BATEC 411 febrer 2022

EL CICLE GAUDÍ DE CINEMA ES PROJECTA AL CENTRE pàg 05

ARRIBA LA MOSTRA DE MICROTEATRE A ARENYS DE MUNT

L'ESBART BUSCA EXDANSAIRES pàg 08

MILLORS EL SERVEI DE RECOLLIDA DE BROSSA

pàg 12 Exclusive interview with El cap de setmana 5 i 6 de febrer arriba la Mostra de Microteatre organitzada per la Coordinadora de teatre de grups amateurs del Maresme.

pag. 04

Manila's Rising Sun

ITINERARI DE LA GUERRA DE 1936 A 1939 pàg 14

114 .mún / 2202 RERBEF

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 09/ D'Arenys, casa de la vila 13/ D'Arenys, gent i societat

15/ D'Arenys, esports 17/ De la Parròquia

04

05

20/ Del temps 22/ Paisatges poètics 22/ Biblioteca 23/ El llibre del mes 24/ Cartellera 25/Calendari 26/ Recordant a...

30/ El racó de l'humanista

06

06

31/ Opinió 35/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

12 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

14

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Jordi Torrent | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Benvolguts amics i amigues del Centre Moral, sembla que després de dos anys de pandèmia comencem a veure la llum al final del túnel.

De moment el govern de la Generalitat acaba de retirar les restriccions a la cultura en quant a l’aforament. Ès una bona notícia, hem complert sempre amb tot l’establert en les mesures de control i ara és el moment de mirar endavant amb esperança.

Tenim una gran quantitat de programació preparada, les persones que es cuiden de vetllar que tinguem espectacles per a totes les edats han treballat de valent per poder oferir-vos opcions diverses i atractives.

Ara us toca a vosaltres omplir les sales per dir de nou: el Centre és viu i nosaltres en formem part.

Endavant i que la cultura ens acompanyi.

Montse Carreras membre de la junta del Centre.

S'ESTRENA ‘QUASI OPERA’, LA PRODUCCIÓ D’ENGUANY DE LA XARXA DE TEATRES ATENEUS Cada any la Federació d’Ateneus, a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya, coprodueix un espectacle ideat expressament per representar-se als diferents ateneus de la Xarxa (Xarxa en la que està inscrit el Centre).

La producció escollida de cara a l’any 2022 és l’obra ‘Quasi Opera’ de la Cia. Els Il·luminati, una òpera i comèdia que es va estrenar el 23 de gener a les 18h a La Cate de Figueres i que es programarà al Centre el diumenge 20 de març, a les 6 de la tarda.

L'estrena de l'espectacle va ser recollida pel Telenotícies Cap de Setmana de TV3. En podeu veure el fragment AQUÏ: https://www.youtube.com/watch? v=zDO1vFSr8eM Les entrades es podran comprar a partir de l'1 de març al web o a secretaria del Centre.

/03

|Del Centre

MOSTRA DE MICROTEATRE Ja tenim a punt la IV MOSTRA “ESPURNES” de MICROTEATRE! Per fi arriba a Arenys de Munt el cap de setmana 5 i 6 de febrer, aquesta Mostra de Microteatre organitzada per la Coordinadora de teatre de grups amateurs del Maresme. Aquesta iniciativa es va generar el gener del 2020 amb la intenció de poder compartir experiències amb els diferents grups de teatre que es troben al Maresme. Al Centre podrem gaudir de la IV Mostra amb la participació d’un total de quatre grups.

Cartell de la mostra de teatre

*Grup de teatre del Centre amb l’estrena de l’obra “PICARDIES” *Col.lectiu de teatre EPMA de Mataró amb l’obra “El OTRO LADO DE LA CALLE”

*Grup Tres Aquaris per un peix de Canet de Mar amb l’obra “ “ENTREVISTA DE FEINA” *Grup de teatre Germanor de Malgrat de Mar amb l’obra “LA DEPRESSIVA” El públic quedarà repartit en petits grups que anirà voltant pels diferents espais adequats a cada obra teatral i podrà gaudir de diferents formes de treballar. Realment és una experiència molt dinàmica i enriquidora.

El Grup del Centre estrenarà en aquesta ocasió l’obra “Picardies”, representada per Jordi Saladrigas i Pili Muns i escrita per Emma Dotras. Ja ha estat representada en set ocasions a Sabadell, Polinyà i Canet de Mar, amb molt bona acceptació per part del públic. tnerroT idroJ| aifargotoF

Les representacions de la Mostra seran dissabte dia 5 de febrer a les 21:00h i diumenge 6 de febrer a les 18.00h.

Moment de "Picardies"

/04

|Del Centre

CINEMA CICLE GAUDÍ: LAS LEYES DE LA FRONTERA. Dia i Hora: Dissabte 26 de febrer a les 19h.

Lloc: Sala Gran del Centre.

Durada: 121 min.

Gènere: Thriller. Drama.

Premis: 13 nominacions als Premis Gaudí 2022 6 nominacions als Premis Goya 2021 Nominació a Millor Interpretació i Millor trailer als Premis Feroz 2021 Festival de San Sebastián 2021: Sección Oficial Del director de CELDA 211 y EL NIÑO, Daniel Monzón ens mostra la cara més emotiva del cinema quinqui amb Las Leyes de la Frontera. La pel·lícula basada en la novel·la Cartell de la pel·lícula homònima de Javier Cercas, explica la història de l’Ignacio, un jove de Girona que coneix dos delinqüents del barri xinès de la ciutat un estiu de 1978. Sense preveure-ho, les seves noves companyies l’endinsen en constants furts, robatoris i atracaments per la ciutat. L’Ignacio experimentarà el primer amor i es farà gran, transgredint constantment la frontera entre dos mons, creuant la línia que hi ha entre el bé i el mal, la justícia i la injustícia.

SONAGUST, NIL VILLÀ & BERNAT GUARDIA Divendres 11 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, i amb la voluntat d’oferir bona música, de proximitat i obrint-nos a diversos estils, el SONAGUST ens presenta dos músics joves d’Argentona amb un repertori íntim i tranquil. Els temes són de diverses procedències i segurament en podem reconèixer molts , però sempre transportats cap a un univers "jazzístic" on la improvisació i la espontaneïtat apareixen en cada moment.

Nil Vilà i Bernat Guardia

Bernat Guardia i Nil Villà, que toquen en diverses formacions de la comarca, s'endinsen en aquest format poc habitual de baix elèctric i saxo tenor, per descobrir les diferents sonoritats fruit de la combinació d’aquests dos instruments.

Nil Villà - Saxo tenor Bernat Guardia - Baix elèctric

/05

|Del Centre

RAU RAU ET CONVIDA A CONÈIXER L'ESPECTACLE FAMILIAR KUMULUNIMBU Dia i Hora: Diumenge 23 de febrer a les 18h Lloc: Sala Corrioles del Centre.

50 min. A partir de 6 anys.

Espectacle de titelles - PREMI MILLOR ESPECTACLE AL CARRER FIRA TITELLES LLEIDA - PREMI MILLOR DRAMATÚRGIA FIRA TITELLES LLEIDA - PREMI MILLOR ESPECTACLE FESTIVAL FIMO - MENCIÓ ESPECIAL FESTIVAL HAIFA KIDS Kumulunimbu explica la història d’amistat entre una nena i un núvol, que parla sobre la valentia, la injustícia, les migracions i la permanent esperança dels seus protagonistes. Un espectacle que captiva els més petits i commou els més grans, on es combinen els titelles i el clown, ple de detalls, humor, crítica i sorpreses, on la poesia us farà navegar per un mar d’emocions.

Moment de l'espectacle Kumulunimbu

Un espectacle íntim, proper i amb un format que no deixarà indiferent a ningú.

MÉS CINEMA FAMILIAR: : RATOLINS I GUINEUS. UNA AMISTAT D’UN ALTRE MÓN. Diumenge 20 de febrer a les 18h es projectarà a la Sala Gran del Centre una pel·lícula sobre dos enemics mortals, la ratolina Valentina i la guineu Víctor, que es retroben al cel després de patir un malaurat accident. Però al cel han perdut els seu instint natural i s’han fet molt amics. Esperen poder seguir sent amics quan tornin a la Terra, però reneixen amb els papers canviats.

Gràcies a la força de l’amistat aconseguiran allò que semblava impossible.

Ratolins i guineus. Una amistat d’un altre món parla de l’esperança, la recerca de l’amor i la valentia, i de com acabar amb els prejudicis i superar un passat dolorós. Aquesta pel·lícula demostra que tot allò que sembla un final, pot ser el principi d’una altra història, i que encara que sembli invencible, també es pot superar.

/06

www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

Cartell de la pel·lícula

|Del Centre

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “L’ESPOLI FRANQUISTA DELS ATENEUS CATALANS (1939-1984)” aynulataC ed suenetA'd óicaredeF :aifargotoF

El passat 17 de gener, a la Llibreria Ona de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre “L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)”.

L’estudi, publicat per l’editorial L’Avenç i que ha comptat amb l’impuls i la col·laboració de la Federació d'Ateneus de Catalunya, descriu el funcionament i les motivacions rere la repressió franquista a Catalunya a través d’una de les seves cares més desconegudes: la requisa patrimonial al moviment associatiu i obrer.

En el llibre l'autora Neus Moran explica com l’espoli fou un mecanisme repressiu de primer ordre, en què convergien la voluntat política de castigar els enemics Moment de la presentació ideològics i d’esborrar els llaços socioculturals del país amb l’interès econòmic dels afectes al Movimiento. Un saqueig metòdic i ben planificat de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats diferents que, un cop decomissades, van passar al patrimoni del nou Estat.

Des de la Federació d'Ateneus fa més de dos anys que es treballa per donar a conèixer l’espoli al qual el franquisme va sotmetre als ateneus, i la trista realitat de que, en molts casos, el patrimoni encara no ha estat recuperat.

JA ES PODEN DEMANAR LES BEQUES PER A LES ACTIVITATS DE PAGAMENT DEL 1R TRIMESTRE DEL 2022 Gràcies al suport de la Federació d'Ateneus de Catalunya, el Centre ofereix beuques per tal de fer més accessibles a tothom les activitats de pagament com: cursos de circ, total body, ioga, sortides culturals...

Més infrmació a secretaria centre@centremoral.cat

del

Centre

o

al

correu

electrònic

/07

|Del Centre

REPRESA IMPACTANT DEL PESSEBRE MONUMENTAL

arravaN naoJ | aifargotoF

Fins a mitjans de gener es va poder admirar el Pessebre Monumental que de nou, després de dos anys en què es va fer a l'interior de l'església, es feu a l'exterior, a la placeta, entre l'església i la rectoria. El Grup de Pessebristes del Centre, renovat i amb nous membres, va construir un pessebre arriscat. No era la primera vegada que el Pessebre servia per denunciar un situació o una injustícia, aquest any, a més, ho ha fet emprant noves tècniques i nous materials.

El resultat no ha decebut, ho demostren els escrits que els visitants han deixat escrits. Des del que donava l'enhorabona pel tema escollit "el tema dels refugiats suposa una vergonya per l'Europa civilitzada... vergonya del nostre temps!", o el que donava les Fragment del pessebre monumental gràcies als artistes desitjant que "tinguem aquest missatge present cada dia i el sapiguem transformar en acció per un món just", o el grup que manifestava que "hem reflexionat tots junts sobre el món i els seus problemes i els murs que existeixen i que no ens deixen veure més enllà", fins el que animava el grup a seguir sempre endavant.

L’ESBART BUSCA EXDANSAIRES Enguany, l’Esbart celebra el seu 45è aniversari i vol recuperar la tradicional ballada de Rams, després de dos anys sense poder-se celebrar a causa de la pandèmia. Per celebrar el retorn a l’activitat, estan preparant una actuació amb dansaires de totes les edats: l’actual escola de dansa, el Cos de Dansa i exdansaires, per crear un grup de “Veterans” per a aquesta ocasió especial.

Si has ballat a l’esbart, ara tens una nova oportunitat per tornar a pujar a l’escenari del Centre, reviure bells temps i retrobar-te amb els teus antics companys de dansa. L’Esbart et necessita!

Les persones interessades poden enviar un whatsapp al 679355789 o al 651698286. Aviat descobrirem els detalls de l’actuació!

/08

Ballada de Rams d'anys anteriors

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE RESUM DEL PLE DE GENER tnuM ed synerA tnematnujA | aifargotoF

El primer ple municipal de l’any va ser encara telemàtic i va durar aproximadament una hora i mitja. No va ser un ple marcat pel debat ja que tots els punts es van aprovar per unanimitat.

ERC, Junts, la CUP, el PSC i el regidor no adscrit van votar a favor la modificació dels estatuts del consorci Congiac. L’aprovació d’aquest punt facilitarà la gestió del servei municipal d’aigua. A priori, aquest era l’únic Ple telemàtic punt previst en l’ordre del di, però després de l'aprovació de la junta de portaveus es va entrar un punt per urgència: l’adhesió a la central de compra del Consorci Localred. Una proposta que va ser aprovada per unanimitat.

A banda d’això, al ple també es va presentar una declaració institucional en suport al diputat de la CUP Pau Juvillà, condemnat pel TSJC a 6 mesos d’inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per desobediència.

AQUEST FEBRER ARRENQUEN LES OBRES DE LA RIERA I LA ROTONDA D'ENTRADA AL POBLE

arravaN naoJ | aifargotoF

Entrada del poble on es construirà la rotonda

El 2022 estarà marcat per les obres. Ara ja començaran aquestes obres que, com tota actuació, comporta una sèrie d’afectacions.

Amb l’objectiu de compensar la pèrdua d’aparcament a la zona de Riera i Penya, durant el desenvolupament de l’obra s’habilitarà com aparcament la zona dels arbres plataners que hi ha a Torrent d’en Puig, entre els carrers Roca Rellotgers i Hostal del Sol. El govern calcula que es podrà cobrir el 100% dels aparcaments que es perdran. S’habilitaran al voltant del centenar de places.

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

ACCIÓ SOCIAL ES FA CÀRREC DE L’ALLOTJAMENT D’UNA FAMILIA ESTAFADA PER LES MÀFIES

arravaN naoJ | aifargotoF

Per entendre aquesta història ens situem a Arenys de Mar, a un bloc de pisos. Un dels veïns truca al 112 perquè sent sorolls a un pis teòricament buit denunciant que té por. Quan s'hi presenten els Mossos obra la porta del pis un home amb els seus tres fills petits que no paren de plorar. L’home denuncia que ha estat víctima d’una màfia d’ocupacions de pisos; ha pagat 1.400 euros per diversos mesos de lloguer i quan arriba a l’habitatge no hi ha ni aigua, ni llum, ni gas. La família entén que ha de desocupar el pis perquè no vol incórrer en cap cap delicte.

En aquest moment, els Mossos activen el protocol habitual per cercar allotjament per a la família. Després de diverses trucades inútils la Policia Local aconsegueix contactar amb “algú” que els proposa la següent solució: o que paguin 100€ al dia a una pensió o que es quedin al carrer.

Panoràmica d'Arenys de Munt

Llavors una veïna de l’home que ha trucat als Mossos perquè sentia el soroll en el pis contacta, per amistat, amb la regidora d’Acció social d’Arenys de Munt, Montse Batista Alsina que, d’acord amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sánchez Camps, decideixen assumir els costos de l’allotjament a una pensió d’Arenys de Mar.

COMENCEN LES OBRES AL PRIMER PIS DE L’ESPLAI I LA RÀDIO

/10

cetaB | aifargotoF

Les obres de l’Esplai ja estan adjudicades i començaran també al febrer.

Recordem que és una segona fase d’obres, que afecten al primer pis, l’escala que puja justament cap a la ràdio i també la paret que ara delimita els despatxos de direcció. Aquesta paret va a terra i la idea de la direcció de l’emissora és adaptar el nou espai com una redacció oberta, més propera a la gent que visita l’equipament, on tots els redactors puguin treballar junts i amb millor accés als estudis del directe i gravació, amb una porta de vidre.

Edifici que comparteixen l'Esplai i la Ràdio

|D'Arenys, casa de la vila

CANVIS A LES PAPERERES DEL POBLE El govern municipal ha començat a canviar el model de les papereres del poble per millorar-ne l’estètica però sobretot per evitar que aquestes es converteixin en “mini contenidors”. Aquesta actuació ja és una realitat i en algunes zones del poble ja és visible aquest canvi. En aquesta primera actuació es substituiran 50 papereres. La resta, es canviaran a l’estiu.

Fins a mitjans de febrer es realitzaran les tasques de poda als arbres del poble. Ara ja s’estan realitzant tasques de poda en els arbres d’Arenys de Munt. S’ha començat pels arbres que estan a prop de la zona on començaran les obres properament per tal d’evitar molèsties. D’aquesta manera es compleix amb el pla de poda establert.

cetaB | aifargotoF

AQUESTS DIES ES FAN PODES A DIFERENTS ARBRES DEL POBLE

Nova paperera al Pi Gros

TORNA EL CICLE DE PASSEJADES PER A GENT GRAN “A CENT CAP ALS CENT” Començarà el 22 de febrer a Lliçà d’Amunt, sortint a les 8h des del Torrent d’en Puig per agafar l’autocar. Per a les següents excursions, a Castelldefels el 16 de març i a Roda de Ter el 7 d’abril, la sortida també serà a les 8h des del Torrent d’en Puig i s’arribarà a Arenys de Munt sobre les 14h. La quarta i última excursió es farà el dimecres 20 d’abril a Arenys de Munt i se sortirà a les 9h des de la Central (parc de Can Jalpí). Aquesta excursió inicialment estava programada per al 2 de febrer, però s’ha ajornat a causa de la COVID19.

Es prega ser-hi uns deu o quinze minuts abans de l’hora de sortida. Cal portar esmorzar. La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a l’Oficina d’Atenció a la Vila (OAV) de l’Ajuntament, preferiblement per telèfon al 937937980.

El cicle està organitzat per la Diputació de Barcelona conjuntament amb diversos ajuntaments de la província, com el d’Arenys de Munt, i es va haver d’interrompre l’any 2020 a causa de la COVID-19.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

ARRENCA UNA CAMPANYA DE COMPOSTATGE CASOLÀ Va adreçada a veïns i veïnes amb jardí de terra i que consisteix en l’assistència a dues sessions de formació -els dissabtes 12 i 19 de febrer- i assessorament pràctic. Totes les persones inscrites aprendran a fer compostatge casolà i quins són els principals avantatges de reciclar a casa els residus de matèria orgànica. També obtindran gratuïtament un compostador. La inscripció a les sessions de formació s’ha de fer a través de l’Escola Natura del Corredor, trucant al telèfon 93 795 54 05 o enviant un correu electrònic a l’adreça enc@pangea.org.

L’1 DE FEBRER MILLORA EL SERVEI DE RECOLLIDA DE BROSSA Amb aquest mes, ha entrat en vigor la nova licitació del servei de recollida porta a porta que presenta nous serveis. El més destacat és: Recollida orgànica tots els dijous de l’any.

Ampliació a dos dies de la recollida de voluminosos. La recollida dels voluminosos ara serà els dimarts i dijous. Es recorda que aquest servei és amb cita prèvia trucant a l’empresa, al telèfon 900402033.

Nou servei de recollida de restes vegetals amb prèvia recollida de les saques homologades a l’Oficina d’Atenció a la Vila i trucada per demanar dia al 900402033. Aquest servei es realitzarà el primer i tercer dimecres de mes entre les 12 i les 18 h.

Nou servei de deixalleria mòbil l’últim dissabte de cada mes. Aquest servei es realitzarà al costat de la font de l’Eixample amb un camió de la deixalleria mòbil de l’empresa l’últim dissabte de cada mes de 9 a 13 h.

Millora en el buidatge de les papereres del poble tots els dies de la setmana.

Es recorda que les escombraries s’han de treure de 20 a 22 h.

Es recomana treure l’orgànica amb el cubell i bosses compostables, el cartró en bosses de paper o caixes de cartró i els envasos en bosses grogues per diferenciar-ho d’altres fraccions. Totes aquestes recomanacions són per millorar en la tria de les diferents fraccions i disminuir els impropis de cada fracció, i així seguir millorant amb la recollida selectiva d’Arenys de Munt.

/12

|D'Arenys, gent i societat ESTADÍSTIQUES SERVEIS ELECTRÒNICS AJUNTAMENT

ARENYS DE MUNT CREIX EN ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA DURANT EL 2021

tnuM ed synerA'd tnematnujA | tnoF

L’àrea d’informàtica ha compartit dades de l’administració electrònica i s’hi aprecia un augment significatiu de les gestions fetes electrònicament a través de diferents certificats. Una gran pujada l’han experimentat les gestions fetes a través del certificat IdCat, però també han crescut les gestions fetes a través d’EaCat i l’Enotum, entre altres. La tècnica informàtica de l’Ajuntament, Ana Garcia Mingorance, ha explicat que la pandèmia ha donat una empenta positiva a que els tràmits es facin electrònicament.

L’ús d’administració electrònica ha comportat l’estalvi de temps i diners. S’han fet 65.800 procediments electrònicament, que si s’haguessin fet manualment haguesin costat 173.882€. Per tant, doncs, aquesta és la xifra de diners públics que s’ha estalviat l’Ajuntament l’any passat.

EL GRUP D'INTERCULTURALITAT DEL CENTRE PORTA LA COPA ÀFRICA El Grup d'Interculturalitat del Centre ha arribat a un acord amb l'Ajuntament i la Penya Barcelonista d'Arenys de Munt, per a la retransmissió dels partits dels quarts de final (dissabte 29 de gener i diumenge 30 de gener) i la final (diumenge 6 de febrer) de la Copa Àfrica de les Nacions 2022. L'Ajuntament cedeix les instal·lacions de l'Espai Mercat i la Penya el material tècnic.

El Grup d’Interculturalitat del Centre neix el febrer de 2020, amb el propòsit d'aprofundir en el coneixement i oportunitats que ens ofereix el diàleg intercultural tant per enriquir-nos com a persones i poble com per augmentar la cohesió social, convençuts que el contacte i intercanvi amb els arenyencs i arenyenques d'orígens i cultures diverses és un enriquiment i una font de creativitat, innovació i desenvolupament

/13

|D'Arenys, gent i societat

ITINERARI DE LA GUERRA DE 1936 A 1939 El diumenge 6 de febrer, s'inaugura el plafó amb l'itinerari de la guerra de 1936 a 1939 a Arenys de Munt, al costat de l'escultura de la Puntaire. L'acte, que s'iniciarà a l'Espai Catà amb la conferència de Xavier Mas i Gebert, Premi Iluro 2001, sobre Guerra i revolució a Canet de Mar, està organizat per l'Ajuntament i el Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. Amb aquest itinerari, que ressegueix sobre el terreny els escenaris que es visqueren a Arenys de Munt durant la Guerra de 1936 a 1939, s'ha volgut recuperar i donar a conèixer una part cabdal de la nostra història recent.

El tríptic de l'itinerari explica que la sublebació militar iniciada el 18 de juliol de 1936 fracassà a Catalunya, al Alguns dels escenaris de l'itinerari mateix temps que s'iniciava un procés de revolució social portada a terme sobretot per la CNT-FAI. El triomf dels revoltats en altres zones de l'Estat, però, portà a un conflicte armat duríssim que es perllongaria fins a l'abril de 1939.

Catalunya quedà com a zona de reraguarda, lluny dels fronts de guerra, durant bona part del conflicte. Aquest fet ocasionà que la zona catalana, ja des de novembre de 1936 amb l'evacuació forçosa de Madrid, fos considerada zona d'acollida dels nombrosos refugiats que fugien de la violència dels combats o de la cruel repressióque els franquistes exercien damunt els territoris que anaven controlant. Arenys de Munt, al mateix temps, a causa de la seva relativa llunyania de la capital catalana i al seu resguard dels atacs navals, fou considerada una zona de relativa seguretat per als barcelonins i gent dels pobles dels seus entorns que fugien dels continuats bombardeigs que patiren a partir de mitjan 1937.

Al marge de la forta problemàtica que es vivia a causa de la guerra (lleves foróses, manca de queviures i medicines, inseguretat...), aquesta arribada massiva de refugiats (madrilenys, bascos, asturians, gent de l'àrea barcelonina..) va ser probablement el tret més important que va viure la població d'Arenys de Munt al llarg dels anys de la guerra.

D'altra banda, la relativa seguretat que donava la seva situació geogràfica i el seu extens terme municipal van fer d'Arenys de Munt una zona considerada adequada per a la instal·lació de campaments militars per a la instrucció dels soldats que s'havien d'anar incorporant al front (ubicació de la 134a Brigada Mixta al Sindicat Agrícola el juny de 1937 i instal·lació del CRIM 16, Campament número 2 a Sobirans el mes de maig de 1938). També es decidí que la fàbrica “Manufacturas Colomer SA” fos ocupada per la 1a companyia del 47è Batalló de Carrabiners.

Els darrers mesos de 1938, amb les cruentes operacions de l'Ebre, foren habilitades les dependències del nou Grup Escolar, així com les de la fàbrica “Manufacturas Colomer SA”, com a hospital de sang i residència dels ferits.

/14

|D'Arenys, esports

CAMPIONES DE LLIGA I ALS CAMPIONATS DE CATALUNYA!

Les alevines del club han completat el campionat amb 77 gols a favor i només 16 en contra, demostrant així la seva gran vàlua com a conjunt.

tnuM ed synerA alaS lobtuF bulC | aifargotoF

L’aleví femení del Club Futbol Sala Arenys de Munt (CFSADM) s’ha proclamat campió de Lliga de la seva categoria, en el Grup 1 de la demarcació de Barcelona.

L’equip dirigit per Carles Lladó i Paula Ramos ha completat una lliga excepcional, guanyant 8 dels 10 partits de la competició, i havent cedit tan sols dos empats.

La consecució del títol de Lliga es va certificar en la darrera jornada de la Lliga, en la qual les arenyenques van guanyar en el partit decisiu al Parets FS (4-1). El rival era segon, a només tres punts de l’aleví femení del Club Futbol Sala Arenys de Munt, i arribava amb opcions a la darrera jornada. Però les noies del CFSADM es van imposar tancant així el campionat amb 6 punts de diferència sobre el 2n classificat.

Gràcies a aquesta classificació, l’aleví femení del CFSADM competirà ara, en aquest segon tram de la temporada, en el Grup Campionats de Catalunya, una Lliga en la qual hi haurà els dos primers classificats dels diferents grups de la categoria -3- durant la primera Lliga.

En aquesta segona fase, l’Arenys s’enfrontarà en format Lliga a 5 equips més. El campió dels Campionats de Catalunya es guanyarà una plaça per a la fase prèvia del Campionat d’Espanya.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

En un comunicat emès, el Club Futbol Sala Arenys de Munt felicita les noies per la Lliga aconseguida i, sobretot, per la feina que fan dia a dia. Les animen també a continuar i a seguir gaudint del futbol sala de la mà del club.

/15

|D'Arenys, esports

L’EQUIP DE VETERANES DEL CLUB ESPORTIU FA UNA CRIDA A INCORPORAR NOVES JUGADORES

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

De moment no està previst que es federin, per tant, no tindran partits oficials de forma regular. Sí que es buscarà organitzar partits amistosos de tant en tant.

De moment són 14 dones però volen que l’equip creixi més, ja que la vida familiar les fa difícil anar regularment a entrenar i els convé ampliar la plantilla.

Destaquen el bon ambient en l’equip i la passió que senten pel futbol femení. Els dilluns i els dimecres de 20 a 21:30 hi ha entrenament i es pot anar a fer un tastet. Es paguen 20€ al mes per ser part de l’equip.

Si algú hi està interessat, podeu contactar amb l’equip per instagram a través del perfil veteranesfutbol7arenysdemunt.

RESULTATS ESPORTIUS DEL 21-23 DE GENER tnuM ed synerrA oidàR | aifargotoF

Victòria de l’hoquei a la pista del Rochapea per 1 gol a 7. Gràcies a això, el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex es col·loca com a líder virtual de la competició amb 19 punts i un partit menys.

El futbol sala masculí va caure davant d’un rival directe en la lluita per sortir de les posicions de descens. L’Arenys de Munt es va veure superat pel Prosperitat per 3 gols a 5. El femení tampoc va poder passar de l’empat a 2 en la seva visita a la pista del Caldes. Bon resultat, això si, tenint en compte la igualtat entre els dos conjunts.

/16

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Paral·lelament, l'equip de futbol masculí jugava al camp del Pla d’en Boet la 15a jornada de la 4a catalana. Victòria de mèrit pels de Cristian Pajuelo contra l’immediat perseguidor i escalen fins la 4a posició, a 7 punts del líder de la competició.

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC: TEMPS DE DURANT L’ANY Quan acaba el temps de Nadal no celebrem cap festa en especial, sinó que vivim un temps més o menys rutinari o quotidià, que anomenem “temps de durant l’any”. Aquest temps litúrgic reflecteix clarament allò que som nosaltres: la senzillesa i la quotidianitat del dia a dia.

Aquest temps litúrgic té la peculiaritat que està partit en dues parts: una primera, que va del final del temps de Nadal, en concret el dilluns després de la festa del Baptisme del Senyor fins al dia abans de començar la Quaresma, que és el dimarts abans del Dimecres de Cendra. I una segona part, que va del dilluns després de la solemnitat de Pentecosta fins el dissabte abans del primer diumenge d’Advent.

Per a viure cristianament aquest temps litúrgic no hi ha cap mena de secret especial: es tracta, bàsicament que, tot allò que fem durant el dia, sigui per donar testimoni de la nostra fe.

QUARESMA. DIMECRES DE CENDRA El dimecres 2 de març iniciarem el temps litúrgic de Quaresma..

Aquest dimecres la missa es celebrarà a les 8h del vespre, amb la benedicció i imposició de les cendres.

VIA CRUCIS Durant el temps de quaresma els divendres es resarà el Via Crucis a les 6h de la tarda

MARE DE DÉU DE LOURDES Seguint el calendari celebrarem aquesta festa de la Mare de Déu de Lourdes el proper divendres 11 de febrer, que alhora es la Jornada Mundial del Malalt.

A la Gruta de Lourdes de Sobirans, les 4h de la tarda, es resarà el Rosari i es pregarà especialment pels malalts.

UNCIÓ DELS MALALTS Aquest sagrament s’administrarà enguany en comunitat el dilluns següent, 14 de febrer, dins de la celebració de la missa, a les 5h de la tarda a l’església.

De les orientacions dels nostres bisbes: «És molt aconsellable, almenys alguna vegada l’any, i sempre que sigui possible, la celebració comunitària i col·lectiva de la unció dels malalts que han d’ajudar a canviar la mentalitat i a separar la unció dels malalts de l’extremaunció. Perquè la unció dels malalts és el sagrament específic de la malaltia i no de la mort, i està orientat de cara a la salut i al restabliment del malalt o de l’esperança en l’ancià. Així, aquest sagrament ha de poder preparar el malalt per a la seva reintegració a la vida ordinària. I l’ancià, que pot viure aquest moment de pèrdua de forces o de facultats, de pèrdua d’autonomia o de memòria, amb aquest sagrament ha de recuperar l’obertura a Déu i als altres i evitar el perill de tancar-se en si mateix”.

Per tot això es convida a tots, a venir a celebrar aquest sagrament en comunitat.

/17

|De la parròquia

Comunicat del Bisbat de Girona sobre la publicació del llistat d’immatriculacions per part de la Conferència Episcopal Espanyola Davant de la confusió que ha causat la publicació, ahir dilluns, 24 de gener, de l’Informe sobre béns immatriculats per l’article 206 de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015” per part de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), des del Bisbat de Girona volem fer els següents aclariments: 1. El febrer de 2021, el govern espanyol va fer arribar un llistat de béns immatriculats per l’Església a la CEE en el marc de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015, i en el context dels treballs de la comissió creada entre el govern i l’Església catòlica per a l’estudi d’aquest assumpte.

2. Un cop verificada la relació de béns, la CEE va fer públic, ahir dilluns, 24 de gener, un llistat amb les incidències que s’han detectat arreu de l’Estat, i que, per tant, no haurien de formar part d’aquest llistat.

3. És per això que volem remarcar que no es tracta, doncs, d’un llistat de béns a retornar per part de l’Església, tal com ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, sinó d’un llistat amb les incidències i errors en la relació original del govern espanyol.

4. En el cas concret de la diòcesi de Girona, hi figuren un total d’11 béns, que es troben classificats dins de tres categories diferents: comunitats religioses, immatriculacions prèvies a la llei Hipotecària i altres titularitats.

Volem deixar clar, doncs, que es tracta, tal i com ja s’ha assenyalat en el punt 3, no de béns que s’hagin de retornar a un altre propietari, sinó concretament de béns que no han estat immatriculats en el marc de la Llei citada, o bé que no han estat mai de titularitat del bisbat, o bé que ja s’han venut o donat. Cal afegir, també, que s’hi inclou un bé que mai ha existit. Tot això s’especifica en l’Informe de la CEE.

MUSEU PARROQUIAL

Aquest mes de febrer, concretament el dissabte 19, a les 12h, s’inaugurarà el MUSEU PARROQUIAL, que s’ha muntat al cor de l’església.

Tothom hi és convidat.

/18

Seguir les passes d'Ignasi de Loiola a Montserrat i Manresa...

De Montserrat a Manresa: "Un camí que transforma la vida"

Els propers dies 25 i 26 de març tindrà lloc, un any més, la vetlla de pregària de Sant Ignasi a Montserrat i l’endemà, la caminada a Manresa.

Es tracta d’una activitat que organitzen els Jesuïtes de Catalunya i que recorda l’experiència que Ignasi de Loiola va fer l’any 1522. Justament en aquesta ocasió, la vetlla se celebrarà el dia que es compleixen 500 anys que Ignasi de Loiola va viure aquesta experiència que va marcar profundament la seva vida.

Seguint les passes d’Ignasi, els participants faran una vetlla de pregària a Montserrat, divendres al vespre, i l’endemà baixaran a peu fins a Manresa, on es farà també una pregària a la Cova de Sant Ignasi.

El jesuïta David Guindulain, que coordina aquesta activitat, explica els tres símbols que defineixen aquesta experiència. D'una banda, el camí que representa una obertura a la novetat; en segon lloc, el despullament interior i la llibertat del gest que va fer Ignasi en deixar a Montserrat les seves armes de cavaller; i, finalment, el gest concret de donar els seus vestits de cavaller a un pobre. "És un camí que transforma la vida", explica Guindulain.

El vespre a Montserrat és el moment del silenci, "de connectar amb un mateix i amb Déu". Així com Ignasi deixà la seva espasa de cavaller, els participants poden deixar l'espelma encesa i la seva “espasa” particular. L’endemà, el camí cap a Manresa, amb la muntanya de Montserrat present al llarg de tot el recorregut, és el moment de connectar amb la natura i amb els altres, de compartir històries, impressions i complicitats. "Tot i això, és una experiència que cada any és especial i diferent", diuen els qui hi han participat.

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

Benvolguts, des d’aquest campanar que ens va recordant el pas del temps, i que ens diu, hora rere hora, amb el bonic batec de les campanes, que no hi ha temps per a perdre, m’agradaria, justament, parlar-vos del temps.

Recordo amb nostàlgia l’àvia de casa quan asseguda al sofà, entre becaina i becaina, amb més de 90 anys em deia: «El temps passa massa ràpid. I quan més gran et fas, més ràpid passa». A mi, que el temps ja em passava volant, em sembla-va impossible que pogués anar més ràpid. Però ara, i una vegada més, haig de reconèixer que tenia raó. Que el temps no té aturador. I que la vida se t’esfilagarsa de les mans amb el perill de no acabar teixint res que valgui realment la pena. Per això, davant d’aquesta dictadura del temps, tenim, almenys, tres coses per a fer. La primera és viure amb intensitat el present, la segona és tenir esperança en el futur i la tercera és mirar amb agraïment el passat.

Pel què fa a viure amb intensitat el present, em quedo amb una reflexió que sortia a la revista dels Missioners Xaverians: «Què és el més intel·ligent que podem fer en aquesta vida? Doncs sortir d’aquesta mena de laberint on ens han posat i que fan que la vida no sigui nostra. Hem de sortir d’aquesta cadena terrible, ens hem de desencadenar. Donar-li a cada dia el seu propi somriure, el seu propi goig, el seu propi color. Això és la intel·ligència. Perquè una intel·ligència que no ens ajudi a viure, no la vull. No serveix per a res».

Pel que fa a mirar amb agraïment al passat, és el que farem el proper 19 de febrer quan inaugurarem el senzill i bonic museu parroquial. Allí, podrem contemplar el que els nostres avantpassats ens van deixar, com un petit tresor, i que ens recorda que no hem començat de zero, sinó que tenim a moltes generacions que, abans que nosaltres, han intentat viure apassionadament la vida. Persones que van tenir els seus criteris de bellesa, els seus somnis, els seus ideals, i que nosaltres n’hem pogut conservar alguns en aquest nou museu d’Arenys de Munt.

I finalment, mirar amb esperança al futur, crec que no és tan difícil si ens n’adonem de la multitud de persones bones amb qui fem camí. Entre elles, les que formem aquesta bonica parròquia d’Arenys de Munt. Cristians que tenim un ideal i que el volem viure amb plenitud. Un ideal que volem compartir amb tots aquells que tingueu ganes de viure d’una manera diferent, viure intensament aquest present que és un regal preciós, perquè com ens diu Jesús a l’evangeli (Mt 6, 25-34): «No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. Fixeuvos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells.

Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Doncs res més. Que passeu un molt bon mes de febrer.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

CASAMENTS

Aquest mes de febrer es celebrarà el dilluns 21 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

HORARIS PARROQUIALS

MISSES: dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda.

Dissabtes, 8h capvespre. Diumenges: 9 i 11h del matí.

RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda.

Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

Joan Vilajuana López amb Maria del Mar Bonet Costa

DEFUNCIONS

- Paquita Riera Vernis, 96 anys - Rosa Terrats Rossell, 91 anys.

- Josep Torras Vilà, 82 anys.

-Ramona Nogueras Clopés, 88 anys.

-Vicenç Canals Umbert, 88 anys.

-Rafael Marcos Rodríguez, 85 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

BAPTISMES

- Edgar Duran García, Per molts anys!

/19

|Del temps

RESUM DEL 2021, (L’ANTÍTESI DE L’EXTRAORDINÀRIAMENT PLUJÓS 2020) )1202-5002( anajtim etcepser 1202 acirtèmoivulp i acirtèmomret avitarapmoC + 1202 amargomilC

El 2021 ha estat en tots els sentits l'antítesi de l'extraordinàriament plujós 2020 ja que ha acabat amb tan sols 483 l/m2, (sent el 2on any més eixut amb una anomalia lleugerament negativa (-0,37°C) respecte la sèrie 2005-2021).

I tot gràcies a un hivern d'un 15 dies de fred rigorós, amb el temporal Filomena inclòs i poc més. Seguit d'una primavera que fallà pluviomètricament parlant malgrat ser més aviat fresca tot i que el primer pic de calor el tinguérem massa aviat, a mitjans de juny. Un estiu que sense gaires estridències féu, ves per on, d'"estiu".

Agreujant encara més el perill d'incendis, que respecte l'any passat ja el teníem molt elevat a finals de maig pel brutal dèficit hídric que arrossegàvem. Rematant-ho tot plegat amb una tardor ben peculiar. Amb castanyada de màniga curta inclosa, "per variar". I tot i que amb empentes i rodolons, reencarrilament de les precipitacions, gràcies a un octubre avorridot en conjunt, però que va acabar sent el mes més plujós de l'any al principi i sobretot en un final ben plujós. Seguit d'un novembre ben tardorenc i plujós, sent l'antítesi del que vam tenir el mes d'octubre.

Però que no tingué gaire continuï-tat més, el mes de desembre amb l'arribada de l'habitual, ferm i tossut anticicló.

Abans de festes fred, però molt càlid la recta de final d’any, comportant així un ambient primaveral una mica fora de lloc amb el permís d’algunes boires per advecció (típicament primaverals) per tancar el 3er desembre més sec respecte la sèrie 2005-2021 i aquest pobre 2021 pel que fa a les precipitacions.

El climograma del 2021, que ve a continuació, cal llegir-lo d’aquesta manera: A l’eix de l’esquerra hi ha la temperatura (ºC) i aquesta es representa amb la línia vermella o negra, i a l’eix de la dreta hi ha les precipitacions (l/m2), que es representen amb les barres blaves o negres.

La gràfica comparativa mensual termomètrica del 2021 respecte (2005-2021),cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la línia vermella o negre la temperatura mitjana dels mesos del 2021 respecte la mitja de la sèrie (2005-2021). Aquesta representada amb la línia discontinua amb un to degradat La gràfica comparativa mensual pluviomètrica del 2021 respecte (2005-2021), cal llegir-la d'esquerra a dreta sent la barra blava o negre les precipitacions dels mesos del 2021 respecte la mitjana mensual de les precipitacions respecta la sèrie (2005-2021). Aquesta representada amb la barra vermell degradat o negre degradat.

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/20

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

|Del temps

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

GENER AMB ANTICICLÓ FRED PELS SEGLES DELS SEGLES, DESPRÉS DEL PIC DE CALOR DE PRINCIPIS D'ANY.

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

| aifargotoF

Encetem l'any nou amb un nou gener, però seguint amb la mateixa llei de temps anticiclònic, de boires primaverals i sense gaire fred que vam deixar el 2021, durant els primers dies de l'any. Abans de reprendre ni que sigui per un dia la circulació atlàntica de pas de fronts, la vigília dels Reis Mags 2022 amb un front fred que obrí la porta a una entrada polar que ens dugué l'ambient polar que ens dugué l'ambient de ple hivern (que havia estat de vacances durant les festes) amb glaçada inclosa el dia de Reis (- 0,6°C) la primera del 2022. Ja ho diuen, Pels Reis el dia creix i el fred neix No obstant això, de mica en mica tornà la bonança tèrmica, però no pas massa amb l'arribada d'un anticicló fred (habitual al gener) que es féu l'amo i senyor del panorama meteorològic. Sent el responsable de la dicotomia de de nits de rigorós hivern (en què caigueren algunes tímides glaçades més. La majoria a la setmana dels barbuts) i dies majoritàriament frescos i radiants, sense veure's per enlloc alguna perspectiva de precipitacions a causa del ferm, tossut i etern anticicló fred que dominà "pels segles, dels segles", el panorama meteorològic de pràcticament la resta del mes de gener. Tot esperant amb candeletes a veure si arriba un canvi de patró meteorològic al febrer.

Un dels pocs al·licients d’aquest gener amb anticicló fred ha estat les 8 tímides glaçades que hem tingut. Destacant la 3a d’aquest 2022 que acabà sent la més intensa amb -1ºC (15 gener

2022)

"Gener fred o temperat passa'l ben arropat."

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

/21

|Paisatges poètics

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS. Febrer 2022 aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF

VALL DE SOBIRANS Et sento a vessar vall de Sobirans, on extens els braços als teus germans i entre pins i alzina la mare ens il·lumina amb la Veritat divina que ens omple de llum els ulls i les mans.

I després passejo entre els arbres i una flor de Lourdes em parla, es desclou amb la rosada i s’eleva sota el sol que anuncia el final de la matinada.

Antoni Cantallops

/22

Divendres 4, 19.30h: Conversa en francès Divendres 11, 19.30h: Conversa en anglès Dimecres 16, 19.30h: Conversa en francès Dijous 17, 19h: Club de lectura País íntim de Maria Barbal Divendres 18, 19h: Tertúlia de llibres.

Comparteix les teves lectures.

Dissabte 19, 11:30h: Tertúlia del Fènix.

Per a joves entre 11 i 16 anys. Hi ha places lliures, t'animes a compartir les teves lectures?

Dimecres 23, 19h: Cinema amb emocions. Presentació de la nova activitat. T'agrada el cinema? Encara t'hi pots inscriure Divendres 25, 19:30h: Conversa en anglès

|Llibre del mes

AGNES GREY Anne Brontë. Viena editorial.

232 pàgines.

L’any 2021 ha estat un any de bona collita pel que fa a les traduccions dels clàssics. En aquesta línia neix el Club Victòria, amb la idea de publicar literatura anglesa. Clàssics que, o bé, no han estat traduïts al català, o bé, són traduccions descatalogades o introbables.

Una de les autores més recents que han sortit en aquesta col·lecció és Anne Brontë amb la novel·la Agnes Grey. Anne Brontë forma part d’una les famílies literàriament més prolíferes, ja que Emily Brontë és l’autora de Cims Borrascosos i Charlotte Brontë de Jane Eyre.

Agnes Grey és la història d’una noia jove que decideix començar a treballar d’institutriu per ajudar econòmicament a la família. La novel·la és un retrat de la cruesa de la vida solitària de les institutrius, així com el cinisme i la cruesa de la societat de les classes altes. Dins de l’establishment, les institutrius tenien una posició complicada, perquè no es relacionaven amb la família, però tampoc amb el servei. Es trobaven soles i sovint obligades a suportar les crueltats dels nens consentits de bona família. Assistim a una situació d’indefensió de les dones i de les dificultats per a obtenir una independència econòmica, perquè estaven a expenses de les famílies amb més recursos, malgrat tenir una bona formació i educació.

La manera tan poc decorosa en què escoltaven les meves lliçons era tan extraordinària com la capriciosa elecció de l’hora i del lloc. Mentre rebien les meves instruccions o repetien el que havien après, s’estaven repapats al sofà, jeien a la catifa, s’estiraven, badallaven, parlaven entre si o miraven per la finestra. Jo en canvi, no podia atiar el foc ni recollir un mocador que em caigués sense que algun dels meus alumnes no em reprengués per la poca atenció que li dispensava.

Anne Brontë va rebre una educació excepcional, primer del seu pare i després de l’escola. Va treballar d’institutriu a diverses cases i es va inspirar en les seves vivències personals per escriure sobre el personatge d’Agnes Grey.

Podeu trobar Agnes Grey i moltes altres novel·les de les germanes Brontë a la nostra biblioteca, i també a l’eBiblio.

Gemma Tomàs Pruna

/23

|Cartellera

C I N E M A

/24

A L

C E N T R E

|Calendari

FEBRER 2022 DIJOUS, 3 - Can Borrell, a les 9 del vespre, Taula per a la Diversitat DISSABTE, 5 - Centre Moral (diferents espais), a les 9 del vespre, Mostra de Microteatre, Espurnes IV. Preu entrades: 5€ DIUMENGE, 6 - Espai Catà, a les 12 del migdia, Conferència Guerra i revolució a Canet de Mar a càrrec de Xavier Mas i Gibert, premi Iluro 2001. Posteriorment: - Plaça de Catalunya, Inauguració del plafó de la Ruta de la Guerra de 1936 a

1939

- Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball organitzat per l'Esplai de Jubilats Verge del Remei.Preu entrada: socis 3€ / general 5€ - Centre Moral (diferents espais), a les 9 del vespre, Mostra de Microteatre, Espurnes IV. Preu entrades: 5€ DIVENDRES, 11 - Sala Corrioles del Centre, a 2/4 de 9 del vespre, Cicle Sonagust: Nil Vilà & Bernat Guàrdia. Entrada anticipada: socis 8€ / general 12€ / <30 anys socis 4€ / <30 anys 6€ (increment de 2€ a taquilla) DIUMENGE, 13 - Sala Corrioles del Centre, a les 6 de la tarda, Espectacle de Rau-Rau: Kumulunimbu, a càrrec de la Cia. Ortiga.

Recomanat per a públic familiar i a partir de 3 anys. Entrada anticipada: socis 5€ / general 8€ / <6 anys socis 2,50€ / <6 anys 5€ (increment de 2€ a taquilla) - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball organitzat per l'Esplai de Jubilats Verge del Remei.Preu entrada: socis 3€ / general 5€

DIUMENGE, 20 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cinema familiar: Ratolins i guineus, una amistat d'un altre món. Entrada anticipada: socis 5€ / general 8€ / <14 anys socis 2,50€ / <14 anys 5€ (increment de 2€ a taquilla) - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball organitzat per l'Esplai de Jubilats Verge del Remei.Preu entrada: socis 3€ / general 5€ DIVENDRES, 25 - Edifici El Mercat, a les 7 del vespre, Presentació del llibre Campanas que anuncian muerte, de Miquel Casals.

DIUMENGE, 27 - Plaça de l'Església, de 10 del matí a 2 del migdia, Campanya de recollida de fons per a la investigació de la leucèmina.

- Plaça de l'Església, a les 5 de la tarda, Carnaval Infantil: Cercavila - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: Las Leyes de la Frontera. Entrada anticipada: general 4,50€ / Carnet Jove 3€ / Carnet FAC 3€ / Club Vanguardia 2x1 - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball organitzat per l'Esplai de Jubilats Verge del Remei.Preu entrada: socis 3€ / general 5€

MARÇ 2022 DIUMENGE, 6 - Sala Gran del Centre, a les 7 de la tarda, espectacle de cabaret musical, Akelarre a càrrec de Les Feliuettes.

/25

|Recordant a...

JOSEP SALVÀ i COLOMER

de can Novas

1925 - 2015 Ramader i polític municipalista gran defensor del sector de la pagesia.

En Pep Novas va ser un home que venia d’una família de pagesos des d’unes quantes generacions enrere, que coneixia molt bé les feines del camp i que també es dedicà a la ramaderia, principalment a la cria de vedells.

S’involucrà en l’organització sindical dels pagesos, participant activament en el funcionament i direcció de la Cambra Agrària local, lluitant en tot moment pels drets dels seus associats i les seves famílies. La seva preocupació, però, pels problemes del poble, el van portar a participar en la política local i amb la mirada posada en els problemes mediambientals i urbanístics del municipi, sense sentir-se massa lligat a les polítiques de partit, ja que la seva única prioritat era la millora de la situació urbanística del poble.

Orígens familiars d’en Josep Tal com ja vàrem dir en ocasió de parlar d’un altre Salvà, la nissaga familiar s'inicià al nostre municipi a principis del segle XVIII, quan un matrimoni de pagesos de Sant Vicenç de Llavaneres (actualment Sant Vicenç de Montalt), en Martí Salvà i Butià (1686-1756) i la Rosa Reverter (16851765) es van traslladar al veí barri de Torrentbò, començant així una nissaga de pagesos i boters, que generacions posteriors, van anar establint-se a altres llocs de la població d'Arenys de Munt. Un dels fills d’aquest matrimo-

/26

ni, en Jacint Salvà (1735) també boter, es casà amb la Teresa Joseph i Xicoy (1734) filla d’un altre boter. Encara es mantingué la tradició de fer botes amb el fill d’aquests, en Martí Salvà, que es casà amb la filla d’un boter de la família Catà, però els successius descendents ja no seguiren l’ofici. El 1815 l’Anton Salvà es casà amb la Teresa Pruna i Coderch, el 1842 en Bonaventura Salvà amb la Gertrudis Mas i Roca, el 1878 en Josep Salvà amb la Maria Marpons i Roca, i el 1918, en Lluís Salvà pare d’en Josep, es casà amb la Manuela Colomer i Major (1893-1967).

Van tenir quatre fills/es: Maria, Antònia, Josep i Rosa.

En Lluís Salvà i Marpons (1893-1962) feia de masover a la finca de can Cornell i allà va néixer el nostre protagonista Josep Salvà i Colomer el 10 de juny de 1925. (Can Cornell és una masia del barri de Subirans que abans del segle XVIII era coneguda per “can Cellés de la Gatosa” i que posteriorment, fou adquirida per la família Cornell, uns pagesos de Sant Esteve de Palautordera).

Ja de ben petit, en Josep començà a estudiar a l’escola Cassà “els Hermanos” d’Arenys de Mar, on hi havia d’anar caminant carregat amb la seva cartera i la carmanyola. Però, l’any 1936, quan només tenia dotze anys, i feia un any que havia esclatat la guerra civil, hagué de deixar l’escola i quedar-se a casa per començar a treballar al camp amb els seus pares. Llàstima, perquè en Josep era un noi que li agradava estudiar, i no li costava gaire aprendre, ja que tenia una memòria força rellevant.

En aquella època, la família Salvà ja no vivia a can Cornell, doncs, l’any 1931 s’havien traslladat a can Maranyó (Riera i Penya, 36), perquè la família Riera, propietaris en aquell moment de la finca, se n’havien fet càrrec de la seva explotació i en Lluís Salvà hagué de cercar unes altres terres per cultivar. A Riera i Penya hi van estar residint gairebé deu anys i posteriorment, el 1940 van comprar la casa número 8 del carrer Vell, que van arreglar convenientment, deixant la planta baixa per a les vaques i utilitzant el pis de dalt per a l'habitatge de la família. Sembla ser que aquesta casa ja era coneguda per can Novas. No gaire temps després li sortí l’oportunitat de llogar l’hort de can Muciu propietat d’un home de nacionalitat francesa que no el podia cuidar. En Lluís amb la seva família hi van anar de masovers i anys després el van comprar. Quan van traslladar-se a can Muciu, van fer arreglar la casa per poder-hi viure decentment. Als baixos hi tenien un porxo i la quadra del cavall, i a dalt l'habitatge. Lluís era un home d’esquerres i durant la República va ser un fidel seguidor de les polítiques de l’avi Macià,

|Recordant a... fins i tot tenia carnet d’afiliat a ERC. Carnet, que el seu fill Josep va regalar al poeta Ferran de Pol, amb qui tenia una bona amistat.

Segons dades de l’Ajuntament, l’any 1940 en Lluís Salvà conreava un total de 2,400 hectàrees de terra entre can Novas i una finca a un lloc anomenat “Maltres” a la banda de Sant Iscle, (d’aquestes hectàrees, 0,150 corresponien al cultiu de la vinya i 0,66 a blat), pagava de contribució territorial una quota de 2.813 pessetes i tenia el número de soci, 42 de la Hermandad de Labradores y Ganaderos d’Arenys de Munt.

Servei militar, casament i de nou a treballar de pagès En Josep, doncs, va créixer treballant de pagès fins que marxà a fer el servei militar l’any 1946, ja amb l’exèrcit franquista, com malauradament, ens tocà fer a tots. El van destinar a la Maestranza de Artilleria de Barcelona, caserna-taller d’artilleria situada a l’antiga població de Sant Andreu del Palomar, i a on en Josep pogué enxufar-se d’assistent d’un capità, però, tot i això, li tocà anar a fer pràctiques amb els canons A.A. 40/70 (eren els clàssics canons amb els quals, tots que hem estat allà, fèiem les pràctiques). Tanmateix, en una de les sortides a les proves de tir, el camió, en què ell i els de la seva bateria viatjaven, va patir un accident i va bolcar, però per sort, no van patir danys greus.

A la tornada de la mili, va continuar treballant a can Novas amb el pare, fent de pagès. Aleshores es va prometre amb la Maria Catarineu i Corominas de can Guerri (1933-1980) que feia de modista, i l’any 1953 es van casar. El pare de la Maria era en Josep Catarineu i Valls Guerri (19041983) del carrer Sant Antoni, 64 que feia de teixidor a can Guasch com també, de barber i de cambrer a can Corrioles. I la mare era la Joaquima Corominas i Forn. A més, la Maria tenia un altre germà, el fuster Josep Catarineu i Coromimas (1930) que afortunadament encara es troba entre nosaltres.

(L'Antoni, un dels germans de la Joaquima, va morir en un hospital militar durant la guerra civil, a causa de les ferides que va patir mentre lluitava en l’assalt a la muntanya de Sant Justo a Casp, i l’altre germà Joan, va estar internat al camp de concentració franquista de Cambrillos (Toledo).

També, en Josep Catarineu, pare de la Maria, militant de la Lliga Catalana i de la CNT li va tocar participar en la guerra. El 6 de juny de 1938, quan van cridar la seva lleva (lleva del sac) va ser destinat a una Companyia d'Artilleria, prenent part en importants combats al front de guerra, coincidint amb el moment més àlgid de la famosa

Els pares d'en Josep. 1958

En Josep de soldat. 1946

batalla de l’Ebre, en què hagueren de travessar el riu, patint una infinitat de baixes. El gener de 1939 passà la frontera francesa i estigué internat al camp de concentració d'Argelers, dormint al ras per un temps de tres mesos. El 29 d'abril de 1939 aconseguí escapar, i es presentà a la Comandància Militar de Figueres).

Quan en Josep i la Maria es van casar, van anar a viure a la casa del carrer de l’Olivera, 31, propietat d’una cosina seva, i aquí hi van estar durant quatre anys. En aquest lloc hi van néixer la seva filla gran Anna (1954) i el fill Josep (1955-2001).

D’aquí, van passar al carrer dels Capellans, on van néixer en Quico (1961) i la Rosa (1960). Al carrer Vell hi tenien vaques, però a en Josep no li feien massa gràcia, ja que considerava que era una feina massa lligada i per això, quan va morir el seu pare, va deixar de criar-ne. Ell tenia preferència per l’aviram i quan vivien al carrer dels Capellans hi van muntar una espècie de granja on criaven gallines i pollastres, que venien a can Maresma. L’any 1962 quan ja havia mort en Lluís, van canviar novament de casa i es van traslladar a can Muciu (en aquells moments ja conegut com a can Novas). Van arreglar la casa per poder-hi viure decentment i als baixos hi tenien el porxo i la quadra del cavall i a dalt l'habitatge. Aquí, van néixer les últimes dues filles d’en Josep i la Maria: la Tere el 1966 i la Montse el 1967. Van continuar amb la cria de pollastres i gallines encara una bona temporada, sense deixar de cuidar l’hort, en el que conreaven tota mena de verdures, hortalisses i arbres fruiters.

Van continuar amb la parada del mercat municipal d’Arenys de Munt, que anteriorment havia sigut dels avis i que portava la Maria – que de mica en mica, havia anat deixant la feina de modista –amb la col·laboració de la filla més gran.

Cap a l’any 1970 van deixar la parada d’Arenys de Munt, però van continuar anant a vendre els seus productes al mercat de Vic els dimarts i dissabtes, on anaven amb una furgoneta Citroën de segona mà que havien comprat als propietaris de can Nan. Els préssecs que collien al seu hort tenien molt d'èxit al mercat de Vic.

/27

|Recordant a...

En Josep i la Maria. 1953

El matrimoni Salvá-Catarineu, i fills, Anna, Josep, Quico, Rosa, Tere i Montse. 1971

Activitat ramadera de la família Salvà Al cap d’un temps, en Josep va iniciar la cria de vedells, començant amb tres o quatre que va anar augmentant progressivament gràcies a invertir els beneficis en la compra de nous caps de bestiar. Per tant, la feina també s’incrementà, ja que s’havia de tenir cura dels vedells, les gallines i l’hort, a part d’una vinya que tenien per damunt de cal Oliver i on tenien ametllers (posteriorment, el fill gran Josep hi plantà maduixes). A poc a poc, el negoci dels vedells s'incrementà i hagueren de fer més quadres. Tota la feina es feia amb la col·laboració de la Maria i dels fills i filles que ajudaven a l'hort i al mercat.

Es van desfer de la furgoneta i es van comprar un camió Avia, per tal de poder portar amb més comoditat els productes al mercat de Vic; i posteriorment també transportar els vedells.

L'any 1975, ja varen deixar d'anar al mercat per centrar-se més intensament en l'activitat ramadera i, sense deixar de cuidar l'hort. Al cap d’uns anys van canviar l’Avia per una Iveco, que en Josep es va vendre en jubilar-se. L'any 1980, malauradament els deixà la Maria, quan només tenia quaranta-set anys. Els fills es van anar casant i tenien les seves respectives feines: L'Anna va començar de modista i més tard obrí una botiga. En Josep va treballar de pagès i posteriorment de paleta. La Rosa a la botiga de can Closa, en Francesc de tècnic agrònom en una empresa privada, la Tere de dependenta amb la seva germana Anna i la Montse de professora de la UB. Implicació d’en Josep en la política A les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 (segon mandat dels ajuntaments democràtics després de la mort del dictador Franco) en Josep sortí elegit regidor per la candidatura d’AIAM (Agrupació d’Independents d’Arenys de Munt) grup proper als democratacristians de l’aragonès Antoni Duran i Lleida. Anava situat en tercera posició de la llista, darrere d’en Josep Lloveras i

/28

de l’Antoni Alsina (que malauradament ens deixà molt aviat). El seu grup i el del PSC es van quedar a l’oposició, això no obstant, en Josep ja va començar a donar mostres de la seva preocupació pels temes d’urbanisme i de la pagesia col·laborant en tot el que va poder amb el govern municipal, fent crítica constructiva, donant idees i fent recomanacions en els temes mediambientals i urbanístics. El 1987 tornà a sortir elegit regidor, i el seu grup (Unió d’Independents d’Arenys de Munt) que havia guanyat les eleccions amb 693 vots, va aconseguir que el seu candidat Josep Lloveras ostentés l’alcaldia i en Josep fou designat regidor d’Obres, Urbanisme, Aigües i Serveis. En aquell moment Arenys de Munt tenia 4.500 habitants i la feina a fer era molta i complicada a causa dels pocs diners de la caixa municipal. El principal problema que li toca resoldre al nou flamant regidor d’obres, fou donar solució a la manca d’aigua potable per a la població. En Josep i el seu equip van treballar de valent per garantir l’abastiment d’aigua al poble mitjançant convenis amb la Junta d’aigües de Catalunya. Es van comprar uns terrenys a tocar de can Cornell i s’hi va construir un dipòsit amb una capacitat de 3.000 metres cúbics, a més d’un altre dipòsit de 1.000 metres cúbics al barri de Sant Carles, quedant així, bastant encarrilada la qüestió de l’abastament d’aigua. També, l’alcalde Lloveras amb l’equip dirigit per en Josep Salvà Pep Novas, van posar fil a l’agulla al tema de les Normes Subsidiàries d’Urbanisme, que havia començat a planificar l’anterior alcalde Sebastià Colomer i que va quedar aprovat definitivament l’any 1998, tot i que no era la solució més adient, ja que calia fer un Pla General d’Urbanisme amb cara i ulls, però de moment sortien del pas.

Altres actuacions de la regidoria que dirigia en Pep, foren: Aprovar el projecte d’urbanització del Torrent d’en Puig, iniciant el desenvolupament de l’actual polígon Industrial; crear la zona industrial del Rial Bellsolell; pavimentació dels carrers Lluís Companys, Pasqual, Amadeu Vives, Ausias March i avinguda Sant Jordi; acabar la urbanització de la plaça de l’Església; etc.

En Josep i la Cambra Agrària Local També va creure que havia de contribuir a facilitar la feina als pagesos locals, i,per això, s’implicà intensament en la posada en marxa de la Cambra Agrària Local que venia a substituir a La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que el règim de Franco havia imposat després de la guerra. La nova entitat agrícola es va fer càrrec del local que els pagesos tenien al número 1 del Rial Pasqual, i que el tenien parcialment llogat des de l’any 1962 -quan la ger-

|Recordant a... mandat havia deixat de funcionar- a un taller de fusteria per 7.000 pessetes mensuals. L’últim president de la germandat va ser en Josep Rossell i Tremoleda i el secretari en Josep Sellés i Salvà.

Amb l’arribada de la democràcia, el govern va crear les cambres agràries (Real Decret 31/1977) i va regular el dret d’associació d’empresaris i treballadors. Després d’unes votacions entre tots els socis de la Cambra Local va ser elegit president l’Antoni Horta i posteriorment el succeí en Josep Salvà amb en Joan Corominas i Salvà com a vicepresident, i en Xavier Colomer i March de vicepresident segon. L’activitat de la Cambra Agrària encara durà uns quants anys, però a mitjans dels anys vuitanta va cessar la seva l’activitat. Els últims responsables de l’entitat, amb en Josep al capdavant, van creure que calia donar un bon ús al local que fins aleshores havia estat dels pagesos, i no van dubtar a cedir-lo a l’ajuntament. Esperem que un dia o altre, abans que caigui tot sol, sigui destinat a un ús social.

(Precisament a principis de la dècada dels vuitanta la distribució de la terra del terme municipal era el següent: Terres de cultiu: Regadiu, 240 Ha i secà, 264 Ha. – Terreny forestal: 1229 Ha. – Altres: 350 Ha).

Jubilació i cessament de l’activitat ramadera En Josep es va jubilar a seixanta-vuit anys i la titular del negoci passà a ser la seva filla Anna, durant uns anys, fins que van deixar definitivament la cria de vedells l’any 1995. En Josep es dedicà només a criar quatre gallines i conills per a ús familiar. Al mateix temps mantenia una relació amb la Carme Palou, una amiga seva d'Arenys de Mar, amb qui compartí uns anys de mútua companyia.

En Josep Salvà i Colomer Pep Novas era una bona persona, treballadora i molt preocupada pels problemes mediambientals d’Arenys de Munt. Va contribuir, dintre de les seves possibilitats, a millorar les condicions de vida dels seus veïns i veïnes, i va ser un bon exemple per als polítics que el van succeir, com el seu fill

Can Novas a l'any 1963

Can Novas a l'any 1990

Francesc que va seguir els seus passos en la política local. En Josep ens donà una bona lliçó de com actuar pel bé de la comunitat sense estar supeditat a interessos partidistes. En Josep estimava Arenys de Munt i la seva gent, i així va ser fins que ens deixà definitivament un 28 de desembre de 2015. Hem d’agrair-li el seu treball desinteressat per la comunitat i reivindicar el seu llegat com a polític honest, sense intencions d’obtenir cap benefici particular, tant quan estava de regidor de l’ajuntament, com quan gestionava els interessos dels pagesos a la Cambra Agrària local, ja que només pretenia col·laborar a fer un Arenys de Munt amb una millor qualitat de vida per a les properes generacions. S’ha de mantenir viu el record d’en Josep i la resta de persones, que en moments difícils de la nostra història recent, no han dubtat a destinar un temps de la seva vida familiar al servei de la comunitat.

“La vida és una obra teatral que no importa quan hagi durat, sinó la qualitat de la seva interpretació Sèneca.

Elies Surroca i Campàs

/29

|El racó de l'Humanista

POLÍTICA I POLITICS (EPÍLEG) Després de les 2 anteriors insercions sobre la POLÍTICA i POLITICS, vull fer uns comentaris sobre les referides publicacions. Com ja he dit a la primera inserció he procurat fer uns comentaris i unes reflexions des de la meva òptica d'humanista i psicoterapeuta. Sense referir-me a cap consistori en concret, ni cap polític en particular. He procurat que fossin uns comentaris des d'una visió plural i constructiva. Per descomptat, ni jo ni ningú no està en possessió de la veritat, només són unes reflexions d'un ciutadà corrent. He rebut moltes respostes i comentaris, personalment o mitjançant trucades o enviaments de correus electrònics o WhatsApp. Agraeixo sincerament que en la majoria de casos hagin agradat i hagi compartit parers similars de molts. Sempre dono per fet que hi haurà algú que no estarà d'acord amb els meus postulats. Aquesta és la riquesa de la pluralitat i del contrast de parers.

Agraeixo els suggeriments d'alguns que m'han convidat que m'animés a introduir-me a la política.

/30

Sobre això vull indicar el següent: Sóc conscient que per intentar servir el poble des de l'Ajuntament cal ser molt bon coneixedor del poble, en tota la seva història i profunditat. I això no s'adquireix en els anys que porto vivint al poble. Tinc assumit que sóc un nouvingut He procurat integrar-me al poble col·laborant i realitzant diverses activitats socials, però sempre tenint molt clar que no sóc, ni mai no seré un “pota negra”. Les activitats que faig em permeten ser neutral i ningú no m'associa amb cap partit ni ideologia. Això em permet fer les meves activitats d'una forma lliure i independent. Un altre aspecte imprescindible de considerar és l'edat. Per ocupar un càrrec de responsabilitat cal poder dedicar-s'hi i les “24 hores”, amb total dedicació física i mental. En una llarga vida empresarial i social ja he tingut l'oportunitat d'ocupar càrrecs de responsabilitat, coordinació, direcció, etc., i en cos i ànima actualment no tinc cap desig ni afany d'ocupar cap cadira. Des de les activitats que realitzo, participo i col·laboro crec que també és una forma de servir el poble. Potser més silenciosa i anònima que a través de la política municipal, però que és el que actualment desitjo i vull. Aprofito per agrair als i les oients que setmanalment segueixen els meus programes radiofònics, i els avanço la informació que estic preparant a més, una nova sèrie de programes temàtics. Gràcies a tots i totes per la vostra confiança.

Carlos Rodríguez

Nota. Podeu posar-vos en contacte amb mi Rambla de l’Eixample, 151 Mòbil 696 360 695 WhatsApp 696 360 695 Email: carlos.rodriguez.personal@hotmail.com

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

UN SENYOR DE BARCELONA Gaudir d’una llotja al Liceu, un parell de carnets a la tribuna a can Barça, ser soci del Reial Club de Tennis, administrar una merceria regentada per una coneguda amiga, tenir reserves de molts duros-de plata- a la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, tot conduint, un HispanoSuiza però per sobre de totes aquestes futileses: ser un veritable gentleman.

La vida i vivències d’en Santi Mallafré les podem llegir en el seu llibre “La Canuda” i el comerç del llibre vell ,que ben mirat hi ha material per fer una pel·lícula com la Nissaga dels Rius ó la Plaça del Diamant, amb la Colometa, o fins i tot La Ciutat Cremada. Una Barcelona que desapareix, que s’enfonsa poc a poc Rambla avall perdent per sempre més una identitat pràcticament dissolta per la globalització i on la mala gestió de les autoritats locals fan baixar també moltes persianes.

El senyor Ramon, (alma mater del negoci), era pare d’en Santi, tot un emprenedor, representant de tota una generació que del no res ha portat un plat a taula a la família amb una esperança d’una millor vida per als fills en unes circumstàncies molt dures i difícils.

El dia de Nadal d’enguany vaig rebre la trucada d’en Santi Mallafré per donar-me les gràcies per l’entrevista a Ràdio Arenys de Munt, el dimarts 23 de novembre en el Win-Win Club, segur que no té totes les característiques de l’encapçalament, malgrat tot, en Santi té la principal: és un senyor de Barcelona, un gentleman.

Joan Puig i Pont

/31

|Opinió

PER QUÈ PASSA AIXÒ?

Ens referim a projectes de molta envergadura i molt costosos que, dibuixats sobre un paper i explicats pel seu redactor semblen perfectes, però que un cop executats estan plens de mancances. I aquí voldria parlar de la urbanització superficial de la nostra Riera.

Va haver-hi en el seu moment una forta polèmica entre els que la volien com és ara i els que la volien de sorra, tot i que ja estava canalitzada. L’Ajuntament va fer una consulta als veïns i el resultat va ser molt ajustat, amb una lleugera diferència a favor d’urbanitzar-la.

I en un intent d’agradar a tothom, no van complaure a ningú. Es va perdre molt d’espai amb un munt de passeres, quan amb la meitat en sobraven i els aparcaments es reduïren a un de cada tres, perjudicant al comerç local.

Tan fàcil com és aparcar i sortir del cotxe quan es fa en diagonal, com al CAP per exemple, hem d’aparcar al llarg de la Riera amb maniobres complicades i saltant per sobre dels escocells la meitat dels viatgers. Uns escocells ridículs i problemàtics per recordarnos que abans hi havia sorra. Ara el nyap està fet i serà de per vida, ja que és inviable econòmicament reformar-la. Per les presses de fer un tros de riera abans d’unes eleccions es va tirar pel dret i ara anem pel mateix camí en el tram que falta entre el pont i la zona industrial. Aparcar - mai millor dit – el projecte actual i replantejar-lo de nou és el més assenyat per evitar els errors del passat.

/32

Els polítics no tenen perquè saber-ne d’urbanisme però els professionals sí, que per això cobren, i no poc, pel projecte i la direcció de les obres. Si surt bé, per a ells la glòria i els diners, i si no, ja ho pagarà l’Ajuntament, o sigui, els arenyencs. A mi m’importa ben poc si el projecte és innovador i ha estat premiat en algun lloc qui l’ha dissenyat, perquè només ha dut problemes i despeses quantioses sense arreglar res, ans el contrari.

Encara som a temps d’evitar un altre bunyol.

Recordem la parada de bus del pont, original, esquifida, incòmoda i diferent de totes les demés. On ha estat l’avantatge?

No té cap sentit fer una vorera per tota la Riera i Penya, quan just a sobre hi ha la vorera de la carretera i no hi ha cases. Podem estalviar molts diners, respectar els plàtans i multiplicar l’aparcament en un punt vital. Es qüestió de voluntat i d’oblidar-se que hi ha eleccions l’any vinent.

Rectificar és de savis...

Em torno a preguntar: COM ÉS QUE PASSA AIXÒ?

Pere Marpons Colomer

|Opinió

NO HI HA LLOC PER A ELLS. ARA I FA 2021 ANYS El retornat a l’exterior Pessebre Monumental d’aquest any té una gran força dramàtica i una intensa expressió plàstica, que han sabut plasmar de forma magnífica, el grup d’homes i dones del Centre sota la direcció d’en Jordi Marqués i l’impuls de Mn. Joan Soler, rector de la Parròquia. Aquest any, el Pessebre s’ha volgut comprometre, s’ha atrevit a denunciar la vergonya i l’escàndol de la pobresa dels moviments migratoris. Un fet que és viu a Europa i del qual la gent del nostre poble no se’n pot sentit allunyada. Per expressar-ho, hem manllevat les paraules de Mn. Modest Prats (1), que més d’una vegada havia vingut a Arenys de Munt per reflexionar sobre alguna temàtica del Pessebre. (...) hi ha condemnats a passar la seva vida extra-murs del nostre món. Vivim des de fa anys la inquietud de crear una comunitat ben estructurada, però no ens n’acabem de sortir.

Les condicions socials i econòmiques són molt dures. Les diferències culturals i religioses són molt fortes. Les coartades per justificar l’egoisme són molt més a l’abast de tothom. La feblesa dels col·lectius que arriben és molt més notòria. Al color de la pell, a la llengua, a l’estranyesa del món on la necessitat els ha fet emigrar hi has d’afegir un altre element no gens menyspreable (...). Els negres i els nordafricans viuen completament desassistits en la intempèrie dels pàries, la seva única defensa consisteix a tancar-se en el ghetto on els hem rebutjat: allà se senten grup que els identifica i que estructura les relacions.

En la nostra experiència de ser presents en les visites de la gent al Pessebre-denúncia o al Recull gràfic de la història del Pessebre Monumental, hem sentit diversos comentaris i valoracions. Algunes òbvies, altres que ens han sorprès, cap ens ha deixat indiferents. No hem sentit retrets al tema plantejat ni als valors que hem mostrat en els dibuixos i les fotografies exposades. No obstant, volem sumar-nos a les reflexions de Mn. Modest Prats fa més de 25 anys, en les que denuncia que no tenim resolta l’acollida de les persones i dels grups vinguts d’altres indrets i cultures.

La nostra reflexió és que en la celebració del NADAL d’aquest any, el Centre i la Parròquia ens han mostrat raons potents per moure l’interior de cadascú i com a comunitat, a preguntar-nos, sense sentiments de culpa (la culpa ens paralitza), quines coses concretes podem fer per retornar l’esperança a tantes persones i col·lectius. És una exigència de justícia i de respecte a tots elséssers humans.

Hem d’actuar amb diligència, ara i en qualsevol moment. La pobresa no pot esperar.

Tothom s’hi ha de sentir compromès.

Arenys de Munt, 17 de gener de 2022.

Sandra Ballester i Elvira Borrell 1. Ponència de Mn. Modest Prats, sobre Europa i el nostre europeïsme, pronunciada a la Facultat de Teologia de Catalunya, el febrer de 1993.

/33

|Opinió

BALANÇ d'ERC Després de llegir l’escrit d’ERC del passat BATEC, el balanç que en fan, de la gestió del govern de l’Ajuntament amb majoria absoluta (comprada amb càrrec interí), és força decebedor si ens creiem tot el que diuen, com per exemple de l’ESPAI PÚBLIC que brilla per la frenètica ocupació del regidor per aconseguir l’excel·lència en la neteja viària; o assumir els costos de la nova plantilla de la Policia o la bona feina intensa del regidor de FESTES, COMUNICACIÓ i TRANSPARENCIA que encara NO ha presentat els comptes de la Festa Major ni de cap activitat de la seva responsabilitat.

Sense concretar on es pot comprar o consultar el llibre “40 anys d’ajuntaments democràtics” presentat per la regidora de CULTURA dos anys més tard de l’aniversari (1979-2019) del Primer ajuntament municipal, o imprescindible ascensor de l’edifici S. Marti subvencionat íntegrament per la Generalitat, o emprar esforços i romanents de Tresoreria (?) per un Centre Cívic que NO saben què fer-ne quan s’acabi.

I NO parlem de la regidora d’URBANISME amb la milionària obra pública enjardinada de la Riera (amb 50% de contribucions especials als vilatans) i una rotonda d’1M€, una excessiva despesa d’una obra que és competència de Carreteres de Diputació (DB) i de l’Agencia Catalana d’Aigües (ACA) de la Generalitat i que pagaran els arenyencs.

Tot l’escrit en 2 pàgines perquè NO fem tempesta constant dels enfeinats/subvencionats regidors que governen l’Ajuntament.

Per a ells, segurament tot són flors i violes sense autocrítica, sense una gestió transparent ni una productivitat controlada ni un projecte de futur consensuat. Un excés d’optimisme comportarun fracàs de l’inactiu servei dels polítics del govern i l’oposició als oblidats i desinformats vilatans, que continuen esperant que s’arremanguin per aconseguir una nova Residència Municipal digna per als avis d’Arenys de Munt. AL·LUCINANT !!

Xavier Oller

/34

A la memòria de dos amics que ens acaben de deixar: En JAUME RIERA i en VICENÇ CANALS Encara que sigui llei de vida i sapiguem de segur que ningú es quedarà per sempre, mai ens agafa preparats la marxa dels nostres familiars i dels nostres amics. Precisament, feia quatre dies que gaudíem de la presència de tots dos i tot de cop ja no hi són. Amb en Jaume fèiem la xerrada molts dies prenent el tallat a can Rovira, sempre de bon humor i amb alguna història per explicar. Feia més de quinze anys que ens trobàvem (al principi cada dia) i últimament només de tant en tant. En Jaume tenia moltes ganes de viure, de sortir i estar amb els amics. En Tavi, l'Antoni, en Josep Maria, en Ferran, en Xavier i jo mateix vàrem tenir el privilegi de poder gaudir de la seva amistat i serà molt dificil per nosaltres oblidar-lo. Ha viscut molts anys, és veritat, però quan un amic se'n va, és quan més ens donem comte del valor que tenia per nosaltres la seva amistat. En Jaume era una bona persona i tots l'apreciàvem molt.

D'en Vicenç Canals que també ens deixà fa pocs dies, només podem tenir bons records d'ell. Era una persona molt respectuosa amb els demés, amable i disposat a ajudar als seus amics. Tot i que no era un home massa interessat per la política, sí que es va preocupar per participar en temes de política local, i si era necessària la seva col·laboració per ajudar en qualsevol activitat de tipus cultural era el primer a oferir-se. En uns moments de canvis polítics al poble, en Vicenç va prendre partit i es va comprometre donant suport a una opció política determinada que va resultar guanyadora. Persones amb valors morals tan ferms i rectes com en Vicenç no n'hi ha gaires. El trobarem a faltar.

Tant en Jaume com en Vicenç s'han significat com a ciutadans exemplars i bones persones que han deixat empremta entre nosaltres i mereixen que la seva aportació a la comunitat no sigui oblidada.

Elies Surroca i Campàs

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva Estimades/ats, Fa 16 anys Donaviva va començar a caminar. Ha anat avançant amb encerts i errors però sempre amb il·lusió. Ara li toca aturar-se. Un conjunt de circumstàncies (tan personals com alienes) ens han portat a prendre aquesta decisió.

Volem donar les gràcies a tothom que ha passat per l’associació durant tota la seva trajectòria; a totes les Juntes, a les sòcies, als diferents ajuntaments amb les regidores i tècniques i tècnics, a l’institut i escoles, a les associacions i entitats del poble, als botiguers, als “profes” i alumnes dels cursos, als particulars. Impossible anomenar a tothom. No volem dir cap nom perquè són moltíssims i, com s’acostuma a dir, no ens en voldríem deixar a cap. A tots els guardem en el nostre cap i en el nostre cor. Ells ens han fet costat i ens han donat empenta. Volem demanar disculpes si a algú hem molestat en el camí.

Esperem haver aconseguit, en alguna mesura, els objectius que ens vàrem proposar en els estatuts, fomentar i reforçar la participació de les dones en tots els àmbits de la societat, tant culturals com lúdics i treballar per aconseguir la igualtat de gènere. Sobretot en aquest últim punt hem de continuar treballant totes i tots perquè encara hi ha moltíssima feina a fer.

Gràcies a tots els que heu seguit aquesta carta mes rere mes, a la Victoria Pérez que durant molts anys ha estat qui ens l’ha fet arribar, i al Batec per la seva paciència i dedicació.

Us desitgem el millor i fins a sempre.

La Junta

/35

|La bústia

Escola Sobirans

VIURE LES MATEMÀTIQUES

A nivell d’escola portem a terme un treball singular a l’àrea de matemàtiques que consisteix a extreure coneixements de matemàtiques a partir de les pròpies vivències dels alumnes utilitzant diferents materials, fent-los pensar i verbalitzant les dades extretes. Seguint aquest tipus de metodologia, un cop per setmana fem racons de matemàtiques de P3 a 6è que permeten adequar el nivell a tot l’alumnat atenent la diversitat, alhora que potenciem l’autonomia personal i el treball cooperatiu. Es potencia l’aprenentatge relacionant tot el que aprenen, manipulant amb els continguts que cal treballar; donant un sentit als materials (regletes, calculadora, panell numèric, rectes numèriques, jocs matemàtics, aplicacions en entorns virtuals…).

A continuació us mostrem una pinzellada de com treballem a l’escola: Al cicle de petits iniciem les regletes i, concretament al curs de P4, hem fet racons de matemàtiques relacionats amb l’hivern: mandales, jocs d’ombres i jocs de quantitat...Tots molt divertits!

A 1r i 2n treballem amb Innovamat. Partint del diàleg i la manipulació els nens i les nenes van construint el coneixement matemàtic. La reflexió i el descobriment són primordials. A més, aquesta proposta permet practicar de manera autònoma i individualitzada, amb l'ús del portàtil, les estratègies treballades prèviament a les sessions manipulatives. A través de la plataforma, els nens i les nenes poden construir una ciutat a mida que resolen els diferents reptes matemàtics.

Juguen i aprenen alhora!

Des del cicle de grans treballem les matemàtiques de moltes maneres diferents, sempre intentant fer-ho de la manera més manipulativa possible. Fa uns dies, per exemple, vam utilitzar un material del MMACA (Museu de Matemàtiques de Catalunya) per treballar les dimensions de raonament i prova i connexions. Ens ho vam passar molt bé posant-nos a prova i resolent els reptes que ens plantejaven! Amb alguns vam suar de valent per trobar la solució, però ho vam aconseguir.

/36

|La bústia

Escola Sant Martí

A L’ESCOLA SANT MARTÍ TREBALLEM LES PLANTES Des de ben petits, l’escola és un espai idoni per treballar i descobrir les plantes que ens envolten, de manera que quan iniciem el cicle superior ja estem preparats per ser els encarregats de tirar endavant el nostre projecte de l’hort escolar.

Cada any preparem amb il·lusió aquest raconet on passem tan bones estones. En primer lloc treballem la terra, arrenquem les males herbes, passem el motocultor, l’abonem i ens encarreguem de mesurar acuradament l’hort i planejar la distribució del que hi posarem. Plantem i cuidem l’hort per poder gaudir de veure créixer les verdures que ens proporcionarà. En els darrers anys els tudons ens ho posen difícil perquè han descobert els suculents aliments i ens hem hagut d’encarregar de buscar solucions per protegirlos. En aquest context aprofitem també per integrar diferents àrees del currículum fent activitats com per exemple un dibuix al natural o la retolació de les plantes en diferents idiomes.

Paral·lelament a les tasques que exigeix el manteniment de l’hort, a l’aula realitzem un treball exhaustiu de les plantes. Les mesurem

per registrar el seu creixement, investiguem molts aspectes sobre elles i fem un projecte de les diferents varietats de què disposem. En aquest, n’estudiem des de l’origen a les propietats que tenen i fins i tot fem un recull literari dels diferents vegetals. D’aquesta manera, a banda de conèixer les plantes, també aconseguim millorar la competència digital. A més, sobretot quan treballem les plantes amb flor, en portem a l’aula i les disseccionem per comprendre millor el seu funcionament.

Per complementar tota la feina feta, anem al museu de ciències naturals de Granollers. Allà podem aprendre encara més sobre elles a banda d’afiançar el que ja sabíem. Per fer-ho fem un taller de flors, fruits i llavors on podem observar-les utilitzant les lupes binoculars a més de conèixer el banc de llavors del Maresme.

Així doncs, tot aquest treball vivencial dóna sentit al nostre compromís com a escola verda i ens ajuda a promoure els valors positius que impliquen la coneixença i el respecte per la natura.

/37

|La bústia

Alternativa Municipal Arenys de Munt - IDC

1r. CONGRÉS ASSEMBLEARI AM-IDC OBERT A TOTHOM!!!

Ens trobem a quinze (15) mesos dels propers comicis municipals, és per això que us volem convidar a participar en el 1r. Congrés Assembleari de la nostra agrupació, perquè podeu conèixer què és el que volem i saber el que voleu per a Arenys de Munt, en una visió de la gestió de l’Ajuntament en política municipal i transparència, i fer uns intercanvis d’opinions amb tots els assistents perquè així tothom pugui dir les seves inquietuds.

1r. CONGRÉS ASSEMBLEARI ALTERNATIVA MUNICIPAL ARENYS DE MUNT-

Independents de Catalunya

Masia de CAN BORRELL Dimarts, 22/02/2022 a les 19.30 h.

Alternativa Municipal Arenys de Munt - IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

/38

|La bústia

ADM

DECISIONS La grandesa d’un govern municipal democràtic és estar sempre al costat dels vilatans, escoltant-los encara que es manifestin diferències, responent a les seves demandes i exigències, resolent eficientmentles seves queixesi problemes, contestant les instàncies, sol·licituds, i al·legacions, interessant-se per les propostes, suggeriments i peticions, assumint que la governança és un servei a totes les persones, consensuant per evitar la confrontació i les imposicions, utilitzar el servei de mediació per resoldre les desavinences, establint la sensibilitat de compartir projectes de les persones, no improvisar fent complir totes les ordenances municipals i NO aferrar-se a mantenir que la seva veritat és l’única.

Els arenyencs NO es conformen a tenir un govern que no es dediqui única i exclusivament als vilatans, a estar al seu costat per dedicar tot el seu esforç i temps a servir els interessos de la majoria i les minories. Els arenyencs NO acceptarien que els polítics es comprometin només amb l’Administració i NO entenguin que qui els va votar són els ciutadans i per tant es deuen a ells.

En ple segle XXI l’estratègia del govern municipal és d’estar per sobre les condicions contradictòries imposades per l’Administració pública i del respecte per escoltar les persistents polítiques que generen desconfiança a la ciutadania que espera de l’aportació del compromís i de la generositat dels representants dels vilatans per portar a terme els projectes prioritaris més necessaris per a Arenys. És esperpèntic confiar en les decisions dels polítics il·luminats malbaratadors incoherents per aconseguir continuar salvaguardar la cadira fent-se un refugi a la política per un lloc de funcionaris eventuals per la seva peculiar i divergent acció en vers les demandes i exigències dels arenyencs per disposar d’un equipament digne per a la gent gran que ho necessita i ho espera des de fa molts anys.

Assemblea Arenys de Munt

FINS QUAN ENS HO EMPASSAREM? Fins quan ha de durar la broma? Els temes ja van més enllà de l’independentisme. Villarejo dient que el 17A volien espantar Catalunya. Importa ben poc què n’opinaven les víctimes sobre el procés. No deixen de ser víctimes. I no passa res? Ens hem de deixar aixafar d’aquesta manera com a societat?

Privilegis polítics? En tenim al nostre Parlament, i segur que al congrés de diputats alguna cosa hi ha d’haver. La fama els precedeix. I continuem igual?

La reforma laboral. Cada cop tenim menys a decidir entre els sindicats i patronals de les empreses a Catalunya, quan hi ha diferències amb altres llocs de l’estat espanyol, tot es manegarà des de Madrid.

I la repressió contra els nostres polítics, com en Juvillà? I l’atac al català? Ja veurem què en fan els nostres polítics. Quan es dirà prou? Quan ens alçarem de la taula de diàleg (si és que hi ha taula)? O és que hem de continuar regalant els nostres drets, la llengua, la cultura, els diners a un estat neocentralista? A canvi de què? De moment sembla que a canvi de res.

L’Assemblea continua fent informes de fiscalització del govern català envers a la independència, i en el darrer no s’hi veu millora.

La mobilització ha de ser constant, i la crítica als nostres representants no pot parar mentre no compleixin el mandat del poble. Fa temps que no trèiem el 52%, però fins que no es digui el contrari, continua vigent. I aquest dret l’hem de defensar, és la nostra veu com a poble, no una carta blanca per fer el què vulguin. #Lluitem_i_guanyem VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

ADM

/39

|La bústia

ERC Arenys de Munt El 14 de gener de 1934 Natividad Yarza, candidata d’Esquerra Republicana de Catalunya, va guanyar les eleccions municipals de Bellprat, on exercia de mestra i així es va convertit en la primera dona alcaldessa de Catalunya, un fet històric de gran importància i que demostra l’esforç d’Esquerra en la lluita feminista i en la igualtat entre homes i dones, des d’aleshores i fins ara.

Entrem en un nou any sense deixar enrere les complicacions que ja dúiem a sobre. Socialment ha sigut un Nadal força complicat i el que portem d’any, de moment, no comença gaire millor, però no per això deixarem de tenir esperança ja que es comencen a veure alguns símptomes de millora. Esperem que el 2022 sigui l’any on definitivament la pandèmia deixi de fer-nos la guitza i desaparegui o si més no puguem conviure amb ella de manera que no ens compliqui gaire el dia a dia. A nivell polític també hem de fer un esforç i mirar de tenir esperança, no ho tenim senzill, tenim encara represàlies i exiliats polítics, però com a mínim aquest any no tenim presos polítics. Es tiraran endavant les negociacions de la taula de diàleg, no és la panacea però a hores d’ara és la única partida que podem jugar, ni és la última, ni serà la definitiva, però surti el que surti és el pas que ens ha d’apropar a un referèndum definitiu. Que no sigui per nosaltres que el diàleg i la negociació no tiri endavant, però tampoc caurem en l’error d’esperar eternament un gest per part del govern espanyol. Estem on no estàvem des de feia molt de temps, una negociació oberta de tu a tu govern espanyol – govern català; finalment han reconegut el conflicte polític, cosa que no havien fet mai, i com a mínim en volen parlar. Anirem veient on ens porta tot això, ara per ara els hem arrossegat fins a on no volien anar i fins a

/40

on no havien arribat mai.

A nivell municipal al 2022 se’ns gira feina i molts d’aquells projectes que teníem encallats començaran a tirar endavant. Veurem canvis en el poble i apuntalarem també alguns projectes de futur. Ja podem començar a parlar d’algunes realitats, al 2021 s’han destinat 620.000€ a ajudar a 28 entitats, a més de 200 famílies i a una cinquantena de comerços. S’ha començat a canviar les papereres del poble, es farà en dues fases 50 ara i 50 al juliol. En breu es renovaran els contenidors i a partir de l’1 de febrer també hi haurà modificacions en el calendari de recollida d’escombraries, recollida d’esporga, dos dies de trastos vells i deixalleria mòbil un cop al mes. Al cementiri s’ha creat un espai pel dol perinatal. S´ha pintat i s’han posat llums led a la pista annexa i al febrer ja hi haurà el projecte de cobertura i tancament, un tema molt interessant per a l’esport del nostre poble. S’han fet arranjaments i diverses actuacions a Can Jalpí. L’asfaltatge del passeig de Can Jalpí i la nova zona d’aparcaments a Torrent d’en Puig seran dues actuacions que en breu es començaran. A principis de febrer començaran les obres de la rotonda d’entrada al poble i del tram final de la riera, unes obres que seran determinants en la millora de la mobilitat, la dinamització econòmica i la qualitat de vida de les veïnes i veïns d’Arenys de Munt.

Com veieu comencem l’any amb força, empenta i il·lusió.

Salut i República!

Esquerra Republicana de Catalunya Arenys de Munt

|La bústia

Junts per Arenys de Munt

LA COMUNICACIÓ Comunicar podríem definir-ho com transmetre, fer saber alguna cosa a algú.

Per anar acabant ens ha cridat l'atenció un cas de comunicació però en direcció inversa.

Volem parlar en aquest escrit de la comunicació.

Creiem que qui governa té dues formes de comunicació bàsiques: comunicar-se amb l'oposició en menor o major grau segons criteris no escrits i emetre comunicats de l'acció de govern per a la població general

Què passa quan és l'equip de govern i en aquest cas concret el senyor alcalde quan té la percepció que no se l'hi ha comunicat una reunió? Doncs que s'indigna, s'indigna molt i surt al Facebook de la ràdio amb tall de veu inclòs, i torna a sortir la seva indignació al Batec i fa acusacions de manca de respecte institucional. Caram, que ha causat aquest sentiment intens d'enuig al senyor alcalde?

Per aquest fi els governs es doten d'una regidoria de comunicació. En el nostre poble és singular aquesta regidoria, perquè està a càrrec d'un regidor no adscrit, és a dir que es va presentar a les eleccions amb un altre partit, i que l'equip de govern va incorporar començada la legislatura, premiant un vot favorable als pressupostos generals. Aquest fet té dues particularitats, que a parer nostre no són menors: la primera que proporciona a l'equip de govern una majoria absoluta que abans no tenia i la segona que en aquest nou estatus el regidor en qüestió cobra el triple del que cobraria essent regidor no adscrit a seques.

Que se'n deriva d'aquesta situació?, doncs també dues conseqüències, una allò que sentim repetidament a tots els plens: el meu vot serà favorable i l'altre té a veure amb un vessant de la comunicació de la qual estem parlant, l'estil comunicatiu de l'equip de govern quan es tracta comunicar els seus actes.

Què podem esperar de l'Amunt Arenys, de l'Ajuntament Informa, del Parlem del Poble (o com s'anomeni a partir d'ara, i en versió estèreo) doncs el que està sent, una mena de Jocs Florals.

Hem anat a buscar el refranyer català per cercar un refrany que fos equivalent al que en castellà diu: "Es de bien nacidos ser agradecidos" i hem de reconèixer que aquí som una mica més dràstics, diu: "no ser agraït és de malparit." Per tant, tenim clar a què atenir-nos.

Doncs un escrit publicat a una revista d'Arenys de Mar, on opinen regidors de Junts per Arenys de Mar, d'una reunió organitzada per Junts per Cabrils amb el conseller de Sanitat destinada a portaveus i coordinadors de Junts al Maresme.

Així d'entrada sembla que no hi tenia molta cabuda.

S'aboquen en aquesta revista conclusions/opinions, com hem dit de regidors d'Arenys de Mar, sobre el conflicte no resolt de la pediatria al nostre poble, i davant d'això la reacció és deixar anar un parell d'estirabots, que facin efecte de cara a l'opinió pública, encara que es tingui clar que no ajuden a resoldre la situació.

Entenem que han estat els regidors d'Arenys de Mar els causants de la indignació. Ho lamentem, però un consell si ens l'accepta, abans de tenir aquests disgustos COMUNIQUIS amb Junts per Arenys de Munt que no ho dubti farà tots els possibles per evitar-los.

Dona de si el tema de la comunicació i ens ha quedat parlar de la comunicació entre govern i oposició, però estem dubtant de si fer un escrit al Batec o escriure un llibre.

Gràcies per la vostra atenció.

/41

|La bústia

CONTES DES DEL PROJECTE RADARS

TARDA DAURADA Només entrar, em quedo bocabadada. Em trobo al costat de l’àvia al bell mig d’un bar antic, amb taules de marbre i cadires de fusta. Al fons hi veig la barra. Una vertadera obra d’art amb acabats de fusta, marbre i daurats. A un costat, un vell piano i un focus que l’il·lumina. Si tanco els ulls, puc veure unes mans prement les tecles i una cantant vestida de llarg que es belluga amb un dolç balanceig mentre la veu li brolla amb suavitat. Vaja!, com una pel·lícula d’en Frank Sinatra. L’àvia mira amb il·lusió les parets folrades de quadres antics i miralls una mica rovellats pel pas dels anys. Giravolta aixecant el bastó i jo tremolo per la por que caigui a terra.

Però, la veig massa feliç per interrompre aquests instants d’alegria desbordada. No hi ha gaire llum i ressona una música molt suau. Em sembla reconèixer la veu d’Edith Piaf, dels discs que m’ha fet escoltar l’àvia durant les tardes, quan li faig companyia.

Avui, ha volgut venir aquí per reviure el dia que l’avi li va declarar el seu amor. S’estimaven molt, però fa cinc anys que va enviudar i ara viu sola. A ella li agrada estar a casa seva. El pare li diu que vingui a casa amb nosaltres, però no vol. Jo l’entenc. M’agrada veure que està prou bé per fer la seva vida com està acostumada.

Entrem a poc a poc i un somriure se li dibuixa a la cara. Jo, me’n faig creus que aquest local continuï obert. És un lloc dels que en queden pocs i val la pena que el mantinguin. De moment, encara conserva l’estètica d’aquells anys.

—Àvia, on vols seure?

—Deixa’m pensar... Sí, crec que era aquella del costat de la finestra, o... Potser la del darrere... Ara no n’estic segura. Fa tants anys que no vinc. Seiem aquí de moment.

—No passa res, si vols després canviem. Explicam’ho tot, àvia. Què et va dir l’avi la primera vegada que et va veure asseguda aquí?

—Ai, bonica, si l’haguessis vist, tan guapo, tan elegant amb aquell corbatí negre i la camisa tan blanca i planxada... Ah!, i amb el bigoti negre, espès i ben retallat. Els cabells negres tan brillants.

Saps?, abans els homes s’hi posaven brillantina als cabells i anaven sempre molt ben pentinats.

L’home més atent i educat que mai he conegut.

M’emociono veient la carona de l’àvia revivint uns instants tan bonics i importants de la seva vida.

Mentre em parla, va fent gestos amb les mans dibuixant un bigoti, acaronant-se els cabells, passant la mà pel braç per mostrar-me la camisa blanca de l’home que es convertiria en l’amor de la seva vida. Tinc la pell de gallina i vull que continuï.

—Sí, sí, és clar àvia..., però, què et va dir?, com es va dirigir a tu?, et va demanar com et deies?, et va convidar a una llimonada?, es va asseure al teu costat?

/42

—Però, què dius Júlia? Seure al meu costat sense demanar-me permís? On s’és vist! No, esclar que no! Primer em va demanar permís per dirigir-se a mi. I jo, jo... li vaig donar, encara que em feia vergonya. Després em va fer una reverència, em va agafar la mà i me la va besar molt suaument.

En aquest moment del relat, m’adono que l’àvia s’enrojola, com si sentís una mica de vergonya antiga. Està clar que un record tan important l’emociona. La veig feliç i no voldria que aquest moment es trenqués.

Un cambrer molt educat s’acosta i ens demana què volem prendre. L’àvia se’l mira i li somriu sense saber què fer. Jo demano dues llimonades i ell em pica l’ullet amb gest de complicitat. Ha vist que la dona que seu amb mi és tota una senyora que està recordant coses rellevants. Quan marxa, l’àvia em diu que no el recorda, que potser és nou. A mi, m’entendreix la confidència. Realment, està transportada molts anys enrere.

—Et va besar la mà i tu et vas deixar?, buf, creia que en aquella època no es feien aquestes coses.

Primer no s’havia de presentar?

—I ara! Ximpleries! En aquella època se’n feien de coses. No com ara, és clar, però tot era molt cerimoniós, molt elegant, i l’avi era tot un senyor, Júlia. No com ara que de seguida us parleu de tu i sense conèixer-vos de res —em mira amb coqueteria—. Primer em va preguntar pel meu nom i tot seguit es va presentar com a Josep Maria Sellarés, representant de màquines de cosir de l’empresa més important de Catalunya.

—Àvia, i com se’t va declarar l’avi? Segur que era en aquesta mateixa taula?

—Ara mateix no ho sé, estic dubtant reina. La meva memòria no és la que era... Podria ser aquella d’allà... sí, sí, era aquella, ara n’estic segura perquè era a prop del piano. Veníem cada diumenge a la tarda, seiem al mateix lloc, escoltàvem la música.

Música de veritat, no com la d’ara. Sempre hi havia un pianista. Quins temps més bonics, Júlia.

Continua parlant amb una mirada llunyana i les mans tremoloses damunt la taula, revivint aquells moments, tants anys enrere: —Em va dir que es convertiria en la persona més desgraciada del món si no podia passar la resta de la seva vida amb mi. Que sisplau, no li digués que no de seguida. Si de cas que m’ho pensés fins a l’endemà, o l’altre, però que ell em faria molt feliç que viuria només per a mi, que ...

—De debò?

—No callava. Havia agafat embranzida i no em deixava parlar a mi. No li podia contestar i no li podia dir que no seguís, que és clar que em casaria amb ell...

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: POL ROURA MORENO, 14 anys

BRUNA VIDAL COLOMER, 11 anys

CÈLIA COLOMER FREIXAS, 8 anys

NIL ROURA MORENO, 14 anys

ABRIL TORRENT MORENO, 6 anys

CARLA FUSTER TORRENT, 10 anys

MARTINA NAVARRO ROCA, 5 anys Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Malgrat la pandèmia els Reis Mags de l'Orient van arribar a Arenys de Munt .

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes