BATEC juliol 2018

JULIOL2018 / núm. 367

COMENCEN LES BREDES!

EL CENTRE CONVOCA UNA ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA pàg 03 L'ESBART A WASHINGTON pàg 04

les festes majors d'estiu de cada barri de poble Rising Sun realitzades gràcies als esforços deManila's veïns i veïnes i obertes a tothom.

Fotografia I

50 ANIVERSARI DE Exclusive interview with LA PENYA BARCELONISTA pàg 16 El juliol és temps de Bredes a Arenys de Munt,

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 08/ El racó dels escacs 09/ D'Arenys, casa de la vila 16/ D'Arenys, gent i societat

03

04

22/ D'Arenys, esports 25/ De la Parròquia 29/ Del temps 31/ Batecs de Natura 33/ Biblioteca 34/ Cartellera 35/Calendari 36/ Recordant a...

07

16

39/ El racó de l'humanista 40/ Opinió 42/ La Bústia 47/ Entreteniments 48/ La Imatge del mes

23

Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

36

Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Equip |Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia: Batec i Jordi Torrent Cruañas. | Impressió: Climent Colomer Colomer i Martí Rovira Tutó. | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

|Del Centre

EDITORIAL

El 12 de juliol celebrarem una nova Assemblea General Extraordinària de socis i sòcies per tal de fer seguiment del gran repte de les obres de remodelació de les instal·lacions i aprovar el crèdit de 300.000e que ens permetrà finançar la primera fase.

A l'assemblea es tractaran temes de principal importància com el canvi d'ubicació de la primera fase, el nou calendari de les obres i les garanties que la cooperativa de crèdit ens exigeix per concedir-nos el finançament.

Des de la Junta volem fer una crida enèrgica perquè tots els socis, beneficiaris o titulars acudeixin a l'Assemblea, és el màxim espai de representació de l'entitat i en ella el soci i sòcia té tot el poder per opinar, proposar i decidir.

Ens coincideix l'assemblea en ple mes de juliol, època en què molts comencen vacances, època de Bredes i platja, de festa i gaudi... Justament per aquest motiu, l'assemblea s'ha proposat un dia entre setmana (dijous 12 de juliol) i al vespre (2/4 de 9 en segona convocatòria) perquè tothom tingui temps d'arribar després de la feina i puguem anar a sopar no gaire tard seguint amb la rutina del dia a dia.

Socis i sòcies, el Centre és vostre, feu-lo vostre participant en la decisió que marcarà el futur de l'entitat, tota opinió o suggeriment és important, la intel·ligència col·lectiva sempre és més eficaç i encertada que la individual.

Entre tots decidim el futur del Centre.

Ens trobem a l'assemblea!

Esteve Torrent i Fontbona El president

NOVA ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA PER APROVAR EL CRÈDIT DE 300.000E La Junta del Centre ha convocat una assemblea extraordinària de socis i sòcies de l'entitat el dijous 12 de juliol a 2/4 de 9 del vespre en segona convocatòria. El dia i l'hora gens habitual responen a les celebracions de les Bredes i facilitar que tothom en pugui gaudir sense interrupcions ni inconvenients.

En l'ordre del dia de la convocatòria es recullen els següents punts destacats: - Explicació de l'estat del projecte i descripció de la 1a fase de les obres. Finalment l'inici de les obres s'endarrerirà unes setmanes, ja que encara no ha arribat la llicència d'obres que atorga l'Ajuntament, això provocarà un replanteig en el calendari. La intervenció de la fase inicial també s'ha hagut de modificar, fet que s'explicarà a l'assemblea.

- Situació econòmica. S'explicarà l'acollida de la quota solidària i es farà balanç dels ingressos que ha generat.

- Votació de l'acceptació del crèdit amb Coop 57.

Finalment es proposarà l'acceptació del crèdit de 300.000€ amb la cooperativa de serveis finances Coop 57.

/03

|Del Centre

FINAL DE CURS DE L'ESCOLA DE DANSA A meitats del mes de juny, els quatre grups infantils i juvenils de l'Escola de Dansa de l'Esbart han donat per finalitzada la temporada d'assajos i actuacions. El diumenge dia 3 de juny van actuar, sota amenaça de la pluja, a la plaça de l'Església juntament amb els petits dansaires de l'Esbart Ciutat Comtal de Barcelona. L'última actuació de la temporada la van realitzar una setmana després a Ordino, Andorra, en un intercanvi amb l'Esbart Valls del Nord a qui esperem al nostre poble l'any vinent.

Els horaris del curs vinent seran els següents: Benjamines - Dissabtes de 12 a 13h Alevins - Dissabtes de 11 a 12h.

Infantils - Dilluns de 18 a 19h.

Juvenils - Divendres de 20 a 21:30h.

A tots els nens i nenes nascuts els anys 2011 i 2012 atents a properes publicacions: el curs vinent obrirem nou grup per a començar plegats aquest camí a la dansa tradicional catalana..

L'ACTIVITAT DEL COS DE DANSA NO S'ATURA Aquest estiu, els integrants del Cos de Dansa no fan vacances. Els adults de l'esbart estan preparant un nou espectacle de dansa per acompanyar la presentació de les esperades Gitanes d'Arenys de Munt. Serà la nit del dissabte dia 15 de setembre a la Plaça de l'Església.

Ja ho sabeu, anoteu la data a l'agenda. Us espera un espectacle de dansa tradicional i de nova creació que finalitzaran amb la recuperació i presentació de les Gitanes que es celebraven al nostre poble a principis del segle XX.

DOS INTEGRANTS DE L'ESBART A WASHINGTON Del 25 de juny al 10 de juliol, l'Eduard Roca i en Sergi Ojeda, ambdós del Cos de Dansa de l'Esbart d'Arenys de Munt, estan a Washington per representar a Catalunya a l'Smithsonian Folklife 2018. Enguany, la cultura catalana és la convidada del popular festival que se celebra durant dues setmanes al centre de la capital dels Estats Units d'Amèrica i hi seran presents per mostrar la dansa catalana als assistents i per a realitzar tallers per aprendre a ballarles. Hi aniran amb una delegació que comprèn sectors de la cultura tan variats com geganters, castellers, diables, artesans i músics, entre altres, que deixaran el pavelló ben alt mostrant tot allò que es pot trobar un turista quan visita el nostre país.

/04

|Del Centre

“NOTES&FILMS”, UN ESPECTACLE VIBRANT Aquest passat diumenge 17 de juny, Veus de Munt, la coral de casa, ens ha regalat un passeig musical i cinematogràfic, fet de records i emocions. El repertori és un recull variat d’autors, estils i èpoques de les bandes sonores més recordades de la història del cinema. L’espectacle, ja des del començament, està ple de picades d’ullet al setè art: començant amb la música de “Cinema3” (històric programa de cine de TV3) mentre el cor es va col·locant a l’escenari, o uns divertits interludis basats en melodies de cinema d’acció. La posada en escena, elegant i senzilla, ha estat enriquida amb la projecció d'una fitxa de cada film.

Les Veus, afinades i potents, ben dirigides per la Maica Brecha, i acompanyades magistralment al piano per en Joan Vallcorba, han fet vibrar el públic des del primer al darrer tema, amb un ritme àgil i sense presentacions, que ens ha portat fins als “Somriures i llàgrimes” ben ràpidament i amb ganes de més.

Ha estat un altre èxit de les nostres “Veus de Munt” que, a partir d’ara podran dur de gira per arreu. I si no el vau poder veure, us recomanem que no us el perdeu: "Notes & Films" és sobretot, un espectacle vibrant i emocionant!

Ens acomiadem de tots els lectors del batec amb un ultim consell LES PLANTES ENS PARLEN

PILAR I ANTONIA

/05

|Del Centre

SORTIDA PER BALLAR LA GRAN SARDANA DE LA LLIBERTAT El passat dissabte 30 de juny es ballà a l'entorn del llac de Banyoles la Sardana de la Llibertat. La xifra de participants va superar les sis mil persones, mínim necessari per envoltar l'estany i en la qual el Centre hi ha contribuït organitzant, des de l'Agrupació sardanista un autocar per acompanyar a tots els interessats cap a l'Estany de Banyoles.

La Sardana per la Llibertat es va dividir en 25 trams repartits al voltant del llac, organitzats pel CDR i l'ANC del Pla de l'estany conjuntament amb El Foment de la Sardana i amb un objectiu molt clar: exigir la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats i reclamant el concepte de llibertat en general.

Les sardanes ballades en aquest gran acte varen ser la Vent d'octubre (composta per aquest acte per Paco Viciana, amb lletra a partir d'un poema de J. N. Santaeulàlia) i Somni, d'en Manel Saderra. cartell sardana per la llibertat

Arriba l'estiu i de nou l'agrupació sardanista organitza el curs de sardanes, aquest any el curs no es podrà realitzar a la Sala Corrioles a causa de les obres i es realitzarà a la Sala Municipal els dimecres del mes de juliol a les 9 del vespre.

Vine a gaudir aprenent a ballar sardanes, la dansa més bella que es fa i es desfà.

Inscripcions: de l'11 de juny al 4 de juliol Preus col·laboració: 7e general I 5e socis I 4e joves Inici del curs: dimecres 4 de juliol a les 9 del vespre a la Sala Municipal.

Fotografia I

curs de sardanes

/06

|Del Centre

ARRIBA LA FLAMA DEL CANIGÓ A ARENYS DE MUNT Enguany el Centre ha tornat a pujar al cim del Canigó per recollir la flama dels Països Catalans i portar-la a Arenys de Munt.

Una expedició formada per membres de la comissió d'El Centre és Viu van sortir d'Arenys de Munt el 22 de juny al migdia per tal d'arribar al vespre a la pista forestal que condueix cap al refugi de Cortalets. Allà deixaren el cotxe per pujar a peu cap al cim del Canigó amb l'objectiu d'arribar-hi abans de les 12 de la nit quan, a 2.786 metres d'altitud tingué lloc la regeneració del foc provinent del Castellet de Perpinyà. Un cop amb el foc del Canigó al quinqué del Centre es realitzà la baixada en plena fosca únicament il·luminada pel riu de llums i flames dels diferents excursionistes encarregats de distribuir la flama als diferents pobles de Catalunya.

Membres del Centre al Canigó

La festivitat de Sant Joan a Arenys de Munt començà com ja és tradició amb l'arribada de la Flama del Canigó. A les 7 de la tarda, a la plaça de l'església, es ballaren sardanes amb la Cobla Premià.

Seguidament arribà la flama acompanyada pels membres del Centre i associacions que han celebrat fites importants com La Romeria a Montserrat, la coral infantil els Rossinyols, la Penya Barcelonista, Ràdio Arenys de Munt, l'Aula de Música i equips esportius que han estat campions de les seves lligues.

Tot seguit es va llegir el manifest i s'encengué la foguera. Com a novetat, s'oferí coca i vi a tots els assistents. En acabat, es reprengué la ballada de sardanes que va cloure amb la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt dirigida per membres de l'Esbart del Centre.

Ballada de la Dansa d'Arenys de Munt

Descobreix-ne el vídeo reportatge.

/07

|El Racó dels Escacs

JUGUEM A ESCACS Mat en cinc jugades

1A SIMULTÀNIA D'ESCACS A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA El primer cap de setmana de juny el Club d’Escacs va participar, juntament amb la resta de seccions del Centre, en els actes de ‘El Centre és viu”, amb l’organització de la 1a Simultània d’Escacs a Arenys de Munt -de l’època moderna-. L’acte va consistir en una partida d’exhibició a càrrec del Mestre FIDE Joan Martorell Aguado (elo català de 2.354), que es va enfrontar ell sol contra 18 contrincants alhora, en només dues hores. Finalment, tot i que hi va haver alguna partida força igualada, el Mestre va guanyar totes les partides i no hi va haver sorpreses.

Solució escacs:

L’esdeveniment va tenir lloc a la Plaça de l’Església que, de 10,00 a 12,00h del matí, es va omplir d’un nombrós públic molt encuriosit per la singularitat de l’espectacle. Allà, tots els assistents van poder gaudir de l’oportunitat de presenciar en directe com el mestre jugava múltiples partides alhora contra diversos contrincants, passant d'un tauler a un altre, sense perdre la concentració en cap moment. Amb la dificultat afegida d’haver de jugar moltes partides al mateix temps, sense descans i amb l’obligació de mantenir totes les partides al cap i, a més, disposant de molt poc temps de reacció, ja que trigava menys de 5 segons a fer cada moviment. Per això són tan espectaculars de veure.

1. Cb3 Af4 2. Af5 Ae3 3. Te8 Af4 4. Te1 Ag3 5. Ta1 ++

Per al club d’escacs va ser una iniciativa que va servir per apropar, una vegada més, els escacs a tothom i fomentar-ne la seva pràctica al nostre municipi.

/08

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de juny El ple de juny de l’Ajuntament d’Arenys de Munt va començar amb la proposta del reconeixement extrajudicial de crèdits que fa referència a dotar partides del 2017 que no tenien dotació econòmica. El regidor d’Economia, Josep Sánchez, va detallar les obres imprevistes que s’han fet i que no estaven contemplades en el pressupost, com ara l’acte de vandalisme al Monument per la Independència. L’import de la modificació de crèdit va ser de 68.500 euros.

Aquest punt es va aprovar amb els vots d’Esquerra, PDeCAT, PSC i els regidors de la CUP, Josep Manel Ximenis i Núria Paituví. El regidor del PP, Ramon Planas i la regidora de la CUP, Maria Ballester es van abstenir. Planas va dir que hi ha partides en les que està d’acord i que en tot cas són factures que s’han de pagar, i la regidora Ballester, va dir, entre d’altres, que creia que hi havia partides que s’haguessin pogut contemplar.

La CUP va presentar una moció en suport al dret a morir dignament que va ser aprovada amb 12 vots.

Sols el regidor del PP va votar en contra.

El PDeCAT va presentar una altra moció per donar suport als treballadors públics per la seva feina durant els mesos d’aplicació de l’article 155.

Moció que també va ser aprovada amb 11 vots i 1 vot en contra del PP. En el ple també es va presentar per urgència un punt sobre el Servei d’Atenció Domiciliaria, que va ser aprovat amb 13 vots a favor. Maria Ballester va preguntar per aquest tema i l’alcalde Joan Rabasseda va explicar que sols es tractava d’ampliar dos mesos més aquesta comissió que es va crear per parlar sobre aquest servei.

També es va proposar la modificació de l’adhesió a la pòlissa d’assegurança col·lectiva de danys a edificacions i instal·lacions municipals de la qual és prenedora l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. L’alcalde va explicar que es tractava d’ampliar aquesta assegurança per cobrir el material de la ràdio i el repetidor de l’antena de Collsacreu.

Igualment es va aprovar la proposta inicial de la modificació de crèdit per ampliar el capital de la Gusam, per tal que es pugui iniciar en el mes de setembre part del Pla Director de l’Aigua. Tots els regidors van aprovar aquest punt ja que estan d’acord en què cal treballar en millorar la xarxa de l’aigua municipal. Sobre aquesta qüestió, el regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, va dir que si aquesta inversió s’hagués fet directament des de l’ajuntament, no s’hagués tardat tant en poder millorar la xarxa.

Pel que fa a les mocions, el PSC en va presentar una sobre l’actuació d’Israel a la franja de Gaza i la repressió de les protestes davant el trasllat a Jerusalem de l’ambaixada dels EEUU a Israel.

Aquesta moció no va prosperar ja que va rebre 11 vots en contra. Tan sols el regidor del PP, es va abstenir.

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

S'OBRE EL QUART CONCURS D'EMPRENEDORIA I UNA SUBVENCIÓ PER MILLORAR ESTABLIMENTS Des de finals de juny està obert el termini de presentació dels projectes pel 4t Concurs d’emprenedoria. Els projectes es podran presentar fins el 3 d’agost. Aquestes subvencions estan adreçades als emprenedors que, o bé siguin del poble o la seva activitat empresarial sigui a Arenys de Munt.

El concurs disposa de tres premis, el guanyador rebrà 3.750€, el segon classificat rebrà 2.250€ i el tercer 1.500€.

Els diners dels premis s’hauran de reinvertir en l’empresa.

Per més informació, podeu adreçar-vos al web de l’Ajuntament a l’apartat d’emprenedoria.

Per altra banda també des de finals de juny hi ha oberta una convocatòria de subvenció adreçada a establiments comercials i de restauració per fer alguna obra o millora en l’establiment.

Es tracta d’una subvenció dotada de 15.000€ dividits entre els comerços que presentin les sol·licituds.

Aquesta subvenció cobreix el 50% del cost de l’actuació fins a un màxim de 1.000€. En cas de que el local estigui situat en un carrer afectat per obres, la subvenció cobrirà fins a un màxim de 1.500€.

L'AJUNTAMENT SUBVENCIONA LES EMPRESES QUE CONTRACTIN JOVES O GRANS ATURATS Aquesta subvenció va dirigida a les empreses del poble que hagin contractat durant el primer semestre de l’any a persones aturades d’Arenys de Munt de menys de 30 anys i més de 45. El contracte ha de ser de 6 mesos com mínim i del 50% de la jornada laboral, és a dir, 20 hores setmanals.

Aquesta subvenció cobreix entre el 20 i el 30% del cost total de contractar a la persona amb un màxim de 1.800€ per contracte.

Amb aquesta subvenció, l’Ajuntament pretén incentivar la contractació de persones, ajudar als col·lectius amb dificultats per trobar feina i millorar la qualitat dels contractes.

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

AJUDES PER FOMENTAR EL LLOGUER L’Ajuntament d’Arenys de Munt pretén incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats en condicions assequibles creant una nova línia de subvencions consistent en un conjunt d’ajudes directes als propietaris.

Aquestes ajudes les poden sol·licitar les persones propietàries d’un habitatge desocupat ubicat a Arenys de Munt que decideixin posar-lo a lloguer per sota del preu de mercat. Ll’import màxim de la subvenció serà de 1.000€ anuals, però en funció de les sol·licituds aquesta subvenció es pot veure incrementada.

El termini de presentació de sol·licituds és fins al 13 de juliol. Els documents per fer la sol·licitud i les bases de subvencions les podeu consultar al web municipal.

L’AJUNTAMENT ASSESSORA ELS ARENYENCS SOBRE LA SUBVENCIÓ DE LA GENERALITAT PER ADAPTAR LA LLAR A UNA PERSONA AMB DISCAPACITAT Aquesta prestació té per objecte contribuir a les despeses ocasionades per l’adquisició de productes i actuacions destinades a permetre la promoció de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat.

En cas de complir els requisits necessaris, algunes de les ajudes contemplades en aquest programa són, per exemple, comprar un llit articulat, baranes de llit, matalàs, cadira de dutxa i vàter etc.

Per a qualsevol informació o dubte, podeu adreçar-vos a la Regidoria de Benestar Social, al departament de Serveis Socials a l’Edifici Cotxeria. El termini per a la presentació dels formularis de sol·licitud és fins el 16 d’agost. Les sol·licituds s’han de presentar mitjançant el formulari que es pot obtenir a les dependències del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies o a través d’Internet, a l’apartat “Formularis i documentació” del web del Departament.

/11

|D'Arenys, la casa de la vila

FINS EL 17 DE JULIOL LES ENTITATS CULTURALS I D’ESPORTS PODEN DEMANAR SUBVENCIÓ A L’AJUNTAMENT Ja han sortit publicades al web de l’ajuntament d’Arenys de Munt les convocatòries per a la sol·licitud de subvencions en règim de concurrència competitiva destinades a les entitats culturals i esportives del poble.

El termini per presentar les sol·licituds per les entitats culturals és fins el 17 de juliol. Aquesta subvenció va destinada a fomentar projectes i activitats que tinguin com a objectiu mantenir i difondre la nostre cultura popular.

I les entitats esportives tenen temps per presentar les seves sol·licituds de subvenció fins al 18 de juliol.

Trobareu la documentació, models normalitzats i les bases a l’apartat de subvencions del web municipal.

L’AJUNTAMENT JA TÉ UN ESTUDI PER POSAR FIBRA ÒPTICA A TOT EL POLÍGON La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament l’estudi per proveir de banda ampla el polígon industrial. Els estudis de provisió de banda ampla són un instrument essencial per a municipis de fins a 50.000 habitants perquè defineixen una estratègia que permet a l’ajuntament el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions.

Davant la negativa de les operadores dominants per fer aquesta instal·lació, l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha demanat suport tècnic a l’empresa Localret, qui ha elaborat el projecte. Ara l’Ajuntament està ajustant el projecte per llençar la licitació per dur a terme les obres d’instal·lació.

Amb la instal·lació de fibra òptica les empreses podran treballar amb una connexió digna, i deixaran d’estar en desavantatge competitiva respecte a la competència.

Està previst que la instal·lació estigui operativa entre finals d’any i principis de 2019.

/12

|D'Arenys, la casa de la vila

ARENYS DE MUNT ESTRENA PISTES DE PÀDEL MUNICIPALS A mitjans de juliol s’inauguraran les pistes de pàdel d’Arenys de Munt, però un parell de setmanes abans ja s’hi podrà anar a jugar de forma gratuïta per compactar i assentar les pistes. A partir de la inauguració es podran llogar les pistes per anar-hi a jugar amb amics, apuntar-se a classes de pàdel de diferents nivells i recuperar forces a la nova cafeteria del pavelló de Can Zariquei.

Les noves instal·lacions han estat adjudicades a l’empresa Trequa Invest, que ja gestiona la concessió municipal Putxet Sport de Barcelona. Al nostre poble tindrem 8 pistes de pàdel de primera qualitat, amb molt bona gespa i una cafeteria on fer vida social. L’empresa també es fa càrrec de la consergeria i la neteja.

Pistes en construcció

Ara l’empresa està definint la política de preus però ja han avançat que el lloguer de pista anirà d’acord al preu de la competència, uns 24€ l’hora, que es reparteixen entre els quatre jugadors. El preu de l’escola dependrà de si la inscripció és per a classes per infants o classes particulars per adults, individuals o en grup.

JA HI HA "XIRINGUITOS" A LA PISTA I A CAN JALPÍ La nova guingueta de la pista municipal es troba a la cantonada on hi havia la font, al costat dels gronxadors i està gestionada en un primer moment pels organitzadors del torneig d’estiu que ha començat després de Sant Joan.

Guingueta de la Pista

D’altra banda, el mes de juliol, l’Ajuntament d’Arenys de Munt posa a licitació la guingueta de Can Jalpí, per trobar l’empresa que es faci càrrec de la seva gestió.

L’objectiu és que aquesta nova guingueta serveixi per dinamitzar la zona de Can Jalpí.

/13

|D'Arenys, la casa de la vila

ARENYS DE MUNT VOL REPETIR LA PARTICIPACIÓ A L’ESSENCIALS 2019 El cicle de música Essencials, que Arenys de Munt ha compartit amb altres pobles, ha tingut molt bona resposta, tant és així que alguns ajuntaments ja han mostrat el seu interès per tornar a formar-ne part. És el cas del nostre municipi.

Recordem que al nostre poble vam tenir els concerts de Xarim Aresté i Quel Xiberta. De cara a l’any vinent ja es contemplen diferents noms d’artistes catalans.

Des de l’organització destaquen que el format del cicle ha interessat al públic proper i que l’assistència hagi estat d’un 60-70% d’espectadors, que ja és el que es buscava.

Concert de Quel Xiberta a la Sala Corrioles. Cicle Essencials

LES OBRES DE LA RIERA ACABARAN A MITJANS DE JULIOL Això vol dir, amb uns 15 dies de retard segons el termini que tenia l’empresa per acabar-les. Des de l’alcaldia es justifica aquest retard al·legant diversos factors. A part de la climatologia adversa, també hi ha hagut circumstàncies laborals i de productivitat de les empreses que hi han intervingut.

Aquests dies s’està acabant la unió entre la riera i el carrer Borrell, i l’actuació per asfaltar la llera de la Riera en el tram que manca. Ja estan fetes totes les voreres de la Riera, des del capdamunt de l’Eixample fins la zona industrial, excepte un petit tram a tocar del pont. Aquest tros de vorera es va desfer per canalitzar els serveis però s’ha refet amb panot vell i no pas amb la pedra de Sant Vicenç que es posa nova a les voreres perquè aquest tram s’haurà de modificar quan es decideixi de quina manera s’hi integra el pont a la tercera fase d’obres.

Rbla Sant Martí en obres

Recordem que hi ha una partida de diners per fer el projecte d’urbanització de la tercera fase, que ha d’incloure una solució urbanística que permeti conservar el pont, tot i que s’haurà d’estudiar si suposa una quantitat assumible per l’Ajuntament d’Arenys de Munt, o no.

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

/14

|D'Arenys, la casa de la vila

UN CONSELLER I UNA CONSELLERA DE LA GENERALITAT ENTRE PUNTES I CIRERES A ARENYS DE MUNT Diumenge 24 de juny es va celebrar la XIX Fira de la Cirera d'en Roca i la XXV Trobada de puntaires.

Prop de 250 puntaires arribades d'arreu dels Països Catalans van omplir de la música dels seus boixet la plaça de l'església, mentre a la Riera els vproductors de cireres i altres artesans oferien els seus productes als nombrosos assistents a la Fira.

Aquest any van inaugurar la Fira de la Cirera d'en Roca la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, qui ja havia estat en anteriors ocasions a la Fira com a alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM. La recepció oficial de les autoritats es va dur a terme a la masia de Can Borrell, i a més de l’alcalde i regidors i regidores del consistori, hi eren presents les alcaldesses de

Teresa Jordà, JOan Rabasseda, Josep Sanchez i Miquel Buch

Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, l’alcalde de Sant Iscle de Vallalta, entre altres electes i representants polítics de la comarca.

La consellera Jordà ha deixat escrit en el Llibre d’Honor que la “fascinen les viles on les rieres en marquen la personalitat” i després d’apuntar una reflexió sobre els canvis històrics locals en l’àmbit de l’agricultura, acaba dient que Arenys de Munt “jugarà un paper determinant en la història de la llibertat d’aquest petit i alhora gran país”. El conseller Buch, per la seva banda, recorda en el Llibre d’Honor que ha visitat la nostra vila molts altres cops com a maresmenc i que ha vist “com Arenys de Munt ha anat prosperant i creixent de la mà dels seus veïns i veïnes per ser un poble millor” i també recorda que la “consulta popular per la independència del 2009 va ser un punt d’inflexió per a l’alliberament i llibertat de Catalunya”.

La consellera i el conseller van ser obsequiats amb cireres d’en Roca i amb la reproducció del Monument a la Independència del parc de Can Jalpí, com ja és tradicional en les visites institucionals al consistori arenyenc.

Fins el 15 de juliol diversos restaurants del municipi participen a la Jornades Gastronòmiques de la Cirera d'en Roca, elaborant plats i postres amb cireres. Són els restaurants: Collsacreu, Restaurant de Lourdes, L'Era, Martori i les pastisseries L'Obrador i La Lyonesa

/15

|D'Arenys, gent i societat

50 ANYS DE LA PENYA BARCELONISTA D'ARENYS DE MUNT El diumenge 10 de juny, Arenys de Munt es va tenyir de blaugrana, la Penya Barcelonista del nostre poble celebrava la Gran Festa del 50è aniversari. El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va presidir la festa, en la qual també es va celebrar la XXV Trobada de Penyes del Maresme. Per part del FC Barcelona també hi assistiren el directiu Emili Rousaud, el president de l’Agrupació Barça Jugadors, Ramon Alfonseda, i el president de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, Antoni Guil. En representació de l'ajuntament hi assistiren l'alcalde Joan Rabasseda i la regidora d’Esports i Sanitat, Marta de la Iglesia.

Després de la desfilada per la Riera de les 19 penyes del Maresme assistents a la trovada, a la Sala Municipal, es va fer l'acte de reconeixement a les persones que han format part de les juntes directives, amb un emotiu homenatge a les persones que han guiat el funcionament de la penya al llarg El pastís d'aniversari dels seus 50 anys d’història.

La celebració va acabar amb un dinar al Restaurant L'Era, que va acabar degustant un espectacular pastís d'aniversari i un espectacle de màgia de Joaquín Matas.

Les penyes són una part molt important del barcelonisme, constitueixen un fet diferencial respecte les aficions dels clubs de futbol. La primera va ser fundada l'any 1946 a Castellar del Vallès, actualment n'hi ha 1283 arreu del món, són formades com associacions independents sense ànim de lucre amb la finalitat de mantenir i projectar el sentiment i la història del club arreu del món i ajuden a fomentar la germanor entre els socis i simpatitzants.

La Penya Barcelonista d'Arenys de Munt es va fundar l'octubre de 1968.

Composició de la primera junta president: Josep Artigas Salvà vicepresident 1r: Jaume Jaurés Vallalta vicepresident 2n: Joan Valls Avellaneda secretari: Joan Lladó Casals vicesecretari: Ramon Artigas Salvà tresorer: Rosendo Vila Andrés comptador: Martí Majó Colomer Vocals: Joan Cumalat Riera. Josep Missé Sellés, Narcís Valls Avellaneda, Antoni Soler Miró i Manuel Ninou Ribas.

Composició de la junta actual president: Pep Artigas Alsina vicepresidenta: Anna Roldan Milla vicepresident: Jaume Missé Mas vicepresident: Jaume Romà Riera secretari: Santi Morell Capallera Vocals: Manel Ojeda Alvarez, Jaume Rossell Colomer, Francesc Roca Gràcia, Mariano Jodar Zafra, Antonia Aragon Ruiz, Francesc Gonzalez Gallego i Ramon Pujol i Bayo

Escut de la Penya

President del Barça amb l'alcalde

Uns quants membres de la Junta actual de la Penya Barcelonista d'Arenys de Munt reben al Batec al local social, al Rial Bellsolell, 5, sobre la biblioteca Antònia Torrent i Martori perquè ens expliquin com estan vivint aquest cinquanté aniversari.

/16

Penyistes celebrant la lliga en el local

|D'Arenys, gent i societat Batec. Què és una penya barcelonista?

Penya Barcelonista: Els penyistes no són necessàriament socis del Barça, les penyes són entitats que abarquen un territori concret amb la finalitat de fomentar el barcelonisme dins del seu àmbit territorial. Ara, amb el projecte, Penyes del segle XXI, es demana a més que les penyes formin part del teixit associatiu del poble, que s'impliqui en la vida associativa, que fomenti projectes solidaris. Amb aquesta idea es va crear la Fundació el Barça, que fomenta activitats solidàires.

En un primer moment les penyes sí que eren uns quants socis que s'ajuntaven per veure els partits plegats, després s'ha volgut aglutinar més gent, s'han obert a tots els aficionats. El que sí que és obligatori és que el president de la penya sigui soci del Barça. La resta tenen tots els carnet de penyista.

Calçotada

B: Qui sou i què feu la Penya del Braça d'Arenys de Munt?

P.B: Segons els nostres estatuts, les finalitats de la penya d'Arenys de Munt són: compartir amb la resta dels associats l'estima i la defensa del Barça com a entitat esportiva, social i cultural del nostre temps; fomentar i enfortir la confraternització entre tots els associats de la penya i tots aquells que en professin simpatia; ajudar a la projecció local i mundial del Barça, els seus valors i els seus principis; promoure i incentivar el barcelonisme.

A l'inici tots eren socis del Barça, eren un grup petit, ara som 230 penyistes, som una de les penyes amb més socis i una de les més actives del Maresme.

Paguem una quota de 18€ l'any. Cada cinc anys es renova la junta (el mes de desembre d'enguany, toca canvi).

B: Quines activitats organitzeu?

P.B: Cada cop que hi ha partit al Camp Nou, organitzem un autocar per anar-hi, on també es pot apuntar qui vulgui encara que no sigui penyista. Els partits que es juguem fora els veiem plegats per televisió al local social. Quan el Barça ha arribat a finals, organitzem el visionat del partit en pantalla gegant per a tot el poble (a la plaça, a la Sala Municipal o al Centre Moral...). Organitzem cada any una calçotada i un sopar oberts a tothom qui vulgui... I fins ara hem fet un programa de ràdio setmanal.

La nostra penya té un fet diferencial i és que, gràcies a què en el seu moment era permès (ara no es pot fer), els primers penyistes, van adquirir sis carnets, que es van cedint als socis rotatòriament. També ens desplacem a les finals internacionals que juga el Barça, com a penyistes tenim més possibilitats d'aconseguir entrades per aquests partits.

Presentació projecte Invulnerables

La Junta encenent el foc de sant Joan

B: A part de la Festa d'Aniversari del dia 10 de juny, quins altres actes heu fet o fareu per celebrar els 50 anys d'existència?

/17

|D'Arenys, gent i societat >>> P.B: El mes de gener vam portar 50 infants que juguen a futbol a Arenys de Munt a Can Barça, a veure el BarçaEspanyol de la Copa del Rei. El mes d'abril vam organitzar un acte per explicar el projecte de la Fundació Barça, Invulnerables, que vol trencar el cercle de la pobresa hereditària i lluitar per la igualtat, al que hi va participar una de les seves promotores, Sor Lucia Caram. El mes de maig vam organitzar el torneig de Futbol Games, conjuntament amb la Conferedació Mundial de Penyes del Barça; hi van participar nois i noies de 8 a 18 anys i els 4 primers classificats representaran a la federació de penyes del Maresme del FC Barcelona a la final que es farà al mes d’agost coincidint amb el trofeu Joan Gamper. Per sant Joan, que hi havia moltes persones de Feytiat a casa nostra, hem organitzat un autocar per anar a visitar el Museu del Barça.

Ens queden per fer el sopar popular, al mes de setembre, i una altra anada al Museu del Barça amb gent del poble.

Un altre projecte és el retrobavem dels jugadors del club Membres de la Junta en el local social durant l'entgrevista defutbol de la Penya Barcelonista d'Arenys de Munt que es va formar quan es va fundar la Penya i que entrenava en Garrell.

Un altre projecte, però que no té data, és el de recollir documentació, fotografies, material variat dels 50 anys d'història per poder fer una exposició.

B: Teniu algun desig o algun propòsit per a la Penya.

P.B: Ens agradaria disposar d'un local més gran, aquí estem molt bé però se'ns queda petit, estaria bé no haver de pujar escales.

Animem a totes les persones d'Arenys de Munt que són aficionats del Barça a fer-se penyista. Es poden posar en contacte personalment amb qualsevol membre de la junta, o enviar un correu a penyabarcelonista@arenysdemunt.com, o trucar al mòbil 619.754.180 (Jaume MIssé).

Moltes felicitats i endavant!

Torneig de Futbol Games la Sala Munipal

/18

|D'Arenys, gent i societat

ARENNIOS 9 El divendres 22 de juny es va presentar, a la Sala d'exposicions Mercè Paluzié un nou número de la revista del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, l'Arennios 9. En l'acte de presentació els autors dels articles publicats en aquest número de l'Arennios van presentar-los.

A la segona part de l'acte l'historiador arenyenc Francesc Forn i Salvà va impartir la conferència L'epidemia de peste de 1650 a Arenys de Munt.

A l'Arennios 9 hi trobareu: - Editorial.

- Col·laboració d'arxivers Sense Fronteres amb l'ajuntament de Barcelona en el projecte del Consell Municipal de Maputo (Moçambic), d'Imma Moratalla.

- Reviure el passat, d'Agustí Barrera.

- Martí Puigduví i Rucarols, de Cecília Puigduví.

- Els orígens d'una nissaga arenyenca, de Gustau Francesc Forn durant la conferència Adzeries.

- El Robin Hood del Maresme, de Gustau Adzeries.

- El carrer dels capellans, de Francesc Forn.

- CRIM 16, campament nº2 a Arenys de Munt, de Francesc Forn - Narcís Casas i Bachs. Un regidor de dretes, demòcrata, republicà i progressista, en un consistori amb majoria de la Unión Monàrquica, d'Elies Surroca.

CATECOLÒNIES 2018 INSCRIPCIONS CATECOLÒNIES El proper divendres dia 13 de Juliol hi haurà les inscripcions de les Catecolònies, de 19:00h a 21:00h al Centre Moral.

Seguidament es farà una reunió informativa (a les 21:00h) per a les famílies de tots els nens i nenes participants a la Sala Gran del Centre.

TORNS Primer: 4t i 5è de primària Segon: 6è de primària i 1r d'ESO Tercer: 2n i 3r d’ESO Quart: 4rt d'ESo i 1r de BAT PREUS I PAGAMENT El preu total de les colònies és de 285 €. En cas de 2 germans o més 255 € cadascú.

L’abonament de la pre-inscripció per a tothom que vulgui participar s’haurà de fer per transferència al compte següent: ES64 – 2038 – 6868 – 79 – 6000015664

Catecolònies 2017

KT-QUINA El dissabte dia 14 de Juliol torna la KT-Quina amb una segona edició plena de regals i obsequis dels botiguers i botigueres d’Arenys de Munt. Es farà a la Plaça de l’Església a partir de les 18:00h. Vine i col·labora amb les KT!

/19

|D'Arenys, gent i societat

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: LA DATA DE NAIXEMENT D'EN COLOM Divendres, 29 de juny, a la Biblioteca Antònia Torrent Martori d'Arenys de Munt, es va presentar el nou llibre de Jordi Bilbeny, La Data de Naixement d'en Colom. El llibre és el resultat de 10 anys d'investigacions del filòleg i historiador arenyenc, que afirma que Cristòfor Colom, el descobridor d’Amèrica, era el noble català Joan Colom i Bertran i hauria nascut a Barcelona el 1414. Acompanyaven l'autor, Joan Rabasseda, l'alcalde i el doctor Miquel Maresme, que donava la perspectiva mèdica i científica a la tesi de Bilbeny.

MIquel Maresme, Jordi Bilbeny i Joan Rabasseda

Bilbeny, que anteriorment ja havia identificat Joan Colom i Bertran com l’almirall, raona ara en aquest volum en quin any va néixer aquest membre de l’alta societat catalana, navegant i militar, i justifica que pugui ser ell el Cristòfor Colom històric, malgrat que, en situar el seu naixement al 1414, es dedueixi automàticament que aquest hauria arribat a Amèrica en edat avançada, als 78 anys, i mort també molt vell, amb 92 anys, el 1506.

En el llibre, Bilbeny, remet el lector a diferents fonts històriques que descriuen el descobridor d’aquella època com un home molt vell, “venerable”, de cabells blancs, que als últims temps de la seva vida gairebé viu prostrat al llit a causa de les malalties que l’afecten i que, per exemple, ha de demanar permís al rei per “poder viatjar en llitera”.

Lluny de ser una dada sense importància, l’any de naixement de Colom és clau per dilucidar qui va ser el Descobridor del Nou Món. La falta de claredat, fins i tot en els escrits del seu fill, alimenta el dubte que motiva aquest llibre. Bilbeny es pregunta: I si aquest secretisme fos intencionat? I si s’ha volgut amagar l’autèntica identitat d’En Cristòfor Colom?. En el seu llibre més combatiu, Jordi Bilbeny torna a atacar idees preconcebudes i a destapar la censura que, encara avui en dia, afecta la visió que tenim del nostre país i del seu paper en la història.

Bilbeny s’endinsa en la controvèrsia amb l’objectiu de treure en clar quan i on va néixer En Colom i demostra amb una gran quantitat de proves documentals que la tesi d’En Joan Colom, nascut a Barcelona i membre de l’alta societat catalana, és la més sòlida de les que s’han presentat fins a l’actualitat.

La data de naixement d'en Colom Autor: Jordi Bilbeny Editorial: Librooks Barcelona Col·lecció: Inèdita Pàgines: 210

/20

|D'Arenys, gent i societat

69è APLEC DE MATAGALLS

6 arenyencs rebran medalla per la constància Enguany tindrà lloc, com és costum, el segon diumenge de juliol, el 8 de juliol. És organitzat pels Amics de l’Aplec de Matagalls. A les 10h del matí, ja al pic de Matagalls, es trobaran tots i es lliuraran les medalles/premis a la constància, que enguany d’Arenys de Munt en rebran: En Pau Vidal Colomer, pels 10 anys d’assistència.

En Joan Roca Reynés, pels 20 anys.

En Joan Freixas Sañé, pels 25 anys.

Na Teresa Mora Rossell, pels 30 anys.

I en Climent Colomer Colomer, pels 55 anys.

A 2/4 d’11h celebraran la missa concelebrada i presidida pel Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, durant la qual tindran un record especial, en la pregària, pels apleguistes i amics difunts. Tot seguir en rotllana cantaran l’Hora dels Adéus.

A 1h des de la fonts de Pastors celebraran també la restauració i les millores a : Font de Pastors, Font de l’Atlàntida, Pedró dedicat a Pau Casals, Capella dedicada a Sant Francesc d’Assís, Fonts dels Bisbes, Font de Sant Miquel dels Sants i a la Font de Sant Jordi, es tracta de millores dutes a terme enguany per iniciativa de l’associació Amics Aplec de Matagalls, alhora agraeixen l’ajut rebut des de les Diputacions de Barcelona i de Girona.

La trobada acabarà a la tarda a la plaça Major de Viladrau amb la ballada de sardanes amb la Cobla Genisenca, acte patrocinat per l’Ajuntament de Viladrau.

Aplec Matagalls 2017

CAMINADES A LA FRESCA 2018 L’Ajuntament torna a encetar un altre cicle de caminades a la fresca. Es realitzaran tots els dimecres de juliol. Es tracta de caminades de 2h de durada aproximadament entre 7 i 9 de la tarda, amenitzades amb en Gaspart Casals

Fondo de Can Rossell

Dia 4 de juliol Recorregut: Plaça de l’Església-ca l’Arquer-Els Esqueis-Sot d’Oradella-carretera de sant Iscle-can Roig del Castell-camí de la Creu de Canet-can Bellsoell-Plaça de l’Església Dia 11 de juliol Lloc de trobada: Aparcament de can Globus. Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars.

Recorregut: Collsacreu-cal Paraire-can Vives de la Cortada-Collsacreu Dia 18 de juliol Recorregut: Plaça de l’Església-El Corral-Turó de la Vilanegra- El Pollastre-La Taixonera-Torrent d’en Puig- Plaça de l’Església Dia 25 de juliol Lloc de trobada: Aparcament de can Globus. Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars.

Recorregut: Collsacreu-La Casa Nova- Fonts de la Figuerassa i del Perdigot-El Pi de Buac-La Casa Nova-Collsacreu

/21

|D'Arenys, esports

MIREIA MARTINEZ, SELECCIONADA AL PROPER CAMPIONAT DE BARCELONA El passat dissabte 2 de juny es va celebrar la preselecció de la categoria Infantil de patinatge a Santa Eulàlia de Ronçana on la patinadora Mireia Martinez va representar al CPA Arenys de Munt.

La Mireia va realitzar un gran disc llarg aconseguint puntuacions desde el 7,0 i fins al 7,5 obtenint així la primera posició i aconseguint la classificació al Campionat de Barcelona de la categoria Nacional.

Felicitats per aquest gran començament de temporada en modalitat de lliure tant a ella com a la seva entrenadora Gesica Pi , ara toca seguir treballant de valent per al Campionat de Barcelona que tindrà lloc a finals del mes de juny.

MIREIA MARTINEZ, 3ª CLASSIFICADA DE BARCELONA I RUMB AL CAMPIONAT CATALÀ El passat cap de setmana 22 i 23 de juny es va celebrar el campionat de Barcelona Infantil on el C.P.A Arenys de Munt ha estat representat per la patinadora Mireia Martínez.

La Mireia va realitzar un gran programa curt on la vam veure gaudir obtenint una 4ª plaça provisional. En el programa llarg va tornar a demostrar la seva elegància i tècnica en un gran disc on va aconseguir pujar al podi obtenint la medalla de bronze i classificar-se per al Campionat de Catalunya.

NEUS ROMO, SUBCAMPIONA DE BARCELONA BENJAMÍ I CLASSIFICADA PER AL CAMPIONAT DE CATALUNYA El passat divendres 22 de juny es va celebrar a Parets del Vallés el Campionat de Barcelona de categoria Benjamí on el C.P.A. Arenys de Munt va estar representat per la petita Neus Romo en el seu primer any de Benjamí.

La Neus va executar un molt bon disc amb molta seguretat i l'elegància que la caracteritza aconseguint així la segona posició que li otorga la medalla de plata i la classificació al Campionat de Catalunya que tindrà lloc el proper mes de juliol a Igualada.

/22

|D'Arenys, esports

MIREIA MARTÍNEZ I ALEIX BOU, CAP A EUROPA La parella de patinatge artístic del CPA Arenys de Munt de categoria Cadet formada per Mireia Martinez i Aleix Bou ha estat selecciona per la Federació Espanyola de Patinatge per anar al Campionat d`Europa que tindrà lloc a finals d`agost a las Azores (Portugal) .

Ha estat un camí molt dur tant per als joves patinadors com per a la seva entrenadora Gèsica Pi, però es van proposar aconseguir una fita molt alta i no han deixat de lluitar fins aconseguir-la.

Cal destacar que en els tres anys que porten junts en aquest camí han aconseguit medalla d`or en totes les competicions possibles: 2 vegades cosecutives campions de Barcelona. ( 1 no es va celebrar) 3 vegades cosecutives campions de Catalunya.

3 vegades consecutives campions d'Espanya.

2 vegades consecutives campions de la Copa d`europa.

Ara els toca seguir treballant fort per aconseguir els nous objectius. Moltes felicitats, Mireia,Aleix i Gèsica, ho heu aconseguit en el primer any de Cadet.

UN GRUP DE 48 PERSONES D'ARENYS DE MUNT HAN FET EL CAMÍ DE RONDA A RODA DE BERÀ Després de dinar van fer una visita guiada per Tarragona. La regidora de la gent gran, Marta de la Iglesia, explicà que van gaudir molt d’aquesta sortida on també han visitat el museu de la ràdio de Luis del Olmo.

Una de les participants, Loli Medina, va explicar a Ràdio Arenys de Munt que s’ho estava passant molt bé i que va fer molta calor. Tot i així recomana a tothom fer el camí de Ronda.

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

PEU FOTO

/23

|D'Arenys, esports

MULLA'T PER L'ESCLEROSI MÚLTIPLE A ARENYS DE MUNT El que va començar com una petita idea, hem aconseguit que es faci realitat i el divendres 13 de juliol el C.P.A. Arenys de Munt organitza un concert solidari per l'esclerosi múltiple.

El concert està obert per a totes les edats, els menors de 12 anys tenen entrada gratuïta.

Hi ha dues possibilitats d'entrada: Entrada + sopar + consumició = 8€ Entrada + consumició = 5€ El sopar es un entrepà de botifarra.

Dins del concert hi haurà la barra: - Entrepans de botifarra a 3€ - Refrescos y cervesa a 1'50€ - Aigua a 1€ El concert tindrà inici a les 21.30h amb un espectacle dels Diables de Canet de Mar i a continuació tocaràn els grups ATAK-47 d'Arenys de Munt i REMOLKE de Masnou.

39 INSCRIPCIONS AL TORNEIG D'ESTIU DE FUTBOL SALA A partir de Sant Joan seran 5 setmanes de partits, amb semifinals, finals obsequis i copes per tots els participants.

Aquest any de nou s’inclou la categoria de benjamí+prebenjamí i s’amplia 1 any la categoria infantil, per tal de poder comptar amb més equips abans dels sènior.

Manel Lladó, de l’organització, explica que s’ha assolit l’objectiu d’incrementar els equips inscrits en les categories de baixa i mitjana edat.

Esperen que el torneig transcorri amb harmonia i que tothom s’ho passi bé gaudint de l’esport.

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

/24

|De la Parròquia

53è PELEGRINATGE DE L’ESPERANÇA A Lourdes de França

Enguany, del 26 i fins al 30 de juny ha tingut lloc la 53a Peregrinació de l’Esperança a Lourdes amb malalts i discapacitats, amb el nostre bisbe de Girona, Mons Francesc Pardo.

Es tracta de la peregrinació organitzada des de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del nostre Bisbat.

Per al transport han calgut 18 autocars en total; de Girona: 1 autocar adaptat am les lliteres, 6 autocars més adaptats per als malalts i incapacitats i 8 autocars per als peregrins; de Figueres: 2 autocars adaptats i 1 autocar per als peregrins. En total: unes 750 persones (pelegrins, malalts, discapacitats, voluntaris (infermeres i brancardiers, mossens, ...)

De la nostra parròquia hi han participat 14 romeus, 8 malalts i 5 voluntàries, juntament amb Mn. Elies Ferrer.

Cal notar que hi participen molts nois i noies assumint serveis d'atenció i transport dels malalts.

Aquests dies de pelegrinatge a Lourdes són una experiència joiosa de fe, d'esperança i de caritat.

Enguany el pelegrinatge s’ha fet amb el següent lema: “Feu tot el que Ell us digui”.

Paraules de Jesús, segons l’evangeli de sant Joan, que va dir als servidors al casament de Canà on la seva família hi fou convidada. Recordem que fou el moment que, a indicacions de la seva Mare, Jesús va fer el primer miracle.

Els servidors, a indicacions de Maria, van fer tot el que Jesús els digué per solucionar aquella dificultat que se’ls va presentar.

També a Lourdes, la Verge Maria, convida a tots els peregrins i als tots/es voluntaris a fer tot que Jesús ens diu: en la nostra pregària, per tal d’omplir el nostre cor “d’aigua bona” que es converteix en “vi bo” tot gràcies al seu Esperit d’Amor.

Amb paraules del nostre Bisbe: Aquests dies de pelegrinatge a Lourdes són una experiència joiosa de fe, d’esperança i de caritat.

I amb paraules d’una peregrina: “Estem passant uns dies d’aprenentatge en aquest lloc tan especial , no es pot explicar, s’ha de viure !!

EXERCICIS I RECESSOS A Sant Martí del Montnegre aquest estiu Una setmana de pau i pregària tot convivint en comunitat Són organitzats i conduïts pels frares caputxins.

-Del 29 de juliol al 4 d’agost, amb fra Jacint (Cinto) Duran i fra Lluís Arrom.

-Del 4 a l’11 d’agost, amb fra Josep Manuel Vallejo.

Contacte i informació a través del pare J M Vallejo: 93 416 18 12 conselldelaics@caputxins.cat

/25

|De la parròquia

CONCERT DE LA CORAL INFANTIL ELS ROSSINYOLS La Coral Infantil Els Rossinyols el diumenge 17 de juny, a les 5 de la tarda a l’església parroquial, va celebrar l’acostumat concert d’estiu fi de curs, enguany, però, ben especial, va commemorar el 35è aniversari de la seva fundació.

Durant el concert d’aniversari es va anar recordant quan i com es va crear la coral, i van agrair tots els qui hi han participat i hi han col•laborat durant tots aquest anys.

CORAL INFANTIL ELS ROSSINYOLS, 35 ANYS El passat 17 de juny vam celebrar el concert del 35è aniversari de la Coral Infantil Els Rossinyols.

Quants anys des que vam començar aquesta aventura. Quants nens i nenes, joves i ja pares i mares de família han passat per l’aprenentatge de cantar en grup fent cultura i fent país.

Quantes hores d’assaig!! La coral ha resistit al pas del temps, cert que amb puges i baixes en el número de cantaires, però la constància de tothom ho ha fet possible.

Moltes gràcies a tots els pares que al llarg d’aquests anys ens heu fet confiança acompanyant dissabte rere dissabte els vostres fills i filles.

També agrair a tots els joves, ara ja adults, que han dedicat part de la seva joventut a ajudar en la direcció de la coral al llarg d’aquest temps. >>>

/26

|De la Parròquia >>> Tot és un aprenentatge, lletres, músiques, nous companys i amics, nervis, dificultat, saber estar, escoltar, riure, satisfacció, créixer com a persones per arribar finalment al gran dia, el dia on tot es juga a una sola carta, el dia del concert.

Només desitjar-vos MOLTES FELICITATS a tots i totes els que en algun moment de les vostres vides heu format part d’aquesta gran família.

Per això necessitem que continueu confiant en nosaltres i que puguem dir: Llarga vida a la coral infantil els rossinyols d’Arenys de Munt.

De nou moltes gràcies.

Montse Carreras i Cort ( directora fundadora de la coral )

ASSOCIACIÓ AMICS DE DAPAONG SOLIDARITAT AMB L’ESCOLA DE DAPAONG DEL TOGO (ÀFRICA) Recordem que el nostre rector, Mn Joan Soler, va estar durant 9 anys missioner al Togo, on es va formar aquesta escola.

Togo és un dels països més pobres del continent africà, i Dapaong és la capital de la regió de les Sabanes, la més depauperada en comparació a la resta. Es tracta d’una ciutat que volta els 70.000 habitants, la meitat dels quals són menors de 14 anys, i el 75% no arriben als 30 anys.

Mn Joan Soler durant aquests anys va treballar a Dapaong, un capellà missioner olotí que va contribuir a perdurar l’obra que havia iniciat el també capellà olotí Ramon Bosch, actualment jubilat després d’haver passat més de 40 anys en terres africanes. Tots dos van fundar la Parròquia de Sant Pau de Dapaong, que es va agermanar des del seu naixement amb la Parròquia de la Sagrada Família de Blanes. Amb la voluntat de complir el seu somni de “poder ajudar i tenir la llibertat per fer coses per als altres”, Mn Joan Soler no va parar d'impulsar projectes, com ara la construcció d'un pou d'aigua i la creació d'una escola llar d'aprenents d'oficis. Però la seva tasca diària va anar lligada a l'educació i amb un clar objectiu com és ajudar els seus deixebles “a pensar, ser més autònoms, descobrir el món i imaginar un futur”. Per fer-ho, agafava la seva motocicleta i voltava pels poblats veïns per ensenyar als nens i nenes que ho volien.

Enguany ha nascut aquesta associació “Amics de Dapaong”, coincidint amb el 10è aniversari dels primers treballs de cooperació que es van fer el 2008 a través de l’agermanament que va fer la Parròquia de la Sagrada Família d’Els Pins de Blanes amb la Parròquia de Saint Paul de Dapaong, parròquia creada farà també uns deu anys. >>>

FES-TE SOCI

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant.

TOT UN MÓN DE CULTURA

/27

|De la parròquia >>> Segons mossèn Joan Soler els nous projectes en què s’està treballant són principalment l’ampliació de l’escola creada, el col•legi Saint Paul, situat al barri de Nassablé de la ciutat de Dapaong al nord del Togo, que ofereix: beques per a joves universitaris, escola d’alfabetització (per aprendre a llegir i a escriure) per a adults, ajuda als joves que s’insereixen al món del treball i col•laboracions amb Càritas parroquial.

Tothom qui vulgui col•laborar-hi només ha de posar-se en contacte amb la Parròquia (93 793 85 63, arenysmuntparroquia@gmail.com) o directament amb Mn Joan 679 55 34 66).

Al nostre poble aquest mes: TALLER DE COSTURA PER A INFANTS PRO ESCOLA DE DAPAONG Durant aquest mes de juliol, els dimarts, dimecres i dijous, de 5 a 7 de la tarda, al Casalet Parroquial, la modista M. Carme Troyano fa un taller de costura per a infants a partir de 9 anys.

No hi ha quota d'inscripció però els donatius que es recullin seran destinats per a l'Escola de Dapaong (Togo).

Es poden fer les inscripcions i demanar informació a través del telèfon 93 793 92 64.

HORARIS MISSES D’aquests mesos de juliol i agost Dilluns, dimecres i divendres, a les 7h tarda Rés del Sant Rosari: aquest dies a 2/4 de 7h tarda Dissabtes: missa les 8h capvespre Diumenge, a les 9h i les 11h del matí

BAPTISMES -Roger i Gerard Torras Retamero.

-Mark Rubert Cason.

-Aurora-Alexandra Sacristán Mayné.

Per molts anys!

DEFUNCIONS -Maria Crous Pimàs, 86 anys.

-Lluís Canaleta Valentí, 63 anys Que el senyor els rebi en la seva pau.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 16 a les 7 de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

/28

|Del temps

Juny 2018: Primavera & Estiu El juny més fresc i més plujós des del 2014

Fotografia realitzada per. Ton Roig

El 2018 va avançant i sense adonar-nos-en ens plantem al bell mig de l'any encetant el mes de juny amb la mateixa dinàmica del mes de maig. Dies tranquils i amb regust d’estiu, alternats amb dies més insegurs i frescos sense veure per enlloc la regularitat de les típiques constants de l’estiu (sol, calor i xafogor) que els últims anys ja teníem.

Fent bo el refrany popular "Fins a setanta d'abril no et llevis ni un fil". I destacant el bon petac d’aigua (46 l/m2) que descarregà a 1a hora del matí del dia 12 i que fou com una rematada final a aquesta tongada de pluges pràcticament des que encetàrem l’any, ja que a partir de llavors i sobretot durant la setmana del solstici d’estiu de mica en mica les constants de l’estiu anaven cada vegada a més amb els primers 30ºC d’aquesta temporada el dia 21 de juny (solstici d’estiu) enmig del primer pic de calor d’aquest 2018.

Malgrat tot el cap de setmana de la revetlla de Sant Joan Imatge pujant a la Creu de Canet de com s'enretirava mar endins el potent cumulonimbus que deixà, a primera la calor afluixà una mica enmig d’un context variable però hora del matí del 12 de juny, 46 l/m2 a Arenys de Munt tranquil. I aquesta dinàmica d’ambient plenament estiuenc dins de la normalitat amb absència de precipitacions s’allargà amb petits matisos fins a finalitzar el juny. Trencat només per un petit parèntesi més entretingut i insegur, la tarda-vespre del dijous 28 ( Vigília de Sant Pau i Sant Pere) que refrescà i netejà momentàniament l’ambient, ja que l’ambient clàssic d’estiu tornà amb força per acomiadar el mes

Segueix-nos també a Twitter @MeteoAdM

"Si plou a primers de juny el bon temps és lluny"

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt (Des del 2005 recollint dades)

/29

|Del temps

Fotografies realitzades per: Pau Torrent Fontbona

Resum primavera 2018

Primavera 2018 en estat pur (10 maig )

passat després d’una primavera seca i càlida.)

Després d’haver passat l’hivern més fred des del 2012 i el més plujós des del 2011destacant vàries situacions de neu a cotes baixes, la primavera d’aquest 2018 amb durada de 92 dies i 18 hores ha estat la més plujosa des del 2008 i la més freda des del 2013, afavorida entre altres coses per un final de març força dinàmic i canviant amb el primer temporal d’aquesta primavera, seguit d’un abril per a tots els gustos, sense deixar enrere la bona ratxa de pluges d’enguany, donant pas a un maig que el podríem qualificar d’autèntic si més no la primera quinzena quan la primavera es mostrava ben viva acompanyada, això sí, d’un ambient poc càlid que s’allargà juntament amb el típic temps insegur i canviant bona part de la primera quinzena de juny alternant amb alguna pausa més estiuenca. Destacant entre altres coses per la temperatura mínima del dia 2 de maig, que igualà el rècord de temperatura mínima en un mes de maig des que prenc dades el 2005, que fins llavors el tenia l’1 de maig de 2016 i l’aiguat poc previst de primera hora del matí del dia 12 de juny. (Res a veure amb la calorada tan d'hora de l'any

Tanmateix, durant la recta final de la primavera les constants d’estiu que tanta gent desitjava es feren de mica en mica més evidents amb el primer pic de calor de la temporada per acomiadar la primavera i donar la benvinguda a l’estiu el dia del solstici d’estiu (21 de juny).

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt (Des del 2005 recollint dades)

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

/30

|Batecs de Natura

ENCETEM L'ESTIU Acabem d'encetar l'estiu, després d'una primavera plujosa que ens ha deixat l'hort o el jardí curull de flors i hortalisses.

Però el principal problema que tindrem a partir d'ara serà el poder regar com cal per a mantenir-lo. Tant si disposem de una petita o gran font d'aigua, penseu que cal estalviar el màxim aquest bé tan preuat, ja sigui regant en els millors horaris per a la terra ( primera hora del matí o al final de la tarda ) o amb la instal·lació de reg amb gota a gota que és la forma més convenient per a l'estalvi d'aigua.

Finalitza l'època de recollir els cereals (recordeu el bon cop de falç?): blat, ordi , civada ... , sembrarem i plantarem bledes, escaroles , mongetes, pastanagues i raves . Cal podar, lligar i ensulfatar les tomaqueres, si volem tenir una bona collita i cal començar a preparar els purins d'herbes per a prevenir les malalties de l'hort.

La majoria de plantes medicinals són a punt de recol·lectar i si encara no heu fet la ratafia per St. Joan, no patiu, que enguany el camp està ple d'herbes esperant per a collir-les.

Ahhh! però sobretot no us descuidéssiu de les nous verdes!!!!! És el moment de collir la flor d'hipèric, que, un cop assecada a l'ombra, la poseu en oli quaranta dies a sol i serena i en tindreu per als dolors articulars, ferides i cremades de tot l'any. Recordeu de collir i assecar sempre les herbes a l’ombra i en un lloc ventilat , ja sigui per a fer les infusions com per a la cuina.

BON ESTIU!!!!!

Marduix (Origanum Mejorana) «Ja et conec herbeta que et dius marduix» diu el refranyer popular. Potser vol fer referència a la seva fama de ser l'herba de la clarividència, activadora del cervell. Era una herba remeiera molt valorada des de l'antiguitat. La trobem especialment abundant en els horts i claustres dels monestirs.

A l'època romana hi havia el costum de regalar marduix quan es formava una nova família, perquè es creia que la mantenia unida. És un petit arbust parent de l'orenga, però amb un aroma molt més agradable.

Abans de fer-se servir el llúpol, s'afegia el marduix a l'elaboració de cerveses.

Té propietats analgèsiques, i va bé per a les migranyes. Se'n feien servir emplastres per a guarir ferides i alleugerir dolors d'ossos i també es posava a macerar amb oli per a alleugerir el mal d'orella. També és una planta digestiva i relaxant que en altres temps s'utilitzava per a calmar el dolor.

Però on el coneixem més , i encara es fa servir molt, és dins la cuina, on forma part del ramet de totes les herbes i sobretot del ramet de les herbes de Provença. És un condiment molt bo per a amanides, carns, peixos i verdures.

Tradicionalment a la cuina catalana s'ha emprat per a condimentar les faves.

A les zones fredes s'ha de plantar cada any perquè no aguanta el fred, però al Maresme tenim marduix tot l'any. A finals de juliol, però, el collim, el deixem assecar i l'engrunem junt amb l'orenga per fer un poupurri que ens aromatitza la casa.

/31

|Batecs de Natura

Carbassó ( Curcubita pepo) Pertany a la mateixa família que les carbasses, de fet és una varietat de carbassa que, com la resta , té el seu origen a Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes d'origen precolombí. El carbassó, però, el collim quan encara és un fruit immadur i encara no s'han desenvolupat les llavors . És el rei de l'hort, necessita molta aigua, però, per contra, fa una gran producció i si no estem atents al seu creixement es fa molt i molt gran.

Té flors masculines i femenines a la mateixa planta que també es consumeixen arrebossades. El 95% del seu pes és aigua pel que va bé per a les dietes d'aprimament, gairebé no té hidrats de carbó, ni lípids ni proteïnes. La major part és fibra que protegeix i exerceix una funció antiinflamatòria de la mucosa intestinal.

La seva aportació en vitamines C i B9 reforcen el sistema immunològic i el seu contingut en potassi és bo per a les rampes musculars. És una de les hortalisses que conté més quantitat de luteïna que té efectes beneficiosos per a la vista, sobretot per a la retina.

Cal consumir-lo al vapor, cru o cuit i evitar fer-lo a la brasa o fregit que fa que s'eliminin les vitamines hidrosolubles i que es generin substàncies cancerígenes. El podem fer al forn, farcit, en cremes que poden ser fredes o calentes segons el temps tot afegint alguna verdura del nostre gust. És molt digestiu si el mengem al vapor o en cremes . Aquí us deixo una recepta de crema de carbassó que es pot adaptar a tota mena de gustos segons els ingredients que hi poseu.

CREMA DE CARBASSÓ Ingredients: 1 Kgr. carbassó 3 patates mitjanes 1 ceba Oli, sal i pebre Formatge cremós o crema de llet

Pelar i tallar les patates, la ceba i el carbassó i fer-ne bocins. Posar-ho en una cassola amb un raig d'oli a foc lent i saltejar fins que agafi una mica de color. Afegir aigua fins a cobrir-ho i fer bullir fins que quedi tou.

Poseu sal i pebre i afegiu un raig de crema de llet i una mica de formatge cremós i tritureu tot plegat fins al punt d'espès que més us agradi i si cal hi poseu una mica de llet.

Servir fred amb crostonets de pa torrat , encenalls de pernil , ceba cruixent ...

Reineta (Hyla meridionalis ) Granoteta grimpaire que té ventoses als dits i viu amagada entre la vegetació, no només de ribera com ara canyars sinó també entre bardisses i arbustos on es camufla perfectament essent una granota arborícola. Té la pell llisa i brillant d'un to verd cridaner que la fa molt característica. Es reprodueix en gorgues de riera i basses, de vegades prop de llocs habitats, sembla que fa la posta força aviat i de vegades fa una segona posta a la tardor.

Li agrada prendre el sol damunt les fulles amb les potes ben plegades, d'aquesta manera passa ben desapercebuda , tant pels seus enemics com per les seves preses, que són petits insectes com formigues, escarabats, papallones i alguna aranya.

Els mascles en zel emeten uns raucs molt potents, que semblen impropis d'un animal tan elegant i com a anècdota us diré que és la granota que canta més fort de Catalunya. Té una vida entre 6 i 7 anys, però alguns exemplars en poden viure 14. La mala gestió del territori, la dessecació de les basses i l'ús d'insecticides fa que no en se'n puguin veure gaires ni tan sovint com voldríem.

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

/32

|Biblioteca

Llibre del mes: EL QUE RESTA DEL DIA Kazuo Ishiguro. Edicions 62, la campana. 285 pàg.

Los restos del dia.

Kazuo Ishiguro. Anagrama, panorama de narrativa. 252 pàg.

Kazuo Ishiguro va rebre el premi Novel l’any 2017. Al discurs d’entrega, Ishiguro va parlar força de la seva obra més coneguda, El que resta del dia. Va explicar que quan va escriure el llibre se’n sentia relativament satisfet, però pensava que hi faltava alguna cosa. Va ser un vespre, al sofà, que es va posar a escoltar a Tom Waits i va començar a sonar una cançó, Ruby’s Arms. La cançó parla d’un home que deixa la seva estimada dormint al llit perquè ell ha d’agafar un tren molt d’hora. És un home estoic i valent, segurament es tracta d’un soldat, pel camí va pensant en què és la seva vida, però de cop s’ensorra, només per un instant, i diu que sent com se li trenca cor.

En aquesta última frase Ishiguro va trobar l’ingredient que li faltava per tenir una novel·la rodona. Us recomano que escolteu la cançó.

El que resta del dia tracta d’un majordom anglès que s’ha passat la vida obstinat en ser el servent perfecte. Mai res no el desvia del seu propòsit: ni la ideologia a qui serveix (simpatitzant del nazisme), ni les desgràcies familiars (el seu pare es posa malalt però ell ha de servir un sopar important), ni els sentiments que se li desperten cap a la senyoreta Kenton, la majordoma. Una relació que acabava configurant el nucli de la novel·la.

Han passat vint anys, ara l’Stevens, el majordom, serveix a un altre senyor, un milionari americà. Decideix fer un viatge per poder retrobar-se amb la seva antiga companya de feina, la senyoreta Kenton, ara convertida en la senyora Benn, amb qui ha mantingut correspondència i li ha semblat entendre que vol deixar el marit i tornar a exercir de majordoma.

Al llarg de la novel·la l’Stevens repassa la seva vida. Com a lectors ens adonem que la vida d’aquest protagonista ha estat una vida sense sentit (ell no sembla percebreho). Però ens mantenim a l’espera fins al final per veure quina decisió prendrà amb el seu futur, amb els dies que li resten.

Ishiguro va néixer a Nagasaki, el 1953. Però amb sis anys els seus pares es van traslladar al Regne Unit, sempre amb la idea que en qualsevol moment tornarien al Japó, però aquell moment no va arribar mai i Ishiguro va adoptar la nacionalitat britànica. La seva és una mirada de l’estranger però sense ser-ho.

Ha escrit altres novel·les, entre elles, No em deixis mai, El gegant enterrat, Els inconsolables o Quan érem orfes.

Algunes d’aquestes novel·les les trobareu a la biblioteca d’Arenys de munt.

Gemma Tomàs Pruna.

BIBLIOTECA ANTONIA TORRENT MARTORI Com ja us anunciàvem en el Batec del mes de juny, durant els mesos de juliol i agost a la biblioteca fem descans de les activitats regulars del curs (converses, tertúlies, visites escolars, hores del conte, etc.) i aprofitem per preparar les del curs vinent, a més de realitzar altres tasques internes que la tranquil·litat d’aquest període estival ens facilita.

Tot i això, aquest mes de juliol hem programat dues sessions (dimecres 4 i dimecres 11, a les 5 de la tarda) del Laboratori de lectura “Naturalistes”, dissenyat per Marta Roig. Els objectius d’aquesta activitat són d’una banda descobrir des de la ficció la figura dels naturalistes clàssics, i familiaritzar els infants amb les activitats que els caracteritzen (observar, recol·lectar, descriure i classificar), així com també descobrir els anomenats “gabinets de curiositats” i conèixer llibres diversos relacionats amb aquests científics.

Aquest laboratori està adreçat a infants a partir de 5 anys acompanyats de les seves famílies, i com sempre és gratuït, però cal inscripció prèvia perquè són places limitades. Us animem doncs a participar-hi, passant per la biblioteca o trucant dins del nostre horari (de 15,30 a 20,30h) al telèfon: 937 938 484.

Bon estiu a tothom!

/33

|Cartellera

30 ANYS DE LA MARXA DELS TERMES

ESTEM PREPAREANT UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA RECORDANT AQUEST 30 ANYS ENS POTS AJUDAR APORTANT ALGUNA FOTOGRAFIA DE LES MARXES PASADES EN BREU DONAREM MÉS INFORMACIÓ D'ON DEIXAR LES FOTOS SALUT I MARXA !!!!!

/34

|Calendari

JULIOL 2018

Pel juliol, pobres dels que estan al sol.

DIUMENGE, 1 Breda de la Plaça: - Avda del Remei, d'11h a 14h, Tobogegant Breda de la plaça - Plça Església, 6 tarda, Cercavila amb els gegants d'Arenys de Munt i de Palautordera - Plça Església, 8 vespre, Ball Fi de Festa amb l'Orquestra Liberty DIMECRES, 4 - Plça Església, 7 tarda, Caminada a la fresca: Plaça de l’Església Ca l’Arquer - Els Esqueis - Sot d’Oradella - Carretera de Sant Iscle - Can Roig del Castell - Camí de la Creu de Canet - Can Bellsolell - Plaça de l’Església.

- Restaurant L'Era, 7 tarda, presentació del llibre La dona que no sabia plorar, de Gaspar Hernàndez, amb la presència de l’autor.

- Sala Municipal, 9 vespre, Curset d'estiu de sardanes. Org. Centre Moral DIVENDRES, 6 - Pati de Can Borrell, 2/4 de 7 tarda, Conferència “Senyals de vida sota les bombes”, a càrrec de Nour Salameh, ciutadana siriana i doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili.

- Pati de Can Borrell, 2/4 de 8 vespre, Concert d’Abdallah Ghbash.

DISSABTE, 7 - Can Borrell, de 11h a 12:30h.

Tast de cerveses artesanes.

Aportació: 6 €. A càrrec d’Ariel Caballero. Org. Cooperativa Naps i Cols. Places limitades, inscripcions a esdeveniments@napsicols.org.

DIUMENGE, 8 - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei DILLUNS, 9 - Plça Església, matí, Bústia del consumidor.

DIMECRES, 11 - Aparcament de Can Globus, 7 tarda, Caminada a la fresca: Collsacreu - Cal Paraire - Can Vives de la Cortada - Collsacreu.

(Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars.

- Sala Municipal, 9 vespre, Curset d'estiu de sardanes. Org. Centre Moral DIJOUS, 12 - Can Borrell, 8 vespre, Ple ordinari.

- Sala Gran, 2/4 de 9 vespre, Assemblea Gerenal Extraordinària de socis del Centre Moral DIVENDRES, 13 - Breda del Sindicat - Centre Moral, de 7 a 9 del vespre, Inscripcions Catecolònies.

- Pista annexa Pabelló del Torrent d'en Terra, 2/4 de 10 vespre, Concert solidari “Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple”. Entrada, sopar i consumició: 8 €. Entrada i consumició: 5 €. Entrada gratuïta per a menors de 12 anys. Org. Club Patinatge Arenys de Munt.

DISSABTE, 14 - Breda del Sindicat -Plça Església, 6 tarda, KT-Quina.

Org. Catecolònies DIUMENGE, 15 - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei

DIUMENGE, 22 - Breda del Pi Gros - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei DIMECRES, 25 - Aparcament de Can Globus, 7 tarda, Caminada a la fresca: Collsacreu - La Casa Nova - Fonts de la Figuerassa i del Perdigot - El Pi de Buac - La Casa Nova Collsacreu. (Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars.).

- Sala Municipal, 9 vespre, Curset d'estiu de sardanes. Org. Centre Moral DISSABTE, 28 - Breda de l'Eixample - Centre del poble, a partis de les 11 nit, XIIIè Concurs Nit Bruixa de pintura ràpida. Org. Amics per l’Art del Maresme.

DIUMENGE, 29 - Breda de l'Eixample - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei

Altres activitats ACTIVITATS DE DONAVIVA - Classes Tai-Txi, els dijous, 3/4 de 4 tarda a la Sala Municipal

DIMECRES, 18 - Plça Església, 7 tarda, Caminada a la fresca: Plaça de l’Església - El Corral - Turó de la Vilanegra - El Pollastre - La Teixonera - Torrent d’en Puig - Plaça de l’Església.

- Sala Municipal, 9 vespre, Curset d'estiu de sardanes. Org. Centre Moral

Sala d'exposicions Mercè Paluzié

DISSABTE, 21 - Breda del Pi Gros

- Del 29 de juliol al 12 d’agost, Exposició de la Nit Bruixa d'Amics per l'Art del Maresme.

EXPOSICIONS - Fins al 15 de juliol, Exposició de l’Aula de Pintura de l’Aula de Formació d’Adults Enric Camón.

/35

|Recordant a...

FRANCESC COSTAS i CIRAT, El Jardiner 1899 - 1977 En Francesc era un home catalanista, un virtuós de la jardineria i un bon republicà, que va demanar ser enterrat amb les 4 barres de la nostra senyera.

Francesc Costas

En Francesc Costas era un barceloní – com tants d'altres que van fer parada i fonda al nostre municipi – que intentava aconseguir un futur millor per a ell i la seva família fora de la capital catalana. Tenim altres exemples que han estat mencionats en aquest mateix espai, com l'Andreu Framis, en Jordi Mitjà, l'Andrés Sánchez, la Maria del Pilar Planas, en Josep Colomer o en José Artés de Arcos, vinguts de diferents pobles de Catalunya, que van arrelar al nostre municipi i tingueren un paper força important en el desenvolupament del nostre estimat Arenys de Munt. A més, en pronunciar el nom d'en Francesc Costas sempre ens ve a la memòria un espai tan entranyable i estimat per tots els arenyencs com és el “Pi Gros”. Ell va ser qui l'any 1951 va plantar el primer pi que donà

nom al barri. I no solament el “Pi gros” , sinó tants d'altres jardins que conserven la seva empremta. Només hem de passar pel davant de Can Terradas, la Grober o la Pista Municipal, entre d'altres, perquè el record d'aquell home bo i amic de tothom ens vingui a la memòria.

En Francesc a Barcelona En Francesc era fill d'en Joan Costas i la Joaquima Cirat de Barcelona. Ell també va néixer a Barcelona, no sabem exactament on, però, sí sabem que va aprofitar molt bé els anys que va anar a l'escola, aconseguint una bona educació general bàsica que li serví més endavant per reeixir en la que seria la seva vocació professional : la jardineria.

Va començar a treballar de jardiner als 14 anys, en diferents empreses de jardineria, com eren la “Casa Batlle” de Barcelona (empresa de jardineria amb seu a la República Argentina,1) o a ”Floristeries Bufí”, que estava situada a prop del canòdrom de la Meridiana.

L'any 1920 va marxar a fer el servei militar a Vitòria i destinat a l'arma d'Artilleria. Allà va coincidir amb en Jaume Bosch “Liru”, un arenyenc que també cultivava una disciplina artística com és la música i ambdós van conrear una bona amistat, que continuà a Arenys de Munt. Però, de tornada a casa en Francesc, va seguir treballant de jardiner per als mateixos empresaris, en llocs tan emblemàtics com el jardins de Pedralbes o en altres jardins privats de cases de l'alta aristocràcia catalana, que es disputaven els seus serveis, per la gran professionalitat com a jardiner, que en Francesc sempre havia demostrat.

Casament i canvi de feina Es va casar l'any 1930 amb una noia que es deia Adela, amb la qui tingué dos fills, en Joan i en Quimet i posteriorment a l'any 1934 amb la Maria Sala i Domingo (1909-1983), natural de Tàrrega. Amb la Maria tingué dos nois més, en Ramon al 1935 i en Manel al 1943, traslladant la seva residència al carrer París de Barcelona del barri de Les Corts, a prop del camp de futbol del Barça.

Un dia, però, van encarregar a en Francesc el manteniment dels jardins d'un conegut personatge de la vida barcelonina, que no era altre que el doctor Enric Cera Buixeda - metge i burgès barceloní conegut a Arenys de Munt per ser propietari del castell de “Can Jalpí - i el Dr. Cera en l'observar el virtuosisme d'en Francesc treballant el jardí li va proposar de quedar-se fixe a casa seva. Proposició que ell va acceptar sense pensar-s'ho ni un moment.

El Doctor Enric Cera (1882-1958), vivia en una casa senyorial construïda l'any 1904 per l'arquitecte Enrique Sagnier a l'estil de les cases del Alps suïssos, a la zona de Sant Gervasi i que disposava d'un gran jardí, que en

/36

|Recordant a...

Francesc s'encarregà de tenir sempre a punt i ben cuidat. A més, el Dr. Cera tenia uns laboratoris molt a prop de casa seva, on hi fabricava unes fórmules magistrals entre les que hi destacaven, el “Tónico Nervioso Cera”, el “Febrocil Cera” i el “Sanaform”, molt populars a principis de segle XX per les seves propietats curatives i reconstituents. També cal destacar l'important paper del Dr. Cera en la fundació del Real Automòbil Club de Catalunya, del qual en fou president, de la invenció de l'autocaravana o de la promoció de la cultura catalana.

En Francesc hi estigué treballant durant molt de temps, mantenint els seus jardins en perfectes condicions fins que esclatà la guerra. Aleshores la família Cera marxà fora del país per temor a possibles represàlies dels anarquistes que perseguien els burgesos de dretes i encarregaren a en Francesc que amagués les seves joies i diners, mentre ells estaven fugits. En Francesc va fer un forat al jardí entre les plantes i allà conservà els cabdals d'aquella família de burgesos durant tot el temps que durà la guerra, ja que ell no hi va anar, a causa de la seva edat i quan van cridar la seva lleva la guerra ja s'estava acabant.

A la tornada del seu exili voluntari, un cop acabada la guerra, la família Cera va poder recuperar totes les seves joies, fet que va ocasionar que en Francesc es convertís a partir d'aleshores en home de confiança i jardiner oficial de la finca. Però, quan tot ja havia passat i les penalitats de la guerra oblidades, una desgràcia va caure sobre la família d'en Francesc. El seu fill Ramon va tenir problemes de salut i hagué de ser operat d'un gran quist.

Necessitaven remeis, que el Dr. Cera feia portar d'Amèrica, a més de proporcionar-li els que comercialitzava al seu laboratori, com el reconstituïen “Febrocil Cera” Arribada a Arenys de Munt L'Enric Cera, però, per agrair a en Francesc el seu exemplar comportament envers la seva família, li oferí fer-se càrrec dels jardins del castell de “Can Jalpí” d'Arenys de Munt –una finca que acabava de comprar – i que en Francesc acceptà de bon grat, traslladant-se l'any 1943 amb la seva dona i els seus 4 fills a una casa que el Dr. Cera li havia buscat, situada al carrer Barracà n. 1 (actualment carrer Panagall del barri del “Pi Gros”).

Tot això, passava l'any 1947, època, en què l'alcalde d'Arenys de Munt era en Josep Mas i Muñoz i com que el franquisme estava encara en plena efervescència, en Francesc que era un republicà de pedra picada no li acabava de fer massa el pes.

Però, tot i això, acabà treballant de jardiner per a l'ajuntament, encara que tenia fortes discussions amb l'alcalde Mas, que s'acabaven sempre anant plegats a fer un cafè.

Un cop establert a Arenys de Munt es dedicà a la seva feina de jardiner de “Can Jalpí”, tenint cura del conreu de les flors, sobretot lliris, que cultivaven en grans quantitats per vendre'ls a les floristes de les Rambles de Barcelona. Es va especialitzar en lliris d'aigua i de Sant Antoni que plantava al tros d'hort on actualment hi han les pistes de petanca i al davant de la masoveria, en un cobert, que actualment encara existeix, hi guardava l'euga i el carro i a més hi tenia un petit despatx per portar els comptes de la venda de flors. A la part on ara hi ha el “Xiringuito” era on el masover Lluís hi sembrava hortalisses i llegums.

En Cera i en Francesc anaven a mitges en els beneficis. En Cera hi aportava el terreny i en Francesc la feina de cultivar les flors i cuidar-se de la venda. Primer amb el carro i el cavall en Francesc portava les flors a la seva parada de “Les Rambles de Barcelona” i desprès era el camió del transportista Ramon Vernis, l'encarregat de dur-les fins a Barcelona i deixar-les a la Boqueria. En Francesc arribava amb el tren, les recollia i les portava a la seva parada, que estava situada a prop dels magatzems “El Sepu”. Per descomptat que no plegava fins que havia venut tots els lliris, que li anaven a comprar les floristes de “Les Rambles”. Els dissabtes l'acompanyava el seu fill Manel, que s'ho passava d'allò més bé i havent-hi els magatzems Sepu al costat sempre aconseguia que el pare li comprés una cosa o altra.

L'any 1951, com hem dit més amunt, va plantar el pi més famós d'Arenys de Munt, el “Pi Gros”, però malauradament aquest pi va “caure” , sense que ningú sabés com, l'any 1977 i al cap de 3 dies de caure el pi en Francesc va morir. Casualitat o.......?. Al cap de poc temps el grup encarregat de fer l'enramada del barri (en Manel, en Campàs, en Clopés, en Roura i altres) van decidir que s'havia de tornar a plantar el pi, tasca que la van encarregar a en Manel i anaren a buscar-ne un a Vallgorguina.

Actualment encara continua dempeus.

En Francesc de soldat

En Francesc (esquerra) a Can Jalpí en una plantació de crisantems

Torre de l'Enric Cera a Sant Gervasi

/37

|Recordant a...

En Francesc i la Maria al casament del seu fill Manel

Nou canvi de feina L'any 1955 en Francesc va decidir plantar-se pel seu compte. Deixà Can Jalpí i no li fou gens difícil trobar clients que necessitessin els seus serveis. Torres i xalets d'Arenys de Mar i de Munt, la fàbrica Grober, com també l'Ajuntament el contractaven per fer el manteniment dels seus jardins o per fer-ne de nous. Quan l'Artés de Arcos finançà la pista d’hoquei i el seu enjardinament en Francesc i el seu fill Manel es van encarregar de la part verda. Van plantar dues oliveres - que les havien anat a buscar al cementiri – entre en Manel i en Pito Ortuño. A Can Terrades hi van plantar uns xiprers que es poden veure quan passes per la carretera de Torrentbò. En Francesc va comprar una haca a en Moreu i un “Xarret” a ca l'Arquer i Riera avall anaven a treballar als jardins de les torres d'Arenys de Mar o fins i tot a Mataró.

Però,com que en Francesc anava sovint a la casa d'en Ramon de la Grober, aquest li va proposar de fer de sereno a l'empresa, al mateix temps que faria de porter i continuaria fent de jardiner. En Francesc acceptà i cap allà l'any 1967 anà a viure a la porteria de la Grober. S'hi posava a les deu de la nit i acompanyat de la gosa “Quina” es passava la nit vigilant fins a les 8 del matí. Abans de plegar, però, tocava la sirena a tres quarts de vuit. Degut al seu caràcter de persona que no podia estar quieta, dormia poques hores i amb el seu fill Manel feien els treballs de jardineria que els encarregaven els particulars o l'Ajuntament, que aleshores estava governat per l'alcalde Torrent “Peret Boira”.

L'actual Pi Gros plantat per en Manel Costas

En marxar a viure a la Grober, a la casa del Barracà hi anà a viure el seu fill Manel quan es va casar amb la Maria Angeles Zafra, i fou precisament en Manel el que va continuar la feina del pare, primer ajudant-lo a ell i després portant personalment el negoci. Va fer de jardiner i de cultivador de plantes i flors, fins que es decidí per dedicar-se a fer de majorista, comprant als vivers i venent les flors als paradistes del

“Mercat de la Flor” de Barcelona i de Vilassar de Mar. Per això van muntar una empresa amb el nom de “Manel Costa Sala” i que més tard passà a nomenar-se “Arenys Plant, S.L.”. Avui dia amb en Manel i la Maria Angeles jubilats son els seu fills Manel i Montse els que segueixen amb la feina de vendre i comprar flors.

Els altres tres fills d'en Francesc van treballar en diferents feines. En Quimet, fent de venedor de pastes, en Joan de fuster i en Ramon va ser molts anys el forner de Can Corrioles, on també feia de “Torrador de Cafè” i de “maquinista” al cinema del mateix propietari.

En Francesc no es va jubilar fins que va morir l'any 1977. Sempre, poc o molt, continuà treballant ja que era una persona molt activa i que portava una vida tranquil·la i sense buscar-se massa problemes. Va venir de la capital, però s'adaptà amb facilitat a la comunitat d'Arenys de Munt i aquí arrelà ell i la seva família, En poques paraules, un barceloní que es va guanyar el dret a ser considerat un arenyenc de “primera”.

“Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i l’esperança” (Wangari Maathai (1940-2011) biologa keniana.

Elias Surroca i Campàs

/38

|El racó de l'Humanista

EQUILIBRI Només l’univers manté l’equilibri. La natura s’esforça per conservar-lo, tot i que l’home intenta fer-li perdre’l. També el nostre cos funciona dins d’un equilibri. En l’aspecte físic aquest es trenca, quan la salut falla.

El món , la societat, les persones, amb major o menor proporció, hem perdut l’equilibri.

L’antònim d’equilibri és desequilibri i d’això en saben molt els psiquiatres.

El desequilibri no arriba a ser una malaltia. És una simple debilitat.

Equilibri té el seu origen al llatí: aequilibrium, que al seu torn deriva d’aequum i de libra. Resumint, podem definir-lo com: repòs, estabilitat, constància, ... És molt fàcil perdre l’equilibri i passar al desequilibri. Hem de lluitar per recuperar-lo.

No podem oblidar la correlació de las dos partes: Mens sana in corpore sano.

No és possible un bon equilibri mental sense un adequat equilibri físic. Una altra vegada tractarem sobre l’exercici, la higiene alimentària, el treball, el descans, la son, ...

Ara ens limitarem a indicar algunes recomanacions o formes de conducta que ens poden ajudar a mantenir o recuperar l’equilibri.

-Llibertat sense llibertinatge. Ni massa lliures, no massa independents. No ser esclaus de res ni de ningú.

Defensar la democràcia sense caure en l’anarquisme.

-Caràcter jovial. Bon sentit de l’humor, però mantenint una constància.

-L’equilibri està renyit amb la pressa. Ens hem d’acostumar a fer les coses al seu temps i a saber distribuir-les bé.

-Tenir vitalitat, dinamisme i optimisme. Avivar il·lusions, fins i tot pinzellades de fantasia i poesia. Ser capaç de meravellar-se. Tenir imaginació i saber buscar solucions.

-Esforçar-se a conèixer-se bé. Valorar el silenci. Acostumar-se a reflexionar abans de parlar.

-Cercar sempre el benestar i la felicitat de qui ens envolta.

-Ser lleial i generós.

-Disposat sempre a ajudar i a donar-se als altres.

-Trobar el veritable sentit i la filosofia de la nostra vida i tenir amor per ella.

-Preocupar-se més per ser, que per tenir. Valorar més la qualitat de vida que la quantitat.

-Tenir un nivell d’aspiracions, ni massa elevat, ni massa modest. Ni massa ampli, ni massa estret.

-Tenir una estabilitat emocional, sentimental i d’esperit.

-Ser amo i tenir domini de si mateix, saber el que un vol; quan sigui necessari agafar el timó i conduir la nostra nau.

-Personalitat forta, persistent i tenaç. Sòlida voluntat, però sense obstinació, sabent, quan convingui, realitzar els canvis necessaris.

-No deixar-se portar per suggestions ni temptacions.

-Tenir domini dels complexos.

-Jutjar a consciència i escollir juiciosament.

-Tenir estabilitat en els actes, conducta, judicis i opinions.

-Tenir una personalitat autònoma, madura, estable i ben organitzada.

-Ser objectiu, serè i estable.

-Actuar amb sentit comú i tenir sempre els peus a terra.

-Tenir bon domini i control de si mateix, i conservar l’aplom i la postura.

-Tenir desitjos d’enriquiment cultural i de progrés.

-Ser moderat i prudent. Conservar la serenitat i la lucidesa.

-Donar a les coses la importància que tenen.

Carlos Rodríguez escriptor i humanista.

/39

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

FRASES QUE FAN HISTÒRIA Al llarg de la història s’han dit frases famoses impactants o enginyoses que queden a la memòria.

Samaranch amb convicció la bona notícia dona: “A la vila de Barcelona ens fa una gran il·lusió”.

En Lluís Galinsoga director de la Vanguardia posava la gent en guàrdia amb una frase feixuga.

Agafant-nos de les mans i amb un castell de focs haver aconseguit els jocs celebrem els catalans.

Quan Galinsoga va dir “Els catalans són una merda” provocava una esquerda a la Catalunya d’ahir.

Guardiola ho va dir emulant a Tarradellas, de les frase més belles és “Ja la tenim aquí!”.

Segons Bobby Deglané “Quan un català parlava semblava que lladrava”, ja que no els entenia bé.

De les copes d’Europa aquesta n’és la primera, amb una bona trempera brindarem amb una copa.

Però el que sap tothom és que aquí a molts gossos siguin petits o grossos Bobby els posem de nom.

Quan Zapatero deia: “Vetllaré per l’Estatut” semblava prou convençut tot i que ni ell s’ho creia.

Tarradellas ha tornat del seu exili francès com si no passés res amb la Generalitat.

Dona lluitadora i tenaç presidia el Parlament, “Posi urnes, President” demanava a Artur Mas.

Des del balcó principal ha estat d’allò més fi amb el seu “Ja sóc aquí” que és una frase genial.

Era Carme Forcadell defensora de la terra, vol la pau i no la guerra per tenir un futur bell.

“Peix al cove” és una cita que es diu de Jordi Pujol quan del govern espanyol aconseguia una fita.

Deia el Partit Popular “Ni caixa “B”, ni corrupció”, per mentir a la nació els ha costat molt car.

S’havia d’estar agraït com aquell vell pidolaire que va amb el cul a l’aire i una almoina fa profit.

De frases transcendents sabem que abans o després en sentirem moltes més, esperarem ben atents!

Pere Marpons Colomer

/40

|Opinió

Tal com raja SOM ÉSSERS SENSIBLES Ens sentim com una roca, ens sentim que ho podem tot i de cop ens trobem amb una paret inesperada que ens fa sentir vulnerables. El control sol ser només una il·lusió i pot ser una gran font de desconeixement. Perquè si volem controlar, apartem del camp de visió tot allò que ens destorba i és precisament això el que pot ser més interessant. Efectivitat i eficiència per desmarcarnos de l’error, eliminar les variables estranyes per veure només l’objecte d’estudi, les xarxes socials per emocionar-nos d’amagat i mostrar només allò que ens interessa. L’ésser humà es passa la majoria del temps provant d’amagar allò que el fa més vulnerable i fent-ho es perd certa expressivitat. No vull defensar la ingènua espontaneïtat, que tampoc és això, però vull donar a entendre una altra dimensió més enllà de la por a ser vist en falta.

L’acudit, el lapsus, algun somni sorprenent, són moments subjectius que ens fan sentir vulnerables i també divertits. El psicoanalista austríac Sigmund Freud se’n va fer un fart de parlar d’això, us proposo durant aquest estiu llegir per exemple La interpretació dels somnis*, un llibre pler de literatura i saber. Com deia Freud, els somnis són la via règia a l’inconscient i l’inconscient és quelcom a tenir en compte valgui la paradoxa. Darrera de la psicoanàlisi hi ha un munt de persones més o menys sàvies amb el desig de desvelar allò que ens permet viure de la millor manera possible, això sí, cadascú la seva. *LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS. SIGMUND FREUD. Trad. JOAN LEITA. Ed. Empúries. 2 volums.

Jordi Alcàsser. Psicòleg

/41

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta seccio reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bustia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

DONAVIVA DONA OBLIDADA Avui parlarem d'Amparo Poch i Gascón, metgessa i lluitadora per les llibertats.

Ella havia caminat des de la seva infantesa amb una resolució que ni els seus familiars van entendre mai. D'on li venia aquella lúcida precocitat, saber tan clarament el que volia i on anava? No és fàcil d'entendre des de la talaia de la seva modesta llar, on imperava la severitat castrense del seu pare i la pudicitat de la seva mare.

Va néixer el 15 d'octubre de 1902 a Saragossa, al carrer de Pinatelli, i als 12 anys, sense abandonar el barri, la família es va traslladar al carrer paral·lel de la Misericòrdia.

A prop hi havia l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia, que atenia indigents, on diàriament contemplaria l'espectacle d'una humanitat malalta: La Real Casa de la Misericòrdia, l'hospici, on les mares deixaven els seus fills al torn de la caritat. En aquest paisatge urbà, mirall del món dels desheretats, s'han de buscar les claus d'aquesta obstinada dedicació social des del camp de la medicina, que va constituir la dimensió real de la seva existència.

Amparo Poch obtenia el Premi Extraordinari de Llicenciatura el curs 1928-29. Els aspirants van ser sis homes i ella sola com a dona. La nova doctora de Medicina i Cirurgia anunciava el 13 d'octubre a La Voz de Aragon l'obertura d'un consultori mèdic per a dones i nens, amb horari especial per a obrers. El seu compromís a triar la medicina va ser mitigar el dolor i el patiment a la gent sense recursos.

A les acaballes de l'any 1967, en caure malalta, va voler tornar a la seva terra, però les seves germanes, ultracatòliques, li van prohibir donada la seva vida de dona lliure.

Va morir a Tolosa, assistida pels seus companys d'exili, als quals va llegar les seves pertinences.

Amparo Poch i Gascón

LA DONA CAMINA EN LA SEVA EVOLUCIÓ, ADQUIREIX PERSONALITAT DIA PER DIA, CAMINA I S'ESFORÇA, ABORDA DE CARA ELS PROBLEMES, DONA LA CARA A LA VIDA. Maria Zambrano Donaviva Som al 1r pis de Can Borrell, els dilluns de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

El nostre e-mail és: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 678 795 625

/42

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt PUNTAIRES D'AVUI Volem agrair a totes les puntaires que van participar a la XXV TROBADA DE PUNTAIRES del dia de Sant Joan i especialment a totes les persones i entitats, com els Voluntaris d’Arenys de Munt, la Brigada Municipal, els patrocinadors comercials i entitats bancàries, l’Ajuntament, les puntaires col·laboradores, les senyores Mercè Colomer al micro i Dora Marqués dissenyadora del cartell, les persones donants de regals per la rifa, etc. que ens van ajudar perquè cada any la Trobada sigui més completa i més festejada per un poble que valora les puntes i les puntaires.

Des de fa molt de temps, des de la nostra Associació de Puntaires, detectem que l’activitat de fer puntes costa molt que interessi a les famílies amb infants i que les seves filles o fills aprenguin una artesania que té molt a veure amb Arenys de Munt, amb la seva història mil·lenària, amb la seva particular idiosincràsia i amb la seva cultura popular.

Podríem pensar que ara no és com abans, quan les puntaires feien puntes per guanyar-se uns diners per ajudar a la família i per tenir més qualitat de vida. Això té a veure amb què actualment ningú no vol continuar ni aprendre per la falta de professionalització, perquè no dona diners per viure ni interessa a qui podria fer quelcom per promocionar un art que no ens resignem a perdre.

conductes i vies per millorar la comercialització dels productes amb les noves tecnologies.

Sempre havíem pensat que una de les prioritats d’un poble com Arenys de Munt, amb una història i un reconeixement del Departament de Cultura i Artesania de la Generalitat de Catalunya que va atorgar a Arenys de Munt i a l’Arboç del Penedès zona d’interès artesanal de les Puntes de coixí, seria dedicar més esforç a promocionar les puntes i les puntaires i, especialment, les puntaires infantils, per continuar la tradició i per millorar l’activitat educativa diferenciada de les altres poblacions del Maresme.

També havíem pensat que algun dia Arenys de Munt, amb els seus representants, podríem participar i parlar del futur del fons històric de les donacions de les puntes que fan les puntaires i que estan guardades en calaixeres privades de moltes cases que esperen poder ser catalogades i exposades com a part de la història d’Arenys de Munt.

Esperem que els desitjos es tornin realitat i aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances d’estiu per tornar a carregar les bateries dels boixets perquè teixeixin les millors puntes d’Arenys de Munt.

Us ho desitja la vostra Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt.

Al mateix temps, pensem que no es donen les condicions perquè a qui li toqui resoldre aquesta incògnita millori la difusió dels valors de l’artesania puntaire, incentivi la creació de productes i activitats que apropin tota la nostra tradició puntaire a la població catalana i veïna, i que s’esmerci a cercar

/43

|La bústia

Partit Demòcrata "PATIS OBERTS"

AI, L'HEMEROTECA...

El poble d’Arenys de Munt té força limitat l’espai per a l’esbarjo i el lleure. Els nens i nenes necessiten zones d’esbarjo a l’aire lliure per divertir-se, la majoria d’infants no disposen de pati o de jardí a casa per poder fer-ho. És per això que demanem posar en marxa aquest projecte de “Patis Oberts” amb l’objectiu d’obrir els patis de les escoles que s’hi vulguin acollir, com a espais d’ús públic per a famílies, nens i adolescents fora de l’horari escolar, caps de setmanes, dies festius i en període de vacances escolars, oferint una alternativa d’oci.

Es potenciaria l’ús dels centres escolars fent possible la utilització dels patis i donar una alternativa de lleure als infants, joves i famílies, en un entorn segur i de proximitat posant al servei de la població una infraestructura ideal per al joc. Donar l’oportunitat de tenir un lloc de trobada per a infants i joves que no sigui la Plaça, carrers o altres espais poc cèntrics.

Des del Partit Demòcrata vam formular aquesta petició a l’equip de govern, en el ple de juny d’enguany. I ens van respondre que ells ja volien ferho i que així ens ho van manifestar en l’anterior ocasió que els hi vam plantejar.

Creiem que el temps que hem esperat per tornar-ho ha demanar ha estat més que prudencial, ja que vam sol·licitar-ho el juny del 2017.

Així doncs, esperem que ara es pugui portar a terme aquesta actuació i no haguem d’esperar a tocar les properes eleccions municipals per veure-ho.

Veïns, veïnes. Nens i nenes. Quan semblava que tot estava perdut, quan semblava que continuaríem en el xoc de trens planejat des de la dreta espanyola i catalana, la justícia, aquella que els independentistes tant detesten i quan els interessa no reconeixen, ha donat un cop de timó i ha provocat la caiguda d’en Rajoy i tota la jugada. La sentència de la Gürtel ha provocat una reacció en cadena que ha portat a la caiguda del PP i la pujada a la Moncloa de Pedro Sánchez. Sí, un president amb peus de fang ja que amb poc més de 80 diputats és molt difícil governar, i més tenint en compte que aquells qui li han donat suport ràpidament han exigit allò de “qué hay de lo mío”. Però era ara o mai. Veurem com evoluciona ...

Fa uns anys, en la moció de censura que es va fer vers l’anterior alcalde, l’actual va proclamar allò que “representaria a tots els vilatans, els què són independentistes i els què no”. Dia que passa, dia que renega de la seva afirmació.

Davant de l’onada “dels somriures” dels CDR, el Ple va proposar sancionar a aquells qui retiressin llaços grocs, i després va matissar que només seria a aquells qui vinguessin de fora, encaputxats o de manera violenta o incívica. Clar, omplir la Plaça Catalunya, lloc de sortida d’una escola i de reunió i jocs de nens i nenes, de creus com si fos un cementiri, i tapar l’estàtua de la puntaire amb adhesius grocs, és molt cívic. Tant com pintar les parets, trencar bancs i mobiliari urbà, no recollir els excrements dels gossos. Els espais públics són només dels independentistes. De la resta, no.

I encara pitjor va ser quan la consellera Clara Ponsatí des del seu “exili” a Escòcia va reconèixer que el Govern jugava al pòquer amb el Gobierno i que anaven “de farol”. I quan l’ANC vol fer un llistat de les “bones empreses catalanes” per afeblir les de l’IBEX35, però el Govern GenCat va dir que no està d’acord (o sí).

La propera jugada serà marcar-se el front amb un llacet groc? Potser ... Seguirem el cas ...

PSC Arenys de Munt.

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant.

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant.

/44

PSC Arenys de Munt

|La bústia

Arenys de Munt per la República PRIMÀRIES PER CONVERTIR LES MUNICIPALS EN EL PRIMER PAS EFECTIU DE LA REPÚBLICA DE CATALUNYA L’1 d’octubre el poble de Catalunya va decidir autodeterminar-se i el poble d’Arenys de Munt va ratificar la seva voluntat republicana i d’alliberament nacional.

El 3 d’octubre, el 8 de novembre, el 7 i el 21 de desembre ho vam tornar a demostrar superant la repressió i l’ocupació de l’Estat espanyol.

Malgrat la nostra voluntat i la nostra resistència, encara no hem fet efectiu el mandat de l’1-O. Sovint, massa sovint, la nostra voluntat ha superat la capacitat dels partits polítics.

En el moment actual no podem deixar passar cap oportunitat per fer efectiva la República. A Arenys de Munt hem d’aprofitar les properes eleccions municipals per aconseguir la unitat i la transversalitat ciutadana per anar més enllà.

Empoderem-nos com a poble actiu i construïm una llista municipal unitària, de forma clara, democràtica i transparent, amb candidats/es actius i determinats a fer efectiva la República i que englobi formacions polítiques i vilatans.

Si consideres que tens quelcom a aportar i sumar, contacta amb nosaltres a: arenysdemuntxlarepublica@gmail.com i apunta’t a la convenció que es realitzarà el proper 14 de juliol a Granollers a la pàgina web: www.primariesrepublica.cat Treballem tots plegats per aconseguir dur a terme el mandat popular de l’1 d’octubre i exercir el control del territori per defensar la República Catalana.

Arenys de Munt per la República

Ara ens trobem en un moment transcendental de la nostra història i les properes eleccions municipals es presenten com una gran oportunitat per ultrapassar la situació política actual i per organitzar-nos de nou, des de la base, per assolir el nostre objectiu final: La República de Catalunya.

L’independentisme és d’arrel popular i transversal, amb voluntat d'acció política, que és on trobem la defensa heroica dels col·legis i de les urnes de l’1-O.

/45

|La bústia

Grup Municipal CUP Arenys de Munt EL QUE HEM PACTAT EN EL PRESSUPOST 2018.

ACCIONS A L’ESPAI PÚBLIC. En aquest Batec us detallem les accions per a millorar l’espai públic, millores que ens afecten a tots i que molt sovint passen desapercebudes en un pressupost: • 10.000€ per lluitar contra els excrements de gossos a l’espai públic, amb la recerca a través de l’ADN. • 4.000€ per a la neteja de les herbes de les voreres del poble, tot i que al final l’aplicació serà de 15.000€, per la neteja trimestral d’herbes de les voreres i carrers del poble.

• 3.000€ per a l’eliminació de cables elèctrics de serveis municipals. Cables que, per les obres, hi ha per la riera, que han quedat oblidats i que poden ser un perill, sobretot per als nens.

• 5.000€ per a la reparació de carrers i voreres malmeses, dins de l’aplicació d’inversions a la via pública, per resoldre aquells petits sots que hi ha a alguns carrers, lloses de voreres desenganxades, esglaons que per algun motiu s’han trencat i que poden provocar caigudes.

/46

• 3.000€ per a la substitució de miralls dels carrers per uns més grans, segurs i visibles, per resoldre un problema endèmic que en moltes ocasions afecta la seguretat viària.

• Per a l’eliminació de barreres arquitectòniques al cementiri i millora de les actuals demanàvem 5.000€, tot i que en el pressupost s’hi destinen 40.000 euros en un projecte que ha de costar 120.000€ i que es realitzarà en 3 anys consecutius.

En el proper Batec us informarem dels projectes que, tot i no tenir partida pressupostària, també s’ha pactat poder-los desenvolupar.

Assemblea de la CUP d’Arenys de Munt

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

L'ENDEVINALLA DEL MES Sóc blanca com la neu i plana com la mà.

Qui sóc?

LES SOLUCIONS Endevinalla de juny: el cirarer

FELICITATS! Nenes i nens que fan anys aquest mes: JANA MÀRTIR ALFARÓ, 14 anys

JUDIT SALVADOR GONZÁLEZ, 14 anys

ROGER de la ASUNCIÓN SAURÍ, 9 anys

AITANA CAMPASOL FERNÁNDEZ, 13 anys

ARIADNA PENYA BARRABÉS, 10 anys

IONA ALCÀCER MACHIN, 7 anys

SUJAN VALLVERDÚ TURON, 14 anys

MARC MARTÍNEZ TORRENT, 10 anys

JUDIT SALVADOR GONZÁLEZ 14 anys

MARTINA CAMPÍ MOLET, 13 anys

NEREA MAIZ MOLLFULLEDA, 13 anys

BET DAUMAL ARTIGAS, 7 anys

BERTA MARTÍNEZ SOLER, 14 anys

PAU VIÑAS VALLS, 13 anys

MARTINA TORRENT RENGEL, 3 anys

Si vols que et felicitem pel teu aniversari, fes-nos arribar a centre&centremoral.cat el teu nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/47

El mes de juny el Centre és viu ha organitzat tot un reguitzell d'activitats per recaptar diners per a les obres de reforma del Centre, entre elles s'hi va sumar l'escola de dansa La Riera que va celebrar l'espectacle de final de curs a la Sala Gran del Centre donant els 1166,50€ de recaptació de les entrades comprades per 205 espectadors. Moltes gràcies!

Descobreix totes les fotos de l'acte:

La imatge del mes

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant.