BATEC 398 Gener 2021

MALGRAT LA COVID S'ESTRENEN ELS PASTORETS 2020

JOVES DEL CENTRE ESTRENEN MICROTEATRE pàg 05

MÉS CINEMA I ESPECTACLES FAMILIARS pàg 04

Exclusive interview with El Centre ha aconseguit mantenir la tradició de celebrar els Pasorets per Nadal i el 2020 ho ha fet mantenint estrictes mesures de seguretat covid19.

pag. 48

Manila's Rising Sun

4 ARENYENCS PREMIATS A LA 37a MOSTRA LITERÀRIA DEL MARESME pàg 14

893 .mún / 1202 RENEG

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys, casa de la vila 14/ D'Arenys, gent i societat

16/ D'Arenys, esports 18/ De la Parròquia

05

06

22/ Del temps 24/ Batecs de natura 26/ Biblioteca 27/ El llibre del mes 28/ Cartellera 29/Calendari 30/ Recordant a...

34/ El racó de l'humanista

07

08

35/ Opinió 39/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

15

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat

30

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Sílvia Espinach Garcia, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Encetem aquest 2021 amb sensacions contraposades, d’una banda la iŀlusió d’iniciar un nou any amb l’esperança d’haver deixat enrere un any de trist record, com ha estat el 2020 per la maleïda pandèmia. Iŀlusió que ve fonamentada en l’arribada de les vacunes, que permetran aconseguir la immunització de grup, i per tant iniciar la recuperació de les nostres vides tal com les coneixíem. D’altra banda però, amb el temor i la prevenció que ens han portat les noves restriccions pel perill, molt real, d’una devastadora tercera onada de la pandèmia.

Però nosaltres, des de la Junta del Centre, encetem un any ple d’iŀlusions, projectes i activitats, que esperem poder portar a terme.

La nova junta recull la magnífica feina de la junta anterior i ha reprogramat moltes de les activitats que van quedar ajornades el 2020. I que, ajuntant-les amb les tradicionals, ens permeten oferir uns mesos inicials del nou any curulls d’activitats culturals, que ompliran la programació dels caps de setmana del Centre.

Podem destacar d’aquest més de gener, la innovadora rebuda dels Reis d’Orient, que enguany, degut a les mesures sanitàries, per força haurà de ser molt diferent. I que ha fet que ses majestats els Reis hagin decidit esperar tots els nens i nenes directament a les instaŀla-cions de l’Escola Sant Martí. D’aquesta manera aconseguiran que cap infant es quedi sense veure els seus estimats Reis d’Orient.

Caldrà seguir fil per randa les recomanacions que ens han fet arribar ses majestats pels diferents mitjans al seu abast. (Sobretot perquè els pares puguin demanar hora als Reis) Des de la junta del Centre us desitgem una feliç entrada a un esperançador 2021.

Jaume Bosch Pérez Vicepresident del Centre

EL CENTRE I ENCIRCA'T GUANYEN UN PREMI ATENEUS El 15 de desembre es va realitzar l'acte de lliurament dels Premis Ateneus 2020 i es va atorgar al projecte Cabaret Jove 21 en la categoria de Jove Proposa.

El projecte premiat té com a objectius: 1. Crear un espectacle de circ de producció formada per un equip de persones d'entre 16 i 25 anys.

2. Donar a conèixer el circ i el talent jove mitjançant una mostra en forma de cabaret.

3. Potenciar les qualitats físiques i artístiques dels i les participants del projecte, a través de la pràctica d’activitats físiques, artístiques i creatives.

4. Fomentar valors socioculturals com: la democratització cultural, la cohesió, la solidaritat, la convivència, el respecte, el treball en equip i la tolerància.

5. Contribuir al creixement personal basat en l'autosuperació, la confiança, l’autoestima i el coneixement del propi cos.

El premi consta d'una dotació econòmica de 1.500€ i d'un suport tècnic durant 4 mesos per ajudar a tirar endavant el projecte.

/03

|Del Centre

VIATGEM AL SOSTRE DEL MÓN AMB LES SESSIONS DE CINEMA FAMILIAR El millor cinema familiar en català continua a la Sala Gran del Centre, aquest 2021 el pròxim 10 de gener a les 6 de la tarda amb: AL SOSTRE DEL MÓN

| aifargotoF

Una peŀlícula d'animació per a famílies que vulguin gaudir d’una història de les de sempre sobre viatges als confins del planeta. El film és tan senzill com colpidor. Perquè de vegades no calen sofisticats gràfics per emocionar-nos. Per explicar la història de la Sasha, una jove aristòcrata de San Petersburg que busca el vaixell trencaglaç que capitanejava el seu avi abans de desaparèixer.

Cartell de "Al Sostre del món"

I al febrer, en la sessió del 7 de febrer es projectarà la peŀlíula EL CAVALLER DEL DRAC on els humans han amenaçat la terra dels dracs, a Escòcia. Lung, un jove drac, haurà de demanar ajuda a algú abans de volar cap a l'Himàlaia, on, segons explica la llegenda, es van amagar els últims dracs…

LA MÀGIA, LA NOVA PROPOSTA DE RAU RAU Encara amb la feliç ressaca del gran èxit aconseguit amb l’últim espectacle (amb més de 850 € recollits per a La Marató), us fem ja la primera proposta per al nou any que estem a punt de començar: EL DOMADOR DE PUCES! Aquest és un espectacle de màgia per a tots els públics on, dins una escenografia construïda artesanalment, en Felix Brunet ens ofereix la possibilitat de viure tots els actes d’un circ convencional però en miniatura, i és que l’espectacle ens l’oferiran les puces més ben entrenades del món! Si les regulacions per la pandèmia ens ho permeten, us esperem a la Sala Gran del Centre el proper diumenge 24 de gener a les 18:00h.

No us ho perdeu!

Acabem l’escrit i l’any desitjant de tot cor que el 2021 ens pugui portar ben aviat menys restriccions i més abraçades.

/04

Moment de l'espectacle

|Del Centre

MICROTEATRE AMB MOLT D’HUMOR El proper diumenge 17 de gener, a les 18h i a les 20h, el Centre es convertirà en seu de tres espectacles de microteatre en clau d’humor escrits per Emma Dotras.

Perduts. Àlex Pujol i Martina Sansa. Una obra còmica amb un toc de misteri. Una parella torna a casa amb cotxe i de nit. L’Albert s’adorm i l’Eva n’està segura del camí que ha agafat. Serà el que els portarà fins a casa?

Entre Llençols. Mariona Fernández i Núria Herrero. Una obra que fa mofa d’una situació força quotidiana. Una parella se’n van al llit a dormir i una de les dues noies no té son. El diàleg que es crearà serà divertit i delirant.

Detingui’m. Miquel Àngel Pascual i Esteve Jofre. Un ciutadà (l’Esteve) que ve de comprar és aturat per un

Cartell del microteatre "Perduts"

guàrdia (en Miquel Àngel). La situació que es donarà entre ells és altament (sur)realista, ja que mitjançant l’humor es pretén fer mofa de la recent situació de confinament que hem viscut i estem vivint.

Entrades a la venda a partir del 7 de gener a www.centrearenysdemunt.cat o secretaria del Centre.

XY AL SONAGUST El cicle Sonagust segueix programant concerts en petit format a la Sala Corrioles.

Aquest mes de gener serà el grup XY – ics i grega – l’encarregat d’amenitzar la vetllada. El divendres 22 de gener, a les 20.30h, seran al Centre amb les cançons del seu primer àlbum, Equilibri, i alguna primícia del nou disc que encara no ha vist la llum.

Components del grup XY

Format per Marçal Ayats i Laura Cruells, XY és un projecte que neix de la força i de la tendresa. El duet de veu i violoncel t'abraça i se t'enduu cap al seu intens paisatge emocional. Sonoritats trencadores i, alhora, delicades. Cançons que esdevenen autèntiques peces d'artesania. Una carícia que no voldràs que s'acabi.

/05

|Del Centre Nova línia de Metro a Arenys de Munt

EL GRUP DE TEATRE DEL CENTRE REPRESENTA MANDA CARALLO! Els dies 30 i 31 de gener, a les 20:00 i 18:00 hores respectivament, el GRUP DE TEATRE DEL CENTRE representarà MANDA CARALLO!, una comèdia que ens farà passar una bona estona dirigida per en Joan Llavador. naruD mairíM | lletraC

cartell de l'obra de teatre "Manda Carallo!"

L’obra ens porta a l’andana de una estació de Metro, de la “nova línia d’Arenys de Munt entre Sobirans i l’Ajup” on dos personatges esperen pujar a un tren amb destí desconegut. Una trobada casual. Ella, interpretada per Alícia Muns, fent el paper d’una dona gallega nascuda a les Rías Baixas de Vigo, de caràcter fort i poques llums, sense empatia però que de cop i

volta ens sorprèn amb un gir brutal i inesperat. Ell, representat per Jordi Saladrigas, de família conservadora i botiguer de tota la vida, en un principi tímid i reservat, s’enfronta a unes situacions que ni en somnis s’hagués pogut imaginar.

Què passarà? Ah! No se sap. Aneu a veure-la i ho descobrireu. Les rialles estan garantides.

ES BUSQUEN IAIES D’ARENYS DE MUNT La companyia teatral Mambo Project serà, el proper mes de març, en residència a la Sala Gran del Centre preparant el seu nou espectacle: Iaia.

Com van viure les iaies quan eren joves? Què feien? Com era el seu dia a dia? Els Mambo Project volen respondre aquestes preguntes i posar-les damunt d’un escenari.

El seu coŀlectiu es caracteritza per l’aproximació documental, el treball en espais escènics no convencionals, la proposta de dispositius participatius per l’espectador i el treball audiovisual en escena. Per aquest motiu, els agradaria parlar amb diferents iaies del poble; perquè la seva història formi part de l’espectacle. Aquestes converses es gravarien en àudio i vídeo i es farien mitjançant una videotrucada.

Si estàs interessada o t’agradaria participar-hi, escriu-los a: info@mamboproject.co (és .cosense M!) El divendres 9 d’abril es representarà la primera mostra d’aquest projecte a la Sala Gran.

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

Cartell de l'espectacle

|Del Centre

‘VINCLES’, EL PRIMER CABARET DE CIRC A LA SALA CORRIOLES El passat diumenge, dia 20 de desembre, l’Encirca’t va presentar el primer cabaret de circ a la Sala Corrioles.

Sota el nom VINCLES, l’espectacle va aplegar un grup de professionals del circ, la dansa i la música.

Miss Morin, amb el seu aro, va tocar el sostre de la Corrioles desafiant la gravetat; en Maiol Pruna i la Serena Vione, van presentar un commovedor número de verticals, on explicaven la seva història mestrealumne, i que, en acabar, va convidar als i les alumnes del circ a seure al voltant del linòleum per escoltar un manifest que havien escrit els joves de l’escola. La cia.

SonrieXNarices va retornar els riures a la sala amb un divertidíssim número de música i equilibris. A continuació, la Laia Santanach va improvisar un número de

Escena de l'espectacle "Vincles"

dansa sota el so del saxo de l’Arnau Abadal. L’espectacle amb el públic dret i ballant, gràcies a la Jessica Arpin i la seva bicicleta groga.

Des d’Encirca’t estan molt contentes d’haver creat un nou format de Festa del circ. Canviar el taller de Nadal pel cabaret ha estat tota una aposta, però la resposta del públic, que va exhaurir entrades dies abans de la representació, engega la possibilitat d’obrir un format trimestral de cabaret/espectacle on hi hagi la presència del circ al Centre.

UN PRIMER TRIMESTRE DE CIRC MOLT DIFERENT Aquest mes de desembre ha culminat el primer trimestre del curs 2020/21 de l’escola de circ. Malgrat les dificultats de la situació, la valoració que en fa Encirca’t és d’un trimestre molt positiu, sobretot pel que fa a inscripcions i públic. Aquest és el segon any que comencen curs a l’espai i se senten molt a gust amb l’acollida.

Participants de l'escola de circ

L’aturada de novembre i la incertesa d’engegar i parar activitats ha generat canvis importants, com per exemple, que els objectius que es marquen trimestralment s’han de revisar mensualment, problemes a nivell físic i artístic, o la reducció d’alumnes per classe i la redistribució d’horaris, que gràcies a la possibilitat d’utilitzar les sales Riera i Corrioles, ha estat força fàcil de gestionar.

El nou trimestre s’encara amb ganes de poder tenir un 2021 més tranquil i poder celebrar el primer final de curs el mes de juny al Centre.

/07

|Del Centre

ELS PASTORETS TORNEN A DENUNCIAR LA SITUACIÓ DELS PRESOS POLÍTICS Per quart any, Els Pastorets d'Arenys de Munt s'han celebrat amb els presos polítics a la presó. En cada representació, just en el moment de l'adoració l'espectacle s'ha aturat per denuciar la presecució politica que viuen els líders indepependentisets catalans empresonats o obligats a exiliar-se.

| aifargotoF

Equip de tramoia dels Pastorets

Per quart any també, l'equip de tramoia de l'espectacle (autoanomenat "el lado oscuro" han enviat una carta als presos polítics per trasllador-los escalf i el desig que la represió s'acabi i Catalunya pugui exercir el seu dret d'autodeteminació com a nació.

Aquesta és la carta que se'ls ha fet arribar:

Benvolguts.

Som el grup “el lado oscuro”, el grup de tramoia dels Ppastorets del Centre Moral d’Arenys de Munt, l’ateneu de la nostra vila.

Com cada any per aquestes dates, fem “els Pastorets” sempre iguals però sempre diferents, enguany, és una situació estranya, per motius de la pandèmia, hem fet una representació de mínims: pocs actors, poc públic, molta distància, ordre a les entrades i a les sortides de la sala, tot plegat ens recorda que estem en un moment que no té res de normal.

Tanmateix ens neguem a acceptar com a ‘normal’ la vostra absència, per això, en “Jehú”, el mes gran dels personatges i també de la colla, durant la funció, en el moment de recitar el vers final davant la sagrada família, es pren la llicència de “pausar” l’obra per recordar-vos, i per denunciar la injustícia que és tenir-vos separats de les persones que estimeu i que us estimen.

En aquest instants impressiona veure com el públic, s’uneix al clam de justícia. Us volem a casa, amb els vostres!!!

Ha estat d’aquesta manera, que per uns breus instants us hem sentit aquí, amb nosaltres, enmig de gent, anònima, que us aprecia i us estima.

Volem que sentiu una abraçada, ben forta, que us enviem des dels “pastorets” d’Arenys de Munt.

/08

|Del Centre

PREMIATS DEL CONCURS DE PESSEBRES 2020 Primer premi al pessebre més complert: Berta i Gil Roca (10 i 8 anys) Premi al pessebre més Covid: Biel i Aulet Marimon (10 i 7 anys) Premi al pessebre més monumental: Bruna Vidal (9 anys) Premi al Diorama: Oda Montilla (6 anys) Premi al pessebre més petit: Mariona Barajas (8 anys) Premi al pessebre més alegre: Eloi i Aina Roig (11 i 4 anys) Premi al pessebre més decorat: Guillem Navarro (8 anys) Premi al pessebre més tradicional: Gerard i Aina Domínguez (11 i 6 anys) Premi al pessebre amb més aigua: Clàudia i Carla Massagué (10 anys les dues) Ha estat un goig, en un moment tan difícil com el que vivim, de poder rebre les fotografies dels participants al concurs de pessebres que han mostrat, una vegada més, que el nostre poble és una veritable escola de grans pessebristes. La feina del jurat no ha estat fàcil, i per això hem premiat els pessebres en diferents categories, per a mostrar com, amb les figures imprescindibles del pessebre: Josep, Maria i Jesús, es poden crear uns decorats preciosos i es poden acompanyar de moltes figures diferents i de molta imaginació.

Tots els guanyadors podran participar a una activitat de l’Encirca’t. La data l’anunciarem més tard, depenent de les condicions del Procicat adaptades al moment de pandèmia que vivim.

Des de la comissió agraïm, una vegada més, la vostra participació.

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de desembre El regidor de Junts per Arenys de Munt Lluis Campasol ha deixat el seu càrrec de regidor per assumptes laborals. Ho va fer públic en el ple telemàtic de desembre de l’Ajuntament.

Campasol es va acomiadar del consistori satisfet per la feina realitzada i agraint el suport de tots els seus companys.

Pel que fa als punts de l’ordre del dia, es va aprovar per unanimitat el compte general del 2019. També es va aprovar per unanimitat el reconeixement extrajudicial de crèdits i la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament. També es va donar compte de l’informe d’auditoria 2020, sobre els comptes anuals de GUSAM de l’exercici 2018-2019 i es va donar compte de l’informe de control permanent sobre el compliment en matèria de morositat de l’exercici 2019.

Pel que fa a les mocions, la que presentaven conjuntament Esquerra i Junts per donar suport al moviment Via Unilateral es va retirar del Ple, però es va debatre a la junta de portaveus per evitar la possibilitat que algú interposés algun recurs penal si es portava a Ple. Des de Via Unilateral, el seu portaveu, Vicenç Ibáñez, expressaven sorpresa per aquesta decisió ja que només pretenien que la moció es posés a debat més enllà de si s’aprovava o no. Creuen que amb aquesta actitud els partits sobiranistes han perdut tota credibilitat, i un cop més es demostra que les represàlies funcionen davant l’amenaça d’un veí del poble de portar aquesta qüestió a fiscalia.

/10

La CUP va presentar una moció en defensa de la unitat de la llengua catalana a proposta de la Plataforma per la Llengua. Es va aprovar amb l’únic vot d’abstenció del PSC, la resta de formacions van votar-hi a favor. I la moció del PSC per l'elaboració d’un pla d’acció i atenció a les persones amb capacitats diverses es va aprovar per unanimitat.

Pel que fa a precs i preguntes, la CUP va presentar un prec per fer un consell de poble monogràfic informatiu sobre els sectors de Can Zariquey i Ruals. La CUP també va demanar impulsar des de l’Ajuntament una campanya de conscienciació lingüística entre joves i adults, van voler conèixer el Pla d’Acció Municipal d’Habitatge i saber quan es comptarà amb les veïnes, entitats i partits polítics per dissenyar el pla d’usos del Centre Cívic.

Junts va preguntar sobre Can Comulada i sobre la iŀluminació de Can Jalpí. El mateix grup va presentar un prec per millorar la parada de bus del pont i va preguntar sobre la moció presentada l’abril del 2016 demanant almenys un parc infantil accessible per qualsevol tipus de discapacitat, en el termini de 2 anys.

El PSC va preguntar sobre quants vetlladors/es i personal especialitzat hi ha a les escoles i a l'institut per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials. També van voler preguntar com s'acabaria fent la cavalcada de Reis aquest any, sobre l’efectiva execució de les partides acordades a la modificació de crèdits núm. 10/2020 i un prec per la recuperació del projecte de prevenció de violència de gènere, sexual i LGTBI fòbies al municipi.

|D'Arenys, casa de la vila

ARENYS DE MUNT LICITA DIVERSES TASQUES DE MANTENIMENT DE JARDINS

cetaB | aifargotoF

L'Ajuntament ha realitzat la mesa de contractació per adjudicar 3 lots de tasques corresponents al manteniment de parcs i zones verdes, de l’enjardinament de la riera i la realització de la poda. El manteniment de parcs infantils i zones verdes estava reservat a fundacions que fomentin la inserció de persones amb discapacitats.

L’adjudicació ha estat per a CEO Maresme, fundació que ja ha treballat a Arenys de Munt. Per la seva part, el manteniment de l’enjardinament de la riera s’ha adjudicat a l’empresa Cyca, que començarà les seves tasques a partir del 4 de gener. Les tasques de poda estan previstes que comencin a partir del mes de febrer.

Jardins de can Borrell

ARENYS DE MUNT NO REBRÀ CAP SUBVENCIÓ DE LA GENERALITAT NI DEL GOVERN ESPANYOL PER COMPENSAR ELS EFECTES DEL TEMPORAL GLÒRIA D'ARA FARÀ UN ANY.

cetaB | aifargotoF

Escocell de la Riera

Les dues administracions han signat un conveni per destinar 37 milions d'euros als municipis que van patir desperfectes pel temporal Gloria del gener del 2020. D’aquests, Arenys de Munt no rebrà cap subvenció, tot i haver demanat ajuts tant a la Generalitat com al govern Espanyol per arreglar els escocells de la riera. Però els dos governs han prioritzat altres poblacions que van patir més desperfectes a causa temporal. Tot i així, l’Ajuntament s’ha fet càrrec d’arreglar els escocells i alhora destinarà una partida del pressupost del 2021 per buscar una solució definitiva davant els canvis meteorològics.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

EL PRESSUPOST DEL 2021 PLANTEJA INVERSIONS FINS A 10 MILIONS D'EUROS

arravaN naOJ | aifargotoF

Panoràmica Arenys de Munt

El pressupost municipal de l’any vinent serà el més elevat de la història amb una inversió de més de 10 milions d’euros, quant en els darrers anys ha estat d’uns 8 milions. Es tracta del pressupost més expansiu però a l’hora més auster, perquè d’una banda es comptarà amb menys ingressos, però per altra, hi destaquen les grans inversions previstes amb l’objectiu d’activar l’economia local i endreçar el poble.

Els estalvis generats s’han pogut utilitzar aquest any i han amortitzat préstecs, cosa que suposa un estalvi de 400 mil euros.

Per tal de compensar el dèficit d’ingressos que preveuen per la situació actual, l’Ajuntament soŀlicitarà nous préstecs per poder realitzar les inversions previstes. Entre les inversions, hi destaca la urbanitza-

ció d’Aiguaviva, que comptarà amb un pressupost d’un milió d’euros. El pressupost de l’any vinent també contempla fer la rotonda de l’entrada al poble, la urbanització del tercer tram de la riera, equipaments municipals com l’edifici de GUSAM, mesures de suport al comerç i a la promoció, i també destinades a l’acció social.

El pressupost municipal està previst que s’aprovi en el ple del mes de gener.

Ara fa un any que l’Ajuntament d’Arenys de Munt va expropiar l’edifici de Can Gallineta, al costat de l’església. Aquesta expropiació va ser dictada pel planejament municipal que, a més a més, contempla que en un futur haurà de ser una zona verda. Ara per ara s’està fent servir per guardar material municipal, i el govern està debatent sobre l’ús que se li pot donar abans no sigui una zona verda. És probable que s’hi instaŀli un punt d’informació turística i uns lavabos públics.

/12

anolecraB ed óicatupiD | aifargotoF

DURANT EL 2021 ES FARÀ EL PROJECTE PER REFORMAR CAN GALLINETA

Can Gallineta

|D'Arenys, casa de la vila

REPINTEN DIVERSES ÀREES DEL POBLE PER REFORÇAR LA SENYALITZACIÓ Aquestes actuacions es van fer just abans del pont de la Puríssima, i han consistit a repintar algunes de les pintures que estaven gastades, o modificar-ne algunes per millorar la circulació o els aparcaments.

S’ha pintat una nova plaça per a motos davant de Can Matalí i una per a ambulàncies davant de la residència Sant Martí, i s’han pintat diversos guals.

Ja es va fer una actuació similar fa dos anys, i l’objectiu es seguir reforçant aquestes pintures i millorant-les de cara a facilitar el trànsit i l’aparcament. Ara estan treballant per tal que, de cara a principis de l’any 2021, alguns carrers estrets del poble passin a tenir un límit de velocitat de 30 kms/h.

ARENYS DE MUNT SEGUEIX PRESENT AL CONSELL EXECUTIU DE L'AMTU L’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, que agrupa un total de 113 ens locals d’arreu de Catalunya, ha nomenat els municipis que formaran part del nou Comitè Executiu.

Arenys de Munt, que ja en formava part a l’últim mandat, s’hi manté, representat pel regidor de Seguretat, Espai Públic i Joventut, Àngel Castillo. També ha estat escollida nova presidenta de l’AMTU, l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, i quatre vicepresidents.

Aquesta renovació permetrà millorar el transport local, segons ha afirmat Castillo als mitjans de comunicació local.

LA GENERALITAT RESPON QUE NO TÉ INTENCIÓ DE TORNAR A POSAR UN PEDIATRA AL CAP DEL POBLE La carta de l’Institut Català de la Salut que han rebut els membres de la recollida de signatures per tornar a tenir un pediatra a Arenys de Munt diu que el Departament de Salut pretén la concentració de pediatres en una única unitat, en aquest cas a Arenys de Mar, per permetre que els nens siguin atesos per un nombre més ampli de professionals de pediatria, coordinats amb els pediatres de l’hospital de referència.

També explica que aquest canvi s’ha fet per paŀliar la falta de pediatres que pateix l’Atenció Primària i per garantir una seguretat davant la situació actual de la COVID19.

El portaveu del grup de famílies, Marc Pruñonosa, ha dit als mitjans locals que es tracta d’excuses, i que “no hi ha manca de professionals sinó de ganes de contractar més professionals”.

PASSAT FESTES S'ACABARAN LES OBRES DE LA PLAÇA DE CAN BORRELL Ja hi ha coŀlocat l’encofrat del terra de la plaça i de l’escenari, i s’espera que després de Reis es pugui procedir a l’asfaltat. Aleshores ja només quedarà l’enjardinament i l’enllumenat, que estarà acabat al febrer. La comissió del nomenclàtor ha proposat que aquesta plaça s’anomeni “Plaça de la República Catalana”, nom que es portarà al ple de gener per ser aprovat.

/13

|D'Arenys, gent i societat

37a MOSTRA LITERÀRIA DEL MARESME

tnuM ed synerA'd tnematnujA | aifargotoF

Els premiats amb la regidora de cultura i l'alcalde

El dia de santa Llúcia (13 de desembre) s'havia de celebrar a Teià l'acte de lliurament del premis de la Mostra Literària del Maresme 2020. La situació epidemiològica i el manteniment de Catalunya en la Fase 1 de la desescalada va impedir la realització d’aquest acte que reunia les persones guanyadores i les seves famílies i van ser els ajuntaments els que van lliurar els premis a les persones guanyadores dels seus municipis.

A Arenys de Munt, el diumenge 20 de desembre, al migdia, a Can Borrell, es va fer un petit acte de lliurament de premis als guanyadors arenyencs de la Mostra Literària del Maresme i el concurs Relats del Confinament.

Els guanyadors són els següents:

Grup A, 1r premi prosa: Clara Esteban Joseph per a l'obra La llibreta màgica Grup B, 1r premi prosa: Anna Nebot Riera per a l'obra La Laura Grup F, 1r premi prosa: Joan Mayans Planells, per a l'obra Pensa un desig Relats del confinament, 1r premi: Maria Paña Torrent per a l'obra Somriures d'Orquídea

ÈXIT DE LA CAMPANYA DE NADAL DELS BOTIGUERS

cetaB | aifargotoF

La Campanya de Nadal de l'Associació de Botiguers i Comerciants d'Arenys de Munt, aquest any es va avançar al mes de novembre, amb les compres es repartien ABICS (moneda pròpia de l'ABIC d'Arenys de unt) que a principis de desembre es podien bescanviar per jocs, cantimplores, bosses i altres obsequis.

A més durant el mes de desembre les persones que anaven a comprar als comerços de l'ABIC entraven en un sorteig, en combinació amb la Grossa de Cap d'Any, de 1.500€ repartits en vals de 15 i 25€.

També, juntament amb el Centre, es van instaŀlar bústies perquè tothom hi pogués deixar la carta a SSMM Els Reis d'Orient i es va fer una gimcana de buscar les figures del pessebre per les botigues, a la que van participar molts infants.

Regals del Calendari d'Avdent

Es va crear també un calendari d'Advent, de 24 caselles amb regals dels botiguers i que es sortejaran el 8 de gener a les 12 del migdia, a Ràdio Arenys de Munt.

Amb aquesta campanya l'ABIC ha volgut mitigar la incertesa que estan vivint els comerciants del municipi.

/14

|D'Arenys, gent i societat

EL CALENDARI DE PRODUCTES DE LA TERRA REIVINDICA EL CONSUM DE PROXIMITAT Deixem enrere el 2020 i encarem el 2021 posant en pràctica les lliçons apreses. El nostre sector primari ja ho està fent. Va començar l’any patint els devastadors efectes que el temporal Glòria va tenir sobre les explotacions agràries i el va continuar amb les conseqüències de l’estat d’alarma derivat de la COVID-19.

El Consell Comarcal del Maresme edita cada any un calendari incentivant el consum de proximitat i, aquest any, encara reforça més aquesta línia de consciència-ció. Vivim en una comarca que permet les compres Km0 amb un complet abastiment de productes de proximitat. En el calendari 2021 de Productes de la Terra Maresme trobareu una petita mostra, una relació de totes les productores i productors i de professionals que elaboren productes agroalimentaris a la comarca.

Com reivindica el productor Pep Pons a l’entrada del calendari 2021 de Productes de la Terra Maresme, “no sobreviu el més fort, sinò qui té una capacitat més gran d’adaptar-se als canvis”. La pagesia i els artesans agroalimentaris del Maresme estan demostrant la seva resiliència reinventant-se i obrint nous canals de venda per assegurar l’accés de les persones consumidores al producte de proximitat.

Per descarregar-vos el Calendari, cliqueu:

https://www.ccmaresme.cat/wpcontent/uploads/2020/12/Calendari-XPDFT-Maresme-202148900_1-baixa-res.pdf

Portada calendari

LLISTAT DE PRODUCTORS I ELABORADORS D'ARENYS DE MUNT Pa i dolços: - FORN DE PA CAN PUIG www.forndepacanpuig.com 937 938 455 - PASTISSERIA LA LYONESA 937 938 594 Vi, cerveses, vermut i altres begudes - CELLER TALCOMRAJA www.talcomraja.com 617 617 180 Formatges artesans CAN XICOY (Granja i formatgeria caprina) www.canxicoy.com 620 992 531 Altres productes artesans XIPS VE DE GUST www.xipsvedegust.com 937 073 333 Productes d’horta i fruita - AGROSALICHS-JOAN SALICHS 937 951 595 - CAN MARPONS www.canmarpons.blogspot.com 609 393 203 - CAN VILANOVA 937 937 134 - JORDI CANTALLOPS 937 950 004 - LLUÍS FIDEL COLOMER 609 749 247

/15

|D'Arenys, esports

MIREIA MARTINEZ DEBUTA EN CAMPIONATS NACIONALS EN LA MODALITAT D'INLINE, PROCLAMANT-SE CAMPIONA DEL TROFEU DE TORREDEMBARRA

tnuM ed synerA APC | aifargotoF

Dins d’aquest any complicat, aquest campionat ha estat especial perquè han tornat a la pista per competir, cosa que no han pogut fer molts patinadors del club que s’han quedat sense poder fer la seva temporada.

Mireia Martínez ha pogut participar al Trofeu Nacional de Torredembarra i ho ha fet amb una nova modalitat, l’INLINE.

La patinadora Mireia Martínez es va unir a aquesta aventura i el dia 22 de febrer va aprovar el certificat, de manera molt seguida el 2 de març va competir per primera vegada amb aquesta modalitat i es va proclamar campiona de Barcelona. Després de 9 mesos la patinadora ha tornat a la pista i s'ha proclamat campiona del trofeu nacional de Torredembarra.

/16

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Aquest cap de setmana només va jugar el primer equip de Futbol Sala. Ho va fer en un enfrontament ajornat en el seu dia per positius de COVID a l’equip contrari, el Pallejà. Després d’un partit en què els arenyencs van ser superiors al seu rival, van aconseguir sumar els primers 3 punts de la temporada imposant-se per 2 gols a 6.

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

PRIMERA VICTÒRIA DEL PRIMER EQUIP DE FUTBOL SALA DAVANT EL PALLEJÀ PER 2 GOLS A6

|D'Arenys, esports

LA PENYA BARCELONISTA D’ARENYS DE MUNT FACILITA LA POSSIBILITAT DE LLIURAR EL VOSTRE AVAL A ALGUN DELS PRECANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DEL BARÇA tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

En aquest sentit disposaran de butlletes de tots els precandidats i faran la recollida durant 2 dies al Mercat Municipal. Concretament a partir d’un quart de 8 del vespre i fins a un quart de 10 de la nit, i dissabte entre les 7 i les 8 del vespre.

Qui vulgui donar suport a algun precandidat a de portar el número de soci del Barça i una còpia del DNI, ambdues cares, que s’han d’adjuntar a la butlleta que s’ha de signar.

Des de la Penya d’Arenys de Munt no es realitzarà cap posicionament a favor de cap precandidat i es respectarà totalment la confidencialitat dels socis i sòcies.

En hoquei sobre patins, destaquem la victòria per 4 gols a 3 de l’Arenys de Munt davant de l’Alcobendas de Madrid, en un partit que va destacar per la gran quantitat de faltes comeses pels dos equips.

A més a més, tots els gols a excepció de l’últim es van marcar a pilota aturada.

D’altra banda, en futbol sala, l’equip de l’Arenys de Munt ha encaixat una nova derrota, en aquest cas a la pista del Cerdanyola del Vallés, per 8 gols a dos. Amb aquesta nova derrota, l’equip de Tati Torres continua a la cua de la classificació, sense haver sumat encara cap punt.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR| aifargotoF

VICTÒRIA DE L’ARENYS DE MUNT D’HOQUEI SOBRE PATINS DAVANT DE L’ALCOBENDAS, I DERROTA DEL FUTBOL SALA A LA PISTA DEL CERDANYOLA DEL VALLÉS

/17

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC 2020 LES FESTES DE L’ANY Seguint el calendari litúrgic d’enguany celebrarem: - 17 de febrer: Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma - 28 de març: Diumenge de Rams - 4 d’abril: Diumenge de Pasqua Florida/ de la Resurrecció del Senyor - 11 d’abril: Capvuitada de Pasqua: Vot de Vila a la Verge del Remei - 16 de maig: Solemnitat de l’Ascensió del Senyor - 23 de maig: Solemnitat de Pentecosta/ Pasqua Granada - 6 de juny: Solemnitat de Corpus Christi - 21 de novembre: Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. Acaba l’any litúrgic 2021 - 28 de novembre: Inici del nou any litúrgic. Advent

SUFRAGIS PELS DIFUNTS DE L’ANY (2020) Enguany, amb les mesures de prudència que cal emprar per seguretat sanitària, des de la Parròquia es comunica que les misses de sufragis pels difunts de l’any (2020) que normalment es celebren a les misses d’uns dissabtes de gener, es traslladen a dissabtes propers d’enguany, que s’anunciaran així que les circumstàncies de seguretat sanitària ho permetin.

SANT ANTONI, ABAT Enguany, per les mesures de seguretat sanitària de la COVID-19, no es podrà celebrar aquesta tradicional festa amb els Tres Tombs, la benedicció dels animals i la fira del camp.

Amb tot, el diumenge 17 de gener, festa de Sant Antoni abat, patró dels animals de peu rodó i de tots els animals domèstics, així com dels pagesos, a la Parròquia es pregarà especialment pels nostres animals, per la pagesia i pels nostres conreus.

PESSEBRE AL SANTUARI DE LOURDES DE SOBIRANS El dilluns 21 de desembre es va inaugurar i es va beneir el monumental pessebre que un grup de voluntaris va muntar al santuari de Lourdes de Sobirans.

Cal remarcar que ho han fet aconseguint una veritable obra artística Imatges Arxiu MIssé

/18

|De la parròquia

Missatge de Nadal del bisbe Francesc Certament, un Nadal diferent. Un Nadal viscut en l’experiència de la pandèmia que ha generat i genera sofriment, incertesa, temor, però també molta generositat i solidaritat. Sigui quin sigui el moment que vius, la situació personal i familiar, les teves preocupacions i els moments de joia, els sentiments... Nadal et recorda que Jesús vol estar amb tu compartint aquests moments, compartint la teva vida. Quan algú es fa proper a la nostra vida d’una manera ben senzilla i humil tots ho valorem. Doncs per Nadal recordem, vivim i celebrem que Déu, Déu mateix, s’ha fet en Jesús del tot proper a nosaltres per mostrar-nos el seu amor.

Nadal ens fa sentir a Déu al nostre costat, ens ajuda a descobrir i viure el seu amor fidel, i el que fa i vol per nosaltres. Nadal ens ofereix l’oportunitat de renovar la confiança en Jesús, precisament des de la sorpresa del seu abaixament com a infant, perquè ens hi apropem, ens el fem nostre, l’estimem i no el rebutgem.

Jesús ha assumit la fragilitat humana per acompanyar-nos en les nostres fragilitats, com les que vivim a causa del coronavirus i altres fets.

Nadal també ens ajuda a contemplar en el rostre de cada persona, sigui joiós, sigui desfigurat pel dolor, el rostre de Jesús.

Nadal ens fa sentir més agermanats: fills del mateix Pare, germans de Jesús, de la mateixa família; i ens fa agrair el do que és cada persona per cadascú de nosaltres.

Nadal ens fa viure el goig de d’estimar, de donar-nos, i donar el millor de nosaltres mateixos, com el millor regal que avui podem oferir a Jesús i als qui tenim al nostre costat.

Demano a Jesús, l’infant nascut a Betlem, que et concedeixi aquells dons que més necessites, i alhora desitjo que com els pastors i els mags el cerquis i el reconeguis com el teu Salvador, perquè esdevingui, aquest Nadal i sempre, motiu de joia per tu i pels qui estimes.

Sant i joiós Nadal per tu i per la teva família!

1 DE GENER 2021: 54 JORNADA DE LA PAU MUNDIAL MISSATGE DEL PAPA FRANCESC La cultura de la cura com a camí de pau L'any 2020 es va caracteritzar per la gran crisi sanitària de COVID-19, que s'ha convertit en un fenomen multisectorial i mundial, que agreuja les crisis fortament interrelacionades, Penso en primer lloc en què han perdut a un familiar o un ésser estimat, però també en els que s'han quedat sense feina. Recordo especialment als metges, infermers, farmacèutics, investigadors, voluntaris, capellans i personal dels hospitals i centres de salut, que s'han esforçat i segueixen fent-ho, amb gran dedicació i sacrifici, fins al punt que alguns d'ells han mort procurant estar a prop dels malalts, alleujar el seu sofriment o salvar les seves vides.

En retre homenatge a aquestes persones, renovo la meva crida als responsables polítics i als al sector privat perquè adoptin les mesures adequades per tal de garantir l'accés a les vacunes contra el COVID-19 i a les tecnologies essencials necessàries per a prestar assistència als malalts i als més pobres i fràgils.

La vida i el ministeri de Jesús encarnen el punt culminant de la revelació de l'amor del Pare per la humanitat (cf. Jn 3,16). A la sinagoga de Natzaret, Jesús es va manifestar com Aquell a qui el Senyor va ungir «per anunciar la bona nova als pobres, ha enviat a proclamar l'alliberament als captius i la vista als cecs, a deixar en llibertat els oprimits» (Lc 4,18). Aquestes accions messiàniques constitueixen el testimoni més eloqüent de la missió que li va confiar el Pare. En la seva compassió, Crist s'acostava als malalts del cos i de l'esperit i els guaria; perdonava els pecadors i els donava una vida nova.; era el Bon Samarità que s'inclinava sobre l'home ferit, embenava les seves ferides i s'ocupava d'ell (cf. Lc 10,30-37).

La cultura de la cura en la vida dels seguidors de Jesús Les obres de misericòrdia espirituals i corporals constitueixen el nucli del servei de caritat de l'Església primitiva. Els cristians de la primera generació compartien el que tenien perquè ningú entre ells passés necessitat (cf. Ac 4,34-35) i s'esforçaven per fer de la comunitat una llar acollidora, oberta a totes les >>>

/19

|De la parròquia

Del Missatge de Papa Francesc sobre la Pau. >>> les situacions humanes, a punt de fer-se càrrec dels més fràgils «El concepte de persona, nascut i madurat en el cristianisme, ajuda a seguir un desenvolupament plenament humà. Perquè persona significa sempre relació, no individualisme, afirma la inclusió i no l'exclusió, la dignitat única i inviolable i no l'explotació» Cada persona humana és un fi en si mateixa, mai un simple instrument que s'aprecia només per la seva utilitat, i ha estat creada per conviure en la família, en la societat, on tots els membres tenen la mateixa dignitat.

D'aquesta dignitat deriven els drets humans, així com els deures, que recorden, per exemple, la responsabilitat d'acollir i ajudar els pobres, els malalts, els marginats, a cadascun dels nostres «pròxims, propers o llunyans en el temps o en l'espai»

CALIU DE LLAR El caliu de la llar encén la brasa del cor i en un gest agermanat el Nadal ha tocat les seves flautes d’or.

Retorna la llum com collida d’un arbre que hem regat amb esforç i la voluntat no es torça i l’amor és sacre.

Alcem les veus al cel com un cant fecund de plenitud i d’esperança, que la llum de l’estel té un sentit profund i és el camí del Nadal que ja s’atansa el que guia la nostra passa per un camí de pau, per un camí de llum.

Antoni Cantallops. Nadal de 2020

/20

La solidaritat expressa concretament l'amor per l'altre, no com un sentiment vague, sinó com «determinació ferma i perseverant d'obstinar-se pel bé comú; és a dir, pel bé de tots i cada un, perquè tots siguem veritablement responsables de tots» «Pau, justícia i conservació de la creació són tres temes absolutament lligats" Animo a tots a convertir-se en profetes i testimonis de la cultura de la cura, per superar tantes desigualtats socials. I això serà possible només amb un fort i ampli protagonisme de les dones, en la família i en tots els àmbits socials, polítics i institucionals.

No hi ha pau sense la cultura de la cura La cultura de la cura, com a compromís comú, solidari i participatiu per protegir i promoure la dignitat i el bé de tots, com una disposició a la cura, a l'atenció, a la compassió, a la reconciliació ia la recuperació, a el respecte ia l'acceptació mutus, és un camí privilegiat per construir la pau. «En molts llocs del món fan falta camins de pau que duguin a cicatritzar les ferides, es necessiten artesans de pau disposats a generar processos de sanació i de retrobament amb enginy i audàcia» No ens acostumem a desviar la mirada, sinó comprometem-nos cada dia concretament per «formar una comunitat composta de germans que s'acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres»

CELEBRANT EL NADAL A LA PARRÒQUIA Malgrat les actuals circumstàncies es va poder celebrar la solemnitat del Nadal, amb les mesures de seguretat sanitària.

Imatges: El 24 i 25 de desembre, en acabar la missa,en Joan Umbert va recitar un fragment del Poema de Nadal.

I una imatge del pessebre que els pessebristes del Centre Moral van muntar al temple.

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, comencem aquest mes de gener, i hem deixat enrere un Nadal excepcional on, respectant les mesures de seguretat en les celebracions litúrgiques, i amb molta cautela en les trobades familiars, ens hem pogut dir, de nou, que teníem ganes de celebrar junts el naixement de Jesús. I també ens hem desitjat, un bon any 2021. I potser aquesta vegada és la primera, des que tinc memòria que sabíem, de veritat, que el 2021 havia de ser millor. I això m’ha fet pensar. Perquè fins ara, anàvem vivint en una línia ascendent, on cada any, amb tots els alts i baixos provocats per la vida, era, per a la majoria, millor que l’any anterior. I era millor, perquè ens semblava que la societat anava avançant. Ens semblava que no hi havia límits al progrés. Ens semblava que mai com ara la humanitat s’havia sentit tant forta. I que no ens podia passar res. Però, això no era res més que una manca de perspectiva històrica. M’explico.

Quan estudiàvem filosofia, ens posaven, com exemple, el terratrèmol de Lisboa de l’any 1755. Aquell fatídic primer de novembre, festa de Tots Sants, quan molta gent era a les esglésies resant, de sobte un gran terratrèmol va destruir tot el nucli antic, morint moltes persones i destruint les esglésies que eren el signe d’una seguretat posada en un Déu que havia de protegir el seu poble. Aquell dia, amb gairebé 30.000 morts, la mentalitat d’occident va canviar. I després del gran desastre, es va començar una reconstrucció i a una reformulació de tot el pensament. Així, aquell terratrèmol va dur al final d’una era, deixant enrere l’optimisme popular característic de la

Mn. Joan Soler Ribas primera meitat del s. XVIII i obrint la porta a un cert pessimisme. Es va trencar la teoria del «Tot va bé», expressat molt bé per Voltaire: «Necessitem un Déu que parli als homes, que expliqui la seva obra. Que consoli el feble. Que doni llum al savi. L’home és un estranger a si mateix. Qui soc, on soc, on vaig i d’on vinc? A l’interior de l’infinit llancem tot el nostre ésser». Avui, el que ha caigut no han sigut les nostres esglésies, sinó una nova religió basada en el progrés i el consum. El que ens cal fer, ara, com van saber fer aquells europeus del s. XVIII, no és tornar a fer el mateix, per a cometre el mateix error, sinó que davant d’un desastre de la naturalesa ens hem de plantejar de nou el lloc de l’home al món. Potser, després de lamentar-nos per tot el que ens ha tocat viure, hauríem d’acceptar aquest moment com una oportunitat per frenar i posar-nos a fer una profunda reflexió. Una reflexió del món, de l’home i de Déu. Com ens deia el teòleg Halik: «No es tracta d’intentar el retorn a un món que ja no existeix, o limitar-nos a reformes estructurals de la façana, sinó de desplaçar-nos cap al cor de l’Evangeli, en un “un viatge a les profunditats”».

I per aquest viatge a la profunditat del nostre ésser i de la nostra fe, l’occident no podrà prescindir de la nostra tradició cristiana. Però també estic convençut que la nostra tradició cristiana no tindrà res a dir al nostre món, si no escolta, també, la multitud de noves veus que ja pensen diferent. Perquè reprenent al mateix autor: «Les nostres comunitats cristianes haurien de buscar apropar-se a l’ideal que va donar lloc a les universitats europees: una escola de saviesa en què la recerca de la veritat es faci mitjançant el debat lliure i també des d’una profunda contemplació. Aquestes illes d’espiritualitat i diàleg podrien ser la font de la força sanadora d’un món malalt». I res més, bon any 2021 i posem-nos mans a la feina

DEFUNCIONS

PREGÀRIA DE TAIZÉ

- Antònia Masaller Payet, 96 anys.

- Matilde García Romano, 88 anys -Joaquima Mercader Calafell, 83 anys.

- Jordi Gros Colomer, d’Arenys de Munt, 77 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Aquest mes de gener es celebrarà el dilluns 18 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

/21

|Del temps

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

"Contrallum a la plaça Catalunya d’Arenys de Munt en un intent de sortida del Sol al migdia del dia 11, en ple pas d’un de tants sistemes frontals atlàntics poc actius que han caracteritzat aquest desembre."

Tanquem l'últim mes de l'any amb un desembre que el comencàrem força dinàmic i canviant pel pas d'una corrua de sistemes frontals, en general molt poc actius a causa dels vents força eixuts del ONO, alguns d'ells amb força aire fred que ens catapultaren ja des de l'inici en un ambient de ple hivern, destacant la injecció molt freda de procedència àrtica que se'ns tirà al damunt entre el 4 i 5, amb un fred ben viu fins el 10 de desembre, dia en què la temperatura es començà a recuperar una mica pel canvi de massa d'aire més temperada per la procedència dels vents associats, seguint això sí amb el passadís ben actiu de fronts atlàntics en general força descafeïnats, però que mantenien un cert dinamisme meteorològic amb un pic de bonança tèrmica coincidint amb el solstici d'hivern abans de la caiguda lliure de la temperatura a partir de Nadal i en dies posteriors amb algunes petites revifadetes, però sempre dins d'un context de fred ben viu (destacant les primeres i úniques glaçadetes de tot el 2020), per acabar un 2020 amb un desembre secot però lleugerament més fresc respecte la mitjana del període 2005-2020.

"Pel desembre, tremola el vent i l'home, més valent!"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN DESEMBRE SECOT I FRESC PER TANCAR UN 2020 EXTRAORDINÀRIAMENT PLUJÓS

|Del temps

Després d'haver passat dintre de tot un estiu força normal encarrilàrem el 2020 encetant la tardor astronòmica el dia 21 de setembre. Una tardor que enguany ha acabat sent més fresca que els últims anys i amb una pluviometria ben digna gràcies a un inici més fred del normal amb un rècord de fred (en 16 anys de la presa de dades) per un mes de setembre el dia 27 i que donà pas a un octubre ben dinàmic i canviant que acabà sent el més fresc durant el període 2005-2020. Seguit d'un novembre majoritàriament anticiclònic amb un temporal de llevant a les acaballes del mes i una recta final ja el desembre, molt dinàmica i canviant. Passant d'un ambient de ple hivern els primers dies de desembre a un ambient més temperat per rematar una tardor astronòmica gairebé a 1°C per sota la mitjana, i una pluviometria força normal respecte el període 20052020.

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

TARDOR GAIREBÉ AMB UN GRAU PER SOTA LA MITJANA 2005-2020

Dos moments destacats d’aquesta tardor astronòmica 1. La primera, molt poc freqüent, calamarsada supressiva del vespre del dia 26 d’octubre.

2. Les fulles del plàtans de la riera al terra dibuixant catifes durant dies i setmanes fins que els arbres queden despullats.

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Batecs de Natura

Llentiscle

La introducció d’aquest mes és d’alguna manera una denuncia sobre l’espoli que pateixen els nostres boscos de llentiscle, una planta que viu a les arbredes catalanes i que ens els últims anys està patint una extracció massiva per part de quadrilles clandestines que de bon matí s’endinsen als boscos per fer-ne una collita sense límits.

Un dels magatzems més coneguts per part de molta gent, està situat al Maresme, concretament al darrere del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar i del que en surt un tràiler diàriament en direcció a Holanda on aquest arbust s’utilitza per fer rams i garlandes vegetals per l’aroma que desprèn i perquè conserva la fulla verda molt de temps després d’haver estat tallada.

El llentiscle no és una planta protegida i l’impacte que deixen aquestes persones al bosc és evident i perillós. Les restes de plantes que no són aptes per a la comercialització les deixen en el mateix bosc amb el consegüent risc que això comporta, ja que s’acaben assecant i es converteixen en un polvorí per als incendis. A més deixen tot tipus de deixalles com les gomes que utilitzen per a fer els feixos, llaunes, paper d’alumini, bosses de plàstic, etc. Però el perill més greu és que fumen en el bosc i tot sovint fan foc a terra per a escalfar el menjar.

Diferents associacions i entitats reclamen a l’administració catalana que aquesta activitat sigui regulada d’alguna manera i que es protegeixi la planta.

Els propietaris dels boscos afectats es troben impotents davant d’aquestes màfies organitzades que mouen molts diners i que a part de no demanar permís als propietaris i si algú els crida l’atenció diuen que el que hi ha al bosc no és de ningú.

Aquesta és una situació insostenible per a molts boscos i un greuge per al patrimoni natural que representen per a nosaltres. És per això que aquest mes trencarem una llança a favor d’aquest arbust sovint molt desconegut per tal de saber-ne una mica més.

LLENTISCLE (Pistacia lentiscus) El llentiscle que trobem al nostres boscos són mates que no arriben als 2 metres tot i que és un arbre que pot arribar als 6 metres d’alçada . El trobem en boscos de pins i alzines per a tota la zona mediterrània i és un bon reforestador de boscos cremats. El seu fullatge verd i perenne està molt buscat perquè, com hem dit abans, és molt perfumat i conserva el color molt temps després d’haver estat tallat. És una espècie més de fastuc, tot i que els seus fruits són més petits i no són comestibles, les plantes poden ser masculines o femenines. A part de l’ús ornamental que se’n fa, és molt conegut pel màstic o resina que se’n treu del tronc.

Aquesta resina s’utilitza a la indústria com un làtex i si recordeu, el màstic antigament, encara es pot trobar ara, serveix com a reforç en la coŀlocació de vidres.

També s’utilitza molt en el món de l’odontología en la fabricació de ciments dentaris, combat el mal alè i també es fa servir en la fabricació de vernissos.

Entre les propietats medicinals més conegudes està la del poder antiinflamatori que exerceix en les genives glopejant la infusió de fulles tendres.

També té efectes aperitius, o sigui que obra la gana.

Per tot això i molt més cal conservar el llentiscle del nostres boscos.

PERA ( Pyrus communis) Entre les fruites més cultivades en diversos indrets de Catalunya, i com tots sabem Lleida n’és el principal productor i exportador, hi trobem la pera amb més de trenta varietats diferents. La pera és una fruita amb molta quantitat d’aigua i fibra soluble, el que vol dir que això té un efecte saciant i regulador intestinal que la fa ideal per a moltes dietes.

/24

Pel que fa a vitamines i minerals destaquen la Vitamina A que beneficia la pell, els ossos i les mucoses entre d’altres, la Vitamina C amb el seu efecte antioxidant, l’Àcid fòlic molt important per a la formació dels glòbuls vermells i d’anticossos del sistema immunològic sobretot en les primeres etapes de l’embaràs per a la formació del sistema neuronal del fetus, el Magnesi relacionat amb

|Batecs de Natura l’intestí, el sistema nerviós , els ossos i les dents, el Potassi en quantitats importants que participa en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós i molt més.La podem trobar durant tot l’any i és una fruita que no podeu dubtar en incloure-la dins del nombre de peces de fruita diàries que cal menjar.

La podem consumir tan crua, en compota, en pastisseria, amanides, plats i guisats salats o acompanyament de carns.

Aquí us deixo unes postres per a menjar en ocasions especials.

PERES AL VI Ingredients: Peres varietat “Blanquilla” Canyella Sucre 1 pell de llimona o taronja segons més us agradi.

Vi negre ,si pot ser Priorat Un parell de clavells d’espècie Peleu les peres i poseu-les a coure amb el vi, el sucre, la canyella , la pell de llimona o taronja i els clavells durant 1 hora aproximadament.

Deixeu-les refredar i serviu-les.

Es poden deixar un parell de dies dins el vi perquè vagin confitant. En el Ripollès es fan unes peres molt semblants amb una varietat local d’aquesta fruita.

BON PROFIT!!!

TALP COMÚ (Talpa europaea) Sovint quan una persona no surt gaire o no li agrada fer vida social li diem que és un talp, però quants de nosaltres ha vist mai un talp?

El talp comú és un petit mamífer que viu sota terra, i que no fa més de 10 o 15 cm i pesa entre 30 i 130 grams. Una de les característiques d’aquests petits animals és el pèl. El pelatge curt i la particular disposició dels pèls li permet moure´s tan endavant com enrere sense que s’enganxi en les parets dels túnels. És present a gairebé tot Europa, viuen sota terra i casi mai surten a l’exterior. Fan xarxes de galeries intercomunicades entre sí que construeixen ells mateixos i que poden arribar a tenir una llargada de fins a 10 metres.

Així doncs són excavadors, amb unes ungles molt llargues que els hi serveixen junt amb els genolls i els colzes per obrir-se camí. Sempre excaven cap enrere.

No tenen pavelló auditiu extern i per això tenen molt desenvolupat el sentit del tacte i l’olfacte . Tenen els ulls molt petits i això els hi serveix perquè no els hi entri tanta sorra al excavar.

Es troben en prats i eviten els sòls entollats o massa secs i detectem la seva presència per els petits monticles de sorra que es veuen l'exterior. A l’interior de les galeries hi ha diferents sales , les més importants són la sala on construeix el niu i que està curosament entapissada amb material vegetal i la sala que fa de rebost on guarda cucs i altres invertebrats que formen part de la seva alimentació insectívora i que ha trobat durant el seu desplaçament per les galeries.

Ja en sabem una mica més d’aquest petit mamífer que forma part de la nostra fauna local.

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

/25

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

JA TENIM LA SECCIÓ FAMÍLIES Des del mes de desembre si veniu a la sala infantil, ja podreu consultar i emportar-vos llibres de la nova secció Famílies. Aquí hem reunit tots els llibres que parlen de la criança i de les relacions amb els infants, des de l’embaràs fins a l’adolescència. Psicologia infantil i de l’adolescent, alimentació, activitats per fer en família, com explicar els grans temes de la vida als més petits, organització de sortides familiars...

També us volem recordar que les converses en anglès i francès, les tertúlies literàries per a adults i la tertúlia del Fènix per a joves, es continuen fent via Zoom. Són activitats gratuïtes. Si voleu millorar i practicar idiomes o passar una bona estona compartint lectures, només heu de passar per la biblioteca per inscriure-us.

Igualment informar-vos que actualment tenim tres ordinadors d’accés a Internet en funcionament. Un dels ordinadors està equipat amb lector de DNI i també disposem d’una impressora nova. Ah!, si us heu d’examinar de l’ACTIC, n’hem comprat uns quants exemplars dels nivells 1 i 2.

/26

AGENDA D’ACTIVITATS Gener 2021 - Divendres 8 i 22, 19.30: Converses en anglès* online - Dimecres 13 i divendres 20, 19.30: Converses en francès* online - Dijous 21, 19h: Club de lectura* online - Dissabte 23, 11:30: La Tertúlia del Fènix* online Si tens 10 o més anys i t'agrada llegir, participa-hi Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia

|Llibre del mes

EL FESTÍ DE BABETTE El festí de Babette.

Isak Dinesen. Viena Editorial. Traducció de Maria Rossich. 90 pàgines.

El festín de Babette.

Isak Dinesen. Nórdica. Traducció de Francisco Torres Oliver. 100 pàgines.

L’editorial Viena ha engegat una coŀlecció que ha batejat amb el nom de Petits Plaers, es tracta d’una coŀlecció de relats que permeten ser gaudits d’una sola tirada. Dins d’aquesta coŀlecció trobem El festí de Babette, una petita narració que es degusta amb la brevetat i la intensitat d’un bombó.

En un petit poble de Noruega hi viuen dues germanes, la Martine i la Filippa, que han viscut tota la vida sota els preceptes d’una moral rígida i encotillada dictaminada pel seu pare, el pastor del poble. Una imposició que les fa renunciar als plaers de la vida i també a la recerca de l’amor. Gairebé del no-res apareix la Babette, una francesa que busca refugi en aquell racó de món per escapar de la guerra. El quid de la història arriba quan les germanes, molt devotament, volen celebrar el centenari del seu pare, ja traspassat fa uns anys. La Martine i la Filippa han vist que amb l’absència del pastor en aquella comunitat s’han alimentat les rancúnies, i entre ells, hi ha més retrets que bones intencions. Així doncs, un esdeveniment com aquest els pot tornar a unir.

La gran sorpresa és quan la Babette s’ofereix per preparar un suculent sopar francès, les dues germanes accepten amb moltes reticències, però aviat se’n penedeixen quan veuen l’enrenou de tots els preparatius.

L’espant i l’horror irromp en aquella comunitat que creu que s’estan traint els preceptes de frugalitat. La Babette prepara un sopar de plats ben extravagants, entre ells, sopa de tortuga o guatlles encofrades.

Receptes que per cert, fins i tot es poden trobar per internet. Serà en aquest festí de

Babette, que a mesura que els plats es buiden i les copes es van reomplint, assistirem a una transformació. La Babette no és una cuinera, és una artista, i així ho fa saber quan li agraeixen l’esforç que ha fet: «Del cor de l’artista brolla un crit que ressona per tot el món: doneu-me l’oportunitat d’oferir el millor de mi!»

Isak Dinesen és el pseudònim de l’escriptora danesa Karen Blixen, potser us sonarà més per una altra noveŀla, també amb una gran adaptació cinematogràfica, Memòries d’Àfrica. El festí de Babette també es va adaptar al cinema, una peŀlícula danesa que va guanyar l’Òscar a millor peŀlícula estrangera l’any 1988.

A la plataforma digital de l’ebiblio podeu trobar El Festí de Babette, i també teniu l’oportunitat de poder visionar la peŀlícula.

Bon apetit!

Gemma Tomàs Pruna

/27

|Cartellera

PASSEJADES A PEU PER ARENYS DE MUNT El llibre Passejades a peu per Arenys de Munt, escrit pels arenyencs Gaspar Casals i Jordi Rossell, ja és accessible al web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

El llibre, que dona a conèixer l’entorn natural d’Arenys de Munt a partir de 36 itineraris per fer a peu, es va publicar l’abril del 2003 i se’n va fer una segona edició, revisada i ampliada, el març de 2008. Ara, atès que l’edició en paper està esgotada, de moment no està previst revisar-lo i reimprimir-lo i és una de les publicacions de l’Ajuntament més demanades, es fa accessible a tothom en aquesta pàgina: http://www.arenysdemunt.cat/arees/esports/rutes-denatura-local-i-passejades-a-peu-per-arenys-de-munt

/28

|Calendari

GENER 2021 - DIUMENGE, 10 de gener Sala Gran, a les 6 de la tarda, Cinema infantil en català: AL SOSTRE DEL MÓN Preu entrades: socis del Centre <14anys 2,50€, socis del Centre 5€, general <14 anys 4€, general 8€ - DIUMENGE, 17 de gener Sala Corrioles. Doble sessió: a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre, Micro-teatre: la companyia Tespis Centre presenta Perduts, Detingui'm i Entre llençols.

Preu entrades anticipades: socis del Centre <14anys 3,50€ / socis del Centre 6€ / general <14 anys 5€ / general 10€ Entrades a taquilla: +2€ - DIVENDRES, 22 de gener Sala Corrioles, a 2/4 de 9 del vespre, Cicle SonaGust: XY, música artesana (Laura Cruells, veu i Marçal Ayats, violoncel).

Entrades anticipades: 6€ soci jove, 8€ soci, 12€ general.

Entrades a taquilla: +2€

- DIUMENGE, 24 de gener Sala Gran, a les 6 de la tarda Espectacle de Rau-Rau: EL DOMADOR DE PUCES, espectacle de màgia pels més menuts de la casa Preu entrades: socis del Centre <14anys 2,50€, socis del Centre 5€, general <14 anys 4€, general 8€

- DIUMENGE 31 de gener, Sala Gran, a les 6 de la tarda Teatre: el Grup de teatre del Centre presenta: MANDA CARALLO Preu entrades anticipades: 4,50€ soci jove i carnet jove, 6€ soci, 10€ general.

Entrades a taquilla 8€ soci jove i carnet jove, 10€ soci, 15€ general

- DISSABTE 30 de gener, Sala Gran, a les 8 del vespre Teatre: el Grup de teatre del Centre presenta: MANDA CARALLO AL CENTRE SEGUIM OMPLINT DE CULTURA ARENYS DE MUNT Complim les mesures sanitàries COVID-19 per seguir oferint espais segurs: Reducció al 50% de l'aforament en els espectacles. Hem augmentat la distància social entre butaques ens els espectacles.

Finalització dels espectacles abans de les 10h de la nit.

Preassignació de butaca facilitant la compra anticipada via web o secretaria. Disponibilitat de pagament amb targeta de crèdit a taquilla.

Obligatorietat de la mascareta, coŀlocació de dispensadors de gels hidroalcohòlics per a la neteja de mans i l'entrada i sortida del públic de forma esglaonada.

/29

|Recordant a...

JOSEP BUSQUETS PRUNÉS

1919 - 2003 Pagès del Vallès Oriental, que es traslladà a Arenys de Munt per fer les tasques de guarda rural i municipal

Com ja hem dit en altres ocasions, els anys posteriors a la guerra civil van ser força complicats i tothom hagué d'espavilar-se treballant en feines que no eren les seves preferides, mentre no en trobaven una altra, amb la que s'hi trobessin més a gust. En Josep treballà de pagès, de ramader i de guàrdia civil, fins que finalment al municipi d'Arenys de Munt, li van oferir una feina que li donava la possibilitat de servir als seus convilatans, vigilant i vetllant per la bona marxa dels camps, vinyes i de la població en general. I aquí, establí la seva residència com un arenyenc més, fins que ens deixà l'any 2003. Els més grans del municipi, segurament que recordaran en Josep com una persona de tracte molt correcte, amable, servicial i proper a la població. No com ara, que no coneixem cap dels guàrdies, per estar sempre tancats a l'oficina o patrullant dalt del cotxe. “Temps era temps”.

Orígens familiars d'en Josep En Josep va néixer a Sant Feliu de Codines (Vallés Oriental), un 9 d'octubre de 1919, en una casa de la carretera a l'entrada del poble, i on els seus pares es dedicaven a conrear els seus horts i a treballs al bosc, com la recollida

/30

de pinyes. Sant Feliu era un poble eminentment agrícola, i que amb el cultiu de la vinya fins a l'arribada de la fiŀloxera - havia tingut un gran renom per la qualitat dels seus vins. La població en la dècada dels anys vint havia disminuït i no passava dels 2.500 habitants.

El pare d'en Josep era el pagès Lluís Busquests i Cruells i la mare, la Maria Prunés i Martorell, tots dos naturals de Sant Feliu de Codines. Es van casar a l'església del poble l'any 1918 i van tenir tres fills (tots nois): Josep el 1919, Lluís el 1922 i en Vicenç.

Van inscriure en Josep quan tenia quatre o cinc anys a l'escola municipal del municipi, que en ser Sant Feliu un poble petit, segurament a la dècada dels anys vint, els mestres feien les classes a casa seva o en habitatges especial-ment llogats per l'ajuntament, molt deficients i adequats per a la missió a què eren destinats. El poble no va disposar d'una veritable escola fins a l'any 1974, que el govern franquista va fer construir l'escola Jaume Balmes (inaugurada amb el nom de Carrero Blanco).

Així que tingué edat de treballar, en Josep ajudà el seu pare en les feines del camp i en la recoŀlecta de pinyes (torraven els pinyons a la llar de foc). A més, anava a una casa de pagès del poble a cuidar les vaques, mentre que un altre germà es dedicava a cuidar xais. Després de la guerra els dos germans d'en Josep van deixar el poble, en Lluís anà a viure a Madrid, mentre que en Vicenç marxà a França.

Guerra, casament i servei militar Quan esclatà la guerra civil en Josep s'allistà voluntari, conjuntament amb el seu germà Vicenç, participant en el front de Saragossa en accions de guerra, encara que no sabem en quina unitat van estar destinats. Quan acabà el conflicte bèŀlic, en Josep va conèixer la que seria la seva futura dona en un ball de Sant Feliu de Codines, així que tornà de la guerra l'any 1939. Aquell mateix any es casà amb la seva xicota, la Josepa Berenguer i Maldonado (1911), a l'església parroquial de Sant Feliu de Codines. La Josepa era natural de Campo Frio, un petit poble de la província de Huelva, situat entre les comarques de la Cuenca Minera i el Campo de Andévalo, i provenia d'una família en la qual alguns dels seus membres formaven

|Recordant a... o havien format part de la Benemèrita. El seu avi havia tingut un càrrec important al port d'Almeria; el seu pare, en Gaspar Berenguer Roca, era tinent de la guàrdia civil i la mare era la Dolores Maldonado Rodríguez. En aquelles comarques del sud d'Espanya, tenien certa predisposició a servir en la guàrdia civil, degut possiblement, a les poques oportunitats de promoció professional d'aquella part d'Andalusia. La Josepa i les seves cinc germanes (Antònia, Lluïsa, Dolors “Lola”, Loreto i Carme), animades pel germà Andrés que era tinent de la guàrdia civil destacada a Vic, van marxar del poble en un vaixell que les va portar a Catalunya i es van establir a la ciutat de Vic, en una casa de pagès. Però, poc temps després, una de les germanes es va traslladar a la ciutat de Badalona i a continuació la van seguir les altres per tal de trobar feina en aquesta localitat costanera. La Josepa entrà a treballar en una casa benestant, que eren propietaris d'una carnisseria del carrer Sant Llorenç – veïns de la seva germana Antònia que tenien una segona residència a Sant Feliu de Codines, i allà la van enviar per cuidar de la casa. Dues de les seves germanes, també van marxar de Badalona, una a Sant Boi i l'altra es va casar amb un sergent de la Guàrdia Civil que va anar destinat a Centelles. Les tres restants es van quedar a Badalona.

De nou vestit de soldat El 1940, en Josep va ser cridat a fer el servei militar amb l'exèrcit del general Franco i fou destinat al Regimiento de Caballeria Cazadores Numància, 9 que estava situat a la caserna Girona del carrer Lepant de Barcelona, passant, entre una cosa i una l'altra, més de quatre anys vestit de soldat; i mentre ell estava a la caserna militar, la Josepa es va quedar a viure a la casa dels pares. A la tornada, en Josep continuà fent feines de pagès i de manobre, mentre la seva dona continuava cuidant-se de la casa que el carnisser de Badalona tenia a Sant Feliu, aprofitant algunes hores que tenia lliures per treballar en una fàbrica de teixits També, mentre vivien a casa dels pares van néixer les tres filles: la Maria Carme (1942), la Josepa (1944) i la Rosa (1948). La Maria Carme, tot i que vivien a Sant Feliu va néixer a Badalona la Josepa a Barcelona i la Rosa a La Garriga,

Busquets (amb uniforme) amb altres de l'Ajuntament

Guarderia Grober (Lluís Busquets, primer de la segona filera per l'esquerra)

encara que oficialment, consta el seu naixement a l'Ametlla. Actualment només viu a Arenys de Munt el seu fill Lluís, ja que les filles viuen: una a Malgrat, una a Ripollet i l'altra a Girona.

Canvi de feina Després de la guerra, a Sant Feliu de Codines escassejava la feina i els productes més bàsics anaven racionats i en Josep havia de mantenir tres filles. Per això, a finals dels anys quaranta va decidir canviar de feina, i com a mesura provisional i per recomanació del seu cunyat, soŀlicità l'ingrés a l'acadèmia de la Guàrdia Civil, que estava ubicada a la ciutat de Sabadell, i allà realitzà els cursos necessaris per graduar-se. Un cop amb el nomenament a la butxaca, va ser enviat a la zona del Maresme, concretament a Mataró en espera de destí, i, poc temps després, li van adjudicar una plaça a Arenys de Mar. Es traslladà, doncs amb tota la família, a la Casa Cuartel del poble veí i s'integrà a la disciplina de la Benemèrita servint en les tasques que li eren pròpies del cos armat. Aquí va néixer, l'1 d'agost de 1955, l'únic noi del matrimoni, en Lluís (que ha estat qui m'ha posat al dia de la història familiar).

En aquesta feina, en Josep hi estigué prop de cinc anys. Però com que tenia clar que la seva vocació no era fer de guàrdia civil, ja que era un cos militar que a part d'estar dedicat a la persecució dels malfactors, també tenia una funció repressora dels ciutadans, va aprofitar l'ocasió en quedar una vacant de guarda rural a Arenys de Munt per soŀlicitar la plaça.

Arribada a Arenys de Munt El mes d'abril de 1955 es produí la mort sobtada del guarda rural Climent Ferràs i Sabater (1904-1955), mosso d'esquadra de 2a durant la República, que a l'entrada dels nacionals va

/31

|Recordant a...

Busquets practicant tir al plat

Busquets (primer a la dreta), Soler i Bañeres

ser nomenat Agente de Orden Publico, però, per la mort l'any 1941 d'un tret de pistola del guarda titular Joan Caritat i Mirambell (18961941), en Climent Ferràs havia agafat el relleu de guarda rural d'Arenys de Munt. Degut doncs, en quedar vacant el càrrec, el Ple el maig de 1955 el consistori va procedir a convocar el concurs per cobrir la plaça el més ràpid possible. El mes de juny es publicà al BOE la convocatòria (d'acord amb la Ley del 15 de julio de 1952 i la Orden Ministerial del 22 de Enero de 1954- BOE del dia 28). La plaça tenia una remuneració de 5.000 pessetes, més dues pagues extres. La primera convocatòria que va fer la Junta calificadora de Destinos Civiles, amb data del 30 de setembre, va quedar deserta per no haver-se presentat cap candidat. Es va publicar la segona convocatòria i en aquesta ocasió va haver-hi diversos candidats, resultant seleccionat - “previo examen de aptitud i tramitado el expediente por el Tribunal Calificador” - en Josep Busquets i Prunés. El nomenament pel Ple de l'Ajuntament s'efectuà el 18 d'abril de 1956, que li adjudicà la plaça en propietat. El mes de novembre de 1956 el Ple de l'Ajuntament acordà comprar una arma llarga per al guarda forestal, després que el mes anterior en Busquets obtingué la llicència per part del Govern Civil. L'arma era una Astra de 9m/m llarga sistema Mauser fabricada per la fàbrica Unceta i Cia, de Guernica (Vizcaya) i amb un preu de 1.200 pessetes.

En aquells moments era alcalde del poble en Josep Mas i Muñoz, un falangista que creia profundament amb el nou règim i que exercia el càrrec des de l'any 1949. Es distingí el mandat d'aquest alcalde per haver construït dos grups d'habitatges socials, l'electrificació de Sobirans, la construcció de la pista

/32

poliesportiva (amb l'ajut d'en José Artés de Arcos) i el mercat municipal. Però, també per un afer força sonat, com va ser el famós plet amb el secretari Molins, que durà una colla d'anys i va costar a l'Ajuntament un grapat de diners. Al carrer de Les Flors es va construir un grup de 16 habitatges socials – en deien “cases per als mestres” - i que es van destinar, tant a mestres, com a altres funcionaris municipals. Així, en Josep i la seva família tingueren la possibilitat d'accedir a un d'aquests habitatges, concre-tament el situat al núm. 16, B,1a.

Inici de Guarda d'Arenys de Munt Quan en Josep començà la seva feina com a guarda rural d'Arenys de Munt, l'ajuntament no disposava aquell any de 1956 de cap més guàrdia, i en Josep hagué de fer les funcions de guarda forestal, guàrdia municipal, ajudant de l'agutzil i responsable de regar la Riera. El poc temps que li quedava lliure l'aprofitava per fer tir al plat o caçar, activitat que també era en benefici de la població, ja que algunes espècies d'animals proliferaven més del que era desitjable.

La resta de la plantilla de funcionaris i empleats municipals aquell any de 1956, estava formada per: Josep Griñó i Vidal (secretari), Jaume Parera i Valls (administratiu), Lluïsa Borrell i Parera (auxiliar administrativa), Lluís Cucurull i Vives (auxiliar administratiu), Joaquim Fernández Marques (arquitecte), Joaquim Soler (agutzil), Josep Bañeres i Fernández (sereno), Pedro Unquera Montero (veterinari), Josep M. Pi i Suñer (advocat), Àngel López Navarrete (practicant), Josep Riera i Soler (Jutja de Pau), Josep Burjachs i Martí (recaptador municipal), Antoni Bolet i Queraltó (cap de sanitat) i Josepa Uix i Safont (llevadora).

La tasca d'en Josep, com hem dit anteriorment, consistia a vigilar les vinyes dels depredadors humans i animals, posar en coneixement de l'Ajuntament els casos de mal estat dels camins veïnals, vetllar pel compliment de les ordenances municipals, repartir notificacions i comunicacions de l'Administració a les cases i masies fora i dintre del nucli urbà, regar la Riera i, si el cas ho requeria, fer d'agent de la llei, donant suport a l'agutzil. Feines que realitzava

|Recordant a... conduint, primer una Mobylette i després amb una Derby, però últimament i en particular els mesos d'hivern, el portava el seu fill Lluís amb un cotxe 4L. La seva dona Josepa també volia ajudar a l'economia familiar, i per això entrà a treballar a l'empresa gironina S. A. Grober, que es dedicava a la fabricació de teixits elàstics i s'havia implantat al nostre municipi l'any 1947 de la mà dels germans Coll, en l'edifici construït per l'Andreu Roca i March l'any 1927. La Maria Carme, filla gran d'en Josep i la Josepa, també va fer de teixidora a la mateixa empresa, igual que va fer més tard la Josepa, la filla segona. A més, l'any anterior havien inaugurat la guarderia Nuestra Señora del Rosario a l'empresa, gestionada per les Germanes Dominiques, i en Lluís, fill petit d'en Josep, que només tenia un any, va ser un dels primers alumnes que van fer ús del nou servei, no per massa temps, ja que agafà una malaltia i hagué de quedar-se a casa amb la seva mare, que deixà la feina.

Jubilació i últims anys d'en Josep L'any 1979, amb només seixanta anys, en Josep va decidir que ja en tenia prou i, aprofitant l'entrada del nou govern democràtic de l'Ajuntament encapçalat pel republicà Joan Miquel i Figueras, va demanar la jubilació anticipada. Al ple del sis de novembre de 1979 s'acordà acceptar les jubilacions voluntàries d'en Josep Busquets i de l'agutzil Pablo Martin Sillero, amb efectes del 31 de desembre. Aleshores l'Ajuntament ja disposava de més guàrdies – no tants com ara, però – doncs, de finals dels anys seixanta i primers dels setanta, recordem per exemple: el caporal Antonio i els guàrdies, Camacho, Diego “Pito de Oro”, Macias, Jesús Gonzàlez i l'Isidro Peña.

Busquets amb en Ton Rovira

Busquets (tercer per l'esquerra) amb un grup de caçadors. 1967

Un cop jubilat, en Josep es va desfer de l'escopeta i deixà d'anar a caçar. Tenia com a distracció principal passar les tardes a l'Esplai de jubilats jugant al dòmino amb els seus companys també jubilats. En Josep ja havia complert amb la tasca que el destí li havia encomanat de servir als ciutadans/es d'Arenys de Munt, feina que havia hagut de fer gairebé tot sol durant molts anys, per manca de guàrdies municipals i en un poble que disposa d'un dels termes municipals més grans de la comarca. La seva dona Josepa, ens deixà el 31 de juliol de 1991 i en Josep el 16 de març del 2003.

“Els governs passen, les societats moren, la policia és eterna” (Honoré de Balzac, 17991850. Escriptor francès)

Elies Surroca i Campàs

/33

|El racó de l'Humanista

MIS PENSARES Les desgràcies dels altres ens semblen suportables fins que ens ocorren a nosaltres, que és quan es transformen en insuportables.

Ser vell no és trista. El trist és no saber ser vell.

L'amor és com el riu, de vegades es desborda i de vegades s'asseca.

Podem lliurar-nos de la justícia, però no de la nostra consciència.

Aplana el camí dels altres. Caminaràs millor.

Intenta que cada any del teu matrimoni consti d'onze mesos de festeig, un dia de casament i un mes de lluna de mel.

Les persones són les que fan que un negoci sigui bo o dolent.

Cap guerra és justa. Fins i tot algunes paus són injustes.

Les ganes de curar-se són el millor medicament.

/34

Els joves d'ara miren la gent gran i els ancians amb una superioritat i un menyspreu molt menors que com els miraran a ells els joves de la propera generació.

L'amistat veritable no distingeix unes faldilles d'uns pantalons.

Sentint el que dius i veient el que fas, em resulta impossible saber el que penses.

Qui no treballa és qui més cansat està.

Després d'una amistat, pot venir un amor.

Després d'un amor, és molt difícil que vingui l'amistat.

Treu el cap als seus ulls i veuràs tot el seu interior.

Cerca el lloc ideal entre ser vergonyós i no tenir vergonya.

Cada arruga de la cara correspon a una pena soferta.

Tractar de mantenir l'amor a força de regals és inútil i car.

Els grans herois no van esperar que arribessin reforços.

Millor que fer grans projectes per demà és fer coses senzilles avui.

Si no serveixes per a vi, esforça't per ser un bon vinagre.

Els malalts més difícils de curar són els que no estan malalts.

No s'ha de lluitar per la llibertat d'un, sinó per la de tots.

Acostuma a estirar més el braç el que demana que el que dóna.

En política hi ha molts que són del partit que governa, el que els obliga a modificar constantment les seves opinions.

Hi ha qui creu que, rentant-se les mans, es renta la consciència.

Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

LA MALALTIA MENTAL El 2006 em diagnosticaven una esquizofrènia que m’ha portat molts patiments. Gràcies a Déu, avui per a avui no pateixo cap mal ni la malaltia em dóna cap problema de cap tipus, això sí, sóc disciplinat a prendre’m la medicació. No tinc la solució, cada malalt és un món i en aquest article no em puc estendre massa, només diré que és fonamental portar una vida sana, rutinària i ocupada. Aquests tres pilars condueixen a minimitzar el dolor que la mateixa malaltia comporta. Aquests anys d’estar malalt he vist com la vida se n’anava en orris i m’ha costat Déu i ajuda reconduir-la perquè finalment fos una vida digna i bonica.

Queda molt per a saber, queden anys d’investigació en el camp de la psiquiatria. La malaltia mental encara és tabú, fa por i la por és per desconeixement i ignorància. La malaltia mental encara no està ben acceptada en la nostra societat. La psiquiatria es basa en l’observació i en la medicació, per bé que hem de saber que la medicació només és una carossa que ens ajuda a caminar, la resta és cosa nostra.

Antoni Cantallops.

ENS HEM QUEDAT SENSE PEDIATRE...

El passat mes de novembre , en una perruqueria del poble, em van comentar si volia signar un full que els havien deixat per la recollida de signatures, ja que el poble s'havia quedat sense pediatre. Val a dir, un poble amb 1.500 nens, el 16,67% de la població.

Com sempre la iniciativa popular ha estat genial, hem d'aconseguir que torni el servei de pediatria al poble, és una necessitat!

Sabem que no és competència municipal, però no obstant això, la salut i la tranquiŀlitat dels nens i les seves famílies sí que els hauria de fer pensar.

REFLEXIÓ!

Els diners, que estaven destinats a la festa major d'enguany. On han anat a parar??? És temps de pensar en la gent, en els vilatans d'Arenys de Munt, ara són dates molt especials, i potser part d'aquests diners es poden destinar a béns socials, ja sigui donació al banc d'aliments, joguines per als infants més necessitats, medicines per a gent gran i sense recursos, invertir en el poble és guanyar per part de tots. Els infants, les famílies vulnerables, els nostres avis, es mereixen una atenció important i especial, ara és el pediatre, però i demà?? Quins retalls patirem???

En aquestes dates en les quals estem, hauríem de fer petites reflexions de cap a on volem anar i com volem arribar, no s'hauria de malgastar diners pressupostats en coses que ara per ara no són necessitats prioritàries, hem de destinar-los al present, a la situació que estem vivint.

Un dels meus desitjos en aquestes festes màgiques és que per fi puguem dominar la COVID-19 i tots puguem viure més tranquils.

I que les persones responsables de les gestions importants del poble, que en principi ens representen, prenguin consciència de la realitat i actuïn en conseqüència.

Bon Any a tothom!!!

Belén Clotet

/35

|Opinió

DONAR EXEMPLE La política i els polítics d’avui dia han perdut les maneres de donar exemple quan exerceixen el seu càrrec de forma totalitària i sense empatia com estem acostumats a rebre aquests últims anys de govern, amb l’excusa de complir el programa electoral, però sense voler acceptar cap suggeriment ni propostes ni convocar els Consells Municipals que podrien representar la transparència democràtica i molt menys convocar audiències públiques per debatre decisions importants, ni acceptar les crítiques discrepants que enriqueixen i fan reflexionar.

Actualment a a política local s’actua amb un sistema peculiar de “qui dies passa anys empeny” i “que diguin el que vulguin que farem el que voldrem”, sense cap consideració ni admetre cap tipus de vinculació a les demandes i necessitats que imposa el sentit comú.

En aquests moments tan difícils per a tothom no s’entén que neguin cercar la complicitat dels arenyencs actius motivats i mobilitzats per intentar resoldre un problema de falta de sensibilitat que pateixen les persones grans que necessiten de prioritzar un equipament d’una nova residència municipal d’avis per poder gaudir de les seves últimes albades. En canvi, que dediquin esforços i diners a altres obres públiques que poden esperar,(Centre Cívic, places de Can Borrell i Mercat, noves oficines per GUSAM...) ni tampoc es comprèn que els representants polítics valorin més els seus sous i dietes mensuals que dedicar el temps al servei dels vilatans.

/36

Els polítics i la política haurien de predicar amb l’exemple i sobretot escoltant totes les veus que volen participar per millorar Arenys de Munt amb una metodologia de participació, d’eficiència i de compromís de portes totalment obertes, que no exclogui a ningú per aconseguir avançar cap un millor futur per als nostres fills i els nostres avis.

“L’exemplaritat és la millor eina per cercar el camí responsable dels pobles”

Xavier Oller

|Opinió

LA COVID-19 I LA MARATÓ Surt un coronavirus nou que a la Xina ha començat, a tot el món s’ha escampat i té per nom COVID-19.

Per no fer el que cal i la desídia de la gent, torna el confinament que ens fa tant de mal.

Infecta pobles i viles i també grans ciutats, per no quedar superats hem de posar-nos les piles.

Estem força esperançats: científics de tot el món lluiten contra un malson que ens té ben angoixats.

El virus es va estenent; per parar la progressió es pren una decisió que és el confinament.

S’ha de fer alguna cosa i el català, que és tossut, ofereix tot el seu ajut quan algú li ho proposa.

Afecta joves i grans.

CAPS, serveis d’urgències, hospitals i residències treballen sense descans.

Cada any, sense parar, posant-hi enginy i manya encetem una campanya que ajuda a investigar.

Hi ha un munt d’infectats entre metges, sanitaris, cuidadores, voluntaris, i això ens deixa tocats.

A Catalunya per sort a cada ciutat i poble en aquesta causa noble la gent coŀlabora fort.

Amb molta dificultat dedicació i sacrifici, fent gala de l’ofici el virus han controlat.

No ens oblidem de res, per aconseguir la fita acudim tots a la cita que organitza TV3.

Hem de coŀlaborar tots però en arribar l’estiu alguns han fet el viu i a la tardor hi ha rebrots.

Es mereixen un petó: entitats i voluntaris, teles, ràdios i diaris.

Que visqui LA MARATÓ!

AQUESTA MARATÓ TOCA A TOTHOM Pere Marpons Colomer

/37

|Opinió

VACUNES I SEGURETAT Finalment s’ha aprovat la primera vacuna per fer servir a Europa contra la COVID-19, la de BioNtech/Pfizer, però n’hi haurà més. És una fita històrica que, en menys d’un any, s’hagin pogut desenvolupar vacunes contra una malaltia totalment nova. Tanmateix, hi ha una porció de la població que continua dubtant de posar-se la vacuna per raons de seguretat.

En termes generals, no es dubta de la seguretat de les vacunes, perquè per arribar fins aquest punt en què estem les vacunes han passat per moltes fases diferents. Primer, les anomenades fases pre-clíniques, on la vacuna es prova en cultius ceŀlulars i animals de laboratori per determinar, entre altres coses, la seva seguretat. Només quan es supera aquesta fase de manera totalment neta entrem a les fases 1, 2 i 3 que hem sentit a parlar i en què participen humans. A la fase 1 es fan servir només un quants individus i no es passa a fase 2 fins que els resultats corroboren que la vacuna, entre altres coses, continua sent segura. En la fase 2 participen desenes o centenars de persones, i un altre cop, entre d’altres coses, es torna a comprovar la seva seguretat i només quan se sap que és segura es passa a fase 3. En aquesta fase participen milers d’individus i es miren l’efectivitat, com protegeix la vacuna i efectes secundaris poc freqüents (els importants haurien d’haver aparegut en les fases anteriors). Superada la fase 3 es pot passar a la vacunació, i fins i tot llavors, es continua la vigilància per possibles efectes secundaris (fase 4 o de vigilància global).

Molts dels dubtes provenen de les primeres vacunes que s’han desenvolupat inusualment ràpidament. Hi ha diversos factors que han contribuït a això, alguns tècnics que no comentaré, i altres burocràtics. Normalment, en finalitzar cada fase, s’ha de tornar a demanar finançament, és a dir, s’ha d’obrir una convocatòria, enviar el nou projecte, que

/38

l’avaluïn (juntament amb tots els altres projectes de recerca, que són molts), que s’aprovi i esperar que el finançament es faci efectiu. A l’Estat Espanyol, per posar un exemple, això pot portar perfectament entre 6 a 9 mesos. Per tant, només per passar de fase pre-clínica fins a fase 3 pot afegir entre un i 3 anys al temps real de recerca només en aquesta fase burocràtica. Això s’ha escorçat donant prioritat als projectes relacionats amb la COVID. Després, a la fase 3 calen com a mínim uns quants milers de voluntaris en zones on hi hagi transmissió activa de la malaltia. Normalment, trobar voluntaris és difícil, i es triga temps, però en el cas del COVID ha estat molt ràpid.

Amb la vacunació a milions de persones és esperable que alguns individus puguin tenir reaccions adverses, però la idea és que siguin el mínim possible. Si tinguéssim un tè ecològic i el féssim veure al 7,5 milions de catalans, hi haurà una proporció de gent que no li aniria bé per diferents raons. És el mateix cas, i per això cal estar vigilant, però en principi hauria de ser una proporció molt petita, o en cas contrari que tothom tingui per segur que es deixaria de vacunar. El que no sabem encara és quant de temps durarà la immunitat, si tots els grups estaran igualment protegits, si fa que no agafis el virus o simplement que no desenvolupis la malaltia (però el virus el pots propagar igual), etc... però per saber això caldrà més temps i més paciència.

Daniel Garcia de la serrana Doctor en Biologia

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

PRIMERA CARTA 2021 Aquest mes escriurem sobre Júlia Coromines, dona inquieta i brillant, va néixer a Barcelona el 1910 en una família excepcional: el seu pare era el polític i escriptor Pere Coromines i la seva mare, Celestina Vigneaux, va ser una pedagoga que va introduir el mètode Montessori a Catalunya.

A causa de la Guerra Civil, la família es va haver d'exiliar, primer a França, on la Júlia va aprofitar per ampliar els seus estudis i després a l'Argentina. El 1944 va tornar i va fer el doctorat, però ofegada per l'ambient de la postguerra va marxar a estudiar a Londres, becada gràcies a la intercessió del doctor Trueta. Allà es va convertir en psiquiatra i va descobrir, meravellada, la psicoanàlisi. Al nostre país, per més que es coneixia Freud, no hi havia ningú d'aquesta escola. Va ser Coromines, juntament amb els doctors Bofill i Folch, que la van introduir durant la dècada dels cinquanta, i al seu voltant es van formar i organitzar els nous professionals psicoanalistes.

Va crear el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral de Catalunya, que es va convertir en un referent mundial. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1997.

El 2011 va morir, poc després de rebre un gran homenatge públic.

Donaviva Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711

/39

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

UNA VEU AL DESERT

PERPLEXITAT vs. INCERTESA

El passat dia 13 de desembre era la Festa de Santa Llúcia - Patrona de les puntaires i cosidores. En l’evangeli de l’Ofici dedicat a la Santa hi havia una frase senzilla de resposta de Joan Baptista que deia: “soc una veu que crida en el desert”, que també podríem dir les puntaires, ja que tenim la impressió que ningú ens vol sentir per no haver de fer res per tal de NO impulsar una artesania que no està de moda en comparació amb les noves tecnologies, els nous esports, etc.

Des de fa molt de temps que les puntaires d’Arenys de Munt veiem com es va esmicolant una transmissió per la elaboració de fer puntes de coixí i una antiga professió que diu molt de les dones treballadores d’Arenys de Munt d’abans de la industrialització.

Des de fa molt de temps que prediquem en el desert perquè l’Ajuntament decideixi fer un pas més per no deixar acabar una artesania que representa una part important i representativa del nostre poble.

Des de fa molt de temps que el desert no contesta a les nostres peticions d’impulsar un art tan exquisit i de tanta vellesa feta de fil, ni possibilitar que Arenys de Munt tingui un Centre d’Interpretació de la punta de Ret fi, ni que es pugui digitalitzar l’extens arxiu de patrons (segurament un dels millors de Catalunya), ni respondre a influir per crear una Escola Oficial de Puntes, ni promocionar les puntes d’Arenys amb un concurs nacional, com es va fer l’any 1.906 i va donar tan prestigi a Arenys de Munt, ni dinamitzar una artesania que no es pot perdre com ha passat amb altres artesanies.

Comprenem que potser ara no és el moment més idoni per acordar, però fa molt de temps que prediquem en el desert municipal.

L’origen del problema del govern d’Arenys de Munt és que NO tenen un projecte de futur pactat amb la ciutadania i que la seva única obsessió és de desconfiança i de confusió, que els paralitza per la seva indiferència per NO fer equip amb el poble que vol ser part de les decisions que l’afecten i el diferencien.

La dependència de l’Ajuntament amb el poble es inapropiada i pessimista o simplement NO existeix i causa preocupació als ciutadans actius que a vegades veuen que el govern d’ERC és com una piconadora contra els interessos dels vilatans. Per una banda han decidit NO consensuar els romanents de Tresoreria ni informar al Consell d’Economia, ni al Consell de Poble i molt menys publicarho a Amunt-Arenys, un despropòsit sense autocrítica i sense transparència nítida, com també subvencionar els sous del regidors de govern, volen marcar pit i significar raó.

Són conscients que el poble som tots i que és imprescindible sempre arribar a acords dialogats i/o vinculants pel Projecte de la urbanització de Riera i Penya, per dissenyar una nova residencia d’avis, per la neteja, el manteniment i l’enllumenat de les vies públiques, per aconseguir habitatges socials de lloguer, per debatre com ha de ser l’obra de l’ex-Cooperativa, per com s’han d’invertir els diners públics i les subvencions supramunicipals, com treure rendibilitat a l’obra milionària de rehabilitació del Centre Cívic, com donar solucions a les rotondes de Sant Carles i de l’entrada de la zona industrial, etc.

Cal avançar per desterrar la incertesa i sortir de la perplexitat que representa el sentiment d’un poble que vol coŀlaborar i participar per ser el millor poble. No som un fracàs que ens conformem a ser uns vilatans passius, volem ser ciutadans actius per demostrar qui som.

La Junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

/40

ADM

|La bústia

Alternativa Municipal

ANC Arenys de Munt

PANDÈMIA MUNICIPAL

S’ACABA EL PITJOR ANY DES DE FA MOLTS

Creiem que l’actual govern de l’Ajuntament actua amb improvisació i falta de planificació quan decideix augmentar a dit la plantilla de polítics remunerats amb dedicació a càrrec del Consistori, o quan aproven sense cap previsió quinze (15) modificacions de crèdit en deu (10) mesos (de gener a octubre), per distribuir els estalvis dels romanents de Tresoreria dels anys 2018 i 2019.

A aquest govern NO l’importa res el que pensa la ciutadania a l’hora de decidir què és necessari per tenir un poble que valgui la pena on viure, com un bon estat de manteniment i neteja viària de tots els espais municipals, amb aparcaments públics de vehicles per a tothom, tenir una nova Residència Municipal digna per als avis, seguretat ciutadana de proximitat les 24 hores del dia, unes inversions públiques consensuades amb els vilatans, transparència dels extractes de despeses publicats cada mes, NO tenir costos de personal mensuals extrems de 165.082,21 € aprovats el mes de setembre, una política estratègica d’aportacions per aïllar la PANDÈMIA que ens està castigant i empobrint.

Pagar 5.000 € pel pregó de la Festa Major i 11.000 € per contractacions de les festes nadalenques és malgastar recursos públics de tothom. Valdria més haver tingut la capacitat (com han fet altres) de destinar recursos a ajudar a la gent d’Arenys de Munt, començant per distribuir uns VALS de compra destinats a les persones i famílies que ho necessitin per poder-los gastar als comerços locals.

Arenys de Munt també pateix una espècie de crisi PANDÈMICA de valors i de falta de confiança que ens evoca a exigir més participació ciutadana, més transparència municipal, més autocrítica social, més eficiència econòmica, més responsabilitat política i menys fer veure que TOT VA BÉ!!

Ara toca practicar la Política de Proximitat.

Per fi s’acaba aquest maleït 2020. Aquest 2021 ha de ser millor per força. Amb les vacunes obrim una nova esperança de recuperar una certa normalitat, i sobretot treure l’angoixa que la loteria de la Covid deixi algú pel camí. Des de l’ANC us desitgem molta salut, prenguem mesures encara. La batalla no està ni molt menys guanyada.

Aquest 2021 ens esperen unes noves eleccions a Catalunya. Cada procés electoral és una crida a fer sentir la nostra veu, tindrem el futur que les urnes manin. Des d’un començament el procés independentista ha estat un procés de ruptura i reivindicació, però sobretot democràtic.

Recordem el 13S, el 9N i l’1O, grans victòries democràtiques. Ara hem d’aconseguir la majoria absoluta en escons i sobretot en vots.

Per tenir un País millor hem de començar a les urnes, i per fer-ho l’ANC farà campanya pels partits que es comprometin a fer efectiva la República. És per això que s’ha obert el lloc web eleccions2021.assemblea.cat, on es publicaran informes per fiscalitzar les propostes polítiques dels diferents partits.

Després d’haver-nos trobat a les portes d’assolir la Llibertat, a alguns polítics els ha faltat el punt que exigirem. No podem passar més temps marejant la perdiu. Necessitem polítics valents, el repte és immens, però aquells que es comprometin, tindran un poble al darrere, no estaran sols.

I en aquesta línia compartim la decepció dels veïns d’Arenys de Munt envers els nostres polítics de no gosar debatre la moció de compromís amb la via unilateral, per por a les represàlies de l’estat espanyol, que els té ben lligats en curt. No acabem bé l’any 2020. Esperem que el 2021 estiguin a l’altura. #ElDretASerIndependents Molts ànims a tots els perjudicats per la Covid-19, i Bon Any a tothom.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

BON ANY a tothom i SALUT!!!

Correu Territorial: arenysdemunt@assemblea.cat Blog: http://ancarenysdemunt.blogspot.com Web ANC: https://assemblea.cat Facebook: https://www.facebook.com/ancterritorialamunt Twitter: @ANC_ArenysDMunt

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

CINEMA A DOJO! —Ep vailet! Demà anem cap a Barcelona a buscar peŀlícules. Vols venir?

—Sííí, avi Ton! En portarem moltes? Per als tres cines?

Això era cada setmana. Només amb quatre anyets, ja sabia de cinema gairebé més que qualsevol adult.

El germà de la meva àvia, l’oncle Ton, m’estimava com si fora el seu net. Potser més, perquè jo també me l’estimava molt. Sempre li deia avi Ton. Quan va morir, una part de mi va marxar amb ell. Però, el consol és que em va deixar molt bons records.

Tinc uns tres mil programes de les peŀlícules que es passaven al Maresme: Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Cardedeu, Sant Pol de Mar, Mataró, Calella... Totes les programacions entre els anys 1939 fins a 1950. Fins i tot, n’hi ha que posen al final “Saludo a Franco”. En aquella època, en entrar al cinema, havíem d’aixecar el braç dret i dir: “Viva Franco!” Déu n’hi do, el que vam haver de viure.

Jo mateix m’encarregava d’estampar-hi als programes amb un tampó: “DOMINGO PRÓXIMO” A Arenys de Munt, tot i ser un poble petit, hi havia tres sales: Can Rovira, Sala Corrioles i el Centre Moral.

Entre anar a Barcelona amb l’avi Ton a comprar peŀlícules, els programes que em regalaven les distribuïdores, i les hores que em passava dins els cines, vaig arribar a ser un gran entès. M’agradava d’allò més. Quan arribàvem a les distribuïdores a comprar les peŀlícules per als tres cinemes, ja tenien un

/42

feix de programes preparat per a mi. Encara em ve al nas l’olor del ceŀluloide de les cintes i el de les butaques de fusta de Can Rovira.

Dins aquesta entranyable sala, vaig passar-hi tantes hores que, fins i tot, m’hi adormia quan estava cansat. M’estirava a terra entre dues fileres, o m’arraulia en una de les butaques i... a dormir s’ha dit!

La mare explicava que un dia no em trobava per enlloc. Em va buscar per tot el poble, i res.

—Oncle Ton, que has vist en Ramon? No el trobo per enlloc. Ja no sé per on buscar. Estic molt preocupada.

—No t’amoïnis! El nano és molt llest. Segur que apareix amb alguna cosa entre mans.

—És tan entremaliat! No creus que podria ser al cine?

—Dins la sala? Anem a mirar, encara que la porta ha estat tancada tota la tarda.

L’avi Ton no va tenir cap dubte. I tant que em va trobar! No li va costar gaire! Va obrir el cinema i va passejar per tota la sala mirant entre les fileres.

A terra, dormint tranquiŀlament estava jo abraçat a la jaqueta fent-me de coixí.

—Mira! Aquí tenim en Ramonet!

—Dormint a terra? Mare de Déu, i jo tan amoïnada!

I és que, la sala de Can Rovira, era com la meva segona casa. Tinc una caixa plena de programes, uns tres mil. Sovint penso què passarà amb això quan jo falti. Segurament, els meus nets, que viuen un món molt diferent, no podran entendre el valor d’aquests petits papers.

Encara m’acompanyen ara, i tot sovint me’ls miro amb molta nostàlgia.

Són una part molt important de la meva vida de menut. Són tresors per a mi.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SUDOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: NIL GINER de la ASUNCIÓN, 14 anys

YAGO IRIBARNE ZAMORA, 13 anys

KAI ROCA ARTIGAS, 6 anys

CÈLIA ANTEQUERA MUSSOLL, 12 anys

BERTA ROCA ROSSELL, 14 anys

MARINA CORPAS MATA, 12 anys.

AINA TORRENT LÓPEZ, 13 anys

MAX COLOMER PLANAS, 12 anys

LLUC ALCÀSSER MACHIN, 4 anys

JANA COLOMER CARDOSO, 14 anys

DAVID RIENDAS, 5 anys.

CARLA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 11 anys

VINYET PITARQUE GRAUPERA, 9 anys

CLÀUDIA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 11 anys

/43

El 25 i 27 de desembre el Centre va estrenar el clàssic nadalenc dels Pastorets.

Les mesures covid-19 varen condicionar enormement l'espectacle en el qual van participar un nombre reduït d'actors i actrius a qui se'ls va controlar la temperatura abans de cada representació i van haver de fer tots els assajos amb mascareta entre altres mesures.

També el públic va poder gaudir-los en un espai segur com la Sala Gran amb separació entre nuclis de convivència, control de temperatura, entrada i sortida esglaonada, neteja de mans amb gel hidroalcohòlic i butaca preassignada.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Les dues sessions es van poder celebrar amb gran èxit.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes