BATEC 400 Març 2021

CINEMA FAMILIAR QUE TRENCA ESTERIOTIPS DE GÈNERE AL CENTRE pàg 06

CARME SANSA ACTUA AL CENTRE AMB L'ESPECTACLE ISABEL CINC HORES

COMENÇA EL CABARET JOVE! PREMI ATENEUS pàg 08

Exclusive interview with

RESULTAT DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT 2021 A ARENYS DE MUNT pàg 17

Manila's Rising Sun El diumenge 21 de març arriba a la Sala Gran del Centre "Isabel cinc hores", una reivindicativa i emotiva peça teatral de Toni Strubell, interpretada per Carme Sansa.

pag. 04

004 .mún / 1202 ÇRAM

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ El racó dels escacs 11/ D'Arenys, casa de la vila 16/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports

05

06

20/ De la Parròquia

23/ Del temps 24/ Mirant el cel 25/ #Lilconte 27/ Biblioteca 28/ El llibre del mes 29/ Calendari 30/ Recordant a...

10

13

34/ El racó de l'humanista 35/ Opinió 36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

30

41

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Sílvia Espinach Garcia, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Cartell espectacle Isabel cinc hores | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Hem passat unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, tot i la baixada de participació per la pandèmia i el desencís de molta gent pel comportament dels partits polítics, s’ha donat una majoria als partits que defensen el dret a decidir el nostre futur. El Centre sempre s’ha posicionat en aquesta majoria, respectant totes les opinions dels socis de la nostra entitat.

Ara és l’hora de demanar que el nou govern de la Generalitat aposti pel suport a la cultura ja que els ateneus som els garants del passat i del futur cultural del nostre país.

El Centre no ha deixat de programar actuacions sempre que ens ho han permès les normes del Procicat i respectant totes les mesures imposades.

Volem agrair a tots els coŀlaboradors, als programadors, a les diferents seccions, que continuïn treballant, malgrat les circumstàncies actuals, per mantenir l’essència de la nostra entitat.

Com no, agrair també als espectadors i socis que veniu a gaudir del que us podem oferir i manteniu viva l’entitat.

La Junta seguim treballant per iniciar les obres de la segona fase que continuaran millorant les instaŀlacions.

A l’espera que la situació millori i poder-nos trobar a l’assemblea anual de socis, gràcies per ser-hi.

La Junta.

MARÇ, MES DE LA DONA I DEL CENTRE El mes de març sempre és un mes especial per al Centre. És el mes en què celebrem el patró de l'entitat, Sant Josep. També és el mes on intensifiquem la reivindicació de la justícia i equitat de gènere aprofitant la data del 8M. I sovint coincideix amb l'inici de la Setmana Santa i per tant amb la tradicional Ballada de Rams de l'Esbart. Enguany viurem un mes peculiar, ja que la pandèmia segueix condicionant la vida cívica del poble, però des del Centre s'han organitzat activitats adaptant-les a les limitacions actuals i celebrant amb força aquest mes especial.

La primera celebració és el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Amb aquest motiu el Centre se suma a l'acte telemàtic que organitza Donaviva titulat "Taller d'acció de la paraula" adreçat a totes les súperdones. A més, el diumenge 7 de març la projecció de cinema familiar estarà dedicada amb una peŀlícula que trenca els estereotips de gènere amb ÀGATA, LA MEVA VEÏNA DETECTIVA. Per celebrar Sant Josep s'han preparat dos plats forts: per una banda diumenge 21 de març es representarà l'obra de teatre ISABEL CINC HORES protagonitzada per Carme Sansa. I també es podrà tornar a gaudir d'una sessió de microteatre el cap de setmana anterior.

Malauradament la tradicional Ballada de Rams s'ha hagut de posposar a causa de la impossiblititat d'assajar-la. Així i tot encara es poden recuperar al canal de Youtube els vídeos que es van publicar l'any passat.

/03

|Del Centre

CARME SANSA ACTUA AL CENTRE Isabel Cinc Hores arriba al Centre per celebrar Sant Josep. Diumenge 21 de març a les 18:00h a la Sala Gran, podrem gaudir d'aquesta peça teatral de Toni Strubell, interpretada per Carme Sansa.

Cartell de l'espectacle

Isabel Cinc Hores relata l'extraordinària història d'Isabel Vila (Calonge 1843 - Sabadell 1896) en els fets i personatges de la principal revolta revolucionària de meitat del segle XIX. Isabel va ser la primera dona sindicalista catalana i coratjosa activista d'un món industrial dominat pels homes. Vint-i-tres anys abans que la llegendària sindicalista americana Emma Goldman iniciés la revolta de l'1 de maig, l'any 1895, Isabel Vila ja exercia un insubornable i controvertit lideratge social en l'àrea sindical republicana i educativa.

Un dels períodes més foscos de la nostra història és el segle XIX, entrat ja el segon segle de domini borbònic. Algú l'ha descrit com "un forat negre" de l'espai. Però és un segle ple de resposta del poble català a la tirania i a l'explotació de l'home per l'home. I entre tanta foscor, emergeixen figures com la d'Isabel Vila. Va fer front al poder establert en un temps en què s'havia dit que cap dona podia destacar socialment. Va liderar la gran lluita contra el treball infantil i l'explotació de nens i nenes a les fàbriques i tallers de l'època. Cosa que li va guanyar el sobrenom de "Cinc Hores", el màxim d'hores laborals que va aconseguir que s'apliqués al treball infantil.

Carme Sansa és una de les actrius més sòlides de l'escena catalana. Ha rebut en tres ocasions el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona, l'any 1991 va rebre el Premi Margarida Xirgu. Ha treballat també en televisió i cinema. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2012 guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya. El 2018 va rebre el Premi Joan Coromines. Destaca també la seva lluita pels drets de les dones i per l'ús social de la llengua catalana.

Moment de l'espectacle

/04

|Del Centre

TORNA LA MOSTRA DE MICROTEATRE Després de l'èxit del gener, torna la Mostra de Microteatre diumenge 14 de març a les 18:00h i a les 20:00h, a la Sala Corrioles.

Entre Llençols: Mariona Fernández i Núria Herrero.

Escrita per Emma Dotras. Una parella se’n va al llit a dormir i una de les dues noies no té son. El diàleg que es crearà serà divertit i delirant.

Perduts: Àlex Pujol i Martina Sansa. Escrita també per Emma Dotras i dirigida per Kai Puig. Una parella torna a casa en cotxe i de nit. L’Albert s’adorm i l’Eva n’està segura del camí que ha agafat. Serà el que els portarà fins a casa?

Cartell de les propostes de microteatre

Mata-rates (NOVETAT): Pili Muns Terrats i Isabel Feliz Rosario. Dirigida per Joan Llavador. Dues preses coincideixen en una galeria fregant el terra. Dues dones ben diferents, com la nit i el dia, ens portaran a moments hilarants, sense cap ni peus.

Si us plau (NOVETAT): Isabel Petri i Jordi Rovira. Direcció d’Albert Coll. Una jove propietària d’una botiga de roba de segona mà, va a comissaria per denunciar un atracament. Un cop allà es troba en una situació encara més complicada que el propi atracament.

TORNA A GAUDIR D' "UN TAL JESÚS" Enguany la Setmana Santa tornarà a ser peculiar, tot i no celebrar-la amb el confinament domiciliari de l'any passat, la covid-19 continua marcant restriccions i per aquest motiu des del Centre us convidem a tornar a gaudir de la retransmissió radiofònica d'"Un tal Jesús" que recorda els últims dies de Jesús amb una mirada contemporània.

Un Tal Jesús mostra el Jesús històric, el Jesús humà, el que veien els seus contemporanis, tant els seus amics com els seus enemics. Aquest Jesús és el que ens presenten en els seus tres llibres els germans José Ignacio i Maria Lopez Vigil.

Moment de la lectura dramatitzada

"Un tal Jesús" es pot escoltar al web del Centre www.centrearenysdemunt.cat

/05

|El Racó dels Escacs

CONTINUA EL CINEMA GAUDÍ AL CENTRE Després de l'èxit de públic en l'inici del cicle de peŀlícules presentades als Premis Gaudí, el Centre programa noves sessions i en el mes de març es projectarà la peŀlícula catalana revelació de la temporada: LA VAMPIRA DE BARCELONA.

catrell de la peŀlícula

A la Barcelona de principis de segle XX conviuen dues ciutats: una burgesa i modernista, l’altra sòrdida i bruta.

La desaparició de la petita Teresa Guitart, filla d’una rica família, commociona el país i la policia aviat té una sospitosa: Enriqueta Martí, coneguda com ‘La Vampira del Raval’. El periodista Sebastià Comas es submergirà en el laberint de carrers, bordells i secrets del barri del Raval, on sap que trobarà la veritat sobre les desaparicions i assassinats macabres de nens dels quals s’acusa la Vampira.

Un film que compta amb la direcció de Lluís Danés i amb un repartiment encapçalat per Nora Navas , Roger Casamajor , Bruna Cusí , Sergi López i Francesc Orella.

La peŀlícula compta amb 14 Nominacions als Premis Gaudí: Millor peŀlícula, Direcció (Lluís Danés), Protagonista femenina (Nora Navas), Direcció de Producció, Direcció artística, Actriu Secundaria (Bruna Cosí), Actriu Secundària (Núria Prims), Actor Secundari (Francesc Orella), Música Original, Fotografia, Vestuari, So, Efectes Visuals, Maquillatge i Perruqueria La Vampira del Barcelona es projectarà a la Sala Gran del Centre el diumenge 28 de març a les 6 de la tarda.

Ja es poden comprar les entrades anticipades a la pàgina web del Centre: www.centrearenysdemunt.cat

Moment de la peŀlícula

/06

|Del Centre

ELS CONTES S'EXPLIQUEN AMB OMBRES, MÚSICA I ALEGRIA AL CENTRE A les portes del primer aniversari del primer confinament hem tornat a gaudir d’una sessió de cultura infantil i familiar al Centre. Aquest cop amb el “Vet’ho aquí” de la Ruth Tururuth, qui ens ha fet passar una estona divertida combinant el teatre d’ombres amb la música i l’alegria, sense oblidar la curiosa presència d’un bou molt ben alimentat amb fruites i verdures. 😉 Aprofitem aquestes línies per avançar que, després de molt de temps centrant-nos en els més petits, hem cregut necessari pensar també en un públic més pre adolescent oferint un nou tipus d’espectacle.

Moment de l'espectacle

Reserveu-vos doncs el 18 d’abril que molt contentes podem anunciar que tindrem a El Centre: Bruna, el musical! Un musical protagonitzat per una colla de nens, nenes, nois i noies ben extraordinaris que de ben segur ens faran gaudir a tota la família.

LA COMPANYIA TEATRAL MAMBO PROJECT EN RESIDÈNCIA AL CENTRE Del 22 de març al 9 d’abril, la Sala Gran tindrà en residència el coŀlectiu artístic Mambo Project; una companyia teatral que es aposta per l’aproximació documental, el treball en espais escènics no convencionals, la proposta participativa de l’espectador i el treball audiovisual en escena.

"La Festa", una de les últimes produccions de Mambo Project

Com ja vam avançar al Batec del mes de gener, els Mambo Project prepararan la seva propera obra de teatre, “Iaia”, que vol reconstruir la vida de diferents àvies reals. El públic podrà entrar al menjador de les cases d’aquestes dones per a reviure les seves històries personals.

Iaia, s’estrenarà el proper divendres, 9 d’abril, a dos quarts de nou del vespre, a la Sala Gran.

/07

|Del Centre

BRUNA: L'EXITÓS MUSICAL QUE HA FET TEMPORADA AL TEATRE ROMEA DE BARCELONA ARRIBA A ARENYS DE MUNT A l'abril arriba al Centre un emocionant musical per a tots els públics que ha fet temporada al teatre Romea de Barcelona i on hi participen més de 15 intèrprets.

moment de l'espectacle

Ambientada als anys 90, la Bruna, una nena d’onze anys ha de fer un treball d’escola sobre la seva àvia.

Realitzar-lo no és una tasca fàcil per la Bruna, ja que la seva àvia, amb cert grau de demència, no la pot ajudar massa. Mentrestant la seva mare, molt enfeinada i sola en la família, ha de gestionar la vida de la Bruna, la de l’àvia i la de l’empresa on treballa. L’Eric, l’amic de la Bruna, sembla tenir una vida plena amb la seva família i això la fa estar neguitosa per què també vol viure una vida plena.

L'espectacle es representarà a la Sala Gran del Centre el diumenge 18 d'abril. Molt aviat es podran comprar les entrades anticipades al web del Centre www.centrearenysdemunt.cat L'espectacle ha fet gira per diferents ciutats de Catalunya amb un gran èxit de públic i de crítica.

CINEMA FAMILIAR AMB CLAU DE GÈNERE AMB "ÀGATA LA VEÏNA DETECTIVA El diumenge 7 de març, a les 18:00h a la Sala Gran del Centre, projectarà la peŀlícula en català: Àgata, la meva veïna detectiva. Recomanada a partir de 6 anys.

Sou més de Miss Marple o de Poirot? Tant se val, perquè a Àgata, la meva veïna detectiva, la peŀlícula d’animació que podreu veure a la Sala Gran del Centre, la protagonista s’inspira directament en Agatha Christie, probablement l’escriptora de noveŀles de misteri més popular del món, i no en els detectius que apareixen als seus llibres. L’Àgata Christine, de 10 anys, és una apassionada dels misteris. Tant, que ha creat una agència de detectius privats al soterrani de la casa on s’acaba de traslladar amb la seva família. El seu primer trencaclosques la portarà a un assumpte molt més complicat del que s’esperava.Una bona oportunitat per a què els més petits i petites coneguin el gènere de misteri amb una protagonista que fuig dels estereotips de gènere.

cartell de la peŀlícula

Ja es poden comprar les entrades anticipades a la pàgina web del Centre www.centrearenysdemunt.cat

/08

moment de la peŀlícula

|Del Centre

OBERTA LA CONVOCATÒRIA DE BEQUES PER GAUDIR DE LES ACTIVITATS DEL CENTRE

TERTÚLIA: ELS ATENEUS ESCOLES DE DEMOCRACIA

El Centre amb el suport de la Federació d'Ateneus de Catalunya ofereix beques perquè tothom (sigui quina sigui la seva situació econòmica) pugui gaudir a un preu molt reduït de les activitats de pagament que s'ofereixen: circ, classes d'anglès, Totalbody...

La plataforma Ateneus X Democràcia organitza una tertúlia virtual per reflexionar sobre el paper dels ateneus com espais de democràcia i per analitzar la qualitat democràtica de l'Estat i institucions espanyoles.

Totes les persones sòcies del Centre matriculades o que es vulguin matricular a aquestes activitats de pagament poden soŀlicitar la beca enviant un email a centre@centremoral.cat

En la tertúlia hi participarà el conseller de cultura a l'exili Lluís Puig, l'expresident de la Federació d'Ateneus Salvador Casals i Carme Porta exsecretària de polítiques familiars i drets de ciutadania. La tertúlia serà moderada per Esteve Torrent expresident del Centre i portaveu i secretari de Junta de la Federació d'Ateneus de Catalunya.

Es becarà l’import mensual de cada activitat de la següent manera: - Dels primers 15€ es becarà el 100% - Dels segons 15€ es becarà el 50% - Dels tercers 15€ es becarà el 25% Les soŀlicituds s'han de fer abans del 10 de març.

La xerrada es retransmetrà a través del canal de Youtube de la Federació d'Ateneus de Catalunya el dimarts 16 de març a les 7 de la tarda.

Es podrà becar els imports corresponents des del gener del 2021.

Canal Youtube de la FAC

/09

|Del Centre

BONES NOTÍCIES PER A ENCIRCA’T El passat 19 de febrer, el PROCICAT va anunciar per sorpresa que les extraescolars fora dels recintes escolars podien tornar a obrir per a alumnes d’Infantil i Primària. És per això que després de dos mesos de tancament, l’equip d’Encirca’t tornarà a reprendre les classes de circ aquest dilluns 1 de març.

De moment, l’activitat es mantindrà amb les mateixes condicions que abans de Nadal: grups reduïts, distàncies de seguretat, desinfecció i ventilació. A més a més, ara serà obligatori l’ús de la mascareta a classe, excepte per a menors de 6 anys.

Escola de circ

Encirca’t vol fer saber a les lectores del Batec, que les classes de Circomotricitat, dels dilluns de 17h a 18h,

destinades a nens i nenes d’entre 3 i 5 anys, encara tenen places per a acceptar més alumnes.

Aquesta classe, a més a més, permet que els germans i germanes grans puguin compartir l’espai amb els petits, i així aprenguin de manera conjunta i reforcin vincles. El preu per a germans grans s’inclou amb el dels petits, que a més tenen descompte per a sòcies del Centre.

Per altra banda, el grup de joves començarà a preparar el Cabaret Jove, que es preveu estrenar el dissabte 24 d’abril. La convocatòria està oberta a persones de més de 12 anys que hi vulguin participar i es convida a totes aquelles joves interessades en les arts escèniques a dur el seu gra de sorra, donant suport a la producció, el vestuari o la música. Per a més informació i inscripcions, es pot fer un correu a info@encircat.org.

Per últim, Encirca’t també informa que la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya ha triat a la presidenta de l’entitat, l’Andrea Martínez, com a encarregada de la redacció del manifest d’obertura dels actes del Dia Mundial del Circ 2021, que se celebrarà a l’espai Tub d’Assaig de Terrassa.

Aquest esdeveniment consisteix en una jornada amb diversos actes gratuïts, on s’espera que el Cabaret Jove pugui actuar-hi.

/10

Joves en les classes de circ

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de febrer Al ple de febrer va entrar per urgència una moció de suport al raper Pablo Hasél i per la preservació del dret a la llibertat d'expressió.

La proposta votada a Ple és una moció de l’Associació de Municipis per la Independència i hi arribava consensuada amb la CUP i Junts. El músic va ser condemnat a presó per les seves opinions a les xarxes i a la lletra d’una cançó. Ha de complir una pena de nou mesos per enaltiment del terrorisme amb l’agreujant de reincidència i injúries a la Corona i les forces de seguretat. La seva detenció ja ha generat tres nits d’aldarulls i protestes a diversos punts de Catalunya. Per tot plegat els grups sobiranistes del Ple van votar a favor de la moció. Tots els grups menys el PSC. Així mateix el PSC no es va adherir tampoc a la declaració institucional a favor d’una llei d’amnistia per a tots els represaliats, exiliats i empresonats per haver treballat a favor de la independència de Catalunya.

El que sí que es va aprovar és l'ordenança reguladora de circulació i seguretat viària Arenys de Munt, que s’adapta al text, fixa la normativa general de circulació de novembre de 2020 sobretot en el que fa referència a l’ús de patinets elèctrics, bicicletes i vehicles de mobilitat personal. La modificació va estar en exposició pública just a l’inici del confinament i s’ha decidit tornar-la a posar en exposició pública ara per tal que pugui ser consultada per més veïns que llavors. Tots els grups municipals hi van poder fer aportacions i arribava al Ple consensuada.

El següent punt aprovat va ser la incorporació de nous membres al Consell d’Administració de GUSAM, que no cal ara que siguin polítics, sinó que tinguessin un perfil més tècnic. Es van aprovar i donar la benvinguda a deu persones.

PER PRIMAVERA HI HAURÀ NOUS ESCOCELLS ENJARDINATS A LA RIERA Els escocells van ser tema de Ple durant el torn de precs i preguntes. En aquest cas l’àrea d’Espai públic comparteix la visió dels grups a l’oposició que els escocells de la Riera no presenten un bon estat, ni de conservació ni de funcionalitat. El regidor d’Espai Públic ho atribueix als temporals que van afectar Arenys de Munt fa un any, el més important fou el Glòria. Aquella situació, sumada a un retard en l’adjudicació del servei de manteniment d’espais verds, ha provocat que els escocells presentin una visió no gaire agradable a la vista. Tot i això apunta que s’ha anat fent una neteja puntual i darrerament ja ofereixen un millor aspecte. El regidor ha afirmat que s’analitzarà quines plantes han aguantat bé a l’escocell i quines no, per tornar a plantar les que han anat bé. I es faran reformes no només en allò que s’hi plantarà, sinó també en funcionalitat. N’hi haurà que no seran jardins i podran servir per altres usos, com aparcar bicicletes, fer-hi una Terrassa, deixar-hi aparcar, etc..

/11

|D'Arenys, casa de la vila

LA ROTONDA PER ENTRAR AL POBLE A L'ALÇADA DEL ZIAM ES LICITARÀ PASSAT L'ESTIU

aratnáclA arravaN naOJ | aifargotoF

Ara per ara el projecte ja està redactat, com també està redactat el projecte de finalització de la riera. Aquests projectes es van presentar al darrer Consell d’urbanisme i posteriorment aniran al ple de març per ser aprovats. El consell es va celebrar telemàticament i a més dels membres del consell hi va participar el redactor del projecte de la riera i de la rotonda. La construcció de la rotonda és un projecte estratègic amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat del polígon industrial i millorar l’accessibilitat al poble.

Pel que fa a la riera, les obres començaran aquest any i estaran finalitzades l’any 2022. Respecte al Centre Cívic al Consell d'Urbanisme es va dir que la feina s’està realitzant en diferents fases ja que és una obra

de gran envergadura. Si tot va bé a finals de l’any vinent ja podria estar enllestit. Al consell també es va parlar d’altres actuacions, com la zona esportiva que s’ha fet a la zona industrial o el pipican que s’ha instal·lat a Can Jalpí.

ES RETIREN ESCOCELLS SENSE ARBRES DEL PANAGALL La Brigada ha començat una obra de millora a la part baixa del carrer Panagall.

A l’espera que es tiri endavant un projecte d’urbanització de tot el carrer, de cara al 2022, de moment s’ha optat per retirar els escocells on ja no hi ha arbres i deixar-ho tot a peu pla.

Els escocells sense arbres s’havien convertit en pipicans i feien molta pudor.

També era molt fàcil passar-hi pel damunt i rebentar la roda del vehicle. Es retiren els escocells per guanyar aparcament i evitar males olors i perills mentre no s’acaba de redactar i licitar el projecte de reforma integral del carrer, que no serà abans de l’any vinent, ja que primer es vol acabar la urbanització de la Riera. L’actuació concreta és retirar les llambordes que delimitaven l’escocell, deixar-ho llis i pla, i posar una capa de paviment. De moment es deixen els escocells on encara hi ha arbres. No se n’han plantat de nous perquè quan es faci el projecte integral caldria arrencar-los, i això serà com a molt d’aquí un parell d’anys. El nou projecte tindrà un enjardinament nou i serà llavors quan es fixaran quin tipus d’arbre, jardinera o escocell es posarà al carrer Panagall, un dels més transitats del poble després de la Riera.

/12

Els escocells abans i després de l'actuació de la brigada

|D'Arenys, casa de la vila

ELS PLATANERS DE LA RIERA

cetaB | aifargotoF

Els plàtans de la Riera viuen prou bé per tenir 130 anys, estrès hídric i activitat humana al voltant. Pateixen un estrès hídric entre lleu i moderat que els afecta a la seva salut, però en general viuen bé a la nostra Riera. Això es desprèn d’un estudi que ha fet l’empresa Frondator sobre l’estat dels 320 plataners a la Riera, des del cap de baix fins dalt de tot de Sobirans.

A l’estudi especifiquen els plàtans passen una mica de sed si ho comparem amb com viurien en un entorn més natural, però que són una espècie que hi viu relativament bé tot i aquest grau lleu-moderat d’estrès hídric que afecta a l’estat fisiològic i de salut de l’arbre. L'estudi ha classificat els arbres en cinc categories segons el perill que poden representar i les patologies que té cadascun.

Les conclusions són que els arbres estan prou bé per tenir 130 anys i viure encaixonats per la canalització, afectats per l’activitat humana, els cotxes i les podes agressives fetes anys enrere. Ara en canvi s’aposta perquè els arbres vagin creixent de forma natural i no es podin cada any.

Els plàtans centenaris de la Riera

UN BUS UNEIX ARENYS DE MUNT I ARENYS DE MAR AMB L'HOSPITAL DE MATARÓ Des de l’1 de març està en marxa un nou servei de transport públic per carretera a l’Hospital de Mataró, que incorpora cinc expedicions d’anada i cinc de tornada, cosa que facilita la connexió directa amb l’hospital.

El director de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, David Saldoni, ha presentat a l’alcalde d'Arenys de Munt i a l’alcaldessa d'Arenys de Mar el nou servei de bus que connectarà ambdós municipis amb l’Hospital de Mataró, donant resposta a la proposta formulada fa més d’un any pels dos ajuntaments. El nou servei, operat per Sagalés, permetrà als usuaris poder arribar al centre hospitalari a les 8, a les 9 i a les 10 hores, i tornar al migdia, abans de dinar. La idea és facilitar els desplaçaments a l’hospital per dur a terme visites mèdiques i/o la realització de proves diagnòstiques, que acostumen a fer-se a primeres hores del matí. El servei es pot utilitzar amb els títols de viatge del transport integrats i l’anada o tornada a Mataró serà considerada una mateixa zona.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

EL GOVERN ESTUDIA PACIFICAR L'ENTORN DE L'ESCOLA BRESSOL L’Ajuntament estudia habilitar algun espai proper a l’Escola Bressol La Petjada com a aparcament per als pares i mares que hi van a portar o recollir els nens i facilitar la mobilitat. Ho explicava al darrer Ple el regidor de seguretat, Àngel Castillo, responent un prec de la CUP. Després d'analitzar la situació, la primera acció que es pot prendre és condicionar zones a tocar del centre educatiu per tal que sigui més fàcil arribar-hi, deixar el cotxe i baixar la mainada. El prec de la CUP apuntava que quan hi hagi les dependències de la Policia a l’Escorxador la zona es pacificarà, però mentrestant caldria impulsar accions per evitar l’excés de velocitat a la zona i reduir perills per als veïns.

ARENYS DE MUNT VOL PODER GESTIONAR DIRECTAMENT LA XARXA ENERGÈTICA A finals de febrer es va crear l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, l’AMEP, una entitat que té la finalitat d’impulsar la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia elèctrica; desenvolupar accions per promoure una transició energètica cap a un model energètic que sigui just, democràtic i sostenible, així com també assessorar els municipis que tinguin aquests mateixos interessos. L'alcalde d'Arenys de Munt ha manifestat el seu interès per adherirs’hi.

AIGÜES ARENYS FARÀ OSMOSI A L'AIGUA DELS POUS PER FER-LA POTABLE L’empresa pública municipal GUSAM va anunciar al seu darrer Consell d’administració el projecte d’instal·lació d’una planta d’osmosis per aprofitar el 100% dels recursos hídrics d’Arenys de Munt. La idea és fer bona per al consum l’aigua dels pous que hi ha al poble, comprar menys aigua a fora, estalviar diners públics i fer un bé al medi ambient. Arenys de

/14

Munt ha multiplicat la capacitat de recuperació dels pous i ara la intenció de l’Ajuntament i l’empresa pública és fer un pas de gegant i endavant amb aquesta nova actuació. De moment s’està treballant en el projecte, i sent optimistes, l’obra estaria a punt a finals d’any o a principis del vinent. La planta funciona amb uns tubs pels quals circula aigua a pressió i unes membranes eliminen bacteris i qualsevol impuresa de l’aigua. S’hi ha de fer un tractament previ. Es tracta d'una planta de grans dimensions i estarà ubicada al diposit del Cornell.

Aigües Arenys es planteja fer uns instal·lació de plaques solars damunt el dipòsit o damunt la mateixa planta per abastir d’energia la mateixa planta. I si aquesta infraestructura podrà fer abaratir o no la factura de l’aigua és una qüestió que depèn més de voluntat política que d’aspectes tècnics. El que està clar és que la factura de l’aigua a Arenys de Munt no s’apuja des de fa set anys i la idea és no aplicar cap increment en un futur proper.

L'ALCALDE FARÀ REUNIONS VIRTUALS AMB ELS VEÏNS QUE HO DESITGIN L’Ajuntament d’Arenys de Munt està treballant en implantar un sistema de reunions virtuals amb veïns del poble. És una iniciativa que s’emmiralla en l’Ajuntament d’Arenys de Mar, on la seva alcaldessa es reuneix a través de videotrucada amb veïns, un cop per setmana.

La pandèmia de coronavirus ha comportat noves maneres d’entendre la comunicació interpersonal. Del març de l’any passat cap aquí, de grat o per força, tothom ha après a fer videotrucades per contactar amb amics o familiars. També ha canviat la manera com l'administració local es comunica amb els veïns.

Així es vol implantar aquí a Arenys de Munt. Ara per ara l’Ajuntament està acabant de tancar el protocol, però, de fet, les eines telemàtiques i videotrucades ja s’utilitzen per celebrar consells municipals. La idea ara és anar un pas més enllà i utilitzar-ho també per a la comunicació entre veí i alcalde. Si tot va bé, aquest mes de març ja estarà aquesta iniciativa en marxa a Arenys de Munt.

|D'Arenys, gent i societat

L'AJUNTAMENT OBRE UN CORREU-E PER LES QUEIXES DEL SERVEI DE PEDIATRIA Des de fa un temps a Arenys de Munt no hi ha servei de pediatria al CAP, i els infants del poble han de baixar a Arenys de Mar per ser visitats.

Ara l’Ajuntament ha creat una adreça de correu electrònic on els usuaris que es trobin amb problemes poden escriure-hi i comunicar-ho.

Tot arrenca quan l’any passat el Departament de Salut de la Generalitat va treure el servei de pediatria del CAP d’Arenys de Munt i el va passar a Arenys de Mar. Això és un inconvenient per a moltes famílies que en fan ús, ja que, a banda que s’han de desplaçar a un altre municipi, el servei està presentant problemes amb funcions que abans estaven molt ben cobertes. Per ara, el Departament de Salut no contempla tornar a obrir el servei a Arenys de Munt, però sí millorar el servei que s’està donant a Arenys de Mar. Almenys aquesta va ser la conclusió de la reunió que van mantenir Generalitat, govern municipal, oposició i famílies. La regidora de Sanitat d’Arenys de Munt, M. Àngels Gros, entén que el servei a Arenys de Mar no funciona tan bé com hauria de funcionar. Davant d’això, i per tal de visibilitzar més els problemes que hi ha i tenir més força per reclamar l’Ajuntament ha obert atenció sobre aquest tema a l’adreça de correu sspp2@ademunt.cat, perquè tothom qui tingui incidències amb el servei de pediatria pugui escriure-hi i explicar-les. Totes les incidències s’aniran passant al Departament de Salut perquè en tingui constància i posin remei als inconvenients que troben les famílies.

LA IGUALTAT SALARIAL I DE GÈNERE A LA PLANTILLA DE L'AJUNTAMENT Dilluns 22 de febrer va ser el Dia de la Igualtat Salarial, i per arreu es van donar dades del que cobren homes i dones per una mateixa feina, i de la igualtat d’oportunitats que tenen uns i altres a l’hora d’accedir a una feina. La regirora d'Igualtat, M. Àngels Gros, al Ple, va destacar

que hi ha més homes que dones en plantilla l’Ajuntament, però els càrrecs superiors els solen ocupar dones, i que l’Ajuntament mai ha fet cap diferència a l’hora de contractar i pagar el salari a un treballador en funció de si és home o dona, se’ls ofereix a tots la mateixa formació, jornada i conciliació de vida laboral i familiar. A més, l’Ajuntament té un protocol contra l’assetjament sexual i té nomenades les delegades per seguir aquesta qüestió. Per altra banda darrerament també s’està treballant en una campanya de difusió de telèfons i correus electrònics on cal dirigir-se en cas de violència de gènere. Se’n faran cartells i difusió pels mitjans. Així mateix també es treballa en la revisió del protocol d’abordatge de les violències de gènere.

DEL SETEMBRE DEL 2020 CAP AQUÍ S'ESTAN ESTERILITZANT COLOMS Per mirar de controlar el número d’exemplars de coloms al poble, ja des del juliol del 2020 hi ha instal·lat un dispensador de pinso anticonceptiu per a coloms a la terrassa de l’edifici de Ràdio Arenys de Munt. L’objectiu és reduir-ne la natalitat d’una manera menys agressiva que amb els tractaments que s’havien fet en anteriors mandats, quan es capturaven coloms vius en gàbies i posteriormente eren sacrificats. Ara no se’n mata cap. Només se’ls deixa estèrils, que no es puguin reproduir. Durant juliol i agost de l’any passat es va dur a terme la fase de pretractament, consistent a escampar blat de moro sense tractar amb l’objectiu d’acostumar els coloms a menjar al dispensador. Un cop els coloms es van fidelitzar a menjar en l’aparell, es va iniciar el tractament subministrant l’anticonceptiu Ovistop. El tractament es va iniciar el mes de setembre i només se n’ha pogut fer una tercera part.

S’espera obtenir resultats significatius durant el 2021. De moment, s’ha constatat que la població de coloms es manté, sense haver experimentat cap augment durant el període de tractament.

/15

|D'Arenys, gent i societat

TITULAR S’ha convocat la XXXIII Mostra Literària d’Arenys de Munt.

Hi poden participar totes aquelles persones a partir de 6 anys que visquin al poble o hi estiguin vinculades per estudis o laboralment.

Les modalitats que es contemplen són la poesia, la prosa i els grups extraordinaris de microrelats i relats breus per a discapacitats intel·lectuals.

La data límit de presentació d’obres és el 15 de març.

L’acte de lliurament de premis es farà el diumenge 2 de maig a les 12 del migdia a Can Borrell.

Atesa la situació de pandèmia en què ens trobem, a banda de presencialment en paper, els treballs també es poden presentar telemàticament enviant-los a l’adreça jlloret@ademunt.cat. Caldrà enviar-hi un document amb l’obra presentada i un altre document a part amb les dades personals, tal com detallen les bases.

El format ha de ser Microsoft Word o OpenOffice; no s’acceptaran documents en format pdf. Si els documents enviats no compleixen els requisits establerts a les bases, es consideraran invàlids i no entraran al concurs literari. Podeu consultar-ne les bases a la web de l'ajuntament o clicant

Els premis

Com a novetat, aquest any les famílies hauran de fer el procés de preinscripció de manera telemàtica al web preinscripcio.gencat.cat.

Calendari de presentació de sol·licituds de preinscripció: Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària: del 15 al 24 de març Educació Secundària Obligatòria: del 17 al 24 de març Batxillerat i cicles de GM de formació professional i d'arts plàstiques i disseny: de l'11 al 17 de maig Cicles de GS de formació professional i d'arts plàstiques i disseny: del 25 al 31 de maig de 2021

/16

| D'Arenys, gent i societat

RESULTAT DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT 2021 A ARENYS DE MUNT

A Arenys de Munt, els partits a favor de la independència tornen a superar el 50% dels vots, com fa quatre anys. Aquesta vegada, ERC, JUNTS i CUP-G sumen el suport del 74,7% dels veïns i veïnes.

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Victòria, de nou, del partit de Puigdemont a Arenys de Munt, malgrat perdre 4 punts respecte a les últimes eleccions al Parlament. Borràs com a candidata a la presidència, ha obtingut el suport del 33,5% dels veïns i veïnes. Dels dos partits de govern, JUNTS s'ha imposat a ERC, que ha quedat segona amb 5,5 punts menys. Els republicans han aconseguit el 28% dels vots. El PSC és tercera força al municipi, amb el 10,6% dels vots.

Votacions respectant les mesures sanitàries

Pel que fa a la participació, un 56,6% dels arenyencs i arenyenques amb dret a vot han anat a les urnes en plena tercera onada de la COVID-19. Això són 28,1 punts menys respecte al 21D, que va ser històrica. El que sí que puja és el vot en blanc. Un 0,9% dels veïns i veïnes han deixat el sobre buit.

A diferència d'Arenys de Munt, al conjunt de Catalunya, s'ha imposat el PSC que tindrà 33 diputats al Parlament. Els socialistes també són els vencedors a la província. A la comarca del Maresme, en canvi, la força més votada ha estat JUNTS.

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

aynulataC ed tatilareneG | cifàrg tnoF

Cues per anar a votar, al migdia , a l'exterior del pavelló del Torrent d'en Terra

/17

|D'Arenys, esports

EL PRIMER EQUIP D’HOQUEI VA ESTAR 10 DIES CONFINAT A CASA PER CONTACTE AMB UN POSITIU PER COVID DEL SEU DARRER RIVAL EN LLIGA

La Penya Barcelonista d’Arenys de Munt recomana als penyistes que siguin socis del Barça a votar massivament a les properes eleccions a la Presidència i Junta Directiva del FC Barcelona. Aquesta recomanació es fa veient els darrers atacs que busquen desprestigiar el FC Barcelona i en la greu situació econòmica en què actualment es troba. Per això consideren que els socis han de fer costat al club participant a les eleccions del 7 de març. També a causa de la situació de pandèmia i de restriccions de mobilitat, recomanen a tots els socis que segueixin les instruccions del Club per votar per correu.

/18

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

LA PENYA BARÇA FA UNA CRIDA A LA PARTICIPACIÓ A LES ELECCIONS DEL 7 DE MARÇ, I ES VOTI PER CORREU

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA xedarTraloS rettiwT | aifargotoF

Jugadors i staff del primer equip d’hoquei van estar confinats després del positiu en COVID d’un jugador de las Rozas. L’equip madrileny va ser el rival del Centre d’Esports Arenys de Munt el cap de setmana del 30-31 de gener. Partit que, recordem, van endur-se els arenyencs per 4 gols a 5. En acabar el partit, un dels jugadors de las Rozas va trobar-se malament i després de realitzar-se una PCR es va detectar el seu positiu en COVID. Aquest fet obligà a l’Arenys de Munt a confinarse durant 10 dies per ser considerat contacte directe.

El passat dilluns 8 de febrer, quan va finalitzar la quarantena obligatòria, l’equip va poder reprendre la seva activitat.

|D'Arenys, esports

EL CENTRE D’ESPORTS ARENYS DE MUNT SOLAR TRADEX PERD L’IMBATIBILITAT A CASA El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex perd la imbatibilitat a casa al caure davant el Vilanova en la 14a jornada de l’OK Lliga Plata. Els arenyencs arribaven 3rs a la classificació sense haver cedit cap punt a la seva pista. Tot apuntava, doncs, que l’Arenys de Munt s’emportaria els 3 punts però els vilanovins van trencar tots els pronòstics i va sorprendre als de Raul Castillo i es van imposar per 2 gols a 4 després de resistir els atacs de l’Arenys de Munt.

DERROTA A CASA CONTRA UN DELS RIVALS MÉS FLUIXOS DE LA CATEGORIA

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

En futbol sala l’Arenys de Munt disputava el passat dissabte 20 de febrer la 15a jornada de la Segona Divisió B Nacional davant el Sabadell amb l’objectiu de revertir la situació. Els arenyencs arribaven amb nombroses baixes en una cita complicada contra el 5è classificat. L’equip dirigit per Tati Torres no va tenir cap opció i va caure per un contundent 2 a 8. Després d’aquesta derrota, matemàticament l’Arenys de Munt haurà de disputar la segona fase del campionat per no baixar de categoria.

/19

|De la parròquia

Del Missatge de Quaresma del Papa d'enguany: La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant Déu i davant els nostres germans i germanes En aquest temps de Quaresma, acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa abans que res deixar-se prendre per la Paraula de Déu. Aquesta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a unes poques ments escollides, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en siguem conscients. Aquesta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí — exigent però obert a tots— que duu a la plenitud de la Vida.

La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a rebre Déu a la nostra vida i permetre-li “fer estada” en nosaltres (cf. Jn 14,23).

Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot el que ens fa nosa, fins i tot de la saturació d’informacions —veritables o falses— i productes de consum, per tal d'obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14): el Fill de Déu Salvador.

En l’actual context de preocupació en el que vivim i en el que tot sembla fràgil i incert, parlar d’esperança podria semblar una provocació. El temps de Quaresma està fet per a esperar, per a tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seva Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf.

Carta enc. Laudato si’, 32-33; 43-44). És esperança en la reconciliació. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos, permet viure una Pasqua de fraternitat.

Viure una Quaresma amb esperança significa sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en el qual Déu “fa que tot sigui nou”(cf. Ap 21,1-6). Significa rebre l’esperança de Crist que lliura la seva vida a la creu i que Déu ressuscita el tercer dia, “sempre a punt per a

donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança”(cf. 1Pe 3,15).

La caritat és un do que dona sentit a la nostra vida, gràcies al qual considerem a qui es veu privat del més necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat. Així va succeir amb la farina i l’oli de la viuda de Sarepta, que va donar pa al profeta Elies (cf.1Re 17,7-16); i amb els pans que Jesús va beneir, va partir i va donar als deixebles perquè els distribuïssin entre la gent (cf. Mc 6,30-44). Així s'esdevé amb la nostra almoina, ja sigui gran o petita, si la donem amb joia i senzillesa.

Viure una Quaresma de caritat vol dir tenir cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia de COVID-19. En un context tan incert sobre el futur, recordem la paraula que Déu adreça al seu Servent: «No tinguis por, que jo t’allibero» (Is 43,1), oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança perquè l’altre senti que Déu l’estima com a un fill.

72a Romeria Parroquial a Montserrat Es comunica que la Romeria Parroquial d’enguany a Montserrat està programada del divendres 28 al dilluns 31 de maig.

Preus: cel·la: 4 dies/122€, 3 dies/80€, 2 dies/63€ per persona Inscripcions: ja es poden fer, fins al 20 de març, al telèfon 669 619 569

/20

|De la parròquia

ANY SANT DE SANT JOSEP Fins al 8 de desembre 2021

Amb la Carta apostòlica “Patris corde” (Amb cor de pare), signada el dia 8 de desembre de 2020, el papa Francesc recordà el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal i, amb motiu d’aquesta ocasió, fins al 8 de desembre de 2021 se celebra un any dedicat especialment a ell.

De la Carta Apostòlica: “Sabem que va ser un humil fuster (cf. Mt 13,55), esposat amb Maria (cf. Mt 1,18; Lc 1,27); un "home just» (Mt 1,19), sempre disposat a fer la voluntat de Déu Va tenir la valentia d'assumir la paternitat legal de Jesús, a qui va donar el nom que li va revelar l'àngel”.

El Pontífex apunta que l’objectiu d’aquesta Carta és «que creixi l’amor vers aquest gran sant per a ser impulsats a implorar la seva intercessió i imitar les seves virtuts”.

En aquesta Carta, el Sant Pare escriu: «ha crescut durant aquests mesos de pandèmia, en la que hem pogut experimentar, enmig de la crisi que ens està colpejant, que “les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones comuns —correntment oblidades— que no apareixen en portades de diaris o revistes […] però que estan escrivint avui els esdeveniments decisius de la nostra història». Quanta gent cada dia demostra paciència i infon esperança, cuidant de no sembrar pànic sinó coresponsabilitat. Quants pares, mares, avis i àvies, docents mostren als nostres nens, amb gestos petits i quotidians, com enfrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant l'oració. Quantes persones resen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots.

Tots podem trobar a sant Josep, l'home que passa desapercebut, l'home de la presència diària, discreta i intercessor, un suport i un guia en temps de dificultat. Sant Josep ens recorda que tots els que estan aparentment ocults o a "segona línia" tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació. A tots ells va dirigida una paraula de reconeixement i de gratitud.

La vida espiritual de Josep no ens mostra una via que explica, sinó una via que acull. Josep no és un home que es resigna passivament. És un protagonista valent i fort. La missió específica dels sants no és només la de concedir miracles i gràcies, sinó la d'intercedir per nosaltres davant

Déu, com van fer Abraham i Moisés, com fa Jesús, «únic mediador» (1 Tm 2,5), que és el nostre «advocat» davant Déu Pare (1 Jn 2,1), «ja que viu eternament per intercedir per nosaltres» (He 7,25; cf. Rm 8,34).

El papa Francesc defineix sant Josep com «un pare estimat, un pare en la tendresa, en l’obediència i en l’acollida, un pare de valentia creativa, un treballador, sempre a l’ombra».

No queda més que implorar a sant Josep la gràcia de les gràcies: la nostra conversió.

Pregària del Papa Francesc a sant Josep: Salve, custodi del Redemptor i espòs de la Verge Maria.

Déu et va confiar el seu Fill, Maria va confiar en tu i Crist amb tu és va forjar com a home.

Oh, benaurat Josep, mostra't pare també a nosaltres i guia'ns en el camí de la vida.

Concedeix-nos gràcia, misericòrdia i valentia, i defensa'ns de tot mal. Amén.

Xerrada sobre Sant Josep Dimarts 16 de març, a les 7h de la tarda al temple parroquial

Sant Josep, patró del Centre Moral Enguany a la missa del dissabte 20 de març, a les 8h del capvespre, amb la intercessió de Sant Josep, es pregarà especialment pel Centre Moral i per tots els socis difunts.

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Benvolguts, durant aquest mes de febrer, hem tingut la sort de veure com sortia el document de la Conferència Episcopal Tarraconense: «Esperit, cap a on guies les nostres Esglésies?». I dic que és una sort per una doble causa. En primer lloc perquè recuperem el sentit d’una Església que fa camí a la nostra terra i en segon lloc perquè ens presenten una reflexió profunda sobre la situació actual. Miremnos-ho.

En primer lloc, doncs, es tracta de recuperar el sentit de comunió entre les esglésies amb seu a Catalunya. Una comunió que és necessària per a fer front als reptes amb els que ens trobarem en aquest segle XXI, reptes que passen, rellegint l’últim document del Papa Francesc, «Tots Germans», per a viure «l’amor a la terra, al poble i als trets culturals propis, perquè no puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat. Hem d'entendre que el bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra».

Però tampoc hem d’oblidar que "no és possible ser local d’una manera sana sense una sincera i'amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles». I això és el que necessita l’Església catalana. Ens cal recuperar una veu específica enmig de la gran varietat de veus del nostre món, un pensament local per a una acció global, perquè l’Església és catòlica, o sigui, universal, però formada per les Esglésies locals.

I en segon lloc aquest document és un regal perquè ens ajuda a fer una reflexió sobre el nostre futur com a comunitat cristiana que fa camí en la Catalunya actual. Podreu anar seguint diferents punts de reflexió al Full Parroquial, durant aquestes setmanes de Quaresma, però comparteixo amb vosaltres la conclusió amb la que els bisbes acaben el document: «Ens trobem en un canvi d’època, i

Mn. Joan Soler Ribas aquesta situació demana capacitat de comprensió dels signes dels temps i creativitat per afrontar els reptes que es van plantejant». O sigui, ens demana tenir una mirada veritablement oberta als signes de l’Esperit que es fa present en el nostre quotidià.

Ens demanen creativitat per a continuar essent significatius en el món d’avui, com ho van ésser aquells primers deixebles que van transformar el missatge que van rebre perquè tothom el pogués entendre. No hem de voler conservar cap estructura que no serveixi per a proclamar l’Evangeli. I per això continua el document: «En un moment com aquest, ni la por davant allò que ha d’arribar ni el recurs temorenc al costum adquirit serveixen de res».

I aquest punt el trobo genial, perquè ens mostra, en molt poques paraules, els dos grans perills de la nostra societat. Una, el perill de mirar el futur amb por, d’una mirada negativa de la realitat que vivim, que ens fa perdre la perspectiva que Déu també actua a l’interior de la història, i que ens cal confiar més en ell, el que sempre havíem anomenat providència. Quan la por s’instal·la en els nostres cors, correm el perill de buscar seguretats efímeres d’alguns homes que ens prometen el cel, però que només busquen acabar amb la terra. La por només es venç amb amor. I l’altre perill que destaca és el «recurs temorenc al costum adquirit», o sigui, aquella frase tant sentida: «Abans tot era millor». I no! Cada època ha de resoldre els seus problemes amb solucions adaptades als temps que els hi ha tocat viure. No podem proposar una església del s.

XIX a una societat del s. XXI. I per això acaba el document dient: «en una societat complexa i líquida, mixta i creativa, oberta al món però massa tancada en ella mateixa, cal que l’Evangeli sigui proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta, com a sal i llum d’una nova societat que tingui cura de les persones i de la creació, i en la qual se senti la veu dels pobres i la de les persones que viuen en les perifèries». Doncs res més. Meditem això que han escrit els nostres bisbes, i mirem què podem fer per a dur-ho a terme.

Bon temps de Quaresma. Temps de conversió individual i comunitària.

SETMANA SANTA

Enguany, amb les mesures de seguretat sanitària que encara cal aplicar i que canvien segons les dades epidemiològiques, els actes comunitaris que es podran fer encara no s'han concretat. Caldrà informar-se més endavant a través del Full Parroquial/Vida Parroquial i Ràdio Arenys de Munt.

DEFUNCIONS - Maria Roig Llobet, 87 anys - Rosa Salvà Colomer, 93 anys.

--Maria Horta Cruañas, 93 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

/22

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de març es celebrarà el dilluns 15 a les 7h de la tarda (30 minuts)

VIDA CREIXENT TROBADA MENSUAL Aquest mes de març: el dimarts 16, a 2/4 de 6h tarda a l’església

|Del temps

Ens plantem al bell mig de l'hivern astronòmic (havent-nos polit un gener mogudet i fresc) tot encetant un principi de febrer disfressat de primavera (inclosa la Candalera) com si la primavera li hagués robat dies a l'hivern fins ben bé el primer diumenge del mes, quan ens acompanyà una jornada insegura (sobretot al matí) amb un retorn a un ambient més adient pel mes de febrer i que féu neteja de la impressionant jornada enterbolida i terrosa de pols en suspensió (6 febrer) que feia anys que no teníem.

D'aquesta manera es reprengué de nou la clàssica situació atlàntica responsable del tren de borrasques que anaven desfilant d'oest a est revifant un cert dinamisme semblant el del mes de gener però amb un “"La mala visibilitat com a conseqüència de la pols en suspensió (foto 1) i la pluja acompanyada de ambient en general poc fred. Amb un petit parèntesi fang (foto 2) . 2 fenòmens correlatius molt una flor no fa estiu) de fred més normal de febrer entre característics del “No febrer!” que hem tingut." els dies 13 i 15 de febrer quan de resquitllada ens afectà la potent onada de fred del centre i est d'Europa amb alguns plugims associats el flux de vents allevantats. Però tot plegat durà poquet ja que l'ambient primaveral prematur tornà agafà el protagonisme, així com la mala visibilitat, els núvols baixos i/o boires costaneres per advecció... i l'increment d'una nova massa plossegosa del nord d'Àfrica que tocà sostre el dia 21 abans d'un curt temporalet de pluges (amb precipitacions acompanyades de fang ) gràcies el posicionament de la primera DANA de l'any. Que lluny de renovà gaire els aires, es reforçà "per variar" , la dorsal anticiclònica africana i per tan també l'increment altra vegada de la pols en suspensió, acompanyat amb els mateixos ingredients d'abans del temporalet per la mateixa posició dels centres d'acció: Núvols baixos i/o boires, ambient enterbolit i primaveral prematur. Però, amb un petit i curt canvi de temps imperceptible, aquí la nostra zona l'últim dia per tancar aquest "No febrer! ". anobtnoF tnerroT uaP| aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN FEBRER SENSE FEBRER. PLEGAT DE DIES PRIMAVERALS.

"Flor de febrer no va al fruit / no va al graner. Mal auguri si no fa fred"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Mirant el cel

ASAN aL | aifargotoF

Primera matge del sòl marcià capturada per Perseverance el passat 18 de febrer.

SEGUIM RESISTINT, SEGUIM AVANÇANT El geni es compon d’un 2% de talent i d’un 98% de perseverança. Ludving van Beethoven Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), DIEC2, la perseverança és la “Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat”. I això és precisament el que el ròver Perseverance de la NASA està fent: perseverar en la Gran Aventura de descobriment que van emprendre aquells primers homínids africans. El viatge des del continent pare, per a conèixer tota la Terra, la Mare, estudiar-ne els seus secrets, conèixer a les germanes i germans (animals, plantes), i captivar-se cada nit amb l’espectacle del cel, continua cap a les estrelles. El passa 18

/24

de febrer, Perseverance va posicionar-se sobre la pell del déu romà de la guerra: Mart.

Aquest ròver, cercarà indicis de vida al planeta roig i estudiarà el seu passat, mitjançant equipament tècnic espanyol (l’estació meteorològica MEDAS, l’antena de comunicació per a enviar les imatges a casa, i una part de la càmera SuperCam amb la que aquestes són presses), desenvolupat per el CSIC i l’empresa basca SENER. I no solament això, 60 microxips catalans (desenvolupats i caracteritzats per la UPC) s’encarregaran de fer funcionar correctament l’estació meteorològica de Perseverance. Aquesta missió ens aportarà informació nova i detallada sobre les característiques de Mart i la seva història. I, a més a més, Perseverance no està sol: les missions Huoxing 1 i Al Amal (Esperança), de la Xina i els Emirats Àrabs, respectivament, han arribat també al planeta roig. Sembla que la Terra ha envaït Mart per a començar la seva conquesta, fent servir la nostra eina més poderosa: la Ciència Entrarem en la Primavera amb noves esperances de progrés i avanç per a la nostra espècie. No oblidem, en aquests temps complicats que ens ha tocat viure, que l’esperit d’avenç i superació de la humanitat és el que ens permetrà seguir tirant endavant i en sortir-nos de tot plegat. Seguim empenyent l’exploració i la conquesta de les estrelles, mentre continuem lluitant contra els dracs que tenim aquí a Casa: covid-19, fam, canvi climàtic, desforestació, problemes econòmics, etc Cal que perseverem en la nostra aventura en el Cosmos, mentre preservem Casa Nostra.

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

|Batecs de Natura Si alguna cosa ens ha dut aquesta pandèmia és temps. I d’alguna manera aquest temps també ens ha servit en alguns casos, per a fer una reflexió sobre la vida que portem i el nostre entorn. Sobre les prioritats, els valors, la utilitat de les coses, a viure amb menys de tot, a racionalitzar i també a fer la imprescindible llista de bons propòsits per a l’any on entre altres, sempre hi trobem el de dur una vida més sana i saludable.

També hem tingut molt de temps per buscar informació sobre qualsevol cosa a les diferents xarxes, tant sigui com a entreteniment o per a saber més sobre qüestions que ens preocupen o ens interessen a nivell personal .

A través d’aquestes xarxes, però, també patim el bombardeig de noves modes sobre aliments, dietes i tota mena de productes que incorporem a la nostra alimentació, en un percentatge molt alt per interessos comercials que ens diuen el saludable que és un producte per a la nostra salut.

Del que he sentit parlar molt últimament fins i tot en les consultes mèdiques és dels probiòtics.

Però què són els probiòtics?

Comencem pel començament, a l’intestí humà hi habiten prop de cent bilions de bacteris, alguns són bons i ens ajuden a fer la digestió, a la salut en general, al sistema immunitari i fins i tot en la funció cerebral i d’altres són nocius i ens fan emmalaltir. A aquest conjunt de bacteris l’anomenem flora intestinal o microbiota. És fàcil perdre l’equilibri natural dels bacteris útils de l’intestí sobretot amb els hàbits que tenim els occidentals com l’estrès, el tabac, el consum de menjar processat, sucres i cereals refinats i un llarg etcètera.

Com a primer pas per a preservar aquesta flora intestinal, cal potenciar el consum de fruites com la poma o les prunes, verdures com la carxofa, el porro, la ceba, els espàrrecs, la pastanaga o els raves, llegums ,cereals integrals com la civada, tubercles com la patata o la nyàmera, el quefir o el vinagre de poma que a més és ric en enzims que ajuden a la digestió.

Això només és una petita introducció perquè us animeu buscar informació sobre el tema.

Des d’aquí us recomano una pàgina web molt seriosa on trobareu molta informació sobre aquest tema i tot el que us pugueu imaginar al voltant de la salut: www.etselquemenges.cat

ROURE (Quercus robur) Quercus deriva del nom celta KAER QUEZ que vol dir arbre bonic. El roure comú és, en efecte, un arbre bonic i sobretot majestuós. Altres espècies a la península ibèrica són el roure albar i el pubescents.

Al camp d’algunes regions de França, asseguren que si es posa un gla de roure a cadascuna de les finestres de la casa, aquesta quedarà protegida dels llamps. Per altra banda si es planta un d’aquests glans al voltant del pleniluni durant l’època de la sega, si el gla germina amb rapidesa, això anuncia una gran entrada de diners a la casa. És un gran arbre que, si troba les condicions adequades per a viure, es fa molt gran i arriba a centenari. Com tots els quercus (alzines i sureres) tenen una arrel pivotant o sigui, una arrel principal que penetra molt al fons de la terra d’on treu la humitat necessària per a viure.

Les seves flors, si us heu fixat, són masculines i femenines.

La seva fusta és molt preuada en la indústria de la fabricació de mobles i això ha fet que es tallessin grans extensions d’arbres fins a espoliar boscos sencers. Prop nostre n’és un exemple el Montnegre, on antigament n’hi havia grans exemplars i actualment costa trobar una roureda. També influeix el canvi climàtic ja que al contrari d’alzines i sureres de la mateixa família, al roure li agrada la humitat i frescor i els mesos de grans calorades que cada cop s’allarguen més li són molt perjudicials.

Tot i així és i serà sempre el rei del bosc i al seu voltant s’explicaran contes on la màgia i els éssers màgics en són protagonistes.

/25

|Batecs de Natura

MENJAR BLANC O MATÓ DE MONJA Ingredients: 200 g. d’ametlles crues 80 g. de midó Canyella 180 g. sucre 1 pell de llimona 600 ml d’aigua Llet, oli i canyella en pols Es trituren les ametlles amb l’aigua i es posen al foc amb la pell de llimona. Quan arrenca el bull es retira del foc, es cola amb el colador xinès i s’afegeix llet fins a arribar a 1 litre de líquid. Es torna a posar al foc i es remena. Quan torna a bullir, s’hi afegeix el sucre i el midó i es bat amb la batedora elèctrica, a foc lent, 2 minuts. Es reparteix en flameres untades en oli, es deixa reposar i es posa a la nevera. La canyella en pols es posa en servir-ho o bé en el moment que es fa la barreja si ens agrada el gust més intens.

BON PROFIT!!!

CANYELLA (Cinnamomum zeylanicum) La canyella és l’escorça d’un arbre originari de Sri Lanka (Ceilàn). D’allà n‘arriba la de més qualitat i és on es cultiva en més grans extensions. També es cultiva a Xina i altres indrets del món. Es poden fer dues collites a l’any. La tècnica d’extreure la canyella consisteix a tallar branques de 3 anys, es fa un tall per a extreure i separar l’escorça de la branca, s’enrotlla i es posa a assecar al sol.

Els usos culinaris de la canyella es coneixen per tot el món, i és una de les espècies més preuades des de la antiguitat.

A més de la cuina, la canyella té unes qualitats medicinals com la de ser digestiva, antiespasmòdica, tònica i també ajuda a baixar la febre.

Juga un paper important en les begudes d’hivern com el vi calent aromatitzat amb espècies i es considera una espècie lligada a la cuina afrodisíaca pels seus efectes tònics i excitants.

La trobem en molts apartats de la cuina i postres de casa nostra i el seu aroma perfuma els plats més exquisits. Aquí us deixo una recepta molt i molt antiga aromatitzada amb canyella.

VERDUM (Carduelis chloris) És un petit ocell d’aspecte robust de la família dels fringíl·lids. El seu plomatge és de color verdós i grisenc, més vistós en el mascle, i n’és molt característica la franja de color groc a les ales i a la cua, que ajuda molt a identificar l’espècie. Té el bec de pàl·lidpetits i robust, preparat per a menjar fruits grans, llavors i percolor capturar insectes. És molt freqüent observar el verdum en àrees urbanes com parcs i jardins, erms i solars; o bé en conreus i altres llocs oberts amb presència d’arbres a la terra baixa o de l’estatge muntà, mentre que és difícil veure’l a l’alta muntanya.

Nia en tanques d’arbustos i en les enforcadures de petits arbres. Sol emetre el seu cant característic posat a dalt de llocs prominents com per exemple les capçades d’arbres o pals elèctrics.

Les poblacions són sedentàries a casa nostra si bé a l’hivern augmenten el nombre amb l’arribada de individus del centre i nord d’Europa i és en aquesta època en què es torna gregari o sigui que es troba en grups de la mateixa espècie o amb d’altres.

/26

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta.

Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

|Biblioteca

DONACIÓ A LA BIBLIOTECA Des de principis dels anys 50 fins gairebé a finals dels anys 80, a Arenys de Munt es van representar els pastorets de Ramon Pàmies, L’Estel de Natzaret. Molts encara recordem aquelles llargues tardes de Nadal, Any Nou i Reis a les butaques de l’antic Centre Moral. La Lluna treia la llengua, el dimoni, envoltat de fum i guspires, desapareixia i apareixia del terra de l’escenari i l’arcàngel Sant Miquel, amb una gran espasa, el vencia.

Quan l’any 1951 es va pensar a representar aquesta obra dins les activitats del Centre Moral, no es va trobar l’original enlloc; només se’n va trobar una còpia en molt mal estat als Seràfics d’Arenys de Mar i un grup de músics d’Arenys de Munt la va copiar a mà. Amb els anys, es va anar va anar acumulant documentació: partitures, lletres, moviments escènics, escaletes, programes... L’Antoni Espiell, un dels iniciadors d’aquests Pastorets, la va conservar i ara l’ha donada a la biblioteca perquè tothom que tingui curiositat de fer-ho la pugui consultar. Gràcies, Antoni, per la teva donació!

AGENDA D’ACTIVITATS Març 2021

- 12 divendres, 24, dimecres, 19’30h: Conversa en francès* online - 5 i 26, divendres, 19’30h: Conversa en anglès* online - 20, dissabte, 11’30h: La Tertúlia del Fènix* online Si tens 10 o més anys i t’agrada llegir, participa-hi!

- 18, dijous, 19h: Club de Lectura* online L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia

Biblioteca Antònia Torrent i Martori

/27

|Llibre del mes

LA GRAN CAMINADA La gran caminada. Stephen King (escrivint com a Richard Bachman. Traducció de Martí Sales. Males Herbes, 2020.

370 pàgines La larga marcha. Stephen King. Traducción de Hernán Sabaté Vargas. DeBolsillo. 352 páginas.

La gran caminada es va publicar amb el pseudònim de Richard Bachman, va ser anys més tard que es va descobrir que Stephen King estava amagat en aquest nom. Eren anys en què el ritme de treball era molt elevat, les idees li bullien al cap i els editors li retreien un ritme de publicació excessiu.

A La gran caminada no hi trobarem ni els monstres, ni els ensurts que l’autor ens té acostumats. Només un grup de joves que caminem fins a quedar exhaustes.

La trama és senzilla, cada any se celebra un concurs en què un centenar d’adolescents caminen en línia recta per una carretera, dia i nit, si t’atures, et donen “el passaport”.

Només aquell que més aguanti serà el vencedor, se li concedirà qualsevol cosa que demani.

L’època és confusa i ens fa pensar que estem dins d’una distòpia. Hi ha referències culturals que reconeixem, però també es parla de tubs de menjar condensat i d’altres elements que poden semblar futuristes. Un tipus d’història que podria haver servit d’inspiració per obres més actuals com Els jocs de la fam o La purga. L’escenari sempre és el del camí i Stephen King té l’habilitat de tenir-nos enganxats durant més de tres-centes pàgines. Escoltem diàlegs de joves amb hormones disparades, reflexions sobre com voldrien viure la vida, patim pel seu dolor físic i emocional que va augment, i que fins i tot, frega el sadisme.

La gran caminada es va publicar l’any 1979, en aquell moment es va llegir com una crítica a la guerra del Vietnam, joves que s’allistaven i que sabien que tenen molts números de morir. Però també podem fer una relectura molt més actual. La de la cultura d’un espectacle amb una multitud d’espectadors.

Llegim i ens anem preguntant, però quin sentit té? Per què ho fan? Per què participen d’aquesta barbaritat? Però, segurament, la reflexió més important és que Stephen King retrata un tipus de societat molt més real en l’actualitat amb els reality show i el mass media, que no pas a la dècada dels setanta o vuitanta. Vigilem, que aquest tipus de carretera no ens atrapi.

Podeu trobar una selecció de novel·les de l’Stephen King, a la nostra biblioteca, així com a la e-biblio.

Gemma Tomàs Pruna

/28

|Calendari

MARÇ 2021 DIJOUS, 4 -On line, a les 6 de la tarda, sessió introductòria de les Marxes exploratòries en perspectiva de gènere.

Cal inscripció prèvia enviant una correu a igenere@ademunt.cat, o trucant al 646 083 707 DIUMENGE, 7 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Cinema infantil en català: ÀGATA, LA MEVA VEÏNA DETECTIVA Entrades anticipades: socis del Centre <14anys 2,50€, socis del Centre 5€, general <14 anys 4€, general 8€.

A taquilla +2€

DIUMENGE, 21 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda, Teatre de Sant Josep: ISABEL CINC HORES, amb Carme Sansa Entrades anticipades: socis del Centre <14anys 6€, socis del Centre 10€, general <14 anys 7€, general 15€. A taquilla: +2€ DIUMENGE, 28 - Sala Gran del Centre, a les 6 de la tarda: Cinema en català: LA VAMPIRA DE BARCELONA. Entrades anticipades: socis del Centre <14anys 2,50€, socis del Centre 5€, general <14 anys 4€, general 8€. A taquilla +2€

DILLUNS, 8 - Web ajuntament, Publicació vídeo col·laboratiu MANIFEST DEL 8M 2021 - Balcó ajuntament, penjada de la pancarta reivindicativa - On line, de 10 del matí a 12 del migdia, Taller Virtual L'ACCIÓ DE LA PARAULA, a càrrec de Gemma Julià, inscripcions: 639 977 418 / 654 881 711 o donaviva_arenysdemunt@hotmail.com.

DIMARTS, 9 - A les 6 tarda Marxes exploratòries en perspectiva de gènere.

Cal inscripció prèvia enviant un correu a igenere@ademunt.cat o trucant al 646 083 707 DIUMENGE, 14 - Sala Corrioles del Centre, a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre, Mostra de Microteatre: ENTRE LLENÇOLS, PERDUTS, MATA RATES i SIUSPLAU Entrades anticipades: socis del Centre <14anys 3,50€, socis del Centre 6€, general <14 anys 5€, general 10€.

A taquilla +2€

/29

|Recordant a... traslladant-se d'un lloc a l'altre per mitjà d'una senzilla bicicleta. Encara, avui dia, es poden trobar per la comarca de Sierra del Segura, persones que el recorden amb agraïment i nostàlgia.

ENRIQUE VALIENTE MORCILLO 1922 - 2010 Un andalús de Jaén que havia fet de tot: mestre ambulant, pagès, tècnic electrònic o músic.

L'Enrique Valiente era un home que es va criar en l'ambient rural d'un cortijo andalús; fill d'un matrimoni en el qual el pare encara que no tenia títol oficial, es dedicava a fer de mestre ensenyant els fills i filles dels treballadors dels cortijos dels pobles de la comarca. En aquella època, no hi havia gaires escoles, ni mestres; i menys als pobles petits. L'Enrique, doncs, de la mà del seu pare havia adquirit grans coneixements, tant intel·lectuals com manuals. Va treballar de sabater, barber, fuster, ebenista, professor de música i pagès, però, la feina que feia més a gust i per la que estava més dotat, era la de mestre, tal com havia fet el seu pare.

Les terres de Jaén, tenien sort de persones com l'Enrique, ja que, per aquells indrets i a causa de la despreocupació dels cacics i grans propietaris, que volien tenir a la població ben adormida, els treballadors i sobretot els pagesos, no disposaven de gaires oportunitats per millorar professionalment i gaudir d'una vida més digna. L'Enrique aprengué a tocar tota classe d'instruments musicals –el llaüt, la bandúrria, la guitarra i l'acordió– i aquestes habilitats seves les va transmetre als fills dels seus veïns i veïnes de la comarca, donant classes sense defallir pels diferents pobles, cortijadas i finques d'aquella zona de Jaén; i

/30

Origen familiar de l'Enrique Els pares de l'Enrique eren en Miguel Valiente Nájera i la Bonifàcia Morcillo Moreno, naturals i residents de Benatae (un petit poble de la província de Jaén, de 44 Km quadrats i cinccents habitants, situat a la comarca Sierra de Segura; al peu de la muntanya Peñalta i dintre del parc natural de Las Sierras de Cazorla, Segura i Las Villas). Aquí, en Miquel feia de mayoral d'un cortijo (encarregat dels ramats d'animals i responsable de l'organització de totes les feines de la finca però, al mateix temps, exercia de professor pels fills i filles dels treballadors de la finca, i també, donava classes a altres cortijos dels pobles veïns. Havia de treballar molt, ja que havia de mantenir a vuit fills (quatre nois: Inocente, Toribio, Adriano i Enrique i quatre noies: Dionisia, Inocenta, Vicenta i Eufemia).

Com era lògic, tots i totes, van rebre instrucció escolar del pare, i l'Enrique el més petit, va heretar el mateix interès per la cultura i l'ensenyament, que tenia el seu pare. Era força intel·ligent i no li costava gaire entendre les coses, per això, la dona del propietari de la finca, creient que el nen es mereixia una oportunitat, decidí pagar-li els estudis en una acadèmia de la ciutat d'Ubeda. Però, la maleïda guerra alterà tots els projectes de la família Valiente i l'Enrique hagué de deixar l'escola, ja que la finca va ser col·lectivitzada pels membres del Comitè Local i els seus propietaris hagueren de marxar del poble.

Encara que, gràcies als progressos que el xicot havia fet en els estudis i a la bona lletra que tenia, pogué entrar de passant en una notaria, on estigué treballant una temporada.

Més endavant, però, va canviar de feina i seguí les passes del seu pare, fent tasques de professor rural pels pobles de les comarques properes a casa seva. Es proporcionà una bicicleta i, fent més kilòmetres que un corredor professional, anava a donar classes als xiquets i xiquetes dels cortijos, a part, naturalment de

|Recordant a... fer, al mateix temps, totes les feines que li oferien. L'Enrique era l'home dels mil oficis, tant feia de sabater, fuster, barber o pagès. Va fer un carro per anar al bosc a buscar llenya i també feia les joguines dels seus fills. Quan tenia sis anys, però, va tenir la desgràcia de rebre una patada d'una mula, que li produí una lesió al maluc i li deixà una visible deformació física, que tanmateix, no li impedia fer tota classe de feines. Un metge de Madrid conegut del propietari del cortijo, el volgué operar gratuïtament, però per no poder sufragar-se el viatge a la capital d'Espanya, ho hagueren de deixar córrer.

No anà a fer el servei militar, ja que el van declarar inútil pel servei, a causa precisament de la lesió al maluc. En canvi, el seu germà Inocencio el van mobilitzar per anar a la guerra l'any 1937, i tot just arribat al front, va caure ferit de mort a la primera topada que la seva unitat va tenir amb l'enemic; i l'altre germà l'Adriano, es lliurà pels pèls de participar en la guerra, però, sí que hagué de fer, gairebé quatre anys de servei militar en una caserna de la ciutat de Ceuta. En acabar la “mili”, per tal de tenir una feina segura, entrà d'alumne a l'escola de la Guàrdia Civil de Baeza (Jaén). Els altres germans i germanes de l'Enrique en casar-se, es van establir en diferents llocs de l'estat espanyol: en Toribio marxà a Madrid, en Dionisio a Brussel·les i les germanes Inocenta,Vicenta i Eufémia a València.

Formació de la nova família En una ocasió que l'Enrique estigué donant classes en un cortijo anomenat Los Pollos, del petit poble Arroyo del Ojanco – aleshores pedania de Beas de Segura i actualment municipi independent – conegué la que havia de ser la seva esposa, la Josefa López Garcia (19282007). Arroyo del Ojanco és un poble de 2.500 habitants, envoltat d'oliveres, situat a la comarca de La Sierrra de Segura i dedicat, gairebé en exclusiva, a l'elaboració d'olis de gran qualitat protegits per la “Denominación de Origen Sierra de Segura” i banyat pels rius Guadalmena i Guadalimar.

La Josefa, era la mitjana de les tres noies del matrimoni format per: Roman López Lara, natural de Hornos de Segura, i la Carmen Garcia Ruiz, que eren propietaris de la finca i de

El matrimoni Valiente amb els fill Roman i la filla Julia a Beas de Segura - 1952

El matrimoni Valiente amb el fill Roman - 1958

les terres amb oliveres, que havien heretat dels pares de la Carmen. Les altres dues noies eren, la Maria Paz (1921-1988) i la Francisca (1931) encara entre nosaltres. Sembla però, que el pare de la Josefa no veia amb bons ulls l'Enrique, com a marit de la seva filla i no consentia el casament. Per això, la parella sense tenir por al que poguessin dir les males llengües, no tingué més remei que escapar-se i anar a viure junts. Podríem dir que l'Enrique va raptar a la Josefa a l'estil Curro Jiménez, però, sense utilitzar cap trabuc.

L'Enrique i la Josefa anaren a viure primer, a la cortijada de Los Matas, on va néixer el fill gran Miquel l'any 1948, i després es van traslladar a una casa situada al costat de la fàbrica d'oli El Alamo, a mig camí de Beas de Segura i Arroyo de Lojanco, i on van néixer en Roman (1950) i la Júlia (1952). L'Enrique ensenyava a llegir i escriure als fills i filles dels obrers de la fàbrica, mentre la seva companya Josefa cuidava de la casa. Poc després, per necessitats de la feina, van anar a viure al nucli de Las Cávilas (del terme municipal d'Arroyo de Lojanco) i aquí va néixer la filla que feia el número quatre, la Carmen (1954). Tot i tenir quatre fills, continuava voltant i treballant a diferents indrets de la comarca i per anar d'un lloc a l'altre, feia servir una bicicleta, a la que hi havia enganxat una espècie de cistella o “sidecar” per portar-hi la canalla, i la dona anava asseguda al darrere seu. L'any 1955 l'Enrique es traslladà, tot sol, a la cortijada de La Fresnadilla, on l'havien contractat per donar classes als nens i nenes dels seus treballadors.

Una cortijada és un nucli de petits cortijos amb diferents propietaris, que es dediquen a l'explotació de la terra i a la cria d'animals.

Mentrestant, el seu germà Adriano quan sortí

/31

|Recordant a...

L'Adriano Valiente

L'Enrique amb el televisor muntat per ell - 1961

de l'acadèmia de la Guàrdia Civil, no patí cap impediment per casar-se amb la Mari Paz, germana de la Josefina -es veu que l'uniforme feia respecte- i com que el seu primer destí va ser a la caserna de Prado del Rey (Càdiz) allà es traslladà amb la seva dona. Però, com que no tenien fills i l'Enrique en tenia uns quants, es van endur amb ells en Miquel, fill gran de l'Enrique, que a partir d'aleshores visqué sempre amb ells. Després de Prado del Rey el van enviar a Malgrat de Mar, i cap allà el 1955 en quedar una plaça lliure a la caserna de la guàrdia civil d'Arenys de Munt, va demanar el trasllat. En arribar al poble es van trobar amb la sorpresa de què la casa on vivien els guàrdies no quedava cap habitatge lliure i per tant, no tingueren més remei que cercar una casa al poble; i amb aquest fi, anaren de lloguer a la masia de Can Pibernat (actualment desapareguda i que estava situada al començament del carrer de Les Flors, tot just al davant de l'escola). La caserna de la Guàrdia Civil en aquella època, ocupava una part de l'edifici de l'escola nacional (avui Sant Martí) i la guarnició la formaven, a part del nou arribat Adriano Valiente: el caporal Cruz López Fernández i els guàrdies José Alcántara, Eufemiano Garcia i Honorino Sanz. El director de l'escola era el mestre Vicenç Pagès i Soler; i l'alcalde del municipi, en Josep Mas i Muñoz.

Casament i trasllat cap Arenys de Munt L'any 1956 la parella formada per l'Enrique i la Josefa van decidir que havia arribat l'hora de casar-se. I amb aquest propòsit, quan ell ja tenia trenta-cinc anys, van anar al Jutjat de Pau de Beas de Segura a legalitzar la seva situació, i curiosament, quatre dels seus fills van poder

/32

assistir –encara que no presencialmentalcasament dels pares. Anaren a viure tots junts a la casa on residia l'Enrique a La Fresnadilla, i allà estigueren un temps, fins que animats pel seu germà Adriano, van creure oportú canviar d'aires i venir a provar sort a Arenys de Munt. Arribaren aquí el mes de juny de 1957 i es van establir també a la finca de Can Pibernat, on estigueren un parell d'anys.

Així que van arribar, l'Enrique anà una temporada a fer de pagès a Cal Moro, però en ser una persona inquieta que intentava sempre provar feines noves i millorar el seu estatus social, entrà a treballar en una casa d'aparells electrònics de Mataró (Can Maimó), i tot i que no en tenia ni idea, gràcies al seu talent innat, arribà a dissenyar esquemes per la construcció d'aparells de ràdio. El seu germà Adriano, ja feia temps que també tenia aquesta afició de l'electrònica i quan es jubilà de guàrdia civil s'hi dedicà més intensament. Als baixos de la casa obrí una botiga i es dedicà a reparar aparells de ràdio i a la venda de material electrònic. En Miquel, fill gran de l'Enrique, també s'hi dedicà, seguint les passes del seu oncle.

Un parell d'anys després de la seva arribada a Arenys de Munt, la Francisca germana petita de la Josefa (que estava casada amb en Pedro Antonio López i tenia una filla, Consuelo López López) malauradament, es quedà viuda, i com que els pares també es trobaven sols al cortijo, van decidir de vendre'l, juntament amb les terres, i venir a viure amb les seves filles a Arenys de Munt. Com que, la part del darrere de Can Pibernat donava a una casa de la Riera Sant Martí, que era propietat de la família Paluzie i la van posar en venda, els Valiente no ho van dubtar ni un moment i van comprar la finca, a on es traslladà tota la família. Aquí van néixer els tres últims fills/es de l'Enrique: Maria Paz (1961), Adriano (1964) i l'Enric (1968). La casa era típica de poble, amb un pati, una planta baixa i dos pisos que servien de dormitoris, i els primers anys que hi van viure feien la matança del porc, com estaven acostumats al cortijo. Però, acabaren fent obres per poder gaudir d'un habitatge per cada família i quedà com la podem visualitzar actualment, i on, encara hi viu la Francisca, cunyada de l'Enrique.

|Recordant a...

Nou canvi de feina Suposem que a causa de la molèstia que representava haver de traslladar-se a Mataró cada dia, l'Enrique tornà a canviar de feina, i en aquesta ocasió optà per la indústria tèxtil. El contractà el que aleshores era el Jutge de Pau, Alfons Molons, que dirigia d'una Fàbrica de Torcidos especialitzada en seda artificial al carrer de La Rasa,18, que anteriorment als anys trenta, era “Willy Raebel” (nom del seu propietari d'origen alemany) i que aleshores tenia sis treballadors. Després de la guerra i quan se'n va fer càrrec l'Alfons Molons l'any 1939 passà a denominar-se Manufacturas Rayon, S.A. (Les Sedes). A causa de la crisi del tèxtil dels anys seixanta del segle passat, en Molons es veié obligat a tancar l'any 1974, i els propietaris dels terrenys es van passar a la indústria del totxo. Novament l'Enrique hagué de cercar feina, i en aquesta ocasió optà per treballar a la fàbrica de tovalloles que la Cecília Cruañas havia muntat l'any 1960 al Rial de La Rectora, i que quan hi va entrar l'Enrique, estava dirigida pel fill de la Cecília, Ramon Vernis i la seva dona Roser Artigas. La Josefa, dona de l'Enrique, també en aquests anys, col·laborà cosint tovalloles.

Com era d'esperar, aquesta petita fàbrica també acabà tancant l'any 1980, i com que l'Enrique ja estava a prop de la jubilació, deixà de treballar i es dedicà a cuidar de l'hort que tenia arrendat en uns terrenys de la família Vernis. Un hort, que actualment el cuida el seu fill Roman.

També, quan tenia ocasió, donava audicions de guitarra o acordió, acompanyat d'un altre músic vocacional, com era el practicant Àngel López, o es dedicava a la lectura, una de les seves grans aficions, tot i que últimament, la seva vista ja no era gaire bona.

L'Enrique tocant la guitarra amb el practicant Angel

L'Enrique i la Josefa

L'Enrique en tenir una família nombrosa, tingué la sort, un cop ja estava jubilat, de gaudir de la companyia dels seus vuit fills/es, com també, dels seus 14 nets (tots viuen encara a Arenys de Munt, excepte una filla que té la residència a Arenys de Mar). Unes noves generacions de catalans que procedents de les terres del sud d'Espanya han sabut trobar el seu lloc a Catalunya, sense renunciar a les seves arrels ni a la seva història.

L'Enrique Valiente Morcillo va morir el 29 de novembre del 2010 a 88 anys, després d'haver viscut moments emocionants i altres de més complicats, tant a la seva estimada terra andalusa, com a Arenys de Munt, on deixà un excel·lent record entre els seus amics, que en tenia molts, i les persones que el vam conèixer.

“El secret de la llibertat rau a educar les persones, mentre que el secret de la tirania està a mantenir ignorants”.

Maximilien Robespierre. - (Polític, advocat i revolucionari francès. 1758-1794)

Elies Surroca i Campàs

/33

|El racó de l'Humanista

MIS PENSARES Qui necessita diners no vol consells. És més fàcil riure de les bones persones que ser-ho.

Les desgràcies dels altres ens semblen suportables fins que ens ocorren a nosaltres, que és quan es transformen en insuportables.

Ser vell no és trist. El trist és no saber ser vell.

L'amor és com el riu, de vegades es desborda i de vegades s'asseca.

Podem lliurar-nos de la justícia, però no de la nostra consciència.

Aplana el camí dels altres. Caminaràs millor.

Intenta que cada any del teu matrimoni consti d'onze mesos de festeig, un dia de casament i un mes de lluna de mel.

Les persones són les que fan que un negoci sigui bo o dolent.

Cap guerra és justa. Fins i tot algunes paus són injustes.

Les ganes de curar-se són el millor medicament

/34

Els joves d'ara miren a la gent gran i als ancians amb una superioritat i un menyspreu molt menors que com els miraran a ells els joves de la propera generació.

L'amistat veritable no distingeix unes faldilles d'uns pantalons.

Sentint el que dius i veient el que fas, em resulta impossible saber el que penses.

Qui no treballa és el que més cansat està.

Després d'una amistat, pot venir un amor.

Després d'un amor, és molt difícil que vingui l'amistat.

Treu el cap als seus ulls i veuràs tot el seu interior.

Cerca el lloc ideal entre ser vergonyós i no tenir vergonya.

Cada arruga de la cara correspon a una pena soferta.

Tractar de mantenir l'amor a força de regals és inútil i car.

Els grans herois no van esperar que arribessin reforços.

Millor que fer grans projectes per demà és fer coses senzilles avui.

Si no serveixes per a vi, esforça't per ser un bon vinagre.

Els malalts més difícils de curar són els que no estan malalts.

No s'ha de lluitar per la llibertat d'un, sinó per la de tots.

Acostuma a estirar més el braç el que demana que el que dóna.

En política hi ha molts que són de el partit que governa, el que els obliga a modificar constantment les seves opinions.

Hi ha qui creu que, rentant-se les mans, es renta la consciència.

Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

UNA NOVA PERSPECTIVA

Quan es compliquen les coses provocades per una pandèmia, sempre és possible canviar d’estratègies per aprofitar el moment de substituir les previsions i reconduir o ajornar algunes inversions municipals El Batec no es fa responsable de cap previstes, prioritzar-ne d’altres que dels escrits de la secció «opinió» i conscientment s’han retardat perquè NO eren «bustia». electoralistes, com era la substitució de la Els escrits com a maxim hauran de desfasada en condicions precàries i obsoleta tenir una llargada de 250 paraules, al Residència Geriàtrica (demanada a voltant de 15 línies. l’Ajuntament l’any 2.006 amb 1.230 firmes) per millorar i dignificar les condicions dels avis.

Feu-los arribar a: Ser demòcrata també és escoltar i respectar la centre@centremoral.cat o la bustia del voluntat dels vilatans quan les coses són Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes. necessàries i de sentit prioritari, com ara que es veuen les mancances de la Residència d’avis V. del Remei, un edifici de 1.961 en què falten espais interiors i exteriors adequats per poder residir dignament i amb garanties sociosanitàries els residents i el personal treballador.

ELS PLÀTANS CENTENARIS Ara és moment de ser coherents per accelerar els tràmits i fer un esforç per facilitar la Des de fa molts anys enrere, Del seu lloc privilegiat construcció d’una nova Residència amb un de Can Jalpí a Sobirans ells han estat els notaris projecte totalment sostenible per a 70 usuaris tenim uns arbres gegants. dels esdeveniments diaris Són els plàtans de la Riera. que amb els anys han passat. amb previsió de poder-se ampliar a 35 més, i no caldria perdre més temps per rehabilitar amb recursos del Capítol II la Masia Vila En baixar a l’avinguda, S’han de podar, tan se val, Josefa que hauria de fer les funcions aquests arbres de port noble però fer-ho a la tardor d’annexa de la nova residència. Ni tampoc que són el millor del poble, quan encara fa calor posar traves al·legant qualsevol excusa per et donen la benvinguda. era molt perjudicial. continuar retardant un equipament tan necessari.

Quan a sota de l’arbreda Una decisió encertada Fa falta més voluntat per sortir del sents les cançons de les fulles presa des del govern atzucac que ens han portat fins aquí la i que si plou no et mulles és podar a ple hivern classe política la gent queda enamorada. amb la saba ja parada.

Fa falta més consens per aportar totes les idees i les opinions de les persones Amb la seva protecció I la voluntat que ens mou hem vist les veïnes juntes si es mor un arbre vell enteses fent uns coixins de puntes, per les nafres de la pell Falta més credibilitat per procurar una que desperten admiració. és replantar-lo de nou. cronograma que propiciï l’execució de la residència Per les festes assenyalades Han passat penes i afanys No ens cansarem de voler protegir els nostres on vilatans i forasters i mai s’han fet enrere, avis que tenen la necessitat de conviure en es reuneixen a milers, els plàtans de la Riera una residència i que un dia potser també ho és el lloc de les trobades. fan cent trenta tres anys! necessitarem nosaltres mateixos i els nostres polítics.

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

Pere Marpons Colomer

“La responsabilitat i els compromisos es demostren” Xavier Oller

/35

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

LA MONYOS Dolors Bonella i Alcazar va néixer el 1851 al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval). No se sap gaire sobre la seva vida; sembla que es dedicava a la costura i al servei domèstic d'una família benestant.

La seva figura es va popularitzar temps més enllà de la mort de la seva única filla de quatre anys, que va morir atropellada per un carruatge de cavalls i va provocar l'embogiment i l'acomiadament laboral de Bonella. Vestia amb bruses de colors cridaners i peces estrafolàries, portava faldilles llargues i també se la veia a vegades amb una mantellina o un ventall a la mà; duia uns monyos excèntrics sovint coronats amb flors i dedicava cançons, balls i paraules d'agraïment a tothom amb qui es creuava. Per bé que se la sobrenomenava La Monyos, tothom se l'adreçava com a Lola. La seva rutina era la de refrescar-se diàriament en alguna de les Fonts Wallace ubicades en aquella zona des de 1888, o bé a la Font de Canaletes.

Amb aquesta actitud teatral i dement però alhora alegre, aviat va esdevenir un personatge icònic de la Barcelona de la segona República. Diversos intel·lectuals de l'època van parlar sobre ella, com ara Teresa Pàmies.

Dolors Bonella va morir el 15 de setembre de 1940 a l'Hospital del Mar. El seu funeral va esdevenir multitudinari i solemne. “El Noticiero Universal” va publicar un obituari al costat de notícies de transcendència internacional.

Donaviva Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711

/36

|La bústia

Junts X Arenys de Munt

EL PERQUÈ D'UN VOT A FAVOR DELS PRESSUPOSTOS El passat 28 de gener en el ple de pressupostos el grup municipal de Junts per Arenys de Munt va prendre la decisió de votarlos favorablement.

Voldríem aprofitar aquesta finestra al poble que ens dóna el Batec per explicar el perquè d'aquesta decisió.

D'entrada cal dir que un pressupost que sobrepassa els dotze milions d'euros, tenint en compte que el de l'any anterior no arribava als nou milions, com a mínim sobta i fins i tot et fa posar a la defensiva en el sentit d'evitar compartir un projecte que a simple vista pot semblar irrealitzable.

Sabíem que podíem aprofitar l'oportunitat de la supressió de la Regla de Despesa, però tot i això l'augment era tan considerable que calia valorar cap on és dirigia aquest increment pressupostari.

Per a nosaltres el pressupost municipal, com hem dit en altres ocasions i també ho vam dir en el ple, és una voluntat d'intencions i que on rau la importància d'un pressupost és en el tancament de comptes, ja que és en aquest moment on es pot veure clarament el pressupostat i l'executat.

Ja hem dit també que la nostra impressió és que era massa agosarat i així ho vàrem fer constar, l'equip de govern el va titllar d'ambiciós “tota la carn a la graella” ens van dir.

Arribats a aquest punt, ens trobem davant

d'una disjuntiva: per una banda un pressupost que creiem que serà pràcticament impossible de complir, és molt difícil recolzar quelcom que creus que no es podrà dur a terme, i per un altre un pressupost amb una clara voluntat d'invertir en el poble, en el que hi hem pogut participar i que algunes de les seves inversions les defensem nosaltres des de fa temps.

Així doncs havent de decidir el sentit del nostre vot, quan no havíem arribat encara al pic de la tercera onada i on les bones notícies eren escasses, ens va semblar que l'opció encertada era donar un vot de confiança als pressupostos “agosarats”.

Votar en contra no ens ho vàrem plantejar, creiem que no seria just quan et deixen participar i escolten les teves aportacions i l'abstenció ens va semblar una opció còmode, un no mullar-se, quan ja se sap que els pressupostos tiraran endavant igualment aprofitant la majoria absoluta que s'ha construït.

A partir d'aquí volem deixar clar que des de l'oposició el nostre deure és estar amatents i verbalitzar, si es donen, els incompliments que detectem, tots en general: obres, via pública, mobiliari urbà....etc, però sobretot els que per a nosaltres són irrenunciables en aquest moment que ens ha tocat viure, i que són aquells que afecten a les persones ja sigui a nivell sanitari, social o econòmic.

/37

|La bústia

Escola Sant Martí

CREIXEM JUNTS L’Escola Sant Martí volem que sigui una escola al servei dels alumnes, de les famílies i dels seus interessos, amb itineraris individuals, on els mestres guiarem els alumnes perquè siguin competents a la vida real i capaços d’habitar amb respecte el món: crítics, respectuosos, bons comunicador, segurs de si mateixos i sobretot, sobretot... feliços!

Som conscients que per als pares i mares és un moment molt important la tria de la nova escola. S’acaba l’etapa de la llar d’infants, o d’estar a casa amb la família, i comença la gran aventura a l’escola. Molt conscients dels dubtes i inquietuds que suposa confiar-nos els vostres infants, us volem transmetre tranquil·litat i confiança. Intentarem acollir-vos i acompanyar-vos de la millor manera i cuidar els vostres fills/es amb tota l’estima i cura possible.

Respectem les individualitats i entenem la diversitat com a font de riquesa.

La nostra forma d’ensenyament parteix de les motivacions de l’alumnat per fer que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional.

Tot això ho fem amb metodologies innovadores.

Disposem d’aules grans i lluminoses que potencien un ambient de treball relaxat i de calma amb recursos TAC, aules per les especialitats (anglès, música, laboratori...), gran varietat de patis... i un claustre amb molta experiència i amb la llavor per la permanent millora i transformació.

/38

Ens agrada que les famílies formin part de la vida quotidiana del centre i que formin part dels procés d’aprenentatge dels seus fills i filles de manera directa i continuada. Creiem que l’educació és un procés de creixement al llarg del qual mestres i famílies treballem de forma conjunta per la consecució d’uns objectius comuns.

Us podríem dir que som una escola que utilitza metodologies de projectes i ambients, que som escola verda, que creiem i fomentem valors com la inclusió i la cooperació, que l’anglès és un dels eixos centrals de la nostra educació, que la competència digital forma part del nostre model educatiu, creiem i treballem amb el model científic.... però el que us recomanem és que vingueu a les jornades de portes obertes. Recordeu que aquest any cal demanar cita prèvia. Els dies i horaris per venir a l’escola són: Dissabte 27 de febrer a les 10h, 11h i 12h Dilluns 1 de març a les 17h Dimecres 3 de març a les 17h I divendres 5 de març a les 17h i 18h Per qualsevol altre informació no dubteu en trucar al 937938070 o enviar un correu a800165@xtec.cat i estarem encantats de parlar amb vosaltres i resoldre els vostres dubtes.

“L’ensenyament que deixa petjada no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor” Us esperem a tots!

|La bústia

Escola Sobirans

AL SOBIRANS, VIVIM L’APRENENTATGE! Escoltem, veiem, toquem, ho vivim... ens divertim i aprenem treballant! Gaudim d’espais vius al voltant de l’escola que aprofitem per fer un treball més estimulant pels infants.

Al Sobirans combinem els aprenentatges amb llibres de text i materials manipulatius, digitals, didàctics i de descoberta. Aprofitem l’entorn i elements naturals per treballar els aspectes curriculars de manera vivencial i amb el propi cos.

Respectem la individualitat i el ritme de cadascun dels infants per ajudar-los a desenvolupar les pròpies potencialitats.

Tots els nostres espais són pedagògics, fins i tot els patis es converteixen en oportunitats educatives on els alumnes treballen matemàtiques, llengua, traç, motricitat, joc simbòlic, relacions socials, emocions... Gràcies a l’entorn del que disposem, s’afavoreix que els aprenentatges i el joc siguin més variats i estimulin la creativitat de l’infant.

1) MATEMÀTIQUES A LA NATURA (1r de Primària): Podem aprendre conceptes matemàtics dels elements de l’entorn, i la geometria és un d’ells. Només cal observar i descobrir què hi ha a la natura i experimentar amb els seus elements...

4) PATI ACTIU I EDUCATIU (P4 Ed. Infantil): Un espai a l’aire lliure per treballar el traç i començar a escriure lletres, paraules, números...

2) TREBALL PER PROJECTES (P3 Ed. infantil): A través d’una pregunta o curiositat que els sorgeix als infants, comencem a elaborar un projecte de treball on es formulen unes hipòtesis i es comproven els resultats obtenint les pròpies respostes.

3) ELS FONGS (5è de Primària): Què son els fongs? On viuen? A través de les sortides periòdiques que fem per l’entorn iniciem o complementem el treball de l’aula.

5) BIBLIOPATI (P4 Ed. infantil): Fomentem el gust per la lectura llegint en veu alta, explicant contes, representant-los, i gaudint del plaer de llegir en un entorn agradable.

6) BEEBOTS (P3 Ed. infantil): Treballem vivencialment la robòtica amb els beebots, eina fantàstica a l’abast dels més petits per desenvolupar estratègies de càlcul i orientació espacial.

7)NINUS (P4 Ed. infantil): És una eina digital innovadora amb la que els infants aprenen amb el propi cos conceptes matemàtics, de llengua, anglès, plàstics, musicals,...

1

1

2

3

4

5

6

7

/39

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

GRÀCIES, MARIA, a REVEURE El passat dia 29 de gener ens va deixar orfes la nostra Mestre Puntaire MARIA, una persona emotiva i singular que ha fet de la seva vida i professió un ofici, el de les puntes de coixí, i, alhora, un mitjà pedagògic per ensenyar a les puntaires a donar continuïtat a una artesania de la màxima tècnica del Ret Fi. Ha tingut una trajectòria professional reconeguda per la Generalitat de Catalunya i per totes les Associacions de Puntaires, amb un domini total d’aquesta artesania i uns mèrits adquirits en la docència que ha demostrat aquests 30 anys de l’Associació, amb l’aportació de la seva capacitat i ensenyament del seu estil personal de la tècnica de les randes.

La MARIA ens ha deixat i NO ha pogut assolir ni acomplir amb el seu (i nostre) somni, que s’esvaeix, de tenir un lloc per poder gaudir de les seves extenses obres d’art fetes de puntes de coixí. Des de l’any 2009 tots els Ajuntaments li van prometre un espai acondicionat perquè tothom pogués gaudir dels treballs que amb destresa, paciència i perseverança es poguessin apreciar totes les seves exquisides i elaborades puntes amb figures i punta de Ret fi.

Des de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt volem fer un agraïment a la nostra MARIA per la seva dedicació, voluntat i constància. Com a professora va ser un luxe per l’Associació. Ens va ensenyar tot el que ella sabia i no va fallar mai a la seva classe dels dimecres, ni estiu ni hivern, amb bon o mal temps, amb moltes o poques puntaires, sempre es va preocupar per animar a millorar que aprenguessin tot el que ella havia fet.

MOLTES GRÀCIES, MARIA, PER SER QUI ERES. PER LA TEVA PASSIÓ I VOLUNTAT!!!

La Junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

/40

ADM

QUI REMENA LES CIRERES? Segons l’alcalde Sánchez, el Pressupost 2021 és el més ambiciós que s’ha fet mai a Arenys de Munt, és molt agosarat perquè el govern s’han posat les piles i han posat fil a l’agulla amb tota la carn a la graella pel pes de les inversions (4.3 M€ + 2.2 M€ el 2022) en obres públiques que diuen portaran a terme. És de suposar que les decisions que han pres el govern d’ERC+1 per iniciar unes inversions milionàries són des del punt de vista del sentit comú un disbarat esperpèntic i sobretot una disbauxa econòmica per tirar la casa per la finestra, pensada més en les properes eleccions per continuar viure del “xollo” que procurar pels interessos de les persones que estan passant per una situació de pandèmia impensable pels arenyencs.

No té cap sentit voler solucionar en un any un dèficit d’obres publiques quan cada any l’Ajuntament disposava de Romanent de Tresoreria des de l’augment exagerat del 7,57% de l’acarnissament de l’impost del IBI (molt discutible) i que ha portat a uns estalvis que ara diuen haver fet una bona gestió.

Si es fes una retrospectiva dels últims 10/12 anys veuríem que els governs passaven de trobar solucions possibles pels edificis de propietat municipal (degradats/inservibles), per falta d’idees i/o sensibilitat provocada per fer política de partit més que polítiques municipalistes sense autocrítica ni prendre nota de propostes o suggeriments perquè es creuen autosuficients i saben el que fa falta per Arenys de Munt. És molt important saber racionalitzar els ingressos municipals per posar-los al servei dels vilatans amb una bona gestió i el seu control i no dedicar-se a accentuar els capricis de qui pensa que tot ho fan bé sense necessitat de reconèixer la participació ni la transparència que defineix un sistema democràtic.

ADM

|La bústia

ANC Arenys de Munt

DELS ESCRITS MÉS FÀCILS QUE ES PODEN FER (Podríem escriure només un 52%, i ja n’hi hauria prou, però ho allargarem una micoia) Què més voleu? Per ordre imperialista hem estat cridats a les urnes. D’acord que l’entorn Covid i el mal temps ha deixat molta gent a casa, molts independentistes, però molts més dels altres. El 27D vàrem guanyar, però ens varen retreure que no érem majoria en vots.

Què més voleu? 52%! Més de la meitat.

Polítics, encara no en teniu prou?

Siguem crítics, podríem ser un 80% i la cosa potser canviaria, però els qui s’omplen la boca de democràcia no poden girar l’esquena al 52.

No maregeu la perdiu. És l’opció que representa a més catalans: front unitari independentista al Parlament. I un cop assolida la Independència, la nostra estimada Catalunya ja decidirà a les NOSTRES URNES de quin costat tomba.

Des de la base, des de cada cantonada del nostre poble hem anat parlant de la necessitat

de votar Independència. Des de la base continuarem insistint als nostres polítics a formar un govern per a la Independència. Ho hem fet!

Però més enllà del 52, hi ha la revocació del tercer grau als presos polítics l’endemà de les eleccions. Es pot ser més maldestre? I al cap de poc l’empresonament de Pablo Hasél per dir veritats que s’estan demostrant. Si no voleu seguir pel 52%, penseu en les llibertats que ens estan retallant. L’estat espanyol continua reprimint als qui no puden a naftalina. Marxem ja, aprofitem el moment. O és que encara ens han d’esprémer més el ganyot? Polítics, va!

Per cert, 52% a Catalunya, 75% a Arenys de Munt. Orgullosos del nostre poble. #ElDretASerIndependents Molts ànims a tots els perjudicats pel Covid19.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

/41

|La bústia

CONTES DES DEL PROJECTE RADARS

L’HARMÒNICA D’EN LEANDRE

Des de la carretera s’albirava una majestuosa casa elegant i senyorial d’un color ocre. Al seu costat una més petita tota blanca i una sèrie de petites estances, una al costat de l’altra: les quadres dels cavalls, les vaques, les gallines... Vaig néixer a la casa blanca, on vivien els meus pares que eren els masovers de Can Zariquiey, la casa dels senyors. L’avi Martí, també ho havia sigut.

Encara recordo el dia que, passats uns anys, em va fer il·lusió entrar a filmar la casa, on havia crescut feliç entre animalons, camps i arbres. A l’hora de marxar, me’n vaig adonar que m’havien tancat el barri. Tot havia canviat, fins i tot els amos hi havien fet construir una cafeteria. Sort en vaig tenir de l’encarregat del bar que en veure’m tan espantat em va obrir i vaig poder sortir.

Can Zariquiey era una mansió molt gran i a l’estiu hi anaven a estiuejar les monges d’un col·legi molt important de Barcelona: ”Nuestra Senyora de Loreto”.

Aquelles religioses s’hi passaven tot l’estiu, i els diumenges feien missa per a la gent del poble Jo era l’encarregat de netejar el pati per quan arribessin els missaires. Havent dinat, els pares em deixaven anar al Centre Moral del poble, on les tardes dels diumenges feien cinema.

Era prou llest, però només vaig poder anar a escola fins als catorze anys. Corrien temps difícils i el pare em necessitava per ajudar-lo a conrear els camps dels amos, i també per atendre els animals. M’agradava aquesta feina.

Els animals no estaven mai tancats i era divertit veure com les vaques i els cavalls sortien sols a buscar l’ombra quan feia massa calor dins les quadres.

Vaig fer un curs a Arenys de Mar. Entre el Catón, la Història Sagrada i Història d’España vaig passar aquell any d’estudis. Però no em va fer res haver de deixar l’escola perquè preferia el camp i els animals. Ara bé, el que m’agradava de debò era la música.

Cada estiu, quan arribaven les monges, em duien una joguina de regal. A mi, les joguines no em feien ni fred ni calor. A la fi, vaig decidir escriure’ls una carta demanant que en lloc d’una joguina, a veure si em podien portar una harmònica. I així va ser, aquell any, en obrir el regal, la sorpresa va ser una preciosa harmònica.

Escoltava música sempre que podia i, de mica en mica, vaig aprendre a tocar l’harmònica. En aquella època no hi havia cotxes per la carretera, i podia pujar fent-la sonar pel mig de la carretera. En arribar al poble me la desava a la butxaca fins a la tornada cap a casa que anava feliçment tocant cançons de l’època: “Adelita”, “Cachito mio”...

Tocava tota mena de música. Fins i tot, La Santa Espina.

Ho feia tan bé, que el Centre Moral, abans de començar la sessió de cinema, em deixaven tocar dues o tres cançons mentre el públic esperava la projecció.

M’aplaudien molt i, veient que agradava a la gent, em vaig animar a tocar en festivals benèfics de la Creu Roja.

Els dissabtes a la tarda anava a l’Ateneu d’Arenys de Mar on tocava unes quantes cançons.

Ja a l’adolescència, pels vols de l’any 1958, els pares van

/42

canviar de masia i treballaven per Can Sagrera.

Aleshores, van marxar cap al poble. El pare havia anat construint una casa i tota la família vam anar-hi a viure. El pare anava i tornava cada dia a Can Sagrera. Recordo que jo li duia el dinar!

La passió per la música era tan gran, que amb el que podia estalviar em vaig comprar uns bafles i un micròfon. La primera Breda que vaig muntar va ser la del Pi Gros. Els bafles, no tenien caixa. Llavors, anava per les sabateries i em donaven capses de cartró per fer la ressonància dels bafles. Si plovia, les capses es mullaven i tot se n’anava en orris!

Vaig ser el primer a tenir una “disco-mòbil”. Amb un giradiscs, un mesclador, uns bafles i un micròfon animava revetlles i casaments. En Castany de Mataró, m’ajudava a muntar l’equip. Amb el que podia estalviar del que cobrava, comprava discos. Vaig fer de tot: d’escombriaire, de manobre... Qualsevol feina per poder continuar animant, festes, revetlles, el Restaurant Barbacoa de Collsacreu... No necessitava res més per ser feliç.

Corrien els anys setanta i, de mica en mica, em vaig anar fent “famós”. Els diumenges a la tarda punxava els lents al Johnny’s d’Arenys de Mar. També al Quijote. Feia de discjòquei controlant la bola de miralls que hi havia al mig de la pista. Jo sempre punxava els lents. Els dissabtes a la nit, anava a fer de discjòquei a una discoteca d’Arbúcies. Tenien la cabina al mig de la pista i tothom veia com gaudia posant música. Amb el que guanyava, anava al port de Barcelona i comprava trastets per pocs diners.

Després va arribar la inauguració de l’emissora de Ràdio Arenys de Munt. Jo era l’encarregat de tot el tema musical. La ràdio no tenia gaires recursos i els giradiscs eren vells i atrotinats. També tenien un mesclador fet pols i una antena. Quan arribava el moment dels anuncis, ho feia amb un radiocasset.

Sovint, trobava les agulles dels giradiscs trencades.

Aleshores, me n’anava cap a Can Puig, a Arenys de Mar i en comprava dues per sortir dels pas. Però, no tenia diners i s’avenien a cobrar-me-les a canvi d’anuncis a la ràdio.

Recordo amb molt d’afecte tots els directors i companys que van passar per l’emissora. Encara ara, de tant en tant, posen gravacions meves i puc sentir-me la veu gravada animant els matins amb música.

L’any 2016, vaig donar tot el material que tenia a la Breda de l’Eixample. Ja havia perdut la vista d’un ull i malauradament, l’any 2017, vaig caure a casa i vaig perdre l’altre. Un mal cop amb el cantell de la tauleta de nit, me’l va deixar malmès per sempre.

Malgrat tot, estic content i de bon humor. Visc a la casa familiar amb el meu germà i la seva dona. Em cuiden i me’ls estimo com es mereixen. Ells també m’estimen a mi. Ara mateix, no necessito res més.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: LLORENÇ VILÀ FONTBONA, 14 anys

JANA FERNÁNDEZ DOTRAS, 12 anys

ENRIC TORRENT MORENO, 8 anys

ALÍCIA SANSA FLORIT, 14 anys

ALEIX ARNAU GIL 10 anys

ARNAU MESTRES BELLAVISTA, 14 anys

MARTÍ RAMÍREZ PLÀ, 14 anys

GLÒRIA AMBRÓS, 6 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

Divendres 26 de febrer el SonaGust va tancar la temporada amb les entrades exhaurides del concert d'Anna Andreu que va oferir un càlid i sensible concert protagonitzat per la seva veu delicada.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El cicle acaba temporada però es preveu un cicle de concerts a la primavera situats a la nova eixida del Centre. Tota una oportunitat per conèixer el talent escènic de la comarca.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes