Issuu

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

ÈXIT DE PÚBLIC A VEUS VEÏNES, L’ESPECTACLE DE L’ESBART pàg 03

RAU RAU SOLIDARI ”FABULÓS” pàg 07

LES PUNTAIRES D’ARENYS DE MUNT CONNECTEN EL MIL·LENARI DE MONTSERRAT AMB EL Exclusive interview with MÓN pàgs 14-15

Arenys de Munt torna a tenir el Pessebre Manila's Rising Sun Monumental.

pag. 06

Gener 2026 / núm. 458

EL PESSEBRE MONUMENTAL D’ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 08/ D'Arenys, casa de la vila 13 D'Arenys, gent i societat

17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

22/ Del temps 24/ Paisatges poètics 24/ Biblioteca 25/ El llibre del mes 26/ Calendari 27/ Cartellera 28/ Recordant a... 32/ El racó de l'humanista

33/ Opinió 35/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

DL B 2608-1994 DL B 2608-1994 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

|Del Centre

EDITORIAL

UN ANY PER CRÉIXER I RETROBAR-NOS Aquest gener de 2026 obre una etapa il·lusionant per al Centre Moral d’Arenys de Munt. Després de temps d’espera i provisionalitat, entrem en l’any que ha de veure la finalització de les obres del nostre edifici. Tot i que encara no tenim una data de tancament definitiva, el repte és clar: recuperar la normalitat absoluta per tornar a fer bategar cada racó de la nostra seu amb la força de sempre. Però el Centre no són només parets; són les persones. Aquest any s’ha de renovar la meitat de la nostra Junta. Des d’aquí, faig una crida a la participació: necessitem mans i idees noves que vulguin sumar-se a la gestió d’aquesta casa. El relleu i el compromís de la massa social són vitals per garantir el futur de l'entitat. Us convido a tots, socis i sòcies, a omplirvos de cultura participant en les nostres seccions, des del teatre fins a l’esbart o els escacs. Treballem plegats per fer del Centre un espai de cohesió, orgull d’identitat arenyenca i, sobretot, una casa d’acollida oberta a tothom.

Els i les dansaires després de l’espectacle Fotografia: Xavi Bogorra

ÈXIT DE PÚBLIC DE “ VEUS VEÏNES” DEL COS DE DANSA DE L’ESBART El cap de setmana del 12 al 14 de gener, el Cos de dansa de l’Esbart va presentar el seu nou espectacle “Veus Veïnes” fent 3 representacions ens els tres dies consecutius. Les entrades es van exhaurir tant bon punt es van posar a la venda. L’espectacle va deixar bocabadat el públic dels tres dies per la seva qualitat artística, i la seva vibrant posada en escena, el vestuari, el missatge i la capacitat comunicativa dels dansaires. El format triat a la Sala Corrioles amb el públic disposat en forma d’U, molt proper als dansaires va augmentar l’efecte d’impacte, doncs et senties formar part quasi des de dins de l’espectacle. D’altra banda, la projecció a la pantalla de persones parlant sobre l’experiència del seu propi procés migratori va ajudar a fer arribar amb molta força el missatge de Veus Veïnes. Tot plegat, un èxit que mereix una felicitació a tots els que ho han fet possible.

Bon any 2026 a tota la família del Centre Moral! Montserrat Fontbona i Missé Redacció del Batec

/03

|Del Centre

peu de foto

Fotografia |

CINE GAUDÍ: UNA QUINTA PORTUGUESA Diumenge, 4 de gener del 2026 a les 18:30 h a la Sala gran del Centre. FITXA TÈCNICA Direcció: Avelina Prat Productora: Jaibo Films, Distinto Films, Almendros Blancos, E Som E A Fúria PRODUÇOES AUDIOVISUALS (Portugal Estrena: 5 de maig de 2025 Durada: 115 min. Guió: Avelina Prat Gènere: Drama Qualificació: Apte per a tots els públics Versió: Original en castellà Intèrprets: Branka Katic, Luisa Cruz, Manolo Solo, María de Medeiros, Rita Cabaço, Rui Morrison

SINOPSI Fernando és un meticulós mestre de geografia que, després del sobtat abandonament de la seva dona, veu la seva realitat feta miques. Deixant enrere qualsevol vincle amb la seva vida anterior, emprèn en soledat un nou camí que el porta a Portugal on, per atzars del destí, suplanta la identitat d’un jardiner en una finca. Allí, formarà nous vincles que canviaran completament la seva visió sobre l’amistat, les relacions humanes, la felicitat, la seva vida i les seves prioritats. * Candidat a la Millor pel·lícula en llengua no catalana als Premis Gaudí.

CINE XIC: ZOG I ELS DOCTORS VOLADORS Diumenge, 4 de gener del 2026 a les 18h a la Sala gran del Centre. La princesa Perla Llessamí, el cavaller Jordi Rodalmon i el drac Zog formen un equip de doctors d’allò més entregat. Els tres estan decidits a curar tot tipus de criatures, des d’una sirena cremada pel sol a un lleó amb la grip. Però el pitjor dels malalts serà el rei, oncle de la Perla, que desconfia de les capacitats de la seva neboda i no accepta que hagi triat ser metgessa. Aconseguiran els doctors voladors fer-se valer davant del rei? Un conte de la creadora d’El cargol i la balena i d’El Grúfal, acompanyat de quatre històries sobre la llibertat d’escollir i la necessitat de cuidar allò que estimem. · Recomanada a partir de 3 anys. Doblada al català. 56 minuts

/04

|Del Centre

El passat dissabte, dia 20 de desembre, es va fer el lliurament de premis del IV Ral·li fotogràfic de Sant Martí organitzat pel RAW. És el concurs fotogràfic en la que s’hi ha participat amb fotografies relacionades amb la Festa Major. El jurat està format per membres del RAW . Els guardonats van ser: 1r premi: Xavi Bigorra 2n premi: Laura Luna 3r premi: Jordi Argente Accèssid: Jordi Torrent.

FFotografia: RAW

RAW: LLIURAMENT PREMIS DEL IV RAL·LI FOTOGRÀFIC SANT MARTÍ

Lliurament de premis amb tots els guardonats

HOMENATGE A PAU CASALS Diumenge 8 de febrer a les 18h: L'any 2026 es commemoren els 150 anys del naixement de Pau Casals. La violoncel·lista russa, Sveta Trushka, ha gravat un discen homenatge on, acompanyada de violinista o en solitari, podrem sentir obres de Pau Casals, temes dels artistes que més li agradaven, com Bach, Albéniz... a més d'obres pròpies de la Sveta per homenatjar el mestre.

Fotografia XavinBigorra

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ AL PESSEBRE VIVENT Tal com us hem anunciar en anteriors Batecs, el passat diumenge, 21 de desembre, va tenir lloc el Pessebre Vivent d’Arenys de Munt a Can Borrell. Va ser un èxit de participació tant pel nombre de figurants, que han augmentat de manera significativa respecte edicions anteriors, passant de 50 persones, com d’afluència de públic. Finalment es van recaptat 1.762€ que han anat destinats a les dues associacions locals: “Mireia, l’estrella que més brilla” i “La sonrisa de Aina” i a la Marató de TV3. Des del Centre i especialment des de la secció del Pessebre Vivent volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ho han fet possible.

Escena de Pessebre d’enguany

/05

|Del Centre

LA XTAC ARRENCA TEMPORADA EL 2026: 148 ESPECTACLES DE 15 DISCIPLINES Per aquest any 2026 la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) presenta una programació conjunta amb un total de 148 actuacions arreu del país, entre les que destaquen les 35 funcions del musical sobre Gaudí, L’ARQUITECTE PROHIBIT, les 19 representacions de l’obra PASSEJANT AMB SANTIAGO RUSIÑOL amb Àlex Casanovas i els 14 concerts de La Vella Dixieland amb el seu show LA VELLA ALS ATENEUS, amb el que l’orquestra celebra els 45 anys sobre els escenaris. El programa elaborat per la XTAC també inclou 12 concerts de MIQUEL BARCELÓ QUARTET, 10 interpretacions de l’HOMENATGE A PAU CASALS d’Sveta Trushka, 9 actuacions del còmic Txabi Franquesa amb el seu monòleg PARLANT AMB FRANQUESA, 8 funcions de l’exitosa comèdia ELS PLANS de Yago Alonso, i 8 representacions de CELTIC de Fletcher Anderson amb Delorgan Dance Company i City of Barcelona Pipe Band. En total, la programació d’enguany engloba 15 propostes d’estils diferents –des de teatre fins a música, dansa i espectacles familiars– que realitzaran una gira en el circuit de 40 teatres d’ateneus que formen part de la Xarxa. El Centre d’Arenys de Munt forma part d’aquests 40 teatres catalans i el proper 21 de març que acollirà l’obra PASSEJANT AMB SANTIAGO RUSIÑOL amb Àlex Casanovas dins la.

Gràcies a la il·lusió i molts vespres de dedicació i treball del grup de pessebristes, aquest Nadal, a Arenys de Munt tornem a gaudir de Pessebre Monumental al costat de l’esglèsia. Es va inaugurar el passat dimecres 24 de desembre, abans de la Missa del Gall i estarà obert en dates assenyalades d’aquestes festes.

/06

Fotografia | Batec

PESSEBRE MONUMENTAL

Pessebristes i grup de la Junta del Centre amb el pessebre acabat.

|Del Centre

RAU-RAU SOLIDARI: “FABULÓS” Us recordem que el proper diumenge 18 de gener a les 17:30h. arriba al Centre l’espectacle de Rau-rau: “Fabulós”. Un espectacle solidari ja que els diners de les entrades aniran destinats a La Marató de TV3, a “Mireia, l’estrella que més brilla”, i a “La Sonrisa de Aina”, igual que el Pessebre Vivent. El Mag Stigman ens mostrarà el seu univers màgic i particular, on poc a poc, anirem descobrint que amb imaginació, música i sobretot, la participació del públic, es poden arribar a fer coses veritablement sorprenents. Us animem a passar una tarda de màgia, emoció i compromís on us convidem a participar-hi i a aportar el vostre granet de sorra.

DESCOMPTES AL POLIORAMA AMB EL CARNET DEL CENTRE La Federació d’Ateneus de Catalunya ofereix descomptes al Teatre Poliorama a tots els socis de les entitats federades, entre ells, el Centre d’Arenys de Munt. Per tal d’obtenir el descomte cal sol·licita-lo contactant amb tecnic6@ateneus.cat. A la web de la FAC, dins l’apartat “Avantatges pels socis” i entrant al link del Teatre Poliorama, podreu consultar totes les obres i els descomptes. https://ateneus.cat/ Llista de les obres a les que hi teniu descomptes ordenades per dates : HANSEL I GRETEL Fins al 18 de gener. 15% de dte. LA BRAMA DEL CÉRVOL Del 5 de febrer a l’1 de març. 20% de dte. I LOVE ROCK & ROLL Fins al 15 de març 15% de dte PERFECTES DESCONEGUTS Del 14 de març al 7 de juny. 20% de dte. ALAN – EL MUSICAL Del 19 AL 26 d’abril. 15% de dte. AMAZING MICHAEL JACKSON Fins al 31 de maig del 2026. 15% de dte. YA ME HAS TOCADO EL CUENTO Fins al 13 de juny. 15% de dte. ELS SOSPITOSOS HABITUALS A LES NITS DEL POLIO! NO ME TOQUES EL CUENTO amb les princeses Disney Fins al 20 de juny . 10% de dte. MICHAEL’S LEGACY Del 10 al 21 de juny. 15% de dte.

/07

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de desembre El darrer ple de l’any encarrila la nova gestió de residus i tanca els comptes del Centre d’Adults L’Ajuntament d’Arenys de Munt acomiada el 2025 amb una sessió de tres hores marcada per temes tècnics d’alt calat polític, l’absència del PSC i el nomenament del nou jutge de pau. El passat dimarts 16 de desembre, la Masia Can Borrell va acollir la darrera sessió ordinària del ple municipal de l'any. A les dues del migdia i amb l'absència de la regidora del PSC, Vanesa Muñoz Fernández, el govern d'ERC i la CUP va tirar endavant els punts clau de la part dispositiva, no sense un debat intens amb el principal grup de l'oposició, Junts per Arenys de Munt.

