BATEC 418 setembre 2022

S E T E M B R E 2 0 2 2 / n ú m . 4 1 8 LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT MÀGIA I COMÈDIA AL CENTRE pàg 05 pàg 04 TORNEIG DE PARTIDES RÀPIDES D'ESCACS VEUS DE MUNT INICIA NOU CURS pàgs 12 13 14 L’ESCOLA DE MÚSICA JA S’HA TRASLLADAT AL NOU CENTRE CÍVIC Diumenge 18 de setembre, a les 6 de la tarda, arriba al Centre MÀGIA & COMÈDIA ALS ATENEUS. pag. 03 LES CATECOLÒNIES EXPLICADES PELS SEUS PROTAGONISTES pàg 08

05 116 5 04 08 12 Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 08/ D'Arenys, casa de la vila 12/ D'Arenys, gent i societat 16/ D'Arenys, esports 18/ De la Parròquia 21/ Del temps 22/ Mirant el cel 23/ Paisatges Poètics 23/ Biblioteca 24/ El llibre del mes 25/ Cartellera 26/Calendari 27/ Recordant a... 31/ El racó de l'humanista 34/ Opinió 37/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona | Fotografia portada: Federació d'Ateneus de Catalunya | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió: Equipeditada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral cat batec@centremoral.cat www centrearenysdemunt cat Dipòsit legal 2608 94 Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

|Del Centre EDITORIAL

Diumenge 18 de setembre, a les 6 de la tarda, arriba al Centre MÀGIA & COMÈDIA ALS ATENEUS. Gerard Borrell és un mag còmic atípic, atrevit i tot terreny, i és per això que ha ideat un espectacle a mida de la diversitat del món ateneístic MÀGIA & COMÈDIA ALS ATENEUS és un show còmic i molt gamberro per a persones adultes en el que Gerard Borrell demostra el seu enginy a l’hora d’improvisar en els diàlegs amb el públic, sorprenent als espectadors amb el seu inimitable estil barrejant màgia i comèdia. El principal propòsit d’aquest showman desvergonyit i provocador és divertir a un públic disposat a tot, amb ganes de passar ho bé i, sobretot, riure sense prejudicis Amb un llarg recorregut pels teatres d’arreu del país i coŀlaborador habitual en destacats programes de televisió, Gerard Borrell tracta la màgia com una art escènica completa que li permet jugar amb diferents elements artístics i, en conjunt, oferir un show espatarrant.

Després d'aquesta primera jornada, totes les persones i entitats que vàrem estar implicades esperem que l'any vinent poder gaudir d'una altra diada solidària amb la qual donar un cop de mà a diferents projectes d'arreu. Tothom és benvingut a formar ne part!

Eduard Roca Vocal ESTREM CURS AMB MÀGIA

/03

El passat diumenge 19 de juny es va celebrar la primera jornada dedicada a les persones refugiades a Arenys de Munt. Al llarg de la diada es van dur a terme diverses activitats que varen ser possibles gràcies a la implicació d'entitats i del poble. En total es van arribar a recaptar 1 373,30 €, els quals es van distribuir en varis projectes que es desenvolupen en diferents zones frontereres. 457,75€ es van destinar a l'ONG Yoga and Sport with Refugees, el qual té lloc a Lesbos (Grècia), 457,80 € van anar destinats a Solidary Wheels situat a Melilla (Espanya), i finalment 457,75€ es van dedicar a l'associació Copland Community, la qual actualment està enfocada a destinar recursos a les persones refugiades provinents d'Ucraïna

agrupacions

COMENÇA EL CURS DE LES SECCIONS DEL CENTRE l'11 de setembre, a la fira que organitza l'Ajuntament d'Arenys de Munt en motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, s'iniciarà el període d'inscripció de les seccions del Centre que comencen de nou el curs.

Cartell de la Projecció Escape Room

Cartell del Torneig de Partides Ràpides d'Escacs

/04

COMENCEN EL CURS Diumenge, 18 de setembre, a les 10 del matí, el Club d'Escacs del organitzarà el 25è Torneig de Partides Ràpides d'Escacs. L'acte es farà a la plaça de l'Església. Inscripcions a secretaria del Cen al 16 de setembre. També s'obren les inscripcions de l'Escola d'Escacs del Centre per a a partir dels 6 anys Les inscripcions s'obriran a partir de l'11 de setem podran fer a la parada de la fira d'entitats de l'11 de setembre o a se del Centre a partir de dimarts 13 de setembre.

ELS ESCACS

CONTINUA EL CICLE GAUDÍ DE CINEMA CATALÀ Escape Room és l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre dirigida per Hèctor Claramunt i protagonit zada per Joel Joan Dues parelles, una nit en un “escape room” i 90 min. L’única manera d’escapar serà posant a prova la seva amistat, enfrontant se a la veritat i superant un seguit d’enigmes perfectes per a l’ocasió. Ho aconseguiran? Definida com “l’única comèdia catalana de l’any”, Escape Room combina l’humor i la intriga per fer nos passar una molt bona estona Diumenge 25, a les 6 de la tarda, no et perdis la projecció d'ESCAPE ROOM a la Sala Gran del Centre.

Ballada de l'Esbart |Del Centre /05 VEUS DE MUNT, GANES DE PLEGADES

El dia 5 de setembre, Veus de Munt, la Co inicia de nou els assaigs, i de nou s’obre d’afegir se a aquest projecte Cantar és una de les activitats més antig humà El cant coral, ajuntar les veus i can ens ajuda a adquirir millor consciència nostre cos i de la nostra veu, permet ob control respiratori i postural i beneficia la s capacitat auditiva i artística i tamb socialització, el treball en equip i la cohesió el nostre instrument, tenim la veu par cantada i quan descobrim que compartint amb altres creem un so nou pot ser ext assajos es fan els dilluns, a 2/4 de 10 del ve Corrioles Amb la tornada a l'escola, els infants i juvenils de l'esbart tornaran a l'activitat amb una estructura completament reformada L'escola de dansa estrena grup infantil i consolida els grups existents, a la vegada que neix un nou grup de juvenils amb la pujada d'alguns dansaires infantils a la Secundària i l'ingrés d'altres dansaires al Cos de Dansa. Així i tot, la recuperació de dansaires encara és molt tímida, i és per aquest motiu que l'esbart encara fa una crida perquè nens i nenes de 6 a 16 anys vinguin a provar l'experiència de ballar i aprendre la cultura popular dels països catalans. Per a més informació, contacteu a esbartarenysdemunt@gmail.com o a les xarxes socials, sota el nom d'usuari @esbartarenysdemunt OBERTES LES INSCRIPCIONS DE L'ESCOLA DE L'ESBART DEL CENTRE Si t’agrada cantar, si vols fer ho en grup, apunta’t a la coral del Centre, a punta’t a Veus de Munt. Posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon del Centre (937.937.019) o envia un missatge al WhatsApp 683.580.661. F

o t o g r a f i a | J o a n N a v a r r a A c a n t a r a

|Del Centre LA XARXA DE TELEVISIONS LOCALS ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D'ATENEUS El 17 d'agots el programa "Notícies En Xarxa Estiu" de la Xarxa Audiovisual de Catalunya va entrevistar a Pep Morella president de la Federació d'Ateneus de Catalunya En l'entrevista es va reivindicar la necessitat que l'Estat Espanyol retorni tot el patrimoni espoliat pel franquisme i que encara no s'ha retornat a les entitats legítimes. Es pot recuperar l'entrevista en el següent enllaç (minut 10): https://player.instantvideocloud.net/#/embed/b5e9d8eb7f/d245b7c3 bf85 a08c 1dc0 acb3658ff774 Trobada de la Federació d'Ateneus amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunta Moment de l'entrevista a La Xarxa /06 LA FEDERACIÓ D'ATENEUS INICIA CONVERSES AMB LA UNIÓ D'ENTITATS ESPORTIVES La Federació d’Ateneus (FAC) ha començat a treballar per donar suport a les seccions esportives dels ateneus. Per aquesta raó es va reunir el passat 25 de juliol amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb els quals va haver hi molt bona sintonia i complicitat. La FAC continuarà treballant conjuntament per aconseguir una bona xarxa esportiva catalana de la qual els ateneus en formin part Els ateneus son un calaix de sastre on conflueixen molts tipus d’activitats de diferent signe, per això la FAC ha començat a buscar sinergies i coŀlaboracions amb altres associacions del sector de l’esport, intentant millorar en la mesura del possible la gestió d’aquesta activitat clau de tants ateneus. OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del

DEBATS

/07

La Federació d'Ateneus (FAC) organitza la segona edició de debats territorials que tindrà lloc del setembre de 2022 al gener de 2023 a vuit zones de Catalunya Les trobades constaran de dues parts: una primera on s'aprofundirà en les reflexions sobre premsa de proximitat sorgides a la trobada Els ateneus som essencials! del passat 2 de juliol i una segona, més breu, on es debatrà sobre la nova organització territorial de la FAC. L’objectiu del debat sobre la premsa de proximitat és conèixer més a fons el funcionament dels mitjans de comunicació local i comarcal, i cercar les sinèrgies necessàries per aconseguir més ressò dels projectes i activitats dels ateneus a la premsa. L’enfocament dels debats és que siguin trobades útils i pràctiques per als ateneus. Per això, les jornades en el territori no van adreçades exclusivament a les juntes directives dels ateneus, sinó que és important que participin també les persones encarregades de la comunicació dels ateneus, siguin professionals o voluntaris, per poder analitzar millor la realitat de les entitats a nivell comunicatiu, aportar la seva experiència i, entre tots, aprendre com optimitzar els recursos pel que fa a la relació amb la premsa

El 26 de setembre, a l'ateneu El Social de Terrassa, se celebrarà la trobada dels ateneus dels vallesos i el Maresme. Es pot consultar el programa en el següent enllaç: https://www.ateneus.cat/2022/08/17/trobades sobre premsa local i la nova organitzacio territorial de la fac/

En cada trobada es seleccionaran els periodistes convidats tenint en compte el territori específic de la zona on tindran lloc les trobades, cada jornada està oberta a qualsevol ateneu d’arreu del país

Moment de la trobada El ateneus som essencials Programa de l'acte Centre ARRIBA LA SEGONA EDICIÓ DELS TERRITORIALS DELS ATENEUS

L’ESCOLA DE MÚSICA JA S’HA TRASLLADAT AL NOU CENTRE CÍVIC Aquest estiu els professors de l’Aula de Música han fet el trasllat cap al nou espai on imparteixen classes de música des del dia 5 de setembre, les aules del nou Centre Cívic d’Arenys de Munt a Can Mallol de la Torre. L’espai ja ha rebut el vist i plau dels tècnics per autoritzar ne l’obertura i l’ús públic, i el curs arrenca ja a aquest nou espai. Fins ara les classes es feien des de tres espais diferents i allunyats entre ells, i això comportava problemes logístics que se solucionaran amb aquesta nova seu única i fixa. A l’Escola de Música els més menuts fan sensibilit zació, de P3 a P5 A 1r de Primària fan una roda d’instruments per descobrir els instruments que s’ofereixen a l’escola, i a partir de 2n s’escull un instrument i s’hi aprofundeix.

/08

La filosofia de l’escola és posar sempre els alumnes en una agrupació musical D’instruments que s’ofereixen n’hi ha un gran nombre, però no hi ha cap limitació Si algú vol aprendre un instrument concret, l’escola busca un professor, i si el troben, l’ofereixen. Actualment hi ha 14 professors de música, amb amplis coneixements, que poden ensenyar més d’un instrument, més enllà de les seves especialitats. Infants, joves i adults poden trobar el seu espai a l’Aula de Música i el seu instrument. De fet, venen alumnes de 10 pobles diferents, sense comptar Arenys de Munt, entre ells Mataró o Calella, pobles que tenen escola de música pròpia Properament es licitarà l’obra de la segona planta per acabar la zona de l’auditori i la sala de psicomotricitat. La propera planta que s’habilitarà és la zona per a l’Espai Jove a la planta baixa. |D'Arenys, la casa de la vila Centre Cívic Can Mallol de la Torre F o t o g r a f i a | B a t e c

Escola Sant Martí

F o t o g r a f i a | J o a n N a v a r r a A l c á n t a r a

EL SANT MARTÍ GUANYA ELS

A finals de juliol es va fer la presentació de les 10 propostes més votades al procés de Pressupost Participatiu. La regidora de Participació de l’Ajuntament, Montse Batista i Alsina, ha explicat a Ràdio Arenys de Munt que les grans triomfadores per votació popular han estat tres idees per a l’Escola Sant Martí Són arreglar el pati, posar tendals i pintar un mural Ara l’Ajuntament buscarà pressupostos per fer aquestes accions, i si no arriba als 100.00 € tot plegat es podran fer també propostes que van quedar en llocs per sota. Batista ha dit que hi ha idees que no han estat de les més votades però que el govern les entén com una necessitat i les tirarà endavant igualment a càrrec del pressupost ordinari dels propers anys El 2 de setembre s'ha obert la convocatòria del programa Kit Digital per a petites empreses i persones autònomes, a més a més de societats civils amb objecte mercantil, les professionals i les explotacions agràries de titularitat compartida que exerceixin una activitat econòmica. El programa Kit Digital, amb aportació dels Fons Generation UE concedeix ajuts a empreses i persones autònomes per l’adopció de solucions de digitalització, amb l’objectiu principal de millorar la seva competitivitat i el nivell de maduresa digital Les solucions han d’estar dintre dels àmbits: lloc web i presència a Internet, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, gestió de clients, Business Itelligence i analítica, gestió de processos, factura electrònica, serveis i eines d’oficina virtual, comunicacions segures, ciberseguretat, presència avançada a internet i marketplace.

S’OBRE LA CONVOCATORIA DEL KIT DIGITAL

El període per presentar soŀlicituds s’inicia el 2 de setembre a les 11 h i es perllongarà durant un any El bo digital de què poden gaudir aquestes empreses és de 6 000 € per finançar l’adquisició de solucions tecnològiques en qualsevol de les dotze categories establertes en el programa.

|D'Arenys, la casa de la vila /09

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

F o n t | A j u n t a m e n t A r e n y s d e M u n t

ALGUNS ESCOCELLS TINDRAN GESPA Durant l’agost s’ha estat treballant en un nou paviment en alguns escocells de la Riera. Ara mateix estan en procés de construcció, amb unes peces de formigó quadriculades al terra on s’hi intueix que damunt hi haurà d’haver algun tipus de vegetació S'hi plantarà una gespa que es podrà trepitjar tant per persones com per vehicles. La prova d’aquest tipus d’enjardinament es va fer a l’escocell de la cruïlla amb la Travessia Llorenç, allà on hi ha la botiga Tor per ells. Aquest sistema es posarà als escocells on hi ha arbres, no pas a tots. I també es posarà a les zones de nova creació als accessos a la nova rotonda La idea és que aquest sistema d’escocell eviti problemes amb pluges i rierades

/10 |D'Arenys, casa de la vila

BONES DADES D’ATUR EL MES DE JULIOL A Arenys de Munt, respecte del mes de juny, l’atur registrat ha baixat en 7 persones; hi ha 352 persones residents inscrites al SOC. Es tracta del nombre més baix d’aturats al municipi des de l’abril de 2008 i la dada més baixa per a un mes de juliol des del 2007. Respecte del juliol de 2021 hi ha 71 persones aturades menys, i el nombre de persones aturades és el més baix dels darrers 12 mesos Aquestes dades indiquen una bona situació del mercat de treball, si més no pel que fa a les persones que busquen feina. Escocell amb gespa F o t o g r a f i a | B a t e c Evolució de les persones ocupades darrers 12 mesos

El descens en la variació interanual és més moderat que el que veiem els passats mesos de maig i juny; és a dir, la diferència respecte de les xifres d’atur de l’any anterior és més petita que en els mesos anteriors. A diferència del que veiem a Arenys de Munt, a la resta d’àmbits del nostre entorn la xifra de persones aturades ha augmentat, quan el que ha estat habitual els darrers anys era un descens de l’atur en aquest mes Les variacions interanuals segueixen sent a la baixa en tots els territoris Tot i la pujada de l’atur, Catalunya tanca el mes amb la xifra d’atur més baixa per a un mes de juliol des del 2008.

ESC Sobirans, part posterior F o t o g r a f i a | J o a n N a v a r r a i A l c à n t a r a

INICI DEL CURS ESCOLAR AMB MILLORES AL CENTRES EDUCATIUS Comença el curs escolar 22/23 i l’Ajuntament ha aprofitat aquesta aturada d’estiu, de les vacances d’estiu, per posar en marxa diverses actuacions als diferents centres educatius amb l’objectiu de seguir millorant els equipaments i oferir unes millors condicions a mestres i alumnes. A l’Escola Sant Martí s’han retirat dues banyeres antigues situades a dues aules d'Educació Infantil Es tracta d’una demanda que van realitzar des del claustre i que permetrà treballar amb major comoditat. També al Sant Martí es pintarà la façana de l’aulari de la part del darrera. A l’Escola Sobirans s’hi han realitzat actuacions interiors i l’enjardinament de la part del darrera de l’escola (jardineres, plantació de plantes aromàtiques, rec automàtic ) A l’Institut l’Ajuntament tot i que no correspon a l’Ajuntament sinó a la Generalitat el manteniment de l’edifici, es contribuirà en la dinamització de la biblioteca A l’Escola Bressol també s’hi han realitzat actuacions de millora en l’enjardinament a la part del darrera de l’escola L’inici de les classes al segon cicle de l'Educació Infantil i a l'Educació Primària, serà el dilluns 5 de setembre. El dimecres 7 de setembre, comença ran les classes a l'ESO i el Batxillerat. Les vacances de Nadal serà del 22 de desembre de 2022 al 8 de gener de 2023 i les de Setmana Santa del 3 al 10 d'abril de 2023 El 20 de juny de 2023 acaben les classes a l'Educació Secundària obligatòria i Batxillerat, i el 22 de juny de 2023 acaben les classes a l'Educació Infantil i Primària Durant el mes de setembre el Departament d’Educació fixa una reducció de jornada d'una hora lectiva diària al segon cicle de l'Educació Infantil i Primària. Malgrat aquesta reducció horària al mes de setembre es garantirà el manteniment dels menjadors escolars amb activitats de lleure al migdia. Les festes de lliure disposició seran el dilluns 31 d’octubre i el divendres 9 de desembre de 2022 i el dilluns 20 de febrer i el divendres 17 de març de 2023. Les festes locals, el dimarts 11 de novembre de 2022 i el dilluns 17 d’abril de 2023.

|D'Arenys, casa de la vila /11

PELS SEUS PROTAGONISTES

LES CATECOLÒNIES EXPLICADES

Infants, monitores i premonitors: l’alegria, la tristesa, el fàstic, la por i la ràbia. El primer dia van venir dos aliens, en Flip i en Flop, que venien d'un altre planeta i necessitaven conèixer les emocions perquè les seves noves gene Dia de la sortida

El lema és el que tots els torns tenim en comú i en el que basarem els 10 dies. Per escollir el lema, cada torn en pensa un lema i en una trobada de tots els torns el presenta i el defensa; en la trobada d'aquest any el lema de les emocions va tenir molt bona acollida i va ser l'escollit, ens va semblar molt interessant perquè ara (sobretot després del confinament) se'n parla molt i ens va semblar que a les KT també li havíem de donar veu, fer entendre als nens i nenes i fer los comprendre que n'hi ha diverses i totes molt vàlides El lema l'havíem proposat nosaltres, que era el primer any que participàvem i ens va fer molta iŀlusió que els altres torns també el triessin

/12 |D'Arenys, casa de la vila

De l'1 al 10 d'agost una bona colla d'infants i joves del nostre poble, tal i com vam informar en el Batec d’agost, van ser de colònies. Van anar a les Catecolònies, les KT. Aquest any, a les colònies han treballat amb infants i adolescents les emocions. El Batec s'ha trobat amb protagonistes del primer torn perquè ens expliquessin la seva experiència. Hem parlat amb l'Anna Artigas, l'Aniol Bayona, la Clara Esteban i l'Arcadi Marpons (que era el seu primer any de colònies), la Georgina Penya i en Xavier Piñas (que s'estrenaven com a premonitors), l'Aïda Solé i la Sara Ortiz (monitores) i en Xavi Xandri, el cap F o t o g r a f a | B a t e c De dalt a baix i de dreta a esquerra: Xavi Xandri, Sara Ortiz, Aniol Bayona, Aïda Soler, Xavier Piñas, Arcadi Marpons, Georgina Penya, Clara Esteban i Anna Artigas F o t o g r a f a | B a t e c Expectació dels pares el dia de l'arribada F o t o g r a f i a | B a t e c

Les emocions, per què aquest lema aquest any? Premonitors:

Cap: estem molt contents també després de les KT, del resultat, volíem que els infants descobrissin les seves emocions, les bones i les dolentes, totes hi tenen cabuda i s'han de conèixer i aprendre a gestionar les. Quines emocions heu treballat a les KT?

racions no les tenien, tenien una màquina on havien de introduir els elixirs de cada emoció i nosaltres els havíem d'ajudar a trobar els elixirs, cada dia ens despertàvem en un regne diferent, que era d'una emoció, el rei o reina d'aquest món ens explicava coses i ens deia com havíem d'aconseguir l'elixir (en els jocs) El primer dia vam anar al país de l'Alegria, amb el rei Picarol, el color de l'elixir era groc. De fet en Picarol ens va acompanyar tots els dies perquè va decidir que durant totes les colònies ens ho havíem de passar bé. Després vam anar al regne de la Tristesa, amb l'Ot el Tristot, que no ens volia donar el seu elixir, ens va costar dos dies aconseguir l'elixir de color blau. També vam anar al món del Fàstic, i ens van visitar la Fifi i la Lapos, una era una fanàtica de la neteja i la desinfecció i l'altra era molt porca, anava sempre bruta; la Fifi ens va fer fora de la casa de colònies perquè va dir que ho havia de desinfectar tot, va ser el dia que vam anar d'acampada; el seu elixir era de color verd. També vam anar al país de la Por, el seu rei era en Fred Calfred i el color de l'elixir era el lila. Finalment també vam estar al país de la Ràbia amb la reina Rampell, aquell dia algú va destruir la màquina de les emocions d'en Flip i en Flop i vam haver de reconstruir la; el color de l'elixir era el vermell.

Expliqueu un dia a les KT Infants: El que fem primer després de llevar nos és el Bon dia, ens trobem tots, els monitors ens expliquen què farem aquell dia i apareix el personatge d'aquell dia, ens reparteixen els serveis i anem a esmorzar, en acabat fem els serveis. Els serveis es fan en grups i al llarg de les colònies cada infant en fa un o dos; els serveis són: posar/desparar taula i escombrar i fregar el menjador, lavabos, rentar plats i peroles, end habitacions, recollir l'entorn i pregària i ràdio. Després serveis fem els tallers: atrapa somnis, pots de sal de c tòtem guardiola, marc de fotos i samarretes i mitjon samarretes les tenyíem amb tint de color i l'últim dia, pintura, vam poder fer dedicatòries a les dels nostres comp i l'últim dia també ens van donar una foto de tots plega posar la al marc que havíem fet. Després dels tallers anàv la piscina i a dinar, el menjar era molt bo, el que ens va a més van ser els espaguetis a la carbonara, les mandonguilles i Torn Torn Torn >>>

/13 | D'Arenys, gent i societat Primer

Segon

F o t o g r a f i e s | C a t e c o ò n e s Segon

/14

els macarrons Havent dinat era l'hora del pànxing, era per descansar però en aquesta estona anàvem al bosc a fer cabanes, tots els nens i nenes teníem una cabana, on hi jugàvem i ens explicàvem coses, va haver n'hi uns que destrossaven les cabanes dels altres i els monitors vam haver de fer una xerrada perquè no passés més, algun dia de molta calor també anàvem a la piscina, el que no van fer aquest any, precisament per la calor, van ser els partits de futbol, tot i que hi va haver dos dies que a l'hora de pànxing va ploure una mica i va anar molt bé perquè va refrescar. A la tarda, després de berenar, fèiem el joc de tarda, el que ens van agradar més van ser: Atrapa el Mapa, en el que ens van dividir en 4 equips i cadascun tenia una part del mapa que indicava on hi havia l'elixir d'aquell dia; La Gimcana Guarra, que vam fer el dia del Regne del fàstic, ens vam embrutar molt i amb moltes coses diferents; les Olimpíades, vam competir en diferents esports, però una mica especials, per exemple, el futbol el jugàvem sobre una lona mullada que relliscava. Després del joc, tocava dutxa i sopar. Havent sopat fèiem el joc de nit, ens va agradar el Joc de la Sardina, el Joc de Por, el Joc de Buscar Estels i també La Fira. Abans d'anar a dormir ens tornàvem a trobar tots plegats pel Bona nit: cantàvem cançons, fèiem la pregària i ens explicàvem un conte relacionat amb l'emoció del dia A les dotze de la nit anàvem a dormir Què us ha agradat més de les colònies?

Anna: la samarreta Clara: el Joc de la Fira Infants: ens ho hem passat molt bé. L'any que ve segur que hi tornem, a més ja ens han dit alguns amics que no van venir que també s'apuntaran

Cap: per a mi ha sigut l'any del retorn. Després de molts anys de no participar a les KT les monitores em van venir a buscar, a recta final de la preparació, i he de dir que m'ha agradat moltíssim i amb ganes de tornar Quina nota poseu a les KT?

Premonitors: era la primera experiència com a monitors i ens hem adonat que podíem aprendre molt dels infants, ens ha agradat assumir el rol de responsables gràcies a tenir uns bons referents en els nostres monitors. Monitores: per a nosaltres també ha estat una primera vegada (no només per als infants i els premonitors) perquè ens hem hagut de re ubicar, hem passat a tenir més responsabilitat. Estem molt satisfetes del resultat.

Infants: un Onze Tercer Torn >>> F o t o g r a f e s | C a t e c o l ò n i e s

Quart Torn Quart Torn Tercer Torn Quart Torn

Arcadi i Aniol: l'acampada

Parada de l'Assemblea d'Arenys de Munt a la Plaça

Del Paraŀlel a Ciutadella La manifestació consistirà en una marxa que a les 17:14 arrencarà de l’inici de l’avinguda del Paraŀlel, a les Drassanes, i transcorrerà pel passeig de Colom, fins a arribar, com l’any passat, a tocar del Parc de la Ciutadella, el més a prop possible del Parlament de Catalunya. Tot i que no cal inscriure’s, s’han marcat uns trams de concentració al Paraŀlel per configurar la cua uniformement. Es recomana ser hi no més tard de les 16:30. Els maresmencs ens trobarem al tram del Paraŀlel comprés entre els carrers Viladomat i Compte Borrell, tan qui hi vagi en cotxe o tren, com qui ho faci en els autocars que s’organitzaran des del poble. Com sempre, l’Assemblea d’Arenys de Munt ofereix tota la informació i la possibilitat d’adquirir la samarreta i els tiquets d’autocar, a la paradeta que trobareu a plaça cada divendres, dissabte i diumenge, de 6 a 8 del vespre També es poden adquirir els tiquets al Boli Blau I per a l’1 d’octubre… Continuarem mobilitzats. Estiguem atents als actes que s’estan preparant. De moment, ja hi ha convocada una concentració unitària, a les 17:00, a l’Arc de Triomf de Barcelona, que compta amb el suport del Consell per la República, l’Assemblea, Òmnium, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona Sota el lema «Defensem l’1 d’octubre: independència» commemorarem el cinqu |D'Arenys, gent i societat

F o t o g r a f i a | B a t e c

/15 rendició, i també per remarcar un canvi d’etapa en el que la lluita serà la protagonista: ja no esperem res ni a ningú, només el poble i la societat civil organitzada podrà assolir una Catalunya independent. Comprant la samarreta, reivindiquem la nostra voluntat d’independència i contribuïm a finançar les accions i campanyes per fer la possible.

DIADA 1 D'OCTUBRE Després de cinc anys d’intensa repressió, d’espionatge i clavegueres, d’atacs a la llengua i a l’escola catalana, d’espoli fiscal, d’una pandèmia i del desori de la política catalana, tant la Diada com l’1 d’octubre hauran de tor nar a ser unes jornades de mobilització popular mas siva, per reivindicar el nostre anhel d’independència i llibertat Amb el lema Tornem hi per vèncer: independència, l’Assemblea, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència, tornen a convocar per a la Diada de l’Onze de Setembre una manifestació a Barcelona, per deixar ben clar a l’estat espanyol i als nostres representants polítics, que no defallim. Enguany, color negre Per reforçar aquest missatge, la samarreta de la Diada serà enguany de color negre, símbol de la lluita i la no

t /16 |D'Arenys, esports

NOVETAT DE L’INFANTIL FEMENÍ AL CLUB ESPORTIU ARENYS DE MUNT El Club Esportiu Arenys de Munt tornarà a la feina la setmana vinent amb l’inici de la pretemporada per a algunes de les seves categories El club arenyenc afronta amb iŀlusió aquesta nova temporada encara en ple any de celebració del centenari Com és habitual, hi haurà cares noves a pràcticament totes les plantilles. Hi destaca la nova direcció tècnica al Sénior B amb l’arribada de dos nous tècnics. La novetat més important, però, és el naixement d’un nou equip femení en categoria d’infantil. F o t o g r a f i a | R à d i o A r e n y s d e M u n t

F o t o g r a f a | R à d o A r e n y s d e M u n t

C l i c a e n l a i m a t g e i e n l a ç a a m b l a w e b d e a n u n c a n

OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A LA MARXA ELS TERMES És la 33ena edició, i, com darrerament, ofereix quatre modalitats de cursa, la Xics Solidària, la Popular de 12km, la Mitja Marató i la cursa Trail La marxa popular té un recorregut de 12,5 kms que s’ha tornat a modificar del tot Passaran per camins i corriols on la gent s’endinsarà a la vegetació on es podrà respirar l’essència dels Termes. La Mitja será amb menys kilòmetres que l’edició passada però segurament més dura. Pur trencacames on es passarà pels corriols i les zones més emblemàtics del nostre territori. I finalment el Trail dels Termes. Trencacames que no deixarà a ningú indiferent. Tots els kilòmetres costaran de fer Recorregut per als més exigents i que posarà els bessons a prova! Des de l’organització avisen que no s’han deixat pràcticament cap corriol per on passar!

Durant cada jornada estan previstes activitats complementàries a la caminada, com una formació bàsica de marxa nòrdica i un taller educatiu per a infants, així com un taller de jocs infantils Les inscripcions són gratuïtes i per ordre de formalització, fins a esgotar la disponibilitat de places. És un projecte solidari, per la qual cosa, per completar la inscripció, s’emplaça tothom a coŀlaborar en la campanya de recollida d’aliments que es realitzarà, aportant aliments diversos a la carpa que estarà destinada a aquest fi, que aniran destinats al Banc d’Aliments d’Arenys de Munt. Es farà préstec de bastons de marxa nòrdica a totes aquelles persones que no en disposin i totes les persones participants estaran cobertes per una assegurança d’accidents.

El diumenge 18 de setembre Arenys de Munt acollirà una caminada del circuit Marxa Nòrdica en Família de la Diputació, projecte que es va iniciar el març passat. Es tracta d’una activitat no competitiva i a l’abast de tothom, que té per objectiu fomentar l’activitat física en espais naturals de la província de Barcelona a través de la pràctica de la marxa nòrdica

El circuit està format per deu caminades diferents, fruit de la feina conjunta de la Diputació de Barcelona amb deu municipis de la província de Barcelona, seus de cadascuna de les caminades, un dels quals és Arenys de Munt. L’activitat està oberta a tothom.

/17 |D'Arenys, esports MARXA NÒRDICA EN FAMÍLIA EL 18 DE SETEMBRE

Un any més la Penya Barcelonista d’Arenys de Munt oferirà la possibilitat d’assistir al Camp Nou en autocar. Es sortirà des del Ziam dues hores i quart abans de l’inici de cada partit. A més a més, per als qui no vulguin o puguin anar al camp tindran l'oportunitat de veure el partit en pantalla gegant al Mercat Municipal LA PENYA BARCELONISTA OFEREIX D’ANAR AL CAMP NOU EN AUTOCAR I DE VEURE ELS PARTITS AL MERCAT F

o t o g r a f i a | R à a d i o A r e n y s d e M u n t

|De la parròquia /18

INSCRIPCIÓ A LA CATEQUESI Dates inscripcions: Del dimarts 13 al divendres 16 de setembre. Lloc d’inscripció: Al Casalet parroquial. Entrada pel Carrer Borrell. Horari d’inscripció: De 17h a 18h. Preguntes freqüents: a) Si el meu fill no ha estat batejat, pot fer la comunió? No patiu, farà el bateig abans de fer la primera comunió o el mateix dia de la primera comunió b) El meu fill ja ha fet 3r de Primària i encara no ha fet la comunió. Pot inscriure’s? Sí. L’edat mínima per a fer la primera comunió és 3r de Primària, però no hi ha una edat màxima. Hi ha grups de nens i nenes més grans on es podrà inserir. c) Tinc un problema amb els horaris. Tenim la custòdia compartida i hi ha dies que no està aquí amb mi. Treballem aquí al poble però voldríem que fes la comunió al poble dels avis Totes aquestes preguntes us les resoldrem a les o trucant directament al Mossèn: Mn Joan Soler: 679 55 34 66

Estem a la vostra disposició Enguany, el passat dilluns 15 d’’agost, es van poder celebrar les Vespres de la Mare de Déu al santuari de la Verge de Lourdes a Sobirans, acabant amb la Corona Poètica SOLEMNITAT DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

FESTA DELS MALALTS I GENT GRAN Com tots sabeu, cada any el mes de setembre, CÀRITAS PARROQUIAL D'ARENYS DE MUNT celebra la FESTA DELS MALALTS I DE LA GENT GRAN. Fa dos anys que no la podem dur a terme amb motiu de la pandèmia, i aquests any hem pensat molt si era oportú reemprendre aquest acte La veritat és que encara hi ha alguns contagis, i la majoria dels assistents habituals són gent de risc, per la qual cosa hem decidit aplaçar la celebració a la primavera vinent. Si aleshores tot està normal, ja avisarem de la data.

inscripcions,

|De la parròquia /19 CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT MISSA SOLEMNE EN SUFRAGI DELS CONFRARES DIFUNTS Dissabte 17 de setembre de 2022 Basílica de Montserrat 12.00h Missa 13.30h Dinar de germanor. (El preu del dinar és de 14€) Si esteu interessats a venir hi, teniu de temps per fer la reserva fins el 4 de setembre als telèf. 93 795 13 56 / 669 619 569 M Teresa Missé Si el grup és nombrós farem un autocar Com cada any, al santuari de Canet es celebra la Novena de la Mare de Déu de la Misericòrdia, cada dia , des del 30 d’agost i fins el dimecres 7 de setembre: ¼ de 7 matí: missa, meditació i oració de la Novena. A les 7 de la tarda, Rosari i a 2/4 de 8 del vespre, missa amb predicació cada dia La Novena del vespre serà retransmesa en directe per Ràdio Canet Dijous 8 de setembre 2/4 de 8 del vespre : CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a, presidida pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, president de la conferència episcopal Tarraconense. A la festa mariana de la Patrona del Maresme, hi assistiran: L’Excm. Ajuntament de Canet de Mar i alcaldes de la Comarca La Fundació del Santuari L’Orfeó Misericòrdia que oferirà cants litúrgics L’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG) oferirà durant el curs 2021 2022 classes de teologia, filosofia i ciències humanes seguint una modalitat d’ensenyament que combina les classes presencials a l’aula, al Seminari Diocesà, i les classes presencials online, és a dir, impartides telemàticament La proporció serà del 35 % i el 65 % respectivament Els cursos de Teologia A Prop es podran seguir presencialment a diferents indrets de la Diòcesi de Girona, i tractaran aquestes temàtiques: Jesús de Natzaret en el seu temps i en la seva cultura; Per una Església sinodal: comunió, participació i missió; i Testimonis d’esperança en temps convulsos. El curs 2021 2022 s’iniciarà el dia 13 de setembre. El període de matrícula és de l’1 al 9 de setembre. NOVENA A LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA PATRONA DE CANET DE MAR I DEL MARESME NOU CURS A L’INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCIES RELIGIOSES DE GIRONA

Benvolguts tots, un any més, en aquest Campanar de setembre, vull fer una crida a donar a la catequesis parroquial la importància que es mereix. I té importància perquè la catequesi és l’eina que ens hem donat la comunitat catòlica per formar els nostres fills en el camí de la fe I això no és una cosa menor. Perquè, si de veritat creiem en Déu, si de veritat hem posat a Jesús al centre de la nostra vida, no té cap mena de sentit que no vetllem per la formació religiosa dels nostres fills Una formació que ha de ser la continuació de la fe que es viu a l’interior de les nostres famílies, que són el primer lloc de la catequesi dels nostres fills. Durant molt de temps ens vam pensar que la fe es transmetria per una mena Un grup de dones, mares de família, professionals en els seus àmbits de treball i que viuen la seva fe amb iŀlusió i amb molta alegria I no ho dic per dir, sinó perquè és el que ens transmeten els pares i mares que porten els seus fills a la catequesi i veuen, sorpresos i amb alegria, que quan han fet la primera comunió volen continuar I volen continuar perquè tot participant a les trobades setmanals, a les misses de catequesi mensuals, a les trobades de cap de setmana, a les sortides aquests nois i noies acaben inscrivint en el seu cor la paraula Amor, perquè els expliquem que Déu és Amor Després, evidentment, triaran el camí que voldran seguir, però els pares saben que els han donat les eines per a poder triar No els han deixat orfes de fe, sinó que els han educat en totes les dimensions de la seva vida Per tot això, us convido, una vegada més, a donar a la catequesi un lloc privilegiat en el vostre temps i venir a apuntar els vostres fills a la catequesi Tot i els dubtes amb els que podreu començar, quan acabi el curs, us n’adonareu que ha estat una de les millors decisions que haureu pres Perquè si volem lluitar contra el materialisme imperant, un dels millors camins és ajudar a aprofundir el camí de l’esperit, el camí de la fe de generació espontània. Ens pensàvem que, perquè tota la societat era creient, aquesta fe passaria sense cap mena de problema a les generacions que ens seguirien, però, malauradament, hem pogut constatar que no només no ha estat així, sinó que ha passat el procés invers. I que aquella fe que havia marcat les anteriors generacions, ara ja no és significativa per a les noves generacions. I, aleshores, què hem de fer? Doncs cal tornar a recuperar amb força la nostra catequesi, i molt més al nostre poble, on tenim la sort de tenir un equip de catequistes excepcionals.

|De la Parròquia /20

MISSES: dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda. Dissabtes, 8h capvespre. Diumenges: 9 i 11h del matí RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda. HORARIS PARROQUIALS

Mn. Joan Soler Ribas

OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de setembre es celebrarà el dilluns 19 a les 7h de la tarda (30 minuts)

DEFUNCIONS Josep Bosch Cantallops, 84 anys Mercedes Sola Guirado, 96 anys. Josefa Archelós Domingo, 89 anys Catalina León Carles, 93 anys. Joan Casals Planas, 80 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau. BAPTISMES Àstrid Artigas Gómez Per molts anys!

DES DEL CAMPANAR Catequesi parroquial

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Una segona quinzena més entretinguda i canviant amb calor d’agost però sense excessos en general .(Imatge del resultat dels 21 l/m2 caiguts en poca estona en la tarda mogudeta del dia 21, com feia mesos que no teníem)

Dues imatges que reflecteixen l’agost que hem tingut: 1 2 F o t o g r a f i e s | P a u T o r r e n t F o n t b o n a

L’AGOST MÉS CALORÓS EN 17 ANYS DE MESURES, TOT I TENIR UNA 2A QUINZENA MÉS ENTRETINGUDA I CANVIANT Encetàrem l’agost de la mateixa manera que vam acabar el juliol Amb calor intensa i persistent, i absència de precipitacions en conjunt durant pràcticament tota la primera quinzena. Que vingué esquitxada per un parell de pics de calor i un parell de petits respirs, el primer del qual al vespre tempestuós del dia 5 amb 4 l/m2 recollits i el segon, la tarda del dia 12, quan descarregà un xàfec gens pronosticat acompanyat de tempesta i amb algun gra de calamarsa Obrint així, un període més entretingut i insegur accentuat per un solc fred ben marcat entre els dies 17 i 18 que suposà una bona estocada a aquest estiu de calor desmesurada tantes setmanes Donant pas a una recta final amb calor, però una calor sense excessos (malgrat alguna màxima puntualment més disparada), ja que vingué esquitxada per unes quantes jornades més inestables i canviants. Donant pas a una recta final esquitxada per unes quantes jornades més inestables i canviants. Destacant la tarda vespre mogudets del dia 21, amb aiguat fort i curt, responsable d'una bona rierada (Foto 2) primer, i xàfec posterior al vespre, després Finalitzant ho tot plegat (tot hi havent hi una certa inestabilitat), amb un nou pic de calor els últims dies del mes, per acabar de tancar l’agost més calorós en 17 anys de mesures.

"La pluja d'agost, treu l'incendi del bosc" S e g u e i x n o s t a m b é a T w i t t e r @ M e t e o A d M

/21

Una primera quinzena amb calorada persistent i ambient enterbolit per les dues intrusions polsegoses del nord d’Àfrica ( Imatge sortida sol difuminada per la pols en suspensió 13 agost)

|Del temps Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22 |Mirant el cel

Les noves imatges també permeten veure amb claredat les dues llunes de Júpiter: Amaltea i Adrastea, així com el seu tímid sistema d’anells. Sí, heu llegit bé, Júpiter també té anells! Es tracta d’anells molt tènues comparats amb el planeta i que no poden rivalitzar amb els del Senyor dels Anells: Saturn; però se li ha de reconèixer també aquesta particularitat al gegant jovià (Júpiter) Aquest ja era un fet ben conegut, però a partir d’ara es podrà analitzar amb més detall l’estructura d’aquests anells. Com veieu, en el poc temps que porta en funcionament, el Webb ha aportat molt de què parlar. Quedem a l’espera de futures observacions i novetats que ens aporti aquesta nova ullera amb la que ara observem l’Univers.

FILTRES D’INSTAGRAM I ANELLS PER A JÚPITER El mes passat vàrem comentar algunes de les primeres imatges aportades pel telescopi espacial James Webb (JWST, per les sigles en anglès), i en aquest número, seguirem parlant d’aquest fantàstic instrument científic i de les seves darreres aportacions Concretament, a finals d’agost, es varen fer públiques unes imatges del gegant planetari del nostre Sistema Solar: Júpiter. En aquestes noves imatges es poden veure detalls de les conegudes tempestes gegants del planeta, així com dels forts vents que bufen en la seva atmosfera, condicions meteorològiques extremes i aurores espectaculars. Aquestes imatges, preses sota la direcció de la coŀlaboració entre la Universitat de Califòrnia i l’Observatori de París, varen deixar amb la boca oberta fins i tot a una de les seves primcipals la doctora Imke De Pater, que va declarar que: “sincerament, no esperàvem que els resultats fossin tan bons”. Les imatges s’han obtingut en la banda infraroja en la que opera el JWST, la qual cosa aporta una visió sota un nou “filtre” que no teníem abans amb el Hubble, o amb telescopis de terra. Per exemple, la Gran Taca Vermella, del gegant gasós, apareix ara blanca sota el filtre del JWST Això es deu que aquesta tempesta reflecteix molta llum solar (amb molta component infraroja), que correspon a una llum blanquinosa sota els ulls del Webb.

Imatge de Júpiter obtinguda per el JWST. En la versió en color (versió digital) es poden veure amb detall les aurores als pols del planeta F o t o g r a f i a | N A S A Crònica realitzada per: Tony Marzoa

F o t o g r a f i a | J o a n N a v a r r a A c a n t a r a

Maridatge literari, cicle Re vers, amb Rosa Gàmiz i Arnau Barangé (La Copa Negra) Can Borrell Conversa en francès Club de lectura Pluja d'estels, de Laia Aguilar Tertúlia de llibres Comparteix les teves lectures Cinema amb emocions El Club de la lucha, de David Fincher T’agrada el cinema? Encara t’hi pots incriure! 3 dissabte, 20:30h 14 dimecres, 19:30h 15 dijous, 19 00h 16 divendres, 19:00h 28 dimecres, 19.00h AGENDA D’ACTIVITATS. SETEMBRE 2022

/23 |Paisatges poètics

PLAÇA DE LA GENERALITAT Toca la campana, puntualíssima hora: s'oiran els xiscles, s'esvera la plaça. Com un estol de gavines esbvalotades, les criatures surten fora i la plaça es posa d'enhorabona i els crits s'escolten més amunt del campanar i de la música de campanes És hora de berenar, és hora bona. Mentre llegeixo una estona, la canalla es comença a escampar Antoni Cantallops

|Biblioteca BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

/24

L’acció principal recau en Tomàs Nevinson, que després d’uns anys mig retirat, rep la trucada del seu antic cap, aquest li demana que investigui a tres dones, totes elles amb unes vides més o menys quotidianes, però una d’elles en realitat és una terrorista sense escrúpols, responsable d’atemptats comesos dins de l’organització d’ETA Nevinson es trasllada a una ciutat tranquiŀla del nord, anomenada Ruan, que podria encaixar perfectament amb León, Pamplona o Oviedo. Un cop establert, passarà a ser Miguel Centurión, un professor d’anglès força atractiu que haurà d’entaular amistat, o el que calgui, per tal de descobrir quina de les tres dones és la que busca. «Mi encargo era de esta índole, un castigo o una venganza, no la evitación de un crimen individual ni de una matanza (no al menos de manera inmediata), y así me costaría más llevarlo a cabo Y si se trataba una venganza, no era mía» Podeu preguntar a la biblioteca per les noveŀles de Javier Marías i també trobareu Tomás Nevinson i altres noveŀles d’aquest autor a l’ebilbio Gemma Tomàs Pruna

|Llibre del mes

TOMÁS NEVINSON Javier Marias. Alfaguara 688 pàgines Es podria dir que Tomás Nevinson és una noveŀla d’espies, però en realitat en té poc d’aquest gènere perquè ni conté una acció trepidant, ni l’aŀlicient principal és el de descobrir un culpable Javier Marías, fidel al seu estil, ha escrit una noveŀla plena de digressions amb un narrador que va entrant i sortint de la història i que explora temes com el de la legitimitat de prendre la vida a algú, sigui quin sigui el motiu. El protagonista, Tomás Nevinson, és un personatge recuperat de l’anterior noveŀla, Berta Isla. Però Marías deixa clar que aquesta no és una segona part, sinó que Berta Isla i Tomás Nevinson són dues obres independents que es complementen, com una parella Durant les primeres pàgines, l’autor prepara un teló de fons abans d’entrar dins de la història, i ens planteja la qüestió de què hauria passat si algú hagués assassinat a Hitler quan encara tot just era un jove que no havia comès cap barbàrie.

|Cartellera

OCTUBRE 2022

Exposicions Del 12 al 25 de setembre, Exposició de l’Aula de Pintura. Del 30 de setembre al 9 d’octubre, Exposició de la Setmana de la Gent Gran. Del 10 al 30 d’octubre, Exposició sobre l’escultor Manolo Hugué. Sala d'Exposicions Mercè Paluzié Edifici El Mercat 2, 3 i 4 de setembre, Exposició 10 anys i la lluita continua. Organitza Assemblea Arenys de Munt Altres Del 4 al 4 d’octubre, de 18 a 20 h, a la plaça de l’Església, Setmana de la Gent Gran: Gimnàstica i balls

DISSABTE, 1 Plaça de l'Església, de 10h a 13h, Setmana de la Gent Gran: Programa de ràdio especial. Sala municipal, 14h, Dinar de la Setmana de la Gent Gran

|Calendari

DIUMENGE, 11, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA Plaça de l'Església, 11 matí, Acte institucional: Parlament de l'alcalde, ball de La Santa Espina a càrrec de l'Esbart Dansaire del Centre, Hissada de la Senyera i interpretació de l'Himne Nacinal de Catalunya, lliurament d'obsequi a la puntaire de més edat. Riera, tot el matí, Fira de productes, entitats i Puntaires Torrent d'en Puig, 2/4 de 3 migdia, sortida autocars a la manifestació de l'11 de setembre a Barcelona Pati de l'Escola Sant Martí, 6 tarda, Ball de l'esplai de Jubilats. DIVENDRES, 16 Castell Jalpí, 2/4 de 10 de la nit, Cicle Re Vers: Perifèria de Clara Peya. Entrada: 10 €. Cal adquirir la al web de Codetickets DIUMENGE, 18 Plaça de l'església, a partir de les 10 matí, XXVè Campionat de partides Ràpides d'Escacs. Sala Gran del Centre Moral, 6 tarda, espectacle Màgia i comèdia als ateneus, a càrrec del mag Gerard Borrell Preu entrades anticipades: general 12€, socis 10€, <30anys 6€, <30 anys socis 4€ +2€ a taquilla excepte >65anys. Pati de l'Escola Sant Martí, 6 tarda, Ball de l'esplai de Jubilats. DIVENDRES, 23 Can Borrell, 5 tarda, Entrega de premis del II Concurs de Relats Curts per la Diversitat Sexual i de Gènere del Consell C del Maresme DIUMENGE, 25 Sala Municipal, de les 10 del matí a 2 del migdia, Banc de Sang i Teixits de Catalunya Sala Gran del Centre Moral, 6 tarda, Cinema Cicle Gaudí: Escape Room, la peŀlícula Preu entrades: general 4,5€, carnet jove 3€, FAC 3€, Pati de l'Escola Sant Martí, 6 tarda, Ball de l'esplai de Jubilats. DIMARTS, 27 Sala municipal, 2/4 de 8 vespre, presentació del llibre Fronteres, de Vicent Partal SETEMBRE 2022 DIVENDRES, 2 Edifici El Mercat, 2/4 de 8 del vespre, inauguració de l'Exposició 10 anys i la Lluita continua, de l'ANC, amb la presència de Dolors Feliu, presidenta de l'assemblea Plaça de l'Església, 2/4 de 9 del vespre, Botifarrada Popular. Organitza ANC Arenys de Munt Plaça de la República Catalana, 9 del vespre, Cicle Re Vers: Vladivostok i Remei de Ca la Fresca. Entrada: 5 €. Cal adquirir la al web de Codetickets DISSABTE, 3 Plaça de l’Església, 6 tarda, Cicle Re Vers: Ruta literària Domènec Perramon. Activitat gratuïta. Reserva prèvia a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori Pati d’entrada de Can Borrell, 2/4 de 9 del vespre, Cicle Re Vers: Maridatge poètic amb Rosa Gàmiz i La Copa Negra. Entrades exhaurides DIUMENGE, 4 Pati de l'Escola Sant Martí, 6 tarda, Ball de l'esplai de Jubilats. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €. Plaça de l'Església, 7 tarda, Sardanes d'Estiu, amb la cobla Vila d'Olesa DIJOUS, 8 Can Borrell, 2/4 de 8 del vespre, Ple ordinari DIVENDRES, 9 Plaça de l'Església, de 5 tarda a 9 vespre, Aula oberta del CFA Enric Camón. Plaça de la República Catalana, 9 del vespre, Cicle Re Vers: Miriam Reyes i Barba Corsini. Entrada: 5€ Cal adquirir la al web de Codetickets. DIUMENGE, 11 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA La Central, de les 11h a les 12:30h, Passejada guiada: Taller de dissecció d’egagròpiles. Activitat gratuïta Inscripcions al 675581339 i info@durbec.cat. Cementiri, 2/4 de 10 matí, Ofrena Floral en homenatge als defensors de Catalunya Plaça de l'Església, 10 matí, Sardanes amb la Cobla Premià /26

DIMECRES, 28 sala Municipal, de 5 tarda a 9 vespre, Banc de Sang i Teixits de Catalunya. DIVENDRES, 30 Sala Municipal, 5 tarda, Setmana de la Gent Gran: Club de lectura i inauguració de l'exposició

DIUMENGE, 2 Plaça de l'Església, 33a Marxa Els Termes, a partir de 2/4 de 8 del matí Sala Municipal, Setmana de la Gent Gran: 5 tarda, Concurs d'endevinar fotografies antigues. A les 6 tarda, Havaneres amb Barca Mitjana.

/27

FRANCESC GUBAU i ROIG 1915 1996 Empresari emprenedor, enamorat de les sardanes i constructor de maquinària tèxtil durant la postguerra. En Francesc era un home amb bona predispo sició per a la mecànica, i una persona inquieta, creativa i amb iniciativa. Per això, no dubtà ni un moment a deixar el seu poble nadiu de Caldes de Malavella, quan només tenia setze anys, per venir a treballar a Arenys de Munt, a casa d’en Pere Burch el Manyanet, un altre caldenc conegut seu, i que feia ja gairebé 6 anys que havia muntat el seu taller al nostre municipi. Un cop aquí, en Francesc no perdé l’oportunitat d’adquirir nous coneixements, estudiant a l’Escola de Teixits de Canet, així com, experiència professional, treballant en empreses punteres de la comarca del sector tèxtil. Muntà la seva pròpia empresa per construir maquinària tèxtil, que va proporcionar molts llocs de treball a la nostra població, i últimament, una benzinera, que molta falta feia a Arenys de Munt Però, a més, va coŀlaborar activament en moltes activitats culturals d’Arenys de Munt, com les sardanes o la Festa Major. Procedència familiar d’en Francesc En Francesc va néixer al poble de Caldes de Malavella el 21 de setembre de 1915, en una família de pagesos, que tenien la casa en una zona als afores del poble (aleshores encara no era un carrer, ja que només hi havia quatre cases disseminades, però durant la dictadura s’anomenà calle Pla y Deniel i en l’actualitat es diu: carrer de les Termes Romanes). La casa d’en Francesc era una masia coneguda com can Salom, al davant mateix de les ruïnes històriques de les “Termes Romanes” i a prop de la planta embotelladora d’aigües minerals amb gas carbonatades, San Narciso i Imperial. Cultivaven les seves pròpies terres i un hort que tenien a la mateixa casa, a part, de criar aviram i altres animals, com vedells i porcs, i cada any feien la matança del porc Des del pati de casa seva podien sentir tocar l’orquestra Maravella, ja que assajava molt a prop d’on ells vivien Els seus pares eren: l’Andreu Gubau i Rigau, natural de Castanyet (un petit poble del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a 5 kilòmetres en direcció a Sant Hilari de Sacalm) i la Rosa Roig i Vicenç, de Caldes de Malavella, i que a part d’en Francesc, van tenir dos nois més: en Josep l’hereu que es quedà a viure a la casa familiar, i en Salvador que marxà a treballar a l’hostaleria de la ciutat de Girona. Precisament, l’Andreu Gubau i Turon (1936), fill gran d’en Josep i nebot d’en Francesc, fou un altre membre de la família que també vingué a viure a Arenys de Munt, on establí la seva residència i treballa amb el seu oncle

|Recordant a...

En Francesc i els estudis En Francesc anà a l’escola publica municipal de Caldes “Pla y Deniel” situada a la planta baixa de l’edifici on actualment està ubicat el Pub Thèrmic de la plaça de l’Ajuntament que a més servia de biblioteca. Fou finançada pel bisbe Pla y Deniel, construïda l’any 1920 i que també havia estat utilitzada com a Casal La seva construcció costà 49 613 pessetes, de les quals, el bisbe Pla y Deniel, n’havia donat 30 000 Però, no creiem que en Francesc comencés la seva etapa laboral a Caldes, ja que amb setze anys marxà del poble i vingué a viure i treballar a Arenys de Munt. No obstant, tot i la seva joventut, mentre estigué a Caldes, s’implicà molt en activitats culturals com l’organització de les ballades de sardanes i de la Festa Major Arribada a Arenys de Munt de la família Burch En Francesc no tenia gaire més de setze anys, quan arribà a Arenys de Munt. Vingué a treballar de manyà a casa d’en Pere Burch i Garcia (1902 1984), un veí de Caldes, que havia vingut al poble als voltants de l’any 1925, acompanyat de la seva dona Empar Pijoan i Quer (1902) natural de Girona. Sembla ser, segons ens explicà el seu fill Josep Burch, que en aquell temps, només hi havia al poble el manyà Josep Gual i no donava l’abast amb la feina que tenia, per això, els paletes Brecha que necessitaven els serveis d’un manyà, el van anar a buscar, el van convèncer per venir a Arenys de Munt i ells mateixos li van buscar la casa per viure i muntar el taller (la mateixa que actualment ocupa el seu fill Josep) al carrer Panagall, 50. Casa coneguda des d’aleshores com cal Manyanet, ja que en Burch era més jove que en Gual, l’altre manyà del poble >>>

Francesc Gubau i Roig

|Recordant a... /28 Vestit de militar Un grup de treballadors de la GUBTOR

Arribada d’en Francesc Gubau Però, a principis de la dècada dels anys trenta (el 1931 o 32), en Francesc Gubau i Roig, que ja estava en edat de treballar, i tenia amistat amb la família Burch, vingué a treballar amb ell, en un moment que tenien molta feina, ja que havien de construir les reixes del santuari de Lourdes, per encàrrec del seu propietari Francesc Font i Sabater (mort durant la repressió al principi de la guerra civil) Al principi estigué vivint uns anys, al mateix taller d’en Burch i més tard estigué hostatjat a la fonda Martori. Quan en Francesc arribà a Arenys de Munt, feia poc que s’havia establert la República i una de les coses que va fer el regidor de cultura de l’Ajuntament Ramon Paituví, va consistir a organitzar uns cursets de català per a adults, impartits pel professor Miquel Bartoló de l’escola núm. 1. En Francesc fou dels primers a inscriure s’hi, i un dels més joves. A més, es va apuntar a l’Escola de Teixits de Canet de Mar que havia estat tancada entre l’any 1926 i 1931, a causa de la dictadura del General Primo de Rivera i on aprengué el més elemental sobre la indústria i la maquinària tèxtil (no ens consta si obtingué algun títol professional). Però, a part d’una bona preparació tècnica assolida a l’escola de Canet de Mar, en Francesc també, va voler adquirir una bona experiència pràctica, marxant a treballar en diverses empreses mecànic tèxtils del poble de Calella La primera fou la “Cerrajeria Mecànica Esteban Tresfi” del carrer Prat de la Riba, que a més de fer de ferrers reparaven maquinària tèxtil. Més tard, entrà a treballar de mecànic, a l’empresa de gèneres de punt Zenon Nicolau Moreu del carrer Sant Antoni, que fabricava mitges i mitjons sense costura en cotó i fil, amb maquinària molt moderna i que exportava a tot el món Fou fundada l’any 1920 (Precisament, aquest Zenon Nicolau fou l’últim propietari de la famosa “Torre dels Anglesos” de Calella, actualment enderrocada). No sabem aon estigué vivint mentre treballava a Calella, ja que no constà al padró d’Arenys de Munt fins a l’any 1943 que oficialment establí la residència a casa de la seva promesa, que vivia al mateix carrer Panagall (aleshores Avenida de José Antonio, 59)

>>>

En Francesc, en Pere i la República En Francesc durant la República no intervingué en política, ja que la seva única obsessió era la de formar se professionalment i treballar. En canvi, en Pere Burch l’altre caldenc, es va afiliar a l’Ateneo Republicano Federal, entitat propera al Partit Radical, constituïda el 26 de gener de 1935, i en la que, actuà de vocal de la junta, juntament amb altres coneguts republicans radicals, com: Baldomer Torrent, Josep Casals o Jaume Rucarols. Durant la guerra s’afilià a la Lliga Catalana i fou mobilitzat per anar al front amb els de la lleva del “sac” No intervingué directament en cap acció de guerra, ja que el poc temps que hi participà estigué destinat a la Plana Major de la DECA. També, cal recordar que el seu fill Josep Burch fou un exceŀlent jugador de l’equip de futbol del Frente de Juventudes d’Arenys de Munt, que a la temporada 1945 46 fou campió comarcal Guerra i servei militar Quan l’any 1936 esclatà la guerra civil, a en Francesc li tocava aquell any fer el servei militar, i per tant, marxà al front de guerra, però havent estat treballant en tallers mecànics, i la indústria de guerra necessitava els màxims treballadors possibles, fou destinat a la fàbrica de bàscules Lletjós d’Arenys de Mar, que fabricaven morters per l’exèrcit i bombes per l’aviació, on també hi van estar altres mecànics d’Arenys de Munt i que a la postguerra es van dedicar a la indústria de la construcció de maquinària tèxtil, igual que en Francesc. Com, per exemple: l’Eliseu Lázaro i Fortea, en Josep Colomer i Valls de cal Baster, o en Joaquim Planas i Casacuberta de can Barres, entre altres Però, acabat el conflicte bèŀlic, no li tocà més remei que marxar a fer el servei militar amb els guanyadors de la guerra i fou destinat a l’arma d’aviació de l’aeròdrom d’Alcalà d’Henares, on estigué prop de tres anys (En aquest camp d’aviació, el govern franquista, un cop acabada la guerra, hi volia situar l’Academia General del Aire, però, al final van decidir establir la a San Javier (Murcia) i a Alcalà hi van ubicar la recentment creada 1ªBandera de la Legión de Tropas de la Aviación. Tornada de la “mili”, nova feina i casament En tornar del servei militar, a principis de l’any 1943, s’allotjà a can Martori, però, s’empadronà a casa de la seva promesa l’Antònia Alsina Casals (1919 1983) de can Cianet. Entrà a treballar a can Colomer (després CYLSA) que en principi, només fabricaven peces i reparaven maquinària tèxtil, però, a partir de l’any 1945 començaren a construir màquines circulars per a teixits de punt

|Recordant a... /29

En Francesc era un exceŀlent torner, i tanmateix, un emprenedor inquiet, i l’any 1948 va instaŀlar el seu propi taller mecànic, juntament amb en Francesc Torrent per construir, primer, peces per a altres, i després màquines de cosir, copiades d’altres models estrangers. Eren unes màquines overlock a tres fils per gèneres de punt, que van patentar l’any 1950. També, van construir al seu taller del Panagall a principis dels anys cinquanta, una màquina circular per fer sacs, dissenyada i construïda conjuntament amb en Daniel Paituví de cal Carnisser Nou (un altre decidit emprenedor) i que fou exposada a la Fira de Mataró, però no aconseguí tenir èxit. Actualment, la màquina es troba exposada a l’Escola Industrial de Terrassa

Fundació de la GUBTOR

La màquina de fer Lsacs a màquina de cosir Gubtor

Com que les màquines que construïen els dos socis Gubau i Torrent, tenien força acceptació, varen decidir ampliar el negoci gràcies a l’entrada a la societat d’un soci capitalista, un tal Quintana de Caldes de Malavella i construir una nova nau per continuar fent les màquines de cosir, i que estigué ubicada al carrer Riera i Penya, 54 cantonada amb el carrer Olivera. Van continuar construint la màquina overlock a 3 fils amb doble diferencial, i altres com: la model 5000 de 4 fils o la 5552. Tenien capacitat per fer entre 30 i 40 màquines mensuals, amb una plantilla de gairebé 30 treballadors, entre les quals recordem: Andreu Gubau, Rosa Gubau, Joan Paituví, Josep Cruañas, Damià Farràs, Esteve Roig, Josep Crous, Joan Salvadó, Ramon Paituví, Josep Paituví, Anna Soteras, Antònia Majó, Pere Pujadas o Josep Vives, entre altres. A principis de la dècada dels seixanta, en Francesc es va fer construir una casa al carrer Riera i Penya, 44, pel paleta Francesc Majó i l’any 1962 es van traslladar a viure a la nova casa Uns anys més tard, a causa dels problemes econòmics que van anar sorgint al taller, i de la manca d’entesa amb el soci de Caldes, en Francesc va decidir vendre la seva part del negoci, i l’empresa continuà funcionant sota la direcció de l’altre soci, en Pere Quintana Però, en Francesc no es quedà amb els braços plegats, i amb els diners de la venda del taller construí l’any 1968 una benzinera, que molta falta feia, ja que la més propera estava a l’entrada d’Arenys de Mar. Fou construïda per l’empresari local Guillem Roca També, l’any 1975 varen posar en marxa el túnel de rentat de cotxes i el taller de canvi d’oli i neumàtics, del que se’n va fer càrrec el seu fill Josep Maria, i una mica més tard, va obrir el bar de l’Ajup. Però, en Francesc, a partir d’aleshores, s’agafà la vida amb més calma i a les tardes s’acostumà a passar una estona al bar del Centre o de can Corrioles fent tertúlia o jugant a les cartes, a més de continuar participant en les activitats culturals i festives del poble >>>

El 1945 es va casar amb l’Antònia que era filla d’en Llucià Alsina i Pagès Cianet (1882 1952) i de la Josepa Casals i Tarrés (1895 1970) la Pepeta de can Pepet de Breda, que s’havien casat l’any 1918, i que vivien a l’Avenida de José Antonio, 59 (avui Panagall). El matrimoni Llucià i Josepa, a part de l’Antònia (1919 1983) va tenir una altra filla, la Maria (1924) En Francesc i l’Antònia, un cop casats es quedaren a viure precisament a can Cianet i, essent una casa molt gran, en Francesc tingué espai suficient per muntar hi el seu taller, mentre que la seva dona Antònia que era modista es dedicà a la confecció. Varen tenir un fill i una filla: la Rosa el 1946 (que és, qui ens ha posat al dia de la història familiar) i en Josep M el 1954 Els pares de l’Antònia En Llucià tenia un carro i un cavall, es dedicava a fer de transportistai acostumava a repartir les comandes a les botigues, mentre feia el seu rutinari trajecte entre Arenys de Munt i Mataró. La seva filla Maria ens explicà una anècdota curiosa: “quan passava pel davant de la barberia el dia que li tocava afaitar se, el barber ja tenia la brotxa preparada i sense que s’aturés el carro li passava la navalla amb un tres i no res i tornava a pujar al carro” . Tenia la quadre a la mateixa casa on vivia la família. Però, en Llucià, també era un gran aficionat al teatre i havia fet d’actor en moltes ocasions Tenia molt bona veu i havia cantat amb els Cors Clavé i a la Coral de la Parròquia, a més, de ser un apassionat de la literatura catalana, admirador de Rusiñol, Folch i Torras, Maragall i Àngel Guimerà, entre altres. Es dedicà a la política i durant la república va ser elegit regidor en diverses ocasions A les eleccions de 1934, per la llista de La Lliga Catalana, amb la que havien obtingut 716 vots, i durant el temps que l’ajuntament va estar sota control militar pels fets d’octubre 1934, en Llucià fou designat regidor pel govern de la Generalitat fins al febrer de 1936. La seva esposa la Josepa, era filla d’en Josep Casals i Fàbregas i germana del que fou fiscal suplent durant la república, en Josep Casals i Tarrés

En Francesc, aquell xicot de Caldes de Malavella que va venir a Arenys de Munt ara fa noranta anys, va morir el 3 d’abril de 1996 Va venir cercant noves oportunitats i noves experiències, i realment va saber aprofitar les ocasions que va tenir per aconseguir establir se com un decidit empresari, que creà llocs de treball al poble, i conjuntament amb altres emprenedors com: Torrent, Planas, Colomer, Paituví, Alsina, Flaquer o Martori, van aconseguir que les màquines, tèxtils construïdes a Arenys de Munt, fossin conegudes arreu del món. Llàstima que tots a part d’alguna excepció van acabar tancant, a causa de la crisi del tèxtil dels anys vuitanta, però, la seva memòria i la feina feta ha quedat per sempre

“Un emprenedor només veu oportunitats allà on la resta només veu problemes” (Michael Gerber. 1936)

Elies Surroca i Campàs

En Francesc i la política L’any 1970 es van convocar eleccions municipals a l’estil de la democràcia orgànica franquista i en Francesc fou elegit regidor pel terç familiar, conjuntament amb en Josep Artigas i Salvà Rai L’alcalde era en Pere Torrent Peret Boira, i el consistori quedà integrat pels següents regidors: Salvador Farrerons, Jaume Jaurés, Pere Vila i Francesc J. Colomer (que continuaven de l’anterior ajuntament), Salvador Rossell (pel terç sindical) i Antoni Vila i Josep Lloveras (pel terç de les entitats). En Francesc fou destinat a la Comissió d’Hisenda, que havia de gestionar un pressupost municipal ordinari de més de 10 000 000 de pessetes El desembre de l’any 1971, en Francesc fou nomenat primer tinent d’alcalde i dipositari municipal. Començà amb moltes ganes de fer coses, però, el 1972 va patir un infart, que l’obligà a agafar se amb més calma totes les seves activitats No es tornà a reintegrar a l’ajuntament fins al mes de maig de 1973 Però, el mes de juny de 1977, deixà d’assistir definitivament a les sessions de l’ajuntament, com també, ho van fer en Josep Lloveras i en Josep Artigas. Podríem dir que aquest consistori, com el posterior i últim de la dictadura, en els que va participar en Francesc, van ser consistoris de transició a la democràcia, ja que l’alcalde i els regidors anaven amb més cura, procurant actuar sense massa autoritarisme, pel fet que veien a venir que s’estava acabant el franquisme. Tenien voluntat de treballar pel poble, millorar les infraestructures i els serveis públics del municipi, però, ni tenien els mitjans per fer ho, ni les autoritats d’aquell moment no els haurien permès democratitzar cap estructura franquista, tot i que, no van posar massa obstacles a les noves entitats i partits polítics per preparar se pel que havia de venir Tanmateix, durant aquells anys, es van endegar alguns projectes interessants i necessaris per a la població, com: la construcció del pavelló esportiu, de la nova biblioteca municipal inaugurada l’any 1972 (i que més tard va servir de sala d’exposicions), la construcció de l’Escola de Formació Professional o del nou camp de futbol (amb una subvenció d’1.485.000 pessetes que en Francesc aconseguí de la Federació Catalana de Futbol). També, es va crear l’Associació de Pares d’Alumnes (APA); s’impulsà la participació dels industrials locals a la Fira de Mataró Es van retolar alguns carrers en català, es va aprovar una moció pel Ple de l’Ajuntament en demanda d’amnistia i es van organitzar uns cursos de català que patrocinava la Diputació, entre altres iniciatives. Però, no hem d’oblidar, alguns projectes estrella, d’aquell consistori, que no es van poder realitzar malgrat la voluntat dels seus membres: la construcció d’una piscina olímpica a l’Ajup (quan el 1972, ja tenien el terreny i el projecte fet); el parc públic de can Globus el 1975 o la creació d’un museu a l’edifici històric de can Pibernat (enderrocat l’any 1984 amb el consentiment d’un ajuntament democràtic).

>>>

En Francesc i l'Antònia La benzinera Gubau

|Recordant a... /30

Que busquem eliminar la cobdícia i la gana. Ens alerta que cada dia augmenta la pobresa i que en conseqüència augmenta la riquesa dels rics Que no hi ha motius per matar ni per morir i que la violència és evitable. Lamentablement, però, els desitjos de l'autor no s'han complert: el món embolicat en absurdes guerres. Un món sense cel ni infern. Que no siguin necessàries les religions ni els déus, no atenta contra la fe, però sí alerta de les comparacions i competicions entre les religions, ni “el meu déu és més gran que el teu” És una declaració de contingut fortament polític que pot semblar un manifest comunista, però que va més enllà.

|El racó de l'Humanista /31 IMAGINE IMAGINE és la sintonia del meu programa de Ràdio: Despullem el Poble. Emulant l'esperit del programa, intentaré “despullar” la lletra i realitzar uns comentaris i reflexions sobre el que ens diu la cançó El seu autor, John Lennon, de marcat caràcter rebel i activista, ha esdevingut un símbol per als joves i per als no tan joves. L'autor ens recomana que ens imaginem un món, que, lamentablement, encara és una utopia, una iŀlusió, un somni, Imagine va ser creada com un himne juvenil dels 70, i ha esdevingut un himne universal per la pau. És una cançó que ha traspassat fronteres i ideologies. I de manera espectacular, fins a convertir se en una de les cançons més famoses i estimades de la història de la música. 50 anys després segueix iŀluminant i reconfortant les successives generacions. És una balada molt poderosa que representa grans valors i una manera de viure, i que és tot un manifest de l'amor i la pau Una melodia suau que expressa un sentiment universal compartit en tots els idiomes. Ha estat versionada amb una gran diversitat d'estils. Des del rock, orquestres, cors, gospel, claus llatines i també per destacades veus femenines Ens recomana imaginar nos que no hi ha més religió, no més país, no més política. Sense barreres, fronteres, ni divisions. La cançó n'és una mostra pacifista. Una oda sobre les esperances de l'autor dipositades en una pau mundial possible Un clam per un món més just Sense possessions Tot compartit. Una societat on prevalguin els valors humans, la igualtat, els drets civils i la justícia social. Un himne global de la fraternitat i convivència. Tots germans i un món unit Ens desperta actituds, com: perdonar, acceptar, compartir… La bona energia de la cançó ens procura consol i esperança en els moments difícils. Que visquem el dia d'avui gaudint de cada moment, i aprofitant per fer les coses que ens omplen i ens fan feliços

Diverses ideologies polítiques han abraçat les premisses que conté. No hem de meditar només en el mal que cal arreglar. Pensar més en el bo que es pot crear. Convèncer nos que es pot, i posar nos a treballar per crear un món millor. Tots hem de ser part del canvi Lennon ens convida que no sumem els que pensen així Tant de bo que tot allò que ens diu, que ens imaginem, fos una realitat. Però, lamentablement, encara és una utopia, una iŀlusió, un somni, … Carlos Rodríguez Escriptor Humanista Psicoterapeuta

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia» Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies Feu los arribar a: batec@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

O P I N I Ó b a t e c O P I N I Ó B A T E C o p i n i ó B A T E C |Opinió /32

Entres a les urgències perquè alguna cosa et cou, i gràcies als sanitaris tornes a casa com nou. Tot el que hem explicat recorda les vivències, vagi el nostre agraïment al personal d’urgències!

I una jove motorista que ni parla, ni somriu, accelerant amb la moto ha anat a parar a un riu. Un home està neguitós perquè no pot orinar, té la bufeta ben plena però s’haurà d’esperar. Quan et visita el metge per fer tot allò que cal, si et ve tos o esternudes t’ho farà passar fatal Amb un bastonet raspós et burxen el coll i el nas, el millor que podem dir és que no ens agrada pas. Per analitzar te la sang una infermera somrient, et clava una punxada que et posa el cor a cent

LES URGÈNCIES

Si tens un dolor molt viu i no saps què has de fer, el més assenyat és anar a l’hospital més proper. I si no pots conduir demana una ambulància, que en un temps ben curt recorrerà la distància. Ja a dins de l’hospital han de fer el triatge, i els qui tenen més mal surten amb avantatge Assegut a una cadira es fa llarga l’espera, les hores van passant i la gent es desespera. De sobte un senyor gran perd el coneixement, com que pot ser del cor l’entren ràpidament Veiem un xicot mig nu que sembla que no atina, saltant d’un trampolí ha topat amb la piscina. També hi ha una senyora amb el cap ensagnat, ja que baixant l’escala es veu que ha relliscat

Pere Marpons Colomer

Ja sé que he parlat en vàries ocasions de la policia municipal i de la necessitat que deixem de tenir una policia municipal a mitja jornada. És hora que el senyor alcalde es posi les piles, canviï de regidor de governació i faci treballar els i les policies, en la feina per la qual estan programats i destinats. Ja sé, que l’interior de l’oficina de la policia (can Matalí) està força ben condicionat amb calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, com ha de ser una oficina i és normal, doncs, que les persones que hi han de treballar tota la jornada s’hi trobin bé. Però, quan entendran els nostres polítics que la feina de policia s’ha d’efectuar al carrer? Des de dins de l’oficina, amb la porta i la finestra tancada a cal i canto, no es pot veure què està passant a fora, ni les infraccions que els incívics estan cometent constantment: ciclistes per les voreres de la Riera o per la plaça de l’Església (per cert, Sr alcalde tregui les plaques de prohibit passar bicicletes o faci que es compleixi la prohibició. No veu que fan el ridícul?); vehicles que corren més del compte per la riera o aparcats a les passeres que ens molesten a la gent gran; als aparcaments de càrrega i descarrega que, per cert, n’hi haurien d’haver més a la Riera els turismes estan destorbant contínuament.

|Opinió QUAN COMENÇARÀ A FUNCIONAR LA NOSTRA POLICIA MUNICIPAL?

Els guàrdies només surten de l’oficina i mai més ben dit això d’oficina per anar a controlar els cotxes que no tenen el rellotge posat, demostrant que l’alcalde només es preocupa per recaptar diners i no pel benestar dels ciutadans. No caldria posar multes si els guàrdies estiguessin al carrer, només amb un avís n’hi hauria prou També, surten de l’oficina per anar a patrullar per les urbanitzacions O estan asseguts a l’oficina o al cotxe patrulla Que no es poden quadrar davant de la Generalitat i exigir que siguin els mossos que patrullin per aquestes zones, com feia la Guàrdia Civil, quan només teníem quatre guàrdies? Que no sap el Sr. alcalde que els pobles de menys de 10.000 habitants no tenen obligació de tenir policia municipal? El dia de mercat caldria un guàrdia al carrer, igual que els dies de festa que venen molts forasters Doncs, no Tots tancats a l’oficina i normalment són tres fins que surten a fer la ronda. Si necessiten més personal a fer tasques administratives, vagin a l’oficina de l’atur, que trobaran molts aturats, però, deixin d’una vegada als policies que facin la seva feina. Si us plau!!!! Elies Surroca i Campàs

/33

dels tècnics, de la contra placidesa, i de la tàctica sectària per posar a l’abast tot el potencial polític, econòmic i social de l’Administració Pública per ser més eficients començant per la rendició de comptes que hauria de ser una normalitat de la transparència. Necessitem accions que lluitin contra les inversions innecessàries i que NO siguin una imposició política ni un caprici partidista, ni menys una improvisació. Ara es quan s’han de moure les palanques de la participació i la transparència per canviar les incerteses de les inèrcies i descartar les improvisacions de les polítiques del “mando i ordeno” Menys discursos sobre visió estratègica i més confiança cap als arenyencs mobilitzats, més solucions pràctiques per projectar i dirigir una comunitat que va perdent el seu recurs més preuat. Arenys de Munt NO li falten diners ni iniciatives, el que falta es voluntat política per aplicar el que és necessari contra la irresponsabilitat de la gestió de conserva dorisme per la “butaca” Xavier Oller

|Opinió /34 Després d’escoltar les diverses preguntes dels membres de l’oposició al PLE de l’Ajuntament del passat dia 21 de juliol, (sobre: l’Escola Bressol, Policies, Residència, Piscina, Vacants, etc ) si analitzem les respostes del govern des de la perspectiva del valor de prioritats que assumeixen els nostres representants envers les consideracions de la ciutadania, veiem que NO coincideixen i que van per diferents camins i/o objectius. Un dels aclariments d’aquest PLE, la Plantilla Municipal: 33 funcionaris + 13 fixos + 20 interins + 9 laborals + 4 càrrecs electes amb dedicació + 2 funcionàries de carrera d’habilitació estatal + 1 directiu/local = TOTAL 82 + 4 Brigada Jove. Més la multi plantilla de l’empresa pública GUSAM(?) Més persones i empreses que treballen per a l’Ajuntament Capítol II (Recollida de Residus + Manteniment Enllumenat Públic + Ràdio Associació Arenys de Munt + CEO + l’Esporga + Cap de la Brigada Municipal (ASC); més Arenys de Munt necessita una estratègia global amb un ampli consens pensada per servir a les persones fugint del tremendisme ESTRATÈGIES

/35 |Opinió Barcelona era la plaça forta que resistia l’embat de les millors tropes franceses comandades pel mariscal Berwick. Lluís XIV, rei de França, prepara l’escat mat sense estalviar mitjans ni humans ni materials per anoerrar la llibertat del poble català per deixar pas al seu net Felip V de Borbó. La Guerra de Succesió després de la trista derrota, amb desiguals forces, va comportar l’extermi dels defensors , l’abolició del drets i les institucions pròpies catalanes, a més de viure, permanent agenollats a les tropes invasores però sense perdre la dignitat per conservar la nostra pròpia identitat. Aquells dies de Setembre de 1714 són la llavor de la nostra Diada Nacional. Tenir consciència de nació, de país, d’estat, especialment aquells molt petits, entre altres coses cal que els seus ciutadans tinguin un fort compromís amb la llengua, els costums propis, la felicitat, la superació de la gent , unes institucions democràtiques fortes, amb uns polítics realistes amb un projecte comú de l’amplia majoria dels habitants del territori. Suïssa, Noruega, Dinamarca… on la corrupció dels funcionaris , polítics, és molt minsa, és castigada pels conciutadans de forma clara contundent on la Llei és implacable amb tothom

HONORABLE WISTON CHURCHILL, CONSELLER

Joan Puig i Pont

EN CAP El calaix de l’Estat són els diners de tots Les diferències socials no són tan alarmants com aquí, on l’administració pública és una menjadora tan voluminosa d’amics i cunyats. Una Catalunya independent i republicana és un bon desig per a la carta als Reis d’Orient, però avui per avui hi ha molt més pa que formatge. Cal un gran estadista, tipus Churchill, per unir nos a tots altre cop, aprendre dels molts errors, ser realistes , adults, preparar el nou full de ruta per tornar a ser capdavanters amb cultura, indústria, sanitat, educació i comerç al món. Esforç, suor, sang i llàgrimes.

BRESSOL Vist el que està passant amb la poca previsió de la demanda de places de l’Escola Bressol Municipal gestionada per l’Empresa Pública GUSAM i vist l’angoixa que pateixen alguns pares d’Arenys de Munt amb aquest tema que els afecta directament, cal una reflexió per posar al dia un equipament essencial i pensar solucions per resoldre el problema actual a curt termini. NO ens podem permetre que hi hagi famílies d’Arenys de Munt que NO puguin portar els seus fills a l’Escola Bressol Municipal en la doble condició d’arenyencs que paguen els impostos i que exigeixen un SERVEI pensat per cobrir les seves necessitats bàsiques i que NO entenen que els polítics “s’apoltronin” esperant que el problema es resolgui per si sol, saben que el cens d’hàbitat jove NO para d’augmentar Des del malestar que representa la falta de la inexistent planificació i de les mesures d’aplicar solucions immediates, cal urgentment fer un gir de 180˚ en positiu i assumir riscos que aportin idees per prendre decisions i suplir la falta d’imaginació, donant resposta a les qüestions dels vilatans.

Virgili Garcia President d’Alternativa Municipal Arenys de Munt IDC

/36 |Opinió ESCOLA

Si els polítics de l’Ajuntament NO poden mantenir zones verdes (transformades i utilitzades per aparcaments), els escocells, ni preveure per disposar de més aparcament públic per vehicles, ni redactar i aprovar els serveis municipals que falten (habitatge social, residència geriàtrica, piscina municipal...), ni trobar solucions per a les propietats (antic Sindicat, antiga Cooperativa, can Cumulada, cases can Xitra, can Gallineta, c/Borrell, 2/4, Masies de can Globus) de què serveixen? Amb qui hem de confiar? Arenys de Munt està perdent considerablement lideratge, capacitat d’iniciatives i influència en tots els aspectes sense assumir que cal un CANVI RADICAL tant en el social, econòmic i polític per poder tornar a ser capdavanters com a poble que vol el millor per als arenyencs

A

Assemblea Arenys de Munt

Ú

I

NO ENS QUEDAREM A CASA S’acosta la Diada i l’aniversari de l’1 d’Octubre. No hem avançat massa cap a l’assoliment d’un estat lliure, ans al contrari. Si els partits polítics tenen una estratègia per la Independència, la tenen massa amagada I no anem bé Cal que fem despertar als nostres representants polítics No els vam votar per fer el que estan fent I això s’aconsegueix pressionant los. Quan el poble de Catalunya ha estat present als carrers de forma massiva han passat coses, i coses importants. Vàrem començar a Arenys de Munt amb les consultes del 2009, i totes les posteriors arreu del nostre territori. L’any 2012 la mobilització de Barcelona va fer canviar el sentit polític del president Mas a treballar per la Independència El 2014, amb la frase de la Carme Forcadell “President, posi les urnes” vàrem empènyer a fer el 9N. El 2015 impulsàrem la unitat independentista amb la candidatura de Junts pel Sí. El 2017 vam pressionar per convocar el referèndum. I el mateix 1 d’Octubre, vam votar i defensar les urnes davant d’un estat opressor. Si realment volem que passin coses no podem deixar de participar en la manifestació de la Diada Hem de tornar a rebentar els carrers de Barcelona Cal que fem sotragar l’arbre perquè caiguin les pomes podrides. Valgui la metàfora per als polítics que no estan per la labor i per la poca valentia de la política per fer nos avançar cap a la independència. Som hi, doncs, per un altre Onze de Setembre massiu i per honrar com cal l’1 d’Octubre. Ni un pas enrere, ni per agafar embranzida VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia» Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu los arribar a: batec@centremoral cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.B S T I A b a t e c B Ú S T A B A T E C b ú s t i a B T

E C /37 |La Bústia

RETROBAMENT

Soy de ese tipo de personas que no acaba de comprender las cosas hasta que las pone por escrito.

/38 |La bústia

Haruki Murakami, Tokio Blues Escriure és molt més que dir les coses Mentre Borges escrivia Funes el memorioso, va aconseguir superar l’insomni; i Isabel Allende va alleujar el dolor per la pèrdua de la seva filla escrivint Paula. L’art de l’escriptura no només ens permet endinsar nos en increïbles mons de fantasia, també és un despertar de la veu interior, un reviure records, una transformació de la vida que vivim o un retrobar nos amb persones que tenim lluny o que ja no són entre nosaltres Escriure ens obre infinites possibilitats a conèixer nos, a descobrir nos, a prendre decisions vitals o a reescriure vivències que desitjaríem diferents. Al Gabinet d'Escriptura ens retrobem per donar vida a les paraules. És gràcies a la màgia de la creativitat que aconseguim despertar el nostre potencial intern, ens deixem abraçar i transportar a explorar els nostres propis límits, alhora que anem aplicant la part tècnica que ens permet donar forma al llenguatge de la fantasia. I mentre escrivim: allunyem fantasmes, viatgem, descobrim noves mirades i potenciem l’empatia gràcies als nostres personatges. L’energia del grup ens catapulta més enllà de les limitacions de la mirada única, la nostra. Escriure és molt més que dir les coses I és als ulls del lector on aquestes prenen vida I a tu, on vols que et transporti el món de l’escriptura? Centre de Formació d'Adults Enric Camón Associació Fotogràfica

Malauradament, el Grup Fotogràfic d’Arenys de Munt ha desaparegut aquest mateix any 2022, ens agradaria agrair a la gent que el va fer possible, l’enorme tasca que han fet durant aquests anys; gràcies, companys! Evidentment, això ha deixat un buit que volem omplir una colla d’aficionats a la fotografia i hem decidit crear una nova associació fotogràfica. Per això volem fer una crida a tots els aficionats a la fotografia que vulguin participar en aquest nou projecte Si t’agraden les fotos i/o has pensat que t’agradaria fer ne, posa’t en contacte amb nosaltres, volem fer cursets de tot tipus de fotografia, des d’iniciació fins a cursos impartits per professionals reconeguts de natura, fauna, retrat, paisatge nocturna o el que convingui, sortides a fer fotos, lliguetes, concursos Volem ser un punt de reunió per aprendre, comentar, millorar, reflexionar en l’apassionant món de la imatge al segle XXI, però necessitem gent amb ganes i iŀlusió per començar amb força i empenta. Apunta’t! RAW Associació fotogràfica Arenys de Munt Informació: Ramon Pujol T 677060804 Ivan Lluís T.666531269 NOVA ASSOCIACIÓ FOTOGRÀFICA

/39 |La bústia Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

S’han acabat les vacances i ara toca retornar a les rutines diàries i començar una nova ETAPA d’avançar cap a la consecució i continuació d’una de les nostres tradicions artesanals d’Arenys de Munt que més ens representa i que ens identifica, com són les delicades, elaborades i exquisides puntes al coixí d’Arenys de Munt. Tal com vam avançar, el nou CURS 2022/2023 d’aprenentatge i perfeccionament de les diferents especialitats d’elaboració de puntes al coixí, començaran les classes a l’Escola de la Masia de Can Borrell el proper dilluns dia 5 de setembre, amb nous reptes i noves iŀlusions per continuar possibilitant i respectant un ofici de les nostres anteriors puntaires i per salvaguardar per a les joves del taller infantil i les futures puntaires. També, com anys abans de la pandèmia, participarem a la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA l’Onze de setembre amb les millors puntes al coixí a la Riera. Com cada any assistirem per participar a la XXXV DIADA DE LA PUNTAIRE 2022 que organitza l’Associació Catalana de Puntaires (ACP), que aquest any es celebra a la vila de PIERA (Comarca de l’Anoia) el diumenge dia 18 de setembre per representar les magnífiques puntes al coixí que s’estan ensenyant i produint a la Vila d’Arenys de Munt. Per a més informació i reserva de plaça als telèfons 669.49.42.34 Montse o al 679.52.80.34 Mª Dolors Informem que la Junta de l’Associació està estudiant la possibilitat d’encaix per preparar i compartir un curset d’iniciació en l’especialitat de punta al coixí de RET FI o punta d’ARENYS. Per altra banda, iniciar un reforç de perfeccionament amb la tècnica de la punta al coixí del GUIPUR. Ens RETROBAREM per tornar a gaudir i engrandir una de les associacions representatives d’Arenys de Munt i de l’artesania de l’art de les puntes al coixí. La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

RETROBAMENT

Junts X Arenys de Munt

Ha passat gairebé l'estiu i el nostre poble ha mostrat les seves fortaleses i les seves debilitats. Sempre hem pensat que si vols entendre Arenys de Munt, res millor que anar un 10 d'agost a les 7 de la tarda a la plaça de l'Església La tornada de KT amb un mar d'infants i joves i de pares, germans i avis que es retroben després de deu dies d'absència és un espectacle impagable Els infants treuen les seves últimes forces que els queden després de dies intensos i ens regalen alegria, entusiasme, rialles, cançons que s'han fet seves i himnes que identifiquen el seu torn. Tot envoltat de companyia, d'abraçades als amics, d'admiració als monitors i d'espurnes d'emoció que brollen dels seus ulls Contemplem amb orgull com transmeten l'estima a la nostra terra, a la nostra llengua i al nostre poble, valors que sempre estan presents a les KT; fins i tot aquest any ens van regalar un Castell (un pilar de tres) i varen cantar alguna estrofa dels goigs de Sant Martí. Pell de gallina. Les Bredes són el reflex de com un veïnat compromès i altruista regala, a tots els arenyencs de munt, gresca, xerinola, ambient, ball, espectacle, sopars, xocolatades i escuma per fer l'estiu molt millor i divertit L'admiració més profunda a tots aquests veïns compromesos de la Breda de Plaça, Pi Gros i Eixample pel regal que ens fan i que tant de bo puguem recuperar les Bredes que no s'han pogut fer aquest any com la del Sindicat i d'altres que teníem. El torneig d'estiu de futbol sala no és només. esport. És lloc de trobada, un motiu per sortir i gaudir l'estiu, de veure noies i nois competint i els que competeixen fer ho amb un públic entregat I quan no es mira el futbol, es conversa, es juga, en definitiva es viu Gràcies també als veïns de la pista per la seva paciència, sobretot als menys futbolers. No volem deixar de donar les gràcies a qualsevol entitat o empresa que ens hagi alegrat l'estiu, com l'ABIC (associació de botiguers) amb la primera escape room de carrer, la Nit Bruixa o la música en directe al bar del Forn de Dalt. Aquestes són algunes de les nostres fortaleses Llavors cal esmenar el que ens manca, com per exemple donar vida a tota la zona de Can Jalpí, que ha estat molt morta En general a l'agost hi ha hagut molt poca activitat cultural i festiva tot i que ara es reforçarà amb el cicle d'Arts poètiques Re Vers. També pensem que la música i ambient per als joves ha estat pràcticament inexistent durant tot l'estiu i que la zona de la piscina està infrautilitzada. Més enllà de les Bredes, ha faltat generar dinamisme per fer bategar l'estiu Les tardes nits de dissabtes i diumenges fa temps que són molt solitàries a Arenys de Munt, dinamitzem les!!! Siguem optimistes, millorem en què fallem i potenciem allò que ens fa únics, com les KT, les Bredes i el torneig d'estiu, actius que la gent d'Arenys de Munt ha conreat durant anys i anys per fer los sentir ben nostres.

CATE-COLÒNIES, BREDES I TORNEIG D'ESTIU

/40 |La bústia

El que falta a Arenys de Munt és una Agenda 21 de planificació per aglutinar tot l’Esport en una Zona Esportiva per motius pràctics, de manteni ment, d’economia, de millores al Medi Ambient i sobretot per la falta de CONTROL

Alternativa Municipal ORGULLOSOS DE VIURE ... En el passat BATEC, a la secció “la bústia” el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Esports i Sistemes Informàtics del govern d’ERC ens va informar extensament sobre la situació i la consecució d’èxits de les seves regidories explicant que tot rutlla com una màquina ben greixada amb la gestió de l’Ajuntament (Viŀla florida) d’Arenys de Munt. Però sembla que s’ha descuidat de valorar l’estat dels deplorables escocells, del manteniment i l’eliminació d’arbres de la nostra emblemàtica Riera que des d’octubre de 2019 estan en un estat lamentable sense solucionar i sense pro postes de millora amb un descontentament dels vilatans amb els protectors dels jardinets amb pedres escairades que NO serveixen per gairebé res, però que va suposar una bona factura pagada pels arenyencs encara que NO hi vegin utilitat, sinó tot el contrari, una trampa per als usuaris dels vehicles. Tothom està d’acord que l’esport s’ha de potenciar (instaŀlacions/manteniment, subven cions de 65.000€, ajudes, promoció...), però també els equipaments esportius municipals s’han de prioritzar per al seu ús i utilitat, que NO passi com les proteccions per la pluja de la pista annexa (60 000€ segons el Pressupost par ticipatiu) que NO han solucionat l'entrada d’ai gua ni s’han arreglat, o la coberta retràctil per la piscina municipal (sense acabar de redactar el SERVEI) per poder se utilitzar tot l’any (vilatans, esportistes, escoles, gent gran, veïns de Sant Iscle...).

Les responsabilitats del govern NO és la retòrica. Fa falta innovar, fer participar activament i molta més implicació per dissenyar un nou MODEL de poble per estar orgullosos de viure hi. Alternativa Municipal Arenys de Munt IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

/41 |La bústia A D M INCIVISME

No podem dir que totes les persones d’Arenys de Munt siguin unes persones incíviques mentre la majoria procuren fer les coses bé, però sempre hi ha alguna ovella negra que ho espatlla i que fa que calgui prendre mesures per contrarestar les mancances d’aquest que NO respecten a res ni a ningú. El que NO es pot acceptar és què siguin les administracions públiques amb tots els seus mecanismes de control que NO tinguin la capacitat de veure i comprovar que alguns dels edificis, vies i espais públics NO siguin suficientment accessibles per a totes les persones, especialment les que tenen problemes de mobilitat Per a algunes persones moure’s per Arenys de Munt és complicat, és com participar a una cursa d’obstacles o una carrera d’entrebancs que l’Ajuntament hauria de considerar, solucionar i sobretot predicar amb l’exemple, per fer possible que es pugui accedir per tot el municipi urbà amb facilitat i amb garanties, com per exemple poder fer gestions a Correus del carrer Nou, o desplaçar se per moltes de les voreres estretes dels carrers del Municipi, o accedir a establiments, etc L’Ajuntament d’Arenys de Munt disposa de capacitat i mitjans humans (16 agents de policia per les 24 hores/dia 365 dies/any) per assumir la vigilància de tots aquest INCÍVICS que deixen les caques dels gossos i/o gats per la via pública sense recollir, o per jugar a pilota a la Plaça de l’Església, a nens de més de 6 anys, o per passar de les altres persones. I després venen els usuaris dels patinets per les voreres, els ciclistes en direcció contrària, els que dipositen la bossa d’escombraries a la paperera, els que NO compleixen amb les Ordenances. Què fan els polítics per posar hi remei i respectar els vilatans que sí compleixen? El civisme és cosa de tots. TOLERANCIA ZERO

|La bústia /42

Els primers dies de la tornada al pis de la ciutat jo estava trista. Enyorava la llibertat dels boscos i de la natura, les granotes i els gripaus. Fins i tot, trobava a faltar les ratapinyades que penjaven de les bigues del vell garatge ple de trastos atrotinats i oblidats A poc a poc m’anava adaptant a la vida de sempre M’afanyava a fer els deures que durant l’estiu no havia fet, i esperava el començament de les classes i les retrobades amb les antigues amigues. S’iniciava el nou curs escolar que entomava amb iŀlusió.

Contes des del Projecte RADARS

SENSE TRUCAR De petita em van ensenyar que abans d’entrar a casa d’algú, havia de demanar permís. Pam pam, que es pot passar? Sense trucar! em deien des de dins la casa. Trucava amb els artells a la porta oberta de bat a bat Al poble, tothom tenia les cases obertes sense patir cap mena de basarda Era temps del pa amb oli i sucre, pa amb mantega i sucre i pa amb xocolata. Dels formatgets i de la mortadeŀla d’olives. De veure aigua a galet del càntir de fang refrescat a la font, on l’avi hi havia posat un rajolí d’anís. Era l’època dels tomàquets als genolls pintats amb mercromina, d’esgarrinxades per les punxes dels esbarzers a l’hora de buscar mores. Temps de pujar als arbres igual que micos i mones i d’anar a les pinedes a buscar pinyons i trencar los a cop de pedra. D’aixafar els raïms amb els peus descalços i banyar nos a la bassa amb el fons ple de llot, agafades a un suro que el pare havia trobat pel bosc Ens ficàvem dins el safareig de rentar la roba amb l’aigua grisa del sabó i gaudíem de la companyia dels capgrossos. Sabíem que quan arribava la Mare de Déu d’agost començaven les tempestes de mitja tarda i les goteres a casa Omplíem el passadís amb trastos per recollir la Després sortíem a buscar caragols i a veure com les petites granotes saltaven dins els bassals d’aigua i les capturàvem amb les galledes de jugar a la platja. Quan arribava setembre, menjàvem figues de la figuera del safareig, i al cap de pocs dies, tornàvem cap a la ciutat, a la nostra casa de sempre. Aleshores, altre cop a beure llet de pot, llet condensada perquè ja no hi havia vaques. Ni mantega conservada dins un tassó d’aigua perquè en aquella casa al mig del bosc, no teníem nevera Ni prunes agafades de la prunera, ni ous de dos rovells de les gallines de les masies, ni tomàquets de l’hort dels pagesos Per a mi, era molt difícil haver de dir adéu a tot allò. Deixava espargides per la sorra de la riera aquelles vivències tan importants per a la meva vida fins a l’estiu vinent. El pitjor de tot, era que ja no podíem anar a casa de ningú trucant a la porta oberta Allò era diferent Les portes dels pisos eren sempre tancades. Ja no era pam pam a la porta oberta d’una casa confiada. Era el ring, que sovint, sobresaltava la família que no esperava cap visita.

Ara, amb el pas dels anys, miro enrere i m’entendreixen els records tan bonics de la meva infància Els mals rotllos, que segur n’hi va haver, s’han esfumat donant pas a les coses que van valer la pena. La vida sembla curta, però és llarga. Avui, la meva mirada al que tinc davant sovint em neguiteja Trobo a faltar aquella llibertat amb què em movia cada estiu enmig de la natura Trobo a faltar les portes obertes i els somriures sense compromís. Ara, les portes de les cases estan massa tancades; amb pany o forrellat. Gairebé com les nostres vides. Vides independents, cors encongits, massa sovint, mirades tristes Això m’entristeix És més, crec que en el fons, ens entristeix a tots Sempre he estat una persona lliure, però soc molt conscient de les limitacions que patim. De tantes i tantes prohibicions. Sembla que el nostre cervell hagi perdut la capacitat de decidir què fer i com fer ho. Penso que tantes acotacions ens encongeixen la vida i ens trobem limitats en infinitats de coses del nostre dia a dia Però, tot i que ens pensem molt inteŀligents, quan la natura ha deixat de badallar, ens ha començat a mostrar el mal que li hem fet. Ara, a correcuita, a veure com ho arreglem. Hem abandonat els pobles pensant que són molt estrets i el món molt ample Avui, encara sento el tendre batec del poble cada matí de tardor, quan enfilo la riera, deixo enrere la filera de vells plàtans i segueixo les passes que em porten a la meva infantesa. Una olor dolça de bosc em pessigolleja el nas i sento papallones dins la panxa Quan arribi a dalt, trucaré a la porta oberta, i preguntaré: Que es pot passar? Sense trucar! Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments /43 EL SODOKU DEL MES LES SOLUCIONS LLUC CAMPASOL ROURA, 14 anys AUGER PENYA BARRABÉS, 12 anys ISONA PEDEMONTE GARCÍA, 12 anys ARCADI MARPONS SERRAT, 11 anys FELICITATS! Nenes i nens que fan anys aquest mes: Si vols que et felicitem peR aniversari, fes nos arribar a centre@centremoral cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys ELBA CANO VILARÓ, 12 anys ROGER ZAMORA ROCA, 9 anys ROSER MOLONS EJARQUE, 14 anys MARTÍ GARRIGA BERNABÉ, 8 anys ALBA VALDIVIA MESA, 13 anys CLAUDIA MARPONS SERRAT, 7 anys JAN ESPIELL GARRELL, 4 anys

La imatge del mes De nou centenars d'infants i joves d'Arenys de Munt van participar de 10 dies de colònies gràcies als equips de monitoratge i cuina de les Cate colònies. D e s c o b r e i x t o t e s l e s f o t o s d e l ' a c t e : C i c a e n l a i m a t g e i e n l l a ç a a m b a w e b d e l a n u n c i a n t