BATEC 410 Gener 2022

ELS REIS ARRIBEN AMB LA INCERTESA DE LA COVID-19

ES POSPOSEN ELS PASTORETS pàg 03

MÉS SONAGUST AMB ALVERD OLIVA pàg 05

65 ANYS DE PESSEBRE MONUMENTAL pàg 06

Exclusive interview with

Tot i la incertesa que provoca la covid19 el grup de cavalcada del Centre treballa per rebre, el 5Manila's Rising de gener, els Sun Reis Mags a la Riera de Sobirans a les 6 de la tarda i baixar amb tota la comitiva reial fins a la plaça de l'Església.

pag. 08

ANELLAMENT D'OCELLS pàg 16

014 .mún / 2202 RENEG

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

06

05

22/ Del temps 24/ Paisatges poètics 25/ Biblioteca 26/ El llibre del mes 27/ Cartellera 28/Calendari 29/ Recordant a...

33/ Opinió

07

16

35/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

19 Dipòsit legal 2608-94 editada per:

Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

22

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Redacció Ràdio Arenys de Munt | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL Donem el tret de sortida a aquest 2022 amb una sensació de “deja vue”. Quan pensàvem que amb les vacunes havíem entrat en la fase de superació d’aquesta maleïda pandèmia, ens trobem que una nova variant ve a espatllar-nos les previsions. Tornen les restriccions a afectar el món de la cultura, eix central de l’activitat del Centre, amb noves limitacions d’aforament. I que no es prenen en va, perquè la variant òmicron, està estenent-se molt ràpidament i es preveu que afecti a molta part de la població. A diferència de l’any passat però, hi ha un molt alt percentatge de vacunats i molts fins i tot amb terceres dosis.

L’activitat d’aquests dies del Centre també s’ha vist afectada per aquesta nova onada de la pandèmia i ens ha fet ajornar les representacions dels nostres tradicionals Pastorets fins als dies 8 i 9 de gener. El dissabte 8 amb el mateix horari, les vuit del vespre i el diumenge 9 a les set de la tarda. Les afectacions pel covid ens han fet ser molt prudents i prendre aquesta decisió conjuntament, entre el grup de Pastorets del Centre i la Junta; de cara a vetllar per la salut de tothom i assegurar-ne al màxim les possibilitats de representació.

El que hores d’ara sembla que no es veurà afectada és una altra de les activitats que organitza el Centre en aquestes festes, la tradicional Cavalcada de Reis, que de moment, s’escapa de les restriccions i es podrà realitzar com s’ha fet sempre.

Des de la Junta del Centre, tenim la intenció de continuar en el 2022 el mateix nivell de programació d’actes que hem portat a terme en l’any que s’acaba. Per això treballem amb empenta i dedicació i amb una gran il·lusió perquè així sigui.

Molt bon any 2022 a tota la gran família que formem el Centre.

Jaume Bosch El vicepresident

ES POSPOSEN ELS PASTORETS A CAUSA DE LA COVID-19 A causa de la situació de pandèmia i l’augment de contagis que estem vivint els últims dies, l’equip dels Pastorets i la Junta del Centre han decidit que la millor opció per a cuidar-nos i ser coherents amb la realitat és ajornar els Pastorets.

Les noves dates previstes són dissabte 8 de gener a les 20h i diumenge 9 de gener a les 19h.

Des del Centre ens posarem en contacte amb tots i totes aquells que ja tenien les seves entrades.

Ens agradaria comptar amb els mateixos actors, actrius i figurants, i així allargar la màgia del Nadal, que es preveu més complicat que el de l’any passat.

/03

|Del Centre

NOVA SESSIÓ DE CINEMA INFANTIL EN CATALÀ

Cartell de la pel·lícula "La meva mare és una goril·la"

Diumenge 30 de gener a les 18:00h, a la Sala Gran del Centre es projectarà la pel·lícula familiar "La meva mare és una goril·la" Una adaptació del llibre “ La estrella de los simios” de Frida Nilsson

No hi ha res que la Jana desitgi més que una mare. Els seus 8 anys de vida els ha viscut a l’orfenat La Ginesta.

Un dia, un Volvo Amazon atrotinat, apareix de la llunyania i en surt una goril·la que tria la Jana per viure amb ella. La Jana marxa amb la goril·la i ben aviat s’adonen que tenen més coses en comú del què pensaven. Però malauradament, tot just quan comencen a sentir-se bé juntes, el Tord, del govern municipal, apareix i les amenaça de tornar la Jana a l’orfenat.

TORNA EL CINEMA PER A ADULTS AL CENTRE

Des del Centre es vol donar suport a projectes audiovisuals de producció catalana o bé de llengua catalana, és per això aquest any s'ha adherit al Cicle Gaudí, un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català i té com a missió i valor la voluntat de promoure el consum de cinema català a tot el territori de llengua catalana.

Aquesta nova proposta arrenca el diumenge 23 de gener a les 18:00h amb la pel·lícula “ Pan de limón con semillas de amapola” del director Benito Zambrano. Es tracta d’una pel·lícula intimista, i sensible que explica la història de dues germanes que fa molts anys que no es parlen. Al llarg del relat anirem entenent què va passar perquè es trenquessin els lligams entre dues germanes que mai van deixar d’estimar-se.

Bona part del film s’ha rodat a Valldemossa, sentint el bonic parlar mallorquí en algunes ocasions; una altra part s’ha rodat en un país africà el nom del qual no s’esmenta. La fotografia és càlida, d’una gran bellesa. Aquesta pel·lícula, molt recomanable, no deixarà indiferent a ningú.

/04

Cartell de la pel·lícula "Pan de limón con semillas de amapola"

|Del Centre

14 DE GENER A LES 20:30, 1R SONAGUST DEL NOU ANY: ALVERD OLIVA AL CENTRE Alverd Oliva, figuerenc, és un dels músics més actius de l’escena gironina: cantant i músic, productor, programador, gestor de jams, arreglista… Ha fet gires nacionals i internacionals com a cantant i guitarrista amb diverses bandes i amb música d’autor.

Ha enregistrat una vintena de discs tant com a intèrpret com a arreglista però no és fins el 2018 quan publica el seu primer àlbum “Alverd Oliva - Fusta de cor (Segell Microscopi)” començant la seva carrera com a cantautor, fent-se càrrec tant de la producció com dels arranjaments.

Alverd Oliva

Fusta de cor és un material sensible, emotiu, sincer i vital. La connexió amb la natura i els sentiments afloren a través d’un folk rock amb una acurada interpretació vocal i uns arranjaments de corda que atrapen a l’oïent.

Vuit cançons pròpies i una magnífica versió del Coral.lí de L’Adrià Puntí conformen un disc eclèctic carregat d’emoció on es plasmen totes les influències de l’autor. Ara prepara la publicació del seu segon treball alhora que forma part dels projectes Natxo Tarrés & The Wireless, Moshka, Emma Yuzz.

A l’actuació que ens oferirà al Centre, acompanyat de la seva inseparable acústica, desgranarà els temes que formen part del primer disc i algunes composicions del segon, que publicarà a la primavera.

Un concert íntim, proper, seductor i emotiu on una guitarra, una veu i uns efectes gestionats amb un gran mestratge, segur que ens prendran a tots i totes.

Alverd Oliva

/05

|Del Centre

65 ANYS DEL PESSEBRE MONUMENTAL D'ARENYS DE MUNT

Exposició dels 65 anys del Pessebre Monumental d'Arenys de Munt

Des del 1956 que Arenys de Munt gaudeix del Pessebre Monumental. Enguany per tant celebra els 65 anys i ho fa amb una exposició que mostra tota aquesta història.

L'exposició es va inaugurar el 23 de desembre, al mercat municipal, i l'endemà, a la plaça de l'Església, es va inaugurar el pessebre monumental d'aquest Nadal.

Els dos espais es poden visitar del 25 de desembre al 16 de gener en el següent horari:

- diumenges i festius: d’11:30h a 14:00h i de 18h a 20h

- feiners 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre i 3, 4 i 5 de gener Tardes: de 18h a 20h

S'OBREN INSCRIPCIONS PER TENNIS TAULA Sabies que jugar a tennis taula té diversos beneficis tant físics com mentals?

Que és un dels esports més complets que es pot practicar i que no té una edat específica?

Si estàs pensant a apuntar-te a jugar a tennis taula estàs de sort!

El Centre obre inscripcions provisionals de cara al mes de gener per a tots aquells/es que tinguin ganes de diversió i aprenentatge.

L’horari seria els dijous de 19h a 20h a la Sala Corrioles del Centre.

Per poder-se apuntar només cal ser soci/sòcia del Centre i la inscripció és gratuïta.

Per a més informació, contacta amb la secretaria del Centre de dimarts a divendres de 17h a 19h o envia'ns un correu a centre@centremoral.cat.

OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06

www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

Cartell del curs de tennis taula

|Del Centre

NOU PESSEBRE MONUMENTAL

«Contemplar aquest pessebre ens ha d’ajudar, per una banda, a redescobrir la bellesa d’un Déu que ha volgut fer-se home perquè estima aquesta humanitat.

tnerroT idroJ I aifargotoF

Un any més ha tornat el nostre bonic pessebre monumental a la plaça de l’Església. Un pessebre que és l’esforç col·lectiu d’uns homes i dones que, vespre rere vespre, han omplert la placeta de rialles i d’il·lusió mentre treballaven, incansablement, per a fer possible que tots nosaltres puguem gaudir d’un Nadal millor. Esperem que us agradi.

I aquest any, des del Pessebre Monumental, ens han deixat aquest bonic missatge per a reflexionar:

Fragment del nou Pessebre Monumental

Però per altra banda, també ens ha d’ajudar a entendre que aquest Déu, que és Amor, no pot acceptar que hi hagi tantes diferències entre els habitants de la Terra.

Per això, aquest any, amb aquest pessebre monumental, volem ajudar a fer una profunda reflexió sobre la situació de molts homes, dones i infants migrants i refugiats. Persones que fugen dels seus països. Fugen perquè no veuen futur. Fugen per culpa de les guerres i les misèries causades per les injustícies socials i el canvi climàtic. Ens ho ha recordat un dels últims altaveus que queden de tantes i tantes persones i entitats que s’han posat a servir els seus germans, el Papa Francesc, que ens diu:

t n err o T i dr o J| aif ar g o t o F

Exposició dels 65 anys de Pessebre Monumental

«Maria, Josep i Jesús no van trobar un lloc on recollir-se a Betlem perquè eren forasters, i després van veure com l’odi d’Herodes els va portar a refugiar-se a Egipte. En aquelles poques setmanes, es convertien en el model de les víctimes innocents de la injustícia humana: forasters, refugiats, marginats… pobres».

Per això avui, quan els ulls se us humitegin contemplant a Jesús, alceu una mica més la mirada i mireu, també, els ulls carregats de por i d’esperança dels milers de nens i nenes d’arreu del món que s’agafen fort als seus pares, perquè no saben com saltaran les barreres, com creuaran el desert o com nedaran en els mars i oceans on descansen tants dels seus germans. Avui, quan mireu a Jesús, veieu-hi també a tants de nens i nenes que han vist la violència i la pobresa, d’ulls envermellits per masses llàgrimes.

I aleshores, quan haurem estat capaços de veure tot això, podrem tornar a mirar al nen Jesús al pessebre i ens n’adonarem que ara és Ell el qui ens mira amb Amor i ens diu: Som-hi! Que encara tenim molt per a fer i us necessito».

/07

|Del Centre

RAU RAU: 2 PRINCESES BARBUDES Diumenge 16 de gener, a les 18:00h a la Sala Gran del Centre Som 8.000 anys abans de Crist. Queden molt lluny els temps on l’home era caçador-recol·lector i uns nous costums comencen a estendre’s per tot el món. Tot? No, tot no! Hi ha una petita comunitat que es resisteix al progrés del neolític i defensa la bona vida del paleolític.

Després d’explicar-nos els secrets de la nit i de volar com orenetes, les 2 princeses barbudes es posen dins la pell dels primers humans per explicar-nos la seva vida i costums.

Cançons pop fetes amb instruments petits i de joguina.

Lletres divertides, imaginatives, plenes d’humor i lliures de moralismes. Aquesta recepta permet a 2 princeses barbudes arribar tant als petits com als grans en una proposta realment per a tots els públics.

Components de 2 princeses barbudes

TAULA RODONA: “L’ESPOLI FRANQUISTA ALS ATENEUS” El 16 de desembre es va celebrar la taula rodona “L’espoli franquista als ateneus“. Un debat a raó d’una esmena a la Llei de Memòria Democràtica impulsada per la Federació d’Ateneus al Congrés i que busca la reparació moral i material de les entitats espoliades.

El debat, conduït pel periodista de TV3 Toni d’Armengol, va comptar amb la participació de tres dels partits firmants de l’esmena (ERC, Junts, CUP) i de Catalunya en Comú, que va acceptar la invitació tot i no ser firmant. Es va lamentar l’absència del Partit Socialista, que, en paraules de Pep Morella, President de la Federació, “…en tant que partit majoritari al Govern espanyol, són una part vital per donar solució al problema.”

La taula rodona va concloure amb una crida i un compromís comú a generar treballs d’investigació a fons, amb aportacions públiques.

Pots visualitzar la taula rodona en aquest enllaç

/08

Moment de la taula rodona

|Del Centre

ARRIBA A ARENYS DE MUNT LA MOSTRA DE MICROTEATRE DEL MARESME El Grup de teatre del Centre ja està posant fil a l’agulla prepararant la propera Mostra de Microteatre amb els grups de la Coordinadora del Maresme.

