BATEC 415 juny 2022

EL GRUP DE TEATRE DEL CENTRE ESTRENA "LLADRES" pàg 03

JORNADA SOLIDÀRIA PER A LES PERSONES REFUGIADES pàg 09

LA GENERALITAT NO ES PLANTEJA LA POSSIBILITAT DE RETORNAR PEDIATRIA Exclusive interview with pàg 13

Manila's Rising Sun

514 .mún / 2202 YNUJ

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 17/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

03

05

22/ Mirant el cel

23/ Del temps 24/ Paisatges poètics 24/ Biblioteca 25/ El llibre del mes 26/ Cartellera 27/Calendari 28/ Recordant a...

10

17

32/ El racó de l'humanista 33/ Opinió 35/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

20

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Equip del Centre | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

L’estiu arriba i el Centre encarem el final de curs. Un cop més, volem destacar la implicació voluntària de totes aquelles persones que fan el possible per tirar endavant cada secció. En aquesta recta final gaudirem de diverses activitats per acomiadar el curs i demostrar als familiars, amics i socis la feina feta al llarg del curs. L’Esbart ja va celebrar la tradicional ballada de Rams amb una gran assistència de públic, però la seva activitat no s’ha acabat; els grups infantils aniran a representar el Centre a una trobada d’esbarts a Mollet. Que tingueu una bona entrada d’estiu! Mireia Subirana Membre de la Junta

UN PREMI NOBEL QUE FA RIURE L’11 i 12 de juny, el grup de teatre del Centre ens oferirà “Lladres”, una obra de Dario Fo. En parlem amb Josep Maria López, director del muntatge. BATEC.- Per què heu triat aquesta obra? Josep Maria López.- Perquè és una comèdia d’embolics divertida i, alhora, de qualitat, com totes les obres de Dario Fo, Premi Nobel de Literatura 1997. B.- Com és que van concedir el Premi Nobel a un autor còmic? JML.- A moltes persones va sorprendre que un premi tan important anés a parar a un autor, director i actor de teatre que es dedicava a fer riure a la gent. El jurat va declarar que se’l mereixia perquè “segueix la tradició dels bufons de l'edat mitjana, criticant l’autoritat i defensant la dignitat dels oprimits.” >>>

/03

|Del Centre

B.- Si critica l’autoritat i defensa els oprimits, “Lladres” deu ser una obra de denúncia. JML.- És, sobre tot, una obra de riure. Dario Fo se’n riu dels rics. Fa quedar en ridícul l’home de la casa i la seva dona, un matrimoni de l’alta societat. I també l’amant del marit, una nova rica casada amb un militar més totxo que una sabata. Tots, hipòcrites com són, tracten d’amagar els draps bruts i la troca s’embolica cada vegada més. B.- No se salva ningú? JML.- Les dues úniques persones decents de l’obra són un gitano català que entra a robar a la casa dels rics, i la seva dona. B.- Amb quin repartiment compteu? JML.- Amb el Toni Cantallops, el Martí Fabregà i l’Alícia Muns, tres actors prou coneguts al Centre, al costat de tres nous fitxatges: la Clara Avecilla, l’Annabel Solé i el Fernando Velasco. Imatge d'un assaig

B.- És un muntatge molt complicat? JML.- Hem ambientat l’obra a finals dels anys 50, quan es va estrenar, cosa que ha donat una feina especial als equips d’escenografia, vestuari, perruqueria i maquillatge del Centre. B.- Per què hem de veure aquesta obra? JML.- Perquè el teatre no té competència. Sempre ens dona coses que Netflix no ens pot donar. El cap de setmana de l’11 i 12 de juny, públic, tècnics i actors ens encomanarem mútuament d’una bona dosi de bon humor, que prou falta ens fa.

RECORDEU: L’11 i 12 de juny, el grup de teatre del Centre estrenarà la comèdia “Lladres” a la Sala Gran del Centre. Les entrades es poden comprar al web i a secretaria del Centre. Imatge d'un assaig

/04

|Del Centre

TOREIG DE FUTBOLÍ AL CENTRE El Centre d'Arenys de Munt organitza la primera edició de TORNEIG DE FUTBOLÍ els divendres 3,10 i 17 de juny a partirde les 18:00h. Tothom és benvingut, juguis o no, tinguis l'edat que tinguis i t’agradi o no. Si jugues, passa't-ho bé i sigues respectuós amb els companys/es, organitzadors/es i animadors/es. Si no jugues, pots venir a veure els partits, animar la teva parella preferida i descobrir el Centre en un ambient festiu i divertit. També pots gaudir del servei de barra amb preus populars i una petita terrassa amb música per passar uns bons divendres de juny. Preus d'inscripció: 5€ sòci/es 7€ no sòci/es

● ●

Cartell del torneig

El funcionament? El torneig començarà amb una lligueta classificatòria per la fase eliminatòria. A partir d'aquí,les parelles seguiranjugant fins arribara la final. Inscripcions enviant un WhatsApp al telèfon del Centre (683 580 661) indicant NOM, COGNOM, DNI i CORREU ELECTRÒNIC o directament a la secretaria del Centre.

PREMIS 1R PREMI 100€ 2 menús entre setmana al Bar del Centre. 2 entrades pel Cicle Gaudídel setembre per veure la pel·lícula "Scape Room" al Centre.

● ● ●

2N PREMI 50€ 2 menús entre setmana al Bar del Centre. 2 entrades pel Cicle Gaudídel setembre per veure la pel·lícula "Scape Room" al Centre.

● ● ●

3R PREMI 2 menús entre setmana al Bar del Centre. 2 entrades pel Cicle Gaudídel setembre per veure la pel·lícula "Scape Room" al Centre.

● ●

/05

|Del Centre

CINEMA CICLE GAUDÍ El Centre organitza, dissabte 4 de juny, una nova sessió del Cicle Gaudí amb la pel·lícula El Ventre del Mar a les 8 del vespre, a la Sala Gran. SINOPSI: Juny de 1816. Una embarcació francesa s’encalla davant les costes del Senegal.Sense bots suficients per a tots, es construeix una bassa per remolcar a 147 persones. El pànic i la confusió s’apodera dels tripulants de la nau que acaben tallant la soga de remolc i abandonant la bassa a la seva sort. D’aquests147 homes només 9 van aconseguir salvar les seves vides.

Cartell de la sessió de cinema

Entre ells estaven Savigny, un oficial mèdic implacable i Thomas, un rebel mariner ras. Enfrontats, viuen aquestsfets mostrant diferentsactituds per a sobreviure.

FESTA DE FINAL DE CURS 2022: ENCIRCA’T Des d’Encirca't us presentem la FESTA DE FINAL DE CURS 2022! La celebrarem els dies 18 i 19 de juny i amb motiu de comiat de la Sala Corrioles hem organitzat un munt d'activitats! El dissabte farem mostres de tots els cursos regulars amb pica-pica inclòs i el diumenge podeu venir a gaudir del taller de circ en família, la presentació del CIPAC (nou projecte i seu d’ENCIRCA'T) i un vermut de cloenda... Reserveu dates perquè us hi esperem amb ganes!

Cartell de l'acte

PILI MUNS ES PRESENTA AL CONCURS DE MONÒLEGS DE SANT FELIU DE CODINES L'actriu del Grup de Teatre del Centre participarà al concurs de monòlegs de Sant Feliu de Codines el pròxim 5 de juny on podrà optar a un dels premis de 1000€, 500€ o 250€. L'actiu ja ha participiat en vetlades de monòlges com el Fum Fum Fum amb gran èxit. Pili Muns en escena OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06

www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del Centre

FI DE CURS ESCOLA DE DANSA LA RIERA Ja tornem a estar aquí, la dansa és el nostre món, el que fa que girem, el que fa sentir que estem volant, el que ens crema i el que ens aferra a la terra. Per aquest motiu, l'espectacle d'aquest any té aquest nom: “els 4 elements”; terra, aigua, aire i foc. No et perdis la manera que els descrivim mitjançant la dansa.

Viu la dansa, viu al poble T'esperem el dia 19 de juny a les 6 de la tarda a la Sala Gran del Centre per fer moure al món al ritme dels elements.

naruD mairíM | ynessiD

És el nostre motor i la nostra energia, però necessitem la teva màgia per tancar el cercle, la força del públic és necessària en aquest engranatge, volem fer-te sentir i que vibris amb nosaltres.

Cartell acte fina de curs escola de dansa La Riera

FESTIVAL DE FI DE CURS: AÏNA DANCE STUDIO Veniu a gaudir del festival de fi curs a càrrec de l’escola de dansa Aïna Dance Studio! Podreu passar-ho bé veient tot el que han après els alumnes de l’escola aquest curs, des dels més petits amb tres anys fins a adults. Descobrireu diferents estils de ball com Hip-Hop, contemporani, dancehall, ballet clàssic, heels, entre altres. Cartell acte de final de curs de Aina Dance Studio

No t’ho perdis!

/07

|Del Centre

FINAL DE CURS DE L'ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE Els grups de l'Escola de Teatre del Centre presentaran les obres que han treballat durant tot el curs en dos dies diferents. Els nois i noies de 3r d'ESO ho faran dissabte11 de juny a les 18 h a la Sala Corrioles i els grups de 4t, 5è, 6è de primàriai 1r i 2n d'ESO, el dissabte 25 de juny a les 18 h a la Sala Gran. Les monitores voluntàries de l'escola ens expliquen de què tracten les obres de teatre que han escrit o arranjat per a què els més petits i joves del Centre, puguin gaudir del teatre i del procés de creació artística. | aifargotoF

Els i les joves de 3r d'ESO actuaran el dia 11 de juny dirigides per Anna Pujol i Ainhoa Marín amb l'obra de teatre FUTUR PERFECTE: Sis escenes independents que plasmen la manca de principis que pateix la nostra Cartell Final de Curs ETC societat. Podem veure, per exemple, un amè publireportatge en el qual s'ofereix un kit de tortura a compradors potencials, o una família en la qual la filla és obligada a seguir els patrons de la societat.

El dissabte 25 de juny veurem els nens i nenes de 4t, 5è i 6è de primària representant EL PETIT PRÍNCEP, arranjat i dirigit per Georgina Penya i Núria Herrero: Hi ha clàssics que no necessiten cap explicació ni justificació, per tant: arriba al Centre la màgia del musical "El Petit Príncep". Però, i si no només hi ha un Petit Príncep? I recordeu... l'essencial... Tot seguit, els nois i noies de 1r i 2n d'ESO encarnaran l'obra RÀDIO RESISTÈNCIA, escrita i dirigida per Aixa Clos i Lola Faulkner: Un grup de sis adolescents s'ha vist atacat per una apocalipsi de monstres indefinits, i no saben de l'existència de ningú més que hagi sobreviscut. S'han instal·lat en les oficines d'una emissora de ràdio abandonada i emeten cada dia amb l'esperança de contactar amb algú. Les entrades es podran comprar a la Secretaria del Centre o entrant a la pàgina web del Centre.

/08

+ info i entrades

|Del Centre

DONA'M LA MÀ El poble d’Arenys de Munt recentment ha demostrat un gran esperit solidari, i amb la intenció de continuar amb aquesta dinàmica, s'ha organitzat una jornada solidària, festiva i de reflexió dedicada a les Persones Refugiades que tindrà lloc el diumenge 19 de juny. La jornada persegueix el propòsit de recaptar fons per tres projectes que treballen en zones frontereres a través de diferents activitats que s'aniran portant a terme al llarg de la jornada, i aquí us deixem un petit tast de totes elles! Dona'm la mà... i CAMINAREM De bon matí, us proposem participar en una caminada popular per les masies del nostre poble. I durant tot el dia, a plaça i al pati de l'Escola Sant Martí oferirem tallers, inflables i jocs per a tothom, organitzats per diverses entitats: Les Associacions de Famílies d’Alumnes, Geganters, Voluntaris, etc. Dona'm la mà... que CANTAREM i MENJAREM! Al migdia, després d'actuacions musicals diverses (La Oveja Negra i altres) gaudirem plegats d'un bon arròs popular cuinat per les Cuineres de l'Eixample. Dona'm la mà... i PARLAREM! Al llarg de la jornada s'exposaran els tres projectes als quals aniran dedicats els fons recaptats. I, per altra banda, s'exposarà un curtmetratge gravat a l'antic camp de Mòria (Grècia), per després acompanyar la projecció amb un espai de diàleg on poder compartir reflexions, preguntes i inquietuds que difícilment es posen damunt la taula. Dona'm la mà... i COMPARTIREM! I cap al vespre, quan el sol ja vagi afluixant, us proposem un espectacle únic i emotiu: ajuntarem les coreografies de l'Esbart Dansaire amb les notes de Veus de Munt i el Cor Kalima de noies ukraïneses. Mostrant un cop més que la cultura i el folklore són elements per construir ponts i enriquiment mutu entre cultures. Aquesta jornada que us presentem ha estat organitzada i coordinada per l'Ajuntament d'Arenys de Munt, el Centre Moral i les diferents entitats i persones particulars que han decidit implicar-se en les diferents activitats que es realitzaran al llarg de la jornada. Totes elles esperen poder compartir amb vosaltres algun moment d’aquesta diada! Així que ens trobem el diumenge 19 de juny a la Plaça de l’Església per formar-ne part!

EL BATEC JA ES POT CONSULTAR AL CERCADOR XAC PREMSA Des de fa poques setmanes, fruit de l’acord de col·laboració entre el Centre Moral d’Arenys de Munt i l’Arxiu Comarcal del Maresme(ACC), ja es pot consultar en línia, al cercador XAC Premsa, la digitalització de les més de 15.000 pàgines de la revista Batec corresponents als més de 400 números publicats des dels seus inicis, el 1987, fins a l’actualitat. Des de l’any 2016, l’ACC ha iniciat la digitalització massiva de la premsa històrica comarcal del Maresme. XAC Premsa ja disposa de més de quatrecentes capçaleres de diaris, revistes, butlletins i circulars d’entitats i institucions de la comarca. Es tracta d’un petit percentatge de l’hemeroteca que conserva l’Arxiu Comarcal del Maresme que, a poc a poc, va posant a disposició de la consulta pública remota aquesta important col·lecció. La premsa és testimoni del batec social, polític, cultural i de crònica dels pobles i ciutats de la comarca. Permet resseguir la història recent de la comarca, des dels fets més insignificants o anecdòtics a les grans qüestions del país. Es tracta d’una font històrica de primera magnitud que complementa altres fonts primàries i que permet acostar-se als segles XIX, XX i XXI. Les revistes abasten un ventall cronològic que s’estén des del 1856 fins al 2022, i fan referència als pobles, viles i ciutats de la comarca del Maresme. A mesura que a l’arxiu arriben noves capçaleres o números de capçaleres que faltaven són incorporats a la col·lecció i, en molts casos, també al repositori. ‘XAC Premsa’ és, doncs, el repositori que conserva major nombre de capçaleres de totes les comarques de Catalunya i que permet una cerca àgil, ja sigui sobre les capçaleres de cada població ja sigui sobre els seus continguts específics. La premsa en línia és un recurs indispensable per als recercadors i investigadors professionals, així com un complement idoni per a estudiants de primària, de secundària i d’universitat.

/09

|Del Centre

COMPARTIM L’ÀPAT

aratnàclA arravaN naoJ | seifargotoF

Sala municipal. després del dinar, inici del ball

El Grup d’Interculturalitat del Centre, el dissabte 21 de maig, vam celebrar el Dia Internacional de la Diversitat Cultural, amb un àpat compartit a la Sala Municipal. L’objectiu era crear un espai informal de trobada per millorar la coneixença i establir relacions entre arenyencs de diferents orígens. Va ser una diada molt bonica, humil, senzilla plena d’harmonia i de bon rotllo, en la línia de treball del nostre grup. Volíem aconseguir una identitat compartida i una societat cohesionada i igualitària dins del nostre poble. Vam compartir menjars d’arenyencs nascuts en diferents parts del món. Vam poder tastar la cuina del Perú, Veneçuela, Marroc, Catalunya, Astúries, Andalusia, Japó, Ucraïna, República Dominicana, Santo Domingo, Gàmbia, Togo, Gran Bretanya... i, pot ser, alguna més, ja que van venir més persones de les que esperàvem.

Fantàstic. Ens vam ajuntar arenyencs d’arreu del món amb ganes de compartir taula i la meravellosa tradició del ball. La cultura i els costums ens van unir durant unes hores de meravellosa comunicació, alegria, solidaritat i riures, molts riures. L’any 2021, en plena pandèmia, des del Grup d’Interculturalitat del Centre, amb la col·laboració de l’escola d’adults, es va fer una exposició d’Identitats Polièdriques, on també van participar persones arenyenques de diferents llocs del món i va ser una manera d’acostar-nos tots plegats, cosa que es va aconseguir i que hem volgut reafirmar amb la jornada. No ens aturarem aquí. Tenim moltes ganes d’aprofundir en la tasca tan valuosa d’acostar i compartir totes les cultures i tradicions que conviuen en el nostre poble. Durant la diada, ens van acompanyar l’alcalde Josep Sánchez i la regidora de Benestar Social Montse Batista, que ens han donat suport en tot moment per aconseguir la nostra proposta de menjar i conèixer-nos. Gràcies a totes les persones que van fer possible una trobada entranyable, que sense cap mena de dubte, repetirem. Grup d’Interculturalitat del Centre

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de maig El ple del mes de maig va ser bastant curt. Una hora i mitja en total, comptant tota l’estona de precs i preguntes. Hi havia només dos punts a la part dispositiva, però s’hi va afegir una declaració institucional pactada pels grups independentistes sobre el Catalangate. Això va ser el primer que es va fer al Ple, la lectura d’aquesta declaració, es va qualificar els casos d’espionatge a polítics i gent propera a l’independentisme com un escàndol de magnitud i proporcions escandaloses. Va ser Tònia Vila Paituví qui va fer lectura de la declaració. El PSC no es va adherir a la declaració institucional, tal com fa sempre quan es tracten temes relacionats amb el procés independentista. Aquesta vegada, a més, la regidora Vanesa Muñoz Fernández es queixava d’una manca de formes a l’hora de presentar-los el text. A partir d’aquí es va iniciar la part dispositiva. El primer punt amb debat era aprovar una proposta d’una hípica per a un projecte que volen fer en sòl no urbanitzable que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va rebutjar en un primer moment i que ara s’ha reformulat. Abans d’enviar-la de nou a Barcelona l’havia d’aprovar el Ple, i així va ser per unanimitat. El projecte és una escola d’equitació i tractaments terapèutics amb cavalls a la finca de La Txicorleta, que està al camí de Lourdes, presentat pel Centre Natural Eqüestre l’Espiga. L'any 2018 el Ple ja hi va donar el vist-i-plau però la Comissió d’Urbanisme la va rebutjar. Ara s’han adaptat als requeriments d’Urbanisme i es torna a aprovar al Ple. Tots els grups hi van votar a favor, lamentant que hagin passat uns quatre anys des que es va començar a parlar del projecte, i

destacant que cal donar suport a les activitats econòmiques i emprenedores que es volen tirar endavant, sempre que compleixin tots els requeriments administratius. L’altre punt de la part dispositiva era l’adhesió al Pla de prevenció de residus municipals del Maresme. Va ser el regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí Girbal, qui va exposar el punt. Bàsicament el fet és que Arenys de Munt no té un Pla de Prevenció de residus municipals propi ni recursos per fer-ne un, i el que es fa és adherir-se al que té el Consorci de Tractament de Residus sòlids urbans del Maresme. Aquest punt també es va aprovar per unanimitat.

DINAR COL·LOQUI DE PIMEC AMB PRESÈNCIA ARENYENCA L’Alcalde d’Arenys de Munt va participar d’un dinar-col·loqui parlant de temes econòmics i noves oportunitats a la demarcació, organitzat per PIMEC, la patronal de petites i mitjanes empreses de Catalunya. Sota l’etiqueta de #Reactivemnos! i Fem activisme empresarial, es va fer aquesta trobada a la demarcació del Maresme-Barcelonès Nord. Hi va participar Antoni Cañete, President de PIMEC. L'alcalde d'Arenys de Munt hi va participar, assegura que el debat per construir estratègies de futur són imprescindi-bles si es vol construir una economia més forta i dinàmica, que generi ocupació i riquesa pel país. Sánchez creu que l’actual crisi social, econòmica i de sistema dona una oportunitat al país i que tot el debat no quedi en una reflexió i ja està, sinó que es prenguin decisions valentes per no perdre més competitivitat.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

DESPLEGAMENT DEL 4G I 5G A ARENYS DE MUNT Arriba a Arenys de Munt el desplegament del 4G i 5G per gaudir de connexions mòbils molt més ràpides i amb millor cobertura. Les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Vodafone y Orange han anunciat que durant les properes setmanes faran a Arenys de Munt el procés d’implantació dels serveis de telefonia mòbil de nova generació, 4G i 5G, sobre les bandes de 800 y 700 MHz, respectivament, cosa que permetrà que els arenyencs puguem gaudir de connexions mòbils d’alta velocitat i una millor cobertura dins d’edificis, en una major extensió geogràfica. Això pot comportar l’aparició de determinades afectacions a la recepció de la senyal de Televisió Digital Terrestre a les llars d’Arenys de Munt, ja que aquestes bandes s’utilitzaven anteriorment per fer arribar la TDT. Per garantir la compatibilitat de la nova tecnologia amb la recepció de TDT, l’empresa Llega700 és l’entitat que han creat els operadors de mòbil per a solucionar qualsevol afectació en la recepció de canals de TV. En cas que es detecti algun problema en la correcta recepció de TDT es pot trucar gratuïtament al telèfon 900 833 999 o contactar amb l’empresa a través de la web www.llega700.es

FRENEM LES ACTITUDS INCÍVIQUES QUE EMBRUTEN Des de l’Ajuntament s’ha detectat que en diversos punts del poble, les papereres i contenidors presenten un estat lamentable a causa d’actituds incíviques d’una part minoritària de la població. Hi ha bosses d’es-

/12

combraries directament llençades a les paperera i hi ha àrees de contenidors amb gran quantitat de deixalles escampades pel voltant, i restes de roba o bosses senceres deixades al costat de contenidors de reciclatge. Si bé és cert que les actituds incíviques són pròpies d’una minoria de ciutadans, també és cert que les conseqüències d’aquestes actituds irresponsables perjudiquen a la totalitat de la població, ja que tots els arenyencs patim la brutícia acumulada pels carrers del municipi. Des de l’Ajuntament s’han multiplicat els esforços per millorar la recollida selectiva de la brossa, amb un nou contracte que permet millores com el buidatge diari de papereres, entre altres avantatges. Recordem que es pot fer ús de la deixalleria fixa de dilluns a diumenge i de la deixalleria mòbil un cop al mes a l'Eixample per portar deixalles que no es poden llençar en el porta a porta, com és el cas de roba o altra brossa no reciclable. Però cap esforç de l’administració tindrà fruit mentre es mantingui aquest nivell d’incivisme a una part de la societat. De res servirà netejar més si hi ha veïns que embruten el poble deliberadament. Si no hi posem remei entre tots, els recursos abocats a la millora de la neteja seran diners llençats a la brossa, mai millor dit. I recordem que són diners de tots i cadascun dels ciutadans d’Arenys de Munt. És per això que des de l'Ajuntament es demana a la població que sigui responsable, que faci un bon ús del porta a porta, de les àrees d’emergència de contenidors, i sobretot de les papereres, que no són contenidors de rebuig. Així mateix demanen col·laboració ciutadana i que si algú percep una actitud incívica que embruta el municipi ho denunciï trucant a la policia o a l’Ajuntament mateix.

|D'Arenys, casa de la vila

LA GENERALITAT NO ES PLANTEJA LA POSSIBILITAT DE RETORNAR PEDIATRIA A principis de maig es va fer una reunió al Departament de Salut per tornar a demanar el retorn del servei de pediatria al CAP d’Arenys de Munt; hi van assistir l’alcalde, la regidora de Sanitat, i el portaveu de cadascun dels tres partits a l’oposició. El resultat final, però, no va canviar respecte a altres reunions que s’han fet fins ara: Pediatria no torna a Arenys de Munt. El servei es va retirar del CAP del nostre poble ara fa gairebé un any i vuit mesos. La regidora de Sanitat d’Arenys de Munt, M. Àngels Gros Argelés, va definir la infructuosa trobada com el “Dia de la Marmota”. Les autoritats arenyenques es van reunir amb Meritxell Budó, Secretària d’Atenció Sanitària i Participació de la Generalitat i les doctores Puente i Aran, del servei al Barcelonès Nord i Maresme. Es va exposar que els metges fan molt bé la seva feina, però logísticament l’atenció no funciona; no agafen el telèfon i les consultes a vegades es fan en estances que no són de pediatria. Com que fa molt que es queixen del mateix, la regidora, ja dóna per fet que aquestes qüestions no se solucionaran i demana que retornin el servei al CAP d’Arenys de Munt, almenys fins que es pugui ampliar el CAP d’Arenys de Mar i s’hi pugui prestar el servei en condicions. La Generalitat no es va moure de la seva posició, avalada per xifres i estadístiques que mostren un servei que funciona amb correcció. No es van comprometre a res. Es van limitar a recollir les queixes per solucionar-les. A la reunió hi van anar representants de totes les forces que tenen representació al Ple per escenificar la unitat que hi ha en aquest tema. Va ser, però, una qüestió més simbòlica que efectiva.

Santi Morell Capellera, de JuntsxAdM, no veu cap possibilitat de fer canviar a la Generalitat d’opinió, entén que la decisió de centralitzar serveis de pediatria és un projecte ja decidit i des de la Generalitat estan convençuts que la idea és bona, que funciona. La portaveu del PSC, Vanesa Muñoz Fernández, diu que no hi ha cap avenç, que la Generalitat viuen dues realitats diferents. La molesta i ho troba una falta de respecte, que el Departament digui que cal millorar la percepció dels usuaris ja que els arguments dels arenyencs no són percepcions sinó realitats. Assegura que la infermera una tarda a la setmana per atendre nens sans no dona prou servei, que per a moltes patologies lleus ja es requereix un pediatre. Qualifica de surrealista que els adults puguin tenir un metge de capçalera al CAP del poble i no el puguin tenir els infants, ja que un pediatre no és un metge d’especialitat, és un metge de capçalera d’infants. Aposta per activar la societat per aconseguir el canvi de model. El portaveu i regidor de la CUP, Guiu Muns Roura, coincideix en dir que va sortir decebut de la trobada ja que la decisió està presa i les reunions polítiques no han servit per desenrocar la posició de la Generalitat. Aposta també per moure a la societat, impulsar protestes ciutadanes i aparèixer als mitjans de comunicació i, sobretot, buscant aliances fora del municipi, ja que aquest nou model sanitari que impulsa la Generalitat ha començat per aquí però s’implantarà a tot el país i hi haurà molts altres municipis que es quedaran sense servei de pediatria. Caldrà buscar una “plantada de país”, ha dit. L’únic compromís de la Generalitat va ser que els membres del Departament de Sanitat ho transmetran al Conseller Argimon, però tots els representants d’Arenys de Munt són escèptics en què això pugui servir per a alguna cosa.

/13

|D'Arenys, gent i societat

REOBREN ELS LAVABOS DE LA PISTA

Els lavabos de la pista municipal ja estan oberts a la tarda més enllà de l’horari escolar. Era un prec que JuntsxAdM portava a Ple i, com que el govern ho sabia, ahir mateix va tornar a obrir els lavabos. De fet són uns lavabos que sempre que s’han obert hi ha hagut problemes d’incivisme, bretolades i mal ús, però la regidora d’Educació, Tònia Vila Paituví, va dir que ho tornen a provar, a veure si ara no hi ha problemes, i ja decidiran si mantenen l’obertura també els mesos d’estiu. JuntsxAdM va demanar també que es vigili que a la nit no hi hagi joves que saltin la tanca de la pista a les nits i facin botellons a dins.

VIVIM EN UN POBLE TRANQUIL A l’inici del mes de maig hi va haver Junta Local de Seguretat, és la reunió anual entre cossos policials i autoritats municipals per valorar la relació de fets delictius i intervencions policials que s’han fet al poble en l’any anterior. Les dades del cos municipal reflecteixen que es dedica un 38% de les actuacions a casos de seguretat ciutadana, un 32% a trànsit i seguretat viària, un 11% a tràmits administratius, un 4% a proximitat i assistencial, un 4% judicial, i un 11% a qüestions relatives a la covid-19. Per serveis, l'any 2020 es van fer 7.300 actuacions i l'any 2021 se’n van fer 7.520, una xifra molt similar. Hi ha hagut un augment del volum d’atenció telefònica, amb unes 400 trucades més ateses que l’any anterior. Per part de Mossos les dades reflectien molt més increment perquè la comparativa es feia amb el 2019. La tipologia delictiva més habitual és la de botellons, bretolades i aldarulls, sobretot en època de confinament. Durant l'any 2021 hi ha hagut 25 accidents de trànsit al poble, tots lleus, per topades sense grans conseqüències. El regidor de Seguretat, Àngel Castillo Vallcorba, ha dit que els delictes no han disminuït però tampoc han pujat de forma alarmant. Els robatoris amb força a les cases han baixat moltíssim el 2021 respecte el 2019, quan n’hi va haver una gran onada a tota Catalunya. El regidor diu que Arenys de Munt és un poble segur i tranquil malgrat que ha canviat molt en els darrers 20 anys. És un poble molt més segur que municipis propers, on hi ha problemàtiques puntuals que fan pujar molt el volum de fets delictius.

