PREPARATS PER A L'ONADA DE CALOR
ARENYS DE MUNT, CAP EMPRESA HA DE TANCAR PER CULPA DE LA COVID19 pàg 08
PREMIATS A LA MOSTRA LITERÀRIA pàg 11
ASCENS DEL FUTBOL SALA Exclusive interview with
Davant l’onada de calor d’aquests dies, l’Ajuntament d’Arenys deManila's Munt fa Rising Sun diverses recomanacions (pàg. 9). Per qualsevol emergència podeu trucar, les 24 hores del dia, a la Policia Local, telèfons 93 793 79 70 i 629 20 47 40, o al 112.
pàg 12
393 .mún / 0202 TSOGA
LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT
Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 06/ D'Arenys, casa de la vila 10/ D'Arenys, gent i societat
12/ D'Arenys, esports 13/ De la Parròquia
04
05
16/ Del temps 17/ Mirant el cel 18/ #Lilconte 19/ El llibre del mes 20/ Biblioteca 21/ Cartellera 22/Calendari 23/ Recordant a...
10
11
27/ El racó de l'humanista 28/ Opinió 32/ La Bústia 39/ Entreteniments 40/ La Imatge del mes
12
Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:
|Del Centre
EDITORIAL
Aquest últims mesos a causa de la covid19 el Centre no ha pogut acollir tota l'activitat que acostuma a generar: la programació d'espectacles es va aturar i les seccions han anat treballant com han pogut recuperant de mica en mica l'activitat acompanyades d'estrictes mesures de seguretat. A l'agost ens agafarem un descans i de fet, tindrem tancat del 10 al 31 d'agost. Aprofitarem per agafar forces per afrontar el nou curs en què esperem recuperar tota l'activitat però seguint totes les mesures sanitàries necessàries: L'activitat infantil de les seccions amb grups reduïts i estancs La programació d'espectacles que s'estrenarà amb la inauguració de les obres. Continuar amb l'activitat per a adults de les seccions que ja s'ha anat recuperant al llarg del mes de juliol. Celebrar l'Assemblea General Ordinària que es va haver de suspendre i que es preveu celebrar-la el diumenge 25 d'octubre. Recuperem forces aquest estiu per encetar un nou curs que volem que sigui intensament viu! Bones vacances. Esteve Torrent i Fontbona El president
NOVA DATA D'INAUGURACIÓ DE LES OBRES Després que, a causa del confinament provocat per prevenir la covid-19, s'hagués de suspendre la inauguració de les obres de millora de l'accessibilitat del Centre; amb la recuperació de la normalitat, ja s'ha previst una nova data per a la l'acte d'inauguració. Serà el dissabte 26 de setembre a les 8 del vespre. S'han establert mesures de seguretat per tal de prevenir la covid-19, i per aquest motiu l'aforament s'ha reduit, l'ús de mascareta serà obligatori i es preveu un accés ordenat i gradual. Durant el mes de juliol, avaladors, patrocinadors i associacions col·laboradores que han rebut la seva invitació, hauran de confirmar l'assistència. A partir del setembre, segons l'aforament que quedi disponible, podran aconseguir la seva invitació les persones sòcies i voluntàries del Centre. En l'acte es preveu projectar el vídeo reportatge que explica tot el procés de les obres i gaudir de les actuacions de l'esbart, la coral Veus de Munt i el grup Kalabranda.
/03
|Del Centre
EL CASAL D’ESTIU, TOT UN ÈXIT Aquest mes de juliol el Centre ha ofert el primer casal d’estiu de circ al seu espai gràcies a l’acollida de l’associació Encirca’t en el darrer any. Tot i la incertesa inicial, el casal ha estat tot un èxit, podent obrir les 5 setmanes que s’havien plantejat d’entrada i amb més de 40 alumnes, incloses les adultes apuntades al curs introductori d’aeris. Les famílies s’han anat animant setmana rere setmana i les inscripcions han anat augmentant, arribant a omplir en alguna ocasió els grups oferts en la seva totalitat.
Moment del casal de circ al Centre
L’Andrea Martínez, presidenta de l’entitat, en fa aquesta valoració: “Mai ens havíem imaginat que en aquest moment que estem vivint podríem obrir les portes de l'escola i fer un casal de circ com mai l'havíem fet. La necessitat d'infants i famílies de retrobar-se i gaudir d'un espai de joc i creixement personal ha permès la creació d’un espai segur, amb protocols i pautes per a poder jugar i fer circ d'una manera adaptada. Més alumnes que mai, molta diversió i organització per treballar junts i juntes i encaixar aquest moment que vivim. Mai havíem tingut tants i tantes alumnes a l'escola, entusiasmats amb el circ i en poder tornar a jugar! Gràcies a les famílies per la confiança!” Moment del casal de circ al Centre
EL PROJECTE EL CENTRE ÉS VIU QUE PRETEN TIRAR ENDAVANT LES REFORMES DEL CENTRE QUE N'EVITIN EL TANCAMENT COMPTA AMB LES SEGÜENTS EMPRESES PATROCINADORES:
/04
|Del Centre
BALLADES DE SARDANES A PLAÇA Aquest estiu podrem gaudir de la sardana a la plaça de l'Església. Diumenge 9 d'agost , a les 8 del vespre, tindrà lloc la primera audició de sardanes a càrrec de la Cobla Vila d'Olesa. La resta d'acuacions seran el 16 i 23 d'agost a la mateixa hora amb la Cobla Premià i la Principal de Granollers. Aquests actes estan organitzats per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys de Munt i per l'Agrupació Sardanista del Centre.
JA HAN COMENÇAT A ARRIBAR ELS NOUS CARNETS DEL CENTRE A LES CASES DELS SOCIS/ES Durant el mes de juliol s'han començat a repartir els nous carnets de soci/a del Centre amb un disseny totalment renovat. Les persones sòcies que encara no l'han rebut és perquè falta actualitzar alguna dada de la base de dades de l'entitat. Qui no l'hagin rebut es pot posar en contacte amb el Centre enviant un email a centre@centremoral.cat o enviant un Whatsapp al 683 58 06 61. Les persones que ensenyin el nou carnet del Centre al Bar podran gaudir d'un 5% de descompte en consumicions de més de 10€
/05
|D'Arenys, la casa de la vila
EL PAM ESTARÀ ACABAT AQUEST ESTIU
arravaN naoJ | aifargotoF
La intenció de l’Ajuntament d’Arenys de Munt era presentar públicament el Pla d'Actuació Municipal al mes de juny però la pandèmia del Coronavirus ha trastocat tots els plans. A banda de l’endarreriment en la redacció, la crisi sanitària també afecta els projectes que inclourà el text, ja que s’han d’adaptar al context econòmic actual. Alguns dels projectes que s’hi recullen són la finalització del Centre Cívic, la tercera fase de les obres d’urbanització de la riera o disposar d’habitatge social. El PAM ha estat treballat amb la col·laboració de la CUP i tot i la pèrdua de confiança per part del govern es mantindran les propostes del partit.
Panoràmica d'Arenys de Munt
ARENYS DE MUNT REP UN QUART DE MILIÓ D'EUROS PER ACABAR LA RIERA L’Ajuntament d’Arenys de Munt rebrà 250 mil euros del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per a les obres de la riera. Aquestes subvencions tenen com a objectiu ajudar a tirar endavant obres estratègiques que permetin cohesionar territorialment Catalunya. Uns diners que s'han rebut en base al sanejament econòmic d’Arenys de Munt malgrat la situació que vivim. L’Ajuntament rebrà l’import de la subvenció l’any 2021, data prevista per l’execució de les obres.
Actualment les obres del Centre Cívic es troben a la seva segona fase, que consisteix en la instal·lació dels subministraments bàsics. Aquestes actuacions s’allargaran fins a final d’any. Està previst que l’Aula de Música estigui situada a la primera planta de l’edifici i la segona planta disposarà d’un auditori i una sala polivalent. Des de l'Ajuntament recorden que totes les entitats i empreses tenen cabuda a l’edifici.
/06
cetaB uixrA | aifargotoF
EL CENTRE CÍVIC JA VA PER LA 2a FASE D'OBRES
Centre Cívic
|D'Arenys, casa de la vila
LA SEGONA FASE D'OBRES A L'ESPLAI ES LICITARÀ AL SETEMBRE
aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF
A mitjans de juliol es va fer una reunió per parlar de la segona fase de les obres de l’Esplai de jubilats d’Arenys de Munt. A la reunió hi van assistir membres de la junta de l’Esplai, la regidora de Gent Gran, Montse Batista, l’alcalde, Josep Sánchez, i l’arquitecte del projecte, Antoni Majó. Es va repassar el projecte de les obres i es van recollir les modificacions que plantejaven des de la junta. En els propers mesos, l’arquitecte modificarà el projecte tenint en compte les propostes de la junta i està previst que les obres es licitin al mes de setembre.
Esplai dels jubilats
EL PROJECTE DE LA NOVA RESIDÈNCIA ESTARÀ LLEST ABANS D'ACABAR EL MANDAT El partit majoritari al govern d'Arenys de Munt, Esquerra Republicana, ha afirmat que amb gairebé total seguretat, el projecte de la nova residència estarà finalitzat abans d'arribar a 2023, quan acabarà l'actual mandat municipal. Per al govern la residència també és una prioritat que es pot complementar amb el projecte del Centre Cívic. iemer led egreV aicnèdiseR | aifargotoF
Residència d'avis del Patronat Verge del Remei
L'AJUNTAMENT VOL GASTAR MENYS EN ENERGIA I EIXUGAR DEUTE BANCARI El govern municipal d’Arenys de Munt té previst tirar endavant diferents inversions que permetin generar estalvi a les arques municipals. Concretament estan estudiant la possibilitat de fer un important esforç econòmic invertint en millores d’eficiència energètica abans que finalitzi l’any. També estan analitzant la possibilitat de liquidar el deute amb els bancs amb els estalvis generats en els darrers exercicis. Aquestes inversions permetran no retallar el pressupost de l’any vinent.
/07
|D'Arenys, casa de la vila
ARENYS DE MUNT VOL QUE NO TANQUI CAP EMPRESA PER CULPA DE LA COVID-19
aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF
Zona industrial Rial Bellsolell
Arenys de Munt és un dels 10 municipis de la comarca del Maresme que dóna suport a la campanya de les Cambres catalanes Que cap empresa tanqui. Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu evitar que les empreses tanquin per culpa de la crisi sanitària. Un dels grans eixos d’aquesta campanya és resoldre dubtes i assessorar a les empreses davant d’incerteses derivades de la reducció d’ingressos, així com ajudar-los a accedir a les ajudes aprovades per les administracions. L’Ajuntament començarà ara a informar i difondre aquesta campanya per tot el teixit comercial d’Arenys de Munt, i s'aprofitarà per explicar a les empreses que estan en marxa les subvencions a les empreses per al foment de la contractació de persones desocupades.
Hi ha temps fins al 8 de setembre per presentar la sol·licitud. Per altra banda el govern municipal posarà en marxa un paquet de mesures per ajudar als comerços i empreses d’Arenys de Munt. Entre les que hi destaca la derogació de la taxa d’ocupació del mercat no sedentari d’Arenys de Munt, la modificació de les taxes de taules i cadires dels restauradors, l’eliminació de la taxa per a aquells comerços que vulguin obrir a Arenys de Munt i mesures de suport a aquells comerços que ja tenen activitat econòmica al poble.
HOMENATGE ALS VOLUNTARIS COVID-19 El dissabte 25 de juliol, al vespre, al pati de l'Escola Sant Martí, es va fer un acte de reconeixement als voluntaris del poble durant la pandèmia del coronavirus. L'acte, organitzat per l'Ajuntament va retre homenatge als arenyencs i arenyenques que van treballar a primera línia durant el confinament i/o van prestar els seus serveis de forma desinteressada a les persones de risc en el seu dia a dia, fent compres diàries, atenent el banc dels aliments, elaborant mascaretes i pantalles protectores... Més de cent persones van respondre a la crida que a l'inici del confinament es va fer, demostrant, un cop més, que Arenys de Munt és un poble solidari. Va ser un acte emotiu en què els voluntaris van ser els protagonistes, van explicar les seves experiències, en directe o a través de projeccions i va ser amenitzat amb música en directe i lectura de poemes.
/08
Moment de l'acte d'homenatge al Voluntaris
|D'Arenys, casa de la vila
RECOMANACIONS DAVANT L’ONADA DE CALOR
A banda de tot això, cal recordar que el pla de prevenció
cetaB | aifargotoF
A casa, controleu la temperatura. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres de casa al vespre per refrescar-la. Refresqueu l’ambient amb ventiladors, aire condicionat... Al carrer, eviteu el sol directe. Porteu una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada. Procureu caminar per l’ombra. Porteu aigua i beveu-ne sovint. Reduïu l’activitat física a les hores de més calor. Eviteu sortir a les hores de més calor. Limiteu l’activitat física intensa. Beveu força i vigileu amb l’alimentació. Beveu aigua i sucs de fruita, fins i tot sense tenir set.
Caminar per l'ombra i portar barret
per a aquest estiu es posa en marxa en un escenari molt diferent, atès que coincideix en el temps amb la pandèmia de COVID-19. És de gran importància, doncs, duplicar els esforços per aplicar de manera complementària les mesures preventives per ambdós problemes de salut i és necessària la conscienciació de tota la població que porti a un seguiment estricte dels consells i recomanacions tant per protegir la salut davant els efectes perjudicials de la calor com per prevenir la COVID-19. Recordeu que per qualsevol emergència podeu trucar, les 24 hores del dia, a la Policia Local, telèfons 93 793 79 70 i 629 20 47 40, o al 112.
JAVI REINA DEIXA ARENYS DE MUNT aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF
Javi Reina l'11 de setembre
El sergent de la Policia Local, Javi Reina, ha deixat aquest juliol el seu càrrec i la plaça a Arenys de Munt després de 7 anys com a cap de la policia municipal. El fins ara cap de la policia local va sol·licitar una comissió de serveis a la Policia Local de l’Ajuntament de Palafolls, després d'haver superat el procés selectiu convocat per l’ajuntament esmentat per proveir un lloc de treball de sergent. Des del consistori no hi van posar cap entrebanc, respectant la decisió de Reina. Fins ael mes d’agost ha estat un caporal del cos de Policia Local qui ha assumit les funcions de sergent. Està previst que a l’agost arribi un nou sergent provinent d'una altra policia de la comarca del Maresme.
/09
| D'Arenys, gent i societat
SANT JORDI D'ESTIU
aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF
La Riera el 23 de juliol
El dijous 23 de juliol, Arenys de Munt va celebrar la diada de Sant Jordi, que no es va poder celebrar el 23 d'abril a causa del confinament provocat per la pandèmia de coronavirus. Aquest 2020 la crisi sanitària va obligar a viure una diada de Sant Jordi ben atípica, sense llibres, amb roses de paper o virtuals i sense gent als carrers. El retrocés de la pandèmia va animar el sector editorial i el de la flor a posposar la celebració tres mesos. Així doncs a casa nostra, la tarda del 23 de juliol, al llarg de la la Riera i a la plaça de l’Església va tenir lloc la celebració, les poques parades van fer possible respectar els protocols de seguretat i distanciament social, les actuacions dels combos musicals de l'Aula de Música d'Arenys de Munt i les danses amb les alumnes de l'escola de dansa La Riera, van amenitzar la jornada, que va transcórrer sense aglomeracions sota l'ombra dels plàtans. A nivell de país, la Cambra del Llibre va comunicar que la facturació del Sant Jordi d'estiu equival al 25% del que es va facturar l'any passat. Tot i això, la institució valora la convocatòria del 23 de juliol com "un èxit" i agraeix la resposta i el suport dels lectors, com també la seva col·laboració en el seguiment de les mesures sanitàries establertes pel coronavirus.
CATECOLÒNIES EN TEMPS DE PANDÈMIA Tal i com informàvem en el Batec del mes passat, a causa de la incertesa de la crisi sanitària actual, aquest any les Catecolònies no es portaran a terme. Des del 1984, ininterrumpudament, les Catecolònies han organitzat cada estiu l'activitat de de les colònies per a infants, adolescents i joves d'Arenys de Munt. Aquest any, hi ha torns que han preparat activitats per als nens i nenes. Estigueu atents a les xarxes socials i al vostre correu electrònic.
/10
| D'Arenys, gent i societat
PREMIS MOSTRA LITERÀRIA
RELACIÓ DE PREMIATS PROSA Grup A (de 6 a 8 anys) 1r. Els Detectius de Reina Lola Nguemo Ondo 2r. La Llibreta Màgica de Clara Esteban Joseph PROSA Grup B (de 9 a 11 anys) 1r. La Laura d'Anna Nebot Riera 2n. La Història de les Flors de Josep Juncà Dotras PROSA Grup C (de 12 a 14 anys) 1r. 12 Llibres entre els Apls de Mar Artigas Martori 2n. Assassinat Descafeïnat d'Ylias El Haddoui PROSA Grup D (de 15 a 18 anys) 1r. El camp violeta de Jana Vallcorba Rivas 2n. La Effimera de Berta Ferron Güera
àcnuJ naoJ | aifargotoF
El diumenge 26, coincidint amb Sant Jordi d'estiu, es va fer l'acte de lliurament de premis de la XXXII Mostra Literària Local. L'acte va tenir lloc a la tarda, al patí de l’Escola Sant Martí i va ser presentat pel còmic arenyenc Ulldistret. Es van presentar, a la convocatòria de 2020, 183 treballs de prosa, 79 treballs de poesia i 22 treballs de micro-relats i no es va presentar cap treball en la categoria de relats breus per discapacitats intel·lectuals. El jurat estava format per les següents persones: als apartats de poesia i microrelats, Míriam Lloret, Clara Rossell i Gemma Malé. A l’apartat de prosa, grups A i B, Elvira Ortiz, Pepi Mas i Teresina Rossell. Als grups C, D, E i F, Golly Rectoret, Guiu Muns i Oriol Leo. El Jurat de la modalitat Prosa dels grups A i B va remarcar el grau d’implicació en els problemes socials i en els de les relacions entre els diferents personatges dels relats, que demostra una gran maduresa, serietat i una gran implicació, igualment demostra que els infants han copsat els moments crítics que es viuen actualment; el jurat també destaca que els relats aporten el fet de saber parlamentar per trobar solucions, amistat, penediment, valentia, estimació, sentit de l’humor, dosis d’aventura i al·legats feministes d’allò més contundents i ben expressats. El Jurat de la modalitat Prosa dels grups C, D, E i F va reconèixer l’esforç dels participants i es va mostrar content de l’alta participació d’aquest any, sobretot en les categories D i F, que eren les menys concorregudes l’any passat. També va voler destacar la qualitat dels escrits i la millora en la correcció ortogràfica.
Els premiats amb l'alcalde i algunes regidores
PROSA Grup E (de 19 a 26 anys) Desert PROSA Grup F (de 26 anys en endavant) 1r. Pensa un desig de Joan Mayans Planells 2n. Com es pleguen els llençols? de M. Rosa Dalmau Sales POESIA Grup A (de 6 a 8 anys) Desert POESIA Grup B (de 9 a 11 anys) 1r. Ametller d'hivern de Max Colomer Planas 2n. La natura de Roc Martinez Puigvert Accèssit. El núvol de Maria Moreno Batlle POESIA Grup C (de 12 a 14 anys) 1r. Només tu de Júlia Torrent López 2n. Com soc jo mateix de Roger Soler Galindo Accèssit. La Llança de l'esperança de Yago Iribarne Zamora POESIA Grup D (de 15 a 18 anys) 1r. Quan tot s'acabi d'Ona Gracia Cabrera 2n. A tu, sempre de Mireia Martín Artigas POESIA Grup E (de 19 a 26 anys) 1r. Feliç? d'Alba Viñal Puigvert POESIA Grup F (de 26 anys en endavant) 1r. Poemari de Pilar Lomba Alvarez 2n. Som fets de colors de Clara Fontbona Missé MICRORELATS Ecocidi de Clara Coll Lladó
/11
|D'Arenys, esports
ASCENS DEL FUTBOL SALA
Tati Torres creu que l’ascens és un premi al treball realitzat aquestes dues darreres temporades. Així, el Club Futbol Sala Arenys de Munt aconsegueix la fita històrica d’ascendir a la 2a divisió B Nacional de Futbol Sala, després de 40 minuts d’esforç i de molt de treball.
El Club Futbol Sala Arenys de Munt continua amb els seus equips per a totes les edats, tant femenins, com masculins i mixtes. Per a seguir creixent, posen a disposició de les persones interessades el seu correu electrònic i el seu WhatsApp futbolsala.arenysdemunt@gmail.com 655910297
/12
syneA alas lobtuf ed bulC beW | aifargotoF
VINE A JUGAR AL CLUB DE FUTBOL SALA ARENYS DE MUNT
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF
El Club Futbol Sala Arenys de Munt aconsegueix l’ascens a la Segona Divisió B després de guanyar al Pou Escorial en el playoff disputat a Cornellà. Els de Tati Torres es van imposar al Pou Escorial per 4 gols a 8 i assoleixen l’objectiu de pujar de categoria. Els arenyencs jugaran la temporada que ve a la categoria de bronze. Tati Torres es mostra molt satisfeta i destaca el gran partit de l’equip.
|De la parròquia
14 - 15 D’AGOST FESTA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU Seguint el calendari litúrgic el proper dissabte 15 d’agost celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria. Enguany, com en tants actes, per la situació que vivim de la crisi sanitària no celebrarem les vespres al santuari de Lourdes de Sobirans, per raons de seguretat sanitària tant pels seients com pel transport que es podria necessitar. A fi de poder tenir més garanties a l’acte i coincidint el 15 d’agost en dissabte, al nostre temple parroquial s’iniciarà la celebració de la Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu el divendres 14, a 2/4 de 8 del capvespre, amb els rés de les VESPRES SOLEMNES cantant els salms i tot seguit es celebrarà la MISSA de la vigília. El dissabte 15, essent festiu per a tothom, es celebraran les MISSES de la Solemnitat al matí: a les 9h i a les 11h. A les 8h del vespre no hi haurà missa. El grup de voluntaris de manteniment del Santuari de Lourdes de Sobirans enguany està intentant que es renovi la reixa de la Gruta, que a la part inferior està molt malmesa. Enguany ens oferiran llantions a l’entrada de l’església el divendres 14 perquè qui vulgui pugui fer-ne un donatiu. El mateix dissabte a les 5'30h de la tarda es resarà el Rosari a la Gruta de Sobirans i també s’oferiran llantions.
PREGÀRIA DE TAIZÉ Recordem que aquest mes d'agost no se celebra aquesta pregària, ja que podrem participar a les Vespres solemnes de l'Assumció el divendres 14 d'agost a 2/4 de 8 del capvespre, a l'església.
NOTA INFORMATIVA DE CÀRITAS PARROQUIAL: SUSPESA LA FESTA DELS MALALTS I LA GENT GRAN Malauradament, i amb molta pena al cor, CÀRITAS PARROQUIAL D'ARENYS DE MUNT us informa que degut a l'actual situació sanitària, hem suspès aquest any la Festa dels Malalts i la Gent Gran, que celebrem sempre el mes de setembre. Esperem que l'any vinent ens tornarem a trobar tots, amb la mateixa il·lusió de sempre.
/13
|De la parròquia
SOLEMNITAT DE L'ASSUMPIÓ En aquesta diada de manera simfònica totes les Santes Esglésies d’orient i d’occident celebren el Senyor glorificat en l’Esperit Sant per a la glòria del Pare en la solemnitat de l’Assumpció gloriosa de la sempre benaurada Mare de Déu. Aquesta festa antiquíssima procedeix de Jerusalem i rep diversos noms (dormició, assumpció). En realitat celebrem el mateix misteri: la glorificació de la Mare de Déu com esperança de la glorificació de tota l’Església, de tots nosaltres, en Crist. Maria va ser assimilada total i per sempre a la glorificació del Senyor ressuscitat. La que va concebre el Verb de Déu per obra de l’Esperit Sant ha estat assumpta a la glòria del Fill en l’Esperit Sant en la seva condició materna i virginal, cos i ànima. Realment és una festa maior! “Volent crear una imatge de la bellesa absoluta i manifestar clarament als àngels i als homes la potència del seu art, Déu ha fet veritablement Maria totalment bella. Ha reunit en ella les belleses parcials que ha distribuït a les altres criatures i l’ha constituïda com ornament comú de tots els éssers visibles i invisibles; o millor, ha fet d’ella com una plenitud de totes les perfeccions divines, angèliques i humanes, una bellesa sublim que embelleix els dos mons, elevant-la de la terra al cel, i sobrepassant fins i tot aquest últim”. Sant Gregori Palamàs (1296-1359) Imatge de l'església parroquial
DEFUNCIONS -Joaquim Rossell i Rossell, 84 anys. -Montserrat Crous Pimàs, 83 anys. -Jordi Espallargas García, 81 anys -Francisca Cárdenas Ávila, 91 anys -Pere Ràfols Gutiérrez, 61 anys -Carme Salvà Porras, 52 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.
Celebracions exequials celebrades per difunts de durant el confinament (març-maig):
-Narcís Crous Pimàs, 86 anys. -Concepció Canals Umbert, 95 anys. -Jaume Serraclara Rovira, 87 anys. -Félix Pedro Sánchez González, 72 anys -Manel Ortuño Chaparro, 53 anys. -Àngel Ortuño Campos, 87 anys. -Ángela Navarro Escribano, 79 anys. -Mercè Casals Brecha, 97 anys. Que el Senyor els rebi en la seva Pau.
/14
|De la Parròquia
DES DEL CAMPANAR Benvolguts, deixeu-me fer un escrit d’estiu. Un escrit dels que fèiem abans del coronavirus, d’aquells on demanàvem d’aturar-nos, d’escriure, de llegir, de pensar, de resar, de… recordar aquelles persones que són importants per a les nostres vides. Ho dic perquè a mitjans del mes passat em va arribar una bonica entrevista al P. Jesús Renau, jesuïta, i que fou el meu director espiritual durant els anys del seminari, juntament amb el P. Ferran Manresa, també jesuïta. Em van marcar profundament i en guardo un gran record. Per això us recomano que, si teniu temps, busqueu qualsevol dels llibres que ha escrit el P. Jesús Renau i que us acompanyi durant aquest mes d’agost i, si convé, tot el curs, i de ben segur que us aju-darà a carregar de nou les piles i aprendre a escoltar més els altres i a Déu. Us comparteixo alguns punts de reflexió que deixa l’entrevista, perquè us puguin servir també a vosaltres: 1- Els més joves tenen una gran dificultat amb l’Església. El Concili Vaticà II va ser un gran esforç. Però el món va tan de pressa que s’ha de fer un altre esforç. Mirant que no es trenqui. Perquè ara hi ha una generació que del tema religiós no entén res. Si un dia van a missa, el més segur és que surtin sense haver entès gran cosa. Per això quan molt sovint es diu: «Oh, el jovent, ha perdut la fe». La resposta sempre és no. El problema és que no ho entén. Ens cal recuperar una educació integral. 2- Justament, si parlem de descobrir la fe, no ens podem aturar només amb els més joves. Ens cal prendre consciència que vivim en un món secu-laritzat, però sabem que entre els 35 i els 50 anys es transforma la vida de les persones, i en arribar a una certa maduresa ve una pregunta: I ara què? Què serà de la segona part de la meva vida? La vida què és? Són preguntes que remouen i que hem de poder respondre. I des de la fe, hem de saber aportar-hi el que nosaltres creiem.
Mn. Joan Soler Ribas 3- Pel que fa a aquells joves, adults i la generació dels nostres avis que s’han mantingut fidels a l’Església, hem de mirar el futur amb un cert optimisme, tot i que hem de ser cautelosos. El més important és facilitar el contacte amb Jesús, a través de l’evangeli. Si la gent llegeix l’evangeli tranquil·lament, ell ja se’n cuida. Nosaltres posem algunes condicions favorables, però la iniciativa és de l’Esperit. I, de debò, passen coses. En general, és un procés lent, de simpatia... Aquí hi ha l’acció de l’Esperit. En definitiva, ens recorda el P. Renau, allò que ens cal, sigui l’edat que sigui, és recuperar el sentit de vocació. No es tracta de dir: Jo vull ésser…, no. La vocació és un regal que sempre ve de fora. I que et demana un compromís. La vocació és recuperar de nou la mirada en profunditat i adonar-te de la bellesa de la vida. I quan prens veritable consciència que la vida només es viu un cop, ja no dius, aprofita el moment, sinó que dirigeixes els ulls cap a Déu i li dius: «Quina vida havíeu pensat per a mi?». Ja ho veieu, doncs, com val la pena llegir el P. Renau. Acabeu de passar un bon mes d’agost i no oblideu que no són tant importants les respostes que ets capaç de donar, sinó les preguntes que ets capaç de fer-te. Perquè donar grans respostes a preguntes, que no tenen sentit, no serveix per a res, però intentar donar una resposta, ni que sigui petita, a una gran pregunta, et pot transformar la vida.
HORARIS PARROQUIALS -Misses Dilluns,dimecres i divendres a 2/4 de 8h tarda. Dissabtes, 8h capvespre Diumenges, 9h i 11h matí - Rés del Rosari: Dilluns,dimecres i divendres, 2/4 de 7h tarda - Confessions Abans de les misses o a hores convingudes trucant a Mn. Joan Soler –679 55 34 66 - Despatx parroquial Divendres,de 5 a 7h tarda Tel. 93 793 85 63 arenysmuntparroquia@gmail.com
/15
UN JULIOL LLUNY DE LA MONOTONIA QUE ENS TÉ ACOSTUMATS S'ACOMIADA AMB LA PRIMERA GRAN CALORADA DE L'ESTIU.
anobtnoF tnerroT uaP :seifargotoF
Dues imatges que reflecteixen el juliol normal i poc monòton d’aquest 2020 1. Cumulonimbus Arcus abans del tempestot sobtat però breu al vespre (dia 2) 2. Posta de sol plàcida i vistosa des d’Arenys de Mar culminant una jornada plenament canicular (dia 22)
"El juliol el sol cou entre la font i el pou"
I sense adonar-nos-en, la primera meitat d'aquest 2020 tan convuls per la crisi sanitària, però excepcionalment plujosa, (superant amb 631, 7 l/m2 la pluviometria de tot l'any passat (576,45 l/m2)) ja és història, encetant la següent meitat de l'any amb el juliol. Normalment el mes més monòton per excel·lència de l’any aquí a la nostra zona i que com cada any es juga la primera posició de ser el més calorós de l’any amb l’agost. Dit això, enguany ho fa per la porta gran amb un 1 de juliol plenament cani-cular però que es trencà de cop i volta pel pas d'un solc fred que donà força de sí entre els dies 2 i 3. I que fou el punt d'inflexió d'un juliol lluny de la monotonia i les grans calorades que ens té acostumats, amb els alts i baixos de la temperatura dins d'uns paràmetres força normals acom-panyats d'una certa variabilitat, malgrat el pic de calor de la tarda del dia pel vent sec i reescalfat ONO, després d'una jornada insegura per les gotellades acompanyades de fang a causa de massa sahariana que teníem a sobre. Abans d'una lenta renovació d'aires acompanyada una altra vegada d'una certa inestabilitat amb una nova refrescada en dies posteriors. Seguida novament d'una calor de ple estiu però sense estridències que es veié trencada molt lleument el dia 24 per les escorrialles d’un solc fred en alçada (seguint el dinamisme d'aquest juliol) a 48h d'una recta final ben cal-dejada amb la primera gran calorada més perllongada d'aquest estiu per acomiadar el juliol i el seu dinamisme d'enguany.
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
/16
MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
|Del temps
|Mirant el cel
AGOST CÒSMIC
Neowise, també conegut dins de la comunitat astronò-mica com a C/2020 F3, fou descobert el 27 de març, en plena primavera, pel telescopi espacial Wise. Durant tot el mes de juliol ha estat visible a l’hemisferi nord i, ara a l’agost, serà visible arreu del planeta, gràcies a la seva trajectòria tan propera (però no perillosa, no patim!) a la Terra. Si mireu a l’horitzó les properes nits, amb una mica de sort el podreu identificar a simple vista!
ASAN aL | aifargotoF
MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS
Sense cap mena de dubte, 2020 està essent un any ben estrany, en tots els aspectes i amb molts matisos. El món astronòmic no podia ser una excepció, això sí, en aquest cas i, afortunadament, de forma positiva. Aquest any es va descobrir el cometa Neowise, un visitant que ens ha acompanyat darrerament als cels nocturns i que ha estat descobert aquest mateix any.
Cometa NEOWISE
Malauradament, no tornarà a ser visible fins d’aquí 7.000 anys... Jo el penso tornar a veure, i tu?.
Crònica realitzada per: Tony Marzoa
“Que arribi l’agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa poc a poc”
Agost, Els Pets
/17
#Lilconte atenció en aquell expert en geopolítica. —El centre de gravetat del món que durant segles s’ha situat sobre Europa, ara navega pel Pacífic per establir-se a l’estret de Malaca...
Prenia notes i de reüll veia com el seu company també agafava apunts. Es va fixar en la seva mà, de pell fina, amb dits llargs que agafaven el bolígraf com si fos una branqueta. Aquelles mans la podrien moure amunt i avall com una nina. I com qui surt de sota l’aigua després d’una cabussada, va agafar aire i va recuperar el fil de l’explicació. Dibuix de Pol Costa Sagré
LA TOPADA Quan va passar pel seu costat, la fragància masculina li va provocar un pessigolleig agradable. Va notar com unes espurnes ardents voleiaven fins a l’abdomen i s’expandien deixant anar una calor confortable baixant per la pelvis. El va seguir caminant cap a l’aula. Era alt i tenia un caminar xulesc. El clatell ben pentinat desembocava dins la dessuadora que amagava unes espatlles fortes. Va prémer la carpeta que portava sobre la seva panxa tot abaixant la mirada. Just abans d’entrar a la classe ell es va girar i ella va topar amb ell. En el xoc la seva cara va tocar el seu pectoral. —Sorry, I was distracted. —It’s ok, are you all right? —I am ok, thanks. Va notar com la sang li pujava al cap, una sensació de ridícul la va desorientar i sense dir res més va entrar a l’aula i es va asseure al primer lloc lliure que va trobar. Va aixecar el cap i va reconèixer una noia que havia vist dos dies abans a l’acte de benvinguda de l’Erasmus. L’olor viril la va tornar a colpejar, va girar el cap i va veure el noi assegut al seu costat. Va notar com una sensació d’escalf li corria per dins. Tenia la pell fosca, un nas gran i uns llavis molsuts. La maduixa se li va començar a dilatar i contraure fluidament talment com si fos un cor després d’un ensurt. El professor va entrar a l’aula i es va fer silenci. Es va concentrar posant la seva
/18
—L’Estret de Malaca situat entre Singapur i la illa de Sumatra d’Indonèsia és una connexió natural entrel’oceà Índic i el Pacífic...
De sobte el noi li va demanar si li podia deixar un full blanc. Va agafar una làmina de la carpeta i donant-li ell el va prendre per on ella tenia els dits i es van tocar. Ella es va estremir. El seu cos esta-va en mode animal i no hi havia manera de fer entrar la part racional. Sense control sobre el seu imaginari va buidar l’aula. Ell li va abaixar una petita cremallera que tenia a la faldilla per la part del maluc. La peça de roba va caure a terra. Ella li va descordar els pantalons. Va posar la mà per dins els calçotets i li va agafar el membre. Es va posar de genolls i va introduir aquell aparell amb forma de carbassó dins la seva boca. El va succionar mentre allò creixia més i més. Amb aquell instrument completament erecte, ella, agafantlo a dos mans, va pensar que potser era massa gran. Mentre tenia aquest pensament un pessigolleig electrificat se li va expandir des del nas fins el forat del cul. Un regalim li va lliscar des de la part de l’entrecuix cap avall. Ell es va asseure a una cadira amb el màstil ben erecte. Ella s’hi va acostar, va obrir les cames i estant dreta davant seu les va doblegar a poc a poc deixant que aquell tros de plàtan s’obrís pas dins seu. Estava a punt de fer un crit quan va notar que li posaven un paparet a la mà. Va tornar en sí. Els dits li tremolaven. Va llegir la nota, va clavar els seus ulls amb els del noi i va fer un gest d’assentiment. Carles Costa Trave, juliol 2020.
|El llibre del mes
CAVALCAREM TOTA LA NIT Carlota Gurt. Ed. Proa. 184 pàgines.
Llegeixo Cavalcarem tota la nit i en cada relat tinc la necessitat d’aturar-me abans de continuar amb el següent, necessito digerir-lo i pensar-hi, fer un repàs de si realment se m’ha escapat algun detall important. M’obligo a llegir a poc a poc, un luxe que a vegades em costa permetre’m. Penso en allò que deia Hemingway, que el més important en un conte no és el que es mostra sinó el que s’intueix. Pareu atenció al relat de L’estiu etern, una dona que es proposa passar unes vacances tancada a casa, immersa en la seva piscina de plàstic o Bèsties carnívores, un títol amb un doble sentit molt ben trobat, amb un argument que aconsegueix que se’ns remogui l’estómac. Ja saps, les meves manies i allò de l’abstracció i el verisme, perquè la realitat té olors ines-perades, cossos matussers, pèls inoportuns, postures incòmodes, [...] La realitat és un entrebanc i mai no s’assembla al paradís que tinc al meu cap.
Tretze relats amb personatges que sovint es troben estancats, desesperats per una immobilitat de la qual volen escapar per flirtejar amb l’abisme: Enamorar-se d’una valquíria, obcecar-se a travessar un llac, podar un arbre com si fos una lluita acarnissada, alliberar-se de l’escla-vitud de la balança, o de les bústies que mar-quen els rellotges són algunes de les històries que podeu trobar en aquest recull de contes. Totes les situacions estan ancorades a la realitat, podria ser el cas d’un amic, veí o company de feina. En alguns relats
apareix algun element imaginari que provoca un toc de surrealisme que ens podria recordar a Calders. Carlota Gurt fa anys que es dedica a l’ofici de la traducció i això es nota en el domini del llenguatge, sap escollir la paraula adequada en uns contes que estan plegats de metàfores i d’imatges que fa que la lectura sigui molt visual. Com a curiositat, us explicaré que Carlota Gurt va ser cap de producció a la Fura dels Baus i al Festival Temporada Alta, i que també acumula un reguitzell de títols universitaris que van des d’Humanitats fins a Empresarials passant per Estudis d’Àsia Oriental, Comunicació audiovisual i d’altres més. El seu debut ha estat amb el Premi Mercè Rodoreda, un dels més prestigiosos en llengua catalana. Podreu trobar Cavalcarem tota la nit a la nostra biblioteca i també a la plataforma eBiblio. Gemma Tomàs Pruna
/19
|Biblioteca
BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Per manca de personal, aquest 2020 la biblioteca romandrà tancada tot el mes d’agost. Després de tres mesos de teletreball i confinament, és l’any que més desitjàvem mantenir el servei durant l’estiu, però les circumstàncies no ens han donat cap altra opció. Si els rebrots no modifiquen la nostra planificació, al setembre (de fet, ja dilluns 31 d’agost) reobrirem amb les mateixes condicions amb les que vam acabar el juliol, és a dir, amb l’ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic i la distància de metre i mig respecte a la resta de persones dins la biblioteca com a mesures indispensables per a poder accedir a l’espai (el gel us el subministrarem nosaltres). Respecte als serveis, mantindrem tant el retorn com el préstec de documents; l’ús dels ordi-nadors; la consulta de llibres, lectura i estudi a
/20
la sala d’adults (malauradament, la sala infantil encara no serà accessible); la premsa diària i les revistes (que ens haureu de demanar al taulell); així com la possibilitat de demanar llibres d’altres biblioteques. Tanmateix, i davant l’actual situació d’incertesa i canvis periòdics, us recomanem consultar les nostres xarxes socials (a Instagram, Facebook i Twitter) per a disposar d’informació actualitzada. Recordeu també que teniu de marge fins al 18 de setembre per a retornar tots els documents que us vam prestar el mes de juliol, i que mentre la biblioteca estigui tancada disposeu del servei de préstec de llibres electrònics eBiblio (https://catalunya.ebiblio.es). Passeu el millor estiu possible i ens retrobem al setembre!
|Cartellera
/21
|Calendari
AGOST 2020
actes previstos sempre que la situació sanitària ho permeti
DISSABTE, 1 - Plaça de l'Església, 9 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. Concert de Flood Dixie Band DIUMENGE, 2 - Plaça de l'Església, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. Concert de la Banda Biruji DIVENDRES, 7 - Forn de Dalt, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca! Música en directe DIUMENGE, 9 - Plaça de l'Església, 2/4 de 8 vespre. Sardanes d'Estiu. Cobla Premià - Plaça de l'Església, 9 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. La Princesa i el Drac de Sim Salabim
/22
DIUMENGE, 16 - Plaça de l'Església, 2/4 de 8 vespre. Sardanes d'Estiu. Cobla Vila d'Olesa DIVENDRES, 21 - Forn de Dalt, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca! Música en directe DISSABTE, 22 - Espai 1 d'Octubre, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. Concert de Pare Llop DIUMENGE, 23 - Plaça de l'Església, 2/4 de 8 vespre. Sardanes d'Estiu. Cobla Ciutat de Granollers DIVENDRES, 28 - Forn de Dalt, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca! Música en directe
DIVENDRES, 14 - Forn de Dalt, 8 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca! Música en directe
DISSABTE, 29 - Plaça de l'Església, 9 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. Concert d'Acústing
DISSABTE, 15 - Plaça de l'Església, 9 vespre. Gaudim de l'Estiu a la Fresca!. Concert de Tangerine Trio
DIUMENGE, 30 - Plaça de l'Església, 7 tarda. Gaudim de l'Estiu a la Fresca! Espectacle Infantil
|Recordant a...
MIQUEL CALAFELL i CRUAÑAS 1910 - 1968 Alcalde, polític republicà i sindicalista de la CNT, però de grans conviccions democràtiques
En altres ocasions, hem escrit sobre polítics locals que van tenir una important projecció publica durant la República o la guerra civil, com en Josep Maria Soler i Pérez (Martí Bassí) o Ramon Paituví i Rovira (de cal Carnisser Nou) alcalde i primer tinent d'alcalde respectivament, del primer ajuntament de la segona República, però ens mancava un altre personatge cabdal, també en aquell Arenys de Munt de l'època republicana. Parlem del qui fou alcalde durant els gairebé, tres anys de la guerra, que hagué de gestionar una etapa molt complicada d’Arenys de Munt, i que acabà per exiliar-se per por a les represàlies dels guanyadors, i no acabar afusellat al Camp de la Bota, com va passar als seus companys de consistori, Roc Martí i Huguet Mingot o en Joan Lleonart i Ferran Pagès. Procedència familiar Els Calafell van arribar a Arenys de Munt a principis dels anys cinquanta del segle XIX, i en concret, foren el matrimoni format per en Josep Calafell de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell) i l’Antonia Gili de l’Assentiu (La Noguera), amb el seu fill Francesc Calafell i Gili (1830-1897) també, natural de Castellnou, que es casà l’any 1881 amb la Teresa Vila i Horta d’Arenys de Munt. Un dels seus fills, en Francesc Calafell i Vilà (1881), es dedicà a fer de fuster i montà un taller de fusteria al carrer Rambla Jalpí, 24, i es casà amb la Maria Cruañas i Riera (1881). Van tenir 3 fills: Miquel (1910-1968), Jaume (1915-2010) i Josep (1917-1973). Però, l’any 1919 es morí la Maria i en Francesc es tornà a casar l’any 1921, amb una noia de Sant Iscle, la Maria Buch Verdura (1888) i tingueren un altre fill, en Joan Calafell i Buch (1923-1942) i una filla, la Dolors Calafell i Buch (1925-?). Estudis i primeres feines En Miquel, doncs, va néixer en aquesta casa de la Rambla Jalpí, i gual que els seus dos germans Jaume i Josep, va anar a l’escola d’Arenys de Munt amb el mestre Joan Corrales que havia arribat a Arenys de Munt l’any 1910 i que tenia assignada l’escola de nens núm. 1, situada a la Rambla Jalpí, 70. Precisament, dos anys després que en Miquel es posés a treballar, el mestre Corrales marxà i fou substituït per un altre pedagog de gran prestigi, com fou el professor Raimon Torroja i amb qui devien acabar els estudis els dos germans d’en Miquel.
Miquel Calafell i Cruañas
Quan complí els 14 anys anà a treballar d‘aprenent de mecànic als tallers de Can Palomer d’Arenys de Mar, situats al carrer de La Parera, i que es dedicaven a la construcció de tota mena d’enginys mecànics, però principalment a la maquinària tèxtil (el transportista Lluís Muns, un any més jove que en Miquel, també va fer l’aprenentatge en aquest mateix taller). En Miquel es va especialitzar en el treball amb màquines-eines i en particular el “torn”, convertint-se en un reputat mecànic-torner, sol·licitat per tots els tallers de la zona, segons ens comentà el seu nebot el pintor Josep Calafell. Per això, l’any 1930 va ser contractat per una important empresa mecànica de Badalona (de la que no sabem el nom) de construcció de maquinària, com a torner pels seus tallers, i suposem que encara hi treballava quan esclatà la guerra. En Miquel i la política A principis del segle XX -encara que venia de molt abans- la classe treballadora estava sotmesa a unes condicions laborals força precàries, explotats per una burgesia capitalista que només es preocupava de guanyar diners, sense tenir en compte als treballadors que rebien uns salaris indignes, amb pocs drets i molts deures. Les vagues a les grans empreses tèxtils i metal·lúrgiques estaven a l’ordre del dia i els patrons pagaven a mercenaris per desfer-se dels sindicalistes que feien nosa, com li passà a en Salvador Seguí El Noi del Sucre, assassinat pels pistolers de la patronal el 10 de març de 1923.
/23
|Recordant a...
Roc Martí i Huguet. Conseller de l'Ajuntament afussellat al Camp de la Bota
Miquel Calafell
No tenim gaires referències sobre l’entrada al sindicalisme i la política d’en Miquel, però ens consta, que en ser una persona força preocupada i sensible pels problemes de la classe treballadora no trigà a afiliar-se a un sindicat. I a partir de la caiguda de la dictadura del General Primo de Rivera, als anys trenta, passà a ser un dels principals dirigents del sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan el Front d’Esquerres guanyà les eleccions municipals de 1931, en Miquel, ja estava integrat completament a la vida política, social i cultural del poble, i s’havia convertit en un polític d’una gran personalitat. L’ajuntament republicà Una de les primeres coses que va fer l’ajuntament republicà, va consistir a constituir la Biblioteca Municipal, i la van situar al local on havia estat el Cafè Petit, més amunt de Can Corrioles. Allà mateix, també hi tenia la seu l’Associació d’Amics de la Biblioteca, entitat destinada a donar suport i impuls a la Biblioteca Municipal, i en Miquel Calafell era un dels membres destacats de la junta. L’Associació, amb col·laboració de la bibliotecària Antònia Torrent, es dedicà a organitzar conferències i altres actes culturals, i a cercar llibres que reunissin les condicions adequades. Per cert, el primer lot de llibres per la biblioteca va venir de Madrid. El 10 de desembre de 1935, encara sota el govern militar imposat per la República, després dels fets del 6 d’octubre de 1934, l’associació Amics de la Biblioteca, entitat de suport a la Biblioteca Municipal, va convocar una assemblea a can Corrioles, per tal de nomenar una nova junta, i fou designat president en Miquel Calafell i Cruañas. També, existia un Patronat responsable de la direcció de la biblioteca, però el seu president Ramon Paituví estava a la presó, i la relació entre Amics de la Biblioteca i el Patronat no era massa bona. Per això, en Miquel fou qui va vetllar pel bon funcionament de la Biblioteca Municipal fins al retorn dels polítics empresonats, legalment els
/24
únics responsables escollits a les urnes. Juliol del 36, cop d’estat feixista Després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936, els sindicats i partits polítics es van organitzar formant un Comitè Popular (anomenat de Salut Pública o Antifeixista) que va dirigir la política local i intentà controlar la situació creada pel cop d’estat. L’alcalde Soler va proposar a en Calafell, que aleshores ja era el principal dirigent del sindicat anarquista CNT, d’anar a Barcelona a cercar informació sobre les decisions a prendre. Però en assabentar-se que la guarnició militar de Mataró s’havia sollevat, i tenint en compte els fets del 6 d’octubre de 1934, que havia portat a l’alcalde Soler a passar una bona temporada a la presó, va decidir mantenir-se al marge. En Soler i el primer tinent d’alcalde Ramon Paituví, no van trigar a marxar cap a França en espera del rumb que prenien els esdeveniments. Els altres regidors es van quedar a Arenys de Munt, però sense participar de les tasques de l’Ajuntament. Aleshores, el Comitè Antifeixista, en vista del buit de poder que s’havia produït al consistori, va decidir agafar les rendes del govern municipal i el dia 25 de juliol es van personar a la Casa de la Vila i van nomenar una Comissió de 7 persones membres del Comitè: 4 de la CNT-FAI, 2 del PSUC-UGT i un de la Unió de Rabassaires (sense la participació d’Esquerra Republicana). Com a president del Comitè fou designat en Miquel Calafell de la CNT, fet no gens estrany, ja que representava al sindicat amb més presència a la població. Aquest Comitè intentà posar una mica de seny al descontrol i enfrontament que començà a produir-se entre els diferents grups que es disputaven l’hegemonia del poder al poble. No ho van aconseguir del tot, però la mà ferma d’en Miquel Calafell, va poder parar el primer cop i aguantar fins al desembre del mateix any, que es van nomenar els nous consellers d’acord amb les normes dictades per la Generalitat el mes d’octubre. Primer Ajuntament de la República en guerra El dia 2 de desembre de 1936 es van reunir a la Casa de la Vila, amb la presidència del jutge popular Valentí Pasqual i Cuesta, els membres designats pels partits polítics i sindicats, d’acord amb les normes publicades en el Decret de la Generalitat del dia 9 del mes d’octubre passat, i actuant de secretari en José M. Domingo Albert Pipetes. Continuà sent visible i notòria l’absència d’ERC, fet que va remarcar el jutge Pascual, però els partits presents argumentaren, que l’ERC no havia estat convidada per haver fugit els seus dirigents i haver deixat el poble abandonat. Tot seguit, el Jutge Popular, cedí la Presidència al regidor de
|Recordant a... més edat, que no era altre, que l’Andreu Framis i Trias i es van realitzar tots els tràmits de comprovació de les acreditacions atorgades als futurs regidors pel seus respectius partits polítics. El Consell Municipal quedà format pels següents onze membres: Ramon Salvà i Casals, Francesc Sarlat i Solà, Roc Martí i Huguet, Joaquim Banchs i Vilà, Francesc Mora i Bigorra i Miquel Calafell i Cruañas en representació de la CNT, i per part del PSUC foren designats, en Joan Grassot i Grivé, Joan Molina i Carpena, Andreu Framis i Trias, Josep Roig i Ordeig i en Joan Lleonart i Ferran. Tot seguit, es procedí a la votació pel càrrec de president del Consell, que recaigué en la persona del conseller Miquel Calafell. Aquest, ocupà la presidència, saludà als nous consellers i manifestà el seu desig, de què fossin dignes de la feina que els hi havien encarregat. Les conselleries van quedar repartides de la següent manera: Governació: Francesc Mora, Treball: Francesc Sarlat, Economia: Joaquim Banchs, Cultura: Joan Molina i Sanitat: Joan Lleonart. Al ple següent ja es prengueren els primers acords, que van consistir en: fer els tràmits necessaris per cobrar la subvenció de 108.000 pessetes que el Ministeri d’Instrucció i Belles Arts havia concedit a l’Ajuntament per les obres de la nova escola i la redacció d’una Carta Municipal, ambdues actuacions es van posar en mans de l’alcalde Miquel Calafell. També, van decidir canviar els noms d’alguns carrers, que en principi, foren els següents: Sant Martí per Durruti; Vell per Lina Odena; Sant Josep per 1r de Maig; Sant Pau per Francesc Ascaso; Sant Antoni per 19 de juliol i Capellans per Jaume Compte. Gairebé tres anys de guerra Durant aquest temps de guerra, no va ser massa fàcil la tasca de l’alcalde Calafell. Ell era, una persona revolucionaria, fidel a les propostes anarquistes, però també, un home que respectava la llei i a les persones que no pensaven com ell, i decidit a seguir les directrius de la Generalitat. Això però, no li van posar gaire fàcil els membres més arrauxats de les milícies antifeixistes, que s’havien envalentit quan es van trobar amb armes a les mans. Tot i que, la major part de malifetes (poques, per cert, en comparació a altres pobles veïns) les van cometre elements incontrolats, arribats d’altres localitats, el ressentiment contra certs sectors del clero arrenglerats amb els elements reaccionaris de la dreta capitalista, va fer que es produïssin lamentables situacions de revenja contra persones innocents, i molts indesitjables van aprofitar la situació per cometre tota classe d’actes reprovables. En Miquel preveient aquesta possibilitat, va
El mestre Martí Esteve i Feliu amb els seus alumnes. Any 1937
prendre mesures, i posà vigilància per tal, de protegir les monges locals fins que van poder marxar sense problemes, va donar protecció a l’alcalde republicà Soler, que no era massa ben vist per la seva fugida després del cop d’estat, i també intentà que altres persones de dretes amenaçades pels de la FAI no patissin represàlies, però malauradament, no pogué evitar l’assassinat de set persones del poble, comesos per patrulles incontrolades vingudes de fora (probablement amb la col·laboració d’algun element local). Però no oblidem, com ja he dit en altres ocasions, que qui va començar el conflicte no foren els republicans, si no els que es van revoltar, amb el suport del capital i el feixisme europeu, contra la legalitat establerta en unes eleccions democràtiques. En Miquel Calafell i els homes i dones d’esquerres que es van posar al capdavant de les institucions, com els que van marxar a lluitar al front –i molts, hi van deixar la vida –l’únic que pretenien era defensar la democràcia i la República, i al mateix temps, posar en pràctica l’ideari anarquista si era possible, socialitzant l’economia i eliminant les diferències socials. Però, també hagueren de fer front a una difícil situació a tots els nivells. Hagueren de trobar remei a l’escassesa d’aliments i donar resposta a les necessitats bàsiques de la població, com: l’ensenyament, sanitat, transports, cultura o treball, sense oblidar l’atenció als refugiats arribats de diferents llocs de l’estat espanyol. Mentre estigué en Miquel Calafell al capdavant del Consell Municipal, es va continuar la tasca de millorar els serveis municipals, iniciada per l’ajuntament d’Esquerres de la República, però les circumstàncies havien canviat i prou feina hi havia per gestionar el dia a dia. Mancaven els productes més essencials, i tot, i la col·lectivització de les finques de producció agrícoles, no es donava l’abast a servir a la població. Tanmateix, es van efectuar algunes actuacions rellevants en benefici de la població, com:
/25
|Recordant a...
/26
núm. 333 del 19 de maig de 1968, publicà la notícia de la seva mort. No tenim massa clar quan s’embarcà cap a Sudamèrica, però devia ser després del 1940, ja que ni al vaixell Winnipeg que marxà el 1939, ni el Cuba que marxà el 1940 cap a Xile, hi figurava en Miquel com a passatger. Suposem, que marxà en un dels quatre vaixells de vapor, que van partir de Marsella, entre el 1940 i el 1950 (Masilia, Orbita, Formosa i Reina del Pacifico). Sabem poques coses de la seva estada a Xile, ja que escrivia molt poc als seus germans (una mica més a la seva neboda Pilar, que ja ens va dir el poc que sabia), i no donava massa explicacions dels seus afers laborals, ni tampoc personals. Només sabem, que un cop a Xile s’establí a la ciutat de Santiago de Xile i la primera residència que tingué a la ciutat fou la calle San Joaquin, 953, però posteriorment, canvià tres vegades més de domicili. Es dedica a treballar de la seva feina, muntant amb un altre soci, un taller mecànic a la mateixa ciutat. Sembla ser, que el soci no era massa de fiar, i els problemes de la feina es van ajuntar amb els de salut, ja que patia del cor. Tot barrejat, va fer que en Miquel morís quan encara no havia arribat a la jubilació, ja que només tenia cinquanta-vuit anys. Era l’any 1968. La victòria militar d’en Franco i els seus va posar fi a la carrera política d’en Miquel Calafell que es preveia molt prometedora, i que el portà a acabar els seus dies fora d’Arenys de Munt i de Catalunya, sense la seva família ni els seus amics. En Miquel era una persona honesta, amb les idees clares, que creia en el que predicava, i que juntament amb altres polítics exiliats, empresonats o morts (Grassot, Sarlat, Martí, Soler, Puigduví, Molina, Colomer, etc.) haguessin fet un gran servei a Arenys de Munt, en cas d’haver guanyat la guerra. En canvi, van pagar ben car la seva lleialtat a la “Democràcia, la República i Catalunya”. Elies Surroca i Campàs
tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
- Conferències sanitàries per reputats metges de Barcelona - Posada en marxa d’una escola de dibuix (amb el professor voluntari Ricard Molet) - Desinfecció total dels locals d’espectacles - Control de deixalles a la via publica - Control de preus i pes als comerços - Conveni amb el doctor Bayer de Falgàs, per oferir atenció gratuïta als més necessitats - Emissió de moneda local d’una i dues pessetes (amb la signatura de l’alcalde Calafell) - Etc. I no podem oblidar, el més important de tot: la continuació de les obres, acabament i posada en funcionament del nou Grup Escolar dissenyat per l’arquitecte Enric Catà, i que el mes d’abril de 1937 obrí les seves aules als alumnes d’Arenys de Munt. Però, mentrestant, la guerra continuava i alguns dels regidors van haver de marxar al front (Sarlat, Molina, Martí, Soler, Arbó, Colomer, Ferran, Grassot, Roig, Solà), motiu pel qual la composició del consistori anà canviant fins al final de la guerra. L’últim canvi va ser al Ple del 22 de gener de 1939, quan en Miquel Calafell presentà la dimissió com alcalde, argumentant que havia d’incorporar-se a l’exèrcit per servir a la República, “ja que feia falta tothom en uns moments tant difícils en què es trobava el país”, segons les seves pròpies parau-les. La seva dimissió fou acceptada i en el seu lloc es nomenà a l’exjutge Valentí Pascual i Cuesta. Aleshores en Miquel va integrar-se a l’exèrcit, però no tingué temps a lluitar, ja que la seva unitat va iniciar la retirada cap al nord, passant la frontera francesa. Estada a França i exili americà A França, en Miquel s’incorporà a una indústria de material de guerra, fins que li sortí l’oportunitat d’embarcar-se cap a Santiago de Xile (Sudamèrica). Sembla ser que estigué treballant a Toulouse, ja que malgrat haver mort a Xile, el diari de la CNT editat a Toulouse, Espoir: Organe de la VIª Unión règionale de la C.N.T.F,
|El racó de l'Humanista
MIS PENSARES No amenacis si no pots i, si pots, no cal que amenacis. El penediment ve sempre després del fracàs. Una confidència és el principi d'una indiscreció. Qui no confia en els altres, acaba perdent la confiança en si mateix. Ningú ens respon amb més veritat que nosaltres mateixos. Quan es té un desengany no esperat, fa més mal que si es pateix un engany temut. Ens preocupem més a perfeccionar el que ens envolta que a millorar-nos a nosaltres. Hi ha penes a les que els arriba abans l'oblit que el consol. L'absència és de vegades dolor i altres, oblit. Darrere de tot error, hi ha una passió. Ningú pot viure sol; per tant, importa saber conviure.
Ni és prudent creure-ho tot, ni convenient no creure res. Si decidim, és possible que ens equivoquem; però si no ho fem, l'equivocació és segura. Caure no costa, el difícil és aixecar-se. Fer-li mal a una persona no és bo, però fer-li massa bé, tampoc. Millor seria que en comptes de discriminar l'home pel color de la seva pell, ho féssim pel color de les seves obres. Igual pot ser heroi el derrotat que el vencedor. Qui abans de creure ha dubtat, creu amb tota certesa. Ningú seria famós, si ningú li hagués ajudat. Una acció inconscient pot ocasionar el mateix mal que una altra realitzada conscientment. La soledat dina amb la tristesa, menja amb l'abatiment i sopa amb la desesperació. És més fàcil guanyar diners que saber-ne gastar. Quan mirem somrients a un mirall, sempre trobem un rostre que riu. Amb els ulls tancats es pot veure més lluny. La vida no s'ha de comptar pels anys viscuts, sinó pels dies aprofitats. Sempre es rep d'allò que abans s'ha donat. Per enviar calen homes; per dirigir, idees. La consciència ens indica el que els altres pensen de nosaltres. El pensament és lliure. Expressar-ho, no tant. Els amics no són per necessitar-los; són perquè ens necessitin. Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta
/27
OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC
|Opinió
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
EL CANVI Degut a una oposició constant, constructiva i contundent les eleccions municipals del 1999 ens van donar la victòria i, d’aquesta situació, poder governar l’Ajuntament, però amb una mala astrugància (un regidor de l’antic govern ens va dir que ens deixaven 3 patates calentes) que caldria resoldre urgentment i que no podien esperar el que van suposar la davallada de la coalició del govern del PSC. Eren situacions que necessitaven respostes immediates. 1ª.- La urgència de disposar de més capacitat de places escolars a l’Escola Sant Martí. 2ª.- Modificació del projecte de soterrament de la Riera (trasplantament d’una part de l’arbrat i canalització del Panagall) 3ª.- Una solució immediata a l’actual escassetat d’abastament d’aigua potable per a la població.
A més d’aquest panorama hi havia tot un seguit de temes a resoldre (cadastre, espais públics, manteniment Riera, Can Jalpi/Necxo, personal...) des de l’organització interna fins a les gestions pendents, passant per elaborar, difondre i complimentar l’Acord Marc de Govern (1999/2003) i posar en marxa tot el Programa d’AM 2000 que era un repte del nostre compromís amb els arenyencs, aportant consensos, respectant les voluntats populars i aprofitant totes les oportunitats sinergies que se’n plantejaven, a més dels objectius de promoure totes les tradicions arenyenques. L’hora del canvi va començar amb molts entrebancs però estàvem disposats a afrontar-los amb molta dedicació i esforç de tots i una gran dosi d’il·lusió, per visualitzar les nostres propostes que havíem fet durant el temps que vàrem estar a l’oposició. Allò va ser una carrera a contrarellotge sense etapes amb totes les reticències que necessitaven l’atenció de l’Ajuntament. Mai va ser una bassa d’oli ni un camí fàcil, sinó tot el contrari, va ser un temps de treball a preu fet, el que suposava no disposar d’hores per al lleure ni per a a família. Xavier Oller
/28
|Opinió
DEDICAT ALS QUI FAN DE POLÍTICS El dirigeixo a tots els que feu de polítics i que sou aquí perquè el poble us hi ha posat. Vosaltres, què feu pel poble ? Discutir cada dia a veure qui la diu més grossa. No veieu que feu pena? Això és per a tots, des d’un regidor d’un poble fins als càrrecs més alts. Uns perquè manen i els altres volen manar i la casa sense escombrar. Quin país aquí i allà!
I n’hi ha, a més a més, uns altres que es veu que tenen tant de poder, que es posen davant d’un altar dient que això de la pandèmia és cosa del dimoni. No us fa vergonya? Cuideu-vos d’anar a veure gent a residències i hospitals i deixeu la medicina per als professionals!
Quan hi h aun cas d’extrema gravetat com està passant al món, que en seria de maco que anéssiu tots junts! Sempre s’ha dit que la unió fa la força. A tots sembla que us preocupi qui pagarà tot això, però ningú no hi posa solució. Doncs jo us donaré una petita solució: comenceu per la sanitat.
I després hi ha una família que viu en un gran palau, que a tots ens agradaria que fos “para todos igual”. Quina tristesa quan sent o veus algun judici i ja saps com acabarà. Tot plegat, a tots vosaltres el poble us importa una m... Quina pena!
Quina feina més maca que fan els sanitaris. Sempre estan al davant ajudant a tothom. Vosaltres, tots els polítics, que ningú no sap el que cobreu (no el que guanyeu) durant un any, podríeu donar la meitat del sou a la Sanitat Pública, en lloc d’exigir sempre als altres. I encara n’hi ha d’altres (aquests del “todo por la patria”) que no sé tampoc què fan pel poble. Quant cobren cada mes? Quan els veus carregats de medalles i condecoracions, jo penso que tot això algú ho ha de pagar!
Josep Campàs i Figuera
/29
|Opinió
QUI SÓN ELS CULPABLES...? Fa molts anys que passem els estius a Arenys de Munt, poble molt especial per a nosaltres, els avis hi viuen..., i hem decidit venir a viure-hi, estem encantats! Una diferència que ens ha sorprès per bé, és la recollida porta a porta de les escombraries, iniciativa molt positiva, hem de mirar pel planeta! Ens hem posat les piles, i ja ens hem acostumat a fer la separació de la brossa. Però per tots és sabut, que tothom no té la mateixa predisposició, o medis, per poder fer una separació de material dels residus. La definició per excel·lència de la RPP és molt clara: Model de recollida selectiva que es fonamenta en el fet que els posseïdors dels residus separen les diverses fraccions dels residus en origen, però en comptes de dipositar-les en uns contenidors situats a la via pública, les diverses fraccions són recollides directament en el punt de generació (la porta de casa o comerç), d’acord amb un calendari preestablert, i sobre la qual s’ha de poder efectuar un mínim de control i seguiment. I aquí és on ens ha sorprès el tema… Al poble hem vist postals desoladores…. Carrers que a plena llum del dia es troben amb bosses d’escombraries, a l’abast de tothom. En tota iniciativa, hi ha avantatges i inconvenients. No a havent contenidors a la via pública, es recupera espai públic, no hi ha males olors, no cal un servei de neteja ni manteniment dels contenidors, però també desapareix l’anonimat, hi ha més corresponsabilitat entre vilatans i Ajuntament. Què podem fer per eliminar la imatge de les escombraries al carrer? Quina iniciativa té pensada l’Ajuntament, per evitar aquesta situació? Desitgem que el pla B per aquesta situació arribi en un tres i no res, per Arenys... pel poble que ens estimem!
Des de fa molt de temps que els arenyencs sabem que Arenys de Munt necessita urgentment una nova residència d’avis i la nostra classe política en el seus programes electorals sempre ens havien promès que farien aquest equipament. Durant 4 mandats han desaprofitat un munt d’oportunitats fent oïdes sordes al seu compromís de començar la nova Residència Municipal i ni tan sols han fet un PROCÉS PARTICIPATIU per consultar aquest projecte tan necessari per als avis. Aquests polítics fan com aquells hàmsters engabiats que fan rodar la roda del poder sense poder parar i sense trobar una sortida per complir amb un equipament que tard o d’hora caldrà que sigui una realitat. No necessitem discursos florejats per entabanar, buits de compromís i sense transparència per no complir el que volen els vilatans. Aquest tema ja va ser notícia quan el 16 d’abril de l’any 2006 l’Associació de Jubilats de l’Esplai van fer entrega de 1.230 signatures al Consistori perquè es fes una residència d’avis nova. Posteriorment el 27 de setembre de 2007 el diari El Punt informava que la residència d’avis es traslladaria a un edifici nou situat a Can Xicoi i que l’edifici actual s’habilitaria com a casal de la gent gran. El 19 de març de 2009 la Comissió d’estudi per a la creació del Servei de Residència Geriàtrica exposava entre altres punts la necessitat de tenir un geriàtric digne i que compleixi la normativa. Des d’aleshores ha plogut molt i, degut a les actuals circumstàncies sociosanitàries/ econòmiques, ara toca fer realitat i prioritzar una nova Residència que ja té una història i que necessita de solucions; cal unir esforços dels polítics, Fundació del Patronat, Consell de Poble, Esplai dels Jubilats, empresa GUSAM i de totes les persones que creuen en aquest projecte per fer-lo realitat.
Belén Clotet
Jaume Missé
/30
|Opinió
FEM BALLAR ELS NÚMEROS En el nostre firmament tant de sol com de lluna només n’hi ha un o una orbitant eternament.
Si ja són més de les vuit però no vols fer el sopar, a un rostidor pots anar. I també les dents són vuit.
Quan s’està enamorat i s’uneixen ell i ella per formar una parella, dos camins s’han creuat.
Setembre és el mes nou, d’aquest mes no s’oblida la consulta atrevida a l’estiu del dos mil nou.
Tres elements essencials on la vida s’aferra, l’aire, l’aigua i la terra són del tot fonamentals.
A la Bíblia ho hem trobat, per evitar incidents Jehovà, Déu dels creients, deu manaments ha donat.
No s’estan pas de raons, tardor, primavera, estiu i l’hivern amb un fred viu són les quatre estacions.
En un partit de futbol passem bones estones quan onze homes o dones volen fer-se algun gol.
Podem estar ben contents, cinc dits tenim a la mà i, si volar il·lusió ens fa, també hi ha cinc continents.
Dotze apòstols a un sopar on hi ha un mal company i dotze mesos té un any que ens faran riure i plorar.
Si parlem d’educació sis cursos l’EGB té, qui la vol aprendre bé estudia amb afició.
Per a qui és supersticiós i creu que la mala sort li pot donar un cop fort el tretze és horrorós.
Set dies té la setmana i si viatjar treu la son les set meravelles del món visitem de bona gana.
I així fins a l’infinit, com cantar les quaranta, o semblar a can seixanta que tantes vegades hem dit.
Octubre del 2018 Pere Marpons Colomer
/31
BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC
|La Bústia
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Donaviva LILLY REICH Lilly Reich (Berlín, 16 de juny de 1885 – Berlín, 14 de desembre de 1947) va ser una dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores de la Bauhaus. El 1908 va anar a Viena al taller de Josef Hoffmann, una empresa de producció d'arts visuals de dissenyadors, artistes i arquitectes. Va tornar a Berlín el 1911. Allà va començar a dissenyar mobiliari i roba. L'any següent es va unir a la Federació del treball d'Alemanya, el propòsit del qual era ajudar a millorar la competitivitat de les empreses alemanyes en el mercat global. Va dissenyar una mostra d'un pis per a la classe treballadora. Va rebre molts elogis per la claredat i funcionalisme del mobiliari. L'any 1920 Lilly Reich esdevenia la primera dona escollida al comitè de govern del Deutscher Werkbund. Entre el 1924 i el 1926 va treballar a l'oficina de Comerç Just, a Frankfurt. És allà on va conèixer Mies Van de Rohe. Van col·laborar en molts projectes junts. El 1929 esdevingué la directora artística per la contribució alemanya a l'Exposició Internacional de Barcelona, on Van de Rohe va dissenyar el seu mundialment cèlebre pavelló. És aquí on la famosa cadira Barcelona va ser mostrada al públic per primer cop. Lilly Reich va esdevingué famosa després de la seva mort, a causa de la seva vinculació amb el popular arquitecte en qui va estar casada. S'han fet estudis que defensen que Lilly Reich pot haver estat responsable d'alguns dels èxits de Mies Van de Rohe. UN COP MÉS UNA GRAN DONA A L'OMBRA D'UN HOME Donaviva Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711
/32
|La bústia
Associació de Puntaires d'Arenys de Munt UN BELLO OFICIO El dia 28 d’agost de 1935, al diari de Barcelona “EL DÍA GRÁFICO” la periodista Lorenza Garcia de Riu publicava un article amb el títol “Un bello oficio en decadencia” sobre les puntaires d’Arenys de Munt i les seves experiències. El contingut era una entrevista a una puntaire àvia i una de les preguntes que li feia era: "Algú m’ha dit que vostè ha estat una de les obreres en les peces de la Capella Sant Jordi, que la Diputació de Barcelona va encarregar a la millor fàbrica d’Arenys. – Aixeca el cap i tota entusiasmada exclama: Sí!. Quina alba tan
magnifica va quedar! Per fer aquells tres metres de punta, catorze dones vàrem treballar-hi un any. El fil era del núm. 170, i fou importat de Manchester. Vam fer servir cinc mil dos-cents vuitanta boixets i més de dinou mil agulles. El nostre jornal era insignificant, però no pensàvem en el benefici." L'entrevista continuava amb altres preguntes.
És veritat que a dia d'avui aquesta artesania de les puntes i les puntaires està sentenciada a desaparèixer, si no s'hi posa remei, principalment des dels organismes oficials que en són els responsables de mantenir aquest art centenari i que representa una part singular i essencial d’Arenys de Munt. L’Administració hauria de plantejar-se repartir d’igual manera els recursos públics destinats a dinamitzar i optimitzar tant a les noves tendències de lleure i altres disciplines i especialitats en benefici dels vilatans arenyencs, com potenciar la manera per NO perdre les tradicions de poble mil·lenari, i que en el cas de les puntes i les puntaires, representen una part de la nostra històrica i, sobretot, del tresor artesà de vàries generacions de dones treballadores que a més feien servir les puntes per ajudar les seves famílies. Associació de Puntaires d'Arenys de Munt
/33
|La bústia
Alternativa Municipal RECTIFICAR ÉS DE SAVIS A vegades els ajuntaments només serveixen per tapar forats i sovint solen ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra sense voler rectificar els errors ni les equivocacions desencertades, sense donar massa explicacions ni transparència i sense cap mena d’autocrítica política. Molts ajuntaments els i sobren predicadors fent discursos i els falta imaginació i creativitat per dissenyar la millor manera per possibilitar els canvis per a la ciutadania cada vegada més exigents. Els falta reaccionar per fer conviure l’administració pública amb cada vilatà i per racionalitzar els diners públics per propiciar la gestió i el control com la d’una empresa privada. A vegades cal fer recordar al govern que a Arenys de Munt ha començat una mena de davallada de la confiança i una baixada del llistó de l’eficiència, perquè l’economia inversora ha d’estar al servei de les persones i que rectificar és de savis. Per això NO entenem l’obsessió, el caprici, ni la tossuderia i l’obstinació pel Centre Cívic i demanem que es revisin algunes decisions com: Més informació a l’Amunt Arenys, Consells Municipals, més compareixença pública... Més
/34
neteja viària, més recollida de brossa diària (dilluns a diumenge), el rebuig, les àrees d’emergència desaparegudes. Informació transparent dels sous dels polítics. L’encert en la urbanització de la Riera “enjardinada”. Explicació dels 375.000 € per tapar una irresponsabilitat de l’Empresa GUSAM. Habitatge social... Decisió d’anul·lar l’arbrat del carrer Panagall. La poca reposició del mobiliari urbà (papereres, cartelleres, bancs...). La desmesurada plantilla de la Policia Local en comparació amb la Brigada Municipal. Les desastroses obres dels carrers i voreres (S. Pau, Rasa...). Les contínues modificacions del Pla General. L’anul·lació i poc manteniment d’alguns camins públics. La competència deslleial de l’Escola Bressol. Les subvencions FEDER que no arriben. Les obres de l’Esplai de jubilats...
Canviïn d’estratègia, busquin i trobin solucions per als arenyencs!!
Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @MunicipalIdc
|La bústia
ADM I IMPROVITZAR “Improvitzar és contrari a planificar” Els partits que pretenen governar els interessos de tot un poble haurien de seguir un PLA polític transparent, econòmic, social i financer a curt i llarg termini per portar a terme el seu programa electoral o el pactat (consensuat) amb els seus socis de govern, i que especifiqui els projectes que anunciaven en la seva campanya electoral. Improvitzar bé al 100% no està a l’abast de tothom i pensem que una administració pública no hauria d’utilitzar la improvització per dirigir un ajuntament com el nostre. Fer les coses sense una preparació prèvia i sense un pla predeterminat és imprudent, incontrolable, arriscat i molt irresponsable per poder governar. En el cas del govern d’ERC+(Regidor NO adscrit/trànsfuga) el PROGRAMA ELECTORAL 2019-2013 (Resum) constava de 10 objectius: 01 Finalitzat la urbanització de la Riera +1 Placeta davant del Sindicat; 02 Nova Residència Geriàtrica sense cost per a l’Ajuntament; 03 un Centre Cívic cultural per a Entitats, Associacions i empresarial;
04 Rotonda al Polígon Industrial + 300 aparcaments públics; 05 Pla de millora de carrers - Panagall i C/ de les Flors; 06 Bon govern per a tothom però NO amb tothom; 07 Dinamitzar el comerç, turisme, familiar i productes de proximitat; 08 Viver artístic cultural, esportiu i lleure; 09 Nova biblioteca, illa del centre, passera Can Jalpí...; 10 Més proximitat - l’Alcalde t’escolta...
Tota una declaració d’intencions, només falta la credibilitat, el compromís i l’eficiència per portar-lo a terme amb un programa i un calendari pactat, esperant el Pla d’Acció Municipal (PAM) que no acaba d’arribar. Ara mateix estem en un moment crític degut a l’actual situació sanitària/econòmica, per això ara és el moment de canviar i prioritzar una necessària nova Residència d’avis i reconsiderar malbaratar recursos públics, ajornant el desencertat Centre Cívic. ADM
/35
|La bústia
RADARS CONTES DES DEL PROJECTE
RADARS
DE CASORI? —Bon dia carinyo! I la meva camisa blava? —La teva camisa blava? Potser t’has confós de color. A tu, el blau, no t’agrada. Són les vuit del matí i el nostre fill ens espera a baix per dur-nos a cal metge. Jo amb prou feines em puc apujar bé les mitges i en Mateu reclamant la camisa blava! Pobret, si no li ha agradat mai el color blau. S’ha passat la vida dient que el blau és de dones. Hauré de fer-li memòria. —Què dius? Que a mi no m’agrada el blau? Sempre he anat de blau! Estàs perdent el cap! Verge santa! I ara què em poso per anar al casament? —Al casament? Que t’empatolles ara! Déu n’hi do!, com està el teu caparró. Mira, Martí, posa’t aquesta camisa blanca i no t’entretinguis que ens espera en Pau per anar a cal metge. —El metge també ve al casori? Aquests sempre s’apunten a tot. Igual que els capellans! Panxes plenes a costa de les nostres butxaques! Cagun ses putes! On anirem a parar! No sé com arreglar aquest desgavell. Santa paciència, la meva. Quan s’encaparra amb una idea no hi ha qui la hi llevi del damunt. —A veure, Martí, qui es casa avui? —li pregunto per mirar de treure’n l’entrellat. —Que qui es casa, Maria? Estàs ben fotuda del terrat! Quin dia és avui? Digues-m’ho, digues m’ho! —Avui és diumenge, dia 20 de març de 1950. Que et pensaves, que ho sabia? —Doncs aquí ho tens! Estàs ben confosa. Estem a l’any 2020. El 1950 fa molts anys que va ser!
/36
M’està traient de polleguera el beneit! Que si la camisa blava, que si casament, que si el metge ve a la cerimònia com els capellans! Santa Maria, ajuda’m sisplau! I ara que estem a l’any 2020! —Mira. Martí, val més que et calmis i et tranquil·litzis. Vesteix-te!, que farem tard. En Pau ja ha tocat el clàxon i el més calent és a l’aigüera. —On vas amb les mitges arrugades cames avall! Sembles un ninot! I el teu vestit rosa que vam comprar? No t’entretinguis, collons! —Martí! M’estàs atabalant molt! Deixa’m respirar i posa’t la camisa blanca i els pantalons blaus. —Aaaah! No deies que a mi no m’agrada el blau? Vull la camisa blava que vam comprar per al nostre casament! —Però d’això fa molts anys. Vés a saber on para! Me’l miro d’esquitllentes i veig que escorcolla dins el cabàs de la roba bruta i després, el de la roba per planxar. El deixo estar, ja no puc més. —Pare! Mare! Què feu? Estem a baix esperant per anar a l’església. Va, vinga que us ajudo a vestir-vos. Encara farem tard al casament. —Tu també surts amb el casament? Primer ton pare, ara tu! Quina mania amb un casament! —Mare, avui fa setanta anys que us vau casar i volíeu fer un segon casament. I això, és avui, d’aquí una horeta us tornareu a casar! El pare de blau i tu de rosa. Ai, ai ai, aquest caparró! —Ja li deia jo! Ho veus, Maria, com tenia raó jo? —Que m’he de casar amb tu? Quina il·lusió! I el meu vel? I el ram de flors? He de portar una cua llarga, llarga... Laura Masdeu Voluntària equip RADARS
|La bústia
RADARS
ANC Arenys de Munt
Campanya:
ARA RADARS MÉS QUE MAI!!
REINICIEM LES MOBILITZACIONS AMB ELS NOUS SECRETARIATS
Des de Radars, tenim el sentiment que la gent gran ha patit un confinament molt més profund pel fet que no han pogut sortir ni tan sols a comprar el pa. Han sigut mesos de molta solitud i en alguns casos de tristor.
En aquest darrer mes, s’han renovat els càrrecs a la nostra Territorial i al Secretariat Nacional, que ja treballen en els objectius i les línies estratègiques recollides en el Full de Ruta de l’Assemblea.
Per això, el servei Radars ha tingut la iniciativa d’impulsar una campanya d’adhesions, perquè, les persones que s’hagin sentit soles i els vingui de gust, se’ls faci un acompanyament telefònic. Ara per ara, els acompanyaments presencials no són encara possibles. Tampoc les trobades per fer cafè i riure una estoneta.
Per una banda, cal explicar i defensar que la via unilateral és l’única opció possible cap a un estat lliure. Cal també promoure la unitat de la base social de l’independentisme per tal de generar un ambient previ de plebiscit que converteixi les pròximes eleccions al Parlament, en un nou acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1 d’octubre. I el més important, cal exigir als partits polítics que incloguin, en el seu programa electoral el compromís de fer efectiva la independència. L’Assemblea només donarà suport als partits que assumeixin explícitament aquest mandat i denunciarà públicament, aquells que ho incompleixin.
Però podem riure per telèfon! Això no està prohibit. O cantar, o llegir poemes, o explicar anècdotes. El que sigui per tal de sentir-nos acompanyats una estona. Si algú de vosaltres sap de persones que puguin necessitar suport, podeu escriure al correu: radars@arenysdemunt.cat o trucar al número: 93.793.79.82. RADARS, Laura Masdeu.
D’altra banda, s'està treballant intensivament en la preparació de l’11S, enguany molt condicionat per la incertesa de com evolucionarà la Covid-19. Es pensen possibles accions presencials, amb les mesures de prevenció necessàries, però també s’està preparant una mobilització digital. Anirem informant. Mentrestant, continuem animant a participar en les concentracions de cada dimarts, a Plaça, convocades per l’Assemblea i el CDR, i a les quals ara s’ha sumat Òmnium, recentment constituït a Arenys de Munt, de la qual cosa ens felicitem. Hem de recuperar la iniciativa, perquè ens hi van els drets i ens hi va la vida. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
/37
|La bústia
EN LA MORT DE JOAQUIM ROSSELL Text del sermó pronunciat per mossèn Salvador Batalla, company de curs de seminari d’en Quim Rossell, en el funeral celebrat a la Parròquia de Sant Martí d’Arenys de Munt el 3.07.2020, que es publica en nom dels germans d'en Quim Rossell, Teresina i Pere Rossell
A Juià i a Celrà, hi ha persones que l’estimaven molt. Ell també els apreciava. Sempre fent amics. Al Collell i al col·legí de Palafrugell, recorden el seu pas per la seva ciència, per la seva generositat. I no parlem de la seva tasca de professor a Barcelona i a Mataró. Fins que es va retirar.
“Acabem d’escoltar el text de l’evangeli que ens parla de la Resurrecció de Llàtzer i l’actitud de les seves germanes que manifesten la tardança del Mestre.
Finalment, el seus anys de secretari de l’Associació de la gent gran a Arenys de Munt. El president i la junta, el recordaran sempre com un gran servidor.
També el dimecres, el telèfon ens va sorprendre a tots. En Quim ens ha deixat...i viu per sempre amb el Crist ressuscitat.
Record amb agraïment els serveis que em va fer com a secretari, quan un servidor era Director de la Pastoral del Turisme i dels Santuaris, de la Conferència Episcopal espanyola.
A nosaltres, ens han robat un germà, un oncle, un amic, sense acomiadar-se. Però hi ha una diferència notable, la casa de Llàtzer i de les seves germanes, era la casa d’unes persones que estimaven Jesús. Ell reposava a casa seva, hi menjava, hi dormia. S’hi trobava bé. L’estimació, l’amistat per a Jesús era un factor important del seu Evangeli. Possiblement, el principal.Com a cristians ens hem d’amarar de la vida de Jesús. En Quim, com qualsevol dels mortals, tenia les seves qualitats i els seus defectes. Profunditzem una mica en la seva vida: en Quim tenia el seu caràcter, la seva personalitat, la seva història. Era molt intel·ligent. Del nostre curs, era el més intel·ligent. Tenia una gran força, es rodejava sempre d’amics. En Joaquim era capellà, no es va secularitzar mai. Cal respectar la seva decisió i valorar-la amb tot el seu significat. En el ministeri pastoral a Palafrugell, a Girona i a Figueres. Fent de vicari, tothom recorda el seu pas, la seva joia, la seva alegria. Més tard, en els seus estudis a la Universitat Gregoriana es va doctorar. Les seves converses es feien escoltar, però un accident que va tenir per culpa d’altres, tot i que s’hi va resistir, va passar un any de sofrença i va demostrar un gran valor i molt coratge.
/38
En resum, cal acceptar les seves opcions de vida, la seva llibertat, el seu estil de vida. No era un home d’improvisacions, sempre obrava en consciencia, amb un gran sentit de justícia i de l’exercici de la caritat segons la imitació de Jesucrist. En Joaquim al mateix temps, a voltes, era crític amb l’Església. La volia com la vol el Papa actual, una església jove, oberta, solidària, compromesa, renovant-se constantment, amb capacitat d’estimar a tothom, evitant la confrontació i els conflictes amb la nostra societat.
Ell ha acabat la seva via: preguem per ell i que el seu record il·lumini la nostra vida. Ara partirem el pa. Que aquesta Eucaristia ens faci dignes de la seva Passió i Resurrecció. Avui en el firmament d’Arenys de Munt brilla un nou estel. És el d’en Joaquim”.
|Entreteniments
EL SODOKU DEL MES
L'ENDEVINALLA DEL MES Endevina els següents títols de pel·lícules encriptats amb aquestes emoticones:
LES SOLUCIONS
Endevinalla del mes de juliol: 01. Buscant a Dory 02. Ratatouille 03. Matrix 04. Sexe a Nova York 05. Allò que el vent s’endugué 06. Somriures i llágrimes 07. Alien 08. Tauró 09. Ice age 10. Pirates del Carib
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
FELICITATS!
ARLET PITARQUE ANGEL, 12 anys
ROC VALIENTE COBALEDA, 10 anys
VINYET BOSCH CLOPÉS, 5 anys
AROA MAIZ MOLLFULLEDA, 13 anys
JULEN OJEDA TERRE, 9 anys
JANA OTAOLAURRUCHI CÓRDOBA, 2 anys
Si vols que et felicitem per l'aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins als 14 anys.
/39
La imatge del mes
.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC
Aquest mes de juliol al Centre s'hi ha fet un casal d’estiu de circ organitzat per l’associació Encirca’t. El casal ha estat tot un èxit, amb més de 40 alumnes i 5 setmanes d'activitats.