BATEC 414 maig 2022

CONCERT JOVE AL CENTRE

EL ATENEUS CELEBREN LA 3A TROBADA NACIONAL pàg 01

CONCURS DIBUIX DE MANGA I TALLER DE DANSA AL CENTRE pàg 04 I 07

ELS ACTES JOVES DE LA FESTA DEL REMEI ES REPROGRAMEN DE CARA AL JUNY Exclusive interview with pàg 16

El divendres 6 de maig, a les 20h, actuaran al Centre dos grups de música Manila's Rising Sun locals i joves: Stela i La Oveja Negra. Stela es mouen entre el blues, el jazz i el rock. La Oveja Negravan més cap al pop rock i folk.

pag. 04

EL JUVENIL B FEMENÍ DE FUTBOL SALA, CAMPIONES DE LLIGA pàg 18

414 .mún / 2202 GIAM

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia

04

04

23/ Del temps 24/ Mirant el cel 25/ Paisatges poètics 25/ Biblioteca 26/ El llibre del mes 27/ Cartellera 28/Calendari 29/ Recordant a...

09

15

33/ Opinió 36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

29

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: La Oveja Negra | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS 2022

Diumenge 8 de maig, a ¾ de 12 en 1a convocatòria, i a ¼ d’1 en 2a convocatòria a la Sala Gran del Centre, celebrarem l'Assemblea General de socis i sòcies del Centre. Juntament amb el Batec d'abril, es va repartir al domicili de les persones sòcies la convocatòria amb l'ordre del dia i l'acta de l'AGO de l'any anterior. Si no es pot assistir a l’Assemblea, és possible delegar el vot a una altra persona sòcia, a través de la butlleta de delegació de vot, on hi consti el nom complet, el DNI de la sòcia absent i el de la sòcia a qui delega el vot amb la signatura de la primera (cada persona sòcia pot portar un màxim de 5 vots delegats segons els estatuts). Només els socis i sòcies titulars poden exercir el dret a vot. La documentació corresponent a l’ordre del dia i l’acta de l’assemblea del 2021 la trobareu també a la secretaria i web del Centre.

ARRIBA LA 3A TROBADA NACIONAL D’ATENEUS La Federació d’Ateneus de Catalunya impulsa la 3a Trobada Nacional d’Ateneus, que tindrà lloc el dissabte 28 de maig de 2022, a Llorenç del Penedès. L’objectiu d’aquesta trobada és el de generar un ambient distès en el qual els associats i associades dels diferents ateneus federats es puguin retrobar, interaccionar i conviure durant una jornada tant lúdica com festiva. La Trobada Nacional d’Ateneus és una jornada impulsada des de la Federació d’Ateneus de Catalunya per tal de crear espais de trobada entre els ateneus federats per afavorir la interacció i la cooperació així com propiciar espais de debat relacionats amb l’associacionisme cultural, tot creant un espai d’oci amb activitats ludicofestives. La Federació d'Ateneus de Catalunya, fa una crida a tota aquella gent que viu amb passió els ateneus que facin la màxima difusió possible en els seus cercles propers, per aconseguir fer de la Trobada, un espai on tots els socis i sòcies puguin celebrar junts la festa de l’ateneísme. Les inscripcions es podran fer a la pàgina web www.ateneus.cat a partir del 9 de maig.

/03

|Del Centre

DIVENDRES NIT... CONCERT El divendres 6 de maig tindrem l'oportunitat de gaudir de dos grups de música: Stela i La Oveja Negra. Els grups estan formats per joves del poble que ens mostraran la seva màgia en un concert que segur que ens deixarà amb ganes de ballar i més gresca. Stela es mouen entre el blues, el jazz i el rock. La Oveja Negra, en canvi, van més cap al pop rock i folk. El concert tindrà lloc a la Sala Corrioles del Centre, a partir de les 20:00 h. Què millor que veure música en directe, de proximitat, de joves i per a joves? Veniu i seguiu el ritme des de la primera fila! Cartell del concert

Com sempre, entrades a la Secretaria del Centre o directament a través de la nostra web.

CONCURS DIBUIX DE MANGA Saps dibuixar? T’agrada el manga o t’anima? Doncs que no se’n parli més, això és per a tu! El Centre organitza un concurs de dibuix de manga. El dia 13 de maig a la Sala Corrioles del Centre, a les 18:00h fins les 20:00h. La inscripció és de 5€ per participant. El premi: – 1 Funko Pop – 2 entrades al Saló del Manga. Les normes per participar són ben senzilles: - Dimensions del dibuix: DIN A-4 o DIN A-3 (full proporcionat pel Centre) - Material: Llapis, goma i maquineta per a cada participant (gomes i maquinetes proporcionats pel Centre). Els llapis poden ser de diferent duresa i se’n poden portar tants com es vulgui. Inscripcions obertes fins el 12 de maig a través del WhatsApp del Centre o directament a la secretaria del Centre.

/04

Cartell del concurs

|Del Centre

CINEMA CICLE GAUDÍ: LIBERTAD Dissabte 21 de maig a les 20:00h, a la Sala Gran del Centre, es celebrarà una nova sessió del CICLE GAUDÍ on es projectarà la pel·lícula LIBERTAD. SINOPSI: La Família Vidal passa a la seva casa de la Costa Brava les últimes vacances d’estiu amb l’àvia Ángela, que pateix Alzheimer. La Nora, de 14 anys, sent que no troba el seu lloc entre els jocs de nens que li semblen infantils i les converses dels adults que encara són massa per a ella. Aquesta situació canviarà per complet amb l’arribada de Llibertat, de 15 anys i filla de Rosana, la cuidadora de l’ Ángela. Cartell de la pel·lícula Libertad

La Llibertat portarà a la Nora a viure un estiu totalment diferent. Les dues noies ràpidament forgen una amistat d’allò més intensa. Juntes surten de la bombolla de protecció de la casa familiar i descobreixen un món nou en el qual la Nora se sent més lliure que mai. Entrades ja disponibles a la pàgina web i a secretaria del Centre.

LA DIVERTIDA LLEGENDA DE SANT JORDI La companyia Veus-Veus, el passat diumenge 24 d'abril ens va fer passar una bona Diada de Sant Jordi fent-nos ballar, cantar i fins i tot ens van montar un concurs de crits per triar qui seria la princesa i unes proves atlètiques per escollir el caballer que estigués més en forma per matar el drac.

Moment de l'espectacle

Tot i ser una història coneguda per tots i totes, van aconseguir que petits i grans estiguéssin atents i atentes durant tota l'estona fent-nos participar en tot moment amb la Divertida Llegenda de Sant Jordi. Des de Rau-Rau, us desitgem un bon estiu i ens tornem a trobar amb la nova temporada plena de sorpreses i amb un objectiu: Celebrar els nostres 20 anys!!

/05

|Del Centre

L’ESBART TORNA A CELEBRAR EL DIUMENGE DE RAMS

arrogiB annA | aifargotoF

Feia quatre anys que la tradicional Ballada de Rams no es feia a la Sala Gran del Centre. Molt ha canviat l’estructura de l’esbart des del 2018: canvi de dansaires, canvi de monitors, canvi de direcció, canvi d’equip de vestuari… Amb la pandèmia, el constant aturar i reprendre assajos, ha ajudat a minvar el nombre de dansaires de l’Escola de Dansa, però, tot i això, el passat diumenge dia 10 d’abril vam aconseguir pujar una seixantena de persones a l’escenari. Sí, potser amb grups més reduïts, però sense perdre la il·lusió, les ganes i els nervis de tornar a oferir aquesta ballada tan nostra.

Estem contents d’haver celebrat 45 anys d’esbart fent el que més ens agrada i amb el públic entregat de Moment de la Ballada de Rams sempre, amb els nous dansaires, els que ja hi eren, els que segueixen i els que han tornat. Contents d’haver estrenat el nou grup de Veterans i contents del repte superat amb nota de la Marta Garcia al capdavant de vestuari.

L’activitat de l’esbart no s’atura

Diumenge dia 1 de maig al matí, el grup de juvenils participarà en la celebració del Dia Internacional de la Dansa a la plaça de l’Església, conjuntament amb altres grups i escoles de dansa del poble.

Per altra banda, el Cos de Dansa, reprèn la preparació del seu nou espectacle, previst pee al proper mes d’octubre tot esperant anunciar noves actuacions aquest estiu.

OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

arrogiB annA | aifargotoF

Dissabte dia 4 de juny, els grups alevins i infantils aniran a Mollet del Vallès per ballar conjuntament amb altres esbarts del territori.

Moment de la Ballada de Rams

|Del Centre

TALLER DE DANSA Apassionada per les arts en totes les seves formes, si alguna cosa caracteritza les classes de la Marta Daniel, és l'alegria i l'humor. Titulada per la Royal Academy i formada per l'escola de dansa contemporània" Àrea Dansa i Creació", la ballarina s'ha vist influenciada per mestres de la improvisació i la dansa-teatre. Durant la seva trajectòria, ha realitzat diferents tallers de dansa per a persones amb diversitat funcional, i va formar part del programa" Muévete Parkinson" creat per a la coreògrafa Irene García.

Marta Daniel

La Marta ens proposa el taller de dansa" Ballant dins l'aixopluc", un taller on l'objectiu principal és connectar amb família. Un espai que apostarà per enfortir el vincle de pares i mares amb els fills, un lloc que ens ajudarà a mantenir actiu el nostre cervell, alliberar-nos de l'estrès, expressar els nostres sentiments, desinhibir-nos, enfortir la confiança en nosaltres i en els altres. Un taller que fomenta el sentit del ritme i de l'oïda musical, i ens ajudarà a estrènyer els vincles.

Hi ha infinitat d'estudis que proven que el ball té beneficis a tots els nivells, des del físic i el psicològic fins al socioafectiu. Uns beneficis per als quals no hi ha límit d'edat, ni per dalt ni per baix: ballar és bo per nens, pares, mares i avis. No us perdeu aquesta gran oportunitat per poder gaudir d'un moment tan bonic amb família.

Marta Daniel

Dia: 22 de maig Hora: d'11h a 13 h Lloc: Sala Corrioles Dirigit a: públic familiar. A partir dels 5 anys fins als 13 Inscripcions: Obertes fins al divendres 20 de maig

/07

|Del Centre

BRONQUITIS - EL JOC UN PROTOTIP QUE CAL POSAR A PROVA T’agraden els jocs de taula? T’agradaria ser dels primers a provar-ne un de nou? Bronquitis-el joc és un prototip que està en procés de creació, gairebé acabat. Només calen els últims detalls per deixar-lo enllestit. És per això que us necessitem, perquè ens cal l’opinió del públic general.

| aifargotoF

És un joc dinàmic, divertit i entretingut. Certament, una mica competitiu; farà que en un moment o altre surti el juganer que portes a dins. Et faran la punyeta, però no et preocupis, t’hi podràs tornar.

Durant aquesta bronquitis no patiràs, a no ser que vingui el jefe i et tregui la baixa, no tinguis prou antibiòtics per curar-te o vegis que tens pocs oxígens a la mà i es van acabant... Però no pateixis, un es recupera ràpidament! Cartell de l'acte

Si tens més de 10 anys i ganes d’entendre de què estic parlant, no et perdis l’oportunitat de venir a jugar el dia 29 de maig, estarem esperant-te! I per si t’entra set, hi haurà servei de bar!

ELS ATENEUS PARTICIPEN A LA FIRA RECERCAT Igualada serà l’escenari de la 18a edició del Recercat què se celebrarà els dies 6, 7 i 8 de maig. Són unes jornades de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner de la qual la Federació d'Ateneus en forma part. Enguany es recupera la presencialitat completa i es podrà gaudir de la tradicional fira on s’hi mostraran les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels ateneus federats i dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Pots consultar el programa complet a la pàgina web ateneus.cat

/08

|Del Centre

21 DE MAIG: DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL El dissabte 21 de maig se celebra el Dia Mundial de la Diversitat Cultural pel Diàleg i el Desenvolupament, aprovatper la UNESCO l’any 2001. Segons la UNESCO cal entendre la cultura com “el conjunt de trets distints, espirituals i materials, intel·lectuals i afectus que caracteritzen a una societat o un grup social. Engloba, a més de les arts i les lletres, les maneres de viure, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences”. Els catalans sabem prou bé el valor que té mantenir la identitat cultural. Al mateix temps sabem que som una terra per on, durantsegles, han passat i deixat petjada moltes cultures i civilitzacions i que això, justament, forma part del mollde l’ós de la nostra manerade ser, que ens ha fet oberts al diàleg, la convivència i la integració. Des de fa un parell d’anys, el Centre Moral, ha constituït el Grup d’Interculturalitat amb l’objectu de promoure el diàleg i el coneixement entreels arenyencs de diferents orígens per construir un sentiment de solidaritat i de pertinènça comuna. Un pas, per humil que sigui, és crear espais de trobada on poder conèixernos, parlar i compartir i un bon marc és l’entorn del menjar plegats. Així doncs, hem organitzat per al dissabte 21 de maig un dinar a la plaça de l’Església, amb el suport de l’Ajuntament. Tothom que vulgui pot cuinar quelcom i portar-ho a la plaça per compartirho amb la resta, en un marc de conversa i diàleg compartit. US ANIMEM A PARTICIPAR I GAUDIR AMB NOSALTRES SI VOLEU VENIR I PORTAR UN PLAT CUINAT PODEU TRUCAR A LA SECRETARIA DEL CENTRE MORAL DE 17 A 19H : 683580661 O ENVIAR UN CORREU ELECTRÒNIC A: centre@centremoral.cat Grup d’Interculturalitat del Centre

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple d'abril En el ple municipal d’abril s’hi van debatre diverses qüestions, la majoria aprovades per unanimitat. El primer va ser l’aprovació del nou reglament de participació de l’Ajuntament. El va presentar la regidora de Participació, Montse Batista i Alsina, agraint primer la tasca conjunta de tothom que hi ha treballat. La CUP va destacar l’eficiència amb la que ha treballat l’Ajuntament per aconseguir aquest reglament i el consens que hi ha hagut entre forces polítiques per trobar una proposta final comuna. El PSC va donar una gran importància al punt del reglament de Participació i va demanar que es faci públic gràficament i de forma entenedora totes les vies que té la ciutadania per participar de la vida pública de l’Ajuntament. El regidor de Comunicació, Abel Coll, va dir que prenia nota de la seva recomanació i es va comprometre a incloure-ho a la revista de juny. Per part de Junts x ArenysdeMunt va parlar la regidora Vicky Devesa, destacant la millora dels canvis. El punt es va aprovar per unanimitat. Tot seguit es va aprovar també per unanimitat el punt per delegar competències al Consell Comarcal perquè tiri endavant el programa Treball i Formació 2021 per gestionar la contractació d’una persona que donarà suport a nivell administratiu en qüestions de recollida selectiva, informació, i contribuir a tenir els carrers més nets. I la unanimitat també es va aconseguir en la creació d’una nova subvenció per concurrència competitiva a entitats que treballin aspectes d’igualtat i LGBTI. Tots els partits hi van votar a favor i es va aprovar per unanimitat. Després es va aprovar, amb el suport dels 13 regidors, la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament per aquest 2022.

/10

I fins aquí les unanimitats. Tot seguit es va començar a tractar la proposta de la modificació de crèdit núm.6. És per un total de 2.692.406,40€, s’agafen romanents després del tancament de l’exercici anterior i es destinen, en bona part, a finançar obres i inversions que en un principi es comptava fer demanant crèdits als bancs. L’altra part de diners es destina a augmentar un 2% el sou dels treballadors de l’Ajuntament, i ampliar partides de millora de carrers i més neteja de vies públiques contractant una empresa externa i el servei de brigada jove i qüestions d’oportunitat com la compra d’una parcel·la per fer-hi habitatge social, i una aportació de 44.000€ per a la urbanització de Can Sagrera. JuntsxAdM va votar-hi a favor però va criticar que es presentava el romanent com un èxit d’estalvi quan en realitat és per no haver gastat els diners que tenien previstos. Qui hi va votar en contra va ser el PSC, argumentant que ja van votar en contra del Pressupost inicial, Àngels Castillo Campos va dir que era una modificació poc realista, com ja ho va ser la de mitjans del 2021 i va retreure de nou al govern que mai se’ls escolten. L’alcalde li va respondre que des del govern sempre han escoltat les propostes del PSC, i que la discrepància és una escenificació, però en realitat estan d’acord amb moltes coses que presenta el PSC i les acabaran fent encara que al PSC després li faci “rabieta”. Castillo li va dir que dir això era fer demagògia. La CUP es va veure obligada a tornar a dir el mateix que a cada modificació de crèdit: que inclouen massa qüestions, que amb algunes hi estan d’acord i amb altres no, però com que s’han de votar en conjunt, s’han d’abstenir. També lamenten que no s’hi incloguin propostes que la CUP ha plan-

|D'Arenys, casa de la vila tejat en plens anteriors. La modificació es va aprovar amb els set vots a favor del govern, els tres de JuntsxAdm, l’abstenció de la CUP i el vot en contra del PSC. Tot seguit es va aprovar el pagament de factures pendents per reconeixement extrajudicial de crèdit, és a dir, per factures que s’han de pagar i no s’ha gestionat el procediment de forma correcta. En total puja a uns 90.000€ pendents de pagament. En aquest cas la majoria de factures eren d’Endesa, uns 60.000€ i prop de 20.000 al Consorci de Tractament de Residus del Maresme. Només el PSC es va abstenir. Per acabar la part dispositiva es va votar una moció de la CUP en suport a la cohesió social, l’igualtat d’oportunitats i l’ús del català. La va llegir el regidor Guiu Muns Roura. Es busca un pacte municipal per la llengua que fomenti l’ús del català en tots els àmbits del poble, amb un manifest conjunt i fent activitats a favor de la llengua. També proposen adherirse a campanyes d’ús del català i fer-ho arribar a escoles i instituts. JuntsxAdM hi va votar a favor per estar en total acord amb la moció. El PSC va abstenir-se a la moció perquè hi havia punts on hi estava a favor i altres que no. La moció es va acabar aprovant amb 11 vots a favor i les dues abstencions del PSC.

L'ATUR, ALTRE COP, NI PUJA NI BAIXA A Arenys de Munt, per segon mes consecutiu, no varia el nombre de persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya en recerca de feina i és la mateixa xifra des del gener. El març, en termes d’atur, acostuma a ser un bon mes ja que sol baixar respecte del febrer. Veient que aquest any no ho ha fet i, a més, portem tres mesos amb el mateix nombre de persones a l’atur, ens pot fer pensar que la dinàmica positiva iniciada l’any 2021 està canviant. Si comparem la xifra de persones aturades els mesos de març d’anys anteriors veiem que les d’aquest 2022 són les dades més baixes per a un mes de març. Respecte de l’any 2021, hi ha 122 persones aturades menys. Mentre les dades millorin les de l’any anterior, la sospita de canvi de dinàmica no es

veu confirmada, ja que el descens s’ha de llegir en clau de millora. És interessant apropar-nos a les característiques de les persones aturades del municipi. Generalment trobem més persones aturades en els trams d’edat en què la taxa d’activitat és major, entre els 30 i els 60 anys. L’alta temporalitat de les contractacions fa que la major part de les persones a l’atur siguin de curta durada o de molt llarga durada. El sector dels Serveis és l’activitat econòmica que està més subjecta a la temporalitat, i és per això que presenta un nombre més alt de persones aturades que anteriorment hi ha treballat. En general, les característiques de les persones aturades a Arenys de Munt no difereixen gaire de les de les persones aturades de la nostra comarca o del total de Catalunya.

GUSAM FA ESTALVIAR MOLTS DINERS AL MUNICIPI EN LA GESTIÓ DE L'AIGUA

En 10 anys GUSAM ha tingut benefici equivalent a 25 anys de cànon de concessió SOREA i en 25 anys multiplicarà aquest cànon per 2,5. Ho va afirmar l’alcalde a la ràdio municipal. També va anunciar que properament s’obriran noves oficines d’atenció al públic d’Aigües d’Arenys al centre del poble.

DOS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL VAN REBRE UN RECONEIXEMENT PER UNA ACUTUACIÓ DE MÈRIT

El 20 d’abril es va celebrar a Arenys de Mar el Dia de les Esquadres. Una jornada destinada a condecorar a aquells agents policials que han realitzat actuacions de certa rellevància i que poden ser considerades “claus”. Entre aquests agents n’hi ha dos del cos policial d’Arenys de Munt: Jordi Rios i Vanesa Lara van rebre aquesta condecoració per la tasca realitzada al juny del 2021 quan, juntament amb Mossos i gràcies a la seva ràpida actuació, van evitar la propagació d’un incendi a l’edifici de La Puntaire, de 12 plantes, i van rescatar a una persona inconscient dins del seu habitatge.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

COTXE NOU PER A LA POLICÍA MUNICIPAL

La Policia d’Arenys de Munt està d’estrena. A final d’abril va posar-se en funcionament un nou cotxe, marcat tal com estableix l’actual normativa. És un Kia i és híbrid. Aquest cotxe arriba uns mesos més tard de l’estrena de la moto elèctrica que també fan servir els agents de policia. El regidor de Seguretat ha explicat que aquest cotxe hagués hagut d’arribar fa 8 mesos però s’ha endarrerit pels retars que hi ha en l’entrega de cotxes i materials per a la seva fabricació. És un rènting i el canviaran d’aquí a 4 anys. A finals d’aquest 2022 s’acaba el rènting de l’altre cotxe policial, l’Ateca, i es canviarà també per un vehicle nou.

ES POSA EN MARXA EL PROCÉS DE SELECCIÓ DE LA BRIGADA JOVE 2022

Fins e 9 de maig està obert el període de sol·licituds per participar al projecte de la Brigada Jove 2022. Aquest any s’han canviat diversos aspectes del projecte, com l’edat per participar-hi, que passa de 18 a 25 anys, la durada i la jornada del contracte, que serà de sis mesos a jornada completa i la forma d’accedir-hi, que ja no és per sorteig sinó per requisits i valoració de mèrits i entrevista. A la convocatòria es preveu la contractació de quatre joves. Aquest projec-te pretén promocionar la inserció i la capacita-ció laboral de les persones joves. Es podran presentar les sol·licituds a l’OAV de dilluns a divendres de 2/4 de 9 del matí a 2/4 de 3 de la tarda i els dijous de 2/4 de 5 a les 7 de la tarda. També es poden presentar les sol·licituds a través de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Arenys de Munt o a les oficines de Correus. A l’hora de presentar la sol·licitud de la convocatò-

/12

ria, cal adjuntar el model d’instància i la declaració jurada juntament amb tota la documentació que es detalla a les bases. Per a més informació, podeu trucar al 93 793 94 36, enviar un correu electrònic a joventut@ademunt.cat o adreçar-vos a l’OAV d’Arenys de Munt, rambla Francesc Macià, 59.

RECOLLIDA PORTA A PORTA DE LA FRACCIÓ VEGETAL

La Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient informa que l’1 de febrer d'enguany es va iniciar un nou servei de recollida de fracció vegetal el primer i tercer dimecres de cada mes, amb prèvia recollida de les saques homologades a l’Oficina d’Atenció a la Vila i trucada a l’empresa que gestiona la recollida de les restes vegetals. Per sol·licitar el servei, cal posar-se en contacte amb l’empresa Arca (telèfon 900.402.033). L’Ajuntament anima tots els veïns i veïnes que generin residus vegetals a utilitzar-lo i fer-ne un bon ús. A les saques s’hi poden posar restes de plantes, fulles, gespa i pinassa, sense terra i no s’hi pot dipositar poda, troncs, pedres, testos ni restes de runa, que s'han de dur a la deixalleria. No es recolliran les restes que estiguin fora de les saques homologades ni les saques que no continguin restes vegetals. És un servei només per a particulars. Les empreses de jardineria han de portar les restes a la deixalleria. S’ha de tenir clar que la fracció vegetal (gespa, fulles, flors, herba, restes de poda, etc.) no és un residu sinó un recurs. Amb aquest servei, el que recollim té un valor. La fracció vegetal de mida petita (gespa, fulles, flors, herba) es valoritza a la planta de compostatge per obtenir compost (adob). El que es vol aconseguir és tornar la matèria orgànica a la natura: el cicle tancat de la fracció vegetal.

|D'Arenys, gent i societat

LA RUTA PERRAMON JA FORMA PART DE LA XARXA ESPAIS ESCRITS

tnuM ed synerA tnematnujA | aifargotoF

L’Ajuntament d’Arenys de s’ha adherit a la Xarxa Espais Escrits, aportant-hi amb la Ruta literària Domènec Perramon. Amb aquesta adhesió, es pretén divulgar i donar més visibilitat a l’obra del poeta arreu dels Països Catalans. Va ser el passat 7 de març quan la regidora de Cultura, Tònia Vila i Paituví, i l’historiador Francesc Forn i Salvà van assistir a l’assemblea anual d’Espais Escrits, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, i van fer-hi la presentació pública de la ruta. Aquest és l’enllaç a la Xarxa d’Espais Escrits per visitar la seva web i tenir-ne tota la informació. Aquesta passejada fa un homenatge al poeta Domènec Perramon i Torrus, nascut a Canet de Mar l’any 1906 però que sempre va considerar Arenys de Munt “el seu Itinerari Ruta Domènec Perramon poble”, ja que va ser en aquest municipi on va viure i treballar abans del seu exili a Anglaterra. Està marcada amb faristols amb informació i codis QR enllaçats al web de l’Ajuntament per ampliar informació. La ruta passa per cinc punts. Els quatre primers són ben rellevants a la vida del poeta: la casa on va viure i la plaça de l’Església (que es troba davant), el carrer de Can Barbeta (davant de l’edifici de la fàbrica on va treballar) i el cementiri (on es troba enterrat), a l’entrada i davant de la tomba del poeta. Acaba a la masia de Can Borrell, on es conserva l’Arxiu Domènec Perramon, amb diversos escrits originals del poeta, objectes personals i premis que va guanyar als Jocs Florals, entre altres elements. Hi ha una última placa de la Ruta Perramon, que no està numerada com a punt de la ruta, que és la paret de darrere de Can Borrell (a la plaça de la República Catalana), amb el poema Himne dels catalans, un fragment del qual està pintat en aquesta mateixa paret. La ruta es fa un cop l’any guiada i programada, però no hi ha data fixa. Abans s’acostumava a fer durant la Festa Major de Sant Martí, però actualment es fa dins el cicle d’arts poètiques Re-Vers les primeres setmanes de setembre. A banda d’això, tothom la pot fer quan vulgui amb la informació dels faristols i Ruta guiada Domènec del web. Perramon La importància d’afegir-se a la xarxa d’Espais Escrits rau en la idea de promocionar la poesia de Perramon més enllà del nostre poble i que vingui gent al municipi a fer la passejada i s’interessi per la vida del poeta, i incentivar el turisme literari a Arenys de Munt

/13

|D'Arenys, casa de la vila

ARENYS DE MUNT AMB EL POBLE UCRAINÈS

tnuM ed synerA'd tnematnujA | aifargotoF

Enviament de material sanitari i aliments a Ucraïna

A partir del divendres 19 de març s'inicià a Catalunya el procediment de protecció temporal que estableix la directiva europea de 3 de març, que garanteix el dret de moviment, residència i treball a totes les persones que fugen de la guerra a Ucraïna, sigui quina sigui la seva nacionalitat. Aquestes persones tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques com a qualsevol ciutadà. Poden demanar protecció internacional o protecció temporal. Amb la protecció temporal aquestes persones tenen una autorització de residència i treball immediata durant un any, prorrogable a dos més. Aquestes persones, tant com a demandants de protecció internacional (refugi), com a possibles sol•licitants de la protecció temporal (aprovat per la Unió Europea el passat 5 de març) poden accedir a recursos d’habitatge i cobertura de necessitats bàsiques del Pla

estatal d’acollida a persones refugiades. Arenys de Munt ha acollit persones ucraïneses en famílies, que s'han empadronat i han escolaritzat els infants i adolescents amb beca de menjador (3 a l'institut, 1 a l'escola Sobirans i 1 a l'escola bressol). 25 famílies arenyenques s'han ofert per acollir, en aquest moments hi ha 30 persones acollides al municipi en 6 domicilis particulars. A les famílies acollides se'ls ha ajudat a gestionar la targeta sanitària per poder tenir atenció mèdica i vacunes, el permís de residència i treball i l'alta al SOC, també se'ls ha ofert l'accés al centre de distribució solidària d'aliments i roba i se'ls ha matriculat a l'Aula de Formació d'Adults per a rebre classes de català. A l'institut una arenyenca, resident de fa anys al municipi, i de nacionalitat ucraïnesa, col·labora en l'acollida i atenció del alumnes nouvinguts. Pel que fa a l'aportació de material, el 12 de març va viatjar a Ucraïna un trailer de la Blue Force, l'equip de resposta solidària de CopLand, que portava 2.500 quilos d'aliments donats per la gent del poble i material sanitari que es va comprar amb les aportacions econòmiques dels arenyencs i arenyenques. Les iniciatives solidàries no s'aturen; el divendres es va fer a la Sala Corrioles un acte solidari, Un cant a la Pau. Lletres per Ucraïna, els diners que es van recollir es donaran a Càritas; amb els diners recollits amb la venda de xapes "no la guerra", s'ha comprat més material sanitari que Blue Force portarà de nou, a principis de maig, a la zona afectada per la guerra; els dies 14 i 15 de maig, Voluntaris per Arenys de Munt organitzen una venda de llibres a la seva seu, al carrer de les Flors, 54; el 21 de maig, en el marc del Dia Internacional de la Diversitat Cultural, es farà un dinar a la plaça de l'Església Tel. d'info habilitat per la Generalitat de Catalunya, 900500912, ofereix atenció també en ucraïnès.

/14

|D'Arenys, gent i societat

ELS GEGANTS VELLS D’ARENYS DE MUNT ES FARAN EN GOMA I ALS NOUS SE’LS CANVIARÀ EL VESTIT I LA PERSONALITAT

aratnaclA i arravaN naoJ | aifargotoF

Al ple d’abril es va parlar dels Gegants. S’hi va anunciar que els gegants Jalpí i Martina, els nous, estrenaran vestit per la Festa Major de Sant Martí, i que es faran figures de goma dels gegants Martí i Remei. Al passat ple municipal es va aprovar una modificació de crèdit, on hi havia una dotació de 26.000€ per a projectes de la colla gegantera. En concret l’Ajuntament ha posat uns diners que, a partir del mes de maig, es podran gastar per pagar un canvi de vestuari dels gegants nous, en Jalpí i la Martina, per pagar el sopar de geganters després de la trobada en homenatge a Pere Ràfols, i per comprar figuretes dels gegants de goma, de la casa Festiari, i entregar-les com a record en trobades i actes protocol·laris i per vendre als infants del municipi i de fora.

Trobada de Gegants 30 d'abril 2022. Memorial Pere Ràfols

La regidora va explicar, en el ple, que aquests diners no es tramitaran com una subvenció per a la colla, ja que els gegants són propietat de l’Ajuntament, i serà l’Ajuntament mateix qui pagui els costos dels nous vestits, el sopar i les figuretes. El que si que pot fer la colla és participar a la convocatòria de subvencions ordinària per a entitats culturals.

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Cervacila gegants

Tot plegat venia arran d’un prec del grup municipal de JuntsxAdM en què es demanava una subvenció nominativa per a la colla i que es posés a un membre de la colla com a conductor de la furgoneta municipal per traslladar el remolc a les trobades, ja que ara depenen d’un treballador municipal que condueixi la furgoneta. Tònia Vila va dir que no és possible posar a l’assegurança de la furgoneta a ningú que no sigui treballador de l’Ajuntament, però que sempre se’ls posa la màxima facilitat per trobar un xofer que porti els gegants on calgui. El dissabte 30 de maig es va fer la Trobada gegantera memorial Pere Ràfols. Una quinzena de colles es van concentrar a primera hora de la tarda al Pavelló Torrent d'en Terra i van baixar en cercavila fins a la plaça de l'Església, passant per Ca l’Aranyó, Panagall, Sant Antoni i la Riera. A la Plaça cada colla va ballar amb els seus gegants i es va fer el final de la festa.

/15

|D'Arenys, gent i societat

ELS ACTES JOVES DE LA FESTA DEL REMEI ES PREPROGRAMEN DE CARA AL JUNY

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

El cap de setmana de Sant Jordi i el Remei havia de ser tan intens culturalment a Arenys de Munt que fins i tot la pluja i el mal temps hi van voler venir. Ja sol passar sempre per primavera, que la pluja desllueix i obliga a ajornar festes, i aquest any pel Remei ha tornat a passar. I de retruc també ha rebut la Diada de Sant Jordi, que es va fer dissabte.

Fira de sant Jordi

cetaB | aifargotoF

El regidor de Festes, Abel Coll, ha explicat que la decisió de suspendre la Nit Jove es va prendre per motius de seguretat, al haver-hi grups electrògens i corrent elèctric per fer funcionar el bar i tota l’activitat. Suposava un risc i es va anul·lar el concert malgrat que a les 11 de la nit ja no plovia. Coll diu que a les 9 de la nit va fer un xàfex intens i considerable, i el material dels músics estava perfecte, essent protegit per la carpa, però no ho estaven altres elements elèctrics com les neveres del bar. No obstant això, durant aquests dies s’ha contactat amb la productora dels grups de música per reprogramar el Birràrium i la Nit Jove, que aquestes activitats es reprogramen al dissabte dia 18 de juny.

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

El divendres al migdia ja es va decidir que es passaven a diumenge les activitats que hi havia pensades per complementar la Diada de Sant Jordi. Ens referim al pregó, els tallers i la competició de ruc mecànic. La previsió de pluja era ja des de la nit de divendres i fins A Munt Jazz Band (banda de l’Aula de Música AdM) la tarda de dissabte, però a la nostra àrea la pluja no va Concert a la plaça de l’Església del 24 d'abril arribar fins al migdia de dissabte. O sigui que el matí de Sant Jordi es va poder viure amb normalitat a la Riera, amb les parades de llibres i roses. Tot i que els models meteorològics de previsió no preveien pluges per a la tarda, sí que hi va haver diverses tempestes, per la qual cosa es va haver de cancel·lar primer el Birràrium i més tard la Nit Jove. Aquesta suspensió es va produir a causa de la tempesta, de curta durada però de molta intensitat, que va descarregar a les 8 del vespre i va fer que l’espai de la carpa i l’escenari ubicats a Can Jalpí quedessin impracticables. A més, els equips tècnics de llum i so també van acabar humits, la qual cosa va provocar que en aquell moment no es pogués garantir desenvolupar l’esdeveniment amb garantia i seguretat. A la tarda si que va ploure, i a la nit ja no, però com que tot estava moll es va decidir anular la Nit Jove que s’havia de fer a la carpa de Can Jalpí, encara que hi hagués, precisament, una carpa, posada per no haver de suspendre la nit jove en cas de pluja. La resta es va poder celebrar amb normalitat al ser sota cobert o en dies que no plovia.

Diferents parades de la fira de Sant Jordi: - autores locals - artesanes locals - AFA

/16

| D'Arenys, gent i societat

CROMATISMES

cetaB | aifargotoF

La vigília de Sant Jordi es va inaugurar l'exposició de primavera dels Amics per l'Arts del Maresme, que enguany han titulat "Cromatismes" que vol ser una petita reflexió al voltant del color. Diuen els científics que el color és la impressió produïda per una ona de llum en els òrgans visuals. Per als artistes, el color en la pintura és l’essència inseparable de la forma. És el camí de la connexió directa amb el sentit, la sensació, la impressió, l’emoció primera, tot deixant la rotunditat de la forma més a prop de la idea, el concepte, el significat. Després de 18 anys fent exposicions col·lectives de primavera, als Amics per l’Art ens ha vingut de gust apostar per un exercici cromàtic en què cada obra se sotmet a la gamma estricta d’un sol color, a saber: blanc, groc, carbassa, vermell, magenta, blau, violeta, Quadres de l'exposició verd i negre. Han partit dels colors de l’arc de Sant Martí i els han adaptat al seu interès per obtenir un ventall de nou colors fàcilment identificables i interpretables sobre un suport rígid, sigui tela, fusta o altre. Els artistes participants són: Alba Aragón, Benet Coll, Carme Bagó, Dominika Bras, Encarna Ferrer, Jose Casanova, José Luis Sueiro, M. Antònia Martí, M. Jesús González, Mary Heredia, Montse Reina, Pepita Alsina, Rosa de los Santos, Rosa Marco, Roser Soms, Tania Castellví, Tony Garay i Wendie Joy

TEMPS DE MADUIXES AL MARESME Ja és Temps de Maduixes al Maresme! Com cada any el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme posa en valor els sabors que ens ofereix la primavera i que són el producte dels paisatges de la nostra comarca. Uns paisatges d’horta, de rieres, de mar i de munt. L'edició d'aquest 2022 va del 29 d'abril al 29 de maig, temps en el que es podrà gaudir de la maduixa del Maresme a través de les propostes de restaurants, pastisseries, elaboradors i altres establiments de la comarca. Municipis participants: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Tiana. El diumenge 8 de maig, Arenys de Munt celebra la Diada de la Maduixa. Durant tot el matí, a la plaça de l'Església, hi haurà venda de maduixes, fira de productes artesans, tallers infantils. a les 11 del matí, la companyia El príncep Totilau, oferirà l'espectacle El meu amic Brutus. A les 12 del migdia, a l'edifici del Mercat: Enotast, el Tast de vins de la DO Alella maridat amb tapes creades pel Restaurant Fogons, organitzat pel Consorci de Promoció Enoturística del territori DO Alella i l'Ajuntament d'Arenys de Munt. L'aforament a l'Enotast és limitat, les inscripcions s'han de fer a www.arenysdemunt.cat i a www.enoturismedoalella.caom/enotast. Preu de l'entrada: 8€ Establiments d'Arenys de Munt que participen a les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa de la Vallalta al Maresme, oferint les seves creacions elaborades amb la maduixa com a protagonista: L'Era Restaurant, Pastisseria La Lyonesa i Pastisseria L'Obrador.

/17

|D'Arenys, esports

CAMPIONES DE LLIGA! El Juvenil B Femení del Club Futbol Sala Arenys de Munt s’ha proclamat campió de Lliga, en la Primera Divisió. Les arenyenques, dirigides per Paula Ramos i Karim Abdelkarim han completat una temporada pràcticament perfecta, sumant 37 punts dels 42 possibles.

àjtiM narreF | aifargotoF

De totes maneres, la consecució del títol no ha estat gens fàcil, ja que Les Corts ha competit amb fermesa fins a l’últim partit, quedant a només un punt (36) del Juvenil B Femení de l’Arenys de Munt. L’equip va aconseguir el campionat en l’última jornada, disputada el 26 de març, després de guanyar 7-0 davant de La Concòrdia C.D.

Per mèrits, el Juvenil B s’ha merescut pujar a la Divisió d’Honor, però com que el club ja hi té el Juvenil A, les de Paula Ramos i Karim Abdelkarim no podran fer efectiu l’ascens. Moltes felicitats per la Lliga, i per la temporada!

ÈXIT TOTAL DE LES JORNADES DE TECNIFICACIÓ

Una Setmana Santa plena d’esport!

àjtiM narreF | aifargotoF

Durant els dies de Setmana Santa, el Club Futbol Sala Arenys de Munt va organitzar unes jornades de tecnificació, que es venen fent des de ja fa uns anys. Les d’aquest 2022, però, van ser un èxit absolut i van comptar una 30a de participants. A més, en aquesta edició es va estrenar l’entrenament específic de porters, amb molt bona rebuda

/18

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

I ara, el club ja prepara el campus d’estiu, que afrontarem amb moltes ganes. Atents pròximament a la informació.

|D'Arenys, esports

UNA JUGADORA DEL CLUB, AL CAMPIONAT D’ESPANYA AMB LA SELECCIÓ CATALANA SUB-19 La jugadora del Juvenil Femení A del Club Futbol Sala Arenys de Munt Elisabet Santamaria ha estat convocada per la selecció catalana sub-19 per disputar el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques.

La competició se celebra del 2 al 6 de maig a La Corunya.

àjtiM narreF | aifargotoF

L’arenyenca s’ha guanyat per mèrits indiscutibles ser amb la selecció, ja que és la màxima golejadora de la Lliga, en la Divisió d’Honor, i una de les peces que ha aconseguit situar el juvenil femení de l’Arenys de Munt entre els millors equips de Catalunya i de l’Estat.

El passat diumenge dia 17, estava previst que es celebrés el torneig de 3×3 organitzat pel Club Futbol Sala Arenys de Munt i dirigit a jugadors de les categories prebenjamí, benjamí i aleví. Finalment, però, no podrà ser així i el torneig queda ajornat per manca d’inscripcions. L’organització contempla celebrar el torneig la primera o segona setmana de juny.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

S’AJORNA EL TORNEIG DE 3×3 ORGANITZAT PEL CFS ARENYS DE MUNT

/19

|De la parròquia

TEMPS LITÚRGIC: TEMPS PASQUAL Els cinquanta dies de Pasqua

El temps de Pasqua té el seu inici en la nit santíssima de la Vetlla Pasqual, que ja es considera diumenge. El mateix diumenge, ja de dia, celebrem el Diumenge de Pasqua i, a partir d’aquí, se succeeixen set diumenges més. Finalment, el diumenge següent al diumenge setè, de l’Ascensió, celebrem la gran solemnitat de la Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant, enguany el 5 de juny, i, amb ella, acaba el temps litúrgic de Pasqua. El temps de Pasqua és el més important de tots els temps litúrgics, ja que celebrem el centre la nostra fe cristiana, que és la mort i resurrecció de Jesús. “Els cinquanta dies que van del diumenge de Resurrecció fins al de Pentecosta s’han de celebrar amb alegria i joia, com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, com un gran diumenge”. De fet, la Pasqua és la festa més antiga que l’Església celebra, ja que es va començar a celebrar el mateix dia de la resurrecció de Jesús, el diumenge. Així doncs, diumenge rere diumenge, la comunitat cristiana celebrava la resurrecció de Jesús. Segles més tard es començarà a celebrar la solemnitat del Nadal del Senyor (segle IV) i així s’aniran constituint els temps litúrgics, tenint com a centre de tot l’any la solemnitat de la Pasqua.

73A ROMERIA PARROQUIAL A MONTSERRAT

Recordem que enguany serà del divendres 27 al dimarts 31 de maig. El dies de pagament de la Romeria són: 3 i el 10 de maig d'11 a 1h, al Casalet Parroquial. Recordem els preus (per persona): 5 dies/146 €, 4 dies/99,50€, 3 dies/82€ Per més informació al telèfon 669.619.569

CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONSERRAT Recordem que el dissabte dia 7 de maig se celebrarà a Montserrat la IV Trobada de Delegacions de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. L’objectiu de la Confraria és estendre i facilitar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, amb la vinculació al Santuari i la creació de centres que, com autèntics COCONFRARIA DE LA MARE DEsantuaris, DÉU DE MONSERRAT petits apropin l’amor que Déu manifesta a la seva Muntanya Santa a tots NFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONSERRAT els fidels.

55è PELEGRINATGE DE L’ESPERANÇA A LOURDES Com ja es va anunciar el mes passat, el Bisbat de Girona anuncia que després d’un parèntesi de dos anys a causa de la crisi sanitària per la pandèmia de la COVID-19, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Girona reprèn la normalitat amb una nova edició del Pelegrinatge de l’Esperança amb malalts i discapacitats al santuari marià francès. Aquesta 55a edició tindrà lloc del 23 al 27 de juny sota el lema «Ves a dir als sacerdots que es construeixi aquí una capella i que s’hi vingui en processó». Les inscripcions es podran fer del 30 d’abril al 21 de maig a les oficines del’Hospitalitat (Casal Bisbe Cartañà, al c/ Antic Roca 38, de Girona) i a les seves delegacions, a Arenys de Munt els interessats poden adreçar-se a Roser Corominas, tel 607 44 17 72.

/20

|De la parròquia

EL BISBE DE GIRONA

Mon. Francesc Pardo morí el 31 de març passat.

Mons. Francesc Pardo i Artigas va néixer el 26 de juny de 1946 a Torrelles de Foix (Alt Penedès). Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Publicà diversos articles en revistes especialitzades de pastoral. Va ser ordenat prevere a la basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès, el dia 31 de maig de 1973. A l’Arxidiòcesi de Barcelona tingué les següents responsabilitats en diverses parròquies. A la Diòcesi de Terrassa, creada l’any 2004, tingué aquests càrrecs: Vicari general de pastoral. Delegat episcopal per a l’Economia. Rector de Sant Esteve de Granollers i membre del Consell Presbiteral, del Consell Pastoral Diocesà, del Consell per als Assumptes Econòmics i del Col·legi de Consultors. El 16 de juliol de 2008, el papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona. Va rebre l’Ordenació Episcopal el 19 d’octubre del mateix any a la Catedral de Girona, i va prendre possessió de la Diòcesi el mateix dia. En l’àmbit de la Conferència Episcopal Espanyola va ser membre de la Comissió Episcopal de Pastoral (2008-2020) i posteriorment de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció Humana (2020-2022), d’on va ser, durant uns anys, responsable de la Pastoral del Turisme i del Lleure i de la Pastoral de la Salut. També va ser membre de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar (2011-2014) i del Consell d’Economia (2014-2022). En l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense va ser el bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut (SIJ) (2008-2018), de l’Apostolat Seglar (2008-2011), de la Pastoral Obrera (2009-2011), del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS) (2011-2022) i de les reunions interdiocesanes de Delegats i responsables d’economia (2018-2022). L’11 de febrer de 2017 fou nomenat fill predilecte de Torrelles de Foix, el seu poble natal. El 26 de juny de 2021, amb motiu dels seus 75 anys, havia presentat la renúncia al papa Francesc. Morí el dijous 31 de març d’enguany. I el dilluns 4 d’abril fou enterrat a la catedral de Girona. La celebració fou presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que fins fa tres anys havia estat capellà de la diòcesi de Girona. Del bisbe Francesc Pardo va destacar la seva gran activitat pastoral, “un missioner incansable” com a capellà i en la seva etapa episcopal. “Era un bisbe que allà on veritablement gaudia era a les parròquies o a les trobades, on sortia el millor de si mateix”, va dir Mon. Planellas, que personalment havia “pogut comprovar-ho”. També en l’acompanyament als malats, que va viure més intensament després que la salut no l’hagués acompanyat.

DEFUNCIONS -Matilde Pascual Artero, 72 anys. -Juan José Martínez Martínez, 67 anys. - Dolors Gamo Luna, 87 anys. -Càndida Coll Lleonart, 83 anys.. -Jaume Colomer Bes, 73 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

HORARIS PARROQUIALS MISSES: -dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda. -Dissabtes, 8h capvespre. -Diumenges: 9 i 11h del matí. RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda. Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR TOT ESPERANT UN NOU BISBE

Benvolguts, el passat 01 d’abril apreníem la noticia de la mort del nostre bisbe Francesc, amb els ulls posats en l’esperança en la resurrecció. Fou un bisbe que va estimar molt el nostre poble d’Arenys de Munt, i que sempre buscava una ocasió per a venir a saludar-nos, ja fos per les confirmacions, ja fos per alguna festa on el convidéssim. Fins i tot, havia tingut el desig de venir ell mateix a inaugurar el museu parroquial, però ja per tema d’agenda i de salut no fou possible. Recordo quan em va dir que m’enviava aquí de rector, explicant-me una mica la parròquia, va acabar dient-me: Hi estaràs molt bé! Cal afegir, també, que si ell estimava les parròquies del bisbat, els fidels també l’apreciaven a ell, mostrant-li sempre paraules d’agraïment per les seves homilies, per la seva presència i per la seva proximitat. Per això, el dia de l’enterrament, l’arquebisbe de Tarragona, que havia estat també un capellà del nostre bisbat de Girona, el va definir com a un «missioner incansable: amb una activitat que l’ocupava plenament. Tots els que hem col·laborat amb ell. Allà on veritablement gaudia era anant a les parròquies, perquè estant entre la gent li sortia el millor d’ell mateix». I en el seu testament espiritual, el bisbe Francesc va deixar escrit: «Dono gràcies a Déu d’haver-me escollit pastor, a semblança de Crist el bon pastor, de l’Església de Girona, a la que estimo amb totes les meves forces i a la que he procurat servir durant aquests anys». Per tot això, només podem fer que donar gràcies a Déu per haver tingut un bisbe com Mons. Francesc Pardo. Però, i ara què? Com es triarà el nou bisbe? Doncs el nou bisbe el triarà el Papa Francesc a partir dels noms que li farà arribar el nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito. La qüestió que molts em fan és: I com sabrà, el nunci, els noms que ha de presentar? Doncs, per a fer-ho, es valdrà de diferents procediments:

Mn. Joan Soler Ribas 1. Cada tres anys, els bisbes catalans envien al nunci una llista amb els capellans que ells creuen que podrien ésser bisbes, a partir de les actituds que els hi veuen. 2. El nunci envia una primera carta a diferents capellans del bisbat amb algunes responsabilitats (membres del consell presbiteral, delegats episcopals, arxiprestes…) alguns laics que estan al capdavant d’alguns moviments o delegacions, i a alguns religiosos i religioses amb responsabilitat al bisbat, i els fa dues preguntes: a) Com creu que hauria de ser el nou bisbe de Girona? b) Quines persones creus que s’adiuen amb aquest perfil?. Aquestes persones han de respondre a aquestes preguntes i, tot mantenint el secret, enviar-ho a la nunciatura. 3. A partir de tots els noms que el nunci ha rebut i dels perfils que li han enviat els bisbes, els capellans, els religiosos i religioses i els laics i laiques que formen part de l’Església, el nunci fa una llista amb tres noms, que es diu una terna. Aquesta llista és enviada, una vegada més, a diferents membres de l’Església perquè diguin el que en pensen, per a veure si són persones de vida i de doctrina correcta, o si hi ha algun impediment. Si hi hagués algun impediment es faria una nova terna. 4. Un cop la terna ha estat acceptada per tots els membres de la comunitat local, aquesta és enviada a Roma, on el Papa, amb els cardenals que formen part de la congregació dels bisbes, tria un nom segons el perfil que creuen més adient en aquell moment. Ja ho veieu, doncs, que es tracta d’un procés llarg, perquè es busca la màxima participació de tot el poble fidel. És, doncs, el moment de pregar perquè tots aquells qui són consultats, moguts per l’amor a l’Església i deixats guiar per l’Esperit Sant, puguin proposar els noms d’aquells que seran més preparats per a guiar la nostra Església de Girona. I que ben aviat puguem tenir un nou pastor. Preguem perquè així sigui.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de maig es celebrarà el dilluns 16 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

/22

|Del temps

Encetem el mes de gener, ai, no el mes d' abril !, amb una situació més pròpia del gener o febrer que de l'abril que tot just havíem començat, Gràcies al moviment dels principals centres d'acció que originà una descàrrega àrtica continental en tota regla, destacant el rècord de fred (0,2°C de mínima) en un 2 d'abril des que prenc dades el 2005. Seguit del 3r dia més fred de l'hivern passat. Encapçalat per la temperatura màxima més curta i la possibilitat, tot i que de forma testimonial de neu a cotes molt baixes a causa de la interacció del nostre genuí sant rebuf amb l'important embossament que teníem al damunt el 3 d'abril. Superat aquest petit període de cru hivern, (no ens enganyem som a l'abril) l'ambient primaveral lentament retornà amb força, cosa que ens ubicà de Tres moments que destaco: 1. La finestra de primavera avançada en aquest abril ple en plena muntanya russa termomètrica amb una de Dragon Khan termomètric als dies festius per ponentada entre els dies 7 i 8 que ens dugué durant molts de la Setmana Santa d’enguany, inclosa el un dies un ambient de ple maig, seguida d’un canvi diumenge de Pasqua (17 d’abril). radical de més fresca i cel força ennuvolat però sense 2. El nítid halo solar que presagiava un sant Jordi precipitacions per encarrilar una Setmana Santa, però ben mogudet meteorològicament parlant (22 d'abril) força estable i primaveral en conjunt amb uns dies de 3. El primer xàfec al migdia del reguitzell que primavera avançada els dies clau de la setmana. tinguérem fou acompanyat de granets de Esquitxada tan sols per un petit parèntesi més rúful, calamarsa com el de la foto (23 d'abril) fresc i insegur acompanyat d'algunes febles precipitacions acompanyades de fang entre el Dimarts i Dimecres Sant. Tanmateix, la cosa canvià de mig a mig l'endemà de dilluns de Pasqua, quan reprenguérem el dinamisme i l'entreteniment propi de l'època encarrilant amb un seguit de canvis. El primer del qual encapçalat per l'atansament d'un solc fred i la posterior formació en una borrasca mediterrània. La ubicació de la qual fou força bona pels nostres interessos pluviomè-trics. I el segon de la mà d’una nova borrasca associada a un potent embossament d'aire fred i les seves conseqüències que feren anar de corcoll a més d’un, en plena festivitat de Sant Jordi i festes del Remei, de la qual s’anul·là la Nit Jove a causa del temps. Per tranquil·litzar-se durant la recta final del mes abans de rematar-lo amb una última tarda ennuvolada acompanyada de 4 gotes associada la típica loteria de xàfecs i tempestes de distribució molt irregular d’aquesta època de l’any. anobtnoF i tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN ABRIL DE DRAGON KHAN TERMOMÈTRIC AMB UNA MICA DE TOT.

"No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Mirant el cel

“T’entrego la llum d’Eärendil, la nostra més apreciada estrella. Que ella t’acompanyi en els indrets més foscos, quan les altres llums s’apaguin”; això és el que li diu Galadriel a Frodo al acomiadarse d’ell a El Senyor dels Anells. I aquest nom, Eärendil, no fa massa que ha sortit del llibre (i de la gran pantalla) per saltar directament als titulars de notícies en tots els mitjans. I és que el mes d’Abril va començar amb una interessant noticia astronòmica: la detecció de l’estrella més llunyana! I a més a més obtinguda a partir de dades del Habble!!! El vell telescopi espacial, tot i l’exitós llançament del James Webb pel Nadal, continua sorprenent-nos i aportant informació sobre les meravelles del Cosmos. I aquesta estrella es va batejar com Eärendil.

Aquest descobriment és fruit d’una conjunció astronòmica extraordinària i gràcies al que es coneix com a lents gravitatòries (un resultat de la Teoria de la Relativitat d’Albert Einstein, que donaria lloc a un escrit molt més llarg), que ha permès unes condicions òptimes per a la observació, i a una bona escurada de les darreres dades del Hubble. Sense cap mena de dubte, un descobriment extraordinari i interessant, que va acompanyat d’una bonica referencia literària. No obstant, Eärendil no és l’estrella més llunyana... Bé, no ho sabem! És l’estrella més llunyana que hem pogut detectar!! Qui sap què hi ha més lluny en l’immensitat de l’Espai? Caldrà seguir observant, caldrà seguir cercant més enllà. El que és clar és que l’estrella més apreciada per a nosaltres no és la que deia Galadriel, sinó el nostre Sol, que ens dona llum i escalfor i ens permet viure en aquesta meravellosa illa còsmica que és la Nostra Llar. Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/24

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

. atsiv-s-maj-anajel-s-m-allertse-al-atceted-elbbuh-droc-r -oveun-nu/2202/draddog/erutaef/vog.asan.www//:sptth aifargotoF

La detecció d’Earendel (Eärendil).

L’ESTRELLA MÉS LLUNYANA

|Paisatges poètics

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI AGENDA D’ACTIVITATS. MAIG 2022 aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF

ELS CIRERERS FLORITS Cirerers com escampeu blanc de punta arreu on les vostres capçades governen. Blanc l’encís del vostre tronc, ferma l’arrel de vostre soca i pinzello el cel amb el blanc somrís i un sol de primavera que pren la flor desvetllada en la cirera. Antoni Cantallops

- 6 divendres, 19:30h Conversa en francès - 13 divendres, 19:30 conversa en anglès -18 dimecres, 19:30h Conversa en francès - 19 dijous, 19.00h Club de lectura. Tot el que no t'he dit, de Marta Carreras - 20 divendres, 19:00h Tertúlia de llibres. Comparteix les teves lectures - 21 dissabte, 11:30h Tertúlia del Fènix. Per a joves entre 11 i 16 anys. Hi ha places lliures, t’animes a compartir les teves lectures? - 25 dimecres, 19.00h Cinema amb emocions La Naranja Mecànica, de Stanley Kubrik. T’agrada el cinema? Encara t’hi pots incriure! - 27 divendres, 19:30h conversa en anglès

/25

|Llibre del mes

ESTUDI EN LILA Maria-Antònia Oliver. La Magrana. 1985. 206 pàgines.

El passat 10 de febrer ens deixava Maria Antònia Oliver als setanta-cinc anys. Una autora a qui li devem molt, però sobretot li devem la passió per la literatura. Ella deia que “per a mi escriure és viure, viure és escriure”. Maria Antonia Oliver va ser la primera a fer novel·la negra amb un personat-ge femení, coneguda com a Lònia Guiu, una investigadora que apareix per primera vegada en un recull de relats i que després serà la protagonista d’una sèrie de novel·les, la primera d’elles és la que comentem aquí, Estudi en lila, però també podem trobar el personatge de la Lònia Guiu en altres novel·les com Antípodes o El sol que fa l’ànec. Estudi en Lila (1985) està emmarcada a la Barcelona dels anys vuitanta, la protagonista és una detectiva mallorquina que constantment es pregunta què fa a Barcelona, però que sobretot es mou en un món d’homes, amb el tema latent al llarg de la novel·la dels abusos sexuals. Més enllà d’un argument que ens té enganxats, sobretot a les darreres pàgines, hi ha també una voluntat de mostrar una societat i sobretot una consciència de gènere quan als anys 80 encara quedava molt de camí per recórrer. Aquesta novel·la ens pot fer pensar que les coses han canviat, però que tanmateix, alhora estem una mica al mateix lloc que estàvem fa quaranta anys. Lònia Guiu és una investigadora peculiar, amb una dèria, col·leccionar pintallavis. Així i tot també té altres particularitats que ens la fan empàtica, com les que es descriu a ella mateixa a la novel·la: Una detectiva que no distingeix un dos cavalls d’un porsche també. I una detectiva que té pànic a les armes, també. O sigui que no quedava res en mi de detectiva. Perquè una detectiva que li agafa la depre quan ha de passar hores esperant, no és una detectiva, és una pardala assolellada. Maria Antònia Oliver va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser amb motiu d’aquest premi que l’editorial La Magrana va reeditar Estudi en lila. Una escriptora que va aportar a la literatura catalana una mirada social i cultural, però cal també recordar la seva gran tasca com a traductora d’autors com Virginia Woolf o Herman Melville. En totes les seves obres ens trobem amb una voluntat i una cura per la llengua, amb un català farcit de mots genuïns, amb el mallorquí sempre present i amb la importància de reflectir una llengua oral plena d’expressions nostrades. Pregunteu a la nostra biblioteca per les obres de Maria-Antònia Oliver. Gemma Tomàs Pruna

/26

|Cartellera

EL VOT DE POBLE I EL CAMBRIL DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ARENYS DE MUNT de Gaspar Casals editat per la parròquia de sant Martí d'Arenys de Munt.

a la venda a totes les llibreries del poble i al comerç El Pi Gros NO ET QUEDIS SENSE /27

|Calendari

MAIG 2022 DIUMENGE, 1 - Plaça de l'Església, a les 12 h, Celebració del DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA. DIJOUS, 5 - Can Borrell, de les 9h a les 14h, Visita de l’OFICINA DEL SÍNDIC DE GREUGES. DIVENDRES, 6 - Sala Corrioles del Centre Moral, a les 20 h, Concert d’STELA & LA OVEJA NEGRA. Entrades: soci 3,5€ / general 5€ DIUMENGE, 8 - Riera i Plaça de l'Església, de les 10h a les 14h, FIRA DE LA MADUIXA: Venda de maduixes, Fira de productes artesans, Tallers infantils, a les 11h, espectacle infantil El meu amic Brutus de la cia El príncep Totilau - Edifici Mercat, a les 12h, ENOTAST. Tast de vins de la DO Alella maridat amb tapes creades pel Restaurant Fogons. http://www.enoturismedoalella. com/enotast/. Aforament limitat. - Sala Gran del Centre Moral, 12:15h, ASAMBLEA GENERAL ORDINÀRIA de l'entitat DIJOUS, 12 - Ca Borrell, a les 19:30h PLE ORDINARI DIVENDRES, 13 - Sala Corrioles del centre Moral, de les 18h a les 20h, CONCURS DE DIBUIX MANGA. DISSABTE, 14 - La Central (parc de Can Jalpí), de les 10h a les 13 h, REMEIS DE SÀVIES: plantes remeieres i aromàtiques. - Seu dels Voluntaris C.Flors, 54, PRO REFUGIATS UCRAÏNESOS a les 10h Xocolatada, a les 11h Conta-contes amb Mavi, fins les 14h i de 16h a 20h , Venda de llibres - Edifici del Mercat, a les 17.30 h, Xerrada de sensibilització sobre la PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI

/28

DIUMENGE, 15 - Seu dels Voluntaris C.Flors, 54, PRO REFUGIATS UCRAÏNESOS de 10h a 14h , Venda de llibres - Plaça de la república Catalana, a les 12h, LLIURAMENT DE PREMIS DE LA XXXIV MOSTRA LITERÀRIA DIVENDRES, 20 _ Sala Municipal, a les 11 h, Xerrada de prevenció CONSELLS DE SEGURETAT, a càrrec dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local d’Arenys de Munt. Oberta a tothom. Organitza: Radars. DISSABTE, 21 -Plaça de l'Església, tot el dia, DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL - Plaça de l'església, migdia, DINAR INTERCULTURAL. Tothom que vulgui pot cuinar quelcom i portar-ho a la plaça per compartir-ho amb la resta, en un marc de conversa i diàleg compartit. Truqueu abans a la secretaria del Centre 683580661 o envieu un correue a centre@centremoral.cat - Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí: LIBERTAD Preu entrades: general 4,5€ DIUMENGE, 22 - Torrent d'en Puig, a les 8 h, 9a MARXA CICLOTURISTA PORTS DEL MARESME. Organitzada pel Club Ciclista Munt Bikes. - Sala Corrioles, de les 11 del matí a la 1 del migdia, taller de dansa BALLANT DINS L'AOXOPLUC. CONNECTANT AMB LA FAMÍLIA DISSABTE, 28 - Esplanada del Monument as la independència, de les 7h a les 17h, Proves canines de VECAN Amb la presència de la campanya Xipa’l i Censa’l. - Sala Municipal, a les 11h, Xerrada “Acompanya la menopausa” a càrrec del psiconeuroimmunòleg Marc Serra.

DISSABTE, 28 - Espai Catà, a les 19h, Presentació del llibre Joan

Grassot i Grivé: La lluita per l’ideal, d’Agustí Barrera i Puigví DIUMENGE, 29 - Centre Moral, de les 11h a les 13h, sessió de jocs de taula BRONQUITS-EL JOC

JUNY 2022 DISSABTE, 4 - Plaça de l'Església, a les 22h, VIII CONCURS DE COLLES SARDANISTES amb la cobla Vila d'Olesa

EXPOSICIONS Sala d'Exposicions Mercè Paluzié Fins al 8 de maig, Exposició CROMATISMES, d’Amics per l’Art del Maresme. Del 9 al 29 de maig, Exposició de pintura de MIQUEL MÀRTIR. Del 30 de maig al 19 de juny, Exposició de TRENS EN MINIATURA d’Arenys de Munt de Ramon Artigas.

|Recordant a...

MARIA BIGORRA i ARTIGAS

de can Maiol 1925 - 2013

Treballadora del tèxtil, mestressa de casa i presidenta de l’Esplai de jubilats durant més de sis anys La Maria Bigorra era una altra descendent de la nissaga Bigorra, que en el seu cas, anaren a viure al carrer Sant Antoni, primer fent de pagesos i a continuació de treballadors del tèxtil, com van fer la Maria i els seus pares. Però, si per una cosa hem de tenir present la Maria Bigorra, ha de ser per la seva tasca i dedicació al capdavant de l’Esplai de Jubilats, que deixà empremta per ser de les primeres dones a formar-ne part i juntament amb l’Emilia Viader, foren les primeres dones presidentes, i les úniques, ja que no n’hi ha hagut cap més. En total, gairebé catorze anys de dedicació i treball, per tal, que els jubilats en la seva última etapa de la vida, se sentissin integrats, compartint experiències, relacionant-se amb altres persones, i gaudint de tota classe d’activitats lúdiques, festives culturals Origen familiar de la Maria Per part del pare, com ja hem dit, la Maria venia de la força coneguda nissaga dels Bigorras, originaris de can Maiol de la Torre, masia que fou el nexe d’unió de diferents famílies com els Pasqual (sembla ser primers habitants de la masia) els Maiols, els Homars i acabant amb els Bigorras, com a últims residents de la finca. El 1788 un tal Francisco Bigorra i Jordà – conegut amb el sobrenom d’en Mallol per haver estat anteriorment emparentats amb la família Mallol es casà amb la pubilla de la masia, que aleshores era la descendent d’un militar anomenat Homar. Posteriorment, es van emparentar amb altres famílies, però, finalment ens trobem a les acaballes del segle XIX amb l’últim l’hereu de la masia, en Josep Bigorra i Horta, que es casà amb la Josepa Bruguera i Jubany i van tenir quatre fills: Joan, Francesc, Rita i Maria. En Joan, l’hereu no va voler fer de pagès i es va desentendre de la masia; el següent noi, en Francesc, es va instal·lar a Ripoll i a causa de la guerra es va refugiar a França, morint en un hospital de Perpinyà; la Maria va marxar a Badalona i finalment, la Rita, casada amb en Rafael Artigas i Illa – oncle de la nostra protagonista Maria Bigorra – va anar a viure al carrer Nou. La seva àvia Josepa Bruguera, va ser la última en viure a can Mallol, tot i que, la Rita també hi anava a dormir molt sovint. Les filles i netes, foren les que es van vendre la propietat a en Francesc Mora i Palomer Tustets. Els Artigas-Illa Per part de mare, la Maria venia d’una casa

Maria Bigorra i Artigas

coneguda per ca la Gerònima, també del carrer Sant Antoni, 34. El seu avi era l’Antoni Artigas i Dalmau (1870) i l’àvia la Gerònima Illa i Bernal (1873). Aquest matrimoni van tenir tres fills i dues filles: en Rafel (1897-1968) Joan (1909-1938) Martí (1906-1969) la Joaquima, que seria la mare de la Maria (1905) i la Francesca (1901). Precisament, el fill gran Rafel, es casà amb una altra Bigorra, la Rita Bigorra Bruguera del carrer Nou. Els germans Artigas (oncles de la Maria) a la guerra civil En Joan, era fuster d’ofici i a l’esclatar la guerra civil fou destinat, en primer lloc, a la indústria de guerra, però al cap de poc, fou mobilitzat i destinat a la 134a Brigada Mixta (3e. Batalló, 2a. Companyia) de la 31a Divisió. La brigada va participar en la batalla de Belchite formant part de la “Agrupación A”. Un cop reorganitzada la brigada, va ser enviada al front d'Aragó, retirantse posteriorment als Pirineus. Es reagrupà a Figueres per tornar al front de Catalunya, participant en els combats del Segre, a on el mes de maig de 1938 en Joan va perdre la vida. En Francesc Jaurés, que estava al mateix batalló, va ser testimoni de la seva mort. En Martí, feia de pagès i estava afiliat a la CNT i en ser mobilitzat el 30 d'abril de 1938, fou destinat a Infanteria de la 59a Brigada Mixta, que estava integrada a la 42a Divisió del XIII Cos d'Exèrcit. El 7 de juliol de 1938, la brigada participà en la batalla de Terol cobrint el flanc nord de Santa Bàrbara i posteriorment, a la batalla de l'Alfambra. El 26 de juliol va passar l'Ebre pel sector de Ribarroja-Fayon en plena batalla de l’Ebre, i el 28 del mateix mes, en Martí va ser capturat a Fayón (Saragossa) en un fulminant atac de les tropes

/29

|Recordant a...

El mestre Cinto amb les seves alumnes. La Maria segona per la dreta al costat del mestre

La Maria Bigorra amb 18 anys

front d'Aragó, retirant-se posteriorment als Pirineus. Es reagrupà a Figueres per tornar al front de Catalunya, participant en els combats del Segre, a on el mes de maig de 1938 en Joan va perdre la vida. En Francesc Jaurés, que estava al mateix batalló, va ser testimoni de la seva mort. En Martí, feia de pagès i estava afiliat a la CNT i en ser mobilitzat el 30 d'abril de 1938, fou destinat a Infanteria de la 59a Brigada Mixta, que estava integrada a la 42a Divisió del XIII Cos d'Exèrcit. El 7 de juliol de 1938, la brigada participà en la batalla de Terol cobrint el flanc nord de Santa Bàrbara i posteriorment, a la batalla de l'Alfambra. El 26 de juliol va passar l'Ebre pel sector de Ribarroja-Fayon en plena batalla de l’Ebre, i el 28 del mateix mes, en Martí va ser capturat a Fayón (Saragossa) en un fulminant atac de les tropes franquistes del general Yagüe, que van fer més de 1.600 presoners. Va ser traslladat al camp de concentració de Santoña (Santander). La Maria Bigorra La Maria Bigorra va néixer al carrer Sant Antoni l’any 1925, a casa dels seus pares, en Francesc Bigorra i Feliu (1900), treballador tèxtil i la Joaquima Artigas i Illa (1905) també, treballadora tèxtil. Després de casar-se, però, la Joaquima muntà a casa seva una petita botiga de queviures (d’aquelles d’abans que venien de tot) que estigué oberta fins a mitjans dels anys quaranta que la van tancar per no ser prou rendible i quan la Joaquima ja era morta. La Maria era filla única i de ben petita començà anar a l’escola de nenes de les Hermanas al Rial Bellsolell. Però, segons explicà ella mateixa a en Jaume Riera, en aquella època no li agradava gaire estudiar i sí llegir Tebeos. Se’ls posava dins del pupitre i quan no la veien aixecava la tapa i es posava a llegir-los, fins que sentia un cop al pupitre i era la germana Encarnación que l’havia enxampat. La Maria en la inauguració de la nova escola unitària Poc després de començar la guerra civil l’any 1936, l’escola de les Hermanas fou tancada pel Comitè Local i les monges van marxar del poble.

/30

Però, el mes de juliol de l’any 1937 el Consell Local de Primera Ensenyança, presidit pel regidor Joan Molina i Carpena i que ja havia acabat de condicionar les aules de la nova escola (actualment Sant Martí), acordà començar les classes amb tots els nens i nenes del poble. Tots els alumnes de les germanes dominiques també, s’hi van incorporar, i a la Maria li tocà assistir a la classe de tercer grau, que portava el mestre Federico Prederol (substituït posteriorment, per l’Eli Arias). També explicà la Maria, que quan era petita al carrer Sant Antoni, el seu avi Joan Bigorra i Horta Maiol – germà d’en Josep, hereu de can Maiol ique vivia al mateix carrer, tenia un burro per anar a la vinya, i quan venia a dinar el deixava lligat a la porta de casa i aleshores la Maria i altre canalla de la seva edat, el deslligaven i el feien anar amunt i avall, fins que sortia l’avi – que tenia molt mal geni – i havien de marxar tots, cames ajudeume. I una història molt curiosa que li explicà la seva àvia Maria Feliu, era sobre els llops quan baixaven de la muntanya al poble: la gent cridava “Foc a la cua del llop”! De més grandeta, els seus pares la van inscriure a l’escola privada d’un mestre molt reconegut pel seu bon nivell d’ensenyament d’Arenys de Mar, com era el professor Cinto, on va aconseguir aprendre el català força correctament i a interessar-se per la poesia i la cultura en general. Altres alumnes d’Arenys de Munt, també hi anaven a estudiar Teneduria de Libros i estudis superiors. Casament amb en Gregorio Un cop deixà l’escola estigué ajudant a la seva mare a la botiga fins que la van tancar. A vint anys conegué, suposem que en algun ball de festa major-, ja que a la Maria li agradava molt ballar - a un pagès/minaire que havia arribat a Arenys de Munt, tot just acabada la guerra civil i que es deia Gregorio Rodríguez i Pérez (1923-1976). Però, qui era en Gregorio?: Era un xicot del poble de Galera (Granada) que juntament amb els seus pares, en Francisco Rodríguez Morales (1897) i la Beatriz Pérez Garcia (1898) i amb una germana (la Josefa 1923), van decidir canviar d’aires i provar sort a Catalunya. En arribar, pare i fill van treballar de pagès a diferents llocs del poble, com a can Eloi Torrent o a ca l’Aiguaviva, i anaren a viure al carrer Sant Martí, 48. Més tard, en Gregorio va deixar al seu pare fent de pagès i ell anà a fer de minaire amb en Pere Torrent i Lloret Peret boira. Però, d’on venia en Gregorio?: (“Galera és un poble de la comarca de Huescar de l’altiplà granadí, que actualment té 1.110 habitants, envoltat per les Sierras de La Sagra, Castril, Cazorla i Baza, qualificades de parcs naturals. El municipi disposa de set assentaments arqueològics, tenint com a principals atraccions de renom internacional: el Puente de Hierro de

|Recordant a... principis del segle XX i l’estatueta Diosa de Galera de procedència fenícia, coneguda també, per Diosa Astarté. El nom de Galera té el seu origen en la paraula Galira, que significa “tierra de cosecha”). La Maria i en Gregorio es van casar l’any 1947 i es quedaren a viure a la casa dels Bigorras del carrer Sant Antoni. La germana d’en Gregorio, s’havia casat anteriorment amb el mecànic d’Arenys de Mar, José Caparrós i Saez i vivien al carrer Generalisimo Franco, 9. També, el matrimoni va estar regentant el bar del Centre i posteriorment, van marxar al Brasil amb els pares de la Josefa, on va morir el seu pare Francisco. En tornar, la mare d’en Gregorio marxà a Granada i morí allà. En Gregorio i la Maria van tenir cinc fills: Francesc (1948), Rafel (1950), Montserrat (1956), Beatriu (1962) i Carles (1966-1978). La Maria, però, un cop casada entrà a treballar a l’empresa Grober d’Arenys de Munt i deixava els fills a la guarderia “Nuestra Señora del Rosario” de la mateixa fàbrica,que havia començat a funcionar l’any 1954 i era gestionada per les Germanes Dominiques de l’Anunciata. La directora era la Gna. Maria Victoria. Canvi de feina d’en Gregorio Al cap d’uns anys en Gregorio va decidir establirse pel seu compte, pensant que es podria guanyar millor la vida, ja que tenia molts fills i la vida era molt cara. Continuà fent pous, però ja com autònom. La Maria deixà la feina de la Grober i es posà a cosir tovalloles a casa. A més, en Gregorio es va fer càrrec de la vinya que havia estat de l’avi de la Maria i posteriorment del pare, en Francesc Bigorra. Una vinya situada a la carretera de Sant Celoni (abans d’arribar a Collsacreu) i on, des de molts anys enrere i tenien plantats ceps i amb el raïm que recollien feien vi ells mateixos a casa i el venien directament a la gent del poble. També, en Gregorio hi tenia plantades maduixes i altres productes d’horta. Malauradament, en Gregorio va morir força jove el 1976, amb només cinquanta-tres anys. Els seus fills Francesc i Rafel, van continuar la feina de minaire, mentre les noies anaven a treballar de teixidores. Tant els fills, com les filles es van casar i la Maria va poder gaudir de set néts/es. Entrada de la Maria a l’Esplai de Jubilats En quedar la Maria viuda va decidir que havia de passar el temps lliure fent alguna activitat. L’any 1986, amb seixanta-un anys, la Maria entrà a la junta de l’Associació de Jubilats que feia, encara no un any havia inaugurat el local social, conegut des d’aleshores, com Esplai dels Jubilats. El local havia estat comprat per l’ajuntament a La Caixa, que havia contribuït al seu arranjament amb una aportació de 3.700.000 pessetes. La inauguració del local tingué lloc l’11 de novembre de 1985, el dia de la festa major, amb un discurs força reivindicatiu del president Josep Paituví i Rovira, i amb la presència de l’alcalde Sebastià Colomer i

La Maria amb els seus fills i filles La Maria i el seu marit Gregorio amb els seus dos fills Rafel i Quico

altres regidors de l’ajuntament. L’Associació de Jubilats es va constituir l’any 1977 amb el nom de Societat de Jubilats i Impedits d’Arenys de Munt, i en fou el primer president l’Antoni Roig i Torrent l’Aviador, amb en Lluís Cucurull i Colomer Farell, de secretari. La Maria i la Consol Candela i Alemany, foren les primeres dones a formar part de la junta de jubilats, que en aquell moment presidia en Josep Paituví i Rovira. Fins, aleshores només havia estat integrada per homes. Però, es veu que els homes encara tenien reticències en la integració de les dones a la junta i aquestes, només pogueren optar al càrrec de vocals. No obstant això, en aquest primer any de la Maria i la Consol a la junta, van fer notar la seva presència, ja que van ser les impulsores de diferents cursets de treballs manuals i activitats artístiques, i col·laboradores del Butlletí de l’Esplai que tan encertadament havien endegat en Joan Casademunt i en Ramon Mensa. També, la junta començà a crear una biblioteca per als socis de l’Esplai amb un lot de llibres que havien rebut de la Generalitat. La Maria presidenta de l’Esplai Però, la Maria no en tenia prou fent de vocal de la junta. Volia poder decidir més coses i promoure noves activitats, per això, l’any 1992 es presentà a les eleccions per presidenta de la junta, al mateix temps que una altra dona, l’Emilia Viader i Roca. Totes dues van treure els mateixos vots i es decidí que exercissin de presidentes dos anys cada una. El 1992 i el 1993 li tocà el torn a la Maria, que impulsà la participació de l’Esplai a la II Trobada d’Artesans de Catalunya i aconseguí nou mobiliari per a la biblioteca i la sala de lectura. En Manolo, el conserge, que ja feia set anys que estava en el càrrec, va plegar i el seu lloc l’ocupà en Felip Sánchez. Els dos anys següents la Maria, ocupà la vicepresidència, continuant dues dones al capdavant de l’Esplai. Però, l’any 1996 es renovà la junta i a part, de l’entrada d’en Miquel Hugas i en Josep Calafell, fou escollida de nou presidenta la Maria Bigorra, aquesta vegada en solitari. Foren quatre anys de presidència de la Maria, que donà un impuls a les activitats de l’Esplai. Es continuaren

/31

|Recordant a...

La Maria Bigorra fent puntes amb un dels seus nets

La presidenta de l'Esplai Maria Bigorra en un acte oficial

fent les tasques de treballs manuals, de modista i gimnàstica, i també es posà interès a millorar les excursions culturals i la celebració de la Diada de Germanor. Des de l’any 1996 la presència de les dones havia augmentat a la junta. A més de la Maria, l’Emilia Viader i la Consol Candela i s’hi va integrar l’Anna Torrents i Torrents. En la renovació de la junta, que es produí l’agost de l’any 2000, la Maria deixà de pertànyer a la nova junta que presidí en Jaume Missé i Mas. La Maria havia fet una tasca important, ajudant a modernitzar l’Esplai i que les dones tinguessin, en aquesta institució un lloc destacat de direcció, demostrant que elles també són capaces de gestionar, tan o millor que els homes i a vegades, amb més sentit de la responsabilitat. Llàstima, que des de l’Emilia i la Maria, no hem tingut cap més presidenta a l’Esplai. Per cert, ja seria hora que tornéssim a veure una dona com a presidenta de l’Esplai; a veure si l’actual junta anima a les seves associades a fer el pas. I ja que hi som, per quan una dona al capdavant de l’ajuntament d’Arenys de Munt? La Maria ens deixà l’1 de març de 2013, després d’una llarga malaltia, però pogué viure una colla d’anys acompanyada de la seva família, passant moments força plaents, fent viatges amb l’Esplai i les amigues, posant-se en forma al gimnàs de Kim-Moo, prenent decisions a l’Esplai, fent puntes amb l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt, ja que també era una gran puntaire, i el que és més important, gaudint de la seva nombrosa família a

/32

les trobades setmanals a casa seva. La Maria tenia un caràcter alegre i tranquil. Era una persona amable, simpàtica i que li costava molt enfadar-se. En definitiva, la Maria Bigorra de can Maiol va ser un exemple de dona independent, activa i culta. Només hem de fixar-nos en els butlletins informatius de l’Esplai que es van començar a editar en l’època en què ella entrà a la junta. Quan era presidenta, feia goig llegir els butlletins dels quals, ella era la cap de redacció, tot i que, per la seva confecció, disposava de la col·laboració i direcció d’un home únic, intel·ligent i preocupat per la cultura, com era en Joan Casademunt i Rossell. Precisament, en un d’aquests butlletins la Maria va dedicar una poesia a l’Esplai, que demostra la seva preparació cultural “L’Esplai” No són sols quatre parets un Esplai o bé un Casal per anar a passar ratets esperant amb paciència l’arribada del final. És un lloc d’esbargiment, de cultura sapiència, on amb bastant freqüència s’hi agrupa molta gent Els avis, sempre amatents, i amb molta benevolència donen els millors consells als que necessiten d’ells També hi ha distracció, fent els seus balls i excursions amb molta animació i amb les millors il·lusions Maria Bigorra i Artigas

Elies Surroca i Campàs

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

TIC TAC D’aquí a 12 mesos tornaren a tenir ELECCIONS MUNICIPAL i el rellotge que MAI s’atura (TIC TAC) ens diu que les previsions dels experts politòlegs o dels analistes polítics locals, que NO canviarà gairebé res si NO passa un MIRACLE. Això vol dir que tindrem “mas de lo mismo” per continuar igual que fins ara (TIC TAC) o NO. Des del punt de vista analític, aquest mandat ha estat un DESPROPÒSIT de menyspreu, incoherent, falta de previsió i/o promeses (in)complides (aparcaments, zones verdes “florides”, escossells trencacames, habitatge social, equipaments ruïnosos,...) i descontrolat un creixement dormitori que comença a desbordarse per NO saber planificar NI redactar un nou PLA GENERAL RESTRICTIU (l’actual caducat des de fa 4 anys), alhora que s’han perdut un reguitzell d’oportunitats per falta de diàleg transparent, de consens polític, i de participació entre les persones coneixedores d’un poble, que també es del seus pobladors. Potser continuarem amb el mateix govern amb altres actors per fer de la política les seves prioritats sense consensuar ni escoltar suggeriments i/o solucions (per posar un exemple: es podia haver prioritzat la URBANITZACIÓ de la RIERA i PENYA i un cop acabada -si calia- fer la ROTONDA d’1 M€) o NO utilitzar la bicoca de Regidors interins per fer del càrrec una menjadora com fins ara (TIC TAC) Mentrestant sembla que si NO si posa remei continuarem pel mateix camí però amb més taules i menys il·lusió per servir a les demandes vilatanes que fa temps que reivindiquen una nova RESIDENCIA MUNICIPAL per a la Gent Gran d’Arenys de Munt que tenen aquesta necessitat (TIC TAC) El govern hauria d’escoltar i ser servidors dels vilatans que són qui els elegeixen, (predicant amb l’exemple) i/o convocar consultes populars no partidistes ni sectàries ni manipuladores ni capcioses perquè puguem disposar d’uns SERVEIS PÚBLICS EFICIENTS. Xavier Oller

/33

|Opinió

HONOREM ELS NOSTRES HEROIS Un aixecament militar provoca la guerra civil, és del tot inadmissible un comportament tan vil.

La guerra és horrorosa i fan falta més soldats per això homes ben joves han estat mobilitzats.

Desenterrant les fosses que a l’Ebre s’han trobat a alguns dels combatents se’ls ha identificat.

El divuit de juliol la situació és tensa, per parar el cop d’estat la República es defensa.

Als joves de divuit anys anar al front els fa por i amb ironia els diuen la ‘quinta del biberó’

Amb el que ara sabem es posa l’ADN a punt i per això l’Andreu Flores ha tornat a Arenys de Munt.

D’entrada es fa la guerra amb soldats i voluntaris, però al front res no va bé i els combats són diaris.

A la batalla de l’Ebre els homes perden la vida que sense identificar els enterren de seguida.

El destí és insondable, després del llarg viatge família, entitats i amics li retrem un homenatge!

Els militars sediciosos demostren ser més forts mentre al camp de batalla es multipliquen els morts.

El cas que ens interessa és el d’un soldat d’aquí que va lluitar a l’Ebre i fou assassinat allí.

Primavera de 2022 Pere Marpons Colomer Dedicat al Sr. Andreu Flores i a tots arenyencs morts durant la guerra. Estareu sempre al nostre cor.

/34

|Opinió

PROPERA PARADA, CALDETES

La participació ciutadana. Existeix o és una llegenda urbana?

En aquells dies del primer any de la guerra civil, el 12 de juny de 1.937, el cònsul britànic a Barcelona, en Sir Norman King, un veterà professional de la carrera diplomàtica, va traslladar a la casa Garriga i Mercè de Caldes d ´Estrac, tot el personal i els arxius del consulat.Un pioner, en Norman, no va dubtar obrint el camí per argentins, francesos, suecs, brasilenys, noruecs, belgues, russos, txecoslovacs, americans…el millor de cada casa. Un passaport diplomàtic dóna l´entrada a un món de cultura i luxe força especial en un país en guerra. On Caldetes aquells dies tan desgraciats per tothom, es mantingué fins la fugida a França com la capital internacional. La zona del Maresme esdevení el nucli de la representació diplomàtica a la república ,punt central d ínformació i control.

Al Ple de l’Ajuntament del mes d’abril, vaig poder llegir que al tercer punt de l’ordre del dia, els regidors tenien previst derogar el Reglament de Participació Ciutadana i aprovar-ne un de nou. Una decisió molt lloable, però, no sé si calia. La participació ciutadana, amb l’excusa de la pandèmia, ha quedat reduïda a algunes reunions del Consell de Poble, que pel que sembla, l’ajuntament no fa massa cas dels acords que s’hi prenen, i a la recent i reeixida posada en marxa del Consell de la Gent Gran, que la regidora Batista i el seu equip, amb molt d’encert han sabut promocionar i fer-lo interessant - almenys de moment - per a les persones que en formem part, ja que ens dona un marge per a la participació. Però, on estan els Consells d’Economia i d’Urbanisme, tan importants per donar compliment als objectius dels programes de govern?, i els pressupostos participatius? I ara d’amagat i d’esquena al poble ens volen encolomar un Reglament de Participació Ciutadana sense consens ciutadà. En l’anterior, alguns veïns i veïnes – entre els quals estava jo – vàrem fer aportacions rellevants que van millorar el redactat. El mateix nom del reglament ho diu tot “participació ciutadana”, però, es fa sense la participació ciutadana, quina incongruència! Per què un reglament tan importat, abans d’aprovar-lo el Ple no s’ha presentat al Consell de Poble, ni s’ha convocat a la ciutadania per ser debatut? Entenc que el consistori tingui la percepció que l’interès de la població per la participació ciutadana en els últims temps ha minvat bastant, i potser és cert, però, si els polítics no fan res per animar la gent a participar, encara serà pitjor. No es pot deixar tot en mans dels polítics. Convé més col·laboració i contacte entre el poble i els regidors. Senyors i senyores del consistori: fer un petit esforç per millorar la participació, si voleu ho podeu fer. Temps enrere vàreu aconseguir que funcionés més o menys bé. Tornem-ho a intentar!

Avui amb 3.021 ànimes,malgrat tot amb forçes opinions diferents, amb la superfície més reduida del país 0.88km quadrats, amb l´eix de la riera, són ben aprop però a a la vegada molt lluny de nosaltres. Un jove alcalde (ERC) de 46 anys, enginyer superior de telecomunicacions, pare de tres fills, esportista i molt vinculat al teixit associatiu de la vila. La seva vida, com molts diplomàtics,empresaris,estudiants i treballadors és entre Barcelona i Caldetes. En Òscar Baró,alcalde desde fa un any, un home de consens, d´estratègia i negociador ens va visitar a Arenys de Munt, a la Ràdio. Desconec si és per qüestió de l´aigua , la sorra de la platja ó les postes de sol, però segur que Sir Norman King tenia quelcom semblan en l‘ADN com l´Òscar Baró, els dos, gaudin al capvespre del passeig dels anglesos.

Joan Puig i Pont Win-Win Club 12-04-22.

Elies Surroca i Campàs

/35

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

ASSEMBLEA Arenys de Munt

MÉS RAONS PER A LA INDEPENDÈNCIA

#CatalanGate. A més de la repressió, es destapa que l’estat espanyol ha engegat l’operació d’espionatge polític més gran del món i el nostre govern esperant un gest del Gobierno de España, qui amb tota la barra es posa de costat: "nosotros no hemos sido". Quina humiliació! Però continuen reculant. Els vam donar el 52% de vots i no són capaços de fer-se valer. Una taula de diàleg amb un estat que ens reprimeix, espia i humilia? Fa temps que ho anem dient: no ens representen! I els ho repetirem al carrer tant com calgui. De moment, pressionats per les mobilitzacions en defensa del català a l’escola, han posposat el debat al Parlament de la Reforma de la Llei Lingüística. Saben que és una capitulació davant la imposició del castellà pels jutges, de la mà de sindicats policials i entitats espanyolistes. Romandrem vigilants. Des de l’Assemblea d’Arenys de Munt continuarem participant en totes les mobilitzacions en defensa del català i la immersió a l’escola. També donem suport a Stop Jocs Olímpics. Diumenge 15 de maig, assistirem a la manifestació a Puigcerdà. No tenim res a guanyar i molt a perdre. Els JJOO només pretenen dir al món que hem oblidat la independència i que ja no hi ha conflicte. Finalment, informar que del 10 al 14 de maig, hi haurà les votacions per escollir el nou Secretariat Nacional i la Presidència de l’Assemblea. Animem a participar a tots els socis. No cal dir la importància de fer-ho. En aquests moments d’indecisió dels polítics, cal una Assemblea forta i decidida per empènyer-los cap a la independència. Raons no ens en falten.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

/36

|La bústia

Escola Sant Martí

ELS GEGANTS VISITEN L’ESCOLA SANT MARTÍ Els alumnes d'educació infantil aquest trimestre hem fet un projecte molt especial per a tots nosaltres. Aquest curs, l'eix transversal eren les tradicions catalanes, i al final del projecte els gegants han esdevingut els grans protagonistes. Amb la col·laboració de la colla gegantera ha estat possible poder gaudir dels gegants i gegantes d'Arenys de Munt a l'escola. A l'escola hem aprés coses sobre: quins són els gegants: Martí, Remei, Tonet, Jalpí, Martina, Cop, Patacada i la Cirereta.

quins elements i oficis representen com es vesteixen els geganters i les geganteres les músiques, els instruments i els balls Com a cloenda del projecte hem anat al Taller Sarandaca de Granollers on construeixen gegants i capgrossos per arreu del món. Vam poder fer una cercavila, ens vam emprovar capgrossos i vam fer ballar la gegantona al ritme del tambor i la gralla. Donem les gràcies a la Colla Gegantera d'Arenys de Munt per fer-nos ballar els gegants al pati i per deixar-los un temps a l'escola.

/37

|La bústia

Escola Sobirans

LES FESTES ANGLOSAXONES, UN RECURS MÉS PER APRENDRE ANGLÈS A L’ESCOLA! Una de les estratègies més motivadores que utilitzem per a potenciar l’aprenentatge de l’anglès des de P3 fins a 6è és la celebració de festes anglosaxones, en aquest cas Easter Egg Hunt. Gràcies a la col·laboració d’una família de l’escola de parla anglesa s’ha realitzat un espectacle amb el personatge Easter Bunny(conill de pasqua) per explicar la tradició d’aquesta festa a l’alumnat. Per a nosaltres la participació de les famílies en activitats escolars és vital per fomentar l’educació constructiva alumne-escola-família. Des de l’àrea d’anglès s’han plantejat una sèrie de racons, jocs i audiovisuals per treballar vocabulari específic i estructures gramaticals concretes. John Dewey filòsof, pedagog i psicòleg, ens deia que els alumnes aprenen molt més quan s'enfronten amb una situació real que demana una solució. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Totes les activitats que s’han ofert als infants es basen en metodologies d’aprendre mitjançant l’acció. A partir d’un àmbit d’interès pels alumnes (en aquest cas la festa d’Easter Egg Hunt) es plantegen una sèrie d’activitats de forma cooperativa, com ara:

Easter Bunny mask

Pop Up card Happy Easter

Easter Bunny crown

Escape Room

I un cop superades, l’Easter Bunny ens ha recompensat amb un ou de xocolata!

/38

Easter Bunny character

Vocabulary games

Easter Egg Hunt

|La bústia

Alternativa Municipal

ADM

GOVERNANÇA

PICONADORA MUNICIPAL

Un Govern del color que sigui que NO vulgui reconèixer els seus errors, possiblement és un mal Govern que actua segons criteris entestats sense buscar ni el consens ni la participació ni les solucions, ni li interessen les opinions dels vilatans que volen col·laborar per millorar un poble que va creixent dia a dia, que necessitarà més equipaments municipals, que haurà de planificar una nova agenda de serveis municipals, que caldrà redactar un nou Pla General d'Urbanisme restrictiu amb un nou planejament, que seran imprescindibles més iniciatives per unes polítiques ecològiques insostenibles, que necessitarà sistemes d'organització, de control, d'eficàcia i d'eficiència pels arenyencs, i assumir que a més vilatans, més cotxes i més aparcaments públics, més serveis i més instal·lacions.

Des de la incorporació del regidor NO adscrit (del partir de JUNTS), el govern municipal d’ERC d’Arenys de Munt actua com una PICONADORA en tots el assumptes relacionats amb el poble i de les actuacions que gestiona de l’Ajuntament .

Governar un poble és assumir responsabilitats i alhora compartir projectes públics necessaris per a la ciutadania i especialment aquests últims anys d'abundància de recursos amb superàvit (Romanents de Tresoreria) que l'Ajuntament disposa i vol dir que el Govern ha de ser molt curós per reinvertir els diners en inversions intel·ligents per no deixar passar el moment dels reptes i les dinàmiques econòmiques.

Una Administració Pública és un Servei Públic i una Administració de Recursos Públics per servir eficientment als vilatans proporcionant-los els serveis obligatoris amb nous mètodes neteja viaria, enllumenat públic, recollida de residus, conservació de les vies públiques..., escoltant i solucionant les seves necessitats i assumint les demandes consensuades, i el que no pot ser és que l'Ajuntament sigui una Oficina d'Ocupació Política..., amb horaris restringits, amb poca transparència i nul·la empatia, expressant que sempre s'ha fet així. El balanç de la política de l'Ajuntament (govern/oposició) avui dia NO s'ha visualitzat massa, ni han demostrat les expectatives que els arenyencs havíem pressuposat per aquest mandat tan prolífic a alhora que contradictor. Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

Des de fa 3 anys que s’aprova el Pressupost Municipal anual amb un munt de partides i d’inversions milionàries per millorar el poble amb el vistiplau dels Serveis Jurídics i Tècnics de l’Ajuntament (actualment un superàvit de 6,6 M€) però en realitat el que es fa és instrumentalitzar les aportacions de l’oposició que NO pinta res per mentalitzar la població que els pressupostos són seriosos, rigorosos i molt clars perquè tot quadra però sense la suficient transparència perquè la gent del carrer els pugui entendre, debatre, discutir i comparar amb el del any anterior. No té cap sentit que qui governa (temporalment) passi dels vilatans que són qui els han portat a l’Ajuntament per gestionar transparentment els impostos que cada any ens obliguen a pagar (si o si) sense que puguem dir res, encara que si se’ls exigeix els comptes i/o explicacions, per ells és una estupidesa i que no fa falta donar cap raó, perquè es cosa dels que busquen 3 peus al gat. Mentrestant el govern intimida a l’oposició que fa de comparsa sense fer la seva obligació de fiscalitzar, sense demanar ni una audiència pública per exigir més claredat dels compromisos pressupostaris, de les inversions programades i de les actuacions maldestres que es van esvaint sense assumir cap responsabilitat perquè ja tenen la majoria per fer i desfer oblidant-se de tothom. És clar que cal un nou concepte de govern municipal per gestionar una Administració Pública de proximitat amb transparència que deixi participar a persones, entitats i col·lectius amb criteri assumint els debats de les seves propostes i NO passant només la piconadora

ADM

/39

|La bústia

ERC Arenys de Munt

LA URBANITZACIÓ DE LA RIERA, A LA RECTA FINAL La urbanització superficial de la Riera d’Arenys de Munt ha estat un dels elements de debat i reflexió municipal que més anys ha estat present. Ja se n’havia parlat durant els ajuntaments franquistes i, un cop en democràcia, va ser el consistori liderat per AM2000 el que va fer els primers grans avenços per a la canalització de la Riera. I va ser l’ajuntament liderat per ERC, l’any 2013, amb un equip de govern amb CiU i PSC, el que va entomar el repte de començar la urbanització superficial de l’eix vertebrador d’Arenys de Munt. Ben segur que encara hi deu haver qui preferiria la riera de sorra, però estem convençuts que som majoria els vilatans que ens estimem més la riera de Subirans urbanitzada en el seu tram urbà i desitgem veure finalitzada l’obra el més aviat possible. ERC portàvem en el programa electoral que acabaríem la urbanització de la Riera, i en aquest mandat municipal, a més de complir amb aquest compromís, també enllestirem la rotonda de l’entrada a la nostra vila. Els principals compromisos del Pla d’Actuació Municipal 2019-2023 es van fent realitat. La manera de fer republicana en la gestió pública és així de transparent i objectiva: assumim uns compromisos al començament del mandat municipal i, en acabar-lo, tothom pot valorar el seu grau de compliment i, és clar, també valorar si li agrada o no. Amb la rotonda a l’entrada del poble finalitzada i la Riera urbanitzada en la seva totalitat, Arenys de Munt iniciarà una nova etapa que permetrà destinar el pressupost municipal a d’altres actuacions, ben segur també necessàries, i millorar altres barris i carrers. Siguem realistes: la urbanització de la Riera s’ha endut una bona part dels recursos públics fins ara. Enrere han quedat les èpoques en què un grup de l’oposició passava casa per casa a la

/40

Riera demanant la signatura per judicialitzar la urbanització de la Riera amb el discurs populista de “si signeu, no haureu de pagar les contribucions especials”. Enrere ha quedat l’època en què PDECAT-Junts per Arenys de Munt va votar en contra del projecte executiu per urbanitzar el tram central de la Riera desvirtuant la feinada de CiU quan estaven al govern municipal- per tal de desgastar el govern republicà. Enrere han quedat les reticències a transformar el principal eix i punt de trobada d’Arenys de Munt. Ben segur que hi ha qüestions pendents de millorar, siguin escocells, aparcaments o enjardinaments, però si mirem enrere...pocs arenyencs tornarien a la Riera de sorra, amb els problemes que ocasionava cada vegada que plovia amb intensitat, amb la pols que generava quan arribava la calor, i amb els costos de manteniment que representaven més de quatre mil euros cada mes entre reposició de sorra i reg. El projecte de la urbanització superficial de la Riera, l’any 2017, va ser guardonat a la 5a Mostra d’Arquitectura del Maresme, en la modalitat d’intervencions paisatgístiques i ordenació d’espais urbans. A més de la vessant més pràctica de la urbanització, pel govern municipal també ha estat important tenir cura d’aspectes més estètics, funcionals i paisatgístics, impulsant aquest projecte harmònic amb l’entorn i les arrels de les rieres maresmenques. Ara que estem a la recta final d’aquest projecte que va començar a transformar Arenys de Munt amb l’inici de les obres el gener de 2015, reivindiquem una vegada més la concepció republicana de l’espai públic, celebrem que tots plegats puguem fer realitat grans projectes com aquests, i encarem el futur d’Arenys de Munt amb el convenciment que, encara que no sigui fàcil, val la pena el compromís i el servei públic.

|La bústia

Junts X Arenys de Munt

PRESERVAR LA NOSTRA HISTÒRIA COM A POBLE El passat 22 d’abril a l’església es va presentar el llibre d’en Gaspar Casals “El vot del poble i el cambril de la Mare de Déu del Remei de l’església parroquial d’Arenys de Munt”. Més enllà del que explica el llibre que ens imaginem s’explicarà en algun apartat d’aquest Batec, voldríem subratllar i posar en valor l’esforç i l’ànim de les persones que com en Gaspar dediquen part del seu temps a la recerca d’aquells fets que han anat forjant, al llarg dels anys, la nostra història com a poble i que donen sentit a la nostra manera de fer i de ser. Com cita mossèn Joan en el pròleg del llibre utilitzant paraules del Papa Francesc hauríem de “conèixer el passat, estar projectats cap al futur, per a viure millor el present”. O com diu en Raimon en la seva cançó, “qui perd els orígens perd identitat”. Sense saber d’on venim, potser sabrem on som, però difícilment sabrem on anem. Hem de construir el futur conservant les

tradicions i modernitzar-les, hem de cuidar el nostre patrimoni històric i cultural, hem de vetllar pel nostre entorn natural que ens fa únics, hem de protegir les entitats que conserven les nostres tradicions artesanes i hem de mimar les persones i col·lectius que amb la seva recerca silenciosa sobre el nostre passat omplen de contingut el nostre present. La història però es dibuixa cada dia i tots els vilatans en som partícips, i avui que ja som més de 9.000 persones vivint en aquest privilegiat tros de terra que és Arenys de Munt, l’estem escrivim a diari amb tota la diversitat de gent i de matisos dels quals ens hem empeltat al llarg dels anys. El nostre compromís des de Junts per Arenys de Munt és protegir i donar a conèixer la nostra història i tradicions per enfortir el nostre orgull i sentit de pertinença a un poble i a una col·lectivitat que ens identifica. Junts per FER, junts per SER

Cor Femení Aloc Benvolguts/des, Us fem arribar aquesta nota per explicar-vos que la Diada de Cant Coral que s’havia de celebrar el proper diumenge 8 de maig a les 19h ha quedat ajornada cap a finals de curs. El cant coral amateur a Catalunya ha patit molt durant la Covid i, malgrat la voluntat de reactivar-lo, ens hem trobat amb què moltes corals han realitzat els assaigs de manera irregular. Esperem que, ara que s’ha aixecat la prohibició de cantar sense mascareta, tots els cantaires pugin trobar altre cop el goig de cantar. Quan tinguem una nova data us la farem saber i us demanem que podeu fer difusió per tal que ningú acudeixi a l’acte i es trobi que ha quedat desconvocat. Moltes gràcies! Gina Miserachs Directora del Cor femení Aloc

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

LA LLOCA I ELS POLLETS Soc una dona feliç, tal com raja. De ben petita em van ensenyar a ser feliç. Em sento molt orgullosa d’haver crescut amb uns pares que repartien amor a dojo. A mi, que era la petita de tres germans, aquella vida m’agradava. Amb el meu germà em duia vuit anys; i amb la meva germana, deu. A casa es parlava de tot sense embuts. La mare era de Jaén i el pare d’Almeria, però jo vaig néixer a Barcelona. Així és que, de la barreja de sang d’aquí i d’allà, va sortir una família fantàstica. En aquella època, sobretot els homes, anaven a fer les Amèriques per intentar tenir una vida millor. El pare també hi va anar i, li va sortir el tret per la culata, perquè va tornar sense la mà dreta i amb només quatre dits a la mà esquerra. Però amb el seu tarannà positiu, va tirar endavant tota la família amb alegria i molt bon rotllo. De la meva infància, només puc trobar records bonics. De la meva adolescència, també. Quan jo tenia setze anys, vam anar a viure al barri d’Horta de Barcelona. Un lloc molt bonic. Jo era molt eixerida i vaig aprendre a cosir. Una bona veïna em tallava la roba i jo me la cosia. Així podia aconseguir vestits bonics per anar a ballar. Ballar m’encantava. Ben vestida, presumida i guapa, els dissabtes anava amb les meves amigues a ballar a Barcelona. Moure el cos i els peus era per a mi una de les coses que més m’agradaven i, val a dir, que ho feia força bé. Érem un grup de noies joves amb ganes de passars’ho bé. Un bon dia, en un ball del barri, tot d’una, veiem entrar el noi més guapo del món sencer. Ves per on, ve directe cap a mi i em demana per ballar. Em va robar el cor. Em vaig enamorar. Tots dos ens vam enamorar, i a l’edat de vint-i-cinc anys em vaig casar. Ens vam casar molt enamorats. Aquell gall s’havia endut la lloca del galliner. El meu pare arrufava el nas amb el meu marit. Lògic, s’havia endut de casa la seva petita. Això sí, sempre li va fer un bon paper. Va ser respectuós amb la meva decisió de casar-me amb ell. Al cap i a la fi, jo era feliç i això era el més important per al pare i per a la mare. El meu marit era una persona molt treballadora. Molt responsable de la feina que feia, i tenia un lloc de molta responsabilitat a la fàbrica de sabó “Calgon”. Al cap d’un temps, va néixer la nena, la nostra primera i bonica filla. Al cap de dos anys va venir al món un segon fill, un nen preciós. El meu marit era tan bo amb la feina que, els responsables de l’empresa, van decidir que el seu lloc era a la capital d’Espanya. I apa!, tots cap a Madrid. Així és que, amb una nena de dos anys i un nen de deu dies, vam marxar cap a la ciutat on ell havia estat destinat. Al cap de tres anys, va arribar el petit, un altre nen. Ja teníem tres pollets. Vam estar molt bé a Madrid. Però, quan el petit va fer sis mesos, vaig viure un daltabaix que em va fer canviar la meva vida i la dels meus fills. Les coses no sempre surten com voldríem. A poc a poc, es van

/42

anar fent palesa, les desavinences entre el meu marit i jo. Aquell gall amb la cresta ben vermella i les plomes molt lluents, va començar a fer el que fan els galls: picotejar d’aquí i d’allà. El guaperes, feia de les seves. De seguida vaig decidir que jo, també faria de les meves. Aleshores, vaig fer com les gallines lloques: obrir les ales i acollir sota d’elles els meus pollets. No volia que patissin per res. Vet aquí que la gallina va deixar el gall i es va endur els pollets. Així és que, un bon dia, a trenc d’alba vam sortir arrossegant maletes i tristor. Vam enfilar camí, mentre el sol anava naixent, obrint-nos la drecera cap a la nostra nova vida. Vam aterrar a Premià de Mar, i vaig sentir-me feliç envoltada dels meus petits. Ells, eren i són, el primer de tot. Mereixien tot el meu amor, com jo havia tingut de petita. Els protegiria del mal temps i els faria créixer com es mereixien. Jo vaig aprendre amb estima, els meus fills, tindrien una infantesa, com a mínim, com la meva: feliç i alegre. Així va ser. Les rialles ressonaven per casa a totes hores. Em vaig espavilar. Tiraria endavant amb la meva família i vaig buscar feina. Vaig entrar a treballar a l’hospital fent una suplència a l’administració i m’hi vaig quedar. El sou era petit, però calia espavilar-se. Feia feina tot el dia, no obstant això, m’organitzava perquè no faltés res d’allò que considerava imprescindible a casa. Els meus fills van créixer amb un gran sentit de la responsabilitat, ja que passaven moltes hores sols. Tanmateix, jo sabia que tot anava bé. El temps ho ha posat tot en el seu lloc. Jubilada a seixanta anys, encara m’ha sortit algun pretendent. Tot i que jo, ja no estic per ximpleries. Visc tranquil·la a Arenys de Munt. Un poble senzill, però encisador que m’ha acollit amb els braços oberts. Ara, al cap dels anys, gaudeixo d’una gran recompensa. Tinc uns fills que s’estimen molt i m’estimen a mi. Estic molt orgullosa dels tres. El gran dels nois, va fer com el meu pare; va marxar cap a les Amèriques, però conserva les mans i els dits —no com l’avi. Està feliç amb la seva filleta que és preciosa. Quan hi vaig, juguem, xerrem... Una nena bonica de debò. El petit té dos nens guapíssims, que s’estimen l’àvia d’allò més. La gran, viu sota casa i es preocupa molt de mi. Té un gos que fa de net. Els meus pollets m’han ajudat a comprar la casa on visc. Fan per mi tot el que jo vaig fer per ells, amb escreix. Estic feliç, contenta, orgullosa. En una paraula VIVA. La vida i jo, ens hem tractat bé. Almenys, jo no en tinc cap queixa. Avui, el meu dia a dia camina entre música i moviment, treballs manuals, llegir, escoltar, aprendre, fills, nets, amics, casa... Soc molt afortunada. Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: ARLET GINER de la ASUNCIÓN, 13 anys

ORIOL COSI MAS, 14 anys

BERTA ROCA CAMPÍ, 12 anys

FÈLIX MARPONS SERRAT, 14 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

La companyia Veus-Veus, el passat diumenge 24 d'abril ens va fer passar una bona Diada de Sant Jordi amb el seu espectacle La Divertida Llegenda de Sant Jordi.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes