BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

AGENDA D'ACTIVITATS ABRIL

Dimecres 19, 19,30h: Converses en francès

Divendres 28, 19,30 h: Converses en anglès

Can Barbeta

Ets record d’un poble antic que sents tocar les campanes de dia i de nit i esmorzes cada diumenge vestit de flors i de menta i de vivesa d’esperit.

Ets carrer i ets camí i els horts encara acaronen el teu pas de vianant a un temps etern: és aquest pas la teva virtut, el teu goig i el teu seny.

Antoni Cantallops i Boada

El Boig Dels Ocells

Care Santos.

Columna 355 pàgines

How Shakespeare Changed Everything, o Com Shakespeare ho va canviar tot, és el títol del llibre on Care Santos es va inspirar per a noveŀlar el personatge d’Eugene Shieffelin, un ornitòleg novaiorquès de la segona meitat del segle XIX que incentivat per l’amor cap a

Shakespeare, va tenir el somni de traslladar a Central Parc totes les espècies d’ocells que s’esmenten a les obres de l’autor anglès. No se’n va sortir del tot, ja sabem que la naturalesa té les seves pròpies regles, però sí que va tenir èxit amb els estornells, unes aus amb un gran poder d’aclimatació i que avui dia són una de les espècies més nombroses als Estats Units. Un matí fred de 1890 dotzenes d’estornells van ser alliberats al cor de Central Parc en honor a la citació que Shakespeare fa de l’estornell en un passatge d’Enric IV.

En aquest cas podríem dir que els estornells es converteixen en el símbol de la persecució d’un somni, però alhora també ens ensenya que hi ha proeses que tenen conseqüències del tot imprevisibles per al futur, i és que els estornells han causat més d’un disgust a la societat americana. Però amb Shieffelin i els seus ocells viatgem al Manhattan del XIX amb una societat on ja s’apunten els primers aven- ços tecnològics que revolucionaran el dia a dia de l’actualitat amb fites com l’electricitat o les primeres línies de telèfon.

Treballar pel futur és el més noble de tots els propòsits. Els nostres descendents ens ho agrairan. [...] No hi ha ni una ombra de dubte en el seu gest. Creuen això que diuen. Alcen les copes de llimonada. Els vidres dringuen. Està clar que no tenen ni idea del que estan fent.

Però no només en l’ornitologia i el progrés se centra el llibre, al contrari, el ventall és molt ampli, com el fet d’assistir a l’inici del periodisme americà tal com el coneixem avui en dia, amb l’aparició dels primers diaris sensacionalistes, i amb el retrat de personatges extrets de la realitat com el de Nellie Bly, una de les primeres dones que feia periodisme d’investigació amb proeses com infiltrar-se en un manicomi fent-se passar per boja. També ens trobem amb altres curiositats com el fet de veure una Nova York que en aquells temps ja patia problemes de circulació per la gran afluència del trànsit de cavalls i una població que ja patia una certa afecció a la rapidesa i la immediatesa

El boig dels ocells ens brinda una història on la realitat i la invenció transiten entre somnis, progrés i amor cap a Shakespeare. Gaudiu-la!

Gemma Tomàs Pruna.

Abril 2023

DIUMENGE, 2

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Ballada de Rams de l’Esbart Dansaire del Centre Moral.

DIJOUS, 6

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, a les 7 de la tarda, Inauguració i presentació del projecte Art i Acció Social.

DIVENDRES, 14

FESTES DEL REMEI

Carpa Parc de Can Jalpí: Nit de versions amb Coco Versions i Los 80 Principales.

DISSABTE, 15

FESTES DEL REMEI

Parc de Can Jalpí, de les 12 del migdia a les 3 de la tarda: Festa Holi per a tots els públics.

Sala Municipal, a les 2 del migdia: Dinar ball. Venda de tiquets a l’Esplai de Jubilats Verge del Remei Plaça Catalunya, a partir de les 4 de la tarda: Mostra de cervesa artesana.

Pati de l'escola Sant Martí, a 2/4 de 7 de la tarda: VI Birràrium (concurs d’apilar caixes de cervesa per parelles). Inscripcions a partir de les 18 h

Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 9 del vespre:

Capsetes d’amor, concert a càrrec de Veus de Munt. Preu entrades anticipades: No sòcies 12,00 € / Sòcies 8,00 € / No sòcies <30 anys 8,00 € / Sòcies <30 anys 6,00 € (+2€ a taquilla)

Carpa Parc de Can Jalpí, a les 10 de la nit: Nit Jove amb

Sala d’Star i Epic Hope de l’Escola de Música AdM, Sybarites, Ignorantes i DJ Badabronx.

DIUMENGE, 16

FESTES DEL REMEI

Església Parroquial, a les 11 del matí: Ofici en honor a la Verge del Remei.

DIUMENGE, 16 FESTES DEL REMEI

Església Parroquial, a les 12 del migdia: Concert solidari a càrrec de les alumnes de Lashir Studio

Can Borrell, a les 12 del migdia: Lliurament de premis de la XXXV Mostra Literària. Plaça de la República Catalana, seguidament, Concert d’A Munt Jazz Band. Des de la plaça de l'Església, a 2/4 de 5 de la tarda: Cercavila dels gegants d’Arenys de Munt, a càrrec de la Colla de Geganters d’Arenys de Munt Carpa Parc de Can Jalpí, a les 6 de la tarda: Espectacle infantil L’Eriçó Punxegut. Sala Gran del Centre Moral, a les 7 de la tarda: XXXII Diada de Cant Coral. Amb la participació de Cor femení Aloc (Arenys de Munt), Coral Sobirans (Arenys de Munt), Veus de Munt (Arenys de Munt), Primavera per la Pau (Mataró), Cor Assai (Canet de Mar) i Coro La letra no importa (Barcelona).

DILLUNS, 17 FESTES DEL REMEI

Plaça Catalunya, de 2/4 d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia: Jocs Infantils

DIJOUS, 20

Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Ple Ordinari.

DIUMENGE, 23

Plaça de l'Església, desde les 10 del matí, tot el dia Fira de Paradetes de sant Jordi. Sala Corrioles del Centre Moral, espectacle de Rau-rau La divertida llegenda de sant Jordi. Preu entrades anticipades: No sòcies 8,00 € / Sòcies 5,00 € / No sòcies <30 anys 5,00 € / Sòcies <30 anys 2,50 € (+2€ a taquilla)

DISSABTE, 29

Plaça de l'Església, a 2/4 de 12 del migdia: Celebració del Dia Internacional de la Dansa.

DIUMENGE, 30

Eixample, de les 8 del matí a 2/4 de 2 del migdia: Tria i Remena (fira de segona mà). Organitza: Breda de l’Eixample. Inscripcions al 937939363 o bredaeixample.cat@gmail.com Sala Gran del Centre Moral, a les 5 dela tarda, Cinexic, La mare és pura pluja. Preu entrades anticipades: Sòcies

3,00€ / No sòcies 6,00 € / Sòcies <14 anys 1,00€ / No sòcies <18 anys 3,00 € (+2€ a taquilla)

Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 del vespre, Cinema Cicle Gaudí: La maternal. Preu entrades anticipades: Sòcies

3,00€ / No sòcies 4,50 € / carnet jove 3,00€

Exposicions

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié

Del 7 al 10 d’abril, Art i acció social: educació en clau d'igualtat de gènere i LGBTI. Exposició coŀlectiva. Una iniciativa per impulsar l'ús del llenguatge artístic com a eina per a l'educació i la transformació social

Del 17 d’abril al 7 de maig, Exposició coŀlectiva de primavera d’Amics per l’Art del Maresme.

Altres Activitats

Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei, els diumenges a les 6 de la tarda, a la Sala Municipal Entrada: 5€ / socis de l'Esplai 3€

Els dilluns de 10 a 11 30 h o de 19 a 20.30 h a la Sala Municipal, Curs gratuït de txikung No cal inscripció

JUVANTENY I MONTAÑA, PERE elrampell

1906 - 1984

Un home de bosc, pagès i republicà que va fer de tot, treballant a Arenys de Munt

La zona del Montseny ha estat tradicionalment un territori de pagesos, però, especialment de cercolaires, ja que els seus boscos eren els adequats per aquest tipus de feina. I precisament, de Sant Hilari de Sacalm un poble d’aquesta zona, va venir el nostre protagonista d’aquest mes, i no ha estat l’únic, perquè anteriorment i posteriorment, altres veïns i veïnes d’aquelles comarques han optat per establir la seva residència a Arenys de Munt, per exemple: els pagesos i cercolaires de Sant Hilari, Joan Collbatallé, Josep Crous, Manel Tarrés, els germans Vila Clarà i els germans Gros. D’Arbúcies vingueren els cercolaires Salvador Tarradellas i Dalmau i els pagesos Jaume Riera i Josep Pagès, a més, d’altres de Breda, el Montseny o el Montnegre.

Tant, la família d’en Pere Juvanteny, com la de la seva dona Joaquima Gamell, van estar molt marcades per la guerra civil, amb germans morts al front, a la rereguarda o exiliats a França. Dues famílies que van pagar molt car l’aixecament militar del criminal Franco i els seus sicaris

Procedència familiar d’en Pere Juvanteny

En Pere va néixer a Sant Hilari de Sacalm el 13 de setembre de 1906 i era fill d’en Josep Juvanteny i Teixidor i de la Carolina Montaña i Comas, que un cop casats es van quedar a viure a la mateixa localitat de Sant Hilari El matrimoni va tenir nou fills/es i en Pere era el tercer de la colla En Jaume (1902) va ser el primer i a continuació vingueren: Joan, Pere (1906), Maria (1907), Ramon, Mercè, Isidoro, Pepita i Lluís Van anar a estudiar, sobretot els grans, a l’escola local de Sant Hilari, que l’anomenaven Doctor Morales, i que popularment era coneguda per “Els Nacionals” L’havien construït als baixos de l’ajuntament, precisament, el mateix any en què va néixer en Pere, i que va ser dissenyat per l’arquitecte Ildefons Casamor El mestre que en aquells moments portava l’escola de nens, i que segurament donà classes als nois de can Juvanteny, era un mestre de gran prestigi, l’Antoni Monteñola i Lloret (Sant Hilari és un poble de la comarca de La Selva de 5 836 habitants i 83,3 Km2 , també anomenat “La vila de les 100 fonts” i amb llocs emblemàtics com el balneari de La Font Picant, la Taverna de l’Aigua (edifici noucentista de Josep Maria Periocas) o el Mas Saleta, finca dels marquesos de Monsolí I entre els seus personatges més coneguts hi podem trobar: el bandoler Joan de Serrallonga, el defensor de Catalunya Josep Moragas i Mas o el poeta Anton Busquets i Punset).

El pare d’en Pere treballava al bosc - que per aquelles contrades n’hi ha molt – però, també, feia feines de pagès, i es dedicava segurament, durant l’època d’hivern a la recoŀlecció de suro, carbó, llenya o fusta de castanyer per la construcció de cèrcols per les botes; i a l’estiu es dedicaven a treballar per altres pagesos de la zona. Però, a causa de la necessitat de cercar noves oportunitats de feina en la seva especialitat, tota la família marxà a viure al Montnegre, a on estigueren quatre o cinc anys, marxant posteriorment a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme). Aquí, varen estar residint en una masia coneguda per, can Garolé i continuaren treballant en les seves feines habituals del camp i el bosc.

Servei militar i casament

L’any 1927 mentre vivien a Sant Cebrià, en Pere fou cridat a fer el servei militar obligatori, i va ser destinat primer, durant el període d’instrucció, al Regimiento de Infanteria n. 34 de Barcelona i després a una unitat també, d’infanteria de Melilla. Però, mentre vivia a Sant Cebrià, a on en Pere era conegut per Pere Garoler, venia sovint amb la colla d’amics i amb la seva bicicleta, a distreure’s o a ballar a Arenys de Munt, que tenia locals força adequats, com eren “El Segle” de can Rovira o la sala-teatre de can Corrioles, a on es podia ballar o veure obres teatrals de grans autors catalans i amb actors i actrius de primer nivell Suposem, que en alguna d’aquelles visites a Arenys de Munt, va conèixer a la Joaquima (Quimeta) Gamell i Catarineu (1909-1963) una noia que feia les feines de casa seva i li tocà cuidar-se dels seus germans petits quan es va morir la mare

La família Gamell

La Joaquima era filla d’en Pere Gamell i Vilà (1873) un pagès que havia vingut d’Anglès a finals del segle XIX i s’havia casat l’any 1908 amb una noia de can Catarineu, l’Amparo Catarineu i Arañó (1888-1922) Un cop casats, van anar a viure al carrer Panagall 22, i van tenir cinc fills/es, tres nois i dues noies: Joaquima (1909-1963), Montserrat (1913), Conrad (1911-1938), Salvador (1918-1937) i Jaume (1920)

Malauradament, l’Amparo va morir molt jove, amb només trenta-quatre anys, i en Pere Gamell hagué de tenir cura tot sol dels 5 fills, però el moment pitjor per ell, vingué anys més tard quan els dos nois grans van morir a la guerra.

Casament d’en Pere i la Joaquima

En Pere i la Quimeta es van casar l’any 1930, quan en Pere tenia vint-i-quatre anys i ella vint-iun. Van anar a viure primerament, a casa de la Quimeta, mentre en Pere continuà treballant en feines del camp, ara ja, a Arenys de Munt. Feia treballs al bosc, fent feixina i cortals pels forners locals i esporgar arbres, entre altres feines. Activitat que va continuar fent, inclús després de ser nomenat matancer municipal l’any 1936, per l’ajuntament del republicà Josep M. Soler Pipes, i aleshores feia les dues feines, pagès i treballador de l’escorxador.

Quan en Pere arribà a Arenys de Munt, el poble encara estava regit per uns alcaldes monàrquics com en Pere Gaspart Paituví o en Ramon Vernis i Vergès, que dirigien el poble com si fos de la seva propietat. Per això, quan en 1931 van aconseguir el poder els partits republicans, en Pere i el seu germà Jaume, que eren uns demòcrates, no van tenir cap problema, en coŀlaborar amb els nous regidors municipals Només com a curiositat, citarem que als padrons dels impostos personals dels anys trenta solien posar al costat del nom un nota de com era conegut el veí o la casa on vivia, i a en Pere li posaven: casat a can P Nuts, i a en Jaume: el de l’accident Tant un com l’altre, al padró de contribució de l’any 1934 van pagar 7,75 pessetes i l’any 1941 en Pere en va pagar 42 (en Jaume no va pagar res perquè estava exiliat a França)

Canvi de residència

Després d’uns anys vivint al Panagall, en Pere, la Quimeta i el seu fill Josep, van anar a viure al carrer Vell, 28, en una casa propietat d’en Josep Borrell i Miró, mentre que en Jaume, germà d’en Pere que s’havia casat amb la Pilar Gros Hosta (també de Sant Hilari) tenia la residència al carrer Sant Pau a la casa de la família Gros. Quan foren mobilitzats per anar a la guerra, tant en Pere com en Jaume encara vivien en aquestes adreces.

