BATEC 435 FEBRER 2024

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

ÈXIT DEL RAU RAU MÉS SOLIDARI

NOVA PROPOSTA DE RAU RAU pàg 07 PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ “MIREIA, L’ESTRELLA QUE MÉS BRILLA” I DEL LLIBRE “3 DESITJOS ABANS DE MORIR” D’ESPARTAC PERAN Exclusive interview with Rau Rau va celebrar un acte solidari el14 de gener amb totes les entrades exhaurides i dedicant la recaptació aLa Marató de TV3 i a l’associació “Mireia l’estrella que més brilla”

pag. 07

pàg 08

CENTENARI DEL SANTUARI DE LOURDES D’ARENYS DE MUNT pàgs 14, 16 i 17

Manila's Rising Sun

FEBRER 2024 / núm. 435

MICROTEATRE MARIDAT AMB VINS pàg 04

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 09/ D'Arenys, casa de la vila 14/ D'Arenys, gent i societat

15/ D'Arenys, esports 16/ De la Parròquia

05

07

20/ Del temps 23/ Paisatges poètics 23/ Biblioteca 24/ El llibre del mes 25/ Calendari 26/ Cartellera 27/ Recordant a... 30/ El racó de l'humanista

09

14

31/ Opinió 33/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

20

16

DL B 2608-1994 DL B 2608-1994 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Jordi Torrent | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Aquests dies les noticies culturals que ens arriben d’enllà l’Ebre m’ha fet recordar altres temps. En un passat que creiem superat, tot el que no s’autoritzava expressament estava prohibit. Era a l’ordre del dia la censura cultural de la musica, teatre, escriptura i qualsevol forma de crítica o dialèctica amb el poder. Avui ens trobem com actes culturals de tota mena (música, cine, teatre...) es prohibeixen arreu d’Espanya pel sol fet de no quadrar amb el pensament del poder polític. Tot això m’ha fet reflexionar en la gran importància que tenen entitats com el nostre Centre per la cultura del nostre país. El dia a dia de la programació del Centre està donant cobertura als diferents aspectes d’una normalitat cultural que no cal que sigui a gust de tothom ja que, igual que la societat es diversa, la cultura ha de ser quan més diversa millor i el que no pot ser mai es mediatitzada pel poder polític. La Junta reitera des d’aquestes línies la disposició que tenim a donar un espai per tal que tothom de la vil·la pugui expressar el seu sentiment cultural amb qualsevol tipus d’oferta pels nostres convilatans. Al nostre poble, el Centre esta oferint un espai i una continuïtat en l’oferta cultural on, des de la cavalcada de Reis a l’Esbart o les obres de teatre fins als escacs, tots tenim un espai on trobar allò que ens identifica com a país. L’Ajuntament té molt clar que el Centre, com a pota cultural de la societat del nostre poble, ofereix un espai únic on expressar-nos. Esperem que per molts anys puguem continuar donant aquest servei a Arenys de Munt. Toni Jané Tort El tresorer del Centre

LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT REP LA FEDERACIÓ D'ATENEUS DE CATALUNYA AMB MOTIU DEL SEU 40È ANIVERSARI La presidenta del Parlament, Anna Erra, va rebre el passat divendres 26 de gener, al saló de sessions, a més d'un centenar de representants dels ateneus federats de Catalunya, amb motiu dels 40 anys de la fundació de la Federació d'Ateneus de Catalunya. La presidenta els ha donat la benvinguda i ha destacat la importància de l'existència dels 198 ateneus que té Catalunya, la qual cosa, segons ha dit, "demostra la força d'aquest país. El president de la Federació d'Ateneus, Pep Morella, ha explicat la tasca duta a terme pels ateneus durant aquest 40 anys "enfortint el teixit social i associatiu de Catalunya" i ha animat els seus representants a seguir "reinventant-se". La Federació d'Ateneus de Catalunya es va fundar el 1983 amb l'objectiu d'aglutinar els ateneus i les associacions culturals de tot el país. Actualment compta amb gairebé 200 entitats federades i 90.000 persones associades. El Govern va declarar la Federació d'Ateneus com a entitat d'utilitat pública el 2013, un any més tard, la federació va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2019 el Premi Nacional de Cultura.

/03

|Del Centre

MICROTEATRE MARIDAT AMB VINS Dissabte 3 de febrer, a les 20 h, el Centre torna a programar la mostra de Microteatre maridat amb vins. Aquesta edició vindrà amb novetats molt interessants. Es comptarà amb l’experiència i saber fer de la sommelier Cristina Blasi, que explicarà i farà gaudir dels diversos vins del tast. I, el plat fort de la mostra: es podrà a veure en acció a diversos dels actors i actrius participants del concurs de TV3 “El Llop” i “La Puntual”. Cartell de l’acte de teatre i maridatge de vins

Es representaran les següents obres:

EL TRIVIAL: La Lídia està emocionada perquè per fi coneixerà en persona al Pau, després de tant temps de converses per xat. Però a la cita s’hi presenta l’Alba, la germana del Pau, amb un joc… especial.

JO NO RONCO, RESPIRO FORT: Una parella, de certa edat, són al llit fent temps per agafar el son. Ella s’haurà d’adormir abans que ell si vol fer realitat el seu més gran desig, dormir una nit sencera, però un problema tècnic agreujarà el procés, que ja era prou complicat, si tenim en compte que la comunicació entre ells no és precisament cordial. MARXA, TU! En Jofre i la Sílvia són una parella força atípica que té la seva pròpia manera de veure el món… Voleu ajudar a desembolicar el fil d’aquesta història?

/04

Fotografia |

TERÀPIA ALTERNATIVA: Teràpia Alternativa és un gag d’humor blanc, en format microteatral, que paròdia el que podria passar en una consulta d’un pseudo-curandero molt singular: Un pacient, amb un problema per resoldre, visita la consulta d’un “venedor de fum” que proposarà solucions estrambòtiques i sobre tot còmiques.

Cartell de teràpia alternativa

|Del Centre

CINEMA GAUDÍ: UPON ENTRY Diumenge 18 de febrer, a les 18:30 h, la Sala Gran del Centre acollirà la projecció de la nova sessió del cicle Gaudí. Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina contemporània de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida. La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d’immigració de l’aeroport de Nova York, són conduits a la sala d’inspecció secundària, on seran sotmesos a un procés d’inspecció desagradable pels agents de duanes i a un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella pot tenir alguna cosa a amagar. Cartell del cicle Gaudí de febrer

CINEMA GAUDÍ: EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR diumenge 3 de març a 2/4 de 7 de la tarda es projectarà la pel·lícula del Cicle Gaudí del mes de març. Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat.

Cartell del cicle Gaudí de març

Durant la seva estada, coneixerà la història d’Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar.

/05

|Del Centre

CINEXIC: L’UNIVERS EN MINIATURA DE LA NO-NO Diumenge 18 de febrer, a les 5 de la tarda, la Sala Gran del Centre acollirà la projecció de la pel·lícula familiar L’univers en miniatura de la No-No.

Cartell de Cinexic de febrer

L’ornitorrinc No-No i els seus amics i amigues viuen a Les Basses del Bosc una vida tranquil·la i pacífica on fan pícnics i migdiades… fins que passa alguna cosa! La colla d’en No-No sempre és a punt per viure una gran aventura! La pel·lícula està formada per dos episodis: A No-No de viatge al món en miniatura, la màquina d’encongir porta el protagonista a prendre la mida d’una formiga i a veure el món des dels seus ulls. A No-No i les peripècies aquàtiques les aigües inunden tot el poble i la colla ha d’embarcar-se en un vaixell per sortir-se’n.

Dues històries plenes d’emoció i humor, on els animals protagonistes que viuen envoltats de natura comparteixen moments d’amistat superant les adversitats amb alegria i enginy. L’animació 3D de colors brillants i alegres simula la textura de la plastilina i la tècnica de l’stopmotion, fent que els personatges surtin de la pantalla i sembli que gairebé els podem tocar. Un petit univers vibrant i delirant! Recomanada a partir de 3 anys.

CINEXIC: SUPERCUC

Animals del bosc, no tingueu por, el Supercuc és aquí! Llarg, fort i amb habilitats sorprenents, serà capaç d’ajudar aranyes i gripaus, a sortir de les pitjors situacions. Però, qui rescatarà el Supercuc quan el malvat llangardaix el capturi? Una pel·lícula encantadora dels creadors d’El Grúfal i el drac Zog, acompanyada d’altres petites històries sobre l’amistat i l’harmonia entre companys. Recomanada a partir de 3 anys.

/06

Fotografia |

Diumenge 3 de març, a les 5 de la tarda, la Sala Gran del Centre acollirà la nova ssesió del Cinexic del mes de març.

Cartell de Cinexic de març

|Del Centre

RAU RAU: NO HI HAVIA UNA VEGADA Diumenge 10 de març, a les 6 de la tarda, arribarà al Centre la nova proposta de Rau Rau. La il·lusió d’un nou llibre, de submergir-se en una nova aventura. Però, què passaria si en desplegar les seves pàgines les trobéssim buides? Si les històries, els personatges i els escenaris dels contes haguessin desaparegut? Un micro viatge per l’imaginari ens espera, el màgic poder de la imaginació que ens salvarà de les pàgines en blanc. Crear noves emocions i aprendre que del no-res pot sorgir-ne tot. Enl finalitzar l’espectacle de Rau Rau es farà l’entrega dels premis del concurs de pessebres. Cartell de la nova proposta de Rau Rau

ÈXIT DE L’ESPECTACLE SOLIDARI DE RAU RAU El Dr. Bombolles ha estat el rei de la festa, que ha donat al públic, dels més petits fins als més grans, alegria i felicitat. Amb el seu art de bombolles ha fet divertir i xalar al públic de manera vivencial i sabent connectar amb els infants i els més grans.

Fotografia |Jordi Torrent

tAquesta ha sigut una activitat solidària, el 50% de la recaptació es donarà a la fundació * “Mireia, l’estrella que més brilla”* i l’altre 50% a la Marató de TV3.

Moment de l’espectacle solidari de Rau Rau

Volem donar les gràcies a tothom que ha participat aquest passat diumenge dia 14 de gener a l'espectable. Ha sigut tot un èxit, ja que la convocatòria va ser amb totes les entrades exhaurides. Sou un públic molt solidari i us estem molt agraïts. Gràcies a vosaltres heu fet possible la col·laboració solidària. En total s'han recaptat 471,30 euros. Podem sentir-nos un poble, Arenys de Munt ben orgullós i solidari. Ens tornem a veure el diumenge 10 de març a les 18 h de la tarda amb l'espectacle ”No hi havia una vegada...” Rau Rau

/07

|Del Centre

Pessebre Monumental d’edicions anteriors

Fotografia | Jordi Torrent

CONCURS DE PESSEBRES NADAL 2023 Un any més el jurat del concurs de pessebres pot dir que ha estat un plaer veure els bonics pessebres que han fet els nens i nenes del nostre poble. Enguany, amb un nombre de 33 participants, un record d’aquests darrers anys, ha fet visible no només que la tradició del pessebre continua ben viva, sinó també que els més menuts han elevat el nivell pessebrístic, mostrant una gran creativitat. Ha estat, doncs, ben difícil per al jurat de fer la tria. Amb tot, com que calia elegir els tres millors pessebres, us proposem el podi d’enguany: Primer premi: Guillem Navarro, Martina Navarro, Jan Llavina i Àlex Llavina Segon premi: Gil Roca i Pau Roca Tercer premi: Alex Ruiz-Zorrilla

Els guanyadors rebran un diploma acreditatiu el proper diumenge 10 de març just al acabar l’espectacle de Rau Rau. Tots els infants que han participat en el concurs de pessebres hi son convidats i també tots podran gaudir d’una activitat de dues hores a la Sala Golem, el proper diumenge 17 de març de 16:30 h a 18:30 h.

PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ “MIREIA, L’ESTRELLA QUE MÉS BRILLA” I DEL LLIBRE “3 DESITJOS ABANS DE MORIR” D’ESPARTAC PERAN Divendres 23 de febrer a les 7 de la tarda, la Sala Gran del Centre acollirà la presentació de l’associació i el llibre solidari. Entrada serà gratuïta però amb reserva de butaca a través de la plataforma Entrapolis, a la secretaria del Centre o a l’esplai del jubilat. L’activitat està emmarcada dins la “Jornada Solidària per la cura de la leucèmia infantil” organitzada per l’associació “Mireia, l’estrella que més brilla”.

/08

Cartell del llibre d’Espartac Peran

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de gener El dia 18 de gener hi va haver Ple, que va durar unes dues hores i 20 minuts. En primer lloc es vam aprovar els estatuts de l’Associació de Municipis per la recollida porta a porta. Ho va defensar el regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí Girbal. Des de 2014 que l’Ajuntament està adherit a aquesta associació, des de la secretaria d’Arenys de Munt es va detectar un error als estatuts d’aquesta entitat, que ja ha estat rectificat i per això els respectius ajuntaments els han hagut de ratificar al Ple. El punt es va aprovar per unanimitat. JuntsxAdM va estar a favor del canvi d’estatuts, però es va queixar de que l’oposició no rep la documentació adequada per valorar les propostes que van a Ple. Després es van aprovar dues ordenances. La nova ordenança de circulació d’Arenys de Munt, que actualitza l’anterior: contempla la regulació dels patinets elèctrics, s’han actualitzat el preu de les sancions per infraccions lleus, i també s’endureixen les sancions per qui no posi el rellotge a la zona blava. El PSC hi va votar a favor, Vanesa Muñoz Fernandez va assegurar que la mobilitat i l’accessibilitat són una assignatura pendent a la població i que hi ha punts on la seguretat i l’accés en vies públiques no està garantit a tot arreu. El regidor Pep Artigas Alsina, de Juntsx AdM va explicar el vot favorable del seu grup; va criticar que l’ordenança estigués exposada al públic justament per les festes e Nadal, cosa que no afavoria la participació ciutadana de qui volia fer-ne al·legacions i va exposar algunes consideracions de l’ordenança: va demanar que se senyalitzi que per davant l’Escola Bressol la Petjada cal anar a 20km/ màxim, que tothom, a qualsevol edat, estigui obligat a portar casc

anant en bici o patinet, i que no poder anar en bici per una plaça a partir de 6 anys hauria de ser una norma per a totes les places, no només per la de l’església. Va qüestionar si policia pot controlar gaire els cotxes mal aparcats a les passeres de la Riera i que hi hagi vehicles aparcats al mateix lloc més de 15 dies, entre altres coses. Va posar especial èmfasi en els aparcaments i les àrees verdes. El regidor Vallcorba va donar resposta a les consideracions de Junts i el PSC i es va fer la votació, aprovada per unanimitat. I tot seguit es va aprovar la nova ordenança reguladora de mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera. La va exposar la regidora de Sostenibilitat, M. Àngels Gros Argelés. La nova ordenança dona eines a l’Ajuntament per poder aplicar mesures contra els consums excessius d’aigua, ara mateix el municipi compleix el consum d’aigua establert però en fase d‘emergència el límit baixarà, cal reduir l’aigua que es perd per les canonades, un 25% dels litres (xifra molt més baixa que en urbanitzacions, on l’aigua està autogestionada o portada per Agbar), en tot cas, l’ordenança ha de ser un toc d’atenció també per a veïns que no tenen cap ganes de fer un bon ús de l’aigua i no els importa l’estat actual de sequera, la idea és poder baixar la pressió o tallar l’aigua d’aquelles cases on es detecti un consum irresponsable d’aigua. JuntsxAdM hi va votar a favor perquè la sequera, diuen, va per llarg, i és la més extensa i important des que hi ha dades. Ho exposava la regidora Vicky Devesa Jorge, que suggeria també campanyes de conscienciació sobre el bon us de l’aigua; es pregunta, però, com es podrà fer la supervisió dels mals

/09

|D'Arenys, la casa de la vila usos de l’aigua, i si obligaran a totes les construccions noves a instal·lar sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials, i fer-ho també en espais municipals. El PSC va exposar dubtes en com es gestionarà el cobrament de les sancions, creuen que l’ordenança és necessària però no veuen clar si serà aplicable. Per tant, es van abstenir. Gros va admetre que secretaria està col·lapsada per poder aplicar un règim sancionador, però abans que res cal l’eina que permeti sancionar. És optimista de cara a la gestió de la sequera. Tot seguit es va fer la part de control i el despatx d’ofici. Després ja va ser el torn dels precs i preguntes de l’oposició. Junts va fer una pregunta sobre com s’ha fet el canvi del servei municipal de ràdio a GUSAM. Pep Artigas va llegir la pregunta, sobre la contractació dels treballadors de la ràdio, sobre el procés de canvi, sobre la programació, els horaris, el procés participatiu i l’aportació municipal. Va respondre el regidor de Municipalitzacions, Guiu Muns Roura. Primer va puntualitzara que el ROM permet fer només 4 preguntes a cada grup municipal i en aquesta pregunta Junts ja n’hi incloïa 6 o 7. Això va comportar certa picabaralla entre Govern i Junts. Pel que fa a la pregunta va donar una extensa resposta, destacant que el canvi s’ha fet amb normalitat, segueix havent-hi les emissions habituals, i ara es farà el procés participatiu, el procés de selecció definitiva del personal, i els canvis que se’n derivin en programació i horaris. L’alcalde va dir que s’ha començat amb bon peu malgrat la tempesta que es va viure al maig, en un context electoral que no hi ajudava. Per altra banda Junts va fer un prec per arreglar un esfondrament de la passera de la Rambla Sant Martí a l’alçada del número 35, i un altres prec per demanar la reordenació dels horaris de la Brigada Municipal. I també van preguntar so-

/10

bre el tancament retràctil de la pista annexa del Torrent d’en Terra. El PSC va fer un prec per realitzar una intervenció en l’accés soterrani de sota el pont de l’autopista C-32 al seu pas entre les poblacions d’Arenys de Munt i Arenys de Mar, a fi d’evitar caigudes i el seu accés a persones amb mobilitat reduïda. També va fer un prec per realitzar una intervenció en les pilones existents a l’accés al pavelló de can Zariquey. Va fer una pregunta sobre el cost que ha suposat la retirada i els danys del cotxe bolcat a plaça la nit de naps i cols, així com els danys a l’equipament municipal i senyalització i accions per depurar responsabilitats. Per últim van fer un prec per demanar la maquinària per realitzar espirometries al cap d’Arenys de Munt.

EL GOVERN JA HA ENLLESTIT EL PAM El Pla d’Actuació Municipal, la llista de projectes i actuacions previstes per fer fins al 2027 ha vist la llum a finals de gener. L’alcalde, Josep Sánchez Camps, d’ERC, diu que ha estat una feina densa que partia de 300 punts dels programes electorals de CUP i ERC i al final n’han deixat 217. S’hi concreta l’endreça de vies públiques, la neteja, la cultura d’arrel feta al poble, la promoció econòmica, la cura d’entitats i dels joves i l’habitatge assequible, entre altres. Guiu Muns Roura, de la CUP, afirma que el PAM plasma allò que es pot fer de veritat fins al 2027, sense filosofia i que fer el PAM ha estat fer un acte de generositat per part dels equips. En destaca les mesures de sostenibilitat en equipaments, centralitzant el manteniment, fent més, amb menys recursos, la voluntat de fer sentir la veu de la gent del poble i que l’acció de govern segueixi el que consideri la societat.

|D'Arenys, la casa de la vila

2023, ANY DE RECORD EN SUBVENCIONS A ENTITATS El 2023 he estat l’any en què les entitats han demanat més subvencions a l’Ajuntament per fer les seves activitats. Durant l’any s’ha anat modificant el pressupost destinat a les subvencions, afegint més dotació econòmica per tal que totes les entitats sol·licitants poguessin gaudir d’una subvenció. El regidor d’Entitats, Guiu Muns Roura, ha explicat que a l’àrea d’Acció Social s’han atorgat tres subvencions: targetes de transport per a gent gran i discapacitats, ajuts per al lloguer i per a entitats d’àmbit social. Amb més de 47.000€, 169 persones i quatre entitats han estat les beneficiàries de les accions que s’han pogut portar a terme. Paral·lelament, s’han atorgat subvencions nominatives a entitats socials: Residència Verge del Remei, Esplai de Jubilats, Catecolònies i Bombers Voluntaris. L’àrea d’Esports ha repartit 40.000 € amb la subvenció de concurrència competitiva. Van resultar-ne beneficiàries cinc entitats municipals, que han pogut executar projectes com la Marxa dels Termes, formació de patinadors, participa-ció a l’OK Lliga Plata i desenvolupar les activitats habituals dels clubs. Les subvencions de l’Àrea de Cultura i Educació s’han dividit en dos blocs: concurrència compe-titiva i nominatives. Onze entitats han rebut subvenció per concurrència competitiva. Set entitats s’han repartit prop de 75.000€ de les nominatives. Algunes associacions han pogut gaudir tant de la subvenció de concurrència competitiva com de la nominativa.

Finalment, des de l’àrea d’Urbanisme s’han atorgat 150.000 €, repartits entre subvencions nominatives i de concurrència. Tres entitats han pogut rebre aquests ajuts per poder portar a terme projectes, com la millora de l’enllumenat. S’ha tancat l’any 2023 amb 230.000 € en subvencions.

SERVEIS SOCIALS TANCA EL 2023 ASSISTINT A UNES 2.400 PERSONES Serveis Socials ha fet el tancament de l’any 2023 pel que fa a dades d’usuaris atesos durant l’any passat. Han estat 2.400 les persones ateses durant l’any passat. Es tracta d’una xifra força elevada per un poble que encara no arriba als 10.000 habitants. Una gran quantitat d’arenyencs acudeixen a Serveis Socials en cerca d’ajuda davant d’alguna situació compromesa o difícil de la seva vida, i des del servei municipal se’ls intenta atendre i donar resposta el més aviat possible. La demanda més alta es produeix en els aliments, seguit dels subministraments bàsics.

EL PREU DEL LLOGUER A ARENYS DE MUNT ES LIMITARÀ PER LLEI Catalunya té la taxa d’emancipació més alta de l’estat malgrat que, de mitjana, un jove català necessita destinar més del 100% del seu salari net mensual si vol pagar ell tot sol un lloguer. És una de les conclusions que es poden extreure de l’informe que ha fet públic

/11

|D'Arenys, casa de la vila l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, amb dades del primer semestre del 2023. Segons l’informe, l’emancipació de joves a Catalunya va situarse en el 20,9%, 1,5 punts percentuals més que al mateix període del 2022, i la dada més alta des del 2020. Un jove català necessita destinar tot el sou de quatre anys i mig per poder pagar l’entrada d’un pis, i després dedicar tres quartes parts del sou mensual a pagar la hipoteca. L’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sànchez Camps afirma que ara mateix la situació de l’habitatge a tot el país és un drama, i no hi veu la llum per revertir aquesta situació amb cap de les polítiques que es fan des de l’autonomia i des de l’estat. Arenys de Munt és un dels 140 municipis on la limitació dels preus del lloguer entrarà en vigor el mes de febrer, ja que la Generalitat ha declarat el nostre poble com a zona tensionada pel que fa a l’accés a l’habitatge.

DESERTA LA 1a LICITACIÓ DEL BAR DEL PAVELLÓ El bar del pavelló està tancat des de fa mesos. L’Ajuntament busca alguna persona que se’n faci càrrec i ha obert un procés de licitació, que ha quedat desert, això vol dir que no s’ha pogut adjudicar el bar a ningú. L’alcalde ha explicat que es van presentar dues ofertes a la licitació però amb defectes en els requeriments tècnics i burocràtics. La licitació es tornarà a treure de nou d’aquí poques setmanes i s’espera que els licitants hagin pogut solucionar la qüestió burocràtica i ara si se’ls puguin valorar les ofertes i escollir la més adequada.

/12

L’AJUNTAMENT PRESENTA UN CONTENCIÓ CONTRA EL CONSELL COMARCAL Arenys de Munt ha presentat un contenciós administratiu contra el Consell Comarcal per aturar la creació d’una empresa mixta comarcal de la gestió de l’aigua. Des d’Arenys de Munt se sosté que defensen la gestió pública tant de la que anomenen en alta, com la de en baixa, perquè per aquesta segona vessant el Consell Comarcal no en té competències. I aquí és on s’agafen part dels arguments del contenciós. També s’argumenta que des del Consell Comarcal s’estan avançant a atribuir-se una competència que no tenen i que de moment cap ajuntament els ha demanat que la tingui. Els arguments de l’Ajuntament d’Arenys de Munt també qüestionen l’oportunitat política de la decisió, al considerar que s’aposta per una empresa mixta quan és més eficient i eficaç la gestió directament pública, encara que no sigui tan fàcil i còmode com cedir-ho a una empresa privada. L’alcalde, Josep Sánchez Camps, ha explicat que els contenciosos triguen molts anys a resoldre’s, i aquest, amb tota seguretat, el guanyarà Arenys de Munt. Per tant la intenció no és arribar a un judici sinó que el Consell Comarcal reflexioni, retiri la decisió, i no calgui arribar al final del contenciós.

|D'Arenys, gent i societat

LA NIT DE NAPS I COLS NO VA SER PITJOR QUE ALTRES ANYS.

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

Així ho qualifica l’Ajuntament, tot i que era molt cridaner veure un cotxe vell bolcat al mig de plaça. També hi havia un corral de gallines i pancartes amb sàtira política, més o menys enginyosa. El monument a la Puntaire també va aparèixer amb un cartell groller i una perruca. Lamenten però les bretolades: tirar per terra l’arbre de llums de davant l’Ajuntament, trencar senyals, mobiliari i contenidors. El regidor d’Espai Públic, Àngel Castillo Vallcorba, ha lamentat que la Nit de Naps fa anys que s’està convertint en un “tot s’hi val” i es desllueix la tradició; la policia i els grups de joves juguen al gat i la rata i quan la policia s’allunya fan la bretolada. Estan identificades les persones que van portar el cotxe de la plaça i s’està investigant d’on va sortit el vehicle. Al tombar-lo va deixar taques d’oli Plaça de l’Església amb el cotxe bolcat i cartells al paviment i amb tota probabilitat s’imposarà una enganxats als arbres i faroles sanció econòmica a les persones que van portar el vehicle a plaça. També està identificat el grup que va tombar l’arbre de llums de l’Ajuntament, un arbre de lloguer, que si es doblega o es fa malbé cal pagar-lo amb impostos de tots els ciutadans. Aquest any s’ha organitzat un operatiu de sis agents de Policia Local i 2 de Mossos d’Esquadra, i 2 persones de brigada per tornar a posar a lloc contenidors o destrosses.

El corral de gallines improvisat la Nit de naps i Cols

Fotografia | Joan Navarra ALcántara

BAIXEN ELS FETS DELICTIUS AL POBLE Arenys de Munt ja disposa de les dades en fets delictius que es van produir al municipi l’any 2023. En general, els delictes han baixat en la majoria de tipologies. De fet, a part de les dades del nombre de delictes, també es fa la comparativa amb l’any anterior, en aquest cas l’any 2022, per saber si hi ha alguna tipologia de delicte que puja, alguna que baixa o si es manté en xifres similars. Els robatoris a domicilis han baixat força. Furts i petits delictes també han baixat. El que va pujar, al darrer trimestre del 2023, van ser els robatoris a l’interior de vehicles. Els seus autors ja van ser detinguts però van fer pujar molt la xifra, ja que es dedicaven a robar a cotxes estacionats sobretot a Torrent d’en Puig i Torrent d’en Terra. També han pujat, i molt, les estafes a través d’internet, una tipologia que s’ha multiplicat a tot el país.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

EL SECTOR PRIMARI D’ARENYS DE MUNT El divendres 2 de febrer va tenir lloc una nova trobada del sector primari a Arenys de Munt on es van plantejar i debatre propostes per elaborar el futur Pla de Foment del Sector Primari d’Arenys de Munt. A la sessió també es va parlar de noves actuacions, la línia de subvencions al sector primari i la promoció del producte quilòmetre zero AdM. Aquesta trobada donava continuïtat a la taula rodona que va tenir lloc el 18 de maig de l’any passat, en plena campanya electoral de les eleccions municipals, al Centre Moral, on van participar pagesos, veïns del poble i representants dels partits polítics locals. Estava organitzada per la cooperativa agrària dels dos Arenys, L’Aranyó i l’associació mediambiental "La Germinadora", amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció econòmica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

CENT ANYS DE LA GRUTA DE LOURDES DE SOBIRANS Aquest any fa 100 anys que es va construir la Gruta de Lourdes de Sobirans, reproducció de la Gruta de Massabielle, la Gruta de Lourdes de França, concretament va ser el dia 21 d’abril de, dilluns de pasqua de 1924. Per celebrar aquest aniversari s’ha creat una Comissió en la que hi participen la regidoria de Cultura d’Arrel de l’Ajuntament, la Parròquia de Sant Martí i altres persones a nivell particular. A les pàgines 16 i 17 hi trobareu la història de la Gruta i del santuari, així com els actes que s’organitzen des de la Parròquia. Gruta any 1924

Agenda d'activitats del Centenari de la Gruta de Lourdes 11 febrer: al matí, missa, inauguració de la placa commemorativa i refrigeri 1 d’abril, Dilluns de Pasqua: matí, aplec de sardanes 4 de maig: inauguració de l’Exposició commemorativa i xerrada de Josep Maria Mallarch sobre Valors dels santuaris en espais rurals, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzié. 1 juny, tarda caminada des de l’Escola Sobirans fins a la Gruta, jocs i ofrena floral. 12 de juliol, capvespre caminada fins la font de la Milans i xerrada de Pere Alsina, en acabar, davant de la Gruta concert de Relk 15 agost, festa Mare de Déu, capvespre, Processó de torxes i Corona Poètica a la Verge Setembre jornada de la gent gran a la plaça de l’Església i ballada de l’Esbart del Centre Moral 12 octubre, Trobada dels grups de l’Hospitalitat de Girona, missa (amb el bisbe si n'hi ha) i dinar de Germanor. 22 de novembre, capvespre, Conferència espiritual a càrrec de Mn. Joan Soler i concert de Veus de Munt, a l'església parroquial.

/14

Entrada del passeig de la Gruta any 1924

Santuari de Lourdes a l’actualitat

|D'Arenys, esports

DARRERS RESULTATS DEL MES DELS EQUIPS D’ARENYS DE MUNT

En canvi, l’equip de futbol sala masculí va tornar a guanyar davant del Castellar per 5 a 3, el que el fa mantenir la primera posició i per tant, les possibilitats d’ascens de categoria. L’equip femení també va guanyar al Prosperitat per 10 a 1 i també són líders de la seva classificació. Els que també van acabar amb victòria van ser els del primer equip de futbol es va endur el derbi amb l’Arenys de Mar per 1 a 4, en aquest cas, això els fa restar al segon lloc de la seva lliga.

Fotografia | Canva

Derrota a casa del Centre d’Esports Arenys de Munt d’hoquei contra el Congrés per 2 a 4, el que li fa estar en posicions de descens.

Fotografia | Blanes Costa Brava

Finalment, l’equip de veterans va empatar amb el Dosrius a 0, magrat això, es mantenen en la lluita pel titol.

EL TORNEIG INTERNACIONAL DE FUTBOL SALA WORLD FUTSAL CUP AMB REPRESENTACIÓ D’ARENYS DE MUNT Un torneig que es va disputar farà ara uns 10 dies i que va reunir a equips d’arreu del mon. Des dels Països Baixos fins els Estats Units passant per l’Infantil femení del CFS Arenys de Munt. Aquesta aventura pel conjunt arenyenc va anar molt bé i els ha donat molta experiència i rodatge en vistes a seguir afrontant la temporada regular de l’equip.

/15

|De la parròquia

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES, PATRONA DELS MALALTS CENTENARI DEL SANTUARI DE LOURDES DE SOBIRANS

Gruta de Sobirans 2020

/16

Fotografia. | Batec

Gruta de Sobirans 1927

Fotografia. | Arxiu J. Missé

Fotografia. | Joan Navarra

L’11 de febrer a l’Església es celebra la festa/memòria de la Mare de Déu de Lourdes, patrona dels malalts. A Arenys de Munt ja tradicionalment al nostre santuari de Sobirans aquest dia s’hi ha resat el Rosari amb el cant de l’Ave i pregant especialment pels malalts i la gent més gran. Enguany, però, es compleixen els 100 anys de la construcció de la Gruta i del recinte santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, tot gràcies a l’anada el 1923 a Lourdes de França de dues arenyenques que hi van viure una intensa vivència espiritual, de manera que en retornar van portar una imatge de la Verge i tot seguit van parlar amb els propietaris de la finca de Sobirans, de la família Font, i van aconseguir la donació de la senyora Francisca Sabater Casals, Vda. Font, d’una part del terreny a la nostra Parròquia, el 1924, essent rector aleshores mossèn Narcís Farró, tal com ja es va explicar el mes passat per part del nostre actual rector, Mn. Joan Soler. El que podem explicar dels inicis del santuari és poc, però consta que el 6 de febrer de 1924 es van començar les obres del santuari, que es van acabar el 6 d'abril del mateix any. El 8 de setembre de 1924 es va beneir l'altar, que fou construït per Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 13 d'abril es va inaugurar la reixa i el púlpit i el 8 de setembre es va beneir la imatge de Bernardeta i es va batejar la campana, que com podem veure en la foto es va posar just damunt de la gruta. Més endavant amb Mn Josep Gelpí es va construir al costat la sagristia on hi ha ara la campana. Amb els anys, per reparacions i reformes es va anar canviant i ha quedat tal com és actualment. Després de la Guerra Civil es va anar tenint cura del recinte i amb el rector Mn. Josep Gelpí un grup de voluntàries i devotes, que anaven a Lourdes de França tots els anys, i que formaven part de la “Legió de Maria”, van tenir cura del santuari, entre elles podem anomenar Maria Figueras, Mª Rosa Rossell, Cecília Cruañas, Assumpció Casals i Mercè Casals. I fou precisament Mercè Casals que assumí la responsabilitat i coordinació del grup i de les feines de neteja i conservació fins el 2000, que la va rellevar la seva neboda, Nuri Vilaró, i que actualment continua amb l’encàrrec amb les voluntàries que l’ajuden. >>>

|De la parròquia >>>

Durant molts anys que mossèn Salvador Bassas era a la nostra parròquia es celebrava la missa a la Gruta els diumenges d’estiu en la que hi participaven molts dels visitants del parc. Una altra celebració que s’hi ha fet durant més de 50 anys és la trobada/festa dels malalts i gent gran organitzada des de Càritas Parroquial, sempre es va fer un diumenge de setembre amb la celebració de la missa i amb una ballada infantil de l’Esbart Dansaire del Centre Moral. I acabem fent constar que des del 1988 al santuari s’hi ha celebrat, i es continua celebrant actualment, la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, amb el rés del Rosari, una processó de candeles amb el cant de l’Ave, el rés de Vespres i acabant amb una Corona Poètica a la Verge.

Fotografia. | Joan Navarra

Del santuari podem fer constar que des dels primers anys s’hi va anar celebrant l’Aplec de Sardanes el dilluns de Pasqua cada any i fou molt participat per molta gent de tota la comarca i de l’àrea de Barcelona. Consta que el 1927 s’hi va fer la festa de l’Homenatge a la Vellesa. També s’hi ha celebrat uns quants anys la Trobada de Brancadiers i Infermeres de l’Hospitalitat de Lourdes del nostre Bisbat, en aquesta Trobada, el 12 d’octubre de 1977, es va consagrar l’altar de la Gruta.

ACTES PARROQUIALS PEL CENTENARI Diumenge 11 de febrer: a les 11 del matí, missa d’inauguració del centenari a la gruta de Lourdes, amb la inauguració de la placa commemorativa i, en acabar, picapica a càrrec de l'Ajuntament. Dimarts 13 de febrer: Celebració comunitària de l’administració del Sagrament de la Unció dels Malalts, amb la celebració de la missa, a les 5 de la tarda al temple parroquial. Dissabte 1 de juny: Festa final de curs de la Parròquia i Catequesi. A les 5 de la tarda, caminada des de l'Escola Sobirans fins a la Gruta, festa i ofrena floral dels participants. Missa a la Gruta amb qui vulgui quedar-s’hi.

Dijous 15 d'agost: Festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, al Santuari de Lourdes: 18.30 h Res del Sant Rosari 19 h Processó de torxes i rés de Vespres en acabar, la Corona Poètica a la Verge Divendres, 22 de novembre: Conferència espiritual a càrrec de Mn. Joan Soler i amb una cantada de la coral Veus de Munt, a l'església parroquial. ( Cal fixar encara l’hora )

I encara entre la Comissió, formada per persones de diferents àmbits del nostre poble, diferents grups i l’Ajuntament, s’estan organitzant més actes lúdics, de cultura i natura que es podran fer enguany.

/17

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC QUARESMA El proper dimecres 14 de febrer, Dimecres de Cendra, iniciarem el temps litúrgic de Quaresma. Quaresma és el temps litúrgic en el qual ens preparem per a la Pasqua. Dura 40 dies. (7 setmanes). Comença el Dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant. Els quaranta dies recorden molts fets bíblics: 40 dies de dejuni de Jesús en el desert, 40 anys del poble d’Israel en el desert, 40 dies que Moisès va passar a la Muntanya del Sinaí, 40 dies del diluvi universal, ... Quaresma i Setmana Santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Popularment, la quaresma és representada per una vella de set cames, feta de paper de diari, un ninot d’ampla faldilla. Cada setmana se li ha de tallar un peu, fins que no n’hi quedi cap, i llavors serà Pasqua. La Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua. És un temps marcadament penitencial, de preparació, de conversió, de desert. Demana una actitud interna de canvi, de “metànoia”, de conversió. Per això, la litúrgia hi ajuda amb els signes externs, per tal que ajudin pedagògicament a viure amb intensitat aquest temps litúrgic fort. Així doncs, durant la Quaresma s’omet l’himne del “Glòria” i el cant de l’Al·leluia, que seran cantats solemnement en la Vetlla Pasqual. En aquest temps predominen molt els silencis i l’austeritat en els cants. El color litúrgic d’aquest temps és el morat, un color més aviat apaivagat i fosc, que contrastarà amb la claror del blanc o el daurat de la Pasqua. Per altra banda, tal i com l’Església demana durant la Quaresma, és important intensificar la pregària, fer almoina i també dejuni; són actituds externes que ens han d’ajudar internament a convertir-nos i anar a l’encontre de Crist, vivint com ell vivia. Una bona pràctica per a viure la Quaresma és la pregària del viacrucis, en la qual contemplem els últims moments de la vida de Jesús, el seu camí cap a la creu. Té catorze meditacions o estacions. En cadascuna d’elles contemplem aquests fets de la passió de Jesús camí de la creu i alhora el nostre desig de conversió davant aquest acte suprem d’amor per part de Jesús.

ACTES PARROQUIALS DE QUARESMA DIMECRES DE CENDRA El dimecres 14 de febrer iniciarem el temps litúrgic de Quaresma. Aquest dimecres la missa es celebrarà a les 8h del vespre, amb la benedicció i imposició de les cendres. VIA CRUCIS Durant el temps de Quaresma els divendres es resarà el Via Crucis a les 6h de la tarda. I tot seguit es celebrarà la missa.

/18

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns 19 a les 7 h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

HORARIS PARROQUIALS

Misses Dissabte, 20 h. Diumenge, 9 h i 11 h Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h. Rés del Rosari Dilluns i dimarts , 6 h de la tarda Rés del Via Crucis Divendres, 6h tarda. Despatx parroquial Divendres, de 4 a 6 h tarda

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

JORNADA MUNDIAL DEL MALALT Benvolguts, el mes de febrer és el mes on, des de la comunitat cristiana, tenim una mirada més sol·lícita cap als malalts gràcies a la celebració de la Mare de Déu de Lourdes, l’onze de febrer. Enguany, a més, com ja vam dir en el número passat, en la nostra parròquia, en aquesta data, celebrarem la missa solemnement al Santuari de Lourdes de Sobirans, en el seu centenari.

2. En segon lloc, per evitar aquesta solitud, hem de lluitar contra l’individualisme creixent en la nostra societat. Ho defineix el Sant Pare de la següent manera: «la cultura de l’individualisme és aquella que exalta el rendiment a tota costa i cultiva el mite de l’eficiència, esdevenint indiferents i fins i tot despietats quan la gent ja no té la força necessària per a seguir el ritme. Aleshores esdevé una cultura del descart, en la que no es considera les persones com un valor primari que cal respectar i emparar.

És, doncs, en ocasió d’aquesta festa universal de la Mare de Déu de Lourdes que el Sant Pare ens ha donat el missatge pels malalts, enguany titulat: «No és bo que l’ésser humà estigui sol».En subratllo algunes frases perquè ens puguin servir com a reflexió sobre la malaltia i la soledat que pot comportar.

3. I finalment, en tercer lloc, ens demana als cristians de ser capaços de tornar a crear una cultura de l’Amor, que alliberi a la humanitat de sospites, fractures, divisions i, per tant, aïllamentque ens fa perdre el sentit de l’existència, ens treu l’alegria de l’amor i ens fa experimentar una sensació opressiva de solitud en tots els passatges crucials de la vida.Com ho hem de fer? Doncs afegeix el Sant Pare: «En aquesta època canviant que estem vivint, els cristians estem especialment cridats a adoptar la mirada compassiva de Jesús: cuidem els qui pateixen i estan sols, potser marginats i descartats. Amb l’amor mutu que Crist Senyor ens dona en la pregària, especialment en l’Eucaristia, guarim les ferides de la solitud i de l’aïllament. Fem créixer la cultura de la tendresa i la compassió».

1. En primer lloc ens recorda que estem fets per a viure amb els altres. La soledat novolguda és un dolor que hem d’evitar als qui ens envolten, sobretot en els moments de més gran fragilitat. Escriu el Sant Pare: «Des del principi, Déu, que és amor, va crear l’ésser humà per a la comunió, inscrivint en el seu ésser la dimensió de les relacions. Estem creats per a estar junts, no sols. I precisament perquè aquest projecte de comunió està tan profundament inscrit en el cor humà, l’experiència de l’abandonament i de la solitud ens espanta i ens és dolorosa i fins i tot inhumana. Ho és encara més en moments de fragilitat, incertesa i inseguretat, sovint provocats per l’aparició de qualsevol malaltia greu».

Un missatge ben bonic per a què el meditem tots plegats, i per recordar-nos que hem d’estar al costat dels qui ho estan passant malament, o que hem d’acceptar sense vergonya les nostres malalties i el nostre desig de proximitat i de tendresa. Perquè una persona no és mai una càrrega per als altres.

DEFUNCIONS -Juan Martínez López, 96 anys. -Ricard Molet Pòrtulas, 77 anys. -Lourdes Alsina Roura, 75 anys. -Isabel Colomer Colomer, 82 anys.

-Carmen Roura Cot, d’Arenys 92 anys. -Pilar Dorado Torres, 85 anys. -Elena Trenado Lafasani, 79 anys. -Josep Lladó Casals, 89 anys.

Que el Senyor els aculli en la seva pau.

/19

GENER EIXUT I TEMPERAT AMB TAN SOLS 2-3 DIES DE PLE HIVERN. Després del desembre desastrós (pluviomètricament parlant) del 2023, iniciem el 2024 amb més dinamisme però seguint amb la tendència seca de bona part de l'any passat. Començant amb un petit canvi el dia 1, un altre que també fou poca cosa el dia 5, però que aigualí una mica la cavalcada de Reis... abans que s'albirés el gran CANVI entre els dies 10 i 11 (que podria haver estat la primera llevantada en molts mesos), però que el final s'acabà diluint força. No obstant això, vingué acompanyat d’un ambient de ple hivern registrant-se les temperatures més baixes del que portàvem d'hivern amb la primera i única glaçada d’aquest gener. “Halo solar del captat el dia 21 de gener que moltes Per altra banda, la segona quinzena, lluny d’afavorir vegades pronostiquen un canvi de temps, però en els nostres interessos... fou força horrible climatològiaquest cas no pronosticava res.” cament amb una única jornada plujosa el dia 19, que sense ser gaire destacable, fou la més plujosa del mes. Abans de les temperatures anormalment altes per l'època que agafaren protagonisme a partir del dia 21, a causa d'una dorsal anticiclònica que emergí del nord d'Àfrica força calorosa per l'època, i que donà temperatures primaverals que tocaren sostre el dia 26 quan ens quedàrem a 1,2°C de la temperatura més alta registrada el mes de gener que s’enregistrà el 19 de gener de 2007 amb 24°C. Dit això, a partir d'aquí l’anticicló es començà a debilitar. Prova d’això eren els núvols baixos i les boires que es presentaren acompanyat d’una lenta reculada de la temperatura però sense acabar-se de normalitzar … i el més preocupant, sense veure's per enlloc un canvi de tendència positiva pel que fa a les precipitacions per rematar aquest gener pobre i poc fred. Fotografia | Pau Torrent Fontbona

Segueix-nos també a Twitter @MeteoAdM

|Del temps

Refrany del mes “Gener fred o temperat, passa’l ben arropat”

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/20

|Del temps

El climograma del 2023, que ve a continuació, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (ºC) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m2), que es representen amb les barres blaves o negres.

La comparativa termomètrica del 2023 respecte 2005-2023,cal llegir-la d'esquerra a dreta, sent la línia vermella o negra la temperatura mitjana dels mesos del 2023 respecte la mitja de la sèrie (2005-2023). Aquesta representada amb la línia discontinua amb un to degradat. D’aquesta gràfica comparativa destaca que els únics mesos amb l’anomalia de temperatura negativa són el gener i l’abril. Respecte la resta, l’anomalia és positiva. Prova d’això, explica que ha acabat sent un dels més càlids de la sèrie però no el més càlid. Quedant-se clarament per darrere del 2022.

La comparativa pluviomètrica del 2023 respecte 2005-2023, cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negra les precipitacions dels mesos del 2023 respecte la mitjana mensual de les precipitacions respecta la sèrie 2005-2023. Aquesta representada amb la barra vermella degradada o negra degradada. D’aquesta gràfica comparativa destaca que els dos únics mesos que la pluviometria ha tingut una anomalia positiva han estat els mesos de maig i d’agost respecte la pèssima en conjunt de la resta de l’any amb un març, un juliol i un desembre extremadament secs amb menys de 2 l/m2. Això ha afavorit que el 2023 acabés sent el més eixut de la sèrie.

/21

RESUM D’UN DESASTRÓS 2023 PEL QUE FA A PRECIPITACIONS, SENT EL MÉS EIXUT DE LA SÈRIE 20052023 Si amb el 2022 tan càlid i eixut que vam tenir l'any passat ens pensàvem que no el superaríem en un curt període de temps i que el 2023 faria un tomb a favor dels nostres interessos... doncs lluny de tot això, el 2023 ha acabat desbancant en segona posició el desajustat 2022 meteorològicament parlant: sent el més eixut i un dels més càlids (el 2022 segueix sent el més càlid) des que prenc dades el 2005. I tot fruit d'un fred d'hivern que li costà a arribar i o feu de forma intermitent entre la segona quinzena de gener i els primers dies de març amb un onada de fred inclosa cap a la recta final del mes de gener. Destacant la neu a cotes molt baixes del dia 23 que deixà el santuari del Corredor a estones ben enfarinat. Seguit d'una primera part de la primavera molt eixuta i càlida, remarcant el març més sec de la sèrie (20052023) i una segona part més plujosa i fresca amb un maig gloriosament plujós. Per altra banda, l'any seguí amb un juny relativament dinàmic seguint la inèrcia de les pluges de maig. Una dinàmica que es tallà com ja era d'esperar en els calorosos mesos de juliol i agost, en què es destacà el juliol més

eixut de la sèrie i l’onada de calor de la recta final del mes d'agost enmig de vàries puntes de calor que passaren de resquitllada per la nostra zona gràcies a les marinades xafogoses, però efectives per frenar la temperatura disparada respecte d'altres contrades del prelitoral cap a l'interior, que no els arribava. Acabat l'estiu, encaràrem una tardor en què desitjàrem que les precipitacions tan típiques d'aquesta època acabessin arribant per minimitzar la brutal sequera que arrosseguem de finals de 2020... però lluny de complir-se, tinguérem la tardor més eixuta i la 4a més càlida respecte la mitjana del període 2005 2023 .Amb el tercer octubre més càlid i el segon més eixut del període, seguit d'un novembre amb el mateix context meteorològic de falta de precipitacions i temperatures dispersades per l'època, com hem anat tenint en línies generals durant bona part de l'any. Accentuant-ho encara més per rematar l'any, amb el trist desembre majoritàriament anticiclònic que tan sols s'acumulà un trist 1,8 l/m2. Quedant-se a dues dècimes del desembre del 2015, que amb tan sols1,6 l/m2 segueix sent el més eixut de la sèrie 2005-2023.

Crònica realitzada per: Pau Torrent

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

|Paisatges poètics

CAN ZARIQUEI A mi també em tancaren entre aquestes quatre parets. Malalt mirava aquesta casa que fou claror un dia i en la foscor vivia pres de la follia que m’esventrava. En el pati les hores passava i la biblioteca va ser el consol mentre esperava a la mare que arribava i dins meu mil ocells prenien el vol. Vaig poder guarir d’un mal que em coïa i ja restablert, la poesia començà a fluir. Guardo el record ben viu però enllà queda el dia en que vaig entrar, em vaig guarir i vaig volar i me’n vaig sortir.

Antoni Cantallops i Boada

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS FEBRER 2024 Dijous 1, 18h: HORA DEL CONTE “El picapedrer” amb Carmen Vera. Divendres 2, 18’45h: CONVERSA EN FRANCÈS Dijous 8, 18’30h: CLUB DE LECTURA Planimetria d’una família feliç. de Fannie Flagg. Divendres 9, 18’30h: TERTÚLIA DE LLIBRES (a la segona planta) Divendres 9, 18’45h: CONVERSA EN ANGLÈS Dimecres 14, 18’45h: CONVERSA EN FRANCÈS Dissabte 17, 11’30h: TERTÚLIA DEL FÈNIX Divendres 23, 18’45h: CONVERSA EN ANGLÈS

/23

|Llibre del mes

TOMÀQUETS VERDS FREGITS FannieFlag. Viena Edicions. 426 pàgines. Segurament, la majoria recordareu la pel·lícula de Tomàquets verds fregits, un film dels anys noranta amb la Kathy Bates i Jessica Tandy de protagonistes. La pel·lícula és l'adaptació d’un llibre amb el mateix títol, una novel·la que realment val molt la pena de llegir, malgrat que ja hàgim vist la pel·lícula, no només perquè la novel·la està plena de matisos que el film no té, sinó perquè a més, hi ha tota una sèrie de trames secundàries que a la pel·lícula en van prescindir. La història està dividida en dos temps. Ens trobem als anys noranta amb Evelyn Couch, una dona frustrada per la vida que porta, i també acomplexada pel sobrepès i per l’edat. Una tarda, quan va a visitar a la seva sogra en una residència, coincideix amb Ninny Threadgode. Aquesta àvia li comença a explicar històries de finals dels anys vint i trenta d’un petit poblet d’Alabama anomenat Whistle Stop, allà hi havia una cafeteria que és on passa gran part de la novel·la, cafeteria que porten dues dones, L’Idgie i La Ruth. La novel·la està escrita amb capítols breus que alternen temps i espais i que tracten temes actuals i alhora a temporals i universals,com les ganes de viure la vida o la importància d’ajudar-se i protegir-se els uns als altres. Però, també parla del racisme, l’alcoholisme, els maltractaments cap a les dones, el lesbianisme i moltes altres temàtiques diferents, com el plaer pel menjar. Mataria per un tall de mantega. Aquesta margarina que serveixen aquí té gust de llard de porc. Vam haver de menjar tantes coses d’aquestes durant la Gran Depressió, que no en vull haver de menjar mai més. Així que no me’n poso i em prenc les torrades seques, només amb poma confitada. FannieFlag, l’autora, primer va ser una actriu força coneguda que conduïa un concurs de televisió als anys 70 i 80. Però, després va deixar el món de la televisió per dedicar-se a escriure. Tomàquets verds fregits és seva obra més coneguda, i gràcies a l’adaptació que en va fer, va guanyar el Premi Oscar al millor guió adaptat. Se sap que el cafè que apareix a la novel·la, TheWhistle Stop Cafe, existeix. Actualment es diu Irondale Cafe. Aquest cafè l’havia portat la tia de la Fannie Flag amb dues dones més, i sembla que d’aquí va sorgir la inspiració de totes les històries. Una novel·la optimista per sobre de tot. Pregunteu a la biblioteca per aquesta novel·la. Gemma Tomàs Pruna

/24

|Calendari

FEBRER 2024 DIVENDRES, 2 Can Borrell, a les 7 de la tarda, Trobada del Sector Primari, oberta a tothom, especialment adreçada a professionals del sector primari. DISSABTE, 3 Centre Moral, a les 8 del vespre, Microteatre maridat amb vins. Amb la sommelier Cristina Blasi i la representació de El Trivial, Teràpia Alternativa, Jo no ronco, respiro fort i Marxa Tu. Preu entrades: soci 12€, no soci 16€ DIJOUS, 8 Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Ple Ordinari DIVENDRES, 9 A partir de 3/4 de 10 del matí, Rua de Carnaval de les escoles de primària d’Arenys de Munt. Sortida de les mateixes escoles i trobada a l’Eixample. Sala Municipal, a les 7 de la tarda, Xerrada informativa: Llista Cívica per la Independència, a càrrec de Dolors Feliu, Presidenta de l’Assemblea i Manel Manzanas, de la Comissió Econìmica i Administrativa. Organitza: ANC DISSABTE, 10 Parc de Can Jalpí, a les 9 del matí III Prova d’ODU (Obediència Esportiva d'Utilitat), temàtica La construcció. Organitza Vencan

DIUMENGE, 11 Gruta de Lourdes, a les 11 del matí, missa d’inauguració del centenari a la Gruta de Lourdes, descoberta de la placa commemorativa i, en acabar, pica-pica. Plaça de l'Església, 5 tarda, Carnaval Infantil: espectacle amb Pepitu palangana VII i xocoladata. DIUMENGE, 18 Sala Gran del Centre Moral, a les 5 de la tarda, Cinexic: L’Univers en Miniatura de NoNo. Recomanada a partir de 3 anys. Preu entrades: soci 3€, no soci 4,5€, soci <14anys 2€, no soci <14 anys 4€. Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Carnaval de l’Esplai, amb l’actuació del músic Andrés. Entrada: socis 12€, no socis 15€ Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: Upon Entry. Preu entrades: 4,5€ DIVENDRES, 23 Tercera Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Sala Municipal, a 2/5 de 5 de la tarda, Xocolatada i disco infantil Sala Gran del Centre Moral, a les 7 de la tarda, Presentació de l’entitat “Mireia, l’estrella que més brilla” i del llibre Tres desitjos abans de morir d’Espartac Peran. Entrada gratuïta amb reserva de butaca a través de la plataforma Entrapolis, a la secretaria del Centre o a l’esplai del jubilat.

DISSABTE, 24 Tercera Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Torneig de pàdel DIUMENGE, 25 Tercera Jornada Solidària per la Cura de la Leucèmia Infantil. Plaça de l’Església, al matí, Infables, concert de l’Aula de Música AdM i paella popular. Sala Municipal, de 10 del matí a 2 del migdia, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

MARÇ 2024 DIUMENGE, 3 Sala Municipal, a les 11 del matí, Ioga en Família. Donatiu per família o parella 15€. Organitza Associació irf2bpl Sala Gran del Centre Moral, a les 5 de la tarda, Cinexic: Supercuc. Recomanada a partir de 3 anys. Preu entrades anticipades: soci 3€, no soci 4,5€, soci <14anys 2€, no soci <14 anys 4€. Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: El mestre que va prometre el mar. Preu entrades: 4,5€ DIUMENGE, 10 Sala Corrioles del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Rau-rau: No hi havia una vegada

/25

|Cartellera

/26

|Recordant a...

FRANCISCO JORDAN I LEGAZ el lañao 1917 - 1998 Un home del camp, procedent de terres murcianes, que vingué a treballar a Arenys de Munt després de la guerra Francisco Jordan i Legaz amb la seva filla Francisca i els fills Julian i Pepe

Aquest mes tornem a recordar a un altre veí d’Arenys de Munt, que procedent de terres del sud d’Espanya i fugint de la repressió franquista i del caciquisme existent en aquelles comarques, cercaven noves oportunitats per ells i les seves famílies. En Francisco va ser un clar exemple de tenacitat, esforç i sacrifici per tirar endavant la seva família, treballant als camps i als boscos de Catalunya els anys de la postguerra i sense gaudir de gaires drets laborals, però amb jornades de moltes hores de treball. Va saber ocupar amb dignitat el seu lloc a la societat arenyenca i ara és recordat com un arenyenc més, que deixà la seva empremta en la nostra localitat. També, hagué de lluitar amb les armes a la mà, per defensar la democràcia quan fou necessari i per aquest motiu va ser represaliat i castigat, amb presó i treballs forçats en un Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors. Procedència d’en Francisco En Francisco va néixer a la petita localitat de Huéscar en la província andalusa de Granada un 4 de febrer de 1917. Era fill de Juan Jordan Guerrero el leñador (1880) que treballava de jornaler i era natural de Lorca (Múrcia), i de Ana Legaz Ruiz de Huéscar. A part d’en Francisco van tenir tres filles més: Magdalena, Clementa i Ana Maria, nascudes també a Huéscar. Mentre vivien a Huéscar, en Francisco va anar al col·legi de nens de la població, que estava ubicada al centre de Huéscar. Una escola que portava el nom de “Escuelas Graduadas Cervantes”, construïda l’any 1911 quan es van crear les primeres escoles graduades d’Espanya i situada al carrer San Juan Bosco de Huéscar. Els mestres que hi van donar classes als anys que hi va anar en Francisco foren: en Moratalla, Navarro i finalment en Ramon Alastruy Cervantes. (Huéscar és un poble, capital de la comarca del seu mateix nom, que té una extensió de 479,9 Km2 i una població de 7.220 habitants que reben el nom d’oscenceshuesquerinos i està situat en una fèrtil vall als peus de la Sierra de la Sagra, que té una muntanya de 2.383 metres d’altura. La seva economia es basa en l’agricultura i la ramaderia, i la localitat és força co-

neguda per la seva “Feria Nacional de Criadores de la Oveja Segureña”. Naturals de Huéscar són força coneguts personatges com: la jugadora internacional de futbol, Esther González; el pintor barroc Domingo Echevarria “Chavito” (1602-1751) o el polític Rafael de Bustos (1807-1894) VIII Marqués de Corvera; entre altres). Trasllat a Caravaca de la Cruz Però, quan en Francisco devia tenir uns tretze o catorze anys, la família Jordan marxà a viure a Caravaca, suposem que influenciats per una de les germanes d’en Francisco que treballava en aquesta ciutat. Caravaca era una ciutat de la província de Murcia, capital de la comarca de les Terres Altes, de 25.730 habitants i que en el seu terme es troba el més gran jaciment prehistòric del calcolític, que existeix a tota la península. Però, els Jordan, no es van quedar al nucli urbà de Caravaca, sinó que es van establir a la barriada de Rescos de la pedania d’Archivel, un petit nucli urbà, d’uns mil habitants, que forma part del municipi de Caravaca, que té un ric patrimoni arqueològic i la presència d’importants deus d’aigua. (Els habitants d’Archivel s’anomenen archiveleros i archiveleras) i fins fa pocs anys encara hi tenien un cinema que es deia Cine Contreras. Allà, en Francisco va començar a treballar en feines del camp com a jornaler, igual que el seu pare, i passà a ser conegut al poble per “el lañao” (normalment, en Francisco recollia llenya al bosc, però, també, feia una altra feina i que consistia en lañar o posar lañas (grapes) als càntirs de fang o de metall per reparar les esquerdes que s’hi feien. Càntirs o albarcas, que en aquelles terres les portaven dalt d’un burro per repartir aigua a les cases rurals). També, a Archivel va conèixer a la que seria la seva futura dona, l’Encarnación López i Martínez (19181974) filla de Juan López López (1885) fuster del barri de Rescos (Archivel) i de María Josefa Martínez López del mateix Archivel. Un matrimoni de la localitat, que a més de fer ell de fuster, també es dedicaven a les feines del camp. No sabem si les relacions d’en Francisco i l’Encarnación eren ben vistes o no pels pares d’ella, però, el cert és que cap a l’any 1936, en Francisco i la seva xicota van fugir i anaren a viure junts – sense haver-se casat - i es van instal·lar a la barriada de Santa Bàrbara de la mateixa pedania d’Archivel. L’any 1937, en plena guerra i quan suposadament, en Francisco devia estar mobilitzat lluitant al front, va néixer en Juan, primer fill de la parella. Guerra Civil i represàlies La província de Múrcia es mantingué fidel a la República i lluità amb l’exèrcit Popular. No sabem exactament quan en Francisco ingressà a l’exèrcit, si marxà voluntari al començar la revolta feixista el 1936 o fou cridat en ser mobilitzada la lleva del 38. Però, sí que sabem que estigué en una brigada de tancs russos (model 50 T-26) enviats per l’URSS, descarregats al port de Cartagena i que tenien la base d’entrenament a la localitat d’Archena. La unitat

/27

|Recordant a...

A cal Moro (en Francisco amb els fills Pepe, Manolo, i Kiko i la filla Ana)

En Francisco amb la seva jove Josefina i el fill Kiko

cuirassada era dirigida pel comandant Rafael Sánchez-Paredes. Aquesta brigada de tancs, fou decisiva per frenar als franquistes en el seu avenç cap a Madrid i participà amb èxit en la batalla de Brunete. En un d’aquests combats, en Francisco va ser ferit de metralla a l’espatlla. Tornà de la guerra a principis de l’any 1939 i com que no fou denunciat per les noves autoritats franquistes, pogué quedar-se a casa seva sense cap problema, però a finals de l’any 1940 va ser detingut per la guàrdia civil i jutjat per l’Audiència Provincial de Múrcia. Fou empresonat (conjuntament amb dos companys seus, en Juan José Marin i en Ramon Bermúdez) primer a la presó local de Caravaca de la Cruz, a on ingressà el mes de gener de 1941 i posteriorment a la provincial de Múrcia (Causa n.8 Ref.: 41696/98) acusat de delictes, que no eren res més, que una excusa per castigar-lo per la seva participació a la guerra en el bàndol republicà. Fou condemnat a 1 any i un dia de presó menor i aconseguí la llibertat condicional sense desterrament a finals del 1941 (BOE del 8 de novembre de 1941). En canvi, altres familiars de l’Encarnación, encara van patir conseqüències més greus per la seva participació en la guerra del bàndol republicà. Un germà de la seva mare, en José María Martínez López va ser afusellat per “Adhesión a la rebelión, con agravante de peligrosidad”. I un altre parent,en Juan López Martínez (1901) jornaler d’ofici, va ser condemnat a 14 mesos a la presó provincial de Múrcia (Sumari 7524). Un germà del seu pare, en Manuel Jordan Guerrero, va lluitar a la guerra amb un batalló de carrabiners, però no va ser represaliat. Però, poc després de la seva llibertat, un cop casat,en Francisco va ser cridat a vestir de nou l’uniforme militar, aquest cop amb l’exèrcit franquista, i com a càstig per la seva participació amb la república fou enviat a un BDST (Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors) que estava destacat a Melilla (AGMGCaixa: 303111 –Exp.: 75421) a on estigué fins a finals de l’any 1943 treballant de pagès i segant blat. Un dels terratinents que es beneficiava del treball esclau dels soldats, intentà que en Francisco es quedés a treballar allà per 4 duros un cop llicenciat, però, segons sembla, si es quedà a treballar fou per molt poc temps, ja que l’any 1944, ja estava, de nou a Archivel.

/28

Els fills d’en Francisco i l’Encarnación Abans de marxar a la guerra va néixer el seu primer fill, en Juan, l’any 1937 i el 1940 va néixer la filla Ana, quan feia un any que havia tornat a casa, procedent del camp de concentració. Poc després, va ser detingut i empresonat, però, en ser alliberat a finals de l’any 1941 de la presó de Múrcia tornà a Archivel i continuà amb la seva feina de jornaler i de “lañar”. L’any 1942 la parella Francisco i Encarnación, van decidir regularitzar la seva situació i el 20 de gener de 1942 es van casar a l’església de Santa Bàrbara, abans que ell tornés a ingressar a l’exèrcit. L’any 1945 van tenir una altra filla, la Josefa, que morí al cap d’un any. El 1947 va néixer en Julian, i el 1949 la Francisca, tots nascuts a Archivel. Trasllat a Mataró Però, costava molt mantenir una família amb 4 fills i en Francisco, d’acord amb la seva dona Encarnación, va decidir canviar d’aires i venir a provar sort a Catalunya. Primer, a principis dels anys cinquanta, va venir ell sol (amb un company del poble) i un cop a Barcelona van agafar el tren de la costa i van baixar a Mataró (probablement, aconsellats per un cunyat seu que s’havia establert anteriorment a Sant Andreu de Llavaneres). Aquí, es quedaren treballant una temporada a les hortes de la capital del Maresme, fent jornades de 10 i 12 hores, fins que en Francisco va decidir buscar-se un altre lloc més als afores de la ciutat, i poder fer venir a la família (la dona Encarnación i els quatre fills/es: en Juan, l’Ana, en Julian i la Francisca). Durant un temps treballà per uns contractistes d’Argentona. Primer, anava a la feina a peu i després es comprà una bicicleta. Sortia de casa a les 4 de la matinada i a les cinc ja començaven a collir patates fins a les 12 (i sense esmorzar). A l’estiu eren 9 hores les que passava seguides al camp, cobrant 35 duros a la setmana treballant sis dies. Però, si volia guanyar més havia de fer més hores i altres feines, com: posar el menjar a les vaques (a vegades plovent), lligar tomaqueres o pèsols, regar, etc. Per 4 hores més de feina li donaven 29 pessetes. Canvi de lloc i de feina (trasllat a Sant Iscle) A en Francisco li havien parlat que hi havia feina de la qual ell feia, als pobles dels voltants del Montnegre i va decidir agafar el bus i traslladar-se fins a Sant Iscle. Va buscar-se feina de carboner (feia carbó als boscos del Montnegre) i al mateix temps va condicionar un modest habitatge per poder viure amb tota la família. Estigué més d’un any tot sol al Montnegre fins que va creure que ja era hora que vingués la família. Trucà (o envià una carta) a la seva muller, per tal, que agafessin el tren i vinguessin a Sant Iscle. Cosa que feu l’Encarnación amb les dues filles i els dos fills, demostrant que era una dona valenta; i amb el suport del fill gran Juan, que ja tenia catorze o quinze anys, va fer les maletes i cap el Maresme. Va tenir la sort, que a la primera part del trajecte, d’Archivel fins a València els va acompanyar un veí i amic del poble, i

|Recordant a... la resta tots sols amb el tren i el bus. Un cop a Sant Iscle, la família es va establir a la casa que havia preparat en Francisco i el matrimoni es dedicà a treballar fent carbó, feina en la qual hi van col·laborar els dos fills grans, en Juan i l’Ana. Però, un temps més tard, van tornar a canviar de residència i es van establir a la zona de Rupit, fent, també carbó i criant alguns animals, entre els quals hi tenien un porc. Mentre estaven a Rupit va néixer en Manolo, el seu primer fill arenyenc, el 1953. El 1956 va néixer en Francisco i el 1958 en José. Altres feines al bosc En Francisco a més, treballà en diferents llocs en què era requerit, fent llenya als boscos de Canyamars, carbó al Corredor o recollir “carrotxa” de pi. En la feina del bosc el seu fill Juan anava amb ell. Es quedaven a dormir a les cases de pagès, com: Cal Noi, la Casa Nova, can Llibre, entre altres, però també a finques de pobles veïns com Òrrius, o a Hortsavinyá (a les finques de cal Roma, can Xiquet o can Vaques) i pel darrere del Montnegre continuaven fins a Vallgorguina. A més, alguna temporada anaven a pobles més apartats de la part del Maresme (de Vilassar a Santa Susanna) o començaven a la Roca del Vallès i acabaven a Barcelona, tornant de nou al Maresme fins a Tordera. Estaven una o dues setmanes a cada lloc i així, anaven fent, guanyant jornals de 30 pessetes i portant a sobre la manta, el sac, l’olla i la paella. Aquesta feina, però, era tan pesada que li ocasionà una desviació de la columna vertebral de tant carregar carbó i llenya. Arribada a Arenys de Munt Un temps més tard, van tenir l’oportunitat de viure a Arenys de Munt, i es van instal·lar en un espai de la planta baixa d’una casa del carrer Regàs (a on vivia la família Sánchez) que aquest Sánchez, era qui, amb un carro i un cavall anava a buscar el carbó que feia en Francisco al bosc. Però, no van estar massa temps al carrer Regàs, ja que van aconseguir que els hi arrendessin una caseta dintre de la finca de cal Moro, segona residència de la família Juanola (els fabricants de xocolata). En Francisco es dedicà a cultivar un hort de la finca i l’Encarnación feia d’assistenta a la masia. A més, criaven aviram, conills i algun porc. Per la singularitat de la seva feina, a l’ajuntament li van proporcionar el carnet d’agricultor Autónomo i en Lluís Cucurull i Colomer, que era Delegat Sindical i regidor de l’Ajuntament, li va tramitar els papers per poder cobrar de la Seguretat Social, cosa necessària, ja que en una ocasió va partir un accident amb el burro i es va fer molt de mal en caure a terra. Mentre estava a Archivel havia de presentar-se un cop a l’any a la caserna per ser controlat per les autoritats militars, però, un cop aquí, només li calia portar a firmar la cartilla militar a l’Ajuntament.

El matrimoni Jordan amb els seus fills Julian, Manolo, Pepe, Quico i Francisca a la casa de cal Moro

Donant de menjar als animals

Canvi de feina al Càmping i jubilació L’any 1973 en Francisco va aconseguir una bona feina, fent d’encarregat de manteniment al càmping “El Toro Azul” d’Arenys de Mar i això li proporcionà una mica més de tranquil·litat. Quan començà a treballar al “Toro Azul”, encara vivia a cal Moro, però a principis dels anys setanta canvià de casa i anà a viure a la barriada de Sant Carles. En Francisco es jubilà de la seva feina al càmping “El Toro Azul” d’Arenys de Mar a 65 anys al 1982 i el seu lloc fou ocupat primer, pel seu fill Juan, després per l’altre fill Julian i després per en José Pepe. Actualment, encara hi ha un Jordan en aquest lloc, el net Quico. La seva dona Encarnación, ens deixà l’any 1974, quan només tenia 56 anys. Les preocupacions per poder cuidar als seus fills com es mereixen i tot el que passà de jove al poble, li va minvar la seva salut. En Francisco ens deixà el 2 de desembre de 1998, mentre estava a la residència Verge del Remei d’Arenys de Munt, després d’una vida també, força sacrificada i de molt treballar. Encara, però, va veure als seus fills casats i va arribar a conèixer els seus 7 nets/es (una de les quals, la Sònia, va fer una petita entrevista al seu avi - quan tenia 80 anys - per un treball escolar, i que juntament, amb els records de les dues filles d’en Francisco: l’Ana i la Francisca, ens ha servit per fer aquesta modesta biografia). “Els arbres són com els humans, d’uns en fan carbó i dels altres sants” (dita popular).

Elies Surroca i Campàs

/29

|El racó de l'Humanista Hem d'autodirigir la nostra ment i el nostre cor, esborrant aquests episodis negatius i, al seu dia, dolorosos. Concretament: Hem de perdre la memòria. Del que no hem de perdre la memòria, ans al contrari, tenir-los ben present, és de tots els fets positius que hem rebut dels altres. No hem de perdre la memòria sobre els ajuts, suports, col·laboracions, favors, … i tenir ben present els fets i els seus autors. Els hem d'estar sempre agraïts, i, sempre que ens sigui possible, demostrar-los la nostra gratitud.

PERDRE LA MEMÒRIA

No ens hem de creure autosuficients. Una gran No em refereixo al trastorn neurològic del part del que som ho devem als altres. deteriorament cognitiu de la funció del cervell Començant pels nostres pares i seguint pels nostres educadors. referent a la facultat psíquica. Durant la nostra vida, tots sense excepció, hem trobat en algun moment concret, una mà amiga on recolzar-nos.Sobretot del bo que hem rebut, no hem de perdre la memòria mai.Recordem la dita: “L'infern és ple de I sobretot que oblidem els qui van ser els desagraïts. autors. Si intentem recordar-los i reproduir aquests fets a la nostra memòria, els únics Carles Rodríguez perjudicats serem nosaltres. Doncs els autors Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta molt probablement s'hauran oblidat del que van dir o van fer, i serem nosaltres els qui ens mortificarem i castigarem, si intentem reviure aquests records. Em refereixo a una memòria selectiva que voluntàriament fa que oblidem paraules i fets que al llarg de la nostra vida ens han ofès, perjudicat o fet mal.

L'odi o l'animadversió que se'ns despertarà, per la llei del karma, tornarà a nosaltres, i serem nosaltres els qui reviurem aquell mal i tornarem a sentir-ho.

/30

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

COM UNA REINA Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Alguns arenyencs d’una certa edat recordaran un helicòpter sobrevolant a l’estiu l’espai aeri del nostre poble. La bandera espanyola, una corona era la imatge que tinc en el record veient l’aeronau aterrant en el camp de futbol per anar després en vehicles oficials camuflats cap el port per gaudir d’alguna de les regates. El príncep, Joan Carles de Borbó, de totes les Espanyes, entre regata i regata, tot fent esport, combinant la bona gastronomia catalana en un restaurant de la vila amb les visites, anomenades de campaments, amb una pubilla de Barcelona amb segona residència a Sant Andreu de Llavaneres, de tota la vida. La Sofia, a Madrid, com la puntaire, teixia i bordava. Amb el temps el Príncep es convertí en Rei, malgrat tot hi ha alguns costums que han perdurat fins als nostres dies que són de total domini públic, una omple infinites pàgines dels diaris, televisions i ràdios, allò anomenat les seccions del “cor” i l’altra molt més minso de les pàgines “salmó” amb la poca-vergonya d’ agafar diners del calaix de la botiga de tots. Una de les reflexions importants és que aquest tipus d’informació sempre són públiques després d’un temps. Una de les meves veïnes compateix perruquerestilista amb la Pilar Eyre, una de les periodistes més informades en el tema de la Corona, assegura que el matrimoni de la Letí i en Felip ja té data de caducitat, que ella fa dies que surt amb un amic i ell no sé sap. Seran dels 81.000 divorcis d’enguany? Quines repercussions tindria a nivell d’Estat? En una partida de bridge el perruquer li etzibà que la filla de la Sartorius podría ser reina. Els espanyols celebren aviat sant Valentí, a vegades, però, és complicat saber qui és la reina de la casa. Joan Puig i Pont veinsdemar@gmail.com

/31

|Opinió

LES COLLITES DE L’ANY GENER, NAPS I COLS Tant si vols com si no vols quan arriba el gener per poder trobar-nos bé haurem de menjar naps i cols.

MAIG, CIRERES La fruita que més esperes té un encant especial, hem fet tot el que cal per remenar les cireres.

SETEMBRE, RAÏMS I VI És el millor que tenim, per poder-nos engatar o una festa celebrar, hem d’anar a tallar raïm.

FEBRER, APIS I CEBES El febrer les verduretes, encara que quedis amb fam, són cebes, apis i enciam i deixem-nos de punyetes.

JUNY, CEREALS Cap a finals de juny si vol omplir el graner el pagès el que ha de fer és anar amb la falç al puny.

OCTUBRE, POMES I CASTANYES A l’octubre tot s’afanya, les pomes hem de collir, guardar-les per Sant Martí i al final cau la castanya.

MARÇ, PÈSOLS I FAVES En el març, el més precís, és menjar pèsols i faves, carxofes, alls i raves, però això sí, amb un palpís.

JULIOL, FRUITA DOLÇA Amb les fruites més sucoses préssecs, síndries i melons, també tomàquets dels bons, demanar més ja no goses.

NOVEMBRE, FESOLS I PATATES És propi d’aquestes dates, si menges fesols del ganxet i no vols fer algun pet hauràs de posar-hi patates.

ABRIL, MADUIXES Les esperem amb afany, maduixots i maduixetes, unes fruites petitetes són les primeres de l’any.

AGOST, FRUITA SECA L’ametlla i l’avellana són uns fruits d’allò més bo per poder-ne fer torró, les collim de bona gana.

DESEMBRE, OLIVES I TARONGES El desembre, res d’estrany, amb les olives olioses i les taronges tan sucoses se’ns ha acabat l’any.

Pere Marpons Colomer

I LA RESIDÈNCIA PER QUAN? El PLE del dia 30 de novembre 2023 l’alcalde informava que de la futura Residència Municipal d’Avis es començaria per convocar un concurs a professionals tècnics (que primer haurien d’escoltar les demandes), això sí, fent una reflexió desapassionada a la ciutadania amb l’objectiu de poder presentar el millor projecte possible per a l’Eixample (transformant), de com es reorganitza l’espai, com és planifica el futur carrer(?), com seran els habitatges assequibles, qui ho finançarà, com serà el servei geriàtric (fundació..?) etc. Tot plegat una declaració d’intencions sense posar fil a l’agulla, tot al contrari, més incertesa per allargar aquest projecte tan necessari per a les persones que necessiten d’aquest servei de 24 hores, tan imprescindible per aportar benestar i per complir una promesa electoral de substituir l’actual Residència (obsoleta) que segurament NO passaria els controls d’exigència. Recomanaria al govern i als partits de l’oposició que comencessin per demanar a les persones assabentades, compromeses, entitats (Residència, Patronat, Esplai, Consell Gent Gran, Benestar Social, Urbanisme, Càritas, etc.) professionals i

/32

treballadors la participació, i sol·licitar referències dels geriàtrics més recents (públics i/o privats) o visitar una de les últimes residències (Clece Vitam Daurada, Tarragona) per considerar la importància d’endegar aquest PROJECTE sensible per a la població L’equip d’ADM en diferents butlletins, monogràfics, Batec (bústia), suplements ha fet propostes creatives i enginyoses d’on caldria ubicar-la, com hauria de ser l’estructura distributiva de l’equipament en plantes, els serveis soci-sanitaris necessaris, la seva futura ampliació, quina consideració tindria el parc públic mediterrani (pulmó verd urbá), quin aprofitament compartiria amb la masia modernista rehabilitada i que es proposa per a a masia Talleda, percentatge de sostenibilitat/eficiència energètica, proposta per al nou CAP, implementació dels habitatges socials si és que són imprescindibles?, serveis i consideracions que comportaria, l’aparcament, etc. Una residència no es només un edifici, és quelcom molt més per un municipi!! Xavier Oller

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

IMPULSEM LA LLISTA CÍVICA? La deriva dels partits indepes és clara: han oblidat el Primer d’Octubre, han optat clarament per la negociació amb l’estat i per continuar amb les seves picabaralles, aviam qui aconsegueix més peix al cove. Aquesta estratègia partidista deixa els partidaris de l’1-O i la via unilateral, orfes de representació al Parlament de Catalunya. A qui votarem ara? Per tal de mobilitzar a les urnes i recuperar el vot indepe desencisat, l’Assemblea consultarà als seus socis, de l’1 al 14 de març, si estan d’acord que l’entitat impulsi la Llista Cívica a les eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència. Si els socis ho avalen, la Llista Cívica no serà un nou partit, sinó una agrupació d’electors que només s’activarà per a les eleccions al Parlament de Catalunya i tindrà només un sol punt al programa: aixecar la DUI de 27 d’octubre de 2017. Tota la ciutadania podrà participar en la confecció de la llista, proposant fins a cinc candidats que considerin idonis per la seva trajectòria i compromís amb la independència. No podran ser polítics professionals, ni Secretaris Nacionals de l’Assemblea en actiu. Els candidats que acceptin l’encàrrec hauran de signar un codi ètic i de compromís amb la DUI. A Arenys de Munt, la presidenta Dolors Feliu oferirà una xerrada informativa, oberta a tothom, per explicar el projecte i aclarir qualsevol dubte. Serà divendres 9 de febrer, a les 19:00, a la Sala Municipal. L’1 d’Octubre va ser possible perquè carrer i institucions anàvem plegats. Doncs, amb la Llista Cívica, recuperem les institucions per fer realitat la independència! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA +info: llistacivicaxlaindependencia.cat

/33

|La bústia

Escola Sant Martí

JUNTS FEM ESCOLA: EXPERIÈNCIES INOBLIDABLES AMB LES FAMÍLIES

/34

Ens plau compartir amb vosaltres la meravellosa experiència que hem iniciat aquest curs a l’escola Sant Martí. Com a part fonamental de la nostra comunitat educativa, considerem les famílies no només com a espectadores, sinó com a participants actius en el procés educatiu dels seus fills i filles.

Durant aquestes sessions, hem tingut el plaer de veure les famílies immerses en el món educatiu dels seus fills/es, col·laborant en activitats divertides i enriquidores. Cada tarda compartida ha estat una oportunitat per construir memòries i fomentar la connexió entre els membres de la comunitat escolar.

Aquest any, hem decidit ampliar els dies de portes obertes de l'escola i convidar les famílies a compartir algunes tardes inoblidables amb nosaltres. Aquesta iniciativa té com a objectiu crear un vincle més fort entre l'escola i les famílies, oferint una oportunitat única per viure experiències significatives de joc i aprenentatge en un entorn acollidor i familiar.

Estem encantats de veure com aquesta col·laboració està enriquint l'experiència educativa i creant llaços més forts entre els membres de la nostra comunitat. Agraïm a totes les famílies que han participat fins ara i encoratgem a altres a unir-se a aquesta meravellosa oportunitat de compartir moments especials amb els seus fills/filles a l'escola.

|La bústia

Escola Sobirans

MÚSICA VIVA AL SOBIRANS! A l’Escola Sobirans ens agrada sentir i viure la música, i és per això que treballem aquesta àrea d’una manera ben vivencial. Cantem, ballem, toquem, sentim, escoltem, creem...

Com cada any, hem celebrat el concert de Nadal, obert a les famílies, a la Sala Municipal, on tots els nens i nenes de l’escola van interpretar cançons d´allò més boniques.

I enguany, a més a més, hem optat per oferir als nostres infants un parell de tallers per poder descobrir i gaudir encara més la música de ben a prop. Els nens i nenes de primària van participar en un taller de batucada el primer trimestre. Van tenir l’oportunitat de conèixer alguns dels instruments que formen part d’aquesta formació i els van tocar. I, tot s’ha de dir, sonava la mar de bé!!

D’altra banda, com a escola ens agrada participar en les propostes que fan diferents entitats vinculades amb el món educatiu, que enriqueixen el bagatge dels nostres alumnes i que els permeten compartir experiències molt interessants amb infants d’altres escoles de Catalunya. Per això, els alumnes de 2n participen al projecte "La Clika", que enguany es representarà a Arenys de Munt; els alumnes de 4t, a La "Trobada de Corals"; els alumnes de 3r al "Fem Dansa a l’Alt Maresme", organitzat pel CRP i els alumnes de 6è, a la "Cantània", de la mà de l’Auditori de Barcelona.

I, aquest segon trimestre, els infants d’infantil, gaudiran i participaran en un taller d’arpa en què, d’una manera ben curiosa, descobriran aquest preciós instrument.

/35

|La bústia

Institut Domènec Perramon

PREPAREM UNA EXPOSICIÓ SOBRE LA FESTA DE NAPS I COLS La nit de Naps i cols és la nit abans del dia de Reis, la del 5 de gener. Aquesta nit és el moment de penjar una col (si ets una noia) o un nap (si ets un noi) al balcó de la persona que t’agrada, a més d’escriure-li un poema a la persona a qui li has penjat la col o el nap. També es fan bromes pel poble i a les 4 del matí es fa una xocolatada per a la gent que ha organitzat aquesta nit de Naps i cols. L’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Domènec Perramon vam preparar els últims dies de desembre una exposicióa la sala Mercè Paluzié d’Arenys de Muntsobre aquesta festa tradicional del poble. L’exposició, que incloïa una gran recopilació de material de pares, mares, avis i àvies, tenia diverses seccions, com receptes de cuina amb naps i cols, dites populars, informació sobre com havia evolucionat la festa, etc.

/36

Aquesta mostra, organitzada a partir de la situació d’aprenentatge “Podem recuperar la festa de Naps i cols?” que hem treballat a la matèria de TIL, no només ha sigut una oportunitat per aprendre més sobre aquesta tradició, sinó que també ens ha permès recaptar diners per a les colònies a la Vall d’Aran que farem el pròxim mes de juny.

|La bústia

LGBTI Arenys de Munt

SUPORT FAMILIAR: EL PILAR DE LA COMUNITAT LGBTI La importància del suport familiar és indiscutible en la vida de totes les persones, però a vegades pot ser una qüestió de supervivència per a les persones LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Persones Intersex). En aquest article, explorarem com el suport i l'acceptació de la família poden ser un pilar fonamental per al benestar i la felicitat de les persones LGBTI i com aquest suport no només afecta les vides individuals, sinó que també enforteix la comunitat en conjunt. Un refugi en el si de la família Quan una persona LGBTI rep suport i acceptació de la seva família, això pot ser un refugi en un món que, a vegades, pot ser hostil i perjudicat. Les històries de joves LGBTI que han trobat refugi en les seves famílies són inspiradores. El Ricard, un jove gai, explica: "Quan vaig sortir de l'armari, tenia por de la reacció de la meva família. Però la seva amor i suport incondicional m'han donat la força per ser jo mateix". La transformació de l'acceptació familiar La història de l'acceptació familiar no sempre és un camí fàcil ni recte. Algunes famílies poden passar per un procés d'aprenentatge i creixement per entendre i acceptar la identitat o orientació sexual d'un membre de la família. No obstant això, moltes famílies arriben a un punt de comprensió i amor incondicional. La Laura, una mare que va passar per un procés d'aprenentatge quan la seva filla li va

dir que era lesbiana, comenta: "Al principi, em va costar entendre-ho i vaig fer preguntes. Però, al final del dia, l'amor que sentia per la meva filla era més fort que qualsevol prejudici i vam créixer juntes d'una manera increïble". Enfortint la comunitat LGBTI El suport familiar no només beneficia les persones LGBTI individualment, sinó que també enriqueix la comunitat en el seu conjunt. Les persones amb famílies de suport tenen més probabilitats de tenir vides satisfactòries i exitoses, la qual cosa contribueix a una comunitat més saludable. A més, les famílies que defensen i recolzen els seus membres LGBTI juguen un paper fonamental en la lluita per la igualtat i els drets. Són veus importants a les reunions, les manifestacions i les campanyes, i ajuden a canviar la percepció i la mentalitat de la societat. Concloent: L'amor i el suport familiar són inestimables L'acceptació i el suport familiars són inestimables per a les persones LGBTI. Aquest suport crea un entorn segur on les persones poden créixer i ser elles mateixes. També enforteix la comunitat LGBTI en la lluita per la igualtat i la justícia. A mesura que continuem reconeixent la importància d'aquest suport, construïm un món més inclusiu on totes les persones, independentment de la seva identitat de gènere o orientació sexual, poden viure plenament i feliçment.

/37

|La bústia

/38

Institut Domènec Perramon

CFA Enric Camón

PREPAREM UNA EXPOSICIÓ de LA FESTA DE NAPS I COLS

PER QUÈ ESTUDIEM EN EDAT ADULTA?

La nit de Naps i cols és la nit abans del dia de Reis, la del 5 de gener. Aquesta nit és el moment de penjar una col (si ets una noia) o un nap (si ets un noi) al balcó de la persona que t’agrada, a més d’escriure-li un poema a la persona a qui li has penjat la col o el nap. També es fan bromes pel poble i a les 4 del matí es fa una xocolatada per a la gent que ha organitzat aquesta nit de Naps i cols. L’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Domènec Perramon vam preparar els últims dies de desembre una exposicióa la sala Mercè Paluzié d’Arenys de Muntsobre aquesta festa tradicional del poble. L’exposició, que incloïa una gran recopilació de material de pares, mares, avis i àvies, tenia diverses seccions, com receptes de cuina amb naps i cols, dites populars, informació sobre com havia evolucionat la festa, etc. Aquesta mostra, organitzada a partir de la situació d’aprenentatge “Podem recuperar la festa de Naps i cols?” que hem treballat a la matèria de TIL, no només ha sigut una oportunitat per aprendre més sobre aquesta tradició, sinó que també ens ha permès recaptar diners per a les colònies a la Vall d’Aran que farem el pròxim mes de juny.

Xafardera com soc, acostumo a preguntar als meus alumnes què els ha portat a reprendre o adquirir –per primer cop– l’hàbit d’escoltar el professorat, prendre apunts i repassar allò que treballen a classe. I, és clar, sempre hi ha respostes ben diverses: tantes com alumnes. Alguns hi arriben per millorar la situació laboral, incrementar els seus ingressos o pel seu desig de progrés. N’hi ha també que en la tria d’uns estudis hi veuen un enriquiment purament personal. Molts saben que, a pesar que podrien assolir coneixements llegint o estudiant pel seu compte, són uns horaris, un espai i una docència com a guia, cosa que els facilita l’assoliment d’hàbits i aprenentatges. Es dona el cas, a més, de qui es coneix a si mateix i sap que la interacció en una aula amb el professorat i amb els companys afavoreix el seu benestar personal i social. La socialització, en aquests casos, és un punt a favor en els seus requisits a l’hora de posar-se a estudiar en un centre de formació d'adults. Expressar lliurement, i cadascun d’ells, què els ha portat a estudiar en edat adulta ja contribueix –en gran part– a iniciar aquesta dinàmica d’interacció a classe, aquesta interrelació que els enriqueix personalment. Així també, els docents anem sentint el batec de l’alumnat, i potser ja podem anar intuint els diferents graus d’implicació de cada persona en el curs. A mi, em satisfà realment escoltar cadascuna de les motivacions que els porten a estudiar en edat adulta. Especialment, sentir aquelles històries en les quals tenir l’oportunitat de reprendre els estudis és viscut amb veritable il·lusió, sigui per haver-los hagut de deixar per treballar, pura desídia o bé per altres embats de la vida. Totes les respostes que rebo, diverses entre si, se simplifiquen en dues paraules: goig i esperança. Accés o ascens laboral, interès personal i socialització són l'impuls per als nostres estudiants, i alhora, és també el nostre esperó per oferir els continguts que necessiten i esperen, amb dinàmiques tan eficaces com sigui possible. Fer aquests aprenentatges fàcils, còmodes i productius és la nostra missió, així com la motivació de l'alumnat. De fet, aquesta il·lusió i esperança –de la qual us parlava– són el nostre autèntic motor.

|La bústia

CUP Arenys de Munt

AQUELLA FEINA IMPORTANT QUE NO ES VEU La regidoria d'equipaments és molt transversal i ens obliga a treballar en equip per dur a terme una acció política coordinada amb regidories com sostenibilitat, esports, cultura, etc. Estem treballant per optimitzar els equipaments que tenim. Conjuntament amb la regidoria de sostenibilitat tenim previst instal·lar reguladors de temperatura per millorar l'eficiència energètica dels equipaments, per no anar en màniga curta a l'hivern ni jersei a l'estiu. A més, a part d'optimitzar recursos amb energies, també amb la creació de comunitats energètiques entre equipaments, estalviarem diners gràcies a les plaques solars que tenim a les escoles, al CAP i al Centre Cívic. Estem també buscant fórmules per a poder fer recollida d'aigües pluvials en diversos equipaments, com per exemple els esportius. Amb el regidor de Medi Ambient estem treballant en aquesta línia. Pel que fa a equipaments culturals, estem treballant per dotar la Biblioteca de més espais perquè, mentre no gaudim d'un nou equipament, aquesta pugui ampliar zones d'arxiu i sales d'estudi per poder assumir els pics de persones usuàries. A diari visiten la biblioteca una mitjana de 90 persones. Quan és època d'exàmens aquesta xifra es multiplica i no sempre es pot assumir aquest

volum de persones. Per això cal que enfortim el que tenim. Pel que fa al Centre Cívic, hem impulsat una estratègia de reordenació dels serveis municipals que, conjuntament amb tot l'equip de govern, anirem desenvolupant durant aquest principi de legislatura. L'objectiu és poder tenir un Centre Cívic dinàmic obert almenys de 8 a 20h. Per tal de fer-ho estem buscant i trobant diverses solucions als reptes plantejats, també per part nostra quan estàvem a l'oposició. L'èxit d'aquesta regidoria dependrà, en part, de la bona entesa amb el soci de govern i del suport tècnic de l'Ajuntament. Així doncs, la CUP demostrem que sabem fer pinya i treballar incansablement amb tothom per afrontar qüestions cabdals pel municipi. Amb la regidoria d'Entitats estem treballant principalment per millorar els processos de subvencions, tant la sol·licitud com la justificació. Estem colze a colze treballant amb els tècnics municipals per revisar bases de subvencions, formularis de sol·licitud i la burocràcia que es demana. L'objectiu és agilitzar i facilitar tràmits, a més d'assessorar les entitats en tallers pràctics per poder fer tot aquest procés de manera acompanyada. És una regidoria que està permetent que puguem millorar allò que ja es feia i es veuran resultats durant aquest any.

Banc de Sang

“CAMPANYA ESPECIAL ESTRELLES” Seguim una estrella, que ens guiï per anar a donar sang, per una causa solidària, per investigar la leucèmia infantil, perquè no passi com en la nostra estimada Mireia, en el dia del seu homenatge. CAMPANYA DE SANG Diumenge 25 de febrer de 2024 Al Mercat M, de 10 a 2h. Matí “L’agraïment és la memòria del cor” Us esperem! Ramona Planas i Míriam. Gràcies! : Voluntaris, Ràdio Arenys de Munt, Policia Local, Ajuntament i Batec.

/39

|La bústia

ADM

RECONEIXEN ... Els vilatans d’Arenys de Munt estem patint un govern que ho reconeix tot però que sempre va a la seva sense escoltar a qui hauria de considerar, encara que NO siguin de la seva corda ni dels seus propers “palmeros”. Reconeixen que és necessari substituir l’actual Residència Geriàtrica Municipal (obsoleta i faltada d’espai) per una de nova. Que la neteja de la via publica és deficient i els jardinet no són els adequats ni estan en condicions. Que l’enllumenat nadalenc es avorrit; són lletjos i de gust horrorós, que es pot millorar a l’hora de triar. Que la il·luminació amb lets de la Riera és insuficient. Reconeixen que es fan moltes (13) Modificacions de Crèdit al llarg de l’any. Que els ferms de sorra dels pàrquings municipals estan en mal estat i amb xaragalls. Reconeixen des de fa temps que falta d’una nova Biblioteca Pública. Que el cost de la Festa Major va ser de 94.805€. i que l’any que bé ho faran millor. Reconeixen que tenim una plantilla de 16 policies i que encara en falten més (amb un cost per sobre de la mitjana del Maresme). Que la Regidoria de Salut ens ha desil·lusionat, abandonat i desmillorat en la qualitat del CAP amb la pediatra i els metges que ens assistien. Que tenim molts equipaments ruïnosos sense ferhi res. Reconeixen que comparteixen moltes propostes de l’oposició al Pressupost Municipal però discrepen quan se’ls critica per les decisions que prenen i si voten en contra “s’emprenyen” perquè volen posar pals a les rodes a les seves actuacions i no agrada que se’ls rectifiqui. Quan és reconeixen tantes mancances es que falla el sentit comú, coordinació, estratègia i planificació per gestionar la “burrocracia” de l’Administració Municipal, que reconeixen assumir amb entusiasme. Volen dir que NO tenen la brúixola espatllada i/o els manca l’eficiència?

/40

ERC Arenys de Munt LA RECOLLIDA SELECTIVA, PUNTA DE LLANÇA PER UN ARENYS DE MUNT MÉS SOSTENIBLE La tasca de millorar la recollida selectiva en el nostre municipi és una prioritat clau de fa anys, amb l’objectiu d’aconseguir una gestió més sostenible dels residus en el nostre poble. Fa anys que treballem a millorar i podem estar orgullosos de superar el 73% en la recollida selectiva porta a porta (més del 80% si comptem la deixalleria) a Arenys de Munt aquests darrers 3 anys. En aquesta línia, durant l'any 2024, estem compromesos a implementar un pla integral que no només compleixi amb els estàndards de l'Agència Catalana de Residus, sinó que també superi les expectatives europees per assegurar una gestió ambientalment responsable. Amb la subvenció (105.895 €) atorgada per l'Agència Catalana de Residus, estem en condicions de posar en marxa noves iniciatives i reforçar les estratègies existents per aconseguir una millor recollida selectiva a Arenys de Munt. Aquest finançament serà utilitzat per adquirir tecnologies, com ara cubells d’orgànica intel·ligents i sistemes de seguiment, que permetran una supervisió més eficaç de la recollida en el porta a porta. A més de les inversions en tecnologia, també posarem èmfasi en la conscienciació ciutadana i l'educació ambiental. Organitzarem campanyes informatives per destacar la importància de la recollida selectiva i la reducció dels residus. Amb l'arribada del 2025, aspirem a tenir una infraestructura de recollida selectiva que serveixi com a model per a altres municipis. Aquesta evolució no només ens permetrà complir amb les directrius de sostenibilitat, sinó que també contribuirà al desenvolupament d'un poble més conscient pel medi ambient. La subvenció de l'Agència Catalana de Residus és una oportunitat que no només ens permetrà complir amb els requisits normatius, sinó que ens capacita per convertir-nos en un dels municipis sostenible de residus a la comarca del Maresme. Amb la participació activa dels ciutadans i la implementació de tecnologies, estem segurs que aconseguirem una recollida selectiva més eficient i un Arenys de Munt més compromès amb el medi ambient.

|La bústia

Junts per Arenys de Munt

RETARDS EN LA MILLORA DE LA ZONA ESPORTIVA DEL TORRENT D’EN TERRA Com sol ser habitual, l’equip de govern continua amb la seva lentitud exasperant en l’execució de projectes, l’elaboració de licitacions i la resolució de problemes del dia a dia. El pavelló d’en Torrent d’en Terra i la pista annexa són testimoni d’això i els usuaris són qui en pateixen les conseqüències. Ens expliquem: l’equip de govern va elaborar uns pressupostos participatius l’any 2022 i una de les idees que es va recollir va ser el tancament retràctil a base de tendals de la pista annexa, com a solució menor al problema d’aigua que entra lateralment a la pista quan plou i també per tal de protegir del vent. Ho varen posar, tal com van prometre, en el pressupost 2023. Ho van fer en forma de crèdit de 40.000 € fins que el 20 d’abril del 2023 el Ple Municipal va aprovar posar-ne un total de 48.000 € i que es finançaria de romanents de tresoreria, o sigui que no caldria demanar crèdit, entre altres coses per així anar més ràpid en l’execució. Ho sigui que tenien la idea i els diners al calaix, només calia passar a l’acció. Fer el projecte, licitar-lo i realitzar-lo. A dia d’avui no se’n sap RES DE RES, no hi ha notícies, i com a conseqüència els jugadors d’hoquei, patinadors artístics i la resta d’usuaris pateixen les inclemències climatològiques una altra temporada més. Què més provoca aquest retard? Que amb la pujada de preus dels materials constructius, que no tenen aturador actualment, i a conseqüència del retard del projecte, cada cop s’encareix més i ens costa més diners als ciutadans d’Arenys de Munt. Esperem que no passi com el projecte de la marquesina per cobrir una part de la graderia del camp de futbol, que dels 100.000 € que es van posar al pressupost inicial 2023 ha passat als 224.587 € presentats en el projecte que es va aprovar l’11 de desembre del 2023.

També assenyalem que, a aquestes alçades de la temporada, el bar del pavelló continua tancat, essent la primera causa la poca planificació i la lentitud de l’Ajuntament en la licitació. L’idea de Junts per Arenys de Munt sobre la pista annexa no coincideix amb l’equip de govern actual. Nosaltres pensem que el tancament retràctil lleuger que es pot fer amb el pressupost assignat és una solució poc eficient, és com la caseta del conte del tres porquets per protegir-se del llop, que els dos primers germans van construir-la d’una manera senzilla i finalment es van haver de refugiar a la casa del germà que la va fer amb bons materials i duradors en el temps. Junts per Arenys de Munt som partidaris de fer una obra més robusta i definitiva amb un tancament total perimetral, per tant amb una inversió més gran, perquè d’aquesta manera aquesta pista quedi ben protegida per practicar-hi esport de manera més còmoda i així també alhora es converteixi en un espai compartit on en dates assenyalades i programades s’hi puguin celebrar actes lúdics, culturals i socials, principalment per als joves, avui dia mancats d’espais grans on celebrar-hi activitats i concerts, ja que la Sala Municipal molts dies està ocupada per altres entitats. Respecte a la lentitud en els processos, que l’equip de govern sempre justifica pel volum de feina que acumulen els serveis tècnics municipals, la nostra proposta és encomanar aquesta demanda a professionals externs, seguint les directrius dels professionals de l’Ajuntament que haurien de revisar els projectes i donar-los el vistiplau, d’aquesta manera es podrien accelerar els processos que hores d’ara, com hem explicat, perjudiquen tant a usuaris com a les arques municipals.

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

PIC I REPICÓ Se la sabia llarga el meu avi. Se li escapava el riure per sota del nas i se li bellugava el bigoti. Tot i que ell no volia reconèixer que s’estava pixant de riure de les bajanades de la meva àvia. L’àvia arrossegava els peus alhora que anava perdent les sabatilles al llarg del passadís amb la sopera entre les mans. Jugàvem a endevinar si la sopera arribaria a taula sana i estàlvia o vessaria pel camí la meitat del caldo i els pistons que havia cuinat per dinar. Els meus avis, com molts d’altres, havien patit moltes mancances al llarg de la vida. Primer la guerra i després la postguerra. Tot i això, cap dels dos havien perdut les ganes de riure. Se’n fotien l’un de l’altra. El cert era que havien après a ser feliços. A conviure amb les poques coses que tenien. L’àvia deia que no hi havia més remei que entomar la vida que els hi havia tocat a la rifa. Quan arribava el dissabte, jo ja frisava per anar a cuitacorrents fins a casa dels avis, un pis damunt la fàbrica on l’avi feia de vigilant. M’enfilava de puntetes per agafar el picaporta amb forma de mà que es tancava per aguantar una bola de ferro i feia sonar el pic i repicó. Aleshores, des de dalt, amb una corda lligada estratègicament a la porta d’entrada, l’avi, d’una estrebada l’obria. Jo corria escales amunt cames ajudeu-me, fins a arribar a llençar-me sense miraments al coll de l’avi. —Collons nena, a veure si em fotràs caure! Es repenjava contra la paret perquè trontollava. La meva embranzida li feia perdre peu i perillava la seva integritat d’avi fort. El cap de setmana amb ells, era per a mi un trosset de vida plena de cabell d’àngel. Rebia les carícies de l’àvia amb delit. Llavors, no m’adonava de l’olor de pell cansada que feien les seves abraçades. Avui, recordo els meus avis, a tots els avis d’aquella època com fileres de formigues carregant granets a l’espatlla, però, això sí, amb un somriure a la cara. Sabien fabricar-se les il·lusions. La maleïda guerra els n’hi havia esguerrat moltes. Malgrat tot, ells les

/42

tornaven a dibuixar. Si s’esborraven hi tornaven un cop i un altre per tirar endavant i posar un plat a taula dia rere dia. Els temps que jo recordo amb ells, les coses anaven millor. De tant en tant, l’avi encetava una ampolla de xampany i brindàvem per tots. Els agradava brindar per tot. Havien sigut capaços de girar el full del calendari de la vida i regalar-nos a tots nosaltres carretades de bones estones. L’àvia deia que les penes es moren de pressa. Que no les hem de guardar. Enterrar-les i tal dia farà un any. Encara em ressonen dins el cap les seves paraules: —La vida l’hem de gaudir. No pas patir-la. És igual si tenim moltes coses o si en tenim poques. Cadascú a casa seva ha d’intentar riure i no plorar. Els mals temps, la pluja els arrossega. Queixar-se i no actuar, no val per a res. Em venen ganes d’anar corrents a fer sonar el pic i repicó que tan feliç em feia. Em feia feliç a mi,i encara més a ells. Ha passat el temps, i avui, asseguda a taula, menjo a poc a poc i m’empasso cullerades de bons records. En acabar, esgoto la copa de cava i desparo taula. Amb un somriure a la cara, espolso engrunes i converses de les estovalles de l’àvia. Mentrestant, amb una melangia que m’inunda el cor, trec les brosses de pols passada. Immersa en el silenci encara sento la veu de l’àvia que em diu: —Mira sempre de ser feliç. Pensa que la vida l’has d’anar fent al teu gust com aquesta sopa que remeno o com un guisat: tastar, rectificar, afegir un polsim de sal. Fins a aconseguir que tingui el millor gust al paladar. Ja no existeix la casa dels avis. Ells tampoc hi són, però, la seva essència és a cada cosa que he heretat. La seva olor, la sopera i les ganes de ser feliç. Ah!, i el pic i repicó. Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: BRUNA VIDAL COLOMER 13 anys ABRIL TORRENT MORENO, 8 anys

MARTINA NAVARRO ROCA, 7 anys

CÈLIA COLOMER FR EIXAS, 10 anys Carla Fuster Torrent, 12 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

El dissabte 20 de gener es va representar a la Sala Gran del Centre el clàssic de Charles Dickens transformat en una obra musical i escenificada però amb alguns canvis adaptats als nous temps.

Descobreix totes les fotos de l'acte:

La imatge del mes