La brossa al centre del debat El punt de més transcendència per al dia a dia dels veïns va ser la licitació del servei de recollida de residus. Jordi Maimí Girbal, regidor de Medi Ambient, va exposar la necessitat de renovar el contracte després de quatre anys, incorporant l’augment dels salaris del personal. Tot i que Junts va celebrar que no s’hagués cedit la gestió a GUSAM, el seu portaveu, Pep Artigas Alsina, va criticar durament que el govern no hagi instaurat encara la "taxa per comportament" o taxa justa. Aquest sistema busca premiar qui recicla millor, una mesura que l'oposició considera urgent per fer front als costos crei-

/08

xents del servei. Finalment, el punt es va aprovar amb els vots favorables del govern i el vot en contra de Junts. En una línia similar, el ple va resoldre les al·legacions ciutadanes contra la pujada de l'IBI i la taxa de residus per al 2026. L'alcalde, Josep Sánchez Camps, va defensar la desestimació de les queixes, mentre que Junts es va abstenir, posant en valor el compromís del ciutadà que havia presentat l'al·legació tot i no haver tingut prou temps per analitzar la resposta tècnica del govern.

Deutes històrics i mobilitat Un altre dels focus de tensió va ser la resolució del dèficit del Centre de Formació d'Adults, que arrossega uns números vermells de 152.000 euros des de l'any 2017. L'alcalde va explicar que calia posar ordre als comptes, però Junts va votar-hi en contra, exigint una millor distribució dels recursos i proposant que els usuaris que no són d'Arenys de Munt paguin tarifes diferenciades per alleugerir la càrrega a les arques municipals. Pel que fa a la mobilitat, el regidor Àngel Castillo Vallcorba va presentar la modificació de l'Ordenança de Circulació, aprovada per unanimitat. La normativa s'adapta als nous temps: es prohibeix carregar vehicles elèctrics fora dels punts regulats i es recomana l'ús d'elements reflectants als conductors de patinets elèctrics (VMP), en un intent de millorar la seguretat viària al municipi. >>>

|D'Arenys, la casa de la vila

Nou rumb al Jutjat de Pau Un dels moments més institucionals de la sessió va ser l'elecció del jutge de pau. Enguany, el càrrec havia generat una expectació sense precedents amb un rècord de 19 candidatures. Finalment, David Ribot Garcia va ser escollit com a jutge de pau titular i Josefina Escriche Boguña com a suplent, destacant l’alcalde l’alta preparació de tots els aspirants que s’havien presentat.

Control i temes pendents L’absència de la regidora socialista va deixar els precs i preguntes del seu grup sense defensa presencial. Temes com la millora de la senyalització a la Riera de Sobirans o la instal·lació d'un mirall al carrer de les Flors per evitar atropellaments van quedar registrats oficialment, però sense el debat viu que sol acompanyar la part final de les sessions. El ple va cloure gairebé a les cinc de la tarda, tancant un cicle polític marcat per la pressió econòmica de les taxes i la voluntat del govern de modernitzar les licitacions més importants del consistori per al proper 2026.

FIRA DE LA LLUM I CAMPANYA «COMPRA A ARENYS DE MUNT» El dilluns 1 de desembre va començar la Campanya de Nadal del comerç d’Arenys de Munt, organitzada per l’ABIC amb la col·laboració de l’Ajuntament. Durant tot el període nadalenc, s’han programat diverses activitats per dinamitzar el comerç local i incentivar les compres. El dissabte 6, durant tot el dia, la Riera va acollir la Fira de la Llum Del 1 de desembre al 6 de gener els clients han pogut participar a la campanya omplint targetes amb els segells que obtenien comprant al diferent establiments. En completar cada targeta, rebien una bola de Nadal amb una de les vuit dites catalanes escollides per a l’ocasió. El 15 de desembre va començar el concurs d’aparadors dels comerços del municipi que engalanats amb motius nadalencs. Del 6 de desembre al 6 de gener, es podia participar a la gimcana “Juga amb el Comerç”, dedicada enguany al personatge del conte català en Patufet. Els participants havien de descobrir quines botigues amaven les cols amb Abic’s i trobar també on s’amagava en Patufet.

Fira de la Llum 2025

Fotografia | Joan Navarra

>>>

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

BANC DE TERRES, NOU PROJECTE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

Fotografia | Joan Navarra

L’Ajuntament d’Arenys de Munt, a través de Promoció Econòmica, ha posat en marxa el projecte del Banc de Terres que té l’objectiu de fomentar el relleu generacional en l’activitat agrícola, frenar l’abandonament del camp i preservar el patrimoni agrícola i natural del municipi, posant en contacte propietaris de finques en desús amb persones interessades a desenvolupar activitats agràries.

Vinyes d’Arenys de Munt

El Banc de Terres també contribueix a reduir el risc d’incendis forestals, ja que evita la continuïtat de la massa forestal, alhora que promou la producció d’aliments de proximitat com horta, fruiters i vinya i afavoreix la conservació d’un paisatge agrícola cuidat i viu.

Durant aquest any s’ha fet un treball de camp per identificar les finques en desús susceptibles de ser recuperades com a explotacions agrícoles i s’ha elaborat un cens i s’ha contactat per correu amb els propietaris de les mateixes. EL dissabte 13 de desembre, al matí es va fer una reunió informativa sobre el projecte. També s’han programat diverses sessions individualitzades amb propietaris per tal de donar a conèixer el Banc de Terres i les diferents opcions de cessió que ofereix la legislació catalana i tenir un assessorament més personalitzat. Desenvolupar i impulsar el Banc de Terres és un dels acords del Pacte de Govern Municipal entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP-AMUNT). Si esteu interessats en aquest assessorament, us podeu posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica al telèfon 93 793 79 80.

Petjada de pagès, no espatlla res

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

PER UNA NIT DE NAPS I COLS MARCADA PEL CIVISME I LA PARTICIPACIÓ

L’objectiu és que, passada la tempesta de rauxa i activitat de la matinada del 5 al 6 de gener, Arenys de Munt es desperti amb la satisfacció d'haver viscut una Nit de Naps i Cols participativa i, sobretot, respectuosa. Un dels pilars de l'organització és la col·laboració amb el sector primari local.

Fotografia | Batec

Amb l'arribada del gener, Arenys de Munt es prepara per a una de les seves tradicions més emblemàtiques i "picants": la Nit de Naps i Cols. Des de la Regidoria de Joventut i Festes, encapçalada per Raquel Serrat Suñé, s'ha treballat intensament per garantir que la celebració d'aquest 2026 mantingui l'esperit festiu i la rauxa popular, però sota els valors del respecte i el civisme.

Galliner improvisat a la plaça. Nit de Reis 2024

L'Ajuntament ha adquirit el gènere necessari als pagesos d'Arenys de Munt, assegurant així que els participants disposin de productes de proximitat per penjar als balcons. Els interessats han pogut fer els seus encàrrecs prèviament el dia 3 de gener per WhatsApp, amb un límit de 10 unitats per persona per tal d'assegurar el repartiment. El punt de recollida a l’Espai Jove l'Escorxador van bullir d'activitat durant el diumenge 4 de gener. Per a la regidoria, l'Escorxador no és només un magatzem logístic, sinó un espai de trobada clau. Els educadors del centre aprofiten el moment de l’entrega per fer pedagogia sobre el civisme. Aquesta tasca d'educació es reforça també a les aules, amb xerrades informatives a l'Institut, durant el mes de desembre, per part dels educadors de l'Espai Jove, que expliquen la importància de mantenir la tradició sense caure en la mala educació o les gamberrades. Tot i que la nit convida a la broma furtiva, l'Ajuntament ha posat èmfasi en el respecte pels béns públics i privats. Enguany, el dispositiu de seguretat ha comptat amb el suport de la Policia Local, fent tasques de vigilància per tot el municipi. A més, un servei de vigilància privada específica ha protegit elements sensibles del patrimoni nadalenc, com l'arbre de Nadal de la plaça de l'Església. El tríptic editat per a l'ocasió recorda que la festa ha passat de ser una eina d'escarni a un símbol de galanteria i llibertat. Des de la regidoria es recorda que "els temps canvien i ens adaptem", promovent que tothom (nois penjant naps i noies penjant cols) pugui participar-hi de manera lliure i amb consentiment, utilitzant les clàssiques notes manuscrites per expressar sentiments o denúncies socials de forma creativa.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

Fotografia | Joan Navarra

ARENYS DE MUNT ES PREPARA PER A LA 41A EDICIÓ DE SANT ANTONI ABAT A CAN JALPÍ El diumenge 1 de febrer, el nostre municipi se suma a la tradició dels Tres Tombs en un entorn natural privilegiat, reivindicant el passat pagès i l'amor pels animals. Tot just hem deixat enrere la màgia dels Reis i la ressaca nadalenca, i Catalunya ja es calça les botes per iniciar una nova temporada de Sant Antoni Abat. Aquesta festivitat, una de les més arrelades i multitudinàries del país, ret homenatge al patró dels animals, pagesos i traginers.

Un any d'exhibició a tot Catalunya La celebració a Arenys de Munt s'emmarca en una temporada especialment potent a escala nacional. Segons ha explicat Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, el fet que el dia del sant (17 de gener) hagi caigut en dissabte ha provocat una autèntica "explosió" de celebracions arreu del país. La festa no només serveix per recordar el nostre passat rural, sinó que també vol posar en valor que el transport a cavall i el respecte per la natura poden tenir molt a dir en el futur de la sostenibilitat. Des del Batec, us animem a participar d'aquesta diada, ja sigui portant les vostres mascotes a beneir o gaudint de l'espectacle dels cavalls en un marc immillorable.

/12

Fotografia | Joan Navarra

Can Jalpí: l’escenari ideal Com en la darrera edició, la celebració tindrà lloc a l'entorn de Can Jalpí. Aquest espai, ampli i envoltat de Tres Tombs 2025 natura, s'ha demostrat com el lloc més agradable i adequat tant per als veïns com per al benestar dels animals. La jornada d'enguany arriba carregada d'activitats per a tota la família: La benedicció d'animals: El moment central on mascotes i bèsties de ferradura rebran la protecció del sant. Exhibició hípica: Una mostra de la destresa i elegància del món eqüestre. Fira i gastronomia: Hi haurà servei de bar, parades amb productes específics per a animals i, com no pot ser d'una altra manera, la venda dels tradicionals Tortells de Sant Antoni.

Beneïda d’animals 2025

|D'Arenys, gent i societat

Revbelado, el enfoque lo cambia todo, una producció dirigida i escrita per l’Anna Moore i l’Albert Navarro, protagonitzada per en Joan Romà Ortiz i amb banda sonora original de l’Agustí Busom, es va preestrenar al Teatre de Lloret de Mar, el dissabte 8 de desembre, davant de mes de 600. Abans d’entrar al teatre, els espectadors van passar per un tunel creat exclusivament per aquest acte pel premiat Víctor Peralta, en què es començaven a introduir en la ment del protagonista: en JR, un fotògraf amb una peculiar visió del món, ja que a través de la seva càmera, pot plasmar una realitat que no és la que viu la seva ment.

Fotografia | Anna Moore

REVBELADO, UN THRILLER PSICOLÒGIC SOBRE SALUT MENTAL

Als creadors els ha interessat, especialment, posar Anna Moore i albert Navarro al Teatre de Lloret èmfasi al fet de com les situacions de la vida i del passat condicionen les persones, i com això les acaba convertint en qui són ara, amb les conseqüències que comporta, sobretot en el JR, ja que el seu passat fa que s’obsessioni de tal manera, que acaba afectant les persones del seu entorn. És una reflexió sobre el pes del passat, el condicionament de l’entorn i la força de l’amor.

Fotografia | Guiu Muns

LA GEGANTA LOURDES

Mn Jordi Pascual beneeix la geganta Lourdes

El diumenge 14 de desembre, el parc de Lourdes de Sobirans, malgrat la fresca, va acollir el bateig de la geganta Lourdes. Hi van ser presents la gent del veïnat de Sobirans, els gegants i la colla gegantera de Ribes de Freser, el gegantó de l’Escola Sobirans, representants de l’Ajuntament i tots els veïns i veïnes d’Arenys de Munt que no es van voler perdre l’esdeveniment. L’Associació de la Part Alta d’Arenys de Munt, APAAM, organitzadora de l’acte estava molt satisfeta de la participació i del desenvolupament de la festa.

/13

|D'Arenys, gent i societat

LES PUNTAIRES D’ARENYS DE MUNT CONNECTEN EL MIL·LENARI DE MONTSERRAT AMB EL MÓN

Imatges de l’exposició

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

La Sala Mercè Paluzie acull la 31a mostra de l’entitat, on la tradició del “Ret fi” conviu amb la innovació de la punta contemporània i un recorregut fotogràfic pels viatges internacionals de l’associació des del 1992. El passat diumenge 21 de desembre, a les 12 h, la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie es va omplir de veïns i autoritats per inaugurar una de les cites més emblemàtiques del Nadal arenyenc: la 31a Exposició de Puntes al Coixí. Enguany, l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt ha presentat una proposta doble que, sota els títols “Montserrat inspira” i “Puntaires pel món”, traça un pont entre la devoció montserratina i l'esperit viatger d'una entitat que ha portat el nom del poble arreu del planeta.

L’art tèxtil al servei del Mil·lenari

Un dels grans atractius d'aquesta secció és el contrast entre el passat i el present. D'una banda, brilla la nostra punta tradicional, el "Ret fi" o punta d'Arenys, amb la seva delicadesa característica. De l'altra, la punta contemporània sorprèn els visitants amb peces cedides per artistes d'arreu del país. En paraules de les representants de l'entitat, Montserrat Casademunt i M. Dolors Garcia, aquesta tècnica ja no segueix un patró fix, sinó que neix d'un dibuix lliure on la puntaire utilitza relleus, volums i materials diversos per crear obres gairebé escultòriques. Entre aquestes, destaca una peça creativa amb el logotip oficial del Mil·lenari que simbolitza aquesta unió entre fe, cultura i artesania.

/14

Fotografies | Joan Navarra Alcántara

La part central de la mostra és “Montserrat inspira”. Aquesta col·lecció d’obres neix de la col·laboració amb l’Associació Catalana de Puntaires durant el març de 2025, quan es va celebrar el Mil·lenari del Monestir de Montserrat. La mostra presenta una trentena de peces on la punta esdevé una eina d'expressió artística per interpretar la iconografia de la "Moreneta".

|D'Arenys, gent i societat

Una ruta internacional que neix el 1992

Les fotografies exposades permeten recordar moments històrics, com la delegació catalana a Nova York l’any 2010. Les imatges mostren les puntaires arenyenques fent anar els boixets al Rockefeller Center o al Central Park coincidint amb la Diada de l’11 de setembre, on van ballar sardanes i van ensenyar la tècnica del coixí als curiosos neoyorquins. Aquest esperit ambaixador també les ha portat a localitats

Fotografia | Joan Navarra

L’exposició dedica un espai molt especial a la memòria gràfica sota el nom “Puntaires pel món”. Des de l'any 1992, l’associació ha teixit una xarxa de relacions internacionals que va començar gairebé per atzar amb una invitació a Novedrate, prop de Milà. Des d'aquell primer viatge a Itàlia, les puntaires han visitat centres d'excel·lència puntaire com Bruges (Bèlgica), Le Puyen-Velay (França) o Almagro (Castella-la Manxa).

Imatges de l’exposició

franceses com Prada de Conflent, Marsella o Ceret, i a ciutats italianes com Rimini o Pellestrina, demostrant que el llenguatge dels boixets no entén de fronteres.

Horaris per visitar la mostra

Fotografies | Joan Navarra Alcántara

La mostra estarà oberta a tot el públic fins al dia de Reis, el 6 de gener de 2026. Els horaris per poder gaudir d'aquesta exhibició de talent són: Feiners i dissabtes: de 18 h a 20 h. Diumenges i festius: d'11 h a 13 h i de 18 h a 20 h. Aquesta 31a edició no és només una mostra de treballs fets amb paciència i precisió; és el testimoni d'una associació que ha sabut mantenir viva la flama del "Ret fi" mentre obria finestres al món i a la modernitat.

/15

| D'Arenys, gent i societat

Fotografia | Ajuntament

JOCS PER FOMENTAR EL CATALÀ I LA CULTURA POPULAR A ARENYS DE MUNT

Els jocs que va “cagar el tió”

Aquest Nadal, el tió solidari d’Arenys de Munt ha cagat alguna cosa més que regals: ha cagat jocs pensats i creats expressament des de la campanya Visc en català, amb l’objectiu de fomentar l’ús del català entre els infants i reforçar la cultura popular i d'arrel del nostre poble. Es tracta de jocs de taula senzills i educatius, com un joc de memòria dels gegants d’Arenys de Munt i un joc de mots, pensats perquè els nens i nenes juguin, aprenguin i facin seu el català de manera natural, tot connectant amb elements que formen part de la identitat col·lectiva del municipi. Els jocs han estat dissenyats i produïts per l’empresa Munt Games d’Arenys de Munt, apostant per una producció local sota la marca KmADM, que posa en valor el talent del poble i el consum de proximitat.

Des de la campanya Visc en català es vol reivindicar que el joc és una eina clau de transmissió lingüística i cultural, i que apostar per materials en català, fets al poble i arrelats a la cultura popular, és una manera directa de cuidar la llengua i la comunitat des de petits. Tots els infants que van anar a fer cagar el tió es van emportar de regal, també una carta als Reis d'Orient en català. Aquestes cartes formen part de la campanya nadalenca que Plataforma per la Llengua impulsa cada any per fomentar la presència i normalització del català en tots els àmbits de la vida quotidiana, especialment en el joc, l'educació i l'oci infantil. Malgrat que Nadal és un moment clau per a la transmissió de cultura i llengua, encara avui molts infants no tenen garantida la presència del català en tradicions tan arrelades com ho és l'escriptura de la carta als Reis d'Orient. Sovint, els materials disponibles o els referents que troben no incorporen la llengua catalana de manera natural o visible. Aquesta iniciativa vol ser també una crida a continuar posant la cultura popular, la llengua i la infància al centre, demostrant que es poden crear propostes lúdiques, útils i amb sentit de comunitat. Si us heu quedat sense el vostre, podeu adquirir els jocs a @muntgames.

/16

|D'Arenys, esports

RESUM DE LA JORNADA DEL SEGON CAP DE SETMANA DE DESEMBRE Gran victòria del Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex davant el Palau per un contundent 5 a 1. Tres punts que tenen un gran impacte perquè als de Marc Roca els feia nous líders de la Primera Catalana. Pel que fa al futbol sala femení, l’equip dirigit per Joan Jové disputava la 8a jornada de la Divisió d’Honor rebent ahir a l’Espanyol amb l’objectiu d’aconseguir el primer triomf de la temporada, però la fita es continua resistint. Finalment, el resultat va ser de 2 gols a 5 favorable a les visitants.

Finalment, en futbol, on també hi va haver un únic compromís, els veterans van superar amb claredat el Riells per 0 gols a 4 i tornen al camí de la victòria després de dues derrotes consecutives. Tres punts importants que permeten als d’Eloi Subirana situar-se en la 8a posició de la Preferent

RESUM DE LA JORNADA DEL PONT DE LA PURÍSSIMA El cap de setmana del pont de la Puríssima només va jugar l’hoquei. En aquest cas, el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex va superar amb contundència al Manlleu per 1 gol a 6 en el partit corresponent a la 12a jornada de la Primera Catalana. Els de Marc Roca tenien l’objectiu d’allargar la bona dinàmica i assegurar el liderat i així va ser. Tres punts importantíssim pels arenyencs que confirmen les grans sensacions.

/17

|D'Arenys, esports

RESUM DE LA JORNADA DEL TERCER CAP DE SETMANA DE DESEMBRE

Fotografia | Canva

La jornada va començar amb l’hoquei sobre patins perquè el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex afrontava divendres una jornada important. Els de Marc Roca es desplaçaven fins a la pista de l’Andorra per disputar la 13a jornada de la Primera Catalana. Després d’un partit amb nombroses alternatives en el marcador, els arenyencs s’emporten un punt després de l’empat a 4. Resultat que deixa a l’Arenys de Munt colíder amb un partit menys que l’Olot. Pel que fa al futbol sala, és destacable la important victòria del conjunt masculí davant l’Escola Pia Sabadell per 6 gols a 2.

Resultat que permet als arenyencs celebrar la primera victòria del curs a Can Zariquiey i que suposa també un impuls important a la taula. Al futbol sala femení, per contra, no va tenir la mateixa sort que el masculí. El conjunt dirigit per Joan Jové va caure per 9 gols a 0 en la seva visita al CET10, segon classificat i que no va donar opció a les arenyenques. Passem al futbol i és que el primer equip tornava a la competició després de dues setmanes de descans rebent al Juvesport en la 12a jornada de la Quarta Catalana amb l’objectiu de sumar els primers punts de la temporada. I així va ser, empat a 0 que permet als de Pepe Zaragoza estrenar el caseller de punts. Finalment, els veterans, que disputaven l’11a jornada de la Preferent visitant el camp del Salesians, immediat perseguidor de l’Arenys de Munt. Triomf molt important pels d’Eloi Subirana que van saber sobreposar-se al mal estat del terreny de joc i endur-se un 2 a 3 a favor.

/18

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC Aquest mes de gener continuem en Temps de Nadal. El dia 1 de gener, vuit dies després de Nadal,celebrem la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, que és la festa litúrgica de la Mare de Déu més antiga del ritu romà. El dia 6 de gener celebrem la segona gran festa del temps de Nadal, que és l’Epifania del Senyor. En ella celebrem la manifestació de Jesucrist a totes les nacions. El diumenge després del dia 6 de gener, enguany és el diumenge 11 de gener, celebrem la festa del Baptisme del Senyor, en què també es manifesta Jesús just abans d’iniciar la seva missió salvadora i és el dia en què es clou el temps litúrgic de Nadal i Epifania. I tot seguit tornarem al temps litúrgic de Durant l’any, fins al dimecres de cendra que començarem la Quaresma.

“De durant l’any”: Quan acaba el temps litúrgic de Nadal vénen unes setmanes en què no celebrem cap festa en especial, sinó que vivim un temps més o menys rutinari o quotidià, que anomenem “temps de durant l’any”. Pot semblar un títol poc suggerent, però reflecteix clarament allò que som nosaltres: la senzillesa i la quotidianitat del dia a dia. Normalment no tenim cada dia grans fites o emocions, sinó que seguim un patró més o menys fet, com ara treballar, estudiar, descansar, etc. Així, en la litúrgia, vivim aquestes setmanes sense celebrar cap gran festivitat, sinó que anem contemplant dia a dia el misteri de la salvació i la vida i el ministeri de Jesús. En definitiva, és viure cada dia la nostra fe amb senzillesa però amb convenciment. Aquestes setmanes del temps de durant l’any ens ajuden a copsar la història de la salvació manifestada plenament en Jesucrist. El color litúrgic és el verd.

77a R0MERIA A M0NTSERRAT Des de la Parròquia s’informa que ja estan fixades les dates de la Romeria a Montserrat d’enguany: serà del 29 de maig al 3 de juny de 2026

/19

|De la parròquia

1 DE GENER: 59A JORNADA MUNDIAL DE LA PAU QUE LA PAU SIGUI AMB TOTS VOSALTRES: CAP A UNA PAU “DESARMADA I DESARMANT” Paraules del Papa Lleó XIV en el seu missatge de la Jornada Mundial de la Pau: «¡Que la pau sigui amb tu!» Aquesta salutació antiquíssima, que continua sent habitual en moltes cultures, la tarda de Pasqua es va omplir de nou vigor en llavis de Jesús ressuscitat. «Pau a vosaltres!» (Jn 20,19.21) és la seva paraula, que no sols desitja, sinó que realitza un canvi definitiu en qui la rep i, d’aquesta manera, en tota la realitat. «Aquesta és la pau de Crist ressuscitat, una pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant. Prové de Déu, Déu que ens estima A TOTS incondicionalment.» Una pau desarmada Poc abans de ser arrestat, en un moment de gran intimitat, Jesús va dir als qui estaven amb ell: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona.» I immediatament afegeix: «Que els vostres cors s’asserenin i no temin» (Jn 14,27). La torbació i el temor podien referir-se, certament, a la violència que aviat s’abatria sobre Ell. Més profundament, els Evangelis no amaguen que allò que va desconcertar els deixebles va ser la seva resposta no violenta; un camí al qual tots, començant per Pere, es van oposar, però en el qual el Mestre va demanar que seguissin fins al final. El camí de Jesús continua sent motiu de torbació i de temor. I Ell repeteix amb fermesa a qui voldria defensar-lo: «Guarda’t l’espasa a la beina» (Jn 18,11; cf. Mt 26,52). La pau de Jesús ressuscitat és desarmada, perquè desarmada va ser la seva lluita dins circumstàncies històriques, polítiques i socials concretes. Els cristians, junts, han de fer-se testimonis profètics d’aquesta novetat, conscients de les tragèdies de les quals massa sovint han estat còmplices. La gran paràbola del judici universal convida tots els cristians a actuar amb misericòrdia, essent-ne conscients (cf. Mt 25,31-46). I, en fer-ho, trobaran al seu costat germans i germanes que, per diferents camins, han sabut escoltar el dolor aliè i s’han alliberat interiorment de l’engany de la violència. La força dissuasiva del poder i, en particular de la dissuasió nuclear, encarnen la irracionalitat d’una relació entre els pobles fonamentada no en el dret, la justícia i la confiança, sinó en la por i en el domini de la força. «La conseqüència» —com ja escrivia sant Joan XXIII referent al seu temps— «és clara: els pobles viuen sota un temor perpetu, com si els estigués amenaçant una tempesta que en qualsevol moment pot desencadenar-se amb ímpetu horrible. No els falta raó, perquè les armes són un fet. I si bé sembla difícilment creïble que hi hagi homes amb prou atreviment per a responsabilitzar-se de les morts i de l’assoladora destrucció que ocasionaria una guerra, resulta innegable, en canvi, que un fet qualsevol imprevisible pugui provocar d’improvís i inesperadament l’incendi bèl·lic.» Doncs bé, en el curs del 2024 les despeses militars a nivell mundial van augmentar un 9,4% respecte a l’any anterior. ... És necessari denunciar les enormes concentracions d’interessos econòmics i financers privats que van empenyent els estats en aquesta direcció. ,,, Avui, la justícia i la dignitat humanes estan més exposades que mai als desequilibris de poder entre els més forts, ... Com habitar un temps de desestabilització i de conflictes alliberant-se del mal? Cal motivar i sostenir qualsevol iniciativa espiritual, cultural i política que mantingui viva l’esperança, contrarestant la difusió d’actituds fatalistes. .Que aquest sigui un fruit del Jubileu de l’Esperança, que ha impulsat milions d’éssers humans a redescobrir-se peregrins i a començar en si mateixos aquell desarmament del cor, de la ment i de la vida al qual Déu no trigarà a respondre complint les seves promeses.

/20

|De la Parròquia

GRAN RECAPTE MOLTES GRÀCIES! Des de Càritas Parroquial es donem les gràcies a tots els qui han col·laborat al Gran Recapte 2025: joves, voluntaris, entitats, comerços i Ajuntament. Es van recollir 3.020 kg. (uns 600 kg més que l’any passat!), i que es destinen totalment a les famílies més necessitades del nostre poble.

NADAL A LA NOSTRA PARRÒQUIA El cap vespre del 24 de desembre es va iniciar la celebració del Nadal a la nostra parròquia, amb la inauguració del Pessebre Monumental a la placeta de l’església, obra feta pels pessebristes del Centre Moral i tot seguit es va celebrar la Missa del Gall, amb el nostre rector, Mn. Jordi Pascual. Us oferim unes imatges de l’Arxiu MIssé.

HORARIS PARROQUIALS Misses Dissabte, 2/4 de 7 h. tarda Diumenge, 2/4 d’11h. matí Dimarts ,7h. tarda Dijous, 10h matí Dilluns, 7h tarda: Celebració de la Paraula Rés del Rosari Dilluns i dimarts, 6'30 h de la tarda Dijous, 10'30h matí Despatx parroquial Dimarts, de 5'30 a 6'30h tarda I directament amb mossèn Jordi Pascual: 660 370 417

DEFUNCIONS - Josefa Porras Barros, de Lujar, 88 anys. - Maria Consol Colomer Soler, 99 anys. - Carme Ortuño Danés, 95 anys. Que el Senyor l’aculli en la seva pau.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de GENER es celebrarà el dilluns 19 a les 19'30 h del vespre

/21

L’ambient humit i fred que s’ha respirat en una segona quinzena de desembre molt plujosa que ha afavorit que aquest desembre acabés sent el més plujós de la sèrie 2005-2025 (Matí 16 de desembre)

Fotografia | Pau Torrent Fontbona

EL DESEMBRE MÉS PLUJÓS DE LA SÈRIE 2005-2025, DESPRÉS D’UNA TARDOR EIXUTA. Aquest desembre ha vingut marcat per la mateixa situació de pas de sistemes frontals molt desgastats en què vam acomiadar el novembre. Tanmateix, l'anticicló de les Açores, molt habitual el desembre i el gener, no va trigar a abraçar-nos de ple, i entre els dies 5 i el dia 12, ens afectà de ple, acompanyat d'una massa força temperada per l'època responsable de l'ambient amb regust de primavera que es respirava durant les hores centrals del dia.

Ens pots seguir a : @MeteoAdM

|Del temps

Enguany, però, la segona quinzena fou força entretinguda, hivernal i molt plujosa. Una primera tongada de precipitacions, entre els dies 14 i 16 de desembre va deixar força aigua en diversos punts de Catalunya, entre els quals Barcelona i, sobretot Badalona, però aquí feu més aviat figa.

La ratxa pluviomètrica, però, no es va acabar aquí. Les següents tongades de precipitacions, associades als canvis de temps que ens anaven afectant, ja van ser més generoses. En destaquen els 65 l/m² registrats hores abans del solstici d’hivern i el pas d’un front fred que ens va catapultar cap a un ambient de rigorós hivern durant la setmana de les festes, en què culminà amb un temporal de llevant com feia anys que no es vivia, entre el capvespre del dia de Nadal, tota la jornada de Sant Esteve i fins ben bé dia 28, festivitat dels Sants Innocents, que va portar molta pluja, vent i un ambient d’hivern moderat. Finalment, el mes s’acomiadà amb una progressiva estabilització del temps durant els darrers dies de l’any, amb força sol després d’uns dies en què aquest havia estat car de veure.

Refrany del mes “Desembre mullat, gener ben gelat”

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

|Del temps

La tardor d’enguany ha vingut encapçalada per un inici ben entretingut, enmig d’una bona ratxa de pluges que feu que el setembre hagi estat el 4t mes més plujós de la sèrie 2005-2025. Però que es trencà amb un octubre en Mitjana pel que fa a la temperatura, però força avorridot amb el tema precipitacions que acabà sent el segon més eixut del període 2005-2025. I que no millorà gaire més el novembre, ja que s’ha caracteritzat per una situació atlàntica de pas de sistemes frontals que ens arribaven molt desdibuixats, a banda de l’estiuet de Sant Martí que durà com aquell qui diu entre 4 i 5 dies, i l’arribada del fred d’hivern pel parell d’entrades fredes, però en conjunt seques, que tinguérem en la seva recta final.

Fotografia | Pau Torrent i Fontbona

RESUM D’UNA TARDOR ASTRONÒMICA POC PLUJOSA PERÒ UN PÈL MÉS FRESCA RESPECTE A LA MITJANA DEL PERÍODE 2005-2025

Ha costat però gràcies a una recta final de novembre ben fred i una segona quinzena de desembre ben entretinguda, aquestes dues imatges icòniques de cada any (1.Catifes de fulles 2. Arbres despullats sense fulles) enguany també han reflectit la recta final de la tardor astronòmica d’enguany. (Fotos 16 de desembre)

Per tornar a un ambient anticiclònic i molt abonançat entre els dies 5-13 de desembre, abans de rematar-ho tot plegat amb una última setmana de la tardor que s’acomiadà amb una important ploguda de 65 l/m². Maquillant així, una tardor poc plujosa respecte a la Mitjana del període 2005-2025.

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Paisatges poètics

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

AGENDA D’ACTIVITATS.

Arrels No sent fill vostre pares, vau ser vosaltres pares que em vau portar a Arenys de Munt. He crescut entre aquests solells i aquestes obagues, per aquestes muntanyes que sempre m’han fet fecund. Estimo aquest poble que és poble de goig i benaurança i si malgrat l’arrel fou una altra estic ben arrelat en aquests carrers i en aquestes places d’un poble que estimo amb sentiment profund. Si em pregunten d’on sóc no dubto, amb goig contesto: sóc d’Arenys de Munt.

Gener 2026 Divendres 9, 18’45h: Conversa en francès. Dissabte 10, 11’30h: Club de Lectura. Dimecres 14, 18’45h: Conversa en francès. Divendres 16, 18’45h: Conversa en anglès. Dissabte 17, 10’30h: Taller d’escriptura. Dissabte 17, 11’30h: Tertúlia del Fènix. Divendres 30, 18’45h: Conversa en anglès. Dissabte 31, 10’30h: Taller d’escriptura.

Antoni Cantallops Arenys de Munt, 11 de gener de 2021

/24

/25

|Llibre del mes

ELS EDUARDIANS Vita Sackville-West. Club Victòria. Traducció de Maria Rossich. 270 pàgines. El títol de la novel·la Els eduardians remet directament a l’època eduardiana, el breu període que va de 1901 a 1910, durant el regnat d’Eduard VII d’Anglaterra. Sovint evocada com un temps d’elegància, refinament i estabilitat, aquesta etapa va ser, en realitat, el darrer sospir d’un món aristocràtic destinat a desaparèixer. Sackville-West utilitza l’etiqueta “eduardiana” amb una clara voluntat simbòlica, la de retratar una classe social segura de la seva permanència, però ja esquerdada per tensions internes i per canvis socials inevitables. És una època que mira enrere amb nostàlgia i endavant amb una certa por, i aquest contrast travessa tota la novel·la. L’argument se centra en el Sebastian i la Viola, fills d’una poderosa família aristocràtica anglesa, propietària d’una gran finca rural. En Sebastian és l’hereu del patrimoni i es mou amb certa comoditat dins de les convencions socials, tot i que percep que aquell univers tan ben ordenat comença a perdre sentit. La Viola, en canvi, és un personatge més inconformista, que observa críticament el paper assignat a les dones i la rigidesa del seu entorn. A través de les seves relacions, amors i decepcions, la novel·la el contrast entre la vida a les grans cases, les jerarquies, els matrimonis de conveniència amb el contrast de la fragilitat d’un sistema que sembla etern, però que ja s’està desfent. Aquest món retratat té molt a veure amb la vida de l’autora. Vita Sackville-West va néixer en una família aristocràtica i va créixer en una finca imponent, Knole House, que no va poder heretar pel simple fet de ser dona. Aquesta experiència personal marca profundament Els eduardians: la consciència de classe, el dolor de l’exclusió i la mirada crítica cap a un sistema que ella coneixia des de dins. La novel·la té molt d’autobiogràfic, no tant pels fets concrets, com per la sensibilitat amb què observa aquell univers en declivi. Finalment, és impossible parlar de Vita Sackville-West sense esmentar la seva relació amb Virginia Woolf. Amigues, amants i còmplices intel·lectuals, Woolf es va inspirar en Vita per escriure Orlando, una obra que juga amb el temps, el gènere i la identitat. Si Orlando és una fantasia literària lliure i experimental, Els eduardians n’és gairebé el revers realista: dues cares d’una mateixa fascinació per la història, la identitat i la pèrdua d’un món que s’acaba. Pregunteu a la biblioteca per aquestes dues autores, Vita Sackville-West i Virginia Woolf. Gemma Tomàs Pruna

/25

|Calendari

GENER 2026 DIVENDRES, 2 Edifici El Mercat, de 16.30 a 17.45 h i de 18.15 a 19.30 h, LA CITTÀ INFINITA Plaça de l’Església, de10 a 14 h, SIRENES DE NADAL, activitat nadalenca i familiar on la policia i els bombers arriben amb sirenes i música perquè els infants puguin explorar els vehicles i viure un matí màgic Sala Municipal, a les 21.30 h, FUM, FUM, FUM, monòlegs humorístics, a càrrec dels Eskakejats. DISSABTE, 3 Plaça de l’Església, de 10.30 a 13.30 h, TALLERS DE FANALETS I MANUALITATS, a càrrec de Càritas i La Barretina de Paper. Els infants poden elaborar el seu fanalet per anar a rebre els Reis d’Orient i altres manualitats nadalenques. Carrers del poble i Plaça de l’Església, a partir de les 11 h ARRIBADA DEL PATGE REIAL. Organitza Centre Moral. Sala Municipal, a les 18 h, NEU, a càrrec de la companyia Kali Teatre. Un espectacle visual i emotiu, ple de tendresa i humor, que fa viure la màgia de l’hivern a tota la família. DIUMENGE, 4 Sala Gran del Centre, a les 17 h, Cinexic, ZOG I ELS DOCTORS VOLADORS, recomenada a partir de 3 anys Espai Jove L’Escorxador, a les 17.30h GIMCANA DE NAPS I COLS Sala Gran del Centre, a les 18.30 h, Cicle Gaudí de Cinema, UNA QUINTA PORTUGUESA

/26

DILLUNS, 5 Al llarg de la Riera i fins la Plaça de l’Església, a partir de les 18 h, CAVALCADA DE SS MM ELS REIS MAGS DE L’ORIENT. Al a plaça de l’Església els Reis recolliran les cartes de tots els nens i nenes que els hi vulguin portar. NIT DE NAPS I COLS. Sopar de Naps a l’Edifici del Mercat Sopar de Cols a la Sala Municipal A partir de mitjanit, Nit de Naps i cols DIUMENGE, 18 Sala Gran del Centre, a les 17.30 h, espectacle de Rau-Rau, FABULÓS, a càrrec del Mag Stigman. Espectacle solidari, els diners de les entrades aniran destinats a La Marató, Mireia, l’estrella que més brilla, i La Sonrisa de Aina.

|Cartellera

ANUNCI ONG VICENÇ ZAMORA NEPAL-GÀMBIA Us convidem a col·laborar en la recollida de medicaments i material sanitari. Necessitem medicaments bàsics com: PARACETAMOL, IBUPROFÈN, ... També material sanitari com: benes, “tirites”, guants de làtex... Prioritàriament medicaments per a infants com: DALSY, IBUPROFÈ (xarop), PARACETAMOL (xarop), per aturar la diarrea... Un cop hem recollit medicaments suficients per omplir un bidó (35kg aprox), el precintem i l’enviem a Gàmbia on ho repartim en diferents hospitals. Per a més informació podeu trucar al Vicenç (606 66 28 13) o passar per l’ONG a la Rbla. Sant Martí, 34 d’Arenys de Munt. Moltes gràcies

/27

|Recordant a...

MIQUEL ARAÑÓ I MISSER

1789 Canet de Mar - 1859 Arenys de Munt

MIQUEL ARAÑÓ I MAJÓ

1818 Canet de Mar - 1886 Barcelona

TOMÀS ARAÑÓ I MAJÓ

1820 Canet de Mar - 1875 Arenys de Munt

AGUSTÍ ARAÑÓ I MAJÓ

1830 Arenys de Munt - 1891 Terrassa

EMILI ARAÑÓ I ROSSELL 1864 Arenys de Munt - 1924 Mataró

Nissaga de prestigiosos mestres, industrials i polítics que van néixer o viure al nostre Municipi.

Els Arañó provenien d'una família de fabricants procedents de Manresa. Una branca d'aquests industrials, en Gaietà Arañó i Torrens (18011871) i el seu cosí Lluís Arañó i Parera (18061864) van fundar tot un imperi industrial tèxtil per fer gèneres mixtes de llana i cotó a Terrassa i Barcelona. El descendent d'en Gaietà i que donà un fort impuls a les empreses familiars, va ser en Claudi Arañó i Arañó (1827-1884), ampliant l'oferta de productes amb la confecció de teixits per vestits de dones, damassos, portiers i altres gèneres de sederia. Posà, també, uns magatzems per la venda i exposició al carrer Jonqueres, 2 de Barcelona. Però, la seva empresa que va tenir més notorietat, va ser la fàbrica de Barcelona, situada al Poble Nou, coneguda per El Vapor de la Llana o per Can Jaumandreu, amb més de 1.000 treballadors. A més de la fàbrica de Sant Martí de Provençals, tenien fàbriques a Mollet i Santa Perpètua de Mogoda, a on en Claudi va impulsar la producció de teixits de mescla. Tanmateix, a finals de la dècada, la indústria entrà en crisis i en Claudi va adaptar la maquinària per a la filatura i tissatge de cotó. A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua i fills sota la raó social de Vídua i Fills de Claudi Arañó. L'altra branca de la família Arañó, iniciada pel també manresà Tomàs Arañó, es dedicà majoritàriament a la docència, que van desenvolupar en gran part a la nostra comarca, en venir en Tomàs a donar classes a Canet de Mar i casar-se amb la canetenca Rita Misser. De totes maneres, no tots els descendents del mestre Tomàs Arañó, es van dedicar a la docència. Sí que ho va fer el seu fill Miquel

/28

Arañó i Misser, així, com els seus nets Miquel Arañó i Majó i l'Agustí Arañó i Majó, ambdós amb una carrera força exitosa i de gran transcendència en el món de la instrucció pública. Altres membres de la família, van destacar en altres sectors professionals, com en Tomàs Arañó i Majó que es va dedicar a fer de sastre a Arenys de Munt i de polític local, arribant a ser alcalde i jutge de pau de la població, i el seu fill Emili Arañó i Rossell que, seguint les passes dels seus parents de Terrassa i del seu pare, es va dedicar a la indústria tèxtil i a la política, en la que destacà com alcalde de Mataró. Però, veiem quins foren els protagonistes d'aquesta història: Miquel Arañó i Misser En Miquel, fill d'en Tomàs Arañó i de la Rita Misser, va néixer a Canet de Mar l'any 1789, mentre el seu pare donava classes a l'escola nacional del poble. Després de fer l'ensenyament primari a l'escola del seu pare, va estudiar la carrera de magisteri a Barcelona i un cop amb la carrera acabada, fou destinat a diferents localitats catalanes, com la mateixa Canet de Mar o Vilafranca del Penedès, a on va conèixer a la que seria la seva dona, l'Agustina Majó i Pérez (1796-1843) i es van casar el mes de febrer de 1717. De tornada a Canet de Mar, van néixer els seus dos fills, en Miquel el 1818 i en Tomàs, al 1920 (mentre ell estava absent). En Miquel Arañó, però, no en tenia prou en fer de mestre i uns anys després d'haver tornat a Canet de Mar, es dedicà als negocis amb força èxit. El 15 de desembre de 1819, quan el seu fill Miquel només tenia un any, va viatjar a l'Havana (Cuba) per fer diverses transaccions comercials i muntar negocis al país americà. L'any 1925 va tornar a Catalunya, establint-se de nou a Canet de Mar, a on va néixer el seu tercer fill, Francesc el 1927. El 1928 es traslladà amb la seva dona i els tres fills a Arenys de Munt, a on comprà algunes propietats al carrer San Ramon (actualment, Francesc Macià) i al carrer Nou. L'any 1930 va néixer a Arenys de Munt el seu quart fill, l'Agustí, que també, es dedicà a la docència, i el 1832 l'altre fill Josep. El mestre Miquel Arañó i Misser, va residir a Arenys de Munt, vivint de les seves rendes, fins que va morir l'any 1859 a l'edat de 70 anys. En la seva esquela posava:

|Recordant a... “Ha mort en Miquel Arañó i Misser, mestre de primeres lletres”. Miquel Arañó i Majó En Miquel Arañó, fill gran del mestre Miquel Arañó i Misser, va néixer a Canet de Mar el 24 d'abril de 1818, però va venir a viure a Arenys de Munt amb els seus pares l'any 1925, i després de fer els primers estudis a Canet i a Arenys de Munt, va anar a Barcelona a cursar estudis de Magisteri i Matemàtiques en les càtedres establertes per la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i posteriorment, Història Universal, Física Experimental, Agricultura Pràctica i Botànica, amb els professors Joan Cortada i Jaume Llansó, de la Universitat de Barcelona. L'any 1850 va rebre el títol de mestre d'instrucció primària superior i fou destinat a impartir l'ensenyament de diverses assignatures en els col·legis Carles Carreras i Josep Figueras Poy. Al mateix temps, va cursar els estudis per la carrera de director de camins veïnals. Uns anys més tard, va fundar a Barcelona una escola de primera i segona ensenyança situada al carrer Tarrós, i el 1861 va crear, conjuntament amb Salvador Malet, El Boletin de Instrucción Pública, del qual n'era redactor. També, va ser l'autor de diverses obres didàctiques, com: Elementos de Gramática Castellana, Rudimentos de Geografia, Atlas Geográficos Histórico (1868), Cuadernos de Aritmética Práctica (1852), Tratado de Higiene, economía, moral y fisica (1858), Manuscrito para ejercitar la lectura, Compendio de História de España (1854), Cartilla Industrial (1860), Estudio y práctica de la conjugación de los verbos (1867) i el llibre Biografia de Mariano Cubí y Soler (1876), gran lingüista i frenòleg de Malgrat de Mar. Va ser varies vegades censor en oposicions i al 1869 el van nomenar vocal de la Junta Provincial de Primera Enseñanza i secretari de la Comisión de Pensiones. Al proclamar-se la llei que obligava a fer servir el sistema mètric decimal per tots els documents oficials, en Miquel organitzà cursos particulars pels funcionaris públics. Es va jubilar l'any 1871 i va morir a Barcelona el 21 de maig de 1886 als 67 anys. En la seva defunció els periòdics professionals li van tributar justos i merescuts elogis pels seus

treballs i la seva trajectòria dins del camp de l'ensenyament. El diari El Monitor del 29 de maig de 1886 va dir d'ell que “estaba dotado de actividad y inteligencia no comunes, logrando colocar la enseñanza primaria a gran altura, en el colegio que habia fundado a Barcelona”. Tomàs Arañó i Majó En Tomàs Arañó i Majó (1820-1875) segon fill del mestre Miquel Arañó i de l'Agustina Majó, va néixer a Canet de Mar, però vingué de petit a Arenys de Munt i anà a l'escola local del poble. A l'hora de treballar no es va decantar per fer la carrera de magisteri com els seus germans i es va decidir per dedicar-se a l'ofici de sastre, instal·lant una sastreria a casa dels pares del carrer San Ramon. Tot i no ser el primogènit heretà les propietats familiars d'Arenys de Munt, que posteriorment, van passar al seu fill Emili. Es casà, en primeres núpcies, amb la Rosa Domènech i Defaus (1827-1854) de Blanes, amb la que no tingué cap fill, i amb segones núpcies amb l'Esperança Rossell i Riera (1835-1888) germana d'en Josep Rossell, mestre i fundador de l'Escola Rossell, a més, de jutge municipal i president del Centre Moral. En Tomàs Arañó i Majó i l'Esperança Rossell van tenir dos fills i tres filles: Tomàs (1859), Agustina (18601914), Emili (1864-1924), Dolors (1866) i Alícia (1869). En Tomàs va formar part de l'Ajuntament durant una colla anys, fou nomenat primer tinent d'alcalde en la dècada dels anys seixanta del 1800, alcalde per una decisió molt polèmica del governador civil i jutge municipal quan deixà l'alcaldia. El seu germà Francesc que vivia a Barcelona va entrar a treballar de secretari de la Diputació Provincial. La seva filla Agustina es casà a Mataró amb en Joan Pujató i Cuadras, la Dolors i en Tomàs van morir molt joves, i de l'Alícia no en tenim referencia. Però, el membre més destacat dels descendents d'en Tomàs, va ser el seu fill Emili Arañó i Rossell, del qual parlarem més endavant. En Tomàs Arañó i Majó va ser l'únic dels germans que es quedà a Arenys de Munt fins a la seva mort, que va ser el 18 d'octubre de 1875.

/29

|Recordant a... Agustí Arañó i Majó L'Agustí Arañó, l'altre fill d'en Miquel Arañó i Misser, que es dedicà a la docència, va néixer a Arenys de Munt l'11 d'agost de 1830 i després de fer l'ensenyament primari a Arenys de Munt marxà a Barcelona a estudiar a la universitat la carrera de mestre. L'any 1958 es casà a Barcelona amb la Maria Carpinell i Sellés (1836-1898) natural de Sant Celoni, al mateix temps que registrava una mina de coure a nom seu, situada a la localitat del Tagamanent. El 1960 va néixer el seu primer fill, l'Alfons. Poc temps després, el van destinar a Sant Sadurní de Noia, a on fou nomenat director de l'Escola Nacional i allà va néixer la seva filla Conxa (1862-1936) i el seu segon fill Hermenegild (1965-1909). Aleshores sol·licità la plaça d'Arenys de Munt que estava vacant i el 1967 ja hi estava donant classes amb un sou de 440 escuts. Aquí van néixer les seves dues filles: Josepa (1867) i Rossenda (1869-1920) l’única filla que es dedicà a la docència. El 1869 va ser destinat a Terrassa, a on va néixer la seva filla Júlia (1972-1934) i a on estigué en una Escola Nacional fins a l'any 1885 quan va ser nomenat per una altra escola de segona classe, a on passà a cobrar 75 pessetes. Mentre estava a la primera escola, en una entrega de premis de final de curs de l'any 1883 al Teatro del Retiro, va fer un al·legat públic denunciant als pares i a les autoritats que ho permetien, treure als seus fills de l'escola per posar-los a treballar amb 8 o 9 anys. També, el 1888 va pronunciar una molt instructiva conferència sobre l'Educació, l'Ensenyament i els avantatges de la instrucció.

/30

lloc a l'escola el va ocupar el prestigiós professor Vicente Nieto. Emili Arañó i Rossell L'Emili, que es convertí en l'hereu de la família Arañó d'Arenys de Munt – ja que el seu germà gran Tomàs havia mort jove - anà a l'escola local amb el seu oncle Agustí Arañó, que feia de professor a l'escola de nois del districte primer, mentre a l'escola de nenes del mateix districte donava classes la mestra Catalina Roldós. Ben aviat, però, quan l'Emili tenia 11 anys, va morir el seu pare i la mare, l'Esperança Rossell, va agafar el fill i les filles, i es traslladà a Mataró. No sabem a què es va dedicar la família en els seus primers anys a Mataró. L'Emili estudià a la mateixa ciutat i quan tenia poc més de divuit anys i amb la col·laboració de la seva mare, va posar en funcionament una petita fàbrica tèxtil al camí Ral de Mataró. Posteriorment, a principis del segle XX, va traslladar la fàbrica al carrer Moratin, a on continuà comercialitzant les marques que fabricava, com Damita Excella i Norma.

Tot i que l'Agustí, com a mestre, no va tenir la repercussió i nomenada del seu germà Miquel, sí que va ser un gran mestre i un ciutadà de molt prestigi a la ciutat de Terrassa, a on els seus fills i filles, que cap d'ells es dedicà a l'ensenyament com ell, es van convertir en persones rellevants de la ciutat de Terrassa o Barcelona. L'Alfons es dedicà al comerç a Barcelona i fou el representant a Sabadell de la Compañia General de Seguros La Urbana; l'Hermenegild es convertí en empresari tèxtil, soci de les empreses: Jover i J. Prats e Hijos, així com, president de l'Institut Industrial de Terrassa; La Conxa es casà amb l'industrial Lluís G. Roig i Alier, i la Júlia amb el també industrial Joan Turné i Santamaria.

El 1890 es casà amb la Juliana Rodon i Matas (1866-1933) filla d'un important propietari de Mataró. Van tenir 6 fills/es: Maria de l’Esperança, Enric, Joan, Maria Dolors, Tomàs i Maria del Carme. El1893 amb només vint-i-nou anys ja era una persona ben aposentada, amb bons padrins, prestigi social i polític, ja que era membre del Partido Liberal i del Circulo Liberal de Mataró, de tendència monàrquica. Va ser inclòs a les llistes del partit - en deien candidatura administrativa o també, sagastinos – a les eleccions municipals celebrades aquell any a Mataró i sortí escollit primer tinent d'alcalde en un ajuntament de signe lliberal i monàrquic. Participà en dos consistoris amb alcaldes del mateix tarannà, com eren l'Antoni Dans i Coy i en Josep Barba i Rogès. També, el 1895 va ser designat jurat per l'apartat de Capacidades. A primers del segle XX, quan ja feia anys que vivia a Mataró i continuava tenint grans propietats a Arenys de Munt heretades del seu pare Tomàs, va comprar alguna finca al poble, entre elles els terrenys de la part nord, conegudes des d'aleshores, com ca l'Arañó.

L'Agustí va morir a Terrassa l'any 1891 i el seu

El novembre de 1905 es tornà a presentar a les

|Recordant a... eleccions municipals del districte primer de Mataró, fent tàndem amb un altre important fabricant, com era en Gaietà Marfà i Clivillés. En aquestes eleccions van participar tres candidatures: Els liberals o candidatura “administrativa”, que van aconseguir 2.150 vots; els republicans amb 1.350 vots i els socialistes amb 200 vots. El dia 1 de gener va ser nomenat alcalde i ell mateix s'adjudicà la regidoria d'Hisenda. L'alcalde sortint era l'Antoni Sans i Coy del seu mateix partit. Pel juliol de l'any 1909, li tocà gestionar els esdeveniments originats a Mataró arran de la crida i embarcament dels soldats reservistes cap a la guerra del Rif. Des del 26 de juliol al 2 d'agost, es visqué a Mataró un clima de revolta, que a part de l'enfrontament amb el sometent local i altres petits altercats – només hi hagué un ferit – sí que, la repressió posterior va ser important, amb més de quaranta detinguts i altres tants que van preferir l'exili.

en els mandats de 1921-1923 i del 1930 al 1931. L'altre fill Joan va ser vicepresident de la Companyia d'Aigües de Mataró i president de la Caixa d'Estalvis de Mataró, tot i que, el seu pare Emili i el seu germà Enric, també foren presidents nats de l'entitat mentre eren alcaldes de la ciutat.

Al seu segon mandat, a les eleccions del mes de novembre de 1911 es presentà pel districte cinquè, obtingué 548 vots i fou designat de nou, alcalde constitucional de Mataró, a primers del mes de gener de 1912. L'any 1914, durant el seu segon mandat, hagué de lluitar amb una passa de verola que ocasionà alguns morts entre la població de Mataró. El seu fill Enric també va ser alcalde de Mataró

L'alcalde de Mataró Emili Rossell, va ser un arenyenc que va saber fer-se un lloc entre la societat mataronina – de dretes i benestant – però, sempre deixant constància de la seva procedència, inclús, en la seva esquela funerària van posar en un lloc ben visible que era nascut a Arenys de Munt.

L'Emili Arañó va morir a l'edat de seixanta anys el 18 de maig de 1924 i l'empresa passà a ser dirigida per la seva vídua Juliana Rodon i Matas, però, a partir de l'any 1926 foren els seus dos fills, Enric i Joan, els encarregats de portar les regnes del negoci. A partir d'aleshores, a més de les marques comercials anteriorment mencionades, també comercialitzaren la marca Golf. L'any 1936, en plena guerra civil, l'Enric, que era membre del Patronat de l'Escola de Teixits de Canet de Mar, comercialitzà, pel seu compte la marca Aranya.

Elies Surroca i Campàs

/31

|El racó de l'Humanista La vida, en la seva etapa avançada, es converteix en una cosa increïblement bonica, gràcies a l'afecte i l'amor que els brinden als seus néts. Una abraçada dels nostres néts ens ofereix una felicitat superior a qualsevol altra demostració d'amor. Els néts ensenyen els avis a estimar novament, amb el seu amor sincer, net, natural i espontani.

AVIS (2)

QUÈ HAN DE O PODEN FER Estar presents, escoltar, acompanyar, … Oferir suports i ajuts puntuals i concrets, quan sigui necessari.

Aquest article és una continuació de l'inserit el mes de desembre passat. QUÈ NO HAN DE FER No desautoritzar ni discrepar sobre l'educació que elegeixin els pares. No corregir, ni recriminar, ni censurar les actuacions o opinions dels pares, davant dels néts. No malcriar-los donant-los tot el que vulguin i dient-los sí a tot. No tractar de reemplaçar els pares.

BENEFICIS QUE REBEN Augmenta el benestar emocional. Se senten importants, necessaris, útils, valorats i estimats. Els néts aporten vitalitat, il·lusió, energia i esperança, i ganes de seguir endavant. Ens dóna un segon aire a la nostra vida, fins i tot els dies més grisos. Ens adonem que la nostra vida continua sent bella i que té més sentit que mai. La seva energia té el poder de reviure QUÈ NECESSITEN Que se'ls respecti, se'ls cuidi i se'ls qualsevol avi. reconegui el lloc central que ocupen a la A través seu els avis se senten una altra vida familiar i social. vegada joves, plens de somnis i esperances No viure en funció només dels néts. Els avis per al futur. també necessiten temps per a ells Els néts ajuden a mantenir la ment activa i mateixos. el cor jove. Saben que han de tenir cura de la seva salut i ser-ne un bon exemple. La relació es converteix en una raó per QUAN ARRIBI EL FINAL Quan per llei de vida els toca marxar, la mantenir-se actius i saludables, perquè butaca quedarà buida però no seran saben que els néts els necessiten. oblidats, perquè per sempre estaran en el És una motivació extra que pot allargar la record dels seus fills i els seus néts, i vida dels avis. sobretot al seu cor. Està demostrat que els qui tenen relació freqüent amb els seus néts viuen amb més sentit. Reforça la seva autoestima tenir un sentit de responsabilitat i un desig de transmetre Carles Rodríguez. Escriptor – Humanista ensenyaments.

/32

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

GENT GRAN Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Les estadístiques diuen que cada vegada vivim més anys i que caldrà més atenció i alhora més pressupost per a la gent gran que han treballat tota la vida aportant el seu treball i els seus coneixements a la societat, i pagant rigorosament els seus impostos. Tothom sap que la gent gran (edat plata) pot caure en l’edatisme o vellisme que provoca la soledat, la depressió o l’ansietat i que repercuteix en la salut mental i això suposa cercar solucions per tenir una vida mes o menys sana i poder gaudir de l’última etapa possible. Un lema d’una campanya estatal deia: “Sóc gran però NO idiota” però sembla que l’Ajuntament ens cataloga com unes persones acabades que no sabem res ni podem aportar quelcom a Arenys de Munt. Les últimes propostes de l’Administració són que la gent gran que estan soles es quedin a casa seva i que alguna cuidadora les atengui per ajudar i compartir. Una altra solució eficient per a les persones grans és disposar d’una nova Residència Municipal sociosanitària, ben dissenyada, sostenible (+/-90%), amb sensibilitat humana, estàndard Passivihaus, equipament robotitzat, preus econòmics-socials, envoltada d’un gran part públic amb vegetació cuidada i espais per socialitzar amb familiars o persones gaudint de gent petita jugant que aportin vivesa i esperança. L’ERC porten 13 anys amb la promesa electoral de “construir una nova Residencia per a 70 persones” que mai arriba per falta de convicció i per no creure en la necessitat i prioritat dels arenyencs, tot i les moltes oportunitats que han tingut al llarg dels 4 mandats gestionant els recursos públics i els Romanents de Tresoreria milionaris. Aquest govern no creu en un projecte imprescindible faltant al respecte a tota la gent gran i els que també ho seran. Per convèncer cal complir: “Els vells són la majestat del poble, cal respectar-los sempre” A.M Xavier Oller

/33

|Opinió

BROKEN WINDOWS THEORY (Cuida la teva Riera) Els estudiants de Ciències Polítiques d’una universitat estatal tenen la sort de gaudir d’un gat vell en l’ensenyança i educació un tresor per les noves generacions de dirigents en formació dels anomanats cadells de l’aparell de l’administració ó directors del sistema de l’establisment. En una de les màsterclasse va comentar l’experiment del psicòleg Philip Zimbardo al final dels anys 60, molt interessant! En el seu moment van col·locar 2 cotxes idèntics,que aparentment tenien la pinta d’estar abandonats,en dues ciutats diferents com a la vegada en barris de distint estracte social. Un cotxe, el A, el situarent al Bronx, barri pobre i conflictiude la ciutat de Nueva York, l’altre el B,el deixaren aparcat a Palo Alto,la zona alta,tranquil·la i rica de San Francisco. Segur, que molts dels amables lectors, intueixen la continuació de la pel·lícula, en el Bronx, el cotxe va patir un devastallament pràcticament d’immediat: les rodes, els vidres, fins i tot el motor va ser sustret amb molta cerelitat, en un obrir i clucar els ulls. L’altre cotxe, però, a Palo Alto, va quedar intacte en el seu aparcament al carrer.

/34

Aleshores els investigadors trencarent deliberadament un dels vidres del cotxe de Palo Alto, pocs dies després el cotxe patia els mateixos efectes que en Bronx, completament destrossat!! Conclusió, no tan sols la pobresa és el que produeix el vandalisme, cal afegir la sensació d’abandonament i absència de normes. Aquí ningú cuida l’entorn, tot val. Si vol continuar l’experiment pot passejar per la part alta de la riera pot i contemplar el nou cementiri de cotxes siniestralitzats aparcats indefinidament en una zona inundable, no per acció del veïns,que prou feina tenen, tal vegada per algú de fora que potser fa un experiment? O busca plaça en el nou macro aparcament? No cal ser estudiant de Ciències Polítiques per entendre que cal millor la cura de les coses del dia a dia dels arenyencs i potser no esmerçar tants esforços i diners per educarnos, o reeducar-nos, en les nostres creences. Cuida la teva Riera!

Joan Puig i Pont. veinsdemar@gmail.com

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

PASSARAN COSES El balanç del 2025 és patètic. Puigdemont i Junqueras, els líders que el 2017 ens van prometre la independència, no saben ja com dissimular el fracàs de la seva estratègia de rendició i negociació amb l’estat espanyol. A canvi d’una clemència que no arriba, que se’ls perdonin els pecats independentistes i puguin continuar vivint de la politiqueta autonomista, JUNTS i ERC s’han preocupat ben bé d’anar desactivant el somni i la mobilització per una Catalunya independent, fentnos creure que no és possible. Mentrestant, el ‘gobierno más progresista de la historia’, se’ls riu a la cara amb negociacions que no duen enlloc i treu pit d’haver pacificat Catalunya, alhora que manté l’espoli, la repressió i la persecució de la llengua i tota senya d’identitat catalana. És la tònica dels darrers anys, però res és permanent perquè sempre passen coses. Espanya treu fum, el franquisme desbocat treu les urpes i ja sabem que als catalans ens tocarà el rebre si no marxem. JUNTS i ERC no estan per la feina, estan cremats i només miren de sobreviure mantenint el govern d’un PSOE tan corrupte i espanyolista com el que més. Els cants de sirena d’una ultradreta que aspira a recollir el vot de càstig del català emprenyat per endegar una croada etnoreligiosa, no és cap alternativa. Calen noves propostes i lideratges. Gent valenta i decidida, sense gens d’interès a viure de la política i disposada a enllestir el que no es va fer el 2017: declarar la independència i sostenir-la. No és moment de batalletes estèrils entre esquerres o dretes. La clau de volta és la independència, perquè dins d’Espanya no podrem decidir el futur que volem. Passaran coses. Bon Any Nou! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

/35

|La bústia

Escola Sant Martí

Al Sant Martí els passadissos de Nadal… fets en família! El passat mes de novembre, els cursos de cicle mitjà, vam celebrar la primera trobada amb les famílies d’aquest curs. D’aquesta manera, seguim contribuint amb el projecte d’escola i propiciant la relació família-escola, desenvolupant capacitats de col·laboració i cooperació entre els diferents agents implicats en l’educació dels infants del centre. La trobada va estar centrada en la decoració i ambientació d’hivern del passadís de cicle. L’alumnat va preparar una presentació, prèviament treballada a l’aula, explicant el procés de creació de cadascun dels elements decoratius. Per tant, vam treballar de manera més propera i significativa el text instructiu i també l’expressió oral davant d’un públic real.

/36

Ens vam dividir en tres tallers diferents utilitzant diferents tècniques plàstiques i materials. Els tallers van ser: Flocs de neu Soldadets del Trencanous Arbres de Nadal A part també, vam acabar de decorar el passadís amb estrelles de paper fetes pels infants. Un cop tot penjat i acabat, vam donar l’oportunitat a les famílies de poder visitar el passadís per veure el resultat final de la feina feta entre tots i totes. Valorem de manera molt positiva les tardes compartides amb les famílies i per això seguirem fent-ne més al llarg del curs.

|La bústia

Escola Sobirans

Desembre al Sobirans A l’Escola Sobirans el desembre és un mes molt especial que es viu amb il·lusió i participació per part de tot l’alumnat. Cada any, l’escola organitza diverses activitats per celebrar aquestes dates festives tan assenyalades i fomentar la convivència entre petits i grans. El tret de sortida el van donar els concerts de Nadal on es van interpretar cançons tradicionals en català i anglès. Una de les tradicions més esperades és cagar el tió, una activitat adreçada als infants d’I3, a 3r, que la viuen amb molta emoció. Per la seva banda, l’alumnat de 4t a 6è participa en propostes com l’amic o amiga invisible, el talent show i les campanades, activitats que potencien la creativitat, la companyonia i l’esperit de celebració.

També realitzem el ja tradicional taller de postals, que es duu a terme barrejant els cursos des d’I3 fins a 6è afavorint la col·laboració entre alumnes de diferents edats i reforçant els vincles dins la comunitat educativa. L’esmorzar de Nadal, que es fa l’últim dia abans de les vacances, permet acomiadar el trimestre en un ambient festiu i distès.

Totes aquestes activitats fan que el Nadal al Sobirans sigui una celebració compartida amb alumnat, famílies i mestres, que omple l’escola d’alegria, tradició i esperit nadalenc.

/37

|La bústia

CFA Enric Camón

Junts per Arenys de Munt

ANY NOU, PROPÒSITS NOUS UN DESEMBRE DE TRADICIONS, Cada inici d’any arriba carregat de TALENT I COMUNITAT. BON propòsits: alguns petits i quotidians –com 2026 PER A TOTHOM. fer més exercici, menjar millor o aprendre un idioma nou–; i d’altres, més profunds i transformadors. Enguany, un dels meus objectius principals és cultivar una mentalitat oberta: capaç d’escoltar, comprendre i qüestionar sense por. En un món cada vegada més dominat per les xarxes socials, vull evitar ser absorbit per la polaritat de les ideologies que sovint ens empenyen a posicionaments rígids i simplistes. Vivim envoltats d’opinions contundents, titulars cridaners i debats accelerats que no sempre deixen espai per al matís ni per a la reflexió pausada. Per això, em proposo tocar més de peus a terra i tenir el cap connectat fora de pantalles. A saber: les converses cara a cara, el silenci necessari per pensar, el contacte amb la natura i, sobretot, la qualitat de les relacions humanes. Com recorda la psicoterapeuta belga Esther Perel: «La qualitat de les teves relacions determina la qualitat de la teva vida». Aquest camí vers una mirada més oberta, si donem valor a l'educació, sempre és més encertat. L’educació, entesa no només com un aprenentatge acadèmic, sinó com una eina d’autoconstrucció personal, ens ajuda a pensar críticament, a dubtar amb criteri i a créixer com a persones lliures. Així doncs, cal afrontar aquest nou any convençuts que aprendre constantment, així com mantenir la curiositat viva, serà una de les millors fórmules per construir un futur més equilibrat, humà i compartit. Venturós 2026!

/38

Comença el 2026 i des de Junts volem aprofitar aquestes línies per desitjar a tots els vilatans i vilatanes d’Arenys de Munt un any sobretot ple de salut, estima i benestar. El desig pel món sencer és que en un 2025 tan terrible per a les persones que han viscut enmig de les guerres, la destrucció i la mort, que arribi la pau i que la solidaritat entre països i persones ajudin a reconstruir tant d’assolament. Aquestes festes nadalenques la nostra comunitat ens ha permès reviure les nostres tradicions, perquè la nostra terra Catalunya, que és d’acollida, la nostra cultura i la nostra llengua han de preservar-se més que mai en moments tan delicats com els que vivim. La gratitud a persones que, de forma altruista, ens han fet gaudir aquest desembre d’un munt de coses que conserven la nostra essència i que ens recorden d’on som i d’on venim, des del Pessebre Vivent, el Pessebre Monumental, el Tió Solidari, les activitats per a la Marató o l’espectacle el poema de Nadal “Un Nadal...”. Un desembre lluït també perquè associacions i entitats han fet brillar el poble amb la Fira de la Llum organitzada per l’ABIC o amb el meravellós espectacle “Veus veïnes” del cos de dansa de l’Esbart Dansaire del Centre. Segur que el Sopar de cap d’Any organitzat per Agrupació Sardanista i Breda de l’Eixample també haurà estat un èxit. També hem tingut una geganta nova, la Lourdes fruit de l’esforç d’en Mon Artigas i la seva família ajudats per l’incombustible Associació Part Alta d’Arenys de Munt. Segur que aquest 2026, amb la força i energia de tantes persones i entitats, el nostre poble estarà ple de coses bones. Nosaltres des de Junts per Arenys de Munt i des de la nostra posició a l’Ajuntament ens comprometem a ajudar i esforçar-nos també a fer un poble millor per a cadascuna de les persones que hi visqui.

|La bústia

CUP Arenys de Munt

TEIXIR COMUNITAT DAVANT LA CULTURA DEL REBUIG Comencem l’any 2026 immersos en un món que batega amb un malestar profund. No és una sensació nova, però sí cada cop més punyent. Les desigualtats creixents, la corrupció estructural i un neoliberalisme desbocat han trinxat els vincles que ens mantenien units com a societat. El capitalisme no només reparteix desigualtats, sinó que ensenya a mirar cap avall. Fa competir el penúltim amb l’últim perquè no miri mai cap amunt. La gran victòria de la dreta és convertir la ràbia contra la injustícia en odi entre classes populars i vulnerabilitat, mentre els privilegis queden intactes. Ens han volgut convèncer que només som consumidors, números intercanviables en un mercat global, despullant-nos de la nostra condició de persones amb drets i dignitat. Hem passat del paradigma de la vinculació col·lectiva al de la "salvació individual", on cadascú s'ha d'espavilar sol mentre el sistema deixa al marge sectors cada vegada més amplis de la població. És el que alguns anomenen la «cultura del rebuig». Davant d'aquest panorama, des de la CUP d'Arenys de Munt volem aprofitar aquest inici d'any per fer una reflexió que, tot i reconèixer la duresa del moment, tria l’esperança activa. Una esperança que no és esperar que les coses canviïn soles, sinó la determinació de prendre les decisions necessàries per posar la vida al centre. Assistim a l’era de l’enfrontament i de la postveritat, on els discursos de l’odi i la manipulació informativa busquen la confrontació per damunt del bé comú. L’individualisme possessiu ho amara tot: des de la incapacitat de les forces polítiques hegemòniques per arribar a acords duradors fins a l’acaparament obscè de recursos per part d’unes elits que ignoren l’emergència climàtica. Aquesta manca de vincles té rostre i dades. Ho veiem en l’augment de persones dormint

al carrer, en l’externalització i feminització de les cures —sovint invisibles i mal pagades— i en la persistència de la violència masclista, una xacra que no s’atura. Quan les certeses s'esvaeixen, l'extrema dreta intenta treure'n profit amb tribalismes excloents i receptes autoritàries. No podem ser neutrals: davant la por, la xenofòbia, el racisme i l’exclusió social, cal més democràcia, més drets civils i més justícia social. L’emergència climàtica i la desigualtat no són problemes separats; són les dues cares de la mateixa moneda: el capitalisme. No hi ha transició ecològica possible sense una transformació radical de l’economia. Els qui més pateixen la contaminació i el canvi climàtic són, precisament, les classes populars. Per això, la nostra aposta és clara: necessitem una transició que sigui, alhora, ecosocialista i feminista. Davant la volatilitat del món, proposem cuidar les relacions que ens edifiquen col·lectivament. Hi ha un "nosaltres" que precedeix al "jo". A Arenys de Munt, tenim la sort de comptar amb una societat civil viva. L’esperança es troba en les famílies que acullen, les entitats que organitzen i dinamitzen cultura i societat, en els joves que es mobilitzen pel clima, en les veïnes que es cuiden i en les lluites compartides al carrer. La fraternitat i la solidaritat són els nostres millors antídots contra el tancament identitari i l’egoisme. Aquest 2026, us convidem a entrar a la plaça pública, a compartir el temps "improductiu", a debatre i a decidir juntes. Perquè les grans dificultats es fan petites quan les abordem de manera comunitària. Construïm un poble on ningú sigui prescindible i on la font de la qual tots bevem sigui la de la igualtat real i el compromís mutu. Bon any 2026 a totes i tots. Continuem teixint unitat popular!

/39

|La bústia

ERC Arenys de Munt

AVANÇAR CUIDANT LES PERSONES Gener és temps de començar. De mirar endavant, però també de prendre consciència d’allò que realment importa. Arenys de Munt enceta un nou any després d’un 2025 intens i de molta feina feta, que ha permès millorar espais, serveis i equipaments del municipi i preparar actuacions rellevants per als propers mesos. Aquest esforç col·lectiu ens permet avançar en la millora del dia a dia del poble i encarar el 2026 amb actuacions que començaran a materialitzar-se sobre el terreny: la reurbanització de l’Avinguda Panagall; el tancament de la pista annexa del pavelló Torrent d’en Terra; l’obertura del nou aparcament de Sobirans; el desenvolupament del planejament urbanístic del Nou Eixample —on s’ubicaran la futura residència municipal, el nou CAP i habitatge assequible per a joves —; i l’inici de les obres d’urbanització d’Aiguaviva. Tot plegat, des d’una gestió econòmica responsable que permet avançar sense comprometre el futur. Però l’inici d’un nou any també és un bon moment per recordar que un poble no es construeix només amb obres, pressupostos o infraestructures. Hi ha valors que no es poden quantificar, que sovint passen desapercebuts, però que són imprescindibles

/40

perquè Arenys de Munt continuï avançant: la solidaritat, l’ajuda mútua, la capacitat de cuidar-nos els uns als altres i de pensar en el bé comú. Són valors que es manifesten en el treball de les entitats, en el voluntariat, en el comerç de proximitat, en les famílies que es donen suport, i en els veïns i veïnes que s’impliquen activament en la vida del poble. Aquesta xarxa humana és, sens dubte, un dels grans actius d’Arenys de Munt. Comencem el 2026 amb reptes importants al davant, però també amb una base sòlida construïda a partir de l’esforç col·lectiu i el compromís compartit. Continuem millorant el poble, sí, però sense perdre de vista que el més valuós no sempre és material. Si sabem preservar aquests valors i fer-los créixer, Arenys de Munt continuarà sent un poble viu, dinàmic i amb futur. Que aquest any nou ens porti salut, serenor i la voluntat de continuar avançant plegats, cuidant-nos i ajudant-nos, perquè és en aquestes petites grans coses on rau la veritable força d’un poble.

ERC Arenys de Munt

|La bústia

ADM

PERSUADIR Manquen +/-400 dies per a unes noves Eleccions Municipals i cal preguntar a ERC com justificaran els incompliments de: “les nostres grans 10 propostes per a transformant ARENYS” amb un govern de gent repetidora “amb molta experiència i amb il·lusions renovades” unes il·lusions que no arriba per planificar projectes, ni tenir enginy per posar-los en pràctica, ni força i determinació per continuar exposant-se quan arriben les demandes imprescindibles dels arenyencs. Costa d’entendre que Arenys de Munt que hem estat pioners en molts esdeveniment i hem creat expansions diferents, ara no tinguem els criteris ni la capacitat de revertir les poques iniciatives tornant al camí de l’evolució passada i possibilitar que cal apujar el llistó per assumir que no podem millorar les expectatives ni continuar improvisant. Acabarem el mandat sense una nova Residencia d’Avis, un nou CAP I un nou Esplai, una nova Biblioteca, Habitatges assequibles (Expropiacions al Banc Sareb), carrers reformats i jardinets cuidats, nous aparcaments, recuperació de zones verdes,

cobrir la Piscina Municipal, rescatar equipaments ruïnosos, compres d’immobles per equipaments, recepcions d’urbanitzacions, un Pla Estratègic de Futur consensuat, etc. A més a més una nova Escola-Institut modern per recuperar l’Edifici Municipal per a Centre Cultural. Com deia un famós entrenador de futbol “els diners s’han de posar al camp” i axó es el que s’hauria de fer amb els (7,2 milions)=5,2 M€. del Romanent de Tresoreria aparcats al compte d’estalvi de l’Ajuntament, esperant que faran sense complir el que havien promès en el pamflet electoral dels incompliments del politicastres del govern municipal envers la bona fe dels ciutadans. Arenys de Munt NO pot ser un poble fantasmagòric / anastasiar que només serveixi per venir a dormir mantenint un Consistori amb tics de forassenyats mancats de coratge, esperant a veure que passa.

FETS i no retòriques ni experiments ni capricis

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

L’ESCLETXA M’he passat tantes hores asseguda en aquestes impersonals sales d’espera per a consultes d’especialistes, plenes de persones que, igual que jo, mostren cares d’angoixa i preocupació, que he acabat per inventar-me les seves vides. Penso que potser són pitjors que la meva. Això sí, sempre intento posar-hi espurnes de felicitat i també episodis divertits. D’aquesta manera, em distrec esperant el meu torn. Surt de la consulta la infermera Ivet —segons puc llegir en la identificació que porta a la butxaca—. Aquesta dona sempre em fa riure. Té uns cabells color imprecís i força arrissats, formant-li una mena de bola desfigurada al voltant del cap, cames rabassudes i veu estrident. —Sra. Puig? El doctor l’espera, passi sisplau — s’esforça perquè la seva veu soni amable, però jo, ni tan sols la miro. —Gràcies —dic fent un salt de la cadira i amb passes segures em planto davant la porta de la consulta del doctor Corbella. Entro, i ell em saluda amb amabilitat, i em fa seure davant seu mentre tecleja l’ordinador. Quan acaba la feina, aparta el portàtil i, tranquil·lament, aixeca les parpelles i deixa veure uns ulls color mel que s’alcen per damunt de les ulleres col·locades gairebé a la punta del nas. Estic segura que les ha triades amb cura per donar-li a la mirada un aspecte intel·lectual i interessant,i alhora, compassiu i de persona propera. Sembla que endevini que la dona que s’asseu davant seu, té un enorme sentiment d’inseguretat i fragilitat. Abans de començar a parlar per donar-me l’esperat diagnòstic, s’aixeca de la cadira que ocupa darrere la seva taula, fa unes passes curtes i segures, i amb parsimònia, es treu les ulleres agafant-les amb la mà dreta repenjant una vareta al llavi inferior i, tot seguit, s’asseu al costat meu. Jo, me’l miro amb timidesa. Trobo que els cabells canosos, però cuidats, la pell bronzejada encara que no gaire, un mesurat i encisador somriure li atorguen un aspecte de serenitat estudiada. Sense deixar de somriure, agafa de damunt la taula els papers de les proves i em regala una mirada compassiva. Se m’acosta i noto una olor suau, però que es deixa notar. Estic neguitosa esperant que parli. —Senyora Puig, com es troba avui? Té bon aspecte. Ja tinc el resum de les proves i totes ens donen un resultat fantàstic. Ens duen a un únic diagnòstic: vostè solament té un problema de soledat. El seu cap inventa un succés de desequilibris com a excusa a un sol problema:solitud. Jo li recomano que busqui la solució fora de l’àmbit sanitari. Necessita companyia. Té amics i amigues?

/42

—No sé si l’he entès bé, doctor Corbella. El diagnòstic és “solitud” i prou? —Miri, li recomano que busqui una escletxa per sortir de la solitud. Potser una teràpia de grup seria un camí. M’havia proposat rebre el diagnòstic amb calma i resignació. Però noto que l’expressió de la meva cara es torna agressiva, iem falta ben poc per aixecar-me i estampar-li els cinc dits de la mà dreta a la seva perfecta cara. D’una revolada, salto de la cadira i giro cua, arrabassant-li de passada, els papers dels “resultats perfectes” que encara té entre les mans. Escletxa? Teràpia de grup? Què coi vol dir aquest fantasma? Estic enrabiada. En veure’m sortir esperitada del despatx del doctor Corbella, la infermera de les cames rabassudes, m’atura agafant-me pel braç i amb els ulls esbatanats, em demana: —Està bé Sra. Puig? —du a la mà la targeta sanitària de la qual ja m’havia oblidat—molt bé, estic molt bé — em desempallego d’ella, li agafo la targeta i continuo el meu camí davant l’astorament de la resta de pacients que esperen el seu torn. Realment, aquest metge creu que jo pateixo un problema de solitud? Sola jo? Només fa quinze dies que en Pere ha marxat de casa donant un cop de porta sense endur-se cap de les seves pertinences. Penjada a l’armari que compartíem, encara hi ha la seva roba i a la cambra de bany les seves colònies, raspall de dents, màquina d’afaitar i el barnús vell i esfilagarsat que jo odio. Els seus llibres, les cigarretes... Tot està al seu lloc. Tot i això, la seva marxa va ser un respir per a mi. Ja no podia suportar més aquella situació. No em vaig sentir sola després del cop de porta. Em vaig sentir alliberada. Necessito aquesta solitud i no una escletxa ni una teràpia de grup. Fins i tot, em venen unes ganes boges de canviar la meva imatge: tenyir-me els cabells, tallar-me’ls, comprar roba nova. Necessito temps per posar el meu cap en ordre. Vull canviar moltes coses i no sé per on començar. Podria començar per anar a veure altre cop al doctor Corbella i demanar-li un remei a la meva soledat. Demano hora per l’endemà. No vull perdre temps. —Doctor, donat que em sento sola, voldria venir a sopar a casa meva? Soc molt bona cuinera. —Ho diu de debò? —No creu que serà un bon remei a la meva malaltia? Una escletxa per veure la llum? Laura Masdeu Voluntària del projecte RADARS

|Entreteniments L’Endevinalla del mes i el Mot Amagat s’adhereixen a la campanya Visc en Català

EL SODOKU DEL MES

Autor: Jordi Esteban Calm

L'ENDEVINALLA DEL MES Ens suportes de per vida, més que de dia, de nit. Damunt teu hi podem viure somnis, amors i neguits.

EL MOT AMAGAT Una marededéu

LES SOLUCIONS L’endevinalla del mes de desembre: EL TELÈFON El mot amagat del mes de desembre: REGALIMA (regal i mà)

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: DAVID RIENDAS 10 anys

LLUC ALCÀSSER MACHIN 9 anys

VINYET PITARQUE GRAUPERA 14 anys

KAI ROCA ARTIGAS 11 anys

Si vols que et felicitem per aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognoms i data de naixement. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

Un Nadal... l’espectacle que ha preparat el Centre per aquest Nadal amb dues sessions , el dia 25 al vespre i el diumenge, 28 a la tarda. Ha estat una obra creada i dirigida per en Kai Puig on s’han unit diverses seccions del Centre (alumnes de l'Aula de Teatre, cantaires de Veus de Munt, Pessebristes, músics, actors, l'equip tècnic i tramoia) per oferir-vos una lectura especial, càlida i propera d'aquest l'excel·lent poema de Nadal de Josep Maria de Segarra, acompanyada d'una posada en escena harmònica i novedosa.

Descobreix totes les fotos de l'acte:

Fotografia | Xavi Bigorra

La imatge del mes

BATEC 458 gener 2026