En Pere en la guerra

El van mobilitzar el 28 d'abril de 1938 per anar a la guerra, una mica abans que els de la lleva del sac, i el destinaren a la 38a Brigada Mixta (1r. Batalló, Companyia Sanitària) de la 17a Divisió. La brigada estava dirigida pel major de milícies Mariano Tomàs Lozano i va ser enviada a defensar el marge dret de Castelló de la Plana, passant a continuació a formar part de la 72a Divisió al sector de Palau d'Anglesola. Participà en els combats de la batalla de l'Ebre a l'altura de Mequinensa fent de sanitari, curant, netegen i embolicant ferides a les ordres del capità metge de la seva companyia. Més tard, van passar al cap de pont de Balaguer, però, en trencar-se aquest front, es van retirar cap a Cervera prosseguint fins a Agramunt i Calaf, i continuant en direcció a la frontera En Pere que era una persona molt pacifica no hagué de tirar cap tret en tot el temps que passà al front En la retirada, la seva unitat entrà a França i estigué unes quantes setmanes al camp de refugiats d’Argelers, a on el seu ofici de matancer li va fer servei, ja que matà dues ovelles i les seves pells les van aprofitar per abrigar-se, doncs, el fred que feia a la platja on estava el camp de refugiats era molt intens El dia 27 de febrer, en Pere tornà a entrar a Catalunya, es presentà a les autoritats feixistes de Molló i d’aquí fou enviat al camp de concentració d’Horta, però, també estigué una temporada presoner al castell de Montjuïc i a un batalló de soldats treballadors (BDSTGuadalajara/Caixa: 303124-Exp : 76200) El juny de 1939, la Comisión Clasificadora de laAuditoria de Guerra de Barcelona el cità a declarar al tribunal militar de Mataró i el 21 de febrer de 1940 comparegué en consell de guerra al mateix tribunal, ingressant a la presó local. Més tard, fou traslladat a la presó Model de Barcelona i jutjat en consell de guerra sumaríssim (TMTTExp. 013435 – Ref. 20709) essent alliberat, al cap de poc temps, per sobreseïment de la causa.

Els germans d’en Pere a la guerra

El germà gran Jaume (1902) també treballava de pagès i matancer quan fou mobilitzat amb els de la lleva del sac per marxar a la guerra. Havia fet el servei militar obligatori al batalló d’infanteria Montaña n.1 de Barcelona. En ser mobilitzat va ser destinat a una unitat de fortificacions, però no sabem en quin front estigué lluitant. S’exilià a França a l’entrada dels franquistes, igual que va fer el seu germà Pere i fou internat al camp de refugiats d’Agde del departament d’Erau (camp núm. 2

Grup de barraques: M – barraca: núm. 3

ANC). Es quedà a viure a França fins a la seva mort i fou enterrat al poble d’Àger. A Arenys de Munt estava acusat per la Falange Local de ser cap de les patrulles de control del Comitè Antifeixista. A la Causa General de la província de Barcelona surt mencionat als següents documents: Folios: 62-67-94-121. Exp.: 3 i 32. Caja: 1. Legajo: 1587, data del 26 de juny de 1941 i de 24 de maig de 1941

En Joan, el segon, va anar al front, i fou destinat a un batalló d’infanteria, encara que no sabem en quina unitat, que lluità a la batalla de l’Ebre i va perdre la vida durant la retirada

Un altre germà, l’Isidoro, també, estigué servint a la guerra, fou detingut i després de passar per les presons de Canet de Mar i Sòria, i per un batalló disciplinari (BDST-Guadalajara Caixa 303124Exp : 76199) fou traslladat a l’Auditoria de Guerra de la 5a Regió militar de Saragossa, per ser jutjat en el consell de guerra permanent núm 3 (Procediment 1432-40, sumaríssim d’urgència núm 1337-39) El 21 de febrer de 1940 sortí la sentència, que fou un sobreseïment provisional de la causa (Codi de referència: ES/AJTZ–1604/10).

El germà petit, en Lluís (que vivia a Canet amb els pares), fou mort atropellat per un camió de l’exèrcit feixista a principis de l’any 1939, mentre anava amb bicicleta per la carretera general al terme d’Arenys de Mar.

Els germans de la Joaquima en la guerra

Els dos germans grans de la Joaquima van ser mobilitzats per anar a la guerra, però, abans que fossin cridats es van presentar voluntaris a les milícies antifeixistes i malauradament van perdre la vida lluitant contra l’exèrcit franquista. No sabem amb certesa, com i quan va morir en Conrad, però, sabem que es va allistar a la secció de la columna Malatesta que s’havia organitzat amb els anarquistes del Maresme, i que van estar lluitant al front d’Aragó amb la Divisió Ascaso. El mes d’abril de 1937 van protagonitzar un fort enfrontament amb els feixistes en l’assalt a l’ermita de Sta. Quitèria amb la pèrdua de molts efectius. Probablement, va ser aquí on va morir en Conrad.

L’altre germà, en Salvador, que treballava de vidrier, va marxar voluntari a la Columna Jaume Graells (2n Batalló de Ferro) al front de Madrid, i més tard, fou destinat a la 143a Brigada Mixta (44a Divisió del XII Cos d'Exèrcit) comandada en aquell moment, pel major Nicanor Felipe, antic cap del Cos de Seguretat dels serveis locals de Barcelona i que, també va morir al front La brigada fou enviada al front aragonès d'Escatrón, com unitat de reserva per la batalla de Belchite i l’ofensiva a Saragossa Posteriorment, va ser afegida a la Agrupacion “F” per lluitar en l’atac a Fuentes de Ebro, on va morir en Salvador el 27 de setembre de 1937

El pare dels dos nois i de la Joaquima, en Pere Gamell, morí l’any 1938 en plena guerra, suposem que la mort dels fills, devia haver estat un cop molt fort, que va tenir molt a veure en la seva prematura mort La mare, l’Amparo Catarineu i Arañó, malauradament havia mort feia gairebé quinze anys i no havia passat pel mal tràngol de rebre la notícia de la mort dels fills en la guerra.

En Pere a la postguerra

Un cop tornà a casa, en Pere va continuar vivint al carrer Vell, 28, (que a finals de l’any 1939 es convertí en el número 26 i el carrer, en Calvo Sotelo). Continuà treballant de pagès i amb les feines del bosc que ja feia abans de la guerra. Estava afiliat a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos amb el núm. 480.052. En les votacions de l’any 1960 va sortir escollit vocal de la secció econòmica de la Hermandad amb 11 vots.

Però a més, es cuidava de les terres d’en Ramon Vernis, dels fruiters que tenia a l’hort proper al camp de futbol actual i anava a fer feixines als boscos de la Casa Nova. Tenia algunes vaques en un local de la carretera de Sant Celoni, a on posteriorment es construí la fàbrica de can Fontbona. Portava la llet a can Xicoy, que també, tenia moltes vaques i venia la llet a la seva botiga de la Riera Sant Martí. També, en Pere tenia una vinya per fer vi a la zona de cal Moro i l’any 1955 en va declarar 600 litres (en tot Arenys de Munt es va arribar als 9.300). Però, una de les principals feines d’en Pere, era esporgar arbres i ho havia anat a fer inclús a la Conreria, a on anava amb la bicicleta.

En Pere i la Quimeta van tenir dos fills: en Josep (1931-2006) casat amb la Josefa Planas i Solà, i l’Enric (1940) casat amb la Maria Dolors Bañeres i Albertí, que ha estat qui m’ha posat al corrent de la història familiar dels Juvanteny.

Els dos germans en principi, van fer la mateixa feina del pare al bosc i esporgant arbres, En Josep Juvanteny, moltes vegades el vam poder veure esporgant els arbres de la Riera d’Arenys de Munt i d’Arenys de Mar. A més, va ser un bon aficionat al ciclisme, que va córrer en carreres locals i comarcals, en les que va guanyar algun trofeu (igual que havia fet un altre gran ciclista local, com fou en Josep Massip) L’Enric va fer el servei militar a la marina i va ser destinar al creuer pesat Canarias (el que durant la guerra havia bombardejat la costa catalana) i posteriorment, el van enviar a la colònia espanyola de Guinea Equatorial i al vaixell Pizarro També havia anat a esporgar arbres com el pare i el germà Però, a més, era un experimentat taxidermista i dissecava animals del bosc i del mar Era conegut com “el disecador” Més endavant, es dedicà a fer maduixes i cireres d’en Roca, amb les que, participava en la fira de Sant Joan

Defunció de la Joaquima i nou casament

L’any 1950, en Pere i la Joaquima van canviar de casa, i anaren a viure al carrer Sant Josep,5, a on, a més dels dos fills de la parella hi anà el germà petit de la Quimeta, en Jaume, que encara estava solter. Però, malauradament, l’any 1963 va morir la Joaquima. Al cap d’un temps, en Pere es tornà a casar, i aquesta vegada fou amb la modista Neus Maymó i Canalda (1909-1997), natural de Tortosa, que anteriorment vivia a Sant Feliu de Guíxols. L’any 1930 s’havia traslladat a Arenys de Munt i anà a viure al carrer Vell, 32, juntament amb la seva mare, la Josepa Canaldà i Martínez (1872). En viure la Josepa Canaldà de costat a costat amb la família Juvanteny, molt sovint feia de cuidadora de l’Enric, el fill petit de la Joaquima i en Pere.

El germà de la Joaquima, Josep Maymó i Canalda (1904-1987) vivia a la villa Clara (can Zariquey) a on feia de xofer. Per la guerra es va inscriure al Departamento de Marina de Mataró el 19 de desembre de 1931 i obtingué el nomenament de Segundo Mecánico Naval, expedit per la Comandància de Marina de Barcelona. Fou destinat al Cos d’Aviació (Masa Maniobra n. 2) com a caporal conductor, després d’aprovar l'examen de capacitació a l'Escuela Automovilista de Aviación (Circular núm. 7.583 del 2 de maig de 1938 – DOMDN núm. 107 del dia 5). Passà a la zona franquista per Irun el 7 de febrer de 1939 i fou traslladat al camp de concentració de La Merced a Pamplona.

