BATEC 404 juliol 2021

CURS DE SARDANES AL CENTRE

RESUM DEL PLE pàg 06

CICLE DE CAMINADES A LA FRESCA pàg 13

L’ALEVÍ B DE L’HOQUEI ES PROCLAMA CAMPIÓ DE LA COPA Exclusive interview with FEDERACIÓ

pàg 14 Manila's Rising Sun Al juliol torna el curs de sardanes al Centre.

pag. 03

404 .mún / 1202 LOILUJ

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 06/ D'Arenys, casa de la vila 11/ D'Arenys, gent i societat

14/ D'Arenys, esports 16/ De la Parròquia

05

12

19/ Del temps 21/ Biblioteca 22/ El llibre del mes 23/ Cartellera 24/Calendari 25/ Recordant a...

29/ El racó de l'humanista 30/ Opinió

13

14

33/ La Bústia 30/ Entreteniments 40/ La Imatge del mes

19 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

25

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: El Centre | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Una nova temporada acabada. Ha tornat a ser un any difícil per les mesures sanitàries de la covid que tant ha afectat a l’àmbit cultural. Un curs en què moltes de les activitats del Centre durant setmanes han quedat gairebé aturades de nou.

Malgrat tot, el Centre no ha deixat de bategar, de seguir viu, de seguir present en el teixit cultural i associatiu del poble.

Com a dansaire, va ser especial després de molts mesos, tornar a trepitjar l’escenari, tornar a preparar les sabatilles, tornar a revisar el vesturari, tornar a sentir el pessigolleig dels nervis abans d’una ballada, després d’unes setmanes intenses d’assajos en grups bombolla.

L’espectacle es va dir “Tornar a començar “ i espero que ja no ens tornin a aturar, ni a l’esbart ni a cap de les seccions del Centre. Com jo, molts dels voluntaris i socis del Centre hem tornat a fer i gaudir d’assajos, representacions, cursos, concerts … Esperem que aquesta tornada a la normalitat no s’aturi i al setembre poguem gaudir d’una temporada al Centre molt més normal i continuada.

Sembla que, tal com ho estic dient, durant els mesos d’estiu el Centre quedi aturat. No és cert, hi ha el curs de sardanes, el casal del circ, el Batec… Monitors, directors, tècnics i coŀlaboradors segueixen dedicant estones i treballant de manera voluntària perquè al setembre les activitats del Centre segueixin amb més força que mai, sense oblidar que des de la junta seguim treballant amb el projecte de les obres per tenir un Centre en condicions per molts anys més. Haurem d’estar atents a les noves informacions i notícies que cada mes ens ofereixen els companys/es del Batec i del Centre és viu, de la ràdio.

Bon estiu i ens veiem pel Centre Jordi Torrent Membre de la junta

/03

|Del Centre

DE NOU CURS DE SARDANES AL CENTRE Aquest juliol torna el tradicional curs de sardanes d’estiu on grans, petits, experts i principiants podran gaudir d’aprendre o practicar la dansa catalana.

Sessions: Els divendres de juliol de 19h a 20:30h, a la Sala Corrioles.

El primer dia de curs serà el 2 de juliol.

Inscripcions online o a la secretaria del Centre a partir del 21 de juny.

Preu coŀlaboració: 10€ general.

5€ socis/es i menors de 30 anys no socis/es.

Gratuït als socis/es del Centre menors de 30 anys i alumnes i monitors/es de l’Escola d’Esbart del Centre.

/04

/05

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de juny El punt més destacat del ple municipal del mes de juny va ser una modificació de crèdit, la 12/2021, que pujava a 1’6 milions d’euros, la segona més important del mandat. Una modificació que no va acabar de convèncer a l’oposició, ja que es va aprovar només amb els set vots del govern. Tots els partits de l’oposició es van abstenir. La modificació va orientada a arreglar petits elements del dia a dia, que milloraran la qualitat de vida dels veïns malgrat ser actuacions de petita envergadura. Es faran inversions a la via pública, es comprarà mobiliari urbà per a parcs infantils, millores d’accessibilitat i mobilitat a alguns carrers. Això seran 353.000€. Una altra part serà per manteniment d’instaŀlacions esportives i municipals, les escoles i el cementiri. En aquest cas s’hi destinen 325.000€. I per a paŀliar efectes de la pandèmia es posen la resta de diners, destinats a l’ampliació de subvencions per a lloguer, ajudes a empreses, contractació, comerç, el concurs d’emprenedoria, i la posada en marxa de nou de les targetes de transport públic per a la gent gran. També es posen diners a la compra d’habitatge social, vehicles de la brigada i policia, es posaran nous punts de recollida selectiva al CAP, posant càmeres per garantir el civisme. Es posaran càmeres també al camp de futbol.

L’estalvi aconseguit els darrers anys i la flexibilització del sostre de despesa han permès aquesta modificació. Hi ha hagut superàvit i es poden posar els recursos a aquesta modificació.

La modificació es va aprovar amb els sis vots

/06

dels regidors d’ERC i el del regidor no adscrit Abel Coll. El regidor de la CUP, Guiu Muns Roura, va dir que és complicat donar un vot a favor de tantes actuacions noves totes juntes i barrejades quan n’hi ha que hi estan d’acord i altres que no. La CUP va votar amb una abstenció crítica. Per part del PSC el vot també va ser abstenció. Consideren que una modificació de crèdit tan important sempre és fruit de mala gestió econòmica o mala planificació inicial del pressupost. Els socialistes els van recordar que el juliol de 2020 es va aprovar una altra gran modificació de la qual no van tenir temps de gastar tots els diners que es van moure llavors. La regidora Àngels Castillo va mostrar-se d’acord amb el 80% de la modificació però n’hi va trobar a faltar d’altres que sovint demana el PSC. Junts per Arenys de Munt també es va abstenir.

Comparteixen algunes de les partides, com les d’acció social o l’ampliació de subvenció nominativa a la residència Verge del Remei, educació, esports i espai públic, però dubten del fet que es pugui acabar fent tot el que ara es planteja. En va parlar la regidora Vicky Devesa Jorge.

Tot aquest debat es va fer al tercer punt, després que el primer punt, aprovació de l’acta anterior, i el segon es van aprovar per unanimitat. En el segon punt tots els partits van estar a favor d’un canvi tècnic de certs perfils professionals d’alguns treballadors municipals, amb canvi de tasques. Feien referència a l’àrea de transparència, administració general, informàtica i recursos humans.

El quart punt també es va aprovar per unanimitat i era el reconeixement extrajudicial de crèdit per reconèixer factures no pagades de l’exercici anterior per pagar-les en aquest exercici. El cinquè punt ja no va comptar amb

|D'Arenys, casa de la vila el suport de tots els partits. Era demanar un crèdit a la Diputació de Barcelona, i aquí la CUP es va abstenir. Es demanen 1.087.082 euros a la Diputació per finançar obres rellevants al municipi, com són la urbanització de la Riera i Penya (322.000€) i la nova rotonda d’entrada al municipi (487.000€).

També es modificarà el Pla General per donar una solució definitiva a la zona de Roals (101.000€), millores a la via pública (75.000€), obres d’accessibilitat al pavelló del Torrent d’en Terra (60.000€) i obres de reforma aquí, a la ràdio (40.000€). Com dèiem, la CUP es va abstenir, destacant les contradiccions que veu en el fet d’estar eixugant deute per una banda i modificant crèdit per fer diferents actuacions amb romanents, i per l’altra banda demanant un altre crèdit a la Diputació, que a més es concedeix a través del BBVA, el banc que més desnonaments acumula a Espanya.

Més enllà d’aquests punts econòmics hi va haver també un punt molt destacat. Es van desestimar les aŀlegacions presentades per un veí al projecte d’urbanització de Riera i Penya, entrada a Sant Carles i nova rotonda i es va aprovar definitivament el projecte. La qüestió es va aprovar per unanimitat. La regidora d’Urbanisme, M. Àngels Gros Argelés, va destacar les virtuts el projecte, aprovat inicialment el 18 de març. L’11 de maig va acabar el termini d’exposició pública i s’hi van presentar tres aŀlegacions que es van resoldre ahir, desestimant-les. Les aŀlegacions eren presentades pel veí F.X. O. A, posant en alerta si hi havia algun delicte mediambiental o de malversació de fonts públics, cosa que s’ha descartat a través d’informes.

Pel que fa a les aŀlegacions en si, la CUP també entén que són opinions i no aŀlegacions i que hi hauria d’haver altres espais i òrgans on poder-les plantejar.

Destacar que aquest veí concret no va dir res a cap consell del poble ni d’urbanisme, quan era el moment de manifestar opinions, i en canvi ho ha portat com aŀlegació a un ple. El PSC va coincidir en la valoració de la CUP i va anar més enllà, dient que no es pot acusar als treballadors municipals d’haver comés un delicte penal sense tenir-ne cap prova ni indici, ja que dir-ho sense fonament si que és un delicte, concretament de calúmnies. Junts per Arenys de Munt va dir que les aŀlegacions són legítimes però no podien ser tingudes en compte.

També era un punt urbanístic el punt número set. L’any 2008 l’Ajuntament va encomanar a GUSAM el desenvolupament urbanístic de la zona d’Aiguaviva i ara s’ha revocat l’encàrrec per assumir-ho de nou l‘Ajuntament. L’explicació és que la GUSAM ha derivat més cap a una empresa de serveis més que no pas de gestió urbanística, i ara ja no té recursos per a poder desenvolupar urbanísticament aquella zona. Tots els partits hi van estar d’acord.

També al Ple es va demanar prorrogar la qualificació de municipi turístic. Ho som des de l’any 1999 quan la Direcció General de Comerç va emetre aquesta qualificació. Ara es demana la pròrroga per quatre anys més. Ser municipi turístic permet que les botigues puguin obrir diumenges, cosa que dinamitza el comerç local. (segueix...)

/07

|D'Arenys, casa de la vila (...segueix) Per altra banda al Ple Municipal s’hi va debatre una moció de la CUP per demanar que els municipis del Maresme siguin considerats com a àrea amb un mercat d’habitatge tens. Tothom hi va votar a favor menys el PSC que es va abstenir. Si Arenys de Munt, i tot el Maresme, és declarat com a zona de mercat d’habitatge tens, l’Ajuntament podrà impulsar iniciatives i polítiques per frenar el preu del lloguer.

cetaB | aifargotoF

L'ANY 2022 ES FARAN PROJECTES PER ARREGLAR ELS CARRERS PANAGALL I DE LES FLORS

Això va assegurar l'alcade Josep Sánchez Camps a Ràdio Arenys de Munt; un cop acabin les obres de la Carrer de les Flors Riera, rotonda i entrada a Sant Carles, es planificaran obres de millora als dos carrers seguint els estudis fets i els plans ja dibuixats al municipi en accessibilitat i mobilitat. Mentre no es facin aquestes obres, l’alcalde ha promès millores, ja sigui al paviment, de neteja o d’accessibilitat, i es farà amb els diners que s’han incorporat al Pressupost amb la modificació de crèdit aprovada al darrer Ple Municipal.

S’ASFALTARÀ I ES PINTARAN LÍNIES AL PÀRQUING DEL PAVELLÓ DE DALT

/08

cetaB | aifargotoF

Una segona qüestió que va avançar l’alcalde a Ràdio Arenys de Munt va ser que s’asfaltarà el pàrquing del costat del pavelló del Torrent d’en Terra, amb la voluntat d’ordenar bé els vehicles. Com que a terra no hi ha indicacions, els cotxes estan desordenats, mal posats, i no s’aprofita com s’hauria d’aprofitar i hi podrien caber més cotxes. I com a tercera novetat va avançar que es farà una actuació per millorar l’accessibilitat a l’entorn de l’Escola Sobirans.

Aparcament del Torrent d'en Terra

|D'Arenys, casa de la vila

AQUEST ESTIU ES POSARÀ UN ASCENSOR AL SANT MARTÍ

La regidora d’Ensenyament, Tònia Vila Paituví, ha explicat que les obres seran complexes, ja que l’ascensor unirà els dos edificis de l’equipament educatiu, que no tenen els pisos al mateix nivell.

Començaran el juliol i duraran dos mesos, per tant, a mitjans de setembre ja estaran llestes i el curs 20212022 començarà ja amb l’ascensor en marxa.

noissimmoc mlif NCB | aifargotoFF

Fa anys que està projectat però sembla que serà ara quan finalment la Generalitat s’ha decidit a tirar endavant l’obra. És una obra llargament demanada per la comunitat educativa de l’escola, ja que sovint alguns alumnes que es fan mal o tenen dificultats de moviment i no poden accedir a totes les aules i espais del centre amb comoditat.

Vestíbul escola sant Martí

S’HABILITARÀ UN NOU APARCAMENT PER QUAN HI HAGI OBRES A LA RIERA

cetaB | aifargotoF

Torrent d'en Puig

El govern municipal està estudiant maneres de tenir noves bosses d’aparcament, sobretot en vistes a futures obres i projectes que s’han de fer al poble i que faran que es perdin importants zones d’aparcament. Una d’elles és Can Globus, que quan s’hi faci la residència es perdrà l’aparcament i s’hi està estudiant si seria viable fer primer un aparcament subterrani. Per altra banda la zona de Riera i Penya es veurà afectada ja aquest any per les obres al tram baix de la riera, l’entrada a Sant Carles i la rotonda nova. Seran molts mesos sense poder aparcar al tram baix de la Riera i això suposa un tràngol per als veïns, per gent que ve a Arenys de Munt a treballar o per gent que ens visita quan és festa. Per tant cal reubicar la bossa d’aparcament i trobar un espai alternatiu. I aquest espai s’ha trobat. Àngel Castillo Vallcorba, titular de l’àrea de Mobilitat i Espai Públic, ha comentat que es posarà una zona per aparcar allà on comença el passeig del Torrent d’en Puig, a una àrea on hi ha plataners. caldria aplanar-ho amb sorra i salvar les voreres, però hi cabrien la majoria dels aparcaments que es perdrien a la Riera

/09

|D'Arenys, casa de la vila

SANITAT CONFIRMA QUE EL CAP D’ARENYS NO TANCARÀ A LES NITS

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Durant l'acte de presentació de la nova executiva de Junts x Arenys de Munt es va comentar que el CAP d’Arenys de Mar deixaria d’estar obert a la nit. I que en cas d'urgència caldria anar al nou CUAP de Mataró obert fa poc. Es va dir durant la xerrada amb la ex-consellera Meritxell Budó, quan ho va exposar una metgessa pediatra, esposa de l’actual portaveu el grup municipal de Junts per Arenys de Munt, Santi Morell Capellera. I també ho va comentar el nou coordinador de l'executiva Miquel Lladó Umbert. La qüestió és que ara mateix la conselleria de Sanitat de la Generalitat recau a JuntsxCat, i per tant se’ls pot donar certa autoritat a aquestes afirmacions. Però la Meritxell Budó en la presnetació de la nova executiva de Junts per Arenys de Munt regidora de Sanitat d’Arenys de Munt, M.Àngels Gros Argelés, ha confirmat a través de Sanitat que ara per ara no hi ha cap plantejament de tancar el CAP arenyenc a les nits. Afirma que el nou CUAP de Mataró està pensat per descongestionar alguns serveis, però no ha de servir per tancar altres CAP’ ni eliminar especialitats.

La voluntat és fer encara més útil i practicable l’espai. Es tracta de refer el terra, per anivellar-lo i fer-lo també estèticament més agradable de cara a les activitats que ja es solen fer al mercat municipal. Les obres començaran passat l’agost tot i que l’Ajuntament està treballant per si es poden fer abans de les vacances d’estiu.

BON INICI DE LA CAMPANYA XIPA’L I CENSA’L Dissabte 19 de juny va arrencar la campanya Xipa’l i censa’l. Va ser amb una paradeta informativa a la Plaça de l’Església, i forces propietaris d’animals de companyia s’hi van acostar. L’objectiu municipal era que els gossos i els gats portin el seu xip identificador i que estiguin censats. És un requisit legal però per animar a la gent a regularitzar la situació dels animals es donaven un parell d’obsequis. Un era el curs d’ensinistrament per a gossos que es farà al Vencan d’Arenys de Munt. L’altre era una ampolla de plàstic per portar lligada a la corretja i tirar aigua damunt les pixarades de l’animal. La regidora de Salut Pública, Montse Batista Alsina, ha fet un bon balanç de la paradeta informativa, i va dir que la majoria ja té l’animal amb xip, però si que es van fer forces registres al cens. Qui no porti xip té fins el 30 de juliol per anar als veterinaris a posar-se’l. Encara hi ha places lliures per al curs d’ensinistrament de gossos

/10

noissimmoc mlif NCB | aifargotoF

ES CANVIARÀ TOT EL TERRA A L’EDIFICI DEL MERCAT

Mercat Municipal

|D'Arenys, gent i societat

RADARS COMENÇA A RECUPERAR ACTIVITATS PRESESNCIALS A poc a poc, amb grups reduïts de persones i amb totes les mesures per garantir la seguretat de tothom, l’equip de Radars ha començat a organitzar-se per oferir a la gent gran adherida al projecte diferents propostes d’interès amb l’objectiu de retrobar-se físicament. El divendres 21 de maig es va fer un cinefòrum a Can Borrell. Es va veure un curtmetratge i després es va realitzar un coŀloqui, on tothom va dir la seva. Aquesta activitat, organitzada pel CFA Enric Camón com a membre actiu de la Taula Radars, va ser tot un èxit.

Tant és així que ja s’està pensant a organitzar-ne d’altres, per tal de poder arribar a un major nombre de persones que vulguin gaudir d’una estona en bona companyia.

Radars és un projecte comunitari on tothom que tingui una mirada sensible cap a la gent gran hi té lloc. Està format per voluntariat, comerços, entitats i altres agents socials del municipi que treballen conjuntament per prevenir la solitud no volguda de la gent gran, així com detectar possibles situacions de risc. Si coneixeu algú qui hi pugui estar interessat, podeu trucar al 649944207 o enviar un correu a radars@arenysdemunt.cat.

ARENYS DE MUNT JA TÉ UNA TAULA PER A LA DIVERSITAT IBTGL tnumA | aifargotoF tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Mar Artigas, al centre, recollint el premi

Arenys de Munt ja ha engegat la taula per a la diversitat, un espai de trobada on els participants s’hi poden reunir i treballar en conjunt aportant idees, detectant mancances i orientar els objectius a promoure la sensibilització i la prevenció d’agresions homòfobes. Segons els promotors de la taula per a la Diversitat, lluitar contra l’homofobia és un objectiu bàsic, ja que les dones i el coŀlectiu LGBTI són vulnerables de patir agressions i viure situacions de violència. La primera trobada va ser dijous dia 3 de juny, a Can Borrell, i era oberta a qualsevol persona o associació que pertanyi als coŀlectius afectats.

Es va fer la presentació del projecte i ja es van recollir idees i propostes interessants que aviat es materialitzaran. La seva idea és reunir-se un cop al mes i seguir treballant idees per acabar amb els atacs a persones LGBTI i el coŀlectiu de dones.

MAR ARTIGAS MARTORI REP UN PREMI A LES PROVES CANGUR DE MATEMÀTIQUES 2021 Una alumna de l’Institut Domènec Perramon, de 3r d’ESO, ha estat premiada a les proves Cangur que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques. No és el primer cop que rep un distintiu en aquestes proves. I ahir els van entregar els guardons al Palau de Congressos de Barcelona. A part del reconeixement, també guanyen unes colònies on la ciència i les matemàtiques són el nexe de les activitats, que es fan amb diversió i companyia dels altres premiats. Les proves es basen en resoldre problemes i /11 enigmes amb molt d’enginy.

|D'Arenys, gent i societat

SANT JOAN I LA FIRA DE LA CIRERA

aratnáclA i arravaN naoJ | aifargotoF

El foc que agermana els Països Catalans la nit de Sant Joan es va regenerà de nou, com cada any, al cim del Canigó, aquest cop no a la mitjanit sinó al migdia del 22 degut al toc de queda vigent a la Catalunya Nord. Van accedir al cim un grup reduït de persones en representació de tots els equips de foc i van fer arribar la flama a la matinada a Coll d’Ares per iniciar-ne la distribució arreu dels Països Catalans. El lema d'aquest any era La Flama és Viva, Viu-la.

A Arenys de Munt va arribar des de Vallgorguina i l'equip Benjamí del Club de Futbol Sala, que aquest any ha guanyat la Lliga, va ser l'encarregat de baixar-la fins a plaça, el missatge el va llegir l'associació Amunt LGTBI que celebren el seu primer aniversari, estaven acompanyats per l'associació de Puntaires d'Arenys de Munt que celebren el 30è aniversari i els Voluntaris X Arenys La Foguera de Sant Joan 2021 de Munt que celebren el 15è aniversari.

Després de cantar Els Segadors es va encendre la Foguera, feta de Sempreviva. La Cobla Premià va ser l'encarregada d'interpretar les sardanes que es van ballar. El que no es va poder ballar va ser la Dansa d'Arenys de Munt per evitar riscos de contagi de la Covid-19, L'endemà, dia de Sant Joan, vam poder gaudir de la XXI Fira de la Cirera d'en Roca, que l'any passat s'havia anuŀlat. La Fira, ubicada al tram central de la Riera, tenia control d'accés, al capdamunt i capdavall del recinte i al Rial Bellsolell per impedir que s'arribés al nombre màxim d'aforament.

L'acte oficial de la inauguració es va fer al pati de l'Escola Sant Martí. En aquest mateix lloc els més petits de la família s'ho van passar d'allò més bé amb l'espectacle de The Penguins i al vespre el més grans van gaudir de la cantada d'havaneres de Port Bo.

aratnáclA arravaN naoJ | seifargotoF

L'Equip Benjamins de Futbol Sala entrant a la Plaça amb la Flama

/12

La Flama del Canigó

Parada a la Fira de la Cicera d'en Roca 2021

| D'Arenys, gent i societat

CICLE DE CAMINADES A LA FRESCA

A continuació detallem les hores de sortida (que varien en mitja hora segon el dia), el lloc de sortida i el recorregut.

Dia 7 de juliol Lloc de trobada: Plaça de l’Església, a les 7 de la tarda Recorregut: Plaça de l’Església – Rial Bellsolell – El Fangar – Font d'en Trici – Camí de la Creu de Canet Can Sala - Ca l'Amar de la Torre – Plaça de l’Església

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Un any més, l'Ajuntament d'Arenys de Munt organitza el cicle de caminades a la fresca, amb el guiatge d'en Gaspar Casals Coll. Durant quatre dimecres del mes de juliol es faran caminades pels voltants d'Arenys de Munt de dues hores de durada aproximadament.

Caldrà portar mascareta o mantenir la distància de seguretat en tot moment amb la resta de participants en l’activitat.

Can Sala de Dalt

Dia 14 de juliol Lloc de trobada: Aparcament de Can Globus, a 2/4 de 7 de la tarda Recorregut: Desplaçament fins a Torrentbò amb cotxes particulars. Torrentbò – Riera de Torrentbò – Can Milans del Bosc – Camí de Can Montalt – Torrent de la Font Freda - Camí de la Ferradura – Torrentbò

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Ca l'Amar de la Torre

Dia 21 de juliol Lloc de trobada: Aparcament de Can Globus, a 2/4 de 7 de la tarda Recorregut: Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars.

Collsacreu - Can Carcassès – Font de la Bruguera – Cal Paraire – Collsacreu Dia 28 de juliol Lloc de trobada: Plaça de l’Església, a les 7 de la tarda Recorregut: Plaça de l’Església – L'Ajup – Camí de Canet – Camí de Ronda – Rial d'en Piteu – Ca l'Aiguaviva – Can Jalpí – Plaça de l’Església

/13

|D'Arenys, esports

L’ALEVÍ B DE L’HOQUEI ES PROCLAMA CAMPIÓ DE LA COPA FEDERACIÓ I EL FUTBOL ACABA LA LLIGA QUART, GUANYANT A L’ALELLA

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

L’Aleví de l’hoquei es proclama campió de la Copa Federació i posa el colofó a una temporada excepcional. Amb això encapçalem el bloc d’esports.

El primer equip de futbol tanca la temporada amb victòria davant l’Alella i en la 4a posició. El passat cap de setmana de Sant Joan, el primer equip de futbol disputava el darrer partit de la temporada. Ho feia al camp de l’Alella amb l’objectiu de sumar els tres punts i assolir la màxima posició possible de la quarta catalana. Van guanyar i així l'objectiu fou assolit, els de Cristian Pajuelo es van imposar per 2 gols a 3 i finalitzaren la temporada en 4a posició.

ARENYENQUES CLASSIFICADES PEL CAMPIONAT D'EUROPA A PORTUGAL SUB-17 FEMENÍ D'HOQUEI PATINS

Els equips participants eren: CP Mieres, CD Vettonia hochey, CP Alcobendas, CP Las Rozas, HC Raxoi, Gatikako Iusturi, HC Palau plegamans i CH Mataró.

sèuqraM rehtsE | aifargotoF

El cap de setmana del 24 al 27 de juny es va celebrar a Ponteareas (Vigo) el campionat d'Espanya sub-17 Femeni d'hoquei patins amb victòria del CH Mataró i d'Arenys de Munt hi participaven l'entrenador Carles Carrillo i les jugadores Thaīs Pérez i Gaŀla Solé. Tots tres també havien estat vinculats al club d'hoquei d'Arenys de Munt anteriorment.

/14

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El partit final va ser contra el HC Palau Plegamans i el CH Mataró va remuntar amb un 2-0 de manera espectacular i el partit va acabar a 3-6. La propera trobada serà a Portugal.

|D'Arenys, esports

LA MARXA ELS TERMES D’ARENYS DE MUNT OBERTA, PERÒ AMB LIMITACIÓ D’INSCRITS

Les inscripcions s’obriran al juliol i no es preveu que les places s’acabin amb poques hores, però sí que es recomana inscriure’s aviat.

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Això serà el primer diumenge d’octubre. Els organitzadors hi estan treballant des de fa temps per a poder-la celebrar més o menys amb normalitat, comptant que tal com estan ara les coses ja es podria fer. De tota manera es planteja que no hi hagi tants participants com anys enrere i que les inscripcions es facin aviat i per internet.

Pel que fa als recorreguts, es mantenen els que estaven previstos per l’any passat i que no es van poder fer. La dels més petits funcionarà igual donant aliments per al banc d’Aliments, gratuïta, i amb els obsequis habituals. La Marxa popular, de 12 quilòmetres i mig, està prevista pel lloc on es volia fer l’any passat, igual que la mitja marató de 22 quilòmetres, i la marató de 32 km La idea de la Marxa Els Termes, però, és reservar la majoria de places de la Marxa Popular per a gent d’Arenys de Munt i evitar que en poca estona quedin totes les places ocupades amb caminants de fora i la gent del poble que vulgui es quedi sense lloc.

SUBVENCIONS ALS EQUIPS ESPORTIUS

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

La darrera modificació de crèdit aprovada al darrer ple ha previst una subvenció directa i nominativa per a l’Hoquei d’Arenys de Munt, de 15.000€.

I això ha indignat a un altre club d’un altre esport arenyenc. La subvenció es concedeix en base a la categoria de l’equip, per donar una ajuda a la nova junta directiva i per tal que es puguin mantenir diferents categories. Per una banda, tant l’hoquei com la resta d’esports poden optar a les subvencions ordinàries, que han anat pujant amb els anys i ara ja ronden als 6.000€ que es donen a cada club. El regidor d’Esports, Jordi Maimí Girbal, assegura que s’actua així amb qualsevol club, sense fer cap distinció, i convida el club que s’ha sentit agreujat a parlar amb l’Ajuntament i demanar també una subvenció directa si ho acrediten a través dels números.

/15

|De la parròquia

EL BISBE FRANCESC HA COMPLERT 75 ANYS Després de quasi 13 anys, el 114è bisbe de Girona ha posat el seu càrrec a disposició del papa Francesc

Quan deixi de ser el bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo (Torrelles de Foix, 1946), segons ha dit, té previst anar a viure a la residència de capellans Bisbe Sivilla, de Girona. Aleshores s’oferirà per al que calgui, per exemple per cobrir baixes a les parròquies.

Segons les informacions rebudes i habituals, per escollir un nou bisbe, el nunci del Vaticà fa consultes per reunir uns noms de candidats, dels quals s’elaboren informes.

D’aquesta llista, en surt una terna, amb els corresponents informes, que el nunci presenta a la comissió del Vaticà. Si la comissió veu bé un dels candidats, el proposa al papa i el nomenament es produeix al cap de poc. Si no en troben cap que escullin, el procés pot allargar-se.

El Bisbe Francesc, en una entrevista a El Punt Avui, ha dit: Per al seu mandat va escollir el lema ‘Perquè tinguem vida’. Creu que ha arribat a la societat?

Si ha arribat a arrelar ho hauria de dir la gent. Vaig escollir aquest lema, primer, perquè surt a Sant Joan: Jesús diu “He vingut perquè tingueu vida.” Quan dius vida vols dir totes les dimensions de la persona; és a dir, l’espiritual, material, de relació amb els altres... En la nostra fe, la presència de Jesús fa que les persones visquem la vida amb més consciència i tinguem aquesta vida que ell ens dona, no? Aleshores, la meva missió és anunciar, proposar, oferir els dons de Jesús, acompanyar les persones, escoltar-les. Així ho he intentat fer. Per exemple, he visitat les 400 parròquies de la diòcesi diverses vegades, he escoltat molta gent, he estat en molts actes... Ho he intentat, però ha de ser la gent la que digui si ho he aconseguit o no.

Després dels 13 anys de bisbe de Girona: Jo estic molt agraït no només a la gent de l’Església, sinó a la societat en general. M’he trobat ben acollit a la diòcesi de Girona i en dono gràcies.

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA VESPRES AL SANTUARI DE LOURDES Enguany el proper 15 d’agost amb goig podrem tornar celebrar aquesta solemnitat amb el rés de les Vespres al santuari de Lourdes a Sobirans, després d’haver-se suspès l’any passat per les circumstàncies de la pandèmia de la Covid-19, enguany però també amb mesures de seguretat Horari: - 2/4 de 7 de la tarda: Rés del Sant Rosari.

- 7 de la tarda: Solemnes Vespres

/16

|De la parròquia

EXERCICIS ESPIRITUALS A SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE A càrrec de la Fraternitat de Caputxins

Els dies 10 i 11 de juliol hi haurà un nou recés a sant Martí del Montnegre. Dos dies de pregària, silenci i convivència fraterna en un lloc ple de bellesa.

Les dues setmanes d’agost que s'ofereixen són: - De l'1 al 7 d'agost - Del 8 al 14 d'agost Les dues tandes estaran acompanyades per fra Josep Manuel Vallejo.

Les places són limitades.

Si voleu més informació i/o inscriure-us, ho podeu fer a través del correu electrònic: conselldelaics@caputxins.cat.

72A ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT Tal com vam avançar el mes passat, enguany es va poder dur a terme la 72a Romeria Parroquial a Montserrat que s'havia suspès l'any passat, per causa de la pandèmia.

Hi van poder participar 85 romeus, a més de molts d'altres que s'hi van afegir el cap de setmana.

/17

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, comencem el mes de juliol, i ja ho fem, finalment, sense mascaretes. Treure’s la mascareta no és només el signe positiu que anem vencent la pandèmia de mica en mica, sinó també el desig de recuperar una teòrica normalitat que havia desaparegut. I davant d’aquest fet aprofito per preguntar-me: ¿Per què ara que ens traiem les mascaretes, no ens traiem també totes les màscares que ens hem anat posant al llarg de la nostra vida i que ens impedeixen ésser nosaltres mateixos?

Crec, sincerament, que ara que comencem els mesos d’estiu, que són els mesos propicis per aturar una mica el pas, mesos per trobar estones on avorrir-nos, és el moment per a fer-nos les grans preguntes que hem deixat adormir durant tot l’any. I una d’aquestes preguntes podria ésser: Porto màscares davant els altres? O, la podríem reformular dient: Visc autènticament? Sóc veritablement qui m’agradaria ésser? ¿O tinc tanta pressió de la gent que m’envolten que acabo dient i fent, el que els altres esperen de mi? I suposo que, si som sincers, la majoria de nosaltres haurem de reconèixer que ens falta autenticitat.

Què vol dir ésser autèntic? Doncs és tan senzill com el que ens diu Jesús a l’evangeli: «Digueu sí quan és sí, i no quan és no! Tot allò que dieu de més, bé del maligne». O sigui, ja n’hi ha prou de voler viure d’aparences, de crear màscares, de voler semblar el que no som, de voler quedar bé amb tothom encara que això comporti renunciar al que nosaltres creiem que és bo i és correcte. Ja n’hi ha prou.

BAPTISMES -Josep Aznar Colomer

Per molts anys!

DEFUNCIONS - Martí Salvà Ferran, 86 anys.

- Maria Assumpció Bellvehí Colomer, 100 anys.

-Ramon Mercader Calafell, 86 anys

/18

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Mn. Joan Soler Ribas Ho veia l’altre dia amb uns nois que estaven molestant una persona a la plaça de l’Església. Un d’ells es notava que no es sentia còmode i, quan vaig passar, va fer el gest d’amagar-se i després va marxar. No fou capaç de dir als altres el que ell creia que estava bé, però el seu cor ja li deia que havia de ser valent. Això és autenticitat.

Autenticitat vol dir que no n’hi ha prou que tu et pensis que ja estàs vivint en el teu interior els teus ideals, sinó que, amb la teva vida, els altres han de poder-hi llegir el que tu creus. O sigui, que ha de ser evident quin camí has triat i l’has de poder viure fins a les últimes conseqüències. Ésser autèntic, vol dir, també, reconèixer amb senzillesa els nostres límits i saber que no ho podem fer tot. ¿Per què veiem a molta gent del nostre voltant que comença a defallir? Doncs perquè ens van fer creure que ho podríem tot! I és falç. Només ho podrem fer amb la força de l’amor, perquè ens ho juguem tot en el més profund del nostre cor. Les persones que viuen plenes de màscares, es converteixen en persones legalistes, tristes i amargades. Els molesta profundament veure la llibertat dels altres perquè ells fa temps que han perdut la seva llibertat. Els molesta que els altres s’expressin lliurement perquè ells són esclaus de les seves aparences.

En canvi, aquells que viuen des de l’amor, aquells que han descobert l’amor de Déu i l’amor als altres, es converteixen en persones comprensives, afables i alegres. Perquè el qui estima no viu mai la vida, ni la relació amb els altres com una càrrega.

I res més, aprofitem aquest mes per treure’ns les mascaretes, sí, però sobretot per treure’ns les màscares que ens hem anat construint i siguem feliços. Ho deia Sant Agustí: «Estima i fes el que vulguis». Aleshores, a què esperes?

VIDA CREIXENT

TROBADA MENSUAL Aquest mes serà el dimarts 20, a 2/4 de 6 de la tarda al Casalet Parroquial

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 19 Després de la missa a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

|Del temps

Donem la benvinguda a l'estiu meteorològic (juny, juliol i agost) amb una primera setmana de juny amb regust de maig, per una relativa inestabilitat de tarda però sense acabar de materialitzar les petites ocasions de probabilitat de xàfec o tempesta a causa de la capritxosa loteria en aquestes situacions que dia si i dia també ens passaven de llarg o no acabàvem d'arribar. Tret del petit parèntesi entre els dies 6 i 9 quan la fortuna dels xàfecs i/o tempestes de tarda es decantà poc o molt cap aquí, la nostra zona abans de la primera calorada de la temporada que trencà la petita ratxa pluviomètrica amb unes constants plenament caniculars a ple mes de juny, que s'allargaren fins ben bé el 17, quan tornà una mica de moviment per l'atansament primer d'un embossament d'aire fred que a la nostra zona no donà gaire de si, tret d'algunes gotellades acompanyades de fang i poc més per l'enèsima situació de pols sahariana, com a conseqüència de la circulació de sud en alçada... seguit per un altre embossament més marcat en alçada responsable d'un matí migdia de la revetlla de Sant Joan insegurs de gotellades, aquest cop sense fang, que precediren la nit i matinada més fresques de la sèrie 2005-2021 i un Sant Joan poc estiuenc. Cosa que féu, malgrat la remuntada de la temperatura en dies posteriors, una recta final de mes sense estridències amb una calor a ratlla per acomiadar aquest juny de contrastos .

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN JUNY PLE DE CONTRASTOS ACABA FORÇA SEC.

Un parell d'imatges que denoten el juny de contrastos que hem tingut, però que no han revertit la tendència eixuta de bona part de l’any.

Imatge 1: Dels pocs xàfecs que hem tingut aquest juny, dissortadament (Tarda 7 juny amb regust de maig) Imatge 2: Enèsima situació de pols sahariana reflectida en aquest cel d’aparença "africana" (Matí 19 juny 2021)

"Al juny la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/19

|Del temps

LA 3a PRIMAVERA MÉS EIXUTA DES QUE PRENC DADES DES DEL 2005, HA ACABAT SENT PERÒ DE LES MÉS FRESQUES anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

Malgrat haver tingut una primavera tan eixuta i fresca, les abelles, borinots, vespes... han seguit fent la seva funció tan primordial de poŀlinitzar . (Imatge tarda 23 maig)

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

La primavera astronòmica que començà el dia 20 amb un últim embat de ple hivern i que culminà el dilluns 21 de juny quan passaven 2 minuts de 2/4 de 6 del matí. Podem dir que ha acabat sent de les més eixutes dels últims anys havent plogut només el 67,07% respecte la mitjana 2005-2021i força frescota fins a finals de maig, però que canvià a més calor amb la benvinguda del mes juny (tot i alguns dies que feren una mica de maig) abans de la 1a i prematura calorada entre els dies 12 i 17 de juny (un mes i mig ben bé abans del que tocaria) accentuant el dèficit hídric dels nostres camps i boscos per encarrilar l'estació més seca de l'any (l'estiu astronòmic) amb no gaires bones notícies en aquest sentit Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

/20

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Aquest estiu no tanquem. Durant els mesos de juliol i agost la biblioteca restarà oberta totes les tardes de 3:30 fins a 8:30. Els dissabtes al matí restarà tancada fins al setembre.

Sala de revistes de la Biblioteca Antònia Torrent Martori

Un estiu ple de lectures

Propostes plenes de llibres, còmics, peŀlícules i música perquè la teva ment sí pugui viatjar sense límits. Bon estiu!

/21

|Llibre del mes va més enllà d’aquesta característica física que el protagonista acabarà superant amb escreix. El colibrí (en català, també anomenat picaflor) és un petit ocell que té la capacitat de moure les ales i quedar-se suspès en l’aire, i si cal, volar cap enrere. Aquesta serà una característica que definirà al protagonista al llarg de la noveŀla, la capacitat de quedar-se aturat, per després agafar impuls, una mena de resiliència per a superar les desgràcies.

«Ets formidable, en això. Ets capaç de quedarte aturat en el món i en el temps, d’aturar el món i el temps al teu voltant, de vegades fins i tot ets capaç de recular en el temps i recuperar el que has perdut, igual com el colibrí és capaç de volar enrere. Vet aquí per què estar al teu costat és tan fantàstic»

EL COLIBRÍ Sandro Veronesi. Edicions del Periscopi.

Traducció de Pau Vidal, 340 pàgines.

El protagonista d’El colibrí és en Marco Carrera, un oftalmòleg que un dia rep la trucada del psicoanalista de la seva dona que ha decidit saltar-se el secret professional per evitar un assassinat.

El colibrí té un inici de noveŀla que atrapa, però també que demana unes bones dosis d’atenció, per la manera en com està narrada, amb salts temporals que van des dels anys seixanta fins a un futur 2030. Una noveŀla amb un fons tradicional, narrar la vida d’un protagonista, però, des d’un temps discontinu, perquè com tots sabem, la memòria mai és lineal.

El colibrí és una espècie de sobrenom que la mare del protagonista li posa de jovenet per la seva poca estatura, però aquest sobrenom

/22

Aquesta és una noveŀla de trames desordenades, però en harmonia. Una tragèdia marcarà el passat de la família, però, per desgràcia, no serà la primera, ni la pitjor.

El protagonista ens mostrarà la capacitat de viure un amor etern i platònic, com perdonar un amor desfet que el vol destruir, o d’altres temes com qüestionar-se si creure, o no, que hi ha persones que porten la malastrugança a aquells qui envolta.

Sando Veronesi (Florencia, 1959) ha guanyat el premi Strega per segona vegada amb El colibrí (2020). Amb la noveŀla Caos calmo el va guanyar per primera vegada l’any 2006, pocs autors han duplicat aquest guardó.

Podeu trobar El colibrí a la nostra biblioteca i també a l’ebiblio.

Gemma Tomàs Pruna

|Cartellera

REFORÇ DE LA RECOLLIDA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA A L'ESTIU A partir del dijous 17 de juny i fins al dijous 9 de setembre, hi haurà una recollida extra de la fracció orgànica: els dijous es passaran a recollir els residus d’envasos i la brossa orgànica (restes de menjar).

Recordeu que: 1. Cal treure la bossa de la matèria orgànica lligada dins del cubell.

2. Cal aixafar o plegar els envasos per reduir-ne el volum i s’han de treure dins una bossa de plàstic. Es permet treure les garrafes aixafades i lligades fora de la bossa d’envasos.

3. Per a la recollida de trastos vells cal trucar al 900402033 perquè els passin a recollir a domicili.

4. Per a la resta de residus, així com les restes de poda, cal fer ús del servei de la deixalleria. L’horari és de dilluns a dissabte de 9 a 13 h i de 16 a 18 h, i diumenge de 10 a 14 h.

5. També és important recordar que el dissabte no es poden llençar residus reciclables com ara paper i cartró, envasos, vidre o matèria orgànica.

/23

|Calendari

MES DE JULIOL DE 2021 DIVENDRES, 2 - Sala Corrioles del Centre Moral, 7 de la tarda, Curset de Sardanes - Carrer de Can Cosme, 8 del vespre, Concert al Forn de Dalt

DIVENDRES, 16 - Sala Corrioles del Centre Moral, 7 de la tarda, Curset de Sardanes - Carrer de Can Cosme, 8 del vespre, Concert al Forn de Dalt

DISSABTE, 3 - Riera i Penya: Breda del Sindicat * 10 del matí, Concurs de castells de sorra i cocous * 2/4 de 6 de la tarda, Xocolatada i Espectacle infantil *8 vespre, concert de Gara & Paula * 10 de la nit, Sopar de recapte i Cinema a la fresca - Guingueta Quina Kanya de Can Jalpí, 10 de la nit, concert

DISSABTE, 17 - Breda del Pi Gros * 10 de la nit, Sopar de recapte amb música

DIUMENGE, 4 - Parc de Can Jalpí, 11 del matí, Acte de l'ANC Ara més que mai Independència!

- Riera, 2/4 de 9, Concert amb Dúo Zènit, a càrrec dels bars El Caliu i El Centre DIMECRES, 7 - Plaça de l'Església, 7 de la tarda, Passejada a la Fresca (veure pàg. 13) DIJOUS,8 - En línia, de 4 a 7 de la tarda, Curs d'Higiene Alimentària (manipuladors d'aliments). Cal inscripció prèvia a rromero@ademunt.cat DIVENDRES, 9 - Sala Corrioles del Centre Moral, 7 de la tarda, Curset de Sardanes - Carrer de Can Cosme, 8 del vespre, Concert al Forn de Dalt DISSABTE, 10 - Riera (davant de la plaça), 9 del vespre, Concert.

DIUMENGE, 11 - La Central (Can Jalpí), 11 del matí, Passejada guiada: qui viu al parc? Rastres i altres indicis de fauna salvatge. Cal inscripció prèvia: 675581339 - Riera, 6 de la tarda, Jocs d'aigua infantils amb Xous-Xous espectacles - Plaça de l'Església, 2/4 de 9 del vespre, concert, a càrrec dels bars Infinit i Pep's de la plaça DIMECRES, 14 - Aparcament de Can Globus, 2/4 de 7 de la tarda, Passejada a la Fresca (veure pàg. 13)

/24

DIUMENGE, 18 - Breda del Pi Gros * 10 del matí, Passeig amb Ponis * 6 de la tarda, Màgia Infantil *2/4 de 9 del vespre, Cantada d'Havaneres DIMECRES, 21 - Aparcament de Can Globus, 2/4 de 7 de la tarda, Passejada a la Fresca (veure pàg. 13) DIVENDRES, 23 - Sala Corrioles del Centre Moral, 7 de la tarda, Curset de Sardanes - Carrer de Can Cosme, 8 del vespre, Concert al Forn de Dalt DISSABTE, 24 - Riera (davant de la plaça), 9 del vespre, Concert DIUMENGE, 25 - Riera, 7 de la tarda, La Città Infinita, joc de creació.

- Plaça de l'Església, 2/4 de 9 del vespre, concert, a càrrec dels bars Infinit i Pep's de la plaça DIMECRES, 28 - Plaça de l'Església, 7 de la tarda, Passejada a la Fresca (veure pàg. 13) DIVENDRES, 30 - Sala Corrioles del Centre Moral, 7 de la tarda, Curset de Sardanes - Carrer de Can Cosme, 8 del vespre, Concert al Forn de Dalt DISSABTE, 31 - 10 de la nit, Nit Bruixa, Concurs de pintura ràpida

|Recordant a...

JOAQUIM PLANAS i CASACUBERTA de can Miqueló Barres 1905-1984 En Joaquim era un home enamorat de la mecànica, que de ben jovenet va començar a treballar en la indústria del ferro fins a convertirse en un experimentat constructor de maquinària tèxtil. Es dedicà en cos i ànima a inventar i construir màquines, que anà millorant constantment amb noves innovacions, cada vegada més perfeccionades, que foren reconegudes i admirades per tots els fabricants del sector i que a més, conjuntament amb altres constructors locals, feien que Arenys de Munt fos conegut mundialment. No fou res estrany, doncs, que un periodista sud-americà – en ocasió d’una fira celebrada a Santiago de Xile – catalogués a en Joaquim com: “Un poeta de las máquinas textiles”. Va ser una gran pena que la crisi l’obligués a tancar l’empresa. Però, tot i això, va continuar demostrant que sempre tenia recursos i que si en la seva època haguessin instaurat un premi a la persona més emprenedora d’Arenys de Munt, en Joaquim hauria estat un dels principals candidats.

Orígens familiars d’en Joaquim El primer membre de la família Planas, del qual tenim notícies a Arenys de Munt, és en Joan Planas i Besa, casat amb la Magdalena Conjuós i que va arribar a la nostra població a finals del segle XVII a fer de pagès. Posteriorment, ja a mitjans del 1700 ens retrobem amb el que seria un dels seus descendents, el boter Miquel Planas y Besa Vivas, casat amb la Rosa Soler i Roca. Un fill d’aquests, en Miquel Planas i Besa Soler estava, a finals del segle XIX, en la llista dels més rics d’Arenys de Munt, resident al carrer Sant Martí i al padró municipal estava classificat amb una “quota personal” de 77 escuts (de les més altes del municipi), i constava al padró que tenia l’ofici de “propietario”. (Però, tanmateix, encara en podíem trobar un altre amb una fortuna superior: en Ramon Bellsollell i Fort, amb una “quota personal” que estava establerta en 292 escuts; i que en l’apartat de l’ofici estava classificat com “Hacendado”).

Doncs, un germà d’aquest Planas, el també boter Anton Planas i Besa Soler (1793-1868), es casà l’any 1823 amb l’Antonia Borrell i Horta

Joaquim Planas i Casacuberta

(1788-1860). El seu fill, Miquel Planas i Borrell (1825-1894), que esdevindria amb el temps avi d’en Joaquim i que no seguí l’ofici de boter, es casà amb la Josepa Roca i Bellsolell de la Torre (1828-1898) i es dedicà a la pagesia, suposem que només com a propietari, ja que tots dos venien de bones famílies. (El pare de la Josepa Roca era un dels rellotgers de la nissaga Roca constructors de rellotges arenyencs del segle XVIII, que vivien en una casa a prop dels Planas).

A finals del segle XIX i a principis del XX, bona part de la família Planas estaven establerts en aquella part del carrer Sant Martí. Al número 4, hi podíem trobar un taller de serralleria d’en Francesc Planas i Borrell – oncle d’en Joaquim – i al núm. 6 un taller de construcció de carros d’en Martí Soler i Planas. Més amunt el núm. 21, era propietat d’en Jaume Planas i Borrell i al núm. 34-36, hi tenia una sastreria en Josep Roca i Bellsolell, germà de l’àvia d’en Joaquim (una casa que l’any 1915 va comprar el paleta Joan Mas). La casa número 40-42, era un magatzem de la Francesca Planas i Roca; la 44-46 era la casa pairal, a on vivien en Miquel i la Josepa avis d’en Joaquim; posteriorment fou residència dels seus fills Francesc i Francesca amb la seva entranyable botiga de poble, i més tard en Joaquim amb la seva dona i fills/es. No és estrany, doncs, que al rebesavi Miquel Planas, li adjudiquessin el títol de “propietario”, ja que va acumular un important patrimoni que pogué deixar repartit entre els seus descendents.

/25

|Recordant a...

En Joaquim i la Ramona

Els pares de la Ramona

En Joaquim Planas i Casacuberta Dels cinc fills i filles que van tenir el matrimoni Miquel Planas i Josepa Roca, el tercer que es deia Francesc (1860-1922) i que seria el pare d’en Joaquim, es casà l’any 1898 a l’església de Sant Martí, amb la Francesca Casacuberta i Forns (1860-1948), filla d’un matrimoni de pagesos que havien vingut a establir-se a Arenys de Munt, procedents de La Costa del Montseny: Joan Casacuberta i Tayeda, natural de la Costa del Montseny i la Isabel Forns i Samon, de Sant Pere de Vilamajor.

En Joaquim va néixer, doncs, un 24 d’agost de 1905 al número 46 (després 52) del carrer Sant Martí en una casa coneguda per can Miqueló Barres, construïda per en Miquel Planas l’any 1711. En Joaquim era el fill petit – i únic noi del matrimoni, que van tenir tres filles més: Josepa (1900), Teresa (1901), que van morir molt petites, i la Ramona (1902). Els seus pares, Francesc Planas i la Francesca Casacuberta regentaven una botiga dedicada a la venda de tota mena de productes per la llar. Al davant de la casa, a on ara és la vorera de la Riera hi tenien un hortet, igual que les altres cases del costat, i per entrar a la botiga s’havien de baixar tres esglaons, ja que la casa quedava per sota el nivell de la riera i quan aquesta baixava amb potència, la casa quedava inundada i no els tocava més remei que agafar una galleda i posar-se tota la família a buidar l’aigua acumulada. Precisament, una membre de la família Planas, anomenada Teresa, va morir ofegada a la riera, a l’intentar tancar la porta de la casa, en un dia de forta pluja.

En Joaquim i els estudis En Joaquim anà a escola del districte 2n que estava situada al carrer de l’Olivera, però fou una època força problemàtica pels alumnes, ja que tingueren un constant canvi de mestres.

Quan començà a estudiar en Joaquim hi donava classes en Pere Baró i Tintó, que es ju-

/26

bilà el 1909; el substituí interinament en Josep Rucarols, que al cap de poc temps va ser reemplaçat pel mestre Saez. Però, en Joaquim encara tingué la sort – per molt poc temps - de gaudir de les classes d’un gran mestre molt estimat per la població, com fou en Joan Salamero i Amat, que establí la seva escola al carrer Vell, 15. Malauradament, l’any 1923 després de proclamar-se la dictadura del general Primo de Rivera, en Salamero deixà l’escola per marxar a Vilassar de Dalt, a on exercí el càrrec de director i posteriorment, fou nomenat alcalde de la població.

Inici de l’activitat laboral d’en Joaquim Començà a treballar de molt jovenet al taller de serralleria de can Gual, al costat de casa seva, i allà va fer el seu primer aprenentatge del món de la mecànica. L’any 1922, quan en Joaquim només tenia disset anys, va morir el seu pare i la casa passà a ser propietat de la seva mare Francesca Casacuberta, que amb la coŀlaboració de la seva filla Ramona, continuà regentant la botiga (també, de tant en tant, hi mataven porcs). Ells vivien al número 46, mentre que la casa del núm. 44 la tenien llogada a un tal Cusachs, que hi muntà una fàbrica de pedra artificial.

Però, en Joaquim necessitava treballar en un lloc que li facilités un millor coneixement de la indústria i de la fabricació de maquinària. Per això, no va dubtar en demanar feina a can Palomer d’Arenys de Mar, que era una empresa dedicada a la fabricació de tota mena d’enginys mecànics, però principalment de maquinària tèxtil (allà, també hi treballava un altre veí del poble, uns quants anys més gran que ell: en Lluís Muns de cal Baster).

L’any 1931, en Joaquim es casà amb la Ramona González i Vicenç (1909-2003) natural de Roses (Alt Empordà). Es van casar per Sant Zenon, i en ser la festa major d’Arenys de Mar, va poder gaudir de dos dies de festa. Van tenir dos fills i dues filles: Josep M. (1932), Francesc (1934), Ramona (1941) i Josepa Sefa (1945). El pare de la Ramona era, en Josep González i Díez (1880-1955), natural de Muel, un petit poble de la comarca del Camp de Carinyena (Saragossa) i la mare, la Ramona Vicenç i Coll (1885-1984) natural del poble de Roses.

L’home treballava a Puertos y Caminos i feia d’encarregat d’obres en la construcció dels ports catalans. Precisament, quan va anar a treballar al port de Roses, conegué a la que seria la seva dona, la Ramona Vicenç. Després

|Recordant a... del port de Roses, marxà a fer les obres del port de Blanes i posteriorment al d’Arenys de Mar, acompanyat de la seva dona i fills/es. Aquí, va ser on en Joaquim conegué a la Ramona, la seva futura muller i quan es van casar, els pares van pujar a viure a Arenys de Munt.

En ser en Joaquim l’hereu, es van quedar a viure a la casa dels pares, i la Ramona i la seva sogra Francesca se’n cuidaven de la botiga. La Ramona, germana d’en Joaquim també, es casà el mateix any 1931 amb un altre mecànic, en Josep Colomer i Valls (de qui, ja hem parlat en un Batec anterior); treballava de sastressa a can Sellés i els caps de setmana anava a ajudar a la botiga de can Miqueló.

La guerra i canvi de feina En Joaquim no anà a fer el servei militar a l’estar exceptuat per ser fill de vídua. Però, quan ja feia temps que la guerra civil anava en marxa i van cridar la seva lleva (la lleva del sac), tant ell com el seu cunyat Josep Colomer, es van estalviar d’anar al front a muntar fortificacions -que era a on destinaven els més grans– i van ser enviats a treballar en la indústria de guerra, que en el cas de tots dos, va ser als tallers Bascules Lletjós d’Arenys de Mar, que es dedicaven a la fabricació de granades de morter i havien estat nacionalitzats pel Comitè Antifeixista Local.

Can Lletjós era un taller que estava situat al rial del Sepi i que sovint, durant el transcurs de la guerra era bombardejat pels avions i els vaixells de guerra franquistes.

Un cop acabada la guerra, als voltants de l’any 1941 va decidir que era l’hora de canviar de feina. Proposà al seu cunyat Josep Colomer que havia muntat un petit taller en un local a prop del Rial de la Rectora – de fer una societat per dedicar-se a la construcció de maquinària tèxtil, ja que la indústria tèxtil estava en aquells moments tornant a remuntar, i tant en Joaquim com en Josep tenien bona preparació i bones idees sobre les màquines a construir. Un parell d’anys més tard, s’afegí a l’empresa un altre bon mecànic: l’Eliseu Lázaro. Però, poc durà la societat i per desavinences entre ells van partir peres. En Colomer i en Làzaro van continuar al mateix lloc i construint les mateixes màquines, però amb el nom comercial de CYLSA, i cap a l’any 1947, en Joaquim s’establí pel seu compte, amb coŀlaboració amb el seu fill Josep M. en una petita nau al darrere de casa seva, amb entrada per la carretera de Sant Celoni.

Allà va poder construir les màquines d’acord

En Joaquim presentant les seves màquines a la Fira de Mataró

En el casament de la Sefa Planas

amb les seves pròpies experiències, dedicantse principalment, a les tricotoses circulars Jacquard que feien gèneres de punt en llis i apelfat; telers circulars “malloses” per fabricar peces sense costura per samarretes i mitjons (màquines de 12”- galga 26 – 852 agulles) similars a les que construïen amb el seu cunyat, però amb modificacions ideades per en Joaquim. L’adreça oficial del taller i despatx era: carrer Sant Martí, 52.

Consolidació dels Tallers Joaquim Planas Després d’uns anys de construir màquines pel mercat nacional, en Joaquim va voler donarse a conèixer a Amèrica, i amb aquesta intenció es presentà, l’any 1953 a la fira “Exposición de Productos Españoles”, que se celebrava el mes de juliol d’aquell any a la ciutat de Santiago de Chile i allà s’estigué promocionant les seves màquines, gairebé sis mesos. El 18 de juliol de 1953, el diari xilè “Diario Ilustrado” publicava un article elogiant les màquines exposades per en Joaquim, amb el títol de: “Joaquin Planas, un poeta de las máquinas textiles” i que, entre altres coses deia: “Llama la atención entre las muchas maquinarias que se exiben en la FeriaExposición de Productos Españoles, una para la producción de camisetas en serie..( )..tiene todos los adelantos de sus similares en el extranjero..( )..Joaquin Planas ha puesto en ella su alma, su vida, en una medida insospechada i sorprendente. Las construye el, en su casa, y en este trabajo se afana toda la família: el padre, la madre y los tres hijos mayores José Maria, Francisco y Ramonita....( )..pero esto de de haver metido toda una fábrica de máquinas dentro del domicilio solo cabe en este poeta de los inventos......”

També presentà les màquines a altres exposicions com a la Fira que anualment es

/27

|Recordant a... feia a Mataró. El seu fill Josep Maria, estava prou preparat per quedar-se al capdavant del taller (ajudat pel seu germà i germana gran) i mentrestant, ell podia fer de viatjant per anar a vendre i donar a conèixer les seves màquines.

Tenia clients a les Illes, per la zona de Llevant i altres llocs de la península. En els anys que va funcionar el taller hi van treballar diferents veïns del poble, com: Miquel Colomer, Salvador Salvà, Pere Rossell, Joan Artigas, Jordana, etc.

Canvi d’activitat A mitjans dels anys seixanta la crisi del tèxtil començava a fer-se notar i en Joaquim, suposo que devia tenir els mateixos problemes que els altres constructors de maquinària tèxtil per coŀlocar les màquines, però sobretot, per cobrar; i com que el seu fill Josep Maria havia marxat a Madrid per cursar estudis de sociologia política, en Joaquim va decidir que havia arribat el moment de tancar el taller.

Però, en Joaquim, era una persona molt activa i tot tenir seixanta anys, no es quedà amb els braços plegats. Amb un altre soci de Mataró, van llogar un local i posaren en marxa un talleret per construir peces per altres constructors de maquinària tèxtil i cada dia agafava el tren i anava a Mataró a treballar.

També aprofità per vendre les màquines fabricades per ell que encara tenia a casa seva, així, com anar a reparar les que funcionaven en altres fàbriques. Però, no tan sols va fer això, sinó que posteriorment i tot sol, es dedicà a fer peces de roba per una fàbrica de guants de cotó, i al mateix temps, feia compravenda de cotó. Indubtablement, en Joaquim era un home amb molts recursos i que li agradava treballar. Quan va morir acabava d’arribar de Barcelona amb el tren i venia de cobrar una factura d’una fàbrica de cotó.

/28

També tenia una vinya a la zona de can Bellsolell i allà hi passava moltes estones, com una manera més de distreure’s, i de pas recollir productes pel consum de la casa.

Els seus fills i filles El seu fill gran, Josep Maria, com hem dit anteriorment, va marxar a estudiar a Madrid, però després va treballar de director d’una escola de formació professional a Castelló de la Plana i més tard a Girona, a on es quedà definitivament. En Francesc, que actualment també viu a Girona, va muntar un taller a Mataró i posteriorment marxà a

treballar a Xile. I les filles Ramona i Sefa (que són les que m’han posat al corrent de la història familiar) una, la Ramona es dedicà a fer de perruquera i la Sefa, després de regentar durant uns anys una botiga de llanes a casa seva, anà a treballar una merceria de Barcelona, de gran renom com era la Santa Anna al Portal de l’Àngel.

En definitiva, en Joaquim era una bona persona, molt estimada per tothom, que no dubtava en ajudar a qui ho necessitava, cosa que va demostrar donant feina al seu taller a molts treballadors del poble. Malauradament ens deixà el 25 de març de 1984, però també, deixà un bon record en la memòria de tots els que el van conèixer.

“Mai vaig fer res per casualitat, ni cap dels meus invents van arribar per accident, tots van ser fruit del meu treball” (Thomas A. Edison. 18471931)

Elies Surroca i Campàs

|El racó de l'Humanista

MIS REIRES El perill d'estar amb la soga al coll, és que algú pot treure la cadira.

El que dóna veritable tall a l'autobús, és aixecar-se per baixar a la propera i que una senyora ens doni les gràcies per poder seure.

Als rics els prenen les empremtes digitals en tampons de colors.

Quan t'enfadis, abans de dir res, compta fins a cent. Si estàs molt enfadat, compta fins a deu.

Els matrimonis actuals són fins que el jutge els separi.

Als cirurgians que són perfeccionistes, els agrada posar els punts sobre les ferides.

Per evitar-me els desenganys no assisteixo a cap enterrament si no em donen abans una espelma.

Els músics quan es casen contesten al capellà a "sí bemoll".

Reunió de pastors ..., pujarà la carn de xai.

En l'edat de pedra, una de les professions més cansades era la de carter.

Qui té un nas molt gran acostuma a portar unes sabates de dos nombres grans, per compensar l'equilibri.

La diferència entre dictadura i democràcia consisteix que en comptes d'haver de fer tots el que vol un, un ha de fer el que volen tots.

Cada dia comptant-los, i encara no sabem quants botons té la nostra camisa.

Ulls que no veuen ... oculista que visiten.

Tots coneixem les sorpreses desagradables que donen els coloms. Per això cap mag, quan ha acabat de treure coloms del barret, se'l posa.

Els sords no van als enterraments, perquè en el comiat del dol no poden dir: "ho sento".

Tots tenim un preu. Jo en el meu cas fins estaria disposat a fer un 10% de descompte.

Qualsevol línia recta que tracem a terra, si és molt llarga, en realitat és una corba.

L'edat madura comença quan llegint les esqueles dels diaris vam començar a trobar condeixebles.

A casa del ferrer ... tots porten ferradures.

Llegit en una caseta de gos: "Compte amb l'amo".

Hi ha begudes que desperten la gana i altres que desperten els veïns.

Carlos Rodríguez.

Escriptor, humanista, psicoterapeuta

/29

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

A QUI VOLEN ENGANYAR? Després de llegir l’INFORMATIU del mes de maig de l’Ajuntament, qui es creu que sigui una prioritat dels polítics la nova Residència Geriàtrica Municipal sense la coŀlaboració dels vilatans, sense compartir el projecte, sense el compromís de tothom, sense contradiccions per superar i sense el consens majoritari de la participació ciutadana i de l’oposició que podrien aportar idees, suggeriments, experiències viscudes i/o professionals en instaŀlacions residencials.

Sembla que les decisions urbanístiques del municipi siguin exclusives dels interessos del partit que governa amb l’assessorament i la complicitat dels serveis tècnics forasters que decideixen el què i el com i el quan han de fer-se els equipaments i el futur d’Arenys de Munt.

Una obra d’aquesta envergadura hauria de poder ser debatuda, decidida i referendada entre els arenyencs mobilitzats que saben el que volen, com ho volen i on ho volen i sumar tots els esforços per aconseguir que aquest nou equipament sigui una realitat i no un miratge. És evident que aquest projecte és una necessitat de tots els arenyencs i una promesa de tots els partits polítics i que el govern d’ERC n’ha fet una decisió unipersonal que en els seu programa electoral proposaven una Residència de 70 places, mentre que ara parlen de només de 50. Cal ser rigorosos i no prometre una cosa i voler fer-ne una altra amb l’estratègia d’esgotar els dies improvisant i assegurant que el planejament NO permet més places.

Quan hi ha necessitats vilatanes i contradiccions polítiques es poden superar els entrebancs dels tècnics i les limitacions reticents, només falta voluntat unitària. Contínuament s’han modificat adversitats persistint i amb determinació de resoldre resolucions contràries aportant solucions, compartint problemes i assumint l’esforç i el respecte del vilatans. *Els Consells Municipals i els vilatans NO SON ELS ENEMICS!!

Xavier Oller

/30

|Opinió

LES TRICAMPEONES DEL BARÇA L’equip femení de futbol enguany ha fet història, aconseguir el triplet les ha portat a la glòria.

En els partits d’Europa fent tot una exhibició eliminen les rivals amb solvència i decisió.

Vicky, Alexia, Mariona, Martens, Patri, Bonmatí Mapi, Leila i les demés als culers fan gaudir.

Guanyen el mateix any Lliga, Champions i Copa i així han demostrat ser les millors d’Europa.

Amb el Chelsea a la final saben que ha arribat l’hora i el Barça es comporta com una piconadora.

Tres títols d’una tacada les omple de joia el pit ja que abans que elles cap dona ho havia assolit.

Per arrodonir el triplet el nostre equip s’afanya i en una final vibrant guanya la copa d’Espanya.

Pels èxits aconseguits superant dificultats les desitgem de tot cor, MOLTES FELICITATS! És l’equip femení el que més fa gaudir

A la lliga espanyola amb un joc fenomenal aconsegueixen el títol a tres jornades del final.

Entrenades per Cortés un tècnic inteŀligent, el nom de les jugadores el tenim sempre present.

Pere Marpons Colomer

/31

|Opinió

AMB L’ÀNIMA DALT DEL NÚVOL El 13 de desembre, dia de santa Llúcia, fem la primera trobada del grup Intercultural del Centre Moral amb el director el Centre de Formació d’Adults Enric Camón i la tutora dels grups d’alumnes d’Instrumental. L’objectiu és conèixer necessitats i percepcions dels estudiants immigrants, oferir coŀlaboració i recollir suggeriments per incrementar la interacció entre persones de diferents cultures que convivim a Arenys de Munt. En aquesta trobada es proposa l’organització d’una exposició per mostrar diferents aspectes de les cultures dels països d’origen de l’alumnat.

Des del febrer fins al maig, els dimarts a la tarda ens dediquem a treballar amb l’alumnat els temes escollits per parlar del seu país d’origen. Nois i noies, homes i dones elaboren relats que ens han permès aprendre amb tots ells i totes elles lliçons de vida que no se’ns oblidaran mai. Ho simplifiquem en quatre.

PRIMERA: H. o El Talent. Tan bon punt vam veure com es posava a treballar, ens vam dir és això. Els temes que va escollir, com va exemplificar les semblances i diferències entre el seu idioma (l’àrab i l’amazigh) i el català, la manera com va descriure l’Alcorà, el sentit dels balls, les festes i les celebracions amb els respectius vestits i tatuatges d’henna, les utilitats de la ceràmica, la pell i les catifes... El text i les imatges estaven molt ben compaginats. Mostrava el seu treball amb amabilitat, riallera i amb ganes d’aprendre, corria com un llamp a completar qualsevol suggeriment. Fins i tot els detalls més insignificants eren motiu de revisió per fer-los més comprensibles. Vam comprendre que, com deia Don Schollander, el que havíem de fer era senzillament contemplar el seu treball i aplaudir.

/32

Reconèixer el talent, donar-li sortida i no esgarrar-lo. La H. va ser una de les primeres a participar activament en el muntatge i desmuntatge de l’exposició i de gaudir d’allò més de la música i els balls a la trobada de noies i dones que vam fer la setmana següent de finalitzar l’exposició.

SEGON: E. o La Perseverança. Es va incorporar amb el curs començat. Un noi tímid, prudent i molt complidor. Tot i treballar en una ciutat més enllà de BCN, durant la major part del temps no va deixar d’assistir a les classes. Va venir fins a l’últim dia, mai no va abandonar, tot i que els matins es llevava ben d'hora i tenia dues bessones que no sempre li permetien dormir totes les hores de son.

Sempre content de participar en el treball del grup, amb la seva aportació per senzilla que fos, a fer més lluïda l’exposició tot donant a conèixer el millor de la seva regió. Li agradava poder-nos explicar allò més bonic, curiós i exclusiu de la seva terra. Deia que el seu país era un paradís per descobrir. Li agradava la companyonia, l’afalagava sentir que ens l’escoltàvem quan ens explicava la seva formació pedagògica i, algunes vegades, ens deia que enyorava el clima tropical, els pares i germans i poder treballar com a docent.

Referia que la gent del seu país era alegre, agraïda, servicial i feliç. Quantes vegades hem pensat que l’E. i tants altres com ell formen part essencial de la nostra motivació per dedicar-nos aquests dies a treballar amb aquest grup tan agraït d’estudiants?

(El mes que ve continuarà)

Anna Moore i Elvira Borrell

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

ELISABETH KÜBLER ROSS Elisabeth Kübler-Ross va néixer el 8 de juliol de l'any 1924 a Zuric, Suïssa, va ser la més gran de trigèmines.

El seu pare no volia que estudiés medicina, però ella insistí a fer-ho. Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntària per a participar en la tasca de socors de refugiats a Zuric, més tard va visitar el camp de concentració Majdanek. L'any 1957 es graduà a la facultat de medicina a la Universitat de Zuric. L'any 1958 emigrà a Nova York per a continuar els seus estudis. Quan començà la seva residència psiquiàtrica, quedà horroritzada dels tractaments que rebien els pacients dels EEUU que anaven a morir. Va començar a oferir una sèrie de conferències als pacients amb malalties terminals. L'any 1967 acceptà una plaça a l'Escola de Medicina de la Universitat de Colorado. Kübler-Ross va acabar la seva formació en psiquiatria l'any 1963 i es traslladà a la ciutat de Chicago l'any 1965 i fa 39 mesos de formació clàssica de la psicoanàlisi a Chicago. Professora a l'Escola de medicina de la Universitat de Chicago. on desenvolupà una sèrie de seminaris a través d'entrevistes a pacients terminals, cosa que va atreure elogis i crítiques.

Diverses vegades, Elisabeth Kübler-Ross criticà les pràctiques tradicionals de la psiquiatria que podia observar. Arrel del seu extens treball amb moribunds escriu el llibre On Death & Dying l'any 1969. Hi proposava l'ara famosa teoria de les cinc etapes del dol com un patró d'ajust: negació, ira, negociació, depressió i acceptació, una teoria que posteriorment seria anomenada Model de Kübler-Ross.

Generalment, les persones que afronten una mort imminent experimenten la majoria d'aquestes etapes, les mateixes que poden enfrontar les persones que han d'afrontar una pèrdua sobtada, ja sigui una feina, un divorci o la pèrdua d'un ésser estimat.

L'any 1970 començà a fer conferències sobre la immortalitat humana a la Universitat Harvard. Rep vint doctorats honoraris i el juliol de l'any 1982 dona cursos sobre la mort a aproximadament a 125.000 alumnes, a universitats, seminaris, escoles de medicina, hospitals i institucions d'assistència social.

Fou pionera en estudiar les emocions de les persones que saben que van a morir y en plantejar cures paŀliatives. Autoritat mundial en aquest camp, proposa que s’afronti la mort amb serenitat i fins i tot amb alegria.

Les conclusions de les seves investigacions han donat com a fruit quasi una vintena d’obres. Algun dels seus llibres ”La mort una aurora” , “Lecciones de vida”, “La Rueda de la vida” Morí el 24 d’agost de 2004 a Scottdale (Arizona)

/33

|La bústia

Alcaldia

ARENYS DE MUNT AVANÇA AMB MÉS FORÇA El deure d’un polític és fer allò que es va comprometre a fer, i en aquest sentit el govern d’Arenys de Munt estem treballant per complir amb els compromisos que hem assumit amb el poble, uns reptes que hem millorat escoltant i parlant amb els veïns i les veïnes d’Arenys de Munt, entitats, consells municipals, Consell del Poble i la resta de partits de l’Ajuntament, i que estan recollits en el Pla d’Actuació Municipal 2019-2023 (PAM).

Portem dos anys de mandat i ens ha tocat viure un context històric gens fàcil de gestionar, però que també ens ha obert noves oportunitats per fer avançar Arenys de Munt amb més força que mai. Estem aprofitant l’oportunitat de disposar d’una capacitat de despesa històrica per endegar les inversions estratègiques i les polítiques d’àmbit social i econòmic, que durant anys s’han anat posposant per les lleis d’austeritat, i que tan necessàries són per consolidar Arenys de Munt com un municipi modern, emprenedor i cohesionat.

Abans de finalitzar l’any 2021 posarem en marxa les obres tan esperades de la urbanització superficial de la Riera i la nova rotonda, i el 2022 ja estarem acabant de redactar nous projectes, com el de la nova residència geriàtrica, per començar les obres el 2023, i encetar la planificació de les obres integrals de renovació de carrers, que ha d’esdevenir la punta de llança de la política d’inversions els propers anys; i, en paraŀlel a les grans obres, continuar avançant en la millora de la neteja, la recollida selectiva i la seguretat ciutadana.

/34

Tenim reptes immensos, perquè som un poble exigent amb nosaltres mateixos. El nostre comerç, les persones emprenedores, el teixit associatiu han demostrat un alt grau de fortalesa i solidaritat en els pitjors moments de la crisi sanitària, social i econòmica que ens ha tocat viure. És el nostre deure posar tota la capacitat econòmica i tècnica per ajudar a enfortir el nostre teixit social i econòmic. Els propers dos anys destacarem per les obres de millora en tots els equipaments municipals – esportius, culturals, gent gran, serveis, etc.–, un salt qualitatiu del qual de ben segur podrem gaudir tots.

Enguany tornem a portar a terme noves ampliacions del pressupost municipal per posar l’accent en petites intervencions que afecten tots els àmbits de la vida social, cultural, esportiva i econòmica d’Arenys de Munt. Més enllà de les grans obres, no podem oblidar-nos de les petites actuacions, que són molt importants per a la qualitat de vida de cada veí i veïna d’Arenys de Munt.

El nostre deure és complir amb allò que ens hem compromès a fer, i som conscients de les dificultats per poder portar-ho a terme, però hem de treballar per fer-ho possible perquè tenim l’oportunitat de fer un salt qualitatiu per fer avançar Arenys de Munt com mai abans.

Josep Sànchez i Camps Alcalde d’Arenys de Munt

|La bústia

Amics per l'Art del Maresme

“PASSIÓ, LLUM I COLOR”, UNA EXPOSICIÓ DE PRIMAVERA DIFERENT A la Sala Mercè Paluzie, del 22 abril al 9 maig d’enguany.

El 19 d’abril passat, cap a les sis de la tarda, els socis d’AMICS PER L’ART que havíem de participar en la COĿLECTIVA DE PRIMAVERA anàvem arribant a la sala Mercè Paluzie carregats amb les nostres creacions i la iŀlusió de poder mostrar la feina realitzada individualment a casa o al taller. Mentre saludàvem els companys retrobats i presentàvem les noves sòcies recentment incorporades a l’associació, i els comissaris anaven distribuint les obres que donarien llum i vida a aquell espai buit, poc ens pensàvem que al cap d’uns dies tindríem la visita d’un personatge especial...

Era la setmana de Sant Jordi, i a més dels quadres i escultures que omplirien parets i peanyes, teníem preparada una novetat: la FIRA D’ART I ARTESANIA que situaríem al centre de la sala, on els visitants podrien veure altres articles més utilitaris que també ens agrada fer als artistes, des de figures de pasta de paper, passant per plantes vives decorades, quadres de petit format, carbasses i ampolles pintades, complements de moda, sabons, punts de llibre, estris de cuina, capses de decoupage o coixinets d’herbes relaxants.

Però encara teníem una novetat més a afegir a la nostra coŀlectiva: aquest cop convidàvem un artista de fora a exposar amb nosaltres. Es tractava d’en Tony Garay, un

artista plàstic de Barcelona establert a Lloret de Mar l’obra del qual, molt creativa i predominantment matèrica, es basa en el reciclatge i l’aprofitament de materials naturals i de rebuig en composicions que evoquen sentits nous i ens introdueixen a l’univers lúdic i particular de l’artista.

La gran sorpresa, però, va arribar el dia u de maig al migdia, quan vam rebre la visita del lama Thubten Wangchen, director de la Casa del Tibet de Barcelona i ambaixador tibetà al nostre país, que ens va deixar una gentil dedicatòria al llibre de visites i va mostrar molt d’interès per les diferents obres exposades.

Alguns artistes li vam fer uns petits obsequis, que el venerable lama va rebre amb la bonhomia i senzillesa que el caracteritza.

Després vam poder gaudir durant una bona estona de la seva presència i conversa, fins que va marxar deixant darrere seu la sensació que havíem viscut un moment especial i únic.

No voldríem acabar aquestes ratlles sense agrair de tot cor la labor dels comissaris Gemma i Benet i dels artistes participants en la coŀlectiva: Joy Batres, Susanna Bou, Elsa Cabot, Núria Castro, Benet Coll, Lluïsa Grau, Mary Heredia, Maria Jesús González, Maria Antònia Martí, Montserrat Reina , Rosa de los Santos, Gemma Sánchez, Christian Serra, Roser Soms, Josep Lluís Sueiro, Núria Teixidó Daza i Wendie-Joy Planting.

/35

|La bústia

Amics per l'Art del Maresme

XV CONCURS NIT BRUIXA DE PINTURA RÀPIDA NOCTURNA

ELS REPRESALIATS QUÈ?

TORNEM ALS CARRERS!

Després d’un llarg període de confinaments i restriccions que ens van obligar a canceŀlar-ne la XV edició l’any 2020, sembla que fer fi aquest proper dissabte 31 de juliol podrem celebrar el nostre Concurs Nit Bruixa. I ho farem amb tota la iŀlusió del primer dia, malgrat que recentment hem patit el robatori d’un quadre premiat (reproduït amb aquestes línies) del nostre local de Can Borrell. Com que per a nosaltres és emblemàtic de la Nit Bruixa i de la nostra entitat, enguany volíem exposar-lo juntament amb les obres participants del concurs, la qual cosa malauradament no sabem si es podrà complir, ja que a dia d’avui encara no ha aparegut.

Bé, ja tenim els presos polítics indultats. Però no en tenim prou. Ni amb l’amnistia se soluciona tot el que encara s’hauria de solucionar. I els represaliats, què? Els 9 presos són al carrer, però tenim més de 3.000represaliats sense solució.

La situació política canviarà, però serà suficient?

Aquestes propostes i arguments que treuen valor a l’1 d’octubre, la taula de diàleg, les parafernàlies del Liceu, segur que aquest és el camí? No n’hi ha prou.

Ara que podrem tornar a sortir, recuperem els carrers. Fins ara ens han tingut tancats, però els brams tornaran a sonar per totes les cantonades del nostre País. Continuarem cridant que som majoria, que les represàlies continuen i que no avancem cap a la llibertat. És per això que us convoquem a l’acte que hem preparat les assemblees del Maresme davant el Monument a la Independència. Serà el diumenge dia 4 a les 11 del matí. El lema serà “Ara més que mai, Independència”, i tindrem la participació d’Albano Dante Fachín, el vicepresident de l’ANC David Fernández, la jurista Dolors Feliu, el company recentment condemnat a presó Marcel Vivet, així com d’altres represaliats d’arreu, a qui volem transmetre tot el nostre suport.

Però aquest acte també va per a tots nosaltres.

Ara que l’estat espanyol intenta posar cara de bon noi amb els indults (després de la sonada clatellada d’Europa), hem de mobilitzar-nos, tornar als carrers i deixar ben clar que continuarem lluitant per assolir el nostre objectiu: només la independència ens farà lliures. No, diguem no, que no n’hi ha prou.

Tornem-nos a activar. Us esperem el 4 de juliol.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Així doncs, des d’aquest espai que ens ofereix el Batec, volem convidar tots els vilatans a participar de la nit més embruixada de l’any i a passejar pels carrers gaudint d’aquest esdeveniment artístic i pictòric únic que compta amb la participació de pintors vinguts d’arreu del país. Com a novetat d’aquest any estem preparant una mena de “Nit Bruixeta” prèvia al concurs, per animar tots els menuts a pintar el seu quadre i viure la festa de l’art.

Us hi esperem!

La Junta d’Amics per l’Art del Maresme

El quadre desaparegut, obra del pintor Julio García Iglesias

/36

ANC Arenys de Munt

|La bústia

Alternativa Municipal

ADM

APROFITAR EL MOMENT

SER O NO SER

Dissortadament a la política d’avui dia que coneixem descobrim que hi ha alguns municipis afavorits per ix raons que moltes vegades no comprenem, però també en altres situacions els astres s’alineen i aporten unes possibilitats que inexplicablement contribueixen a la bona sort i que fan que les coses puguin ser més beneficioses per a la ciutadania.

Ara mateix és una bona oportunitat perquè el nostre govern d’ERC pugui aprofitar la ben entesa per utilitzar la seva capacitat de gestió i posar-se a treballar per poder aconseguir que el Departament de Drets Socials (Benestar i Família) financïi una nova RESIDÈNCIA d’Avis sostenible i singular per a Arenys de Munt, donada la COINCIDÈNCIA que el nou president de la Generalitat de Catalunya també és d’ERC del mateix partit del nostre Consistori i també és casualitat que sigui de la mateixa comarca (concretament de Pineda de Mar) i encara més que coneix sobradament Arenys de Munt perquè sovint ens ha visitat en actes i altres vegades per aprovisionar-se en algun comerç d’Arenys de Munt.

Sortosament les coincidències poden convertirse en una drecera per fer el camí més curt per assolir una infraestructura tan urgent i necessària per als nostres avis i per a tots els arenyencs que fa temps que reclamen i exigeixen un nou equipament municipal per substituir l’actual i obsoleta Residencia N.S. del Remei, només falta la voluntat política per saber tocar les tecles adequades per arribar a desencallar l’atzucac que ha privat de disposar d’una nova Residència i poder tenir el compromís de qui li toca per dotar de la qualitat de vida als nostres avis que s’ho mereixen.

VOLER ÉS PODER; Podem aconseguir les fites que ens proposem i superar totes les limitacions que ens puguem trobar, persistint per imperatiu.

Aquest és el missatge per al nostre Ajuntament d’ERC.

Portem 42 anys d’ajuntaments democràtics i des de aleshores s’han completat XI mandats amb tota classe de governs i alcaldes (ERC, UNIO d’INDEPENDENTS, PSC, AM 2000, CUP i els darrers anys ERC) que han possibilitat diferents maneres de governar i d’administrar els diners públics. De tots aquest alcaldes només 2 amb dedicació total que mai van concretar en campanya electoral.

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

ADM

Un polític d’àmbit local és una persona que vol treballar pel bé comú dels seus convilatans i seria penós que l’objectiu dels polítics sigui entrar a l’Ajuntament per utilitzar-lo pel seu interès i benefici a costa dels vilatans. Com deia un president de la Generalitat de Catalunya: “la política NO pot ser una menjadora ni per a “compinxes” Els que fan de la política un lloc de treball, NO haurien de posseir la mateixa consideració dels ciutadans preocupats pels afers locals que aquells polítics que hi són per representar i defensar als vilatans i que ho fan per vocació i amb un sacrifici per a ells i les seves famílies.

Però també és evident que qui dedica un temps per servir a la ciutadania necessita d’uns horaris per atendre i alhora una indemnització raonable (1/2 i 1/2) per compensar la seva gestió a l’administració pública.

Especular cobrant 1 sou mensual, més 2 pagues extres anuals, més l’obligació municipal del pagament de IRPF a la Seg. Social, per servir-se de la política local és una aposta partidista o una possible malvestat que es contradictòria a poder servir als ciutadans i dedicar un temps i el compromís (un contracte ciutadà no escrit) per defensar els interessos del vilatans i per fer camí junts per repensar, organitzar, planificar, prioritzar i millorar tot un poble que necessita de l’esforç de tothom.

/37

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

SIRENA Em dic Narcís i tinc quatre nets i tres netes.

N’hi ha de tota mida. Des dels quatre anys fins als deu. El que més els agrada als menuts és escoltar contes. M’assec a la meva antiga cadira de vímet i els vailets a terra, damunt les llambordes. Sovint se’ns afegeixen canalles del veïnatge per escoltar els meus relats. Ahir, els vaig contar una aventura del meu avi, que també es deia Narcís. Diu així: —El meu avi era pescador. Va néixer a Roses i tenia un vell llaüt que havia heretat del seu pare. Cada dia de bon matí quan encara era fosc sortia a la mar a buscar peixos que venia tan bon punt tornava a port. Quan arribava amb la barca plena a vessar de peix, la meva àvia i la meva mare, arranjaven les xarxes i mentre elles feinejaven, ell s’asseia en aquesta mateixa cadira on m’assec jo ara, i m’explicava tot el que havia viscut durant les hores de pesca bressolat per la mar.

Cada dia feia el mateix: preparava la barca, posava la canya a un costat, s’espolsava el fred de les espatlles i es feia a la mar. Anava mar endins, remant amb parsimònia, agafant els rems amb les seves mans endurides i tallades per la sal de la mar i pel vent. Com sempre, anava seguint els penya-segats, guiat pels estels que, de mica en mica, anaven donant pas a la llum de l’alba que li guiava el camí. Remava mirant els reflexos del fons del mar i saludant les posidònies que es bressolaven al ritme de les ones que deixava la barca. Aspirava amb delit la seva pipa, assaboria l’aroma del tabac, alliberava el sedal i esperava pacientment.

Quan el sol del color de les magranes treia el nas per l’horitzó, canviava el rumb i resseguia amb els ulls gairebé clucs l’ham que s’allunyava de mica en mica deixant anar el fil transparent com una fina teranyina. Aleshores, desplegava la xarxa i la llençava amb moviments segurs de les seves mans expertes i arrugades. Quan veia que la canya es vinclava, enrotllava i enrotllava, forcejant amb molta cura per treure el peix que havia

/38

mossegat l’ham. Aquell dia va tenir una gran sorpresa. En veure la seva captura, la va embolicar amb una manta que duia al fons de la barca. Havia pescat una sirena.

—Una sirena, avi? Que fort!

—Sí, marrec! Una preciosa sirena amb una llarga cabellera del color del sol. Ella, plorava i plorava. El meu avi va esperar fins que la sirena va començar a cantar una dolça cançó.

Ell, emocionat va ballar amb ella que, de mica en mica, li havien anat creixent uns bonics i petits peus.

—Però, avi! Les sirenes no tenen peus!

—Sí que en tenen, però els duen amagats.

Només els treuen quan volen ballar.

—Ostres!

—El meu avi estava emocionat i el cor li bategava fort. Després de ballar amb la sirena i de sentir-la cantar, la va tornar a la mar.

—No se la va quedar?

—No, la va tornar a la mar, que era casa seva.

Però explicava que molts dies a sol post, sentia de lluny la veu daurada de la sirena i també, que l’havia vist dansar. Era la manera d’agrair-li que en lloc de fer-la presonera quan havia caigut dins la seva xarxa, l’alliberés tornant-la a la mar.

La meva àvia, sempre deia que era un somiatruites. Que s’inventava històries i que estava una mica tocat de la xaveta. Però, jo no crec que el meu avi m’enganyés.

Hi ha dies que jo a sol post, quan torno a port, també sento el cant de la sirena.

—Tu la sents cantar?

—I tant! I vosaltres si a l’hora baixa, quan el sol s’amaga, pareu l’orella fent cassoleta amb les dues mans, també la sentireu. O si us poseu una caragola a l’orella, segur que també sentireu una veu suau que canta molt fluixet belles cançons de la mar.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: ARIADNA PENYA BARRABÉS, 14 anys

ROGER de la ASUNCIÓN SAURÍ, 14 anys

BET DAUMAL ARTIGAS, 11 anys

MARC MARTÍNEZ TORRENT, 14 anys

IONA ALCÀSSER MACHIN, 11 anys

MARTINA TORRENT RENGEL, 6 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/39

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El passat 13 de juny la nova Junta del Centre va celebrar la seva primera Assemblea General Ordinària on va presentar els càrrecs de cada membre de la Junta i l'activitat feta durant el 2020.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes