres que esperem des de fa anys Fer una política de servei és, menys discursos amb vehemència i més compliment de les promeses electorals, en tal cas, la credibilitat s’esvaeix i el projecte polític s’esgota sense idees ni compartir amb la inconsistent manca de respecte envers la confiança propiciada per un Ajuntament insondable sense autocrítica ni ànima per rectificar decisions contradictòries ni aconseguir els objectius sense sentit amb discursos massa eloqüents.
Arenys de Munt necessita recobrar grans consensos, més cohesió social, política i econòmica i una participació ciutadana activa per tornar a ser un referent a la Comarca. Amb discursos triomfalistes no es solucionen els desgavells politics ni les mancances competencials, ni poden justificar-se amb excuses barates. Baixin de les vanitats i i assumeixin que nomes són un servidors dels arenyencs.
“Aquells que no volen ser aconsellats, no poden ser ajudats” Benjamin Franklin
35 ANYS
Han passat les Festes Nadalenques i tornem a començar un any nou recuperant aquelles noves energies i, sobretot, iŀlusions que ens han portat tot aquest període de temps, des de 1991 fins avui, a assumir la nostra identitat com a puntaires hereves de les nostres àvies i mares i de la nostra preocupació per mantenir i ensenyar una tradició que diu tant d’Arenys de Munt i del seu patrimoni artesanal reconegut arreu de Catalunya on fan mostres de puntes i trobades de puntaires.
Aquest any hem compartit amb vosaltres la XXXI EXPOSICIÓ DE NADAL i hem pogut gaudir dels treballs de puntes que es varen exposar a l’Exposició de Montserrat pel seu Miŀlenari i que l’Associació de Puntaires de Catalunya, amb la seva Presidenta al davant, senyora M.R. Provencio, va voler que aquesta exposició itinerant també estigués a Arenys de Munt per la nostra coŀlaboració amb l’ACP i pel seu significat com a “vila catalana de puntaires” i de puntes al coixí del Ret fi Una exquisidesa i sensibilitat que diu molt d’Arenys de Munt i de les aportacions de les puntaires que dediquen el seu temps a persistir en la seva ensenyança i difusió per promocionar una tècnica i singularitat que representa l’essència de l’artesania del nostre poble
Ara toca carregar les piles i retornar a la feina de continuar compartint un lloc tan emblemàtic com és la Masia de Can Borrell, amb les puntaires i les noves puntaires que també volen prendre part de les ensenyances de les tècniques de la punta al coixí que s’impulsen des de l’Associació, per continuar engrandint el patrimoni d’un poble que reconeix la seva idiosincràsia i els seus valors de les persones puntaires que ens varen traslladar els seus coneixements i la seva artesania, treballant de sol a sol per ajudar a les seva famílies.
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
EL PAVELLÓ TORRENT D’EN TERRA AVANÇA: EL 2026
ES FARÀ REALITAT EL TANCAMENT DE LA PISTA ANNEXA
L’any 2026 marcarà un abans i un després per al Pavelló Torrent d’en Terra. El tancament de la pista annexa, una demanda històrica del teixit esportiu del municipi, es convertirà finalment en una realitat. Aquesta actuació no és fruit de la casualitat, sinó el resultat d’un compromís polític clar, era una proposta inclosa al programa electoral de la CUP Arenys de Munt i un acord recollit al Pla d’Acció Municipal del govern municipal Actualment, l’Ajuntament ja disposa del projecte tècnic amb els preus actualitzats, un pas imprescindible per garantir una execució realista i adaptada al context econòmic actual Durant aquest any es preveu la publicació del projecte i la licitació de les obres, amb la voluntat que el procés avanci amb la màxima celeritat possible. L’objectiu del govern municipal és que els terminis s’escurcin tant com sigui viable i que les obres es puguin iniciar al més aviat possible. El tancament de la pista annexa suposarà una inversió superior als 200.000 euros. Fer front a una obra d’aquestes dimensions no seria possible sense el suport d’altres administracions. En aquest cas, la Diputació ha concedit una subvenció que finança gairebé la totalitat del projecte, facilitant que Arenys de Munt pugui dur a terme una millora estructural de gran importància per a l’activitat esportiva i comunitària del municipi. Aquesta manera de treballar exemplifica el model de política que defensa el govern: escoltar les necessitats reals de la ciutadania, prioritzar-les i buscar els recursos necessaris per fer-les possibles El tancament de la pista no és només una obra, sinó una aposta per uns equipaments més dignes, segurs i funcionals per a tothom El projecte del tancament s’emmarca dins d’un procés de millora constant del Pavelló Torrent d’en Terra Aquests darrers anys, s’hi han dut a terme diverses actuacions que han transformat l’espai i n’han ampliat les funcionalitats
Una de les més destacades ha estat l’enderroc de la graderia sud, que ha permès crear una petita pista d’escalfament. Aquest nou espai facilita la preparació prèvia dels entrenaments i competicions, optimitzant l’ús del pavelló.
També s’ha fet una aposta clara per l’accessibilitat, amb la instaŀlació d’una plataforma elevadora que garanteix que totes les persones puguin accedir a les diferents zones de l’equipament, a més d’un espai de graderia adaptada En paraŀlel, s’ha millorat l’acústica tant de la sala de reunions com del bar del pavelló, fent-los espais més confortables i agradables per a la convivència i les trobades
Pensant en el rendiment esportiu, s’ha creat un petit espai amb màquines de gimnàs que permet complementar els entrenaments amb treball de força, un recurs molt valorat pels clubs i per les persones esportistes.
Finalment, s’ha actuat sobre un problema recurrent: les goteres. El pavelló compta amb nou claraboies, i s’ha establert un pla de reparació progressiu. Cada any se n’han anat reparant tres, de manera que ja s’ha avançat notablement en la prevenció de filtracions. Aquest mes hem iniciat la reparació de les tres que quedaven pendents.
Totes aquestes actuacions responen a un mateix objectiu, convertir el Pavelló Torrent d’en Terra en un espai segur, accessible i adaptat a les necessitats actuals del municipi. El tancament de la pista annexa és una peça clau dins d’aquesta transformació, però no és l’última
La CUP Arenys de Munt reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per millorar els equipaments públics, amb una mirada posada en el benestar coŀlectiu i en la promoció de l’activitat esportiva i comunitària Arenys de Munt avança pas a pas, amb projectes concrets que neixen de la voluntat de la seva gent
UN PAS ENDAVANT EN EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA:
GUANYAR RECURSOS PER MILLORAR LA VIDA DE LA GENT
La millora del finançament de Catalunya ha estat històricament una de les principals reivindicacions del nostre país. Durant anys, un sistema injust ha limitat la capacitat de la Generalitat i dels ajuntaments per oferir serveis públics de qualitat, tot i l’esforç fiscal de la ciutadania catalana Aquesta realitat evidencia una manca de sobirania que condiciona el present i el futur de Catalunya Davant d’aquesta situació, Esquerra Republicana ha treballat amb constància per defensar els interessos del país i avançar cap a un model més just.
Fruit de la negociació política feta per Esquerra Republicana, Catalunya disposarà de 4.700 milions d’euros addicionals. Uns recursos que no són cap concessió gratuïta, sinó el resultat d’una acció política responsable i útil, pensada per reforçar el país i garantir drets Aquesta millora del finançament permetrà enfortir àmbits essencials com la sanitat, l’educació, les polítiques socials, l’habitatge o les infraestructures, serveis que impacten directament en el benestar de la ciutadania.
Des d’ERC sempre hem defensat que negociar no es renunciar, és una eina imprescindible per avançar. Aconseguir més recursos per a Catalunya vol dir reduir
desigualtats, reforçar la cohesió social i garantir oportunitats arreu del territori. Alhora, també posa de manifest els límits de l’actual marc de relació amb l’Estat i reforça la necessitat de disposar de totes les eines d’un estat propi La independència és el camí per garantir un finançament just i la plena capacitat de decidir sobre els nostres recursos
Aquesta millora del finançament té també una clara dimensió local. Municipis com Arenys de Munt necessitem una Generalitat forta i amb recursos per poder desplegar polítiques eficients i properes. Més finançament es tradueix en millors serveis municipals, més inversió en espai públic, equipaments, mobilitat, polítiques de joventut, atenció a la gent gran i protecció del nostre entorn
Des d’ERC Arenys de Munt defensem que la política nacional i la política local són indestriables. Les decisions que es prenen a nivell de país tenen un impacte directe als nostres carrers i a la vida quotidiana del veïnat. Aquesta negociació demostra que Esquerra Republicana és útil i que treballa per millorar la vida de la gent, sense perdre de vista l’objectiu de construir una Catalunya independent, justa i socialment avançada.
Els problemes recurrents a Rodalies no són cap novetat per a molts veïns i veïnes d’Arenys de Munt Retards constants, incidències freqüents i un servei poc fiable formen part del dia a dia de milers de persones que necessiten el transport públic per anar a treballar o estudiar.
Rodalies és una infraestructura clau per a la cohesió del país i la qualitat de vida de la ciutadania. Quan no funciona, no estem davant d’un fet puntual, sinó de la conseqüència d’anys de desinversió i d’un model de gestió que depèn de decisions preses fora de Catalunya.
Fa anys que el PSOE governa a Madrid i que el PSC té una presència destacada en moltes institucions del país: ajuntaments, diputacions i, actualment, la Generalitat de Catalunya. Malgrat aquest poder institucional, la realitat és que els serveis no milloren i les mancances estructurals persisteixen. Les promeses s’acumulen, però els resultats no arriben.
A Arenys de Munt, abans de les eleccions municipals de 2023, Esquerra Republicana va dir que no governaria amb el PSC, una decisió que responia a un determinat discurs polític Tanmateix, aquesta mateixa formació va deixar fora del govern municipal una altra força independentista com la nostra i, alhora, va facilitar a nivell nacional la presidència de
la Generalitat al candidat socialista, mantenint amb poca exigència el suport al govern espanyol de Pedro Sánchez Aquestes decisions evidencien una contradicció entre el discurs local i les aliances que es construeixen en les institucions clau del país
La manca de sobirania no només es reflecteix en el mal funcionament de Rodalies. També es manifesta en l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya. Els impostos que paguem els catalans no retornen en la proporció justa, i això acaba afectant directament els ajuntaments, que han d’assumir cada cop més responsabilitats amb recursos clarament insuficients
Arenys de Munt no n’és una excepció L’Ajuntament és la institució més propera a la ciutadania, la primera porta on es truquen moltes necessitats socials, però sovint no disposa de les eines ni del finançament adequat per donar-hi resposta.
Des de Junts per Catalunya ho tenim clar: sense independència no hi haurà ni infraestructures eficients ni ajuntaments forts. Només amb un estat propi podrem gestionar els recursos del país amb criteris de proximitat, justícia i eficàcia, pensant en municipis com el nostre i en el benestar de la seva gent
UNA NIT
L’entorn era preciós. D’una calma molt necessària per a mi: l’alta Garrotxa.
Després d’una separació amistosa, però no per això, menys dolorosa, tot se’m feia costa amunt No estic acostumat a fer res sol. Però quan dic res, és res de res. Soc persona de parella, de companyia. M’agrada compartir, preguntar, discutir, cuinar per a més d’un. Qualsevol cosa, qualsevol esport, caminar, anar a una classe oberta de clown..., el que sigui, però sempre amb companyia. No sé si això es pot considerar un defecte Si és així, soc del tot defectuós.
Encetar un nou any en solitud podia ser pitjor que una tragèdia grega per a mi
Els meus amics em van proposar passar uns quants dies a l’alta Garrotxa. De seguida vaig acceptar la proposta amb moltes ganes de gaudir de la natura que tant m’agrada Només hi havia un problema: jo sol amb ells no em quadrava gens ni mica. No perquè no me’ls estimi, però sol..., sense una parella amb qui gaudir de la nit de Cap d’Any...
Alguna cosa no anava a l’hora
He de reconèixer que sóc una persona afortunada Sí, sí, afortunada. Potser sona estrany si he dit que la recent separació em va deixar un pèl descoŀlocat Les pregàries de les meves filles i dels meus amics que es van encomanar a totes les verges hagudes i per haver, van donar bon resultat. Va aparèixer l’angelet que necessitava.
Una dona meravellosa que em va treure de l’ensopiment La màgia es va representar en forma d’una persona adient per a mi. Adient perquè ens entenem d’allò més bé, discussions incloses. Avinences i desavinences que ens fan sentir vius i amb iŀlusions renovades
I apa! Cap a la Garrotxa un dia abans d’encetar el nou any. Caminar per la natura, fer les cervesetes corresponents sota el solet de l’hivern, dinar en restaurants acollidors Una meravella per acabar un any ple d’ensurts de tota mena.
L’hostal que van escollir els meus amics va ser la cirereta que va coronar el pastís Senzill i poc confortable, tot i que acollidor L’home que regentava l’establiment, una mena de bromista. Tenia respostes xocants per a totes les nostres qüestions És a dir, tenia taps per a totes les ampolles
L’habitació on vam dormir la meva parella acabada d’estrenar i jo, era d’una senzillesa que no donava peu a cap mena de luxes Un petit balcó amb un terra de fusta corcada a punt d’esfondrar-se, va aguantar el pes dels dos com a mínim deu minuts. Fins que no ens vam voler exposar al perill d’acabar fent cap, damunt d’una taula i unes cadires a la terrassa de sota
Faré un inventari a fi que pugueu fer-vos una petita idea del lloc: un llit de matrimoni més aviat petit, un
armari on només hi cabien els dos vestits elegants que dúiem pera la nit de Cap d’Any, un aparell de TV petit gairebé a dalt del sostre, una tauleta on només hi vam poder posar una maleta, una cambra de bany on havíem de deixar a terra els necessers per a la nostra higiene. Una tassa de vàter i un “polivan” amb una cortina de roba La dutxa, si no tenies cura,t’engegava fora del collons de “polivan”, atès força amb què escopia l’aigua damunt del cos atemorit per la cremor de la primera ruixada
Fins aquí tot bé.
Va arribar l’esperada nit de comiat d’any i benvinguda del nou, demanant que la meva parella no decidís abandonar-me després de l’allotjament tan especial i còmode que ens havia apropat en un llit massa petit.
La festa de Cap d’Any sí que va ser espectacular Bon menjar, bon beure, actuacions que m’animaven a pujar a l’escenari a fer un número de clown. Després, ball i barra lliure amb beguda a dojo
Tan a dojo, que després de descobrir que servien a cor què vols el meu “güisqui” preferit, no vaig parar de fer visites a la barra. Fins al punt que el cambrer quan em veia venir, ja m’oferia un got amb el beuratge ple fins a dalt de tot
La nit va acabar més que bé. O, potser no tant!
No em pregunteu com, ni per què, aquella nit el llit em va resultar un pèl més estrany que la nit anterior Això sí, vaig dormir com un angelet damunt d’un núvol flonjo i acollidor.
El fet d’entrar en un dormitori poc conegut amb una ampolla de “güisqui” a la panxa, no em vaig sentir gens estrany fins que l’endemà matí, o, més ben dit, unes hores més tard, un raig de sol em va foradar les parpelles i em va fer obrir primer un ull i després l’altre, sense saber on collons em trobava
Un mal de cap estrany em va fer reaccionar
Estrany perquè només em feia mal un lloc concret del cap. Em vaig sorprendre en trobar-me dormint a terra Com coi vaig anar a parar a terra? Com vaig dormir tan plàcidament a terra entre el llit i la paret en només uns noranta centímetres? Arraulit com un gat dormint tranquiŀlament.
Evidentment, em preguntava com era que la meva meravellosa parella no em va fer pujar al llit? Tanta nosa li feia?
Aclarint el despropòsit de deixar-me dormir damunt d’unes rajoles de fang antigues, em va confessar que no s’havia adonat de res
Ella dormia com un caragol dins la seva closca, i jo igual com un llangardaix sota l’escalforeta del sol. La primera nit de l’any nou! Com continuaran els següents tres-cents seixanta-cinc dies?
Veurem ...
Laura Masdeu. Voluntària del projecte RADARS
Com cada any, el vespre del 5 de gener, Arenys de Munt va rebre l’arribada dels Reis d’Orient amb una lluïda cavalcada que va omplir els carrers de gent i de màgia