Jubilació i mort d’en Pere

En Pere es jubilà a 65 anys i la seva principal distracció aleshores, era jugar al dòmino amb en Codina i en Soler de can Pichon, (a més d’altres companys) llegir o anar al cinema (coses que ja feia anteriorment) i no deixava de fumar Va poder gaudir dels seus vuit néts/es i ens deixà definitivament el dia 12 de febrer de 1984, mentre la seva dona Neus va viure fins al 28 de gener de 1997

“Vaig créixer en un bosc És com una habitació Està protegit Com una catedral és un lloc entre el cel i la terra” Anselm Kiefer (pintor alemany 1945)

Per vostra passió sagrada, adorable redemptor, perdoneu altra vegada aquest pobre pecador

Les 7 Paraules De Crist A La Creu

PARE, PERDONA'LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN Va pregar pels seus botxins. Estimar els nostres enemics. Realment, és molt fort Demanar que perdonem els que ens han ofès Ell, no va voler ser jutge Quantes vegades ens erigim en jutges i jutgem el nostre proïsme? No sabien el que es feien. En part, era cert. I a més, obeïen ordres Nosaltres quan ofenem a Déu, l'estem tornant a crucificar I nosaltres, sí que sabem el que fem A nosaltres ningú ens mana ofendre. Ningú ens mana pecar. Cada vegada que obrem malament és un cop de martell que li donem al clau que travessa la seva mà I seguim martellejant Li demana, al seu pare, que els perdoni, perquè Ell ja els ha perdonat. És un precepte cristià demanar pels nostres enemics, però abans hem de perdonar, i, a més , estimar-los Crist ens va ensenyar a perdonar, però també, abans, a demanar perdó Quan involuntàriament li donem una empenta a algú, i immediatament li demanem perdó, notem una sensació d'alleujament. Ens sentim millor. Quan molestem, perjudiquem o ofenem a algú, nosaltres sí que sabem el que fem Quan pequem, també sabem el que fem Quan li demanem perdó, amb humilitat i amb penediment sincer, Ell també intercedirà per nosaltres, i dirà: Pare, perdona'l. Però algunes vegades, demanem perdó, però sense ànim ni propòsit d'esmena Un exemple que iŀlustrarà millor aquesta situació. Estem remenant amb les mans un recipient ple de fang. De tant en tant, quan tenim les mans plenes de fang ens les rentem Però immediatament, tomem a ficar les mans en el recipient i seguim remenant el fang. Si quan estem plens de faltes i pecats, ens confessem i ens penedim, però després tornem a cometre les mateixes faltes i pecats, potser de poc ens haurà servit Però recordem el que va dir Jesús: El just cau set vegades al dia. I també el que li va dir a Pere: Perdonar setanta vegades set. Penedim-nos de veritat, i tinguem un sincer i ferm propòsit d'esmena, per no caure en les mateixes faltes

EN VERITAT ET DIC, QUE AVUI ESTARÀS AMB MI AL PARADÍS

Fixem-nos en l'escena: Crist clavat a la creu entre dos lladres, també penjats en unes creus Un l'injuriava, i l'altre el defensava: No ets el Crist? Doncs salva't a tu i a nosaltres. I l'altre li va respondre: És que no tens temor de Déu? Tu que pateixes la mateixa condemna? I nosaltres, amb raó, perquè ens ho hem merescut amb els nostres fets. En canvi, aquest res de dolent ha fet.

I va dir: Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne | Jesús li va respondre: En veritat et dic, que avui seràs amb mi al paradís El bon lladre va defensar Crist i va recriminar a l'altre les seves paraules. El bon lladre va delinquir i la justícia terrenal el va condemnar. Però Jesús, amb la seva gran misericòrdia el va perdonar Per què el va perdonar? Perquè es va penedir. Recordem la paràbola del fill pròdig. L'altre germà, que sempre havia servit i obeït el seu pare, li va recriminar que quan el seu germà, que havia menyspreat la llar paterna, havia tornat, el rebés amb una festa. I van saltar els escribes i fariseus, que són els hipòcrites d'avui, que no era just. Recordem també el que va dir Jesús: Hi ha més goig al cel per un pecador que es penedeix que per noranta-nou justos que no necessiten penediment. Jesús està desitjós de perdonar-nos, però hem de: primer penedir, i després, demanar-li perdó. Estiguem segurs que Crist ens perdonarà I un cop perdonats, entrarem a la glòria, igual que els que han portat una vida de santedat Pere va negar 3 cops al Senyor. Nosaltres Quantes vegades el neguem cada dia? Quan sentim o veiem ofendre a Déu, el defensem? Recriminem l'acció, o dissimulem, o fins i tot ens alineem amb l'ofensor? Algunes vegades, sentim converses en què s'ofèn a Déu, a la religió, al Papa, als sacerdots, I callem, i, fins i tot mostrem estar-hi d'acord. Som com Pere Igual que com en una conversa defensem les nostres idees i ideals polítics o esportistes, sapiguem defensar les nostres creences i conviccions. No donem la nostra conformitat ni callem quan sentim afirmar la inexistència de Déu Siguem valents!

"DONA, AQUÍ TENS EL TEU FILL“

I AL DEIXEBLE DIGUÉ: "AQUÍ TENS LA TEVA MARE" Jesús s'acomiada de la seva mare donant-li com a fill en Joan Amb aquestes paraules va fer a la Mare de Déu mare de tots els homes, representats en Joan Crist ens lliura la seva mare, a la Verge Santíssima, com a mare nostra. Qui més va patir amb la crucifixió de Crist després d'Ell? Indiscutiblement, va ser la seva mare, la Verge Maria Joan va cuidar a la Verge fins a la seva mort, complint així el mandat del Mestre. Ser mare és un títol que no abandona ni deixa de tenir efecte amb els anys. Una mare ho és sempre Un fill mai ha de renunciar a la seva mare És realment certa la frase: De mare no n'hi ha més que una. Quan volem aconseguir alguna cosa d'un organisme o d'una entitat, busquem algú que estigui relacionat i ens pugui recomanar el que podem demanar i com demanar-ho Maria és qui ens facilitarà el camí Crist com a bon fill no desoirà ni li negarà el que li demani la seva mare. Per això és tan recomanable la devoció a la Mare de Déu. Heus aquí a la nostra Mare!

DÉU MEU, DÉU MEU, PER QUÈ M'HAS ABANDONAT?

En sentir Crist tota la duresa de la seva dolorosa agonia, es va dirigir al cel, resant el salm de David: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? Crist era humà I a la creu va viure també la feblesa humana Com nosaltres davant qualsevol desgràcia o fatalitat. Nosaltres, però, quantes vegades hem recriminat a Déu el que ens ha passat? Que ens hagi abandonat!? Exclamem dient que no era just el que ens passava Preguntem-nos: Era just que Crist morís a la creu crucificat? Pot semblar que no, però va ser un designi diví. La voluntat del Pare. Gràcies a la mort de Crist, la humanitat va ser redimida Quantes vegades diem: No és just, si Déu existís no permetria que em passés això. Déu és omnipotent, però no pot fer que no pequem. La llei del lliure albir ens recorda que som totalment lliures d'escollir el bé al mal Déu no ens mana els problemes, però Déu és qui ens dona les forces per suportar-los. No hem de queixar-nos que Déu ens abandona quan tenim un problema Hem de ser conscients que sols no podem superar els problemes i les dificultats Quan ens sentim defallir, el que hem de fer és demanar-li forces per poder resistir, suportar i lluitar. El vam consultar en les nostres decisions i els nostres actes? Li demanem que ens iŀlumini i ens guiï? I moltes vegades, quan els problemes se solucionen, no ens recordem de donar-li les gràcies.

TINC SET!

Amb molts turments i la febre produïda per tan cruels ferides, va sentir la seva boca seca i va exclamar: Tinc set!. Llavors, un dels soldats va amarar vinagre en una esponja i la va coŀlocar a la punta d'una canya i la va acostar als seus llavis I Crist va prendre el vinagre Quantes vegades li hem donat vinagre a beure a Jesús! Direm: Jo mai he fet semblant cosa. Sí que ho hem fet! Cada vegada que ens hem deixat portar pels nostres impulsos i ens hem deixat caure en la temptació, li hem donat a beure vinagre Però Crist, a més de tenir set fisiològica, tenia set d'amor. Els homes li estaven demostrant que no el volien. Fins i tot els seus el van negar i el van abandonar Crist moria per amor a la humanitat i la humanitat no l'estimava Tots, en alguns moments de la nostra vida, hem tingut set. Una set molt diversa i diferent, segons cada un de nosaltres. Uns tenim set de justícia. Que la justícia sigui imparcial i igual per a tothom Que no hi hagi privilegis ni se sotmeti als poders públics Sigueu d'igualtat Que no hi hagi distinció de races, credos, ni sexes. Set de pau. El somni, utòpic, d'una pau mundial total. Set de treball. Amb oportunitats per a tothom, i sense explotació ni discriminació per sexes Sense contractes porqueria Set de seguretat Delinqüència, terrorisme... Set de tranquiŀlitat. Benestar, poder viure en pau. Set d'amor. Estimació, afecte, amor. De pares a fills, però també de fills a pares Entre germans En el matrimoni, i en les parelles

TOT S'HA ACOMPLERT

Completes quedaven totes les Escriptures en el que a Ell es referien i completa l'obra de la Redempció Estava escrit: Vindrà un Messies a redimir el món. Crist va venir al món a redimir, i per això va ser precisa la seva mort. Amb ella estava complet el mandat diví. Tota la vida, passió i mort de Jesús estava escrit en les Escriptures, però els jueus no van saber interpretar-ho Va néixer, es va fer home, va patir i va morir. Tot per salvar-nos. Doncs la humanitat estava condemnada des que va desobeir a Déu al Paradís Va donar els seus ensenyaments, que els apòstols van estendre per tota la humanitat Nosaltres, igual que Jesús, també venim al món a complir una missió. Naixem, ens eduquem, ens formem, estudiem, treballem, formem una família i tenim descendència Aquest és un dels recorreguts més habituals Però la nostra missió és també deixar el món una mica millor que com l'hem trobat. Tots tenim una obligació ètica i moral d'ajudar els altres Però la nostra missió és també deixar el món una mica millor que com l'hem trobat Tots tenim una obligació ètica i moral d'ajudar els altres. Alguns (per fortuna, cada vegada són més) els que escullen pertànyer o coŀlaborar amb alguna ONG, per aconseguir que els altres siguin una mica més feliços I alguns (lamentablement molt pocs) escullen el camí del sacerdoci Lliuren la seva vida per honorar Déu, predicar els seus ensenyaments i ajudar-nos a ser millors. No està de moda ser sacerdot o monja, però nosaltres, els cristians, hem d'estimar-los i respectar-los com a continuadors que són dels Apòstols. De vegades, sobretot la gent gran, ens sembla que la nostra missió a la vida ja està acabada. El treball finalitzat, els fills independitzats... Però sigui quina sigui la nostra edat, ens queden moltes vivències i experiències per viure Gaudim-les! I tant de bo a la fi dels nostres dies puguem exclamar: Tot s'ha acomplert. Que en el parlar actual significarà: Missió complerta.

PARE, A LES TEVES MANS ENCOMANO EL MEU ESPERIT

I fent un gran clam, digué: Pare, a les teves mans confio el meu esperit. Final del trajecte. Jesús tornava al costat del seu Pare Havia acabat la feina Quina forma més bonica de morir Tant de bo tots nosaltres, quan ens arribi l'hora, puguem exclamar: Pare, a les teves mans confio el meu esperit. Nosaltres també hem vingut a aquest món a fer una feina Només de nosaltres depèn que la realitzem d'una manera més o menys encertada i correcta Si ho hem fet d'una manera positiva, podem dir: missió complerta. Abans es deia en les esqueles. Confortat amb els Sants Sagraments, i de vegades s'afegia: i la benedicció apostòlica Es vol indicar que va morir en gràcia de Déu Ara se simplifica Quan ens arribi l'hora, encara que la nostra vida no hagi estat exemplar, i encara que hàgim estat pecadors (tots hem estat pecadors) podem salvar la nostra ànima Tindrem la nostra última oportunitat Hi ha molts exemples de persones que durant tota la seva vida han viscut apartats de Déu, i en l'hora de la mort s'han reconciliat amb Déu. Molts ateus i agnòstics estan representats per un famós personatge que en el llit de mort va demanar un sacerdot Els seus amics li van recriminar: Però si tu mai has cregut? Sí, però per si de cas, els va respondre. Però, amics i amigues, no deixem per a l'últim dia posar-nos en pau amb Déu, ja que pot passar que un accident o una mort sobtada no ens doni l'oportunitat. Que aquesta Setmana Santa sigui especial en les nostres vides! Fem el ferm propòsit de ser millors i d'apropar-nos més a Déu. Però no fem com els brindis de final d'any, en els que fem diversos propòsits, com deixar de fumar, apuntar-nos a un gimnàs, aprendre anglès i altres, dels que aviat ens oblidem. Que el nostre propòsit sigui ferm i decidit: Seré millor persona i millor cristià! El centurió, en veure el terratrèmol, ja que va tremolar la terra i les roques es van enfonsar, va exclamar: Veritablement, aquest era Fill de Déu. Nosaltres, també estem convençuts que veritablement Crist és el Fill de Déu Que quan ens arribi l'hora, puguem dir: que hem complert la nostra missió a la terra i puguem exclamar: Pare, a les teves mans confio el meu esperit.

Carlos Rodriguez Humanista

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

LA MORT D’UN BOTIGUER DE SANTS, FINAL

El petit comerç s’enfonsa i perd 20.752 autònoms en un any.

“La Vanguardia”

La botiga de la Roser és una de les mil i una persianes baixades del comerç de proximitat al Cap i Casal de Catalunya Són més de 600 cotitzants perduts cada dia a nivell d’Estat espanyol. Els quatre genets de l’Apocalipsi del botiguer de la cantonada són:

La nova crisi de l’energia, la puja dels preus dels aliments, l a guerra d’Ucraïna, congelació dels salaris, amb el desgabell de les cada dia més grans diferències socials, una escudella d’allò més indigesta.

El primer, la competència deslleial i les grans àrees

El cigne negre, el segon, un succés inesperat de profundes i dramàtiques conseqüències en la vida i els hàbits dels compradors com la desgraciada pandèmia de la Covid-19, on la lenta recuperació econòmica i humana patim encara en el dia d’avui.

El tercer genet, aquell que ha empenyat a la Roser amb la cadira de rodes escales avall al fons del penya-segat és l’agència tributària que ha castigat el botiguer de sants, bona gent i complidora, no per fer trampes, no! Un excessiu excés de cel En les properes eleccions generals d’enguany veurem com els partits que tenien quasi oblidats ressuscitaran ,com a Itàlia ,i tothom s’esparracarà la camisa.

El quart, com Ferrovial anar-se’n, com la néta de la botiguera de Sants també, serà andorrana i segur més feliç fora del país.

En la batalla naval de Santiago els espanyols que no varen tornar:1889 presoners,343 morts,151 ferits versus els americans: un mort i dos ferits

El Desastre del 98 la pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guam a mans de Washington.

Al carrer de Sants un altre establiment canviarà d’amo però no serà mai com la Roser.

Avui les administracions, com a Cuba, un daltabaix.

Baixarem tots la persiana?

Joan

Puig, Un precariat