Batec 403 juny 2021

CASAL DE CIRC AL CENTRE

LA NOVA JUNTA CELEBRA L'ASSEMBLEA pàg 03

TOTS ELS GUARDONATS A LA 33a MOSTRA LITERÀRIA pàg 16

L’ARENYS DE MUNT D’HOQUEI ES QUEDA A LA OK LLIGA PLATA

Exclusive interview with

Manila's Rising Sun Encirca't organitza un casal d'estiu dedicat al circ del 28 de juny al 30 de juliol

pag. 04

pàg 17

304 .mún / 1202 YNUJ

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

04

06

22/ Del temps 23/ Mirant el cel 24/ #Lilconte 26/ Biblioteca 27/ El llibre del mes 28/Calendari 29/ Recordant a...

32/ El racó de l'humanista

09

07

33/ Opinió 37/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

16

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Encirca't | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Amb l’obra Sense retrets s’ha fet palesa la generosa militància cultural de la gent del nostre poble. Des del Centre, volem transmetre la nostra satisfacció pel fet de l’afluència de públic en totes les nostres ofertes culturals: actuacions musicals, l’esbart, les obres de teatre...

Escric aquest editorial amb moltes ganes d’agrair a tot el personal del Centre que m’ha ajudat, durant quatre anys i escaig, a fer realitat la màgia del teatre. Per descomptat, el meu reconeixement al meravellós públic que ha omplert amb els seus aplaudiments eixordadors el pati de butaques. Tenim la sort de gaudir d’unes instaŀlacions que ens permeten passar hores plegats, cosa més que necessària per conservar el nostre poble unit i en bona harmonia.

L’oferta cultural dels voluntaris del Centre —els que es veuen entre nosaltres i els que estan darrera fent feina— és variada, encisadora, participativa i uns quants adjectius més que vosaltres mateixos podeu afegir. La direcció de teatre s’ha anat renovant durant anys per procurar oferir als espectadors una gran varietat de temes i estils diferents. Per sort, tot i amb la pandèmia que ens assota, el teatre és viu i el Centre està més viu que mai. Ara, amb la Junta renovada, toca seguir endavant amb nous reptes que, ben segur seran sorprenents i ens faran emocionar, riure i perquè no, vessar unes quantes llàgrimes galtes avall.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL CENTRE La nova Junta del Centre celebrarà l'assemblea General Ordinària el diumenge 13 de juny a les 12.15h del migdia en segona convocatòria.

Tradicionalment les assembles se celebren el primer trimestre de l'any però a causa de les restriccions de la COVID-19 s'ha hagut d'endarrerir fins aquest mes de juny.

La nova Junta del Centre està formada per: Salvador Farrerons (president) Jaume Bosch (Vicepresident) Montse Carreras (Secretària) Toni Jané (Tresorer) Meli Cardoso (vocal) Mariona Fernández (vocal) Joan Llavador (vocal) Tere Salvà (vocal) Mireia Subirana (vocal) Joan Soler (consiliari)

Gràcies a totes i tots per ser-hi. Seguirem junts des de l’escenari i des del pati de butaques.

Joan Llavador Membre de la junta

/03

|Del Centre

UN ESTIU PLE DE CIRC

t'acricnE | aifargotoF

Casal d'estiu de circ del 2020

Després de l’èxit que va tenir el Cabaret Jove’21 el passat mes de maig, amb totes les entrades exhaurides i bones crítiques per part del públic, l’equip d’Encirca’t i el Centre han decidit reprogramar l’espectacle per a celebrar el final del curs 2020/21. Així, el dissabte 12 de juny, a les 18h, de manera exclusiva per a famílies de l’escola, i el diumenge 13 de juny, a les 12h, amb entrada per a tots els públics, es repetirà la representació a la Sala Corrioles. El Cabaret Jove’21 és una història poètica, de creació pròpia, que investiga dins el grup de joves que l’han pensat i parla sobre com ens enfrontem dia rere dia al món que ens envolta.

A més a més, al llarg de la setmana següent a l’actuació, entre els dies 14 i 17 de juny, l’escola de

circ obrirà les seves portes cada tarda, perquè les famílies de tot l’alumnat puguin acostar-se a descobrir què han après durant el curs.

La següent cita del calendari de l’entitat serà el dissabte 19 de juny, aquesta vegada a Barcelona, a l’espai Arts Santa Mònica, on s’ha organitzat la primera Jornada de Visibilització de les Arts del Circ a Catalunya. En aquesta trobada, l’Andrea Martínez, presidenta de l’entitat, hi participarà com a ponent, i les artistes del Cabaret Jove’21 faran una petita mostra del seu espectacle.

El mes de juny acabarà, com l’any passat, amb l’inici del Casal d’Estiu 2021. Un casal on infants i joves podran aprendre tècniques de circ com acrobàcia, malabars, equilibris, aeris en tela i trapezi, i també es divertiran amb la dansa, l’expressió corporal, les manualitats i els jocs d’aigua.

El Casal d’Estiu 2021 es durà a terme del 28 de juny al 30 de juliol, de 9h a 13h. Més informació i inscripcions a www.encircat.org.

L'ESCOLA DE DANSA LA RIERA PRESENTA ESPECTACLE DE FINAL DE CURS AL CENTRE

Un espectacle per a tots els públics on podràs gaudir de la dansa en directe.

Una feina titànica, ja que ha estat preparada la major part a casa, online, això si, amb molt d’amor i moltes ganes. Per fi podem oferir-vos un espectacle de DANSA ,omplirem el Centre de colors ,música i molta dansa.

Els ballarins, de 3 anys fins a 80 anys, us faran gaudir i emocionar ,perquè la dansa, no té edat, perquè la dansa és vida.

Vine i gaudeix d’un espectacle que no us deixarà indiferents. No t´ho pots perdre.

Recolzem la cultura!

T’esperem.

/04

areiR aL asnaD ed alocsE | aifargotoF

Després d’un any de foscor, des de l'Escola de Dansa La Riera tenim l’orgull de presentar l’espectacle COLORS.

Cartell de l'espectacle

|Del Centre

CONEIX EL DESENLLAÇ DE LA SÈRIE "CAS TANCAT" AL CENTRE El dissabte 19 de juny a la Sala Gran del Centre es projectarà els capítols de la sèrie "Cas Tancat". El director de la productora Veritv, Marius Espasa, ha volgut deixar el següent missatge als lectors i lectores del Batec: Amb els quatre capítols del documental Cas tancat ja publicats (es poden veure al web www.veritv.cat), la nostra productora ha tancat un trist capítol de la seva història. | aifargotoF

Escena del documental de ficció

"El primer que vull fer és agrair la bona acollida que ha tingut aquest projecte a Arenys de Munt. Estic segur que la Maria estaria molt orgullosa de saber que el seu sacrifici ha servit per esclarir la veritat.

Ja només em queda convidar-vos al Centre per assistir a la projecció de tots els capítols i gaudirlos (i patir-los) en pantalla gran".

L’ESCOLA DE DANSA TAMBÉ PUJA A L’ESCENARI Els infants i adolescents de l’Esbart també fa més de dos anys que no ballen després de començar i frenar en diverses ocasions l’activitat. Des de fa unes setmanes, hem reprès els assajos i, ja que no hem actuat per la Ballada de Rams durant dos anys consecutius, volem celebrar el retorn als escenaris en un recital de final de curs.

Així doncs, pren nota: Diumenge 27 de juny, a les 19:00 h, al Pati de l’Escola Sant Martí. Atent a les xarxes socials de l’esbart per reservar la teva entrada gratuïta.

/05

|Del Centre

ARENYS DE MUNT CELEBRA EL DIA CONTRA L'HOMOFÒBIA AMB TEATRE

Una interpretació sensacional de cinc personatges amb caràcters forts i antagònics, dirigits amb passió i actuats fantàsticament per part dels actors i actrius del Centre, alguns pujant per primera vegada sobre un escenari.

asnaS anitraM | aifargotoF

SENSE RETRETS va exhaurir totes les localitats en ambdues sessions dels dies 15 i 16 de maig a la Sala Gran del Centre. Tot un èxit amb coŀloqui inclòs en acabar el segon passi, amb representants de l'associació AMUNT LGBTI, els actors i actrius, el director, Mireia Mata (directora general d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya), Meritxell Romero (consellera d'Igualtat al Consell Comarcal), Àngels Gros (regidora d'Igualtat de l'Ajuntament d'Arenys de Munt) i Clara Palau (persona trans).

Moment del coŀloqui post-funció

La situació escenificada és malauradament real i complicada en molts casos avui en dia i de màxima actualitat. La comprensió, l'ajuda emocional i l'empatia cap a una persona són els ingredients principals per entendre i gaudir d'aquesta peça teatral escrita i dirigida per Joan Llavador, basada en la peŀlícula de televisió nord-americana Normal.

/06

asnaS anitraM | aifargotoF

Actors, actrius i direcció de l'espectacle

Des de sempre, el pare (interpretat per Pep Artigas) ha ocultat un secret molt íntim. Ara, quan ja fa més d'un any que ha mort la seva esposa, decideix canviar radicalment la seva vida i fer un pas molt important. Ell és, en realitat, una dona atrapada en el cos d'un home i només podrà aconseguir la serenitat a la seva vida si canvia de sexe. Així que veu la necessitat de reconèixer la situació davant del seu metge (Josep Lluís Rodríguez), el seu fill (Jordi Saladrigas), la seva filla (Alícia Muns) i la seva néta (Ona Llongueras), i demanar-los-hi la seva comprensió i ajuda.

Vist l'èxit i les ganes del públic de tornar-la a veure, el diumenge 6 de juny a les 18:00h, Sense Retrets es tornarà a representar a la Sala Gran. Les entrades ja estan a la venda a la pàgina web del Centre.

|Del Centre

EL CENTRE CELEBRA LA INTERCULTURALITAT En aquesta setmana dedicada a la Diversitat Cultural, el grup d’Interculturalitat del Centre va organitzar, juntament amb el grup Rau-Rau, l’espectacle infantil «La maleta», de la Sílvia Serra. L’espectacle tenia un triple objectiu. El primer era donar més visibilitat a la setmana, que tenia com a moment més important l’exposició que s’havia organitzat juntament amb l’Escola d’Adults. El segon era obrir les portes del Centre a un coŀlectiu, els qui son nouvinguts al nostre poble, que no ens coneixien. I finalment, el tercer objectiu, era conscienciar als més menuts de la riquesa que suposa l’acceptació de les diferències i la descoberta d’altres cultures i tradicions.

El grup d’Interculturalitat del Centre creu, sincerament, que els tres objectius es van acomplir, perquè es va aconseguir que la Sala Corrioles s’omplís dels somriures de nens i nenes de procedència ben diferent, però tots d’Arenys de Munt i que van escoltar atentament el conte d’un petit animal que ha de canviar de casa. Així, es veu obligat a deixar el bosc on vivia per causes no volgudes per ell, per arribar a un bosc nou on els qui hi vivien, no ho veien massa clar i el miraven amb un cert temor. Al final, fent una mica el xafarder a l’interior de la seva maleta, descobreixen la vida d’algú que no és tan diferent a la seva. Algú que només busca una nova llar i nous amics per refer la seva vida. Una bonica reflexió sobre el tema de la immigració per als més menuts que va posar èmfasi en els valors de l’acollida i de la solidaritat envers els nouvinguts.

EL COS DE DANSA CELEBRA “TORNAR A COMENÇAR” Dos anys, des de l’abril del 2019, és el temps que feia que el Cos de Dansa no pujava a un escenari (tres anys que no ho feia al Centre després de les obres de remodelació).

Entremig, canvis en la direcció i la coordinació, noves incorporacions i un virus que ho ha paralitzat tot.

A l’Esbart ho teníem tot a punt per estrenar nova etapa a la Ballada de Rams 2020, però el confinament ens va aturar l’activitat en sec poques setmanes abans. Mesos després vam recuperar l’activitat, iŀlusionats per oferir un recital de dansa per la Festa Major de Sant Martí, però també, setmanes abans, la situació es va agreujar. Un toc de queda de sis mesos tampoc ajudava a trobar-nos per seguir fent el que més ens agrada. Malgrat tot, les ganes de ballar i de recuperar l’activitat ens van fer posar en marxa. Assajant en grups reduïts, amb el mínim contacte i sempre amb la mascareta posada, amb dos mesos hem muntat una actuació de 80 minuts de la qual ens sentim molt orgullosos i que no vam veure muntada fins a la mateixa setmana de l’estrena, quan ens vam retrobar tots. Balls de sempre per alguns, nous per a molts dansaires.

Participants de l'Esbart

Des de l’Esbart volem donar les gràcies a tots els que ens vau acompanyar, ja que corroboreu que el nostre lema, “vivim la dansa”, segueix tenint sentit.

Ara que ja estem en marxa, no ens aturem. Seguim muntant el nostre nou espectacle amb l’esperança de poder-lo estrenar, si tot va bé, durant la primera meitat del 2022.

/07

|Del Centre

CURS DE RECITAR POESIA

CURS DE SARDANES

Cada participant treballarà a partir d’una poesia o text narratiu del seu gust.

Aquest juliol torna el curs de sardanes d'estiu on grans i petits, experts i principiants, podran gaudir d'aprendre o practicar la dansa catalana amb una monitora experta.

En el curs explorarem com donar vida a la paraula a través de la veu (el ritme, el volum i el to). Descobrirem que no és tant determinant el que diem sinó com ho diem, què comuniquem, com influïm o modifiquem a qui ens escolta.

A partir del que ens transmet un poema quan el llegim per nosaltres mateixes treballarem diferents tècniques de veu i interpretació teatral per recitar-lo en veu alta.

Un cop realitzades les inscripcions cada dona haurà d’aportar una poesia o un text narratiu per treballar o bé se’ls hi donarà a triar entre diverses opcions. Les que el triïn elles hauran de fer-lo arribar a: cialaprodigiosa@gmail.com En acabar es farà un programa de radio.

Sessions: Dimecres dies 9 i16 de juny de 10 a 12 del matí. (Presencial al Centre o en línea) Preu: sòcies 20€ / No sòcies 22€.

Inscripcions i més informació a: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com o al telf. 654 881 711.

/08

Sessions: Els divendres de 7 tarda a dos quarts de 9 Preus: General 10 € Socis i menors de 30 anys no socis 5 € Menors de 30 socis i monitors i alumnes de l'Esbart Gratuït Inici del curs: 2 de juliol Inscripcions: a partir del 21 de juny

BEQUES PER A LES ACTIVITATS DEL CENTRE DEL 2N TRIMESTRE El programa de beques més popular de la Federació d'Ateneus, el ‘Tots hi tenim lloc‘ obre la convocatòria pel segon trimestre, amb les següents condicions: De l’import mensual de cada activitat que es becarà serà el següent: Dels primers 15€ es becarà el 100% Dels segons 15€ es becarà el 50% Dels tercers 15€ es becarà el 25% A partir dels 45€ no es becarà.

Podeu fer la soŀlicitud a secretaria del Centre.

|Del Centre

ÈXIT DEL CENTRE FEST Durant aquest mes de maig, cada divendres s'ha programat un concert a la Sala Corrioles o a la Sala Gran del Centre per donar un espai als músics més joves del poble.

Divendres 14 de maig, també a la Sala Corrioles i també amb les localitats exhaurides, els tres joves del grup Prou! van debutar en un escenari i van deixar el públic embadalit. Tot seguit va tocar el grup Jazzy Pinkman, format per tres integrants del grup (malauradament dissolt) Kalabranda.

asnas anitraíM | ynessiD

El divendres 7 de maig a la Sala Corrioles, va començar el cicle exhaurint les entrades amb Gara & Paula (dues joves amb molt de talent), i els Jazz on Five, quintet de jazz sortit del Taller de Músics i del Conservatori de Música de Catalunya.

Moment d'una de les sessions del Centre Fest

El divendres 21 de maig, el concert d'Edgar & Pandy, Tazz 314 i Lil Guex & Saletas que s'havia programat a la Sala Corrioles, es va haver de canviar a la Sala Gran del Centre per la forta demanda d'entrades que hi va haver un cop exhaurides la setmana abans. Els tres grups (debutants tots dalt d'un escenari), van fer vibrar la platea durant dues hores cantant cançons pròpies que el públic ja se sabia de memòria, acompanyats de Dj. Jordano, que va acabar posant la cirereta a l'exhibició.

asnaS anitraM | aifargotoF

Divendres 28 de maig a la Sala Gran, la Banda Biruji al complet va transportar el públic a les barraques, festes i concerts d'estiu que tant trobem a faltar.

Durant dues hores van passar pels temes més coneguts i per tots els estils: des del Rock més clàssic al Punk més brut passant pel Reggae, l'Ska i el PunkRock.

A través del Centre Music Fest, el Centre s'ha obert a un públic diferent i divers, ha canviat el target dels espectacles que es programen normalment i ha donat l'oportunitat a joves del poble de mostrar la seva música.

Moment d'una de les sessions del Centre Fest

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE

Resum del ple de maig En el darrer ple municipal s’hi van tractar i aprovar diverses qüestions. La primera van ser les contribucions especials que hauran de pagar els veïns del tram baix de la Riera per a les obres d’urbanització de Riera i Penya.

Aquest punt es va aprovar amb l’abstenció de la CUP i tota la resta a favor. La regidora d’Urbanisme, M. Àngels Gros Argelés, va fer una explicació detallada dels arguments jurídics que justifiquen el cobrament de contribucions especials. En aquest cas suposen un 40% del total de l’obra, i és una xifra que pot variar si l’obra acaba sortint més cara o més barata del que està previst inicialment. Sols la CUP es va abstenir en aquest punt. El seu regidor, Guiu Muns Roura, ho va justificar reiterant el missatge que han donat sempre que s’ha parlat de la Riera, que l’obra de la Riera no és una prioritat i per tant, no voten a favor de res que tingui a veure amb l’obra de la Riera, però tampoc en contra, ja que entenen que les obres s’han d’acabar. Muns argumentava que les contribucions d’aquesta zona han de ser equitatives amb les que han pagat la resta de veïns de la Riera, que ho han comprovat i serà així. El PSC va votar-hi a favor, però a la seva intervenció la regidora Vanesa Muñoz va remarcar que primer hagués estat bé resoldre una aŀlegació presentada per un veí i després aprovar les contribucions especials. Junts per Arenys de Munt també hi va votar a favor, valorant bé els coeficinents aplicats, el fet que sols paguin les cases que estan a la llera de la Riera i no les de la carretera, i que el pagament es pugui fraccionar. La regidora d’Urbanisme va acabar comentant que la voluntat és que al juny es liciti el projecte i que a finals d’any o a principis del vinent comencin les obres. Ho va

/10

exposar de nou al torn de precs i preguntes a demanda del PSC, que volia un cronograma de les obres.

El següent punt a tractar es va aprovar per unanimitat, i era el d’ampliar la dotació pressupostària a GUSAM per a l’encàrrec de la deixalleria, a fi efecte de contractar una persona més que treballi a l’equipament mancomunat durant l’estiu i supleixi els torns de vacances del personal habitual. És un punt que va defensar el regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí Girbal. Va argumentar els motius que han portat a aprovar aquest augment de pressupost, tant per aquesta qüestió de personal com pel cost de la gestió diària de les deixalles. La modificació del Ple era només la part proporcional fins al 28 d’agost, quan acaba l’encomana de gestió actual i s’aprovi una nova pròrroga. La CUP hi va votar a favor valorant que la deixalleria funciona molt bé i és 100% pública. El PSC també a favor, igual que Junts per Arenys de Munt i el regidor no adscrit.

I per unanimitat també es va aprovar les bases per a un nou concurs d’emprenedoria. Era previsible ja que les bases han estat treballades i consensuades amb tots els grups municipals i per tant, era lògic un vot favorable al Ple. Tots hi van votar a favor. Junts per Arenys de Munt va agrair haver treballat conjuntament les bases. La CUP ho va fer destacant l’entesa que hi ha hagut a l’hora de fer les bases i apuntant que l’emprenedoria pot ser un dels motors del centre cívic. La regidora del PSC, Àngels Castillo Campos, va expressar el vot favorable del PSC destacant que les bases milloren els anteriors concursos, tot i que encara no són les ideals. Ells hi van demanar tenir en compte projectes d’emprenedoria online i augmentar la quantitat dels premis. Va

.../...

|D'Arenys, casa de la vila .../...

demanar que es fes la màxima difusió de la convocatòria, no només per la web municipal, ja que, al seu criteri, és molt poc utilitzada per la ciutadania. Així va acabar la part dispositiva del ple.

A la part de control es va debatre una moció de Junts per Arenys de Munt que demanava una millor gestió dels ERTO’s. La va exposar la regidora Vicky Devesa Jorge, demanant un reconeixement a tothom que ha patit o pateix un ERTO i demanant que els afectats no es vegin amb la obligació de fer la declaració de renda al tenir dos pagadors i havent de pagar l’IRPF. Només el PSC hi va votar en contra, comentant que ara mateix la situació al SEPE ha millorat, s’han corregit els errors i els ERTO ja es tramiten i es paguen quan toquen. ERC hi va votar a favor i va dir que sembla que el PSC visqui en una realitat paraŀlela afirmant que ara ja no hi ha problemes amb els ERTO. Denunciava les errades que ha comès el govern espanyol i els encerts que ha tingut el govern català.

I abans dels precs i preguntes es va entrar un punt d’urgència, aprovat per unanimitat, relacionat amb les bases de subvencions aprovades al març, afegint una frase a les bases d’esports, cultura i socials per evitar mals entesos. La frase concreta és que per rebre la subven-ció cal haver realitzat el projecte almenys en un 80%. Si és inferior, es reduirà la subvenció proporcionalment al tant per cent de projecte executat.

LA PARADA DE BUS DEL PONT ES TRASLLADA UN TROS MÉS AVALL Els oients de Ràdio Arenys de Munt han aprofitat els programes polítics de les darreres setmanes per mostrar queixes sobre la parada de bus del pont. Va passar en sessió d’alcaldia i

al programa Parlem del Poble on hi havia el PSC. El partit havia aprofitat per demanar canvis a la parada, una millora o un trasllat. Deien els socialistes que la parada no pot quedar així i s’ha de modificar, que s’hi poden posar mampares que tapin l’aire, o canviar-la de lloc a un espai més gran on pugui haver-hi una marquesina en condicions. El regidor d’Espai Públic, Àngel Castillo Vallcorba, ha dit que la parada del pont es canviarà de lloc. Es traslladarà més avall quan es facin les obres de l’urbanització de la Riera i s’arregli la connexió amb Sant Carles. Per altra banda, també ha informat el regidor que d’aquí unes setmanes es canviarà la barana de la plaça per evitar que algun nen s’hi faci mal al cap si hi juga a prop.

ARENYS DE MUNT GUANYA EL JUDICI AMB SOREA I COBRARÀ 400.000€ AQUEST 2021 Ja no hi ha opció de recórrer a cap més instància judicial i Sorea ha de pagar a Arenys de Munt els diners per a inversions que no va fer a la xarxa d’aigua del poble quan en tenia la gestió. Després que diversos tribunals han donat la raó al municipi, Sorea ha decidit no apeŀlar a cap més instància i es dóna com a ferma la sentència que l’obliga a pagar. Sumanthi interessos i costos judicials, puja a uns 400.00€ que es destinaran a millorar la xarxa d’aigua del poble.

Tot plegat ho va poder explicar l’alcalde a Manlleu a una taula rodona on Arenys de Munt tornava a ser exemple per la gestió de l’aigua des de la municipalització del servei. L’alcalde va ser convidat a participar a la taula rodona que es va fer al Museu del Ter de Manlleu, organitzada per Aigua Pública Manlleu

/11

|D'Arenys, casa de la vila

EL PONT QUEDARÀ INTEGRAT A LA URBANITZACIÓ DE LA RIERA Aprofitant un moment de parada tècnica del passat Ple Municipal a causa d’un error de connexió de la Secretaria Municipal, els regidors van abordar qüestions d’una forma més distesa i sense que constessin a l’acta del Ple. Una d’elles va ser el pont. El PSC preguntava si aquest element es mantindrà tal com està o si es millorarà, fent-lo més bonic i estètic. L’alcalde va respondre que hi ha diverses idees per fer-lo més bonic i integrar-lo al projecte de la Riera.

ES RECULLEN 15 GOSSOS PERDUTS PER LA VIA PÚBLICA I ES CONTROLEN ELS GATS DE CARRER El Centre Caní Vallgorguina, amb qui l’Ajuntament d’Arenys de Munt té un conveni signat, ha donat les dades de gossos recollits durant aquest 2021. Se n’han recollit 15, dels quals 8 tenien microxip, 4 han pogut ser retornats al seu propietari i uns altres 4 han estat adoptats per una nova família.

Per altra banda es treballa en el control de les colònies de gats. Aquest control es fa a través de l’esterilització. Actualment s’està actuant a la zona de Collsacreu, Ca l’Arqué, a la Creueta i a la part alta del pavelló. A dia d’avui s’han esterilitzat 9 mascles i 17 femelles. L’Ajuntament seguirà treballant en el control de les colònies a altres zones d’Arenys de Munt

EL MES DE JUNY ES FARÀ UNA CAMPANYA CÍVICA PER A PROPIETARIS DE GOSSOS Aquest mes arrenca una campanya de civisme amb especial èmfasi en la recollida d’excrements de gos i que els animals portin el seu xip corresponent. També es vetllarà perquè tothom porti els animals lligats, tan al poble com al bosc.

/12

Ho va explicar al darrer Ple la regidora de Salut Pública i Benestar Animal responent a una pregunta de la CUP. El tema que plantejava el regidor Guiu Muns Roura era demanar un pla de xoc de civisme perquè hi ha gent que passeja els gossos deslligats pels rials i no recullen cap defecació perquè ni saben on el gos les ha fet.

La regidora de Salut Pública, Montse Batista Alsina, va entomar bona part de les propostes de la CUP explicant que al juny es farà una campanya cívica que alerti a qui porti el gos deslligat i no reculli les caques, i que acabi imposant sancions a qui reincideixi, controlant-ho a través del policia de proximitat que treballa al cos policial municipal. Aquest any s’ha batut el record de sancions imposades per faltes de civisme a la via pública, però no per caques de gos sinó per mala praxis en la recollida selectiva

UNES 25 PERSONES AGAFEN CADA DÍA EL BUS FINS A L’HOSPITAL DE MATARÓ El servei es va posar en marxa el dia 2 de març i funciona els dies de cada dia. Uneix la nostra població amb Arenys de Mar i l’Hospital de Mataró. El dia que es va utilitzar menys va ser dijous 1 d’abril (Dijous Sant): 10 viatgers. I el dia que més s’ha utilitzat va ser el divendres 16 d’abril: 46 viatgers.

LA DEIXALLERIA D’ARENYS DE MUNT ÉS UNA DE LES MÉS UTILITZADES DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA La mitjana de la província es situa al voltant d’entre el 40 i el 50%. A Arenys de Munt aquesta xifra puja fins més enllà del 100%. De fet, l’any passat es van realitzar prop de 30.000 visites, una xifra destacable si a més tenim en compte que des del març fins al maig la deixalleria va estar tancada a causa de la pandèmia.

|D'Arenys, gent i societat

JUNTS VOL UNA PLAÇA AMB GRONXADORS NATURALS

cetaB | aifargotoF

El partit vol batejar la plaça de Can Sala de Baix com a plaça dels Alocs, i posar-hi un parc amb elements naturals. Demana que la plaça, que no té nom oficial, es digui “Plaça dels Alocs”, en record al nom amb què popularment es coneixia el barri antigament. Així mateix demanen que en aquella plaça s'instaŀli una zona lúdica per a la mainada amb elements naturals. La regidora Vicky Devesa va formular el prec al Ple i va demanar que el nou parc es podria emmirallar amb exemples com el Parc de la Draga de Banyoles, el parc de l’Agulla de Manresa o el parc de can Mercader de Cornellà de Llobregat.

Per part del govern va respondre Tònia Vila Paituví, regidora de Cultura. Pel que fa al nom va dir que portarà la proposta a la comissió del nomenclàtor per Plaça de Can Sala de Baix tal que sigui estudiada i, si s’escau, aprovada.

Va afegir que estan d’acord en com podria ser el disseny de l’àrea lúdica d’aquesta plaça, però que és una instaŀlació molt més cara i s’ha de fer a través d’una licitació. Els terminis poden fer que aquesta àrea lúdica no sigui una realitat fins a finals d’aquest any o fins a principis del 2022.

ES LICITA LA GESTIÓ DE LA PISCINA

cetaB | aifargotoF

Entrada de la piscina

L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha publicat la nova licitació del servei de piscina per aquesta temporada d’estiu. La licitació actual ha acabat i ara s’ha d’obrir de nou el procediment per tal que les empreses interessades en gestionar l’equipament es puguin presentar al concurs. Es busca qui porti la piscina, neteja i manteniment, el servei de bar, la consergeria i el socorrisme.

A més, val a dir que, tal com regulen les ordenances aprovades a finals de l’any passat, aquest estiu serà més car anar a la piscina per aquella gent que sigui de fora del municipi i més barat per la gent d’Arenys de Munt. El regidor d’esports de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, Jordi Maimí Girbal, ha comentat que el plec no presenta novetats respecte a l’any passat i que espera que la situació permeti obrir la piscina amb millor aforament i horari que l’any passat.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

S’ESTUDIA UN PÀRQUING SUBTERRANI A CAN GLOBUS

cetaB | aifargotoF

Parquing de Can Globus

L’Ajuntament estudia diverses fórmules per ampliar l’aparcament a municipi. Actualment ja hi ha manca d’aparcaments, doncs encara n’hi pot haver més en un futur quan es facin obres a llocs que ara s’utilitzen per aparcar. Un exemple és Can Globus, on hi ha d’anar la futura residència geriàtrica. Quan hi entrin les màquines els cotxes no hi podran estar, i allà n’hi caben molts. És cert que falten anys per a què això passi, però si es vol trobar una alternativa per oferir un aparcament alternatiu on encabir els vehicles que utilitzen aquella zona cal començar a treballar amb antelació i planificació. L’equip de govern té al cap fer un aparcament subterrani a la mateixa zona de Can Globus per compensar les places que es perdrien. Una obra cara, la més cara que s’hauria fet mai a Arenys de Munt.

ES REPARTEIXEN BOSSES DE ROBA PER SEPARAR LES DEIXALLES PER FRACCIONS

/14

tnematnujA | aifargotoF

Les botigues del municipi lliuren als seus clients unes bosses de roba. Són de cotó, de color cru, estampades de colors diferents, marró, groc i blau.

Cadascuna correspon a una fracció de recollida selectiva i han de servir perquè hom classifiqui en aquella bossa allò que toca llençar. Les bosses també serveixen per recordar quin dia toca treure al carrer cada fracció, ja que està estampat l’horari a la bossa corresponent. Aquesta campanya, que té com a protagonista el comerç d’Arenys de Munt, consisteix en el lliurament des de les botigues del poble de bosses reutilitzables impreses amb els colors i els dies de recollida selectiva del porta a porta, i ha estat impulsada per les àrees de Medi Ambient i Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Amb aquesta acció, es vol reforçar la feina feta fins ara amb la campanya “Tria Bé!” i donar el protagonisme al comerç local, actor indispensable per poder tirar endavant totes aquestes iniciatives.

L’objectiu de la campanya és doble: fomentar la prevenció de residus i potenciar la correcta separació i recollida selectiva del porta a porta. Cada establiment participant a la campanya repartirà 50 bosses. Amb la bossa també s’entrega un fulletó amb informació de la campanya.

L'alcalde i el regidor mostrant les bosses al Comerç Pi Gros

| D'Arenys, gent i societat

NOVETATS EDITORIALS

nroF csecnarF | aifargotoF

El dissabte 24 d'abril es va presentar, a la recent inaugurada Plaça de la República Catalana, La Ira de Déu, de l'arenyenc Francesc Forn i Salvà. L'autor ha explicat que es tracta d'un llibre que va escriure fa quinze anys i que ara, amb la pandèmia, semblava un bon moment per sortir.

L’epidèmia de pesta bubònica de 1650 fou la més terrorífica de la història moderna catalana. Amb l’arribada d’aquell càstig de Déu, Joan Ramon Mecina, vicari de Sant Martí d’Arenys, hagué de fer front a situacions dramàtiques i vivències doloroses. El vicari, però, havia trobat un remei miraculós per curar la malaltia que només va compartir amb el seu protector, Sant Sebastià. Aquella medicina i la fe podien guanyar la més terrible de les malalties.

Basada en fets i personatges reals, aquesta primera Presentació de La ira de Déu noveŀla de Francesc Forn, ens endinsa en un món trasbalsat per la guerra i la pesta de mitjan segle XVII. Les autoritats van desplegar tots els seus recursos per fer front al contagi, però aquell món que s’esfondrava només podia sobreviure si s’acollia amb fervor a la clemència divina. L’església catòlica s’afermava com el pal de paller entorn del qual la societat podria sobreviure, ja que només ella era capaç d’aplacar la ira de Déu.

Ara que el malson de la pesta s’havia acabat, mossèn Mecina se sentia satisfet. En aquells moments de pau, el record de la responsabilitat que havia assumit amb la fugida del rector, amb la duresa de les proves que havia hagut d’afrontar, se li transformaven en una mena de líquid vital que se li escampava per tot el cos i l’omplia de serenitat i benestar.

-La misericòrdia del Senyor és infinita -va dir en veu alta, perquè ho sentissin els objectes de la cambra, les parets i ell mateix.

Fragment de La ira de Déu El diumenge 23 de maig el Coŀlectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt va organitzar la presentació d'un nou llibre de Francesc Forn i Salvà Raimon Torroja i Valls, mestre d'infants i mestre de mestres. Presentació que s'havia estat ajornant des de l'abril de l'any passat.

Raimon Torroja eminent pedagog, que va exercir de mestre a Arenys de Munt de 1926 a 1931, amb una gran influència sobre el nostre poble, company de Rosa Sensat, director de l'Annexa de la Normal de la Generalitat republicana i dissenyador pedagògic del que avui és l'Escola Sant Martí. El catedràtic Salomó Marquès i Sureda, estudiós de l'exili del magisteri català va ser el ponent convidat a la presentació del llibre i Elvira Borrell i Closa el va presentar.

nroF csecnarF | aifargotoF

Portada dels dos llibres de Francesc Forn i Salvà

Presentació de Raimon Torroja i Valls, mestre d'infants i mestre de mestres

/15

|D'Arenys, gent i societat

GUANYADORS DE LA XXXIII MOSTRA LITERÀRIA tnuM ed synerA'd tnematnujA | aifargotoF

Jurat i premiats a la XXXIII MOSTRA LITERÀRIA 2021

El diumenge 2 de maig va tenir lloc a la Sala Municipal el lliurament dels premis de la XXXIII Mostra Literària d'Arenys de Munt. S’hi havien presentat 229 treballs de prosa, 62 treballs de poesia i 5 treballs de microrelats. El Jurat va manifestar el seu agraïment a les escoles i l’institut locals, per la tasca portada a terme amb els seus alumnes, incentivant-los a presentar contes i poemes al concurs, i a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori, per la seva implicació i coŀlaboració en alguns aspectes de l’organització.

ELS GUARDONATS PROSA GRUP A (de 6 a 8 anys) 1r premi - lema GAIA - títol Els sis i un secret autora Gia Meya Garcia 2n premi - lema XIOL - títol El fantàstic món d'en Degin, en Rodos i la llardi - autor Marcos Sampredro Méndez GRUP B (de 9 a 11 anys) 1r premi - lema BLAIUS MAXIMUS - títol La lluna blava - autor Blai Gispert Sangerman 2n premi - lema BILLIE SÁNCHEZ - títol No soc diferent - autora Daniela Gómez Rueda Accèsit - Lema SNAKE - títol El Monstre literari . autor Miquel Juncà Dotras GRUP C (de 12 a 14 anys) 1r premi - lema SANDRA DEE - títol El temps ho esborra... tot (o no) - autora Lucia Miñambres Martinez 2n premi - lema HOLA - títol De taxista a narco autor Biel Pérez Martinez GRUP D (de 15 a 18 anys) 1r premi - lema PIDU - títol Diari d'una refugiada autora Anna Pujol Martori 2n premi - lema FINALITZACIÓ - títol Lo somni atora: Arianna Shaw Borràs GRUP E (de 19 a 25 anys) Desert GRUP F (de 26 anys en endavant) 1r premi - lema AURELI CORRONS - títol El pintor que portava l'art al cognom - autor Carles Pujalte Vizcaino

MICRORELATS Desert

/16

POESIA GRUP A (de 6 a 8 anys) No es va presentar cap treball GRUP B (de 9 a 11 anys) 1r premi - lema WILLY - títol La lluna i el sol autora Anna Nebot Riera 2n premi - lema EL CORREDOR - títol L'amor autor Roc Martinez Puigvert Accèssit - lema CAPITANA MARVEL - títol Els sentiments - autora Blanca Duran Rodriguez GRUP C (de 12 a 14 anys) 1r premi - lema WALRUS - títol Recordo amb nostàlgia... - autor Àlex Martinez Ramos 2n premi - lema EL LAGARTO JUANCHU - títol La "família no rima amb res - autor Eloi Tenas Sorribas Accèsit - lema FAZE - títol Un poema - autor Oriol Vives Cruanyes GRUP D (de 15 a 18 anys) 1r premi - lema L.S. - títol La defunció - autora Lucia Sordo Tobar 2n premi - lema OTTEBOLGER - títol: Amants autora Berta Ferron Güera Accéssit - lema ALAG- títol Mentides - autora Gaŀla Solé Marquès GRUP E (de 19 a 25 anys) 1r premi - lema VINDOVONA - títol Ja no hi ets autora Tanit Casado Baño 2n premi - lema LLUNA LA PRUNA - títol Si hagués sabut... - autora Bruna Vila Artigues GRUP F (de 26 anys en endavant) 1r premi - lema FLUIDS - títol Poemari - autora Pilar Lomba Àlvarez 2n premi - lema CHUCHO - títol Poemari - autor Jesús Luis Díaz de Greñu Romero

|D'Arenys, esports

L’ARENYS DE MUNT D’HOQUEI ES QUEDA A LA OK LLIGA PLATA PERÒ NO ES CLASSIFICA PER A LA FINAL DE LA COPA PRINCESA

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

L’Hoquei va fer els deures i va guanyar davant el Sant Feliu de Codines però es queda sense premi després de les victòries d’Alcobendas i Alcoi. El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex es jugava la temporada el cap de setmana del 8 de maig. L’Arenys de Munt no depenia d’ell mateix i necessitava que Alcobendas i Alcoi no guanyessin els seus respectius partits. Finalment, victòria dels tres; Arenys de Munt, Alcobendas i Alcoi que deixa als arenyencs un any més a la categoria de plata. Un desenllaç dolorós, i més si tenim en compte que l’Alcobendas empatava davant el Barça a falta de 18 segons pel final però una falta directe els va permetre endur-se la victòria “inextremis”. Tot i el no ascens de l’Arenys de Munt, el conjunt de Raul Castillo ha realitzat una gran temporada inclús superant les seves expectives.

El següent cap de setmana es disputà la Copa de la Princesa amb el Manlleu en la primera semifinal i malauradament no van poder aconseguir el passaport per la final per 1-0.

La patinadora de categoria Infantil Lorena Cantillo va realitzar un gran programa llarg al Campionat de Catalunya cel•lebrat a Torredembarra obtenint la medalla d'or i classificant-se per al campionat d'Espanya a Madrid.

Destacar que la modalitat inline es va iniciar al febrer del 2020 i les patinadores estan aconseguint maginifics resultats en molt poc temps.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA APC | aifargotoF

LORENA CANTILLO DEBUTA EN LA MODALITAT INLINE AL CAMPIONAT DE CATALUNYA I ES CLASSIFICA PER AL CAMPIONAT D'ESPANYA

/17

|D'Arenys, esports

EMMA ALVAREZ I MIREIA MARTINEZ EN COMPETICIÓ Les patinadores Emma i Mireia han realitzat dos campionats de diferents modalitats en un mateix cap de setmana en programes 'Curt' i un 'Llarg' des de Caldes d'Estrac a Torredembarra.

tnuM ed synerA APC| aifargotoF

La patinadora Emma Alvarez, juvenil amb minims en la modalitat de quatre rodes, va realitzar el programa curt amb una petita errada que la va posicionar 11a.

Per concloure un cap de setmana intens competint en la modalitat inline i quatre rodes va realitzar un programa llarg amb una gran energia i molt bona execució dels elements tècnics que la va posicionar en 8a posició, i, amb la suma de punts va quedar en 11a posició i classificada al Campionat de la Federació Catalana.

La patinadora Mireia Martinez, juvenil amb minims, va obtenir una plaça per el campionat Federació en la modalitat de quatre rodes, amb una 9a plaça al programa curt i una 12a plaça al programa llarg que amb la suma total la van posicionar en 10a posició.

Per el que fa la modalitat Inline va quedar primera classificada (medalla d'or) i d'aquesta manera va obtenir una meritoria plaça per participar al campionat d'Espanya.

CAMPIONAT BARCELONA JUVENIL SENSE MINIMS

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/18

tnuM ed synerA APC | aifargotoF

El passat cap de setmana del 22 i 23 de maig va tenir lloc el Campionat de Barcelona Juvenil sense minims on la patinadora Ainoa Cantillo va omplir la pista amb la seva gran performance conseguint animar a tot el públic i obtenint una plaça al pròxim campionat de Barcelona Juvenil B. Tant les puntuacions de elements tècnics com de components han presentat una gran millora respecte les puntuacions de l'any anterior la cual cosa denota una bina evolució de la patinadora.

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC

El temps de durant l’any

Havent acabat el temps litúrgic de Pasqua segueixen unes setmanes (enguany fins al dissabte 27 de novembre) que no celebrem cap festa en especial, sinó que vivim un temps més o menys rutinari o quotidià, que anomenem “temps de durant l’any”.

Aquest temps litúrgic reflecteix clarament allò que som nosaltres: la senzillesa i la quotidianitat del dia a dia. Normalment no tenim cada dia de grans fites o emocions, sinó que seguim un patró més o menys fet, com ara treballar, estudiar, descansar, etc. Així, en la litúrgia, vivim aquestes llargues setmanes sense celebrar cap gran festivitat, sinó que anem contemplant dia a dia el misteri de la salvació i la vida i el ministeri de Jesús. En definitiva, és viure cada dia la nostra fe amb senzillesa però amb convenciment. Aquestes setmanes del temps de durant l’any ens ajuden a copsar la història de la salvació manifestada plenament en Jesucrist, enguany a les misses amb la proclamació de l’evangeli segons sant Marc.

Tot i així, cal destacar algunes celebracions, com els dos diumenges següents de Pentecosta (30 maig i 6 juny)que queden ocupats per les solemnitats de la Santíssima Trinitat i la del Cos i la Sang del Senyor (Corpus), i el mes d’agost, enguany el diumenge 15, celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu.

SUGRAGIS PELS DIFUNTS DE L’ANY PASSAT

Tal com des de la Parròquia es va informar, enguany aquestes pregàries pels nostres germans difunts de l’any passat, 2020, com està establert, s’haurien d’haver fet durant el mes de gener passat, però degut a les mesures de seguretat sanitària, amb la limitació d’aforament també al nostre temple parroquial, s’ha esperat que les condicions permetin assistir a les misses dels dissabtes que es pregarà pels nostres difunts. Essent més de 60 els difunts de 2020, s’han repartit entre els 4 dissabtes de juny. Com és costum, les famílies ja ha estat informades.

72a ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT Tal com ja vam informar el mes passat, (del 28 al 30 de maig) ha tingut lloc la 72a Romeria Parroquial a Montserrat, amb 85 romeus inscrits i mols d’altres que hi van participar el cap de setmana o el diumenge, entre altres, els socis de l’Esplai dels Jubilats.

Amb goig s’ha pogut fer després de la suspensió de la romeria l’any passat pels efectes i les mesures de seguretat sanitària per la pandèmia.

Enguany, el dissabte, van poder participar als actes de la III Trobada de les Delegacions de la Confraria de Montserrat. El mateix dissabte van celebrar la Vetlla de Pregària de la Romeria a la basílica. El diumenge van participar a la missa conventual on es va presentar la Romeria i es van lliurar els fruits del nostre poble (maduixes).

Cal apuntar que el primer dia, divendres, van visitar el Camí del Magníficat (“Els Degotalls") visitant i pregant davant la majòlica de la nostra patrona local, Verge del Remei. El dilluns, acabant la romeria, van celebrar la missa al cambril de la Moreneta, pregant pels romeus difunts. I al migdia amb un dinar de germanor.

Romeria d'Arenys de Munt, maig 2021

/19

|De la parròquia

“A l’Índia la gent mor a les portes de l’hospital, la situació és terrible i, en aquests moment, s’ha desbordat” Paraules d’Alfonso Hernández, responsable de campanya Sonrisas de Bombay La covid a l'Índia és més que preocupant. Amb més de 200 casos per minut, l’expansió del coronavirus està absolutament descontrolada en el segon país més poblat del món i els morts es compten per milers. Alfonso Hernández, responsable de campanya de Sonrisas de Bombay, va dir el mes passat que “la situació és terrible i, en aquests moments s’ha desbordat” al país asiàtic. Fins i tot ha afirmat que “la gent mor a les portes de l’hospital”. Sonrisas de Bombay és una entitat que treballa des de l’any 2005 en la lluita contra la pobresa, el respecte als Drets Humans i la igualtat d'oportunitats a la ciutat índia.

Aquesta emergència sanitària a l’Índia, que compta amb més de 1.300 milions d’habitants, té la seva causa en “un cúmul de circumstàncies”, com ara “una variant del virus més perillosa, unes estructures sanitàries insuficients, un relaxament de les mesures de distanciament social i un lent procés de vacunació”. El país asiàtic és precisament el principal fabricant de vacunes del món. Alfonso Hernández ha comentat que “és la farmàcia del món, tot i que presenta una contradicció”. El pla de vacunació amb prou feines ha cobert a 10 per cent de la població.

“La segona onada del coronavirus supera qualsevol peŀlícula de terror.

Mans Unides segueix treballant per fer front a la pandèmia de la COVID-19 a l'Índia.

El coronavirus ofega l'Índia per la falta de recursos sanitaris i econòmics Informació de Mans Unides (19 de maig 2021) Dues setmanes després de les primeres alertes, l'Índia segueix completament desbordada per la segona onada de coronavirus. Segons els últims informes, el número de contagiats ascendeix a gairebé 26 milions i els morts superen els 4.000 cada dia.

“En un país amb més de 1.300 milions d'habitants, aquestes xifres, per doloroses que resultin, podrien semblar poc significatives si no fos perquè la pandèmia ha desbordat per complet els sistemes sanitaris i ha fet malbé la ja de per si mateixa precària situació econòmica de milions de persones”, explica Ramón Álvarez, coordinador de projectes de Mans Unides a Àsia.

/20

Des de l'Hospital Rural en Brahmapuri explica que disposen de 80 bombones d'oxigen llogades, però que han d'anar a emplenar-les diàriament a 130 Km. de distància –explica Álvarez- i, en aquest interval, la majoria dels pacients ingressats han de romandre sense oxigen a l'espera que tornin, amb els riscos que suposa en el seu estat de salut. “La màquina generadora de oxigen permetrà mantenir amb vida a unes 40 persones cada dia”.

Des de l'hospital Christ Hospital, localitzat en el districte de Chandrapur, en l'estat de Maharashtra, un dels més castigats per la segona ona de la pandèmia, el pneumòleg Ganesh Kaurase afirma que les instaŀlacions han arribat al límit de la seva capacitat. Per al pneumòleg indi, ara és prioritari que les persones sense recursos, o que no puguin arribar a l'hospital, rebin oxigeno: “L'hospital administrarà oxigen gratis a les persones necessitades que no puguin accedir a un llit per a rebre el tractament. D'aquesta manera, podran aguantar amb l'oxigen”, explica.

El centre hospitalari està habilitant amb llits punts d'oxigen les instaŀlacions del centre parroquial annex perquè més persones puguin tenir accés a l'oxigen que s'aconseguirà gràcies a l'aportació de Mans Unides.

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, comencem aquest mes de juny amb la festa de Corpus, que és també la festa de Càritas. ¿Per què s’han unit aquestes dues festes? Doncs perquè així com en la festa del Corpus posem en valor la nostra fe en la presència real de Jesús en l’eucaristia, en la festa de Càritas també posem en valor la nostra fe en la presència real de Jesús en el més pobre. És el que ens recordava l’apòstol Joan a la seva primera carta: «Si algú afirmava: “Jo estimo Déu”, però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà». (1Jn 4, 20-21) I això és el que intenta fer la nostra Càritas Parroquial.

Per això en aquest campanar, i en un any que ha estat molt difícil per a tothom, voldria tenir unes paraules d’agraïment sincer per aquestes persones que, de manera totalment voluntària i gratuïta, s’han posat a servir al qui més ho necessitava perquè hi han sabut descobrir un veritable germà.

Hem viscut, i estem vivint, moments molt difícils per a moltes famílies del nostre poble, i hem vist com les famílies amb dificultats econòmiques, per desgràcia, ha augmentat. Per això, que els voluntaris de Caritas, juntament amb els voluntaris d’altres organitzacions del nostre poble i dels Serveis Socials de l’Ajuntament, s’hagin posat a servir als qui més ho necessitaven ens hauria de generar un triple sentiment.

Un primer sentiment d’agraïment, perquè han facilitat el dia a dia de moltes famílies. Un segon sentiment de qüestionament personal, o sigui, preguntar-nos si cada un de nosaltres hem estat

BAPTISMES - Itziar Segura Rodríguez Per molts anys!

DEFUNCIONS -María Martínez López, 82 anys.

-Maria-Montserrat Valls Macià, 69 anys.

-Rosendo Martori Boadas, 70 anys.

-Josep Bosch Soler, 82 anys -Concepció Cordero Rallo, 95 anys.

-Mercè Jofré Ferran, 86 anys -Mercedes Hernández Idáñez, 85 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Mn. Joan Soler Ribas a l’alçada de la situació. Si davant la dificultat que viuen molts dels nostres veïns, estem donant un cop de mà o si, per al contrari, ens hem replegat en nosaltres mateixos. I en tercer lloc, un sentiment de rebuig. Sí. Rebuig a un sistema social que provoca que tanta gent estigui quedant al marge de la societat.

Perquè Càritas, no només té la funció d’ajudar el qui més ho necessita, sinó que també té la missió de denunciar les actituds que generen aquesta pobresa. Així ho destacava, per acabar, el Papa Francesc en el seu últim missatge de la Jornada Mundial per a lluitar contar la pobresa. Hi ha dos tipus de persones.

Un primer grup que són els qui allarguen la mà al pobre, que són els qui comparteixen la vida amb els qui més ho necessiten, com la gent de Càritas. Però també hi ha un segon grup de persones que no allarguen la mà, sinó que les deixen a les seves butxaques i no es deixen commoure per la pobresa, de la que moltes vegades en són còmplices. La indiferència i el cinisme síon el seu aliment diari. Mans que només surten de la butxaca per teclejar en el seu ordinador les quantitats ingents de diners que volen moure d’un país a un altre. Mans que, en nom d’algunes oligarquies, decideixen deixar en la misèria a multituds d’homes i dones del nostre món duent al fracàs els països més pobres. Mans que acumulen diners amb la venda d’armes que altres mans, fins i tot la dels infants, utilitzaran per a sembrar mort i pobresa. I acaba dient el Sant Pare: Finalment, acuso aquelles mans corruptes dels hipòcrites que estableixen lleis que ells mateixos no observen.

Déu ni do! Que davant la situació que vivim, i en aquesta festa del Corpus i de Càritas, que cada un es pregunti en quin costat de la història està.

VIDA CREIXENT TROBADA MENSUAL Aquest mes serà el dimarts, 22 a 2/4 de 6 de la tarda al Casalet Parroquial

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de juny es celebrarà el dilluns .21 a les 7h de la tarda (30 minuts) Oberta a tothom

/21

|Del temps

UN MAIG DE MIQUETES (POC DEFINIT) I FRESC. MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

Malgrat el maig fresc i poc definit (de miquetes) ha estat ben primaveral el cap i a la fi (Imatge tarda 23 maig)

Superat l'abril més fresc des que prenc dades al 2005 i gairebé en mitjana ens plantem al bell mig de la primavera encetant el mes de maig per la porta gran gràcies a un centre de baixes pressions associat a aire fred en alçada que es decidí a afectarnos al 1r cap de setmana, abans que ens afectés clarament una falca anticiclònica acompanyada d'un ambient que es féu cada vegada més càlid (amb al permís de les fresques marinades d'aquesta època, així com dels núvols baixos). Amb una 2a parada a partir del dia 9, quan el maig tornà a fer de maig (malgrat la pausa i la punta de caloreta del dia 12) encetant un nou període de temps més insegur i menys càlid amb un "raig" (en general poc important) gairebé cada dia. Allargant-se prop d'una

setmana, abans del retorn novament de la primavera més dolça, tranquiŀla i càlida coincidint amb el cap de setmana del 15 de maig però que no tingué continuïtat més enllà d'aquí, ja que en dies posteriors seguírem amb la tònica de temps poc definit (ple de miquetes i sense acabar-se de decantar per enlloc meteorològicament parlant), dins d'un context de temperatures força a ratlla independentment de les pujades i baixades que anaven tenint i que s'allargà fins el pas endavant de la temperatura als últims 3 dies amb el permís de l'efecte termoregulador de la marinada i de l'increment relatiu de la inestabilitat per clausurà un maig de "miquetes" (poc definit) i fresc.

"No és bon maig si no deixa la bassa "

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

|Mirant el cel

SUPERLLUNA

Anem a veure què significa cada una de les coses d’aquest nom tant carregat de màrqueting.

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

Superlluna, perquè van coincidir la fase de Lluna plena amb el moment de l’any en que el nostre satèŀlit s’acosta més a nosaltres. A aquest punt de la seva òrbita i moment de l’any se l’anomena perigeu. Això es dóna pel fet que l’òrbita lunar entorn a casa nostra no és un cercle perfecte, sinó una eŀlipse, fent que tingui un punt més proper i un altre més allunyat a nosaltres. Això fa que la Lluna es pugui apreciar, visiblement, més gran o brillant del que es veu normalment.

“De les Flors”, no perquè es trobés en un carrer del nostre poble, sinó per trobar-se en el mes de maig, el mes de Maria i mes de les flors, la culminació de la primavera. Maig és el mes més florit en l’Hemisferi Nord i d’aquí que se la batejai amb aquest altre nom.

I “De Sang” perquè va haver-hi un eclipsi lunar que, malauradament, no va ser visible en el nostre cel.

, s ci n a h c e M r al u p o P | aif ar g o t o F

El passat 26 de maig es va viure un espectacular fenomen en el cel nocturn: una Superlluna de les flors i de sang. Un nom molt rimbombant i melodramàtic, que amaga coses molt interessants.

Esquema de l’eclipsi lunar. "https://www.popularmechanics.com/space/moon-

mars/a15916214/nasa-livestream-super-blue-blood-moon-totallunar-eclipse/ ."

I see the bad moon a-rising I see trouble on the way I see earthquakes and lightnin' I see bad times today Bad Moon Rising - Creedence Clearwater Revival (1969)

En un eclipsi lunar, la Terra es coŀloca entre el Sol i la Lluna. Com ve sabem, el cel “és blau”.

Això es degut a que la nostra atmosfera dispersa millor el color blau que no pas el color vermell de la llum blanca que ens arriba del Sol. D’aquesta manera, la llum blava que ve del Sol es queda dispersada en el nostre cel, mentre que la vermella continua i arriba a la Lluna. Aquesta llum de color vermell es reflecteix sobre la superfície lunar i ens arriba a nosaltres, fent que puguem gaudir d’una espectacular Lluna de Sang.

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/23

#Lilconte

Dibuix de Pol Costa Sagré

L’IMPREVIST L'Esther va sentir com el seu baix ventre es fonia, i va xisclar amb un seguit de sons aguts i intermitents. La vibració d'aquells crits alliberava un flux energètic transformat en freqüència palpitant que li corria de baix a dalt, desembocant per la boca dins un univers paraŀlel. Al mateix temps en Lluís gemegava indicant que es deixava anar. En acabat, ella va recolzar el cap sobre el pit d'ell i inclinant el cos lleugerament cap al costat el va agafar amb pinça, mentre amb els dits li acariciava el contorn del melic.

—No em puc creure que demà passat ens casem.

—Jo tampoc —va respondre en Lluís.

—T'estimo!

—Jo més! —Va dir en Lluís abans de tancar el llum.

L'Esther es va llevar, es va posar una samarreta d'ell, el tanga, i va sortir de l'habitació. El passadís estava ple de caixes. Va anar fins a la cuina, va obrir la nevera, estava pràcticament buida. Va agafar una llimona i es va fer un suc. Mentre se'l bevia va notar com en Lluís l'agafava per la cintura i li feia un petó al coll.

—Quin merder de pis que tinc —va dir en Lluís.

—A aquesta ratera li queda un sospir.

—Em fa una mica de llàstima deixar-lo. He estat molt bé aquí.

/24

—D'aquí un parell de dies estarem a casa nostra, amb el nostre jardí, la nostra piscina...

—Estarem a casa teva.

—Nostra! No hi tornem, ja et va dir el papà que l'ha comprat pels dos.

—Tens raó, perdona, tot plegat estic una mica desorientat —En Lluís va fer una pausa i va fer com si hagués vist alguna cosa interessant a través de la finestra. —Escolta, jo, aquest matí aniré a la masia, vull parlar d'alguns detalls amb el tio del restaurant, per quan arribin els invitats.

—Fot-li canya, amor. Que no s'oblidi de les flors a les cadires dels invitats. Jo, aniré a casa els papàs a posar les últimes coses de l'habitació en caixes. Per la tarda vaig a posar-me guapa — va clavar els seus ulls amb els d'en Lluís —No sé si podré esperar fins demà a la tarda per tornar-te a veure — Va deixar el got que sostenia sobre el marbre de la cuina i es va acostar a en Lluís per tocar-li el nas amb el seu. Li va fer un petó. Amb el dit índex li va resseguir l'abdomen cap avall. Es va donar la volta, es va apujar la samarreta, deixant les natges pel tanga al descobert, i es va inclinar recolzant els braços sobre el marbre de la cuina.

En Lluís va obrir els ulls i va estirar peus i braços dins els llençols. La llum matinal, difuminada, feia acte de presència a través de la cortina de la finestra. Per on començo, va pensar, mentre amb la mà es grapejava els cabells despentinats. Per fi, avui et diré adeu, pis merdós. La casa nova que el cabró del sogre ens ha comprat és una puta mansió. Si no fos perquè està a prendre pel cul. La senyoreta volia respirar aire pur, "serà millor pels nens". Cagun tot! Nens? Jo no vull nens.

Necessitaré cotxe per tot. M'hi acostumaré.

M'hauré de treballar el cabró perquè em compri un Porche. Si cal em follaré l'Esther un cop al dia. Tot sigui per la felicitat de la nena. Qui m'hagués dit que, en fi. Ara, el "papà", per anar a jugar a golf.

Hòstia, és que a vegades sembla que em casi amb ell. I quan m'agafa pel darrere el coll, com si el fill fos jo. Tot sigui pel Porche! Vols que la tingui contenta? La tindràs contenta. Vols que siguem amics? Els millors, però res de separació de béns.

Collons, què dius? Tio, va! Tallat una mica, que se't veu el llautó. L'estimes, l'estimo, l'estimooo.

L'Esther és bona. Em sap fer riure. Sí, la tia no té vergonya. Això m'agrada. Li agrada manar. Que mani a l’empresa i els del servei! Que bé que sona, eh! Els del servei. El puto amo! On s'és vist un professor de filosofia a mitja jornada amb criada?

#Lilconte Soc un fuckingkiller. Tranquil, ja et farem un bon lloc a l'empresa. I uns collons! Però que t'has tornat boig? Jo vull gaudir de la casa que m'has comprat, sogre cabró. Vull anar a jugar a golf amb tu els dilluns i els dimecres, i a pàdel els dimarts i els dijous. Ah, i els divendres són per anar a Begur i sortir a navegar amb l'Esther. A l'empresa? Què vols que hi faci jo allà? A cas necessites que t'expliqui qui era Spinoza? No, no, potser vols un taller sobre Schopenhauer? Vinga va! Vosaltres sou més de deure i haver, i jo aquests temes comptables, què vols que et digui. A més ja hi tens l'Esther, ella sí que és jefa. Què no veus que algú ha de gaudir de tots els diners que guanyes? No me la mereixo! Aquesta boda, no m'ho crec. Vinga, tots a fer-me la pilota.

Què collons! Va! Avui és un dia molt important!

Es va aixecar del llit, va agafar el mòbil, tenia set missatges de l'Esther. Li va escriure <tot n ordre, ns veiem a l’altar. T’estimo>. Es va parar davant de l'armari on tenia penjat l'esmoquin que portaria a l'enllaç. Va anar fins al lavabo, es va despullar i es va mirar al mirall. Em depilaré el pit, va pensar. També m'afaitaré la perilla, que a la "mamà" li mola més. Va entrar a la banyera. El primer raig el va fer respirar profundament, després va venir el confort. En mig d'un ambient difuminat, el sabó se li va esmunyir entre els dits i el va trepitjar.

L'Esther havia anat a la perruqueria al matí amb la seva mare i la Rosa, la seva germana petita. A l'hora de dinar va menjar una amanida i se'n va anar a l'habitació. Espero que en Lluís hagi fet la gestió de les flors. Segur que ho ha fet. És increïble com s'ha posat el papà a la butxaca. Fabulós! Espero que a partir d'ara el papà em deixi una mica en pau. Aquí tens en Lluís, el teu fill adoptiu, l'home que em fa feliç. És inteŀligent, té prou empenta i criteri per dur a terme el que vulguis. Jo d'aquí a un any vull el primer crio, i la primera nanny, és clar. Les mamàs han d'estar pels fills i per la gent del servei a casa.

I la vela, vull navegar, el mar i jo, el sol, el vent, els peixos mmh. A més del cross fit, amb el meu entrenador personal, collons, d'alguna manera hauré d'arreglar la desfeta de l'embaràs, no? Ah, i amb les altres mamis avorrides com jo, no hi ha res com un bon networking perquè els fills creixin envoltats de bones influències, oi? No tindré temps per anar a l'empresa. En Lluís, papà, en Lluís. Ai la!

Per això em caso amb ell. El primer novio que et cau bé! Emporta-te'l, presenta’l als clients, ensenya-li la fàbrica, la teva bodega, emborratxeu-vos. Feu un bon equip. Els homes de la meva vida. Els millors amics. Amics per sempre. I jo? Hauré de renunciar a la meva carrera professional, tan prometedora, pobre de mi. Crec que ho podré suportar. Llibertat!

—Esther! —va cridar la Rosa —la mamà et crida, diu que ha arribat la modista, que ja pots baixar a vestirte.

Dues hores més tard estava dins el Mercedes del pare davant de l'església. La portalada era oberta i es veia tota la gent amb el cap inclinat mirant en direcció el cotxe. Al fons del passadís, buit. El papà estava dret davant el cotxe. Ella esperava que aquest li obris la porta per portar-la a l'altar. Aquells minuts s'estaven fent eterns. De cop, va sentir que la Rosa cridava el papà. Va veure com aquest i la seva germana petita parlaven. La Rosa va començar a plorar, el papà es va cobrir la cara amb les mans. El cor de l'Esther va començar a bategar amb força mentre el papà s'acostava al cotxe. En lloc d'obrir-li la porta, va tornar al lloc del conductor. Es va girar, tenia els ulls envidriats.

—Esther filla, ens n'anem a casa, t'he d'explicar una cosa.

Carles Costa Travé

/25

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI El pati blau: nova secció de dibuix i pintura L’any 1913 el pintor Santiago Rusiñol va pintar un pati blau a Arenys de Munt; una fotografia publicada a la revista l’Esquella de la Torratxa en dona testimoni. Per recordar aquest fet, hem creat una secció de llibres per aprendre a dibuixar i pintar i li hem posat el nom d’El pati blau. Sabem que a Arenys de Munt hi ha moltes persones aficionades al dibuix i la pintura i des de la biblioteca els volem acompanyar a créixer en la seva afició. Mètodes d’aprenentatge de dibuix, perspectiva per a artistes, anatomia, tècniques pictòriques... A poc a poc anirem ampliant aquesta secció

/26

|Llibre del mes

EL GATTOPARDO Tomasi di Lampedusa. Edicions Proa, 2019. Traducció de Pau Vidal. 400 pàg.

Assistim al final d’una època, la de l’aristocràcia Siciliana.

Una aristocràcia cada vegada més decrèpita, arraconada dins de grans cambres plenes de pols i de relíquies. Una història sobre la transformació de la societat siciliana, amb una burgesia que remena les cireres. A la primera part del llibre trobem una de les frases més conegudes de la literatura contemporània, i que tan vigent està en els nostres dies «Tot ha de canviar perquè no canviï res». Així és el cicle de la vida, tot canvia, però en el fons tot segueix igual.

El protagonista de El Gattopardo és Fabricio Corbera, príncep de Salina. Un personatge imponent «No és que fos gran, és que era immens i cepat; a les cases normals i corrents fregava amb el cap l’extrem inferior de les aranyes».

Un personatge iŀlustrat, premiat per la Sorbona pels seus treballs d’astronomia, però amb un dia a dia tediós, sempre pendent d’una agenda basada en els àpats, la biblioteca i resar.

La noveŀla transcorre en gran part durant el 1860, amb una Sicília que lluita per uns nous ideals, l’exercit de Garibaldi lluita contra els reis Borbons instaurats a l’illa. Ens trobem en l’època del famós Risorgimiento italià, amb uns personatges que ens captiven per la seva humanitat: Tancredi, l’estimat nebot de Fabricio, un heroi que sap moure’s entre l’aristocràcia i la burgesia, seva pròpia classe social i l’emergent. Concetta, l’eterna enamorada de Tancredi, Angèlica, una jove de bellesa refinada i molt frívola, que prové d’una casta d’allò més ordinària, però poder monetari. I el fidel gos de Fabricio, Bendicó, un ca amb un gran olfacte per detectar la vertadera naturalesa de les persones.

L’autor mai va veure publicada la seva noveŀla, Tomasi di Lampedusa va estar dos anys per escriure la noveŀla de El Gatttopardo, inspirada en la figura del seu besavi. Cap de les grans editorials del moment (Einaudi o Mondadori) no la van voler. Quan per fi, la noveŀla va veure la llum (el 1958) Lampedusa ja feia un any que s’havia mort, víctima d’una malaltia. Pau Vidal ha fet una traducció exceŀlent, que sobretot brilla, en les descripcions i en els diàlegs dels personatges.

Podeu trobar El Gattopardo a la e-biblio. A la nostra biblioteca, hi podeu trobar l’adaptació cinematogràfica de Visconti.

Gemma Tomàs Pruna

/27

|Calendari

JUNY 2021 DIJOUS, 3 - a les 9 del vespre, TAULA PER A LA DIVERSITAT. Contactar al 646.083.707 DIUMENGE, 6 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Teatre. El Grup de Teatre del Centre presenta SENSE RETRETS. Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 4,5€ / socis del Centre 6€ / general <30 anys 6€ / general 10€.

A taquilla increment de 2€ DIMECRES, 9 - Sala Corrioles o en línia, a les 10 del matí, CURS DE RECITAR POESIA, a càrrec de Gemma Julià. Inscripcions a donaviva_arenysdemunt@hotmail.com, 645.083.707 DISSABTE, 12 - Sala Corrioles, a les 6 de la tarda, CABARET JOVE'21 DIUMENGE, 13 - La Central, parc de Can Jalpí, a les 11 del matí PASSEJADES GUIADES: LES AUS DEL PARC. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia 675.581.339 o info@durbec.cat - Sala Corrioles, a les 12 del migdia, CABARET JOVE'21 - Sala Gran, a 1/4 d'1 del migdia, ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS DEL CENTRE

/28

DIMECRES, 16 - Sala Corrioles o en línia, a les 10 del matí, CURS DE RECITAR POESIA, a càrrec de Gemma Julià. Inscripcions a donaviva_arenysdemunt@hotmail.com, 645.083.707 DISSABTE, 19 - Sala Gran del Centre, 7 de la tarda, projecció del documental de ficció CAS TANCAT. Entrada gratuïta. Cal reserva prèvia a www.arenysdemunt.cat.

DIUMENGE, 20 - Sala Gran del Centre, 2/4 de 7 de la tarda, L'Escola de Dansa La Riera presenta COLORS DILLUNS, 21 - Inici inscripcions CURSET DE SARDANES que es realitzarà els divendres de juliol, a les 7 de la tarda, a la Sala Corrioles del centre.

Preus: general 10€ - socis i < 30 anys no socis 5€ - socis <30 anys, monitors i alumnes de l'Esbart Dansaire, gratuït.

DIUMENGE, 27 - Pati de l'Escola Sant Martí, a les 7 de la tarda, BALLADA dels grups infantils de l'Esbart Dansaire del Centre.

|Recordant a...

CESÁREO MORENO FELIPE

1909-1976 Barber murcià represaliat pels franquistes, que deixà el seu poble natal per venir a Arenys de Munt) De nou ens trobem amb un altre veí d’Arenys de Munt, vingut a terres catalanes procedent de la regió murciana (actualment Castilla-La Mancha). En Cesáreo era barber d’ofici, fill d’una família que es guanyava bé la vida al poble d’Aýna, però que creien en la república i tot i ser propietaris confiaven en el sistema social-comunista que oferia una distribució més equitativa de la riquesa produïda pel treball dels ciutadans de la seva comunitat. Però, la guerra i després la repressió de la dictadura, van canviar sensiblement el seu futur. No massa, però, ja que ell volia ser barber i ho va ser al seu poble i més tard a Arenys de Munt, on s’establí amb els seus fills i filles durant la postguerra, cercant treballar en pau i gaudir d’una vida més tranquiŀla, que li fes oblidar els patiments soferts a les presons franquistes. Aquí va veure créixer els seus fills i filles, i va posar el seu gra de sorra per contribuir a la prosperitat del poble amb la resta de veïns i veïnes, tant si eren originaris d’Arenys de Munt o havien vingut de fora. I aquí és on descansa per sempre.

Origen familiar d’en Cesáreo Els pares d’en Cesáreo, aynegos de vàries generacions enrere, eren en Cesáreo Moreno Alcazar (1875) i la Maria Felipe Giménez (1877). El pare havia aconseguit guanyar-se bé la vida muntant una fàbrica de guix que estava situada a prop del cementiri local. Adquirí un important patrimoni, gràcies al seu treball de guixaire i pogué deixar una petita propietat a cada un dels seus set fill/es, després de la seva mort. Els fills/es del matrimoni Cesáreo i Maria, eren: Cesáreo (1909-1976), Antonio (1913), Ignacio (1904-1994), Vicente (1906-1983), Hortènsia i Rosalina, i tota la família vivia en una casa de tres plantes del carrer Alta. s/n d’Aýna.

Aýna (El poble d’Aýna, conegut com La Suiza Manchega, està situat al cor de la Sierra del Segura, amb el riu Mundo regant les seves terres i sembla ser, que fou fundat a mitjans del segleXVI. Pertany a la província d’Albacete, té una grandària de 146,8 Km i actualment hi resideixen uns 638 veïns i veïnes. Anys enrere hi havia hagut una fàbrica d’espart, que donava feina a molta gent del poble i una planta embotelladora de l’oli que es recollia a la comarca. El nom d’Aýna és una paraula àrab que significa “on” (dónde), i és un poble on es poden trobar llocs meravellosos com: les pintures rupestres de la Cueva

del Niño, el Mirador del Diablo o el Rincón de la Toba, entre altres. En aquells paratges es va rodar la peŀlícula de culte del director de cine murcià José Luis Cuerrda, “Amanece que no es poco” l’any 1988).

En Cesáreo va anar a l’escola municipal de la localitat a cursar els estudis elementals, i quan fou l’hora d’anar a treballar, no volgué fer de guixaire amb el seu pare i preferí treballar de barber, feina que li agradava més. Per això, el seu pare, que ja tenia un local dedicat a barberia, situat al carrer Maestro Cuenca, 3, el va traspassar al seu fill, i així començà la tasca de barber d’en Cesáreo.

La guerra, la presó i tornada al poble Els últims anys de la república i durant la guerra, en Cesáreo i el seu germà Ignacio van militar al Partido Comunista d’Aýna i tingueren càrrecs importants dintre del secretariat –l’Ignacio en va ser secretari general i en Cesáreo, també formà part del Secretariat– destacant com a membres influents del partit en la comarca de la Sierra del Segura. No sabem on va fer el servei militar quan fou cridada la lleva del 30, ni si va servir en alguna milícia popular durant la guerra. Quan acabà el conflicte bèŀlic, tornà al poble esperant no patir represàlies, però tan ell com el seu germà, van ser detinguts per la Guàrdia Civil i empresonats al centre penitenciari de Yeste (Prisión Habilitada de San Vicente) en espera de judici.

El 8 d’agost de 1939 se’ls obrí un consell de guerra per auxili a la rebeŀlió, al Tribunal Territorial Primer (TTP) d’Albacete, tal com consta als sumaris de l’Archivo General Histórico de Defensa (Cesáreo: Sumari 3498 -14689/2 de 1939) i (Ignacio: Sumari 3202 – 14389/2 de 1939). També, a l’Ignacio, el van acusar falsament, de tenir bombes i propaganda iŀlegal a casa seva (les bombes eren els aparells i el material necessari que feia servir per a la seva feina

/29

|Recordant a... de guixaire). Com anècdota, podem dir, que en Cesáreo va tenir l’oportunitat de tallar el coll al dictador Franco, ja que mentre estava a la presó i el dictador estigué per aquella zona, en Cesáreo li va fer de barber.

Durant el temps que estigueren en presó preventiva tingueren la desgràcia de ser maltractats pels botxins feixistes, fins el 28 de setembre de 1940, que obtingueren la llibertat atenuada, ja que la causa fou sobreseguda, per manca de proves. Del seu pas per la presó i a conseqüència de les fuetades que li propinà un carceller torturador, a en Cesáreo li quedà molt malmès l’oïda del costat dret, ja que li rebentà el timpà. Quan sortí de la presó anà a operarse a l’hospital d’Albacete, però li van feu un nyap i no aconseguí cap millora.

Tornada a Aýna Mentre estava a la presó, en Cesáreo havia conegut una noia de la veïna població d’Almedíxer (Alt Palància) de la província de Castelló, es deia Natividad Guillén Pérez, i era nascuda l’any 1922. Era filla de l’Emiliano Guillén i de la Natividad Pérez, que tenien en total tres noies: Natividad, Soledad i Rosalina. Gaudien de bona posició econòmica, ja que eren propietaris de camps de tarongers i altres terres de conreu. Aleshores, quan en Cesáreo sortí en llibertat van marxar tots dos a viure junts a Aýna.

(Almedíxer és un poble de 244 habitants en l’actualitat, enclavat dins del parc natural de la Serra d’Espadà. Les seves muntanyes estan farcides de sureres, pins i carrasques. L’agricultura és de secà: oliveres i ametllers. També, s’hi pot trobar una planta embotelladora d’aigua i una important formatgeria).

I un cop al poble d’Aýna, de nou a fer de barber.

Però, en Cesáreo no era un barber qualsevol, a part de ser un exceŀlent professional en el seu ofici, feia també de dentista (com moltes vegades hem vist a les peŀlícules de l’oest que feien els barbers) i a més, exercia de practicant. Treballava a la seva barberia, però també anava per a les cases dels clients dels nuclis de població disseminats pels volts d’Aýna, i tant els tallava els cabells, els afaitava, els posava una injecció, o amb les seves tenalles màgiques els treia un queixal en un tres i no res. Per traslladar-se d’un lloc a l’altre, primer hi anava caminant, però després es comprà un burret, que li van posar el nom de Lázaro, i acompanyat també, del seu gos Treski. Com podem suposar, no cobrava amb diners, ja que en aquell temps n’hi havia molt pocs; li pagaven amb espècies (patates, farina, llegums, etc.).e la parella; quatre anys més tard l’Enriqueta, i en Naixement dels seus fills/es L’any 1940 va néixer la Maria, primera filla de la pare-

/30

lla; quatre anys més tard l’Enriqueta, i en Cesáreo el 1947. En Cesáreo i la Natividad, van voler legalitzar la seva situació i es van casar el 1952 a l’església local d’Aýna, el mateix any que va néixer la Paquita, l’última filla nascuda al poble d’Aýna. Va oficialitzar el casament el jutge d’Aýna Pablo Moreno Gálvez. Al cap de poc temps d’haver tornat al poble, i a causa de les molèsties que li provocava la ferida de l’oïda, visità de nou un especialista i aquest, li aconsellà d’operar-se. Era una operació que li costà 30.000 pessetes, però gràcies al prestem d’un bon amic seu es pogué operar a l’hospital d’Albacete, encara que els resultats no van complir les expectatives, ja que no millorà gaire. De totes maneres, abans de traslladar-se a Arenys de Munt, en Cesáreo es va vendre la part de la seva herència (500 oliveres i l’edifici de la barberia), pagà el deute de l’operació, i pogué marxar tranquil sense deure res a ningú Inici del trasllat de la família Moreno a A. de Munt La Rosalina, germana d’en Cesáreo, i el seu marit havien mort a França i en quedar-se sol el seu fill Venerando Garcia, vingué a treballar a la Grober d’Arenys de Munt, que l’havien posat en marxa aquell mateix any de 1947. Aleshores, al cap de pocs anys, veient que hi havia força feina a Arenys de Munt amb el ram del tèxtil, en Venerando trucà el seu oncle Cesáreo i li recomanà que també vinguessin a treballar aquí. En primer lloc però, en Cesáreo l’any 1955, hi envia les dues filles grans, la Maria, que aleshores tenia quinze anys i l’Enriqueta amb onze.

Van fer les maletes, van agafar el tren, i cap a Arenys de Munt a treballar. A l’estació de França de Barcelona ja les esperava el seu cosí, i de nou el tren i cap a Arenys de Munt. Gràcies a les gestions del cosí Venerando, van poder entrar a la Grober, i mentre no arribava la resta de la família, s’estaven a la fonda Martori, a costa de l’empresa, i cada mes podien enviar a Aýna dues-centes pessetes per ajudar els pares.

(La Grober és una empresa fundada a Girona per en Cristòfol Grober l’any 1890, dedicada a la fabricació de trenes i cordons. El 1911 l’empresa tenia 1.110 treballadors i el 1947 van llogar l’edifici de Can Colomer a Arenys de Munt per establir-hi la sucursal per fabricar els primers fils elàstics recoberts i els primers teixits elàstics amples de gènere de punt per ordidora, a més de la cinteria elàstica tradicional).

Arribada de la resta de la família No van trigar massa a decidir-se en Cesáreo i la Natividad, a venir a Arenys de Munt, i així, l’any 1957 el matrimoni amb el fill Cesáreo i la filla petita

|Recordant a...

Paquita, van fer el mateix trajecte que havien fet les seves filles grans i es presentaren a Arenys de Munt.

Però, abans, les dues noies Maria i Enriqueta, ja havien buscat un habitatge per anar-hi a viure tota la família. Van llogar la planta baixa de can Pibernat, plaça de l’Església,4 (una antiga masia malauradament desapareguda, on vivien aleshores també, la família Ojeda i l’Esperança Vilarrubla) i, eixerides com eren les dues noies, van deixar la casa preparada i condicionada per quan arribessin els pares. També, però tres anys més tard va venir el seu germà Antonio (que li deien Brígido) amb la seva dona i que a Aýna havia fet de barber. A Arenys de Munt entrà a treballar a la Grober, com tota la família, i anaren a viure al carrer 30 de Enero (actualment Amadeu Vives).

En Cesáreo, nou barber d’Arenys de Munt En arribar a Arenys de Munt en Cesáreo treballà de barber a diferents barberies del poble. Primer a can Bernat del carrer Generalísimo Franco i després passà a can Canals (Joan Canals Cadellans) al mateix carrer una mica més avall. Mentre treballava aquí, es quedava molt sovint a fer llargues converses polítiques amb l’estanquer Martí Maresma, que com tots sabem era un monàrquic convençut, i en Cesáreo que era republicà, ja podem imaginar que no es devien posar gaire d’acord. Però, deurien discutir a gust, ja que molts dies en Cesáreo arribava tard a casa després de plegar de la barberia.

Finalment el contractà en Lluís Cucurull, que tenia la barberia al carrer Riera i Penya, 1. Aquí estigué treballant fins a l’any 1974 que agafà la jubilació. La seva dona, un fill i les filles van treballar molts anys a la Grober. A can Pibernat hi van viure fins a l’any 1960 que es van traslladar a un pis nou de can Cosme. I mentre estaven aquí, va néixer l’any 1962, l’últim fill d’en Cesáreo i la Natividad, i com que el matrimoni treballaven tots dos, hagué d’anar a la guarderia de la Grober. L’altre fill Cesáreo i la filla Paquita van estudiar a l’Escuela Nacional (avui Sant Martí). A can Cosme tampoc hi van estar massa temps i el 1970 ja vivien al carrer San Agustin, bloque 1, un edifici construït pel paleta Joaquin Belando “El Cafetero”.

Els germans i les germanes d’en Cesáreo Els seus germans i germanes van tirar tots per diferents camins: En Vicente es quedà a viure a Aýna, es casà amb la Maria Campallo, va muntar una espècie de restaurant a on feien carn a la brasa, i una fleca que va ser pel seu fill Fernando. La Hortensia es casà amb l’Andrés i marxà a viure a Albacete, ja que el seu marit era mecànic de l’aeroport militar.

La Rosalina es casà amb un xicot de cognom Garcia i marxaren a França tots dos. Van morir allà, però el seu fill Venerando sí que va tornar. L’Antonio, com ja hem dit anteriorment, es casà a Aýna amb l’Enriqueta Rodriguez Sielva (1913), es traslladà a Arenys de Munt i treballà a la Grober. L’Ignacio, casat amb la Desemparada Alcazar, continuà amb el negoci del guix que havia iniciat el pare, i es quedà a viure a Aýna; (en aquest punt, cal també mencionar, que tot i que l’Ignacio no va venir a Arenys de Munt, sí que ho van fer dos dels seus fills, en Virgilio i en Precioso.

Precisament, un nét de l’Ignacio, també de nom Ignacio, va ser alcalde d’Arenys de Mar, elegit pel PSC l’any 1987: Ignacio Moreno Marcos).

Els fills i filles d’en Cesáreo Tots els fills i filles d’en Cesáreo - l’home que va venir d’Aýna (Albacete) per treballar a Arenys de Munt - han esdevingut nous catalans i nous arenyencs. Gairebé tots han treballat a la Grober, excepte l’Antonio que entrà a la Muvisa d’Arenys de Mar i posteriorment es dedicà a fabricar peces per a motos. L’Enriqueta es casà amb en Salvador Torrent i Torrent (1941) d’Arenys de Munt. La Paquita amb en Francisco Anievas Giménez (1949) de Villagordo (Jaén), en Cesáreo amb la Rosa Orellana Muñoz (1949), la Maria amb en Manel Mora i Maynou (1940) i l’Antonio, que és l’únic que no viu a Arenys de Munt, amb la Maria Dolors Bravo Jiménez (1967).

(En Cesáreo i l’Enriqueta, són precisament, els que m’han posat al dia de la història de la família).

La llàstima és, que dels 10 nets/es que ha tingut en Cesáreo, només en va conèixer dos: la Dolors, filla de l’Enriqueta i la Rosa Mari, filla d’en Cesáreo.

Jubilació i mort d’en Cesáreo Un cop jubilat, no tingué pas gaire temps per gaudir de la jubilació, ja que molt aviat va caure malalt greument. Els últims anys de la seva vida tingué una llarga malaltia i després de passar un temps a l’hospital del Valle Hebron, va quedar-se a càrrec de la seva filla Enriqueta, que el va estar cuidant fins que ens deixà definitivament el dia 12 d’octubre de 1976.

“Quan menys ho esperem, la vida ens coŀloca davant d’un desafiament que posa a prova el nostre coratge i la nostra voluntat” (Paulo Coelho).

Elies Surroca i Campàs

/31

|El racó de l'Humanista

MIS REIRES Després de veure el que ha passat amb el quadre Els girasols, hi ha pintors que estan esperant morir per vendre els seus quadres.

Si els miralls diguessin el que pensen, estarien tots trencats.

Quan algú diu que té bon paladar., normalment no té diners per comprovar-ho.

De les carns, el moltó. Dels peixos ..., el peixater.

Qui no té cap ... porta el barret sota el braç.

No ofèn qui vol ... sinó qui, a l'escopir, encerta l'ull.

Els sords, encara que tinguin molta memòria, no poden cantar d'oïda.

No és de fiar qui en anar-hi a visitar ens dóna la mà somrient i ens diu: "Està vostè a casa meva".

Els alumnes que suspenen al juny han de jugar la promoció, per evitar el descens al setembre.

No és veritat que els que es posen el llapis a l'orella escriguin d'oïda.

Hi ha gent que està tan exaltada que preguntant-li per la seva mare, contesta: ila teva!. • Quan un client surt d'un restaurant, per la salutació del cambrer podem endevinar la propina que li ha donat.

Li va sortir el tret per la culata i li va travessar l'espatlla.

El que posa etc. després de diverses paraules, és perquè no se'n recorda de cap més.

El veritable mèrit de Cervantes no és en l’escriptura del Quijote, sinó que ho fes amb una sola mà.

Els botiguers d'abans portaven el llapis a l'orella.

Els d'ara es coŀloquen la calculadora a l'aixella.

Llegit en una recepta: després d'administrar-, agiti el malalt.

El món és un mocador, però d'algú molt constipat.

Els americans van ser els primers a trepitjar la lluna, després de no quedar-los res per trepitjar a la terra.

Els accionistes de les empreses de Pompes Fúnebres confien que l'Operació Tornada sigui un fracàs.

/32

Si volem saber el veritable color d'una paret, el millor és despenjar un quadre.

Qui a bon arbre s'acosta ... es taca la camisa de resina.

Estic esperant que arribi la fi del món, per veure si manquen llonganisses.

Qui de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Tots van llançar la segona.

La llibertat de premsa consisteix a poder comprar el diari que un vol.

Quan era ric portava en els vestits les etiquetes dels modistes. Ara em deixo a la roba les etiquetes de la tintoreria.

Tot és segons el color de l'ull de qui mira.

El gall d’indi, quan es constipa, usa mocs propis.

La majoria de les noies que neixen sota el signe de Virgo, quan són joves decideixen canviar de signe.

De petits, quan ens posem coses a la boca, ens diuen: caca. En canvi, de grans, quan mengem en alguns restaurants, ningú ens ho diu.

Pel temps que he d'estar en el convent...no em cal sortir fora per anar al lavabo.

Quan les barbes del teu veí vegis pelar... és que estàs davant del barber.

Carlos Rodríguez Escritor – Humanista – Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

POLICIA LOCAL

Ara, amb goig i satisfacció, explico que ja s’ha netejat la zona, i molt bé! Per això ara faig també públic el meu agraïment i satisfacció. Perquè, de la mateixa manera que fem públiques les nostres reclamacions i queixes, també podem fer públics els nostres agraïments.

Ara que ja comença el bon temps, els vilatans i les vilatanes d'Arenys de Munt, passem més temps al carrer. Els bars ja poden obrir fins a les 23.00 h, mantenint totes les mesures de seguretat, ja ens podem retrobar amb amics, amb la família, amb companys. Les botigues de mica en mica també es van recuperant, d'una època insòlita viscuda per tots.

Esperem i desitgem que tots els negocis, petits, mitjans i grans es vagin recuperant; bona part d'aquesta recuperació està a les nostres mans, fent comerç de proximitat, fent comerç al poble.

Aquí hi tenim de tot! Ara és el moment d'ajudarnos!

Per tots és sabut, que d'ençà que la Riera es va asfaltar, la capacitat de cotxes i el temps per poder estacionar, mentre fas un passeig, fas la compra, prens quelcom o deixes els nens a les diferents activitats extraescolars, s'ha vist afectada per zones blaves d'estacionament de temps limitat gratuïtes, així com menys espai per poder sortir del cotxe un moment per poder comprar pa.

El que ens ha sorprès és l'augment de sancions que la policia local està duent a terme des de fa un temps, complint amb la seva feina. Abans fins i tot podies rebre una trucada a quarts de dotze de la matinada informant que l'endemà hi havia mercat i que s'hauria de retirar el vehicle d'on era aparcat, ara deixes el cotxe amb els quatre intermitents durant cinc minuts i quan surts de la botiga has de suplicar a l'agent de policia local (que si us plau) que no et sancioni.

Si volem reactivar el poble, necessitem l'ajuda de tots i totes, ja que estem segurs que entre tots ho aconseguirem!

Trobem a faltar els avisos que deixaven els agents en el parabrisa del cotxe!

Martí Torrent

Belén Clotet

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

GRÀCIES! En el Batec d’abril passat es va publicar una carta meva adreçada a les nostres autoritats municipals, recordant-los que hi havia una feina pendent i que jo considerava urgent, per evitar riscos en cas d’incendi forestal al voltant del meu veïnat, concretament al passatge de Les Sureres.

Es tracta, com ja vaig explicar, d’una neteja forestal que cal fer cada any.

/33

|Opinió

CAMÍ DE L’ERMITA DE LOURDES DE SOBIRANS

SENSE RETRETS, UNA PERSPECTIVA SOBRE LA DIFERÈNCIA SEXUAL

No podem anar a l'ermita de Lourdes perquè el pas està tallat.

A mitjans de maig, a la sala gran del Centre Moral, hem tingut l’oportunitat de veure la posada en escena de Sense retrets que ens ha proposat el seu director Joan Llavador, el qual també ha fet la dramatúrgia. Fantàsticament interpretada amb una execució ben resolta, els cinc actors de l’obra ens van fer passar una bona estona i fins i tot alguns ens vam aixecar a peu dret a aplaudir. Però més enllà de l’art dels artistes, se’ns proposava un espai per a la reflexió, un espai de sensibilització cap a aquelles persones que tenen tendències sexuals diferents de les habituals i que es mereixen evidentment un lloc en la nostra societat. Des de la nit del temps hi hagut sempre homes que han volgut ser dones i a la inversa i l’homosexualitat és tant natural com la heterosexualitat, sembla doncs que estem en camí d’abraçar aquestes altres tendències, a acceptar-les com part de la normalitat i s’estan fent esforços perquè així sigui cada dia i en el futur. Felicitar la nova iniciativa a Arenys de Munt de l’associació Amunt LGBTI i encoratjar-los perquè al nostre poble el fet de tenir altres tendències sexuals no sigui causa de rebuig i al cap-de-vall el que importa és estimar-se i som lliures d’estimar a qui volem i de ser qui volem ser.

Fa anys que la padrina de Lourdes ho va donar al Bisbat. El camí oficial i original va del tram de la Riera tot recte fins a la Mare de Déu.

Sempre s'havia dit, a més està per escrit, que quan un mort hi passava, aquell era el camí, ja que els dos entorns són finques privades.

Si us plau, arregleu-lo per accessibilitat, perquè molta gent l'utilitza i ara no s'hi pot passar.

No volem perdre aquest pas.

Montse Roig Umbert

Antoni Cantallops.

/34

|Opinió

ANDORRA ÉS BONA, SI LA BOSSA SONA El país dels Pirineus és un territori germà on els seus habitants ens parlen en català.

El dia que el President parlava d’independència en el conjunt de l’Estat va perdre la influència.

De l’afer del clan Pujol molta gent n’està farta i no ho fa tot en Jordi, hi ha els fills i la Marta.

Esquiar-hi és un plaer però també quan fa calor pel seu clima pirinenc s’hi està de lo millor.

Que Pujol se’ls rebeŀlés no es podia tolerar, així doncs la fiscalia es posa a investigar.

El fill gran del matrimoni era qui més va guanyar però un sopar a LA CAMARGA a la presó el va portar.

El visiten els turistes per anar a comprar tabac, tauletes, televisors, ginebra, whisky i conyac.

Li troben de seguida una deixa fabulosa que creix sense parar d’una forma sospitosa.

Va ser una gran família que avui ens fa plorar, per decebre Catalunya la història els jutjarà.

Abans a un banc andorrà amagaven els diners els polítics corruptes, empresaris i banquers.

De la fortuna adquirida vol donar-ne les raons però els investigadors no s’estan d’explicacions.

La família dels Pujol ja no fa tot el que vol.

I per purgar els seus pecats, tornen a estar encausats!

No és pas per especular, parlem d’un cas concret que afectava als Pujol i es mantenia en secret.

Per evitar les sancions que perjudiquin Andorra la banca ràpidament amb Espanya coŀlabora.

Pere Marpons Colomer

/35

|Opinió

LA NOSTRA POLICIA LOCAL

SER O NO SER

Fa unes setmanes vaig quedar una mica sorprès en comprovar que Arenys de Munt disposa d’un cos de Policia Municipal. En passar pel davant de Can Matalí vaig veure sortir tres agents, tres! Com que mai els veia, em pensava que ja havien suprimit el servei de policia municipal. Aleshores vaig repassar el pressupost municipal i, efectivament, hi consta una partida pel servei de policia (a prop d’un milió d’euros). Però, també vaig consultar a persones que estan al corrent del funcionament de la policia municipal i hem van informar que tenim una plantilla de policies força ben preparats i eficients. Així, doncs què passa que jo no els veig fent la feina que haurien de fer?

He observat durant uns dies els seus moviments i resulta que quan no estan patrullant per les urbanitzacions o llocs apartats del poble, segurament amb el lloable propòsit de vigilar i prevenir incidències d’ordre públic que es puguin produir al poble, estan fent d’administratius al cos de guàrdia. No saben els responsables polítics quina és la feina dels guàrdies? Mentre estan patrullant fent la feina dels mossos i mentre estan fent d’oficinistes no vigilen els ciclistes que passen per les voreres, no controlen els cotxes aparcats als llocs de minusvàlids o als de càrrega i descàrrega, no controlen els ciclistes que passen pel mig de la plaça quan hi ha un cartell –que em va costar molt que el posessin– de prohibir circular bicicletes, ni els propietaris de gossos que defequen a les voreres, ni els vehicles que corren més del compte per la Riera, ni els vehicles aparcats a la vorera de la carretera, ni les canals de les cases que ragen aigua quan no plou, com la de la Residència Sant Martí, etc. I què costaria que un guàrdia estigués a la Riera davant de la plaça de l’Església els dies de mercat i els dies de festa?, o sempre.

Els guàrdies no han de fer de mossos, sinó que han de vetllar per fer complir les ordenances municipals, caminar pels carrers i no anar sempre dalt del cotxe patrulla.

Li vaig comentar a l’alcalde i em va contestar que el problema és que tenen massa feina a fer informes.

Tots tres guàrdies han de fer informes? Mentre un fa l’informe els altres podrien estar al carrer, no creuen?

A vegades estan els dos guàrdies més de dues hores tancats a l’oficina, quina feinada a escriure, déu meu!.

En definitiva més guàrdies de proximitat que siguin visibles i propers a la població i deixin l’altra feina pels mossos.

Portem 42 anys d’ajuntaments democràtics i des de aleshores s’han completat XI mandats amb tota classe de governs i alcaldes (ERC, UNIO d’INDEPENDENTS, PSC, AM 2000, CUP i els darrers anys ERC) que han possibilitat diferents maneres de governar i d’administrar els diners públics.

De tots aquest alcaldes només 2, amb dedicació total que mai varen concretar en campanya electoral.

Elies Surroca i Campàs

/36

Un polític d’àmbit local és una persona que vol treballar pel bé comú dels seus convilatans i seria penós que l’objectiu dels polítics sigui entrar a l’ajuntament per utilitzar-lo pel seu interès i benefici a costa dels vilatans. Com deia un president de la Generalitat de Catalunya: “la política NO pot ser una menjadora ni per a “compinxes”.

Els que fan de la política un lloc de treball, NO haurien de posseir la mateixa consideració dels ciutadans preocupats pels afers locals que, aquells polítics que hi són per representar i defensar els vilatans i que ho fan per vocació i amb un sacrifici per a ells i les seves famílies. Però també és evident que qui dedica un temps per servir a la ciutadania necessita d’uns horaris per atendre i alhora una indemnització raonable (1/2 i 1/2) per compensar la seva gestió a l’administració pública.

Especular cobrant 1 sou mensual, més 2 pagues extres anuals, més l’obligació municipal del pagament de IRPF a la Seg. Social, per servir-se’n de la política local és una aposta partidista o una possible malvestat que és contradictòria a poder servir als ciutadans i dedicar un temps i el compromís (un contracte ciutadà no escrit) per defensar els interessos dels vilatans i per fer camí junts per repensar, organitzar, planificar, prioritzar i millorar tot un poble que necessita de l’esforç de tothom.

Xavier Oller

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Junts X Arenys de Munt

UN GOVERN ENFRONT UN ESTAT OPRESSOR Malgrat els enormes obstacles, que a voltes semblaven insalvables, per part d'un Estat (monarquia, exèrcit, policia, justícia, ÍBEX, mitjans de comunicació...) que ha intervingut maldestrament en el nostre Govern/ Parlament/ Institucions... i que ha empresonat, forçat a l'exili, inhabilitat, extorsionat i reprimit la dissidència ideològica de les persones i dels nostres representants, s'ha pogut formar un Govern de la Generalitat.

Tot i que els recels i les desconfiances han aflorat, i que la divisió de l'independentisme ha fet enutjar (i molt!) gran part de la ciutadania, s'ha pogut acomplir el mandat clarament expressat a les urnes, també aquí a Arenys de Munt, on Junts va quedar en primera posició, a uns tres-cents vots de la força que el seguia.

El MH President, Sr Pere Aragonès i Garcia, compta amb conselleres i consellers qualificats i decidits a fer bona feina, tot aglutinant les volences de Junts (enfronta-ment decidit amb l'Estat), ERC (mantenint-hi un diàleg) i de la CUP (avaluant el seu suport al cap de dos anys). Tots estan d'acord en prioritzar les necessitats socials i el fiançament econòmic. I sembla que "ara" estan disposats a empassar-se tots els gripaus que calgui per acomplir el pacte de govern.

Amb el cap fred i analitzant el context en què es troba, siguem conscients que estem en un Estat amb un important nivell de corrupció (econòmica i ensems institucional), de tergiversació de les lleis i prevaricació jurídica, d'abusos policials i reaccionarisme coŀlèric i hàbits antidemocràtics per la ultradreta, esperonats sovint per alguns mitjans de comunicació.

Un Estat on governa un PSOE i un Podemos esporuguits, que mimen escandalosament un exèrcit exigent, que encara no han abolit la Llei Mordassa ni la de la Reforma laboral i que permeten que es condecori la policia que va atocinar cruelment el poble quan volia votar. Avui com avui, només el Consell per la República està fora de l'escomesa de l'Estat i guanya judicialment a Europa. El Consell, el MH President, Sr @KRLS Carles Puigdemont i els Hs Sr. Toni Comín i Sra. Clara Ponsatí amb l'ajut eficaç del Sr. Gonzalo Boye, vencen el tot poderós Estat espanyol. Molta sort i encert al nou govern al que nosaltres, com sempre, ens mantindrem fidels perquè per damunt dels partits prioritzem les persones i el país. Visca Catalunya... LLIURE! JUNTS x Arenys de Munt

/37

|La bústia

Donaviva

Alternativa Municipal - IDC

MARIA LUISA BEMBERG

QUÈ ENS PASSA?

María Luisa Bemberg (Buenos Aires, 14 d'abril de 1922 - 7 de maig de 1995) fou una directora de cinema i guionista argentina que va destacar com a directora de peŀlícules en temàtiques referides a l'emancipació i reivindicació de la dona i de caràcter feminista. La seva peŀlícula Camila va ser triada per competir al Premi Oscar com a millor peŀlícula estrangera, una de les sis peŀlícules que han accedit a una candidatura en la història del cinema argentí..

Casada amb l'arquitecte Carlos María Miguens el 17 d'octubre de 1945, durant el peronisme va viure a Espanya i França, va tenir quatre fills. Es va divorciar deu anys més tard: deixà de ser -com ella puntualitzava- "la senyora de Miguens, per convertirse en la senyora de ningú (posteriorment títol d'una de les seves peŀlícules)".

Influïda per la dècada dels seixanta i el cinema d'Ingmar Bergman, la Nouvelle Vague francesa i italiana, l'obra de Julio Cortázar (especialment la noveŀla Rayuela), es va iniciar com a empresària d'espectacles teatrals el 1959: fundà juntament amb Catalina Wolff el Teatre del Globus de Buenos Aires.

A Nova York va fer classes amb Lee Strasberg i, a l'Argentina, amb Beatriz Matar.

Va ser una tenaç activista del feminisme i una de les fundadores de la Unió Feminista Argentina. Escriu la peça teatral La margarida és una flor, sobre la qual basarà el guió de Crònica d'una senyora de Raúl de la Torre, film amb Graciela Borges sobre la classe alta argentina, premiat en el Festival de Sant Sebastià i Triangle de quatre de Fernando Ayala.

Va fundar la seva pròpia empresa de producció cinematogràfica amb la productora Lita Stantic i als 58 anys, el 1981, va dirigir el seu primer llargmetratge (Momentos): fou molt combatuda per la censura militar durant la turbulenta dècada de 1970 a l'Argentina.

Especialitzada en problemàtica femenina (i la seva situació i enfrontament a la societat patriarcal argentina) evident en les seves peŀlícules Señora de nadie (1981), Miss Mary (amb Julie Christie, 1986) i De eso no se habla (1993, amb Marcello Mastroianni), va obtenir notable repercussió internacional amb peŀlícules enfocades en famoses dones de la història llatinoamericana com Camila sobre Camila O'Gorman amb Susú Pecoraro i Imanol Arias, que va ser nominada a l'Oscar a la millor peŀlícula estrangera el 1985 i Yo, la peor de todas (1990) sobre sor Juana Inés de la Cruz amb Assumpta Serna i Dominique Sanda.

Va morir a Buenos Aires malalta de càncer als 73 anys mentre treballava en el guió per a la seva peŀlícula El impostor

El dia 23 d’octubre de 2019 vam patir una RIERADA que va malmetre els escocells de disseny floral de la nova urbanització milionària de la Riera i que després de divuit (18) mesos encara està molt pitjor que el dia de l’aiguat, inexplicablement amb més deixadesa, fa llàstima de veure i no podem sentir-nos orgullosos de la nostra emblemàtica RIERA.

/38

Ens dol la deixadesa de l’Ajuntament que no veuen l’estat en què es troben els escocells (convertits en pipí cans) i les pedres que voregen els jardinets dificultant la sortida dels usuaris dels vehicles i especialment el de les persones amb mobilitat reduïda. No s’entén que un govern amb majoria absoluta no es posin les piles per resoldre un problema d’eficiència, d’imatge d’espai públic i sobretot de responsabilitat envers els vilatans d’Arenys de Munt. És estrany que un Ajuntament amb el pressupost més important de la història, no siguin més curosos per l’arranjament i manteniment de totes les vies públiques i no apliquin el sentit comú per invertir en un PLA coordinat de neteja de tot l’espai públic, de la mobilitat amb control persistent, d’urbanisme respectuós, de cultura mediambiental eficient, de complimentar tots els serveis municipals sense reticències per disposar d’un poble envejable, assumint que Arenys de Munt som tots i que no es pot excloure ni deixar d’escoltar les persones que proposen solucions o crítiques constructives.

Fa temps que la ciutadania reclama més implicació dels representants polítics del govern i de l’oposició que van deixant passar els mesos sense atendre les necessitats ni les demandes dels vilatans que reclamen que se’ls escolti i no només se’ls tingui en compte per pagar els impostos municipals.

Portem dos (2) anys de la legislatura (2019-2023).

Continuem esperant!

“Un desig no canvia res, les decisions sí”

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC consensmunicipal@gmail.com @AlternativaMunt

|La bústia

Escola Sobirans LES SORTIDES ESCOLARS, UN APRENENTATGE COMPETENCIAL

Les sortides escolars són una gran oportunitat de formació i socialització fora de l’aula on els alumnes es posen en contacte amb la realitat per aprendre de forma activa, engrescadora i significativa per a ells. Són necessàries per comprendre i interpretar l’espai, la història i el nostre patrimoni cultural i natural.

La natura L’objectiu de moltes sortides amb els grups de més petits està relacionat amb el coneixement de la natura, que ens regala molts canvis de colors, olors i sensacions.

Projectes i Matemàtiques Aquest darrer trimestre els grups de primer han anat a Sant Pol on han fet jocs relacionats amb el projecte del món animal, alhora que han gaudit de la platja amb els companys i les companyes.

Els nens i nenes de P3 han observat els canvis en els arbres dels voltants de l’escola en diferents moments l’any. A P4 han estudiat insectes característics de la nostra zona i a P5 han treballat elements naturals com ara fulles, glans, pals, pinyes, flors, pedres per fer diferents treballs amb ells.

Els nens i nenes de 2n han estat treballant la mesura: els centímetres i els metres. Dins l’aula han mesurat objectes més petits amb el regle, però al carrer han pogut mesurar objectes utilitzant la cinta mètrica.

Quant mesuren les coses que ens envolten?

El poble Aquest curs els i les alumnes de tercer han fet sortides per conèixer els monuments i edificis emblemàtics d’Arenys de Munt: Can Jalpí, l'Ajuntament, la plaça de l'Església (on mossèn Joan ens va fer una visita guiada), la Puntaire i l'Escola Sant Martí.

Ecologia i activitat física Una de les sortides més interessants dels grups de cinquè va consistir a desbrossar l'entorn proper, des de l'escola fins arribar a Lourdes. Així han pres consciència de la importància de tenir cura de la natura, que ens fa viure i ens fa estar sans i forts.

Per la seva banda, els alumnes de quart estudien les diferents etapes de la història a través de l'evolució de l'habitatge, entre d’altres… Gràcies a la participació d’en Gaspar, gran coneixedor de la nostra història local, han descobert llegendes i fets històrics de diferents masies que ens envolten.

Amb les restriccions de les extraescolars hem vist que molts alumnes han vist limitada la pràctica dels esports. A sisè i altres cursos s’ha volgut promoure l'activitat física fent ús de les instaŀlacions que disposa el poble. Els i les alumnes han pogut gaudir del Gólem, del circuit de Jalpí aventura i del pàdel mantenint totes les mesures d’higiene establertes.

/39

|La bústia

Escola Sant Martí

GIMCANA FOTOGRÀFICA DE SANT JORDI A l’Escola Sant Martí, el dia de Sant Jordi és un dels dies més especials del curs ja que, a banda dels nostres ja consolidats Jocs Florals, fem un munt d’activitats diferents a tots els cicles de l’escola. Una d’aquestes activitats és la gimcana fotogràfica que realitzen les i els alumnes de cicle superior. Aprofitant que és un dia molt lluït al poble, sortim al carrer i per grupets van fotografiant moments, llocs

/40

o objectes relacionats amb la diada o amb la primavera. En gaudeixen molt d’aquest procés alhora que aprenen coses diferents.

Després, cada grup presenta a concurs les 3 millors fotografies que ha aconseguit. Quan el jurat té el seu veredicte se’ls obsequia amb un sopar, vermut o gelat per als tres classificats que podran gaudir junts.

Aquests són els guanyadors d’aquest any:

1r premi 5è

2n premi 5è

3r premi 5è

1r premi 6è

2n premi 6è

3r premi 6è

|La bústia

Banc de Sang i Teixits i Plasma El dia 14 de juny és el dia Mundial del Donant de Sang, és dels dies més importants per ell, perquè salven vides.

Benvolguts/des, una altra vegada torna el Banc de Sang. Com sempre, Arenys de Munt i tot El Maresme són dels més solidaris, és un gaudi de notícies bones, gràcies!

Enguany el lema és: “DONA SANG I FES QUE EL MÓN SEGUEIXI BATEGANT” L’esdeveniment mundial es durà a terme a Roma el 14 de juny d’enguany. A Catalunya, en coŀlaboració amb el Banc de Sang i Teixits, la Federació Catalana de Donants de Sang organitzarà un acte institucional al Parlament per homenatjar persones, coŀlectius i entitats socials que durant aquest temps de pandèmia s’han significat en la promoció i el foment de la donació de sang i de plasma.

L’enllanç és a través de: donantsdesang.cat Recordeu els dies, a la Sala Municipal, d’aquest mes de juny al nostre poble: DIUMENGE, 13 de juny, de 10h a 14h DILLUNS, 14 de juny, de 17h a 21h Gràcies per les vostres ajudes que rebem: Batec, Ràdio Arenys de Munt, VoluntarisXArenys de Munt, Ajuntament i Policia Local.

De tot cor, gràcies a tothom!

Ramona Planas.

PD: Per contacte pel plasma: 93 55 73 630 plasma@bst.cat

ADM

AMENACES

Sempre havíem pensat que els ajuntaments democràtics eren les administracions públiques de més proximitat amb el ciutadans per solucionar problemes, per servir als vilatans i per posar a l’abats els serveis de competència municipal.

El que no havíem pensat mai és que l’alcalde de l’Ajuntament signés i enviés un ultimàtum amb exigències per una aŀlusió d’una paraula escrita al Batec, manipulant descaradament un verb que és una opinió personal (dita en sentit popular) i sense cap propòsit per perjudicar.

L’acusació esmentada ens diu “Que dins el termini de set dies naturals comptats des de la difusió de la revista... publiqueu una rectificació, etc. etc.” i acaba dient que: “En cas que aquesta rectificació no es produeixi, ens veurem obligats a prendre les mesures legals oportunes”.

Al mateix dia enviem el nostre correu per justificar-nos i ens contesta: “No es a mi a qui s’ha de disculpar personalment....un aclariment en els termes que li hem demanat.... tindrem que prendre cap tipus de mesura judicial, etc.

Sr alcalde, avui dia no es poden fer amenaces (donar a entendre la intenció de fer.....) en base a la lectura esbiaxada de la 3ª interpretació del concepte de la definició d’un verb que només vol dir el que diu “posar a la butxaca” sense més significació determinada i com a vegades es diu coŀloquialment entre persones inteŀligents.

L’ajuntament no té el MONOPOLI ni la PERTENENCE de la VERITAT absoluta de tot, ni pot especular amb falsos arguments per fer callar els vilatans que volen aportar informació que només és pública si s’accedeix al galimaties de la pàgina web de l’Ajuntament si no ha caducat el termini d’exposició. La intimidació només la utilitzen les persones que no tenen enteniment. i amb això acaben la polèmica.

“Pels seus fruits (actes) els coneixereu” Mateu 7: 16-20

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

PAPALLONA

Asseguda a la vora del llit sense gens de ganes de posar-me a dormir, he sentit la seva veu serena, i l’he vist mirant-me des de la petita butaca folrada amb tela blanca: —Va, bonica, ves a dormir sisplau, que demà no et llevaràs!

—Però... tu em veus?

—Esclar que et veig! Estàs preciosa amb la camisa rosa de randes...

—Encara que no et pugui agafar la mà o acaronar-te els cabells blancs, jo també et trobo més guapo que mai.

I així, un dia i un altre. Mai m’ha deixat sola. L’he vist a tot arreu on he anat. Sempre m’acompanya encara que pren diferents aparences. Els primers dies després de veure com s’enlairava cel amunt en forma de fumera blanca, em sentia sola i trista a més no poder. Vaig abocar rierols de llàgrimes salades fins que gairebé, se’m van assecar els ulls.

Aleshores, vaig reaccionar. La meva família que m’estima m’acollien amb amor i me’n vaig adonar que no els podia fer patir tant. Ells, també tenien el cor trencat.

Enyorava la seva fresqueta quan s’acostava a mi perquè jo sempre bullia —ara, segueixo bullint.

Pateixo uns fogots de maca major. Ell em calmava la calor i, si calia, em protegia del fred. Ara, m’assec al sofà les llargues tardes d’hivern amb el solet que entra fins a l’infinit de casa nostra i miro les fotografies de tants anys de felicitat: festes d’aniversaris,ballarugues amb els amics, excursions, celebracions familiars... Tota una vida junts fins que un dia, en un fred llit d’hospital, se’l van endur lluny de mi. Li havia arribat l’hora d’anar a guardar lloc per quan em toqui a mi i em vingui a buscar.

—Amor, no et posis aquesta brusa avui. Posa’t la blava prisada que et queda molt bé!

—On ets ara que no et veig?

—Mira el mirall, respira fondo i olora. M’olores?

—I tant! Mmmmm! Què et sembla la brusa blava i

/42

els pantalons blancs?

—Preciosa! Porta-li a la nostra filla una rosa del roser del balcó.

—Si mai ha florit!

—Ves a veure’l.

En vida seva, aquell roser no havia florit mai. Vaig sortir al balcó i em vaig sorprendre tallant la rosa més bonica del món. La primera rosa. Ara floreix cada any. No les tallo. M’agrada olorar-les de la planta estant. Són les seves roses i les deixo dies i dies fins que es marceixen, senyal que ja ha arribat el seu moment.

Una tarda, fent petar la xerrada amb una amiga, de cop i volta, em mira amb els ulls oberts com taronges i em diu: —No et belluguis gens. El tens damunt del cap.

—No diguis ximpleries! Que hi veus damunt del meu cap?

—T’està olorant els cabells i posa cara de felicitat.

Li faré una foto perquè el vegis.

Em vaig quedar quieta sense gairebé ni respirar.

La foto em va deixar bocabadada. La papallona més bonica que mai havia vist, amb unes ales increïbles plenes de colors, com si fos l’Arc de Sant Martí. Com sempre, estava amb mi.

Estic delicada del cor, però així i tot, visc cada dia amb iŀlusió i feliç de gaudir dels meus fills, nets, cunyats, amics... No el puc decebre, és el que vol ell. He après que la vida pot ser molt bonica. Ell, en els pitjors moments de patiments, m’ho va fer entendre.

—Viu feliç fins que jo et vingui a buscar. Tens moltes coses a fer i molta gent que t’estima. No els decebis.

I això és el que faig i em sento bé. Els meus fills encara em necessiten i em cuiden. Jo també els necessito a ells. Gràcies, amor meu.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: CARLA GARCÍA DOMINGO, 12 anys

ELENA BARAJAS ÁLVAREZ 8 anys

JÚLIA TORRENT RENGEL, 11 anys

IVET PÉREZ FERRERES, 12 anys

JOFRE CODINA BALLESTA, 11 anys

BIEL ROCA ROSSELL, 10 anys

BRUNA ORTUÑO VALLS, 12 anys

LLUC GARRIGA BERNABÉ, 3 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

En motiu del dia internacional contra la homofòbia el Centre i Amunt LGBT va presentar una obra teatral que abordava la temàtica trans.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

En la sessió del diumenge 16 de maig, la representació va anar acompanyada d'un coŀloqui post funció on hi van participar els actors i actrius de l'obra, el director, la directora general d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya, la consellera d'Igualtat del Consell Comarcal del Maresme, la regidora d'Igualtat d'Arenys de Munt i la Clara Palau, una persona trans que va poder explicar el seu testimoni.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes