Skip to main content

BATEC 405 agost 2021

Page 1

EL CENTRE ESTRENARÀ TEMPORADA AMB TEATRE

A L'AGOST BALLADA DE SARDANES pàg 03

AJUDES A EMPRENEDORES, COMERÇOS I EMPRESÀRIES pàg 11

EL MISTERI DE LES KT pàg 13 Exclusive interview with El 19 de setembre, a les 18h, arriba a la Sala Gran del Centre la comèdia PERDUTS protagonitzada pels dos actors televisius: Jordi Coromina i Óscar Intente. Manila's Rising Sun pag. 05

XV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA NIT BRUIXA pàg 15

504 .mún / 1202 TSOGA

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT


Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 07/ D'Arenys, casa de la vila 13/ D'Arenys, gent i societat

16/ D'Arenys, esports 18/ De la Parròquia

05

07

21/ Del temps 22/ Mirant el cel 23/ Batecs de natura 25/ #Lilconte 27/ El llibre del mes 28/ Biblioteca 28/Calendari 29/ Cartellera

13

10

30/ Recordant a... 33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió 37/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

15 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

14

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Martí E. Berenguer | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:


|Del Centre

EDITORIAL És agost, però nosaltres seguim! Ha estat un any difícil i complicat per la cultura, sí. Ha costat arrencar i un cop en marxa, ens han restringit amb mesures d'aforament o amb horaris de tancament. Però, per altra banda, tot el que hem pogut programar ha estat un èxit gràcies a les ganes que tenia el públic de venir al Centre i de gaudir de l'oci cultural. Hem omplert la Sala Gran amb Rau Rau, amb teatre de producció pròpia, amb la tornada de l'Esbart als escenaris, amb el Cicle Gaudí,... I hem donat vida també a la Sala Corrioles: des de l'Escola de Circ Encirca't, a les mostres de Microteatre de producció pròpia; sense oblidar l'atrevida aposta de la temporada: El Centre Music Fest, amb artistes joves del poble i per als joves del poble. Seguim treballant per oferir tot això i més! El mes de juny vam tancar temporada, però durant tot el juliol ens hem dedicat a programar i tancar els espectacles de setembre a desembre. Sabem que en qualsevol moment la situació amb la Covid pot canviar i de ben segur que ens hi haurem d'adaptar, però de moment hem establert un nou curs 20212022 que començarà l'11 de setembre amb les inscripcions de les escoles d'Esbart, Teatre, Tenis Taula i Escacs. Després d'aquest tret de sortida, hi ha programació per a tothom: teatre d'adults amb l'obra Perduts el 19 de setembre; cinema familiar; Rau Rau; poesia; el Teatre de Sant Martí; el cicle Sonagust; Els Pastorets; i cinema per adults. Com sempre, trobareu tota la informació dels espectacles a la web. Començar a formar part d'una junta i sobretot, ser la responsable de la programació en un any tan incert com aquest que hem passat, és complicat. Per funcionar bé, necessito tenir sempre la situació controlada i organitzada, però gràcies a l'equip que hem creat al Centre, poques coses se'ns han escapat de les mans. No ens hem aturat davant de cap entrebanc i ens n'hem sortit malgrat les pedres que ens hem trobat pel camí. És un gust donar hores al Centre amb uns treballadors i una junta tan potents. Ens veiem al setembre. Al Centre, és clar!

MÉS SARDANES A L'AGOST Arriba el mes d'agost i a Arenys de Munt hi arriben les sardanes. Aquest any a causa de la Covid-19, no es ballaran a la Plaça de l'Església com de costum, sinó que ens traslladem a la nova Plaça de la República Catalana (Can Borrell). Hi hauran ballades els dies 8, 22 i 29 a les 19h amb les cobles Vila d'Olesa, Principal de Granollers i Premià, respectivament L'agrupació sardanista convida a tothom a participar a les ballades. Us hi esperem a tots i a totes. Bon mes d'agost!

Meli Cardoso Membre de la junta

/03


|Del Centre

CIRC, REPTE ACONSEGUIT! Ho hem aconseguit! Hem arribat al final de curs, 3 mesos de classes seguides amb mostres de final de curs i reprogramació del Cabaret Jove. Ningú s'ho imaginava en temps pandèmic....!!! Els i les alumnes estàven molt iŀlusionades en presentar el que han après en aquest temps tan incert, i ha estat tot un viatge molt bonic, intens i creatiu. Molt important en el seu procès d'aprenentatge poder mostrar i compartir el què aprenen a circ! Va ser una setmana plena de mostres on familiars i públic van gaudir d'un final de curs especial.

Moment del Cabaret Jove

El Cabaret Jove es va tornar a programar, ja porten 5 funcions! I una vegada més, va ser tot un èxit!! Ho fan molt bé aquest joves artistes!

El dia 19 de juny, vam participar com a Escola de circ a la Trobada d'Escoles de Circ del territori català, on es va presentar el Catàleg de centres de formació de circ de tota Catalunya, format per 49 centres repartits en les 4 províncies. Vam presentar 2 números del Cabaret Jove, que van sortir per BTV! Ho van fer molt bé, va agradar molt al públic! I ja som gairebé com una companyia de circ, el 18 de juliol acturarem a la Fira de Circ de la Bisbal de l'Empordà, una altre aventura per als i les joves del cabaret! Actuarem a les 16h, a l'Espai Escola, per si algú s'anima! Ara Encirca't està amb el Casal d'Estiu fins a finals de juliol, per si algú encara s'anima queden places per les 2 últimes setmanes. Cada divendres a les 12h, es fa una presentació-mostra de cloenda de la setmana, per si voleu treure el cap!

/04


|Del Centre

TEATRE AMB ACTORS TELEVISIUS ESTRENA LA TEMPORADA DEL NOU CURS AL CENTRE El 19 de setembre, a les 18h, arriba a la Sala Gran del Centre la comèdia PERDUTS protagonitzada pels dos actors televisius: Jordi Coromina i Óscar Intente. El Joan (Jordi Coromina) i el Lluís (Òscar Intente), companys de feina i amics, cada dia dinen al mateix restaurant de menús. Els dos estan ben casats, però les seves vides comencen a caure en una perillosa inèrcia. Un dia inicien una conversa sense retorn. El que comença com un joc innocent, es converteix en un embolic de dimensions inimaginables i acaben perdentse. Recomanada a partir de 16 anys Escena de Perduts

Entrades disponibles a partir de l’1 de setembre a la web i secretaria del Centre.

EL CAS TANCAT ES PROJECTA AL CENTRE El passat 19 de juny, una cinquantena de persones van gaudir d’una tarda de cinema al Centre. Es projectaven tots els capítols de la sèrie “Cas Tancat”, elaborada, gairebé en la seva totalitat, pel talent del nostre poble. Els que l’han vist diuen que és una proposta audiovisual estranya i sorprenent. Per mi, però, aquella tarda va succeir un fenomen encara més estrany i sorprenent: que cadascuna d’aquestes cinquanta persones decidissin destinar un parell d’hores de la seva vida a anar fins al Centre, asseure’s a la butaca assignada i endinsar-se en la història que hem creat. Escena de "Cas Tancat"

Això, per un creador, és una experiència extraordinària i un motiu per seguir treballant i aprenent. Fins la propera. Miguel Figueroa

/05


|Del Centre

L'ESCOLA DE DANSA "LA RIERA" ACOMIADA EL CURS AL CENTRE Bona tarda, aquesta carta es per agrair al centre i els seus tècnics l’esforç i l’ajuda que ens han prestat en tot moment.

tnerroT idroJ | aifargotoF

Moment del final de curs de l'escola de dansa La Riera

Vàrem ser molt feliços gaudint minut a minut el moment, portàvem tan temps tancats com ocells a una gàbia, per fi vàrem poder obrir les ales i obri el nostre cor ple d’emocions prohibides, la màgia va brullar amb la musica la dansa i va ser tot un èxit. Veiem al públic amb els ulls vidriosos d’emoció, o varen agrair moltíssim amb els aplaudiments. Tot va sortir millor de lo esperat i tindrem un record preciós que esperem repetir any rere any sense restriccions, perquè ningú s’ho pugui perdre. La dansa es vida i dona emocions als espectadors. Gracies per aquest moment.

L'ESBART COMENÇA EL NOU CURS AL SETEMBRE Nou grup de petits dansaires Busquem nens i nenes nascuts els anys 2014 i 2015 per obrir un nou grup de dansaires de l’Escola de Dansa. Si vols que el teu fill o filla balli a l'esbart, només has d'omplir el formulari que trobaràs a bit.ly/inscripcionsesbart i ens posarem en contacte amb tu! El dia d'assaig serà els dijous de 17 a 18h.

- Benjamins: dijous, 17h a 18 - Alevins: divendres, de 17h a 18h - Infantils: dissabte, de 12h a 13h - Juvenils: dimarts, de 20h a 21:30h - Cos de Dansa: dimarts i dijous, de 21:30h a 23:30h OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06

www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

tnerroT idroJ | aifargotoF

Nous horaris: curs 2021/2022 Després de dos cursos complicats, l'Esbart està preparant-ho tot per començar el curs al setembre, amb ganes i iŀlusions renovades, i amb els següents horaris i grups:

Ballada de l'Esbart a l'Escola Sant Martí


|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de juliol El ple de juliol va començar amb una declaració institucional de suport a Marcel Vivet, promoguda per la CUP i consensuada amb ERC, JuntsxAdM i el regidor no adscrit. A Marcel Vivet l’han condemnat a 5 anys de presó per a ver participat en una manifestació el 29 de setembre de 2018 a Barcelona, una manifestació contrària a l’homenatge que es feia als policies que havien actuat l’1 d’octubre, convocada per Jusapol. El PSC no s’hi va adherir i, més enllà de fer constar això, no en va fer cap altre comentari al respecte. Llavors va començar la part dispositiva del Ple. El primer punt amb contingut era el nou sistema per donar targetes gratuïtes a la gent de més de 65 anys. Aquest punt es va retirar del Ple a proposta del PSC, que hi vol fer unes millores i aportacions. El govern ho va acceptar i el punt es portarà a un ple extraordinari que s’ha fet la darrera setmana de juliol, amb aquest i altres punts que es volen aprovar abans de les vacances d’agost. El ple va seguir amb el tercer punt, l’acta de limitació del terme entre Arenys de Munt i Dosrius. Tot ve arran de la proposta que ha fet l’Institut Cartogràfic de Catalunya al límit entre els dos municipis, que era una línia recta que partia finques en dos i acabaven formant part de dos municipis diferents. La resta de partits hi van votar a favor sense fer-ne comentaris destacables. El ple va continuar amb el quart punt, la proposta per aprovar els festius locals del 2022. Es va proposar que l’any que ve a Arenys de Munt sigui festa els dies 25 d’abril

(dilluns) per la Festa del Remei, i l’11 de novembre, dia de sant Martí, que cau en divendres. No hi va haver cap objecció de ningú i així va quedar aprovat. El següent punt era l’aprovació del plec econòmic i administratiu per a la contractació de les obres de Riera i Penya i rotonda. Es va explicar l’acord, que era convocar el procediment obert de tramitació ordinària per a la contractació de les obres de Riera i Penya i rotonda, en dos lots. També es delegava a la Junta de Govern les competències per gestionar els tràmits posteriors a aquest pas. Tothom hi va votar a favor. La CUP ho va fer tornant a dir que per a ells aquest no és ara mateix un projecte prioritari, que seria millor arreglar els carrers del poble o fer nous aparcaments. Però igualment hi van votar a favor per la millora que suposarà el projecte de la rotonda. EL PSC també va reiterar la seva postura favorable a tota la tramitació del projecte de la Riera destacant les millores que suposarà la nova entrada al municipi per la rotonda. Per part de JuntsxAdM es va reiterar també que sempre han estat a favor de la urbanització de la Riera i ahir també hi van votar favorablement. Fins aquí la part dispositiva del Ple. A la part de control hi va entrar una moció del PSC en defensa de la reconciliació, la concòrdia i el diàleg a Catalunya. Com sol passar al Ple a les propostes i mocions del PSC, les regidores socialistes es van quedar soles votant a favor de la seva pròpia moció. Els 11 vots restants van ser tots en contra. Ja és habitual que sigui així i les propostes del PSC només rebin el suport del propi PSC. El regidor no adscrit va votar en contra de la moció dient ja que hi

/07


|D'Arenys, la casa de la vila havia paràgrafs que li resultaven ofensius. La CUP no va voler entrar en debats ni confrontacions, va votar-hi en contra i va reclamar només dues paraules, amnistia i autodeterminació. JuntsxAdM si que es va estendre més i es preguntava el perquè d’aquest canvi d’actitud del PSC respecte a Catalunya. ERC va coincidir amb molts dels arguments expressats pels altres partits independentistes. EL PSC no en va voler fer cap rèplica, malgrat destacar que algunes de les opinions expressades havien ratllat els insults. I es va aprovar un punt d’urgència per incloure Arenys de Munt com a municipi amb un mercat d’habitatge tens, tal com es va demanar al Ple anterior a través d’una moció de la CUP. Després van prendre la paraula els partits. Qui ho va fer amb més alegria fou la CUP, ja que la proposta havia estat seva. El PSC s’hi va abstenir per coherència amb el que ja havien votat quan la CUP va presentar la moció al mes de juny. JuntsxAdM i ERC també hi van votar a favor. I d’aquesta manera van acabar les parts de control i dispositiva del Ple Municipal.

LA PLANTA D’OSMOSI PER PURIFICAR L’AIGUA DELS POUS HAURÀ D’ESPERAR El govern s’haurà de replantejar el projecte d’instaŀlació de la planta d’osmosis. L’Ajuntament tenia previst destinar 350.000 euros en aquesta planta que permetria aprofitar al 100% l’aigua dels pous i no haver de comprar aigua. Però l’alcalde, Josep Sánchez Camps, va dir a ràdio Arenys de Munr que no es podrà instaŀlar aquesta infraestructura perquè generaria diversos residus.

/08

Ara, govern i GUSAM treballen en la reformulació d’aquest projecte i sobre la taula hi ha la possibilitat d’instaŀlar una altra tipus de planta. El problema és que l’obra s’endarrerirà perquè el cost és notablement superior (750 mil aprox).

DEBAT POLÍTIC AL VOLTANT DE LA PRESENCIA DE RATES SOTA LES TERRASSES DE LA RIERA Darrerament alguns veïns han vist un increment de rates a la via pública. Així ho va dir un prec del grup JuntsxAdM al darrer Ple Municipal. Es veu que moltes s’amaguen sota les terrasses dels bars de la Riera, fan niu, i allà és complicat actuar-hi. L’Ajuntament no ho pot fer a través de la seva empresa de control de plagues perquè al ser dins la llera de la Riera aquesta competència li escau a l’Agència Catalana de l’Aigua. Qui ho pot fer són els mateixos bars i restaurants, ja que la terrassa és seva. Ara l’Ajuntament està visitant els establiments per demanar-los que ho vetllin a través de les empreses de control de plagues que per força han de tenir contractades. La regidora de Salut Pública, Montse Batista Alsina va dir al Ple que fa certa angúnia estar sopant a una terrassa de la Riera i pensar que a sota hi ha nius de rates. Per això intentaran actuar aviat. Per la seva banda, el regidor d’Espai públic, Àngel Castillo Vallcorba, va afirmar uns dies després que per eliminar rates s’hi treballa durant tot l’any, per controlar la població i demana que no es parli de plagues ja que sols hi ha hagut un augment d’exemplars puntual.


|D'Arenys, casa de la vila

ARENYS DE MUNT TINDRÀ TRES PIPICANS

aratnáclA arravaN naOJ | aifargotoF

Un ja és a la zona de Can Jalpí properament se n’instaŀlaran un parell més, un dels quals a Can Globus, que és el que correspondria a la part central del poble. El tercer, el de la part nord, encara no té definida la ubicació exacte però anirà a l’Avinguda Sant Jordi, al carrer que puja cap al pavelló i l’Institut. El govern va fer aquest aclariment a pregunta del PSC, que també demanava àrees d’esbarjo i jocs d’agility en comptes de pipicans. Respecte a això, la regidora va respondre que per ara les actuacions fetes en aquesta matèria han estat consensuades amb usuaris de la instaŀlació. Precisament a l’antic lloc on hi havia el pipican a Can Jalpí hi van quedar només un parell de fanals que ara iŀluminen el no res. L’àrea d’Espai Públic ha explicat que estan pendents de retirar-los i posar-los a un lloc que tinguin una funció.

Zona d'Esbarjo per a gossos a Can Jalpí

AQUEST ANY NO HI HAURÀ FESTIVAL DE MÚSICA MEDITERRÀNIA A CAN JALPÍ L’any passat estava previst que vingués al poble un grup de música d’arrel tunisiana. A causa de la Covid, no van poder venir l’any passat ni tampoc poden venir aquest. A tot plegat se li afegeix la incertesa de si es podrà obrir el Castell Jalpí. La idea és reprendre aquest festival el 2022. El que sí que es farà al setembre és el Festival Re-Vers. Per altra banda la Breda del Pi Gros s'ha ajornat a l'espera que les noves mesures sanitàries preses arrel de la cinquena onada de la pandèmia es relaxin. Els organitzadors no perden l'esperança de portar a terme els actes programats més endavant. El que ha quedat anuŀlat són els concerts d'alguns bars del poble (Forn de Dalt, Infinit, Pep's de la Plaça, Bar del Centre i El Caliu), s'havien organitzat alguns divendres i diumenge al vespre.

/09


|D'Arenys, casa de la vila

ES RETIREN LES TORTUGUES EXÒTIQES DEL LLAC DE CAN JALPÍ

cetaB | aifargotoF

/10

cetaB | aifargotoF

Niu de la tortuga babaua protegit i vigilat

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Llac del Castell de Can Jalpí

La Generalitat ha demanat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt que faci una actuació per retirar tortugues del llac de Can Jalpí i posar cartells on es digui que no s'hi poden abandonar animals exòtics ni donar menjar als ànecs que hi viuen. L’actuació ja s’ha fet, i els cartells ja hi són. Concretament s’han capturat 32 tortugues exòtiques i dues que eren autòctones. L’empresa encarregada d’aquesta actuació creu que hi deuen quedar entre 20 i 30 exemplars més. Properament dedicaran una altra jornada per retirar més tortugues. Les que ja s’han retirat s’han portat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Es demana que la gent no alimenti els ànecs, ja que el fet que la gent tiri menjar, i que hi hagi moltes tortugues, fa que l’aigua tingui molta càrrega de matèria orgànica i s’embruti força. El regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí, ha comentat a l'Informatiu de Ràdio Arenys de Munt que per anar bé caldria fer un buidatge total del llac, cosa que ja han demanat al Grup Serhs, que és qui ostenta la propietat del llac i el castell Jalpí.

UNA TORTUGA BABAUA DESOVA A LA PLATJA D’ARENYS La matinada del diumenge 11 de juliol una tortuga babaua va ser observada desovant a la Platja de la Picòrdia d'Arenys de Mar, a uns cinquanta metres a llevant de la desembocadura de la Riera. La posta d'Arenys va ser de 142 ous i es tracta del quart niu de tortuga babaua (Caretta caretta) detectat, aquesta temporada, a Catalunya. 90 ous han quedat al niu de la Picòrdia i la resta se'ls ha endut el CRAM per tirar endavant la incubació a les seves instaŀlacions i poder fer un seguiment de l'evolució dels ous. Des de l'Ajuntament d'Arenys de Mar s'ha assumit la vigilància del niu amb un servei de torns les 24 hores durant els 60 dies previstos per l'eclosió dels ous. S'ha creat una xarxa de voluntariat que es distribueix en torns de dues hores durant tot el dia, des de les 7 del matí a la mitjanit. Durant la matinada la vigilància es fa amb un servei d'una empresa de seguretat. Per garantir la seguretat del niu s'han posat xarxes i malles contra posibles depredadors i també entrades accidentals de persones o gossos.


|D'Arenys, casa de la vila

NOVES AJUDES A EMPRENEDORS, COMERÇOS I EMPRESARIS El 16 de juliol es va publicar al BOP la convocatòria del Concurs d’Emprenedoria d’Arenys de Munt i s’ha obert el període de presentació de soŀlicituds. Es podran presentar els projectes fins al 16 d’agost de 2021. Les persones que es vulguin assessorar per a l’elaboració del pla d’empresa i preparar la seva presentació al concurs poden dirigir-se al servei de Promoció Econòmica en horari de 9 a 14 hores. El 19 de juliol es va publicar al BOP la convocatòria de les subvencions a les empreses per al foment de la contractació de persones desocupades i s’ha obert el període de presentació de soŀlicituds, que es podran presentar fins al 19 d’octubre de 2021. Aquestes subvencions estan adreçades a empreses, empresaris i treballadors autònoms amb un centre de treball a Arenys de Munt, especialment aquelles que han patit més directament els efectes de l’aturada econòmica derivada de la crisi sanitària, per tal de fomentar l’ocupació estable i afavorir la incorporació al mercat de treball de treballadors que tenen especials dificultats d’inserció laboral (menors de 30 anys i majors de 45), o que van perdre la feina durant la vigència del decret d’estat d’alarma. Podeu consultar tota la informació a la pàgina web municipal i al Servei Local d’Ocupació en horari de 9 a 14 hores. Igualment està oberta la convocatòria per soŀlicitar les subvencions per a les activitats econòmiques afectades per la COVID i les subvencions per a la modernització del comerç i la restauració; aquestes dues línies d’ajuts estan dotades amb 75.000 i 25.000 euros respectivament. La nova convocatòria d’ajuts per al comerç local afectat econòmicament per la COVID-19 està dotada amb 75.000 euros; està adreçada a establiments comercials i de serveis que hagin vist afectada la seva activitat com a conseqüència de les mesures adoptades per contenir la propagació de la COVID-19. La subvenció és de fins a 1.500 euros per comerç i es concedirà per ordre cronològic d’entrada. El termini de presentació de soŀlicituds es mantindrà obert fins que s’esgoti el crèdit existent. La línia de subvencions per a la modernització al comerç enguany s’ha ampliat a 25.000 euros, i està adreçada a establiments comercials del sector serveis o de l’àmbit de la restauració d’Arenys de Munt amb l’objectiu de fer actuacions que ajudin a millorar les infraestructures comercials, renovar les seves façanes, renovar terrasses i aparadors, l’accessibilitat i altres obres d’interior. La subvenció és de fins a un 50% del cost del projecte, amb un màxim de 1.000 € per comerç, que pot arribar a 2.500 € en cas que existeixi sobrant. El termini de presentació de soŀlicituds finalitza l’11 d’agost.

/11


|D'Arenys, casa de la vila

NOU CURS DEL CFA ENRIC CAMON El mes de juliol es va obrir el període de matriculació al curs 2021-22 del Centre de Formació d'Adults Enric Camón. Ofereixen cursos de formació instrumental, Graduat en Secundària (GES) i Grau Mitjà (GM), Grau Superior (GS) i Universitat, català, anglès i francès, i aquest any també es torna a engegar el curs d’història de l’art i s'ofereix com a novetat el Gabinet d'escriptura. La major part dels cursos s'iniciaran el 13 de setembre i acabaran el 22 de juny, tot i que les dates i també els horaris poden ajustarse a canvis. Per a l'alumnat nou, es faran les sessions informatives i les proves de nivell el 9 de setembre, a les 7 de la tarda, al CFA Enric Camón. Les inscripcions s'efectuaran durant l'agost a GUSAM (Rial Bellsolell, 5, 1r pis) de 10 del matí a 1 del migdia; telèfon 937950767. Durant el setembre s'atendran al CFA Enric Camon (c/ Generalitat, 2, Escola Sant Martí) de 7 de la tarda a 9 del vespre; telèfon 937937043.

Safo (630-570 aC) Fresc de la poeta de Lesbos

OFERTA DE CURSOS

ATENCIÓ SOCIAL - INSTRUMENTAL I Horari 1: dimarts i dijous, 17 a 19 hores Horari 2: dimarts i dijous, 19 a 21 hores Preu: gratuït - INSTRUMENTAL II Horari 1: dimarts i dijous, 17 a 19 hores Horari 2: dimarts i dijous, 19 a 21 hores Preu: gratuït - INSTRUMENTAL III Horari: dilluns i dimecres, 17 a 19 hores Preparació: proves lliures, certificat FI Preu: gratuït - INSTRUMENTAL TIC Horari: dilluns, 18 a 19 hores Preu: gratuït - CATALÀ ELEMENTAL Horari: dimarts i dijous, 17 a 19 hores Preparació: proves lliures, certificat B1. Preu: gratuït Cursos d'atenció social servei de ludoteca per als infants, gratuït FORMACIÓ - GRADUAT EN SECUNDÀRIA (GES) I GRAU MITJÀ (GM) Horari: dilluns a dijous, 19 a 22 hores Preparació: proves lliures, títol GES; prova d’accés, certificat GM Preu: 90€ Inscripció mínima: 10 persones - GRAU SUPERIOR (GS) I UNIVERSITAT +25/+45 Horari: dilluns a dijous, 19 a 23 hores Preparació: prova d’accés, certificat GS; prova d’accés, certificat +25/+45 Preu: 150€ Inscripció mínima: 10 persones LLENGÜES - CATALÀ INTERMEDI Horari: dimarts i dijous, 19 a 20 hores Preparació: proves lliures, certificat B2 Preu: 90€ Inscripció mínima: 15 persones

LLENGÜES - CATALÀ SUFICIÈNCIA Horari: dilluns, 19 a 21 hores Preparació: proves lliures, certificat C1 Preu: 150€ Inscripció mínima: 15 persones - ANGLÈS BÀSIC Horari: dilluns i dimecres, 19 a 20.30 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones - ANGLÈS BÀSIC-INTERMEDI Horari: dilluns i dimecres, 20.30 a 22 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones - ANGLÈS INTERMEDI Horari: dimarts i dijous, 19 a 20.30 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones - ANGLÈS INTERMEDI-ALT Horari: dimarts i dijous, 20.30 a 22 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones - ANGLÈS ALT Horari: dilluns i dimecres, 19 h a 21 h. Preparació: proves lliures, certificat B2 (EOI); proves lliures, First Certificate Preu: 325€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones - FRANCÈS BÀSIC Horari: dimarts i dijous, 21 a 22.30 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones NOVETAT - HISTÒRIA DE L’ART Horari: dilluns i dimecres, 17 a 18.30 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 10 persones - GABINET D'ESCRIPTURA Horari: dilluns i dimecres, 19.30 a 21 hores Preu: 250€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 10 persones

EXEMPCIONS I BONIFICACIONS Ajuntament d’Arenys de Munt Ordenança fiscal, núm. 25 Preu públic per a activitats formatives. Aquelles persones que acreditin trobar-se en alguna de les situacions següents: aturades, jubilades, famílies nombroses/monoparentals o membres d’una mateixa unitat familiar a càrrec d’una persona amb una minusvalidesa mínima del 66%, podran beneficiar-se d’una reducció del 25% sobre el preu establert. Quant a la seva justificació, hauran de presentar el document que escaigui: DNI, targeta INEM, carnet de família nombrosa/monoparental i/o certificat de convivència.

/12


|D'Arenys, gent i societat

CATE-COLÒNIES 2021 Després d'un any ben estrany i sense activitat, tornen les Catecolònies. El dia 1 d'agost tornarà el rebombori habitual d'infants i joves carregats de motxilles que acompanyats dels seus pares i mares van a buscar els autocars que els portaran a passar 10 dies de convivència inoblidable. El lema d'enguany és el mateix que havien preparat el monitors i responsables per a l'any passat: "El Misteri de les KT", aquest any les Cate-colònies s'endinsen en un fascinant món de dubtes, misteris i persones que s'amaguen entre les ombres i que s'hauran d'anar resolent emulant els bons detectius. Les cate-colònies es portaran a terme seguint els criteris per a desenvolupar les activitats d'educació en el lleure en el marc de la pandèmia per Covid-19 del Departament de Drets Socials de la Generalitat. Seguint aquest protocol, tots els participants hauran d'haver presentat una declaració responsable, signada pels pares, de compliment de les condicions per participar en les activitats, no han de presentar símptomes compatibles amb la Covid-19 i no haver estat declarat contacte estret amb una persona positiva per la malaltia en els 14 dies anteriors a la realització de l’activitat, i haver passat un cribratge amb test d'antígens. Els infants i adolescents s’organitzaran en grups estables de convivència per tal de garantir-ne la traçabilitat en cas de contagi. Obligatorietat de l'ús de la mascareta en els espais interiors i a l’exterior quan no es pugui mantenir la distància d’1’5 metres. Es promouran especialment les activitats que no facin necessària la proximitat i contacte físic entre els participants i, sempre que sigui possible, les activitats tindran lloc a l’aire lliure. Les inscripcions aquest any es van fer a la Plaça de la República els dies 9 i 10 de juliol. El diumenge 31 de juliol tots els 347 participants hauran passat un test d'antígens a la Sala Municipal Els torns: Aquest any no hi ha primer torn perquè no s'ha pogut fer el curs de premonitors. 2n torn: 77 infants que han cursat 5è i 6è de primària, aniran al Xalió de Mieres, al Pla de l'Estany, els acompanyaran 25 monitors/caps i 6 persones de cuina i intendència 3r torn: 68 infants i adolescents que han cursat 1r i 2n d'ESO, Els Arcs de Santa Pau, a la Garrotxa, els acompanyaran 13 monitors/caps i 6 persones de cuina i intendència 4t torn: 66 adolescents que han cursat 3r i 4t d'ESO, a Les Obagues de Juneda, a Les Garrigues, els acompanyaran 12 monitors/caps i 7 persones de cuina i intendència Ruta: 53 adolescents i joves que han cursat Batxillerat, faran la ruta per l'Alta Garrotxa i el Ripollès, des de Oix fins a Planoles, passant per Beget, Campodron, Pardines, Ribes de Freser i Queralbs, els acompanyaran 7 monitors/caps i 7 persones de cuina i intendència La Sortida es farà a la Zona Industrial del Torrenbt d'en Puig, el diumenge 1 d'agost, a les 9 del matí. L'Arribada serà a l'Eixample el dimarts 10 d'agost, aproximadament a les 6 de la tarda, sense la tradicional cantada conjunta a la plaça de l'Església.

El Xalió

Els Arcs

Les obagues

Alberg Marista de Planoles

/13


|D'Arenys, gent i societat

TROBADA INDEPENDENTISTA AL PARC DE CAN JALPÍ

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

El primer diumenge de juliol Arenys de Munt va acollir una nova mobilització de l'Assemblea Nacional Catalana amb l'objectiu de reclamar la independència i donar suport als represaliats. El monument a la Independència, construït el 2010 en record de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, va contemplar com diversos centenars de persones van acudir a la convocatòria sota el lema Ara més que mai, independència. L'acte va comptar amb parlaments del vicepresident de l'ANC, David Fernández, Albano-Dante Fachin, la jurista Dolors Feliu, a més de persones represaliades arran de la causa general contra l'independentisme com Marcel Vivet i Jordi Pesarrodona i amb l'actuació del cantautor Marc Esplanada del monument a la Independència Ràmia, entre d'altres. D’altra banda l’ANC va anunciar que la mobilització de l’11 de Setembre d’enguany es combinarà amb la del Primer d’Octubre amb un missatge únic per posar en valor l’èxit i el mandat de l’1 d’Octubre i donar-li força com a data de victòria. Amb el lema Lluitem i guanyem la independència, que també es pot llegir a la samarreta, l’Assemblea vol fer que l’esperit de lluita torni a fer-se veure als carrers, i espera que les mobilitzacions anunciades siguin un punt d’inflexió cap a la independència efectiva en l’actual legislatura. La mobilització de l’11 de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona, no serà estàtica, es farà una marxa que anirà de la plaça Urquinaona fins al Parlament de Catalunya, baixant per Via Laietana, girant per Passeig d’Isabel II i seguint per l’Avinguda Marquès de l’Argentera fins arribar al Parc de la Ciutadella (Passeig dels Tiŀlers). L’assemblea ha anunciat que l’1 i el 3 d’octubre continuarà la mobilització i que es pot allargar en el temps, perquè hi hagi un altre cicle de mobilització explícitament per la independència i perquè no triomfi el pacte d’estabilitat fals que no representa cap canvi.

/14

Dolors Feliu

Jordi Pesarrodona

aratnáclA arravaN naoJ | sotoF

Albano-Dante Fachin

La samarreta d'enguany


| D'Arenys, gent i societat

XV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA NIT BRUIXA L'Associació Amics per l'Art del Maresme, ha convocat el XV Concurs Nit Bruixa de pintura ràpida, el dissabte 31 de juliol. Aquest any, per causa de les restriccions, el concurs es farà excepcionalment de les 8 del vespre a les 12 de la nit, perquè els pintors vinguts d'altres indrets del nostre país tinguin temps de tornar al seu domicili abans de l'hora límit del toc de queda. Tots els participants hauran de dur mascareta en tot moment i hauran de portar impressa i complimentada la butlleta d'inscripció per facilitar el tràmit i evitar aglomeracions i se'ls donarà avituallament envasat. Tractant-se de la quinzena edició del concurs, la sala estarà decorada de manera especialment embruixada i també hi haurà alguns pintors espontanis disfressats de bruixes i bruixots pels llocs més emblemàtics del poble. Tot està a punt per passar un vespre ple d'art i bruixeria.

CONSELLS PER SOBREVIURE A LA CALOR

Caminar per l'ombra i portar barret

A CASA. Durant el dia, tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol. A la nit, obriu les finestres de casa per refrescar-la. Estigueu-vos a les habitacions més fresques. Beveu aigua fresca de forma regular encara que no tingueu set. AL CARRER. Eviteu el sol directe. Porteu una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera (cotó), de colors clars i que no sigui ajustada. Procureu caminar per l’ombra. Eviteu sortir a les hores de més calor i les activitats físiques intenses. AL COTXE. Eviteu viatjar amb cotxe durant les hores de més calor. No deixeu mai els nens ni les persones especialment vulnerables a l'interior del vehicle amb les finestres tancades. Quan feu un viatge llarg, atureu-vos periòdicament per descansar i refrescar-vos. ALS ÀPATS. Feu menjars lleugers, eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories (salses, fregits, arrebossats). Preneu aliments rics en aigua (fruites, verdures i hortalisses). No prengueu begudes alcohòliques. AJUDEU ELS ALTRES. Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola, mireu de visitar-los un cop al dia i ajudeu-los a seguir aquests consells.

/15


|D'Arenys, esports

LA MALA CONDUCTA D’ALGUNS SEGUIDORS DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA VA OBLIGAR A TANCAR LES GRADES TRES DIES

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Lament per l’incivisme d'una part del públic del torneig d’estiu de Futbol Sala que s’està fent al pavelló de Can Zariquei. Club i Ajuntament van acordar que el 30, 1 i 2 de juliol no hi hauria públic a la grada perquè dies enrere no s’hi van respectar les mesures de seguretat sanitària. En un cartell enviat per xarxes socials s’explica que l’Ajuntament ha comunicat a l’entitat que s’ha observat un incompliment de les mesures Covid per part d’un sector de públic.

El regidor d’Esports, Jordi Maimí Girbal, va explicar a Ràdio Arenys de Munt que la situació que es va produïr dimarts va ser intolerable, amb gent que va saltar cap a la terrassa de damunt els vestuaris i des d’allà tirava pedres als qui estaven jugant a pàdel. També hi havia canalla sense el control de cap responsable que jugava a futbol dins les pistes de pàdel. A més, entrava gent sense control per la porta de sortida i a les grades hi havia gent menjant, sense mascareta i sense cap distància. Davant d’això ha demanat als organitzadors que posin persones a controlar els seguidors i a fer respectar les mesures, i que, si és així, dilluns es tornaran a obrir les grades. Denuncia també l’estat lamentable en què alguns jugadors van deixar els vestuaris, i afirma que si no es compleixen les mesures o es tancaran de nou les grades o es donarà per acabat el torneig.

/16

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Emma Pérez Camp, esportista d’Arenys de Munt, ha quedat subcampiona d’Espanya de waterpolo en categoria cadet femení, amb el Club Natació Mataró.

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

UNA WATERPOLISTA D’ARENYS DE MUNT HA QUEDAT SUBCAMPIONA D’ESPANYA


|D'Arenys, esports

LES PATINADORES INLINE D’ARENYS DE MUNT TORNEN DEL CAMPIONAT D’ESPANYA AMB DUES PLATES I UN BRONZE ejanitaP ed aloñapsE nóicaredeF laeR | aifargotoF

Lorena Cantillo de la categoria Infantil del Club patinatge Arenys de Munt és la nova subcampiona d’Espanya de patinatge Inline. Va realitzar un disc llarg impecable a las Rozas, Madrid. A més, Arenys de Munt va recollir també una medalla de plata i una de bronze en categoria juvenil, perquè les patinadores de la categoria Juvenil han de realitzar el programa curt i el programa llarg. El dia 9 van disputar el programa curt en el qual Mireia Martinez es situava en 2a posició provisional i Emma Alvarez en 3a situació provisional. Dissabte dia 10 van realitzar el programa Llarg i finalment, Emma Alvarez es va proclamar medalla d’argent i Mireia Martinez es va proclamar medalla de bronze del campionat estatal.

Els veterans de l’Arenys de Munt s’han proclamat campions de lliga després d’empatar al camp del cuer. A priori, no era un resultat suficient per endur-se el títol, però gràcies a la victòria del Soviets Cànoves al Sinera van fer de l’empat un gran resultat.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

ELS VETERANS DEL FUTBOL S’HAN PROCLAMAT CAMPIONS DE LLIGA

/17


|De la parròquia

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA VESPRES AL SANTUARI DE LOURDES Tal com ja vam avançar el mes passat, enguany, amb goig podrem concloure la celebració de la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria amb el rés de les Vespres al santuari de Lourdes a Sobirans, després d’haverse suspès l’any passat per les circumstàncies de la pandèmia de la Covid-19, enguany també es farà amb mesures de seguretat sanitària. Enguany el 15 d’agost s’escau en diumenge, per tant ja iniciarem la celebració amb la missa de vigília del dissabte 14 a les 8h del capvespre. El mateix diumenge amb les misses del matí, a les 9h i a les 11h. I acabarem la celebració amb les vespres al santuari de Lourdes a Sobirans, amb les mesures de seguretat sanitàries corresponents. Al santuari de Lourdes de Sobirans, 15 d’agost Horari: - 2/4 de 7 de la tarda: Rés del Sant Rosari. - 7 de la tarda: Solemnes Vespres Tot seguit: Corona Poètica a la Verge

«Feliç tu que has cregut» Maria és el model de la fe; com a Mare de Déu establí una relació d’estreta unió amb el seu Fill, el nostre Salvador, conformant a Ell la seva vida. Ella el concebé, les seves entranyes el van dur, el donà a llum, el tingué en braços, els seus pits el van criar i compartí la seva vida amb Ell, del pessebre a la creu; fins que acabada la seva estada terrena i ressuscitat d’entre els morts se’n pujà al cel. Maria, acabada també la seva vida terrenal, fou segons la nostra fe, preservada immune de la corrupció del sepulcre; significant així la seva plena participació de la victòria de Crist sobre la mort i el pecat, participant en cos i ànima de la glòria suprema. «La Inmaculada Mare de Déu, la sempre Verge Maria, a complert el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta en cos i ànima a la glòria celestial.» Així ho proclamà el dia 1 de novembre de 1950 el Papa Pius XII declarant el dogma l’assumpció de la Mare de Déu. Aquesta era ja coneguda per la tradició, afirmada pels Pares de l’Església i pel culte tributat a la Verge Mare. Un dogma que apareix com un acte de lloança i d’exaltació i proclamat «per a honor del Fill, per a glorificació de la Mare i per a alegria de tota l’Església». Maria ho anuncià ja profèticament: «Des d’ara totes la generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles» (Lc 1, 48). Una profecia per a tota l’Església que indica que la lloança a la Mare de Déu, íntimament unida a Crist el seu Fill, pertany a tota l’Església; de la mateixa manera que ella pertanyé a la comunitat apostòlica. Maria, la mare, va viure amb fidelitat exemplar i va custodiar en el més íntim del seu cor les paraules de Déu al seu poble, les promeses fetes ja a Abraham, a Isaac i a Jacob; convertint-les en el nucli de la seva pregària, en allò que conservava en el seu cor i meditava. >>>

/18


|De la parròquia >>> Feliç tu que has cregut

La Paraula de Déu es va convertir en llum per al seu camí; la va escoltar i la va acollir, tot portant en el seu si el Verb de Déu fet carn. És la presència real i humana de Déu en la història. Maria, tot esperant el naixement del seu Fill, és l’Arca santa que porta en el seu si la presència de Déu, una presència que és font de consol i de plena alegria per a tota la humanitat. L’Assumpció de la Mare de Déu dona ple sentit a la vida de l’home, perquè Maria, unint-se a Déu, unida a Ell, no s’allunya pas de la nostra humanitat; qui va a Déu, qui s’hi acosta, ens fa Déu més proper. Maria, unida a Déu, participant de la presència de Déu, ens fa Déu més proper. Si sant Gregori Magne escriu que el cor de sant Benet es va fer tan gran que tota la creació podia entrar en ell; quant més Maria unida totalment al seu Fill, té un cor tan gran que tota la creació pot entrar-hi. Maria fa realitat la proximitat de Déu, ens escolta, ens ajuda, intercedeix per nosaltres davant del Fill. (D'una homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet)

NOTA INFORMATIVA DE CÀRITAS PARROQUIAL: SUSPESA LA FESTA DELS MALALTS I LA GENT GRAN Malauradament, una vegada més ens veiem amb la necessitat de suspendre la trobada de cada any a Lourdes, per celebrar la FESTA DELS MALALTS I DE LA GENT GRAN. Les actuals restriccions a les dues residències d'Arenys de Munt, i en general, la recomanada poca mobilitat per prudència de les persones grans, no ens deixa celebrar, per segon any consecutiu, la nostra festa per culpa de la situació sanitària. Si durant el mes d'agost tinguéssim la possibilitat de fer més endavant algun acte més reduït, ja ho anunciaríem en el BATEC de setembre. Tots trobarem a faltar la trobada. Tan de bo l'any vinent puguem reprendre la nostra festa. Una abraçada per tots.

HORARIS PARROQUIALS Misses Dilluns, dimarts i divendres a 2/4 de 7h tarda. Dissabtes, 8h capvespre. Diumenges, 9h i 11h matí Rés del Rosari: Dilluns, dimarts i divendres, a les 6h de la tarda Confessions Abans de les misses o a hores convingudes trucant a Mn. Joan Soler Despatx parroquial Divendres, de 4 a 6h tarda arenysmuntparroquia@gmail.com

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Recordem que, com és costum, aquest mes d'agost no se celebra aquesta pregària, ja que podrem participar a les vespres solemnes de l'Assumpció el diumenge 15 d'agost

/19


|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

Cate-colònies Benvolguts, quan llegirem aquest article, si tot ha anat bé i no han sortit imprevistos d’última hora, molts dels nens i nenes, nois i noies del nostre poble hauran marxat de colònies acompanyats per aquest meravellós grup de joves que són els monitors de les Cate-colònies. No ha estat fàcil per a ells. L’any passat ja ho van haver de suprimir per aquesta pandèmia que ha alterat totalment les nostres vides i, aquest any, ho han intentat tirar endavant amb totes les dificultats que coneixem. I això m’omple d’orgull. Perquè són nois i noies del nostre poble que, de manera gratuïta i totalment altruista, han emprès aquesta tasca educativa en un moment molt difícil. Hauria estat més fàcil per a ells plegar-se de braços i en la comoditat de les seves cases esperar temps millors. Però no ho han fet i han decidit optar per a servir als altres. Han decidit anar endavant amb aquests dies que són tan esperats per als nostres nens i nenes, el moment de retrobar-se de nou amb els seus amics i amigues i de viure, un any més, una experiència única. I ho recalco perquè, massa sovint, durant aquests darrers mesos, s’han sentit crítiques als nostres joves, assenyalant-los a tots pel comportament d’uns quants, enlloc de fixar-se en tants i tants de joves que han estat allà on havien d’estar. Sí. Joves que han donat un cop de mà a les diferents ONG que necessitaven voluntaris en moments de baixa de les persones més grans. Joves que han ajudat els avis de casa i els veïns a fer les compres, a anar a la farmàcia, a trucarlos i fer-los companyia. Joves que m’han donat un cop de mà a la parròquia quan els hem necessitat. Joves, en definitiva, que en aquestes darreres setmanes han anat preparant unes cate-colònies atípiques, i que avui em fan dir:

BAPTISMES - Josep Aznar Colomer Per molts anys!

Moltíssimes gràcies, monitors i monitores, i a tots els caps, els equips de cuina, els intendents… i una llarga llista de joves voluntaris que ho faran possible, perquè ens feu mirar el futur amb esperança. Per això, m’agradaria acabar amb unes reflexions que ens va deixar el Papa Francesc en la seva exhortació per als joves: Crist Viu. Als adults, el Papa Francesc ens diu: Vigileu, perquè correm el risc de fer un llistat de calamitats, de defectes de la joventut actual, i semblem experts a trobar punts negatius i perills. No oblideu que la joventut no és una cosa que es pugui analitzar en abstracte. En realitat,“la joventut” no existeix, existeixen els joves amb les seves vides concretes. No anestesieu els joves que teniu al vostre voltant sense oferir-los somnis grans. I als joves els hi diu el Papa Francesc: Encara que t’equivoquis sempre podràs aixecar el cap i tornar a començar, perquè ningú té dret a robarte l’esperança. No renuncieu al millor de la vostra joventut, no observeu la vida des d’un balcó. No confongueu la felicitat amb un sofà ni visqueu tota la vida darrere d’una pantalla. Deixeu brollar els somnis i prengueu decisions. Arrisqueu, encara que us equivoqueu. No sobrevisqueu amb l’ànima anestesiada ni mireu el món com si fóssiu turistes Feu enrenou! I res més joves, i benvolguts monitors de catecolònies, només afegir-hi, en tant que rector, que entre les moltes dimensions que haureu de cultivar en la vostra vida, una serà la fe. Tingueu el coratge de preguntar-vos, seriosament, si no sentiu en el vostre interior que hi ha d’haver alguna cosa més. Sentiu el coratge de preguntar-vos, seriosament, si l’exemple de Jesús de Natzaret no us interpeŀla. I després, deixeu-vos conduir per l’Esperit, perquè l’Església necessita, també, i més que mai, del vostre entusiasme, de les vostres intuïcions, i de la vostra fe. Gràcies per tot i no oblideu que, la parròquia, sempre serà casa vostra.

DEFUNCIONS -Maria Eva Antius Dalmau, 64 anys. -Maria Antonia González Vilar, 70 anys. Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

/20


|Del temps

Donem la benvinguda al juliol (un mes que els últims anys ha mostrat un cert dinamisme respecte la monotonia i l'avorriment genuïnament tan típic d'aquest mes) i ho fa lluny dels extrems d'altres anys, de moment, amb un temps ben normal per ser juliol. Amb calor, xafogor i absència de precipitacions enmig de petits matisos poc rellevants en conjunt fins al petit parèntesi que tinguérem entre el dia 7 i 8, de la mà primer d'un front molt escarransit i després (coincidint amb el pas del gruix del solc fred) , la refrescada, i com no, la loteria del fenomen tan genuí a casa nostra com és el rebuf que en aquesta ocasió n'arreplegàrem alguna cosa), en una 2a part de la matinada del 8 de juliol ben sorollosa i mogudeta ... abans d'encarrilar "2a i última ocasió que el fenòmen de la loteria dels xàfecs i tempestes del rebuf ens somrigué amb 3,5 una nova calorada (ara ja a l'estiu astronòmic) que l/m2 el dia 15 per encetar amb bon peu la "canícula" acabà sent ben normal i que durà poquet gràcies a un d'aquest 2021" cert dinamisme que sembla que enguany també estem tenint fins al moment, amb l'entrada en joc d'un embossament d'aire fred en alçada en forma de solc que desplaçà la bombolla calenta al nord d'Àfrica amb un bon xoc de masses d'aire, que allunyà durant uns dies l'ambient canicular, i sense massa estridències ens plantàrem a la 2a quinzena amb una calor a ratlla, a l'inici ara sí, del període canicular i que, com era de suposar, no trigà a consolidar-se, amb una estabilització i pujada de temperatures més que evident amb el pic de calor més important del que portem d’estiu que tocà sostre entre els dies 22 (32,3ºC) i 23 (34,1ºC) en què durant unes hores es complí a grans trets la regla dels tres 30 (Temperatura ≥ 30ºC/ Humitat ≤ 30% /vent ≥ 30km/h) tan perillosa per l’elevat risc d’incendis forestals. Abans del parèntesi del sobtat canvi de temps de principis de l'última setmana del mes amb un repunt de la inestabilitat i una nova desinflada del termòmetre per tornà a la tranquiŀlitat i l'ambient canicular sense estridències amb el pas dels dies per acabà un juliol que tot i un cert dinamisme ha fet de juliol. anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

TOT I QUE HA ESTAT MÉS FRESC, EL JULIOL HA ACABAT FENT DE JULIOL.

"En juliol, val més ésser a l'ombra que el sol"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/21


|Mirant el cel

EL ROCK’N’ROLL DE LA POLS All your letters in the sand cannot heal me like your hand For my life, still ahead, pity me ‘39 – Queen (A Night at the Opera, 1975)

.6002 ,yaM .H .B :regtami al ed tidèrC

Alguna vegada, en mirar al cel nocturn, t’has donat compte que hi ha una línia brillant cap a l’Oest? És molt probable que no, tot i que hi és. Depenent de la latitud en la que ens trobem i del nivell de contaminació lumínica de la nostra ubicació, és molt fàcil confondre aquesta banda de llum amb llum de fonts artificials o, fins i tot, amb la Via Làctia. Si ens fixem bé, podem veure que aquesta banda, de forma lleugerament triangular, s’estén sobre les consteŀlacions del zodíac, i per això rep el nom de Llum Zodiacal. Aquesta llum és causada per la presència de partícules de pols en l’espai exterior, entre el Sol i casa nostra. De la mateixa manera que Brian May amb el seu telescopi fet a mà a Izaña, any 1972 passa en la nostra atmosfera, les partícules dispersen la llum. Per al cas del nostre cel, les partícules tenen unes dimensions que corresponen a la dispersió de la llum blava, i per això veiem el cel de color blau. Per a les partícules de pols interesteŀlar, les dimensions que ens trobaríem corresponen als diferents colors, fent que al final dispersin llum de color blanc. Aquestes partícules, formen un disc entorn el Sol, que té major densitat en la direcció cap a la Terra, causant que, al dispersar la llum, observem aquesta curiosa llum. Comprendre l’origen d’aquesta llum ens pot aportar informació crucial per a entendre com es mou el Sol i tot el nostre Sistema Solar. Els estudis més rellevants sobre la Llum Zodiacal, van arribar al llarg dels anys 70, de la mà d’un jove estudiant d’astrofísica, que va analitzar aquesta llum des de Canàries, sent capaç d’extreure informació rellevant sobre el moviment del Sol a partir de la llum que ens ve dispersada per aquest núvol de partícules. Aquest estudiant era Brian Harold May, força més conegut per ser el guitarrista de la llegendària banda britànica de rock Queen. May estava enmig de la redacció de la seva tesis doctoral, però era l’any 75, Queen treia el disc A Night in the Opera... I la resta és història. A causa del descomunal èxit de la banda, May va abandonar la seva carrera científica, però l’any 2007, amb molta força de voluntat va tornar a la seva recerca i es va disposar a acabar de redactar la seva tesi. Afortunadament, durant els 30 anys que May va ser fora de l’àmbit de l’astrofísica, ningú havia aconseguit millors resultats que els que ell va obtenir des de l’observatori que ell mateix es fabricà a Izaña. Així, després de més de 30 anys fora de l’àmbit científic, immers en una carrera apassionant en el món de la música, Brian May va culminar la seva recerca. I és que, si una cosa és clara és que la passió per un projecte i la voluntat ho poden tot. Publicant el seu treball, May va retornar a l’àmbit científic on ha seguit treballant fins a data d’avui, compaginant-ho amb la seva activitat musical i activisme social. Està clar que si May es disposa a fer alguna cosa, ja podem dir que Another One Bites the Dust!

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/22


| Batecs de Natura Si algú de vosaltres segueix aquesta secció amb tota probabilitat que aquest cop no trobarà el que s’esperava. Escric aquestes ratlles commoguda per tot el que està suposant els incendis que estan cremant a casa nostra i a diferents indrets del planeta. Quan a les notícies ens ensenyen les imatges de centenars d’hectàrees cremant, sovint van acompanyades de declaracions de persones que han perdut les seves cases i possessions o de ramaders que han perdut el seu bestiar. A tots se’ns queda el cor encongit per tot el que aquesta pobra gent està passant i ens solidaritzem amb ells. Catalunya té el 65% de la seva superfície ocupada per boscos amb aproximadament 1.900.000Ha. Aquests boscos contribueixen entre moltes altres coses a la regulació dels gasos d’efecte hivernacle mitjançant la fixació de CO2 de la fotosíntesi, són reguladors del cicle de l’aigua, limiten la erosió del sòl i en els seus ecosistemes i hàbitats conserven una gran diversitat de plantes i animals. Però la relació del foc amb els humans ens ve de lluny, tant com que es pot documentar des de fa 1.700.000 anys i hi ha qui creu que més de 4 milions d’anys. El foc és la conquesta essencial de la humanitat. El portem ancorat en el nostre subconscient ja que sense ell el nostre cervell no s’hagués desenvolupat fins a tenir la mida actual. Això ens va permetre menjar aliments cuits que proporcionen molta més energia i poder enfrontar-nos i defensar-nos dels nostres depredadors amb molta més facilitat. Tots els animals el temen i sense foc la marxa dels grups d’humanoides s’hagués acabat als límits d’Àfrica. Estem voltats a nivell global de grans extensions de boscos de diferent tipus, i els vincles entre humans i arbres no sempre va en la bona

direcció. Els incendis forestals es poden desencadenar de manera fortuïta per mitjà de llamps, en períodes molt llargs de sequeres i també són estratègies que utilitzen els ecosistemes per a regenerar-se , però no sempre és així. Els nostres avantpassats utilitzaven el foc per cremar grans zones de bosc i reconvertir-les en terrenys agrícoles. Aquesta pràctica encara s’utilitza en grans àrees d’Àsia i l’Amèrica Llatina. Però els incendis que cada cop més sovint afecten la zona oest d’Amèrica del Nord i Rússia no són sovint objectius de l’ecosistema. Els boscos de caducifolis autòctons no s’incendien de manera natural, en canvi sí que els boscos de coníferes ho fan amb molta facilitat degut a l’escorça , les agulles i els troncs que estan plens de resines i altres substàncies inflamables que els transforma en bidons de gasolina en potència.

/23


| Batecs de Natura

ELS INCENDIS I EL CANVI CLIMÀTIC Els arbres evaporen grans quantitats d’aigua. En un dia calorós es calcula que un sol faig en pot transpirar fins a 500 litres. Aquest efecte fa baixar uns graus la temperatura i refresca els boscos.

Enlloc d’una recepta de cuina, aquest mes us deixo uns petits consells: Prenem consciència de la importància dels boscos.

Quan entrem dins del bosc des d’un camp sentim una diferència de temperatura, però això no és només el resultat de l’ombra sinó d’un procés ben calculat pels arbres.

Aprofitem al màxim el paper, la fusta.

Us imagineu com regulen el clima de la Terra els grans boscos que hi ha als diferents continents???

Comprem productes elaborats amb fustes o derivats de fusta obtinguts amb criteris sostenibles i econòmicament viables.

Però entre els desastres més grans que d’una manera contínua provoca la humanitat està la tala incontrolada de boscos subtropicals per a l’abundor de la seva fusta que genera grans fortunes a unes poques empreses .

Reciclem el paper i el cartró. Els podem donar més usos.

Recolzem a ONG ambientals i campanyes per a plantar arbres.

Una altra causa important és la desforestació per a fer grans cultius, ja sigui de blat de moro, colza o altres, no tan sols per a l'alimentació humana o d’animals sinó per a la fabricació de nous combustibles. Només cal mirar a casa nostra. Aquesta primavera les xarxes anaven plenes de fotos de bonics i immensos camps de flors grogues, o sigui de colza florida. Aquests camps han substituït altres i variats conreus que donaven biodiversitat a la zona. Empreses franceses en compren la collita per a fer biodièsel. Aquest petit exemple que tenim tan a prop ens dóna una visió del què estem fent a nivell global al planeta. Sento no poder ser més optimista, però l’estiu encara no s’ha acabat i en queden per davant Moltes nits d’insomni pensant si el proper incendi ens tocarà a nosaltres.

/24

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya


#Lilconte

ORGULL MITOLÒGIC Caminava seguint la riba d'un riu llarg i curvilini. Després de molt avançar va arribar a un gorg. Es va submergir dins aquella piscina natural i amb habilitat va bussejar per sota l'aigua fins a l'altre costat on en va sortir sense fer soroll. Volia sorprendre en Teseu que estava jugant sobre la gespa. Quan aquest es va donar la volta tenia els llavis vermells, el somriure inicial li va desaparèixer i del seu darrere en va sortir el bou amb cos d'home. Aquella imatge la va despertar. Faltava un dia per la celebració de la boda quan Teseu va rebre una nota amb un missatge que el va fer estremir. Va sortir de la seva habitació, va recórrer el passadís de la torre on s'allotjava Ariadna i va trucar la seva porta. —Avui he tingut un somni molt estrany... —Ariadna, no tinc temps. Escolta'm, si us plau! —No vols que t'expliqui el somni? —Va preguntar ella seient a la cadira del tocador. —Haurem d'ajornar la boda. —Què? Però, això no pot ser! Ara tens dubtes? —Ha sortit un assumpte que no puc posposar. —Hi ha res més important que el dia de l'enllaç? El futur d'Atenes i Creta. Pau, estabilitat, riquesa. Amor? Creus en l'amor, Teseu? —I tu, Ariadna? En què creus, tu? —Doncs crec que fa dos dies que he arribat a la teva ciutat i ja no sé què fer. —Mira, no sé què esperes, però aprèn a espavilar-te. Dit això, va sortir ràpidament direcció la cambra de Nausítou, comandant del seu exèrcit i home de confiança. Entrà al dormitori sense preguntar. Nausítou va fer un salt esglaiat. —Vesteix-te! Dos cossos nus van sortir del llit del militar i recollint els respectius pantalons i camises de terra van abandonar l'habitació, tancant la porta per fora. —Senyor, no l'esperava! —He rebut notícies de Creta, és el Minotaure... —Vol dir que... —Llegeix —i allargant la mà li va donar la nota.

Dibuix de Pol Costa Sagré

Nausítou va assentir amb el cap. —Vull tres trirrems, un d'ells ha d'anar només amb els remers, als altres dos hi vull els millors lluitadors. —A les seves ordres, senyor! —Salparem a primera hora. Ariadna estava davant la cambra de Nausítou en el moment que Teseu en sortia dient l'última frase. —On vas? Potser abans de fer res hauríem de comentar un parell de detalls. —De cap manera! Parlarem quan torni! — Teseu va sortir disparat sense mirar enrere. Va quedar plantada veient com la porta de Nausítou es tancava davant seu, notant una punxada a la part dreta de l'abdomen, just per sota les costelles. No m'ho puc creure, va pensar. Aquell desgraciat no s'equivocava. Ara què? Va entrar a la seva estança i va agafar un parell de mudes. Després va demanar que l'escoltessin fins al port. Quan hi va arribar va veure soldats, mariners, remers, pujant i baixant dels trirrems, carregant-los d'armes i provisions. Subornant el vigilant, es va colar dins el recinte de càrrega del port. Teseu, va posar rumb a l'illa de Naxos, farien nit allà en el seu traçat fins a Creta. Caminava fent passes curtes d'una punta a l'altre del quadre de comandament amb mirades intermitents a l'horitzó. No t'hauria d'haver deixat allà! Farem una parada curta a Naxos,

/25


#Lilconte que els remers puguin dormir una mica i au. Tot d'una va començar a sentir uns crits que provenien de la bodega. D'aquell rebombori en va sortir Ariadna. No podia ser, faria penjar el mariner que la va deixar pujar. —Així no! —La va agafar per un braç i la va portar fins al límit de popa, fora de les mirades de la tripulació. Nausítou es va encarregar que tothom s'ocupés dels seus assumptes. —El teu posat comença a provocar-me mal de cap. Saps què? Fa dies que et vull preguntar com va ser? —Ariadna, no sé com dir-te, estàs posant en perill el nostre compromís. —No em facis riure! Teseu, heroi d'Atenes, m'agradaria saber els detalls de la teva gran gesta. —A què ve això ara? Ja coneixes els detalls. —Et diré una cosa. Després de la teva partida de Creta. Abans de venir a la teva ciutat vaig entrar al laberint. Teseu va aixecar el cap, va mirar fixament a Ariadna, però no va ser capaç d'articular cap paraula. —Al cap i a la fi era el meu germà, no el podia deixar podrint-se. Si estava mort l'havia d'enterrar. Així que vaig agafar un cabdell de fil i acompanyada de set dels millors homes del meu pare, vaig passar per incomptables passadissos sinuosos que semblaven no tenir principi ni final. Les cames em feien mal de tant caminar i finalment darrere una paret de marbre... —Calla! —La va interrompre Teseu. Amb els ulls vermells la va agafar pels braços i la va aixecar un pam de terra. —Tu no vas fer res del que dius. T'ho estàs inventant!

/26

—Fas pena! T'hauries de veure! —una sonora riallada d'Ariadna va ressonar dins el cap de Teseu. —Va lluitar salvatgement! Es pot dir que el meu germà era tot un animalot! —Menteixes, tot en tu és fals, creus que em pots enredar? —Les llàgrimes fluïen sense fre galtes avall. —Quan el tenia agonitzant, després d'una tortura que val més que t'estalvií, va dir el teu nom. T'ho pots creure? Et va anomenar. El que més em va sorprendre va ser l'entonació amb què et va mencionar. Abans de descobrir-ho tot hauria donat tot el que tinc perquè tu pronunciessis el meu nom amb la meitat de sentiment. Ara entenc que aquell monstre no estava boig. M'equivoco, Teseu? Aquella adoració, era reciproca. Teseu se sentia atordit, com si el món s'hagués aturat. Es va allunyar unes passes, es va posar la mà sota la camisa a l'alçada del cor i en va treure la nota que havia rebut el dia abans. Amb els ulls envidriats la va obrir i la va tornar a llegir. —Mesquina, detestable. No em crec res del que dius. —Ah! La nota, és veritat. Aquesta nota li vaig fer escriure jo a canvi d'una mort ràpida. (Recomanable llegir el mite del Minotaure i Teseu)

Carles Costa Travé


|Llibre del mes

TÀNDEM Maria Barbal. Destino. Barcelona, 2021. 176 pàgines.

Maria Barbal (Tremp, 1949) ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el guardó més prestigiós de la cultura catalana. Maria Barbal es va donar a conèixer amb Pedra de Tartera, una noveŀla que inaugura l’anomenat Cicle del Pallars i que el segueixen Mel i Metzines i Càmfora. La seva és una trajectòria llarga, autora d’una vintena d’obres que englobem noveŀles, relats, narracions infantils i juvenils i fins i tot un text teatral. Tàndem és la seva última noveŀla, que també va acompanyada de premi, el premi Josep Pla 2021. Tàndem contrasta amb les noveŀles del cicle del Pallars perquè aquesta està ambientada en el món urbà, ubicada al barri de Sants. Una noveŀla que està escrita a dues veus, amb l’Armand que ens parla en primera persona i la veu de l’Elena que ens arriba a través d’un narrador en tercera persona. Els protagonistes es coneixen a una classe de ioga, en un centre cívic de Sants. L’Armand és vidu, L’Elena està casada, però la recent jubilació li està fent replantejar-se la vida, i sobretot el matrimoni, que troba que se li ha quedat buit. Dos personatges que estan a la seixantena, això fa que el passat els pesi, però que també els empenyi a repassar els records i desempallegar-se de tot allò que ha quedat obsolet a les seves vides. Quan s’havia accelerat el temps en la seva vida? El cas era que abastava un gruix esfereïdor, després d’empènyer-la a fer passos. Petits bots; més tard, salts i batzegades; al cap dels anys havia aterrat en aquell punt, havia quedat frenada. Allí el que recordava que havia viscut estava ordenat per les experiències i els coneixements. Fins aleshores s’hi orientava d’esma. Però se n’adonava, cada cop més li mancaven fragments de significat. Tàndem és una noveŀla de ritme ràpid, per a ser llegida d’una sola tirada, amb capítols breus i frases curtes. La lectura és compassada, com el títol: Tàndem, bicicleta per a dues o més persones plaçades l’una darrere l’altra, segons la definició del diccionari DIEC. Aquesta és la clau de la història, pedalar a un ritme coordinat i ajudar-se a tirar endavant per encarar un nou futur.

Gemma Tomàs Pruna

/27


|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Un estiu ple de lectures

|Calendari

AGOST 2021 ACTES DISSABTE, 7 - Riera (davant de la plça. de l'Església), a les 9 del vespre, GAUDIM DE L'ESTIU A LA FRESCA, Concert amb Gara & Paula DIUMENGE, 8 - Plaça de la República Catalana, 7 de la tarda, SARDANES D'ESTIU, amb la Cobla Vila d'Olesa

Aquest estiu no tanquem. Durant els mesos de juliol i agost la biblioteca restarà oberta totes les tardes de 3:30 fins a 8:30. Els dissabtes al matí restarà tancada fins al setembre.

DISSABTE, 14 - Riera (davant de la plça. de l'Església), a les 9 del vespre, GAUDIM DE L'ESTIU A LA FRESCA, Concert amb Tangerine Trio DISSABTE, 21 - Riera (davant de la plça. de l'Església), a les 9 del vespre, GAUDIM DE L'ESTIU A LA FRESCA, Concert amb Chucho Díaz DIUMENGE, 22 - Plaça de la República Catalana, 7 de la tarda, SARDANES D'ESTIU, amb la Cobla Ciutat de Granollers DISSABTE, 28 - Riera (davant de la plça. de l'Església), a les 9 del vespre, GAUDIM DE L'ESTIU A LA FRESCA, Concert amb Ananda Massa DIUMENGE, 29 - Plaça de la República Catalana, 7 de la tarda, SARDANES D'ESTIU, amb la Cobla Premià

/28


|Cartellera

/29


|Recordant a...

JOAN ALSINA i SALVÀ de ca la Laia 1913 - 2006

Treballador del tèxtil, militant socialista, voluntari antifeixista i represaliat de la dictadura. En Joan Alsina va ser un més dels homes nascuts a principis de segle XX, que tingueren la mala sort de viure una revolta feixista que no els permeté acabar de donar forma a la república que tant havia costat aconseguir. La seva estima per Catalunya i els seus ideals republicans i d’esquerres els van empènyer a participar en una guerra fratricida que ells no havien provocat. Tanmateix, però, no deixaren de complir amb el seu deure, uns a la força i altres voluntàriament com en Joan i el seu germà Emili, que des del principi van ingressar a les milícies antifeixistes per tal, de defensar la democràcia que estava en perill de desaparèixer, com finalment i malauradament, així va passar. Tots dos germans després de tornar de la guerra, van acabar de purgar la seva fidelitat a Catalunya passant uns quants anys a la presó en Joan, o en un batalló disciplinari, com fou el cas de l’Emili. Però un cop a casa van adaptar-se a la nova realitat, treballant en la seva feina habitual, sense renunciar mai a les seves idees socialistes, ni a la defensa de la seva estimada terra catalana, idees que van saber inculcar als seus fills i néts. Procedència familiar d’en Joan A mitjans del segle XVI, trobem documentats els primers Alsines als barris de Sobirans-Corredor i Torrentbò, dedicats al cultiu de la terra. Però, els que creiem que són els avantpassats del nostre protagonista, els ubiquem a la zona de Sobirans i es tracta d’un tal Joan Alsina, casat amb la Magdalena Julià. Aquest matrimoni tingué un fill: en Josep Alzina i Julià (1653-1721), treballador de la terra, que el 1767 es casà amb l’Esperanza Torrent i Majó. Posteriorment foren els seus descendents: Pau Alzina Torrent (1775-1839), Rafael Alsina Ordeig (1804-1882) i en Pau Alsina Sants (1852) –el que seria l’avi d’en Joan – que es casà amb la Rosa Bellsolell i Roca (1854) una pubilla de bona família. Van tenir una filla i quatre fills: Rafel (1876), Francesc (1879), Josep (18821938), Joan (1885-1968) i la Josepa (1888). (El cognom “Alsina” el podem trobar escrit als arxius parroquials, tant amb “s” com “z”, i amb aquesta última principalment als segles XVI i XVII). Joan Alsina Bellsolell (pare d’en Joan) i els seus germans Com hem dit anteriorment, en Joan Alsina i Bellsolell es casà l’any 1909 amb la Gertrudis (Tuies) Salvà i Valls (1888-1969) i es quedaren a

/30

Joan Alsina i Salvà

viure a casa dels pares d’en Joan, que vivien al carrer Sant Martí, 48, una casa de 160 m2, propietat d’en Josep Marpons. Ell, treballava de rajoler en una rajoleria d’Arenys de Mar, situada en un carreró al davant de l’estació del tren. La Gertrudis era la filla gran del matrimoni format per l’Antoni Salvà i Mas i la Carme Valls i Teis (natural d’Orsavinyà). Van tenir tres fills i una filla: Enriqueta (1910), Joan (1913), Emili (1915) i Antoni (1925-1983). En Rafel germà gran d’en Joan - també conegut per “sis dits” – era un veterà de la guerra de Cuba, feia de pagès i va marxar a viure a Arenys de Mar a finals de la dècada dels anys vint; en Francesc, germà segon, també feia de pagès; l’altre germà Josep, feia estores a can Quico Teixidor, estava casat amb l’Esperança Cassà i Vergès (1883) i vivien al carrer Vell, 19, però a principis dels anys trenta, van anar a viure a Riera i Penya, 4. La germana Josepa, no ho hem pogut determinar amb certesa, però sembla ser que feia de modista. Estudis i primer treball d’en Joan En Joan Alsina i Salvà va néixer, doncs, un 9 de novembre de 1913 al carrer Sant Martí, 48, igual que els seus germans Emili i Antoni i la seva germana Enriqueta. Anà a estudiar a l’escola de nens del districte segon, aproximadament cap a l’any 1917, on donava classes el prestigiós mestre Joan Salamero i Amat, que havia arribat al poble aquell mateix any de 1917, per tal d’ocupar la plaça que havia deixat lliure el mestre Sáez. L’escola estava situada al carrer Vell, 15 i allà, en Joan coincidí amb altres alumnes de la seva edat, força coneguts, per haver-ne parlat d’ells en escrits anteriors, com: Joan Casademunt, Jaume


|Recordant a...

Josn Alsina i Salvà

En Carles Colomer quan estava a l'exèrcit

Rucarols, Modest Soler, Domènec Perramon o Quimet Artigas. L’any 1923 el mestre Salamero va marxar a Premià de Dalt i els xicots de la seva classe hagueren d’acabar els estudis amb el mestre Lluís Montull i Torrente –a punt de jubilar-se – i que establí el seu habitatge i també l’escola, al carrer de l’Olivera, 50. A causa de la dictadura del general Primo de Rivera, establerta l’any 1923, en Joan no pogué continuar estudiant en català, com venia fent amb el mestre Salamero i hagué d’acabar els seus estudis en castellà. A l’hora de començar a treballar, en Joan vivia a la Rambla Jalpí, 119 (posteriorment Francesc Macià), a on els seus pares s’hi havien traslladat amb tota la família a finals dels anys vint. La nova casa de la família Alsina passà a ser coneguda per: ca la Laia. A en Joan el van coŀlocar, de ben jovenet, a l’empresa tèxtil J. Cassà d’Arenys de Mar, que es dedicaven a la confecció de mitjons: (El fundador de l’empresa va ser en Joaquim Cassà, al final de la dècada dels quaranta seguint la tradició mitjonaire del seu sogre Francesc Caballé. L’empresa destacà per aplicar grans innovacions en la maquinària, com fou la coŀlocació dels punys elàstics dels mitjons de manera automàtica. Amb el nom comercial Helios els mitjons de J. Cassàes caracteritzaren per la seva qualitat, tot competint amb grans marques. J. Cassà B. comercialitzava els seus productes a tot l’Estat espanyol, però també feia exportacions puntuals a França, Líban i Sudàfrica. L’any 1993 i amb una vintena de treballadors en plantilla, l’empresa, que en aquells moments portava el nom d’Helios SA. tancà definitivament les portes). Extret de l’escrit de Jordi Julià Sala Bellsolell. En Josep, oncle d’en Joan, estava casat amb una xicota de la família Cassà i potser, per això, en Joan entrà a treballar en aquesta empresa tèxtil d’Arenys de Mar. Anada a fer el servei militar i la guerra En Joan era de la lleva del 34, i quan el van quintar marxà a fer el servei militar, destinat al Regimiento de Infanteria Alcántara nº 34 destinat a Barcelona. Quan es produí la revolta militar el 1936, tan ell que havia estat llicenciat feia pocs mesos, com el seu

germà Emili, que ja li tocava fer el servei, es van presentar voluntaris per marxar amb les milícies antifeixistes i s’integraren a l’expedició de la columna del capità Bayo (militar nascut a Cuba) que anà a Mallorca amb el vistiplau de la Generalitat i amb la pretensió de conquerir les illes. Van desembarcar a Mallorca el 16 d’agost de 1936 amb 400 homes i dones, però la manca d’entesa amb el govern de la República va fer fracassar la missió i tornaren a Catalunya. Un cop a la península en Joan i el seu germà es van integrar a la Columna Volant Catalana formada per milicians d’Estat Català i un grup de voluntaris que havien estat a l’expedició de Mallorca i que s’havien concentrat a Farlete (Saragossa) i que el 10 de novembre sortiren cap al front d’Aragó. L’Emili va ser capturat per l’exèrcit feixista el mes de març de 1939 i internat com a presoner de guerra al Batalló de Treballadors (BBTT) núm. 29 destacat a Villafria (Burgos). Quan sortí el juny de 1940, fou declarat desafecto per la caixa de reclutes 38 i destinat a fer el servei militar franquista al Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors núm. 20 amb seu al Monte Cónico (Tetuan). Sortí llicenciat el mes de novembre de 1941. En Joan aconseguí tornar a casa, quan la guerra ja estava acabada, però fou detingut per la guàrdia civil i entregat al jutge d’Arenys de Mar. Conduït a la Model de Barcelona fou jutjat en consell de guerra sumaríssim, pel Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona (Exp. 010269 – Ref. 19388) i condemnat per rebeŀlió militar a dotze anys i un dia de reclusió temporal. Precisament va estar tancat a la Model de Barcelona i li tocà la galeria 6, a on estaven els condemnats a mort. Va recórrer la sentència i li van rebaixar a la meitat, sortint amb llibertat condicional el 18 de novembre de 1941 (BOE núm. 322 del 8 de novembre de 1941). El 19 de juny de 1951 obtingué la llibertat definitiva. Amb l’arribada de la democràcia a la mort de Franco, la Generalitat i l’estat espanyol van adaptar les lleis, per tal que fossin reconeguts els drets dels represaliats per la dictadura franquista i en Joan es pogué beneficiar d’aquestes lleis. De nou a la feina i casament amb la Maria Colomer Quan tornà a casa després de sortir de la presó, continuà treballant a can Cassà, fent mitjons, però també es dedicava a un entreteniment al qual era molt aficionat: practicar la natació, aconseguint destacar en algunes curses celebrades a Arenys de Mar. Ja tenia certa edat i quan semblava que es quedaria solter, va conèixer a la Maria Colomer i Riba (1912-1995) de can Betlem de la roba (carrer Sant Martí, 15)iamb qui eren parents de lluny. Es van casar l’any 1943 i es quedaren a viure a casa

/31


|Recordant a... de la Maria. La Maria vivia amb la seva mare, la Ramona Riba i Salvà (1880-1963), que havia quedat viuda del pagès de Sobirans, Narcís Colomer i Cadellans (1878-1920), ja feia més de vint-i-cinc anys, a causa d’una epidèmia. I a més, els franquistes li havien matat al seu únic fill mentre defensava la democràcia al front de Castelló: en Carles Colomer i Riba (1916), mort per la República l’11 de novembre de 1938. La Ramona, ajudada per la seva filla Maria, que també feia de modista, regentava la botiga de roba que molts anys abans, havia obert la seva sogra la Maria Cadellans i Colomer (1851). D’aquí ve doncs, el nom de la casa, ja que els Cadellans eren de can Betlem. Dos dels germans de la Ramona, eren els músics Rossend i l’Antoni, dels quals ja vàrem parlar en la biografia de la mestra Àngela Baró i Tintó casada amb en Rossend i que van marxar a viure a Reus. El pare de la Ramona, era el poeta i músic Joan Riba i Salvà, un dels principals impulsors de l’entitat polític-cultural Centro Democrático que estava ubicada en la Rambla Jalpí (actualment el bar de La Puntaire). No fou res estrany, doncs, que en Carles desenvolupés també, grans habilitats per la música, la pintura i la poesia, i que no va tenir gaire temps per practicar, a causa de la seva mort prematura a la guerra, quan només tenia vint-i-dos anys. Els fills d’en Joan i la Maria En Joan i la Maria van tenir un fill i una filla: En Joan (1945) que es dedicà a la mecànica i que al casar-se marxà a viure a Caldes d’Estrach, i la Marí Carme (1949), que continuà amb la botiga de can Betlem de la roba, que, com hem dit anteriorment, havia obert la seva besàvia Maria Cadellans, i havien continuat la seva àvia Ramona, la seva mare Maria i finalment la Mari Carme, que no li quedà altre remei que tancar-la. (Precisament ha estat ella i la seva filla Montserrat les que m’han posat al dia de la història familiar). Els germans d’en Joan L’Emili treballà de rajoler amb el seu pare fins que es va casar. En ser la dona de Canet anaren a viure al poble veí i l’Emili entrà a treballar a l’empresa tèxtil Pulligan, on ja hi treballava la seva dona. L’Enriqueta treballà a la Grober i es quedà soltera i vivint a casa dels pares. El germà petit Antoni treballà de mecànic i d’empresari tèxtil. També, fou un dels fundadors de la Penya Barcelonista, regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i un bon defensor de la nova democràcia que s’acabava d’instaurar al nostre país. Es casà amb la perruquera Antònia Marqués i Coll, i es van quedar a viure a la casa dels pares.

/32

En Joan, la Maria i l'oncle Antoni (el pianista)

En Joan i la Maria poc després de casar-se

Jubilació d’en Joan En Joan es jubilà a l’edat reglamentària, però encara li quedaven moltes coses per fer. Continuà caminant molt per la muntanya, anava a peu a Arenys de Mar a nedar a la platja, i va anar durant bastants anys tancant la Marxa dels Termes, vetllant perquè tothom arribés sense patir cap contratemps. Aprofitant les seves rutes per la muntanya, s’enfilava als pins i recollia pinyes, que les deixava assecar al terrat de casa seva. Després torrava els pinyons i se’ls venia al pastisser Jordi Garrell per fer els panellets. Anava moltes tardes a l’esplai d’Arenys de Mar o a l’Ateneu a jugar a cartes o al dominó, ja que en treballar tants anys al poble veí, hi tenia la majoria de les seves amistats. Quan ja tenia dificultats per caminar i l’havien de portar amb cadira de rodes, anava a l’Esplai d’Arenys de Munt. En Joan va tenir la sort de gaudir de tres nétes i un net, als quals va saber inculcar els seus principis de democràcia, llibertat i catalanisme. La prova la tenim en una de les seves nétes, que és actualment regidora de l’Ajuntament per ERC. En Joan sempre va ser un convençut militant d’esquerres. Durant la República va formar part de l’USC primer, i després del PSUC. Era un home que creia en una nova societat de caràcter socialista – sempre deia que li hagués agradat anar a visitar Cuba o a Rússia - i per això, va lluitar a la guerra, però malauradament estava en el bàndol que va perdre, i li tocà passar uns anys tancat a la presó per haver defensat les seves idees. Ja de més gran no participà tant en política, però es va fer seguidor d’ERC i mai deixà de ser un català de soca-rel, que esperava que algun dia Catalunya aconseguís la seva independència, fet que ell ja no podrà veure, ja que ens deixà l’any 2006. “Es pot abandonar una pàtria feliç i triomfant, però amenaçada, destrossada i oprimida no s’abandona mai; se la salva o es mor per ella”. Maximilien Robespierre. 1758-1794

Elies Surroca i Campàs


|El racó de l'Humanista

UN MAL SOMNI (2) A la pàgina del Racó d'Humanista del mes de juliol de l'any passat, vaig donar unes pinzellades sobre aquest lamentable tema. En aquest nou escrit no intento ser original ni dir coses que no s'hagin dit ja, ni que no se sàpiguen. Des d'aquell març de l'any passat ja han transcorregut 17 mesos. Hem pogut comprovar que la humanitat no és tan forta com crèiem, doncs un microvirus l'ha fet trontollar. El que sí és cert és que aquest virus ha vingut per quedar-se. Quedarà com una malaltia més de la qual haurem de protegir-nos mitjançant les periòdiques vacunes. El confinament va ser molt dur, ja que la majoria no estàvem preparats. Ens va deixar descoŀlocats i desestabilitzats. Estem en una cinquena onada i ningú pot assegurar que sigui l'última. Als governs se'ls va presentar una disjuntiva dispar i difícil de decidir. O es preocupaven de la salut o de l'economia. Recordem que es van alçar veus a favor de les dues qüestions. Si paralitzaven el país, ens anàvem a la ruïna. Si no reaccionaven, estaven matant la població. Lògicament, cadascú tindrà la seva opinió personal sobre el que ha passat i sobre com s'hagués hagut d'actuar i de com cal actuar en el futur. Totes les opinions són respectables i poden tenir una part de lògica i raó. Mai la veritat, de manera total i absoluta, està en un sol costat. És evident que en situacions excepcionals com aquesta sempre hi ha una part de la població disconforme. La situació ha evidenciat dos aspectes: Per una banda, l'egoisme, i de l'altra, la solidaritat. En alguns s'ha manifestat aquest egoisme, que a mi i als meus no els falti de res. I d'altra banda hem viscut innombrables mostres d'altruisme i solidaritat. Han emergit veritables herois anònims que han estat essencials per poder controlar la pandèmia. Ens hem trobat amb persones que ens han donat sorpreses positives, i potser, lamentablement, amb alguna, que ens ha produït alguna sorpresa negativa. El confinament va servir perquè ens poguéssim mirar per dins, i poguéssim escoltar els nostres sentiments. Ha estat lamentable el que ha passat en les residències geriàtriques, però hem d'entendre que no estaven ben equipades com a hospitals, i ni tenien, ni se'ls va proporcionar a temps, els necessaris equips sanitaris de protecció. Però la realitat és que les persones d'edat avançada han estat els que han pagat la factura més cara. Som molts que en la pròpia família o en el cercle de les nostres amistats hem viscut la cruel urpada. Cadascú pot fer amb el seu cos el que vulgui i cuidar la seva salut de la manera que cregui convenient. Hem de respectar els que es manifesten com

negacionistes, -entre els que ha destacat un conegut i mediàtic cantant-. Però no hem d'oblidar que la llibertat acaba quan envaeix la llibertat dels altres, i per això, ells també han de respectar les nostres decisions i procurar que les seves actuacions no ens puguin perjudicar. Sempre hi ha hagut qui ha aconseguit beneficis de les desgràcies, i ara, no ha estat diferent. Els mitjans de comunicació i les xarxes han llançat un torrent d'informació, que en alguns casos ha creat un confusionisme, que hem arribat a no saber què pensar ni creure. Per al que sí que ha servit és perquè ens hàgim adonat de la importància de la salut. També hem valorat més la família i els amics. Sobretot a aquests amics i amigues de veritat que en aquests moments difícils els hem tingut i "sentit". Ningú no pot posar en dubte l'efecte immediat de les vacunes. Han estat la causa que la pandèmia pogués contenir-se i controlar-se. Com tot medicament, pot tenir algun efecte advers. Si llegíssim detingudament els efectes secundaris dels medicaments no prendríem cap. És evident que són més grans els beneficis que els riscos. És cert el que adverteixen els sanitaris que aquesta pandèmia ens deixarà seqüeles anímiques i psíquiques. El perill és que fem com quan ens trobem amb un accident important a la carretera. Durant els primers 10 minuts circulem a 50 km. Però a la poca estona tornem a trepitjar l'accelerador. Hi ha una manca de compromís d'una minoria - o no tan minoria - que se salten les normes d'una manera incivilitzada, que es posen en risc ells i els altres. És una notable i greu falta de responsabilitat, que ha costat moltes vides, que podria arribar a qualificarse de suïcida o homicida. La normativa sanitària de rentar-nos les mans és una forma simbòlica de recomanar-nos que sovint realitzem també una adequada profilaxi de la ment, el cor i el nostre esperit. El que sí és segur és que hi haurà un abans i un després. Aquesta pandèmia ens ha fet canviar el xip. I tant de bo que també ens hagi servit per canviar alguna lletra de la paraula Competir, per Compartir. Aquesta trista i lamentable experiència ens ha aportat alguns ensenyaments positius. Valorarem més i millor cada instant de la nostra vida. Ens farà més solidaris i humans. A poc a poc, tornarem al nostre ritme del dia a dia. Totes les esperances estan posades que al setembre puguem fer "gairebé" vida normal. Tant de bo així sigui. Recuperarem les ganes, la força, i sobretot, la iŀlusió per viure. Carles Rodríguez Escriptor – Humanista – Psicoterapeuta

/33


OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

DISCURSEJAR Fer política és escoltar les veus de tothom, és fer un servei municipal eficient, és governar amb coherència acordada i és administrar inteŀligentment els recursos dels vilatans. El que passa a Arenys de Munt és que en comptes de fer política el que es fa es discursejar fins a avorrir (PLE del 10 de juny) o en els Programes de Ràdio Arenys de Munt (Alcaldia 12/07 – Informatiu 15/06 etc. etc.) per fer veure que es fan moltes coses importants per als vilatans d’Arenys de Munt. Governar NO és discursejar fent veure que tot va bé i tot és perfecte, els pobles avancen utilitzant el valor públic com a eina per millorar la gestió, treballant de valent, fent-ne una avaluació periòdica i un control dels resultats obtinguts emmanllevar-los per definir el tipus d’administració eficient que demanden els resultats obtinguts.

És evident que qui pren les dedicions sobre la política pública l’ha d’executar i fer-ne el seguiment qui governa, però la supervisió durant l’execució dels indicadors quantitatius i qualitatius i del control objecte dels resultats haurien de valorar-se amb informes d’una comissió imparcial que considerés els pros i contres de cada acció per poder rectificar, si cal. És una paradoxa que un govern que hauria d’escoltar els seus ciutadans es dediqui a discursejar-los per manipular la seva opinió afirmant que tot el que fan és pel seu benefici i que si argumenten opinions fent afirmacions contràries es perquè els tenen mania. Augmenta la convicció quan s’és capaç de dir molt en poc temps i no enrotllar-se per no dir quasi res. Com deia l’avi d’un vilatà conegut “els discursos llargs fan moure els culs, mentre que els discursos curs fan moure els cors” Cal aprendre de les experiències dels nostres avis.

Governar o discursejar? Xavier Oller

/34


|Opinió

AMB L’ÀNIMA DALT DEL NÚVOL (2) (Continuació del mes passat)

TERCERA: J. o La creativitat. Irradia alegria per allà on va i en tot allò que fa. La seva creativitat traspassa barreres i sempre, sempre ha estat disposada a participar, a mostrar tot allò que estima del seu país i a fer-ho amb tot tipus de detalls, de la manera més polida, talment com és ella: sense deixar cap detall a l'atzar. La J. pertany a una de les nacionalitats més allunyades que hi ha, però això no li ha suposat cap entrebanc per formar vincle amb la resta d'alumnes. De tarannà alegre, xerraire i extravertit, cal dir que la puntualitat no és el seu fort, però això també forma part del seu encant. T'arriba amb un somriure d'orella a orella, i una frase dolça que fa que t'oblidis immediatament de l'espera. La possibilitat de compartir, ja sigui un plat o un ball com a la festa d'agraïment després de l'exposició, com imatges, vídeos i aspectes curiosos del seu país d'origen, l'omplien de joia. La seva creativitat va acompanyada de la generositat, no té l'una sense l'altra. Les persones com ella són el motor que tota escola necessita. QUART: M. o La responsabilitat. És un home jove, casat i amb dues filles que s’incorpora al CFA començat el curs i no participa en la tria dels temes. Nascut en un barri de Tànger, s'ofereix, a partir dels suggeriments dels coŀlegues, a buscar informació i seleccionar imatges de diferents indrets de la seva ciutat. Era impressionant veure com, cada vespre, cansat de la feina de tot el dia, s’asseia davant l’ordinador i apareixien a la pantalla els llocs més emblemàtics de la costa de l’Estret de Gibraltar. Escoltava amb un somriure els suggeriments i consells.

Feia goig veure’l avançar a un ritme ferm sense mostrar mai ni cansament ni desànim. Amb quina delicadesa ens explicava els llocs que anava seleccionant!. Se’ns fa present la cara de satisfacció, del dia que vam repassar junts, el repertori dels deu emplaçaments que havia escollit. Vam veure en els ulls d’en M. l’alegria d’haver-nos pogut mostrar allò més bonic de la seva ciutat. Ens va emocionar l'última fotografia: una imatge del seu barri amb un parell de nois asseguts d’esquena, contemplant-lo i unes paraules a sota: Algun dia podré tornar a la meva ciutat i compartir amb els pares, els germans i els amics, tot el que he viscut a Catalunya amb la meva dona i les meves filles. En M. no va poder venir a muntar l'exposició ni la va veure muntada, però ell, sense pretendre-ho, amb el seu compromís i la seva sensibilitat va ser un dels principals protagonistes. No sabem si el curs vinent ens tornarem a trobar. Si repetirem. Potser no ens cal, ja que a tots i totes els portem amb nosaltres. Hem aprés amb tots ells i totes elles, encara que només n’hagem citat quatre, que El Talent, La Perseverança, La Creativitat i La Responsabilitat són elements clau que ben combinats, amb independència de l’origen de les persones, poden acompanyar-nos positivament i fer-nos sentir a prop. Sigui quin sigui el nostre origen o sigui quina sigui la nostra trajectòria vital. Moltes gràcies per llegir la nostra reflexió. Anna Moore i Elvira Borrell

/35


|Opinió

EL 18 DE JULIOL DEL1936 EL GLORIÓS ALÇAMENT NACIONAL La Constitució per a alguns és sagrada i intocable, però quan ha convingut és d’allò més inestable.

Per a ells trista misèria, Per als amos vaques grasses, la guerra del trenta-sis fou una lluita de classes.

Van mostrar els militars que ells eren més forts però la guerra va acabar amb mig milió de morts.

Així doncs, l’any trenta sis uns militars prou rebels provocaven l’alçament per no ser massa fidels.

De la mà de gent pagada queien líders sindicals mentre obrers anarquistes mataven rics industrials.

Per si no hi havia prou amb una guerra tan dura ens van caure al damunt quaranta anys de dictadura.

Tot plegat va començar quan les fortes Patronals no volien que els obrers tinguessin drets laborals.

En mig d’aquell desgavell en una cursa de bojos morien persones arreu tant si eren blaus com rojos.

L’inici d’aquell desastre avui volem recordar, és un fet inqüestionable però no pas per celebrar.

Entre burgesos i rics es passejaven en cotxe, treballaven els obrers més hores que un rellotge.

Per aturar a les masses el divuit de juliol hi va haver l’aixecament i el fum va tapar el sol.

Amb l’alçament nacional vam patir penes i afanys, tot i que sembli mentida ja fa vuitanta -cinc anys!

Pere Marpons Colomer

/36


|Opinió Benvolguts Socis i Simpatitzants de la Penya pel recolzament que he rebut durant aquest Barcelonista d’Arenys de Munt, període de temps i per l’experiència viscuda El passat 15 de juliol en l’Assemblea Ordinària com a President de la Penya. de la penya, i en el torn de Precs i Preguntes, Visca el Barça, Visca Arenys de Munt i Visca la vaig presentar la meva renúncia a continuar al Penya ! capdavant de l’entitat. Amb aquestes ratlles us vull donar les gràcies Jaume Rossell i Colomer ............................................................................ Arenys de Munt a 15 de Juliol del 2021 Assumpte : Carta de Renuncia

Per la present, poso en coneixement de la Junta de la Penya Barcelonista d’Arenys de Munt, la meva decisió de no seguir com a president de la Penya Barcelonista d’Arenys de Munt, degut a motius personals. He ocupat aquest càrrec des del Gener del 2019 fins a data d’avui. Càrrec al qual vaig accedir presentant-me a les eleccions amb una candidatura unipersonal i que van ser convocades per l’anterior president a la finalització del seu mandat, el Sr. Josep Artigas, en l’assemblea celebrada el mes de desembre del 2018. M’ha tocat estar al capdavant de la Penya en una etapa complicada, on el F.C.B. ha obtingut uns resultats esportius no massa bons en l’àmbit del futbol del primer equip i que no han ajudat a motivar als barcelonistes. Per l’altra banda, una pandèmia (COVID 19 ) que ja fa un any i mig que l’estem patint i que va provocar que tinguéssim, i que encara tenim, unes importants restriccions, com no poder anar al Camp Nou o imposar, per part del PROCICAT el toc de queda a les 22h. Això va provocar que els partits que es retransmetien al local de la Penya, per poder fer caliu i on sempre es varen seguir les

normes sanitàries establertes, i que començaven a les 21h, van ser del tot impossible fer-los. Tot i això, ens n’hem sortit prou bé a nivell econòmic, sense deutes i amb superàvit fins a dia d’avui. Per tot això, ara que començarà una nova temporada de Lliga, i sembla que ja es restablirà properament la vida pràcticament normal, he decidit fer aquest pas perquè, el nou president/a que surti escollit/da, pugui planificar el futur de la Penya i la seva junta, a la seva mida. La meva decisió de no acabar el mandat, espero que no influeixi en el bon funcionament de l’entitat, i al proper president que surti escollit/da, li desitjo el millor pel bé de la Penya i ajudar-lo en tot allò que em sigui possible. Agraeixo als membres de la junta la seva dedicació i treball desinteressat vers la Penya, i també dono les gràcies als socis Penyistes per la seva confiança al llarg d’aquest període. Atentament Jaume Rossell i Colomer President de la P.B. Arenys de Munt

/37


BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

ADM

ESMENES Després del full INFORMATIU de maig 2.021 de l’Ajuntament i de les explicacions donades al Consell de Poble sobre la nova Residència Geriàtrica Municipal que es vol construir al paratge de “Can Globus” de propietat municipal (part alta de l’Eixample), ADM des de començament del mandat sempre hem defensat que és el lloc ideal per a aquesta nova infraestructura tan necessària a Arenys de Munt. Tothom sabem que Arenys de Munt és un poble que creix cada any amb nombre d’habitats i amb necessitats residencials i que és imprescindible prioritzar aquest l’equipament sociosanitari. El que NO compartim és el projecte que ens vulguin vendred’una nova residència de només 50 places per substituir l’actual de 40, aŀlegant que no hi ha prou zona verda. Però l’Ajuntament podria adquirir la parceŀla adjacent en venda per tenir més espai públic. També discrepem amb la proposta d’ubicació del lloc on la volen construir, aprofitant un estudi (6.000 €) encarregat per l’Ajuntament de viabilitat arquitectònica (per considerar la seva situació) encarregat a B/A només amb els criteris del govern d’ERC i sense la participació ni les preferències del Consell del Poble. Esmenem les explicacions de l’arquitecte municipal (forastera) per confirmar-nos que si calgués ampliar més places es faria un altre edifici que connectés amb la futura residència Discrepem deixar per una 2ª actuació la rehabilitació que valdrà més el farciment que el gall de la ruïnosa/protegida Masia Talleda per en un futur poder encabir serveis complementaris que ningú sap de què constaran ni quan es concretaran.Sempre hi ha altres opcions proposades Si això és tot el que tenim, segur que no hi haurà una nova residència amb el poc interès d’una política mediocre d’imperfeccions. Cal persistir a les administracions públiques i accionar tots els mecanismes de gestió per millorar Arenys de Munt. ADM

/38


|La bústia

Junts X Arenys de Munt Arran d'una moció presentada pel PSC en el darrer ple ordinari de juliol per la reconciliació, la concòrdia i el diàleg a Catalunya transcrivim la resposta de Junts x Arenys de Munt. Ens hem preguntat per què ara presenten aquesta moció. Què ha canviat per a qui no fa tant veia necessària la intervenció dels piolins l'1 d'octubre, l'aplicació del 155 o va aplaudir el discurs del rei. Creiem que ho sabem i exposarem la nostra opinió. Comencen la moció i ens diuen que l'acció de l'actual Govern de l'estat envers Catalunya s'adreça a plantejar solucions als conflictes enquistats. Ens podem plantejar solucions com la amnistia, que és realment la solució, i no aquests indults reversibles i a sobre mantenint la inhabilitació per a càrrec públic? Ens podem plantejar un referèndum pactat perquè el poble de Catalunya decideixi el seu futur? Ens podem plantejar respectar la immunitat que atorga el Parlament Europeu als consellers exiliats i garantir el seu retorn a Catalunya? Continua la moció dient que el Tribunal Suprem va considerar que hi havia delicte, va emetre sentència i ho va fer amb garanties pròpies d'una societat democràtica com és la nostra, referint-se a l'estado español. Un estado que fins ara, juntament amb Turquia tenia el dubtós honor de ser un dels dos únics estats europeus que tenien presoners per idees polítiques, fins que fa quatre dies que el gobierno s'ha avingut a donar els indults.

Doncs des de Junts creiem que els indults obeeixen a que les condemnes no resistiran la confrontació amb la justícia europea i que l'estat intenta protegir-se, revertint alguna de les mesures abusives que ha adoptat. Casualment els indults es donen el dia abans d'una resolució del Consell d'Europa que demana a España que indulti o alliberi als presos independentistes, resolució no vinculant però significativa.I sense anar més lluny Jordi Cuixart, ha declarat: l'indult és el preludi de la derrota que encaixarà l'estat español a Europa. Ens demanen que celebrem la concessió dels indults, doncs si ho celebrem, és clar que els indults ajudaran a nou persones que mai havien d' haver estat empresonades Ens demanen treballar pel respecte i la concòrdia doncs treballem-hi. Ens demanen defensar el compliment de la llei en el marc del nostre estat de dret...Quin estat de dret?, de l'estat de dret que ha jutjat als polítics catalans i els ha imposat més de cent anys de presó només per portar a terme un programa electoral?, de l' estat de dret denunciat pels acusats de vulnerar els seus drets civils i polítics?, de l'estat de dret on l'actitud del president del tribunal suprem va ser qualificada d'autoritària, discriminatòria i repressiva? Doncs ho direm clarament amb aquest estat de dret no hi creiem. Clar que creiem amb termes com reconciliació, concòrdia i diàleg, però el que també creiem des de Junts x Arenys de Munt és que ens estan vestint la repressió que no para, amb aquestes boniques paraules i és per això que hi votarem en contra.

/39


|La bústia

Alternativa Municipal

ALGORISME VIQUIPÈDIA: Un algoritme és un conjunt finit d’instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. Els governants d’Arenys de Munt admeten que tenen problemes per aportar més aparcament públic, de com hauria de ser la nova Residència de 50 o 70 places. Problemes d’habitatge social municipal, de rehabilitació d’edificis públics municipals (sindicat, can gallineta, can xitra, mercat municipal, esplai...). Problemes per no disposar d’un Programa cultural quadriennal. De repartiment de línies als coŀlegis públics. De diàleg, de credibilitat de transparència i participació ciutadana. Problemes de comunicació Ajuntament-vilatans, de decidir com solucionar els escocells-jardinets. Per engegar polítiques mediambientals i de sostenibilitat. Cap Pla esportiu de millores i planificació de futur. Cap criteri d’auditoria econòmica pública ni d’aprimament de RR.HH. innecessaris. Problemes d’organització i control municipal. D’errors urbanístics dels Serveis Tècnics. Dels serveis a la ciutadania de la Policia de proximitat pel nucli urbà i dels Mossos d’Esquadra pel territori (tal com diu el conveni de la junta de seguretat). En comptes d’entaforar a càrrecs electes per a funcionaris eventuals amb dedicació, valdria més contractar un matemàtic per resoldre els problemes algorítmics municipals o un enginyer (Tècnic d’Organització d’Empreses), o fer una comissió de persones amb voluntat d’aportar propostes, idees o solucions per resoldre qüestions que requereixen aporta-cions eficients per generar solucions innovadores que resolguin els problemes actuals i previnguin els que puguin succeir en un futur. És evident que dirigir un ajuntament és difícil i governar un poble encara ho és més, sobretot si no es compta amb mecanismes que ajudin per a poder prendre decisions possibles inteŀligents i encertades que resolguin els problemes amb l’objectiu i la perspectiva que també serveixin per al futur i de la següent generació. A vegades només fa falta escoltar les veus desavinents que volen ser escoltades per “algoritmar”. Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

/40

ANC Arenys de Munt

HEM APRÈS LA LLIÇÓ? L’estat espanyol es pregunta si hem après la lliçó? Alguns polítics, no. Encara confien que la Taula de Diàleg servirà per a alguna cosa Però molta gent del carrer hem après que aquesta és una via morta. Si hi hagués intenció real de diàleg no continuaria la repressió del Tribunal de Cuentas o la persecució judicial als més de 3.000 represaliats. Nosaltres sí hem après que això, o ens ho fem nosaltres i tirem pel dret o ningú ens alliberarà del jou espanyol. Hem après que ens volen amb el cap acotat i sense queixar-nos. Hem après que no hi ha altra manera de pressionar els nostres polítics que mantenir-nos mobilitzats. Som hereus de l’1-O, i per tant, no renunciarem a la via unilateral per assolir la independència. Ara, qualsevol mobilització és positiva. Companys i companyes d’Arenys de Munt han acompanyat l’HC Jordi Turull en la seva Marxa per la Llibertat; a casa nostra, hem organitzat l’acte del 4 de juliol al Monument a la Independència; els propers 30 de juliol i 29 d’agost tornarem als Ponts per la Independència a les autopistes. Hem après que no ens prendran ni les ànsies de llibertat, ni la determinació per a aconseguir-la. Preparem-nos per a la Diada de l’11 de setembre, amb una nova mobilització a Barcelona, que tindrà continuïtat l’1, el 2 i el 3 d’octubre. Aviat ens trobareu a plaça amb la parada informativa, on podreu aconseguir la samarreta d’enguany. Oi tant que hem après! La independència és a les nostres mans. Tornem als carrers, tornem a la lluita!!!! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


|La bústia

Donaviva Maria-Mercè Marçal neix a Barcelona, però passa tota la seva infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular El 1963 se'n va a estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. La dècada dels setanta representa l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que no abandonarà mai. El 1972 es casa amb el company d'estudis i poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui se separa el 1976. Aquest mateix any guanya el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es publicarà l'any següent. El 1973, Marçal funda, juntament amb Ramon Pinyol Balasch, Gemma d'Armengol i Xavier Bru de Sala, l'editorial Llibres del Mall, a través de la qual difonen autors, novells o ja consolidats, d'arreu dels Països Catalans. El 1976, any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s'integra en el moviment feminista. D'una manera o altra, coŀlabora amb iniciatives de signe feminista de tota classe, i esdevé la veu poètica del moviment arran de la publicació del poemari Bruixa de dol. El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu, i la coordina fins al 1985.

El 1980 fa oposicions a ensenyament secundari de llengua i literatura catalana i ensenya a l'Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l'Institut Joan Boscà. El 1980 té la seva filla Heura. Decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla. A Terra de mai, també del 1982 (títol al•lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. El 1985 publica La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única noveŀla, que li val un reguitzell de premis. En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Cub. Diagnosticada de càncer el 1996, Marçal afronta la pròpia mort amb plena consciència i serenor. En parla en diversos poemes, amb imatges poètiques dures i crues, però amb un punt de positivitat: la poeta identifica la mort amb el «desnéixer», amb el retorn al ventre matern. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000. Marçal és de les primeres a tractar en la literatura catalana temes com l'amor lèsbic, l'embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitat. Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla. Mor el 5 de juliol de 1998 a Barcelona, als 45 anys, i és enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir rep la Medalla d'Honor de Barcelona. Han cantat les seves lletres: Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Miguel Poveda, Celdoni Fonoll, Gisela Bellsolà, Enric Hernàez, Mercè Serramalera, Cinta Massip, Toti Soler, Roger Mas i, més recentment, Sílvia Pérez Cruz.

/41


|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

DINO En arribar, aturo el cotxe davant mateix de casa, baixo i m’acosto a l’altra banda per obrir-li la porta, descordar-li el cinturó de seguretat i ajudar-la a sortir. La Lluïsa m’agraeix l’oferiment, però no m’agafa la mà. Baixa tota sola a la voravia i aixeca el cap mirant cap al cel per veure l’edifici on visc. Li dic a cau d’orella: —Mira Lluïsa, el tercer pis és casa meva. Pugem?— Per tota resposta, abaixa el cap i em mira amb un somriure a la cara. Li passo un braç per la cintura i l’acompanyo a la porteria. En entrar a l’ascensor, els seus ulls només mostren sorpresa. Segurament mai ha trepitjat un ascensor. A la residència on viu, la seva habitació i totes les dependències que ella fa servir són a la planta baixa. En arribar, obro la porta i entrem. El primer que fa és olorar pertot. Ensuma aixecant el cap i dirigint-lo a totes les parets, les portes i escorcollant tots els racons. De cop i volta, es posa a parlar i aixeca una mica la veu preguntant: —On ets? Estàs amagat? Ja he tornat! Soc a casa! Au vinga, surt sisplau! Respecto aquest moment amb certa preocupació, però no em puc estar d’estremir-me. Em pregunto a qui deu esperar veure. Desconec el desgavell que pot haver-hi dins el cap de la pobra Lluïsa. Per distreure-la d’aquest moment d’angoixa, li ofereixo un caramel d’una caixeta que tinc damunt de la tauleta a tocar del sofà. Ella l’accepta, s’asseu arraulida en un raconet i el desembolica per posar-se’l a la boca. Segueix mirant i ensumant el seu entorn. Em mira amb els ulls esbatanats i em pregunta: —On és? No sé què dir-li, no goso preguntar-li a qui es refereix. El silenci torna a ser protagonista. Tot d’una, comença a aprimar els ulls mirant un prestatge ple de petites figures que coŀlecciono. D’un salt, es posa dreta, i amb cara de gran sorpresa s’hi acosta corrents. Les agafa totes amb les dues mans, torna de pressa cap al sofà i amb molta cura, les comença a endreçar una darrere l’altra fent una llarga tirallonga de figures d’animalets de porcellana. De sobte, obre molt els ulls mirant amb una expressió plena d’iŀlusió, un petit dinosaure de color verd fosc. L’agafa, se l’acosta molt amorosament i li fa un petó i un altre, i un altre, fins que el torna a coŀlocar a la cua de la filera. No sé ben bé què fer ni què pensar, i em quedo dempeus repenjada al marc de la porta esbrinant què li pot estar passant pel cap. No puc desviar la mirada de la Lluïsa. Tot i que gairebé no la conec, no puc evitar notar un sentiment de tendresa com mai he sentit. Capficada, me’n vaig cap a la cuina, preparo dos tes, trec el pastís que he repartit en dos trossets iguals i ho porto tot seguit cap a la sala, posant la safata en un raconet de la taula amb compte de no desfer la filera d’animalets. Però, me la

/42

trobo una mica caiguda de costat amb el caparró repenjat al respatller del sofà. S’ha quedat adormida amb una serenor a la cara que em fa entendrir. Quan es desperta, el primer que fa en obrir els ulls és mirar les petites figures que ha coŀlocat amb tanta cura repassant-les una a una amb tendresa. Sembla feliç. La cara se li iŀlumina en veure el dinosaure i li dedica un dolç somriure. Durant tota l’estona que ella dormia, no he parat de pensar qui deu ser aquesta dona. Quin passat deu tenir? Per què la van abandonar en un sanatori i mai s’han interessat per ella? Ho preguntaré a la direcció del centre, encara que no sent família seva, no m’explicaran gairebé res. Sigui com sigui, ho vull esbrinar. Em ve de gust fer un acte d’amor per aquesta dona. Vull saber per què està tan sola. La vida és l’amor que reps i l’amor que dones. N’haurà donat ella d’amor? Jo no la conec i ja me l’estimo. Fa calor i abans de tornar-la al centre, parem a passejar una mica per la vora de la mar. Una mica distanciada d’ella, em fixo com camina per la sorra mullada, amb els peus nus. Porta les sabates a la mà dreta, i amb l’altra, s’alça una mica les faldilles aguantant-les a la cintura. Veig com li agrada sentir com s’esberlen les ones en topar amb els seus turmells. No sé ben bé què pensar-ne d’aquesta dona. Té un somriure tendre i uns ulls de mirada profunda amb una tristor que esgarrifa. M’acosto a poc a poc, i en arribar a la vora de l’aigua, la segueixo amb molta cura. Diuen que està boja, però jo no ho tinc gens clar. Tot d’una, la Lluïsa es gira i em diu amb una dolça mirada i un to amable i encuriosit: —És estrany, cada onada és diferent. Sembla que algú les bellugui estirant-les amb un fil invisible—. La tarda és càlida i seguim passejant en silenci amb els peus descalços, una al costat de l’altra rebent les carícies de l’aigua fresca. Alguna cosa li crida l’atenció i es gira i amb la mirada iŀlusionant, deixa caure les sabates a la sorra i corre cap al passeig. Jo m’espanto, agafo les sabates i vaig rabent darrere d’ella. De cop s’atura, es posa a la gatzoneta i comença a acaronar un gosset que no para de bellugar la cua i llepar-li la cara: —Dino!, on eres? Tota la tarda que t’espero. Els batecs del meu cor es calmen. Ara ho he entès tot. El dinosaure! Buscava el gosset que segons m’han dit, cada dia s’acosta a la tanca del jardí de la residència fins que la Lluïsa d’amagat li obre la porta i el deixa entrar per a compartir el berenar amb ell. Les cuidadores fan veure que no en saben res d’en Dino. Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS


|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: ARLET PITARQUE ANGEL, 13 anys

ROC VALIENTE COBALEDA, 11 anys

VINYET BOSCH CLOPÉS, 6 anys

AROA MAIZ MOLLFULLEDA, 14 anys

JULEN OJEDA TERRE, 10 anys

JANA OTAOLAURRUCHI CÓRDOBA, 3 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43


.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Els grups infantils i juvenils de l'Esbart d'Arenys de Munt van pujar a l’escenari el passat 27 de juny al Pati de l’Escola Sant Martí, després de tot un curs d’incertesa.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook