BATEC 434 Gener 2024

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

MICROTEATRE MARIDAT AMB VINS pàg 04 RAU RAU SOLIDARI AMB BUBBLES IN THE AIR pàg 05

Exclusive interview with

Els Reis Mags arribaran a les 6 de la tarda a Arenys de Munt i es passejaran per la Riera des de l’Escola Sobirans i fins a la Plaça de l’Església.

Manila's Rising Sun

pag. 07

APROVATS ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2024 pàg 10 REFORMA INTEGRAL DEL CARRER PAU CASALS pàg 14

GENER 2024 / núm. 434

ARRIBEN ELS REIS MAGS DE L’ORIENT

THE GOURMETS VOCAL QUARTET “CANTS D’ESCLAVITUD, CANTS DE LLIBERTAT” pàg 03

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys, casa de la vila 16/ D'Arenys, gent i societat

17/ D'Arenys, esports 18/ De la Parròquia

04

05

21/ Del temps 23/ Paisatges poètics 23/ Biblioteca 24/ El llibre del mes 25/ Calendari 26/ Recordant a... 30/ El racó de l'humanista 31/ Opinió

06

07

36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

14

16

DL B 2608-1994 DL B 2608-1994 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Joan Navarra Alcantara | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL Quan fa pocs dies que acabem de començar el nou any, aprofito per a desitjar a totes les sòcies i a tots els socis del Centre un molt profitós any. Pel que fa al dia dia del Centre, el que més em satisfà és poder dir que la tònica actual continua sent de normalitat. Normalitat en tots els actes que programem en el nostre estimat Centre, tant per Nadal, com per Sant Josep, com per Sant Martí. Igualment en totes les altres activitats de la programació habitual: En les sessions de cinema, tant per a nenes i nens com per a grans, en els espectacles de Rau Rau, en les esplèndides actuacions de les nostres seccions, L’Esbart, La Coral Veus de Munt, el Grup de teatre i l’Escola de Teatre... Així com les que puguin portar a terme més esporàdicament totes les altres seccions. Complementat amb actuacions externes de qualitat, contractades per l’equip de programació i d’altres espectacles representats per altres institucions del poble o de fora. Destacar també les activitats com Total body o Ioga, que amb un preu ben ajustat es continuen oferint, preferentment a les sòcies i socis i a tothom qui vulgui. Però dins d’aquesta editorial no vull deixar de destacar l’assoliment, el dia 12 de desembre, d’un dels grans premis en la gala dels premis Ateneus 2023, atorgat per la Federació d’Ateneus de Catalunya. En concret el 2n Premi en la modalitat de “Comunicació Associativa” dotat amb diploma i 1.000 euros, per la proposta presentada amb el nom de: “Els cursos del Centre”. On s’ha premiat el treball fet en el nou disseny per difondre tant per les xarxes, com en paper, els cursos que ofereixen les diferents seccions del Centre. Aprofito per felicitar, en nom de tota la Junta, otes les persones implicades en aquest reconeixement, les treballadores i treballadors del Centre, i totes i tots els voluntaris de les seccions del Centre. A totes elles el nostre més sincer agraïment. I no voldria acabar aquesta editorial sense posar en relleu la secció de Carrossaires, i totes les persones que fan que, l’arribada de ses Majestats Els Reis d’Orient, cada any al nostre poble sigui immillorable. Jaume Bosch Vicepresident

THE GOURMETS VOCAL QUARTET “CANTS D’ESCLAVITUD, CANTS DE LLIBERTAT” Dissabte 27 de gener a les 9 del vespre THE GOURMETS VOCAL QUARTET portarà la seva barreja de gòspel i soul al Centre! Amb formació de jubilee quartet i partint de les arrels de la música afroamericana (els negro spirituals), THE GOURMETS VOCAL QUARTET s’endinsa en el gòspel i el soul, a l’estil de grups mítics com The Golden Gate Quartet, The Dixie Hummingbirds o Sam Cooke & The Soul Stirrers. El grup presenta els seus concerts des d’una perspectiva musical i humanista, com una forma de donar a conèixer aquests cants que van ajudar a milions d’éssers humans a suportar l’esclavitud, però també a transmetre’s plans de fugida cap a la llibertat. Amb un so vibrant i tessitures molt àmplies, THE GOURMETS VOCAL QUARTET, ha actuat en espais com el Gran Teatre del Liceu i L’Auditori de Barcelona, a més de prestigiosos festivals nacionals i internacionals d’estils diversos, com el gòspel, el soul, el jazz o la música religiosa.

/03

|Del Centre

MICROTEATRE MARIDAT AMB VINS El Centre torna a programar la mostra de Microteatre maridat amb vins. Aquesta edició vindrà amb novetats molt interessants que ben segur, us faran gaudir del vespre del dissabte 3 de febrer. Es comptarà amb l’experiència i saber fer de la sommelier Cristina Blasi, que explicarà i farà gaudir dels diversos vins del tast. I, enguany paryociparan en els microteatres diversos actors i actrius participants del concurs de TV3 “El Llop” i “La Puntual”. Cartell de l’acte de microteatres

Es representaran les següents obres:

EL TRIVIAL: La Lídia està emocionada perquè per fi coneixerà en persona al Pau, després de tant temps de converses per xat. Però a la cita s’hi presenta l’Alba, la germana del Pau, amb un joc… especial. TERÀPIA ALTERNATIVA: Gag d’humor blanc, en format microteatral, que paròdia el que podria passar en una consulta d’un pseudo-curandero molt singular: Un pacient, amb un problema per resoldre, visita la consulta d’un “venedor de fum” que proposarà solucions estrambòtiques i sobre tot còmiques. Humor fresc i simple que arriba directe a l’espectador. JO NO RONCO, RESPIRO FORT: Una parella, de certa edat, són al llit fent temps per agafar el son. Ella s’haurà d’adormir abans que ell si vol fer realitat el seu més gran desig, dormir una nit sencera, però un problema tècnic agreujarà el procés. MARXA, TU! En Jofre i la Sílvia són una parella força atípica que té la seva pròpia manera de veure el món… Voleu ajudar a desembolicar el fil d’aquesta història?

/04

Cartell del microteatre “Trivial”

|Del Centre

RAU RAU: BUBBLES IN THE AIR AMB EL DR. BOMBOLLES Diumenge 14 de gener a les 6 de la tarda, a la Sala Corrioles del Centre arribarà el Dr. Bombolles, el rei de la festa. És un boig de l’alegria i la felicitat, només vol divertir i fer xal·lar al personal. ACTIVITAT SOLIDÀRIA: Aquesta és una activitat solidària, el 50% de la recaptació es donarà a la fundació “Mireia, l’estrella que més brilla” i l’altre 50% a la Marató de TV3.

Cartell de l’espectacle programat per Rau Rau

CINEXIC: RATOLINS I GUINEUS, UNA AMISTAT D’UN ALTRE MÓN Diumenge 21 de gener a les 5 de la tarda a la Sala Gran del Centre es projectarà un film sobre dos enemics mortals, la ratolina Valentina i la guineu Víctor, que es retroben al cel després de patir un malaurat accident. Però al cel han perdut els seu instint natural i s’han fet molt amics. Esperen poder seguir sent amics quan tornin a la Terra, però reneixen amb els papers canviats. Gràcies a la força de l’amistat aconseguiran allò que semblava impossible.

Cartell de la pel·lícula del cicke CINEXIC

Ratolins i guineus. Una amistat d’un altre món parla de l’esperança, la recerca de l’amor i la valentia, i de com acabar amb els prejudicis i superar un passat dolorós. Aquesta pel·lícula demostra que tot allò que sembla un final, pot ser el principi d’una altra història, i que encara que sembli invencible, també es pot superar. Recomanada a partir de 5 anys.

/05

|Del Centre

CINEMA GAUDÍ: CREATURA Diumenge 21 de gener a les 18:30 h a la Sala Gran del Centre. Després de mudar-se amb la seva parella a la seva nova llar, la Mila s’adona que la seva pèrdua de desig es troba en si mateixa. Comença un viatge entorn la seva educació sexual en el qual revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l’esperança de reconciliar-se amb el seu propi cos. No recomanada per a menors de 16 anys.

Cartell del cicle Gaudí

ARRIBA EL CONTE DE NADAL AL CENTRE El dissabte 20 de gener, a les 7 de la tarda, arriba a la Sala Gran del Centre el clàssic de Charles Dickens transformat en una obra musical i escenificada però amb alguns canvis adaptats als nous temps. Ens situem a Londres, on hi viu Mrs Scrooge, una dona amb ànima solitària, poc generosa i amb gens d’esperit nadalenc. No li agraden els infants, ni els cants, ni sentir-se part de res. Una nit se li apareixen tres esperits, l’esperit del passat, del present i del futur que la faran reflexionar sobre la vida, sobre l’amor i el compartir, i qui sap, si això potser farà canviar el seu futur. Aquesta obra està interpretada i dramatitzada per les veus del Cor Tiamat de l'Escola Municipal de Música d'Arenys de Mar, les solistes Laia Gómez i Mariona Mas, acompanyats al piano per en Quim Estrada, al baix elèctric per en Ferran Irzo i dirigits per la Gemma Ruiz. Adaptació dels textos i dramatúrgia original "Un Nadal amb Mr.Scrooge" de Marc Rosich per a encàrrec del Cor Infantil Sant Cugat. Adaptació per al Cor Tiamat "El conte de Nadal" de Gemma Ruiz.

/06

Cartell de l’espectacle

|Del Centre

EL CENTRE GUANYA UN NOU PREMI ATENEUS Ens fa molt contents explicar-vos que el Centre Moral d'Arenys de Munt ha resultat guanyador del segon premi en Comunicació Associativa de la 34 edició dels Premis Ateneus amb la campanya "Els cursos del Centre". El premi el va recollir el president del Centre Moral, Salvador Farrerons a la gala celebrada a Barcelona el passat mes de desembre. Des del Centre continuarem treballant dia a dia, per ser el centre cultural, social i esportiu del poble. Moltes gràcies per fer-ho possible. Moment del lliurament del 2n Premi Ateneus al Centre

ARRIBEN ELS REIS MAGS A ARENYS DE MUNT Ja s’acosta la data més important per als infants d’Arenys de Munt, des d’Orient, ses majestats ja ho tenen tot a punt per venir a omplir d’alegria les cases de la nostra vila. Els Reis Mags arribaran a les 6 de la tarda a Arenys de Munt i es passejaran per la Riera des de l’Escola Sobirans i fins a la Plaça de l’Església.

El patge Reial

Vols que els Reis Mags visitin personalment casa teva? Servei dels Reis de nit, es pot contractar fins al 02 de gener enviant un WhatsApp al 683 58 06 61

/07

|Del Centre

EL NÚMERO 31 DE LA REVISTA ATENEUS JA ESTÀ DISPONIBLE La revista ATENEUS ha preprat una edició especial pel 40è aniversari de la Fedaració d’Ateneus de Catalunya! L’entrevista a Oriol de Ramon (The Tyets) obre la capçalera d’aquest últim número i explica com la seva experiència participant en les agrupacions de cultura popular de Mataró, la seva ciutat natal i vital, i especialment a La Sala Cabanyes del Centre Catòlic, l’han ajudat a entendre com treballar de manera col·lectiva mutant espectacles i esdeveniments, cosa que ha influït en la seva vida professional. La celebració del 40è aniversari de la FAC a la revista continua amb dues participacions de luxe: una entrevista a Pere Aragonès, president de la Generalitat Portada de la revista Ateneus de Catalunya i bon coneixedor del món ateneista, i l’obra d’art La Petita Atenea, que Carme Solé Vendrell ha creat especialment per commemorar l’efemèride, a l’apartat A mà alçada.

També, compta amb un reportatge que recull testimonis i recorda les principals fites d’aquestes quatre dècades teixint la xarxa ateneista, posant especial èmfasi en el reconeixement de la incansable feina de les persones que han treballat per l’associacionisme cultural, dins i fora de la FAC. I com sempre, la revista inclou els apartats ADN ateneista, que en aquesta ocasió entrevista a l’actiu i presentadora Elisenda Pineda; els Camins de cultura, que descobreixen els ateneus del Baix Llobregat i l’Interessos comuns, que debat sobre la professionalització als ateneus, entre moltes altres seccions d’entrevistes i articles en profunditat. La lectura perfecta per aquest Nadal! Una mirada a l’actualitat, a través de les entitats catalanes! Trobareu la revista ATENEUS: Disponible gratuïtament a totes les entitats federades. A les Biblioteques Públiques de Catalunya i a l’eBiblio. A l’iQuiosc, el portal de les revistes i diaris digitals en català. També, podeu subscriure-us a l’edició física a través d’aquest enllaç: https://www.ateneus.cat/subscriu-te-a-la-revista-ateneus/

/08

Carme Solé Vendrell

|Del Centre

NOVA PRODUCCIÓ 2024 PER CELEBRAR L'ANY GUIMERÀ

RODA DE LLIBRES DEL CENTRE

Per commemorar els 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i en motiu de l’Any Guimerà, aquest proper any 2024 APUNTA TEATRE, EL MALDÀ i la FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA presentaran l’espectacle HE MORT EL POP, una obra de Lluís-Anton Baulenas dirigida per Marc Vilavella, i que compta amb la direcció i creació musical de Marc Sambola.

En què consisteix? La Roda de Llibres del Centre és un espai on els lectors podeu deixar, agafar i intercanviar llibres de forma gratuïta. És una iniciativa destinada a fomentar la lectura, oferint-vos un punt de trobada als amants dels llibres de diferents edats i gustos literaris.

HE MORT EL POP recull tres de les peces més rellevants de l’autor: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897) en una deconstrucció de cadascun dels textos amb una tractament de comèdia que pretén apropar al públic actual la prolífica trajectòria de Guimerà des d’un altre punt de vista, com és la contemporització dels clàssics. L’obra posa en escena tres drames sobre les passions humanes, tres conflictes socials i classistes, i tres desenllaços punyents i ben diferents. El món narratiu de Guimerà representat en conceptes com l’arma de l’amor no correspost, el conflicte social i la mort com a resolució.

Aquest espai permet que hi deixeu els llibres que ja heu llegit i agafeu aquells llibres que us interessin. És un sistema basat en la confiança i la generositat, on podeu deixar llibres perquè altres persones els gaudeixin, i al mateix temps, trobar nous llibres per descobrir i gaudir. La Roda de Llibres del Centre promou la reutilització, la sostenibilitat i la difusió de la cultura a través de la lectura. On la pots trobar? La Roda de Llibres del Centre està ubicada al passadís del Centre.

HE MORT EL POP s’estrenarà el proper 4 de febrer al Teatre de Sarrià i, a més de girar pels ateneus d’arreu del país, al Centre arribarà el 20 d’octubre.

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE APROVA EL PRESSUPOST 2024 SENSE CAP VOT EN CONTRA El dia 1 de desembre es va aprovar el Pressupost Municipal del 2024 en un ple extraordinari, el dels comptes de l’exercici de l’any vinent. El Pressupost ha passat de 10.200.000 € a un pressupost de 12.302.000€. L’alcalde, Josep Sánchez Camps, ha qualificat el Pressupost del 2024 com “de transició”, ja que al 2025 Arenys de Munt ja haurà assolit els 10.000 habitants i això comportarà més ingressos i transferències de l’Estat, l’ha definit també com a més expansiu respecte el de 2023. Augmenta en 2 milions d’euros i té obres previstes com la del carrer Panagall. Està pensat per no haver-se de fer gaires modificacions de crèdit al llarg de l’any i gastar els diners realment previstos. L’alcalde va explicar que va costar molt quadrar els números. La despesa és alta i està molt clara, però costa trobar l’equilibri amb els ingressos a causa de la reforma de l’impost de les plusvàlues, sense que hi hagi hagut cap compensació prevista pel govern espanyol. De cara a l’any 2024 augmenta en 300.000€ la despesa en personal. S’arriba ja als 4.000.000€ en sous, que pugen per llei un 2’5% i afecta als 86 treballadors de l’Ajuntament i als 62 de GUSAM. La despesa en béns i serveis es manté igual que el 2023, amb 3’4 milions d’euros. Creix molt l’annex d’inversions, que puja als 2’8 milions d’euros. Es compta que hi haurà subvencions del Pla General d’Inversions per poder licitar les obres del Panagall, l’obra al sector Roals, i altres obres més petites com la reforma de Mas Talleda, i posar fil a l’agulla en

/10

el Nou Eixample. Tot plegat s’ha quadrat amb l’estalvi de 150.000€ en despesa energètica i l’augment de prop d’un 10% de l’IBI. El Pressupost de GUSAM també es va aprovar al Ple. L’empresa creix perquè portarà la Ràdio Municipal i preveu fer inversions importants en la gestió de l’aigua gràcies a la nova tarifa, que puja, i que permetrà comprar una planta desnitrificadora. La primera intervenció va ser la de Vanesa Muñoz Fernández, regidora del PSC. Va comentar que hi ha aspectes del Pressupost que comparteixen, altres que no, i alguns que no els arriben ni a entendre. Tot i això, agraeixen que l’alcalde els hagi respost a totes les preguntes que li han fet darrerament sobre els números del 2024. A Muñoz li preocupava la quantitat de diners en “no disponibilitat”, però dona el vot de confiança al govern d’anar gestionant les prioritats a mesura que arribi la disponibilitat. Va repassar diferents partides per exemplificar les seves inquietuds. En acabar la seva intervenció, de mitja hora, va ser el torn del portaveu de JuntsxAdM, Pep Artigas Alsina, que va estar-s’hi 40 minuts. Va començar amb una sessió d’agraïments a tothom que ha participat en la reducció del Pressupost i que l’han ajudat a entendre’l. Coincideixen amb l’alcalde que és un pressupost que reflexa més la realitat que no pas els d’anys anteriors, perquè no es compta tant amb els romanents. Qui va parlar considerablement menys estona va ser el portaveu de la CUP, Guiu Muns Roura. Forma part del govern i per tant, la CUP va votar a favor del Pressupost però va voler transmetre també l’opinió cupaire en els números del 2024. Primer va agrair les inter-

|D'Arenys, la casa de la vila vencions de l’oposició. Va argumentar que es vol fer una gestió global d’equipaments i va anomenar certes millores previstes en alguns d’ells. Va explicar que ja hi ha un canal de gestió establert per millorar en aquesta gestió. Finalment l’alcalde va agrair les intervencions constructives. I va donar resposta als partits de l’oposició, que va donar peu a un segon torn de paraula, ja sobre aspectes concrets del pressupost. El que va sortir constantment a les intervencions va ser que el pressupost contempla el control de les zones d’estacionament de pagament a la Riera, i l’oposició va entendre que es pretenia posar zona blava de pagament a tota la Riera. No serà això. Simplement es fan zones blaves de pagament els estacionaments en punts de recàrrega elèctrics. Com que és molt complexe fer pagar l’electricitat consumida, el que es farà és fer pagar per estacionar a aquell espai, sense pagar expressament per l’energia. Ho va explicar el regidor d’Obres i Serveis, Àngel Castillo Vallcorba. Castillo va explicar també que s’està treballant en fer un pas de vianants a les 4 Carreteres però que fer-hi una rotonda ja està plenament descartat. Així va acabar el debat sobre el Pressupost. Es va aprovar amb 8 vots a favor d’ERC i CUP i l’abstenció de JuntsxAdM i PSC. Però el Ple va tenir altres punts, previs al pressupost. En primer lloc hi havia la resolució d’al·legacions a l’aprovació inicial de la modificació del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Munt en sòl no urbanitzable, i la petició d’informes per a l’aprovació provisional. El punt el va llegir la regidora d’Obres Públiques, M. Àngels Gros Argelés. Es van desestimar dues al·legacions veïnals presentades per Ca l’Arquer i es va

estimar parcialment una altra. Bàsicament es tracta d’adequar el Pla General a la normativa supramunicipal, que és menys estricte, i permet fer certes activitats econòmiques sostenibles en sòls no urbanitzables, però al planejament d’Arenys de Munt no s’hi permetien. JuntsxAdM hi van votar a favor, entenent que calia desestimar les al·legacions de Ca l’Arquer. El PSC es va abstenir perquè al Ple de juliol, al tràmit inicial, ja es va abstenir. El punt al final es va aprovar amb 12 vots a favor i una abstenció. El punt número dos era cancel·lar la despesa en la delegació de competències al Consell Comarcal per a l’adhesió a la compra agregada d’energia elèctrica i gas, i tot seguit aprovar un conveni regulador de la delegació i gestió energètica.Aquest punt el va exposar el regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí Girbal. Bàsicament es tractava de cancel·lar part de la despesa que s’havia previst inicialment per la compra agregada de l’energia elèctrica i gas amb el consell comarcal. Com que s’ha gastat menys del previst, calia cancel·lar la despesa. Junts i PSC hi van votar a favor. Roser Moré Collet va argumentar el vot a favor de Junts, destacant l’estalvi, i apuntant que és un tema tècnic. I Vanesa Muñoz Fernández va reclamar que s’avisi al Consell Comarcal que ha de complir sempre amb les seves obligacions. Aquest punt es va aprovar, doncs, per unanimitat. I al no haver-hi ni precs ni preguntes, ja no es va tractar cap altra qüestió al Ple.

/11

|D'Arenys, la casa de la vila

UN PLE TÈCNIC I DE TRÀMIT, PERÒ AMB PREGUNTES DESTACADES, TANCA POLÍTICAMENT L’ANY 2023 Al ple ordinari del dijous 14 de desembre hi havia quatre punts amb debat polític a la part resolutiva, i al final, precs i preguntes de l’oposició. Tal com es preveia, va ser un ple amb poc debat i que va durar, entre tot, poc més d’una hora i mitja. Gairebé tot es va aprovar per unanimitat. Només una abstenció del PSC al darrer punt va estroncar el ple d’unanimitats. En primer lloc es van aprovar les actes del darrer ple ordinari i de l’extraordinari del Pressupost, per unanimitat perquè són videoactes. El primer punt amb debat polític va ser la proposta d’aprovació inicial del plànol de delimitació de les urbanitzacions, nucli població, edificacions i instal·lacions d’Arenys de Munt afectades per la llei 5/2003 de prevenció d’incendis forestals. La va presentar al plenari el regidor de Medi Ambient, Jordi Maimí Girbal. JuntsxAdM va demanar alguns aclariments i esmenar algunes errades en les localitzacions. Hi van votar a favor perquè el tema és important i les franges i actuacions per prevenir incendis s’han d’implementar tan aviat com es pugui. El PSC no va demanar la paraula, i es va procedir a la votació del punt, aprovat per unanimitat. També es va fer la proposta de delegació de competències dels municipis d’Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta per a la gestió de la deixalleria i després es va aprovar la pròrroga de l’encàrrec de gestió de la Deixalleria a GUSAM. També va ser Maimí qui va exposar

/12

aquests dos punts. La primera idea era no prorrogar el conveni d’any en any sinó fer un conveni nou, més ampli, ja vigent per tres anys. Però això s’ha anat demorant i al final es fa una pròrroga per un any. El PSC també voldria que es pogués fer un conveni que durés més en el temps, i Junts va lloar el funcionament de la deixalleria i dels avantatges que sigui mancomunada. El quart punt amb debat va ser un reconeixement extrajudicial de crèdit. Això vol dir portar a Ple el pagament de factures que no s’han pogut pagar a través del procés administratiu establert però que cal pagar ja que corresponen a serveis que s’han prestat a l’Ajuntament. JuntsxAdM hi va votar a favor, el regidor Albert Vallalta Jaurés va dir que potser la factura de l’SGAE no s’hauria de reconèixer, i que reclamessin l’import a través de la via judicial, i l’alcalde hi va coincidir. El PSC es va abstenir però la seva regidora no va demanar la paraula per justificar el vot. Per tant es va aprovar amb 12 vots a favor i una abstenció. Acabat tot plegat es va entrar a la part de control i precs i preguntes de l’oposició. A la part de control es va donar compte de com s’han gestionat concessions demanials fetes l’any 2021, a través d’un informe elaborat per intervenció municipal. En el torn de precs i preguntes primer es va respondre una pregunta del PSC que va quedar pendent al darrer Ple. Era sobre si existeix i com està regulat a Arenys de Munt l’habitatge turístic. L’alcalde va explicar que ara mateix hi ha registrades 75 cases com a habitatge turístic, però moltes d’elles no exerceixen com a tals, i no s’han donat de baixa. També va admetre que n’hi ha que són habitatge turístic i no estan registrades. Donarse d’alta és gratuït però la baixa té un cost, i

|D'Arenys, casa de la vila això fa que no s’eliminin del registre els establiments que deixen de ser pis turístic. Sánchez va acabar quantificant en un centenar les cases que deu haver-hi a Arenys de Munt fent servei d’habitatge turístic. Seguim amb un seguit de notícies conegudes al Ple. La primera, que a Arenys de Munt hi ha 1.508 gossos censats. És el titular que ens deixa la pregunta feta per Junts al Ple al voltant de la campanya d’identificació d’excrements de gos per ADN. El govern va dir que és una campanya lenta, però que serà efectiva. Ara s’està a la primera fase, la de fer un bon cens. S’ha passat de 900 animals censats a més de 1.500. A més de mil d’aquests ja se’ls ha agafat la mostra d’ADN. En total s’han gastat 19.081,43€ entre les despeses de veterinària, empresa d’identificació i campanya de promoció. La regidora de Benestar Animal, Montse Batista Alsina, ja dona per entès que qui sigui incívic ni portarà l’animal a treure l’ADN ni recollirà l’excrement, però igualment es podrà identificar l’animal reincident sense estar censat. Arenys de Munt té ara mateix interposats contra l’administració un total de 4 contenciosos administratius. Es va saber també al Ple, arran d’una pregunta de JuntsxAdM. El Pressupost cada any contempla la possibilitat de perdre els contenciosos i reserva diners per si això passa. Tot i això l’alcalde es va mostrar optimista i va argumentar que tots els contenciosos es poden guanyar per via judicial. Va explicar amb detall quins contenciosos són, qui els ha interposat i per quins motius. I una altra notícia sabuda al Ple; passat Festes hi tornarà a haver la plantilla completa de metges de família al CAP d’Arenys de Munt. Ho va anunciar la regidora de Sanitat, Maria

Àngels Gros Argelés. Sánchez va dir que es segueix lluitant per aconseguir el retorn complet del servei de pediatria. I Gros també va anunciar millores proposades pel Departament per solucionar la manca d’atenció telefònica. I un altre titular. La Festa Major de Sant Martí 2023 ha costat un total de 94.805€.

ENQUESTA DE VALORACIÓ DE LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ 2023 L’àrea de festes de l’Ajuntament està fent una valoració de la Festa Major 2023, i convida tota la ciutadania a participar-hi a través d’una enquesta que s’ha penjat a les xarxes, amb la intenció de fer una festa major que cada vegada sigui més del poble. És una enquesta que es pot contestar telemàticament, i en paper al formularis que hi ha a l’Esplai i a les seus de les dues entitats de Puntaires. L’enquesta és anònima, la única dada personal que es demana és l’edat. Primer es pot valorar de l’1 al 5 la satisfacció amb els actes realitzats. Després set preguntes obertes. La regidora de Festes, Raquel Serrat Suñé, ha explicat que l’enquesta s’ha fet esperar perquè abans calia passar el Ple de Pressupostos, engegar el Centenari de la Gruta de Lourdes i la preparació del Cap d’Any. L’enquesta estarà oberta com a mínim fins passat festes de Nadal, i si hi ha bon ritme de respostes, es deixarà operativa un temps més.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

REFORMA INTEGRAL DEL CARRER PAU CASALS

Fotografia | Joan Navarra

A finals de desembre els veïns del carrer Pau Casals van rebre tota la informació al voltant de les obres de millora del seu carrer. A finals de gener s’iniciaran les obres que duraran quatre mesos. El govern ja ha explicat anteriorment que es tracta d’una reforma integral del carrer, canviant les canonades d’aigua, clavegueram i millorant l’accessibilitat. Es donarà un aire nou al carrer, sense canviar-ne la configuració principal. El dia 19 de desembre al vespre el govern es va reunir amb veïns per exposar-los què es farà, terminis, i les maneres de reduir les molèsties de les obres. Àngel Castillo Vallcorba, regidor d’Espai Públic, ha explicat que es posaran noves voreres, que compleixin Carrer d’en Pau Casals normativa d’accessibilitat, un asfaltat nou a la calçada, noves entrades de guals... Essent una reforma que no modifica el carrer no va caldre fer cap reunió prèvia amb els veïns, tal com s’ha fet amb els veïns del Panagall i les Flors. El govern es compromet a estudiar si es pot aplicar alguna mesura per fer menys molestes les obres, buscant algun terreny on els veïns que no puguin entrar als guals hi puguin aparcar els seus vehicles.

A mitjans de desembre hi va haver Consell Municipal de Gent Gran. Es va fer la valoració de la Setmana de la Gent Gran; la regidora de Gent Gran, Montse Batista i Alsina ha comentat que hi va haver força participació, però ha fet una crida a incorporar-hi més gent, ja que hi ha moltes idees i es necessita gent per tirar-les endavant. Al Consell es va arribar també a la conclusió que falta comunicació entre entitats i institucions que organitzen activitats per a la gent gran i falta difusió de les activitats. La solució ha estat crear un canal comunicatiu amb un representant d’Ajuntament, Residència, Esplai i Radars per comunicar-se, passar-se informació d’activitats, aconseguir més difusió i obrir les activitats al màxim de gent possible. La propera sessió del Consell de Gent Gran es farà al febrer.

/14

Fotografia | arxiu Batec

EL CONSELL DE GENT GRAN CREA UN CANAL COMUNICATIU ENTRE ENTITATS I ADMINISTRACIONS

Festa Radars juliol 2023

|D'Arenys, casa de la vila

L’ALCALDE LLOA LA TASCA DEL CENTRE I JUSTIFICA PERQUÈ AJUDA ECONÒMICAMENT EN LES OBRES

Fotografia | Jordi Torrent Cruañas

L’alcalde d’Arenys de Munt ha lloat la tasca del Centre Moral d’Arenys de Munt al capdavant de la programació cultural al municipi. Ho va dir al programa Parlem del Poble, en sessió d’alcaldia. Va dir que el que fa el Centre és infinitament més eficient i eficaç que el que podria fer l’Ajuntament, fent el mateix. Per això va defensar el compromís del govern en ajudar l’entitat i el fet que hi hagi 85.000€ inclosos al Pressupost 2024 per ajudar en l’obra d’adequació a normativa de les instal·lacions, a part del que marca el conveni per a la realització d’activitats culturals. Josep Sánchez Camps va dir que estaria molt bé que l’Ajuntament tingués un teatre municipal propi, però que no el tenen i no el faran, per Moment de l’espectacle Tornem, altre cop, de tant, la millor opció és donar suport al al Centre Saluècia El Centre organitza Pastorets, la visita del patge i la Cavalcada de Reis, que són activitats tradicionals i troncals en a programació nadalenca del municipi.

Fotografia | Joan Navarra

AQUEST ANY NO HI HAURÀ 3 TOMBS

Els 3 Tombs de l’any 2020 en què els cavalls van patir dificultats amb la Riera asfaltada

L’alcalde va explicar a Ràdio Arenys de Munt que, la Festa de Sant Antoni, és una festa arrelada al municipi i s’hauria de tornar a fer, però d’una manera diferent. Per respecte als animals, considera que no es pot tornar a organitzar una passejada de cavalls per la Riera, asfaltada i plena de gent, que posa nerviosos als animals. El darrer any en què es van celebrar els 3 Tombs va ser el gener2020. Ara per ara no hi ha cap entitat que vulgui organitzar els Tres Tombs a Arenys de Munt, però si de cara a anys vinents n’apareix alguna, no podrà plantejar una festa com la que es feia abans. Caldria buscar una alternativa on els animals no s’estressessin, per exemple fer un acte en un entorn natural com podria ser Can Jalpí, on es pogués gaudir de veure els animals en un espai adequat per a ells, incloure-hi la benedicció religiosa. Sánchez diu que la qualitat humana d’un poble també es mesura pel respecte als drets dels animals, la convivència amb els animals i amb els veïns a qui no agraden els animals.

/15

|D'Arenys, gent i societat

Fotografia | Batec

LA FESTA DE NAPS I COLS Aquest any, els i les joves tornaran a sortir la vigília del dia de Reis i ompliran els carrers i les places d’Arenys de Munt de gresca i xerinola fins a les primeres llums de l’alba, i els veïns i veïnes ho consentiran i fons i tot els animaran a seguir la festa; de bon matí els més grans sortiran ben d’hora per descobrir què ha donat de sí l’enginy dels joves i adolescents. I és que és costum que aquesta nit el jovent, i també els adolescents, es dediquin versos i escrits, sovint una mica pujats de to, acompanyats d’un nap per als nois o una col per a les noies. També és costum «penjar» cartells i/o altres composicions amb crítiques i mofes a la gestió municipal, a personatges, entitats, esdeveniments... del poble.

L’alumnat de 2n d’ESO de l’institut Domènec Perramon, han estat treballant una situació d’aprenentatge a classe al voltant de la pregunta Podem recuperar la festa de Naps i Cols? Van investigar els orígens de la festa i estudiar la similitud que hi ha entre els poemes que s’escriuen per Naps i Cols amb la poesia trobadoresca i el producte final va ser muntar una exposició sobre la tradició de la Nit de Naps i Cols per mostrar al municipi el seu treball. S’ha pogut visitar al llarg de dos caps de setmana del mes de desembre a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzié.

Míriam Farelo amb els i les alumnes de 2n d’ESO que han elaborat la exposició i altres persones que els han ajudat

La professora de l’Institut, Miriam Farelo, ha destacat la implicació i la il·lusió amb la qual els alumnes han treballat aquest projecte. Ha volgut ser una mena de regal al poble, perquè recull testimonis de pares, mares, avis i tiets dels alumnes, notícies de diaris (alguna de l’any 1984). L’exposició també ha servit per recollir diners per a unes colònies lingüístiques que faran, el mes de juny, els alumnes de 2n d’ESO, a la Vall d’Aran, amb l’objectiu de fer recerca sobre l’estat de l’occità, precisament la llengua de la poesia trobadoresca.

/16

Fotografia | Batec

Amb el títol Naps i cols, passat, present i futur, els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut pretenen mantenir viva una tradició que, en certs moments havia anat derivant cap a una nit de vandalisme. Fer la mostra ha servit per repassar la història i ajudar a que les noves generacions mantinguin la tradició i no la transformin en una nit de bretolades sense solta ni volta

|D'Arenys, esports

DARRERA JORNADA D’ESPORTS DEL MES I DE L’ANY L’equip del poble d’hoquei, el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex va caure per 2 gols a 5 davant el Taradell, 2n classificat a la lliga. Els d’Enric Daumal Saurí no van saber aprofitar les nombroses ocasions de les que van disposar i finalment van veure com l’esforç van quedar en res. Després de la derrota, l’Arenys de Munt cau fins la 6a posició. En futbol sala masculí, en canvi, es van imposar de forma clara a La Unión per un contundent 0 a 6. Els de Tati Torres segueixen en una dinàmica immillorable i continuen a la 1a posició, amb dos punts de marge sobre el Ripollet. I qui també s’instal·là a la 1a posició és el conjunt femení amb doblet victoriós. Per una part, divendres s’enfrontaven al Sant Andreu les Glòries, per posar-se al dia, i a qui van superar de forma clara (1-8). Això divendres, i ahir diumenge van superar a l’Olimpyc Floresta també per un contundent 7 gols a 3.

Fotografia | Ràdio Arenys de Munt

CAMPIONATS COMARCALS DE FUTBOL SALA El cap de setmana del 9-10 de desembre es van disputar a Blanes els campionats comarcals de futbol sala on el CFS Arenys de Munt hi va tenir representació. Concretament 6 jugadores, 2 jugadors i 2 entrenadors han estat els representants de les diferents categories que han disputat els campionats. Abans de les llistes definitives, altres jugadors i jugadores no seleccionats finalment, també van estar entrenant amb els equips. Després dels dos dies de competició els resultats , destaca la 3a posició aconseguida per l’Infantil i Aleví femení.

/17

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC: TEMPS DE NADAL Aquest temps litúrgic va començar la nit del 24/25 de desembre i continua fins al diumenge de la festa del Baptisme del Senyor, enguany el 7 de gener. El dia 1 de gener, vuit dies després de Nadal, celebrem la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, que és la festa litúrgica de la Mare de Déu més antiga del ritu romà. El dia 6 de gener celebrem la segona gran festa del temps de Nadal, que és l’Epifania del Senyor. En ella celebrem la manifestació de Jesucrist a totes les nacions. El diumenge després del dia 6 de gener celebrem la festa del Baptisme del Senyor, en què també es manifesta Jesús just abans d’iniciar la seva missió salvadora i és el dia en què es clou el temps litúrgic de Nadal i Epifania. Certament aquest mes la gran festa és l’Epifania del Senyor, que tots celebrem el 6 de gener, i les paraules de l’abat de Montserrat, P. Manel Gasch, ens ho explicquen: “La solemnitat de l’Epifania és com el punt d’inflexió que ens projecta cap endavant. Durant aquests dies ens hem omplert, “hem contemplat la seva glòria”, com cantàvem la nit de Nadal. Ho hem fet meditant el fet incomprensible que Déu hagi volgut davallar a la terra, prendre la condició humana fins a les seves darreres conseqüències i elevar-la cap a Déu. Havent estat testimonis de tot això, ara ens tocarà omplir l’any i totes les seves celebracions amb aquesta mateixa glòria. La festa d’avui és la festa de la projecció de la fe cristiana al món, de la manifestació a les nacions, això és el significat d’Epifania i en el fons inclou a més de l’adoració dels Reis, dos altres moments de la vida de Jesús que anirem resseguint les properes setmanes: el baptisme i les noces de Canaà, l’evangeli de les quals acaba amb l’afirmació: Així manifestà la seva glòria i els seus deixebles cregueren en ell, Jn 2, 11. Una vegada encara, l’escriptura ens porta a veure en altres situacions de la vida de Jesús, com la seva persona és la veritable revelació d’aquest Déu, massa resplendent per a ser vist, però absolutament decidit a fer-se visible en Jesucrist, i present en l’Església i en tots nosaltres per participació, que esdevenim així signes radiants de llum i de pau per tota la humanitat.

TEMPS DE DURANT L’ANY Enguany el 7 de gener començarem el temps litúrgic de durant l’any. Podem dir que el primer diumenge de durant l’any és la festa del Baptisme del Senyor, que és una festa que fa de frontissa entre el Nadal i el temps de durant l’any. Durant l’any podrem celebrar la següents festes: Dimecres de Cendra, 14 de febrer. Diumenge de Rams, 25 de març. Diumenge de Pasqua de Resurrecció: 31 de març. Diumenge II de Pasqua, i “Vot de Vila a la Mare de Déu del Remei”, Festa Major petita, 7 d’abril. Festa de l’Ascenció del Senyor, diumenge 12 de maig. Pentecosta, “Pasqua Granada”, diumenge 19 de maig. Festa de Corpus Christi, diumenge 2 de juny. Festa de sant Andreu, apòstol, dissabte 30 de novembre i final de l’any litúrgic 2024.

/18

|De la parròquia

1 DE GENER: JORNADA MUNDIAL DE LA PAU Del Missatge del Papa Francesc per la celebració de la 57ª Jornada Muncial de la pau, 1 de gener “Intel·ligència artificial i pau” La Sagrada Escriptura testifica que Déu ha donat als homes el seu Esperit perquè tinguin «habilitat, talent i experiència en l'execució de tota mena de feines» (Ex 35,31). La intel·ligència és expressió de la dignitat que ens ha donat el Creador en fer-nos a imatge i semblança seva (cf. Gn 1,26) i ens ha fet capaços de respondre al seu amor a través de la llibertat i del coneixement. La ciència i la tecnologia manifesten de manera particular aquesta qualitat. Ens alegrem justament i agraïm les extraordinàries conquestes de la ciència i de la tecnologia, gràcies a les quals s'ha pogut posar remei a innombrables mals que afectaven la vida humana i causaven grans patiments. Alhora, els progressos tècnico-científics, fent possible l'exercici d'un control sobre la realitat, mai vist fins ara, estan posant a les mans de l'home una vasta gamma de possibilitats, algunes de les quals representen un risc per a la supervivència humana i un perill per a la casa comuna. Hem de recordar que la investigació científica i les innovacions tecnològiques no estan descarnades de la realitat ni són «neutrals», sinó que estan subjectes a les influències culturals. La intel·ligència artificial, doncs, ha de ser entesa com una galàxia de realitats diferents i no podem presumir a priori que el seu desenvolupament aporti una contribució benèfica al futur de la humanitat ia la pau entre els pobles. Aquest resultat positiu només serà possible si som capaços d'actuar de manera responsable i de respectar els valors humans fonamentals. La immensa expansió de la tecnologia, per tant, ha de ser acompanyada, per al seu desenvolupament, per una formació adequada en la responsabilitat. La llibertat i la convivència pacífica estan amenaçades quan els éssers humans cedeixen a la temptació de l'egoisme, de l'interès personal, de l'afany de lucre i de la set de poder. Per això tenim el deure d'eixamplar la mirada i d'orientar la recerca tecnicocientífica cap a la consecució de la pau i del bé comú, al servei del desenvolupament integral de l'home i de la comunitat. La dignitat intrínseca de cada persona i la fraternitat que ens vincula com a membres d'una única família humana, han de ser a la base del desenvolupament de les noves tecnologies i servir com a criteris indiscutibles per valorar-les abans del seu ús, de manera que el progrés digital pugui fer-se en el respecte de la justícia i contribuir a la causa de la pau. spero que aquesta reflexió animi a fer que els progressos en el desenvolupament de formes d'intel·ligència artificial contribueixin, en darrer terme, a la causa de la fraternitat humana i de la pau. No és responsabilitat d'uns quants, sinó de tota la família humana. La pau, en efecte, és fruit de relacions que reconeixen i acullen l'altre en la seva dignitat inalienable, i de cooperació i esforç en la recerca del desenvolupament integral de totes les persones i de tots els pobles. La meva pregària al començament del nou any és que el ràpid desenvolupament de formes d'intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents al món, sinó que ajudi a posar fi a les guerres i els conflictes, ia alleujar tantes formes de patiment que afecten la família humana. Que els fidels cristians, els creients de diferents religions i els homes i dones de bona voluntat puguin col·laborar en harmonia per aprofitar les oportunitats i fer front als desafiaments que planteja la revolució digital, i deixar a les generacions futures un món més solidari, just i pacífic .

ROMERIA A MONTSERRAT Ja podem anunciar que els dies assignats enguany per a la 75a Romeria de la Parròquia d’Arenys de Munt a Montserrat són: del 24 al 28 de maig. Més endavant podrem anunciar els actes programats pel 75è aniversari de la Romeria.

/19

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

CENTENARI DEL SANTUARI DE LOURDES Benvolguts, hem començat un nou any, i ho hem fet carregats d’il·lusions i de projectes. I un dels bonics projectes d’aquest any 2024 serà, sense cap mena de dubte, la celebració del centenari del santuari de Lourdes. Una comissió formada per persones de diferents àmbits del nostre poble, amb la implicació de l’Ajuntament, estan organitzant tot un seguit d’actes religiosos, lúdics, de cultura i natura, per a celebrar que fa 100 anys, el nostre poble, va tenir la sort de veure començar un santuari que ha marcat la vida de molts de vosaltres. L’inici del centenari el marca el document notarial que guardem en el nostre arxiu parroquial titulat: «Cesión otorgada por Doña Francisca Sabater y Casals, a favor de Don Narciso Farró y Vilanova, en representación de la Parroquial Iglesia de Arenys de Munt, el 9 de enero de 1924». En aquest document, que posarem en valor en alguna de les xerrades organitzades, s’explica com la dita Sra. Francisca Sabater, devota de la Mare de Déu de Lourdes: «no solamente faculta gustosa la instalación de la imagen de Nuestra Señora de Lourdes en la finca antes descrita si que también cede y transfiere a la parroquial Iglesia de Arenys de Munt un trozo de tierra, que se compone de dos rectángulos, el uno de treinta y cinco metros de ancho por quince metros cincuenta centímetros de fondo, y el otro de nueve metros de ancho por seis de fondo, constituyendo en junto una superficie de quinientos noventa y seis metros, cincuenta centímetros cuadrados, que se divide y separa para formar finca nueva en el Registro de la propiedad. […] BAPTISMES -Lucía Rueda Martínez -Brais Duran García Per molts anys!

DEFUNCIONS -Joan Noguera Baixera, 80 anys. Que el Senyor l’aculli en la seva pau.

/20

Además la propia Doña Francisca Sabater cede a la parroquial Iglesia de Arenys de Munt, y a todos sus feligreses, el derecho de paso para ir a dicha porción de terreno, desde la Riera de Subirans, por un camino hoy día existente, que tiene seis metros de ancho por quince de largo y cuyo camino se prolongará hasta llegar al terreno cedido». Es tracta, doncs, d’un petit fragment d’història de la nostra parròquia i del nostre poble que ens cal conservar i passar a les generacions que ens seguiran. Vull agrair, doncs, a totes aquelles persones que, diàriament, cuiden del santuari, l’embelleixen, el netegen i l’obren per als grups que hi venen per a celebrar una eucaristia. Perquè, situat en un entorn envejable, son molts els qui s’hi aturen al llarg del dia i, potser en un petit moment manllevat al temps, fixen la mirada a la Mare de Déu sota l’advocació de Lourdes, i senten, en el seu cor, el manyac d’una mare que els hi diu: «No tinguis por, que no estàs sol». Estigueu doncs, atents al programa dels diferents actes que hi haurà i fem-nos-hi presents. Serà una bonica manera de mostrar a Maria, que continua essent important en la nostra vida. Per això, vull acabar amb les paraules que va dirigir el Papa Francesc, l’any passat, a tots els qui peregrinaven al Santuari de Lourdes, de França, però que es pot fer extensible a tots els santuaris de Lourdes, com el nostre: «Siguem peregrins amb ànima que demanem a la Verge Maria que ens ajudi a ésser comunitat. Una comunitat oberta que sempre està disposada a sortir a trobar a l’altre, però també disposada a deixar-se trobar pels altres, perquè el trobament ha de ser mutu. Cadascú ha de poder aportar la riquesa que guarda en el seu cor. Hem d’aprendre a caminar junts de nou, peregrins d’un món que vol trencar la soledat i l’aïllament per a sentir-nos de nou formant un sol poble. Per això, quan sigueu davant de Maria, la Mare de Déu, demaneu-li, senzillament, que us ajudi a tenir el cor obert per a construir junts un món millor». Doncs res més. Que la Mare de Déu de Lourdes intercedeixi per a cada un de nosaltres i que ens doni un molt bon any 2024. Un any de centenari.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de gener es celebrarà el dilluns 15 a les 7 h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

UN DESEMBRE SEC I ANTICICLÒNIC QUE QUEDA A TRES DÈCIMES DEL DESEMBRE MÉS EIXUT DEL PERÍODE 20052023 Tanquem l’any amb l’últim mes de l’any, el desembre, i ho fem amb inici de mes ben dinàmic i hivernal inclosa la setmana del pont de la Constitució i la Puríssima, però seguint amb la tònica de la poca pluviometria de tota la tardor per unes precipitacions que no acabaren d’arribar en un panorama de gravíssima sequera. Que per acabar-ho d’adobar s’accentuà encara més amb l’anticicló tossut i persistent molt típic d’aquesta època a casa nostra el mes de desembre. Per tan, per variar, no faltà a la cita, sent el responsable de l’aburriment meteorològic, la El sol i l’anticicló, els clars protagonistes de l’últim calma i la poca ventilació amb marcades amplituds mes de l’any. tèrmiques (força fred de nit i bonança de dia ), a partir del dia 14 en endavant (Nadal i Sant Esteve inclosos). Un temps anticiclònic i sec que s’allargà (sense les esperances de les desitjades precipitacions) pràcticament fins l’últim dia de l’any malgrat el debilitament de l’anticicló que començà a deixar passar bandes de núvols associades a sistemes frontals més actius en latituds superiors. Fotografia | Pau Torrent Fontbona

Segueix-nos també a Twitter @MeteoAdM

|Del temps

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

“Pel desembre, el temps que fa el dia tres , el fa la resta del mes”

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/21

|Del Temps

Fotografia | Pau Torrent i Fontbona

LA TARDOR MÉS EIXUTA I LA 4A MÉS CÀLIDA EN 19 ANYS DE MESURES

La imatge dels 18 l/m2 recollits el 21 de novembre reflecteix la gravíssima sequera que estem tenint ja que un cop acabada ha estat la ploguda més important de la desastrosa tardor astronòmica

Una recta final que fou horrible. Amb poc fred en general i un dinamisme gens resultatiu pel que fa a les precipitacions pel trist 1,7 l/m2 registrat abans de l'estacament meteorològic amb l'arribada del típic anticicló d'hivern que s'assentà a l'inici de la segona quinzena de desembre amb la tranquil·litat, amplitud i inversió tèrmica marcades que el caracteritzen. Enmig d’un panorama ben “desèrtic”, sense veure's per enlloc un canvi d'escenari favorable per començar a redreçar l'excepcionalitat de la sequera que estem patint.

Crònica realitzada per: Pau Torrent

/22

La tardor astronòmica, que va començar el dia 23 de setembre i ha finalitzat el dia 22 de desembre, ha acabat sent la més seca i la 4a més càlida respecte la mitjana 2005-2023. I tot gràcies a una anomalia tèrmica positiva d'1,03°C i una pluviomètrica extremadament negativa de -151,97 l/m2 (havent-se recollit només el 24,90% respecte la mitjana 2005-2023) agreujant la present i intensa sequera i de quina manera! Tot gràcies a un principi de tardor càlida i seca seguit del 3r octubre més càlid i el 2n més eixut des que prenc dades el 2005. Per donar pas a un novembre eixut i càlid que passarà a la història meteorològica per l'estiuet de Sant Martí. Que fou un estiuàs amb rècord de calor inclòs el dia 14 pel registre extraordinàriament elevat de 27,3°C. Per tant les expectatives estaven posades a la seva recta final, el mes de desembre.

|Biblioteca

|Paisatges poètics

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

L’EIXAMPLE

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS GENER 2024 Dijous 4, 18h: HORA DEL CONTE El petit avet i taller d’origami, amb Jofre Adzerias i Font Dimecres 10, 18’30h: CLUB DE LECTURA Tomàquets verds fregits, de Fannie Flagg Divendres 12, 18’45h: CONVERSA EN ANGLÈS Dimecres 17, 18’45h: CONVERSA EN FRANCÈS Divendres 19, 18’30h: TERTÚLIA DE LLIBRES Dissabte 20, 11’30h: TERTÚLIA DEL FÈNIX Divendres 26, 18’45h: CONVERSA EN ANGLÈS.

M’assec i reposo en l’avinguda ample, en la benvinguda que sempre donen els teus plàtans. He vist caure les teves fulles, regar-se les arrels en aquesta Eixample que és riera, en aquesta riera que s’eixampla, i he covat somnis de poeta mentre recordo la llar encesa d’aquesta Eixample on vivia la meva àvia. Ara passejo content, resseguint amb l’ànima les fulles dels plàtans i miro el temps present com un doll de benaurança.

Antoni Cantallops i Boada

/23

|Llibre del mes

AMARILLA Rebecca F. Kuang. Editorial Hidra. Traducció al castellà de Patricia Henríquez. GoodReads és una xarxa social on els lectors comparteixen què estan llegint i també poden ressenyar o puntuar què els ha semblat la lectura. En definitiva, una comunitat virtual que ha crescut molt, tant, que fins i tot atorga premis als llibres més ben puntuats, i aquest any a la categoria de ficció ha guanyat Amarilla, o Yellowface, en versió original. La protagonista de la novel·la és la June Hayward. La June vol ser una escriptora, però no se’n surt i quan per fi publica una novel·la, passa sense pena ni glòria. Un vespre queda amb antiga companya de facultat, l’Athena Liu, una americana-xinesa que sí que ha aconseguit triomfar, sobretot per la seva tasca de donar visibilitat al col·lectiu xinès. Així doncs, elles dues són la cara i la creu, l’èxit i la frustració. Però un tràgic accident fa que la June tingui la possibilitat d’apropiar-se amb el darrer manuscrit de la seva amiga, és la seva gran oportunitat i no la desaprofita. Amarilla també parla de l’escriptura, de fins a quin punt és lícit fer diners a través d’explotar les tragèdies que ens envolten, de la necessitat d’escriure allò que demana el públic, o allò que realment un mateix vol escriure. «Echo de menos lo que significaba la escritura para mí antes de conocer a Athena Liu. Pero una vez que entras en el mundo editorial, de pronto todo gira en torno a los celos profesionales, a los inciertos presupuestos de marketing y a los anticipos que no están a la altura de los de tus compañeros» Una de les parts més interessants és l’aparició del lector de sensibilitat, un ofici que s’està posant de moda a les editorials americanes. Es tracta d’un lector que fa una lectura prèvia atenta, la seva feina és fitxar-se en tot allò que pugui generar controvèrsia amb la finalitat d’evitar que el llibre pugui ser jutjat, o fins i tot retirat, per temes com el sexisme o racisme. Amarilla és doncs una sàtira sobre la visió del món editorial, o com diu la mateixa autora als agraïments, aquest llibre és en gran mesura, una història de terror sobre la solitud en una indústria ferotgement competitiva. Pregunteu a la biblioteca per aquest llibre.

Gemma Tomàs Pruna

/24

|Calendari

GENER 2024 DIMARTS, 2 Edifici El Mercat, de 16.30 a 19.30 h, Parc de Nadal “La Neula”: Joc educatiu de construcció “La Città Infinita”. DIMECRES, 3 Edifici El Mercat, de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 19.30 h, Parc de Nadal “La Neula”: Joc educatiu de construcció “La Città Infinita” DIJOUS, 4 Edifici El Mercat, d11 a 14 h i de 17 a 20 h, Parc de Nadal “La Neula”: Tallers infantils. Biblioteca Antònia Torrent i Martori, a les 18 h, Conte/taller “El petit avet”, per a nens de 3 a 12 anys, a càrrec de Jofre Adzerias i Forn. Espai Jove L’Escorxador, a les 17 h, Gimcana de Naps i Cols. DIVENDRES, 5 Al llarg de la Riera i plaça de l’Església, a partir de les 18 h, Cavalcada de Reis. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església. A partir de mitjanit, Nit de Naps i Cols.

DIUMENGE, 14 Sala Corrioles del Centre Moral, a les 18 h, espectacle de Rau-Rau: Bubbles in the Air. Preu entrades anticipades: soci 6€, no soci 10€, soci <14anys 3€, no soci <14 anys 6€. Activitat solidària, el 50% de la recaptació es donarà a la fundació “Mireia, l’estrella que més brilla” i l’altre 50% a la Marató de TV3. DIJOUS, 18 Can Borrell, a les 19:30 h, Ple Ordinari. DISSABTE, 20 Sala Gran del Centre, a les 19h, Conte de Nadal, el clàssic de Charles Dickens transformat en una obra musical i escenificada, a càrrec de Escola de Música Carles G. Vidiella d’Arenys de Mar. DIUMENGE, 21 Edifici El Mercat, de les 10 a les 12 h, Estisores Solidàries. Sala Gran del Centre Moral, a les 17 h, Cinema familiar: Ratolins i guineus. Recomanada a partir de 5 anys. Preu entrades anticipades: soci 3€, no soci 4,5€, soci <14anys 2€, no soci <14 anys 4€.

DIUMENGE, 21 Sala Gran del Centre Moral, a les 18:30 h, Cinema Cicle Gaudí: Creatura. Preu entrades: 4,5€ DISSABTE, 27 Sala Corrioles del Centre Moral, a les 21 h, Concert Cants d’esclavitud, cants de llibertat, amb The Gourmets.

FEBRER 2024 DISSABTE, 3 Centre Moral, Microteatre maridat amb Vi, amb la participació d’actors i actrius participants del concurs de TV3 El Llop i La Puntual i la sommelier Cristina Blasi; El Trivial, Teràpia Alternativa, Jo no ronco, respiro fort, Marxa, tu!

Altres Sala municipal, els diumenges a les 18 h, Ball. Org: Esplai de Jubilats. Entrada: socis 3€, no socis 5€. Sala Municipal, els dilluns de 10 a 11.30 h o de 19 a 20.30 h, Curs gratuït de txikung. No cal inscripció.

/25

|Recordant a...

JOAN CATALÀ I RICARD 1925 - 1987 Pintor que tant pintava un quadre, com una paret i era fill d’un represaliat del franquisme En Joan Català formava part d’una família catalana-francesa, marcada per les circumstàncies fatals de la guerra civil. Després de viure uns anys a França,van tornar a Catalunya just abans que comences la guerra, quedant-se al seu poble de les Garrigues, a on el pare d’en Joan, en Sebastià, s’implicà amb intensitat en la lluita contra el feixisme, col·laborant amb el govern republicà del Vilosell fins al punt, que en ser capturat pels franquistes el van represaliar contundentment. Un cop a Arenys de Munt, però, els seus fills van tirar endavant i concretament en Joan, que es casà amb una noia d’una de les famílies més tradicionals del poble i es convertí en una persona força respectada, treballadora, integrada a la comunitat i formant una família amb arrels centenàries a la nostra localitat. Procedència d’en Joan Els avis d’en Sebastià, per part de pare, eren els pagesos del Vilosell (comarca de les Garrigues) Isidre Català i la Maria Serra. El seu pare, en Sebastià Català i Serra (1991-1947) també,era natural del Vilosell, però, la mare la Gabriela Ricard i Dubó (1902-1946) era de nacionalitat francesa. El Vilosell és un petit poble de 200 habitants, que ha mantingut al llarg de la histò-

/26

ria, una important relació amb el monestir de Poblet. A més, al poble hi ha una ermita dedicada a Sant Sebastià que ha motivat que el nom de Sebastià sigui un dels més comuns al poble. El matrimoni format per en Sebastià i la Gabriela van tenir 5 fills, tots nois, nascuts a diferents pobles de França i Catalunya entre els quals hi havia el nostre protagonista Joan, i per aquest ordre: Isidre (1923-1940), Roger (1925), Joan (1926-1987), Albert (1927) i Josep Maria (1934). En Sebastià feia de pagès al seu poble, però, posteriorment, es posà a treballar amb una empresa que muntaven carpes pels circs. A principis dels anys vint anaren a muntar una carpa a la regió francesa d’Occitània i allà en Sebastià va conèixer a una noia que feia de trapezista en un circ i que es deia Gabriela, natural de la localitat de Sòra del districte de Lo Mont-de-Marsan al departament de les Landes de la regió Nova Aquitània. Es van casar l’any 1922 i anaren a viure al Vilosell, a on va néixer el seu primer fill, Isidre que segons diuen, tenia molt bona predisposició per les matemàtiques. Posteriorment, van marxar a França i es van establir al petit poble de Calen (en francès Callen) a on, va néixer el segon fill, en Roger. D’aquí, es van traslladar a Saunhac e lo Mureta on va néixer el 29 de juliol de 1926 el nostre protagonista Joan, i el seu germà Albert. (El poble de Saunhac e lo Muret, en francès Saugnac et Muret, és un petit municipi del districte de Lo Mont de Marçan i que no arribava als 500 habitants quan hi va néixer en Joan. Actualment, té molta anomenada, sembla ser, per l’actuació del seu alcalde del partit dels Verds. No sabem els motius, però, la família Català/Ricard va tornar a Catalunya a principis dels anys trenta i van anar a residir de nou, al Vilosell, a on va néixer el seu últim fill Josep Maria l’any 1934. Però, mentre estaven aquí, va esclatar la guerra civil i es va començar a complicar la vida de la família Català. Guerra civil i repressió franquista En Sebastià es va significar per estar compromès amb la causa republicana, igual que un germà seu, en Joaquim, participant amb el Comitè Antifeixista de Vilosell i amb el qual, col·laborà en diverses accions fent patru-

|Recordant a... lles de control i vigilància,a les ordres de l’alcalde republicà Francesc Ciurana, sense intervenir en cap acció d’armes. Però, quan les tropes feixistes del general Franco estaven arribant a la localitat en Sebastià va decidir marxar del poble, i en lloc de dirigir-se cap a França, que hauria estat el més lògic, ja que hi tenien família i casa, en Sebastià emprengué viatja amb la seva dona, l’àvia Maria i els seus fills en direcció a la comarca de la Selva. S’instal·laren a Hostalric, a on van arribar el dia set de gener de 1939 i van ser acollits pel “Servei d’Assistència al Refugiat” de la Generalitat de Catalunya. Com era previsible, les tropes nacionals, també van entrar a Hostalric i el Servei d’Informació de la Falange local, va investigar els seus antecedents i en veure que en Sebastià estava reclamat per la Guàrdia Civil del Vilosell el van detenir, i la seva dona i fills s’hagueren d’espavilar pel seu compte. En Sebastià fou enviat a l’Audiència de Lleida, per ser jutjat en consell de guerra sumaríssim (Causa 028451 del TMTT de 194144 – Ref.: 44349) i condemnat a reclusió perpètua. Després de passar per la presó de Lleida, va ser traslladat al Penal del Dueso a Santoña de la província de Santander,per complir la condemna. Mentre ell estava retingut a la presó de Lleida, va morir a Hostalric el seu fill gran Isidre, el mes de juny de 1940, quan només tenia 17 anys. Encara estava ell tancat a la presó del Dueso, quan l’any 1943, la seva família decidí canviar d’aires i es traslladà a Arenys de Munt, per motius que desconeixem. Es van establir en una casa de la carretera Sant Celoni, 79, propietat d’en Ramon Vernis. Amb la seva dona Gabriela i els quatre fills va venir també, l’àvia Maria Dubo Gebaile (1872-1955). En Sebastià va ser alliberat el mes de maig de 1946 (Ordre del 17 de maig de 1946 – BOE n. 163 del 12 de juny). Sortí en llibertat provisional a causa del seu precari estat de salut, provocat per les males condicions de les masmorres a on el tenien tancat i de les pallisses rebudes dels botxins franquistes, que li van ocasionar un deteriorament força important de la mobilitat en les cames. La seva dona Gabriela, també, va fer gestions al Bisbat de Girona, per tal, que alliberessin al seu marit i poder ser atès a casa. En quedar en llibertat vingué a reunir-se amb la

1931 - En Joan (el segon nen per l'esquerra) amb tres germans més, el pare amb la moto, la mare i l'avi Isidre

1933 - La Gabriela amb 4 dels seus fills

seva família a Arenys de Munt. De totes maneres, poc temps van estar junts el matrimoni amb els fills, ja que la Gabriela morí el mateix any 1946 quan només tenia 44 anys, i un any després d’arribar de la presó moria també, en Sebastià d’un col·lapse cardíac mentre estava treballanta la pedrera d’Arenys de Munt, a on no sabem que hi feia, perquè havia tornat bastant malalt del Penal del Dueso. Va ser enterrat al nínxol núm. 429 del cementiri d’Arenys de Munt. Els quatre fills es van quedar sols a cura de la seva àvia Maria. La família Català/Ricard a Arenys de Munt Quan es van establir al poble, a la carretera de Sant Celoni, 79, segons les dades del padró municipal, tres dels germans ja tenien edat de treballar i l’altre encara estava en edat escolar. Però, quin va ser el futur dels germans Català, un cop arribats a Arenys de Munt? Recordem que en establir-se al nostre poble, en Roger tenia 18 anys, en Joan 17, l’Albert 16 i en Josep Maria 9. En Roger, que al principi treballava de forner, es posà, poc després a treballar de camioner i en casar-se amb una noia d’Arenys de Mar marxà a viure a Canet-Plage (Canet-enRoussillon). En Joan es dedicà a fer de pagès a ca l’Aiguaviva, a on també, es cuidava del bestiar, i posteriorment treballà d’ajudant del paleta Francesc Majó. L’Albert va dedicar-se a arreglar bicicletes, fins que marxà a França a fer de conserge d’una urbanització de Perpinyà, i en Josep Maria continuà els estudis a l’escola pública (avui Sant Martí) amb un dels dos mestres que aleshores ensenyaven als nens, Vicenç Pagès o Josep Vilarrubla. De més gran treballà a la Muvisa d’Arenys de Mar, traslla-

/27

|Recordant a...

1947 - Els 4 germans a Arenys de Munt (Joan, Albert,Roger i al davant el petit Josep Maria)

En Joan i la Teresa

dant-se a viure posteriorment, a Canet de Mar. Casament d’en Joan i canvi de residència El 16 de juliol de 1947, quan només feia un any de la mort de la mare i pocs mesos de la del pare, en Joan es casà amb la Teresa Cot i Torrent (1925-009) de can Cotet del Caseriu Barracà, que treballava de teixidora a can Molons (Rayon S.L.). Els va casar el mossèn Jaume Recasens i Prat, actuant de representant del jutge en Francesc Torrent i Catarineu, i de testimonis l’Emili Mas i Vila i en Jordi Colomer i Fradera. En Joan encara no havia anat a fer el servei militar, tot i que li tocava marxar aquell mateix any, ja que presentà al·legacions per no anar-hi. Un cop casats van anar a viure a can Cot del Barracà amb els pares de la Teresa, a on va néixer el seu fill Jordi l’any 1947 (any que en l’Ajuntament d’Arenys de Munt hi feia d’alcalde en Josep Culubret, que el 1949 donà pas a un altre alcalde del nucli dur de la Falange, com fou en Josep Mas). Els germans d’en Joanvan estar vivint a la casa de la carretera fins al 1955, any en què precisament, va morir l’àvia Maria a 83 anys i es van quedar sols els dos germans solters d’en Joan. L’any 1948, però, en Joan hagué d’anar a fer la “mili”, ja que dos dels seus germans treballaven i no tenia excusa per lliurar-se’n. El van enviar a una caserna de Maçanet de Cabrenys, encara que no sabem a quina unitat pertanyia. També, cal mencionar, que poc temps va durar fent de paleta, pel fet que, aviat s’adonà que tenia molt bona mà per la pintura i es dedicà a fer de pintor.

/28

La família Cot La nissaga Cot, d’on provenia la Teresa, es va iniciar a Arenys de Munt quan un pagès arribat del veí poble de Canyamars, anomenat Pere Cot, es va casar amb una tal Paula Alzina i es van establir a Sobirans, als voltants de l’any 1637. Després, van emparentar amb diferents famílies locals com: els Raxac, Sans, Martí, Badia, Torrent, Vila o Pou, fins a arribar als rebesavis de la Teresa que eren: l’Antoni Cot i la Teresa Guerri. Els besavis: Martí Cot Guerri i Antonia Borrell. Els avis: Josep Cot i Borrell i Lluïsa Vivas i March i finalment, els pares: el pagès Antoni Cot i Vives (1895-1956) i la Carme Torrent i Torrent (1898) residents al Caseriu Barracà, 20. Tenien les terres que treballaven, a la zona de Sobirans, a on cultivaven tota mena d’hortalisses i llegums. Els Cotet a la guerra civil L’Antoni Cot, pare de la Teresa no va anar a la guerra, a causa de la seva edat, però, sí que participà activament a la rereguarda defensant la República. Formà part del Comitè Antifeixista Local i fou acusat per les noves autoritats franquistes de ser dirigent de les patrulles revolucionàries locals (segons consta al document núm. 62, Exp. 3 de la Causa General d’Arenys de Munt). Va ser empresonat a la presó Model de Barcelona en espera de judici, però, finalment no va ser jutjat per manca de proves i fou deixat en llibertat condicional el mes de juliol de 1941. El seu germà Agustí (1907-1962) en canvi, va tenir una participació més activa en tot el procés bèl·lic, i per això, va patir més represàlies. Quan ja estava casat i amb un fill, va ingressar voluntari a la columna de milicians antifeixistes Jaume Graells del PSUC, que sortí de Mataró el mes de setembre de 1936 i posteriorment, passà a la 117a Brigada Mixta amb els galons de caporal. A la batalla de Terol,la seva brigada va ocupar la primera línia de les trinxeres enemigues, participant també, al front d'Aliaga, a on van resistir fins al 12 de maig de 1938, que van replegar-se cap a Catalunya. Quan tornà a Arenys de Munt al final de la guerra, va ser detingut i el mes d'agost fou sotmès a un judici (procediment

|Recordant a... sumaríssim núm. 86) a l'Audiència de Guerra d'Arenys de Mar i posteriorment enviat a Barcelona per ser jutjat en consell de guerra sumaríssim al jutjat militar, acusat de rebel·lió militar (TMTT- Exp. s/núm. – Ref. 4972 de 1939). Fou condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal. Sortí amb llibertat condicional de la presó Model el mes de setembre de 1941 (Ordre del 2 de setembre publicada al BOE, núm. 263 del 20 de setembre de 1941). Obtingué la llibertat definitiva el 22 de setembre de 1951. Però, tornem a en Joan El matrimoni i el seu fill Jordi van estar vivint al Caseriu Barracà, 20 (després 24), fins al 1953, que van passar al Camí Rossell, 2, a on va néixer la filla M. Lourdes l’any 1959. Cap a finals dels anys seixanta van anar a viure al carrer Sant Antoni, 33 i aleshores, el seu fill Jordi ja treballava també de pintor. Com hem dit anteriorment, a partir dels anys cinquanta en Joan es dedicà a fer de pintor per compte propi, pintant cases, però, també quadres magnífics (paisatges que primer fotografiava), alguns dels quals conserva la seva filla Lourdes i els té exposats a la vista de tothom al seu bar. Pintant parets, era un pintor de referència i de confiança de la gent del poble, ja que, havia pintat en cases com: can Terrades, can Garrell o el rètol de can Corrioles en Arenys de Munt i a can Martri o cal Marqués de Sant Cebrià. A part de treballar molt, tenia poques distraccions. Una era, col·laborar en les catifes de flors que es feien al carrer per Corpus, pintant amb pols de colors els dibuixos sobre els quals es posaven les flors, i que ho va fer durant molts anys, com també, feia cartells i

En Sebastià i la Gabriela el dia del seu casament

Ermita de Sant Sebastià al Vilosell

dibuixos, pels pessebres que tan meravellosament muntava en Josep Borrell, o anava a jugar a cartes amb les veïnes de can Trona. Malauradament, ens deixà quan encara era jove, sense temps de gaudir de la jubilació i sense poder conèixer cap dels dos nets, fills de la seva filla Lourdes. Va morir el quinze de novembre de l’any 1987 mentre vivia al carrer Sant Antoni, i la seva dona Teresa, el 14 d’octubre de 2009.

Elies Surroca i Campàs

/29

|El racó de l'Humanista

ANY NOU A primers de cada any tots fem propòsits i plans nous que, en la majoria dels casos, al cap d'uns dies, s'obliden i s'abandonen.

Empra amb més freqüència les paraules: Perdó i Gràcies. Sigues un bon amic/a dels teus amics i amigues. Arxiva el passat. No permetis que et turmenti. Cuida la teva alimentació. Que sigui variada i equilibrada. Evita els excessos. No busquis la felicitat a fora. La felicitat està “dins teu”. Sigues una mica egoista. Pensa en tu. Cuida't i estima't més. Un egoisme que no consisteixi a treure els altres, sinó a donarte més a tu. Assaboreix i gaudeix dels bons moments i els petits detalls que t'ofereix la vida, al teu dia a dia.

No es tracta de fer canvis dràstics.Però sí que és convenient plantejar-se uns objectius, i, si cal, un canvi d'orientació, i modificar aquells aspectes que siguin necessaris. Amics i amigues: És el meu desig que aquestes recomanacions us ajudin a viure un 2024 en Us indico unes reflexions i recomanacions plenitud perquè “el teu” 2024, sigui una mica millor. Valora i gaudeix del tresor de la família. Posa il·lusió, esforç i amor en tots els teus actes. Envolta't de persones que t'aportin energies positives. Aparta't de les que et transmetin pessimisme i negativitat. No et fixis fites i objectius inabastables i utòpics. Deixa espais per a la soledat i el silenci. En el teu caminar per la vida evita el “trepitjar” o el “donar cops de colze”. Viu intensament cada minut de la teva vida. Fixa els teus objectius a l'Avui i a l'Ara. Sigues solidari. Pensa en els altres, i en allò que et sigui possible ajuda'ls que la seva vida sigui millor. Procura establir un equilibri estable, en allò Carles Rodríguez físic, mental i espiritual. Escriptor - Humanista – Psicoterapeuta

/30

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

EL PRIMER DIMARTS DESPRÉS DEL PRIMER DILLUNS DE NOVEMBRE Enguany tindrem eleccions pel “nou” emperador del planeta. Una llei dictada pel Congrès americà el 1845 condicionada pel comerç, la religió, els mitjans i els costums del segle XIX, que avui per avui sembla intocable aquesta data electoral dels Estats Units. L’Emperador en el seu despatx ovalat tindrà sobre la taula un munt de temes pendents de difícil solució. La llista és prou llarga: la guerra de Ucraïna, la guerra de Gaza, els conflictes en el canal de Suez, la prevenció d’una altra pandemia sanitària, mitigar les cada dia més grans diferències. Diferències en el tema social, econòmic, cultural, entre els qui més tenen i aquells que estan fora del joc que pateixen la necesitat i les escassetat de tot tipus de recursos. La gent del tercer món com tots aquells que conviuen entre nosaltre són la manca de recursos monetaris com també la poca sintonía moral, és evident. Hi ha qui pensa que això dels americans als arenyencs ens afecta ben poc.Tant sols recordar aquell vaixell en març de 2021 en el canal de Suez va virar a estribor un metre més del correcte quedant atravessat taponant un terç del comerç mundial, encarint matèries primeres i el petroli. Un buc atrapat a Egipte, de bandera de Panamà, propietat d’un holding japonés, gestionat per una empresa alemana amb la tripulació india. Allò anomat globalització i a la vegada l’efecte papallona. Joe Biden versus Donald Trump, aquesta és la qüestió. Amb la sempre atenta mirada de Vladímir Putin i en Xi Jinping. Tanmateix la meva il·lusió és esperar les locals del maig del 2027 per esforçarme al màxim per canviar la dinàmica del meu poble no derivi cap un rumb cada dia més urbà, barceloní, de dormitori i poc dialogant. I tu, com ho veus? Bon Any!!!

Joan Puig veinsdemar@gmail.com

/31

|Opinió

DES DE LA LLIBRERIA ST MARTÍ: GRÀCIES! Llibreria Sant Martí tanca les seves portes i, amb elles, posa punt final a 48 anys de vida a Arenys de Munt. L’ànima de la llibreria va fer camí el 2 de setembre passat i amb ell va marxar, estic segura, una part de tots nosaltres. Tota la familia i jo mateixa volem agrair-vos les mostres d’amistat i les paraules d’ànim que ens han mantingut ferms i serens en uns moments molt difícils. Així mateix vul agrair molt especialment a la Magda Campasol, que va acomiadar en Joan amb la seva prodigiosa veu, i a tot l’equip que ho va fer posible. També a en Joan Puig per les seves paraules a través d’aquest mateix mitjà, acomiadant el seu amic. I a tants que dediquen un moment del dia a recordar anècdotes, o xerrades amb el llibreter, el repartidor de diaris, a l’amic … en Joan. Ens omple d’orgull que sigui recordat amb tanta estima. Per a mi ha estat un plaer i un privilegi compartir amb ell la vostra amistat. Per això no us dic adéu, sinó … fins sempre. Amb molt d’afecte i agraïment. Montserrat Roig Dalmau i familia

/32

|Opinió

SI SABESSIS COM T’ENYORO... Josep Maria, nen, «Tule», germà estimat... GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES. Gràcies per tot el que hem compartit. Gràcies per fer-nos la vida tan agradable, tan amable, tan senzilla, tan fàcil, tan divertida... Diria tantes i tantes coses de tu... però no tinc paraules, només tinc llàgrimes... Les paraules les tenies totes tu, sempre... el do de la paraula era teu. Recordo amb nostàlgia el teu Arenys de Munt d’infant, anant a cantar caramelles o formant part del grup de pessebristes. Em ve el record emocionat de quan fèiem el pessebre a casa, amb el papa... ens hi dedicàvem amb cos i ànima! Hi posàvem muntanyes de guix, el riu, les figures col·locades estratègicament... i participàvem al concurs de pessebres tan contents i convençuts que el nostre pessebre era una meravella. Vas provar la vida sobre rodes: primer a l’hoquei, després fent patinatge artístic. D’adolescent, vas participar activament a la breda de plaça, la nostra breda. Vas aprendre a tocar el piano i vas ser membre d’un grup de música que ens va amenitzar algún carnaval a l’escola. Quanta nostàlgia... Vas formar part de Ràdio Arenys de Munt als seus inicis. Aquí vas començar la teva carrera periodística que tant t’ha omplert i que tu tant has omplert. Sempre has estat el meu referent. Quan anàvem a l’institut, tothom em coneixia com «la germana d’en Flores»; i jo, la teva germana petita, n’estava ben orgullosa, em feia sentir important. Perquè tu has estat una persona molt important a la meva vida, a les nostres vides.

Eres una persona empàtica, conciliadora, cordial, plena d’optimisme, amb moltes ganes de viure i, sobretot, molt generosa. Tot ho feies amb entusiasme. Mai deixaves ningú indiferent; per allà on passaves, deixaves rastre. Per això has estat i ets una persona molt estimada per a tothom. Ens encomanaves la teva vitalitat, fins i tot en els moments tan difícils que has viscut els últims mesos de la teva vida; i t’hi hem acompanyat, donant-te tot el suport que et calia. La teva força i energia ens han fet créixer; hem crescut amb tu. Has estat una persona extraordinària, un encant. Has estat, ets i continuaràs sent el puntal de la família. Te n’has anat massa aviat... ens hem quedat orfes de tu, del teu sentit de l’humor... ara el buit és gegantí i el dolor, immens... Encara teníem molt de camí per recórrer, moltes coses per fer junts... però el camí s’ha estroncat... Les paraules de la Companyia Elèctrica Dharma -grup que tant admiraves- m’evoquen a tu, i no sabria descriure millor el meu sentiment, el nostre sentiment, en aquests moments: «Si encara fossis aquí... si sabessis com t’enyoro... oh rostre dolç, germà, amic... si sabessis com t’enyoro...» Paraules per a l’Esteve Fortuny que avui també són per a tu, Josep Maria, nen, «Tule», germà estimat...GRÀCIES. Sempre seràs en nosaltres. Bon viatge a Ítaca! PD: Agraïm profundament totes les mostres de condol rebudes aquests dies. GRÀCIES. Jèssica Flores Travesa

/33

|Opinió

CATALUNYA I LA CONSTITUCIÓ El desig de Catalunya de tenir independència per qui mana a l’Estat és una mala influència.

Com a càstig exemplar per voler ser independents la decisió de Madrid és culpar els dirigents.

Per sorpresa el PSOE va i canvia d’opinió, necessita Catalunya per governar la nació.

Així quan els catalans volem fer una Consulta emprant la Constitució els cau més que una multa.

Quan a la Unió Europea no es pot demanar auxili alguns van a la presó i altres opten per l’exili.

Ara pels socialistes l’amnistia és ben legal però pel P.P. i VOX no és constitucional.

Aquest diumenge al matí amb les urnes ja posades aquells que van a votar només reben patacades.

Doncs el Partit Popular ha comptat en tot moment amb el Partit Socialista que només sap dir, amén.

Aquesta llei d’amnistia en el Congrés s’ha aprovat, ara bé, la dreta extrema la rebutjarà en el Senat.

Ningú es podia esperar l’acció de la policia, han fet més de mil ferits en el transcurs del dia.

Els dirigents catalans reclamen una amnistia però diuen des de l’Estat, ja es farà un altre dia!

La Constitució espanyola deu estar mal redactada, grinyola per tot arreu però, no pot ser tocada!

Pere Marpons Colomer

OBSCURANTISME Des del punt de vista de la ciutadania el Pressupost Municipal (aprovat el 30/11/2023 amb 6 vots d’ERC + 2 de la CUP i 4 abstencions de JUNTS + 1 del PSC, incomprensibles) és un tema que NO interessa massa a ningú però que tampoc afecta gens als representants polítics locals que no l’entenguin els arenyencs ni que tinguin la informació, ni que sàpiguen com es gasten els seus impostos, ni com poden comparar-lo amb l’any anterior. És evident que la Llei Pressupostària Estatal dificulta l’entesa als vilatans i els posa en un estat de secretisme i un obscurantisme municipal que dificulta la comprensió amb la impunitat administrativa. El que no és comprensible és, que els polítics locals també els interessi que no s’entengui res del Pressupost, en comptes d’aprovar un sistema senzill, concís i pràctic amb un full DIN A3 amb un Excel que la part central (Pag. 2 i 3) estigui dividit en columnes de cada Regidoria dels Serveis Personals, Generals i Territorials i el lateral comprenguin els conceptes comptables (Nomines, Seg. Soc. H. extres, Energia, Combustibles, Proveedors,

/34

Lloguers, etc. etc.) Capítols I, II, III, i IV (resumits) per d’aquesta manera els vilatans podrien comprovarà els diner que es dediquen a cada servei (cultura, esport, neteja, espai públic, policia, benestar, urbanisme, sanitat, etc. etc.) i els nostres representants polítics iniciarien una renovació de transparència i tolerància de l’arbitrarietat Administrativa inherent dels recursos municipals per mantenir els serveis i l’estructura de l’Administració Pública. La pàgina 4 s’informaria de les inversions anuals necessàries pel municipi i el calendari. És un dret de cada arenyenc que sàpiga con s’inverteixen els seus impostos i pugui reclamar si creu que l’estafen. La transparència i la participació són les eines essencials d’una democràcia del segle XXI que necessita de solucions reals. Els polítics han d’aprendre del sentit comú, a fer autocrítica i ser servidors dels vilatans per sobre dels interessos “burocràtics” Això també és MUNICIPALISME!! Xavier Oller

|Opinió

Els joves, ni passat ni futur: PRESENT! El dia de Nadal enguany vam poder tornar a gaudir d’un capvespre amb música dels Pastorets Musicals que, durant més de 10 anys, el Cocou ens va oferir, juntament amb la Banda de música capitanejada per en Pep Vidal. Durant aquella tarda vam poder tornar a cantar aquelles cançons que ens van entrar al nostre inconscient després de cantar-la tants anys seguits… com vam gaudir! Com a intèrpret, va ser tornar a reviure experiències i emocions; com a espectadora, m’ho vaig passar molt bé seguint l’argument d’aquestes joves promeses i recordant les cançons viscudes. Justament és d’aquests joves, dels que m’interessa parlar. Els dos joves actors que van interpretar el seu paper amb delicadesa, emoció, caràcter, passió… són dos joves del poble que els encanta el teatre, la interpretació i tot el que això engloba. Aquests dos joves van tenir dues persones que els van ajudar a posar-se dalt de l’escenari i a treure tot allò que tenen dins i que només surt quan ets dalt d’un escenari. Les persones que es va posar al capdavant de tot, van voler fer un fil argumental per a enllaçar les cançons que tant ens sabem i que coneixem d’haver-les sentit moltíssimes vegades durant aquestes festes i, certament, ho van aconseguir! El guió era molt bo, molt ben pensat i treballat, i els actors van interpretar-ho com ells els van guiar a fer-ho. Es van lluir, van fer un gran espectacle!!! (segurament tothom que ho va venir a veure ho pot corroborar) i per això els

vull felicitar. Aquesta és aquella feina que no es veu mai, però que hi és i és molt important perquè l’espectacle rutlli i no es faci feixuc. Malgrat tot, els aplaudiments generals se’ls van endur els personatges que interpretaven cantant- que interpretàvem, perdó, els músics, l’equip tècnic… però ells dos, els dos actors, no van tenir el seu moment de glòria o, senzillament, el reconeixement del públic per les hores d’assaig, d’estudi i, en definitiva, de la seva interpretació. Són els joves que s’embranquen en mogudes com aquestes als que hem de felicitar, de donar ànims per a continuar fent això que tant els agrada. Són els que gaudeixen en el present, però que en realitat, són el futur de l’entitat. A ells els hem d’ajudar, els hem de promocionar i per tant, els hem d’encoratjar felicitant-los. Si el dia de Nadal els va donar la sensació que no se’ls havia aplaudit, des d’aquestes ratlles jo vull dir ben fort: MOLTES FELICITATS, PAU I ONA!!!

Núria Colomer i Missé

/35

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Centre de Formació d’Adults Enric Camón

LA CONVERSA Aquella nit la pluja era suau, l’ambient fred i humit. Dos companys sortien de l’aula, passejant, mentre continuaven una conversa moltes vegades inacabada. A poc a poc, el centre quedava enrere, emboirat per la humitat de l’entorn. L’Eduard sostenia les més depriments idees sobre l’educació: “que si estava morta, que si l’havíem matat”... Fins i tot, va arribar a dir que “l’havíem assassinada”. “Que no Eduard, que no, que no podem veure només la foscor. Tu no ets platònic? Aleshores, busca la llum”. Aquesta va ser la resposta d’en Manel. La rèplica no es va fer esperar: “el que tu vulguis, però no hi ha un sol que ens il·lumini, hi ha una enorme ombra institucional i política que ens ofega”. En Manel va guardar silenci un minut, per a més tard, dir-li: “No has pensat mai que hem de mirar el futur i hem d’esperonar les persones que volen formar-se, volen continuar estudiant o, simplement, volen satisfer les seves curiositats? O és que no creus en l’efecte humanitzador de l’educació?”. L’Eduard ni va respirar, tot dient: “Estimat Manel, saps que no hi ha res més divertit i seriós -alhora- que la docència, però això no hauria d’implicar silencis acrítics per por a patir conseqüències no desitjades. Hem de poder dir el que pensem i, justament per això, hem de lluitar per una educació més bella, més arriscada… i ja sé, Manel, que em diràs que l’alumnat és el primer. I tindràs raó, de manera que juguem a creure en l’educació i no pas a impartir classes buides d’alegria i carregades de teoria”. “Vaja! El pessimista s’ha tornat un gran optimista”, va sentenciar en Manel. Per cert, ja estaven mullats -com mai- sota la fina pluja d’idees i crítiques quan van adonar-se d’un fet senzill: només voldrien ser l’impuls inicial de qui així ho desitgés. Ara bé, van agafar un bon refredat. Bon any i bona casa!

/36

|La bústia

Escola Sant Martí

FEM AMICS A LITUÀNIA Els alumnes de 4t i 5è de l’Escola Sant Martí durant aquest primer trimestre hem participat en un petit intercanvi amb una escola de Lituània. Hem elaborat unes postals de Nadal i hem escrit un text personalitzat pels alumnes de l’Escola Atgimimas de la ciutat de Druskininkai. A les postals hi apareix el Tió de Nadal, perquè vam pensar que era una tradició molt nostra i que seria l’excusa per donar-los-la a conèixer. Hem treballat el format de la carta i la descripció d’un mateix

en anglès. També, hem buscat una mica d’informació d’aquest país llunyà i de la ciutat on viuen els nostres amics lituans. La diversitat cultural és un tresor que ens enriqueix a tots, i aquesta experiència ens proporciona una finestra a altres mons. Les nostres postals ja estan camí de Lituània i les seves també ens han d’arribar aviat. Quines ganes tenim de rebre-les i conèixer-los una mica més!

/37

|La bústia

Escola Sobirans

CELEBREM THANKSGIVING DAY A L’ESCOLA SOBIRANS A l’escola Sobirans cada any celebrem una festa anglosaxona com un recurs més per potenciar i motivar l'aprenentatge de la llengua anglesa. Hem celebrat Saint Patrick’s Day (Irlanda), Easter (Anglaterra) i la Holly Fest (Índia). Aquest any, el dijous 23 de novembre vam celebrar Thanksgiving, el famós dia d’Acció de Gràcies popular als Estats Units i Canadà.

Al llarg de tota la setmana cada classe treballava de forma transversal la temàtica de l’agraïment a través de la conversa i dinàmiques d’aula per fomentar el valor de la gratitud, de compartir i de reunirse amb persones estimades. També van realitzar activitats com ara passatemps, “memories” i bingos sobre la festivitat, la lectura de contes i, en definitiva, extreure informació sobre la festivitat per així poder entendre què celebraríem i perquè. S’ho van passar d’allò més bé! Per altra banda, també es va treballar l’alimentació i els àpats típics de la diada amb l’elaboració d’un menú, vocabulari específic sobre aliments i el preu dels aliments. El mateix dia d’Acció de Gràcies cada classe va decorar lliurement dos galls d’indi, va pintar cartells amb paraules de gratitud en anglès i cada alumne va escriure missatges d’agraïments en un paper en forma de fulla.

A la tarda ens vam reunir tota l’escola al pati, ocupant tot l’espai al voltant de la pista. Per cursos van anar desfilant tot ballant i saltant al so de la música, mostrant els seus cartells d’agraïment i els galls d’indi decorats. Tothom gaudia de la música, de l’ambient de festivitat i de la desfilada que cada cop es tornava més animada. Amb tant de moviment ens va entrar gana i cada grup va rebre un petit snack per celebrar, reunits en rotllana per cursos el “Thanksgiving day”! Finalment, com a cloenda, cada aula va penjar la seva fulla amb un missatge donant les gràcies als “Thankful trees” (arbres d’agraïments) deixant la seva petjada enganxada i ben colorida, en la que va ser una jornada molt divertida per a tothom.

/38

|La bústia

CUP

ELS NOSTRES DESITJOS PEL 2024 Estem a punt d’acabar el 2023 i de començar el 2024. Volem fer-ho amb la il·lusió i l'empenta de treballar en un projecte que ens apassiona: participar en la construcció del futur del nostre poble. Continuarem treballant, durant el 2024, per millorar els carrers, l’accessibilitat i el transport públic. Per donar més oportunitats laborals. Per dotar Arenys de Munt d’habitatge públic de lloguer assequible i social. Per la construcció de la promesa i tan esperada Residència per a la Gent Gran. Per aprofundir en les polítiques de medi ambient que permetin afrontar la crisi climàtica i la transi-

ció ecològica. Sobretot, des de les nostres regidories, treballarem per crear oportunitats d’oci per a joves, per unes festes i una cultura viva i intergenacional, per oferir més suport a les entitats i associacions del municipi. Ajudeu-nos a treballar per un Arenys de Munt orgullós de la seva essència, sobirà per decidir el seu futur, garantint tots els drets, orgullós del seu paisatge, de la seva terra, feliç i solidari. Bona entrada d’any nou.

ADM

CREURE EN ELS POLITICS Aquest nou mandat d’ERC (2023-2027) amb el suport de la CUP ens ha portat a NO creure en les promeses polítiques i a l’engany sistemàtic/persistent als més vulnerables per les decisions i per la manca de claredat de les propostes que ara ens ofereixen els manaires, sense haver-nos informat ni assabentar-nos que aprovarien 5 dedicacions a l’Ajuntament i que s’augmentarien les dietes. A més han aprovat apujar-nos l’impost del IBI un 9,8% una quantitat exagerada, desproporcionada i oportunista, al·legant que és necessari per poder mantenir els serveis municipals (i els seus sous exagerats 4 anys més) Els governants també han decidit que a partir de gener s’apujarà el preu del subministrament d’aigua/clavegueram en comptes que cercar la manera d’estalviar el consum, canviant els trams per l’acció directe i modificant els processos rutinaris per nous sistemes més racionals i contributius adaptats a la realitat actual; Una proposta: recuperar els llançaments al mar de les aigües residuals de la depuradora (A. de Munt - Canet de Mar -

A. de Mar) per tornar a carregar i filtratge dels aqüífers com ho fan a Port de la Selva (Alt Empordà) Octubre 2017 És difícil creure en un govern que per guanyar les eleccions amaga les intencions d’augmentar impostos que després ens aplicarà als nostres comptes corrents, justificant-se que són necessaris per mantenir un poble que l’opinió pública creu que està deixat, mancat d’inversions (Residència Municipal d’AvisEdificis públics...) i sense planificació, ni control, ni organització per superar les deficiències administratives/burocràtiques que només treballen per a ells mateixos. Un ajuntament és un servei públic que anteposa els vilatans per sobre dels interessos dels polítics, funcionaris, i/o prebendes; que dona comptes mensuals de cada euro que disposa per fer funcionar la maquinària consistorial i que està per servir adequadament sense trampes a cada arenyenc. ADM

/39

|La bústia

Assemblea Arenys de Munt

JA TENEN EL QUE VOLIEN Malgrat perdre 800.000 vots, els partits indepes ja tenen el que volien: pactes i taules de negociació amb l’estat espanyol. Tornem a la casella de sortida: forçar Espanya a negociar la independència de Catalunya? Sí, la carambola electoral ha desestabilitzat Espanya, la dreta rància espanyola treu bromera per la boca i els jutges prevaricadors van escandalitzats amb la llei d’amnistia que ja veurem quan i com s’aplica. Però res d’això ens acosta a la independència. El PSOE ja ha dit, per activa i per passiva, que de referèndum ni parlarne. Mentrestant (ai, el mentrestant!), els partits indepes han oblidat el Primer d’Octubre i han recuperat el peix al cove: nou finançament, Rodalies, el català a Europa... Mentrimentres, Govern i Parlament són incapaços de defensar la llengua i la qualitat de l’ensenyament i la sanitat. Tot per no haver de reconèixer que només la independència és la solució. Els partits indepes han optat per la negociació amb l’estat. D’acord. Però així, els independentistes partidaris de l’1-O i la via unilateral hem quedat orfes de representació al Parlament. A qui votarem ara? L’abstenció no és bona opció i per això l’Assemblea sotmetrà a votació dels socis, al mes de març, impulsar una Llista Cívica que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya, com agrupació d’electors, sense polítics professionals, confeccionada des de baix i només amb un punt al programa: aixecar la DUI. A Arenys de Munt començarem l’any promovent debats i xerrades informa-tives obertes a tothom per deixar clar què és i què no la Llista Cívica. Se’ns gira feina. Que tingueu un Bon Any 2024! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

/40

ERC Arenys de Munt Energies renovades per fer realitat els projectes que continuaran transformant Arenys de Munt L’equip d’ERC comencem un any nou amb energies renovades per posar en marxa els projectes transformadors per continuar fent avançar Arenys de Munt: destaquem les inversions en la renovació de la xarxa d’abastament d’aigua, les obres de reurbanització de Pau Casal i Avinguda Panagall, i la nova coberta de la tribuna del camp de futbol. Acabada la Riera en el seu tram a l’entrada del poble i la nova rotonda, encetem l’any 2024 amb les obres de reurbanització del Carrer Pau Casal, i posarem fil a l’agulla al projecte executiu de reurbanització de l’Avinguda Panagall. Tenim el gran repte d’avançar en la reordenació de Ca l’Espàrrec/Can Globus per a desenvolupar el projecte Nou Eixample, posant en marxa un procés participatiu obert a professional que ens permetrà visualitzar i escollir la proposta que sàpiga conjugar millor un projecte de futur per a ubicar la nova residència municipal, una àrea bàsica de salut, aparcaments soterrats i 30 habitatges assequibles. Aquest any destacarà per l’execució d’actuacions transformadores que tindran un impacte molt positiu en la vida cultural, associativa i esportiva d’Arenys de Munt: finalitzarem les obres del Centre Cívic; comptarem amb la coberta de la tribuna del camp de futbol que ja tenim finançada i projectada; disposarem d’un nou tancament retràctil per a la pista annexa del Pavelló Torrent d’en Terra; i posarem en marxa les obres de la primer fase de reforma de la Masia Mas Talleda que refermen l’aposta del govern municipal en la preservació del patrimoni històric i arquitectònic local i en una edificació que esdevindrà un referent en el projecte del Nou Eixample. L’aposta per la sostenibilitat d’Arenys de Munt es materialitzarà en el desenvolupament d’una primera comunitat energètica municipal, més instal·lacions de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals i inversions rècord per a millorar el rendiment de la xarxa d’abastament d’aigua. Els propers dos anys Aigües d’Arenys i l’Ajuntament d’Arenys de Munt invertiran 1,3 milions d’euros en la modernització de la xarxa d’abastament d’aigua. El pressupost municipal de l’any 2024 suma 12,3 milions d’euros que referma les polítiques locals per avançar en els àmbits culturals, esportius i socials, projectant Arenys de Munt com un poble compromès amb la sostenibilitat, el dinamisme econòmic i el talent local. Comencem un any amb energies renovades, compromesos amb els projectes transformadors per continuar fent avançar Arenys de Munt. Tenim la voluntat, les eines i els recursos econòmics per fer-ho possible.

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

FINS DEMÀ Se m'acosta com cada dia, m'acarona el morro. Em saluda i em pregunta com estic. Camina lentament i sembla com si, d’un moment a l’altre, anés acaure. Arrossega els peus fregant la palla de terra, mentre aixeca la pols del tros de l’entrada a la quadra. Porta els pantalons ficats a dins les botes altes fins als genolls de color negre. Són molt lluents i duen unes sivelles al costat. La gorra negra sembla com de vellut. Porta una petita visera, unes costures i un petit botonet a dalt. Una peça prima va de costat a costat passant-li per sota la barbeta. És d’un material dur, com si fos un casc protector, per no fer-se mal en el cas que caigués des del meu llom. Per sota la gorra, se li veuen una mica els cabells blancs ben cuidats. Va molt endreçat amb la camisa blanca i el jersei de color verd fosc. Damunt, du una jaqueta molt elegant de color negre, com la gorra i les botes. Se m’acosta i noto la seva agradable olor de roure i de roba neta i planxada. M'acaricia el cap i em regala uns copets suaus. Busca dins una bossa, i entre un garbuix de coses, hi troba un terronet de sucre. Me l'acosta a la boca i jo l'agafo. Pren un raspall, d'entre les coses que han sortit del senalló, i s’hi passa una bona estona raspallant-me el llom i la crinera. Després m'acaricia el llom i el cap mentre em parla. Amb molta dificultat, agafa la sella de pell i se l'acosta al nas. L'olora i sospira. Busca la resta d'accessoris i m’ho va col·locant tot: la sella, la becaina, el mos, les brides, la cingla, les regnes, a poc a poc i amb molta cura. En acabar, agafa les regnes i les estira perfer-me sortir de la quadra. Sortim lentament perquè camina molt malament i sembla que té por de caure. Va molt dret però trontolla. Té moltes dificultats per vinclar-se i, per girar el cap, gira tot el cos. Ens acostem al camp tancat, entrem i ens col·loquem al bell mig. Lliga una corda llarga a les regnes i em fa fer voltes i voltes durant una estona. Ell no es belluga, només es va girant amb passes petites, seguint-me amb els ulls. Al cap d'uns minuts llargs arriba l'entrenador i saluda molt amablement el meu genet. S'acosta i deslliga la corda que el genet ha afegit, m'acompanya cap a fora de la tanca, col·loca uns cubs que fan d'escala al costat dret de la meva panxa i l'ajuda a enfilar-se damunt meu. Amb molta dificultat, aconsegueix fer entrar el peu dret dins l'estrep, i quan pot arribar

a seure col·loca l'altre peu dins l'esquerre. Un cop a dalt, s'acomoda, encaixant les seves natges al seient de cuir. L’entrenador agafa les regnes i ens disposem a iniciar la classe d’avui. Tornem a entrar dins el camp tancat i comencem a voltar al costat de la tanca. Va molt dret sobre la muntura, encara que una mica insegur. A poc a poc, va millorant l’equilibri i coordina millor els seus moviments amb els meus. Sembla que va agafant confiança i es va adaptant al meu pas. Va més tranquil i menys tens. De mica en mica, es va concentrant i ens comuniquem cada vegada millor. Primer em fa anar al trot, i després, al cap de molta estona, comencem a galopar. Les instruccions són a càrrec de l’entrenador que va constantment al costat nostre i parlant amb en Jack per ajudar-lo i tranquil·litzar-se. Li va recordant tot el que ha de fer, que és el mateix que deu haver fet durant tota la seva vida, i sense ajuda de ningú. El contacte amb mi, el tranquil·litza. M’agrada que vingui cada dia a muntar damunt meu per a passar tot el matí junts. Als dos ens agrada. Sé que ara mateix, soc la seva vida. Puc percebre que aquest home ha sigut un gran genet. Estira les regnes amb la mesura exacta per fer-me avançar. Al cap d’un parell d’hores, sortim de la tanca. Amb molta cura i amb l’ajuda dels cubs que fan les funcions d’escala, en Jack baixa, descansa una mica i anem cap a la quadra seguint l’entrenador que porta les regnes. En arribar, ell mateix em treu la sella i els accessoris que m'havia posat abans. Torna a regalar-me un terronet de sucre. Me l’acosta a la boca que obro, a poc a poc, i em raspalla un altre cop amb molt d’afecte. Abans de desar la cadira de cuir al seu lloc, se la torna a acostar a la cara i l'olora durant uns instants mentre somriu. Sento que li parla xiuxiuejant, però no puc entendre què li diu. En acabar, la penja al seu lloc, li fa uns copets i li diu adéu. Giravolta cap a mi amb passes petites i m'acaricia el morro. M’acosta la pell blanca i arrugada de la cara fins a notar la carícia del meu pèl. Torno a ensumar la seva olor de roure i m’acomiado d’ell. Fins demà. Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

/41

|La bústia

AMUNT LGBTI

IDENTITATS EN EVOLUCIÓ: L'EXPLORACIÓ DE LA COMPLEXITAT DE GÈNERE I ORIENTACIÓ SEXUAL La identitat de gènere i l'orientació sexual són aspectes profundament personals de la nostra existència. Sovint, aquestes identitats evolucionen i canvien al llarg de les nostres vides. En aquest article, ens endinsarem en la rica i diversa gamma d'identitats de gènere i orientacions sexuals, explorant com poden canviar i com aquestes transformacions afecten les vides i les relacions de les persones. Un viatge de descobriment personal La descoberta de la identitat de gènere i l'orientació sexual és un viatge profundament personal. Alguns individus poden tenir una comprensió clara des de la infància, mentre que altres passen per un procés de descobriment que pot durar molts anys. És important entendre que no hi ha una única “veritat” sobre aquestes identitats i que evolucionen amb el temps. En aquesta recerca de la pròpia identitat, moltes persones experimenten canvis i evolucions. Potser algú que va identificar-se com a homosexual en la seva joventut ara es reconeix com a bisexual o pansexual. Algunes persones transgèneres poden fer canvis en la seva transició de gènere al llarg del temps, adaptant-se a la seva comprensió més profunda de si mateixes. Entrevistes reveladores Hem tingut l'oportunitat d'entrevistar diverses persones que han experimentat canvis en la

/42

seva identitat de gènere i orientació sexual. Les seves històries són un testimoni de la complexitat i la bellesa de la diversitat humana. La Marta, una dona bisexual, ens parla del seu procés de descobriment: "Al principi, vaig pensar que només estava interessada en homes i dones. Amb el temps, vaig adonar-me que tenia llibertat per explorar més enllà de les etiquetes i acceptar les meves atraccions sense por ni judici". En Joan, una persona transgènere, comparteix la seva experiència: "La meva transició de gènere va ser un viatge en constant evolució. El que va començar com una cosa molt definida es va convertir en una exploració de qui era realment". Promoció de la comprensió i l'acceptació L'objectiu d'aquest article és fomentar la comprensió i l'acceptació de les persones en qualsevol fase de la seva evolució d'identitat de gènere i orientació sexual. Les històries d'aquestes persones ens mostren que no hi ha una única manera "correcta" d'identificar-se i que la diversitat és una part intrínseca de la nostra humanitat. A mesura que aprenem a respectar i acceptar les identitats de gènere i orientacions sexuals en evolució, podem contribuir a crear un món més inclusiu i acollidor per a tothom, independentment de com es defineixi o canviï la seva identitat. La veritat és que la identitat humana és complexa, i aquesta complexitat és el que ens fa únics i increïbles.

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: VINYET PITARQUE GRAUPERA, 12 anys

KAI ROCA ARTIGAS, 9 anys.

CARLA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 14 anys

DAVID RIENDAS, 8 anys.

LLUC ALCÀSSER MACHIN, 7 anys.

CLAUDIA MASSAGUÉ GONZÁLEZ, 14 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

Per Nadal els Pastorets no van faltar al Centre, enguany s’ha tornat a representar Vinc de Saluècia. Un espectacle participatiu que recupera les cançons més populars dels Pastorets Musicals i que convida a tot al públic a cantar-les.

Descobreix totes les fotos de l'acte:

La imatge del mes