Aquesta Mostra, que es coneix amb el nom de “ESPURNES”, es va iniciar a Tordera, després va viatjar cap a Arenys de Mar, Mataró i ara aterrarà a Arenys de Munt.

Al nostre poble arribarà la IV Mostra el cap de semana del 5/6 de febrer.

El Microteatre, teatre de petit format, és molt agraït tant pel públic com pels actors ja que es crea un aire de complicitat molt directe compartint un espai reduït que ajuda el públic a entrar dins l’obra i a l’actor a connectar amb ell.

Escena de "Picardies"

A la Mostra es representaran quatre obres en diferents espais del Centre. El públic quedarà repartit en petits grups que anirà voltant pels diferents escenaris i així podrá gaudir d’aquestes quatre representacions ben diferents entre elles.

Cartell d'"Espurnes"

Aquest passat 18 de desembre vam tornar a representar l’obra “Picardies” a Canet de Mar, dins la Sala Àgora, espai particular i molt adient per aquest tipus de format teatral. Vam compartir escenari amb el grup Treshomesgrossos de Sabadell i realment va ser una experiència extraordinària amb un públic que de seguida va connectar amb nosaltres.

“Picardies” s’estrenarà al nostre poble dins de la IV Mostra de Microteatre del Centre.

Esperem que us animeu a acompanyar-nos!

/09

|Del Centre

EL CENTRE ORGANITZA UNA SORTIDA PER DESCOBRIR LA NOVA COMÈDIA DE LA CUBANA El Centre t'ofereix la manera de gaudir de la nova estrena de La Cubana "Adiós Arturo".

De què va “Adiós Arturo”?

Del mateix de sempre: de teatre. D’aquest teatre que fem a la nostra vida quotidiana i que passa inadvertit com a teatre; aquest teatre que hi ha al carrer, als mercats, a la feina, a la família, amb les nostres amistats i també socialment, i on despleguem les nostres capacitats interpretatives en tota classe d’actes, “paripés”, festes, casaments, batejos, comunions i enterraments.

A partir de la mort als 101 anys d’edat del polifacètic artista internacional Arturo Cirera Mompou, el públic coneixerà la vida d’aquest escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director.

No podem revelar més. El secret i la sorpresa tornen a ser els protagonistes de l’espectacle i el públic ho descobrirà en el seu moment. Això sí, “Adéu Arturo” és un cant a la vida i de com viure-la intensament, deixant en evidència totes les convencions socials que ens dificulten el poder fer-ho. Una comèdia boja, amb tocs “surreals” i que, com sempre, estarà amanida amb les coses que ens caracteritzen i a el més pur estil de La Cubana: amb participació del públic, música, sorpreses i molt d’humor.

Sortida: dissabte 12 de març, a les 19h, del pont.

Inscripcions: del 2 de gener a l’11 de febrer a secretaria i a la pàgina web del Centre

/10

ELS REIS MAGS A PUNT D'ARRIBAR A ARENYS DE MUNT S.S.M.M. els Reis d'Orient estan fent camí per arribar com cada any al nostre poble, Arenys de Munt.

Com és tradicional, des del grup de cavalcada del Centre, organitzem la rebuda d'en Melcior, Gaspar i en Baltasar, els rebrem a la Riera del Sobirans a les 18:00 de la tarda, per baixar amb tota la comitiva reial disponible i anirem baixant fins a arribar a Plaça que allà els nens i les nenes podran veure com desembarquen els 3 Reis de l'Orient.

Encara no ens hem pogut treure de sobre aquesta maleïda pandèmia, i si les restriccions no ens ho impedeixen, els reis baixaran com els anys que no hi havia pandèmia.

Tanmateix, des del grup de cavalcada volem deixar clar que la nostra intenció és baixar així, sempre garantint la salut dels infants i de la comitiva reial, i evidentment, de ses majestats.

Esperem trobar-vos el dia 5 de gener rebent els Reis amb alegria i il·lusió i molta paciència sempre respectant el protocol Covid-19, mascareta i distància i amb atenció a les xarxes socials per si hi ha alguna novetat!

Grup de cavalcada d'Arenys de Munt

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de desembre El ple de desembre va tractar diferents qüestions. Els dos punts de la part dispositiva eren de caràcter tècnic i es van aprovar per unanimitat. La regidora d’Urbanisme, Mari Àngels Gros Argelés, va exposar el primer punt, referent a l’ordenança que regula la comunicació prèvia d’obres. Bàsicament es tracta de permetre que moltes obres que es fan a les cases es puguin fer només comunicant-ho a l’Ajuntament, sense que calgui demanar el tradicional permís d’obres, cosa que alenteix l’obra. Tots els grups municipals hi van votar a favor considerant que facilita tràmits i redueix burocràcia. El següent punt era aprovar un expedient de regulació de saldos comptables. També es va aprovar per unanimitat. Es tractava de posar ordre al calaix de factures que han caducat i que ningú reclama, i que en total pugen més de 2.500€. També hi ha errors comptables als números d’anys enrere, uns 600€ que s’hi afegeixen.

Després de la part de control es va entrar al Ple un punt d’urgència: un reconeixement extrajudicial de crèdits. Ho va explicar l’alcalde dient que es tracta de poder pagar dues petites factures, ja que es van cometre errors durant el procés administratiu. En aquest sentit la CUP va demanar una reunió urgent entre departaments municipals per clarificar el camí administratiu que han de seguir les factures i que tots els tècnics ho tinguin clar i ho puguin explicar clarament als proveïdors.

En termes similars es va expressar Junts per Arenys de Munt, dient que si s’hagués fet bé el procés ara no caldria tractar aquest punt al Ple. Aquest punt d’urgència també es va aprovar per unanimitat.

Després es van debatre dues mocions de temes que no són estrictament del poble. El motiu de controvèrsia fou la polèmica al voltant de la immersió lingüística, la defensa del català i el conflicte a l’Escola Turó del Drac

de Canet de Mar. I en primer lloc es va debatre una moció presentada per el PSC. Manar reforçar el consens sobre el model lingüístic a Catalunya per millorar l’aprenentatge i ús de les llengües en un context polilingüe. La regidora socialista Vanesa Muñoz Fernández, començava la moció defensant que el model d’immersió lingüística ha estat una de les principals eines de cohesió i promoció social i el que millor ha garantit la igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge de les dues llengües oficials a Catalunya. Exposava també els canvis socials, culturals i polítics dels darrers anys que han comportat l’actual sentència judicial sobre l’obligació de fer almenys una quarta part de les classes en castellà com a llengua vehicular i per tant, la moció demana a la Generalitat que ho acati i ho faci complir. La CUP va defensar plenament i totalment la immersió lingüística i el model educatiu català, sense tolerar cap tipus d’ingerència que hi puguin fer els tribunals.

Per això va insistir a reclamar la independència i la desobediència a la sentència. Van votar en contra la moció del PSC perquè sí s’ha trencat el consens sobre la llengua és per culpa dels partits espanyolistes que han creat una imatge fictícia de la realitat lingüística, i exigeix més força al govern català defensant la llengua.

Ningú va votar a favor de la moció excepte el PSC que és qui l’havia presentant. Molt diferent va ser el resultat a la moció següent, la presentava ERC i anava sobre el mateix, sobre la immersió lingüística, però en sentit oposat a la del PSC. Era un text de l’Associació de Municipis per la Independència i la va defensar al Ple la regidora i portaveu d’ERC, Tònia Vila Paituví, redactat a través de la plataforma unitària SomEscola. La introducció del text era pràcticament calcada. Es defensa el model lingüístic, destacant que serveix per garantir el coneixement de les dues llengües, que així ho avalen els estudis i les proves de .../...

/11

|D'Arenys, casa de la vila .../... nivell, i que cap motiu pot justificar una ingerència dels tribunals reclamant més hores en castellà a l’escola, només arguments falsos i perillosos. També es demana la mobilització i que sigui l’Estat Espanyol qui acati la voluntat catalana de mantenir el model lingüístic català tal com ha estat creat. La CUP es va adherir plenament a la moció, però el PSC va lamentar no poder-hi donar suport i que no se n’hagués pogut fer una declaració institucional consensuada amb tothom. Junts per Arenys de Munt hi va votar també a favor. La regidora Vila Paituví va agrair el suport de tots els partits excepte el PSC.

ARENYS DE MUNT SE SUMA A LA VOLUNTAT DE FER FESTES INFANTILS INCLUSIVES Arenys de Munt s’ha unit a la iniciativa de l’associació Divers i Mamàs Guerreras per fer d’Arenys de Munt un municipi amb activitats inclusives per a infants amb diversitat funcional. La notícia apareixia al darrer ple, al torn de precs i preguntes. Ho exposava la regidora de JuntsxArenys de Munt, Vicky Devesa. Es mostrava satisfeta per l'adhesió a aquesta iniciativa, i demanava també una festa major més inclusiva fent que algun dia les atraccions de fira funcionessin sense llum ni la música tan alta, ja que als nens amb transtorns de l'espectre autista es posen nerviosos amb tants estímuls i ho passen malament. En la resposta del regidor de Festes, Abel Coll, va comentar que l’adhesió a aquesta iniciativa havia estat en el darrer moment i li prenia la paraula per estudiar la possibilitat de fer un dia a la fira d’atraccions de sant Martí amb la música més baixa i sense tanta il·luminació estrident. Abel Coll va comentar que s'estudiarà la possibilitat d'incloure traductors en llengua de signes en

/12

alguns espectacles infantils de cara a festes de l’any vinent i que l’assessorament de les dues entitats els ajudarà a anar adaptant festes per fer-les inclusives.

L'ALCALDE S'INDIGNA AMB JUNTS I EL CONSELLER ARGIMON La revista l’Agenda, d’Arenys de Mar, publica al seu darrer número que la coalició Junts per Arenys-Junts per Catalunya, d’Arenys de Mar, ha emès un comunicat on alerta que el CAP d’Arenys de Mar podria perdre el servei de pediatria. Aquest comunicat arriba després que la formació es reunís amb el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon. Aquest Departament fa més d’un any que avisa de la necessitat de comptar amb un local on ubicar el servei de pediatria, que actualment dóna servei als dos Arenys.

Des del Departament ja s’ha confirmat que es fusionaran els serveis de pediatria de diferents municipis, aquesta fusió incorporaria els serveis dels dos Arenys i possiblement, St Vicenç de Montalt, St. Andreu de Llavaneres i Caldes d’Estrac. En el comunicat també es parla de la imperiosa necessitat d’ampliar el CAP, per tal que aquest pugui seguir donant un servei públic de qualitat.

Davant d’aquest article aparegut a l’Agenda, hi ha hagut reacció de l’alcalde d’Arenys de Munt a les xarxes socials. Parla de deslleialtat institucional per fer una reunió entre regidors de Junts i el Conseller sense la presència dels ajuntaments implicats, tots dos dirigits per ERC. Al cap de poc de veure l’article a l’Agenda, Josep Sánchez va piular a les xarxes socials, “Volem reunió amb el Conseller, volem el retorn de la pediatria a Arenys de Munt”, deia a la piulada.

|D'Arenys, la casa de la vila

EL GOVERN ESTUDIARÀ COM PERMETRE EL PAS DE COTXES PER LA RIERA QUAN ESTIGUI TALLADA DAVANT DE PLAÇA

LES OBRES DE L'ESPLAI ES FARAN PASSAT FESTES I AFECTARAN TAMBÉ LA RÀDIO

A mitjans de mes Arenys de Munt va donar el tret de sortida a les festes nadalenques amb la Fira de la Llum. Tot un seguit de paradetes d’artesans d’Arenys de Munt es van reunir a la Riera, entre la Plaça i el Rial Bellsolell. Hi havia artesans alimentaris, tèxtils i de tot tipus de productes fets a mà, relacionats poc o molt amb la temàtica nadalenca o que podrien servir com a regal original per aquestes festes.

Va ser una fira on l’Ajuntament va estrenar paradetes noves que s’han comprat darrerament. L’ambientació nadalenca de la Riera donava encara més vistositat a la Fira, amb els llums que es van engegar el dia 3 de desembre. La presidenta de l’ABIC, Silvana Herce Dulsat, estava molt satisfeta de com s'havia desenvolupat la Fira malgrat el fred del dissabte al vespre, només lamentava que ara ja no es pugui habilitat una entrada a la Riera pel Rial Bellsolell com s’havia fet sempre que hi havia la Riera tallada davant de plaça. No podent-ho fer aquest any, les botigues del Bellsolell en amunt van quedar força buides de gent. Des de l’ABIC fan un bon balanç de la Fira de la llum, tot i que demanen que, en properes edicions, la Fira pugui arribar més amunt del Bellsolell.

El regidor de Seguretat, Àngel Castillo, ha explicat que ja no s’habilitarà més l'entrada a la Riera pel Rial Bellsolell perquè era un perill, hi havia topades i situacions de risc al girar els cotxes. Tot i això, estudiaran opcions de cara a futures ocasions. Aquesta entrada es podria tornar a obrir si hi hagués un sistema de regulació semafòrica diferent a l’actual per a casos de tancament de Riera.

Finalment les obres de l’Esplai es faran passades les dates nadalenques. És una segona fase d’obres, que afecten al primer pis, l’escala que puja cap a la ràdio i també la paret que ara delimita els despatxos de direcció. Aquella paret va a terra i la idea de direcció és adaptar el nou espai com una redacció oberta, més propera a la gent que visita l'equipament, on els redactors puguin treballar tots junts i amb millor accés als estudis del directe i gravació, amb una porta de vidre.

AIGÜES D'ARENYS TORNA A OFERIR LA BONIFICACIÓ SOCIAL S’ha de demanar durant els tres primers mesos de l’any. És una bonificació social destinada a usuaris que tinguin ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, més un 20% addicional per a cada membre més de la família. Caldrà justificar el nivell d’ingressos.

En cas d’estar treballant cal portar una fotocòpia de la darrera nòmina. I si algun dels membres de la família té més de 16 anys i està estudiant s’ha d’adjuntar fotocòpia de la matrícula o certificat del centre educatiu.

També caldrà estar escrit com a demandant d’ocupació a la llista de l’atur.

/13

|D'Arenys, la casa de la vila

TRES ARENYENCS HAN TINGUT PREMI A LA MOSTRA LITERÀRIA COMARCAL

tnuM ed synera'd tnematnujA | aifargotoF

El diumenge 28 de novembre va tenir lloc a Teià l’acte de lliurament de premis de la Mostra Literària del Maresme i aquest any hi ha hagut tres persones guanyadores del nostre municipi. Com cada any, l’Ajuntament d’Arenys de Munt va presentar al certamen, organitzat pel Consell Comarcal amb la col·laboració i participació de vint-i-dos ajuntaments del Maresme, els treballs literaris dels arenyencs i arenyenques que van obtenir un premi a la Mostra Literària local. Tres textos fets per gent d’Arenys de Munt han tingut premi, cosa que demostra la bona salut literària d’Arenys de Munt, que any rere any exhibeix molt bon nivell.

Els guanyadors han estat Blai Gispert Sangerman, amb Blai Gispert Sangerman recollint el premi el conte La lluna blava, que ha guanyat el segon premi de prosa al Grup B; Lucía Miñambres Martínez, amb El temps ho esborra… tot (o no) que ha quedat segona en el grup C de prosa; i finalment Lucía Sordo Tobar amb el poema La defunció, també segon premi de poesia Grup D. En una nota de premsa, l’Ajuntament els felicita i encoratja tots els escriptors a continuar escrivint.

Alhora, també felicita la feina feta pels mestres de les escoles i la Biblioteca Antònia Torrent i Martori, per la forta implicació que tenen en l’estímul de la literatura a tot l’alumnat d’Arenys de Munt.

L'ATUR AL NOVEMBRE TAMBÉ HA BAIXAT

lacramoC llesnoC | tnoF

El mes de novembre ha finalitzat amb 362 persones aturades registrades a l’Oficina de Treball de Catalunya, és a dir 18 menys que a l’octubre. Les xifres d’atur han baixat per vuitè mes consecutiu. Es tracta de la xifra més baixa des del juny de 2019.

El nombre de persones aturades aquest mes també representa la xifra més baixa del darrer any, com està passant des del febrer.

La recuperació de tots els paràmetres del mercat de treball al municipi ens permet dir que el mercat de treball d’Arenys de Munt ha superat la incidència negativa de la pandèmia:

Evolució de l'atur a Catalunya • Descens de les persones aturades.

• Augment de les persones ocupades amb una taxa d’ocupació que a l’octubre era un 3% superior respecte a la taxa d’ocupació de l’octubre de 2020.

• Augment de les contractacions realitzades per les empreses ubicades al municipi.

• I el fet que ja no hi ha cap empresa en ERTO. L’atur ha baixat en tots els àmbits de referència que s'acostumen a analitzar. Al Maresme, l’atur baixa a 20 dels 30 municipis i es manté en un; puja només a 9. A Catalunya, la xifra de persones aturades és la més baixa des del juliol de 2019; la mitjana catalana, a causa bàsicament de l’intens descens en les demarcacions de Barcelona i Lleida, a Girona ha baixat lleugerament i a Tarragona ha pujat un tímid 0,03%. A tots els àmbits la variació interanual de l’atur ens dona valors negatius; arreu hi ha menys aturats que al novembre de 2020. A Arenys de Munt hi ha un 35% menys de persones aturades. A Catalunya baixa de manera menys acusada que al municipi (24%).

/14

| D'Arenys, gent i societat

EL RET FI A ARENYS DE MUNT

cetaB | aifargotoF

Ara que l'Associació de Puntaires d’Arenys de Munt celebra el seu 30è aniversari, han volgut que l'exposició que any rere any organitzen per Nadal reivindiqués aquesta punta tant preuada.

El Ret Fi o Punta d'Arenys neix arran de la importància que té la punta el segle XVIII i per la necessitat de trobar un substitut a la blonda, realitzada en seda, i que no era adequada per a un ús quotidià. El ret fi es realitza sempre en lli o cotó, fet que li dona una gran resistència i a la vegada un efecte lleuger i fi. Per aquest motiu les seves aplicacions més importants les trobem en les peces eclesiàstiques com albes, tovalloles de combregar i estovalles d'altar. Tanmateix, també trobem peces de ret fi en mantellines, jocs de llit, llenceria femenina i mocadors de núvia.

Racó de l'exposició dedicat a Lola Rosquellas

A l'exposició de la Sala Mercè Paluzie, hi podrem contemplar peces fetes amb aquesta tècnica, tant antigues (per ex. mostra de la punta de l'alba de la capella de Sant Jordi de la Generalitat, cedida per Margarita Castells) com modernes. Es podrà visitar fins el 6 de gener de 6 de la tarda a les 8 del vespre els dies feiners i dissabtes, i els diumenges i festius també d’11 del matí a 1 del migdia. L'exposició es va inaugurar el dijous 23 de desembre i també ret homenatge a la puntaire i mestra artesana Dolors Rosquellas i Puig. Precisament en memòria de la Lola, la Sala d'Exposicions està ambientada com si es tractés de l'Eixample d'Arenys de Munt.

NOU LOCAL DELS VOLUNTARIS aratnàclA arravaN naoJ | seifargotoF

Nou local de Voluntaris X Arenys de Munt. Exterior

Nou local de Voluntaris X Arenys de Munt. Interior

El dissabte 12 de desembre l'associació Voluntaris X Arenys de Munt va estrenar el nou local social, situat al carrer de les Flors, número 54.

Volen que sigui un punt de trobada de solidaritat per a tots els arenyencs i els socis de l'entitat. Disposar de local els facilita la organització i desenvolupament de les diferents campanyes que organitzen.

Sense anar més lluny, aquest mes de desembre, a més de la inauguració del local, els dies 13 i 14 van col·laborar amb el Banc de Sang. El dissabte 18 van organitzar el Tió solidari, activitat amb la qual recullen aliments que distribueix el DISAM entre les persones del municipi que ho necessiten, aquest any van recollir 400 kg d'aliments, lluny dels 1.000kg que es van recollir l'any passat. El diumenge 19 van col·laborar amb els infables i amb la xocolatada en els actes que es van organitzar a Arenys de Munt per recaptar fons per a la Martaó de TV3, de moment s'han recollit 1.929€. Acaben el mes de desembre amb la Campanya Apadrina un somriure, que pretén que cap nen ni cap nena del poble es quedi sense una joguina el dia de Reis.

/15

|D'Arenys, gent i societat aratnáclA i arravaN naoJ | seifargotoF

Anellament de dues mallerengues

Moment de pesar i mesurar

Enric Badosa amb una tòrtora

/16

| aifargotoF

Taller de menjadores

| aifargotoF

Alliberament d'una mallerenga carbonera

JO VOLO, I TU? Com descriure com et sents quan veus un ocell? Els ocells són tant presents entre nosaltres que ni t'adones que hi són, és més, tots semblen iguals, però… de sobte una maleïda pandemia irromp en les nostres vides, ens confinen i quan portes 24h dins de casa les parets se't tiren a sobre, surts al balcó i té, mira, hi ha un ocell a la branca d’un arbre! i un altre i un altre… De cop (parlo per mi) descobreixes que es comporten diferent i que cadascun té el seu cant, llavors t'assabentes que hi ha molts aficionats que senten molt de respecte i estima per a aquestes criatures que tenen la gran virtut envejada pels humans, de volar…

Els ocells es capturen amb xarxes i s’anellen. Per realitzar la feina de l’anellament d’aus existeix la figura de l’anellador científic d’ocells, es tracta de persones aficionades o estudioses de l’ortinologia que sota uns controls estrictes fan la feina d’anellar les aus.

L’anellament científic consisteix en l’estudi d’aus mitjançant marcatges individuals amb anelles que es col·loquen a les potes dels ocells, i que ens donaran durant tota la vida de l’animal valuosa informació sobre els seus moviments migratoris. En l'anellament, a més, es pren tota una sèrie d’informació de cadascun dels ocells, com l‘edat, el sexe, la longitud alar, la longitud de la tercera ploma primària, el pes i tota una sèrie de dades que determinen l’estat i condició física en la qual es troba l’animal, com l’estat del múscul pectoral, el greix i el plomatge.

El dia 19 de desembre al parc de can Jalpí es va fer l’anellament científic d’aus, l‘activitat va començar a primera hora del matí i les captures no es van fer esperar, pit-rojos, merles i alguns pinsans, van ser els primers a caure a les xarxes, durant el matí hi va haver més captures amb l‘entrada de mallerengues, pica-soques blau, un gratapalles, tallarols, mosquiters i pardals. En total es van capturar 79 ocells de 16 espècies diferents. L‘espècie més anellada va ser la mallerenga carbonera, amb un total de 24 individus En la activitat van participar els anelladors Enric Badosa, Raül Calderón, Antonio de la Cruz, Francina Turón, Andreu Carretero, Alex Canal, Joaquim Carol i Laura Canals, de L’ICO (Institut Català d'Ornitologia) i van anellar: Verdum 2, Raspinell 1 , Gratapalles 1, Rupit 10, Pinsà 3, Gaig 1, Mallerenga blava 17, Mallerenga carbonera 24, Pardal xarrec 1, Mosquiter comú 1, Bruel 1, pica-soques blau 1, Tórtora turca 3,Tallarol de casquet 8, Tallarol capnegre 2, Merla 2 A banda l'empresa DURBEC va organitzat un taller de menjadores a càrrec de Toni Herrero, amb una bona participació de famílies que van gaudir també de l’anellament científic. Un diumenge, sens dubte, inolvidable i amb ganes de repetir.

Joan Josep Navarra Alcántara Reporter gràfic

|D'Arenys, esports

REPÀS DELS RESULTATS DEL CAP DE SETMANA 17-19 DE DESEMBRE

avnaC | aifargotoF

En aquest repàs destaca que ni l’hoquei ni el futbol van disputar els seus respectius partits per positius de Covid. Pel que fa al futbol sala, el masculí va empatar a 5 davant del Montcada, penúltim classificat. L'empat final va ser una remuntada de 0 a 3 al descans. Amb aquest resultat l’Arenys de Munt cau fins a la 10a posició amb 14 punts.

L'equip femení que van empatar a 2 a la pista del Cardadeu, 6è classificat. Per tant, bon punt per les de Joan Jové que, això sí, cauen de la 3a a la 4a posició a la classificació.

I per últim hem de lamentar la derrota del bàsquet per 57 a 48 davant el CB Llinars en la 11a jornada de lliga.

D’aquesta manera, l’Amunt Basquet encadena una nova setmana sense conèixer la victòria.

han participat en els campionats comarcals de Catalunya. Un dels dos entrenadors és Joan Jové, que a més és coordinador del club.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA SFlC | aifargotoF

DOS JUGADORS, QUATRE JUGADORES I DOS ENTRENADORS DEL CFS ARENYS DE MUNT HAN PARTICIPAT ALS CAMPIONATS COMARCALS

2 jugadors, 4 jugadores i 2 entrenadors del Club Futbol Sala Arenys de Munt

/17

|D'Arenys, esports

REPÀS DELS RESULTATS DEL CAP DE SETMANA 10-12 DE DESEMBRE

/18

avnaC | aifargotoF

I les del primer equip femení del Futbol Sala van rere les líders de la categoria, l’Indústries Santa Coloma, un equip que fins llavors no havia perdut cap partit. Les arenyenques van trencar la imbatibilitat de les visitants per 1 a 0, un gol que va arribar a 10 segons per al final, després de transformar un penal doble. Amb aquesta victòria l’equip es referma a la tercera posició a la lliga i retalla 3 punts al líder.

Parlem ara de futbol perquè l’equip entrenat per Christian Pajuelo es va retrobar amb la victòria al camp del Calella. Els van derrotar a domicili per un ajustat 1 a 2. Era el partit de la 11ena jornada de Quarta Catalana. Amb aquesta victòris els arenyencs es mantenen al lloc número 7 de la lliga i a 4 punts del líder, que és el Rocafonda.

I acabem el repàs amb el bàsquet. L’equip entrenat per Xavi Morago, l’AmuntBasquet, va tornar a ensopegar a casa davant el Mas de Sant Lleï, per 47 a 50. L’equip no troba la manera de revertir una situació certament preocupant en la qual estan immersos des de fa diverses jornades. Amb aquesta nova derrota l’equip es col·loca segon per la cua a la classificació general.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

avnaC | aifargotoF

El primer equip d'hoquei es va desplaçar fins a Tordera per disputar el primer derbi maresmenc de la temporada. Al final van guanyar els torderencs, que es van imposar a l’Arenys de Munt Solar Tradexper 7 a 4, en un partit que es va decidir ja pràcticament en els primers minuts de l’enfrontament, amb 4 gols seguits i matiners del Tordera, i els nostres ja van anar sempre a remolc en el marcador.

Per altra banda dl’equip masculí de Futbol Sala jugava també un derbi maresmenc. Va anar a la pista del Canet, en segon classificat a la lliga, i hi van perdre per 2 a 0. Els gols van arribar a la recta final del partit i els de Gerard artigas no van tenir temps de reaccionar.

L’equip es troba a mitja taula, amb 13 punts.

|De la parròquia

1 DE GENER: JORNADA MUNDIAL DE LA PAU La Jornada Mundial de la Pau, l’1 de gener, va ser establerta pel Papa Pau VI en el seu missatge de desembre de 1967 i es va celebrar per primera vegada al gener de 1968. Al rerefons hi havia la guerra del Vietnam i la crida a un alto el foc en el conflicte que es perllongava des de 1955.

Enguany el Papa Francesc ha posat com a lema de la Jornada de la Pau 2022: “Educació, treball, diàleg entre generacions”.

Tres contextos i tres camins per construir una pau duradora: aquest és el Missatge proposat pel Papa per a l'aniversari de l'1 de gener partint dels tres contextos identificats, alhora podem preguntar-nos com l'educació i la formació poden construir una pau duradora.

El clam dels pobres i de la terra imploren justícia i pau En el seu Missatge, el Sant Pare comentant les paraules del profeta Isaïes assenyala que, “encara avui el camí de la pau, que sant Pau VI va anomenar amb el nou nom de desenvolupament integral, roman desafortunadament allunyat de la vida real de molts homes i dones i, per tant, de la família humana, que està totalment interconnectada”. Tot i els nombrosos esforços encami-nats a un diàleg constructiu entre les nacions, assenyala el Papa, el soroll ensordidor de les guerres i els conflictes s'amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmi-ques, s'agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, empitjora la tragèdia de la fam i la set, i continua dominant un model econòmic que es basa més en l'individualisme que en el compartir solidari.

Presentem unes paraules del MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA CELEBRACIÓ DE LA 55a JORNADA MUNDIAL DE LA PAU 1 DE GENER DE 2022

Diàleg entre generacions per construir la pau L'actual crisi sanitària ha augmentat a tots la sensació de solitud i el replegament sobre un mateix. La soledat de la gent gran va acompanyada dels joves d'un sentiment d'impotència i de la manca d'una idea comuna de futur. Aquesta crisi és certament dolorosa.

Però també pot fer emergir el millor de les persones. De fet, durant la pandèmia hem vist generosos exemples de compassió, col·laboració i solidaritat a tot el món. Dialogar vol dir escoltar-se, confrontar-se, posar-se d'acord i caminar junts. Fomentar tot això entre les generacions significa llaurar la dura i estèril terra del conflicte i l'exclusió per cultivar-hi les llavors d'una pau duradora i compartida.

D'una banda, els joves necessiten l'experiència existencial, sapiencial i espiritual de la gent gran; de l'altra, els més grans necessiten el suport, l'afecte, la creativitat i el dinamisme dels joves.

Només cal pensar en la qüestió de la cura de casa nostra comuna (el nostre planeta Terra).

De fet, el propi medi ambient «és un préstec que cada generació rep i ha de transmetre a la generació següent». Per això, hem d'apreciar i encoratjar els joves que s'esforcin per un món més just i atent a la salvaguarda de la creació, confiada a la nostra cura.

/19

|De la parròquia

JORNADA DE LA PAU 2022: “EDUCACIÓ, TREBALL, DIÀLEG ENTRE GENERACIONS”.

L'oportunitat de construir junts camins cap a la pau no pot prescindir de l'educació i el treball, aquests llocs i contextos són privilegiats per al diàleg intergeneracional. És l'educació la que proporciona la gramàtica per al diàleg entre les generacions, i és a l'experiència del treball on homes i dones de diferents generacions es troben ajudant-se mútuament, intercanviant coneixements, experiències i habilitats per al bé comú.

Les despeses militars, en canvi, han augmentat, superant el nivell registrat al final de la “guerra freda”, i semblen destinades a créixer de manera exorbitant. Per tant, és oportú i urgent que tots els qui tenen responsabilitats de govern elaborin polítiques econòmiques que prevegin un canvi entre les inversions públiques destinades a l'educació i els fons reservats als armaments, alliberant recursos financers que s'utilitzin de manera més apropiada per a la salut, l'escola, les infraestructures i la cura del territori , entre d'altres. M'agradaria que la inversió en l'educació estigués acompanyada d'un compromís més consistent orientat a promoure la cultura de la cura. «Un país creix quan les diverses riqueses culturals dialoguen de manera constructiva: la cultura popular, la universitària, la juvenil, l'artística, la tecnològica, la cultura econòmica, la cultura de la família i dels mitjans de comunicació». Per tant, cal forjar un nou paradigma cultural a través d'«un pacte educatiu global per a les generacions més joves.

Promoure i assegurar el treball construeix la pau El treball és un factor indispensable per construir i mantenir la pau.

La situació del món del treball, que ja estava fent front a múltiples desafiaments, s'ha vist agreujada per la pandèmia de Covid-19. Milions d'activitats econòmiques i productives han fet fallida; els treballadors precaris cada vegada són més vulnerables L'impacte de la crisi sobre l'economia informal, que sovint afecta els treballadors migrants, ha estat particularment devastador. A molts les lleis nacionals no els reconeixen, és com si no existissin. Tant ells com les famílies viuen en condicions molt precàries, exposats a diverses formes d'esclavitud i privats d'un sistema d'assistència social que els protegeixi. A això s'hi afegeix que actualment només un terç de la població mundial en edat laboral gaudeix d'un sistema de seguretat social.

/20

És més urgent que mai que es promoguin a tot el món condicions laborals decents i dignes, orientades al bé comú i a la cura de la creació.

Cal assegurar i sostenir la llibertat de les iniciatives empresarials i, alhora, impulsar una responsabilitat social renovada, perquè el benefici no sigui l'únic principi rector. En aquesta perspectiva cal estimular, acollir i sostenir les iniciatives que insten les empreses al respecte dels drets humans fonamentals de les treballadores i els treballadors, sensibilitzant en aquest sentit no només les institucions, sinó també els consumidors, la societat civil i les realitats empresarials.

CALENDARI LITÚRGIC

Les festes de l’any

Dimecres 2 març: Dimecres de Cendra. Inici de la la Quaresma.

Diumenge 10 abril: Diumenge de Rams Diumenge 17 abril: Pasqua Florida Diumenge 24 abril: Vot de Vila a la Verge del Remei. Festa Major Petita.

Diumenge 5 juny: Pentecosta. Pasqua Granada .Diumenge 19juny: Corpus Christi.

FESTA DE SANT ANTONI, ABAT

El dissabte 15 de gener, a les 12h del migdia, davant de l’església es beneiran tots els animals domèstics i de companyia que la gent porti per rebre la benedicció, celebrant així ja la festa de Sant Antoni abat, patró dels animals de peu rodó i de tots els animals domèstics, així com dels pagesos.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes de gener es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

ANY NOU: AIXECA’T Benvolguts, des d’aquest campanar deixeu-me desitjar-vos a tots un molt bon any 2022. Un altre any que posarem en les nostres espatlles. Un any que ens portarà, de ben segur, moments plens d’esperança i d’illusions, de projectes nous i d’acompliment d’alguns d’antics, però també un any on viurem moments de tristesa i de dolor. Perquè així és la vida. El que diferencia els homes entre ells, no són els fets que els passen en la vida, sinó com saben respondre-hi. Per això, avui, en aquest començament de l’any, més que desitjar-vos moltes coses bones, el que us desitjaré és que tingueu una mirada positiva sobre la realitat amb la que us trobareu. Perquè a la vida ordinària sempre és possible convertirse i renovar-se fent les coses que solem fer, però amb el cor transformat i amb motivacions diferents.

I justament aquest és el missatge que el Papa Francesc ha dirigit, una vegada més, als nostres joves. Joves que miraran aquest nou any amb tota la seva força. Joves que haurien d’estar plens de somnis. Joves als qui els diem, de nou, que és l’hora d’Aixecar-se i de veure aquest món amb il·lusió. Que el desig del sant Pare als joves ens serveixi també com a desig de tots per aquest any nou. Un any on, després de la pandèmia i després de trobar-nos tots una mica aixafats, ressona amb més força que mai aquesta paraula: Aixeca’t!

PESSEBRE MONUMENTAL Enguany el grup de pessebristes del Centre Moral han pogut tornar muntar el pessebre monumental a la placeta de l’Església, enguany en la seva 65a edició, dedicat als migrants i els refugiats que fugen del seu país en la recerca de pau i treball per viure en dignitat humana.

I enguany també s’ha muntat una exposició il·lustrativa de tots els 65 pessebres que s’han anat muntant al nostre poble, des del 1956. Tot recordant els voluntaris que any darrere any hi van dedicar el seu temps i el seu saber artesanal.

Encara es pot visitar fins el 16 de gener.

- Aixeca’t, fes experiència del bé i dona’n testimoni. Perquè quan fas el bé, el teu cor s’omple de llum i esdevens més imatge de Déu.

- Aixeca’t i testimonia l’amor i el respecte que és possible instaurar en les relacions humanes, en la vida familiar, en el diàleg entre pares i fills, entre joves i gent gran.

- Aixeca’t i defensa la justícia social, la veritat, l’honradesa i els drets humans; als perseguits, als pobres i als vulnerables, als que no tenen veu en la societat i als immigrants.

- Aixeca’t i testimonia la nova mirada que et fa veure la creació amb ulls meravellosos, que et fa reconèixer la terra com la nostra casa comuna i que et dona el valor de defensar l’ecologia integral.

- Aixeca’t i testimonia que les existències fracassades poden ser reconstruïdes, que les persones que ja han mort en l’esperit poden ressorgir, que les persones esclaves poden esdevenir lliures, que els cors oprimits per la tristesa poden tornar a trobar l’esperança.

- I si ets cristià: aixeca’t i testimonia amb alegria que Crist viu!

I res més, que aquestes paraules d’ànims ens ajudin a tots a mirar amb optimisme aquest any que comenca, i que quan arribem al desembre, i mirem enrere, ens n’adonem que hem viscut aquest any Aixecats i al servei dels altres per Amor a Déu. Llavors sí que haurà estat un veritable bon any. Tant de bo sigui així i ens ho puguem explicar.

DEFUNCIONS -Miguel Navas Jiménez, 74 anys.

-Jaume Riera Perich, 93 anys.

-Maria Molinas Moré, 84 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

SUFRAGIS PELS DIFUNTS DE L’ANY Aquest mes de gener, a les misses dels dissabtes 15, 22 i 29, pregarem pels difunts de l’any passar 2021.

Les famílies rebran la carta on es concreta quin dia es pregarà pel seu familiar difunt.

/21

|Del temps

anobtnoF i tnerroT uaP :seifargotoF

Dos fenòmens destacats d’aquest desembre frescot i poc plujós

1. L’acusada humitat reflectida en les gotes de rosada de les fulles de la riera un cop es ponia el sol, els dies plenament anticiclònics que hem tingut (Imatge tarda 13 desembre

2021)

2. Una albada d’aquelles que se’t queda gravada a la retina. L’última de la tardor astronòmica (21 desembre 2021)

Encetàrem l'últim mes de l'any amb el dinamisme hivernal i canviant tan característic d'una situació atlàntica de la mà de pas de fronts poc actius en general, acabant en el millor del casos amb l'esperança d'algun xàfec de més entitat pel fenomen del rebuf tan genuí de la nostra zona amb l'entrada de la tramuntana i mestral. Un dinamisme que es trencà amb l'arribada de la monotonia del nostre amic l'anticicló, a partir del dia 12, i que es quedà amb data de caducitat un fotimer de dies fins ben bé pels volts del solstici d'hivern, quan el moviment dels centres d'acció afavoriren una mica de dinamisme meteorològic, no gran cosa ja que l'anticicló no s'acabà d'enretirar del tot i per tan els fronts que ens arribaren, el primer per la vigília de Nadal, el següent entre la nit del dia de Nadal i la matinada de Sant Esteve un altre el 27, el 28...i que juntament amb els vents terres eixuts i abonançats, que venien acompanyats, ens passaren amb més pena que glòria enmig d'un context poc fred... estabilitzant-se clarament el panorama meteorològic un altra vegada amb el reforçament del ferm i tossut anticicló, que vingué acompanyat d'una suavització força evident de la temperatura per acabar aquest miserable desembre i pobre 2021 amb el tema de precipitacions.

"Pel desembre, el tempos que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

DESEMBRE ANTICICLÒNIC (EL 3er MÉS EIXUT DE LA SÈRIE 2005-2021)

|Del temps

UNA TARDOR PRÀCTICAMENT EN MITJANA TANT EN LA TEMPERATURA COM EN LA PRECIPITACIÓ RESPECTE LA SÈRIE 2005-2021

| aifargotoF

La tardor d’enguany, que en línies generals ha acabat sent normal, ha maquillat el pobre any de precipitacions que portàvem. Malgrat haver començat el 22 de setembre una mica a mig gas per l’acusada irregularitat. Seguit d'un octubre avorridot en conjunt però amb una pluviometria normal, gràcies a un parell de dies al principi i sobretot acabant amb un final ben plujós. Donant pas a una segona part ben diferent.

Marcada pel dinamisme, l'entreteniment i un ambient força més fred en conjunt, en un novembre que fou tot al contrari del que havia estat l'octubre (Una gregalada pels volts de Sant Martí i una última setmana plena de meteorologia amb llevantada primer i injecció freda després, són alguns dels fenòmens que hem tingut aquest mes).

Dos fenòmens que més tard o més d’hora acaben succeint a la tardor: 1.Els bolets, pocs o molts, acaben sortint (enguany ha estat pobre. L’antítesi de l’any passat) 2.La caiguda de les fulles dels plàtans de la riera reflectides en les piles que es fan als carrers perpendiculars a la riera després d’un dia ventós

Acabant amb una vintena de dies abans del solstici d'hivern astronòmic (el 21 desembre), marcats per un dinamisme hivernal atlàntic amestralat en conjunt, que, tret del fred i el vent, poca cosa més ens aportà abans de l'arribada i consolidació de l'anticicló, la recta final de la tardor astronòmica.

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

| Paisatges poètics

NIT DE REIS

aratnácnA arravaN naoJ | egtamI

Grup de joves preparats per anar a penjar naps.

Riera 1990

Alguna cosa de màgica deu tenir la nit de reis del meu poble, que de matinada se senten converses i rialles i cridòria.

La canalla dorm, fa nones, i les estrelles dansen sobre el plat, és com un conte fadat que fa dansar els somnis i al carrer tot són corredisses i l’infant dorm i dorm el fanal coronat de bromes florides.

Les nones es desfan, es desfan les cançons, els naps van penjant, van penjant les cols i el despertar és decidit i han passat els reis mags, el poble s’ha deseixit i ja són fora tots els mals.

De la nit només en queda la memòria que cada any torna a florir, és la nit que és màgia i és boja i la verdura com a mostra del desig que vam tenir.

Antoni Cantallops

Bimensualment, apareixarà al Batec aquesta nova secció de poesia

/24

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI CINEMA AMB EMOCIONS, UNA NOVA ACTIVITAT A LA BIBLIOTECA El mes de febrer iniciem una nova activitat al voltant del cinema i les emocions personals.

Cada mes es parlarà d’una pel·lícula que s’haurà visionat prèviament a casa. Una forma de reflexionar sobre les emocions que ens genera el cinema i compartir-les en una tertúlia mensual.

El conductor de les sessions és David Ribot, educador social que treballa en l’àmbit de la salut mental.

Per a més informació i inscripcions adreceu-vos a la biblioteca i no dubteu a demanar-nos qualsevol aclariment.

AGENDA D’ACTIVITATS

Gener 2022 - Divendres 28, 19.30: Converses en anglès* - Dimecres 19, 19.30: Converses en francès* - Dijous 20, 19.00: Club de lectura Rebecca de Daphne du Maurier - Divendres 21, 19.00: Tertúlia de llibre; comparteix les teves lectures - Dissabte 22, 11.30: Tertúlia del Fènix.

Per a joves entre 11 i 16 anys. Hi ha places lliures, t'animes a compartir les teves lectures?

Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia

/25

|Llibre del mes

LA POMERA I ALTRES CONTES Du Maurier, Daphne. Les altres herbes. Any 2021. 330 pàgines.

Pel que s’explica a les biografies, a du Maurier l’atreia tot allò que sonava a clandestinitat i transgressió, fins i tot es veu que tenia una doble personalitat batejada amb el nom d’Eric, així com se li coneixien diverses amants femenines. Fins i tot es parlava d’una relació amor-odi i incestuosa amb el seu pare, un actor de renom de l’època. Però a ulls del món, ella era una dona respectable de família benestant, casada amb un militar i mare de tres fills. Explico tot això, perquè és aquesta part fosca la que va explorar en els seus relats i novel·les. A du Maurier durant molt de temps, se l’ha etiquetat com a autora de novel·la romàntica, etiqueta errònia sobretot quan ens endinsem en els relats de La pomera i altres contes. Set relats, tots ells força llargs, la majoria passen de les cinquanta pàgines, en què trobem personatges foscos amb situacions que ens mantenen atrapats.

A La Pomera i altres contes, Du Maurier juga sobretot amb el suspens dins la vida quotidiana, entorns inquietants, però comuns, com el relat d’Els ocells ambientat en un petit poble de costa on de sobte comencen a arribar centenars d’ocells que entren dins de les cases i ataquen als habitants. O bé, el relat que dona títol al llibre, La Pomera, a parer meu, un dels millors, on el propietari d’una casa s’acaba obsessionant amb una pomera que té al jardí perquè li recorda a la seva difunta esposa. Al relat d’El fotògraf ens trobem amb una jove marquesa avorrida que busca la distracció en un fotògraf de poble, i que en realitat, l’únic que vol és seduir-lo i humiliar-lo gratuïtament. Altres contes com Fes-me un altre petó, foraster parlen dels efectes de l’obsessió, amb un gir sorprenent, o bé, a Monte Verità que ens parla d’una secta que atrau les dones joves amb el tema central de la superstició als pobles.

La Pomera i altres contes és un projecte editorial entre Males Herbes i L’Altra que s’han ajuntat per recuperar clàssics moderns, tenen previst anar rescatant obres amb una traducció de qualitat, en aquest cas, podem gaudir de la traducció de Marta Pera Cucurell.

Daphne du Maurier també és autora de la famosa novel·la adaptada per Hitchcock, Rebecca.

Altres novel·les que podeu trobar a les biblioteques són La cosina Rachel o La posada Jamaica.

Pregunteu per aquesta autora a la nostra biblioteca.

Gemma Tomàs Pruna

/26

|Cartellera

/27

|Calendari

GENER 2022 DIUMENGE, 2 - Plaça de l'Església, 12 matí, Visita del Patge Reial, que recollirà les cartes dels nens i nenes d'Arenys de Munt per als Reis d'Orient.

- Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: 3€ soci, 5€ no soci

DIMECRES, 5 - Riera i Plaça de l'Església, Cavalcada dels Reis d'Orient, a partir de les 6 de la tarda.

DIJOUS, 6 - Església Parroquial, a les 8 del vespre, Concert de Reis amb Magdalena Campasol i Vicenç Herrero. Preu entrada: 12 €.

DISSABTE, 8 - Ràdio Arenys de Munt, 11 del matí. El Centre és Viu, programa de ràdio del Centre, aquest mes parlarem amb la nova responsable de comunicació i el president.

- Sala Gran del Centre, a les 8 del vespre Els Pastorets, adaptació de l'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

DIUMENGE, 9 - Sala Gran del Centre, a les 7 de la tarda, Els Pastorets, adaptació de l'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: 3€ soci, 5€ no soci

DIVENDRES, 14 - Sala Corrioles del Centre, a 2/4 de 9 del vespre, Cicle Sonagust presenta Alverd Oliva Entrada anticipada: general 12€ - soci/a 8€ - <30 anys 6€ - soci/a <30 anys 4€, increment de 2€ a taquilla

DISSABTE, 15 - Placeta de l'Església, a les 12 del migdia, Beneïda d'animals domèstics i de companyia, Festa de Sant Antoni abat

DIUMENGE, 16 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, 2princesesbarbudes presenta La Bona Vida, concert teatralitzat. Recomanat a partir de 6 anys.

/28

DIUMENGE, 16 - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: 3€ soci, 5€ no soci

DIUMENGE, 23 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cinema per adults Pan de Limón con Semillas de Amapola - Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: 3€ soci, 5€ no soci

DIUMENGE, 30 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cinema infantil La meva mare és una Goril·la (i què passa?)

- Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: 3€ soci, 5€ no soci

EXPOSICIONS Sala d’Exposicions Mercè Paluzie,

- Del 23 de desembre al 6 de gener, Exposició de Nadal de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt.

Horari: feiners i dissabtes de les 6 de la tarda a les 8 del vespre diumenges i festius: de les 11 del matí a la 1 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre

Edifici El Mercat,

- Del 23 de desembre al 9 de gener, Exposició dels 65 anys del Pessebre Monumental d’Arenys de Munt.

Horari: Diumenges i festius, de 2/4 de 12 a les 2 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre dies feiners 27,28,29,30 i 31 de desembre i 3, 4 i 5 de gener, de 6 de la tarda a 8 del vespre

|Recordant a...

JAUME REGÀS i RIERA 1840 - 1916 Els Regàs: una família arenyenca que es va establir a Girona a finals del segle XIX per dedicar-se a l’elaboració de licors En Martí Regàs i Catà, constructor de botes, i el seu fill Jaume foren els primers de la família Regàs que van sortir d'Arenys de Munt amb el propòsit d'intentar fer-se un lloc al món empresarial, i que en el seu cas, fou a la indústria de les destil·leries i elaboració de licors. Primer s'establiren a Mataró durant uns anys, però, no hi van estar massa temps, ja que als voltants de l'any 1860 en Martí agafà la família, excepte la filla Bàrbara (1847-1917), que havia ingressat en un orde religiós de Mataró de ben joveneta, i van marxar cap a Girona, establint-se en el barri de Pont Major, amb la idea de posar en marxa els seus projectes.

Els orígens dels Regàs Tirem una mica enrere per donar un cop d'ull als avantpassats d'en Jaume Regàs i conèixer una mica millor d'on venien i el seu arrelament familiar a Arenys de Munt, fins al moment que va decidir marxar. I si ens situem a mitjans del segle XVIII, localitzarem el besavi d'en Jaume Regàs, un tal Francesc Regàs i Perarnau (1760-1837), pagès, resident al carrer Sant Antoni i que l'any 1783 es va casar amb la Josepa Colomer i Gualba (17641802). Van tenir 5 filles i 4 fills: Jaume (17861846), Pau (1788), Josep (1796), i Andreu (18021878). Tres dels fills es van dedicar a treballar de pagès, com el pare, però en Jaume que era l'hereu essent el fill gran, muntà un taller a la mateixa casa i es dedicà a fer de boter.

El 1810 es casà amb la Marianna Catà i Mora (1787- 1831) filla del boter Josep Catà i de l'Antònia Bellsolell, emparentant així els Regàs, amb dues de les famílies més influents d'Arenys de Munt. D'aquest matrimoni va néixer en Martí Regàs i Catà (1812-1890) el fill gran i l'hereu; però també, tingueren tres nois més: Anton, (1821), Jaume (1823) i Joan (1825-1887); a més de 5 noies. En Martí, doncs, va continuar l'ofici de boter, com havien fet l'avi i el pare, i l'any 1839 es casà amb la Beneta Riera i Coll (1819), i a la casa del carrer Sant Antoni va néixer el 1840 en Jaume Regàs i Riera, el nou hereu de Can Regàs.

D'Arenys de Munt a Mataró i a Girona El 1845, pocs anys després de néixer en Jaume, el seu pare va decidir intentar noves aventures empresarials, i va marxar amb la seva dona i el fill cap a Mataró, on muntà una sèrie de negocis, possiblement relacionats amb licors i destil·leries.

Jaume Regàs i Riera

En la capital del Maresme s'hi van estar prop de quinze anys, i en aquest temps en Martí i la Beneta encara tingueren uns quants fills més: la Bàrbara (1847-1917), la Dolors (1850) i en Nicolau (1852-1911), tots tres nascuts a Mataró.

L’any 1860, només la filla gran Bàrbara que s'havia inclinat per la religió es va quedar a Mataró, la resta van fer les maletes i es traslladaren a Girona amb la idea de muntar una destil·leria de licors. Un cop allà, en Martí es va enamorar al primer cop d'ull del barri del Pont Major, ja que havia copsat que la situació d'aquell veïnat –porta nord i pas de viatgers cap a la ciutat– era ideal per ubicar-hi la seva futura indústria de destil·lació d'alcohols.

(El carrer del Pont Major coincideix en el seu traçat amb l'antiga Via Augusta, del recorregut de la qual constituïa un punt clau. La formació original d'aquell nucli de cases s'explica bàsicament en funció del pont sobre el Ter, existent en aquell indret des de molt antic. Fins a 1368 el pont va ser de fusta. Aquell any es va començar a fer-se de pedra, sota la direcció de l'arquitecte Pere Sacoma. Després, el pont ha estat refet innombrables vegades a causa dels aiguats i de les destruccions bèl·liques. Era un punt estratègic de primera magnitud, ja que durant segles fou l'únic lloc per on els que venien del nord podien creuar el Ter per anar cap a Girona).

Obertura de la 1ª Destil·leria al Pont Major En Martí i els seus fills Jaume i Nicolau es posaren a la feina i el 1861 (altres fonts diuen que el 1870), ja funcionava a Girona al carrer de Santa Eugènia, 32 del barri de Pont Major, una petita indústria de licors (Destilerias Regàs S.A.),

.../...

/29

|Recordant a...

Nicolau Regàs i Riera

Destil·leries Nicolás Regàs del Pont Major (Enric Catà,1907)

.../... propietat dels Regàs d'Arenys de Munt, situada en un edifici històric de la primera meitat del segle XIX i que anteriorment havia estat una fàbrica de gel. Els seus productes estrella eren l'Anís Universo i el Licor Bach-Quine. En Martí, però, ja tenia més de cinquanta anys quan van començar el negoci i per això, va ser el seu fill gran, en Jaume Regàs, qui va ser el veritable cervell de les empreses Regàs, amb la col·laboració del seu germà Nicolau. Aviat es començà a notar la seva aportació, amb la construcció de noves edificacions per la destil·leria, amb l'augment de la fabricació i amb la posada en marxa de noves iniciatives empresarials i comercials.

Casament d'en Nicolau a Arenys de Munt En Jaume Regàs, es quedà solter, però en Nicolau es casà, i ho va fer amb una noia d'Arenys de Munt, la Francesca Catà i Catà (1852-1921) que provenia de la branca familiar de l'àvia Marianna, i que era cosina del reconegut arquitecte municipal d'Arenys de Munt, Enric Catà i Catà. El casament se celebrà l’any 1882 a la parròquia d'Arenys de Munt i oficià la cerimònia el capellà Josep Bas. Foren testimonis el mariner de Mataró, Lluís Maristany i el boter Josep Regàs Barba. Tingueren 3 fills i dues filles: Martí (1883), Nicolau (1885), Carmen, Joaquin i Montserrat.

Tant en Jaume com en Nicolau es van convertir en dos dels principals industrials de la comarca, gaudint molt aviat del respecte i la consideració de la societat gironina, fins al punt que en Jaume va ser nomenat conseller de la sucursal del Banc d'Espanya a Girona. Es va comentar en una publicació local (El Autonomista. Octubre de 1920) que el conseller Jaume Regàs: “asistia con ejemplar constáncia y puntualiadad y no menor acierto y tan desinteresadamente, ales reuniones del Consejo, que no aceptaba las dietas correspondientes”. El seu germà Nicolau també fou conseller suplent del banc, fins al 1889, que fou substituït.

/30

Consolidació social i comercial dels Regàs a Girona En Jaume Regàs col·laborà econòmicament en la construcció del temple de la Granja Salesiana dedicat a Maria Auxiliadora – que estava situada al costat de la destil·leria - i el 24 de juny de 1901 es procedí a la seva inauguració, amb la presència de la família Regàs. El Diario de Avisos i Noticias de Gerona del dia abans, va anunciar l'acte amb les següents paraules: “...seran padrinos el acaudalado fabricante Jaime Regàs i su señora esposa. Ocuparà la sagrada catedra el canonigo Antonio Oms”.

Tres anys després tornà a col·laborar amb l'església catòlica, però en aquest cas, apadrinant la verge de l'altar major de la catedral de Girona, que fou construïda al taller dels salesians de Barcelona (Diario de Gerona de Avisos y Noticias.

7 de juny de 1910).

Participació en la política local i nova nau industrial el 1907 En les eleccions municipals de Girona de l'any 1891, en Jaume Regàs es presentà com a independent en una candidatura de signe maurista en representació del districte quart.

Aconseguí 118 vots i sortí elegit regidor, entrant a formar part del govern municipal en la Comissió de Governació. Els seus seguidors van intentar que es presentés a la reelecció o acceptés el càrrec de president de la Diputació de Girona, però ell, va decidir no continuar i deixà la política al final del seu segon mandat l'any 1895. El mes de setembre del mateix any, fou designat jurat per l'apartat de Capacidades per entendre enels judicis de robatoris.

En Nicolau fou designat alcalde de barri de Pont Major el 5 de juliol de 1887 i el mes de juliol de 1900 fou elegit vocal de la Junta Municipal per la secció quinta, conjuntament amb en Josep Comalada i en Jerónimo Riuró.

A causa de l'increment de la producció, es feia necessari la construcció d'una nau més gran i més adequada per donar resposta a les demandes dels clients, ja que els licors elaborats a Can Regàs gaudien d'una gran acceptació al mercat nacional i internacional. Per això, l’any 1907, en Nicolau Regàs encarregà a l’arquitecte l'Enric Catà, els plànols d’un edifici, per instal·lar una nova destil·leria al Pont Major, i que s'ubicà al costat mateix de l'església de la Pietat (carrer Pont Major, 67-73) que fou inaugurada al cap d'un any, i de les següents característiques, que queden reflectides en l'informe emès pels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Girona: “Es tracta d'un edifici modernista, entre-mitgeres, adossat a l'església amb planta rectangular

|Recordant a... desenvolupada en grans naus. Consta de planta baixa i pis. Presenta façana d'obra vista de composició simètrica, rematada amb un volant de pedra polida, treballada a l'arc central i de rasilles laterals. Els brancals de les obertures són de ceràmica vidriada i pedra polida”.

També, al davant de l'edifici de la Destil·leria Regàs hi van construir - dissenyada per l'Enric Catà – una casa modernista per a residència dels propietaris de l'empresa. Portava el número 38, i actualment és estatge d'una llar d'infants.

La destil·leria la van dotar dels aparells més perfeccionats i en especial van tenir cura en utilitzar les primeres matèries de primera qualitat, per això els seus aiguardents –anisats, licors, xarops, vermuts i altres elaboracions– tingueren un gran prestigi al Principat i arreu de l'estat.

Mort dels dos germans Regàs L'any 1911 va morir en Nicolau Regàs i Riera i el 1916 el seu germà Jaume. Foren enterrats al petit cementiri de Pont Major. Cementiri que s'havia començat a construir a finals del segle XIX i s'acabà el 1919. L'arquitecte Enric Catà i Catà hi construí les tombes de Jaume Regàs i Nicolau Regàs el 1914, i el 1919 la d'en Jaume Catà (oncle de l’arquitecte i propietari de les destil·leries Pepita).

El 1912 es casà en Martí Regàs i Catà, fill d'en Nicolau i hereu dels negocis familiars, amb l'Asunción Claparols. Tingueren 6 fills: Jaume (1913), Salvador (1915-1937), Carmen, Joaquin, Nicolàs i Montserrat). A la mort d'en Jaume Regàs, quedà com a director de S.A. Regàs, el seu cunyat Baltasar Auguet, marit de la Dolors Regàs.

Segona generació dels Regàs Amb la mort dels dos patriarques de la família, la nova destil·leria construïda l'any 1907 i que portava el nom comercial de Destilerias Nicolàs Regàs, passà a denominar-se Hijo de Nicolàs Regàs i en fou el director en Martí Regàs i Catà, fill gran d'en Nicolau, que també es va fer càrrec de l'antiga destil·leria de l'oncle Jaume, Sociedad Anonima Regàs.

A part de la política, en Martí Regàs i Catà s'implicà amb especial interès en la promoció de la cultura. Així que es va fer càrrec de la direcció de les empreses Regàs va promocionar i va subvencionar diferents actes culturals, com per exemple, els Jocs Florals de l'any 1921, instaurant el premi “Martí Regàs”. El 1931 va fer donació a la presó de la ciutat d'un important lot de novel·les, destinades a la lectura dels presos, i cada any – a la dècada dels trenta - cedia a l'organització de la Pubilla de Girona, lots de licors de les seves dues empreses. L'any 1921 va morir la seva mare, la Francisca Catà i Catà, viuda d'en Nicolau Regàs.

Teatre Albéniz, 1935

Tomba d'en Jaume Catà i Faura

Teatre Albéniz En Martí Regàs era un enamorat de la fotografia (va deixar un valuós llegat fotogràfic a l'Arxiu Municipal de Girona) però, especialment del teatre i el cinema, i per això, l'any 1922, va encarregar al seu parent l'arquitecte Enric Catà la construcció d'un edifici per la representació d'obres teatrals i cinematogràfiques. Era un edifici que l'Enric Catà, juntament amb Antoni Montseny va projectar amb el seu peculiar estil modernista i barroc, i que ha estat inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El teatre, que portà el nom de Teatre Cinema Albéniz, fou el fruit d'una col·laboració d'en Martí Regàs amb dos empresaris de Girona: en Miquel Ferrer i l'Eduard Turon i va ser ubicat en uns terrenys de la plaça de la Independència de Girona, que anteriorment havien estat ocupats pel circ Álvarez. Fou inaugurat l'11 d'abril de 1923, amb l'actuació de l'Orfeó Català i del tenor Marcos Redondo. Tenia un aforament de 1.082 localitats, i oferia actuacions alternades de teatre i cinema. El març de 1926 va patir un incendi, però tornà a obrir al cap de poc temps completament restaurat. El 7 d'abril de 1928 va projectar la primera pel·lícula sonora amb sistema Fonofilm.

Malauradament, la dona d'en Martí, l'Asunción Claparols i Franquesa va morir poc després de la inauguració del teatre l'any 1925, quan només tenia trenta-set anys.

Temps de República i guerra civil A les eleccions municipals de 1931, en Martí Regàs sortí elegit regidor pel districte IV en representació del Centre Catalanista de Girona, i tot i que, era de dretes, en Martí col·laborà força amb la República. Per exemple: L'any 1937 van donar 15 litres de conyac, cada una de les seves dues empreses, pels soldats republicans del front, en la subscripció oberta per ERC, i 3 cambrers gironins amb el suport d'en Martí Regàs van fer un viatge a peu a Barcelona per oferir un

.../...

/31

|Recordant a...

Sociedad Anònima Regàs

.../...

Tònic Bach-Quina de Can Regàs

Vermut en honor del president Macià i tots els consellers, amb productes de la casa Hijo de Nicolàs Regàs. L'agost de 1936 la mateixa casa va donar 200 pessetes pels hospitals de sang, i els seus treballadors 150; i el setembre de 1938 donà 200 pots de llet en la subscripció que va fer el diari L'Autonomista pels malalts de l'Hospital de Girona i pels acollits a l'Assistència Social (L'Autonomista, 7 de setembre de 1938).

En aquesta època els licors que elaboraven les destil·leries Regàs eren: Licor estomacal Drinkgod, anís El Aguila, licor Kümel, Marrasquino de Zara, Absinthe Suisse, Beneditina, etc. Després de la guerra les destil·leries Regàs, es van adaptar a la nova situació sense cap contratemps, ja que un fill d'en Martí Regàs, en Salvador Regàs i Claparols havia mort a la guerra lluitant amb els franquistes al front de Segura de Baños (Terol) el desembre de 1937. A la mort d'en Martí Regàs i Catà, a la dècada dels anys seixanta, l'empresa passà a dir-se Nietos de Nicolás Regás, S.L i els nous propietaris foren els tres fills d'en Martí: Jaume Nicolau i Joaquim. Van ampliar els seus negocis muntant noves empreses en el sector de l'espectacle, hostaleria i les immobiliàries. El 1961 en Nicolau Regàs i Claparols, fou escollit per votació entre els afiliats, president del Sindicat de l'Espectacle.

Tancament definitiu de les Destil·leries i destinació dels locals a altres usos En Ramon Regàs i Moratones net d'en Martí Regàs, fou l'últim Regàs que dirigí les empreses de licors

/32

fundades per l'arenyenc Martí Regàs i Riera i els seus fills Jaume i Nicolau, però l’any 1980 li tocà la dolorosa experiència de posar punt final al negoci familiar de la nissaga Regàs, a causa de la crisi de vendes en l’àmbit global dels licors dolços que era la seva especialitat, com l’anís, el rom o els estomacals. Es veié obligat a destinar els locals a altres activitats i a mitjans dels anys vuitanta, la mateixa nau acollia el grup de teatre de carrer Tripijoc i els serveis d'una immobiliària.

Encara que les destil·leries van tancar, no ho feu el cinema Albéniz - que sí que continuà actiu – i en Ramon Regàs s'encarregà de la posada al dia de la sala i de la modernització de tots els aparells de projecció, a part d'associar-se amb els cinemes Coliseu, Plaça i Modern. Tanmateix, però, com que l'empresari seguia les modes, i com a bon noctàmbul i «llicenciat en espectacles» (és com l'anomenaven els crítics de cinema de l'època), no va poder resistir-se a l’obertura d'una discoteca, que portà el nom de Boomerang; fou construïda adjunta a l'edifici de la destil·leria de Pont Major, i en una època - els anys setanta - en què la ciutat de Girona tenia dèficit en oci nocturn; també, va regentar el bingo de la Costa Roja i el cinema Gran Via. El final del teatre Albéniz arribà el 1997, quan va ser remodelat, per tal de construir en el mateix lloc el modern cinema multisales actual.

Mort de l'últim propietari de les Destil·leries En Ramon Regàs Moratones va morir l'any 2014 a l'edat de seixanta-nou anys i els seus hereus, van continuar amb la resta de negocis que havien endegat al llarg dels últims anys: cinemes, immobiliàries o empreses d'hostaleria. La crisi industrial havia posat fi a unes destil·leries que van néixer l'any 1861 a Girona, però la petjada dels Regàs d'Arenys de Munt a la ciutat ha quedat ben visible en aquells magnífics edificis construïts pel nostre arquitecte municipal Enric Catà i Catà, i que encara perduren com a mostra del passat industrial i arquitectònic del segle XX, i del pas d'una família d'Arenys de Munt per la capital del Gironès.

Elies Surroca i Campàs

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

LA CABANA DE LA CAIAIA Molt sovint vaig a passejar per la Caiaia, l’entorn m’inspira i n’he tret més d’un llibre entre pins i alzines. Fa uns mesos però, un grup d’adolescents van fer una cabana al mig del bosc i en pocs dies tot aquell entorn va quedar colgat de llaunes, ampolles, bosses de plàstic i altres deixalles que em vaig encarregar personalment de recollir.

El que realment m’esparvera és que malgrat hi hagi avui en dia una consciència ecològica que ens fa tenir una especial sensibilitat per la cura del nostre planeta, hi hagi joves encara que tinguin aquestes actituds irrespectuoses amb el medi ambient i no hagin après que aquell bosc que ens acull mereix ser tractat amb respecte perquè al cap-de-vall som natura i a la natura ens devem.

Cal crear consciència des de casa i des de l’escola perquè un món millor sigui possible.

Antoni Cantallops

INHIBIR-SE El dia 23 d’octubre de 2019 vam patir una RIERADA que va malmetre els escossells de disseny floral de la nova urbanització milionària de la Riera i que després de 26 mesos encara està molt pitjor que el dia de l’aiguat, amb més deixadeses inexplicables, que fan llàstima de veure i de sentir-nos orgullosos de la nostra emblemàtica RIERA.

Ens dol l’abandonament de l’Ajuntament que no veuen l’estat en què es troben els escossells (pipi cans) i l’estat de les pedres escairades que voregen els jardinets i que dificulten la sortides dels usuaris dels vehicles i especialment de les persones amb minusvalidesa. No s’entén un govern amb majoria absoluta que NO s’ocupi per resoldre un problema d’eficiència, d’imatge d’espai públic, de transparència i sobretot responsabilitat envers els arenyencs i els visitants.

Ens estranya que un ajuntament amb un pressupost important NO siguin més curosos per l’arranjament i manteniment de totes les vies públiques i no apliquin el sentit comú per invertir en un PLA coordinat de neteja de tot l’espai públic, de mobilitat de control persistent, d’urbanisme respectuós, de cultura mediambiental eficient, de complimentar tots els serveis municipals sense reticències per disposar d’un poble que valgui la pena de viure-hi, i alhora volen assumir que Arenys de Munt som tots i que NO es pot excloure ni NO escoltar les persones que proposen solucions i/o crítiques constructives.

Fa temps que la ciutadania reclama més implicació dels representants polítics del govern i de l’oposició que van deixant passar els mesos sense atendre les necessitats ni les demandes dels vilatans que reclamen que se’ns escolti i que no només se’ls tingui en compte per pagar els impostos municipals. Falten 16 mesos per a unes noves Eleccions Municipals i recordin: “un desig no canvia res, les decisions consensuades, SÍ”

Xavier Oller

/33

|Opinió

BLA, BLA, BLA, BLA...

Quantes vegades he sentit paraules i promeses de polítics, administracions públiques i tècnics de serveis socials... I sí, em reafirmo.... Bla, bla, bla, bla... Paraules i promeses buides i molt allunyades de la realitat que ahir vaig viure en primera persona.

Pis ocupat, missatge del meu veí jubilat i amb càrrec autoimposat de vigilant d'una comunitat de propietaris que compta amb un habitatge propietat d'un banc , que en 11 anys de desocupació no ha assumit cap dels deures que se’ns demana i exigeix a la resta de propietaris.

“Vina... Tinc por... “ Trucada al 112 i activació als Mossos d’Esquadra.

Resposta immediata , es presenten a la comunitat... Es truca a la porta i... sorprenentment obre un home, amb bones paraules i amb plors de 3 criatures petites de fons.

L’escenari... La realitat... Un drama.. Okupes sí, víctimes també. Víctimes de màfies d'okupació de pisos.

Els agents actuen professionalment.. Gràcies a la seva intervenció, la família entén que han de desocupar el pis, ells no volen incórrer en cap delicte..

Els nens ploren, estan a les fosques amb una manta asseguts a terra. ...”On anem? He pagat 1.400€ a una persona que m'ha donat la clau d’aquest pis, quan he arribat aquí he vist que m’havien enganyat...”

Els veïns ens fem càrrec dels nens intentant distreure’ls de la desesperació del seu pare..

Fins i tot intenten jugar amb el gos de la veïna... Quines mirades... Se’ns trenca el cor a tots ...

Mossos d’Esquadra activa tots els recursos per poder trobar allotjament d’emergència per a una família amb 3 criatures...

Bla, bla, bla, bla... Serveis Socials d’Arenys de Mar, il·localitzables , treball operatiu de 9 a 15h, fora d'aquest horari, no hi ha res que no es pugui esperar... La Policia Local contacta finalment amb “algú “.. Resposta... “que es

/34

quedin al carrer “ o que paguin 100 € al dia a una pensió.

SURREALISTA.. Els propietaris afectats de l'ocupació i Mossos d’Esquadra no ens conformen amb aquesta resposta d'una persona que treballa per al benestar de les persones..

Què fem? Que es quedin al pis? Sense aigua, sense llum, i essent denunciats per una super empresa financera tancant portes a un futur laboral d’aquesta família?

Bla, bla... Doncs no.. Sort que hi ha persones que es dediquen a la política de peu de carrer, de vocació.

Contacto per amistat amb la Regidora de Benestar Social d’Arenys de Munt, la Montse Batista i li explico el que està passant.. Són quasi del 21h de la nit i ja és fosc.

Ni bla, ni cap però, situació d’emergència social al poble veí d’Arenys de Mar.. Però com diuen d'Arenys només ni ha un i és Arenys de Munt.

Amb acord del Sr. alcalde d'Arenys de Munt, i amb vàries trucades per part de la regidora, la família és traslladada a una pensió d’Arenys de Mar, assumint el cost de l’allotjament l’Ajuntament dels de Munt. Un afegit, la regidora es va traslladar al Banc d’aliments d'Arenys de Munt per abastir aquesta família...

Són passades les 21h de la nit.

Avui m'he assabentat que l’Ajuntament d’Arenys de Mar no ha donat cap cobertura a aquesta família. Entenc els recursos limitats, no les males respostes.

Gràcies, Mossos, vau ser un exemple de la Policia que vull.

Gràcies, Montse, amb tu sempre hi ha un “si es pot... “ Ets una gran persona.

Família, tant de bo tingueu sort, de debò.

Mireia Ballesta Torrent

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

CARME VALLS (Barcelona, 1945)

Carme Valls-Llobet és doctora especializada en endocrinología i medicina amb perspectiva de gènere.

El 1966 participà en la fundació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com la Caputxinada.

Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris, que té com a objectiu investigar i posar en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris i proporcionar a les dones l'accés a la informació i als recursos per tal de millorar la seva qualitat de vida. Ha estat professora a la Universitat de Barcelona de l'assignatura Dones i homes: epidemiologia de les diferències.

Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI i diputada al Parlament de Catalunya pel PSCCiutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. És autora de diversos llibres de divulgació mèdica.

Ha treballat tota la vida per visibilitzar les diferències entre homes i dones en el disseny i l’anàlisi d’estudis sobre malalties i tractaments.

Opina “tradicionalment, s’ha posat el cos de l’home al centre dels estudis mèdics, elevant-lo a universal. Això ha invisibilitzat totes les diferències que presenta el cos de la dona –símptomes, respostes als tractaments…– i, per tant, ha empitjorat la seva atenció sanitària en qüestions tan vitals com les malalties cardiovasculars”. Valls ho explica amb detall al seu llibre Mujeres invisibles para la medicina, on també incideix molt en el fenomen de la sobremedicalització de les dones.

L'any 2018 va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per la qualitat en la recerca i la divulgació sobre la salut de les dones.

Donaviva, des d’aquest article últim de l’any aprofitem per desitjar-vos unes Bones Festes i Bon Any NOU!!!

/35

|La bústia

Escola Sant Martí

A PROJECTES UTILITZEM LA IMPRESSORA 3D A l’Escola Sant Martí una de les metodologies que fem servir és el treball per projectes ja que ajuda als/les nostres alumnes en l’adquisició de les competències bàsiques. Aquesta forma de treball parteix d’un tema o centre d’interès negociat amb l’alumnat, i d’aquesta manera el fa protagonista en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge. A més dóna gran rellevància al treball cooperatiu.

Els nens i nenes mitjançant aquesta metodologia elaboren preguntes o hipòtesis, prenen decisions sobre el repartiment de tasques... Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses. En definitiva, els prepara per al futur i per a ser competents en el seu dia a dia.

/36

Us volem explicar que els i les alumnes de sisè estem fent un projecte d’un viatge per Europa.

Ens hem convertit en una agència de viatges que prepara a uns clients tot el que necessiten per a realitzar una escapada inoblidable. I aprofitant que a l’escola tenim una impressora 3D hem dissenyat un clauer de la nostra agència de viatges utilitzant el programa informàtic TINKERCAD.

No ha estat fàcil: hem après a utilitzar primer el programa, a fusionar totes les parts del clauer i, un cop finalitzat el disseny, ha tocat imprimir el clauer. Hem tingut alguns problemes tècnics que, treballant amb l’assaig-error, s’han pogut solucionar modificant alguns dissenys. Finalment hem assolit el nostre objectiu i ens ha agradat molt poder fer el clauer a l’escola.

Ens ho hem passat molt bé i a més hem après un munt!

|La bústia

Escola Sobirans

MEDI I HORT EN ANGLÈS Entre les diverses accions d’escola verda, a l’Escola Sobirans ja portem quinze anys fent hort i compostatge de manera ininterrompuda... Hem passat per tot una mica: des de crestalls elevats a solcs a nivell de terra arrenglerats a la manera tradicional.

Aprofitant l’experiència adquirida i l’entusiasme de la comunitat en conjunt (famílies, infants, mestres, ajuntament i personal de servei) enguany fem una passa més endavant: partir tots els grups en meitats i lliurar un especialista d’anglès per tal de treballar, vivenciats, els continguts de sostenibilitat en llengua anglesa. Imagineu aquestes escenes: un tren d’infants de quatre anys duent el carret de les restes des de l’eixida fins al compostador. O bé grups de nenes i nens de segon recollint la fullaraca amb pales i rasclets. Sisè pintant capses de fruita reciclades per usar-les en el punt RRRR ‘Second life’: reutilitzar, reparar, reconvertir, reciclar. P3 fent planter de pèsols en capses d’ous...

Tenim l’espai compostatge i fullaraca, l’espai de pintura, l’espai de planter, el d’hort pròpiament, el de recollida d’objectes encara útils, l’espai de treball i ordinador, l’espai d’exposició, els patis plens de fulles, la muntanyeta, el rec...

En el nivell pràctic, es tracta de tota la resta: d’escoltar les indicacions, d’acompanyar la comunicació amb l’acció i el cos, de fer la descoberta del medi a través del medi i d’una llengua nova que ha de ser amiga i comprensible. I a nivell teòric, es tracta d’eixamplar horitzons; visionar tutorials sobre aspectes de l’hort, el menjar saludable, el reciclatge... Proposar i buscar en anglès noves accions sostenibles: hotel d’insectes, plantes a les aules, neteja de l’entorn proper, abeuradors per a ocells, manualitats amb materials de rebuig, aromàtiques, jocs, estratègies, campanyes de conscienciació...

Us hi animeu? També vosaltres sou nosaltres, una mateixa gran comunitat educativa que vol un futur més verd per a tothom. Hi esteu convidad@s!! Let’s green the Earth!!

/37

|La bústia

Alternativa Municipal

/38

ADM

PARTICIPACIÓ o IMPOSICIÓ

CARTA ALS REIS

Arenys de Munt ha passat de ser aquell poble treballador dels anys seixanta amb una agricultura especialitzada, amb força indústria vilatana i amb un turisme, que començava a ser possible a ser un poble en decadència que de mica en mica ens ha portat a ser un poble dormitori, desequilibrat sense personalitat ni planificació, desendreçat, entaforat de cotxes per tot arreu sense aparcament i faltats d'espais adequats per a les persones i les mascotes.

Arenys de Munt en aquests moments és un poble que va de baixada i necessita un pacte de confiança sense imposicions de la política ni contradiccions de la reticència, que evolucioni en la col·laboració i la participació per encaminar-se a ser un poble de futur que comparteixi la preocupació en el respecte i que aporti acords per trobar solucions i aplicar-les racionalment perquè ens condueixi a demostrar que volem ser diferents i que influeixen amb nosaltres les actituds més que els discursos quilomètrics fora de la realitat i amb discrepàncies de l'opinió que no justifica res que satisfaci l'expansió de desenvolupar un poble desacomplexat.

La política és un exercici de representació i exemplaritat a la ciutadania i NO una imposició de fer el que es vol i molt menys amb diners que NO són propis, argumentats amb dades objectives mancades d’uns criteris no participats per fer inversions sense prestigi, ni prioritaris, sense seducció, ni genialitat, ni informats per debatre expressament en compareixences públiques o en consultes populars i garantir la majoria de la voluntat dels vilatans.

L'entrellat d'una estratègia inversora no pot ser un menyspreu ni un trencaclosques pels arenyencs, el que hauria de ser és una oportunitat per aglutinar tothom amb equitat suficient per garantir les necessitats estructurals que afecten els arenyencs a l'economia social i la política municipal.

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

Com la majoria dels creients, quan arriben les festes nadalenques no ens podem estar de fer la carta als Reis de l’Orient per dir-los que ens hem portat bé tot l’any i demanar que ens portin el que més il·lusionem, però malauradament creiem que aquest any tornarà a ser un altre any sense el que més necessitem.

Ens agradaria que s’acabés la pandèmia i que totes les persones del Món estiguessin sanes i felices.

Ens agradaria que tothom tingués una bona feina ben retribuïda i amb un horari de conciliació familiar per poder conviure amb la seva família.

Ens agradaria que tothom tingués les mateixes oportunitats per poder tenir un habitatge i poder viure amb dignitat Ens agradaria que el govern de l’Ajuntament fos més sensible i proporcionés una nova Residència Municipal per als nostres avis.

Ens agradaria que els famosos escossells de la Riera tinguessin una solució de respecte als vilatans i al visitants Ens agradaria tenir una Escola nova i que l’Edifici S. Marti sigui un Centre de Cultura per a tots els arenyencs Ens agradaria que els parcs i les vies públiques estiguessin amb bones condicions de neteja, d’il·luminació de manteniment i més adequades Ens agradaria saber les despeses mensuals de l’Ajuntament i en què ho gasten i quan faran les inversions promeses Ens agradaria que Arenys de Munt tingués més aparcaments públics i menys cotxes que contaminen per poder ser un poble eco Ens agradaria que el poble no sigui un poble dormitori sense planificació i sense personalitat arenyenca.

Ens agradaria que es protegissin les tradicions i la cultura locals Ens agradaria que els serveis i polítics municipals siguin més atents, més amables, més servicials i més eficients

Es humà errar: només els necis perduren en l’error - CICERON

ADM

|La bústia

ANC Arenys de Munt

COM ENCARAR UN NOU ANY Poca cosa hem guanyat en els darrers deu anys si acabem acotant el cap. La darrera envestida de la dreta rància és recuperar que el català és un problema i que a Catalunya hi ha un Apartheid amb els castellanoparlants.

Aquestes bajanades als catalans gairebé no ens estranyen. Ja sabem que mentre siguem terra colonitzada això serà reiteratiu.

El que fa mal de veritat és sentir el nostre govern dir que no s’hi pot fer res. Davant aquestes pixades fora de test no s’hi pot fer res? Bloquejar el govern a Madrid, no seria una opció? Si no gosen defensar la llengua, el tresor més valuós que tenim, com defensaran la nostra terra? Si els nostres polítics deixen passar línies vermelles, com ens hem de plantar davant d’aquesta gentussa per dir que Catalunya ha de ser independent?

L’ANC d’Arenys de Munt hem participat en les manifestacions de Canet i Barcelona per defensar el català i exigir al govern que no deixi tirades les escoles davant els atacs contra la immersió; que desobeeixi les sentències judicials que imposen el castellà.

Esperem que el 2022 tinguem clar que, malgrat la repressió, no podem seguir acotant el cap. No n’hi ha prou amb la política autonomista. Només la independència salvarà la llengua i la cultura catalana.

Govern de Catalunya, suposadament independentista: encareu l’any amb valentia, avançant cap a la independència i ens tindreu al vostre costat.

Us desitgem un Bon 2022, guardant-vos bé de salut, que la Covid ens ataca per un altre costat.

Ens veiem als carrers.

Lluitem i guanyem la independència.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

/39

|La bústia

ERC Arenys de Munt

2022: NOUS REPTES, NOVES OPORTUNITATS En aquestes dates, Arenys de Munt s’omple de llum, de màgia i de somriures. Les festes de Nadal posen punt i final a l’any, però, alhora, ens carreguen amb la il·lusió que ens guiarà durant els pròxims dotze mesos. Així doncs, sempre és un bon moment per repassar tot allò que hem deixat enrere, però també per planificar tot el que encara ens queda per endavant.

El 2021, per què enganyar-nos, ha tornat a ser un any molt complicat per a molts de nosaltres. Tots hem vist com el virus s’enduia familiars i amics i, a dia d’avui, els estralls de la pandèmia encara són vigents a moltes llars.

Per sort, el percentatge de vacunació dels arenyencs i arenyenques és cada dia més elevat i això ens fa encarar el futur amb optimisme i pensar que cada cop queda menys per recuperar la tan enyorada normalitat.

Quant a política nacional, aquest 2021 ens hem emocionat amb l’alliberament dels presos i preses polítiques, després de tres anys de presó injusta per haver defensat la voluntat del poble, i també hem vist com, per primer cop en democràcia, tenim un President de Catalunya republicà (i maresmenc). Estem convençuts que aquest és el primer pas de la transformació cap a una Catalunya més social, més verda, més feminista i més democràtica.

Tot i així, també reconeixem que hem hagut de conviure amb la frustració de no haver estat capaços d’avançar cap a la independència tot el que ens hauria agradat i veure, impotents, com un any més ha seguit la sagnia cultural i econòmica a la qual ens té sotmesos Espanya.

A nivell local, tot i aquesta tempesta constant, l’activitat a l’Ajuntament no s’ha aturat mai: els nostres regidors i regidores, enfeinats com sempre, en són una bona prova. Sense anar més lluny, la seva bona feina ens va permetre gaudir d’un Sant Martí amb un munt d’activitats culturals i d’oci que van agradar a grans i petits. De fet, les darreres han estat setmanes molt intenses, en les quals també hem tingut el cicle d’arts poètiques Re-Vers, la presentació del llibre 40 anys d’ajuntaments democràtics i la remodelació d’una part del mobiliari de la biblioteca.

Com heu pogut veure pels carrers, des d’Espai Públic l’activitat també ha estat frenètica.

Podem explicar-vos, per exemple, com s’ha continuat amb la remodelació dels parcs infantils i com el nou espai de la Plaça de la República Catalana ja és una realitat.

Igualment, recentment s’han completat altres obres molt reclamades pels veïns com la nova recollida d’aigües entre els carrers Companys i Pau Casals o l’asfaltat del Torrent d'en Terra. .../...

/40

|La bústia .../...

Però des d’Esquerra som molt conscients que el futur d’Arenys de Munt també passa per una transformació verda i feminista, i és per això que seguim amb iniciatives de tota mena que busquen aquest objectiu. Sense anar més lluny, ens ha fet molta il·lusió encetar la campanya “Arenys de Munt, lliure, inclusiu i de pau”, que lluita contra el micro-masclisme, i ha tingut la inestimable col·laboració de bona part del sector de la restauració arenyenc. Així mateix, des l’àmbit de Medi Ambient, i tal i com havíem anunciat, s’ha acabat de canviar tot l’enllumenat públic del poble per fanals LED. Aquesta millora ha suposat reduir considerablement la contaminació lumínica, amb una nova orientació exclusiva cap a la via pública, però a més, significa un estalvi energètic (i econòmic) molt important. També hem instal·lat plaques fotovoltaiques a l’Escola Bressol La Petjada.

Finalment, no podíem acabar aquest breu repàs sense fer esment a altres actuacions com els nous ordinadors de què disposen l’Esplai i la Biblioteca o a les tan necessàries obres de l’ascensor de l’Escola Sant Martí. Així mateix, les actuacions al Centre Cívic de Can Mallol continuen avançant i la inauguració d’aquesta nova infraestructura està cada cop més pròxima.

I és que aquest 2022 serà un any que encara portarà més canvis per Arenys de Munt. El més destacat, sens dubte, serà la finalització del projecte d’urbanització de la Riera, la nova rotonda d’entrada del poble i el nou accés amb una nova plaça al barri de Sant Carles.

Aquesta obra posarà el punt i final al projecte d’urbanització iniciat per ERC l’any 2015 i finalment vertebrarà tota la llargada de la Riera, des del Torrent d’en Puig fins a l’Eixample, obrint un nou ventall de possibilitats que, entre d’altres, permetran potenciar el teixit comercial al poble.

Per part nostra, dir-vos també que ens comprometem a seguir empenyent els nostres representants polítics tant com sigui possible i us demanem que no deixeu de fer el mateix.

La vostra força és la nostra força. Som coneixedors que els nostres objectius són ambiciosos, però estem convençuts que si ens deixem de retrets constants entre companys de viatge i ens arremanguem tots plegats, de ben segur ho aconseguirem.

Us desitgem de tot cor que acabeu de passar unes bones festes i us desitgem un millor 2022.

SALUT I REPÚBLICA!!!!

/41

|La bústia

CONTES des del PROJECTE RADARS

LA MOSCA I L’ELEFANT Jo no em volia casar. De veres que no. Però el destí tenia sorpreses desades per a mi.

Vaig néixer l’any 1939 acabada la guerra. Era el dia de Nadal i la llevadora havia marxat a Sant Cebrià.

La mare, que vivia a Sant Iscle, no va poder esperar que la dona tornés, i jo, vaig començar a voler sortir molt de pressa a veure què hi havia fora de la seva panxa. La veïna, una bona dona, em va ajudar a sortir. No en sabia gaire i em va estirar del bracet.

Vaig treure el nas al món amb una mà i un peu una mica esbiaixats.

El peu me’l van poder adreçar, però la mà va quedar malmesa per a sempre. Durant tota la meva vida he anat amb la mà enganxada al cos, una mica mandrosa i sense voler treballar. Però això no va ser cap problema per a mi. La meva vida ha sigut sempre bonica.

He viscut dins d’una família plena d’amor. El pare sempre ens deia: —Ens hem d’estimar molt sempre. Passi el que passi, ens hem d’estimar molt!

I sempre li hem fet cas. Cinc germans i els meus pares. Tots ens hem estimat moltíssim. El pare tenia un cor tan gran que cadascú de nosaltres hi tenia un raconet. El tenia ben repartit entre la mare i els seus dos fills i tres filles. Quan va emmalaltir, la mare només demanava que no patís, que el mediquessin perquè no tingués dolor. Un home tan bo, no es mereixia patir al final de la seva vida. La mare, també va morir massa aviat. Ens va deixar a l’edat de seixanta anys.

Tots hem treballat al camp. No era pas nostre, però la terra reconeix les mans que l’acaronen i l’estimen i ens va donar moltes recompenses. Podíem viure feliços sense mancances. La venda de la fruita i verdures que ens tocaven per feinejar els camps, ens donava suficients diners per tirar endavant amb una vida digna. Jo, tot i amb la meva mà gandulota, vaig fer-hi molta feina al camp. I m’agradava d’allò més. Després de treballar durant uns anys a una fàbrica de bitlles (feina que m’havia aconseguit el meu germà), vaig agafar l’aixada i vaig remenar la terra amb el sol damunt del cap i la pluja com a amiga. La fàbrica de bitlles va tancar portes i el camp me les va obrir.

Jo era tan alegre com ara, que ja n’he fet vuitantados. Estic segura que el bon humor m’ha vingut sempre del pare que llegia molt i cantava encara més. Vaig estar vint-i-nou anys cantant a la coral del poble. Anava d’excursió amb la meva colla. Pujàvem dalt l’autocar i gaudíem dels dies de festa coneixent món. Sempre deia que no em casaria mai. Era molt feliç amb la vida que tenia. Però, vet aquí que en Joan, un veí del poble que treballava conduint un camió de transport, em guipava. Sí, sí, vigilava el que

/42

feia perquè s’havia enamorat de mi. Jo no en sabia res, ni m’havia fixat mai en ell. No perquè no fes un gran embalum, que pesava 119 quilos!

Un bon dia, va aparcar el camió i va pujar a l’autocar que ens duia a passar el dia d’excursió. Es va asseure al meu costat i allò va ser el començament d’un gran amor. Ja no ens vam separar mai més. Jo, que no em volia casar mai, em vaig trobar a quaranta anys dient: SÍ, VULL. En Joan era molt bon home, alt com un Sant Pau i gros com un elefant. Jo, en canvi, era petita i prima igual que una mosca. Pel poble, sovint se sentia: —Mira-te’ls!, la mosca i l’elefant tan feliços i riallers com sempre! Quina parella més bonica.

Sempre que podia estava amb mi, i jo amb ell. Venia a la coral, i en acabar de cantar, ens feia un cremat.

Encabat, agafats de la mà, anàvem xino-xano cap a la caseta que ens havia fet el meu germà. Havien passat quaranta anys des del meu naixement i semblava que acabava de descobrir el món.

Avui, ja només quedem la meva germana petita i jo, però encara em sento feliç. Feliç de recordar com vaig viure la meva infantesa, la meva adolescència i la meva maduresa. Em salten les llàgrimes en recordar els anys viscuts. Però no pas de tristesa, sinó de joia.

Em venen al cap les paraules del meu pare, quan veient que arribaven els últims dies de la seva vida, encara ens deia: —Us heu d’estimar sempre, que jo us he estimat i us seguiré estimant allà on sigui. Vosaltres heu de fer el mateix.

La família que tinc ara, la meva germana i tota la seva descendència, també m’estimen molt i jo a ells també. L’amor és el millor que ens podem regalar, i això ho sé del cert.

Ja no puc viure a casa meva perquè no puc caminar. No sé què els ha passat a les meves cames que no m’aguanten dreta. Però, em sento molt a gust en aquesta casa compartida amb gent maca, afectuosa i amable.

M’agrada jugar al dominó una estoneta cada tarda i sortir a donar un volt per aquest poble que m’ha acollit amb els braços oberts. Em fa il·lusió quan em preparen ben abrigada, perquè hi ha ànimes bones que em venen a buscar i empenyen amb força la meva cadira de rodes per anar a sota el solet a menjar-me un bastonet de pa, com quan era una nena petita.

Gràcies, món, pels anys viscuts i pels que encara em queden.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: CÈLIA ANTEQUERA MUSSOLL, 13 anys

AINA TORRENT LÓPEZ, 14 anys

VINYET PITARQUE GRAUPERA, 10 anys

YAGO IRIBARNE ZAMORA, 14 anys

MAX COLOMER PLANAS, 13 anys

DAVID RIENDAS, 6 anys.

KAI ROCA ARTIGAS, 7 anys.

MARINA CORPAS MATA, 13 anys.

LLUC ALCÀSSER MACHIN, 5 anys.

CARLA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 12 anys

CLAUDIA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 12 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El passat 21 de desembre es va celebrar la 32a edició dels Premis Ateneus. L’acte va tenir lloc a la Carpa del Circ Històric Raluy, situat al Moll de la Fusta de Barcelona. La gala va tenir una gran acollida, amb més de 300 persones assistents, les quals van gaudir d’una mostra del nou espectacle de la companyia de Rosa Raluy, “Vekante”.

Va ser una gala molt particular i especial, on es va combinar la màgia del circ amb l’esforç i la importància del món ateneístic. .

Podeu veure el vídeo resum de la gala aquí:

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes