EL CENTRE RECAPTA MES DE 853,50€ PER A LA MARATÓ DE TV3 pàg 07 ELS REIS MAGS ES PREPAREN PER ARRIBAR A ARENYS DE MUNT Exclusive interview with pàg 09 i 10
Manila's Rising Sun El Centre prepara Els Pastorets 2020 amb una direcció renovada i prenent totes les precaucions perquè puguin estrenar-se tot i la Covid-19
pag. 05
OBRES DE MILLORA DE L'ESPAI PÚBLIC pàg 12
793 .mún / 0202 ERBMESED
LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat 16/ Publicitat
17/ D'Arenys, esports
06
09 i 10
18/ De la Parròquia
22/ Del temps 23/ Mirant el cel 24/ #Lilconte 26/ Biblioteca 27/ El llibre del mes 28/ Cartellera 29/ Recordant a...
12
15
32/ El racó de l'humanista 33/ Opinió 37/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes
13
29
Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Cartell Pastorets 2020 | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:
|Del Centre
EDITORIAL A finals del passat mes d’octubre es va produir un relleu en la Junta del Centre. Vàrem entrar amb moltes ganes de treballar per l’Entitat. Tinc l’honor de poder encapçalar aquest nou projecte, la Junta volem que el Centre continuï viu i obert a tothom, que la joventut hi tingui un pes important i que hi càpiguen totes les sensibilitats.
TORNA LA CULTURA AL CENTRE
Sabem que són temps difícils, estem en una pandèmia que ha canviat tots els plantejaments, tant personals com col·lectius. Les entitats culturals vivim un moment molt difícil, però no hem de tenir cap dubte que ens en sortirem i a més ens en sortirem més forts.
El Centre torna a ser motor cultural a Arenys de Munt i és el primer a recuperar la programació cultural i cívica en el procés de desescalada tot complint amb les noves mesures sanitàries:
Estem treballant de valent per aconseguir que, respectant les normes sanitàries, es pugui fer el pessebre, dins de l’església, es puguin fer els pastorets amb un format més reduït i es pugui fer la cavalcada dels Reis, encara que d’una manera diferent.
- L'horari de la programació s'adapta al toc de queda nocturn. Les representacions començaran a 2/4 de 9 del vespre els divendres i a les 8 del vespre els dissabtes.
Poc a poc esperem poder anar retornant a una certa normalitat i que totes les seccions puguin realitzar les seves activitats.
- Aforament del 50% en les sales. S'amplia la distància de seguretat entre les butaques.
- Es fomenta la compra anticipada de les entrades que es poden adquirir a la web www.centrearenysdemunt.cat o secretaria del Centre.
Voldria aprofitar aquesta primera editorial per agrair a totes les juntes i sobretot als presidents que ens han precedit la gran tasca realitzada que ha permès que l’entitat estigui on està.
- Possibilitat de pagament amb targeta de crèdit a la taquilla de cada espectacle.
La junta ens posem a la disposició de tots els socis, per qualsevol qüestió que ho considerin, estem oberts a propostes, suggeriments i també, per què no, a crítiques, si ens ho mereixem.
- Ús de mascareta en tot moment i disposició de gel hidroalcohòlic en els accessos a les sales.
Tot i la situació per la que estem passant com a societat, hem de procurar que les properes Festes de Nadal, siguin d’alegria i de felicitat.
Les següents activitats setmanals també recuperen l'activitat vetllant pels grups de 6 persones: Total body, converses d'anglès, Escola d'Escacs, activitat de circ organitzada per Encirca't i l'ús de la taula de Ping-Pong de l'eixida amb cita prèvia.
Bon Nadal !!! i Feliç i Millor 2021!!! Salvador Farrerons President del Centre Moral
- Control de temperatura al públic abans d'accedir a la sala.
- Desinfecció representació.
de
la
sala
abans
de
cada
La resta d'activitat es recuperarà quan les condicions sanitàries millorin.
/03
|Del Centre
EL CINEMA ES VIU EN FAMÍLIA AL CENTRE El millor cinema familiar en català torna a la Sala Gran del Centre! El cicle que ja havia projectat “Trasto: De la mansió al carrer” (4 d'octubre) continua adaptant-se a les noves restriccions decretades projectant les següents pel·lícules: - "POKEMON: DETECTIU PIKACHU" el diumenge 6 de desembre. - "ONWARD" el diumenge 13 de desembre.
peu de foto
Les sessions començaran a les 6 de la tarda. Es recomana comprar les entrades de forma anticipada a
la pàgina web www.centrearenysdemunt.cat o a la secretaria del Centre. Les entrades comprades a taquilla tenen un suplement de 2€. Es preveu que durant l'hivern del 2021 el cicle segueixi oferint una nova pel·lícula cada mes entre les quals es troba AL SOSTRE DEL MÓN, una pel·lícula d'animació per a famílies que vulguin gaudir d’una història de les de sempre sobre viatges als confins del planeta. POKEMON: DETECTIU PIKACHU és una pel·lícula de misteri i fantasia dirigida per Rob Letterman i està basada en el món de la franquícia Pokémon. El gran detectiu privat, Harry Goodman, ha desaparegut de manera misteriosa. En Tim, el seu fill, haurà d'esbrinar què és el que ha passat. I sabeu qui l'ajudarà? Un antic company Pokémon d'en Harry: el detectiu Pikachu! ONWARD és un film de la factoria Disney Pixar on l’acció s’ambienta en un món de fantasia habitat per elfs, fades, trols, pegasos i unicorns però on la màgia fa temps que s’ha perdut. Dos germans elfs adolescents, Ian i Barley Lightfood, reben una carta i un objecte màgic que el seu pare, mort quan eren petits, els havia llegat. Els nois s’embarcaran en una aventura trepidant per esbrinar si la màgia encara existeix i així poder passar un dia amb el seu pare. A la pel·lícula hi apareix també, per primera vegada en una pel·lícula d’animació de Disney Pixar, un personatge LGTBI, l’agent de policia Specter.
Preus de les entrades: - General: 8€ - General menor de 14 anys: 4€ - Soci/a del Centre: 5€ - Soci/a del Centre menor de 14 anys: 2,5€ Les entrades comprades a taquilla tenen un suplement de 2€
/04
Pokemon: detectiu Pikachu
Onward
|Del Centre
CICLE SONAGUST: SÍSPITS TRIO, UN TRIO EN CLAU DE DONA El proper divendres 11 de desembre, a les 20.30h, segueix el cicle musical Sonagust amb el grup Síspits Trio, format per Laura Carreras (veu i baix), Carla Motis (guitarra) i Marta Costa (percussió). Elles posen veu i ritme a diferents temes d'intèrprets i compositores per tal de donar visibilitat al paper de la dona en la música de les últimes dècades. El seu repertori recull composicions de dones, cançons de temàtica feminista i versions que evoquen a la figura de la cantant. No només interpreten diversos gèneres i estils en un format musical, sinó que també recorden i fan un petit homenatge a cada una de les grans artistes que il·lustren com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone, Amy Winehouse, Mercedes Sosa, Janis Joplin i Aretha Franklin entre d’altres.
Components de Síspits
TORNA EL POEMA DE NADAL
Com ja és tradició en la programació d’aquestes dates, el grup de teatre del Centre recitarà el divendres 18 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre, el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Un any més, sota la direcció de Toni Cantallops, a la Sala Corrioles es podrà gaudir d’un viatge espiritual a través de la poesia, que transportarà el públic al recorregut que van fer els pastors la nit de Nadal, de ja fa més de dos mil anys, fins a la cova on va néixer el nen Jesús.
‘VINCLES’: EL PRIMER ESPECTACLE PRODUÏT PER ENCIRCA’T AL CENTRE L’associació de circ Encirca’t està preparant un espectacle molt especial per al proper diumenge 20 de desembre. Enguany, vol concloure el trimestre amb un esdeveniment produït pel seu equip, que porta per títol “Vincles” i que tindrà dues representacions, una a les 12.30h i l’altre a les 18h.
Amb música en directe i números de circ i dansa de diversos artistes professionals, “Vincles” vol esdevenir una reflexió de la unió entre persones en aquests temps tan complicats. La figura del cercle serà el fil conductor de l’espectacle, evocant al públic aquestes imatges que no volen ser oblidades: una abraçada, una rotllana...
/05
|Del Centre
ELS PASTORETS ES RENOVEN PARTINT DELS ORÍGENS L'equip de Pastorets encara la recta final per presentar els nous Pastorets del 2020. Tot i la Covid-19 el Centre presentarà Els Pastorets els dies 25 (19.30h) i 27 de desembre (18h).
àvlaS ódalL airaM | lletraC
Cartell d'Els Pastorets 2020
Enguany l'espectacle compte amb una nova direcció capitanejada pels Eskakejats i oferiran uns Pastorets que recuperen els històrics decorats de paper que simulen amb gran destresa espais com l'infern, el bosc... En aquest nous pastorets el text dramàtic de l'Estel de Natzaret agafarà tota la importància recuperant el guió d'escenes que ja s'havien representat. També la música tindrà protagonisme amb la col·laboració d'una quinzena de cantaires de Veus de Munt.
L'espectacle seguirà amb l'essència d'oferir un espectacle familiar que veu de la tradició tot incorporant novetats i la innovació constant. Les entrades ja es poden comprar a la web www.centrearenysdemunt.cat o a secretaria del Centre: General: 12€ Soci/a del Centre: 8€ Carnet Jove i menors de 30 anys: 6€ Soci/a menor del 30 anys: 4€ Les entrades a taquilla costaran 2€ més El públic haurà de seguir les recomanacions sanitàries: ús de mascareta en tot moment, presa de temperatura, neteja de mans a l'accés i entrada i sortida esglaonada. Es demana l'arribada amb 20 min. d'antelació.
OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL
/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59
Moment dels Pastorets del 2019
|Del Centre
ES RECAPTEN 853,50€ PER LA MARATÓ AMB L'ESPECTACLE DE RAU RAU Qui no ha gaudit en algun moment del conte d’Els Tres Porquets? És un d’aquells clàssics ben arrelats que sempre s’ha explicat. Però necessitàvem (i molt!) la versió tan divertida que Veus-Veus ens va presentar el passat diumenge 29 de novembre a la Sala Gran del Centre. Com vam agrair que el llop fos una mica pallasso i que els tres porquets fossin ben diferents (en Blai, molt juganer, en Pau, molt mandrós i en Quim, el gran, molt treballador) però molt eixerits! Quina passada de versió! I quina passada haver pogut contribuir amb tots vosaltres a La Marató de TV3 enguany dedicada a la Covid-19. Gràcies a la col·laboració d’El Centre (que ha permès que tot el Moment de la representació de l'espectacle maqui taquillatge es convertís en donació), però sobretot a la vostra assistència i generositat, des del Rau Rau hem pogut aportar la no gens menyspreable xifra de 853,50 euros a aquesta causa tan d’actualitat. Moltes gràcies a totes i a tots! Com sempre, ens sentim afortunades de poder tancar un nou any portant al poble cultura de qualitat a preus populars, aportant el nostre granet de sorra a La Marató.
Ens agradaria acabar remarcant tres dels valors que ens ensenya el conte d’Els Tres Porquets: esforç, solidaritat i cooperació. No els oblidem i normalitzem-los a la nostra vida perquè tenint-los presents sempre serà més fàcil poder cremar el cul de qualsevol llop que vulgui baixar per la nostra xemeneia, encara que tingui forma de virus. MOLT BONES FESTES! Les del Rau Rau
Sala del Centre amb les entrades exhaurides i assistents amb la distància de seguretat Covid-19
/07
|Del Centre
EL PESSEBRE MONUMENTAL S'AIXOPLUGA A L'ESGLÉSIA Un any diferent i difícil per a tots nosaltres. També per a la secció de pessebristes del Centre. Un any que no ens hem pogut reunir ni treballar a causa de les mesures implantades. Tampoc tenim el nou local en condicions per poder-hi fer les feines prèvies al muntatge final (esperem que des de l’Ajuntament el proper any acabin les reformes previstes). Així que, com al Nadal anterior, farem un pessebre de molsa a l’interior de l’església, al peu de l’altar major. L’any 2021 segur que serà millor. Tenim ganes de tornar a fer un pessebre gran, com els darrers anys, i poder celebrar amb tots vosaltres els 65 anys del Pessebre Monumental d’Arenys de Munt. Així que si algú de vosaltres es vol afegir al grup serà molt benvingut. Pessebre del 2019
Grup de Pessebristes del Centre
NOU CONCURS DE PESSEBRES INFANTILS "CONFINATS" Un any més arriba el concurs infantil de pessebres que organitza el Centre. El concurs s'adapta a les circumstàncies de la pandèmia i el jurat no passarà per les cases de les persones participants. Però tots/es els nens i nenes que vulguin participar-hi hauran d'enviar (abans del 28 de desembre) la següent informació al whatsapp del Centre (683 580 661) o a l'email centre@centremoral.cat: - nom, edat i telèfon de contacte dels participants - fotografia general del pessebre - fotografia amb les persones creadores davant del pessebre - dues fotografies de proximitat que ensenyin els detalls que es vulguin ressaltar Les persones participants se'ls oferirà de premi una jornada de circ amb "Encirca't" . Edat de participació de 4 a 12 anys.
/08
Pessebres d'edicions anteriors
|Del Centre
EL CENTRE ES PRESENTA ALS PREMIS ATENEUS 2020
ELS REIS MAGS ARRIBARAN A ARENYS DE MUNT TOT I LA COVID-19
El Centre s'ha presentat a l'edició 2020 dels Premis Ateneus que celebra la Federació d'Ateneus de Catalunya. El veredicte del jurat s'anunciarà el 15 de desembre en un acte que es realitzarà en format semipresencial.
Els Reis Mags de l'Orient arribaran a Arenys de Munt, però ho faran d'una manera diferent del que ens tenien acostumats.
El Centre projectes:
ha
presentat
els
següents
- ENS MEREIXEM UN HIMNE! Projecte que presenta la cançó que ha creat el grup Kalabranda i que es va presentar en la inauguració de les obres del Centre. -EL CENTRE ÉS VIU! Projecte que explica el procés d'obres de reforma que ha viscut el Centre per adaptar-se a la normativa i millorar l'accessibilitat de les sales. - LISÍSTRATA CONFINADA Ràdionovel·la que va estrenar el Grup de Teatre del Centre durant els mesos de confinament i que es va emetre per Ràdio Arenys de Munt.
Les cartes no les podrà recollir presencialment el Patge Reial, sinó que els nens i nenes hauran de dipositar-les a les bústies reials que se situaran en diferents botigues de l'Associació de Botiguers i Comerciants d'Arenys de Munt. El dia 5 de gener, els Reis Maigs es passejaran per Arenys de Munt repassant tots els carrers del municipi buscant balcons, finestres i portes que estiguin guarnits amb les tradicionals "bombes" que il·luminades ajuden a localitzar els nens i nenes del poble. Així doncs, els Reis Mags demanen a totes les famílies que respectin les mesures sanitàries que dificulten que el virus es propagui, que dipositin les cartes a les bústies reials i que el dia 5 de gener esperin a casa, atents als bacons, finestres o portes, l'arribada dels Reis Mags de l'Orient.
CABARET JOVE. Projecte d'activitat juvenil emmarcada dins del món del circ. AMB TOT L'ORGULL. Iniciativa que pretén fer xarxa amb el teixit social d'Arenys de Munt i defensar els drets de les persones LGBTI i fer pedagogia per reduir discriminacions i violències.
/09
|del Centre
/10
|D'Arenys, la casa de la vila
EL PLE Resum del ple de novembre Al ple de novembre es va aprovar la proposta de resolució d’al·legacions presentades i l’aprovació provisional d’una modificació puntual del pla general per permetre la protecció d’edificis i habitatges del poble. Aquest va ser un punt aprovat pels regidors al govern i pel regidor Abel Coll. En canvi, tant la CUP com el PSC es van abstenir i JuntsxAdM va votar-hi en contra i va presentar al·legacions. El regidor Lluis Campasol, de JuntsxAdM, va dir que s’hauria de revisar el pla ja que es presenten moltes modificacions, a causa de les necessitats actuals que no són les mateixes que fa 15 anys. El Ple també va aprovar la proposta d’aprovació de la modificació de percentatges en despesa plurianual. En aquest cas es va aprovar per unanimitat. També es va aprovar per unanimitat la proposta d’aprovació de la creació d’una comissió informativa especial per a la prestació del servei d’habitatges protegits i la supressió del servei de pisos d’emergència. Pel que fa a les mocions, la que va presentar la CUP sobre la violència masclista i l’afectació de la COVID va ser aprovada per unanimitat, i la del PSC, a favor de la protecció del sistema sanitari d’atenció primària va comptar amb 6 vots a favor de CUP, JuntsxAdm i PSC i 7 abstencions, d’ERC i del regidor no adscrit. També al Ple es va presentar una declaració institucional per recolzar el poble sahrauí per la situació actual que es viu entre el Marroc i la república sahariana. Per això demanen a les institucions i especialment a Nacions Unides, que vetllin per la pau entre nacions i pels drets humans. A l’apartat de precs i preguntes, el PSC va preguntar sobre la destinació dels 60.000€ previstos per a festes en el pressupost municipal. També van demanar que es reactivin els òrgans de participació existents de forma virtual o presencial, que es creï una comissió de treball a fi de poder redactar unes clàusules socials a incloure dins de la contractació administrativa de l’ajuntament i que s’habiliti la instal·lació del mercat municipal per a la campanya de vacunació de la grip.
Per la seva part, la CUP va presentar un prec per implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar. També van demanar oferir una borsa de treball municipal i buscar suport tècnic per implementar criteris socials a la borsa d’habitatges de lloguer social. JuntsxAdM va presentar un prec perquè s’arregli el pas subterrani de Sant Carles. També van demanar col·locar de nou, corregir i canviar senyals de direcció a diferents carrers del municipi, arreglar els vidres trencats que hi ha a l’edifici del sindicat, i van preguntar sobre el destí dels diners pressupostats per activitats del poble no realitzades.
Al Ple de desembre es debatrà una proposta de suport a la via unilateral per declarar la Independència ERC, JuntsxAdM i la CUP han acordat facilitar que la moció proposada pel moviment ciutadà Via Unilateral sigui debatuda en el ple del 17 de desembre. En un primer moment, l’informe previ de la secretaria municipal argumentava que, segons el ROM, els ciutadans podien formular precs i preguntes, però no presentar mocions al ple. Els partits polítics han entès que la iniciativa ciutadana –acompanyada per 302 signatures–, no podia ser desatesa i que s’havien de proposar alternatives per facilitar que la petició de debat i votació del text arribés al ple. Així doncs, els grups municipals s’han compromès a debatre en el ple de desembre, la moció proposada pel moviment #ViaUnilateral. Com a punts més destacables de la moció hi ha el compromís de reconèixer el mandat de l’1 d’octubre, el suport a la Via Unilateral i instar a les direccions nacionals dels partits sobiranistes a incloure el reconeixement de l’1 d’octubre en els seus programes electorals.
/11
|D'Arenys, casa de la vila
TIREN ENDAVANT DIVERSES OBRES DE MILLORA DE L'ESPAI PÚBLIC
ítraM tnaS alocSE | aifargotoF
alumnes de l'ESC Sant Martí col·laboren en l'enjardiment de la Pista Municipal
L’Ajuntament ha començat amb la primera part de l’enjardinament de la pista municipal. És un projecte que es volia portar a terme des de fa més d’un any, però que, a causa de la situació d’emergència sanitària, s'ha hagut d’esperar. El nou enjardinament s’està portant a terme tenint en compte aquest espai de lleure com una eina pedagògica més, que motivi la creativitat dels infants. També es faran actuacions als altres centres educatius del poble. Els nens de l’Escola Sant Martí col·laboren amb l’empresa encarregada de l’enjardinament, d’aquesta manera s’impliquen en el procés i també coneixeran les varietats. Està previst que, durant les vacances de Nadal, es canviïn els gronxadors de la pista i les bombetes dels fanals per unes altres de tipus LED. Per altra banda s'ha començat l’arranjament del paviment de la zona entre el Rial Bellsolell i el carrer Sant Josep i davant de la Plaça de l’Església.
Calaf, empresa que ha fet les obres de la riera, realitza aquestes actuacions sense cap cost extra. També s'han fet les tasques d’instal·lació de la pista de bàsquet prop de la zona industrial. L’Ajuntament té com a objectiu dinamitzar aquell espai i a la instal·lació del half pipe i de les barres de cal·listènia es suma ara aquesta pista de bàsquet de 3 x 3 . I ha finalitzat una actuació a la pujada del Castell de Can Jalpí, emmarcada en el programa de millores del Polígon i el seu voltant; s’han instal·lat uns polímers al paviment que compactaran la sorra i d’aquesta manera s’evitaran afectacions quan es produeixi algun aiguat.
LES OBRES A L'ESPLAI SEGUIRAN L'ANY QUE VE
cetaB | aifargotoF
L’any vinent començaran les obres de la tercera fase de l’Esplai de Jubilats d’Arenys de Munt. Aquesta és la intenció de l’Ajuntament, que ha ja ha llençat la licitació per adjudicar la tercera fase. Recordem que la 3a fase de les obres contempla la finalització de l’escala que connecta tot l’edifici i a més a més es pretén distribuir les sales segons les necessitats dels usuaris. Les empreses interessades poden consultar les bases de la licitació al web de l’Ajuntament.
Esplai del jubilat
/12
|D'Arenys, casa de la vila
QUEIXES PER L'ELIMINACIÓ DEL SERVEI DE PEDIATRIA AL CAP D'ARENYS DE MUNT
L'AJUNTAMENT ALLUNYA EL PIPICAN DE LA ZONA RESIDENCIAL DE CAN JALPÍ
L’Ajuntament està canviant d’ubicació el pipican per a gossos que hi ha a la zona de Can Jalpí. S'ha pres aquesta decisió arrel de les queixes dels veïns de la zona. La nova ubicació ha estat consensuada amb els usuaris de l’equipament. S’ha fet amb una estructura de ferro, i es mirarà de fer alguna actuació per tal d’integrar-ho a l’espai natural.
MÀQUINA PER LLEGIR ELS XIPS DELS GOSSOS
L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha adquirit una màquina per detectar si els gossos porten microxip, tal com obliga la llei. Gràcies a aquest lector, quan la Policia es trobi un gos perdut a la via pública, podran agilitzar la recerca del seu propietari sense haver de dependre del servei de recollida d’animals. Això suposarà agilitzar la gestió i també estalviar el cost que té el servei de recollida. La recollida de gossos és una problemàtica relativament habitual, ja que cada setmana n’han de recollir uns 2 o 3, que generalment s’han escapat de casa.
cetaB | aifargotoF
Pares i mares es van trobar a finals de novembre a la Plaça de l'Església per reclamar que torni el servei de pediatria a Arenys de Munt. A banda de la recollida de signatures van penjar dues pancartes al poble per fer visible aquesta situació i continuar fent pressió perquè torni a haver-hi pediatra al nostre poble i no haver de desplaçar-se al Cap d’Arenys de Mar. Ara per ara ja tenen recollides més de 500 signatures que, juntament amb la declaració institucional portada al darrer ple de l’Ajuntament, la faran arribar als responsables de salut.
Pancarta reclament el retorn de pediatria al CAP
PERFILAT EL PRESSUPOST MUNICIPAL DE 2021
El govern municipal ja disposa d’un esborrany que ha presentat a la resta de partits polítics i al Consell del poble abans de portar-lo a ple. Serà un pressupost que estarà marcat per la reducció d’ingressos tributaris. Es calcula una pèrdua d’entre 300.000 i 500.000€ d’ingressos amb impostos. El pressupost recollirà algun dels compromisos acordats amb la CUP. Amb el Consell del poble, el govern, té el compromís de redactar el projecte de la residència o de la instal·lació de plaques fotovoltaiques als equipaments municipals. L’any vinent també es farà la tercera fase de les obres de la riera i, a més, el govern es marca com a prioritat cercar finançament per fer una rotonda a l’entrada del poble que permeti una millora en la mobilitat.
/13
|D'Arenys, casa de la vila
ES TANCA LA PRIMERA FASE DE RENOVACIÓ DE LA ZONA INDUSTRIAL
aratnáclA arravaN naOJ | aifargotoF
Arranjament pujada del Castell Jalpí
L’Ajuntament ha finalitzat la primera fase del projecte de modernització del polígon Torrent d’en Puig, que ha suposat una inversió de 196.400€. Ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i amb un recurs econòmic del Programa Complementari de Modernització de Polígons. Les actuacions s’han desenvolupat entre el 2018 i el 2020 i han consistit en la realirzació de la xarxa de clavegueram del carrer Joan Portabella, la renovació dels embornals, urbanització i consolidació de la zona verda, i la instal·lació i senyalització d’hidrants al polígon. També s’ha renovat la xarxa d’aigua potable al passeig Can Jalpí, l'arranjament del carrer Pla de Cadellans i del passeig de Can Jalpí, i la inter-venció en l’enllumenat públic.
Aquestes millores contribuiran en l’acompliment de diversos objectius del Pla d’Actuació Municipal i del Pla Director de Desenvolupament Local dels municipis d’Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. Un dels objectius més importants a assolir properament és la construcció de la rotonda d’accés al polígon, un projecte que permetrà millorar la mobilitat i l’accessibilitat a la zona. Per als propers anys estan previstes noves actuacions que contribuiran a millorar i modernitzar el polígon industrial.
S'INCORPORA A LA PLANTILLA DE SERVEIS SOCIALS UNA PERSONA PER AJUDAR AL DISAM A principis de mes de desembre ha començat a treballar a l’Ajuntament una persona aturada major de 45 anys que s’ha contractat mitjançant un projecte d’accions per fer front a la crisi sanitària i minimitzar l’impacte social i econòmic a Arenys de Munt. La contractació té una durada de nou mesos i el lloc de treball és al departament d’Acció Social, com a reforç principalment en la gestió del DISAM i en col·laboració amb les entitats que participen al banc d’aliments, ja que es considera que és molt necessari aquest suport davant la gran demanda que hi ha. L’Ajuntament va sol·licitar aquest projecte al Consell Comarcal del Maresme i està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, dins el programa Treball i Formació i la línia COVID-19.
/14
|D'Arenys, gent i societat
UNA EXPOSICIÓ I UNA NOVETAT CULTURALS
Ja està a la venda l'Arennios 13, el podeu trobar a les llibreries del poble. Aquest any no es farà la presentació pública. A continuació fem la relació de continguts que trobareu a la revista que edita el Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, entitat creada l'any 1985 amb l'objectiu de protegir, recuperar i difondre el patrimoni històric, cultural i natural del municipi. - Editorial - Curses de cintes a Arenys de Munt. Joan Armangué i Herrero -Temps de pirates. Gustau Adzarias -L’antic camí de Torrentbò. Gaspar Casals -Nació. Òrgan de les CAC d’Arenys de Munt. Agustí Barrera -Centre Democràtic d’Arenys de Munt (1885-1912). Elies Surroca -Una aproximació als Catalaunis. Gustau Adzerias -La pandèmia de grip espanyola a Arenys de Munt (1918-1919). Francesc Forn -La construcció de la nova església de Sant Martí d’Arenys (1531-1544). Francesc Forn -Els Regàs: una família arenyenca que es va establir a Girona a finals del segle XIX. Elies Surroca
El Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, és a Facebook: Museu Arxiu ArenysdeMunt.
Portada Arennios 13
Per la seva banda Amics per l'Art del Maresme presenten una exposició col·lectiva a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzié. Es tracta d’Art al Límit, una experiència artística que ve amb la voluntat d’exercir de pont, de nexe d’unió progressista, entre aquest any 2020 i el 2021 mitjançant l’energia creativa de disset artistes de l'associació. Per a l'exposició s'han adaptat els horaris d'obertura per tal que tothom interessat tingui ocasió de veure-la tranquil·lament i amb les distàncies i mesures recomanades per la situació del Covid-19. L'exposició estarà oberta del 16 de desembre al 10 de gener; els dimecres, dijous i divendres estarà oberta de les 4 de la tarda a 2/4 de 7 del vespre i els dissabtes, diumenges i dilluns, de 2/4 d'11 del matí a la 1 del migdia.
aratnáclA arravaN naOJ | aifargotoF
CELEBRACIÓ DEL DIA PER A L'ERRADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES EN PANDÈMIA El Manifest d'enguany s'ha llegit coralment i de forma telemàtica a través de les XXSS. “El temps s’ha esgotat per als agressors masclistes” i “no hi haurà espai per a la impunitat” en són les frases més destacades. Tanmateix, a les 12 del migdia es demanava a la població de fer un minut de silenci en record i homentage a les víctimes i a la Placeta de l'Església s'hi ha instal·lat un muntatge que recorda les dones assassinades per les seves parelles o exparelles aquest any a Catalunya. El vídeo del manifest és pot veure aquí.
/15
|Publicitat
/16
|D'Arenys, esports
REPÀS ALS RESULTATS LOCALS ESPORTIUS MÉS DESTACATS DEL CAP DE SETMANA DEL 20-22 DE NOVEMBRE En hoquei sobre patins, l’equip dirigit per Raúl Castillo es va imposar per 8 gols a 0 al Burguillos al Pavelló Municipal d’Esports. Amb aquesta victòria, els arenyencs continuen líders de la competició.
L’entrenadora destaca la millora en el joc però reconeix que encara tenen feina a fer.
segtami'd rodacreC | aifargotoF
I l’altra cara de la moneda és el futbol sala, que va caure a casa contra el Calvià per 2 gols a 4. Els de Tati Torres segueixen cuers a la taula i sense estrenar el marcador de punts.
En hoquei, l’equip dirigit per Raul Castillo va endur-se els tres punts davant l’Espanyol imposant-se per 6 gols a 2. Els arenyencs es mantenen col·líder de la competició, empatats amb l’Alcobendas de Madrid. Per la seva part, hem de lamentar la contundent derrota del primer equip de futbol sala, per 3 gols a 11 davant el Ripollet. Els de Tati Torres estan sense estrenar el seu marcador de punts i són els cuers de la competició.
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
segtami'd rodacreC | aifargotoF
RESULTATS DELS EQUIPS LOCALS DEL PRIMER CAP DE SETMANA DE NOVEMBRE: DESTAQUEM LA VICTÒRIA DE L’HOQUEI I LA DERROTA DEL FUTBOL SALA
/17
|De la parròquia
NADAL 2020 A LA PARRÒQUIA Nou any litúrgic
El darrer diumenge de novembre vam iniciar el nou any litúrgic, 2020/2021, que comença amb el temps litúrgic d’Advent que celebrarem durant 4 diumenges, fins al 20 de desembre. Recordem que l’Advent és el primer temps de l’any litúrgic i que ens acompanya fins a Nadal. “Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre. Nadal és sens dubte la festa més popular del calendari cristià, encara que de fet no sigui la més important. La més important és Pasqua, que és el centre de l’any litúrgic. El temps litúrgic de Nadal i Epifania té el seu origen tres segles més tard de Jesús. Celebrem el naixement de Jesús, el Fill de Déu (Nadal) el 25 de desembre. El dia 6 de gener celebrem la segona gran festa del temps de Nadal, que és l’Epifania del Senyor, aquest dia celebrem la manifestació de Jesucrist a totes les nacions.
NADAL A LA PARRÒQUIA
Enguany, amb les circumstàncies actuals per les mesures de seguretat sanitària que cal complir , les celebracions litúrgiques comunitàries que s’han programat són les següents, tenint present que es podran fer si les condicions sanitàries ho permeten en el seu moment.
CELEBRACIONS COMUNITÀRIES DEL TEMPS D’ADVENT i NADAL HORARI DE MISSES Horari a partir del dilluns 30 de novembre: Dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7h tarda. Dissabte: a les 8h del capvespre. Diumenge: 9h i 11h del matí
Rés del SANT ROSARI: dilluns, dimarts i divendres a les 6h. de la tarda.
Celebració comunitària de la Penitència /Reconciliació: com cada any, durant l’Advent la comunitat parroquial és convocada a la celebració del sagrament de la Penitència /Reconciliació, que està prevista el dilluns 21 de desembre, a les 7h de la tarda.
/18
Solemnitat del Nadal: MISSA DEL GALL, 24 de desembre: a ¼ de 9 del vespre. MISSES DE NADAL, 25 de desembre: 9h i 11h. El Pessebre Monumental del grup de pessebristes del Centre Moral enguany tampoc no es podrà muntar a fora, a la placeta. Però es muntarà un pessebre dins del temple, com l’any passat. Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, 1 de gener: missa a les 11h del matí. El dijous 31 de desembre: missa de vigília a les 8h del capvespre.
|De la parròquia JOAN ROIG, un jove barceloní de 19 anys, proclamat beat màrtir: "No temo res, el Mestre és amb mi" "Déu és amb mi” Joan Roig i Diggle, nascut al carrer Mallorca de Barcelona el 12 de maig de 1917, va morir a Santa Coloma de Gramenet el 12 de setembre de 1936. Va ser un jove català de 19 anys, mort per milicians en el transcurs de la Guerra Civil, a causa de la seva fe catòlica. Reconegut màrtir per l'Església catòlica i proclamat beat el 7 de novembre de 2020. Era fill de Ramon Roig i Font, de Barcelona, i de Maud Diggle Puckering, nascuda a Barcelona però de pares anglesos. Joan Roig començà la seva escolaritat en els Germans de les Escoles Cristianes i a continuació en els Clergues Regulars de les Escoles Pies (Escolapis) del carrer Diputació de Barcelona. L'any 1934, Joan Roig va haver de deixar els estudis per posar-se a treballar. Per greus problemes econòmics familiars (el seu pare treballava en una empresa tèxtil) la família es va haver de traslladar a viure al Masnou. En Joan es col·locà de dependent en un magatzem de teixits i estudià als vespres per acabar el batxillerat ja que volia cursar la carrera de Dret. A Masnou trobà una comunitat i una missió: portar Jesús als altres. Començà a ser catequista a la parròquia de Sant Pere d'El Masnou, on trobà un estil de vida: l'estudi, el treball, l'esport, l'excursionisme, la cultura... El més important per a ell era la fe acompanyat, al costat dels companys de grup i també dels "capellans amics dels joves". La parròquia i el local de "Mar blava" eren per a ell el lloc de trobada amb els amics, els companys i, sobretot, amb Déu. Les persones de la parròquia d'El Masnou començaren a veure en aquell jove quelcom d'especial, en la manera com vivia, com parlava, com estimava els infants de la catequesi i, sobretot, com pregava davant del Sagrari. Es desmarcà per la seva pietat i sobretot la seva devoció a l'eucaristia. Estimava la pregària i buscava sempre un moment del dia per trobar-se tot sol amb Déu. Necessitava “participar en l’eucaristia” Tots els dies, abans del treball assistia a la missa de les 7 hores del matí. Enfront de la inestabilitat política de l'època, Joan preparà els seus camarades a morir per la fe catòlica. Un d'aquests companys informà que deia sobretot: “Doncs si Déu ens va escollir, hauríem d'estar disposats a rebre el martiri amb gràcia i coratge, com ens convida a tot bo cristià”. Just abans de ser capturat, “va combregar i va tranquil·litzar la seva mare” dient-li “Déu és amb mi”. Fou capturat a El Masnou i mort a Santa Coloma de Gramenet: El 20 juliol de 1936 els milicians republicans van
calar foc a la seu local del Masnou de la Federació dels Joves Cristians. Mentre que Catalunya s'enfonsava en la guerra civil, Joan encoratjava els seus camarades, visitava els ferits a l'hospital i enterrava els morts. Com les esglésies havien estat tancades, un prevere li confià la reserva d'hòsties consagrades, per anar de casa en casa donant la comunió. A la seva mare, que s'inquietava per la seva vida, li deia: «No temo res, el Mestre és amb mi.» A la nit de l‘11 al 12 setembre de 1936, els milicians republicans anaren a capturar-lo a casa seva del Masnou. El portaren al cementiri de Santa Coloma de Gramenet per executar-lo. Abans de morir, Joan digué als milicians: «Que Déu us perdoni com us perdono jo». A continuació morí de cinc trets de fusell al cor. Va ser enterrat en el mateix cementiri de Santa Coloma. Els mateixos que el van assassinar van quedar impressionats pel coratge d'en Joan “Aquell jove ens parlava serenament”, va comentar després un del grup. I un altre va afegir: “Aquell jove era un valent”. Fou la matinada del 12 de setembre de 1936. La causa per a la beatificació i la canonització de Joan Roig i Diggle es va obrir el 4 octubre 1999, a Barcelona. La causa diocesana en la qual es recollien els testimoniatges sobre la seva vida i les condicions de la seva mort es va clausurar el 16 maig de 2001 i a continuació es va enviar a Roma per ser estudiada per la Congregació per a les causes dels sants. El 2007, durant el procés de la causa, les seves despulles van ser traslladades i enterrades a l'església parroquial de Sant Pere del Masnou, sota l'altar de la capella de la Mare de Déu del Carme, on són venerades actualment. Després de l'informe positiu de les diferents comissions sobre la santedat i el martiri de Joan Roig i Diggle, el papa Francesc va reconèixer, el 2 d'octubre de 2019, que va morir màrtir, i signà el decret que en permetia la beatificació
/19
|De la Parròquia
DES DEL CAMPANAR Mn. Joan Soler Ribas
Benvolguts, compartiré amb vosaltres una part de l’homilia del dia de Sant Martí, perquè en aquest temps d’Advent i d’espera joiosa del Nadal, ens pot ésser també un missatge d’esperança. Destacava el dia de la Festa Major, la importància de la fraternitat. Una fraternitat viscuda, en primer lloc, com a solidaritat i com a necessitat de recuperar la confiança, i l’esperança. No podem ésser pessimistes sobre el nostre futur. I no només perquè ara ja diuen que han trobat una vacuna per la Covid, sinó també perquè des de la nostra fe, tenim la certesa que el nostre Déu és el Déu de la història i perquè l’Evangeli ha de ser una llum que il·lumini el nostre caminar. I, si això ens ho creiem, si ens creiem realment que l’evangeli és el qui ha de guiar els nostres passos, la gran pregunta que ens hem de fer sempre és: Què hauria fet Jesús aquí, en aquesta situació? S’hauria lamentat? Hauria aturat el pas? S’hauria fet enrere? No! Jesús ens hauria mostrat, de nou, que l’únic camí és el camí de la fraternitat universal. En segon lloc parlava de la importància de la fraternitat entesa com a diàleg. Perquè en una societat tan polaritzada com la nostra ens toca recuperar el diàleg, que és el desig de trobar el bé comú. Ens toca tornar a dir paraules carregades de veritat, que no mirin tant per la conveniència personal, sinó perquè allò ens serà un bé per a tots, encara que em pugui dur algun problema. Ens cal recuperar la política com el lloc on es modifiquen les condicions socials per evitar el patiment dels nostres conciutadans. Però per a recórrer aquest camí de fraternitat, local i universal, són necessaris esperits lliures.
DEFUNCIONS
-Isabel Martínez Ortuño, 93 anys. -Martí Torrent Torrent, 73 anys. -Conxita Roca Bertran, 93 anys. -Carme Planet Castañer, 91 anys. -Carmen Muñoz Artero, 73 anys. -Tudis Joseph Colomer, 83 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.
/20
En tercer lloc, posava l’incís en què per a construir la fraternitat, fa falta el respecte a la fe de l’altre. Perquè, si hem de respectar el pensament de tots, també hem de ser capaços, nosaltres, de respectar el que els altres creuen i d’expressar sense por el que nosaltres creiem. Avui Jesús no ens demana de mostrar-nos forts, sinó que des de la feblesa, la gent pugui entendre que prediquem un Déu que s’ha fet home per amor, que s’ha fet pobre per a tots, que s’ha fet feble per compartir la nostra realitat. I acabava recordant una de les característiques del que celebrarem aquest Nadal: que Jesús es fa present en la feblesa. I una de les febleses, que hem descobert ha estat que podíem perdre fàcilment la nostra gent gran. Els nostres avis. Les persones que estimàvem i que no podíem anar a veure, les persones que ens donaven la força per continuar lluitant i que tant sovint les havíem oblidat. Aquesta pandèmia ha tornat a posar en valor la força de la gent gran, els nostres pilars, allà on les famílies troben les seves arrels, els fars segurs que il·luminen enmig de moltes nits. I molts se n’han adonat que, justament, aquests avis, tenien un altre far, que era la seva fe. I han vist que aquesta nostra pobra església, a vegades tan masegada, és aquella porta oberta on la nostra gent gran, el nostre tresor més preuat, hi trobaven un consol i una força per tirar endavant. I molts ens ho han agraït. No seria potser el moment, doncs, com a societat, de veure si no ens caldria recuperar de nou aquesta fe de la generació que ens està deixant? La trobada amb el Crist va transformar un dia les seves vides. Que ens transformi també les nostres. I res més. Que aquestes festes de Nadal siguin el moment per a retrobar-nos amb aquells que més ens estimem i per a descobrir, en el fons del seu cor, quin és el seu tresor amagat. Us esperem per a celebrar junts les nostres festes.
FESTA DE SANTA LLÚCIA El diumenge 13 de desembre es celebrarà, com cada any, la festa de santa Llúcia, patrona de les cosidores i les puntaires. L'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt participarà a la missa de les 11h del matí., honorant la seva patrona i pregant per la seva protecció.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de desembre es celebrarà el dilluns 28 a les 7h de la tarda (30 minuts). Com cada any, acabant l'any, preguem per la PAU A TOT EL MÓN
| De la Parròquia
¿QUE NO HI HAURÀ NADAL? És clar que sí!
Més silenciosament i amb més profunditat. Més semblant al primer Nadal en què Jesús va néixer en soledat. Sense moltes llums a la terra, però amb la de l'estrella de Betlem, llampant rutes de vida en la seva immensitat. Sense seguicis colossals, però amb la humilitat de sentir-nos pastors i zagals buscant la Veritat. Sense grans taules i amb amargues absències, però amb la presència d'un Déu que tot ho omplirà. ¿QUE NO HI HAURÀ NADAL? És clar que sí! Sense els carrers a vessar, però amb el cor enardit, pel que està per arribar. Sense sorolls ni revetlles, reclams ni estampides ... però vivint el Misteri sense por al "covid-herodes" que pretén treure'ns fins el somni d'esperar. Hi haurà Nadal perquè DÉU està del nostre costat i comparteix, com Crist ho va fer en un pessebre, la nostra pobresa, prova, plor, angoixa i orfandat. Hi haurà Nadal perquè necessitem una llum divina enmig de tanta foscor. Covid19 mai podrà arribar al cor ni a l'ànima dels que al cel posen la seva esperança i el seu alt ideal ¡HI HAURÀ NADAL! ¡Cantarem NADALES! DÉU NAIXERÀ i ENS portarà LLIBERTAT! Poema de Javier Leoz Ventura, rector de la Parròquia de San Lorenzo a Pamplona, que va rebre la trucada telefònica del Papa Francesc, que va voler felicitar-lo personalment per la seva poesia.
22 novembre. Festa de Santa Cecília, patrona de Torrentbò
Aquesta festa major també es va suspendre, com la de Sant Martí. Però es va `poder celebrar l'Eucaristia conjuntament amb els veïns de Torrentbò, i amb el cant dels goigs en acabar la missa. ............................................................................................................. ORACIÓ ESPERIT SANT Esperit Sant: Tu que m’aclareixes tot, que il·lumines tots els camins perquè jo aconsegueixi el meu ideal, tu que em dones el do diví de perdonar i oblidar el mal que em fan i que en tots els instants de la meva vida està amb mi, jo vull en aquest curt diàleg agrairte per tot i confirmar una vegada més que mai no vull separar-me de Tu per major que sigui la il·lusió material. Desitjo estar amb tu i tots els meus sers estimats en la gràcia perpètua, gràcies per la teva misericòrdia amb mi i els meus.
(Cal resar aquesta oració tres dies seguits sense dir la petició; dins de tres dies serà aconseguida la gràcia per més difícil que sigui). I cal publicar aquesta oració quan es rebi la gràcia. Així s’ ha demanat publicar-la.
/21
|Del temps
penitència de l’anticicló ferm i tossut que ens afectà bona part del mes (Tarda 7 de novembre) 2. A falta de moviment meteorològic, fenòmen òptic meteorològic (parheli o fals sol) la tarda del dia 12, gràcies el cel enteranyinat d’aquella jornada.
"Per Sant Andreu nit llarga i dia breu"
anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF
Dos moments captats d’aquest novembre càlid i anticiclònic: 1. Gotes a l’estanador, les últimes abans de la
El 2020 s’està acabant encetant el penúltim mes de l'any, el novembre, amb ple estiuet de Tots Sants en què la temperatura tocà sostre el dia 2 abans d'un petit canvi de temps entre el dia 2 i 3, que sacsejà l’atmosfera reprenent durant uns dies la tendència dinàmica i entretinguda de l'octubre però que durà poquet, ja que es veié tallada de cop i volta per la instal·lació i durant força dies d'un anticicló càlid i ferm després de la fugaç tongada de pluges al matí i migdia del dia 7. A partir de llavors i sense fer soroll, l'ambient primaveral com qui no vol la cosa agafà el protagonisme en plena tardor fins ben bé el dia 20, quan per fi començàrem a respirar l'ambient habitual del mes de novembre, fins i tot amb regust hivernal (normal per l'època), que fins ara no s'havia presentat en aquest novembre tan suau. I que se li afegí durant la recta final de mes un augment de la inestabilitat amb un temporalet (que acabà però amb els 2 últims dies més tranquils), en línies generals sense grans quantitats de precipitació aquí a la nostra zona per la seva irregularitat i pel vent ESE que s'agregalava en arribar al litoral inhibint clarament la precipitació, ja que no ens afavoria gaire. Tot i això, la cosa s'animà entre els dies 27 i 28, aproximant-se a la mitjana pluviomètrica d’un mes de novembre en 15 anys de presa de dades. Trencant així la dinàmica eterna i eixuta que arrossegàvem des del 8 de novembre, quan es tancà l'aixeta amb l'arribada d'un anticicló ferm, tossut i càlid, sent el gran responsable del novembre tan càlid i avorrit que hem tingut.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
/22
MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
UN NOVEMBRE ANTICICLÒNIC AMB AMBIENT PRIMAVERAL
|Mirant el cel
UN COP DUR A LA RECERCA .)/moc.subria.www//:sptth( SUBRIA'd bew al ed | aifargotoF
El passat 16 de novembre, a les 02:52h (hora peninsular) es va llançar un coet que transportava el satèl·lit espanyol INGENIO des del Port Espacial de Kurú, a la Guaiana Francesa. Llançament que va ser tot un èxit fins passats 8 minuts de vol, a partir dels quals el coet es va descontrolar i la missió va passar a ser un fracàs absolut... El malaguanyat satèl·lit era una aposta molt interessant per a diferents sectors. La missió de SEOSAT INGENIO era un projecte conjunt a nivell estatal que tenia com a objectiu l’observació multiespectral de la nostra llar: la Terra. INGENIO havia d’observar la península per a extreure informació d’interès per a múltiples indústries i administracions. Des d’observacions cartogràfiques a imatges urbanístiques i forestals. El perquè de la missió era molt clar: si algú vol treballar amb imatges multiespectrals de la Terra, necessita demanar-ho a altres estaments (governs, institucions, administracions, etc.). D’aquesta manera, SEOSAT INGENIO havia d’oferir imatges pròpies i per tant, independència en les fonts de tot aquest material. A més a més, INGENIO ha involucrat durant 12 anys la feina de diferents empreses i institucions arreu de l’Estat, amb el gran impacte econòmic que això comporta. Queden enrere 12 anys de feina excel·lent i exemplar de moltíssima gent (científics, enginyers, tècnics, personal d’administració, etc.) a causa d’una pèrdua de comunicació d’informació entre les estacions de control a terra i el coet euro italià Vega (no és el primer cop que passa, sempre existeix un cert percentatge de risc i d’error, que s’ha d’assumir). Un dur cop per als centenars de persones involucrades en el projecte i els milers de possibles usuaris del material científic de la missió. Però el pitjor no és la pèrdua de la possibilitat d’explotar les dades d’INGENIO, ni la feina “perduda”, ni tant sols l’impacte econòmic. El pitjor de tot és l’impacte negatiu que rep tota la societat a causa de la premsa sensacionalista i desinformativa que ens envolta. Depe-nent de com es transmeti aquesta informació, la gent del carrer pot pensar que és una pèrdua de temps, diners i esforços invertir en espai. Res més allunyat de la veritat. No oblidem, que tota la inversió aportada a ciència bàsica reporta amb un impacte sorprenent a la societat. En el cas de l’espai, hi ha múltiples exemples que ens fan la vida més còmoda. Per dir-ne només alguns: la Relativitat General d’Einstein ens ha portat els GPS, les missions es-
"Tècnics d'AIRBUS últimant les proves del sàtel·lit SEOSAT INGENIO"
pacials ens han portat els bolquers moderns i nous materials perquè la conducció sigui més segura, les observacions de la Terra ens aporten informació imprescindible per a fer cada vegada més precisos els pronòstics meteorològics, i un llarg etcètera. El fracàs d’INGENIO ha de ser un exemple per a aprendre i donar més empenta a la recerca, en tots els seus àmbits. Amb una mica de temps i esforç aconseguirem millorar els resultats i reduir els riscos de cada llançament. Vivim moments en què el desenvolupament científic i tecnològic és cabdal. Aquest any, carregat de problemes i moments durs, ha posat de manifest una cosa que ja era de per si evident: la importància d’apostar per ciència i tecnologia. De cop i volta, ens hem cregut com a societat (i especialment els governants...) que si s’injecten diners de cop i volta la ciència farà “màgia” i ens portarà la solució de tots els nostres mals. Les coses no funcionen així... La recerca científica és una planta a la que hem de regar de forma continuada i esperar, pacients, que ens porti els seus fruits. Regant amb litres i litres d’aigua la planta no donarà abans resultats. Ara sembla ser que arriba una solució en forma de diferents vacunes. El temps ens dirà com acaba tot. De moment, seguim confiant en la ciència que, fins ara, no ens ha fallat. Que tingueu molt Bones Festes i que el 2021 us porti el millor.
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
/23
#Lilconte
Dibuix de Pol Costa Sagré
EL GUST DE LA MEDIOCRITAT L'Adrià mai havia posat en dubte el criteri culinari que l'havia dut a l'èxit. Tot just feia tres hores de l'anunci de les noves estrelles i un any més havien passat de llarg. Fina ara, la cuina de la mare ha estat l'eix vertebrador del dia a dia, pensava. Sempre he estat fidel a aquells sabors càlids de ceba fregida, de caldos i picades. Seguint aquest patró he aconseguit arribar on sóc. Però on sóc? Ets lluny, molt lluny, d'on hauries de ser. Va, calmat no n'hi ha per tant. Què em calmi? Com vols que em calmi? Ja fa vint anys de l'últim reconeixement! N'estic fins als ous de fer sempre el mateix. Cuino tan mecànicament que sembla que estigui en mig d'una cadena de producció de cotxes. Però a la gent li agrada el que fas. Potser sí, però a jo ja no. Necessito fer un pas endavant, o potser al costat. Al costat mai! Necessito fer un pas i prou. Vull una altra estrella! M'agraden les estrelletes. Petites, veniu amb mi. M'agraden. Vull reconeixement, vull crítiques, articles de diari, entrevistes, llistes d'espera, cues de gent per venir al restaurant. Aquella estrella ho va canviar tot, però ja fa vint anys. I què has fet des de llavors? Ja t'ho dic jo, res de res. Només viure del "cuento". Els plats de la mare estan molt
/24
bé, però i els meus? No sóc capaç de fer res que surti de mi. M'he d'arriscar. Però com? Potser amb algú de l'equip. Amb qui? En Santi és bo, però no n'hi ha prou, ja fa massa anys que cuina amb mi, de fet és com jo. I la Carme? Massa joveneta! Què carai importa la joventut? La joventut és energia, és frescor, és esplendor. En canvi tu ets un vell amb un cervell bavós, adormit, sense idees. On va quedar aquell olfacte? La intuïció? L'edat importa? Importa, importa! La Carme té talent i és molt jove. Però no podrà portar tota la cuina com fa en Santi. Qui parla de portar tota la cuina? Imbècil, la cuina la portes tu i ningú més. Què et passa? Quines idees merdoses surten del teu cap obsolet. Ella només ha de preparar els plats. Ella ha d'innovar, ha de posar el talent, la intuïció. I jo he d'estar al seu costat. Ella ha de cuinar, jo he de portar el timó. L'he de protegir. Que no sobresurti massa. Una sobre exposició la distrauria i no seria bo. El protagonista aquí sóc jo. Per això el restaurant porta el meu cognom. Ella ha de posar el talent, ella ha de posar el que jo no tinc i ha d'aprendre, també ha d'aprendre. Ha de provar, ha d'aprofitar que té un dels millors equips al seu costat. És un tracte just. Jo poso el trampolí, ella que aprengui i agraeixi. Quan sigui l'hora ja farà el triple salt. L'hauré de mantenir a l'ombra, si mes no fins després del reconeixement. Després la deixaré sortir, o no. Sí, després de l'estrelleta la faig sortir a la llum. Em tindrà al seu costat. Com s'ho prendrà en Santi? Ha treballat molt tots aquests anys. Quan va començar semblava que ho podria fer, de fet per això el vaig fitxar. Hem mantingut el nivell, no hem millorat. Ho ha d'entendre, i si no, bon vent. Això és un negoci. El posaré a les postres. Que es llueixi amb el dolç i s'emporti tot el reconeixement. I amb aquests pensaments l'Adrià va arribar al restaurant. —Carme, avui cuinaràs tu les carxofes confitades amb papada de porc Duroc. —Dit això l'Adrià va mirar en Santi i va veure com aquest aixecava una cella amb cara de no entendre res. Aquell plat era la seva especialitat. Els últims set anys només ell
l'havia preparat. —Santi, a partir d'avui tu faràs les postres— Un cop l'Adrià va acabar de donar les instruccions pertinents tothom es va posar a treballar. La Carme estava sorpresa, però no va bacil·lar ni mig segon. El plat que li havia assignat era l'estrella de la carta del restaurant. Aquest plat necessita un toc, un detall, el repte és fer que la carxofa i la papada es complementin a la perfecció fent aflorar els matisos de la flor, va pensar. Abans que sortís el primer plat del dia l'Adrià va demanar una forquilla, la va enfonsar a la carxofa agafant també la papada que l'aguantava i se la va posar a la boca. Va mastegar pacient amb els ulls tancats. Què és aquesta meravella? Quina textura! Com ha aconseguit aquest equilibri? Sublim! Va obrir els ulls, va veure com tota la gent de la cuina havia deixat de fer les seves tasques i l'estaven observant. Mai havia provat tal perfecció en aquell plat que ell mateix havia creat. Dissimulant la seva excitació va dir: —Interessant, Carme. Com ho has fet per lligar els sabors d'aquesta manera? —Si quan tens el plat llest el regues amb el greix de la papada a uns setanta graus, aquest uneix els sabors de la carn amb la carxofa creant un equilibri primer i ressaltant els sabors de cada element després. Havent donat aquella resposta, segura de si mateixa, es va girar i va seguir treballant. L'Adrià va fer un gest amb els ulls perquè tots els badocs que el miraven sense entendre massa bé què acabava de passar tornessin a la feina i tot seguit va ordenar procedissin a servir el plat. Dotze mesos després l'Adrià estava molt nerviós. Caminava direcció al restaurant respirant profundament. Trucaran a les set en punt, ho sé. Hem fet els mèrits per merèixer-la. Per fi ha arribat el dia. Quan va arribar al restaurant va trobar la Carme esperant davant la porta.
—Carme, t'has despistat? Que fas tan d'hora? —Vull parlar amb tu. —Em sembla bé, però ho podem fer a les set i mitja. Ara tinc coses importants a atendre. —Sé què estàs esperant. Sé perquè estàs aquí a aquesta hora. —Què vols dir? No t'entenc, Carme. En parlem després? —Ara, Adrià, ara. —Tranquil·la, d'acord. Entrem. —Mira Adrià, seré breu. No has estat sincer. T'has aprofitat de mi i ara et vols emportar les medalles. No suporto que em manipulin. Els últims mesos he refet la carta del restaurant i ni tan sols m'ho has agraït. I avui et plantes aquí tan tranquil esperant el reconeixement, sense tenir en compte res ni ningú. Saps que sense en Santi i jo mateixa no hi ha estrelles. Però tu vas a la teva. Nosaltres t'ho donem tot i tu no comparteixes l'èxit que també ens mereixem. Ets un egoista i ho sento, però no estic disposada a perdre el temps com el pobre Santi. He vingut a donar-te les gràcies per tot. Marxo— Els ulls de la Carme es van quedar clavats als de l'Adrià el qual semblava haver perdut l'alè. —Marxo? Què vol dir, marxo? Tu no vas enlloc! Però qui t'has cregut que ets?— La Carme va fer que no amb el cap i sense dir res més va girar cua. L'Adrià que no podia creure que la seva protegida li fes allò va cridar—Carme, espera, espera, perquè no en parlem?—Però aquesta última caminava ben decidida cap a la porta. Amb el cor a la mà l’Adrià només va saber articular un —desagraïda!— abans de veure com la Carme s'esvaïa. Amb la cara pàl·lida va torçar el cap, va mirar el telèfon fix i va desitjar que aquest no sonés.
Carles Costa Travé
/25
|Biblioteca
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Aprofito aquesta secció que ofereix el Batec a la Biblioteca Antònia Torrent Martori per presentar-me breument. Segur que tots i totes em coneixeu ja sigui personalment o bé perquè m’heu vist pel poble. Em dic Isabel Tudurí i des de principis de novembre soc la nova directora de la biblioteca pública. Els darrers dinou anys he estat treballant a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Els equipaments culturals estem vivint un moment complicat. Primer tancats, després amb aforament limitat i, en el moment d’escriure aquestes línies, les biblioteques només ofereixen el servei de préstec i devolució de documents. Treballem amb incertesa i no sabem què passarà demà. Afortunadament, després del confinament d’una manera o altra hem pogut continuar donant servei. Quin és el projecte per la biblioteca en els propers anys? Tots sabem les limitacions d’espai que té la biblioteca d’Arenys de Munt que dificulta poder oferir altres serveis que no siguin una sala d’estudi i sala infantil amb
/26
poca capacitat i, naturalment, el préstec de documents. Farem, doncs, la biblioteca portes enfora aprofitant totes les ocasions que se’ns presentin per fer préstec a entitats, adequarem i optimitzarem el fons perquè tot el que tinguem sigui interessant per a la gent d’Arenys de Munt i crearem centres d’interès. També col·laborarem activament amb les entitats i centres educatius realitzant projectes conjunts al voltant de la lectura i l’accés a la informació i al coneixement. Les biblioteques del segle XXI són equipaments culturals de primer ordre amb sales d’actes, sales d’exposicions, espais per a treballar en grup, espais per a joves... no acabaríem mai. Des de la nostra realitat intentarem donar-vos el millor servei. Us esperem. La biblioteca està oberta en el seu horari habitual; no cal cita prèvia. Us anirem informant dels canvis que es vagin produint.
|Llibre del mes
CONÍFERES
Coníferes. Marta Carnicero Hernanz. Quaderns
Crema. 227 pàgines. Coníferas. Marta Carnicero Hernanz. Alcantilado. 240 páginas.
Us implantaríeu un xip al cervell que us reguli els records? Ja sigui per a poder esborrar allò que us causa dolor, o bé, per a poder recuperar el que una demència pot arrabassar? Així, d’entrada, no sé quants de nosaltres ho acceptaríem, però aquesta és una de les preguntes que és possible que ens plantegem quan llegim Coníferes. Els personatges d’aquesta novel·la han escollit establir-se en una comunitat diferent, les Walden, un entorn idíl·lic envoltat de natura. Traslladar-se allà implica renunciar a l’ús de tota tecnologia, el nom de Walden li és donat en honor a l’obra de Henry David Thoreau, una novel·la del segle XIX que defensava viure en comunió amb la vida ancestral i allunyar-se de la societat industrial que s’estava imposant. La novel·la comença amb una història d’amor entre els dos protagonistes, el Joel i l’Alina. Però a Coníferes res és blanc o negre, ens demana una lectura activa. Marta Carnicero deixa petites pistes al llarg de la història, que a vegades també van farcides de referents culturals i cinematogràfics. Un dels referents més evidents és el de la pel·lícula Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Olvidate de mí), on els protagonistes es fan esborrar la memòria per tal superar un desengany amorós, o bé, la sèrie de Netflix, Black Mirror, que té un capítol que planteja el tema de la implantació d’un xip al cervell. L’encert de Carnicero és aconseguir mantenirnos expectants, fer-nos qüestionar la realitat que
que ens envolta. Atenció a com es planteja la toxicitat i l’abús en una relació que en aparença és ideal, o la possible acceptació, o no, dels sentiments que tenim més ocults. «L’Alina que vivia els gestos èpics com qui recull les molles del dinar, li allargava la mà, i ell s’adonava que no ho feia per temor de l’home en què s’estava convertint, sinó per por que, si esperava gaire a fer-ho, acabés de convertir-s’hi.»
Marta Carnicero Hernanz (Barcelona, 1974) va de-butar amb la novel·la El cel segons Google. Coníferes és la seva segona novel·la que en gran part va ser escrita en una residència d’escriptura als Estats Unit, en un paisatge idíl·lic, que li va servir per inspirar l’entorn Walden on succeeix la història. Fa poc també s’ha sabut que Coníferes és una de les candidates a guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la d’enguany. Gemma Tomàs Pruna
/27
/28
tnaicnuna'l ed bew al bma aรงallne i egtami al ne acilC
tnaicnuna'l ed bew al bma aรงallne i egtami al ne acilC
|Cartellera
|Recordant a...
SALVÀ i CASALS, ANTONI
de can Curxel
1912 - 1940 Mecànic, músic i polític socialista durant la República, que es lliurà pels pèls de la pena de mort, però passà més de sis anys a la presó L'Antoni Salvà formava part d'una família molt arrelada a Arenys de Munt i força compromesa amb la causa republicana, després de la caiguda de la monarquia. Els tres germans Salvà (Josep, Ramon i Antoni) van tenir una participació molt activa durant la República i la guerra civil, integrats en organitzacions d'esquerres i amb càrrecs de certa rellevància, que evidenciava la seva implicació en el progrés i el futur sociolaboral del nostre municipi, com també en l'aprofundiment de la democràcia: L'Antoni treballant incansablement des de les files de la Unió Socialista de Catalunya (USC) i del sindicat CNT; en Ramon exercint com a regidor durant la guerra i de secretari del sindicat CNT; i en Josep, també com a regidor de l'Ajuntament i tresorer de la Cooperativa Obrera de la Construcció. Els homes i dones de la seva generació van viure uns anys força complicats. Alguns van morir a la guerra, altres hagueren de passar molt de temps a la presó suportant maltractaments, patint gana i tota classe de malalties. I aquestes persones, que moltes vegades sembla que les tinguem oblidades, es mereixen ser recordades més sovint. Orígens familiars La nissaga Salvà s'inicià al nostre municipi a principis del segle XVIII, quan un matrimoni de pagesos de Sant Vicenç de Llavaneres (actualment Sant Vicenç de Montalt), en Martí Salvà i Butià (1686-1756) i la Rosa Reverter (16851765) es van traslladar al veí barri de Torrentbò, iniciant així una nissaga de pagesos i boters, que generacions posteriors van anar establint-se a altres llocs de la població d'Arenys de Munt. El primer fill d'aquest matrimoni fou en Josep Salvà i Reverter (1725-1808), que es casà amb la Maria Teresa Joseph i Xicoi (1728-1778), filla d'un boter de Torrentbò. El seu fill Martí (1764-1842), també boter, es casà amb la filla d'un altre boter de can Catà; però ja el següent, en Josep (1795-1871) besavi de l'Antoni, es dedicà a fer de pagès, igual que el seu fill i avi de l'Antoni, en Joan Salvà i Planas (1835-1873) casat amb l'Antònia Catà i Valls (1834-1873), i es van establir en una casa del carrer Sant Josep. El pare de l'Antoni, en Ramon Salvà i Catà (18681944), tenia un germà i dues germanes: Josep (1866-1940), Teresa (1871) i Rosa (1872).
Antoni Salvà i Casals
Es casà l'any 1895 amb la Teresa Casals i Fàbregas (1870-1953) i es quedà a viure amb els seus pares: Joan i Antònia, al carrer Sant Josep, 7 (que als anys trenta es convertí en, Carretera, 1). Les cases números 2 i 6 del mateix carrer Sant Josep, eren propietat d'en Josep Salvà i Catà, oncle de l'Antoni. Tant, en Josep que va treballar de fuster, com en Ramon de paleta, van trencar amb la tradició dels seus avantpassats de fer de pagesos o boters. En Ramon i la Teresa van tenir quatre fills/es: Josep (1900-1984) i Ramon (19051977) que tots dos van fer de paletes com el pare; l'Antoni (1912-1990) el petit, que treballà de mecànic i músic, i una noia, l'Antònia (1894) casada també amb un paleta, en Josep Artigas i Volart (1891-1974). Naixement, estudis i primeres feines de l'Antoni L'Antoni, doncs, va néixer al carrer Carretera núm. 1, un 13 de febrer de 1912 i era el petit dels quatre germans. Amb quatre anys començà els estudis a l'escola número 2 del mestre Joan Salamero, un professor integrat a l'ideari de l'Escola Moderna amb uns plans d'estudi molt avançats, i que deixà Arenys de Munt el 1927, després d'haver-se proclamat la dictadura del general Primo de Rivera, i fou substituït pel mestre Josep Vilarrubla, un lleidatà de Pallerols del Cantó. Entre els companys de classe de l'Antoni s'hi trobaven, el poeta Domènec Perramon i el que anys més tard seria el seu cunyat, en Joan Casademunt i Rossell, que era un any més gran que l'Antoni. ls catorze anys entrà a treballar de mecànic a un taller d'Arenys de Munt, mentre els altres dos
/29
|Recordant a... juliol de 1946 - BOE núm. 234 del 22 d'agost de 1946) i amb llibertat definitiva de desterrament. Mentre estigué empresonat va tocar amb la banda de la presó.
Un grup de presoners entrant a la Model
L'orquestra Rosaleda (l'Antoni és el segon per l'esquerra)
germans feien de paletes amb el pare. Però, l'Antoni a més de treballar, encara tenia temps per dedicar-se a una activitat que l'entusiasmava - a part clar està, de la política – i que era: la música. Igual que va fer l'excel·lent músic Jaume Bosch i altres del poble, anà a estudiar amb el mestre Jaume Badia i aprengué a tocar diferents instruments, principalment el violí i el saxofon, tocant en els diversos grups musicals que es van formar al nostre poble als anys vint i trenta del segle XX. Va entrar en política com a militant de l'agrupació local de la Unió Socialista de Catalunya, que a principis dels anys trenta estava presidida per en Joan Grassot i Grivé – malauradament mort al camp de concentració alemany MauthausenGusen l'any 1941 - i al mateix temps s'integrà també al Sindicat Únic de Treballadors (CNT-FAI), dirigit pel seu germà Ramon i en Francesc Sarlat i Solà. Servei militar i guerra L'any 1933 va ser cridat a fer el servei militar amb l'exèrcit de la monarquia (no ens consta on). Quan van mobilitzar la seva lleva per la guerra, va ser destinat al cos d’artilleria, no sabem de quina unitat, però estigueren combatent per la part de Llevant. Aconseguí tornar a Arenys de Munt a les acaballes de la guerra, però, després de l’entrada dels nacionals al poble, va ser detingut per agents de la Falange local i lliurat a la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar. Fou sotmès a consell de guerra sumaríssim al jutjat militar d’Arenys de Mar (Exp. 109 - Ref. 6506), acusat de crims que no havia comès i enviat a la Model de Barcelona. El gener de 1940 tornà a ser jutjat per l'Auditoria de Guerra de Barcelona en consell de guerra ordinari (Exp. 002098 – Ref. 986 de 1939) i condemnat a la pena de mort pel delicte d'Auxilio a la Rebelión, que li fou commutada per cadena perpetua, i que finalment li va ser rebaixada a dotze anys. Un cop a la presó tornà a ser jutjat per una altra causa (Exp. S/n. - Ref. 7008 de 1940) però aquesta va ser sobreseguda. Sortí amb llibertat condicional de la presó Model a mitjans del 1946 (Ordre del 19 de
/30
Activitat politicosocial i militar dels altres dos germans En Josep Salvà i Casals, germà gran de l'Antoni, es casà abans de la guerra amb la Josepa Collbatallé i Munné (1905) de Sant Hilari de Sacalm, i va començar la seva activitat social formant part de la junta del Club de Futbol Arenys de Munt, com a vocal l'any 1929, quan el club tornà a reprendre l'activitat, ja en pla oficial i de la mà del mestre Raimon Torroja, que en fou el president. Gairebé tota la junta estava formada per persones vinculades a partits progressistes. Amb l'arribada de la República s'integrà a la CNT i l'any 1933 va ser nomenat tresorer de la Cooperativa de la Construcció. El 28 de març fou designat pel sindicat per formar part del Consell Municipal com a regidor de Proveïments, càrrec que ostentà fins el 2 de gener de 1939, que marxà al front amb els de la lleva del sac. Quan van entrar els nacionals va ser detingut i traslladat al jutjat militar de Badalona per ser jutjat en consell de guerra, però la causa va ser sobreseguda per manca de proves. L'altre germà, en Ramon Salvà i Casals, es casà amb la Rossita Majó i Juanola (de can Gravat), i fou també dirigent de la CNT i secretari local durant l'any 1937. Després del cop d'estat del 18 de juliol va ser designat membre del Comitè Antifeixista en representació de la CNT-FAI. Fou escollit conseller municipal de Defensa, en l’ajuntament que en temps de guerra va presidir en Miquel Calafell, i fins que no marxà al front treballà a l'empresa col·lectivitzada d'en Ramon Vernis i Vergés (Serraries Mecàniques Col·lectivitzades), amb el càrrec de Delegat Interventor designat per la Generalitat de Catalunya. Participà en la guerra com a voluntari, en un destacament d’artilleria, i es va exiliar a França el gener de 1939. El 22 de maig de 1940 fou citat a declarar al Jutjat Militar núm. 1 de la 4a Regió Militar (causa núm. 16). No hi va assistir i la família va al·legar que patia una malaltia greu, en realitat era a França. Pocs anys després, la seva dona, la Rossita Majó (que patia una greu malaltia), aconseguí per mitjà de la Creu Roja Internacional, el permís de traslladar-se a França amb el seu fill Joan i la seva filla Pilar, i així poderse retrobar amb el seu marit. Sembla que en Ramon trobà feina a Saint Étienne (regió d'Auvernia-Ródano-Alpes) una ciutat industrial de més de 100.000 habitants, però també passà cert temps a la ciutat de Brest de la Bretanya francesa.
|Recordant a... Canvi de domicili i casament L'any 1946, l'Antoni i la seva promesa, la Teresa Forts i Puigmacià (1914-1982), filla del matrimoni Narcís Forts i Valls (de can Bagili) (1887) i la Gertrudis Puigmacià i Vives (1891), van decidir estar un temps lluny d'Arenys de Munt – no per haver estat desterrat, com sí va passar amb altres expressos - i van marxar a viure a Badalona, i aquell mateix any, es van casar a l'església de Santa Maria. (El temple de Santa Maria està situat a la plaça Barberà,1 i és un edifici d'estil barroc amb façana neoclàssica. Va ser inaugurat l'any 1778 i reconstruït el 1939-58). Anaren a viure al carrer San Joaquin (a prop de l'estació del tren, i de la platja) en una casa propietat d'uns parents de la Teresa, i al cap de sis anys, va néixer la seva primera i única filla: Maria Teresa. L'Antoni, gràcies als seus bons coneixements de mecànica, aconseguí entrar a treballar als Tallers Blanch de Badalona; empresa de construcció i reparació de maquinària, creada als anys vint, radicada al carrer Santiago Russinyol i on, sembla ser, també hi havia treballat abans de la guerra, l'alcalde Miquel Calafell, amic i company de sindicat de l'Antoni. A Badalona, l'Antoni continuà fent de músic, ja que en aquella època marcada per la dictadura franquista no es podia dedicar a la política, i com que la música era seva altra gran afició, aconseguí integrar-se en algunes orquestres catalanes com la Rosaleda, una orquestra/cobla de gran prestigi en les sales de festa de Catalunya - que sovint actuava a l'hotel Miramar de Badalona - i on l'Antoni, que era un músic molt complet, hi tocava regularment el saxo i el violí, però també, la trompeta o altres instruments, si era necessari. (L'orquestra-cobla Rosaleda es fundà l'any 1945 a Sallent a iniciativa de Guillem Viñas, amb el nom de Conjunto Rosaleda, transformant-se també, en Cobla deu anys més tard). A finals de la dècada dels anys seixanta, l'empresa Blanch va tancar (o va fer reducció de plantilla). El cert és que a l'Antoni el van obligar a agafar la jubilació anticipada i es quedà sense feina, però aleshores el seu cunyat, el matalasser Joan Casademunt, li demanà si podien pujar a Arenys de Munt per ajudar-lo en la confecció de vànoves i en altres tasques del seu negoci; i el matrimoni amb la seva filla Teresa van fer les maletes i es van traslladar al carrer Sant Antoni, 43, a la casa propietat de la família Forts, on ja venien de tant en tant a passar els estius. Mentre la Teresa col·laborava en el negoci de la seva germana,
L'Antoni Salvà i Casals
L'Antoni i la Teresa (a lesquerra) acompanyats del seu germà Josep i senyora
l'Antoni estigué durant un temps treballant en una vinya que tenia arrendada el seu germà Josep. Sempre havia mantingut contactes per carta, amb l'altre germà exiliat a França, per això, quan aquest es posà malalt cap allà l'any 1973, no dubtà a marxar tot sol amb el tren per anar-lo a veure. Va ser l'última vegada que es van veure, ja que en Ramon morí l'any 1977. L'any 1982 va morir la Teresa, i l'Antoni també començà a estar malament de salut i per això, anà a viure amb la seva filla Maria Teresa i el seu marit Jaume Roquet i Colomer al carrer Nou, 8, fins a l'any 1985, que a causa d'haver empitjorat i necessitar més vigilància i atencions mèdiques, va ser ingressat a la Residència del Remei, morint l'any 1990. Aquell dia ens deixà, doncs, un gran defensor de la democràcia i un dels últims dirigents polítics d'Arenys de Munt, d'aquella República que tan sols va ser un miratge, pel poc temps que va durar, però amb la qual, els nostres pares i avis estaven tan il·lusionats. L'Antoni, com els seus dos germans, ho va intentar i va lluitar amb totes les seves forces, deixant un grapat d'anys de la seva vida entre aquelles parets grises de la presó Model de Barcelona, mentre que el seu germà Ramon hagué de marxar a l'exili per tal d'evitar la repressió dels botxins franquistes enemics de la llibertat i dels drets humans. L'Antoni (com tants altres “herois” de la República) va morir sense que els “nous demòcrates” de la transició li haguessin agraït mai el seu sacrifici. “La pitjor de les democràcies és mil vegades preferible a la millor de les dictadures” (Ruy Barbosa de Oliveira. Escriptor i politic brasileny. 1849-1923)
Elies Surroca i Campàs
Nota: Per un error involuntari en el “Recordant a......” del mes passat, vàrem posar que en Jaume Soler va tenir 12 fills/es, quan en realitat foren 13, i el nom que faltava era el d'en Joan.
/31
|El racó de l'Humanista
L’EDAT D’OR (CONTINUACIÓ) A la pàgina del Racó de l'Humanista d'un passat número, vaig escriure unes reflexions i consideracions sobre l'Edat d'Or. A la pàgina d'avui, pretenc donar unes noves pinzellades sobre el tema. La vida és un viatge amb moltes estacions. Ningú sap quantes estacions ens queden per arribar a la fi del trajecte. No hem de programar massa el "demà" i, sobretot, oblidem del "demà passat". Fem, mentre puguem, el que volem i desitgem, avui. Hem d'acceptar que ja no podrem fer tots els projectes ni aconseguir molts somnis. La nostra actual riquesa no és el que hem retingut, sinó el que hem donat amb generositat i amor. Gaudim dels nostres espais de solitud, llegint un bon llibre, o amb els ulls tancats delectant-nos amb alguna cançó de “l’ahir". Hem de ser conscients i hem d'acceptar que tenim uns nous companys de viatge que es van unint al nostre viatge (artrosi, sucre, tensió, ...). En visionar la pel·lícula de la nostra vida hem de saber oblidar-nos del que no ha estat bo ni positiu i recrear-nos en tot el que ha estat satisfactori. Tots tenim una agradable i positiva pel·lícula que visionar.
/32
Les necessitats van minvant. No necessitem comprar-nos un vestit cada any, canviar de cotxe cada tres anys, ni menjar en abundància i luxe. El nostre ordre de valors ha anat canviant. Hem anat donant menys importància a aspectes que eren preferents i ara tenim cura d’altres als quals abans no li prestàvem atenció. No sempre és cert que qualsevol temps passat va ser millor, però si és veritat que hem viscut molts fets positius. Guardem massa coses, "per si un dia ...". Roba que no fem servir, llibres que no llegim, ... Hem de saber desprendre'ns de tot el que ja no ens és útil i que no necessitarem. No és aconsellable quedar-nos encastats al sofà enganxats a la tele i ens ho "empassem" tot. Hem de ser selectius i escollir programes que ens proporcionin alguna satisfacció. Els metges ens recomanen caminar. Mentre puguem, és la millor medicina. Els únics "tresors" que ens van quedant és la família i els amics. Més que mai, hem de cuidar l'alimentació, l'exercici físic moderat i el descans. Hem de saber afrontar aquesta última etapa de la nostra vida amb tranquil·litat i pau. Seguir fent el que ens satisfaci i ens produeixi benestar. I sobretot gaudir de la companyia, l'afecte i l'amor dels nostres.
Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta
OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC
|Opinió
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
ADAPTAR-SE ALS TEMPS QUE CORREN! Aquest verb té un significat molt significatiu pel que estem vivint en aquests moments de crisi, que és el següent: “Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús” Corren temps de prioritats pels més vulnerables, per aquelles persones que no tenen, per ajudar al comerç, als autònoms, a la gent gran, a les empreses i tants d’altres que com aquestes també estan patint aquesta pandèmia traduïda en crisi sanitària, però, sobretot econòmica. Com ja he expressat altres vegades, sé que hi ha actuacions per part de l’Ajuntament que ja estaven aprovades d’anys anteriors (Centre Cívic, plaça de Can Borrell, enjardinament de la Pista Municipal...) per portar-les a terme amb el pretext d’estar ja adjudicades, però ara NO toca, pot esperar, és una falta d’ètica i moral que fa mal als ulls. A un mes per acabar l’any (segurament amb superàvit) faran veus de celebració i ens diran que han fet un gran estalvi perquè així que al pròxim exercici hi hagi més diners per fer despesa pública, però poc importa aquesta celebració perquè és ara quan fa falta l’ajut de l’Ajuntament cap als seus vilatans (l’anomenada política municipal) procurant menys burocràcia a l’hora de fer tràmits d’ajuts i que siguin més àgils per a totes les persones que més ho necessiten. Tot i que estàvem avisats des del mes de març, el Govern NO ha procurat per si una segona crisi i des del carrer l’opinió local (que és sàvia) li sembla que no han fet una previsió eficient. Em costa entendre un servei de política municipal sense ADAPTAR-SE a les circumstàncies, sense demanar opinió als Consells i sense fer un intent de consens de tots els grups en una situació excepcional d’alarma com aquesta. Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos BONES FESTES a TOTHOM. Virgili Garcia President Alternativa Municipal Arenys de Munt IDC
/33
|Opinió
COMPARACIONS
CREDIBILITAT
Quan ens endinsem en el mandat 2019/2023, ens trobem que la política municipal és una continuació calcada del mandat anterior, sobretot en les maneres d’actuar obsessives (Centre Cívic, Gusam, dietes a polítics, neteja viària...), o de decidir què es pot fer i què no i també de manar pensant més en les properes eleccions que en les persones i les necessitats prioritàries per Arenys de Munt. Fer comparacions sempre pot generar reaccions irreals i contraproduents sinó es fa servir el mateix llistó de mesura. Comparar el nostre poble amb altres pobles del Maresme NO és de rebut per diferents raons, sobretot per diferents característiques territorials i/o econòmiques; uns són turístics i ben comunicats, altres són d’interior sense platges i amb pocs ingressos, uns són molt habitats i altres són de dimensió petita/mitjana, uns tenen capacitat d’endeutament mentre que altres els falten recursos per poder tirar endavant els seus programes electorals... El que si podem comparar són els diferents alcaldes que han governat últimament a Arenys de Munt, com l’actual alcalde comparat amb els seus antecessors, i el resultat és d’un nivell resolutiu baix i de despesa municipal alta. Ho veiem amb les formes d’actuar i des de l’eficàcia de les diferents regidories que han de proporcionar serveis municipals obligatoris, és però que sembla que tothom es conformi del que tenim. Hi ha una llarga diferència entre els procediments de l’actual l’alcalde i les maneres de fer i de percebre de l’etapa de l’Andreu. A dia d’avui no hi ha autocrítica ni participació ciutadana, falta escoltar més a les persones discrepants, a vegades s’actua amb deixadesa, estratègia i irresponsabilitat, sovint sense intenció d’arribar a consensos amb les altres parts, sembla que només es defensen interessos propis. “Les comparacions no sempre són
odioses, a vegades serveixen per valorar a qui ens vol governar”
La credibilitat en política és un valor necessari-i imprescindible per obtenir la confiança dels vilatans i que s’aconsegueix respectant tots els compromisos electorals promesos en la campanya, quan NO es poden complir cal demanar disculpes convincents significatives i/o dimitir per no comprometre la credibilitat ni la imatge de qui representa als ciutadans que li donen confiança. La credibilitat es demostra en fets no en paraules ni amb discursos enrollats com els que sentim dels polítics del govern. No és normal que des de fa molts anys (2007-2020) molts partits polítics ens han promès una nova Residència Geriàtrica per substituir l’actual i obsoleta V. del Remei i fins a dia d’avui res de res, amb l’agreujant que hem de desconfiar de la voluntat per portar a terme aquest projecte tan necessari per Arenys de Munt. Mentrestant esperem, el govern hauria d’encarregar als Serveis Jurídics de l’Ajuntament de creació del Servei de Residència Municipal per donar il·lusió i satisfacció a una ciutadania que espera que es compleixi una promesa que suscita reticències. La credibilitat no s’hauria de perdre mai quan es confia en persones que hem escollit per representar-nos, per fer funcionar eficientment els Serveis Municipals i alhora per administrar els nostres impostos en benefici dels arenyencs de totes les edats. Decep quan aquests representants no actuen de manera exemplar i no dediquen tots els seus coneixements a solucionar els problemes del vilatans, a millorar la qualitat dels serveis públics (neteja, brossa, enllumenat, etc.) a impulsar la participació i la transparència municipal, a comprometre recursos públics per les demandes ciutadanes i a informar mensualment de les dietes polítiques personals. No hauria de fer por exigir als nostres representants a l’Ajuntament que ens consultin quins equipaments són prioritaris i que compleixin donant exemple que treballen per nosaltres i per Arenys de Munt.
Xavier Oller
Jaume Missé
/34
|Opinió
“EL SITIO DE MI RECREO” Vaig anar a veure el documental d’en Pau Donés on l’entrevistava Jordi Évole, quinze dies abans de la seva mort. Molt recomanable per qui pugui anar-lo a veure, és un cant a la vida a les portes de la mort. En Pau va triar una cançó que va entonar amb la veu fràgil d’un cos molt cansat. Aquella cançó que, tot i ser molt coneguda per molta gent , jo la desconeixia i em va impactar i encuriosir. No entenia perquè havia triat aquella cançó que ni era d’ell i que d’entrada no vaig entendre. Era “El sitio de mi recreo” d’Antonio Vega. Emocionalment tocat pel documental, tot just havent pujat al cotxe vaig posar-me a buscarla pel spotify. Aquella cançó des del primer moment em va seduir; una melodia preciosa, una lletra oberta i un dubte… com fer-me meu tot allò que explicava. Els següents dies vaig continuar posant-la de forma compulsiva. Cada vegada m’agradava més però alhora em creixia la necessitat de trobar-li un sentit que estava segur que se m’escapava d’aquella lletra màgica. Davant de l’ordinador a la barra de google vaig escriure “significado del sitio de mi recreo de Antonio Vega”, vaig entrar a una pàgina web i vaig llegir dues, tres, quatre vegades el que deia i per fi vaig trobar-ho. “El sitio de mi recreo” no és un sol lloc. En poden ser molts, on cadascú de nosaltres se senti a gust físicament i espiritualment. Són també moments que podem viure, alguns
amb soledat o d’altres acompanyats d’aquelles persones que ens proporcionen tranquil·litat i benestar, amb qui estem a gust tant amb les seves converses com amb els seus silencis. Pots trobar-lo mirant paisatgísticament el teu poble des d’un punt alt i sentir que és el teu bressol i que te l’estimes. Pots estar amb algú jugant a un joc de sobretaula, no importa on, i sentir-ho. Pots mirar a l’infinit, pensar amb la família, amb els amics i sentir-ho. Pots notar-ho caminant pel bosc, anant amb bici, passejant el gos, mirant com surt el sol o com cau la tarda. Hi ha persones que quan estàs amb elles et generen tot un munt de sensacions i sentiments positius, independentment del lloc on estàs. Amb elles trobes el “sitio de mi recreo”. Com diu la cançó: “Silencio, brisa y cordura, dan aliento a mi locura, hay nieve. hay fuego, deseo allí donde me recreo” En aquests moments que la pandèmia ens ha generat tants moments d’angoixa, incerteses i pors, desitjo que cadascú dels que ho esteu llegint hagueu trobat el vostre lloc de “recreo”. Aquell lloc íntim per fer fora les vostres pors i començar de nou. Jo l´he trobat i la cançó m’ha ensenyat a saber-lo reconèixer. Pep Artigas
/35
|Opinió
OBRA DE TEATRE DEL CENTRE MORAL D’ARENYS DE MUNT Crítica lliure
Hola! Com tots sabeu, jo, l´Alfonso Garrido, vaig portar “l’antic Centre Moral”, ara “La Puntaire”. Tenint una cambrera que feia teatre vaig anar a veure l´obra que ella estava fent al Centre Moral: “El Pati Blau”, d’en Santiago Rusiñol i Prats. Jo no soc molt de llegir i no sabia de què anava aquesta obra teatral. Quina va a ser la meva sorpresa pels fets que transcorrien de la boníssima interpretació de tots els actors, tramoia, etc. En ella em vaig quedar molt afalagat d’haver-hi anat i gaudir d’una obra teatral tan bonica, tan de veritat que en vaig enfonsar en ella i vaig gaudir molt de tot el que en ella succeïa. Encara que sé que és una obra de teatre, m’ho vaig creure per tan ben interpretada i com amb fets de l’època que eren molt comuns malauradament com malalties, falta de diners,
ignorància, falta de recursos i gent que feia la pela com podia o sabia davant les circumstàncies de l’època. I ara en el confinament el meu fill no para d’anar a youtube i ficar coses i no sé com va veure un trosset de l’obra i jo em vaig recordar com el Centre ens apropa a les vivències de la nostra història amb aquestes obres de teatre històriques i molt realistes, en un món on tot és al moment i res de futur i amb tota la incertesa ens porta a no poder sentir-nos segurs de res. Amb tots els agraïments a la labor del Centre i la seva bona posada a punt, atentament un humil admirador del que el Centre significa per a tots els arenyencs, del passat, el present i el futur. Alfonso Garrido Gómez
AUCA DEL COMERÇ URBÀ Avui us volem presentar l’auca genuïna i formal on parlem de les botigues i el comerç d’àmbit local.
Allò que més ens agrada és per la proximitat, tot el que allí s’exposa té un toc de qualitat.
Mirar que el que comprem siguin productes d’aquí, el transport, si ve de lluny, el Medi Ambient fa patir.
Amb enginy i decisió és un sector que avança atesos per dependents que inspiren confiança.
Deixar el cotxe a casa per poder anar-hi a peu i parlar amb els veïns és allò que no té preu.
Sense botigues al barri i sense botiguers experts els pobles i les ciutats esdevindrien deserts.
Somrients i simpàtics, tracte personal i atent, estaran al teu costat perquè surtis ben content.
Hi ha botigues per a tot, carnissers, peixateries, fruita i verdura fresca, forners i pastisseries.
Quan hi ha un confinament i no ens podem desplaçar tenir botigues a prop ens permet anar a comprar.
Sense moure’ns del veïnat tot el que necessitem dins les seves botigues és segur que ho trobarem.
Bodegues, tendes de roba, sabates, perfums, regals, llibreries i herbolaris amb productes naturals.
Per l’atenció excel·lent que sempre ens han donat volem tenir als carrers, COMERÇ DE PROXIMITAT
Pere Marpons Colomer
/36
BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC
|La Bústia
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Donaviva
EN DEFENSA DE LES DONES Elionor (la futura sor Isabel) va néixer el 1430, filla extramatrimonial del noble Enric de Villena, un escriptor i poeta. Va viure des de petita a la cort de la reina Maria de Castella, la seva cosina, i a quinze anys va professar com a monja. Era una dona molt inquieta que no es va limitar a millorar les instal·lacions i fer créixer les obres d'art del monestir, sinó que també va atreure al seu voltant els principals artistes, escriptors i intel·lectuals. Va ser una de les poques plomes femenines que van escriure en català durant el segle d'or de les lletres valencianes, coneguda com Isabel de Villena. Amb un estil i continguts innovadors, l'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, on LES DONES SÓN LES AUTÈNTIQUES PROTAGONISTES. Vilatans i vilatanes, Quan aquesta carta vegi la llum, estarem ja al mes de desembre, un mes de festes, unió i celebracions. Aquest any serà diferent, amb algunes restriccions per culpa de la pandèmia. El nostre desig és que, malgrat les circumstàncies, gaudim del que tenim; això passarà.
Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711 Donaviva
/37
|La bústia
Escola Sant Martí
ACTIVITATS ESCOLA VERDA TALLER APILO
El nostre projecte d’escola verda està centrat en l’interès per qüestions mediambientals destacant l’hort escolar, els delegats verds, l’estalvi energètic i el reciclatge. L’activitat que us presentem està integrada en l’apartat del reciclatge. Els nostres alumnes de sisè aquests dies han fet un taller dins de la campanya “Apilo”. Va ser de forma telemàtica però això no va ser un impediment per aprendre un munt de coses i experimentar. Us recordem que la normativa europea i estatal estableix que a partir de l’any 2015 s’ha de recollir un 45% de les piles i acumuladors portàtils que surten al mercat. Actualment a Catalunya només recollim el 34%. Per tant, per complir amb la normativa hem d’incrementar la recollida selectiva de piles de forma significativa i quina millor manera que confiar en els adults del futur. Som-hi, entre tots podem tenir un planeta millor, un Arenys de Munt més sostenible, una Escola Sant Martí més curosa amb el medi ambient. Posem tots el nostre granet de sorra!
AJUDEM EN LES MILLORES DE LA PISTA Aquests dies han estat fent obres de millora a la pista que estan fent l’Ajuntament i nosaltres hem volgut col·laborar, amb els nostres alumnes de quart, ajudant a plantar algunes de les plantes que han posat. Va venir l’Anna i ens va fer una explicació dels tipus d’arbres que havien plantat acompanyat d’un dossier per tenir tota la informació recollida. Les tres varietats d’arbres que han posat a la pista són molt interessants: Per una banda l’olivera és centenària. Del ginkgo biloba que ens ha explicat que les seves fulles canvien de color durant tot l’any, però el que més ens va sorprendre d’aquest arbre és que ja existia al principi del Juràssic. I també han plantat un
/38
liquidàmbar que té unes fulles estrellades com la bandera del Canadà. Nosaltres hem ajudat a plantar el Gessamí del voltant de la tanca de la pista. Quan creixi serà molt bonic. I ara encara falten per plantar algunes plantes aromàtiques com el romaní, l’espígol... Que maca que quedarà la pista i quant hem aprés avui! Esperem que ens ajudeu a conservar aquest jardí!
Experimentem amb “Earth art” Les nenes i els nens de Tercer curs de l’Escola Sant Martí, per tal de celebrar la Castanyada, vam fer una sortida al bosc de Can Jalpí on vam realitzar mandales amb elements naturals del bosc. Aquesta activitat servia per desenvolupar la creativitat plàstica tot gaudint del bosc, amb una acció de transformació artística que ens va permetre conèixer millor l’entorn i respectar-lo. En el plantejament d’aquesta tasca ens hem inspirant en el corrent artístic de l’art contemporani anomenat “Land Art” o “Earth Art”, consistent a crear obres en plena natura, utilitzant materials naturals que aquesta ens ofereix: pals, fulles, pedres, pinyes… Les primeres obres d’aquest corrent artístic es van realitzar en deserts d’Estats Units a finals dels anys seixanta. Seguint la filosofia d’aquest art, les nostres mandales van quedar al terra del bosc exposades als canvis i a l’erosió de l’entorn natural. Nosaltres vam emportar-nos les obres a l’escola fotografiades. Per tal que també en pugueu gaudir, us en exposem una mostra.
|La bústia
PSC Arenys de Munt
ANC Arenys de Munt
DEFENSEM LA PROTECCIÓ DEL SISTEMA SANITARI D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL POBLE
EL POBLE EN MARXA PER PROVOCAR EL CANVI
EXIGIM EL RETORN DEL SERVEI DE PEDIATRIA PER ALS NOSTRES NENS I NENES.
L’Assemblea ha fet durant aquest novembre una consulta als socis sobre el posicionament d’incidència política i un decàleg de principis d’acció. Insistirem en la importància de les pròximes eleccions del febrer. L’ANC treballa en precampanya, però cadascú de nosaltres també hem de fer la nostra, parlant de política amb el nostre entorn. Tenim sobre la taula una nova oportunitat que no es pot deixar escapar. Tots els vots per a partits que defensin la Independència sense ets i uts són valuosíssims. El teu és important, però també el dels teus veïns, els teus amics, i dels companys de feina. Hem de llaurar per collir al febrer. Tant és així que a part de l’Assemblea ha aparegut des del nostre poble la plataforma www.viaunilateral.cat, que es va estenent en molts municipis d’arreu del territori. A Arenys de Munt s’han recollit més de 300 signatures, de tal manera que, amb el suport dels tres partits polítics independentistes, en el proper Ple Municipal del desembre se’n parlarà. Felicitats i ànims. El poble va prenent el pols, i ens farem sentir. Estan apareixent altres plataformes en el mateix sentit, com “Escons 1 d’Octubre” i la plataforma “Donec Perfídiam”, les propostes de creació de partits polítics, els moviments independentistes... va, som-hi. El poble ha de vèncer, i si defallim, la República s’allunya. Ningú ens la regalarà. Acabem aquest any desastrós per a tothom. No sabem com podrem celebrar el Nadal. No sabem com serà el 2021. Tot ha canviat tant, i tant ràpidament! En mig de la responsabilitat social que requereix el moment us desitgem unes molt Bones Festes.
El darrer ple del passat 19 de novembre, el nostre Grup Municipal va presentar una moció en què exigíem la presa de mesures per part de la Generalitat de Catalunya, així com tots els estaments governatius, per tenir el sistema sanitari d’atenció sanitària que mereixem, i fer una crida tot exigint al govern de la Generalitat el retorn del servei de pediatria al nostre CAP. Actualment més de 1.500 nens i nenes no estan rebent atenció pediàtrica al nostre municipi, i la reivindicació és clara: els nens i nenes d’Arenys de Munt precisen de rebre la correcta atenció sanitària en igualtat de condicions que qualsevol altre infant arreu de Catalunya. No són ciutadans de segona. És l’hora de treure les ulleres políticament partidistes, que es van veure amb el vot d’abstenció del govern municipal; ells governen a la Generalitat, però el seu mandat és governar a nivell municipal... Fets, no paraules!. Si recolzem, ho fem de veritat, així que endavant, doncs el proper pas és davant de l’ICS i la Conselleria de Salut... exigim el nostre dret a rebre, nosaltres i les nostres famílies, una assistència sanitària completa al nostre CAP. Per això, vam demanar a l’ICS i a la conselleria de Salut. 1.Retorn del servei de pediatria al CAP d’Arenys de Munt amb caràcter immediat. 2. Millorar la coordinació interna dels serveis de salut amb els serveis socials per poder detectar aquelles possibles persones transmissores i que a la vega-da per la seva vulnerabilitat social els cal que se’ls faciliti recursos socials. 3.Tirar endavant un Pacte per la Salut, un pacte que sigui consensuat amb tots els agents implicats. Un pacte per un sistema de salut públic, universal, equitatiu i de qualitat, on la salut pública i l’atenció primà-ria siguin els pilars fonamentals de la nostra sanitat. I alhora vam manifestar el nostre suport: Al sector dels metges i metgesses interns resi-dents, metgesses i metges d’atenció sanitària i personal del transport sanitari en la defensa dels seus drets. Instem, per tant, a la Conselleria de Salut que treballi per millorar les condicions laborals i salarials d’aquelles persones que ens cuiden, recordant que tenen els pitjors sous i les pitjors condicions d’Europa. A tot el col·lectiu de professionals sanitaris, facin el servei que facin, per tal que tinguin les condicions òptimes per treballar eficaçment, tant laborals com salarials, sense que es produeixin greuges comparatius.
#ElDretASerIndependents Molts ànims a tots els perjudicats per la Covid19. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
/39
|La bústia
ADM
ABURRILANDIA
Arenys de Munt és un poble que tots sabem que ningú vindrà a resoldre els nostres problemes i que hem de ser nosaltres qui aportem les solucions per poder gaudir de la nostre situació geogràfica, històrica i tradicional. La política municipal d’Arenys de Munt hauria d’aconseguir un vincle de consens/participatiu amb els partits, les entitats i les persones que no coincideixen amb el govern perquè un poble no pot tirar endavant d’esquenes a qui pensa que ens dirigim per un camí equivocat. Lamentem que es continuï evitar escoltar les veus discrepant amb les decisions capritxoses i obsessives a l’hora d’invertir en nous equipaments amb el beneplàcit només dels 7 membres del govern i sense possibilitar de consensuar amb qui pot aportar propostes i/o alternatives. És ben coneguda la preocupació dels membres del Consell del Poble NO polític per insistir a l’Ajuntament que és imprescindible aconseguir la substitució de la obsoleta Residència del Remei per un nou equipament de residència d’avis municipal que reuneixi totes les condicions sociosanitàries, d’espais i de capacitat per a una població de 9.164 vilatans (cens gener 2020) amb la certesa que ara és la prioritat més necessària d’Arenys de Munt, abans de malbaratar diners públics amb obres sense sentit com la Plaça a Can Borrell (60.000 €) o el Centre Cívic (1,5 M€, de moment) ex-Cooperativa (995.402 €), Plaça Mercat, habitatge cooperatiu) etc... Arenys de Munt no voldríem que es convertís en ABURRILANDIA ni en un poble dormitori per culpa de les males inversions pandèmiques improvisades (15 modificacions de crèdit en 10 mesos) sense planificació ni transparència, per falta de convicció i de participació dels 10 consells municipals i de les persones actives que també saben el que falta i que volen col·laborar per gaudir d’un poble millor en què ens puguem emmirallar. ADM
/40
Banc de Sang i Teixits
CAMPANYA BANC DE SANG I TEIXITS “Participa i dona!”
A la Sala Municipal: DIUMENGE, 13 de desembre 2020: matí, de 10h a 14h DILLUNS, 14 de desembre 2020: tarda, de 17h a 21h En aquests moments d’incertesa social, el millor encoratjament que hom pot rebre és veure com els donants segueixen amb la seva col·laboració, com sempre fan. Ja ho tenen en el seu pensament, més ara en aquestes circumstàncies tan difícils, és molt necessari. Estem en el bon camí, fem que aquestes festes nadalenques (tan diferents) puguem fer aquest regal a les persones que més ho necessiten. Femho tots plegats, que puguin passar-ho una mica millor. Aquests són els desigs del Banc de Sang, i el meu particular. “Tú serás mi monumento y jamás podré olvidarte, por quitar mi sufrimiento con el calor de tu sangre” Donants, ja podeu reservar hora per donar tant de sang com de plasma a: www.donarsabg.gencat/ca/vull-donar SORTEIG DE 2 PANERES Tots els donants que es presentin podran participar directament en aquest sorteig. Un agraïment a tots/es els/les donants, l’Ajuntament, Voluntaris per Arenys de Munt, Ràdio Arenys de Munt, Policia Local, Batec, i a Míriam. Moltes gràcies!
Ramona Planas, delegada del Banc de Sang i Teixits.
|La bústia
Alternativa Municipal
Associació de Puntaires
ESPECULAR
EXPOSICIÓ DE NADAL
Especular que, l’any 2023, tindrem la Riera totalment urbanitzada i acabada, el controvertit Centre Cívic actiu per a totes les entitats, l’Esplai de jubilats remodelat i sense mancances, l’edifici del Mercat Municipal acabat de rehabilitar per esdeve-niments, el projecte de la nova Residència Gerià-trica Municipal aprovat, recuperació d’Habitatges Socials per lloguer, eficiència en tots els serveis i regidories..., és tota una declaració d’intencions que podrem comprovar i gaudir, abans d’acabar aquest mandat i que formen part del pla d’acció que l’actual govern d’ERC es van comprometre a portar a terme.
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt lamentem que després de 30 anys de tradició organitzant i gaudint de l’EXPOSICIÓ de NADAL, hàgim d’informar-vos que aquest any quedarà ajornada per l’any vinent, esperant haver superat la pandèmia de la COVID-19 que ens ha fet modificar el nostre compromís, i mantenir i promocionar una tradició de més 200 anys d’elaborar puntes de coixí, en què les puntaires i els seus treballs representen una part de la història d’Arenys de Munt. Quan NO és possible seguir, cal resignació i NO perdre ni la il·lusió ni el compromís i que, quan les autoritats encarregades aixequin el Decret de confinament, tornarem a ser el que volem ser i continuarem aportant aquelles excel·lents puntes que ens han fet mereixedores d’una tradició reconeguda més enllà del nostre poble i de la nostra nació. El que no deixarem de celebrar és la Festa de la nostra Patrona Santa Llúcia, perquè ens acompanyi i ens vulgui protegir dels mals que ens espanten i ens faci més fortes per afrontar totes les pandèmies que puguin venir. Ho celebrarem assistint a l’ofici el diumenge dia 13 de desembre a les 11h. No és casualitat que un poble estimi les seves tradicions si representen a diferents generacions de dones treballadores que, a més a més, feien meravelles amb les seves mans jugant amb uns boixets plens de fil, trenant i entreteixint puntes de dissenys de Ret fi, en què les persones coneixedores ho valoren com unes exquisideses de les millors puntes de coixí. Us encoratgem perquè NO defalliu i que la perseverança ens retorni a les millors èpoques de les puntaires que van fer història i tradició del nostre poble d’Arenys de Munt, que guarda aquesta artesania centenària com una riquesa i un tresor que cal preservar.
Especular és la fórmula màgica per tornar a guanyar unes noves eleccions i si es compta amb tots els mecanismes que disposa l’Administració pública, més l’ajut polític del Partit és una altra manera per continuar una nova política continuista, immobilista, poc participativa i amb tocs capciosos. Especular amb la propaganda i amb els discursos de ràdio-predicadors de l’alcalde i dels regidors de govern, avalant la gestió de tot un mandat i sobretot de prendre decisions sense la participació ciutadana, amb la intenció de continuar governant l’Ajuntament d’Arenys de Munt quatre anys més per poder viure de la política pagant i patint els vilatans actius responsables, és suposar una possibilitat que a vegades es pot complir o sucumbir a noves alternatives més possibilistes.
Els arenyencs no hauríem d’estar mai amb el capcot quan ens volen manipular i ens assabentem que l’Ajuntament ens menysté com a vilatans, que sempre paguem els nostres impostos a canvi dels serveis municipals, potser pensen que tot el que fan és el millor per a Arenys de Munt i que els arenyencs NO tenim arguments per discrepar ni per opinar i menys per exigir tenir un poble com nosaltres volem i desitgem.
BONES FESTES A TOTHOM!! Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @MunicipalIdc
Us desitgem unes NADALENQUES !!!
BONES
FESTES
Junta de l'Associació de Puntairesd'Arenys de Munt
/41
|La bústia
CONTES DES DEL PROJECTE RADARS FOTOGRAFIA EN SÈPIA
La seva filla li mostra una antiga fotografia, encara amb aquell color sèpia antic, amb dos vailets agafats de la mà: un nen i una nena. —Mira pare! Recordes aquesta fotografia? —Ves per on, aquest nen no m’és desconegut! —Pare, ets tu de petit! Ho recordes? —Collons, jo també vaig ser un marrec? Ja no me’n recordo gaire. —Han passat molts anys, pare. És normal que no ho recordis. —Ara em ve al cap aquesta nena. A veure... Sí! És ma germana petita. La tieta Rita. Era molt bonica de petita. Era igual que un esquitx! Menuda, menuda. No et pensis que sempre ha sigut rodoneta com ara. Era igual que una puça! Jo li deia que era la meva “coseta preferida”. A ella li agradava molt que li digués “coseta preferida” però, de vegades protestava: “Soc una nena i no pas una coseta! Digues-me nena preferida”. Però jo, no li feia gens de cas. Li deia: “Jo soc el gran i puc dir-te com vulgui”. Ai Marieta, filla meva; han passat tants anys! Anys i panys. Recordo quan la mare em ficava dins la gàbia dels conills perquè n’agafés un per fer el dinar. Jo els empaitava i em feia un tip de riure. Els conills m’agradaven molt. Els imitava posant la boca igual que ells, xuclant-me les galtes obrint i tancant els morros. La Rita es pixava de riure. —Que divertit, pare!, encara posaries ara la boca de conillet? —Ui no! No en tens més de fotografies? I la del casament de la mare i jo? La mare sí que n’era de guapa! Guapa i polida. Recordo que abans de casar-nos, els amics em deien: “busca-te-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi tornarà”. Però la mare sempre va ser prima i neta. Tota la vida va ser una dona preciosa i neta, molt neta. Fixa’t si n’era de neta que m’obligava a ficar-me dins la banyera cada diumenge, i vinga a omplir-la d’aigua calenta a dojo! Jo li deia: “mira que ens quedarem sense aigua, tant rentar-me, tant rentar-me, collons”. Però ella només reia i se’n fotia de mi tot replicant: “Calla carallot i frega’t bé que fas pudor de fems”. Sembla que va ser ahir que vam anar de viatge de noces cap a Granada. Ella que era molt culta, volia veure allò tan famós que era com... com... molt àrab! —L’Alhambra, pare. L’Alhambra de Granada. —Això mateix. I a mi, què se m’hi havia perdut amb els àrabs? Jo volia anar com tothom: a Palma de Mallorca. Vam arribar a la punyetera Granada i gairebé no enteníem res del que ens deien. Ara bé, això sí. Érem molt educats i respectuosos amb la gent d’allà que ens van atendre molt bé. El pitjor va ser l’anada i tornada amb tren. Hores i hores asseguts en uns seients de fusta sacsejats pel moviment del tren. Va ser un vertader calvari. Però el cert és que vam passar uns dies molt bonics. Mai més vam tornar a viatjar la mare i jo. Teníem massa feina amb les terres i el bestiar. A més, les vaques s’havien de munyir cada dia. La mare volia fer-me el gust d’anar a passar uns dies a Palma de Mallorca, però mira, quan ja teníem els passatges, ella va emmalaltir, fins que se’n va anar. Potser els podríem aprofitar i anar-hi tu i jo! Què me’n dius, Marieta? Anem a Mallorca tu i jo? Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS
/42
Cooperativa Naps i Cols
LA COOPERATIVA NAPSICOLS S'HA TRASLLADAT AL MERCAT! És amb gran alegria que podem anunciar a tot el poble que l’Associació del Banc del Temps d’Arenys de Munt, de la qual forma part la cooperativa Napsicols, es va traslladar a finals de novembre a un espai condicionat als baixos de l’antic mercat d’Arenys de Munt, des d’on seguirem donant suport al consum de proximitat i als productes ecològics, per així contribuir a un comerç més just, solidari i respectuós amb el medi ambient. Fem una crida a totes les persones, així com a tots els comerços del poble, que estiguin en línia amb aquests principis, i que es vulguin sumar com a proveïdors de la nostra cooperativa, perquè ens contactin per tal de poder assistir a una reunió o a una sessió informativa amb algun dels cooperants de Napsicols. Contacte: napsicols.org
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
LA SOLUCIÓ
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes: GIL VALLS MARTÍN, 10 anys MARTÍ VALLS MARTÍN, 7 anys
ERNEST DE LA ASUNCIÓN, 7 anys
JUDIT ESPIELL GARRELL, 6 any GUERAU BOSCH CLOPÉS 8 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
/43
El dissabte 28 de novembre es va celebrar un acte cultural per reivindicar el 25N dia contra les violències masclistes. Gràcies a l'organització del Centre i Donaviva i la col·laboració de l'Ajuntament aquest va ser l'únic acte presencial que es va realitzar seguint les recomanacions sanitàries de la Covid-19.
.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
Des de fa anys el Centre de la mà de Donaviva demostra cada any que s'implica i treballa perquè els valors feministes i la perspectiva de gènere s'estengui per Arenys de Munt.
:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD
La imatge del mes