EL CENTRE I AMUNT LGBTI REIVINDIQUEN EL DIA CONTRA L'HOMOFÒBIA AMB TEATRE
ARRIBA EL CENTRE MUSIC FEST pàg 03
ESPECTACLE FAMILIAR I EXPOSICIÓ PER CELEBRAR LA INTERCULTURALITAT pàg 06 i 08
Exclusive interview with El15 i 16 de maig el grup de teatre estrenarà SENSE RETRETS, un nou repte del CENTRE en coŀlaboració amb l’associació AMUNT LGBTI que escenifica la història d'una persona trans Manila's Rising Sun
pag. 04
ARENYS DE MUNT JA TÉ UNA NOVA PLAÇA PER A ACTES CULTURALS pàg 17
204 .mún / 1202 GIAM
LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 12/ D'Arenys, casa de la vila
18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia
23/ Del temps
04
06
24/ Mirant el cel 25/ Batecs de Natura 27/ Biblioteca 27/ Cartellera 28/ El llibre del mes 29/Calendari 30/ Recordant a... 33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió
07
14
36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes
17
18
Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
Equip
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Jordi Torrent | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:
|Del Centre
EDITORIAL
Aquest abril està sent una mica diferent ja que per a tots nosaltres sembla que tot comença a canviar. Tenim més bon temps, molts comencem a estar vacunats i sembla que les notícies van sent més bones. Si una cosa hem d’aprendre de la pandèmia que ens ha tocat viure és a ser optimistes. Hem après a redescobrir les coses senzilles, veure la família, poder fer una sobretaula i passejar per les nostres contrades.
ARRIBA EL CENTRE MUSIC FEST
S’ha fet palès la importància de tenir una xarxa cultural de proximitat i gaudir del cine, teatre i música al Centre.
Sota el hashtag #SupportYourLocalArtists, el Centre ha programat 4 concerts per a joves cada divendres de maig al vespre. Jazz, RAP, Ska, Punk i altres estils sonaran a la Sala Corrioles i a la Sala Gran del Centre.
Avui més que mai hem d’acomiadar-nos amb una vella fórmula: Salut!
Tota la informació a l'Instagram i a la pàgina web del Centre pròximament.
Toni Jané El tresorer del Centre
La cultura musical cada dia creix i s’enriqueix més al nostre poble amb nous músics, propostes innovadores, estils emergents, projectes de qualitat…, i el més important: de quilòmetre zero. Al Centre, es donarà veu i un escenari als músics joves d’Arenys de Munt que, malauradament, ara mateix viuen un any complicat per portar la seva música a concerts, sales i festivals
/03
|Del Centre
L’OBRA DE TEATRE "SENSE RETRETS" TRACTA UN ASSUMPTE DE MÀXIMA ACTUALITAT
NI UNA PASSA ENRERE
Els propers 15 i 16 d’aquest mes, el grup de teatre ens portarà a escena SENSE RETRETS, un nou repte del CENTRE en coŀlaboració amb l’associació AMUNT LGBTI que ens mantindrà en tensió durant tota la representació. tnerroT idroJ | aifargotoF
Protagonistes de l'espectacle
Pep Artigas, Josep Lluís Rodríguez, Ona Llongueras, Jordi Saladrigas i Alícia Muns faran una sensacional interpretació. SENSE RETRETS, dirigida per en Joan Llavador, tracta un tema que malauradament, fins ara, s’hi ha anat passant de puntetes.
Des de sempre, el pare ha ocultat un secret molt íntim. Ara, quan fa més d’un any que ha mort la seva esposa, decideix canviar radicalment la seva vida. Ell és, en realitat, una dona atrapada en el cos d’un home i només podrà aconseguir la serenitat si canvia de sexe. Així que no tindrà més remei que reconèixer la situació davant del seu metge, amics, companys i, especialment, de la família i demanar-los-hi comprensió i ajuda. Ha decidit no fer ni una passa enrere.
Les entrades ja estan a la venda a secretaria o a la pàgina web del Centre www.centrearenysdemunt.cat Descobreix el tràiler de l'espectacle
/04
tnerroT idroJ | aifargotoF
SENSE RETRETS es representarà a la Sala Gran del Centre el dissabte 15 a les 20:00h i el diumenge 16 a les 18:00h. El diumenge, després de l’obra de teatre, s’obrirà un interesant coŀloqui moderat per Esteve Torrent com a representant del Centre i de l’associació AMUNT LGBTI. En el coŀloqui hi participaran actors, actrius i director de "Sense retrets", Mireia Mata (Directora General d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya), Meritxell Romero (consellera d’Igualtat al Consell Comarcal), Àngels Gros (regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Arenys de Munt) i Clara Palau (persona trans)
Moment d'assaig de l'espectacle
|Del Centre
LA MULTIPREMIADA "LAS NIÑAS" ES PROJECTA A ARENYS DE MUNT Diumenge 9 de maig, a les 18:00h a la Sala Gran del Centre, es projectarà la peŀlícula (en castellà) Las Niñas, guanyadora de 4 Premis Gaudí: Millor Peŀlícula en Llengua no Catalana, Millor Direcció, Millor Fotografia i Millor So. El 21 de març es va celebrar la tretzena edició dels Premis Gaudí, per tal de conèixer-ne algunes, la Secció de Cinema del Centre n’ha programat una selecció de les nominades i guanyadores. Ara és el torn de Las Niñas. Sinopsi: La Cèlia, una nena d’onze anys que viu amb la seva mare a Saragossa, ha crescut sense qüestionar mai res
Cartell de la peŀlícula "Las niñas"
d’allò que l’envolta. L’arribada de la Brisa a l’escola de monges on estudia i la seva nova amistat amb un grup de noies més grans que ella, l’empeny cap a una nova etapa de la seva vida: l’adolescència. Les entrades ja es poden comprar a secretaria o web del Centre www.centrearenysdemunt.cat
NOMADLAND, LA GRAN GUANYADORA DELS OSCAR, PRÒXIMAMENT AL CENTRE Nomadland, la peŀlícula dirigida per Chloé Zhao i gran guanyadora dels Oscars, es projectarà a la Sala Gran del Centre pròximament.
Cartell de la peŀlícula
Després del coŀlapse econòmic d'una empresa a la Nevada rural, Fern (Frances McDormand) fa les maletes i se'n va amb la seva furgoneta a explorar la vida fora de la societat convencional com una nòmada moderna. Linda May, Charlene Swankie i Bob Wells, que són nòmades a la vida real, li faran de mentors i camarades mentre explora el vast territori de l'Oest Mitjà. La secció de cinema del Centre està treballant per programar aquesta peŀlícula perquè Arenys de Munt pugui gaudir de la peŀlícula guanyadora dels Oscar.
/05
|Del Centre
RAU RAU S'APUNTA A CELEBRAR EL DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL Les del Rau Rau estem a punt de tancar una nova temporada d’oferta d’espectacles al nostre públic infantil i familiar. Com cada any, ens sentim molt orgulloses de la feina feta i molt agraïdes de la resposta rebuda. Malgrat les limitacions del moment i l’afectació de la pandèmia, ens sentim molt afortunades d’haver pogut seguir oferint cultura. I abans de tancar temporada, apunteu la nova proposta: 23 de maig, a les 18h i a la Sala Corrioles. Formant part del Dia Internacional de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament i coŀlaborant amb el Grup d’Interculturalitat del Centre que l’organitza, la Sílvia Serra ens vindrà a explicar una bonica història sobre Imatge promocional de La Maleta
els refugiats titulada La Maleta. Aquest història ens parla sobre el valor de l’amistat i la valentia dels que són capaços d’acceptar i cuidar els altres. Us anirem informant però reserveu-vos ja la data!
Mentrestant, ens agradaria aprofitar aquestes línies per recordar que el diumenge 18 d’abril, amb: Bruna, el musical! vam fer un homenatge molt emotiu a tots els nostres avis i àvies. Un grup d’actors i actrius molt joves liderats per la Bruna (magistralment interpretada per una nena d’alegria infinita) ens va explicar de forma meravellosa una història dura i emocionant plena de missatges i ens va recordar que no fa pas gaire la vida dels nens i nenes (que eren els nostres avis i àvies) va ser molt diferent a la que coneixem ara. Aquest espectacle el vam dedicar a una nena molt valenta de qui mai oblidarem el somriure tímid, al seu germà heroi, als pares, família i amics i a tots els nens i nenes que tant la trobaran a faltar. Hi ha coses que no haurien de passar i no hi ha paraules, però des del Rau Rau, treballant sempre pels nens i nenes del poble, en un moment tan colpidor, tampoc ens podíem quedar sense dir res. I aquesta vegada, seguint amb l’exemple dels actors i actrius del musical ens acomiadem com a la Neus, Paca, Quimeta, Teresa i Victòria que també som.
/06
Moment de l'espectacle de Bruna
|El Racó dels Escacs
CABARET JOVE POSPOSA L'ESTRENA A CAUSA D'UNA QUARANTENA PER COVID-19 El passat dissabte 24 d’abril, el grup de joves de l’Encirca’t i una valenta alumna de l’ETC havien d’estrenar el seu Cabaret Jove’21, tanmateix, un cas positiu en COVID en un dels joves va obligar a confinar a tot el grup durant la setmana en què estava prevista l’estrena. hcanipsE aivlíS | aifargotoF
Preparació del muntatge
Tanmateix, el Cabaret Jove’21 té una nova data de representació: dissabte dia 8 de maig, a les 12h i a les 18h, i diumenge 9 de maig, a les 12h, a la Sala Corrioles del Centre. La Berta Roca, la Bet Corominas, la Laia Conesa, la Linette Alonso, la Míriam Gaeta i en Pau Vidal,
acompanyats dels elements musicals d’Aniol Petit, seran els artistes encarregats d’explicar, a través de tècniques que combinen circ i dansa, una història sobre la lluita per a encarar nous reptes, descobrir què ens fa diferents i les emocions que pot provocar un canvi tan significant com és el de sortir de la pròpia zona de confort. Tot plegat amb números molt especials que barregen poesia, tendresa i humor. La venda d’entrades funcionarà a través de taquilla inversa, una fórmula de pagament d'entrades que consisteix a convertir l’espectador en aquell qui decideix quant val l’espectacle al qual acaba d’assistir. Així doncs, hom paga allò que vulgui, pugui o consideri un cop finalitzat l’esdeveniment sense preu mínim ni màxim. Això sí, el pagament només s'acceptarà en efectiu.
CONEIX EL DESENLLAÇ DE LA SÈRIE "CAS TANCAT" AL CENTRE Pròximament la Sala Gran del Centre projectarà els capítols de la sèrie "Cas Tancat". El director de la productora Veritv, Marius Espasa, ha volgut deixar el següent missatge als lectors i lectores del Batec: Amb els quatre capítols del documental Cas tancat ja publicats (es poden veure al web www.veritv.cat), la nostra productora ha tancat un trist capítol de la seva història.
Imatge del 3r capítol
"El primer que vull fer és agrair la bona acollida que ha tingut aquest projecte a Arenys de Munt. Estic segur que la Maria estaria molt orgullosa de saber que el seu sacrifici ha servit per esclarir la veritat. Ja només em queda convidar-vos al Centre el proper dissabte 29 de maig per assistir a la projecció de tots els capítols i gaudir-los (i patir-los) en pantalla gran". Fotograma de la sèrie
/07
|Del Centre
IDENTITATS POLIÈDRIQUES: ORÍGENS DIFERENTS, PRESENT COMÚ
PLACES DISPONIBLES PEL 3R TRIMESTRE DE TOTAL BODY
En motiu del Dia Internacional de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament, el Grup d’Interculturalitat del Centre i el Centre de Formació d’Adults Enric Camón organitzen una exposició sobre la diversitat cultural a Arenys de Munt.
A l'abril va començar el tercer trimestre de Total Body i encara queden places! Cada dilluns de 20.15 h a 21.15 h a la Sala Corrioles.
L’any 2002, la UNESCO va declarar el dia 21 de maig com a Dia internacional de la Diversitat Cultural després d’aprovar l’any 2001 la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural. En el seu article primer, la declaració diu que la diversitat cultural “com a font d’intercanvi, innovació i creativitat és tant necessària per la Humanitat com la biodiversitat ho és per la natura”. Per mostrar la riquesa que pot representar per al poble el conviure amb persones de diferents orígens i amb l’objectiu també de fomentar la cohesió social entre els arenyencs, el Grup d’Interculturalitat del Centre ha organitzat una exposició sobre diferents aspectes culturals de persones del poble amb diferents orígens. Això ho ha fet conjuntament amb el Centre de Formació d’Adults Enric Camón i concretament amb la professora i alumnes de formació instrumental. L’exposició compte amb el suport del Centre i de l’Ajuntament i es farà a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzié. La inauguració serà a les 18.00 h del dia 20 de maig i durarà fins al dimarts 25 de maig. El diumenge 23 de maig a la tarda, el grup Rau Rau programa un espectacle familiar amb visió intercultural i s'afegeix a la celebració d'aquestes "jornades sobre interculturalitat". El Grup d’Interculturalitat va néixer a partir de la xerrada feta el febrer del 2020 sobre Immigració. En la reflexió posterior a la xerrada, es va creure oportú aprofundir en el coneixement i oportunitats que ens ofereix el diàleg intercultural tant per enriquir-nos com a persones i poble com per augmentar la cohesió social. Aquesta n’és, doncs, una primera activitat, després de la paràlisi causada per la pandèmia.
/08
Total body és una activitat focalitzada en exercicis que proporcionen un entrenament cardiovascular que augmenta la capacitat aeròbica, al mateix temps que ajuden a tonificar i enfortir tots els grups musculars del cos. Núria Josep és la monitora encarregada de totes les sessions i s'adaptarà a les necessitats de cada assistent. Inscripcions obertes al web del Centre. Més informació a secretaria del Centre.
|Del Centre
IAIA EN RESIDÈNCIA, UN PROJECTE DE TEATRE INNOVADOR El passat 9 d'abril la companyia Mambo Project va estrenar al Centre l'espectacle de teatre immersiu "Iaia". L'espectacle és fruit d'un procés creatiu i de documentació on part s'ha realitzat al Centre. Aprofitem per parlar amb els seus directors Nina Solà i Jordi Font. Com va sorgir la idea de fer "Iaia"? - (Nina) Com a companyia vam fer la nostra primera peça el 2019 amb "Festa" on combinàvem el llenguatge de cinema i teatre i on el públic estava dins l'espai i participava de l'escena. Un cop estrenada "Festa" vam voler seguir experimentant amb aquests llenguantges i
Nina i Jordi directors de "Iaia" en l'entrevista per vídeotrucada
afegir-hi la vessant documental. I va sorgir la idea de les "iaies" i de saber més coses d'elles, saber quines vides han viscut. - (Jordi) La pandèmia també ens va impedir trobar-nos amb elles, fer els àpats familiars amb elles i vam començar a patir per elles per ser coŀlectiu de risc. Teníem la sensació que les podíem perdre i que havíem d'aprofitar per saber-ne més coses ja que les havíem escoltat poc fins ara. A l'hora de tirar endavant aquest projecte, de documentació de la història anònima de les "iaies", quines dificultats heu tingut? - (Nina) La primera dificultat ha estat adaptar a les restriccions de la covid el desig que el públic interactués amb l'obra, que no estigués assegut en platea sinó portar-lo a l'escenari i que interactués amb els actors. Tot i així hem aconseguit que el públic pugui interactuar de forma segura. - (Jordi) Hem aconseguit un resultat del que n'estem contents on complim mesures, el públic se sent segur però mantenim l'esperit intimista i interactiu. - (Nina) L'altra dificultat és l'econòmica, la precarietat del sector, la dificultat de trobar fons de fiançament... Fer la residència en el Centre com us ha ajudat? - (Jordi) Volíem que el procés fos repartit per Catalunya i va aparèixer Arenys de Munt gràcies a la Xarxa de Teatres Ateneus, també hem anat a Alella, al Lluïsos de Gràcia, Sant Pere de Ribes i en cada lloc ens hem entrevistat amb diferents iaies. Buscàvem la descentralització al territori i ho hem aconseguit. Ha sigut intens el temps que heu estat a Arenys de Munt? - (Jordi) Sí, de fet no el coneixíem i ha sigut molt interessant arribar, conèixer-vos, contactar amb una iaia perquè ens expliqués la seva experiència... .../...
/09
|Del Centre .../... - (Nina) A més, aquí ens tocava fer la part de posar en escena les idees que havíem pensat en el procés de creació anterior i compartir-ho amb el públic. Ho hem viscut no com un punt final sinó com un fi d'etapa on fusionàvem la llum, el so, els intèrprets i els presentàvem davant del públic per saber-ne la reacció.
tnerroT idroJ | aifargotoF
Moment de l'especatacle
I amb tot aquest procés de recerca i entrevistes quines iaies han participat finalment de l'espectacle? - (Jordi) Les primeres indubtablement eren les nostres pròpies iaies i després vam buscar iaies a cada munici-pi on hi hem estat: a Alella l'Ajuntament va fer arribar la proposta a les dones grans que tenia identificades la regidoria de Gent Gran, als Lluïsos de Gràcia ho van comunicar a les sòcies de més edat i aquí, a Arenys de Munt, es va posar un anunci al Batec. Ja hem contactat
amb una dotzena de iaies i seguirem fent entrevistes arribant a entrevistar via videotrucada a quinze o vint iaies. - (Nina) En les videotrucades ens hem adonat que les iaies no estaven acostumades a ser escoltades i que els preguntessin sobre la seva vida o el seu passat. Hem aconseguit un entorn de confiança on algunes vegades les iaies ens han confessat coses que no havien dit a ningú tot i que moltes no veien clar que la seva vida pogués arribar a formar part de l'argument d'un espectacle. I en el moment de posar tota aquesta feina de creació davant del públic, com valoreu la resposta? - (Nina) A Arenys va ser molt xulo. En el moment de creació t'imagines com pot reaccionar el públic, però en el moment en què ho fem és com veiem la reacció final i a vegades et sorprèn. Estem molt contents de l'energia que ens va transmetre. - (Jordi) estem contents a veure que la gent s'enganxa a la idea i veure com públic de la tercera edat reaccionava, comentava i confirmava les històries que expliquem. I ara què? Quins projectes teniu ara de futur? Teniu previstes noves representacions de Iaia en altres municipis? - (Nina i Jordi) El 2 d'octubre estarem a Calldetenes, després anirem a Vic, Torelló, Viladecans, als Lluïsos de Gràcia. I estem treballant per vendre el projecte a la XTAC, a la Fira Mediterrània i fer molts més "bolos". Esperem que finalitzem amb èxit el procés de creació i que pugueu mostrar l'espectacle a molta gent ja que el públic d'Arenys de Munt en guarda molt bon record.
Un espectacle molt recomanable, que documenta la vida anònima de les iaies de Catalunya i l'explica amb una sinceritat, senzillesa i estima que et reenamora amb les àvies que masses vegades no hem parat prou atenció.
/10
|Del Centre
UNA COMÈDIA ANTIROMÀNTICA PER CELEBRAR SANT JORDI Diumenge 25 d'abril, la companyia de teatre Els McGregor van representar a la Sala Gran del Centre l'obra de teatre "36 preguntes que faran que t'enamoris o no", escrita i dirigida per Pere Anglas i interpretada per Lara Correa i Xavier Alomà.
asnaS anitraM | aifargotoF
Moment de l'especatacle
La peça està inspirada en l'experiment sociològic i psicològic que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre com es genera la intimitat en les relacions interpersonals. Aquest estudi constava de 36 preguntes personals i genèriques que ajudaven a conèixer més íntimament a l'interlocutor o interlocutora, creant una relació de laboratori. Els resultats de l'experiment van ser força bons, fins i tot dues parelles participants es van acabar casant al cap de sis mesos.
A 36 preguntes que faran que t'enamoris o no, l'Aura i en Roc, se sotmeten a l'estudi i en pocs minuts ja se n'adonen que tenen poques coses en comú. Dos personatges amb caràcters extremadament diferents, interpretats exquisidament per dos actors molt dinàmics, acompanyats d'un guió ben treballat i totalment còmic. A mesura que passa l'estona, els protagonistes evolucionen i adopten estereotips divertits i extremats que el públic reconeix de seguida.
asnaS anitraM | aifargotoF
El ritme frenètic, els gestos treballadíssims i el llenguatge coŀloquial van fer gaudir i riure a tota la platea de la Sala Gran del Centre. Hi van assistir aproximadament un centenar de persones i totes i tots van sortir amb un somriure sota la mascareta, acabant el diumenge de la millor manera: consumint cultura segura i recolzant les propostes teatrals que es programen des del Centre en coŀlaboració amb la Xarxa de Teatres i Ateneus de Catalunya de la Federació d'Ateneus de Catalunya.
Moment de l'espectacle
www.pepsacasa.cat 93 795 16 59
/11
|D'Arenys, la casa de la vila
EL PLE
Resum del ple d'abril
Els dos únics punts de la part dispositiva del ple es van aprovar per unanimitat. El primer era ratificar un acord de la Junta de Govern Local per mantenir-se adherits a la Comissió Central de Subministrament de la Generalitat, que permet la compra agregada de material d’oficina, serveis postals, gasoil per a vehicles municipals i altres conceptes, i això suposa un estalvi a l’Ajuntament quan ha d’adquirir material. Era un punt de tràmit ja que l’Ajuntament ja està adherit a aquesta comissió des de l’any 2013. Ara caducava el conveni i simplement es tractava de revalidar l’adhesió. Tots els grups hi van votar a favor. El segon punt era nomenar els membres per a l’acord de concertació pel desenvolupament econòmic, social, i d’ocupació del Maresme. Parteix d’un acord signat al Consell Comarcal entre municipis, sindicats i empreses, amb l’objectiu de fomentar ocupació i desenvolupar econòmicament a la comarca. Aquest acord va caducar l’octubre de l’any passat i el febrer d’aquest 2021 el Consell Comarcal el va tornar a aprovar. L’alcalde, Josep Sánchez, exposava que la proposta concreta portada a Ple és que fos precisament l’alcalde, que també és regidor de Promoció Econòmica i Ocupació la persona designada per actuar en nom d’Arenys de Munt a les actuacions del conveni. Al Ple es va comprometre a no deixar el conveni en un calaix i promoure polítiques que vagin en la línia de fomentar els objectius exposats a l’acord de concertació. Tots els grups hi van votar a favor. Des de la CUP el regidor Guiu Muns va mostrar la seva confiança en l’alcalde i que els mantingui al corrent del que es vagi parlant i treballant. El PSC va reforçar els arguments marcats al conveni i va exposar la
/12
feina política prèvia que ha calgut per revalidar l’acord. Ho va exposar la regidora Vanesa Muñoz amb informació de primera mà ja que és consellera comarcal. Demanava que es busquin consensos i acords i l’alcalde recollia la proposta. Per part de Junts es va votar a favor de l’acord de concertació, entenent la importància que té i els beneficis que pot comportar per al municipi. Per últim l’alcalde va explicar que properament s’aprovaran les bases d’un nou concurs d’emprenedoria
Resum dels precs i preguntes
Al torn de precs i preguntes el govern va prendre nota de dues aportacions del PSC en relació a la recollida de deixalles però no es va comprometre a fer-ne cas. Un era per posar alguna paperera o contenidor a l’àrea d’aparcament del pavelló de Dalt. El regidor d’Espai Públic va contestar que ho estudiaran però que la idea és no posar més papereres sinó treure’n, ja que sovint acaben sent utilitzades com a contenidors. L’altre prec era per avançar l’hora de treure la brossa al carrer, que ara és a les 8. Aquí igual; el regidor de Medi Ambient va dir que ho estudiaran però que ara ja hi ha gent que treu la brossa abans de l’hora permesa i si s’avança l’horari i hi ha gent que la segueix traient abans d’hora serà més aviat que ja hi hauria bosses de brossa als carrers. En un altre àmbit, també a pregunta del PSC, la regidoria de participació va anunciar que recuperarà campanyes fetes en el passat per combatre l’augment de caques de gos que hi ha pel carrer, i que es parlarà de civisme també a la festa que es vol fer per fomentar el bon veïnatge amb els animals de companyia. Per la seva banda la CUP va centrar bona part de
|D'Arenys, casa de la vila les seves preguntes en el Centre Cívic, del qual també se’n va tornar a parlar després dels precs i preguntes. Al seu torn, la CUP va fer tot de qüestions que van ser àmpliament respostes per la regidora Tònia Vila Paituví. I després dels precs i preguntes va ser el PSC qui va preguntar sobre l’equipament i la regidora de nou les va respondre. Per altra banda la CUP va demanar al Ple que es fés resum de la darrera reunió entre Arenys de Munt i el Catsalut per tornar a tenir pediatria al municipi, ja que no hi havien pogut assistir membres de la CUP. En va fer el resum la regidora M. Àngels Gros Argelés. Des de Junts van preguntar perquè es deixa encesa la calefacció de l’Escola Bressol la Petjada quan hi ha vacances com les de Nadal o Setmana Santa. L’alcalde va respondre que normalment els caps de setmana es deixa engegada a 16 graus per evitar que el dilluns l’edfici estigui molt fred però que no hauria de ser així en vacances. El que ha passat aquest Nadal i Setmana Santa ha estat un error de programació, va demanar disculpes i ja ha demanat que no torni a passar. Tot i així, va exposar que el consum energètic a la Petjada va baixant cada any. Junts també va preguntar per la gestió del Bikepark, el nombre de persones ateses a Serveis Socials i la relació entre l’Ajuntament i l’empresa Sagalés, que gestiona el servei de bus.
REUNIONS TELEMÀTIQUES ENTRE VEÏNS I L’ALCALDE Amb l’objectiu de donar veu a tots els veïns i veïnes d’Arenys de Munt, aquest mes d’abril s’ha activat un nou sistema de trobades en línia amb l’alcalde d’Arenys de Munt. Aquestes trobades permetran compartir aquelles qüestions de la nostra vila que els veïns i veïnes considerin rellevants. Tindran lloc els dilluns i dimecres a les 17h, 18h i 19h. Qui ho desitgi pot inscriure-
s’hi emplenant un formulari que es troba al web. Per correu electrònic es confirmarà el dia i hora i es proporcionarà l’enllaç per accedir-hi. Aquesta nova eina de comunicació telemàtica pretén reforçar la proximitat amb els veïns i veïnes d’Arenys de Munt, i complementa les trobades presencials i la comunicació via Whatsapp que l’alcalde Josep Sànchez manté obertes des de l’inici de mandat. També es pot demanar visita presencial.
AUDIÈNCIES PUBLIQUES TELEMÀTIQUES I TEMÀTIQUES
El govern iniciarà properament sessions monogràfiques telemàtiques perquè tothom que hi estigui interessat es pugui connectar a una videoconferència, escoltar i preguntar sobre el tema que es tracti. Es va dir també al Ple, a la part final, al torn de preguntes dels oients. Tant l’alcalde com la regidora d’Urbanisme van explicar que el primer monogràfic que es farà serà per explicar en quin punt està el procés per tenir la nova residència geriàtrica al 2023. L’alcalde refermava la proposta de la regidora d’Urbanisme i es comprometia a fer la sessió monogràfica sobre la residència, on s’hi explicarien tots els detalls del procés per fer que sigui realitat al 2023
ARENYS DE MUNT JA TÉ EL SEU PRIMER PIS D’HABITATGE SOCIAL
A Mitjans d’abril es va fer la signatura de la compra d’aquest pis davant notari. D’aquesta manera Arenys de Munt comença a aprovar una assignatura pendent i que s’arrossega de sempre, i és la detenir una borsa d’habitatge social per a famílies amb dificultats. Ara s’hi ha començat a posar solució. La regidora confirma que s’ha fet la signatura de la compra d’aquest primer pis d’habitatge social per Arenys de Munt, que és un pis petit i que ha costat 65.000€ més les despeses de notaria.
/13
|D'Arenys, gent i societat
L’ANY QUE VE SERÀ MÉS BARAT AGAFAR EL BUS DE LÍNIA ENTRE ELS DOS ARENYS Així ho va dir l’alcalde al Ple municipal, arran d’una pregunta del PSC. Almenys aquesta és la voluntat del govern d’Arenys de Munt, que treballa amb l’objectiu que en un futur el transport públic sigui totalment gratuït. Tot plegat partia d’una qüestió formulada per la regidora socialista Àngels Castillo Campos, explicant que a ciutats com Mataró el transport públic és molt més barat. En resposta a això l’alcalde va explicar que aquest 2021 es repartiran de forma més àgil tiquets de bus per a persones amb dificultats i de cara a l’any que ve s'ampliarà la subvenció per fer el tiquet més barat, cosa que s’haurà de fer conjuntament amb Arenys de Mar i la Generalitat.
L'AJUNTAMENT ANIMA A TENIR CLARES LES TRES "R" L’Ajuntament d’Arenys de Munt engega la campanya “reduir, reutilitzar, reciclar” amb la qual es vol aconseguir instaurar el valor del reciclatge i la sostenibilitat ambiental. Una campanya que va acompanyada d’un vídeo que ha estat publicat al web del consistori. En el vídeo es mostra l’evolució del percentatge de recollida selectiva al nostre municipi, que ja supera el 70% així com també el testimoni i l’experiència de diferents veïns i comerciants del poble. Per veure el vídeo clica aquí:
L’objectiu d’aquesta campanya és seguir insistint en la necessitat de seguir el calendari porta a porta d’Arenys de Munt. Reduir, reutilitzar i reciclar per seguir millorant els resultats de la recollida selectiva d’aquest últim any i promoure
/14
la conscienciació de totes les edats per seguir reduint el rebuig i potenciar la reutilització de materials per reduir envasos i rebuig. En breu també es repartiran més de 4.000 bosses de cotó per utilitzar-les per anar a comprar i recordar als veïns el calendari del porta a porta de les diferents fraccions.
L’EQUIP DE MEDIACIÓ DE L’INSTITUT CREIX L’Institut Domènec Perramon continua treballant en el seu compromís per la convivència, el diàleg i la cultura de la pau. Dins d’aquest treball i compromís, s’inclou l’equip de mediació de l’Institut, format per alumnes i professors. Aquest any s’ha dut a terme un procés de captació i selecció de nous mediadors i mediadores per fer créixer aquest equip, que coŀlabora dia a dia amb aquests objectius. Al procés de selecció es van presentar un total de 50 alumnes de 2n a 4t d’ESO. Després d’un procés de selecció en què tots i totes van participar amb molta entrega i iŀlusió, i demostrant grans habilitats per a la convivència, finalment van ser seleccionats 27 alumnes. L’equip de mediació, que ja comptava amb 8 alumnes, creix. Els 27 nous mediadors i mediadores, així com dos professors de l’Institut, passaran per una formació de 40 hores per adquirir i millorar les habilitats comunicatives i socioemocionals, conèixer el procés de mediació i aprendre com ajudar i acompanyar altres persones a gestionar conflictes.
|D'Arenys, gent i societat
L'INFOPARTICIPA 2020 AMB UN 100% D’OBJECTIUS ASSOLITS Arenys de Munt ha obtingut el reconeixement del 100% d’objectius aconseguits per obtenir el Segell Infoparticipa 2020. Es dona per la trans-parència informativa del web municipal, és un distintiu que atorga la Generalitat a aquells ajuntaments que, a través del seu web, informen de la situació econòmica del poble, del consistori i dels diferents punts del municipi. L’any passat Arenys de Munt ja va obtenir aquest segell, però amb un 98% d’objectius aconseguits. L'augment en la transparència que certifica el segell Infoparticipa ha estat després de la renovació de la pàgina web, que s’ha volgut fer més àgil traspassant el portal que allotjava una empresa privada a una plataforma que ofereix la Diputació de Barcelona.
L’OFICINA D’HABITATGE DEL CCM ARA VE ELS DIMARTS L’Ajuntament manté un conveni amb el Consell Comarcal del Maresme per prestar el servei d’habitatge al poble. Estarà obert els dimarts, de manera quinzenal, de 9 del matí a 1 del migdia, i es troba ubicat a l’edifici de l’Escorxador. Des del servei guien a les persones a l’hora de presentar les soŀlicituds per rebre la bonificació del lloguer. També fan un seguiment de la gestió fins que reben l’ajuda. L’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme es va crear l´any 2005 per oferir tots els serveis que hi ha al territori en matèria d´habitatge al ciutadà i donar-los a conèixer. L´objectiu principal és donar resposta a aquelles necessitats cada cop més creixents de les polítiques locals d ´habitatge per fomentar un accés assequible a l ´habitatge, impulsar la rehabilitació dels habitatges de la comarca, dinamitzar el mercat de
lloguer, tramitar ajuts de lloguer, crear una borsa d´habitatges desocupats del territori i dinamitzar el mercat de lloguer, així com promocionar el manteniment i la rehabilitació del parc d ´habitatges. El Servei d’Habitatge que presta el Consell Comarcal del Maresme es fonamenta en tres pilars bàsics, informar i assessorar els ciutadans i ciutadanes de la comarca sobre els recursos que l’Administració destina a habitatge i sobre com poden accedir-hi, donar assessorament tècnic en les obres de rehabilitació dels edificis i dels habitatges i cursar totes les soŀlicituds de subvencions en aquesta matèria, i potenciar la borsa de lloguer mitjançant la captació i lloguer d’habitatges a la comarca del Maresme. Per tal de facilitar l’accés de la ciutadania a aquest servei, ajuntaments del Maresme han signat un conveni amb el Consell Comarcal i tècnics d’aquest servei s’hi desplacen fins als municipis per tal d’assessorar i d’atendre les consultes relacionades amb habitatge. Un d’aquests municipis, que ja fa anys que té aquest conveni, és el nostre.
MILLORES ALS CAMINS QUE PORTEN A LA PISCINA I LA BASSA A Mitjans d’abril hi havia màquines a la Riera de Sobirans; s’hi va fer un camí nou per a vianants i també una actuació al camí d’entrada a la piscina. És una actuació que tira endavant l’àrea d’Espai Públic de l’Ajuntament. El titular de l’àrea, Àngel Castillo Vallcorba, explica que s’ha actuat al camí per a vehicles compactant el terreny, tal com es va fer anys enrere a la pujada de Can Jalpí. I al camí per a vianants s’ha arreglat i millorat un pas que s’ha fet amb el temps pel lloc per on han anat pujant persones a peu, pel dret.
/15
|D'Arenys, gent i societat
L’AJUNTAMENT DONARÀ UNA SUBVENCIÓ A L’ESGLÉSIA PER PAGAR LA REPARACIÓ EL RELLOTGE
rellotge del campanar
A principis del mes d’abril el rellotge del campanar de l’Església de Sant Martí d’Arenys de Munt no marcava bé l’hora. Malgrat ser un rellotge que està a un edifici privat, ens el mirem tots els arenyencs en un moment o altre. Per això sempre hi ha hagut la tradició que l’Ajuntament s’hagi fet càrrec de reparar-lo quan s’ha espatllat. Després d’unes converses entre l’Ajuntament i la Parròquia per veure com es gestionaria aquest cop la reparació, ja que directament l’Ajuntament no pot encarregar i pagar la re-paració perquè el rellotge no és municipal i no s’hi pot actuar amb diners públics, es va acordar que l’Ajuntament farà una subvenció nominativa directa per a la Parròquia. Properament a un ple es farà una modificació de crèdit i es podrà donar la subvenció. S’haurà de fer així perquè ara ja no és possible que l’Ajuntament pagui directament la factura del rellotge com es feia antigament, ja que amb diners públics no es pot actuar en un bé que no sigui municipal.
DE MOMENT NO HI HAURÀ PEDIATRIA AL CAP D’ARENYS DE MUNT Almenys no del tot, ja que CatSalut ofereix només una infermera pediàtrica una tarda a la setmana, quatre hores, al CAP d’Arenys de Munt, per atendre a infants que hagin de fer la revisió corresponent o posar vacunes. Les visites mèdiques i les urgències es seguiran fent a A. de Mar. Des de fa mig any les famílies amb infants han d’anar a visitar-se al CAP d’Arenys de Mar a causa d’una reestructuració del servei que ha comportat que al nostre municipi no hi hagi servei de pediatria i tot se centralitzi al poble veí. Això ha comportat queixes i protestes de les famílies i reunions entre l’Ajuntament i el Departament de Salut per restablir el servei habitual. Es va posar a disposició de tothom una adreça de correu electrònic on enviar queixes pel servei de pediatria a Arenys de Mar. L’Ajuntament diu que seguiran reclamant la restitució total del servei. Les famílies es mostren indignades i anuncien
/16
noves mobilitzacions. En relació a això, val a dir que a principis de maig s’obre un nou centre mèdic públic a la comarca, el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Maresme, que donarà servei a la ciutadania del Maresme Central, on s’inclou Arenys de Munt. El nou CUAP està ubicat en un edifici annex al Centre d’Atenció Primària El Maresme (Gatassa), i s’hi accedeix per l’entrada que hi ha al passatge Antoni Díaz Conde, cantonada amb el Camí del Mig. Es tracta d’un espai nou, de 550 metres quadrats, totalment remodelat, que compta amb 1 box de triatge, 7 punts de consulta polivalents, 8 punts d’ob-servació i un box de reanimació cardiopulmonar (RCP). Donarà servei les 24h, tots els dies de l’any, per atendre les urgències de baixa i mitjana complexitat de medicina general i pediatria.
|D'Arenys, gent i societat
ARENYS DE MUNT JA TÉ UNA NOVA PLAÇA PER A ACTES CULTURALS
cetaB | aifargotoF
El dissabte 24 d’abril a les 12 h es va inaugurar la plaça de la República Catalana, acte que estava previst per al 10 d’abril dins les Festes del Remei però es va haver d’ajornar a causa de la pluja. Després de la inauguració, hi va haver un concert d’AMunt Jazz Band. La regidora Tònia Vila Paituví, destaca el gran pas que suposa per la vida cultural del municipi el fet de tenir una plaça nova com ho és aquesta de la República Catalana. Referent als usos de la plaça, s’hi poden fer múltiples activitats de petit format. Referent als acabats, es buscava una plaça que no fos una simple plataforma de ciment, sinó que tingués un acabat que recordés la sorra i no fos tan dur com una pavimen-tació.
Inauguració de la Plaça de la República Catalana
EL MAL TEMPS VA FER ANUĿLAR GAIREBÉ TOT EL REMEI La previsió de pluja va fer anuŀlar tota la Festa Major petita del Remei. Sí que es va poder fer l’ofici dins l’església. I també es va poder fer la presentació d’una sèrie documental a la sala gran del Centre, que es diu Cas Tancat, realitzada per VeriTV. Tota la resta va quedar suspesa. No es decidirà quan es reprogramen els actes fins que no se sàpiga com evoluciona la pandèmia i què passarà un cop acabi l’estat d’alarma el día 9 de maig.
LES BREDES TAMBÉ ESTAN PENDENTS DEL 9 DE MAIG
uixra | aifargotoF
breda de la plaça
A mitjans d’abril es va fer una nova reunió entre l’Ajuntament i els representants de les Bredes, per tornar a parlar de quina intenció hi ha de cara a l’estiu. A la primera trobada tot va quedar molt pendent de com evolucionés la pandèmia. Ara ja s’ha concretat un xic més què farà cada Breda, però igualment encara s’està pendent del que passi amb les restriccions i el toc de queda per acabar de planificar les activitats. El que es decideixi a partir del 9 de maig serà determinant per acabar de saber quin tipus de festa es podrà fer. El que sí que és noticia, i de les bones, és que gairebé tots els representants de les bredes van comentar que tenen intenció de fer alguna cosa, per poc que sigui, i que no es perdi la seva Breda. Només una, l’Eixample, no té intenció de fer res.
/17
|D'Arenys, esports
JORNADA DEL CAP DE SETMANA DEL 23-25 D'ABRIL
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex aconsegueix la important victòria davant el Barça i es guanya la possibilitat d’ascendir a la màxima categoria en l’última jornada per 4 gols a 1. Gràcies a aquests tres punts, els de Raul Castillo es jugaran l’ascens en la darrera jornada de l’OK Lliga Plata. Si l’Arenys de Munt guanya i Alcobendas i Alcoi no ho fan, el Centre d’Esports pujarà automàticament. Si només punxa l’Alcobendas, els arenyencs aconseguiran el passaport del playoff. Pel que fa al futbol sala. L'equip masculí va caure per 1 gol a 5 davant la Penya Esplugues en la 5a jornada del playoff de permanència i estan virtualment descendits. A falta de 21 punts per disputar, els de Tati Torres estan a 21 punts de la salvació. La setmana vinent podria ser ja matemàtic.
El futbol sala femení, també va caure, s’enfrontava al Sant Cugat, 2n classificat i es va veure superat per 2 gols a 5. Pel que fa a les de Joan Jové perden el liderat en solitari. Finalment, el Club Esportiu Arenys de Munt va rebre al Santvicentí en la 12a jornada de la Quarta Catalana perdent per 2 gols a 3 en un partit amb polèmica. 3 expulsats, dos de l’Arenys de Munt i un del Santvicentí i es va requerir presència policial requerida per l’àrbitre per sortir escoltat del camp municipal.
0 DERROTES A LA JORNADA DEL 16-18 D'ABRIL
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
/18
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex aconseguix la victòria a la pista del líder, l’Alcobendas per 2 gols a 3 i es coŀloca a només un punt del segon i a 2 del primer lloc. En futbol sala, el masculí va empatar a 3 a la pista del Mar Dènia. Els de Tati Torres segueixen sense conèixer la victòria però encadenen dos empats consecutius que els ajuda a agafar confiança de cara al tram final. El segon entrenador, Marc Vila, destaca que l’equip fos capaç d’empatar després d’anar perdent 3 a 0. En futbol sala femení, el primer equip empatà a 1 davant el Parets però segueixen al capdavant de la classificació. En futbol, el primer equip va disputar l’11a jornada de la lliga davant el Dosrius i va guanyar. Finalment, en bàsquet, primera victòria de l’Amunt Bàsquet, que es van imposar per 74 a 54 davant el Santa Perpetua.
|D'Arenys, esports
REPÀS DE LA JORNADA DEL 9-11 D'ABRIL Victòria de l’hoquei. El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex visitava la pista del Rivas en la 19a jornada de l’OK Lliga Plata. Els arenyencs tenien marcada amb vermell aquesta jornada per la transcendència que tenia. tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
En futbol sala masculí, el Club Futbol Sala Arenys de Munt va rebre el Salou en la tercera jornada del playoff de permanència. Els arenyencs venien de dos derrotes i van aconseguir trencar la mala dinàmica amb un empat, tot i que seguien cuers. En canvi, victòria indiscutible per a l'equip femení, les de Joan Jové, s’enfrontaven a l’Olímpic Floresta, 2n classificat en la 5a jornada de la 1a divisió.
Qui també disputava un partit clau, derbi, era el futbol, el Club Esportiu Arenys de Munt disputava la 10a jornada contra el Canet. Els arenyencs van ser superiors i es van imposar amb comoditat per un 2 a 0, que els apropa a les primeres posicions de la taula. Finalment, el bàsquet, que segueix sense conèixer la victòria, va caure contra el Santa Perpetua per 68 a 53.
Tot i essent cap de setmana de Setmana Santa i amb festius pel mig, hi ha algunes competicions que no es van aturar. Un dels exemples és el futbol sala masculí. L’equip de Segona Divisió B Nacional disputava la segona jornada del playoff de permanència. Ho feia a la pista del Lleida on va caure per 7 gols a 4 en un partit disputat on l’Arenys de Munt va disposar d’ocasions per treure un millor resultat. Una altra competició que seguí la seva activitat és la quarta catalana de futbol, el Club Esportiu Arenys de Munt s’enfrontava al líder de la competició, l’Aquahotel en la segona jornada de lliga. Els arenyencs van plantar cara però van caure finalment per 0 gols a 3 en un partit on els visitants van imposar el seu domini.
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
PRIMERA JORNADA DEL MES D'ABRIL AMB CAP VICTÒRIA
/19
|De la parròquia
CATEQUESI PARROQUIAL Tot i que hem continuat amb la pandèmia, les condicions han permès que s’hagi pogut realitzar el curs de catequesi 2020/21, que aquest mes de maig, durant la setmana del 10-14 acabarà. També cal remarcar que s’han pogut realitzar les seves coŀlaboracions, amb els grups de catequesi i els encarregats de música, a les misses dominicals dels dissabtes. Primeres comunions: com a fruit de la formació catequètica que s’ha dut a terme aquest curs; els dissabtes 1 i 8 de maig a les 12h es celebraran misses especialment preparades perquè una dotzena d’infants puguin rebre la seva Primera Comunió i així ja podran participar plenament de l’Eucaristia que celebrem a la nostra comunitat parroquial. Confirmacions: Per altra banda, 7 nois/es dels més grans, que s’han pogut preparar, el divendres 21 de maig, a la missa que es celebrarà a les 8h del capvespre, rebran el sagrament de la Confirmació, que els administrarà el nostre bisbe, Mon Francesc Pardo. Per altra banda fem constar que a la Vetlla Pasqual, celebrada el passat Dissabte Sant, 3 d'abril, també un grup de nois/es van fer la seva Professió de Fe, tot renovant les promeses del seu Baptismei preparant-se per a rebre el sagrament de la Confirmació properament.
HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES Canceŀlació del pelegrinatge al santuari de Lourdes a França L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del Bisbat de Girona ha comunicat la canceŀlació del pelegrinatge al santuari francès, que havia de tenir lloc del 23 al 27 de juny. Aquesta decisió s’ha pres «a causa de la situació d’inseguretat, la lenta vacunació, les restriccions, tant del nostre país com de França», segons explica en un comunicat la presidenta de l’hospitalitat gironina, Anna Coll.
«Hem de ser molt responsables amb les mesures de seguretat per prevenir qualsevol contagi». I afegeix: «No serà fàcil esperar un any més per tornar a Lourdes, però tenim una eina que ens ajuda molt, que és la pregària i ajudar-nos els uns als altres. En aquests moments que no podem trobar-nos i abraçar-nos qualsevol gest d’estimació té un valor molt gran».
/20
|De la parròquia
CALENDARI LITÚRGIC Som al Temps de Pasqua fins al diumenge 23 de maig El temps de Pasqua és el més important de tots els temps litúrgics, ja que celebrem el centre la nostra fe cristiana, que és la mort i resurrecció de Jesús. Del Diumenge de Pasqua “Florida” al Diumenge de Pasqua “Granada“, són cinquanta dies que van del diumenge de Resurrecció fins al de Pentecosta i que celebrem amb alegria i joia, com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, com un gran diumenge. De fet, la Pasqua és la festa més antiga que l’Església celebra, ja que es va començar a celebrar el mateix dia de la resurrecció de Jesús, el diumenge. Així doncs, diumenge rere diumenge, la comunitat cristiana celebrava la resurrecció de Jesús. Segles més tard es començà a celebrar la solemnitat del Nadal del Senyor (segle IV) i així es van constituir els temps litúrgics, tenint com a centre de tot l’any la solemnitat de la Pasqua. El temps de Pasqua té el seu inici en la nit santíssima de la Vetlla Pasqual, que ja es considera diumenge. El mateix diumenge, ja de dia, celebrem el Diumenge de Pasqua i, a partir d’aquí, se succeeixen cinc diumenges més, anomenats segon, tercer, quart, cinquè i sisè. El dijous següent al diumenge sisè de Pasqua se celebrava la festa de l’Ascensió del Senyor, traslladada al diumenge perquè el dijous no és dia festiu; aleshores, el diumenge següent a l’Ascensió en dijous se celebrava el diumenge setè de Pasqua. Finalment, el diumenge següent al diumenge de l’Ascensió, celebrem la gran solemnitat de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant i, amb ella, acaba el temps litúrgic de Pasqua. De fet, per Pasqua celebrem que la vida ha vençut la mort, que tot reneix, que floreix nova vida, la nova vida que Jesús ens dóna.
I això en la vida cristiana es viu renovant el nostre compromís baptismal, créixent en la fe, en l’esperança i en la caritat cristianes, malgrat les dificultats i problemes que es puguin presentar. Hem de prendre consciència que som un poble de salvats i redimits i, en conseqüència, hem d’anunciar aquesta vida nova que Jesús ens dóna als nostres germans i germanes i als qui no coneixen Déu. És, en definitiva, estimar com Crist ens ha estimat, viure la vida que Jesús ens ha ensenyat, una vida d’amor, d’estimació, de pau, de perdó. -Diumenge 16.maig: Ascensió del Senyor -Diumenge 23.maig: Pentecosta, “Pasqua Granada” -Diumenge 6.juny: Corpus Christi
72a ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT Recordem que enguany hi ha programada la romeria parroquial del divendres 28 al dilluns 31 de maig. Ara ja podem avançar que els dies per pagar la reserva d’allotjament són: 10 i 14 de maig, d’11 a 1h , al Casalet Parroquial Preus (per persona): 4 dies/122€, 3 dies/80€, 2 dies/63€
/21
|De la Parròquia
DES DEL CAMPANAR Benvolguts, des d’aquest campanar del mes de maig, m’agradaria parlar de les primeres comunions. Enguany, després d’aquest difícil temps de pandèmia, i respectant totes les mesures de seguretat, podrem tornar a celebrar comunitàriament les nostres primeres comunions. És, doncs, un moment ben bonic per a la nostra comunitat i per al nostre poble perquè, de sobte, la nostra plaça s’omplirà de nou amb els rostres iŀlusionats d’uns nens i nenes que volen fer un pas més en el seu itinerari cristià. Membres d’una comunitat creient, volen continuar els passos en la fe que van seguir els seus pares i els seus avis abans que ells, i es senten hereus d’una tradició miŀlenària, la d’aquells que s’han deixar captivar el cor per Jesús. És cert que, algunes persones, sempre volen posar en dubte les intencions veritables d’aquests nens i nenes, dientnos que fan la primera comunió només per l’acte social i pels regals. Però els podria dir que s’equivoquen completament. No nego pas que, potser molts anys enrere, quan socialment tothom feia la comunió, això es pogués donar, però en aquests moments ja estem en un altre nivell. Els nens i nenes que es preparen per a la primera comunió, en una societat tan secularitzada com la nostra, porten inscrit en el seu cor un gran amor a l’Eucaristia que els ensenya a posar-se al servei dels altres com una manera d’entendre la vida. Només cal escoltar-los quan preparen els escrits i les pregàries d’aquell dia per adonar-te de la gran sort que tenim de tenir-los a la nostra parròquia. El nostre bisbe Francesc ho va escriure en el Full
Mn. Joan Soler Ribas Parroquial del Bisbat número 4.876: «La primera comunió és una experiència cristiana intensa per a l’infant, per als pares i familiars, i també per a la parròquia. L’infant ha de comprendre que combregar amb Jesucrist és un gran regal, el millor regal que pot rebre». D’això es tracta! De descobrir que la fe no és una rèmora del passat, o una càrrega feixuga, sinó que la fe és un regla que et dona les eines per a fer front al futur amb fe, esperança i caritat. Són molts els nens que rebran la primera comunió enguany, i és un motiu d’alegria per a la nostra parròquia, però també sabem que són molts els qui no la rebran. Alguns perquè han fet una opció no creient, o creient en una altra confessió cristiana o en una altra religió, totes aquestes opcions ben respectables. Però n’hi ha d’altres que no ho han fet, senzillament, perquè han deixat la fe en un segon lloc en la formació del seu fill. A ells em dirigiria dient-los que haurien de repensar les prioritats per a fer que la fe torni a ocupar el lloc que es mereix en l’educació del nostres fills, perquè si els hi donem molts de coneixements, però no els hi donem cap roca sòlida on puguin posar els fonaments de la seva vida, a la més petita tempesta tota la seva construcció quedarà derruïda. La primera comunió és el signe d’uns construcció que va pujant harmoniosament construïda sobre la roca sòlida d’una família que ha continuat posant la fe en el centre de les seves vides. A totes aquestes famílies, i a tots aquests nens i nenes només volia agrair-los la confiança que fan a la parròquia i al grup de catequistes que, un any més, els han acompanyat d’una manera admirable. Bon mes de maig, i felicitats als qui rebran la primera comunió.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
DEFUNCIONS -José Muñoz Agüera, 98 anys. -Teresa Reyes Palomo, 83 anys. -Joaquima Salvà Umbert, 96 anys. -Glòria Suazo Fernández, 82 anys. -Mireia López Sánchez, 10 anys. -Salvador Farrerons Artigas, 94 anys. Que el Senyor els rebi en la seva Pau.
/22
Aquest mes de maig es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM
VIDA CREIXENT TROBADA MENSUAL Aquest mes serà el dimarts 18 a 2/4 de 6 de la tarda al temple parroquial
|Del temps
Ens plantem al 4rt mes de l'any, l'abril "sempre vil: al principi, al mig i a la fi" i fent bona aquesta dita un cop superada la penitència de la 4rta intrusió de pols sahariana d'aquest 2021 amb temperatures per sobre del normal (en plena Setmana Santa), la primera de la primavera astronòmica amb el seu punt àlgid el dia 2 (Divendres Sant), a partir d'aquí encetàrem un període força més frescot del que tocaria alternant petits períodes estables amb un seguit de bruscos però breus retorns a l'hivern acompanyats d'algunes precipitacions com les que aigualiren els actes del Remei d'enguany (festa major petita d'Arenys de Munt) i l'embossament ben marcat que ens passà per sobre entre el 16 i 17 d'abril de característiques de ple hivern enmig de la primavera, seguit d'un nou canvi de temps 48h abans de la jornada dels enamorats per exceŀlència aquí, Catalunya (Sant Jordi) i que enguany com si s'hagués fet expressament coincidir amb una finestra assolellada, i de bon temps per reprendre la inseguretat típica de l'època a partir del diumenge 25 amb la borrasca Lola com a protagonis-
anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF
MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
ABRIL INSEGUR I MARCEJAT AMB UNA PLUVIOMETRIA GAIREBÉ A LA MITJANA
"2 fenòmens d’aquest abril fresc i insegur amb
una pluviometria gairebé a la mitjana" Foto1: Ruixat passetger de 1a hora de la tarda dia 20
abril que sortir entre altres per explicar la jornada insegura a l'espai del Temps del vespre de tv3 Foto 2: Cirrus radiatus al migdia 24 abril presagiant e recta final insegura d’aquest abril
ta, gestant una segona borrasca a la mediterrània, més aire fred en alçada... que marcaren el temps tan insegur però alhora força incert de la recta final del mes. Amb empastifada al cantó primer, (2a intrusió de pols sahariana de la primavera, la 5a en el còmput de l'any) i ruixats dispersos i irregulars ja sense fang, després acompanyada de la pertinent refrescada. per tancar aquest abril fresc i insegur amb una pluviometria gairebé en mitjana, lluny de l'ambient de plena primavera que ens tenia acostumats altres anys
"Abril, sempre vil: al principi, al mig i a la fi"
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
/23
|Mirant el cel
.)CAI( sairanaC ed acisífortsA ed otutitsnI | aifargotoF
"Disseny preliminar de l’estructura del EST"
SELFIES A L'ASTRE REI MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
Aquest darrer mes ha començat un projecte molt interessant d’Astronomia i Enginyeria que ens queda relativament a prop. Es tracta del nou Telescopi Solar Europeu (EST per les sigles en anglès) que es va projectar ja l’any 2008 per a instaŀlar-se a l’illa de Gran Canària, un dels indrets privilegiats de la Terra per a l’Astronomia. Típicament, llocs com Gran Canària són coneguts pel gran públic, pel que fa a les aplicacions astronòmiques, per una baixa contaminació lumínica, que embruta el cel nocturn. No obstant, el EST es un telescopi solar i, per tant, diürn. Per aquesta raó, és interessant posar de manifest que aquesta ubicació és bona, no solament per tenir una baixa contaminació lumínica que permet
/24
gaudir d’un cel nocturn més net i amb un espectacle realment espectacular, sinó també per tenir una atmosfera molt neta, amb baixa contaminació i poca presència de partícules en suspensió i dels, ara tristament, famosos aerosols. Aquestes particularitats de cel net fan possible que els telescopis, tant diürns com nocturns, es vegin menys limitats que en altres ubicacions. Pocs indrets del nostre planeta (com son Hawaii, Xile, el desert d’Arizona, etc.) presenten aquestes singularitats de “cel verge” i “natural” que és tan important preservar, no només per a la Ciència i la Tècnica, sinó també pel fet de suposar un tresor natural de valor incalculable. Retornant a la part més tècnica del EST, aquest telescopi està concebut per a estudiar l’Astre Rei com mai s’havia fet, amb un assortit d’instruments científics que aportaran nova informació sobre el nostre Sol amb un detall sense precedents. El mes passat tot just ha començat la revisió dels detalls tècnics del disseny del seu mirall primari (un enorme mirall de 4 m de diàmetre que anirà encara directament al nostre estel), de la ma d’enginyeres i enginyers catalans. Els reptes tècnics que aportarà l’EST són d’una altra complexitat, especialment pel fet que el mirall s’escalfarà fins a uns nivells de temperatura força elevats durant les observacions. Cal un gran esforç inteŀlectual i manual per arribar a bon port, però la recompensa és molt gratificant: coneixerem més sobre la llum que ens permet viure.
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
|Batecs de natura
BATECS DE NATURA Ara que estem en plena primavera, crec que és hora de parlar una mica sobre la funció dels petits insectes que tan ajuden a poder continuar vivint com ho fem fins ara. Són tan petits que sovint passen desapercebuts als nostres ulls però sense ells desapareixeria la vida en el planeta. Tots hem sentit parlar un moment o altre de la importància de les abelles en la polinització de flors i conreus , però a part d’elles que s’encar-reguen de la feina més dura, hi ha d’altres insectes que fan la mateixa funció. Papallones, escarabats i molts altres que xuclen el nèctar de tota mena de flors que ajuden a mantenir la diversitat dels nostres camps i boscos. Però aquesta diversitat està en perill degut a que tan sigui a jardins o conreus traiem contínuament les anomenades “males herbes”. Aquesta pràctica va canviant poc a poc a mesura que prenem consciència de la importància que tenen aquestes humils plan-tes en cadascun dels diferents ecosistemes. Per a ajudar una mica a fomentar aquesta diversitat en els nostres horts i jardins, és netejar la zona de conreu lliure de males herbes si així ho considerem , però mantenir la flora espontània en els talussos i marges. Això atraurà els insectes i els mantindrà lluny de les nostres hortalisses. Com he explicat altres vegades, també ajuda molt el cultiu de plantes aromàtiques enmig de les verdures que atrauen o bé actuen de repeŀlent segons el tipus d’insecte el que sempre será beneficiós en la gestió de l’hort o jardí.
ALZINA ( Quercus ilex) Estem envoltats de boscos on l’alzina n’és molt sovint la protagonista juntament amb l’alzina surera tot donant l’ambient tan característic de Bosc Mediterrani. És un arbre perennifoli, o sigui que no perd les fulles a l’hivern amb una capçada ampla si el bosc on es troba no és dens i amb una alçada entre 5 i 20 metres. Aquesta espècie suporta les condicions més extremes del clima continental, de les gelades al les sequeres de l’estiu i això fa que esdevingui dominant en les regions on es troba. Al Països Catalans esdevé des del nivell del mar fins a gairebé 1.400mts. La floració te lloc entre els mesos d’abril a maig on veiem els aments com pengen voltats d’abelles , ja que curiosament és una flor que els hi agrada molt. El seu fruit, l’aglà , madura entre els mesos de setembre i octubre del mateix any. És molt nombrosa la fauna que nidifica a les alzines , i en arbres de gran alçària ho poden fer l’astor i l’esparver. Des de antic , l’alzina ha estat explotada per a obtenir llenya i carbó de molt bona qualitat i va esdevenir una gran font calòrica i energètica abans de l’arribada dels combustibles fòssils derivats del petroli. La duresa de la fusta d’alzina s’ha aprofitat per elaborar objectes molt resistents, com les rodes de carro i els mànecs de diverses eines com les destrals. L’escorça de l’alzina s’ha emprat per a adobar pells perquè conté molts tanins i les seves glans contenen un 50% de fècula, acompanyada de diversos sucres, greix i taní. Les glans però , no solen ser apreciades en l’alimentació humana llevat en èpoques de fam i penúries on es veien obligats a usar glans per a fer-ne farina. L’ús més habitual és la recollida de glans per a l’engreix del bestiar porcí per tal d’aconseguir els preuats pernils de glà que tan es consumeixen a la Península Ibèrica. A la Catalunya Vella i fins als anys seixanta la tasca de recoŀlecció de glans era duta a terme per població femenina, producte que venien als engreixadors de porcs per la zona del Montseny i Montnegre.
/25
|Batecs de natura
ROSELLA ( Papaver rhoeas)
Només cal mirar els camps ver veure aquestes humils flors que omplen de color el nostre entorn tot omplint conreus, vorals i tota mena de marges. Potser perquè en veiem tantes, que no els hi donem la importància que es mereixen. Des de l’antiguitat els seus pètals varen ser molt emprats per a preparar infusions i xarops per a calmar la tos dels nens. Les fulletes de la base, abans de que floreixi es mengen en amanides, purés o truites. El seu nom “Papaver” deriva del celta papa, “papilla” ja que antigament es barrejava el suc d’aquesta planta amb les farinetes dels nens per tal d’ajudar-los a dormir. Aquesta és una de les seves propietats ja que forma part de les roselles de les que se n’extreu l’opi. Forma part de les tisanes destina-des a calmar la tos i alleujar els bronquis, ja que tan en poden prendre persones grans com infants i ajuda també en millorar la tos nerviosa i seca de la tos ferina. Els pètals vermells serveixen per a tenyir robes, llanes, seda o paper i els berbers del Marroc els utilitzen polvoritzats, per a pintar-se els llavis, encara que només aixafant-los s’aconsegueix un exceŀlent color vermell per a donar color a les galtes i als llavis. Un cop caigudes les fulles, el seu fruit és una càpsula ovoide i cònica que conté un gran nombre de llavoretes. Un cop assecat aquest fruit i les llavors, aquestes s’utilitzen per a condimentar pans i pastissos i a casa nostra, d’aquestes llavors se les anomena “pintacoques” .
PAPALLONA DE L’ARBOÇ (Charaxes jasius)
INFUSIÓ PER A LA TOS, BRONQUITIS I LA GRIP 5 cullerades de pètals secs És molt important que els pètals s’assequin ràpid. Cal posar-los a la ombra i en un lloc sec, càlid i airejat tot fent capes molt fines damunt de paper o una tela metàŀlica molt fina. Preparar la infusió posant una culle-rada sopera de pètals per tassa d’aigua. En podeu prendre dues o tres tasses al dia.
/26
Qui diria que tenim tan a prop nostre l’única representant mediterrània d’una subfamília tropical i que a més és la papallona diürna més gran d’Europa, pot arribar a mesurar fins a nou centímetres. La seva eruga és molt gran però es capaç de passar desapercebuda damunt les fulles del cirerer d’arboç del qual s’alimenta per la seva immobilitat i pel color verd llampant molt semblant a les fulles. Això fa que sigui capaç de lliurar-se de ser el menú preferit de tallarols capnegre i mallarengues entre altres ocells insectívors. Aquesta papallona tan gran crida l’atenció per les ratlles blanques, negres ,taronges, marrons i blaus de les seves ales i és de les poques que viuen dins del bosc entre alzines, sureres i arboços. La podem veure a l’anvers de les fulles, sobre un coixinet de seda que es fa ella mateixa. Tot i que se’n veuen poques, a la zona del Montnegre-Corredor al ser bosc d’alzinar mediterrani encara en podem trobar i el seu vol és molt característic ja que vola en línia recta com una fletxa, molt diferent del vol en ziga zaga o en vaivé de les seves congè-neres però això fa difícil d’enxampar-la.
Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya
|Biblioteca
|Cartellera
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI LA COĿLECCIÓ LOCAL
Des dels seus inicis les biblioteques catalanes han guardat en el seu fons tots els llibres i documents referents a la història, sociologia, entorn natural, geografia... del municipi on es troben. Aquesta secció rep el nom de coŀlecció local. La funció de la biblioteca és preservar aquests documents, però també posar-los a disposició de totes les persones que necessitin consultar-los. Per això és tan important que els autors locals prenguin consciència de la necessitat que la biblioteca disposi d’almenys d’un exemplar de la seva obra, amb el pas dels anys possiblement serà l’únic lloc on es pugui consultar. Ara mateix, a la biblioteca, estem en procés de revisar tot aquest fons. La intenció és crear una secció de lliure accés i també detectar mancances. Més endavant farem una crida per si algú vol donar alguna obra que ens falti.
Diumenge 2 de maig, 12h plaça de la República catalana
Aforament restringit a les persones guardonades i acompanyants En cas de pluja es farà a la Sala Municipal
/27
|Llibre del mes
LA LLISTA DELS MEUS DESITJOS Grégorie Delacourt. Edicions 62. 140 pàgines
La protagonista d’aquesta història és la Jocelyne. La Jo viu en un petit poble francès, Arràs. Té una merceria i durant el seu temps lliure escriu un blog sobre costura que cada dia té més seguidores, una comunitat d’aficionades als treballs manuals, que entre elles es fan companyia. Les amigues de la Jo són dues bessones que tenen una perruqueria i que somien en fer-se riques gràcies a la loteria, són elles les que convencen a la Jo que faci una primitiva. Uns dies després el poble d’Arràs està revolucionat perquè el gran premi ha tocat en aquell petit poble, un premi de 18.547.3014 i 28 cèntims, però, passen els dies, i ningú el reclama. La vida de la Jo no és fàcil, regularment visita el seu pare, un malalt que només recorda els últims sis minuts. Té un marit que s’estima, però que li fa passar moments molt amargs i uns fills que estan absents. La Jo té dues llistes, la dels desitjos i la de les coses que necessita, però, tot i això, decideix amagar un xec milionari al fons d’una sabata. Aquesta és una noveŀla que parla sobre les petites coses de la vida, i com una situació desencadenant com un gran premi de loteria pot replantejar tota una vida. Molt més enllà d’un tema purament material, també hi ha la qüestió de decidir com volem viure la vida, de com ens estimem i de com ens estimen. «A casa, rellegeixo la llista del que necessito i penso que la riquesa seria poder comprar tot el que hi ha apuntat d’una sola vegada, des del pelador de patates fins a la pantalla plana, passant per l’abric de Caroll i la catifa antilliscant per a la banyera. Tornar amb totes les coses de la llista, destruir la llista i pensar ja està, ja no necessito res més. Ara ja només tinc desitjos.»
Gregórie Delacourt (1960) treballa al món de la publicitat, ha obtingut un ampli reconeixement en aquest camp. Però l’any 2010 va decidir dedicar-se a la literatura i va publicar la seva primera noveŀla, l’Écrivain de la familie, que va tenir un gran èxit. És amb La llista dels meus desitjos que s’ha consagrat, una noveŀla que ha estat traduïda a més de vint-i-tres idiomes. Podeu demanar la llista dels meus desitjos a la nostra biblioteca. Gemma Tomàs Pruna
/28
|Calendari
MAIG 2021 DISSABTE, 1 - Sala Gran del Centre, a 2/4 de 8 del vespre, recital de dansa a càrrec del Cos de Dansa de l'Esbart TORNAR A COMENÇAR. Preu entrades anticipades: escola de dansa, 5€ / socis 8€ / general 10€. A taquilla increment de 2€ DIUMENGE, 2 - Plaça de la República Catalana, 12 migdia, LLIURAMENT PREMIS XXXIII MOSTRA LITERÀRIA. Aforament limitat a les persones guanyadores i acompanyants. En cas de pluja es farà a la Sala municipal. - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, recital de dansa a càrrec del Cos de Dansa de l'Esbart: TORNAR A COMENÇAR. Preu entrades anticipades: escola de dansa, 5€ / socis 8€ / general 10€. A taquilla increment de 2€ DIVENDRES, 7 - Sala Corrioles del Centre, a les 8 del vespre, cicle EL CENTRE MUSIC FEST actuacions de GARA & PAULA i JAZZ ON FIVE. Preu entrades; socis del Centre 3€ / general 5€ DISSABTE,8 - Sala Corrioles del centre, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, espectacle de circ CABARET JOVE'21 Taquilla inversa DIUMENGE, 9 - Sala Corrioles del centre, a les 12 del migdia, espectacle de circ CABARET JOVE'21 Taquilla inversa - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cicle cinema Gaudí: LAS NIÑAS, guanyadora de 4 premis Gaugí. Preu entrades anticipades: socis del Centre <30 anys 2,50€, socis del Centre 5€, general <30 anys 5€, general 8€. A taquilla increment de 2€ DIVENDRES, 14 - Sala Corrioles del Centre, a les 8 del vespre, cicle EL CENTRE MUSIC FEST actuacions de PROU + JAZZY PINKMAN. Preu entrades; socis del Centre 3€ / general 5€ DISSABTE 15 - Sala Gran del Centre, a les 8 del vespre, Teatre. El Grup de Teatre del Centre presenta SENSE RETRETS Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 4,5€ / socis del Centre 6€ / general <30 anys 6€ / general 10€. A taquilla increment de 2€
DIUMENGE, 16 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Teatre. El Grup de Teatre del Centre presenta SENSE RETRETS. En acabar hi haurà coŀloqui DIJOUS, 20 - Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, a les 6 de la tarda, inauguració de l'exposició: IDENTITATS POLIÈDRIQUES: ORÍGENS DIFERENTS, PRESENT COMÚ. Entrada lliure DIVENDRES, 21 - Sala Gran del Centre, a 2/4 de 8 del vespre, cicle EL CENTRE MUSIC FEST actuacions de BATALLA + Edgar&Pandy + Saletas + Danny Hawss Preu entrades; socis del Centre 3€ / general 5€ DIUMENGE,23 - Sala Municipal, Presentació del llibre RAIMON TORROJA I VALLS, MESTRE D'INFANTS I MESTRE DE MESTRES, de Francesc Forn i Salvà. Presentació a càrrec de Salomó Marquès i Sureda. Organitza: Coŀlectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt. - Sala Corrioles del Centre, a les 6 de la tarda: Setmana de la Interculturalitat, espectacle infantil de Rau-rau. Conte: LA MALETA Preu entrades: socis del Centre 2€/general 3€ DIVENDRES, 28 - Sala Gran del Centre, a les 8 del vespre, cicle EL CENTRE MUSIC FEST actuació de LA BANDA BIRUJI Preu entrades; socis del Centre 3€ / general 5€
EXPOSICIONS Sala d'Exposicions Mercè Paluzié - Fins al 9 de maig, "Primavera, passió, llum i color” d’Amics per l’Art del Maresme.
- Del 20 al 23 de maig, “Identitats polièdriques: orígens diferents, present comú”, a càrrec delCentre Moral i CFA Enric Camón. Horari: dijous 20 Inauguració, a les 6 tarda divendres 21 de maig, de 6 tarda a 8 vepre dissabte 22 i diumenge 23, d'11 a 1 del migdia i de 6 tarda a 8 vespre.
/29
|Recordant a... (1817) es casà amb la pubilla d’una de les famílies de propietaris més important del poble, la Raimunda Guillemí i Cumí (1817) i tingueren sis fills, tots nascuts a Martorelles: Joaquim, Joan, Antònia, Teresa, Dolors, Josepa i en Pere, el mestre que anys més tard, es convertiria en el pare de l’Àngela.
ÀNGELA BARÓ i TINTÓ 1888 - 1946
Mestra, d’una important nissaga familiar de mestres, que es casà amb un músic d’Arenys de Munt.
Després que el passat mes d’abril haguéssim parlat de tres mestres naturals d’Arenys de Munt, que van tenir un important protagonisme, durant i després de la República, acabarem aquest breu apartat dedicat als mestres, recordant una mestra que va passar pel nostre municipi, ja fa molts anys, i que tampoc hi va estar massa temps, però la seva vinculació familiar amb Arenys de Munt fou força evident. El seu pare, en Pere Baró i Guillemí (per cert, un mestre de reconegut prestigi a tot l’Estat) va ser destinat a les escoles nacionals d’Arenys de Munt quan estava a punt de jubilar-se, va morir i va ser enterrat aquí. L’Àngela, a més, es casà amb un pianista local professor de música, que allà on anava deixava la seva empremta; i les seves dues filles bessones van seguir les passes de la mare així com altres membres de la família– que van fer la carrera de magisteri. El matrimoni va estar treballant a diferents pobles de Catalunya, però van acabar establint-se definitiva-ment a la ciutat de Reus amb les seves filles, morint tant un com l’altre a la mateixa ciutat, i malaurada-ment força joves, potser per les dificultats i entre-bancs que van patir a causa de la guerra, i de tant treballar per tirar endavant la casa i la família. Procedència familiar de l’Àngela Quan va néixer en Pere Baró, el pare de l’Àngela, la família Baró ja portava vàries generacions assenta-des al municipi de Martorelles (Vallés Oriental) que en aquella època pertanyia al partit judicial de Granollers, i gairebé tots els seus membres es dedi-caven, principalment a l’agricultura. L’avi patern d’en Pere Baró i Guillemí era en Magí Baró i Bruguera (1787), casat amb una noia de can Boada, tots dos de la mateixa localitat, i un dels seus fills, en Martí Baró i Boad
/30
En Pere Baró i Guillemí En Pere Baró (1842-1909), fou el primer de la família (que nosaltres sapiguem) que es dedicà a la docència. Sembla ser, que era un noi molt ben predisposat pels estudis, i per això, els seus pares el van enviar a estudiar magisteri a l’Escola Normal de Barcelona, obtenint el títol de mestre l’any 1864.Cap allà l’any 1868 es casà amb la Maria Tintó, i tingueren sis fills/es: Margarida, Marià “Marianu”, Mercè, Josep, Maria Assumpció i Àngela (Angeleta), dels quals, dues noies van seguir la mateixa vocació del pare pel magisteri i es dedicaren a l’ensenyança. No sabem en concret, quins foren els seus primers destins de mestre, però, sabem que cap al 1870 estava a la localitat del Bruc, on va néixer el seu segon fil Marià, i posteriorment, entre altres destins, passà l’any 1888 a Maçanet de la Selva (amb un sou de 825 pessetes), fins que va fer oposicions per pujar de categoria i l’any 1897 aconseguí la plaça de La Selva del Camp (amb el sou de 1.100 Ptes.) encara que no prengué posició de la plaça fins al 1901. Després de cinc anys exercint a La Selva, i quan estava a punt de jubilar-se fou destinat a Arenys de Munt – no sabem els motius del canvi, ja que eren dues escoles de la mateixa categoria – on estigué exercint fins a la jubilació l’any 1908 (publicada al diari Educación el desembre de 1908). Ja no es mogué del municipi fins a la seva mort, que es produí el 24 de gener de 1909. Fou enterrat al cementiri d’Arenys de Munt (nínxol núm. 476, que fins a finals dels anys quaranta fou propietat de la família Baró, a nom d’en Marià Baró i Tintó). Tampoc podem deixar de mencionar, la tasca d’en Pere Baró escrivint llibres per a l’exercici de la docència, que van ser molt comentats i alabats per les autoritats acadèmiques de l’època, com per exemple: Cuadros sinópticos de Gramática castellana segun el texto oficial de la Real Academia Española (1883), i Cuadernos metódicos de aritmètica teórico-práctica (1888) - 10 quaderns. Els germans i germanes de l’Àngela Essent mestre d’escola en Pere Baró, va estar exercint i vivint en diversos pobles de les terres catalanes, i per això, els seus fills van venir al món en llocs diferents. El fill gran Marià, que va néixer a la localitat del Bruc va estudiar farmàcia, treballant tota la seva vida de farmacèutic, però va fer construir una escola al Guinardó (Barcelona) l’any 1927, per a la seva filla Maria Baró i Clariana, que obtingué el títol de mestra l’any 1926, i en fou la fundadora i primera directora (en un principi l’escola portà el nom de Nuestra Señora de Montserrat i començà amb 11 alumnes). En jubilar-se la Maria Baró a la dècada dels anys setanta, se’n va fer càrrec de l’escola la seva neboda Montserrat Baró i
|Recordant a... Julbe (que ha estat qui ens ha facilitat força informació per fer aquest escrit), filla d’en Josep Baró i Clariana i de l’Encarnació Julbe i Todoli, que també havia estat fent de mestra a la mateixa escola. L’escola que havia fundat la Maria Baró, passà a ser una societat anònima i a partir de l’any 1986 es convertí en una cooperativa de mestres formada per 13 persones, amb el nom d’Escola Guinardó, i que arribà a tenir més de 700 alumnes. (En Josep Baró i Clariana, nebot de l’Àngela, era un treballador de les Indústries Harmann, que va ser allistat l’any 1938 en una unitat d’infanteria i va participar en la batalla de l’Ebre, on el van fer presoner els feixistes i va ser donat per desaparegut, segura-ment assassinat pels soldats que el van detenir. El seu nom consta des de l’any 2013, a la llista dels morts i desapareguts en el memorial de les Camposines a la Fatarella amb la placa núm. 30). La Margarida, germana gran de l’Àngela, es dedicà preferentment a la confecció de peces de vestir fetes a “mitja”, però també va fer de professora de “labors” a l’escola Montserrat de la seva neboda. La Mercè, una altra germana de l’Àngela, es va fer monja de l’ordre del Sagrat Cor, exercint al mateix temps de mestra, i fou destinada entre altres llocs, a les localitats de Sant Iscle de Vallalta (1907), Breda i Banyoles; també estigué exercint a Torroella de Montgrí, on obrí una escola privada de nenes al passeig Marqués de Robert de l’esmentada població. La Maria Assumpció va ingressar a les monges de la Caritat; i l’Angeleta, la nostra protagonista d’aquest mes, tenint una forta vocació per l’ensenyança, es va decantar també al magisteri, seguint les passes del seu pare i la seva germana. Però, entre els descendents d’en Marià, germà de l’Àngela, la nissaga de mestres, encara continua, ja que a més de la seva filla Maria Baró i Clariana i de la neta Montserrat Baró i Julbe, com hem comentat anteriorment, tres filles d’aquesta: Jamina, Diana i Sheila Vilaseca i Baró, van fer de mestres, així com una neboda, l’Ariadna Aparicio Baró. I potser, encara continuarà en el futur, ja que una néta de la Montserrat, la Zènia Ferrrer (de la sexta generació dels Baró), està cursat actualment els estudis de magisteri. L’Àngela Baró i Tintó L’Àngela va néixer el 31 de juliol de 1889 al poble de Maçanet de la Selva, on el seu pare estava exercint en aquella època. No sabem els motius –si és que en Pere Baró fou destinat a algun poble de Lleida, però el cert, és que l’Angeleta, seguint la seva vocació, i després de realitzar els estudis elementals, entrà a l’Escuela Normal de Maestros de Lleida. El 1906 mentre encara era alumna de la Normal intervingué en una vetllada a l’escola per celebrar el centenari del Quijote, que fou molt alabada al diari La Educación d’aquell mes. El 1908 va ser enviada com a professora interina al poble de Pineda de Mar (Maresme) i el 10 de gener 1909 la Vanguardia informava de l’entrega de títols de mestres elemen-tals per part de la Universitat de Barcelona, entre els quals es trobava el de l’Àngela Baró. El maig de 1910 era designada pel rector de la Universitat, per ocupar la plaça d’Albinyana (4a categoria), on estigué
fins a l’any 1916, que passà a Maçanet de la Selva, el seu poble de naixement. L’any 1917, mentre estava exercint a Maçanet, l’Àngela aprofità les vacances d’estiu per venir a Arenys de Munt, i el dia 9 d’agost es casà amb el pianista d’Arenys de Munt Rossend Riba i Salvà (suposem que es devien conèixer quan ella treballava a Pineda de Mar, o quan el seu pare hi feia de mestre). Es van casar a l’església de Santa Maria de Mataró i oficià la cerimònia el mossèn d’Arenys de Munt, Narcís Farró. En Rossend Riba i Salvà En Rossend havia nascut el 4 de febrer de 1888 a Arenys de Munt. Els seus avis paterns –Pelegrí Riba i Raimunda Sendra– eren de Sant Sadurní de Noia i juntament amb el seu fill Joan Riba i Salvà, havien vingut a Arenys de Munt, quan aquest encara era molt petit i es van instaŀlar a la Rambla Jalpí 10. En Joan fou un dels principals impulsors de l’entitat Centro Democrático, que van obrir un local a la Rambla Jalpí,9 i organitzaven actuacions culturals i esportives, amb competència amb les altres societats del poble. En Joan, a més d’aportar tot el mobiliari de l’entitat, actuava com a rapsode, ja que era un poeta exceŀlent i també, un reconegut músic; es casà amb la Josepa Salvà i Mas d’Arenys de Munt i tingueren quatre nois i dues noies: Lluís (1877), Ramona (1880), Enriqueta (1883), Rossend (1888), Josep (1893) i Antoni (1895). No fou res d’estrany, doncs, que alguns dels seus fills es dediquessin a la música, i tant en Rossend com el seu germà Antoni exerciren de professors de piano. En Rossend casant-se el 1917 no tingué massa temps per donar-se a conèixer al poble, però l’Antoni, que tenia una sastreria a la Rambla Jalpí 10, va estar tocant en els diferents grups musicals, que a partir dels anys vint es van formar a Arenys de Munt (el seu grup tocava a can Corrioles), així com fent l’acompanyament musical a les sessions de cinema dels locals de Can Canals i Can Corrioles. A més, tenia un petit estudi al carrer Pascual on donava classes i oferia audicions. La Ramona es casà amb en Josep Colomer de can Betlem de la Roba, que el seu fill Carles va morir a la guerra l’any 1938, mentre estava al front de Castelló. Tant l’Angeleta com en Rossend tenien molt bona relació amb la seva germana Ramona i van sentir profundament la mort d’en Carles, ajudant-los en tot el que van poder, ja que ells també van pagar força car les conseqüències de la guerra. Naixement dels fills/es i a continuar treballant El mes d’abril de 1919 el diari La Vanguardia feia una referència a la festa organitzada a Maçanet pels mestres Pedro Casteny i Àngela Baró, celebrant la Festa de l’Arbre i en homenatge a la vellesa. Ambdós mestres van ser felicitats per les autoritats locals i provincials. L’any 1920 van néixer els seus tres fills/es bessons (un noi, que va morir al cap de vuit mesos i dues nenes, Angeleta i Assumpció). El febrer de 1924 va agafar més d’un any d’excedència, a causa d’un avortament (ja n’havia patit un uns anys enrere) però, el curs 1925-26, ja estava treballant de nou a Maçanet, i el dia 31 de
/31
|Recordant a... juliol el diari La Vanguardia publicava: “Se celebró en esta villa la exposición de trabajos escolares del finido curso, y fué de la importancia a que nos tienen acostumbrados nuestros dignos maestros doña Angela Baró y don Pedro Canteñs. Dicha exposición fue visitadísima durante el día por todo el pueblo y autoridades. La hermosa fiesta que al final se celebró, tuvo este año extraordinaria solemnidad. El señor gobernador estuvo representado por el delegado don Rafael Maquieira, acompañado de distinguidos militares de la guarnición de Gerona, los cuales, acompañados de nuestras autoridades, visitaron la exposición de la escuela de niños, i después de leída la memoria reglamentaria, se trasladaron las autoridades a la escuela de niñas, donde pudieron examinar también los acabadísimos trabajos en ella expuestos. Los señores visitantes dirigieron calurosos y muy merecidos elogios a la señora maestra doña Angeles Baró. Los alumnos de ambas escuelas, reunidos en la de niñas, recitaron poesías, cantaron inspirados himnos y ejecutaron varios números rítmicos, acompañados por el profesor de piano don Rosendo Riba." Com hem dit anteriorment, el marit de l’Àngela feia de professor de piano, tasca que continuà exercint a tots els pobles on l’Àngela era destinada. Aquest any, però de 1926, l’Àngela es presentà a un nou concurs i li fou concedida la plaça d’Arenys de Munt, encara que fou per poc temps, ja que el 1930, tornava a estar a Maçanet de la Selva, i aquell mateix any el Ministeri d’Educació li concedí la distinció honorifica de Gracias de Real Orden (a ella i a un mestre de València) en reconeixement de la seva exceŀlent tasca com a mestra. Canvi a l’escola de Reus L’any 1932 fou traslladada a la ciutat de Reus –on es quedà ja definitivament– i va ser designada a l’escola Prat de la Riba. Aquí a Reus, amb el seu marit van comprar un mas als afores, on en Rossend es dedicà a treballar la terra. Oficialment, però, vivien al carrer Carnisseries Velles 8, on tenien un pis. El 1934 el diari La Vanguardia publicava la notícia sobre la celebració de la festa del Segell Proinfància en l’escola Prat de la Riba, en què va ser proclamada campiona escolar una alumna de la classe de l’Àngela. Quan esclatà la guerra civil el 1936, l’Angeleta continuà treballant a la mateixa escola seguint els postulats de la Nova Escola Catalana. Però, al final de la guerra i amb la derrota dels republicans, fou denunciada i acusada de republicana, patint un procés penal per responsabilitats polítiques al TRRP de Tarragona (Tribunal núm. 2 Exp. 2099), però el Teniente Jurídico, Juez de Funcionarios, Luis Olay, la va declarar innocent (després de gastar-se més de 5.000 pessetes en advocats defensors i pagant la sanció corresponent. Exp. Hisenda: Reus B.F. 5817).
/32
En el procés de depuració obert pel Ministerio de Educación Nacional (Exp. 32/12953 de 1936-42) també obtingué el mateix resultat, i l'any 1940 era admesa de nou a l'escola nacional de Reus. El diari El Español de Reus del 12 de juny de 1939, va publicar la llista dels funcionaris que havien estat absolts i podien passar a recollir el certificat per l’Auditoria de Guerra de Tarragona i l’Angeleta hi figurava amb el núm. 875 de la llista. L’any 1942 ja tornava a estar exercint a l’escola de nenes de Reus i en el BOE núm.138 del mateix any, van publicar el seu ascens a la 4a categoria amb un sou de 8.400 ptes. Mort de l’Àngela i continuació de la nissaga de mestres Malauradament, tant en Rossend com ella no van poder gaudir de la jubilació, ja que ell va morir el 1942 –amb només cinquanta-quatre anys– i ella el 1946. No fou res estrany, doncs, hagueren de treballar molt per tirar la casa endavant, i els problemes derivats de la guerra els van ocasionar molts patiments, fins que no ho tingueren completament solucionat. Les seves dues filles Angeleta i Assumpció, també havien estudiat magisteri i precisament, en una carta enviada per en Rossend a la seva germana Ramona d’Arenys de Munt l’any 1941 poc abans de morir ell, li comunicava que les dues noies havien muntat una espècie d’acadèmia al mas i es guanyaven la vida donant classes als fills i filles dels masos veïns. No sabem on van estar treballant de mestres posteriorment, però tenim constància que l’Assumpció es casà amb un xicot d’Alacant i van tenir dos fills; i l’Angeleta es casà amb un noi anomenat Fèlix i també van tenir dos fills, a un dels quals li van posar de nom Rossend “Rossendet”, com l’avi. En Pere Baró i Tintó, si ho pogués veure, estaria força satisfet pel que han fet tots els seus descendents que s’han dedicat a l’ensenyament seguint les seves passes, tot i els problemes que alguns han hagut de superar, com li va passar a la seva filla Angeleta,per defensar una escola de qualitat, democràtica i catalana.
“Un mestre és una brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes”. (Ever Garrisson)
Elies Surroca i Campàs
|El racó de l'Humanista
UN SOL COS Tenim un sol cos que ens roman mentre visquem. Serà l'únic que tindrem en aquesta vida. Hem de sentir-nos a gust amb ell i aprendre a apreciar-lo. Acceptar-lo tal com és, amb les seves virtuts i defectes, és essencial per al nostre benestar emocional, i també per a la nostra salut física. Saber acceptar-nos tal com som. Respectem el nostre cos i tractem-lo amb la mateixa cura que un objecte valuós i irreemplaçable. L’estimem o l’odiem, l’acceptem o el rebutgem, no hi ha possibilitat de tornar-lo ni canviar-lo. Si abusem d'ell o no li fem cas, s'anirà deteriorant. Pot ser que ens sentim incòmodes i desitgem que el nostre cos fos diferent. És natural i humà voler tenir el millor físic possible. Però no hem d'obsessionar-nos ni condemnar-nos per no ser “el més atractiu”, ni “el més saludable”. A mesura que envelleix el nostre cos mostrarà alguns aspectes irritants que no aconseguirem canviar. De vegades ens proposem metes inassolibles i ens censurem sense pietat per la falta de perfecció. Hem de fer les paus amb el nostre cos. Som uns éssers humans únics. Ningú pot fernos sentir inferiors sense el nostre coneixement. El nostre cos ens ofereix delit a través dels nostres sentits: una posta de sol, un menjar favorit, una dolça melodia, l'aroma d'un perfum, una suau carícia, ...
El millor tractament d'estètica i cirurgia plàstica consisteix a tenir la nostra autoestima alta i agradar-nos. Acceptar el nostre cos i estar orgullosos de tot el bo que té. És més important que estigui sa que bell. La finalitat de la majoria de nosaltres no és aconseguir ser miss o mister univers. La bellesa no és sinònim de felicitat. La història ho confirma. Els cossos passen i les persones queden. Preocupem-nos del nostre interior i anem acceptant el lògic pas del temps. Hi ha parts del nostre cos que mai envelleixen. Com el cor. Preocupem-nos que el nostre cor estigui sempre ben viu i fort per donar i rebre amor. I, mentrestant, siguem el nostre millor amic o amiga, i estimem-nos més. Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta
/33
OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC
|Opinió
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
INTERPEĿLAR
De tant en tant és precís fer una mirada al nostre entorn per veure si estem prou satisfets de com funciona la política local comparada amb els anteriors mandats i/o lideratges que han governat Arenys de Munt. És evident que mai tothom estarà d’acord amb tot, però caldria valorar de la mateixa manera com han actuat els diferents responsable polítics de cada legislatura i sempre hi haurà els coincidents, els detractors i els que opinen (sense cap coneixement) segons el que els diuen altres persones. Fins a dia d’avui no hi ha un procediment pedagògic per poder avaluar eficientment quina nota es podria donar al comportament i a la credibilitat de cada mandatari que ha presidir l’Ajuntament, però sí que se’n podria fer una anàlisi de les possibilitats, de les preocupacions de les inconsistències o incerteses, de com s’han administrat els diners públics, de com s’han invertit per millorar els serveis municipals i/o per consensuar amb els vilatans les seves necessitats i reticències. Aquest mandat i amb la pandèmia han passat moltes coses amb la teoria que tot és una estratègia, a tenir uns superàvits milionaris (any 2018 = 5.939.868 €. i 2019 = 3.675.525 €.) , a fer una política desconcertant d’esquenes a la ciutadania i als Consells, fitxant un regidor per tenir majoria absoluta, sense fer mai autocrítica i aprovant projectes i obres (rehabilitació per a Centre Cívic, Plaça a Can Borrell, projecte Cooperativa/Gusam, fase 3 Plaça Mercat...) que podrien esperar mentre que d’altres es queden en un calaix esperant que els que governen es convencin que és prioritari i que és el que demanen la majoria dels arenyencs que consideren molt necessari per ser un poble millor per a tothom. Emplaço els polítics a recuperar la iniciativa per la nova i urgent Residència per als nostres avis. Xavier Oller
/34
|Opinió
EN MEMÒRIA D’EN JAUME TORRENT, “BLOI” Ja fa uns quants mesos la mort d’en Jaume ens agafà a tots una mica per sorpresa. Va ser un cop molt dur per a la família i per als seus amics perquè ningú s’ho esperava, i no vam tenir temps ni per acomiadar-nos d’ell. Però, encara que sigui amb una mica de retard voldria dedicar unes paraules en record d’un bon amic que ens ha deixat, i quan encara li quedaven moltes coses per fer i per veure. La vida ja té aquestes coses, i com menys t’ho esperes les persones que més aprecies marxen deixant un buit difícil de superar. Tots dos érem de la mateixa edat i feia poc que havíem complert els vuitanta anys, i ho vam estar comentant en una tertúlia a can Rovira unes setmanes abans que ens deixés, tot recordant el nostre pas per l’Ajuntament d’Arenys de Munt, i per això, la seva pèrdua l’he sentit especialment. La feina d’en Jaume a favor de l’esport local, tant l’esport infantil
com el dels més grans, va ser digne d’elogi i de felicitacions, cosa que l’Ajuntament hauria de recordar quan es mora un dels seus antics regidors. En el mandat de 1983 a 1987 vam estar coŀlaborant en les tasques municipals, on en Jaume va fer una important feina, primer com a regidor d’Esports i després d’Ensenyament, i a més, es dedicava amb cos i anima al seu treball i a la seva família, sempre disposat a ajudar els seus amics. En definitiva, una gran persona, un bon català i un lluitador per la democràcia, que ja el 1979 arrenglerat amb l’ERC, no li va fer mandra, igual que el seu germà Antoni, posar-se a primera fila del partit i ser el primer a oferir-se per fer el que calgués, sempre en benefici del poble que ell tant estimava. Jaume, sàpigues que “no t’oblidarem”. Elies Surroca
ARENYS DE MUNT Al Maresme emplaçat, és un poble acollidor travessat per la Riera que dóna vida i frescor.
Ho passem fenomenal visitant les botigues i gaudint a les terrasses amb els amics i amigues
Per les festes religioses, un bateig o un casament, d'una cosa no hi ha dubte tenim el millor mossèn.
Neix a les muntanyes de la vall de Sobirans i és el lloc més escaient per gaudir-hi xics I grans.
Amb actes de tota mena celebrem moltes festes, sigui a l'estiu o l'hivern hi ha un munt de propostes.
En cultura i en esports estem a un gran nivell, per no abaixar el llistó alguns s'hi deixen la pell.
És la rambla principal i el punt de les trobades on s'apleguen els veïns en dates assenyalades.
Nit de Naps, Reis, Carnaval, Sant Jordi, les enramades, Diada, el Remei, Sant Martí, Nadal i les Campanades.
Quan ens volem relaxar tornant d'un llarg viatge podem passejar pel terme admirant el seu paisatge
Abans alguna tempesta foragitava la gent, avui estem més segurs gràcies al soterrament.
Perquè tot vagi com cal coŀlabora molta gent, voluntaris, entitats, el Centre i l'Ajuntament.
Conviure amb la natura i respirar l'aire pur ens carrega les piles per encarar el futur
Els arbres centenaris on els ocells fan el niu donen ombra iI alleugen la forta calor de l'estiu.
Les nostres associacions estan actives tot l'any, es mereix l'agraïment tot aquell que hi pertany.
I en un indret de la Plaça hi ha ràdio Arenys de Munt que amb música i notícies manté els ànims ben amunt.
Pere Marpons Colomer. Primavera del 2021
/35
BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC
|La Bústia
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Escola Sant Martí
APRENENT MATEMÀTIQUES DE MANERA DIVERTIDA Aquest és el segon curs que els nens i nenes de Cicle Inicial de l’Escola Sant Martí utilitzen Chromeboocks a l’aula. Són ordinadors portàtils que utilitzen Chrome, el sistema operatiu de Google i que són molt fàcils d’utilitzar per disposar de pantalla tàctil. Barrejar tecnologia amb matemàtiques és una gran aposta! Amb aquests ordinadors fem servir el programa Innovamat per aprendre matemàtiques. Es tracta d’una proposta didàctica molt engrescadora que va adaptant les activitats al ritme d’aprenentatge de cada infant. Així, amb jocs molt atractius i variats, van practicant conceptes matemàtics. (Numeració, parells i senars, suma, descomposició, fer estimacions sobre un resultat, problemes, espai i forma, resta, mesura, estadística...etc.) El programa s’adapta al que sap cada nen/nena perquè cadascú entra amb el seu codi. A mesura que l’infant va integrant els conceptes, el programa li proposa de nous. Si el nen o nena no ha assolit encara un concepte, el programa farà que torni a aparèixer en un altre moment. L’atenció a la diversitat és una de les seves virtuts ja que marca reptes assolibles per a cada infant. Els i les mestres, rebem setmanalment un informe de l’aprenentatge de cada nen/nena de la nostra aula. Aquest curs a més a més de Cicle Inicial, també els nens i nenes de 3r de Cicle Mitjà continuen amb aquesta activitat que ja van començar l’any passat. Les matemàtiques treballades així, segur que són més engrescadores per a tots els nens i nenes.
/36
|La bústia
Escola Sobirans
LES EINES DIGITALS ENS AJUDEN A MILLORAR LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT
És evident que actualment les tecnologies i internet formen part de la nostra vida, així com també del dia a dia de les nostres aules. La nostra responsabilitat com a educadors és proveir els infants de tecnologia com a eina puntual facilitadora d’aprenentatges significatius per a ells fomentant sempre un bon ús de la mateixa. Us mostrem alguns exemples d’activitats que s’han treballat a l’Escola Sobirans durant aquest curs. Educació Infantil: La tecnologia ens vincula al treball de l’hort Els diferents cursos d’educació infantil hem plantat hortalisses a l’hort, un espai educatiu més dins de la nostra escola. A la vegada, també cuidem l’hort d’en Norbert tot fent ús del Ninus: un recurs tecnològic, visual i motivador on es fomenta l’aprenentatge de les llengües, la lògica i les matemàtiques amb continguts interactius.
Cicle Mitjà: Fem jocs interactius
Aquest curs hem celebrat el Carnaval fent un Escape Room a 4t molt especial. Amb l’ajuda de la Clevertouch hem fet un Passaparaula interactiu i un Taller de Dites molt divertit.
Cicle Superior: Tecnologia col.laborativa Cicle Inicial: Ens comuniquem a través de pantalles A Cicle Inicial hem aprofitat les pantalles digitals tant per parlar amb companys o companyes que han estat confinats, amb mestres o per entrevistar a personatges d’interès pels nostres projectes.
Participem en projectes coŀlaboratius com el programa “Us ho expliquem” (escriptura) i el dia del Codi (programació). A 5è també superen reptes a través de Health Guardians 2030 (investigació en Salut i prevenció a través de la plataforma de joc interactiva de Minecraft).
/37
|La bústia
Donaviva
REMEDIOS VARO IRGANGA Nasqué a Anglès (La Selva, Girona 1908) Va néixer en una família liberal que li va permetre desenvolupar el seu talent artístic,, Aviat la família es desplaçà a Algesires, a Larraix (Marroc) i finalment Madrid, on s'establiren definitivament el 1924. Va ser una de les primeres dones que estudiaren a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tota mena de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos. Acabats els estudis, se n'anà a París i es matriculà a l'acadèmia de La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres , El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a Barcelona, on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia l'estil de l'Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes catalans i francesos. L'any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, que la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Més tard visqué amb Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració). El 1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo i el seu marit partiren amb vaixell a Mèxic, on arribaren el gener de 1942. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar arreu.
/38
Remedios Varo començà a fer dibuixos d'insectes per als estudiants. La minuciositat d'aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l'ús de complicats aparells científics. Començà a dedicar-se intensament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit. A Mèxic l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. En les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu. 0. El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament. Les influències de les seves 112 obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de si i, de vegades, iròniques.
|La bústia
Junts X Arenys de Munrt En la celebració d'aquest proppassat Sant Jordi les persones hem tornat a bolcar-nos en allò que és genuïnament nostre, en el que hem rebut dels nostres avantpassats. Els pobles savis segueixen les seves tradicions tot fidelitzant les seves arrels. Qui no ateny el seu passat no pot construir el seu futur. La Diada de Sant Jordi és un punt culminant entre les tradicions més nostrades. Amor, cultura, llengua, identitat prenen una corporeïtat que s'escampa abastament i és admirada per altres nacions del món. Fins i tot hi ha pobles, com per exemple el japonès, que l'han acollida i assimilada. La rosa és una concreció simbòlica molt ben trobada. Cantada sovint pels trobadors, citada per escriptores i escriptors d'arreu, forma part de la nostra quotidianitat onomàstica i sentimental. El llibre, la llengua, la cultura són la nostra espina dorsal; l'eix fonamental de la nostra genuïtat com a poble; la identitat més arrelada d'ençà cents d'anys de lluita per preservarla. Cal afiançar-la i facilitar entossidament la seva propagació i el seu ús quotidià. Parlar i llegir en català hauria de ser habitual a Catalunya. Fem-ho possible tothora. L'ambient bigarrat, multicolor, joiós, esclatant de vida, sempre ha estat relacionat amb la Diada de Sant Jordi. Parelles i famílies passejant, joves i grans tafanejant una gran varietat de llibres, autors/es signant llurs llibres, guinguetes de roses a dojo, parades amb materials reivindicatius, senyeres i estelades onejant, sardanes, danses diverses d'esbarts, corals, cantautors/es, Sant Jordi! Malgrat que la pandèmia condiciona força el present que ens toca viure, no hem renunciat a celebrar aquesta Diada, tot i la necessitat indefugible d'adoptar les mesures necessàries per garantir la nostra salut i la dels altres. Hem celebrat aquest Sant Jordi i hem tingut un record per totes les persones represaliades presoneres, exiliades, perseguides, amenaçades ... malaltes i/o que han perdut un familiar- que no ho han pogut fer. Hem viscut intensament la cultura i el país, tenint present i estimant la nostra història miŀlenària i la nostra gent des de la solidaritat, la inclusió i la justícia social. JUNTS X ARENYS DE MUNT
Cate-Colònies Benvolgudes famílies, nenes, nens i joves. Ens adrecem a vosaltres per informar-vos de la situació actual de les Catecolònies. Degut a la COVID-19 hi ha algunes mesures preses que ja podem assegurar i algunes que dependran de la normativa de la Generalitat per a les activitats de lleure d’aquest estiu: 1. La intenció des de l’equip de monitors/es és fer les Catecolònies. Un cop sapiguem les normatives establertes us informarem de com les podrem fer (possiblement fins a finals de maig no tinguem aquestes normatives). 2. No obrim torn nou. Tots els torns existents avancen un any, per tant aquest any tindrem segon torn (5è i 6è), tercer torn (1r i 2n ESO) i quart torn (3r i 4t d’ESO). El torn de ruta (1r i 2n BAT), realitzaran la ruta que no van poder fer l’any passat. A causa de la pandèmia no s’ha pogut preparar el nou equip de monitors i per això no podem obrir torn nou. Esperem poder gaudir de les colònies que tots i totes ens estimem amb la màxima normalitat. Fins aviat, C.E. Cate-Colònies Sant Martí
/39
|La bústia
ADM COMUNICAT de l’Associació ADM Arrel de l’escrit al BATEC núm. 401 del mes d’abril d’enguany amb el títol de: “QUE FAN PER NOSALTRES?” de la pagina 42, l’alcalde d’Arenys de Munt ens ha exigit una rectificació pel contingut d’un verb que segons ell suposava un greuge per a l’Ajuntament que podrem no compartir però per evitar polèmiques inútils innecessàries i no volgudes ens atenem a la seva petició escrita per poder-nos disculpar i possibilitat la bona entesa entre la nostra Associació i l’Ajuntament d’Arenys de Munt.
LLIBERTAT d’EXPRESSIÓ i d’OPINIÓ La llibertat d’expressió és un DRET fonamental recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) i reconegut pels sistemes democràtics per poder expressar lliurament la difusió d’idees i opinions sense censura. Vista la decisió de l’Ajuntament d’Arenys de Munt recomanaríem interpretar correctament tot el significat del verb polèmic (*fig. guanyar, ingressar . .) en el “Diccionari de la llengua catalana – Institut d’estudis Catalans – SEGONA EDICIÓ 2011” i no solament una part com es vol fer entendre. A part de tot això se’ns pot garantir que tots els polítics del govern i de l’oposició i tots els treballadors de l’Ajuntament fan el màxim del que poden fer per nosaltres i/o que la productivitat política/administrativa (incontrolada) es pot comparar amb la de l’empresa privada? Amb una pandèmia Sanitaria, Social i Econòmica ara és el moment de treballar conjuntament per solucionar els problemes d’Arenys de Munt i de les persones i aparcar les diferències personals i polítiques i alhora encetar la coŀlaboració i la participació efectiva entre tots els vilatans per intentar ser un poble millor que valgui la pena per viure les nostres descendències. ADM
/40
Amunt LGBTI POSEM EL FET TRANS* AL CENTRE DEL DEBAT AMB “SENSE RETRETS” El passat 28 de juny va néixer AMUNT LGBTI i des de llavors, malgrat les anades i vingudes de les restriccions de la COVID19, hem estat treballant per fer que Arenys de Munt fos un poble més obert i lliure. Hem establert contacte amb l’Ajuntament, amb el Consell Comarcal i amb les entitats LGBTI del Maresme i Catalunya per tal de donar forma a un projecte que segueix ben viu, amb molta iŀlusió i ganes de transformar la societat arenyenca. Gràcies a formar part de la recent Xarxa LGBTIQ Territori estem aprenent molt d’altres entitats i s’estan generant sinergies que ben aviat es materialitzaran en el nostre municipi. Els dies 15 i 16 de maig veurem com el treball d’AMUNT LGBTI es materialitzarà en l’obra de teatre «Sense retrets», escrita i dirigida pel nostre soci i veí Joan Llavador. Aquesta és la primera gran aposta que fem aquest any per apropar-nos a la població i perquè es posin al centre del debat les polítiques Trans* i la diversitat familiar. És una obra de teatre que, tot i basada en una peŀlícula, beu de fets reals gràcies a l’assessorament de dones trans com la Clara Palau, qui va viure un trànsit també en l’edat adulta. L’obra ens mostrarà el desig de la protagonista de viure lliurement i com ho assimilarà la seva família, alguns millor i d’altres amb més dificultats. Sortiu de casa i vingueu a gaudir del teatre! És una obra que no deixarà diferent a ningú i que ha estat preparada amb moltíssima iŀlusió per en Joan i per tot l’equip d’actors i actrius a qui des d’AMUNT LGBTI volem agrair la seva tasca voluntària. Portar a escena una història d’una dona trans que tot just comença el seu trànsit és tot un repte; i ho és encara més fer-ho a Arenys de Munt, un poble relativament petit. Des de la nostra entitat vam veure necessari donar veu a les persones trans i a les polítiques LGBTI comarcals, així que no deixeu de venir el diumenge a Teatrefòrum on comptarem amb la participació de la Meritxell Romero i Pinet, Consellera Comarcal d’Igualtat, i la Mireia Mata i Solsona, Secretària General d’Igualtat de la Generalitat. Gaudiu del teatre amb nosaltres, però sobretot vingueu a participar i a fer-vos vostra la increïble història que ens acosta i que parla sense retrets.
|La bústia
ASSEMBLEA Arenys de Munt
Alternativa Municipal - IDC
MAIG MOGUT
POSAR-SE LES PILES
Entrem en un mes important pel país i per l’Assemblea. No pararem de repetir als partits polítics que tenen un escenari ideal per fer un govern que ens porti cap a la Independència. Amb la inoperància estan provocant desencís.
Predir un nou projecte NO és gens difícil sempre que si creu i es té la voluntat i expectatives de voler-ho desenvolupar amb probabilitats de ferho efectiu, i millor amb la coŀlaboració de la participació ciutadana i amb una perspectiva real de consens.
L’1 de maig, dia del treball, la Intersindical i l’Assemblea fan una crida amb la campanya “Alcem-nos”, per reivindicar que els drets socials que necessitem per millorar no els aconseguirem sense la independència. Ha quedat demostrat durant anys que les reivindicacions no són escoltades des del govern central sigui quin siguiel seu color. Per això ens cal un estat propi. També el 7 i 8 hi haurà el “Congrés d’Independències Unilaterals” on hi participaran diversos països europeus que han aconseguit la independència per la via unilateral. Un congrés telemàtic organitzat per l’Assemblea i moderat per Vicenç Partal. Aquest maig tenim l’Assemblea General Ordinària, on es marcarà el Full de Ruta de l’any vinent. Des de l’Assemblea d’Arenys de Munt estem treballant per proposar millores als documents. Cal que es reiteri el compromís de pressionar als partits per portar-nos per la via unilateral cap a la Independència. Això serà del 20 al 26 i es podrà seguir per via telemàtica. També ha començat la campanya de la renda, i amb ella continua la campanya “Sobirania fiscal”. Tenim gestories al nostre poble que ens poden assessorar per presentar la declaració de la renda a través de l’Agència Tributària Catalana. És una acció completament legal que ens empodera davant l’estat espanyol. No parem. Hi ha molta feina per fer, i no defallirem. Teniu més informació al web assemblea.cat, o ens pregunteu a nosaltres i en parlem. #ElDretASerIndependents Molts ànims a tots els perjudicats per la Covid-19. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Moltes vegades a Arenys de Munt es fa política només de paraules que després NO es compleixen, com moltes actuacions del PLA d’Actuació Municipal (PAM) del passat mandat 2015-2019, aprovat pel govern d’ERC. Per posar un dels exemples, a L’ESPAI PÚBLIC de la pàgina 22– Objectiu estratègic - Avançar en urbanisme en el punt 7 hi diu: Elaborar el projecte de rehabilitació de Villa Josefa i Mas Talleda(Can Globus)... Doncs bé, el dia d’avui encara NO s’ha fet res i mentrestant la degradació es va emportant una reivindicació popular que va aturar un projecte urbanístic que volia enderrocar les dues (2) masies per fer-hi habitatge residencial. Després de més de sis (6) anys, ara ens diuen que faran la modificació del Planejament per poder encabir la nova Residència d’avis i que els treballs en què es troba el projecte van endavant (desenvolupament o modificació del pla urbanístic, projecte executiu, finançament i servei deresidència). Tota una declaració d’intencions sense especificar, ni cronograma, ni un programa de participació vilatana, ni quins recursos públics es podran destinar, ni la urgència per començar la rehabilitació de la Villa Josefa, ni res de res. Un govern responsable NO hauria de donar falses expectatives fantasioses amb un reguitzell de propostes i accions escrites en un PAM, ni tan sols fer creure a la ciutadania que ho faran i saben que no s’acompliran, que la “mentida escrita” és el descrèdit de la mala política que no distingeix la veritat de les falsedats d’alguns. Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC consensmunicipal@gmail.com @AlternativaMunt
/41
|La bústia
Contes des del projecte RADARS
EL SOL TREU EL NAS A qui no li agradaria passar-se hores entre dones precioses que desfilen engalanades i ben maquillades damunt d’una cinta màgica, arrenglerades com ho fan les cuques de llum? Jo vaig ser molt afortunat en poder-me passejar escoltat per deesses de la moda, nimfes en mig d’un món de glamur i fantasia. Temps per recordar. Vaig arribar a ser un home ric, molt ric. Això sí, ningú em va regalar res. Com enginyer de camins canals i ports vaig fer molt bona feina a les autopistes que ens permeten fer via per viatjar amb rapidesa i és clar, me la van pagar com em mereixia. La meva vida lluïa entre èxits professionals, bons amics, bons àpats, cases precioses i viatges a dojo. Gaudia del meu dia a dia sense pensar que aquell escenari que de vegades grinyolava, es podia enfonsar i xuclar-me endins com si fos una formiga. Malauradament, això va passar. La vida em va donar una sotragada tan forta que gairebé no me’n surto. De la nit al dia, em vaig quedar sol com un mussol i el meu cap es va desconnectar com si el corrent elèctric que el feia funcionar s’hagués malmès sense possible reparació. Però sempre hi ha una escletxa per on entra la llum del sol. L’escletxa va resultar ser un amic que em trobava a faltar. Em va buscar i em va trobar ensorrat i abandonat com una sabata vella i amb la sola foradada. Em va embolcallar amb la seva grandiosa amistat i em va rescatar del forat per on m’havia esmunyit. De cop i volta em vaig trobar envoltat d’un
/42
món de núvols blancs i un sol brillant que treia el nas. A mi que sempre m’ha agradat que em fessin pessigolles, em van aspirar d’entre les entranyes obturades de tristesa tots els malsons que duia enganxats dins els budells. Tota la tristesa que em treia l’esma per avançar, es va fer fonedissa i de mica en mica, vaig tornar a caminar entre els camps de blat daurats resseguint les cuques de llum que em treien de la foscor i em regalaven la llum. La vida, tornava a ser bonica. Aquest meravellós poble em va acollir amb els braços oberts ajudant-me a recuperar allò que havia perdut: l’autoestima. Em vaig adonar que si no m’estimava jo, ningú no ho faria per mi. Un cop net per dins i per fora, vaig posar-hi fil a l’agulla: em vaig espolsar la mandra i l’apatia i vaig buscar un habitatge on em pogués trobar a gust i poder rebre als meus fils i als meus amics. Fent camí, em vaig topar amb un tresor que donava tombs a la seva solitària vida. De seguida vaig pensar que podíem acostar els nostres camins i així seria menys feixuga la pujada i més lleugera la motxilla si compartíem el pes. Aquí estic, gaudint d’un lloc que m’agrada, una companyia que m’agrada encara més, el sol que em retorna la llum perduda i la lluna que em recorda que la foscor de la nit és encisadora. Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
LES SOLUCIONS
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes: ARLET GINER de la ASUNCIÓN, 12 anys ORIOL COSI MAS, 13 anys
FÈLIX MARPONS SERRAT, 13 anys
MARIA VERDURA DOMÍNGUEZ, 14 anys BERTA ROCA CAMPÍ, 11 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a batec@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
/43
El passat 9 d'abril la companyia Mambo Project va estrenar al Centre l'espectacle de teatre immersiu "Iaia". El coŀlectiu es caracteritza per l’aproximació documental, el treball en espais escènics no convencionals, la proposta de dispositius participatius per a l’espectador i el treball audiovisual en escena. En aquest projecte que pretén reivindicar la memòria de les àvies, han parlat amb diferents iaies de Catalunya per tal que la seva història formi part de l’espectacle.
.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
El resultat va ser un espectacle commovedor, ple de tendresa que fa enamorar-te de nou de les iaies anònimes.
:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD
La imatge del mes