/14

AMPLIACIÓ A LA TARDA DEL BUS A L’HOSPITAL DE MATARÓ

A mitjans de maig hi va haver una reunió entre representants dels ajuntaments dels dos Arenys i del Departament de Territori de la Generalitat que es va mostrar disposat a parlar de l’ampliació del servei amb més franges al matí i amb nous viatges a les tardes. La línia d’autobús a l’Hospital de Mataró ha doblat el nombre de persones usuàries de les 25 al dia, a les 50 respecte l’any passat i l’Ajuntament confia que la demanda creixerà en la mesura que s’ofereixin més serveis. L’Ajuntament ha posat a disposició dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt una enquesta per valorar el servei de la línia d’autobús entre Arenys de Munt i l’Hospital de Mataró, en la qual es pretén conèixer l’opinió i grau de satisfacció de les persones usuàries del servei i les millores que es poden proposar en relació amb les franges horàries. L’enquesta està disponible a l’apartat de propostes, queixes i suggeriments del web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i també es podrà respondre presencialment mitjançant una butlleta a l’OAV de l’edifici de l’Ajuntament, a la Policia Local i a l’Esplai. A mitjans de juny es farà una altra reunió amb Transports de la Generalitat per fer-hi arribar els resultats de l’enquesta i plantejar millores en el servei que demanen les persones usuàries. El regidor Àngel Castillo Vallcorba és optimista i planteja que l'ampliació potser podrà fer-se abans de final d’any.

NOVA REUNIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA S’hi va fer balanç de les iniciatives culturals. La tornada a la normalitat permetrà recuperar activitats que estaven aturades per la pandèmia, però encara no es farà cap festival a Can Jalpí perquè no s’ha pogut programar amb temps, sí que es farà el Re-vers. També es va explicar la feina de la Comissió de Memòria Històrica, la del Nomenclàtor, i la Comissió Manolo Hugué. Els assistents van poder fer precs i preguntes i van remarcar la importància de tenir una nova biblioteca. El col·lectiu Amics per l’Art del Maresme va demanar que es treballi per fer una fira d’art a Arenys de Munt. Per més info: https://www.arenysdemunt.cat/presentacio-delconsell-de-cultura-26-de-maig-de-2022

|D'Arenys, casa de la vila

PREMIATS A LA XXXIV MOSTRA LITERÀRIA D’ARENYS DE MUNT El diumenge 15 de maig va tenir lloc a Can Borrell el lliurament dels premis de la XXXIV Mostra Literària d’Arenys de Munt. Enguany s’hi havien presentat 179 treballs de prosa, 88 treballs de poesia i 5 treballs de microrelats.

Els Premiats En prosa Categoria A, de 6 a 8 anys, 1r premi per a Max Godoy Muñoz amb El caçador amb por, 2n premi per a Oda Montilla Freixas amb El Llop Golafre. Categoria B, de 9 a 11 anys, 1r premi per a Olívia Mayans Ballester amb El botó de l’àvia, 2n premi per a Ferran Travesa Paituví amb La Guerra entre Rússia i UcraÏna. Categoria C, de 12 a 14 anys, 1r primer desert, 2n premi per a Maite Artigas Olivares amb Què em passa?, accèssit per a Irene Real Olivé amb El Cel des del Llom d’un Drac. Categoria D, de 15 a 18 anys, 1r premi per a Nerea Castro Tripiana amb Els homes bons moren quan van a la guerra, 2n premi per a Martina Mayans Ballester amb Un discurs de No-re, accèssit per a Lola Faulhner Miró per a El Brunzit. Categoria E, de 19 a 25 anys, deserta. Categoria F, de 26 anys en endavant, 1r premi pe a Gemma Tomàs Pruna amb Pregunta-ho a Hardy, 2n premi per a Maria Peña Torrent amb Preludi de l’associació «Vells, però no idiotes». Microrelats Guanyador Toni Llacay Pintat, amb l’obra Penso en tu.

En poesia Categories A, de 6 a 8 anys, 1r i 2n premis deserts, accèssit per a Oriol Pedrero Prats amb Poema de la meva vida. Categoria B, de 9 a 11 anys, 1r premi per a Bet Daumal Artigas, amb L’amor, 2n premi per a Miquel Juncà Dotras amb La Pau és un Regal, accèssit per a Clara Esteban Joseph amb La Papallona. Categoria C, de 12 a 14 anys, 1r premi per a Jan Nadal Aguiló amb Quan ho entendràs? 2n premi per a Roger Pascual Andreu amb El Dia de Partit, accèssit per a Eloi Ramos Calafell per a Els Oficis. Categoria D, de 15 a 18 anys, 1r premi per a Júlia Torrent López amb Instants, 2n premi per a Gerard Martí Vazquez per a Posta de Sol Categoria E, de 19 a 25 anys, 1r premi per a Tanit Casado Baño amb Crònica d’un dol, 2n premi desert. Categoria F, de més de 26 anys, 1r premi per a Clara Coll Lladó amb Natura efímera, 2n premi per a Jesús Luis Diaz de Greñu Romero amb Por.

Moltes Felicitats!!!

| aifargotoF

Els premiats, el jurat i els regidors de l'Ajuntament, al final de l'acte

/15

|D'Arenys, casa de la vila

AIGÜES D’ARENYS ES TRASLLADA

Aviat les oficines d‘Aigües d’Arenys estaran a un lloc molt més cèntric i accessible, als baixos de carrer Generalitat, 5-7, just davant la porta de l’Escola Sant Martí, a peu pla i força més gran que l’actual. Serà un espai ampli, que permetrà una millor atenció i també unes millors condicions laborals per al personal de l’empresa pública. Maria Ballester Jiménez, gerent de GUSAM, ha comentat que amb aquest trasllat es resol un problema històric, que ja acumulava massa reclamacions d’usuaris que es mostraven queixosos del mal accés a les oficines, situades al primer pis de l’edifici de la Biblioteca, al Rial Bellsolell. Al nou local hi aniran només les oficines d’Aigües d’Arenys, les de GUSAM estan pendents de traslladar-se, a llarg termini, a l’edifici de la Cooperativa. S’ha signat un contracte de lloguer per a 5 anys. El trasllat està previst de cara al setembre, ja que primer cal adequar el local a l’activitat que s’hi haurà de realitzar i també perquè al juny es fa la segona tongada de la facturació anual de l’aigua.

MÉS APARCAMENT A CAN GLOBUS L’Ajuntament ha obert un nou espai amb unes 30 places d’aparcament públic al costat de Can Globus. Aquest és el primer avantatge de la compra del terreny a l’empresa Aliseda per un total de 550.000€ més IVA, després d’unes negociacions dures amb l’empresa immobiliària que en primera instància demanava més del doble. La importància del terreny és que permetrà construir una nova residència geriàtrica més gran i tenir espai també per a pisos socials. Però això serà en un futur.

/16

EN MARXA EL PROCÉS DE PRESSUPOST PARTICIPATIU

El dia 10 de maig es va fer una nova edició del Consell del Poble. El punt principal era la presentació del Pressupost Participatiu: es posen 100.000€ que es destinaran a les actuacions que demani la ciutadania a través d’aquest procés. Ja es es poden presentar les propostes, no cal que siguin massa elaborades, pot ser una idea escrita argumentant el que es consideri bàsic d’aquella proposta, no cal ni aportar el cost de la proposta. S'ha fet una campanya comunicativa i es crearan espais de debat per presentar les propostes, que es podran presentar a l’OAV, per telèfon, mail, o a bústies físiques que repartirà l’Ajuntament. En una segona fase, un grup de treball recollirà les propostes i les analitzarà. Aquest grup de treball estarà format per un representant dec ada grup municipal i tres membres no polítics d’entitats i associacions. Per formar part del grup de treball es pot presentar candidatura a la regidora Montse Batista i Alsina al correu mbatista@ademunt.cat. Serà aquest grup qui atorgarà un 10% de puntuació segons la necessitat de l’actuació i un 5% per criteri estratègic. El 85% restant el donarà una votació popular, ponderada, i pensada perquè totes les propostes tinguin igualtat d’oportunitats independentment de la zona del poble on estiguin plantejades. Per tant serà la ciutadania qui decideixi quines accions es tiren endavant entre el que queda d’any i el que ve.

| D'Arenys, gent i societat

PARLAR CATALÀ A CATALUNYA

aratnáclA arravaN naOJ | aifargotoF

El dissabte 28 de maig la CUP Arenys de Munt va organitzar un col·loqui sobre l'estat actual de la llengua catalana. Laia Nonell, presidenta d'Òmnium Maresme, Arnau Arfelis, de la intersindical, Dolors Sabater, diputada per Guanyem Catalunya i Helena Díaz, membre de la CUP Canet de Mar i mare de l'Escola Turó del Drac, van exposar els seus arguments respecte de la pèrdua de la llengua catalana a l'escola, a l'audiovisual i al carrer. Va presentar l'acte Guiu Muns i moderava el debat Golly Rectoret, de la CUP Arenys de Munt. Els ponents van estar d'acord que cal organitzar i mobilitzar la ciutadania en defensa del català, llengua minoritzada (que no minoritària), sense estat, perseguida i que conviu amb una llengua dominant i imperialista. "En l'actual taulell de joc sempre tenim les de perdre, el que cal és canviar el taulell de joc", va dir Dolors Sabater i Arnau Arfelis va assegurar que

Dos moments de l'acte: taula rodona i actuació musical

"l´única fórmula de blindar el català és amb un estat propi". Es va lamentar l'aprovació de la nova llei de l'audiovisual al congrés espanyol i es va animar tothom a ser activistes del català i perdre la por a defensar la nostra llengua. Després de les preguntes d'alguns dels assistents es va poder gaudir d'un vermut i un concert de Carme Vera i Manu Corbalan.

L'ART VEGETAL DE MIQUEL MÀRTIR

cetaB| aifargotoF

Miquel Màrtir i la seva obra

Durant el mes de maig s'ha pogut visitar a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzié d'Arenys de Munt l'obra de l'artista local Miquel Màrtir "Mites al Natural". En aquesta nova exposició, Màrtir ha presentat un nou tipus d'obra en la qual ha barrejat dues de les seves passions: l'amor a la natural i l'amor a la pintura. Hem vist retrats de personatges públics, mites culturals de la nostra civilització recent, fets amb arrels i altres elements naturals extrets del bosc, de la riera o dels jardins.

/17

|D'Arenys, esports

EL JUVENIL B, CAMPIÓ DE LLIGA

àjtiM narreF | aifargotoF

La base del CFSADM continua en bona dinàmica en aquesta temporada 2021-2022, en la qual hi ha hagut diferents ascensos i campionats ja aconseguits. Durant el mes de maig, el Juvenil B masculí ha aconseguit el títol de Lliga, en la Tercera Divisió, i l’any que ve jugarà a segona. El Juvenil B, amb Carlos Córdoba i Oriol Montasell com a entrenadors, ha realitzat una temporada pràcticament perfecta, en la qual només ha deixat de sumar 5 punts. Els arenyencs han aconseguit un total de 19 victòries, i només un empat i una derrota. D’altra banda, l’Aleví A ja ha ascendit de divisió i l’any vinent jugarà a 1a Catalana. A més, encara té opcions d’aconseguir la Lliga. Ho farà si guanya l’últim partit, igual que el Juvenil A.

PORTES OBERTES AL CLUB FUTBOL SALA

àjtiM narreF | aifargotoF

Amb la temporada ja acabada, el CFSADM aprofita les darreres setmanes d’entrenaments per planificar la pròxima temporada. Per això, es realitzen jornades de portes obertes, amb la intenció que tot aquell que ho desitgi vingui a provar en els equips del club per sumar-se a la família blanc-ivermella. En aquest sentit, el club obre entrenaments en tots els equips base del club, també en els exclusivament femenins. Per això, podeu demanar informació per a qualsevol edat, al correu futbolsala.arenysdemunt@gmail.com. També podeu consultar les xarxes socials de l’entitat o trucar al coordinador general, Joan Jové (655 91 02 97).

CAMPUS D’ESTIU I FESTA DEL 3 X 3

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

àjtiM narreF | aifargotoF

/18

El club ha organitzat un campus d’estiu de 5 setmanes. Els nens i nenes que s’hi apunten gaudeixen fins a final de juliol d’activitats relacionades amb el nostre esport, però també en practiquen d’altres i es refresquen amb sortides a la platja i a la piscina, entre d’altres. A més, s'organitza una jornada festiva i familiar, amb la VII edició del 3 x 3, que es disputarà el dissabte 11 de juny a la Pista Municipal, amb un terreny de joc inflable adaptat per aquest esport. Podeu demanar informació al futbolsala.arenysdemunt@gmail.com i consultar les xarxes socials de l’entitat.

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC: PENTECOSTA Aquest primer diumenge de juny enguany celebrem la solemnitat de Pentecosta, "Pasqua granada". Unes paraules de l'homilia del pare abat emèrit de Montserrat, Josep Ma Soler, que va pronunciar l'any passat, ens poden ajudar: "L’Esperit del Senyor ha omplert tota la terra (Sa 1, 7). L’Esperit l’ha omplerta des del primer dia de la Pentecosta, quan gent de tots els pobles van sentir en la seva llengua materna els diversos llenguatges que l’Esperit concedia de parlar als apòstols. L’Esperit fent que les grandeses de Déu fossin proclamades a la pluralitat dels pobles, en superava la divisió i formava la unitat de tots. Cadascú des de la seva llengua i la seva pròpia cultura podia comprendre i fer-se seva l’única Paraula que ve de Déu. Aquesta és la missió de l’Església en el món en cada època de la història: presentar la Bona Nova de Jesús a la humanitat entera. Als nostres dies, en la seva encíclica “Fratelli tutti”, el papa Francesc, veu aquesta unitat en la pluralitat que crea l’Esperit a la Pentecosta, i, tot invitant a posar-nos en sintonia amb l’obra de l’Esperit, diu que hem de projectar i treballar junts “com una única humanitat, com a fills d’aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascun amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascun amb la seva pròpia veu, tots germans” L’Esperit, que fou donat a l’Església en la primera Pentecosta, encara avui, doncs, hi continua present i actiu. L’Església, poble de Déu en camí cap a la plenitud eterna de la pasqua, travessa la història i els segles sota l’impuls de l’Esperit per testimoniar les grandeses de Déu i ser servidora de la humanitat, perquè Jesucrist, el Senyor, continua la seva obra de guarició i de salvació a través dels cristians. Malgrat les febleses i els pecats dels membres de l’Església, l’Esperit dóna fermesa a la predicació de l’Evangeli, fa créixer l’amor solidari, disposa l’interior de les persones a obrir-se cada dia a l’obra de la gràcia, suscita la santedat en homes i dones de totes les edats, pobles i cultures. A través de l’Església, encara, l’Esperit porta consol i esperança en tantes situacions de sofriment, de dol o de foscor. Actua en el nostre món contemporani que es veu aclaparat per tantes crisis, socials i econòmiques, amb multituds que busquen desesperadament i amb risc de la vida una sortida a la seva situació. Enmig d’aquestes situacions, hi ha fam i set del missatge transformador de la Pentecosta. Fam i set, potser sense saber-ho, de rebre el do de l’Esperit com a defensor, com a protector i com a consolador.

TEMPS DE DURANT L’ANY Enguany el diumenge 5 de juny, amb la solemnitat de Pentecosta, acabem el temps litúrgic de Pasqua. A partir d’ara, acabat el temps litúrgic de Pasqua, segueixen unes setmanes (enguany fins al dissabte 27 de novembre) que no celebrem cap festa en especial, sinó que vivim un temps més o menys rutinari o quotidià, que anomenem “temps de durant l’any”. Aquest temps litúrgic reflecteix clarament allò que som nosaltres: la senzillesa i la quotidianitat del dia a dia. Normalment no tenim cada dia de grans fites o emocions, sinó que seguim un patró més o menys fet, com ara treballar, estudiar, descansar, etc. Així, en la litúrgia, vivim aquestes llargues setmanes sense celebrar cap gran festivitat, sinó que anem contemplant dia a dia el misteri de la salvació i la vida i el ministeri de Jesús. En definitiva, és viure cada dia la nostra fe amb senzillesa però amb convenciment. Aquestes setmanes del temps de durant l’any ens ajuden a copsar la història de la salvació manifestada plenament en Jesucrist, enguany a les misses amb la proclamació de l’evangeli segons sant Lluc. Tot i així, cal destacar alguna celebració, com el diumenge 19 de juny, per la solemnitat de Corpus, i el mes d’agost, enguany el dilluns 15, celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu.

/19

|De la parròquia

MÉS DE 2.000 PERSONES DEL BISBAT DE GIRONA HAN PARTICIPAT EN LA FASE DIOCESANA DEL SÍNODE El darrer diumenge de maig, el Bisbat de Girona va cloure la fase diocesana del Sínode 2021-2023, una convocatòria feta pel papa Francesc amb l’objectiu de consultar als cristians sobre la sinodalitat -una major corresponsabilitat entre tots els seus membres-, així com per valorar els processos que poden ajudar l’Església a viure la comunió, a realitzar la participació i a obrir-se a la missió. Un total de 2.058 persones de la diòcesi de Girona han respost a la crida en aquesta primera fase, formant part dels més d’un centenar de grups i de multitud de trobades sinodals. Les dones representen un 57% del total i els homes un 43%, i la mitjana d’edat se situa en els 50,5 anys. Aquesta consulta sinodal ha esdevingut una bona oportunitat per facilitar que tothom qui ho volgués pogués expressar la seva veu, sigui en els grups o de forma particular. L’acte de cloenda es va fer a la Catedral de Girona . «Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió» El Sínode es va inaugurar al Vaticà els dies 9 i 10 d’octubre de 2021 sota el lema «Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió». A les diòcesis l’obertura es va fer el diumenge següent, 17 d’octubre. Una comissió diocesana s’ha encarregat d’impulsar les trobades, fer-ne el seguiment, recopilar les aportacions i redactar-ne la síntesi final. A Girona aquesta comissió ha estat formada per tres i tres laics. Segons el seu coordinador, Mn. Joan Mª Amich, en les aportacions rebudes al llarg d’aquests mesos “s’apunten reflexions i propostes sobre canvis en el llenguatge i algunes reformes que es consideren necessàries perquè la comunitat eclesial transparenti més diàfanament la bellesa de l’Evangeli”. Així mateix, des de la comissió remarquen la bona resposta rebuda, tenint present el nombre d’habitants del territori diocesà, i posen com a exemple comparatiu la diòcesi de Toulouse, amb una població molt superior, on hi han participat unes 2.200 persones, o la de París, on els participants declarats són 6.480. Tal com indica el procediment, les conclusions diocesanes ja han estat enviades a la Conferència Episcopal i al Vaticà, i amb tota la informació recopilada en aquesta fase arreu del món, la Secretaria General del Sínode redactarà un primer document de treball, que es publicarà abans del mes de setembre de 2022. Serà aleshores quan s’iniciï la fase continental (des del setembre de 2022 fins al març de 2023), «per dialogar a escala continental a la llum de les particularitats culturals específiques de cada continent», segons s’apunta des del Vaticà. Les assemblees continentals es clouran amb la redacció d’un document final que haurà de ser enviat el mes de març de 2023 a Roma. Amb tota aquesta informació, la Secretaria General del Sínode redactarà el segon document de treball abans de juny de 2023, que servirà de base per a la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, l’octubre de 2023.

ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT

Tal com es va programar enguany s'ha fet amb completa normalitat, i amb bon temps, aquest pelegrinatge a Montserrat, en la seva 73a edició, del 27 al 31 de maig passat. Un centenar de romeus hi han participat, amb més gent sobretot el diumenge, que s'hi afegí un autocar de l'Esplai del Jubilat Verge del Remei. Enguany també han pogut comptar amb l'acompanyament del nostre rector, Mn Joan Soler.

/20

El grup de la Romeria, el dissabte en el Camí del Magníficat.

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Una Església nova! Benvolguts, hi va haver un moment, quan encara els dos Arenys tenien un rector diferent, que van coincidir dos rectors que, no només van congeniar, sinó que foren de grata memòria per a tots els arenyencs: Mn. Martí Amagat i Mn. Joan Mollerussa. Aquests dies, per diferents motius, els seus noms em van anar sortint a les converses, recordant com amb el seu tarannà i el seu bon fer, van deixar una gran petjada en els dos Arenys. Però és que, a més, pertanyien a una generació de capellans que es van implicar en la vida dels seus respectius pobles, a tot el bisbat de Girona. Mossens que estaven al carrer, que coneixien els seus conciutadans, que estimaven i es deixaven estimar. Persones que ho havien deixat tot per amor al Crist. Però, aleshores, naixien en nosaltres unes preguntes: ¿Com és possible que el nostre bisbat de Girona, que ha tingut tant bons pastors, hagi arribat a aquestes taxes de secularització? ¿Com és possible que la nostra fe, que havia estat el puntal dels nostres avantpassats, aquella fe que havia forjat la nostra identitat, aquella fe que ens havia fet únics als ulls del món, estigui en nivells tan baixos? I no vam trobar cap resposta si no era el fet que, culturalment, la societat havia anat per un altre camí. Perquè és cert que hi ha hagut errors a nivell d’Església, però també és cert que hi ha hagut molts encerts. I, aleshores, què ens queda per a fer? I alguns, diuen que no hi ha res a fer, i que cal plegar-nos a l’evidència que el món ha canviat. Però d’altres, senzillament, diem que hem de tornar a començar!

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de juny es celebrarà el dilluns 20 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

HORARIS PARROQUIALS MISSES: -dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda. -Dissabtes, 8h capvespre. -Diumenges: 9 i 11h del matí. RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda. Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

Mn. Joan Soler Ribas I això, benvolguts, encara que pugui semblar estrany, és realment apassionant. És com aquella persona que ha heretat una propietat d’un avantpassat. Una propietat que havia estat esplèndida i havia donat bon fruit, que havia tingut molts bons gerents, però que, de sobte, havia quedat obsoleta. No era perquè els qui estiguessin al davant no fossin bons. Al contrari, havien mantingut aquell bonic projecte durant segles, però de sobte es van trobar que els temps havien canviat tant ràpid que no havien tingut la capacitat d’adaptar-se. I la propietat havia col·lapsat. Però aquella persona que havia heretat la propietat, es sentia il·lusionada i capacitada per a reprendre la tasca de recomençar. No de nou, sinó amb tota la saviesa acumulada dels segles. El que havia de ser nou era el llenguatge. I aquesta paràbola que explico és el que hem intentat fer amb aquest sínode sobre la Sinodalitat que vam clausurar aquest últim diumenge de maig, i que en parlarem el mes que ve. Ens hem assegut tots de nou i hem mirat com ho fem per a gestionar la Vinya que el Senyor ens havia confiat. Com ho fem per a què el missatge que hem de transmetre arribi a tothom. El missatge de l’evangeli, el missatge d’un Déu que s’ha fet home i que, per Amor, ha donat la vida per a tots nosaltres i que ressuscitant ens ha donat la vida per sempre. Aquesta és la nostra gran novetat i el repte més apassionant de la història de la humanitat. El dia que puguem tornar a expressar-nos amb el llenguatge del món, el dia que la gent que ens envolta tornin a entendre el que prediquem, aquell dia haurà començat una nova etapa de la nostra Església. L’etapa que mossens com en Martí Amagat i en Joan Mollerussa havien somniat. Que des del cel, intercedeixin per nosaltres i ens ajudin a fer-ho possible.

DEFUNCIONS -Juan José Martínez Martínez, 67 anys. -Dolors Gamo Luna, 87 anys. -Càndida Coll Lleonart, 83 anys. -Jaume Colomer Bes, 72 anys. -Antoni Colomer Cot, 92 anys. -Adela Torrent Torrent, 89 anys. -Dolores Valdivia Méndez, 95 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

BAPTISMES - Ona Garriga Bernabé Per molts anys!

/21

|Mirant el cel

EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU El proper dimarts 21 de juny tindrà lloc el solstici d’estiu: abandonarem la primavera per començar l’estació vocacional i a més a més sembla ser que, després de dos anys, d’una manera “noprofilàctica” (esperem...). .3BIspmeT| aifargotoF

Esquema del Sol en el seu zenit durant el solstici d’estiu.

La paraula solstici bé de la combinació de termes llatins sol (Sol) i sistere (estar-se quiet), és a dir, significa, literalment “el Sol s’està quiet” (al cel). Això es deu al fet de que es tracta del moment de l’any (és a dir, del punt en l’òrbita de la Terra al voltant del Sol) en què el Sol està més estona en el zenit.

Això és degut al fet que és el moment en què l’eix de la Terra respecte al pla on orbita al voltant del Sol (una òrbita que és el·líptica) es troba més inclinat, assolint el seu valor màxim de 23º 27’, fent que el dia sigui molt més llarg i, la nit, molt més curta. Aquest fenomen, que es repeteix cada any, ha servit perquè, des del principi de la memòria de la nostra espècie, es pugui assenyalar amb precisió el moment d’entrada en l’estació més càlida de l’any (tot i que la recent onada de calor ens ha regalat un “estiuet” prematur al qual ni tan sols Sant Martí ens hi té acostumats), i per tant, també es pogués marcar un ritme en les festivitats i en la rotació dels cultius, una cosa que seguim tenint molt present en la nostra cultura i societat. Espero que enguany puguem gaudir del solstici com feien els nostres avantpassats i com havíem fet abans de la pandèmia de la covid-19. Que la nit més curta de l’any i les celebracions de tret de sortida de l’estiu uns portin una estació plena de molts bons moments, a ser possible, a la fresca. Salut i bon estiu! Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/22

|Del temps

I ens plantem el mes per excel·lència de les flors, el maig amb un temps una mica indefinit a causa d'una mica d'aire fred en alçada, fent bona la dita "pel maig cada dia un raig" amb algunes pauses i en el nostre cas més que "raigs" "rajolinets". Però això durà ben poquet ja que l'aixeta es tancà a partir del dia 10 quan encetàrem un període eixut i força calorós, més propi de l'època estival que del maig en el qual ens trobàvem, ja que entrà en joc i de quina manera la dorsal africana acompanyada de l'enèssima intrusió de polsim saharià No obstant això, aquí a la nostra zona quedàrem força al marge d'aquesta flamarada fora d'època gràcies a l'efecte termoregulador del mar i les seves marinades encara força efectives aquestes Destacaria aquests 2 fenòmens: alçades de la temporada pel mar encara fresc. Amb 1. La puntual convecció i a més des de la llunyania, l'excepció de la punta de calor plenament canicular al més propi de l’estiu (Cumulunimbus calvus 18 al cap de setmana 21-22 (dos mesos abans del que maig) tocaria) que s'igualà amb 33,5°C el rècord de la sèrie 2. Les boires per advecció típicament primaverals (últimament també se'n formen a l'hivern) que 2005-2022 del 28 de maig de 2006. Per sort la cosa s’han repetit diversos dies per la calorada fora de es desinflà i de quina manera! 11,8°C en 48h i de en plena segona quinzena de maig (Boira gairebé 13°C en 72h! De la mà d'un front de xàfecs i vessant per la muntanya a primera hora del alguna tempesta associades a un solc fred el dia 24 matí 19 maig) (responsable de la ploguda una mica decent des del dia de Sant Jordi d'enguany ) que ens acabà d'escombrar la polsegosa i extraordinària calorosa bombolla del nord d'Àfrica per les dates, convertint-se en una DANA (Depressió aïllada a nivells alts) que donà poc de sí, però que allargà la inseguretat i l'ambient fresc un dia més, per tancar-se l'aixeta una altra vegada per l'arribada d'una nova falca anticiclònica acompanyada d'una clara recuperació del mercuri amb una nova intrusió polsegosa per variar, que es feren més evidents a les acaballes d'aquest maig d'extrems, que no han acabat de fer de maig. anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN MAIG D’EXTREMS, QUE NO HA ACABAT DE FER DE MAIG,

"No és bon maig sinó deixa la bassa plena"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Paisatges poètics

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS. JUNY 2022 aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF

PLAÇA DE SANT CARLES Un àngel et guarda a cada entrada d’aquests arbres que tothora verdegen a l’atzar. És humil la font que ara em sadolla d’aigua i és bonic el cant de l’ocell que ha cantat. Somriure és el verd que et corona, plaça viva de vida viscuda, d’arbres que són germanor del sol i la lluna, d’arbres que són de casa la benvinguda, d’arbres que són testimoniatge d’aquest món. Antoni Cantallops

/24

- 9dijous18:00 Hora del Conte: A Ritme pirata, amb Mon Mas. Plaça de la República/Can Borrell - 10divendres19:30 conversa en anglès -15dimecres19:30 Conversa en francès - 16 dijous 19:00 Club de lectura. És que abans no érem així, d'Empar Moliner - 17 divendres 19:00 Tertúlia de llibres. Comparteix les teves lectures - 18 dissabte 11:30 Tertúlia del Fènix. Per a joves entre 11 i 16 anys. Hi ha places lliures, t’animes a compartir les teves lectures? - 18 dissabte 11:30 Cinema amb emocions Hachoko, de Lasse Hallström. T’agrada el cinema? Encara t’hi pots incriure!

|Llibre del mes

EL FUTUR NO ÉS EL QUE ERA Joan Mayans. Cossetània edicions. 295 pàgines.

Quatre personatges, dues parelles. En Kai, la Francina, el Jep i l’Helena. Parelles que viuen amb la mirada més capficada en el passat que en el present. En Kai és l’etern Peter Pan que busca tornar a sentir alguna cosa que el faci bategar, la Francina, en canvi, enyora el poder que percebia quan era jove. L’Helena busca alguna cosa que li trenqui la fredor que experimenta per la vida i en Jep camina per l’existència com si fos una bomba de rellotgeria a punt d’explotar. Els protagonistes viuen amb el regust que superada la ratlla del quaranta, arriba la mitjana edat en què ja ho tenen tot més o menys fet, la feina, la parella i els fills, i allò que queda és un llarg camí d’avorriment. A mesura que anem avançant en la novel·la ens fem nostres els personatges, perquè la història està explicada des d’un punt de vista imparcial, els quatre personatges tenen pràcticament el mateix pes dins la narració durant les gairebé tres-centes pàgines i som nosaltres, els lectors, qui prenem partit amb cadascuna de les accions i els comportaments dels protagonistes, potser una mica condicionats per les pròpies idees i prejudicis. També hi ajuda el fet que la narració està plena de diàlegs, uns diàlegs ràpids, àgils i actuals. Mayans sap jugar amb destresa entre la llengua escrita i la que es parla al carrer, un joc hàbil que no sempre és fàcil d’aconseguir. Les infidelitats tenen inconvenients, però també alguns avantatges. El factor risc, el secretisme i el perill de ser descoberts són innegables. Cal prendre precaucions. Mirar a banda i banda. Esborrar empremtes. Inventar excuses que no ho semblin.

Joan Mayans, eivissenc establert a Arenys de Munt. Segons la biografia que adjunta a la solapa del llibre ell és un eivissenc que ha nascut entre hippies, pagesos i blocs de formigó. Amb aquesta novel·la ha guanyat el X Premi Pollença de Narrativa 2019. Podreu trobar la seva novel·la a la nostra biblioteca. Gemma Tomà Pruna

/25

|Cartellera

les inscripcions per les Catecolònies 2022 es faran CAN BORRELL

- 1r Torn: 4rt i 5è de Primària - 2n Torn: 6è de Primària i 1r d'ESO - 3r Torn: 2n i 3r d'ESO - 4rt Torn (Ruta): 4rt d'ESO i 1r de Batxillerat Trobareu més informació i la carta d'inscripció (amb tot allò que heu de portar) al blog de les Catecolònies: http://catecolonies.blogspot.com/ *No s'acceptaran inscripcions fora de termini.

/26

|Calendari

MES 2022 DIVENDRES, 3 - Porxo de l'Eixida del Centre, de 18h a 21h, PRIMER TORNEIG DE FUTBOLÍ AL CENTRE. Torneig per parelles. Inscripcions obertes fins el 2 de juny per whastApp al 683 580 661 o per correu-e a centre@centremoral.cat. Socis 5€, no socis 7€. Servei de Bar i Música

DILLUNS, 13 - Plaça de l'Església, de 10:30h a 13h, Bústia del Consumidor. - Sala Municipal, de 17h a 21h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

DISSABTE, 4 - Plaça de l'Església, 22h, VIII CONCURS DE COLLES SARDANISTES amb la Cobla Vila d’Olesa. - Sala Gran del Centre, 20h, Cinema Cicle Gaudí: EL VENTRE DEL MAR. Preu entrades: 4,5€

DISSABTE, 18 - Piscina Municipal, de 10h a 20h, Obertura i Jornada de portes obertes de la piscina municipal. - Sala Corrioles del Centre, Final de curs d'Encirca't: MOSTRES I PICAPICA, d'11h a 13h, grups circmotricitat, iniciació i intermedi; de 17h a 19h, grups juvenil, llit elàstic i aeris. - Pati de l'Escola sant Martí, 18:30h, Remei Jove: 5è BIRRÀRIUM (concurs d’apilar caixes de cervesa per parelles). Inscripcions a partir de les 18 h. - Carpa de Can Jalpí, 21h, Remei Jove: NIT JOVE amb Zàping Catalonia, Vizuri i DJ Badabronx.

DIJOUS, 9 - Can Borrell, 19:30h Ple Ordinari DIVENDRES, 10 - Porxo de l'Eixida del Centre, de 18h a 21h, 1r TORNEIG DE FUTBOLÍ AL CENTRE. Servei de Bar i Música DISSABTE, 11 - Plaça de l'Església, d'11h a 14h, FESTA RADARS - Sala Corrioles del Centre, 18h, Final de curs de l'ETC: FUTUR PERFECTE, a càrrec del grup d'ESO.3 Preu entrades: socis 5€, general 8€, socis >30 anys 2,5€, >30 anys 5€ - Sala Gran del Centre, 21h, el Grup de Teatre del Centre presenta LLADRES Preu entrades: socis 6€, no socis 10€, socis <30 anys 4€, no socis <30 anys 6€, +2€ a taquilla DIUMENGE, 12 - La Central (Parc de Can Jalpí) de 9h a 13h, Taller “La caricatura del cant dels ocells” a càrrec de Pere Alzina. - Sala Municipal, de 10h a 14h, Banc de Sang i Teixits de Catalunya. - Sala Gran del Centre, 18h, el Grup de Teatre del Centre presenta LLADRES Preu entrades: socis 6€, no socis 10€, socis <30 anys 4€, no socis <30 anys 6€, +2€ a taquilla

DIVENDRES, 17 - Porxo de l'Eixida del Centre, de 18h a 21h, 1r TORNEIG DE FUTBOLÍ AL CENTRE. Servei de Bar i Música

DIUMENGE,19 - Plaça de l'Església, durant tot el dia, Dia Mundial de les Persones Refugiades. - Sala Corrioles, d'11h a 13h, Final de curs d'Encirca't: CELEBREM 10 ANYS!, Circ en família i sorpresa final; presentació del CIPAC ( nou projecte i seu d'Encirca't); vermut de cloenda. Preu del Taller de Circ en Família: 3€ - Sala Gran del Centre, 18h, Festival de Final de Curs de l'Escola de Dansa La Riera, ELS 4 ELEMENTS. DILLUNS, 20 - Sala Gran del Centre, 19h, FESTIVAL AÏNA DANCE STUDIO. Entrades anticipades: general 9€, >15 anys 5€, +2€ a taquilla. DIMARTS, 21 - Plaça de la República, 20h, Celebració del Dia Internacional de la Música. DIJOUS, 23 - Plaça de l'Església, 19h, BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Premià,

DIJOUS, 23 - Plaça de l'Església, 19h, baixada de la FLAMA DEL CANIGÓ (lectura del pregó i encesa de la foguera) i ballada de la DANSA d’Arenys de Munt. DIVENDRES, 24 - Riera, a partir de les 17h XXII FIRA DE LA CIRERA D'EN ROCA - Plaça de l’Església, a partir de les 17h XXVII Trobada de Puntaires - Riera, 17:30h, CERCAVILA TRANSHUMÀNCIA, a càrrec de la companyia Xip Xap Teatre i els Geganters d’Arenys de Munt. 18h, Inauguració oficial de la Fira. 18:30h, Lliurament d’obsequis a les participants de la Trobada de Puntaires. 19h, Actuació musical “HAVANERES EN FEMENÍ, a càrrec de les Anxovetes. - Plaça Catalunya, 18:30h, 12è Concurs Popular d’Escopir Pinyols. - Sala d'exposicions Mercè Paluzie, 19h Inauguració de l’exposició “100 anys d’història del Club Esportiu Arenys de Munt”. DISSABTE, 25 - Sala Gran del Centre, 18h, Final de curs de l'ETC EL PETIT PRÍNCEP, a càrrec del grup d'EP.4, EP.5 i EP.6, RÀDIO RESISTÈNCIA, a càrrec del grup d'ESO.1 i ESO.2. Preu entrades: socis 5€, general 8€, socis >30 anys 2,5€, >30 anys 5€

EXPOSICIONS Sala d'Exposicions Mercè Paluzié Del 30 de maig al 19 de juny, Exposició de TRENS EN MINIATURA d’Arenys de Munt de Ramon Artigas. Del 24 de juny al 3 de juliol 100 anys d’història del Club Esportiu Arenys de Munt”.

JULIOL 2022 - Plaça de l'Església, del divendres 1 al diumenge 3, BREDA DE LA PLAÇA

/27

|Recordant a...

JOSÉ MARÍA GOYTISOLO I TALTAVULL

1886 - 1964 Net d’un empresari indià i pare de tres escriptors catalans residents a Torrentbò La família Goytisolo, veïna de la Ciutat Comtal, foren els propietaris de la masia coneguda pel nom de Can Gualba del veïnat de Torrentbò, i que la utilitzaven des de finals del segle XIX com a casa d’estiueig. El primer Goytisolo propietari de la finca fou en José Maria Goytisolo i Taltavull, que l’heretà de la seva mare Catalina Taltavull. Aquest Goytisolo era net d’un indià originari del País Basc, que va fer molts diners a Cuba amb el comerç del sucre i que un cop tornà a Espanya es va establir a Catalunya invertint el seu capital en la compra d’edificis i empreses. Però, foren els fills d’en José Maria, els escriptors: Juan, José Agustin i Luís Goytisolo Gay, últims propietaris de la finca de Torrentbò, i creadors literaris de gran prestigi dintre del panorama de la cultura catalana del segle XX (encara que escrita en castellà), els que han popularitzat en les seves obres la casa familiar, ja que està present en moltes de les novel·les dels tres germans, encara que adoptant noms diferents: La Mata, El Paraiso, Vallfosca, etc. Els primers membres de la família Goytisolo establerts a Catalunya L’avi d’en José M. Goytisolo, era l’Agustin Goytisolo Lezarzaburu (1812-1886), un fuster basc originari del municipi de Lekeitio -cinquè fill dels onze que havia tingut la Magdalena Lezarzaburu de tres marits diferents- que emigrà a Cuba l’any 1833, seguint les passes del seu padrastre Francisco Arruebarrena, que també havia fet diners a l’Havana fent de xoco-

later. Un cop allà, el jove Agustin s’establí a Trinidad, passant poc després a Cienfuegos, una localitat que s’havia fundat el 1819, i que gràcies a la seva situació de capital portuària, al cultiu de la canya de sucre i al comerç d’esclaus, havia sofert un ràpid creixement demogràfic i econòmic. Precisament, gràcies al negoci del sucre l’Agustin aconseguí acumular una gran fortuna. L’any 1844 va comprar la seva primera plantació de canya de sucre anomenada “Simpatia”, fent societat amb el guipuscoà Antonio Arce. Poc temps després, es va casar al mateix poble de Cienfuegos amb l’Estanisláa Digat Irarramendi, filla de l’hisendat bascfrancès Antonio Digat, i van tenir set fills/es, dos nois i cinc noies: (Agustin Fabian,1850; Antonio, 1857; Flora; Fermina; Trinidad; Josefa i Luisa). A continuació va comprar tres plantacions més: “Lequeitio”, “San Agustin” i “Lalo” (amb més d’un centenar d’esclaus a cada una), i part del capital que va guanyar el va invertir en la societat mercantil Solozabal Campo y Cía (dedicada a l’exportació dels derivats de la canya i de les mels que produïa a les seves plantacions) i en la compra d’accions del Banco Hispano Colonial, així com, de l’Empresa de Vapores por la Costa del Sur de Cuba, i va flotar el seu propi vaixell mercant: la corbeta Flora. Va invertir també, una part dels seus diners, en la creació de la firma Sola Brothers de Nova York, i una altra part dels beneficis els invertí fora de l’Illa, en forma de dipòsit en cases de banca de Filadèlfia, París i Londres. A més, va intervenir en política ocupant el càrrec d’alcalde de Cienfuegos l’any 1869. Però, l’Agustin tenia ganes de tornar a Espanya i el 1870, en plena insurrecció independentista de Carlos Manuel de Céspedes (l’anomenada guerra dels deu anys), i quan el seu fill gran ja havia tornat d’Europa amb el títol de batxiller, abandonà Cuba per traslladar-se a Espanya, i en lloc de tornar a Euskadi, va escollir Barcelona, a on s’instal·là amb la seva dona i les filles. El seu fill Antonio ja feia uns quants anys que residia a Catalunya, concretament en un internat de Mataró (possiblement el Valldemia) on estudiava per aconseguir el grau de batxiller, i el fill gran, l’Agustin Fabian es quedà a Cienfuegos per encarregar-se dels interessos de la família. Els Goytisolo a Barcelona Un cop a Barcelona l’Agustin Goytisolo començà a invertir bona part dels diners que havia guanyat a Cuba comprant solars urbanitzables -la majoria a l’Eixample– en els que, hi va

/28

|Recordant a... aixecar nous edificis, amb la pretensió de poder deixar-ne un a tots els seus fills/es, i tota la família va passar a viure a una moderna casa del centre de la ciutat (a on actualment s’hi troba la plaça Catalunya). A principis de la dècada del 1880, ja s’havia convertit en un dels principals propietaris de l’Eixample de Barcelona, i es quedà per sempre a Barcelona, lloc de naixement, de gairebé, tots els seus descendents. Va morir l’any 1886, coincidint amb l’abolició de l’esclavatge a l’illa de Cuba, però, abans de morir encara tingué temps d’invertir en diferents sectors econòmics, com: Accions del Ferrocarril Almansa a Valencia, Ferrocarriles Asturias-Galicia, Industrial Harinera Barcelonesa o la Junta de Obras del Puerto de Barcelona, entre altres. Deixà una herència de 7.230.000 pessetes. L’Antonio Goytisolo segon fill de l’Agustí es casà l’any 1882 a Barcelona, amb la Catalina Taltavull Victory (1837-1901), filla de l’hisendat cubà d’origen menorquí José Pedro Taltavull i Garcia (1817) unint d’aquesta manera dos de les més grans fortunes de Barcelona. Van tenir en total 13 fills/es. La família Victory/Taltavull, a part de ser de les més importants econòmicament de Maó, també tenia entre els seus membres polítics i militars, com l’Antoni Victory Taltavull (militar, president de l’Ateneu i batlle de Maó). La Catalina mateix era una dibuixant de traç fi, que potser va llegar els seus gens pictòrics i artístics a la família Goytisolo. La germana de l’Antonio, la Luisa, es casà amb Joan Ferrer-Vidal Soler, germà del primer president de La Caixa; la germana Josefa, es casà amb Leopoldo Gil Llopart (parent de Pablo Gil Serra, principal financer dels constructors de l’hospital de Sant Pau) i la germana gran Fermina s’acabà casant en segones núpcies amb José Oriol de Sentmenat y Despujol dels marquesos de Sentmenat; bones mostres de la integració dels Goytisolo en l’alta societat barcelonesa. Mentrestant a Cuba les coses no anaven massa bé. La guerra i els processos revolucionaris van ocasionar grans pèrdues en el negoci familiar i l’Agustin es traslladà a Cienfuegos, on estigué gairebé quatre anys intentant que el seu fill Fabian, liquidés bona part del patrimoni per aconseguir diners, a fi d’invertir-los a Barcelona. Tot i l’oposició del seu fill a vendre les propietats de Cuba, pogué desfer-se d’una gran part i traspassar els diners a Barcelona. Al cap de deu anys de la seva arribada a Barcelona, l’Agustin va fer inventari dels seus béns i va calcular que la seva fortuna a Europa era aproximadament, d’unes 3.800.000 pessetes. Els negocis de Cuba es van poder

/29

Família Goytisolo

José Agustín Goytisolo

mantenir gràcies als diners que el patriarca Agustin envià al seu fill Fabian. Mort de l’Agustin Goytisolo El mes de març de 1886 moria l’Agustin a Barcelona i les propietats van passar a la viuda, però, administrats pels seu fills i gendres, tot i que els negocis de Cuba que gestionava el fill gran Fabian, que va morir l’any 1905, anaven de mal en pitjor. La família hagué de constituir una empresa per gestionar tots els negocis i propietats a l’illa (la societat Ferrocarriles i Centrales reunides de San Agustin i Lequeitio) amb un consell d’administració format per membres de la família, excepte l’advocat autonomista de l’Habana Leopoldo Solà Iradi. A causa dels deutes, s’hagueren de vendre un darrere l’altre, tots els negocis i propietats de Cuba. La Dolores Fowler, viuda d’en Fabian, podia sobreviure gràcies als lloguers de les seves propietats de Barcelona i les seves filles van arribar a rebutjar l’herència del seu pare, ja que hi havia massa deutes per pagar. La finca de Torrentbò El pare de la Catalina Taltavull, en José Taltavull, era tal com hem dit, un indià que va acumular una gran fortuna i l’Antonio Goytisolo, seguin el consell del seu germà Fabian, es casà amb la Catalina que va rebre del seu pare, com a regal de bodes, una finca anomenada can Gualba, que tenia al barri de Torrentbò d’Arenys de Munt. La finca es convertí en la casa d’estiueig de la família Goytisolo, però la Catalina en conservà la propietat fins que va morir, aleshores passà a ser administrada pel seu marit Antonio i, posteriorment, a propietat del fill gran José María Goytisolo, fins que va morir l’any 1964 en què passà a ser administrada per l’hereu José Agustin Goytisolo i Gay. També, en José Taltavull, tenia una casa d’estil neoàrab que havia heretat del seu germanastre Francisco Taltavull Pons, situada al carrer Mallorca, 279 de Barcelona i que l’any 1890 va ser comprada per l’Antonio Goytisolo, sent coneguda des

|Recordant a...

Juan Goytisolo

Luis Goytisolo

d’aleshores per, can Goytisolo. Fruit del matrimoni Antonio Goytisolo/Catalina Taltavull, va néixer l’any 1886 a Torrentbò, en Josep Maria Goytisolo, que tingué 4 germans més i 5 germanes: Catalina (1883), Leopoldo (1889), Maria (1890), Luis (1891), Joaquin (18941973), Rosario (1895), Magdalena (1898), Montserrat (1899) i Ignacio (1901). “La masia dels Goytisolo era coneguda per can Gualba, seu d’una antiga nissaga de cognom bastant estès a Torrentbò, i convertida a finals del segle XIX en residència d’estiueig de la família. Fins a mitjans del segle XIX tan sols hi havia el volum principal de la casa i la bassa. No hi havia altres construccions, ni la capella, segons es desprèn del plànol de 1862. Es diu que durant una època havia estat hospital. La tipologia de l’edifici principal i el que hi ha a la dreta del camí d’accés sembla respondre a aquest tipus d’ús. Recentment la finca ha canviat en diverses ocasions de propietari” (informació extreta del Pla del Patrimoni). Els fills de l’Antonio Goytisolo En Josep Maria Goytisolo fill gran de l’Antonio Goytisolo, que havia nascut a la casa de Torrentbò, estudià Química i entre altres negocis, es convertí en el soci principal de l’empresa Anónima de Colas y Abonos (Abdeca) i l’any 1924 es casà amb la Julia Gay i Vives (1889-1938) natural de l’Empordà i una noia amant de la literatura, que probablement va inculcar en els seus fills l’amor per la lectura, com també, van influir en aquest aspecte, els seus oncles Leopoldo i Luis, apassionats per la geografia i la història. L’Antonio i la Julia van tenir quatre fills i una filla: Antonio (1920-1927), Marta (1925), José Agustin (1928-1999), Juan (1931-2017) i Luis (1935). Durant la guerra en José María Goytisolo va ser detingut per membres de la CNT, per la seva condició de burgès, però fou alliberat per dirigents de la UGT, marxant a refugiar-se a la casa de Torrentbò i, posteriorment, a Viladrau. Mentre estigué empresonat a la comissaria de

/30

la Via Laietana agafà una greu pulmonia. Així i tot, encara no van estar prou de desgràcia, ja que en un viatge que va fer la seva dona Júlia a Barcelona per comprar regals per la celebració del sant del seu marit i el fill José, tingué la mala sort de coincidir amb un bombardeig d’avions italians feixistes (Savoia S-79) procedents de la base de Menorca, i quan la Júlia estava a l’altura de la cruïlla Gran Via/Passeig de Gràcia els avions van deixar caure la seva càrrega mortífera i una bomba va caure sobre un camió ple de trilita i l’ona expansiva va agafar de ple a la Júlia, que després de caminar unes quantes passes va caure morta a terra. Aquest fet va ser conegut com: La tragèdia del Coliseu. Després de la guerra l’any 1939, la família tornà a Barcelona i es van establir al carrer Pau Alcover, però a mitjans de la dècada dels anys cinquanta els negocis d’en José María varen començar a anar malament. En canvi, els Taltavull van conservar la seva luxosa mansió de Caldetes i la seva fortuna. Els germans Goytisolo i Gay El naixement en una mateixa família de tres autors de la talla dels germans Goytisolo és un cas excepcional en la història de la literatura espanyola. Els tres germans, José Agustin, Juan i Luis, ocupen una presència especialment singular en la literatura de la segona meitat del segle XX. Els tres, fills de la burgesia, però furiosament antiburgesos, van formar part de l’anomenada Escola de Barcelona i les seves obres van estar profundament marcades per la mort de la seva mare Júlia durant la guerra civil. José Agustin Goytisolo Era un antifranquista convençut, que havia estat expulsat dels jesuïtes, juntament amb en Joan Raventós futur president del parlament català. Va continuar els estudis a La Salle i posteriorment inicià la carrera de dret a la universitat, on patí la violència dels membres del SEU i va ser expedientat per la seva activitat antifranquista vinculada al PCE. Havia fet la mili a Menorca i jugava a futbol a tercera divisió amb l’equip del Maó. L’any 1955 es casà amb l’Assumpció Carandell i Robuste. L’any 1970 va participar en una reunió no autoritzada d’estudiants al convent de los Padres Franciscanos Capuchinos de Sarrià i fou sancionat pel Govern Civil amb una multa de 25.000 pessetes. El 25 de maig de 1976 va presentar una denúncia contra tres policies per una suposada agressió en una manifestació que tingué lloc a Elx durant un acte d’homenatge al

|Recordant a... poeta Luis Hernández, presentant a més un certificat mèdic que ho avalava. El 10 d’agost de 1976 li van imposar una sanció de 200.000 pessetes per haver llegit un poema en un acte dedicat a Federico Garcia Lorca en Fuentevaqueros (Granada). Va morir al seu pis de Barcelona, l’any 1999 en caure –per causes que no van quedar massa clares– del balcó del seu habitatge, situat en un tercer pis. Va deixar una obra literària de més de vint títols, amb poemes de gran qualitat, catalogats com a poesia crítica i política. Però, en particular el seu poema Palabras para Júlia, dedicat a la seva mare morta per un bombardeig dels avions franquistes es convertí en un clàssic. Els cantautors Amancio Prada, Rosa Leon i Paco Ibáñez van posar música a alguns dels seus poemes. Entre els seus llibres de poemes més coneguts podem destacar: El Retorno, Palabras para Julia, Los pasos del cazador o Del tiempo y del Olvido. I guanyà els premis Boscan de 1956 i Ausiàs March de 1960, entre altres. Últimament tenia la seva segona residència a Barberà de la Conca.

nes de llibres, destacant la tetralogia Antagonia, que es compon de Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (1976), La colera de Aquiles (1979) i Teoria del conocimiento (1981). Guanyador del premi Nacional de Narrativa de 1992 amb l’obra Estatua con palomes, el premi literari Carlos Fuente 2018, el 41è premi d’assaig Anagrama amb Naturalesa de la història, i el premi Biblioteca Breve de l’any 1956 amb el llibre Las Afueras, amb el que inicià la seva obra literària. Va fer també, una sèrie de 32 documentals per la televisió, sobre viatges, anomenada Indico. Entrà com a militant del PCE a la cèl·lula universitària del partit i participà com a delegat al 6è. Congrés de Praga i a la tornada va ser detingut i després d’estar un temps a la comissaria de la Via Laietana fou traslladat a la presó de Carabanchel de Madrid, on estigué més de quatre mesos. Aquest fet va influir en l’aproximació dels altres germans cap al partit comunista. Es casà amb Maria Antònia Gil de Mora, i tingueren un fill, el pintor Gonzalo Goytisolo (1966).

Juan Goytisolo Gay Va assistir al col·legi religiós de Les Teresianes del carrer Ganduxer. A mitjans dels anys cinquanta es va exiliar a París, va estar en diverses ocasions a Turquia, estigué vivint un temps als EUA i últimament, a Marràkeix. El 1995 va rebre el premi Rachid Mimuni durant el saló del llibre algerià a Villeneuve sur Lot, destinat a recompensar la contribució personal a la tolerància la fraternitat i la llibertat, pel conjunt de la seva obra. El 2008 li van concedir el premio Nacional de la Letras Españolas i l’any 2018 guanyà el premi Cervantes. Entre les seves obres destaquen Señas de identidad o Juan sin tierra. Va morir a Marrakech l’any 2017

Mort de José María Goytisolo i venda de la masia L’any 1964 va morir en José María Goytisolo, a l’edat de setanta-vuit anys. La masia de Torrentbò era el que podríem anomenar el paradís Goytisolo i el retir espiritual de la família, però, també va ser l’origen de l’última gran discussió familiar, quan els seus hereus l’any 1974, van promoure una operació urbanística en els terrenys de la finca, que sembla ser, no sortí massa bé. Van acabar venent-se la casa heretada de l’àvia Catalina i el municipi d’Arenys de Munt deixà de tenir entre els seus veïns uns autors de la categoria intel·lectual dels germans Goytisolo. En Juan: l’escriptor dels anys vuitanta més traduït després de Cervantes i un antifranquista Luis Goytisolo i Gay militant; en José Agustin: un poeta molt proper a Nascut l’any 1935, només tenia tres anys quan la gent i en Luis: un autor capaç d’escriure una va morir la seva mare, fet que marcà als germans obra com Antagonia. Goytisolo, i va ser determinant per la vida i la literatura d’en Luis. Ha escrit més de dues dotze- Elies Surroca i Campàs

/31

|El racó de l'Humanista

GRÀCIES! La paraula “Gràcies” – igual que la paraula “Perdó”- és una paraula que utilitzem poc, i que hauria de ser més habitual en el nostre fer i dir. No han de ser unes gràcies protocol·làries, ni aduladores. Ha de ser un agraïment sincer. No només vull referir-me als agraïments dels creients en Déu. Vull també referir-me a donar les gràcies a la vida, a la natura, a les persones, … I no només pels aspectes físics i materials, sinó per totes les ajudes i col·laboracions que hem rebut dels altres. És important que no perdem la memòria sobre els favors i ajuts rebuts. Si repassem en forma de vídeo, la nostra vida, trobarem moltes circumstàncies i fets que mereixen el nostre agraïment. Molts dels objectius i èxits que hem aconseguit han estat gràcies a les ajudes i col·laboracions que hem rebut dels altres. La gratitud ha de ser àmplia i completa: els nostres pares, avis, altres familiars, amics, companys d’estudi, de treball, o d’altres activitats. No hem d'oblidar tenir un record de gratitud sobre els artífexs de l'educació i la formació rebudes. Tots els “escultors” que al llarg de la nostra vida, ens han “cisellat”.

/32

Hem de ser també agraïts, sobretot, amb els que ens han demostrat ser veritables amics, estant al nostre costat en moments importants. L'agraïment és un valor d'anada i tornada. Procurem, sempre que sigui possible, tornar el favor rebut. Però a vegades no tenim l'oportunitat, o no arribem a temps. La majoria de nosaltres, al llarg de la nostra vida, hem rebut més del que nosaltres els hem donat als altres. Ser agraïts ens fa més humans i ser millors persones. I ens proporciona una satisfacció interior que ens fa sentir bé. Diu el refrany que “l'infern és ple de desagraïts”. I un altre refrany ens diu: “És de ben nascuts, ser agraïts”. Un exemple del desagraïment el tenim als Evangelis, quan Crist va guarir a deu i només un va tornar per donar-li les gràcies. De vegades no hem tornat el “mocador”, que en un moment puntual, ens han prestat per treure les nostres llàgrimes. Quan fèiem algun favor o vam fer alguna ajuda, normalment el receptor ens dóna les gràcies. Però també hauríem de donar-li les gràcies a ell, doncs amb el nostre acte ens ha permès que ens sentim millor. Encara que siguin petits detalls, com ara: Ajudar algú a pujar a l'autobús, cedir el pas a algú, a orientar-lo sobre la localització d'un carrer,... Procurem, amb més freqüència, les paraules Perdó i Gràcies.

Carles Rodríguez Escriptor - Humanista – Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

CRÒNIQUES D’UN POBLE En aquells dies de 1971 la televisió va estrenar una de les sèries més icòniques del seu temps “Cròniques d’un poble” On l’alcalde, el mossèn, el mestre, el metge, un empresari i un president d’alguna entitat cultural eren el nucli dur per fer funcionar un poble… a Castella. La vida d’un poble depèn dels seus representants polítics però per sobre de tot la implicació de la major part dels convilatants pel sentit de pertinença i el bé comú. El 12 d’abril de 1932 les eleccions locals van portar la República dos dies després de les eleccions. Les grans capitals son majoritàries per l’esquerra, a Catalunya també, però tres municipis són fidels als la Corona: de Mar, Igualada i Cervera. Quatre anys després esclata la Guerra. El dimecres 3 d’abril de 1979 la democràcia torna als ajuntaments gràcies a la Constitució de 1978. La gent, el poble, és ple d’alegria i il·lusió. Hi ha un objectiu comú de tots els partits: finiquitar la corrupció, acabar amb l’amiguisme i aplicar la transparència amb les contractacions, tan criticades en el règim de la Dictatura. (Cada lector pot treure les seves pròpies conclusions fins al dia d’avui 2022) En el tema de la Diputació, no hi entrarem. Avui no toca. Tenir la responsabilitat del govern local no és gens fàcil per això vull agrair al Sr. Josep Sànchez i al Sr. Josep Artigues tan l’amabilitat com la cortesia en la xerrada del 4 de maig a Veïns de Mar de Ràdio Arenys. No serà gens fàcil per ningú però nosaltres tenim l’oportunitat de conèixer un xic més a qui serà el primer arenyenc i qui serà l’oposició. Les cròniques del poble, del nostre poble. Joan Puig i Pont

/33

|Opinió

EL REGLAMENT

PREPOTÈNCIA I CORRUPCIÓ

El passat dia 21 d’abril el PLE de l’Ajuntament en el seu punt 3 va aprovar la PROPOSTA DE DEROGACIÓ DEL REGLAMENT DE PARTICIPA-CIÓ DE L’ANY 2006 i APROVACIÓ INICIAL DEL NOU REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ DE L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MUNT. La presentació d’aquest punt va estar a càrrec de la Regidora de Participació, la senyora M. Batista, es va aprovar amb els vots de tots el regidors del govern i de l’oposició amb nocturnitat i traïdoria per als arenyencs. No es pot acceptar que els representants de la ciutadania modifiquin i aprovin el Reglament de Participació Ciutadana sense la participació de la ciutadania ni de les entitats ni dels membres dels 10 consells municipals. Es una falta d’ètica i de respecte, la falta de TRANS-PARÈNCIA a tots els vilatans, el tracte que ens apliquen els nostres representants polítics. Aquest canvi de model de la política municipal que patim fa que desconfiem dels polítics i per descomptat reforça les nostres conviccions que la TRANSPARÈNCIA és una faula i/o un engany, perquè NO es respecta la rendició de comptes, ni l’exemplaritat i en aquest sentit és imprescindible una reforma de la regeneració de la vida publica amb persones que entenguin que primer són els vilatans i que tot el que facin podrà repercutir negativament. Es important pels vilatans d’Arenys de Munt que puguin aportar a l’Ajuntament PROPOSTES per valorar la seva importància de totes les consideracions que creguin necessàries i que els afectin, aportant un valor intrínsec de prioritat indispensable i necessitat pel conjunt de la societat Tampoc s’ha vist cap voluntat de PARTICIPACIÓ ciutadana ni de cap dels consells municipals aprovant l’última modificació de crèdit de 2.692.46,40 €. d’ERC del passat PLE d’Abril amb una barreja de conceptes d’un calaix de sastre i d’esquenes als arenyencs i a la transparència de l’administració pública.

L’esperit imperialista que Espanya ha imposat, sigui el d’abans o el d’ara els dóna un bon resultat.

De cop Sánchez i el seus es troben en un fangar, ara els espiats són ells i això no es pot tolerar.

Monarquies no volgudes, cops d’estat i dictadors no esborren el record de batalles anteriors.

Així és la prepotència i ara ve la corrupció, on gent força influent s’enriqueix i no té por.

El desig d’independència és molt fàcil d’explicar, ens han espoliat tant que només volem marxar.

És el cas d’un exministre directiu del banc mundial o d’un famós esportista gendre de la casa reial.

S’ha de poder preguntar, si estem en democràcia, però fer una consulta a l’estat no li fa gràcia.

I el que fou honorable president dels catalans o membres de la família que hi fotien les mans.

Quan el govern espanyol no cedeix ni negocia per a no baixar del ruc amb Pegasus ens espia.

A la Comunitat de Madrid no s’estan de punyetes, algun barrut fa diners traficant amb mascaretes.

Tant si són conservadors com si són progressistes menteixen sense parar per no concedir pistes.

Això passa per tot arreu, és un esport nacional, per omplir-se la butxaca ser massa honrat no val.

Controlen els polítics, advocats i gent honrada, però quan s’investiga ningú confirma la dada.

Corrupció i prepotència, xacres de la societat quan la justícia actua el problema s’ha acabat!

Xavier Oller

/34

Les persones afectades demanen explicacions, i com acostuma a passar mai hi ha dimissions.

Pere Marpons Colomer

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

XXVII TROBADA DE PUNTAIRES

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Banc de Sang

CAMPANYA DEL BANC DE SANG A ARENYS DE MUNT “Temps difícils” Res no és difícil, per donar amor als altres, per anar a donar sang pels que tenen necessitat de rebre la sang per viure. Les reserves estan baixes, es recuperen operacions, els accidents no paren, les malalties... Ànims! I a donar-ne amb els amics, acompanyant-los. Per sort venen famílies senceres, que maco!! A LA SALA MUNICIPAL DIUMENGE 12 de JUNY, matí, de 10h a 14h DILLUNS 13 de JUNY, tarda, de 5h a 21h. I també PLASMA Moltes gràcies, DONANTS! Gràcies: Batec, Voluntaris, Ràdio Arenys de Munt, Policia Local, Ajuntament i a totes les persones que hi ha col·laborat. Podeu consultar: donarsang.gencat.cat Salutacions, per sempre. Ramona i Míriam.

L’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt INFORMA a totes les puntaires i sòcies que el proper dia 18 de juny a les 6 de la tarda a CAN BORRELL, i per tal de commemorar els 30 ANYS de la nostra ASSOCIACIÓ, que hem previst organitzar un BERENAR POPULAR (que en el seu moment no es va poder celebrar correctament) amb totes vosaltres, per compartir impressions i alhora participar d’aquest esdeveniment. La Junta sabem que és important tornar-nos a retrobar. Per això us preguem la vostra confirmació d’assistència per tal de fer les reserves als telèfons de: Montse 669.49.42.34 o Mª Dolors 679.52.80.34. També us COMUNIQUEM que el curs de les classes a la Masia de Can Borrell finalitzaran el dilluns dia 20 de juny i es tornaran a reprendre el dilluns dia 5 de setembre, amb més aportacions i projectes. La novetat d’aquest any 2022 és tornar a la normalitat després d’haver hagut d’interrompre totes les activitats per la pandèmia mundial que va afectar a tothom. Ara toca tornar la il·lusió i tornar a organitzar la nostra Trobada de Puntaires el dia 24 d’aquest mes de juny (Diada de S. Joan) a les 5 de la tarda que cada any es concentra a la Plaça de l’Església, amb totes les puntaires i les millors puntes al coixí. HI ESTEM TOTES CONVIDADES!! Aquest any la DIADA DE LA PUNTAIRE que organitza l’Associació Catalana de Puntaires (ACP) està confirmada per al dia 18 de setembre a la Vila de PIERA. L’Associació amb les puntaires hi participarem per demostrar les puntes d’Arenys de Munt. Sempre a la vostra disposició per continuar engrandint la tradició centenària de les PUNTES al COIXÍ. La Junta i les Puntaires us desitgem un BON ESTIU!!

/35

|La bústia

Escola Sant Martí

PLAYING TO LEARN A l’àrea de llengües estrangeres de l’Escola Sant Martí ens enfrontem al repte de crear situacions de comunicació reals dins de l’aula, i una de les maneres més factibles que hem trobat és introduir el joc dins de l’aprenentatge de l’anglès. El joc té una finalitat en si mateix i els alumnes troben la motivació per utilitzar l’anglès en la voluntat de completar el joc. Cada joc ens permet treballar i consolidar un vocabulari i estructures diferents. A més el joc permet l’aprenentatge entre iguals, ja que els alumnes s’ajuden mútuament per assolir el repte plantejat. El Brain Box ens permet repassar els pronoms interrogatius i vocabulari divers; el What’s up repassa l’estructura de les preguntes amb “have got” i el “verb to be”, així com vocabulari relacionat amb els animals; amb el

/36

“Who is it?” treballem les característiques físiques de les persones; i els bingos de conversa ens permeten practicar oralment estructures i vocabulari d’una manera dinàmica. Els dòminos de llengua són una bona manera per treballar la comprensió lectora d’una manera lúdica i cooperativa: des de comprendre vocabulari a haver de comprendre una descripció. La confecció de frases a partir d’imatges i diferents parts de l’oració, la viuen com un joc i resulta efectiva com a pas intermedi entre la compressió lectora i l’escriptura d’oracions. Així és com ens divertim i alhora aprenem l’anglès al Sant Martí!

|La bústia

Escola Sobirans

FEM POBLE! Des de P3 fins a 6è impulsem la relació amb el nostre poble. Per això proposem activitats que ens permeten establir un vincle intens amb l’entorn més proper i així posem en valor tot allò positiu que tenim al nostre voltant. Les nombroses sortides a l’entorn proper que realitzem són fantàstiques per transmetre i enfortir el coneixement del nostre poble! El cicle de petits visitem cada curs la pastisseria l’Obrador on els infants de P3 fan la mona, els de P4 fan torrons i els de P5 fan panellets. També han gaudit d’activitats de circ amb el grup Encirca’t, on han fet de trapezistes i equilibristes, han jugat amb teles i amb una pilota gegant i han fet activitats d’acrobàcia! La biblioteca municipal és un lloc indispensable per anar des de ben petits, on la bibliotecària ens prepara un conte i explica als infants la funció de la biblioteca. Com cada any, per Sant Jordi, els nens i nenes de 1r i 2n baixem a la Plaça de l’Església per recitar uns poemes. Aquest any, ràdio Arenys de Munt ens ha acompanyat en directe perquè ens escoltessin des de casa tots els oients i familiars que no van poder venir a veure’ns. Després de recitar els poemes, la locutora va realitzar una petita entrevista als infants preguntant sobre la festivitat de Sant Jordi i sobre els poemes treballats. Els nens i nenes estaven molt emocionats per sortir en directe per la ràdio. Va ser una gran experiència per molts d’ells/es. La colla de 2n vam anar a passar tot un dia al Parc de Can Jalpí. Al matí vam fer esport als circuits i tirolines de Jalpí Aventura i després vam dinar i jugar al parc, gaudint d'un dia ben assolellat. Al curs de 3r treballem el projecte “El nostre poble” amb el que descobrim aspectes rellevants d’Arenys de Munt com ara les institucions, l’economia, la cultura i les tradicions locals. Entre d’altres activitats, hem tingut l’oportunitat de visitar l’Ajuntament i fer-li una entrevista a l’alcalde. També vam poder gaudir d’una visita guiada a l’església de Sant Martí on el mossèn Joan ens va explicar la història i els elements artístics que l’envolten com ara la porta, la pila bautismal i el retaule, entre d’altres. Valorem molt que entitats culturals com l’esbart col·laborin amb l’escola per ensenyar la dansa d’Arenys de Munt a les noves generacions i mantenir vives tradicions tan arrelades com aquesta. Els alumnes de 3r i 4t assagem la dansa d’Arenys de Munt per poder-la ballar conjuntament a les festes majors. A 4t treballem el projecte de les masies, on aprenem què són, quines hi ha i les seves característiques i peculiaritats més rellevants, tot acabant fent una ruta per veure-les i ubicar-les. Alhora, aprofitem sempre que podem per investigar sobre els edificis de la població i descobrir-ne curiositats. A 5è hem dut a terme una formació sobre educació vial amb l’ajuda dels policies municipals i hem posat a prova el que hem après tot fent una ruta ciclista pel poble. Així mateix, de manera conjunta, 5è i 6è hem col·laborat en la promoció de l’ús de la llengua catalana fent un projecte per treballar les frases fetes, i n’hem penjat cartells per tot el poble i comerços on es podien trobar els QR dels vídeos amb les r epresentacions i posades en context de les frases treballades. A més a més, fomentem l’esport i les activitats físiques i ens ho passem d’allò més bé anant tot el cicle de grans (4t, 5è i 6è) al Golem, al Jalpi Aventura i al pàdel.

/37

|La bústia

ADM

GUSAM

RIERA (1a part)

Celebrem que l’Ajuntament finalment hagi comprat la parcel·la de l’Eixample (ALISEDA) per 550.00 €.+IVA per poder ampliar la zona verda (actualment aparcament de vehicles) de Can Globus (Ca l’Espàrrec) que condicionava poder tenir una nova Residència Municipal amb més places de les 40-50 que tenien previstes, això possibilitarà poder disposar d’un nou equipament amb més garanties de futur. Ara ja està fet, però si reculem als principis de l’Empresa Pública GUSAM (20/01/2003) aquesta despesa correspondria haver-la gestionat i haver-se adquirit amb els beneficis de l’Empresa GUSAM (Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt) per compensar a l’Ajuntament a canvi de totes les PARCEL·LES MUNICIPALS que el Consistori va dotar a aquesta primera nova Empresa Pública Municipal i que van vendre (a bon preu) per subsistir econòmicament (parcel·les de Collsacreu, i les altres, més la zona verda de Can Sagrera que l’Ajuntament va tenir que indemnitzar amb 250.000 € per un error de Gusam) mentre les dilapidaven per mantenir els seus desorbitats sous anuals dels treballadors que NO rendien cap benefici. Des de l’Ajuntament NO paren de repetir les excel·lències d’aquesta l’Empresa Pública, ni escatimen les alabances per vanagloriar-se de la gestió de GUSAM que des del punt de vista econòmic, social i garantista s’ha convertit en un monopoli ambla connivència dels “mandamassos” de l’Ajuntament, alhora que un privilegi en exclusiu amb preus NO discutibles dels serveis que es presten sempre garantízats, sense competència possible, sense concurs administratiu, sense comparar amb els preus del mercat, sense un control minuciós i sense autocrítica ni transparència a la ciutadania, adjudicar-se tots els beneficis (sense cap dèficit comptable) recolzats i aprovats per l’Ajuntament. Mentrestant els vilatans NO en saben res ni participen de res i els polítics a batzegades NO poden menysprear als vilatans ni deixar de defensar les seves economies familiars.

Suposadament, algunes persones d’ERC no tenen massa memòria per recordar la seva pròpia història política del que va ser des d’un principi el tema de la RIERA. Segurament NO han consultat mai l’hemeroteca de tot el procés i per això els erren les facultats i l’estretor de mires quan escriuen sobre la RIERA.

ADM

/38

Alternativa Municipal

El que sí saben fer és vanagloriar-se dels altres per carregar-se’ls quan demanaven signatures per no pagar les contribucions especials o els que una vegada varen votar en contra del Projecte i ara NO recorden quan ERC tenien una vinculació amb el col·lectiu SALVEM la RIERA, donava suport a la Plataforma d’Acció Cívic-Ambiental d’Arenys de Munt (P.A.C.A.A.M.) l’any 2004 i participaven activament a la vaga de fam (?) a la placeta per aturar el soterrament i la urbanització que malgrat tot s’apunten i defensen. Tampoc troben maldestre NO haver sabut dialogar ni negociar amb els dos propietaris de les finques de l’entrada de la Riera Sant Martí a l’hora de poder arribar a un acord i gestionar una solució per continuar la tirada de l’amplada de la millor vorera d’Arenys de Munt, fent de sàtrapes per enganyar amb excuses perverses de farsa amb poca solvència i deixar que quedi un nyap per un munt d’anys. I ara amb el final del projecte d’urbanització superficial de la Riera guardonat per algú (?) fent rampes i escales que NO fan falta, tallant arbres per posar-ne de nous i fent murs de pedra per engreixar també a algú (?) amb el vistiplau dels Serveis Tècnics Municipals i els ingenus polítics de govern i que pagarem entre tots perquè alguns es posin medalles. Els programes electorals són una farsa sense esperit que serveixen per presentar-se, prescindint de les prioritats, les necessitats i les possibilitats dels vilatans. Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

|La bústia

Assemblea Arenys de Munt

Junts X Arenys de Munt

ENS PRENEN PER IDIOTES

'L'AJUNTAMENT INFORMA' QUE NO REBREM MAI

Adéu immersió lingüística El Govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya sembla pensar que ens mamem el dit. Que no ens adonem que només es preocupen de no fer enfadar els tribunals espanyols. Es vendran l’ànima si cal. De moment la llengua, amb un nyap de llei pactada a correcuita i que es carrega la immersió lingüística a les escoles. Els partits de Govern, ERC i Junts, es mostren cofois amb l’"ampli consens" de l’acord, quan tots sabem que qualsevol "consens" amb PSC i comuns, sempre aigualirà les legítimes aspiracions dels catalans. Ens volen fer creure que és possible el consens amb l’estat espanyol. L’estat no s’avergonyeix d’espiar dissidents, de manipular i corrompre les eleccions on votem els catalans. El mateix dia que la justícia europea pica de nou el crostó a l’espanyola, retornant la immunitat a Puigdemont, Ponsatí i Comín, el Tribunal Supremo amenaça de tornar a engarjolar els presos polítics. Mentrestant, la monarquia corrupta campa per on i com vol. Consens amb Espanya? No cola.

Estem rebent d'un temps ençà la publicació anomenada 'l'Ajuntament Informa', amb certa freqüència, i ens ha semblat que el nivell d'autocrítica és inexistent, cosa que fins a cert punt podríem entendre, però sí es podria esperar, ni que fos de tant en tant, una petita explicació a alguns desgavells que ens ha tocat patir.

Dolors Feliu, presidenta Afortunadament, el nou Secretariat Nacional de l’Assemblea, sorgit de les recents eleccions, ha començat a treballar –amb la nova presidenta Dolors Feliu al capdavant– per promoure la confrontació amb l’estat espanyol i combatre la desídia dels partits independentistes. "La independència no ens la farà ningú", ha assegurat Dolors Feliu. "Tenim un full de ruta clar i ens hem de reactivar per fer efectiva la independència en un horitzó concret, a curt termini. Amb els partits o sense els partits", ha reblat. Aquest mes de juny es renovarà també el Secretariat Territorial d’Arenys de Munt. Animem els socis a presentar candidatures i a participar en les votacions. Fem entre tots una Assemblea més forta! Lluitem i guanyem la independència!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

Per això hem preparat 'L'Ajuntament Informa' que no rebrem mai: - L'Ajuntament informa que de tot allò que vàrem publicar l'agost 2021 que deia textualment: Asfaltatge del pàrquing Torrent d'en Terra que comptarà amb més places d'aparcament i un aspecte totalment renovat sense pols. A continuació renovarem l'enllumenat i instal·larem càmeres de videovigilància i que havíem de posar en marxa durant la segona quinzena no hem fet gairebé res i del que s'ha fet poca cosa en podrem conservar. - L'Ajuntament Informa que per les festes del Remei es va instal·lar una carpa als jardins de Can Jalpí molt alta i oberta pels costats tot i que se celebren el mes d'abril. Malauradament, durant el dia que s'havia de fer el concert de La Nit Jove va fer un ruixat i va quedar tot xop, tant el terra de la carpa, com l'equip de música, fet que se'ns va plantejar al Ple i no vam voler reconèixer, i com a conseqüència final la suspensió de la Nit Jove. Econòmicament, es van pagar sis mil euros per l'actuació que no es va fer i ara en pagarem sis mil més quan es faci. - L'Ajuntament informa, el desembre de 2021 vam començar les obres d'asfaltatge a la zona Plaça Catalunya. Es veu que vàrem asfaltar sobre unes canonades de clavegueram que estaven malmeses i ara resulta que està tot embossat i hem d'aixecar tot l'asfalt que no fa ni mig any que havíem posat. De moment no podem quantificar despeses perquè l'obra va per llarg, ara per ara només comptem amb la despesa de l'asfaltatge que acabem d'aixecar.

/39

|La bústia

ERC Arenys de Munt

LA IMPORTÀNCIA DEL VOLUNTARIAT El dia a dia dels regidors republicans de l’Ajuntament d’Arenys de Munt no dóna treva. Sempre hi ha nous projectes per tirar endavant, noves trobades amb la ciutadania o, perquè no dir-ho, noves crisis inesperades que requereixen de solucions urgents. Una feinada ingent, sens dubte, però una que no fem pas sols. Per això és important parar un moment i agrair el treball impagable que fa molta gent anònima d’Arenys de Munt, al voluntariat en general i més concretament al sorgit arran de la pandèmia de la COVID. Arenys de Munt tradicionalment ha estat un poble solidari i empàtic però la pandèmia va fer que sorgís encara més fortament aquest esperit. Fer voluntariat implica dedicar una part del teu temps lliure a fer gratuïtament una acció al servei de la comunitat. Per tant, no sempre implica donar diners sinó col·laborar mitjançant actes individuals per ajudar a un millor funcionament de la comunitat. Sovint, aquest voluntariat necessita el suport de l’administració, en el nostre cas de l’Ajuntament i més concretament del departament d’Acció Social. Sense anar més lluny, arran de la COVID, és va organitzar un grup, que actualment encara està en funcionament, per poder donar suport a les persones grans que vivien soles, famílies monoparentals... que no tenien ningú i no podien anar a comprar, a la farmàcia... i va funcionar a la perfecció! Tan bon punt va sorgir la necessitat, havien aparegut voluntaris disposats a ajudar, de la mateixa manera que molts altres es van prestar per organitzar, de forma ràpida i eficient, un nombrós grup per a la confecció de mascaretes, que fins i tot vam poder fer arribar a residències i hospitals.

/40

Tot i així, tampoc seria just centrar tot aquest escrit a la crisi del coronavirus, perquè, com dèiem, Arenys de Munt ha estat, és i serà un poble solidari. Actualment, en tenim un bon exemple amb la invasió d’Ucraïna, on han estat moltes les famílies que s’han posat en contacte amb la regidoria d’Acció Social per intentar ajudar de la millor manera que poguessin. Perquè us en feu una idea, Arenys de Munt ha enviat més de 2.500 kg cap a Ucraïna, entre productes alimentaris, d’higiene i sanitaris. Ens ha tocat viure una època molt complicada a nivell social i ho estem gestionant el millor que sabem. Seguirem treballant per garantir una vida digna per a tots els vilatans, independentment del seu origen, ideologia o sexe, perquè creiem en la igualtat d’oportunitats per a tothom. I penseu que això us pot incloure també a vosaltres: no us faci vergonya demanar ajuda si us fa falta, perquè avui sereu vosaltres però demà podem ser nosaltres. No voldríem acabar sense recordar que és cert que des de l’Ajuntament és més fàcil arribar a més gent, però no és menys correcte afirmar que sense l’ajuda altruista de totes les persones anònimes no seria tan fàcil arribar-hi. Que tothom vagi posant els seus granets de sorra és imprescindible per a poder arribar a tothom, i és per això que us volem donar les gràcies per ser-hi sempre. És per vosaltres, però sobretot també gràcies a vosaltres, que Arenys de Munt segueix avançant.

|La bústia

Amics per l'Art del Maresme

CROMATISMES, balanç d'una col·lectiva de primavera del 22 d’abril al 8 de maig del 2022

El proppassat diumenge 8 de maig vam cloure a la sala Mercè Paluzie la nostra exposició “Cromatismes”, que ha rebut un total de 231 visites al llarg dels tres caps de setmana que l’hem tingut oberta. Podien haver sigut més, és clar, però som en un poble petit i la difusió de les nostres activitats és bastant limitada. Potser haurem de pensar estratègies de difusió per aconseguir que vingui més gent fins a Arenys de Munt amb l’excusa de l’art i aprofiti per fer un volt pels seus racons atractius o un mos als nostres bars i restaurants. Potser estaria bé motivar l’assistència a les exposicions fent una enquesta amb premi entre els visitants perquè opinin sobre les obres exposades o bé idear alguna altra activitat per fomentar l'interès a llegir i valorar la feina dels artistes. Com també obrir un espai de debat amb conferències al voltant de l'activitat artística o convidar les escoles a fer visites guiades. A la nostra associació estem oberts a noves propostes i idees de cara al futur. Tornant a Cromatismes, durant la inauguració del divendres 22 vam gaudir de l'actuació de la saxofonista i professora de música Sandra Moncusí, que ens va oferir un recorregut musical d’improvisació inspirat per les obres exposades.

Després dels parlaments de la presidenta, l'alcalde i el regidor de Medi Ambient, els artistes participants i els amants de l’art que ens acompanyaven vam poder brindar amb cava i tastar uns deliciosos pastissos casolans. Una de les novetats d’aquesta col·lectiva ha estat la incorporació d’un espai de consulta a la sala amb una petita selecció dels llibres i revistes d'art que, normalment amagats als prestatges del nostre taller, poques vegades tenen ocasió de sortir a la llum i ser consultats pel públic. Una altra novetat, inspirada per la celebració de Sant Jordi l’endemà de la inauguració, va ser la confecció d’uns punts de llibre commemoratius, que va dissenyar la nostra sòcia Montserrat Reina basant-se en un quadre de la Pepita Alsina que representa un ram de roses. Per acabar, només ens resta donar les gràcies a tots aquells que, un cop acabada l'exposició i recollides les obres per cada artista, van col·laborar endreçant la sala i tornant els diversos materials al taller. Socis, artistes i amics: fins a la propera exposició! Mentrestant ens trobareu al nostre local del celler de Can Borrell.

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

UNA VIDA Tinc tres fills i una filla. Un de seixanta-tres anys, un altre de seixanta i el petit de cinquanta-un. La nena, la penúltima en té cinquanta-tres. Ho vam fer en dues tongades això de portar criatures al món. Després dels dos primers, vam descansar set anys i al cap d’aquest temps, apa! Sant tornem-hi que no ha estat res! El darrer va venir de propina el mateix dia que son pare complia quaranta anys. Ja en teníem prou amb tres, però, ens vam despistar i va venir el quart nen. No l’havíem de llençar, oi? Va créixer tan feliç com els seus germans. Des que recordo la meva joventut voltant pel Centre Moral, he estat amb el meu marit. Des dels disset anys amb el mateix home. El meu estimat que m’ha deixat fa dos anys. Vam viure moments preciosos que jo recordo amb enyorança en la solitud de les nits. No hi estic feta a estar sola, i les nits se’m fan llargues i feixugues, encara que he sigut sempre independent. Però, ara no me’n sé avenir, tot i que de mica en mica, m’hi vaig acostumant. M’entretinc a fer sobres per als regals dels meus nets. Reparteixo dinerets en sobres i els deso fins que arriben aniversaris, Nadal, Reis,,, És el que més agrada a la gent jove: els dinerets! Abans de casar-me, li deia al meu promès: anem-nosen a viure a una barraca, però sols, tu i jo. No hi pintem res a casa dels teus pares. Que no ho veus que no tindrem vida pròpia? Tot i les meves recances, vam anar a petar a casa dels meus sogres fins que van faltar. D’ençà que vaig entrar en aquella casa, no n’he sortit mai més. He viscut, i visc, en una casa que encara ara no me la sento del tot meva, tot i que en soc usufructuària mentre visqui. He sigut molt feliç aquí, això sí, però, tot i que al llarg dels anys hem fet moltes reformes, on em trobo a casa meva de debò, és a la vinya. La vinya ve de la meva família i és meva, meva i meva, de cap a peus. El meu marit sempre em deia: aquí, a la vinya tu ets la mestressa, però jo, soc l’amo! Ens fèiem uns tips de riure jugant damunt les terres que vaig heretar dels meus pares. Hi plantàvem hortalisses per casa i més tard, hi vam construir una barraca amb llar de foc on hi soc molt feliç. Vaig cuidar els meus sogres quan van emmalaltir fins al dia que van morir. No sé si on són ara, m’ho estaran agraint, però ho vaig fer perquè era el que em tocava. Jo era a casa seva, on van néixer els meus quatre fills, i vaig fer el possible per viure amb harmonia. El meu home em deia: fes el que vulguis, però, que a casa hi hagi pau. I així va ser. El germà del meu marit, també vivia a casa amb les seves criatures. Es va quedar sol amb els petits perquè la seva dona es va fer monja. I apa, a cuidar de tota la canalla. La família del meu marit eren carnissers. Cinc generacions amb la mateixa feina: animals a la planta baixa de casa, portar-los a l’escorxador, preparar-los per la venda... Moltes vides alimentant

/42

el bestiar, portant-lo a matar. per acabar darrere els taulells amb el davantal blanc i els ganivets ben esmolats a la botiga de casa i al mercat municipal. Amb el temps, vam treure els animals de casa i vam construir tres pisos. El meu marit, que m’estimava moltíssim, mai em va demanar comptes de res. Tot el que feia li estava bé i m’assentia en tot. Sempre em deia: entra sempre a casa per la porta del davant, mai per la del darrere. Tu ets la senyora de la casa. Si no hagués estat així, potser hauria tocat el dos, però érem una parella feliç i entomàvem el vent per on bufava amb complicitat i bon humor. El meu home va fer molt pel poble. Durant vint anys va ser el director de teatre del Centre Moral fins que el van apartar. Ell s’hi trobava bé dirigint obres damunt l’escenari. Va ser un home feliç fins que va començar a patir petites embòlies que li van fer perdre el cap. Amb només tres mesos de malaltia, ens va deixar. Puc assegurar que va viure feliç fins a l’últim batec del seu cor. Em venen al cap tantes vivències! Com quan vam comprar l’escorxador vell i vam fer-hi un gimnàs. Ens agradava fer coses diferents a contracor dels meus sogres, però, era la nostra vida i la vivíem a la nostra manera. El més important: els nostres fills que sempre ens han estimat molt. Sempre m’he sentit orgullosa de la meva família. Els quatre germans estaven molt pel pare. Més pel pare que per mi. D’això no me’n queixo gens. Sempre que han necessitat son pare, l’han tingut al costat incondicionalment. Mai va sortir un no de la seva boca per ajudar als fills. M’ha tocat una família meravellosa: el meu fill gran s’ha quedat darrere el taulell de casa; el segon és arquitecte i el petit és paleta. Els quatre se’n surten molt bé de tot el que es proposen. Tinc set nets i tres besnets i ningú de la família fa res sense comptar amb la iaia. Als meus noranta anys i érem tots. Vam buscar el dia que podíem ser-hi tots, vam fer l’aperitiu, vam dinar, vam riure... Les celebracions són sempre a la barraca que vam construir a la vinya. La vam fer gran per poder cabrehi tots, que ja en sumem una vintena. La vinya agrada a tothom de casa, tot i que enguany no podrem gaudir dels tomàquets ni dels pebrots. L’home que la treballava ha emmalaltit i jo no la puc cuidar. Ha quedat neta, però erma. Que l’hi farem! No em puc queixar de la meva salut i només tinc un genoll que em fa la guitza. Ni pastilles ni res. Puc viure sola sense que ningú pateixi per mi. Això m’agrada. M’agrada sentir-me autosuficient als meus noranta anys. El més bonic que m’han dit els meus fills ha sigut: mare, el millor regal que ens pots fer és fer-nos una gran abraçada. No soc afortunada? Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: CARLA GARCÍA DOMINGO, 13 anys

ELENA BARAJAS ÁLVAREZ 9 anys

BIEL ROCA ROSSELL, 11 anys

IVET PÉREZ FERRERES, 13 anys

JOFRE CODINA BALLESTA, 12 anys

LLUC GARRIGA BERNABÉ, 4 anys

BRUNA ORTUÑO VALLS, 13 anys

JÚLIA TORRENT RENGEL, 12 anys

ONA GARRIGA BERNABÉ, 1 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

El passat 28 de maig es va celebrar la Trobada Nacional d'Ateneus a Llorenç del Penedès on es va poder gaudir dels grups de cultura popular que acullen els dos ateneus del municipi (diables, falcons, gegants, cap grossos i bastoners), d'una jornada de debat, d'un dinar popular i d'un concert de rumba.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

La jornada va cloure amb un correfoc i exhibició pirotècnica.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes