ELS PASTORETS D'ARENYS DE MUNT
LORIEN AL SONAGUST pàg 05
CASAL DE CIRC PER NADAL pàg 05
RESUM DEL PLE DEL PRESSUPOST Exclusive interview with
Manila's Rising Sun Els Pastorets 2021 es podran veure dos dies seguits: el 25 i el 26 de desembre a les 20.00 h., per poder acabar els dinars familiars com toca i venir directament cap al Centre a gaudir de la tradició.
pag. 04
pàg 11
904 .mún / 1202 ERBMESED
LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat
17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia
04
05
22/ Del temps 23/ Mirant el cel 24/ Biblioteca 25/ El llibre del mes 26/Calendari 27/ Recordant a... 30/ El racó de l'humanista 31/ Opinió
10
13
35/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes
16 Dipòsit legal 2608-94 editada per:
Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
19
Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Anna Bigorra | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:
|Del Centre
EDITORIAL
El passat mes de novembre, va fer un any que vàrem entrar, una nova Junta. Un any que no ha estat gens fàcil, tots tenim presents les restriccions per la COVID-19, però gràcies a la col·laboració de tots hem pogut tirar endavant una gran quantitat d'activitats. Han estat activitats molt variades i per totes les edats. Des dels clàssics: pessebre dintre l'església, pastorets, recepció dels Reis (una mica diferent), Rau-Rau, Sonagust, Cinema per infants, actuacions de l'esbart, teatre, tant pel grup del Centre, com per companyies professionals, concurs i també el concert de sardanes, recitacions poètiques, partides ràpides d'escacs a la Plaça. Fins d'altres més noves, com les actuacions de grups musicals de joves del poble durant el mes de maig, Cinema per a adults amb el cicle Gaudi, actuacions de microteatre, posta en marxa de classes de ioga i total body, actuacions de circ de l'associació Encirca't, amb qui tenim un conveni de col·laboració. Totes elles han tingut una gran acceptació i participació per part dels socis i també no socis. Aquest any sembla que serà possible tornar a fer un pessebre monumental a la placeta, al costat de l'església, tornarem a fer uns pastorets amb molta participació i algunes novetats; i sobretot per als nens poder fer una cavalcada de Reis ben lluïda. S’acosten les festes de Nadal i cal que tots fem el possible perquè es puguin celebrar amb la màxima normalitat i que les famílies ens puguem reunir. Però cal ser prudents. En nom meu i en el de la junta, us desitgem unes Bones Festes de Nadal!!!
Salvador Farrerons President
VIU EL NADAL AL CENTRE Amb el Nadal quasi a tocar, de ben segur que frases com " Què li puc regalar? " se t'han passat pel cap en més d'una ocasió. Mitjons, un pijama, un perfum, roba o sabates, podrien ser tot un encert, veritat?
I si aquest Nadal regales compartir un moment? viure una experiència amb algú? un regal no material? Què et semblaria regalar cultura?
Des del Centre, ens agradaria ser partícips del teu Nadal, és per això que et proposem regalar cultura. Un regal no material, no convencional. Un regal que comporta relació humana, perquè al final, el més important és regalar quelcom que es pugui compartir, no és així? Espectacles com el sonagust, els pastorets, la poesia de Nadal, les 2 princeses barbudes, i molts més, podrien ser el regal estrella d'aquestes festes.
Fes d’aquest Nadal l’excusa perfecte per dir a algú que estimes de compartir un moment i una experiència junts.
Viu el Nadal al Centre.
/03
|Del Centre
PASTORETS 2021
arrogiB annA | aifargotoF
Els Pastorets 2021 plantegen diversos reptes. El repte d'assajar-los i preparar-los amb un temps límit, el repte de tornar a innovar, i el més important: el repte de tornar a la normalitat després de la pandèmia.
Aquest any agafen les regnes de l'espectacle els qui l'havien portat els últims anys abans del Coronavirus. S’incorporen les escenes i coreografies que havien funcionat i havien fet gaudir al públic des del 2016, quan van reescriure el guió original i van donar importància al text teatral i a l'expressió corporal, potenciant la il·luminació i la banda sonora.
Actors i actrius nous o que encarnen personatges amb els quals fins ara no s'hi havien sentit familiars; coreografies noves i reacondicionades per donar tot el Equip de tramoia dels Pastorets sentit a allò que s'explica o s'eludeix del text; assajos a contrarellotge i moltes persones sobre l'escenari, com feia temps que no vèiem, fent la mateixa pinya i el mateix caliu de sempre.
Els Pastorets 2021 es podran veure dos dies seguits: el 25 i el 26 de desembre a les 20.00 h., per poder acabar els dinars familiars com toca i venir directament cap al Centre a gaudir de la tradició. Un any més, no hi faltem.
EL POEMA DE NADAL DE JOSEP MARIA DE SAGARRA Vaig començar a organitzar el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra ara fa uns anys amb la companyia inestimable de l’Agustí Puig. És en la seva memòria que cada any tenim en el Centre tres rapsodes i una cantant per tal de passar una vetllada ben agradable. Escrit el 1931 i recitat pel mateix poeta al Palau de la Música, el Poema de Nadal és un viatge interior que ens porta fins a la llum de la cova, fins a la llum de l’ànima. Procuro cada any canviar de rapsodes i cantant per així fer més viva la proposta i si bé el poema és el mateix van canviant les veus i les persones. És per això que us emplaço al 17 de desembre a dos quarts de nou a la Sala Corrioles del Centre per fer d’aquella nit una nit de Nadal, una nit de pau i amor i alegria. Antoni Cantallops
/04
Moment de l'acte de poesies d'Arenys de Munt fet el passat novembre
|Del Centre
LORIEN, DIVENDRES 10 DE DESEMBRE AL SONAGUST Judith Lorien és la jove cantant mataronina que dona nom a aquest grup on l’acompanya Pol Moyano a la guitarra. La Judith va començar la seva carrera musical ben aviat i al 2015 va publicar el seu primer disc “Inne Demos”. Ha actuat als festivals més coneguts de casa nostra com al Música Viva de Vic i Barnasants així com a sales reconegudes com la Bikini, el Clpa, el Públic, el Jazz Caca de Vic... És una veu delicada, ben matisada però potent alhora. La seva música va del folk a un indie-rock molt personal. Sentir-los és una experiència emocional que val la pena! Judith Lorien
ENCIRCA'T PRESENTA EL CASAL DE NADAL! Aquest any, amb el motiu del 10è aniversari d'Encirca't, volem celebrar-ho amb tots i totes vosaltres fent molt Circ! Del 27 al 31 de Desembre, de 9h a 13h. Per a infants i joves a partir de 5 anys.
T'animes a passar un Nadal diferent? Al casal d'ENCIRCA'T podràs aprendre les diferents tècniques de circ; EQUILIBRIS, MALABARS, AERIS I ACROBÀCIA a més de treballar l'expressió i el moviment corporal, la coordinació, el treball en equip i la posada en escena d'un número de circ amb els teus companys i companyes! Per a més informació: comunicacio@encircat.org
A més, el 18 de desembre celebrarem la Festa del Circ! a la Sala Corrioles on de 10.30h a 12h oferirem un taller de circ en família. Entrada gratuïta però cal inscriure's a a: https://docs.google.com/forms/d/1GdkDHyHucO_eMcxGQfSc30NYV1GNGyhPjQ Vf4322Tww/viewform?edit_requested=true
(o escanejant el codi QR de la foto)
/05
|Del Centre
APUNTA'T AL CONCURS INFANTIL DE PESSEBRES Un any més torna el concurs de pessebres infantil del Centre. Fer el pessebre a casa, i fer-lo bonic, serveix d’una banda per fer créixer la imaginació en família tot gaudint de construir un projecte junts, i al mateix temps, serveix per a recordar als nostres menuts quin és el sentit del Nadal. Des del Centre sempre ens ha agradat passar per les cases per valorar nosaltres mateixos els pessebres, però a causa de la covid-19, tornarem a fer com l’any passat. Així, tots aquells nens i nenes que hi vulguin participar ens han de fer arribar les fotos del pessebre al Centre Moral i així, el jurat, podrà triar el pessebre més bonic.
Les condicions del concurs son les següents: - Edat màxima de participació: Classe de 6è de Primària - Fotografies per valorar: 4. Una del pessebre en conjunt, una altra del pessebre amb el seu autor, i dues fotos de proximitat amb els detalls que vulgueu ressaltar. - On enviar les fotografies? Al whattsapp del Centre Moral: 683 58 06 61 - Data límit per a enviar les fotografies: 28 de desembre
PESSEBRE MONUMENTAL 2021 Enguany el grup de pessebristes tornarà a fer el pessebre com ja era tradicional al lateral de l’església. Un pessebre que, a més de mostrar les habilitats artístiques dels seus membres, pretén fer-nos reflexionar en com de malament ho estàn passant en certes zones del món actualment. Un paral·lelisme de Josep, Maria, i el nen Jesús amb el sofriment dels migrants d’avui en dia. La inauguració serà el divendres 24, a les 8 del vespre. Recordem que tothom que en tingui ganes pot venir a fer un cop de mà i formar part del grup de pessebristes.
Aquest any, també s'està preparant una exposició dels 65 anys del Pessebre Monumental d'Arenys de Munt, a l'Edifici del Mercat. La inauguració de l'Exposició serà el dijous 23, a les 8 del vespre. Es podrà visitar els dissabtes i diumenges d'11h a 13h i de 17h a 20h, fins el diumenge 9 de gener. OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL
/06
Cartell de l'exposició
|Del Centre
EL RAU RAU DE "LA MARATÓ" EXHAUREIX ENTRADES Quin goig que feia la sala Corrioles el passat 7 de novembre amb les entrades exhauries. I que bé que ens ho vam passar amb el peix irisat i els seus amics! Des de Rau-Rau, fent balanç de l’any, us voldríem agrair la gran quantitat d’espectacles que durant aquest any hem pogut penjar el cartell d’entrades exhauries. Això és gràcies a vosaltres. Per confiar en els temps que corren, que la cultura és segura, i per recolzar els espectacles infantils de qualitat que oferim des del Centre.
Públic i artistes de El Peix Irisat
Dit això, com us vam prometre, ha arribat el moment de desvelar-vos la sorpresa que fa un parell de batecs us vam anunciar...Al Gener ens visitaran les princeses barbudes !! Amb el seu espectacle LA BONA VIDA, premi enderrock al millor disc per a públic familiar 2019. Un espectacle on les 2 princeses barbudes es posaran dins la pell dels primers humans per explicarnos la seva vida i costums.
Un concert per a tota la família amb cançons pop plenes d’humor tocades amb instruments petits i de joguina, sí, sí! De Joguina! Us quedareu de pedra! Lletres divertides, imaginatives i plenes d’humor. Aquesta recepta permet a les 2 princesesbarbudes arribar tant als petits com als grans en una proposta per a tots els públics.
Què us sembla la sorpresa que us hem preparat? Ja podeu demanar les vostres entrades a la carta dels Reis Mags!! Aquestes festes, regala cultura!
ELS REIS MAGS ES PREPAREN...
Els ajudants des Ses Majestats els Reis Mags ens fan saber que un any més estan preparant la Cavalcada del proper 5 de gener. Estan treballant amb il·lusió perquè els nens i nenes d’Arenys de Munt puguin rebre com es mereixen Ses Majestats. Com tots sabem, la pandèmia de la Covid-19 encara no ha desaparegut i haurem d’esperar quines mesures pren el Departament de Salut. Si tot va bé, el diumenge dia 2 de gener al matí el Patge Reial farà una parada a la plaça de l’Església i el dia 5 a la tarda els Reis Mags arribaran amb tots els patges i les seves carrosses. Si és possible, després també faran visites a les cases com es feia abans de la còvid, però encara no es pot confirmar. Estigueu atents/es i anirem informant.
/07
|Del Centre
QUÈ TÉ A VEURE BUONASERA, SIGNORINA AMB ELS PASTORETS? Una de les primeres frases del text en anglès de Buonasera, signorina, l’obra que es va representar al Centre per Sant Martí, diu: My grandparents firmly believed in the three “f’s”: family, faith and food. El traductor va començar a traduir-la al català: “Els meus avis creien fermament en les tres “efes”: la família, la fe…” i aquí es va encallar. Com traduir food? Calia trobar una paraula que tingués a veure amb el menjar i que comencés amb “f”, per mantenir les tres “efes” de que parla l’autor. Per sort, el traductor, que coneix bé el text original dels Pastorets que es representen a Arenys de Munt, va recordar que, mentre esmorzen, el Jonàs diu al Mataties: “Sempre atipant-nos com ara, fora un viure satisfet!” I aquest li contesta: “Això sí… la fartanera. Que en posaríem de greix!” Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, “fartanera” és el “fet d’afartar-se”, cosa que encanta als quatre avis de l’obra. De manera, gràcies als Pastorets, el traductor va trobar la paraula que necessitava, i el Nick va poder dir que els seus avis creien fermament en les tres “efes”: la família, la fe i… la fartanera.
/08
EL CENTRE A LA IV MOSTRA DE MICROTEATRE Experiència “brutal” és com podem definir les representacions de l’obra “Picardies” que vam poder fer a Sabadell i a Polinyà el cap de setmana del 5 i 6 de novembre. A Sabadell, dins la IV Mostra de Microteatre, la vam representar fins a tres vegades davant d’un públic molt entregat i amb ganes de passars’ho bé i a Polinyà, dins la seva III Mostra vam estar acompanyats de l’actriu Hortènsia Minola, que amb la seva gràcia ens va fer riure entre cada representació. Va ser molt agraït poder compartir els dos dies de bon teatre juntament amb altres grups.
I justament gràcies a poder compartir experiències amb altres companyies, “Picardies” torna a anar de bolo i aquest cop més a prop. El dissabte 18 de desembre serem a Canet, a la Sala Àgora, juntament amb la companyia Treshomesgrossos de Sabadell. A les 19:00h i a les 20:45h representarem tres obres de Microteatre: “Picardies” el grup d’Arenys de Munt i “Líder” i “Puigventós” el grup de Sabadell.
Ja es poden comprar les entrades a l’Hostalet de Canet o per WhatsApp al 628097820
Està previst estrenar-la a Arenys de Munt el cap de setmana del 5/6 de febrer dins la IV Mostra de Microteatre de la Coordinadora del Maresme.
Ja us anirem informant. Gaudiu del teatre !
|Del Centre
L'ESBART BALLA PER FESTA MAJOR De mica en mica, l'activitat del Cos de Dansa va tornant a la normalitat després d'un període de canvis i veure truncada la seva activitat en diverses ocasions a causa de la pandèmia. El mes de maig ens presentaven "Tornar a Començar", un espectacle de dansa tradicional, la de tota la vida, per celebrar aquest retorn als escenaris i mostrar al poble que segueixen amb l'activitat i al capdavant de la cultura popular. Fa uns dies, van tornar a actuar amb motiu de la Festa Major, on va quedar demostrat aquest binomi que l'esbart i el públic ha format des de fa tants anys. La Sala Municipal es va omplir de gom a gom per veure un espectacle de dansa, similar al que
Participants de la ballada
van presentar el mes de maig, però amb més dansaires a l'escenari, canvis en alguns balls i un format més dinàmic. En total, 70 minuts de dansa popular i de nova creació, sense pausa i enllaçant músiques de tots els estils i indrets del país.
Gràcies al públic assistent per donar suport a la cultura popular i a les entitats del poble!
L'activitat de l'esbart no s'atura. L'escola de dansa ja prepara la tradicional Ballada de Rams, que ja fa dos anys que no se celebra i el Cos de Dansa reprèn la preparació del nou espectacle que, si tot va bé, veurà la llum abans de l'estiu del 2022. Estarem atents a les novetats!
EL CENTRE JA PREPARA LA FESTA DE CAP D'ANY L'Agrupació Sardanista del Centre està preparant la FESTA DE CAP D'ANY que començarà amb el tradicional sopar de gala a 2/4 de 10 del vespre i el seguirà el ball i un espectacle de màgia.
Per descomptat hi haurà cotilló, cava i raïm per celebrar les dotze campanades!
L'espai, inscripcions i preu es concretarà en les pròximes setmanes. Estigueu atents a les xarxes socials i la cartellera del Centre. L'acte s'adequarà als requisits covid-19 que indiquin les autoritats.
/09
Del Centre
EL CIRC RALUY ACOLLIRÀ LA GALA DELS PREMIS ATENEUS
Imatge dels Premis Ateneus
La Federació d’Ateneus de Catalunya us convida el dimarts 21 de desembre de 2021, a les 18h, a assistir a la gala de la 32ª edició dels Premis Ateneus, que reconeixen la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones i les empreses del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.
Es tracta d’una edició especial, ja que la gala d’entrega de premis enguany se celebra a la seu de la Carpa del Circ Raluy (Port de Barcelona), amb espectacle especial inclòs i diverses sorpreses que s’aniran donant durant el desenvolupament de l’acte.
Si voleu assistir a la gala de lliurament dels Premis, heu d’omplir el següent formulari: https://app.sifac.cat/eq/premis_ateneus_2021__assistencia Cal recordar que aquest 2021 hi ha hagut una gran participació: més de 90 candidatures d’un total de 65 entitats opten a algun dels reconeixements inclosos en les categories que entren a concurs, que són les següents: Comunicació Associativa Creativitat Artística Jove, Proposa! Treball en Xarxa Foment de la Participació
Aquest any els premis ateneu estrenen GUARDÓ HONORÍFIC que el rebrà La companyia LA CUBANA per ser una companyia de prestigi i alhora molt popular que enguany celebra els seus 40 + 1 anys, una llarga i exitosa carrera que va tenir els seus orígens, abans que es digués La Cubana, a l’ateneu Casino Prado Suburense de Sitges, quan era una companyia de teatre amateur. Durant aquests 40 anys han fet teatre al carrer, saraus, televisió i han passejat els seus espectacles per més de 200 teatres de tota Espanya i alguns de l’estranger. En total, han realitzat més de 12.000 representacions teatrals i els han vist més de 5 milions d’espectadors.
Exposició dels 40 +1 anys de La Cubana
Guardó Premis Ateneus
/10
|D'Arenys, la casa de la vila
RESUM PLE DE DESEMBRE El Ple del Pressupost
En primer lloc el ple va arrencar amb la Declaració Institucional, entrada a instàncies de la CUP, en suport al cas d’Arnau Mora, fill de l’exalcalde Carles Móra, detingut per haver assistit a una manifestació que va acabar amb una càrrega policial. La declaració la va llegir al Ple el regidor de la CUP, Guiu Muns Roura. Va explicar el cas i la condemna que se li demana, que puja a 3 anys de presó. El text tenia el suport també d’ERC, JuntsxAdM i el regidor no adscrit. El PSC no s’hi va sumar, i no va fer cap comentari al respecte. Per tant, doncs, el text va quedar aprovat. El primer punt amb debat de la part dispositiva era la modificació de l’ordenança de convivència i civisme. Era una modificació estrictament tècnica. En concret s’adequava l’ordenança a normatives de caràcter superior que obligaven a modificar-la. No s’entrava a una revisió a fons de l’ordenança però caldrà fer-ho properament a causa de l’augment de l'incivisme que hi ha al poble. Així ho va exposar al Ple el regidor d’Espai Públic i hi van estar d’acord la resta de formacions polítiques i els vots van ser tots tretze a favor. Aquesta unanimitat l’hagués volgut també l'alcalde en l’aprovació del Pressupost del 2022, però no va ser així. Es va aprovar només amb els vots de l’equip de govern, ERC i el regidor no adscrit i les abstencions de JuntsxAdM i la CUP i el vot contrari de les dues regidores del PSC. Josep Sánchez i Camps, alcalde i regidor d’Economia. Va explicar que el 2022 és el darrer any sencer del mandat i es volia tenir preparat el nou Pressupost amb temps suficient per poder començar a treballar amb les noves partides l'endemà d'Any Nou.
Sánchez es va referir al contratemps que ha provocat la suspensió de l’impost per plusvàlues, que va obligar a refer el Pressupost amb 700.000€ menys d’ingressos i després revisar-lo de nou sabent que el govern espanyol ho ha mig arreglat i sí que s’ingressaran uns 300.000€ de plusvàlues. El Pressupost que n’ha quedat després de tot plegat és molt ajustat, diu Josep Sanchez, manté tots els serveis essencials i imprescin-dibles, i deixa en mans de modificacions de crèdit posteriors les qüestions més d’oportuni-tat i inversions que s’han de fer però poden esperar. Feta aquesta introducció, l'alcalde va oferir als partits a l’oposició una previsió de les modificacions de crèdit que ja es preveuen fer durant el 2022 per tal que puguin negociar-les conjuntament. El que ja contempla el Pressupost són diverses millores en aspectes com la recollida de brossa, la recuperació de la Brigada Jove i subvencions socials, culturals i esportives més àgils, i obres com la de la rotonda i el tram final de la Riera. A partir d’aquí van començar les intervencions dels grups municipals. El regidor no adscrit hi va votar a favor. La CUP es va abstenir, dient que el govern té majoria absoluta i ja té el Pressupost aprovat abans que diguin res els partits de l’oposició, i que això els dona poc marge de maniobra. Però es van abstenir per poder negociar, millorar el Pressupost i pactar inversions. Tot i així, Guiu Muns Roura va agrair la feina feta per poder portar el Pressupost al ple de novembre. El PSC hi va votar en contra. La regidora Vanesa Muñoz Fernández va recordar que anteriorment ja havia dit que el Pressupost no es realista i planteja moltes coses que no es poden acabar fent. Aquest va ser l’eix de la seva intervenció, la manca de confiança amb un govern que mostra manca de previsió. >>>
/11
|D'Arenys, casa de la vila >>> Tot seguit va parlar el portaveu de JuntsxAdM, Santi Morell Capellera. Celebren la retallada en inversions, ja que s’adequa més al que realment s’executa. L’any passat van votar a favor del Pressupost pel 2021 com a vot de confiança al govern i per no frenar l’esperança que prometia el pressupost després de l’any de la covid. Com que han vist que no s’ha executat bona part del que es preveia, ara per aquest 2022 el que han fet és abstenir-se Acabades aquestes intervencions, l’alcalde va defensar l’actuació municipal i la gestió dels pressupostos i va dir que només la CUP va demanar una reunió amb ell. En canvi el PSC havia fet una gran crítica amb moltes preguntes però no n’havia fet cap al govern abans del Ple. Així es va tancar el debat del Pressupost, amb 7 vots a favor, 4 abstencions i 2 vots en contra. Després es va aprovar la moció de la CUP per demanar l’adhesió de l’Ajuntament a la Plataforma per Recuperar l’Energia.Tots els partits hi van donar suport i, per tant, ara comencen els tràmits perquè Arenys de Munt s’adhereixi a l'esmentada plataforma ciutadana que neix per demanar, en primer lloc, l’extinció de les concessions caducades i la reversió de les centrals hidroelèctriques a l’administració competent, i que s’iniciï un procés de revisió del Registre d’Aigües per a detectar possibles fraus i irregularitats, així com la depuració de responsabilitats. En segon lloc, exigeix la gestió pública dels aprofitaments hidroelèctrics garantint una justa restitució territorial i que la municipalització sigui la via prioritària una vegada les centrals hagin revertit a mans públiques. També es demana que siguin rescabalades a l’erari públic les quantitats econòmiques aprofitades en excés per les empreses concessionàries des del venciment del termini màxim de 75 anys.
/12
I abans dels precs i preguntes va entrar un punt d’urgència, per delegar les competències al Consell Comarcal per a un programa de Treball i Formació que l’Ajuntament va demanar en el seu dia. En junta de portaveus tots els grups havien acceptat la urgència de la proposta i al Ple només va caldre exposar-la i votar-la. L’alcalde va explicar que es tracta de poder contractar una persona durant un any com a administrativa de l’àrea de Medi Ambient per fer campanyes i agilitzar expedients sancionadors. Tota l’oposició hi va votar a favor i el punt es va aprovar per unanimitat.
CANVI DE CARA A LA PLAÇA DE LA LLUNA Durant el novembre s'han posat nous gronxadors a la plaça de la Lluna. És una actuació integral a la plaça que s'afegeix a totes les que ha anat fent la regidoria d’Espai Públic per modernitzar i millorar les àrees de joc infantil del municipi. De fet, públicament al ple d'octubre l’alcalde es va comprometre a actuar a la plaça de la Lluna abans d’acabar l’any, i just uns dies després d’aquestes paraules seves les obres van començar. S’hi ha posat un gronxador nou, un tren de fusta per on la mainada es pot amagar i jugar-hi, i una xarranca amb una granota pintada a terra, entre altres elements clàssics dels parcs infantils. El mobiliari inclou diversos jocs i un gronxador adaptat per a infants amb problemes de mobilitat. A més, també s’ha actuat a la tanca i ara cal mirar si s’ha de podar o retirar algun arbre per tal que la llum dels fanals arribi millor a l’àrea de jocs.
|D'Arenys, casa de la vila
L'AJUNTAMENT VOL ATURAR ELS MICROMASCLISMES El govern i la Taula per la Diversitat han tirat endavant durant el novembre una campanya amb la col·laboració de tots els bars de la població. La campanya es basa en l’afirmació que totes les persones arrosseguen una càrrega important de masclisme per les bases educatives del sistema patriarcal. Les violacions i morts de dones són només la punta de l’iceberg d’un problema que té arrels profundes, diuen, i només reaccionem amb sorpresa davant d’una agressió brutal quan és notícia però no acabem d’actuar en el nostre dia a dia. Per tant, prevenir és l’únic camí per posar fi a la violència masclista. La campanya de micromasclisme va dirigida a tota la societat: d’una banda, al sector masculí de totes les edats, per tal que reflexioni i no normalitzi un llenguatge Campanya "Arenys de Munt, lliure, inclusiu i de pau" i una manera d’actuar que comença amb el micromasclisme i que pot evolucionar fins a l’assassinat, afirmen. I d’altra banda, també va dirigida al sector femení de totes les edats, per tal que no normalitzi aquests llenguatges i comportaments. La campanya contra els micromasclismes es troba sota el paraigua del lema “Arenys de Munt, lliure, inclusiu i de pau” amb la distribució als bars de la població d'uns tovallons amb quatre frases diferents. També es van fer uns gots liles, cadascun dels quals contenia una frase, que es van repartir a la Nit Jove.Aquestes frases volen remoure consciències perquè segurament són frases que en alguns casos s’han normalitzat però que no són acceptables. La regidora d’Igualtat, M. Àngels Gros Argelés, ha dit que la campanya ha estat majoritàriament ben rebuda, però que també hi ha hagut qui s’ha sentit ofès al veure els tovallons i un propietari de bar s’ha negat a donar-los a la seva clientela.
CAMPANYA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA Aquests dies està en marxa una campanya solidària que ha engegat la regidoria d’Acció Social. És una recollida de mantes i estufes per donar-les a persones del poble que pateixin pobresa energètica, és a dir, que no puguin encendre la calefacció per culpa del preu dels subministraments bàsics. La idea és que aquest hivern es preveu que hi haurà molta gent que no podrá encendre la calefacció a causa de l’increment desorbitat dels preus. Les mantes es poden portar al banc d’aliments els dies 2 i 16 de desembre en horari de tarda, de quatre a set.
| aifargotoF
/13
|D'Arenys, casa de la vila
EMPRENEDORS PREMIATS PER LA SEVA IDEA DE NEGOCI A ARENYS DE MUNT
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
El cap de setmana del 20 i 21 de novembre es va fer la Fira de Tardor a Arenys de Munt, tot un cap de setmana pensat per donar visibilitat a productors i restauradors d’Arenys de Munt que treballen amb productes de proximitat i de tardor. Es va fer a la carpa de Festa Major situada a Can Jalpí, amb diverses activitats com música en viu, tast de cervesa artesana, la festa del vi natural i novell, i també l’entrega de premis del concurs d’emprenedoria Arenys de Munt. Era la cinquena edició del concurs. En aquesta edició s’ha ampliat la dotació econòmica fins al 10.500€, distribuïts en tres premis, en forma de subvenció. S’hi van presentar sis projectes d’emprenedors. El primer El regidor Santi Morrell fent entrega del primer premi premi, de 5.250€, el va guanyar el projecte The Hell you eat, d’Alba Vinyal Puigvert. Ella és celíaca i ha creat una marca de pastisseria sense gluten per poder menjar pastissos personalitzats, cupcakes i dolços sense por. Se la pot buscar per Instagram i demanar-li el pastís que es vulgui. Al rebre el premi estava emocionada, contenta, i ja tenia clar que els diners serviran per fer una pàgina web i per comprar màquines i estris de cuina nous per fer més i millors pastissos. El segon premi, amb una dotació de 3.150€, el va guanyar Aina Pujol Farré, la creadora de la marca tèxtil Hügel Barcelona. Ella és patronista, treballava a la indústria de la moda, però amb la pandèmia va quedar sense feina. Ara ha creat una marca de roba local, sostenible i amb tints 100% naturals i vegetals. Ella mateixa recull les plantes als boscos i jardins i crea estampats Festa del Vi Natural i Novell o teles llises de color. Només treballa sota comanda, fent una peça única per a cada client. El tercer premi, de 2.100€, va recaure en José Francisco Pastor Sempere, per Bully Boat Garage. És un garatge on restauren vaixells, però amb una finalitat molt particular. En una part de la nau restauren vaixells per a gent famosa, per a un programa de TV que es diu Wind and Miles que s’emet pel canal 87 de Movistar, nautical Challenge, i a l’altra part de la nau fa restauració de vaixells per la plataforma Nautic Challenge TV, que serà el Netflix de la nàutica. Vol ser un centre de treball i formació per a gent jove, dones, discapacitats i majors de 50 anys. arravaN naoJ | aifargotoF arravaN naoJ | aifargotoF
/14
Mostra de Relleno
|D'Arenys, gent i societat
LA FESTA MAJOR 2021
arravaN naoJ | aifargotoF
El regidor de Comunicació, Transparència i Festes, Abell Coll Toledano, valora de manera molt positiva la Festa Major d'enguany. En declaracions a Ràdio Arenys de Munt va mostrar-se satisfet per totes les actuacions i actes que es van portar a terme amb l’objectiu que cap franja d’edat es quedés sense una activitat dedicada. Aquest any hi havia ganes de celebració, tenint en compte que ha estat la primera després de totes les restriccions per la pandèmia que van impedir que es pogués celebrar l’any passat. Una Festa Major que ha presentat diverses novetats com la carpa de can Jalpí i alguns requisits necessaris per participar d’alguns actes com el certificat COVID en el cas de la Nit Jove o el Ball.
Espectacle Pirotècnic Akelarre
20È SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA airòtsiH avoN tutitsnI | aifargotoF
Jordi Bilbeny
L'Institut Nova Història va organitzar de nou aquest Simposi que es va tenir lloc a la Sala Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, com és costum, del divendres 19 de novembre al dissabte 20 sencer a la sala municipal. Més de quaranta oradors (la majoria homes, excepte dues ponents) entre ponents, guardonats i autoritats. La inauguració es va fer el divendres a la tarda amb la presentació del Simposi a càrrec d’Albert Codinas, president de l’Institut Nova Història, Josep Sànchez, alcalde d’Arenys de Munt, Jordi Bilbeny, escriptor i investigador, Ramon Munné, membre de l’equip fundador de L’Unilateral.cat, Xavier Climent, activista pedagògic i Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme.
En el parlament de l'acte d'obertura, Bilbeny va remarcar: La història del nostre Poble inventada per la censura d’estat no és un relat casual. Porten segles escrivintlo, polint-lo, reescrivint-lo i tornant-lo a escriure. No han deixat res a l’atzar. O més ben dit: quasi res. N’han deixat petites engrunes, sovint insignificants i molt difícils de detectar. Però les detectem, les analitzem, les contrastem amb d’altres fragments del nostre passat que han quedat oblidats en llibres, quadres, escultures i tota menar de papers i paperots. I les donem a conèixer. I en construïm un nou relat... I per això som un any més aquí. Per continuar pensant, per continuar treballant, per no perdre el camí de la recerca ni la il·lusió de trobar noves peces de veritat que posin llum a tants segles d’obscurantisme volgut.
/15
|D'Arenys, gent i societat
EL CIRURGIÀ AUTOMÒBILS
aratnàclA arravaN naoJ | aifargotoF
Martí Anglas Tarrats
Treballar és una activitat necessària per viure, una activitat que és també una obligació. Molta gent la duu a terme amb desgana o sense motivació, ja que no s'ajusta als seus gustos, es fa per portar un sou a casa. Molta altra gent, però, treballa fent allò que li agrada, és més, gaudeix de la seva feina i, en acabar la seva jornada laboral, se sent realitzada pel treball fet. Aquest és el cas d'en Martí Anglas Tarrats, mecànic, de vocació, de devoció profunda, com diu el dors de la seva samarreta: una passió.
Només ens recordem d'aquests profesionals quan el nostre cotxe no va fi, el deixem al taller i marxem tant tranquils sense ni sospitar l´enrevessament que té un motor d'automobil; es podria dir que el mecànic és un cirujà dels cotxes, en lloc de dur un bisturí porta clau anglesa.
/16
arravaN naoJ | seifargotoF
Ens explica en Martí, que els manteniments són la feina més freqüent. L’avaria més freqüent és quan s’encén la llum d’avaria electrònica i han d’endollar la màquina de diagnosi per diagnosticar. També li arriben vehicles que no han passat la ITV per qualsevol problema i necessiten solucionar-ho.
La pregunta del milió és “quant valdrà la reparació”. També li pregunten com veu la situació general del vehicle perquè els orienti si l’han de mantenir o ha arribat el moment de canviar-lo.
A la seva feina es troba de tot, cotxes deixats, i de molt cuidats. "Hi ha de tot, però la majoria dels clients habituals i de confiança tenen el cotxe al dia. A vegades m’arriben cotxes que a part de tenir molts problemes, n’acumulen de manteniment".
A en Martí li agrada deixar els cotxes a punt com nous, (és el nom del seu taller) però a vegades s´ha d’ajustar a les possibilitats del client perquè les reparacions pugen molt i el client no les pot assumir d’una vegada; altres vegades l’estat del vehicle no és mereixedor d’una gran inversió perquè és molt antic o està en una etapa molt al final de les seves possibilitats de circulació.
El repte de solucionar una avaria es el día a día d’un mecànic.
Joan Josep Navarra i Alcántara reporter gràfic
|D'Arenys, esports
RESUM DELS RESULTATS DELS CLUBS ESPORTIUS D'ARENYS DE MUNT DEL DARRER CAP DE SETMANA D'OCTUBRE
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
Comencem el repàs d’aquest cap de setmana tan negatiu per a l’esport d’Arenys de Munt parlant de l’hoquei, que va caure per 2 a 4 davant el Liceo B en la 3a jornada de l’OK Lliga Plata. D’aquesta manera els d’Enric Daumal cauen per primera vegada a la lliga després d’un partit en el que, malgrat el resultat, van tenir nombroses ocasions de marcar gol.
Pel que fa al futbol sala, també hi va haver mal resultat en caure per 1 a 4 davant el Caldes. L’equip dirigit per Gerard Artigas no va tenir opcions en cap moment i suma la 2a derrota de la temporada.
Tanmateix, hi va haver una bona notícia (l'única): la victòria del
Club Futbol Sala Arenys de Munt femení a la pista del Sabadell en la 3a jornada de la primera divisió. És la primera de la temporada després de l’empat i la derrota en les dues primeres jornades.
Per últim hem de tornar a parlar d’una derrota: la del Club Esportiu Arenys de Munt de futbol. L’equip dirigit per Cristian Pajuelo va perdre aquí a casa davant el Cerdanyola del Vallès per 2 gols a 4.
Aquesta ensopegada, sumada a la victòria del Sant Cebrià comporta un pas enrere en l’escalada de l’Arenys de Munt.
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
/17
|D'Arenys, esports
RESUM DELS RESULTATS DELS CLUBS ESPORTIUS D'ARENYS DE MUNT DEL CAP DE SETMANA DEL 13-14 DE NOVEMBRE
tnuM ed synerA oidàR| aifargotoF
Comencem el repàs en el més destacat del cap de setmana amb la derrota de l’hoquei. El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar rebia la visita del Compañia de Maria en l’avançament de la 7a jornada de l’OK Lliga Plata. El Compañia de Maria era el cuer de la classificació abans de disputar el partit i l’Arenys de Munt va caure per 0 gols a 2. Aquest cap de setmana també hi ha hagut solament una única bona notícia esportiva del cap de setmana: la victòria del futbol sala femení que visitava la pista del cuer, el Magic Sans però avisava el tècnic, Joan Jové que no podien confiar-se. Finalment victòria per 1 gol a 3 i l’Arenys de Munt escala fins la 3a posició.
/18
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
És moment ara de repassar un dels partits marcats en vermell aquest cap de setmana. És el duel que protagonitzaven el primer equip de futbol i el Rocafonda. Un partit que tenia l’incentiu de col·locar-se líder de la lliga. Al final, victòria del Rocafonda per 0 a 2 que certifica el seu domini. I per últim hem de lamentar la derrota del bàsquet. L’Amunt Basquet visitava la pista del líder, el Premia de Dalt i amb el qual va caure per un clar 64 a 36.
|De la parròquia
NOU ANY LITÚRGIC 2021/22 El diumenge darrer de novembre, amb l'Advent, vam iniciar un nou any litúrgic a l’Església: 2021/2022.
Recordem què és l’any litúrgic: L’any litúrgic és el seguiment de la salvació de Déu per mitjà de Jesucrist, al llarg de tot un any i en comunitat, com a Església.
Dues celebracions centren l’any litúrgic: Una és Pasqua, que celebra la mort i la resurrecció de Jesucrist, amb la Quaresma que la prepara i segueix amb la Cinquantena Pasqual (Temps Pasqual) que es prolonga fins a la Pentecosta (2a Pasqua o Pasqua Granada), que n’és la conclusió. L’altra és Nadal, la vinguda del Fill de David al món, amb l’Advent que el prepara i segueix el Temps de Nadal fins al diumenge del Baptisme de Jesucrist.
L’Any Litúrgic celebrat en comunitat: La presència de Jesús és una presència en el conjunt de la comunitat, en l’Església. Aquesta presència de Jesús és una presència compartida. És la comunitat cristiana en el seu conjunt, és l’aplec de tots els cristians, és l’Església sencera, qui fa present el camí de Jesús i les actituds que aquest camí suscita. De manera que cadascú comparteix amb els altres cristians de tot arreu aquesta vivència d’esdeveniments i actituds. Entre tots, cadascú amb la seva pròpia experiència, en cada temps i en cada celebració ens enriquim mútuament, i enriquim el conjunt de l’Església. Vivim junts l’any litúrgic.
SANT MARTÍ, FESTA MAJOR Tal com es va anunciar el mes passat vam poder celebrar amb solemnitat la nostra Festa Major a la Parròquia, amb l’ofici. Enguany va predicar mossèn Jordi Fontbona, en el seu 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal. Els cant van ser a càrrec del grup coral Aloc amb la Cobla La Principal de la Bisbal. I tots vam estar acompanyats pels gegants del poble: en Martí i la Remei.
/19
|De la parròquia
NADAL I EPIFANIA El primer testimoni que tenim, a Occident, de la festa del naixement de Crist fixada el 25 de desembre, és el calen-dari anomenat filocalià, del segle IV. El 25 de desembre ja era molt celebrat anteriorment com un dia de festa en honor al Sol i l’emperador Constantí va voler unir el culte solar amb el culte cristià. I així esdevingué popularment una festa cristiana i acceptada en l’Església. De manera que la festa del “naixement” del Sol (Natalis) va esdevenir en la celebració del naixement de Crist (Nadal). Entre l’Orient cristià i l’Occident es va produir un inter-canvi de les dues festes del 25 de desembre i del 6 de gener. Orient va acceptar la data del 25 de desembre per celebrar específicament el naixement de Crist, sense deixar de commemorar aquest fet en la festa de l’Epifania (6 de gener), i Occident va rebre la festa de 6 de gener, sense deixar de celebrar la del 25 de desembre. Si bé es mira, encara que Nadal i Epifania siguin dues festes diferents, en el fons celebren la mateixa realitat profunda: la manifestació de l’amor de Déu a la humanitat en Jesucrist, Déu veritable i home veritable. Si Nadal subratlla la visió de la humanitat de Crist, l’Epifania en mostra més l’aspecte diví. El que celebrem, en realitat, és l’encarnació del Verd, de la Paraula de Déu, la presència del Senyor entre nosaltres. Així ens ho diu sant Joan (1Jn 1, 1-2): “Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se’ns ha manifestat”. I acabem amb unes paraules de la missa de Nadal: “Crist Senyor nostre, essent invisible abans com a Déu, aparegué visible com a home en el misteri de Nadal, i, engendrat abans dels segles, ha entrat en la nostra història, a fi d’aixecar en ell el que havia caigut, de renovar l’univers, i de retornar l’home perdut al Regne del cel”.
CELEBRACIONS COMUNITÀRIES DEL TEMPS D’ADVENT I NADAL Solemnitat de la IMMACULADA Concepció de la Verge Maria, 8 desembre Dimarts, 7 de desembre, a les 8 del vespre: Missa Dimecres, 8 de desembre, a les 11 del matí: Missa (A les 9h no hi ha missa)
Celebració comunitària de la Penitència Com cada any, durant l’Advent la comunitat parroquial és convocada a la celebració del sagrament de la Penitència /Reconciliació. Enguany el dilluns 20 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda: Missa i celebració de la Penitència.
Solemnitat del NADAL MISSA DEL GALL, 24 de desembre:. A la placeta, a les 8 del vespre s’inaugurarà el pessebre i tot seguit, dins del temple, es celebrarà la Missa del Gall. MISSA DE NADAL, 25 de desembre: a les 11del matí (A les 9h: no hi ha missa) Diumenge 26, Sant Esteve: missa a les 9 i a les 11del matí
/20
Festa de SANTA LLÚCIA El dilluns 13 de desembre celebrarem la festa de santa Llúcia, patrona de les cosidores i les puntaires. L'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt participarà a la missa de 2/4 de 7 de la tarda, honorant la seva patrona i pregant per la seva protecció.
Solemnitat de SANTA MARIA, Mare de Déu, 1 de gener 2022 Divendres 31, a les 8 del vespre: Missa Dissabte 1, a les 11 del matí: Missa. (A les 9h no hi ha missa) Diumenge 2 degener: missa a les 9h i a les 11h.
Solemnitat de l’EPIFANIA del Senyor, 6 de gener 2022 Dijous, 6 de gener: a les 11 del matí, Missa (A les 9h no hi ha missa
|De la Parròquia
DES DEL CAMPANAR
Mn. Joan Soler Ribas
Advent i Nadal
Comencem el mes de desembre i hem començat també aquest bonic temps de l’Advent. El temps de l’Advent és un temps obert a l’esperança que brolla de l’anunci del naixement de Jesús. Una esperança que no pot quedar adormida en la rutina dels segles i perdre la frescor del que va significar aquella nit de Nadal. Perquè esperar Jesús per Nadal, vol dir prendre consciència que Déu està venint. Us n’adoneu? Si ens ho prenem seriosament, si creiem realment en el que acabo de dir, la nostra vida hauria de fer un canvi radical. Si sabem que Déu ve a visitar-nos, no podem continuar amb les nostres rutines, amb els nostres petits projectes, amb els nostres maldecaps. Ja no tenen sentit. Perquè la vinguda del Crist ha de canviar radicalment la història: la nostra i la de la humanitat. Algú em dirà: «Sí, teniu raó, però de fet, per l’Advent, no és que Déu estigui venint, sinó que recordem que va venir ara fa 2.000 anys. Ha passat molt de temps des d’aquell dia». I li respondré que sí. Que una part de raó la té. Que el nostre advent i el Nadal és la memòria que fem d’un fet extraordinari, el naixement de Jesús. Déu fet home. Però al mateix temps li diré que s’equivoca, perquè Déu no només va venir aquella nit de Nadal, sinó que Déu està venint cada dia.
XERRADA D’ADVENT
Per molts anys! El dijous 2 de desembre, a les 19.30 h, a l’església: xerrada i treball sobre la sinodalitat. Mn. Joan Soler, rector, conduirà aquesta trobada d’Advent:
“Caminem Junts - Preparem el Sínode”.
Tots hi som convidats!
No el veus venir? Serà perquè potser no l’esperes. No el veus venir? Serà perquè potser vius massa de pressa. No el veus venir? Serà perquè potser has perdut el cor d’infant. No el veus venir? Doncs és el moment d’obrir els ulls del cor i així hi podrà ressonar el bonic escrit que ens va deixar el bisbe Pere Casaldàliga:
«Déu està venint. Ell ve en la seva Paraula, en el seu Esperit que ens dóna la fe, en els sagraments de l'Església, en les lluites i alegries de la vida, en cadascun dels nostres germans i germanes, sobretot en els més pobres i soferts. Cal saber esperar Déu. Cal saber buscar Déu. Cal saber descobrir Déu. I mira que hi ha molts que es cansen d’esperar, perquè els costa afrontar la vida, perquè els poderosos continuen aixafant els febles. Ens costa cercar Déu en el dia a dia, en el treball, a casa, en el carrer, en la lluita pels drets de tots, en la pregària, en la festa alegre dels germans units, i fins i tot més enllà de la mort. Ha arribat l’Advent. Després arribarà el Nadal. Déu arriba sempre. Obrim els ulls de la fe, obrim els braços de l’esperança, obrim el cor de l’amor».
Doncs poca cosa més em queda per afegir-hi, excepte que us esperem a les celebracions d’aquest temps d’advent i sobretot a les celebracions de Nadal. No visquem el Nadal com si Déu no hi fos, perquè Déu es farà present enmig nostre, t’ho voldràs perdre?
PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de desembre es celebrarà el dilluns 27 a les 7h de la tarda (30 minuts)
Acabant l'any, preguem per la PAU A TOT EL MÓN
DEFUNCIONS - Teresa Miquel Figuera, 92 anys. - Joan Miró Colomer, 91 anys - Bartomeu Gomis Sapiña, 79 anys. - Artur Jaurés Torrent, 88 anys. - Diego Montilla Marín, 76 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.
/21
|Del temps
"De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar"
Superada la màniga curta de la Castanyada i Tot Sants d'enguany (una cosa cada vegada més freqüent) el novembre entrà per la porta gran entre els dies 2-3 amb dinamisme i un ambient, ara sí, de plena tardor, de la mà del pas d'un front fred que obrí la porta a una injecció molt freda de 1a categoria, per ser novembre acompanyat d'inestabilitat al principi i de mínimes de ple hivern un cop encalmà el vent quan la cosa es tranquil·litzà, tot i que per poc temps ja que fou després d'uns "estires i arronses", Blàs (la borrasca mediàtica de la mediterrània que es formà aquells dies), ens afectà en forma de temporal de gregal de 1a categoria entre els dies 9 i 12 amb una pausa parcial bona part del dia de Sant Martí (11 de novembre), com si d'alguna manera (Sant Martí) hagués fet feina amb el seu "estiuet" tan característic. Afavorint així, malgratalgunes espurnes, la celebració de tots els actes programats a l'aire lliure el dia clau de la festa major aquí a Arenys de Munt. I tot plegat, sense perdre pistonada vingué encarrilat per un brusc, però breu, canvi de temps (sembla que estem en ratxa i això és notícia!) entre els dies 14 i 15, seguit d'un parell de tongades de plugims abans d'encarrilar uns dies més tranquils, tot mirant de reüll, amb una següent setmana plena de meteorologia començant amb el 1r temporal de llevant de l'any entre els dies 23-25 responsable dels 53,3 l/m2 i acabant amb una entrada contundent d'aire fred que ens portà un ambient ben hivernal, per culminar aquest novembre tan entretingut i frescot que hem tingut. Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
/22
MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
)2 tnatsnI( arravaN naoJ pesoJ )1 tnatsnI(( i tnerroT uaP | aifargotoF
Dos instants que he volgut remarcar d’aquest novembre. 1r intant: Mati migdia d'estiuet de Sant Martí enmig del temporal de gregal amb estones de solet i de bona temperatura que deixaren fer les activitats, de la festa major, com la nostra dansa, a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt (11 novembre 2021) 2n instant: Últimes fuetades del 1r temporal de llevant de l’any (23,24 i 25 de novembre) amb doble arc de sant Martí com a rematada final (24 novembre)
NOVEMBRE, L'ANTÍTESI DEL QUE VAM TENIR A L'OCTUBRE
|Mirant el cel
EL SOLSTICI D'HIVERN
Des de ben antic, aquests dies, així com ens passa també a l’estiu, han estat dates assenyalades per a la Humanitat. I és que, de sempre, l’ésser humà ha mirat cap al cel, cap als estels. Contemplar l’espectacle de la cúpula celeste i els seus canvis al llarg del temps ens han permès mesurar el seu pas, estimar el canvi i pas del dia i la nit, mesos, estacions... I així és com de mica en mica es va anar polint la mesura del temps i la definició del calendari, així com adornar-nos dels dies particulars que anomenem equinoccis i solsticis.
.snommoCevitaerC ed eruill aicnècill bma egtamI | aifargotoF
Durant les nits dels proper dies 21 i 22 de desembre tindrà lloc el solstici d’hivern: el moment de l’any en què la distància angular del Sol, respecte a l’equador del nostre planeta, pren un valor més gran. El que dona la sensació visual que el Sol roman quiet durant una estona en el cel. I és que això és el que significa solstici, provinent dels mots llatins Sol i sistere (romandre aturat).
Quadre de Saturnalia, d’Antoine-François Callet.
Conèixer aquests moments de l’any, i ser capaços d’anticipar-los, és el que va fer que els nostres avantpassats els aprofitessin per fer celebracions especials, tals com les festes de la collita, la Saturnalia romana, i la rotació dels conreus. Aquestes festivitats varen canviar en cos, forma i significat, però sempre se celebraven en els mateixos moments de l’any. Eventualment, amb l’expansió del cristianisme i la formació de la nostra civilització moderna (amb els seus principis i valors), aquestes dates varen passar a significar el que entenem per Nadal. I és que aquesta és sens dubte l’època més màgica de l’any. Una festa astronòmica i antiga com el temps i com la nostra espècie, que uneix famílies i amics per a compartir bons moments, recollir-nos i obrir el cor. Que aquest Nadal torni a ser tan especial, o més, com els anteriors. Que tingueu molt Bones Festes amb la vostra gent, i una millor entrada de l’any 2022. Tony Marzoa Dominguez
/23
|Biblioteca
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI El 2020 ha estat un any de canvis. S’han fet algunes millores a la sala d’adults, hem actualitzat el fons i hem creat espai per poder exposar-lo. També hem augmentat l’aforament fins allà on ens ha estat possible, disposem de tres ordinadors nous d’accés públic i més llum natural. D’altra banda la sala infantil ha estat totalment renovada amb un mobiliari més actual.
De cara a l’any vinent tenim una novetat, la biblioteca s’obrirà també un matí al públic a partir del 13 de gener, concretament els dijous de 9:30 a 13:00. El personal de la Biblioteca Antònia Torrent i Martori us desitgem un bon Nadal, un venturós 2022 i bones lectures.
Judit, Clara i Isabel
/24
AGENDA D’ACTIVITATS.
Desembre 2021
- Divendres 3, 19.30: Conversa en anglès* - Divendres 10, 19.30: Conversa en francès* - Divendres 17, 19.00: Tertúlia de llibres* Comparteix les teves lectures. - Dissabte 18, 11.30: Tertúlia del Fènix* Per a joves entre 11 i 16 anys Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia
|Llibre del mes
LA NEVADA DEL CUCUT Blanca Busquets. Edicions 62, Labutxaca. 256 pàgines.
A La nevada del cucut hi trobem dues històries paral·leles separades per cent anys de diferència. Per una banda, Blanca Busquets ens traslladada a principis del mil noucents, en un poble aïllat i envoltat de muntanyes, amb la Tònia, una noia per a qui l’escriptura és com agafar aire, però que ho ha de fer d’amagat de la seva família, a les nits, a la llum d’una espelma. L’altra protagonista és la Lali, situada en l’actualitat i en una Barcelona urbana, amb una infantesa plena d’incomprensió, amb abusos a l’escola i retrets a casa, però per a qui també el seu refugi és la lectura i l’escriptura. A les dues protagonistes les uneix una passió per les lletres, escriure i llegir. Però també les uneix un altre detall, al llarg del llibre apareix una pintura aparentment abstracta. Elles dues són les úniques que són capaces de distingir un paisatge pintat, on tothom veu només taques, un quadre que enllaçarà les dues històries. Aquest és un relat que ens parla dels nexes al llarg del temps, aquest fil invisible que ens uneix, que resta immutable, però alhora que ens separa. «La necessitat d’escriure és com la necessitat de fer un somriure quan ens fan un altre somriure. S’ha de fer, s’ha de treure, no es pot quedar a dintre perquè, si es queda a dintre, el somriure es fa malbé, esdevé ganyota i, les lletres, punxes que se’t claven per tot el cos i que no et deixen viure en pau. Jo ja feia un cert temps que no sabia què em passava, que em sentia malament, que em sentia com si fos una gerra buida que s’ha d’omplir amb alguna cosa perquè, si no, s’hi fa un pou de pols i un niu mortuori d’escarabats i de sargantanes.»
Blanca Busquets (Barcelona, 1961) ha publicat diverses novel·les, amb La nevada del cucut li va arribar el reconeixement, sobretot quan va guanyar el Premi Llibreter de narrativa l’any 2011. Altres llibres que ha publicat posteriorment són Jardí a l’obaga o La fugitiva. El crit, publicat l’any 2019 és la seva darrera novel·la ambientada en els atemptats de La Rambla i els fets de l’1 d’octubre.
A la nostra biblioteca podeu trobar La nevada del cucut, i també moltes altres novel·les d’aquesta autora. També podeu trobar La nevada del cucut a l’Ebiblio.
Gemma Tomàs Pruna
/25
|Calendari
DESEMBRE 2021 DIVENDRES, 3 - Plaça de l'Església, 7 tarda, Encesa de llums de Nadal. Concert i escudella.
DISSABTE, 5 - Ràdio Arenys de Munt, 11 matí. El Centre és Viu, programa de ràdio del Centre, aquest mes es parlarà del Nadal al Centre, amb els protagonistes de les activitats programades.
DIJOUS, 9 - Escola Sant Martí, 5 tarda, Taller “Apaguem el wifi de la violència masclista”, a càrrec d’Antònia Guerrero de Diputació de Barcelona.
DIVENDRES, 10 - Sala Corrioles, 2/4 de 9 vespre, Cicle SonaGust: Actuació de Judit Lorien. Entrada anticipada: general 12€, soci/a 8€, <30 anys 6€, soci/a <30 anys 4€, increment de 2€ a taquilla
DISSABTE,11 - Riera, tot el dia, Fira de la Llum. Organitza ABIC
DIUMENGE, 12 - Riera, tot el matí, Fira de la Llum. Organitza ABIC - Sala Municipal, de 10 matí a 2 migdia, Banc de Sang i de Teixits - Placeta Església, 2 migdia, Arrossada popular a càrrec de les cuineres de l’Eixample. Venda de tiquets a l’Esplai Verge del Remei. Els guanys aniran en benefici de la Marató de TV3.
DILLUNS, 13 - Sala Municipal, de 5 tarda a 9 vespre, Banc de Sang i de Teixits
DIJOUS, 16 - 2/4 de 8, Ple ordinari Telemàtic
DIVENDRES, 17 - Plaça de l'Església, de 2/4 de 5 tarda a 7 vespre, Actes de la Marató de TV3: xocolatada, taller de pintar cares, taller de fer trenetes amb llanes de colors i inflables.
/26
DIVENDRES, 17 - Sala Corrioles, 2/4 de 9 vespre: El Poema de Nadal, de Josep Maria de Segarra recitat per Antoni Cantallops, Josep Maria López, Roser Soms i Barbera Baczewska. Entrada anticipada: general 8€, soci/a 5€, <30 anys 4€, soci/a <30 anys 2,5€, increment de 2€ a taquilla.
DISSABTE 18 - Sala Municipal, tot el dia, Tió Solidari. Vine a donar menjar al Tió. De 4 tarda a 8 vespre, Fem cagar el Tió. A partir de les 5 tarda, Xocolatada. Organitza: Voluntaris per Arenys de Munt. - Sala Corrioles, a 2/4 d'11 del matí Festa del Circ, taller de circ en família. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia. - Edifici Mercat, 12 migdia, Actes de la Marató de TV3: ball a càrrec de les escoles de dansa Aïna Dance Studio i La Riera, amb l’acompanyament de l’Aula de Música AdM. Cançons d’alumnes de l’Institut Domènec Perramon.
DIUMENGE, 19 Actes de la Marató de TV3: . Plaça Església,10 matí, Caminada familiar fins al santuari de Lourdes. . Edifici Mercat, 12 migdia, Ioga solidari a càrrec d’Anna Missé. . Plaça Església, 2/4 de 2 migdia, Vermut saludable. . Placeta Església, tot el dia, Arbre dels desitjos. - Riera i residències d'avis, matí, Cantada de Nadales, a càrreg de Veus de Munt. - Església Parroquial, 7 tarda, Concert de Nexus Piano Duo.
DIJOUS, 23 - Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, tarda, Inauguració de l’exposició de Nadal de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt. - Edifici Mercat, 8 vespre, Inauguració de l’exposició 65 anys del Pessebre Monumental d'Arenys de Munt
DIVENDRES 24 - Placeta de l'Església, 8 vespre, Inauguració del Pessebre Monumental - Església Parroquial, després de la inauguració, Missa del Gall
DISSABTE 25, NADAL - Sala Gran, a les 8 del vespre Els Pastorets, adaptació de l'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies Entrada anticipada: general 12€, soci/a 8€, <30 anys 6€, soci/a <30 anys 4€, increment de 2€ a taquilla
DIUMENGE 26 - Sala Gran, a les 8 del vespre Els Pastorets, adaptació de l'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies
DIMARTS, 28 - Sala Municipal, de 10h a 13h i de 17 a 19 h, Parc de Nadal “La Neula”, amb espai bebès, jocs de fusta en grup i tallers infantils.
DIMECRES, 29 - Sala Municipal, de 10h a 13h i de 17 a 19h, Parc de Nadal “La Neula”, amb espai bebès, jocs de fusta en grup i tallers infantils.
DIVENDRES, 31 - Sala Municipal, 2/4 de 10 nit, Revetlla de Cap d'Any - Plaça de l'Església, 3/4 de 12, Brindis de les campanades de Cap d’Any i música en directe
DIUMENGE, 2 - Plaça de l'Església, matí, Visita del Patge Reial - Sala Municipal, 10 nit, Històries del Fum Fum Fum: monòlegs nadalencs en clau d’humor.
Del 27 al 31 de desembre, de 9 del matí a 1 del migdia, Sala Corrioles CASAL DE NADAL de circ, per a infants i joves a partir de 5 anys. Dimarts, 28 de desembre, data límit per enviar les fotos per al Concurs Infantil de Pessebres, al WhastApp 683 580 661
|Recordant a...
JOSEP MARIA CO de TRIOLA 1884 - 1965 Pioner del fotoperiodisme esportiu, redactor de la Veu de Catalunya i d’altres revistes de la seva època En Josep Maria Co, personatge poc conegut a Arenys de Munt – gairebé desconegut - formà part de la primera generació de fotoperiodistes esportius catalans. Va ser president del Centre Excursionista de Catalunya i un dels fotògrafs del món de l’esport de més prestigi internacional. Juntament amb Ramon Claret i Artigas, Joan Bert i Vila o Alessandro Merletti i Quaglia, van donar una nova visió del fotoperiodisme esportiu, participant al mateix temps, tant en proves esportives, com en la seva organització. L’esport va ser l’eix que marcà tota l’activitat vital d’en Josep, perquè el practicà, el va difondre i el va retratar. Amant dels esports de muntanya, especialment de l’espeleologia -de la que en fou pioner– estigué fascinat pels motors i fou un dels impulsors de l’aviació i de l’automobilisme. La seva figura va ser molt popular durant les tres primeres dècades del segle XX per la seva vinculació a tota mena d’organitzacions i celebracions esportives. En l’àmbit de la premsa, la seva firma fou una de les més conegudes en una doble faceta, la de redactor –firmant amb el nom de Passavolant i Oblicuo– i la de reporter gràfic. Va fer fotografies relacionades sobretot, amb el ciclisme, la boxa i el futbol, però també amb les curses de motos, hípica, l’espeleologia, tenis i l’esquí. Va participar en política durant la República, en partits d’ordre, republicans i de dretes. Obrí un establiment de fotografia, anomenat La Fotografia Moderna, a la plaça de Sant Jaume, 2 de Barcelona i també va viure una temporada a París.
Antecedents familiars d’en Josep M. Co El primer membre de la família Co que va venir a Arenys de Munt a principis de la primera dècada del segle XIX procedent de Calella, on el seu pare Francesc Co regentava una farmàcia, va ser el farmacèutic (en deien: practicant apotecari) Jaume Co i Basart (1798-1872). Aquest Jaume Co, rebesavi d’en Josep Maria, es casà amb Teresa Mascaró, pubilla d’una important família del poble propietaris de la masia Pibernat i de la casa de la plaça de l’Església núm. 3, coneguda com a can Mascaró. Un cop casats es van establir en aquesta casa, que a partir d’aleshores passà a ser coneguda com can a Co, i a on en Jaume muntà la seva oficina de farmàcia. Posteriorment durant la guerra, la casa fou confiscada pel Comitè Antifeixista i habilitada com Ajuntament. L'any 1955 la va comprar La Caixa per ubicar-hi les seves oficines i actualment és propietat de l'ajuntament que la va cedir a l'Associació de Jubilats d’Arenys de Munt per ser utilitzada com a Esplai de Jubilats. Aquest matrimoni de farmacèutics van tenir sis fills, tots nascuts a Arenys de Munt: Teresa (1816), Dolors (1819-1876), Josep (1821-1879), Maria (1823), Lluïsa (1826), Eulàlia (1828) i Camila (1832).
El fill Josep Co i Mascaró, va continuar la tradició familiar i va fer la carrera de farmacèutic fent-se càrrec de la farmàcia al jubilar-se el seu pare. Es casà l’any 1850 amb una pubilla de bona família d’Arenys de Munt, la Magdalena Borrell Planas i Cassà (1828-1870) -filla d’en Matías Borrell i Arquer- que malauradament es morí molt jove, però encara van tenir quatre fills: Dolors (1852), Josep Francesc (1854-1937), Enriqueta (1856) i Magdalena (1859). En Josep Francesc, també únic noi de la família, ja no seguí amb la tradició de la farmàcia i es dedicà al comerç i a administrar les propietats familiars, però tenia una afició que era la fotografia. Afició que heretà el seu fill Josep Maria –així com una respectable fortuna- el nostre protagonista d’aquest mes. En Josep Francesc vivia a Arenys de Munt, però va conèixer a una noia de Barcelona, la Matilde Triola i Medeviela (1864-1946); es van casar i es quedaren a viure a la Ronda de Sant Pere de Barcelona. Aquí és on va néixer en Josep Maria, l’onze de novembre de 1884 i la seva germana Mercedes (Mercè) el 1904. Precisament, aquesta Mercedes fou l’última propietària de can Co, que heretà la casa el 1944 i posteriorment la va vendre a la Caixa. A finals del segle XIX els Co ja vivien oficialment a Barcelona, però continuaven mantenint les propietats -que gestionava en Josep Francesc– d’Arenys de Munt, on passaven moltes temporades, i on en Josep Maria passà bona part de la seva joventut. Veiem doncs, com estaven repartides les seves propietats immobiliàries el 1894 i quins eren els propietaris/es de les 10 cases que conformaven la plaça de l’Església aquella època: -Casa núm.1, propietat de Francesc Pérez Regàs Casa núm.2, Josep Colomer Riera -Casa núm.3, Josep Co i Borrell (can Co) –Casa núm.4, Josep Capdevila i Baldrich (de Palafolls) –Casa núm.4 bis, Emili Arañó i Rossell –Casa núm. 5, Casa Rectoral – Casa núm.6, Josep Rossell Planas (oncle d’en J. Co) –Casa núm.7, Magdalena Borrell Planas (mare d’en J. Co) –Casa núm.8, Josep Borrell Planas >>>
/27
|Recordant a...
Josep Maria Co de Triola
>>>
Tripulació del vol a Mallorca. El primer per la dreta és en Co
(oncle d’en J. Co) –Casa núm.7, Magdalena Borrell Planas (mare d’en J. Co) –Casa núm.8, Josep Borrell Planas (oncle d’en J. Co) –Casa núm.9, Josep Catà i Catà). -Carrer Sant Martí: Núm.1 Josep Co Borrell –Núm.9 Josep Co Borrell –Núm.21 Jaume Planas Borrell). A més, d’una important extensió de terreny al rial de la Rectora , conegut per can Co.
Primers passos d’en Josep Maria per l’excursionisme i el periodisme El 13 de gener de 1903 va ingressar com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, on impulsà la secció d’esports, la de muntanya i la de fotografia. El 1905 amb altres socis del Club Muntanyenc van realitzar la primera incursió espeleològica explorant l’avenc de l’Esquerrà a Olesa de Bonesvalls -el més profund del massís del Garraf- arribant tres dels expedicionaris (Co, Faura i Santamaria) a la profunditat de 75 metres. També aprofità per fer fotografies, que més tard va utilitzar en les seves conferències. Després d’acabar els estudis universitaris va dedicar-se al periodisme i el 1908 amb només vint-iquatre anys ja pronunciava conferències sobre espeleologia, com va fer al Centre Autonomista de Dependents de Comerç parlant de diverses exploracions fetes en coves subterrànies. El 1910 fou nomenat delegat d’Astúries en la Societat d’Atracció de Forasters i aquest mateix any, ja va començar a treballar per diverses revistes i diaris fent cròniques i fotos esportives. El 1911 va participar en la creació de la revista esportiva Stadium i en la qual va col·laborar fins a la fi de la revista l’any 1930, al mateix temps que la seva firma era habitual en La Jornada Deportiva, en El Explorador o Los Deportes. Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona, que presidí entre els anys 1924 i 1936. El 1913, va formar part de les reunions constitutives de la Comissió de l’Esport Català i del “comitè dels tres”, amb Josep Elias i Jaume Mestres, que tenien com a objectiu l’organització d’uns Jocs Olímpics a Barcelona. Va ser un entusiasta dels inicis de l'aviació a Catalunya des dels seus primers passos el 1913 a l'hipòdrom de Can Tunis de Barcelona, o de l'Aero Club de Catalunya. Fascinat pel món del motor i l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915. Les seves fotografies recullen aquests primers moments. Va ser un pioner
/28
de l’automobilisme, ja que va participar activament fins a la mort en entitats com la Peña Rin i l'Automòbil Club de Catalunya. Va fer el seguiment periodístic dels Jocs Olímpics d'Anvers el 1918, i el material gràfic que va impressionar s'ha conservat en l'arxiu del CEC.
Casament, noves col·laboracions i primer vol comercial a Mallorca A finals de la primera dècada del segle XX, es casà amb una noia anomenada Ramona Pla (no sabem el seu origen) i tingueren un fill: Josep M. i una filla: M. Roser. Vivien a Barcelona al carrer València, 181. El 1920 viatjà a Anvers a entrevistar-se amb Pierre de Coubertin per sol·licitar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics i el 1921 presidí la Comissió de Premsa del Consell de les Olimpíades amb l’objectiu d’organitzar uns jocs olímpics a Barcelona l’any 1924. Formà part de la direcció del Centre Excursionista de Catalunya i participà en diverses activitats culturals-esportives com conferències i curses de muntanya. Impulsà i participà en altres entitats com el moviment dels Minyons Escoltes de Catalunya, al que estigué vinculat des de la seva creació. Entre altres treballs científics, l’abril de 1912 publicà a Hojas Selectas de Soria un estudi titulat: El trabajo del agua. Las maravillas de bajo tierra (amb13 fotografies fetes per ell). També, el 1920 va ser l’invitat d’honor en el primer vol comercial entre Barcelona i Mallorca, que realitzà l’hidroavió “Hereter-Savoia. S.9”, pilotat pel conegut aviador italià Guido Janello i portant com a passatgers en Loring director de l’empresa Hereter i en Josep M. Co, que aprofità per fer fotografies des de l’aire, i que van ser unes de les primeres fotografies aèries de Catalunya. El trajecte durà 1h i 30m, volant a una velocitat de 252 Kilòmetres/hora.
Altres activitats empresarials i associatives El 1918 es va implicar en una iniciativa empresarial relacionada amb la seva gran afició: la fotografia. S’integrà com a director de la nova l’empresa Manufactura Española de Papeles Fotográficos, de la qual en fou també redactor del projecte. Va ser inaugurada el juliol de 1918 i estava situada en uns terrenys al costat de la Sagrada Família. D’estil modernista, era moguda totalment amb energia elèctrica, capaç d’imprimir 36.000 targetes diàries i fabricava més de mil metres de paper sensible per fotografies. N’eren propietàries entre altres: Jacint Carbonell, Federica Fernández i Gaspar Mampel, apoderat de l’empresa. Posteriorment participà en la creació del Reial Automòbil Club (RAC); va ser membre del comitè de premsa del Moto Club i figura clau en la construcció de l’autòdrom de Sitges. Entre el 1919 i 1924 col·laborà en revista cultural D’Ací i d’Allà (publicada per Editorial Catalana). El 1923 participà en una sèrie de conferències sobre diversos aspectes de la fotografia, com l’art de fotografiar o l’obtenció d’imatges a l’aire lliure; i en aquell mateix any, es reuní amb periodistes esportius de tota Espanya, per tal d’endegar una associació de periodistes espanyols. Per part de Catalunya i van participar en
|Recordant a... Josep M. Co (president de l’Associació de periodistes de Barcelona) i en Narcís Masferrer degà dels periodistes esportius espanyols. El 1927 prosseguí fent reportatges per la publicació esportiva Stadium i entre el 1927 i el 1936 estigué escrivint a la secció d’esports de La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Passavolant i on també publicava articles sobre fotografia. Va ser membre del Comitè de Premsa Esportiva i del Comitè de la Casa de la Premsa, construïda per l’exposició de 1929. També fou l’iniciador dels esports d’hivern a Catalunya i promotor del Xalet de la Molina el 1925, i dels minyons de muntanya al 1927. “(El xalet de la Molina va ser construït al municipi d’Alp, com a xalet-refugi pel Centre Excursionista de Catalunya, amb una capacitat inicial de 80 llits i 50 lliteres i dissenyat per l’arquitecte Josep Danès. L’any 2011 el CEC es va vendre l’edifici, que ha estat catalogat a l’inventari del Patrimoni Artístic de la Generalitat, ja que va ser la primera construcció moderna de La Molina)”. El 1930 publicà el llibre Excursionismo de 108 pàgines i que es va vendre al preu de 2 pessetes,i una guia sobre el Vall d’Aran el 1927, a més diversos llibres i monografies sobre excursionisme i espeleologia.
Activitat professional d’en Josep M. durant la República Durant els anys de la República continuà com redactor de La Veu de Catalunya i amb menor intensitat seguí retratant tot tipus de competicions esportives. El 1932 escriví crítica esportiva a la revista humorística Xut. El 1936 col·laborà en la revista L’Instant, i exercí com a director de la revista HP i de l’Anuario Automovilista de España. També col·laborà amb les agències Fabra el 1938 i EFE al 1939. El 1933 guanyà el premi Masferrer de fotografia. Les seves imatges, la majoria sobre tota mena d’esports, però també esporàdicament sobre l’actualitat política, eren habituals als mitjans especialitzats on escrivia i també en la premsa generalista, a més de formar part de diferents exposicions i ser material de reforç en les nombroses conferències que realitzava. Des de 1907 es pot documentar com una de les activitats usuals d’en Josep M. Co, donar xerrades sobre temes com l’espeleologia, l’excursio-nisme o l’aeronàutica, on projectava les seves fotografies.
En Josep M. i la política Quant a la seva participació en política, hem de dir que estava més aviat proper a posicions de dretes i en aquest sentit va militar amb la “Unió Catalana Republicana” (entitat propera a la dreta lliberal republicana i que entre els seus membres hi figuraven militants de La Lliga i d'altres formacions similars. Gaudien del suport –entre d'altres- del diputat de la Lliga Felip de Solà Cañizares, de la conferenciant política Paulina Pi de la Serra o del militant de la Lliga i més tard, president del Barça, Narcís de Carreras). En els primers anys de la República, en Josep M.
passava molt de temps a Arenys de Munt, igual que els seus pares i la seva germana que fins i tot es van empadronar al carrer St Martí, 64. Sembla ser, que els republicans de dretes d’Arenys de Munt el van convèncer, per tal que presidís la secció local del partit a la localitat, que fou legalitzat 10 d'octubre de 1932. La junta directiva local quedà constituïda per les següents persones: Josep M. Co de Triola (president), Rafael Cots Arboix (vicepresident), Jaume Missé Torras (secretari) i Enric Masó iEscubós (vocal fundador). La seu social del partit, l'any 1932 es va situar al n. 3 de la Pl. Pi i Maragall (can Co) i el 1934 passà al C. St Martí, 36, 1e pis. El diumenge dia 13 de novembre de 1932, van fer el seu primer acte electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya -“un gran míting”, segons el diari La Veu de Catalunya– i que es va celebrar a la sala del cafè el Segle, amb la participació estel·lar com a oradors de Josep M. Co de Triola, Eusebi Llensa, Joan A. Parpal, Ferran de Sagarra i del candidat per la circumscripció Delfí Sanmartin (que no sortí escollit). El partit es presentava integrat a les llistes de La Lliga Regionalista.
Temps de franquisme A partir de 1939 amb el nou règim franquista, la seva activitat pública i periodística disminuí considerablement, limitant-se a fer articles en El Mundo Deportivo i a la revista Caza y Pesca, a més d’organitzar el Calendario de Caza y Pesca i formar part de la Federación Regional de Pesca, en aquesta època era molt aficionat a caçar i pescar. Però, els anys de la postguerra va seguir lligat al món de l'automobilisme, dirigint fins que va morir, la revista de l'automòbil HP i l'Anuario Automobilista de España. Va morir el 3 de desembre de 1965 a Barcelona i llegà el seu arxiu fotogràfic, un dels més valuosos per a conèixer els inicis de la pràctica esportiva a Catalunya (1900-20), al Centre Excursionista de Catalunya. La major part del fons està format per un extens recull de fotografies relacionades amb qualsevol mena d’esport arreu de Catalunya durant els principis del s.XX. Aspectes tan variats com el motociclisme, l’espeleologia, l’hípica, el tennis, la boxa o el tir al plat hi són presents, com també hi ha una sèrie dedicada a l’aeronàutica, entre les quals destaca un meritori conjunt de fotografies aèries, i una altra sobre els Minyons de Muntanya. En Josep M. Co defensava la preservació de la muntanya, com deia ell: “davant dels gèrmens de la corrupció que l’aniquilen” i acabava lamentant-se que els mitjans de transport moderns haguessin servit per a aquesta finalitat. Era un home enamorat de la natura, dels esports i de la fotografia. Si volem conèixer com era la vida de principis del S.XX només hem de repassar les fotografies que va fer i que han quedat arxivades al CEC, com un llegat per a les futures generacions. En Josep M. havia nascut circumstancialment a Barcelona, però el podem considerar com un arenyenc més i de qui podem sentir-nos orgullosos, per la seva tasca periodística i pel prestigi que ha donat a Arenys de Munt. Elies Surrocxa i Campàs
/29
|El racó de l'Humanista
MIS REIRES Molts amants són un tercer en discòrdia. Els aficionats a les curses de cargols valoren molt que un exemplar sigui de pura bava. Quan l'artista ens mostra la seva obra, no ens demana la nostra opinió sinó el nostre aplaudiment. Seria més lògic que les gomes s'anomenessin esborrallapis. Als avions supersònics els passatgers no poden parlar entre ells. “Dóna'm un punt de suport…” i no cauré, diu el borratxo. L'únic que va dir Sòcrates, quan el van detenir i el van interrogar a la comissària, va ser: “Només sé que no sé res”. Moltes pel·lícules tenen un final bo, però algunes és l'única cosa bona que tenen. El disc de “prohibit aparcar” és el millor promotor de vendes de les grues municipals. “Als meus dominis no surt el sol”. (L'alcalde del Nucli Antic). Només de pensar en el preu que s'ha posat el pollastre, se'm posa “la carn de gallina”. Hi ha els que ja “han tocat sostre” i els que encara no toquen terra. “Un ajustament de comptes” consisteix primer a quadrar els saldos i després carregar-se els morosos.
/30
El remet que més temem és el de la Direcció General de Trànsit. La culpa que hi hagi criats dolents, és que en la infantesa van ser mal criats. Encara que els cabells blancs inspirin respecte, molts no tenim el menor interès que ens respectin i ens els tenyim. El suïcidi està prohibit, llevat que sigui en defensa pròpia. La màxima que “ningú és insubstituïble” la confirmen els entrenadors. L'efígie simbòlica de la justícia sempre em recorda una verdulera al mercat. No m'agrada el costum que té la gent de dir-me el dia del meu aniversari que sóc un any més vell. A més, no és veritat. Només sóc un dia més vell. “L'abraçada de Vergara” va passar en trobar-me un amic del col·legi al carrer Vergara i abraçar-nos. En una fàbrica de rellotges de sorra, en règim de cooperativa, cadascú aporta el seu granet. Examinant un escrit a màquina, un grafòleg no pot determinar el caràcter d’una persona, però sí la qualitat d’una mecanògrafa. “El pensador”, de Rodín, és un despistat que no recorda on ha deixat la roba. “Mare només n'hi ha una” … mentre el meu pare no es torni a casar. “El cubero” no fa servir la cinta mètrica perquè té molt bon ull per mesurar. Els mariners, el Dia dels Enamorats, són grans clients d'Interflora. En comptes de “llum i taquígrafs”, jo només necessito “taquígrafes”. La llum no em fa falta. Quan Guillermo Tell va ser obligat a disparar una fletxa a una poma col·locada sobre el cap del seu fill, gairebé no va patir, ja que la poma era de plàstic. Molts piròmans són vegetarians que pretenen que no trobem llenya per fer “costellades”.
Carlos Rodríguez Escriptor – Humanista – Psicoterapeuta
OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC
|Opinió
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
PRESSUPOST 2022 Com cada any, els arenyencs han de fer l’esforç i abonar els impostos municipals (això sí, en 4 trimestres) a canvi d’uns serveis que moltes persones NO utilitzen ni comparteixen i que l’Ajuntament NO explicita ni dona comptes amb transparència posant de manifest un evident menyspreu pels ciutadans. La transparència de l’administració pública és imprescindible per capgirar la desconfiança dels vilatans que no entenen la indiferència dels governants que s’escuden en la demagògia/reticència de la representativitat per NO tenir la valentia ni la claredat d’informar de manera entenedora amb la publicació i repartiment de l’INFORMATIU MUNICIPAL amb els números de l’Ajuntament Caldria considerar i NO seria tan difícil satisfer els arenyencs presentant amb un DIN A-3 explicant el Pressupost Municipal 2022 amb un Full de Càlcul (com s’elabora la comptabilitat de Costos de fabricació); i a la pàgina central a la part de dalt amb totes les Regidories (Urbanisme Cultura, Governació, Promoció...), al lateral una columna amb els conceptes (nòmines personal, h.extres, Seg.Soc., energia, sous/dietes a polítics, subvencions, etc...) a la part de baixamb els totals decadaregidoria (la suma real de les quantitats destinades a cada una) i a l’altre lateral el total de cada concepte. A la portada una breu explicació del Pressupost i a la contraportada una relació i pressupost de les inversions que es pretenen portar a terme durant l’any. El mateix quan s’aprova el Compte General per poder comparar el pressupostat amb el resultat real i valorar l’eficàcia de la gestió dels comptes públics i NO fer com ara que el PLE del dia 21 d’octubre (encara NO 10 mesos) es va aprovar la Modificació de Crèdit número 18/2021 de 179.674,00 € per falta de previsió comptable i sobretot de credibilitat política.
La TRANSPARÉNCIA i la PARTICIPACIÓ son l’ÈTICA de la DEMOCRÀCIA !!
Xavier Oller
/31
|Opinió
UNA FLOR NO FA ESTIU
Vist l’escrit “AIXÍ, NO” del passat mes de novembre de la revista Batec realitzat pel grup de l’oposició Junts x Arenys de Munt, en el que deien que, ”tenim la intenció de fer una oposició seriosa i responsable” i “denunciem constantment la
neteja i l’estat de deixadesa de carrers i places del poble”,“no rebem cap notificació per assistir als actes” i “es retiren els bancs de la Plaça Catalunya. Se’n posaran menys i de fusta”. A més, “del robatori de deu ordinadors de les dependències de l’Arxiu Municipal”... Diuen que, tot plegat ha portat a respostes “singulars” per part del regidor d’Espai Públic i darrerament ha hagut d’intervenir l’alcalde per suavitzar aquestes.
Doncs bé, aquest comportament del govern és el que observem des de fora del consistori tots els vilatans en general, que, cada cop més, veiem com es fa notar la falta de transparència, l’inexistent consens i el poc saber fer envers els altres grups (polítics, consells, entitats...) tirant pel dret amb les seves idees fixes. Des de l’inici del present mandat aquest govern està fent servir la tàctica del “ràdiopredicador, de dir el que fan”, sense acabar de fer-ho mai. Sempre que sorgeix algun afer fora del comú, apareix l’alcalde per apagar el foc que d’altres (del seu grup) han encès, dient; “sí, teniu raó, no ho hem
fet bé, però ens posarem les piles per solucionarho”, tot seguit d’un discurs enrevessat i difícil de
digerir, deixa passar el temps perquè tot quedi en l’oblit, igual que, quan trobes uns cons o unes tanques d’obres que delimiten en una plaça o carrer, és sinònim d’un fanal, una paperera, un arbre o un banc menys. Com una flor no fa estiu, s’ha de continuar fiscalitzant constructivament el govern perquè s’adonin que hi ha alternativa. Us desitjo BONES FESTES a TOTHOM.
Virgili Garcia President Alternativa Municipal Arenys de Munt - IDC
/32
“LA TERCERA DOSI" Avui en un supermercat de la Riera una de les meves veïnes feia de voluntària. Demanava diners per comprar aliments per l'anomenat gran recapte, les penúries de moltes famílies arenyenques, i d’arreu pel país, son més punyents a l’hivern i la misèria i la fam fan estralls al teixit social local. La còsmica pujada del rebut de la llum, dels carburants mica en mica, dels aliments, dels serveis, com la majoria de productes d'ús bàsic. Una autèntica bogeria d'inflació (5.4%) que ens fa a tots dissortadament més pobres. Hi ha un rum rum al carrer d'una certa incertesa i poca confiança en el futur, el rebregat tema les pensions, de la possible caiguda d'internet, de la vaga del transport preparada per als dies claus de les festes, tenint present que el 80% dels productes de regal estan fabricats en un altre continent i la sisena onada la tenim trucant a la porta... Els politòlegs parlen d'una guerra híbrida en una tempesta perfecte. On la geopolítica, els recursos naturals, els diners, les persones, les administracions, els polítics en el tauler d'escacs mundial, amb el canvi climàtic, feminisme, la xacra de la violència de tot tipus, ecologisme pel mig. A casa els indepes versus els unionistes, tot per fer una escudella barrejada amb pilota i tot. La meva veïna, i jo, us desitgem, Ai, aire d'aquesta nit, Bon Nadal!!
Joan Puig i Pont
|Opinió
TAL FAREM, TAL TROBAREM La Terra que ens acull està saturada de gent i si no ens espavilem ho passarem malament.
L’augment de temperatura causa incendis i sequera i provoca forts aiguats allà on ningú s’ho espera.
Cercant l’origen del virus pangolins i ratpenats, sense poder-ho provar han estat assenyalats.
Escassegen els aliments en molts països del món mentre que als més rics no els treu massa la son.
El desglaç de les glaceres fa pujar el nivell del mar i a les zones inundables es quedaran sense llar.
Si surt d’un laboratori o ho transmet un animal no té massa rellevància doncs ja està fet el mal.
L’auge de la raça humana que creix sense parar de manera incontrolada no es podrà aguantar.
Cremar carbó i petroli provoca l’escalfament, si no volem canviar-los morirà molta més gent.
En aquest planeta Terra que roda pel firmament si no ens posem les piles ens quedarem sense gent.
Sembla que als polítics no els preocupi massa com si no anés amb ells tot el que aquí passa.
Això no importa massa a les grans companyies, la qüestió és fer diners i deixar-se de manies.
Amb el que diu la ciència i la societat que empeny obligarem als que manen a fer les coses amb seny.
En els moments actuals en què aire, aigua i sorra estan molt contaminats la vida al món s’ensorra.
Per si no n’hi havia prou amb tanta contaminació de Xina arriba un virus que causa morts i dolor.
Pere Marpons Colomer
/33
|Opinió
RESPONSABILITATS ... Han passat més de 3 anys, des de que el molt honorable president Torra va inaugurar la nostra recentment acabada Riera, m’estalviaré de comentar que ell ho va fer dins el marc d’una República Catalana!, res a dir... Aquest era el suposat punt i final a una obra que havia dividit els arenyencs, i que després de dos vergonyoses consultes populars, una per triar sí o no, sobre un projecte de soterrament, on l’Ajuntament de forma increïble hi prenia part, i motivava el vot amb imatges al vestíbul de la consulta, de fortes i destructives rierades i amb una participació ridícula. I la segona per decidir quin model urbanístic per la part superficial, que tornava a fer-nos triar sobre coses trivials però deixava a banda la veritable qüestió, el model de rambla que volem i que va tornar a comptar amb una participació ridícula. En aquests 3 anys, hem viscut multitud d’actuacions a la Riera, un nyap sobre un altre. A nivell urbanístic, mai hem tingut clar quin model de Riera volem, si fos de vianants, hauríem suprimit el aparcaments fent tant sols accés per veïns i descàrrega de comerços, ho hauríem complementat amb un pla de suport al botiguers per fer de la Riera un reclam, no un problema. Ara ho fem els dissabtes al vespre i els diumenge a la tarda de l’estiu, res a dir... Si l’ús fos per tenir el màxim d’aparcament, i potenciar l’accés amb cotxe, un cop teníem la Riera aixecada, hauríem aprofitat al màxim l’espai posant aparcament en bateria, i ara hi cabrien el doble de cotxes. Ara mateix no tenim n´hi un n’hi l’altre, la gent aparca de qualsevol manera, amb poc control pels que deixen el cotxe tot el dia al mateix lloc, és un espai que tampoc és per als vianants. En aquest temps s’han hagut de posar unes “pilones” per evitar que la gent aparqui sobre la vorera, s’han hagut de cimentar les pedres que hi ha entre l’aparcament i els escocells (brillant idea no fer-ho abans), s’han hagut de canviar les places per cotxes, ja que la primeres propostes eren totes errònies. Noves places de motos, ara fins i tot de bicis!!, s’ha hagut de refer més d’una part de les rajoles que conformen la Riera, ja que deixem entrar camions de gran tonatge i una obra acaba fa 3 anys, amb un sobre cost evident
/34
posant diferents tipus de rajola i ciment de color (dic jo segurament estalviable), necessita manteniment cada 2x3, res a dir... Per no parlar dels escocells, brillant idea posar un jardí amb flor de temporada enmig d’una Riera, en l’únic lloc on hi ha ombra ja que tenim els arbres malalts i en prou feina en fan (per cert ara de tant en tant en tallen un, potser havíem de ser valents i fer l’actuació quan teníem la Riera aixecada i fer una actuació definitiva), per no dir la brillant idea de no pensar en el rec i haver de posar-lo més tard i malament, o la de posar escorça, que òbviament va omplir la platja d’Arenys de Mar la primera rierada. Ara però en lloc d’un jardí tenim una col·lecció d’arbustos, alguns gegants, que són un niu de merdes de gos i burilles, en algunes zones una col·lecció de pedretes, i en alguns que encara no han tingut sort, alguna canonada mal posada i un tros de tela supervivent del brillant moment de l’escorça, res a dir... I per què responsabilitats?, doncs perquè totes aquestes actuacions les firma i les autoritza algú, que suposem que és professional i que hauria d’assumir també el errors. Perquè no veig enlloc detallat els sobre costos com a poble, oi que fem molta propaganda quan cal. No ha plegat ningú?, res a dir... Només per pensar-hi, i el nostre mercat municipal?, des del moment en què es va actualitzar quants diners hi hem invertit, primer per parades, després com a sala polivalent, i ara que semblava que estaríem anys sense dedicar-hi esforços va i canviem el terra? No es va fer una actuació definitiva sabent clarament quin seria l’ús?, res a dir... O la nostra meravellosa Sala Municipal, la multitud inversions que s’hi ha fet, i que a hores d’ara encara s’han de llogar l’equip per fer-hi actes, perquè ningú és capaç de fer-hi un manteniment i fer-hi inversions lògiques que a la llarga s’amortitzen clarament, res a dir... En fi, tenir càrrecs i feines a l’Ajuntament, com a qualsevol lloc vol dir tenir responsabilitats, també la responsabilitat de plegar o fer fora a qui no faci bé la seva feina! Tot dit!
Carles Marpons Aresté
BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC
|La Bústia
Aquesta secció reserva un espai per a
les entitats, associacions, partits
politics, grups i institucions del nostre
poble perquè puguin expressar la
seva veu. Sempre amb el degut
respecte a les persones, entitats i
institucions. El Batec no es fa responsable de cap
dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de
tenir una llargada de 250 paraules, al
voltant de 15 línies. Feu-los arribar a:
centre@centremoral.cat o la bústia del
Batec a la facana del Centre abans del
20 de cada mes.
Donaviva
CARME RUSCALLEDA i SERRA (Sant Pol de Mar, Maresme, 1952)
És una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2018) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó). És una de les cuineres més innovadores i s'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin (el 2006 va aconseguir les tres estrelles en l'edició espanyola). Autodidacta i avantguardista, però sempre a prop de la tradició culinària catalana. Nascuda en una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria, al qual va incorporar una secció de plats per emportar que ella mateixa cuinava. El 1988 obre amb el seu marit, Toni Balam, el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant de Tòquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin. La seva cuina es basa sobretot en la cuina tradicional catalana, a la que aporta un toc diferent o original; hi destaquen els seus plats de peix. Al restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda es va guanyar la fidelitat d’un públic gurmet; va guanyar importants premis professionals, socials i artístics; va rebre les més altes valoracions a les guies gastronòmiques. I finalment i després d’aquests 30 anys d’activitat i èxit, van decidir tancar aquesta etapa per obrir un nou camí professional: CUINA ESTUDI. Que es pot visitar a la seva pàgina web www.ruscalleda.cat. Actualment participa i col·labora en diversos mitjans de comunicació: revistes, diaris, ràdio i televisió. Ha escrit el llibre Cuinar per ser feliç, que ha estat traduït a diverses llengües, i altres llibres de receptes per a fer a cuines professionals i no professionals. L'any 2012 va ser nomenada per l'Ajuntament de Sant Pol de Mar filla predilecta de la vila. El 2013 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. El 2019 se li atorgà el Premi Nacional de Cultura com a "veritable ambaixadora de la cuina catalana arreu del món".
/35
|La bústia
Escola Sant Martí
MÉS A PROP DE LA CULTURA
“La Petita Flauta Màgica” al Liceu de Barcelona
Els nens i nenes de Cicle Mitjà de l’Escola Sant Martí hem gaudit d’una especial visita al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Aquesta sortida ens ha permès dur a terme una activitat cultural ben àmplia des d’un punt de vista musical i arquitectònic. L’edifici del Liceu es va construir entre el 1837 i el 1847. Antigament era un convent, que va passar a ser conservatori i, actualment, el Liceu. Només entrant ens sorprèn la blancor del marbre, el vermell de les estores i el daurat dels ornaments de les columnes i el sostre del vestíbul. No passa desapercebut el “Saló dels Miralls”, que es troba pujant les escales de marbre, on al final podem observar l’escultura de la “Musa de la Música”. Als infants els crida l’atenció la distribució de la sala principal, ja que s’hi pot accedir des de diferents espais: les llotges, les avantllotges, l’amfiteatre i la platea. El terra emmoquetat,
/36
els seients entapissats de vermell, el sostre amb detalls daurats i les immenses làmpades penjants, fan que l'experiència sigui inoblidable. Des del punt de vista musical, hem introduït als nostres alumnes al gènere teatral de l'òpera, a partir de l’obra “La Petita Flauta Màgica” de W. A. Mozart. A l’escola hem fet un treball previ de l’argument, els personatges, els instruments, les cançons i la discriminació auditiva dels diferents tipus de veus. Aquesta sortida ens ha permès apropar-nos culturalment al nostre entorn proper tot desvetllant el gust d’escoltar música i veure teatre en directe, apreciant i valorant amb sentit crític l’òpera com a gènere musical i coneixent el patrimoni cultural que ens envolta.
Cicle Mitjà, Escola Sant Martí
|La bústia
Escola Sobirans
TREBALL PER PROJECTES!
A l’Escola Sobirans treballem amb metodologies que afavoreixen l’èxit de tot l’alumnat des d’una doble dimensió: la millora dels resultats acadèmics i la millora de la convivència social i individual (benestar emocional). Utilitzem metodologies actives que afavoreixen la interacció entre iguals i l’intercanvi comunicatiu per arribar a un bon aprenentatge cognitiu. Treballem agrupant als alumnes de diferents maneres: amb grup sencer, fent desdoblaments que permeten treballar amb la meitat del grup, racons de treball agrupant els alumnes de 4 en 4, mitjançant grups cooperatius formats per 4 alumnes, en el que cadascú desenvolupa un rol dins el grup i tots els rols són necessaris per realitzar el treball final. Compartir el procés d’aprenentatge de donar i rebre ajuda, contribueix a que s’assoleixin millor els continguts i al desenvolupament integral de l’alumnat. Una metodologia activa que utilitzem de P3 a 6è és el treball per projectes. Fomentem entre els alumnes un tipus diferent d’aprenentatge, centrat en les pròpies motivacions, on els alumnes es qüestionen un tema d’estudi i fan una cerca d’informació (llibres, revistes, internet, entorn, famílies, etc.) amb la que assimilen nous coneixements. Comencem a treballar per projectes des de l’inici de curs amb el projecte del nom de la classe. Els alumnes de 6è són els encarregats d’escollir la temàtica sobre la qual projectarem els diferents noms de les classes. Al llarg de la nostra història hem tingut noms de pintors, de països, d’esports, de planetes... I aquest curs el tema triat és Els Jocs. Així que hi ha la classe del LLop, de la Baralla de cartes, Virus, Escacs….. Al Cicle dels Petits (P3, P4 i P5) fem conversa sobre la necessitat de donar un nom a la classe per identificar-nos com a grup. Els infants s’emporten a casa un full (proposta per cercar un nom per la classe), on fan un dibuix, hi escriuen paraules, etc... junt amb la família. Quan tenen la proposta, la porten a l'escola i es penja dins l'aula a un lloc visible. Cada infant exposa la seva i es fa la votació. Cada nen/a posa un gomet al nom que li agrada més. La proposta amb més vots és el nom de la classe.
Al Cicle dels Mitjans (1r, 2n i 3r) es treballa a partir del conegut joc de cartes UNO, els diferents JOCS DEL MÓN i els ESCACS. L’alumnat de primer està desenvolupant la seva creativitat lògico-matemàtica amb el joc de l’UNO. L’alumnat de segon ha decidit treballar entorn la diversitat cultural amb els JOCS DEL MÓN. S’han ambientat la classe i els penjadors per començar a treballar el projecte. Des de tercer han optat per potenciar la lògica i l’estratègia amb els ESCACS en els racons de matemàtiques, amb la participació de les famílies.
Al Cicle dels Grans (4t, 5è i 6è) treballem el projecte del nom de la classe: origen del joc, com es juga, material que cal, variants …. I a partir d’aquí també treballem les diferents àrees. Al mateix temps aprenem a col·laborar en un projecte comú, a treballar en equip, a respectar les opinions de tothom, a parlar quan toca, a escoltar-nos i sobretot, a aprendre tot jugant!
/37
|La bústia
Amics per l'Art del Maresme Amics per l'Art del Maresme té el goig de presentar-vos la seva habitual exposició col·lectiva de tardor, que aquest any està formada per obres que tenen com a motiu inspirador la dona. En aquesta mostra d’art, comissariada per la Mary Heredia i la Roser Soms, hi participen 16 artistes socis de l’entitat més un artista convidat: Roberson, dissenyador, pintor i escultor madrileny que resideix i treballa a Calella. Podeu veure un tast de la seva potent obra pictòrica en la imatge que il·lustra el cartell, que molt amablement també ha tingut la gentilesa de dissenyar.
DON’NA
El títol d’aquesta exposició ha sorgit de la feliç i curiosa unió entre el mot català dona i l’ideograma japonès de dona ( ,que es pronuncia “on’na”). D’altra banda, com que la data de la inauguració s’escau l’endemà del Dia internacional per l'eliminació de la violència envers les dones, hem demanat la col·laboració de l’associació Donaviva per organitzar alguna activitat o espectacle relacionat amb el tema. I aquesta col·laboració es materialitzarà el dia 26 a les 19 hores durant la inauguració, quan l’evaibanezcano ens oferirà una acció artística en directe al voltant del kanji japonès dona ( ).
女
女
TALLER DE ‘SHODO’
En les mateixes dates i lloc de l’exposició, l’Eva també impartirà un taller d’introducció al shodo (cal·ligrafia japonesa) pel qual no calen coneixements previs. Seran tres sessions independents el dissabte a primera hora. Podeu demanar-ne informació i inscriure-us als telèfons: 654681930 (Eva, professora), 654881711 (Maria, Donaviva) o 630857339 (Roser, Amics per l’Art). Els socis d’aquestes dues entitats tindran un descompte per sessió (a consultar). L’exposició, integrada per pintura i escultura, restarà instal·lada a la sala Mercè Paluzie fins al 12 de desembre i es podrà visitar divendres de 18 a 20.30 i dissabtes i diumenges d’11 a 13.30 i de 18 a 20.30. I, per acabar aquest escrit, uns mots que resumeixen un xic la idea d’aquesta mostra col·lectiva d’art que esperem que sigui del vostre gust.
DON'NA és dona i és so d'ones. DON'NA és pont i port i llaç que enllaça. DON'NA és dona que dóna i abraça i germina. DON'NA és color i és traç agosarat. DON'NA és trobada feliç entre dos mons, dos conceptes de vida i de l'art units per la feminitat creadora.
Banc de Sang
CAMPANYA BANC DE SANG I TEIXITS. DESEMBRE SOLIDARI Diumenge 12, matí, de 10 a 14h Dilluns, 13, tarda, de 17 a 21h
És un cant dels ocells dalt dels plàtans de la Riera, és un aire suau tot movent les branques, camina i camina cap a l’Ajuntament. En temps de sequera que creiem perduda la collita, hi ha en els rostres una fonda melangia i quan la collita és bona i és mig-riure de contents de viure i de fer viure. Agraïments: al Batec, Ràdio Arenys de Munt, Ajuntament, Policia Local i sobretot als donants. Sense ells no seria possible donar vida, amb la teva sang i plasma.
/38
Telèfon de contacte: 93 557 36 30 donatsang.gencat.cat
Gràcies per tot, per sempre. Ramona – Míriam i Voluntaris. P D : Feu que aquestes festes nadalenques siguin més plaents per a tothom, passeu-les el millor possible i ... l’any 2022 sigui el millor possible!
|La bústia
Alternativa Municipal
INTERPEL·LAR
(adreçar la paraula per demanar)
Quan es creu que alguna cosa de l’administració pública no rutlla prou bé, tothom té el dret a INTERPEL·LAR el govern que ho gestiona per expressar-li la disconformitat al·legant el seu punt de vista i la seva opinió amb respecte. És evident que moltes coses públiques no van com caldria i que fa falta més visió, més dedicació i més control per aconseguir satisfer l’opinió dels vilatans que veuen com es va deteriorant l’eficiència municipal en alguns serveis (neteja, escocells, jardinets, parcs, conservació de vies públiques, patinets, bicicletes, Biblioteca, Residència...) No és cap problema discrepar dels polítics que tenen la missió d’administrar els recursos públics i de governar per decidir el que cal fer, preocupar-se del que és prioritari pels vilatans i sobretot com es distribueixen els diners públics de tots per aconseguir el màxim consens. És indignant i lamentable la falta de transparència, de participació i l’aplicació de consens en les decisions importants per un Arenys de Munt que va perdent oportunitats cada dia que passa sense fer-hi res. A Arenys de Munt patim la falta d’interpel·lar l’Ajuntament (insensibles a les protestes) de les coses que ens convenen i que són necessàries per als vilatans per poder ser un poble amb voluntat de millorar i de poder planificar des dels serveis, fins als equipaments i el futur del nostre poble. La voluntat ciutadana i l’opositora han desaparegut i les conseqüències han d’assumir-se acceptant que l’Ajuntament ho faci tot sense la intervenció dels vilatans. És una finalitat inviable voler fer canviar i contradir l’Ajuntament quan pensen que tot el que fan ho fan bé i que són suficients per decidir tot el que representa Arenys de Munt.
Si ens deixen, sabem el que volem per aconseguir-ho.
Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC consensmunicipal@gmail.com @AlternativaMunt
ADM
COMPTES CLARS La Setmana de la Gent Gran muntada pel govern de l’Ajuntament sense la participació del Consell de la Gent Gran i acabada i explicada amb un pamflet monogràfic amb fotografies a tot color que van repartir el dia 8 de novembre d’enguany és una iniciativa que cal valorar en la seva dimensió i analitzar amb perspectiva per la consideració de la poca insensibilitat planejada. Un ajuntament que només fa publicitat informativa del que li interessa o convé amb un pamflet de 4 pàgines (cada ix temps), volen fer-se visualitzar perquè els vilatans comparteixin les seves decisions, però sense donar comptes començant pel que costa cada activitat que han executat, o que estan realitzant, o que faran en breu per enlluenarnos és una falta de respecte pels vilatans que entenen que l’administració pública tenen l’obligació d’informar de les despeses de cada acció que realitza, sense cap referència a la que haurà que ser la nova residencia municipal d’avis que tant interessa a una majoria d’arenyencs. L’Ajuntament ens ha regalat una Festa Major amb moltes activitats per a (tots?) els vilatansperò el que NO ens diu es quan ha costat cada acte – Pregó pel humorista i actor Peyu, lloguer de l’envelat més bus i els complements, Orquestra, Nit Jove, Pallassos, Akelarre, Concerts, etc. – ni tampoc els ingressos produïts. Les festes majors haurien de ser uns esdeveniments populars amb imaginació de participació i cada despesa pública que s’utilitza ha d’estar pressupostada amb consens perquè arribi a la majoria de vilatans i justificar la despesa per no malbaratar els recursos públics amb capricis del polític que en té la responsabilitat d’organitzar les festes. Les festes majors de tardor haurien de ser més populars/identitàries/selectives per aixoplugar a la majoria d’arenyencs i NO comparar-les com les d’estiu en què tothom participa de tot.
ADM
/39
|La bústia
ERC Arenys de Munt Ara fa deu anys que Oriol Junqueras i Marta Rovira lideren Esquerra Republicana de Catalunya, és un lideratge fort com poques vegades s’ha vist a ERC, on les lluites internes entre diferents lideratges sovintejaven uns anys enrere, de fet com a la majoria de partits polítics. Ara es veu tot molt clar i senzill, però, en aquell moment, aquest nou lideratge no era tan fàcil i els canvis sempre espanten a algunes persones i en el món de la política encara més, les secció local d’Esquerra Arenys de Munt ho va tenir clar i vam apostar fermament i decididament per l’Oriol i la Marta, no tan sols a Arenys de Munt, fins i tot alguns membres de SL varen buscar suport per tota la comarca. En aquest deu anys han passat moltes coses, algunes més bones que d’altres.
Però és indubtable el creixement d’ERC , mica en mica i sense parar, hem aconseguit liderar d’independentisme i el govern de la Generalitat, eixamplant el moviment independentista, cosa que encara hem de fer més i més fins aconseguir la victòria final, és a dir la República Catalana. Tots dos han pagat i estan pagant un preu molt alt els més de 1.000 dies de presó de l’Oriol i l’exili de la Marta, l’estat espanyol té molt clar qui és el seu enemic i la repressió sobre ERC i els seus líders ha estat i és brutal, tots els càrrecs dirigents d’ERC estan en el punt de mira de l’estat profund espanyol.
La tardor a Arenys de Munt és temps de Sant Martí, temps de Festa Major, pensem que la festa major del 2021 ha estat prou reeixida, des del pregó, els diables, la fira medieval, fins als concerts i activitats per gent de totes les edats, des dels més menuts fins als més grans, de ben segur que algunes coses no hauran estat del gust de tothom però tots els espectacles han tingut una molt bona participació.
/40
La tardor també es temps de pressupostos, els de l’estat, els de la Generalitat i també els dels ajuntaments. Els de l’estat estan encarrilats i Esquerra que ha permès que es tramitin i ara els està negociant amb el govern del PSOE i Podemos, diuen que no en traurem res, però millor això, que no, el no pel no, actitud a la que ens té acostumats la CUP i la que s’han apuntat els ex convergents de Junts, una pròrroga dels pressupostos del 2020 seria un desastre, cal arremangar-se i negociar per aconseguir el màxim per la sanitat, per ajudes socials i per la ciutadania de Catalunya, ja veurem que en surt. Els pressupostos de la Generalitat de moment estan a l’aire, esperem que la CUP al final al menys s’abstingui, sinó obligarà a trencar la unitat independentista , el que està clar és que aquests pressupostos són més que necessaris, imprescindibles, l’augment en les partides sanitàries i socials són mes que notables, la pandèmia ho ha desmanegat tot i necessitem els fons europeus per ajudar a la gent, la paradoxa es produeix quan Junts vota en contra dels pressupostos de l’estat , sense voler ni negociar res i això faria molt complicat complir amb els pressupostos fets per un conseller del seu partit. Els pressupostos municipals han tingut l’enorme dificultat per la supressió de les plusvàlues quan ja estaven pràcticament fets, el regidor d’economia i alcalde ha tingut una feinada de por, però ens en sortirem i els pressupost del 2022 seran aprovats. S’acaba l’any, un altre any complicat per a tothom, esperem i desitgem que el 2022 sigui millor i podem deixar enrere alguns dels malsons que ens ha perseguit aquests darrers anys. SALUT I REPÚBLICA!!!!
|La bústia
Junts per Arenys de Munt
NOVEMBRE 2021 Mes especialment dens aquest novembre pels grups polítics municipals, ja que han coincidit dos elements importants, un de festiu: la Festa Major, i un altre de gran transcendència per la política municipal: el ple de pressupostos.
Intentarem parlar una mica de tot
El primer que volem dir de la Festa Major és que celebrem que s'hagi pogut fer després d'un any en la que va quedar quasi inèdita per culpa de la pandèmia.
Força actes aquest any que van començar ja el dia 5 amb la presentació del llibre 40 anys d'ajuntaments democràtics i va acabar el 21 amb el lliurament de premis del concurs d'emprenedoria i el torneig de botifarra, simbòlic final de la diversitat d'actes. La gent de Junts hem participat tant als actes fets al poble com els traslladats a la carpa (ja sabem que també és poble, però ja ens entenem).Seria molt llarg parlar de tots els actes ,per això farem una valoració global: a nivell de carpa valorem positivament la nit jove, el concert de festa major, el punt lila i l'oportunitat d'adquirir aliments sense gluten petició tants cops reivindicada des de Junts per Arenys de Munt, i posem a l'altre costat de la balança la nit de divendres la discoteca La Sala, no som els únics, creiem que el públic amb la seva presència va corroborar la nostra opinió. Dels actes fets al poble molt bé la gran majoria: el pregó, l'ofici, la dansa d'Arenys de Munt amb menció especial a l'actuació de la canalla, els espectacles de pirotècnia i la ballada de l'esbart dansaire i on creiem que s'hauria d'haver fet d'altra manera és en la fira medieval, no focalitzant-la totalment a la riera i afavorir la baixada dels gegants. No estem d'acord, com tampoc ho van estar els geganters, de fer baixar els gegants pel carrer de Les Flors.
Res més en aquest punt, glòria a Sant Martí i visca la Festa Major!
Canviant de tema parlem dels pressupostos. Aquest any el nostre vot no ha estat favorable i volem aprofitar aquesta finestra pública per explicar-ho. L'any passat que de fet va ser al gener d'aquest any se'ns van presentar uns pressupostos que des del primer moment tothom, i quan diem tothom ens referim a tots els grups municipals, es veien impossibles de realitzar, peró vàrem creure que la situació epidèmica requeria un vot de confiança. Aquest any tot és diferent, però no en les inversions que se'ns proposen, urbanització tercer tram de la riera, rotonda a l'entrada del poble, a condicionar l'entrada de Sant Carles, urbanització Aiguaviva, rehabilitació 3ª fase centre cívic.....,totes ja apareixien en l'exercici anterior i no és que no se n'hagi fet cap, és que ni tan sols tenim la percepció d'haver-ne començat físicament alguna.
Per tant la nostra abstenció s'explica en el fet que estem d'acord que aquestes inversions són importants per al poble (exceptuant el centre cívic que mai hem considerat prioritari, però el que no podem fer ara és que el que ja està fet es malmeti) i no volem que un vot en contra s'interpreti que és en contra de fer aquestes inversions, però també volem deixar clar que en vista del que s'ha fet fins ara de tot el que s'havia projectat com a mínim es pot entendre que tinguem dubtes més que raonables.
Res més per aquest any
Junts per Arenys de Munt us desitja que tingueu unes Bones Festes.
/41
|La bústia
Contes des del Projecte RADARS
LA CASA No m'hauria imaginat mai que el menjador d'aquesta casa on va néixer l’àvia, la mare i després jo, avui seria un menjador de restaurant. Quina llàstima haver hagut de marxar d’aquí. Les rodes de la meva cadira trepitgen les mateixes rajoles irregulars i fosques. Sento tristor en veure que les meves parets les han pintat d’un color de merda antiga. Tinc la sensació que se m’aturarà el cor quan veig que la cuina, encara manté la llar de foc amb el fons negre de tanta llenya que s’hi ha cremat. Si tanco ells ulls, encara puc veure l'olla penjant damunt les brases on es coïa el menjar de cada dia. —No trobes que és una ximpleria que hi hagin afegit una cuina de gas butà? —Mare, ara és més còmode que no pas el carbó o la llenya. Els temps han canviat. —Bajanades! Veus aquests fogons de ferro amb les anelles que s'encaixen una damunt l'altra amb una porteta a sota per posar-hi carbó? Et ben asseguro que és millor això que el coi de butà que, si no vas amb compte, et pot explotar als nassos. Recordo quan de petita, la mare em posava a ventar davant la porteta amb un ventall fet amb cordills entortolligats. La Maria empeny la meva cadira i em porta pertot. —Què se n’ha fet de la comuna? —Ara és un bany. Les comunes no estan permeses per als restaurants. Ara hi posen la tassa de vàter i un rentamans. És més higiènic. —Més higiènic? Foteses! Tota la vida hem notat la pudor de la caca i no ens ha passat res. Quanta nostàlgia en veure tants canvis. Veig que encara es conserva la porta que comunica amb la casa que llogàvem. No en trèiem gaires diners, però ens ajudava a la maldestra economia. M’agradaria tornar a pujar pels graons alts irregulars que duen al pis de dalt on dormíem, tot passant els dits per les parets abonyegades i emblanquinades. Ja no puc caminar, per això la Maria va vendre la nostra casa. De petita mirava el cel des d’aquelles finestres tan altes que gairebé no hi arribava. Recordo que repenjava la barbeta a l’ampit, i enfilada, podia veure un bocí de pati. I les persianes de fustetes horitzontals, les podia tancar i obrir amb una barreta vertical que les lligava totes. —Maria, per què només recordo coses de quan jo era petita? Creus que se me’n va el cap? —No mare, esclar que no. El que passa és que de petita vas ser molt feliç aquí, i després vas treballarhi molt en aquesta casa, en els camps, amb els animals... Et venen al cap records bonics. No t’amoïnis gens que estàs molt bé!
/42
—Deu ser això. Creus que encara hi ha goteres? Recordo que quan plovia ens queia l’aigua damunt del cap, i el pare ens deia que l'aigua només mulla, que ens havíem de fer amigues de les goteres fins que les pogués tapar. Al cap i la fi, tampoc plovia gaire. —Vols anar al celler, mare? Entrem al celler i veig amb decepció que ja no s'hi guarda el vi. El fan servir de rebost. L'olor és diferent. Ja no ensumo la flaire de bota i no la reconec. —Què se’n deu haver fet d’en Tom i en Murillo? —De qui? La meva filla no sap de qui parlo. Ella no va conèixer els dos gossos de la casa. Un color canyella, i l’altre blanc amb taques grises. Serien tan vellets ara... Tampoc trobem l’atrotinat carro de fusta. Ni l’egua, la Castanya. Era del color de les castanyes i tenia la crinera més fosca. Crec que per això li van posar aquest nom. Sempre anava tibant del carro dos kilòmetres avall, cap al poble. El pare anava davant amb les regnes, i la mare i jo, assegudes a la fusta travessera al mig del carro. Entre les cames, dúiem les pesades lleteres plenes a vessar per repartir la llet pel poble. El cul ens quedava adolorit amb els bots dels forats del camí. Dins el galliner sí que hi ha vida, quatre gallines. Les vaques ja no hi són, però encara tenen una gàbia plena de conills molt divertits. Els deuen matar per al restaurant. —Saps, Maria? Fèiem vi de les vinyes de darrere la casa. —Ja no hi són, mare. Ja no hi ha ceps. Ara la casa només és un restaurant. —Valgui’m Déu! S’han carregat les vinyes? Ha desaparegut la vinya de darrere la casa? Si haguessis vist com abocàvem els cabassos plens de raïm dins d’un cubell de fusta, ens descalçàvem, ens rentàvem els peus i ens hi ficàvem a trepitjar els gotims que havíem portat de la vinya. Això era per fer vi. —Mare, vols veure el safareig? —Encara hi ha capgrossos? —No mare, ara és buit. Ja no s’hi renta roba. Vols quedar-te a dinar aquí? —Aquí? No, no pas. No menjaria res cuinat amb fogons de butà. Anem, Maria. Saps una cosa? Prefereixo quedar-me amb els records...
Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
LA SOLUCIÓ
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes: GIL VALLS MARTÍN, 11 anys
MARTÍ VALLS MARTÍN, 8 anys
ERNEST DE LA ASUNCIÓN, 8 anys
JUDIT ESPIELL GARRELL, 7 any
GUERAU BOSCH CLOPÉS 9 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
/43
.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
El dissabte 20 de novembre, el Centre va tenir el gran honor de poder obrir les portes a la Diva del Soul britànic Janine Johnson. La cantant, acompanyada del pianista Emilio Merone, va captivar el públic amb la seva peça més personal " Confessions of a Soul Diva".
Sota una atmosfera íntima i emotiva, la cantautora va oferir una actuació brillant memorant dives del passat com Aretha Franklin, Whitney Houston o Shirley Bassey. Cançons com Skyfall, Listen o My favorite Things de Sonrisas y Lágrimas van fer de l'espectacle una combinació excel·lent que garantia ser un èxit total. Tots aquells que no hi poguessin assistir podran trobar tota la seva discografia a youtube o Spotify. Esperem que un futur puguem tornar a tenir el plaer de tenir la Janine entre tots nosaltres.
El Centre s'esforça i té l'objectiu d'oferir espectacles i concerts que a més de ser interessants puguin recolzar artistes independents i emergents del panorama musical. Esperem poder continuar aportant el nostre granet de sorra en aquest sector tan important com és el cultural.
:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD
La imatge del mes