Batec Abril 2017

BALDOMER TORRENT, I PREMI CENTRE

BALLADA DE RAMS

pàg 4

LA PASSIÓ arriba al Centre pàg 6

ENTREVISTA jordi Clopés i Garrell

Exclusive interview with

Baldomer Torrent va ser el guardonat amb el I Premi Centre lliurat per la seva Manila's Rising Sun extensa dedicació com a voluntari del Centre. Pàg 3.

pàg 18

253 .mún / 7102 LIRBA

REVISTA DEL CENTRE MORAL D'ARENYS DE MUNT

Continguts 03/ Del Centre 09/ El racó dels escacs 10/ D'Arenys, casa de la vila 14/ D'Arenys, gent i societat 18/ L'entrevista

04

05

20/ D'Arenys, esports 22/ De la Parròquia 25/ Del temps 27/ Batecs de Natura 29/ Biblioteca 30/ Cartellera 31/ Calendari 33/ Agenda

06

14

34/ Recordant a...

38/ El Racó de l'humanista 39/ Opinió 41/ La Bústia 47/ Entreteniments 48/ La Imatge del mes

Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

25

34

Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Equip |Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia: Batec i Jordi Torrent. | Impressió: Climent Colomer Colomer i Martí Rovira Tutó. | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

|Del Centre

EDITORIAL

Aquest abril, vull dedicar aquesta editorial a tots els voluntaris que cada dia donen vida al Centre. Amb aquest propòsit us deixo un fragment del discurs de presentació del I Premis Centre estrenats el passat 19 de març.

Des de la Junta del Centre ens fa molta il·lusió estrenar aquests nous premis que neixen amb la voluntat de reconèixer l’enorme tasca que realitzen dia a dia la desena de voluntaris que tenim al Centre.

Us haureu fixat que anomenem en plural aquests premis quan en realitat avui només donarem un guardó. Els anomenem en plural perquè tot i reconèixer la feina i trajectòria d’una persona, en realitat, tenen vocació de ser corals aquests premis. El Centre cada dia tira endavant per un col·lectiu de persones, implicades i compromeses amb l’entitat que dediquen el seu temps lliure i talent a fer-nos créixer, a apropar-nos la cultura, a cohesionar-nos cívicament a conèixer-nos entre nosaltres tot i les diversitats, els problemes del dia a dia i sovint les poques disponibilitats. Tot això és gràcies a un equip impressionant de voluntaris a qui no ens hem de cansar mai d’agrair tot el que fan.

El guardó que tenim just aquí, a sobre la taula, us l’heu de sentir ben vostre voluntaris, sou vosaltres que l’heu fet possible i és cada una de les vostres contribucions a l’entitat que el fan valuós i transcendent. Moltes gràcies.

Esteve Torrent Fontbona President

tnerroT idroJ | aifargotoF

Fragment del discurs de l'acte de lliurament del I Premi Centre:

BALDOMER TORRENT, GUANYADOR DEL I PREMI CENTRE Diumenge 19, dia de Sant Josep patró del Centre, a la Sala Gran es va viure un vespre molt especial. Per primera vegada a la història es varen lliurar els nous Premis Centre que busquen ressaltar el valor de l'enorme tasca que dia a dia realitzen la desena de voluntaris del Centre. En la primera edició el premi va recaure a Baldomer Torrent i Crous que incansablement i des de ben jove ha contribuït a tirar endavant i a fer créixer el Centre des de diferents seccions i àmbits, entén l'entitat com a punt cívic central a Arenys de Munt: teatre, xerrades a la llar des del grup Barretina, teatre infantil, concurs de pessebres, recitacions poètiques, Pastorets, el Batec... la presència d'en Baldo al Centre és extensíssima i sempre realitzada amb grans dosis humilitat.

Just en acabar la innovadora experiència teatral de Pessics de Crema, un vídeo amb un recull d'imatges dels centenars d'experiències culturals que el Centre ofereix a Arenys de Munt va marcar l'inici de l'esdeveniment. El vídeo, amb una emotiva música, mostrava imatges d'activitats tan realitzades a l'interior de les instal·lacions del Centre com en l'espai públic d'Arenys de Munt: ballades de sardanes, danses d'Arenys de Munt, flama del Canigó, performances reivindicatives, mostres d'entitats, fires, escacs, tenis taula, teatre, esbart, coral, cinema, teatre familiar, cavalcada de reis, pessebres, xerrades, bambolines i espais tècnics... tot un recull de les activitats i dels voluntaris que les han dut a terme i de les que n'han gaudit un total de 8962 persones.

Descobreix el vídeo dels I PREMIS CENTRE:

/03

|Del Centre

PER RAMS, BALLADA DE TOTS ELS GRUPS DE L'ESBART

tnuM ed synerA'd trabsE| lletraC

Com ja de costum, l'Esbart Dansaire del Centre Moral d'Arenys de Munt oferirà la tradicional Ballada de Rams el proper diumenge dia 9 d'abril a les 18h a la Sala Gran del Centre Moral. Un espectacle de danses tradicionals dels Països Catalans a càrrec dels sis grups de l'esbart: des de l'acabat d'estrenar grup de Benjamins fins al Cos de Dansa.

En total seran 21 danses. Un recital presentat en dues parts on es demostraran damunt de l'escenari, els coneixements apresos en mesos de treball dels petits dansaires (i dels no tan petits), els tradicionals vestits de cada zona preparats amb cura per l'equip de Vestuari de l'Esbart i l'acompanyament de la il·luminació ideal per fer lluir la representació.

Les entrades es poden adquirir a partir del 3 d'abril a les 17h a www.centremoral.cat i a secretaria del Centre.

Preus col·laboració: 9€ general I 6€ socis.

Cartell de l'espectacle de la Ballada de Rams de l'Esbart d'Arenys de Munt

La ballada serà possible gràcies al següent equip de voluntaris: Monitors: Maria Closa, Jesús Coca, Miriam Duran, Lydia Izquierdo, Maria Lladó, Sergi Ojeda, Elena Ordeig, Àlex Pujol, Júlia Ramos, Eduard Roca i Mireia Subirana.

Equip de Vestuari: Marta Garcia, Paquita Roca, Maria Closa i Berta Rossell.

tnerroT idroJ | aifargotoF

Tècnic de so: Gaspar Casals. Tècnic d'il·luminació: Joan Casadamunt.

Presentació: Mercè Colomer. Regidoria: Raquel Serrat.

Coordinació: Sergi Ojeda. Direcció: Carles Marpons Escena de la Ballada de Rams del 2016

/04

|Del Centre

EL CIRC ARRIBA AMB LA SEGONA SESSIÓ D'INSÒLITS

(In)finit és un espectacle de circ que narra la història d'una persona adulta atrapada pel seu treball, que necessita retrobar el desig de tornar a jugar. Barrejant circ, música i teatre, us convida a entrar en el món dels somnis i els records d'uns personatges peculiars, que amb les seves inquietuds posen en equilibri i desequilibri situacions i realitats infinites.

Preus col·laboració: 8€ general I 6€ socis I 4,5€ Joves entrades a la venda a secretaria del Centre i a www.centremoral.cat

naruD mairíM | lletraC

Després de la sessió inaugural del cicle INSÒLITS amb l'espectacle de música lírica EnCants de Dona, diumenge 30 d'abril, a les 8 del vespre, arriba el circ a la Sala Corrioles amb la segona proposta del cicle.

Descobreix el tràiler del cicle Insòlits:

AL MAIG NOVA SESSIÓ DE CINEMA FAMILIAR AMB CHARILE BROWN I SNOOPY ykS eulB | aifargotoF

El diumenge 7 de maig, a les 18.30h, nova sessió de cinema familiar al Centre.

ykS eulB | aifargotoF

Descobreix el tràiler de la pel·lícula:

imatge de la pel·lícula

Charlie Brown, Snoopy, Lucy, Linus i la resta de l'adorada colla de "Peanuts" debuten en la gran pantalla com mai els havíem vist: en animació en 3D d'última generació. Carlitos, el desvalgut més volgut del món, s'embarca en una cerca èpica i heroica, mentre que el seu inseparable company, l'adorable sabueso Snoopy, s'eleva als núvols per perseguir al seu archienemigo, el Baró Rojo. Nascuda de la imaginació de Charles M. Schulz i dels creadors de les pel·lícules d'HISSI AGE, CARLITOS I SNOOPY: LA PEL·LÍCULA DE PEANUTS demostrarà que fins al més desgraciat té el seu dia de glòria.

Preus col·laboració: 5,5€ general I 4,5€ socis I 3€ Joves entrades a la venda a secretaria del Centre i a www.centremoral.cat

/05

|Del Centre

PER DIJOUS SANT, LECTURA DRAMATITZADA DE LA PASSIÓ

asnaS craM| lletraC

Dijous 13 d'abril, Dijous Sant, el Grup de Teatre del Centre Moral i Veus de Munt, a les 9 del vespre, presenten la lectura dramatitzada de la passió: UN TAL JESÚS. Vint-i-cinc actors i sis actrius donant vida als trenta-set personatges d'aquest relat radiofònic, la coral Veus de Munt i l'equip de tècnics del Centre, ompliran l'escenari en aquest espectacle que ens presentarà una versió diferent de la Passió de Jesús.

Diferent de les tradicionals escenificacions de gran format que es representen arreu del territori català.

L'espectador contemplarà dalt l'escenari: els actors interpretant el seu personatge, llegint en un faristol o esperant el seu torn, els tècnics donant entrades, anivellant micros, il•luminant espais o llançant efectes de so, els cantaires movent-se per l'escenari buscant la posició més adient a cada moment per interpretar les seves peces, talment fos la gravació d'un programa de ràdio en directe.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/06

Gravació radiofònica d'Un tal Jesús el 2016

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

L'any passat es va encarregar de posar la veu al personatge de Jesús, l'enyorat Andreu Majó Roca. Mestre, activista, polític, animador i també catequista, que ha deixat empremta en moltes persones. Aquest any la representació serà en memòria seva. Un Tal Jesús es representa en reconeixement i agraïment a l'Andreu.

cetaB | aifargotoF

Diferent també perquè Un Tal Jesús mostra el Jesús històric, el Jesús humà, el que veien els seus contemporanis, tant els seus amics com els seus enemics. Aquest Jesús és el que ens presenten en els seus tres llibres els germans José Ignacio i Maria Lopez Vigil, titulats Un Tal Jesús, obra en la qual s'ha basat Montserrat Fontbona i Missé per fer l'espectacle.

Espectacle que té un precedent, l'any passat es va retransmetre per Ràdio Arenys de Munt el Diumenge de Pasqua. Enguany s'ha adaptat per ser presentat en directe a la Sala Gran del Centre.

|Del Centre

XERRADA: LA LLEI UNIVERSAL DE LA NATURALESA (LA LLUNA)

EL CENTRE FINALISTA ALS PREMIS RAMON CARNÉ

Donaviva en col·laboració amb el Centre organitza una nova sessió del cicle de les xerrades dels dijous on descobrirem La Llei Universal de la Naturalesa explicada per Carles Rodriguez escriptor, humanista i col·laborador del Batec a l'espai el Racó de l'humanista.

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català (ENS) és una confederació que aglutina la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral, la Confederació Sardanista, Agrupament d'Esbarts Dansaires, Federació de Pessebristes, Coordinadora de Pastorets, entre d'altres. La creació d'aquests premis vol reconèixer la feina desinteressada de totes les persones i col·lectius que treballen en l'organització i difusió de la cultura popular a Catalunya.

La sessió tindrà lloc a la Sala Corrioles el dijous 20 d'abril a 2/4 de 8 del vespre.

El Centre, per la tasca que realitzen les seccions de Teatre, Pastorets, Esbart, Coral veus de Munt, l'Agrupació Sardanista i el Grup Pessebrista en la promoció, difusió i manteniment de la cultura catalana, ha estat finalista als premis Antoni Carné. Per això, el 21 de març una delegació de 9 persones representants de junta i de les seccions implicades van assistir a la gala de lliurament dels premis a l'antiga fàbrica Estrella Damm un esdeveniment ple de moments entranyables que va evidenciar la bona salut de l'associacionisme cultural català, capaç d'aglutinar cada any més persones i generar propostes amb una gran repercussió social, artística i intel·lectual.

Finalment, el premi en la categoria d'entitat es va atorgar a la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec per la seva "capacitat d'aglutinar nombroses entitats de caire divers i contribuir a dinamitzar el teixit social d'un barri". Fundada el 1989, la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec està formada per més de 100 associacions i entitats adherides.

Representants del Centre a l'acte de lliurement dels Premis Antoni Carné

cetaB | aifargotoF

En la xerrada descobrirem la LLUNA (Llei Universal de la Naturalesa), actual adaptació de la llei més poderosa de l'Univers: La Llei de l'Atracció. El ponent, ens explicarà com la Lluna pot esdevenir una guia per aconseguir una vida satisfactòria en tots els nivells (personal, emocional, espiritual i físic). La Lluna ens pot ajudar a canalitzar el poder dels nostres pensaments i fer-los despertar, a apassionar-nos pels nostres desitjos, a saber escoltar el nostre cor, a viure amb i per amor, a dissenyar el nostre destí i crear el nostre futur, a potenciar l'enorme poder d'atracció que tenim i canviar la nostra manera de pensar i dominar el nostre propi destí superant les nostres pors. En resum: ens pot ajudar a ser feliços.

Aquest 2017, l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català ha entregat per primera vegada els Premis Ramon Carné.

/07

|Del Centre

CRÒNICA D'UN SANT JOSEP PLE DE TEATRE, CIRC I RECONEIXEMENT

cetaB | aifargotoF

Com ja és tradicional, el Grup de Teatre del Centre ha ofert una nova estrena teatral, aquest any però, la proposta ha estat del tot diferent. Recordant l'espectacle "El Viatge" que inaugurà la celebració del Centrenari, el Grup ha volgut tronar a posar en relleu els espais del Centre que aixopluguen les nombroses activitats de l'entitat oferint unes curtes, originals i ben diferents representacions en espais com l'escenari de la Sala Gran, el Celler, la sala de Tenis Taula o la Sala Corrioles. Tot un recorregut ple d'emocions i d'històries representades pels 14 actors del grup.

Sopar de voluntaris de les seccions tècniques

tnerroT ociuQ | aifargotoF

Moment del taller de circ

Descobreix totes les fotos de Pessics de Crema:

El mateix dissabte 18, l'Escola de Teatre del Centre també va celebrar la festa canviant els guions per cordes i teles i sense abandonar l'espai escènic van gaudir de tota una tarda dedicada al circ acompanyats de monitors de l'associació Encirca't amb seu a Arenys de Munt.

Aquest Sant Josep també s'ha volgut reconèixer l'enorme tasca que cada dia realitzen la desena de voluntaris que lideren i fan tirar endavant les seccions del Centre. Divendres 17, l'equip de voluntaris de les seccions tècniques (maquillatge, tramoia, perruqueria i vestuari) les seccions que sempre queden amagades entre bambolines, varen gaudir d'un sopar de reconeixement i el diumenge 19 es van estrenar i lliurar els I Premis Centre que evidencien que sense els voluntaris, el seu talent, implicació i generositat el Centre no existiria.

Socis, veïns i voluntaris van fer possible un Sant Josep ben especial.

PLAGUES Formigues - Transporten el pugó i no deixen treballar les arrels.

Còccids - Xuclen la saba.

Són com petxines Cotxinilla - Xucla la saba.

Són com petxines petites. Àfids o Pugó - Xuclen la saba.

Erugues - Mengen fulles i són minadores.

Aranya Roja - Fa una teranyina i és xucladora.

/08

tnerroT idroJ | aifargotoF

Aquest 2017, el Centre ha celebrat el seu patró d'una forma ben especial.

Cucs - Ataquen les arrels.

Tisoreta - Fan forats.

Trips - Insecte petit amb ales, provoca pics blancs o negres a les fulles i a les flors.

Mosca Blanca - És molt petita, xucla la saba.

Bavoses i Caragols - Fan forats a les fulles i mengen arrels.

Aicards del Ciclamen Provoca malformacions.

ANTÒNIA TARRÉS MIRÓ

|El racó dels escacs

JUGUEM A ESCACS

UNA MEMÒRIA PRODIGIOSA

Mat en quatre jugades Cada mes us oferim un nou tauler d'escacs amb una partida a mig començar i amb final en poques jugades. Tot un repte per als aficionats al joc d'escacs.

Al final de la pàgina en teniu la solució.

Un cop finalitzada una sessió de simultànies de Mikhail Tahl, en la que es va enfrontar a 38 contrincants alhora, es va acostar a ell un dels jugadors participants per comentar-li alguns aspectes de la partida. Aquest va ser el curiós diàleg: - Però ho hauria pogut fer millor en la jugada 17 - va contestar Tahl.

- No dirà que recorda tota la partida? - es va estranyar seu rival.

- Recordo totes les partides - va contestar amb tota tranquil·litat Tahl.

Aleshores, totes les persones presents van pensar que es tractava d'una fanfarronada de Tahl i ningú el va creure. Per això va fer una aposta. Va agafar llapis i paper i va escriure totes les jugades de les 38 partides, sense ni tan sols tenir un tauler prop. Sens dubte, una ment meravellosa.

Solució escacs: 1. Rf6 Rh4 3. Ae7 Rh4

/09

2. Af8 Rh5 4. Rg6 ++

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum dels punts del Ple de març El ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt va desestimar les al·legacions presentades i va aprovar els plecs de clàusules en referència a la licitació de la construcció i gestió de vuit pistes de pàdel, així com la consergeria del poliesportiu de Can Zariquei. El punt va ser aprovat amb el suport del PP i el PDeCAT, la CUP es van abstenir i el regidor Josep Manel Ximenis va votar en contra.

D'ençà de llavors ja s'ha fet la licitació, i l'ha guanyat l'empresa Trequa Invest.

Per altra banda el Ple va desestimar les al·legacions que els regidors Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez van presentar a la modificació del reglament de la Comissió del Nomenclator. La desestimació d’al·legacions es va aprovar amb 7 vots a favor, ERC, PSC i CUP, quatre abstencions, PP i PdeCat, i 1 vot en contra, de Josep Manel Ximenis. Unes altres al·legacions que es van desestimar van ser les presentades per Movistar per l’ocupació dels terrenys del costat del cementiri. Els motius de desestimar les al·legacions presentades per Movistar han estat per l’incompliment de contracte per part de la companyia. Ara s’obrirà una nova licitació.

El PDeCAT també demanava amb la moció que s’incorpori la targeta moneder per tenir descomptes als comerços, dirigida a les famílies amb pocs recursos. La moció va tenir el suport del regidor del PP i del regidor Josep Manel Ximenis.

En canvi ERC, PSC i la CUP hi van votar en contra.

Sí que es va aprovar la moció presentada pel PSC amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

Només el PP es va abstenir perquè el seu regidor no estava d’acord en què es barregi la discriminació laboral amb la violència masclista.

Per això va votar abstenció. La resta de regidors la van aprovar.

També es va aprovar la moció que van presentar els regidors Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez en suport del sector agrari català. El text exposava que la nova república catalana ha d’establir un nou pacte de país per mantenir el sector primari català i que sobrevisqui a la competència europea i mundial. Finalment la moció de suport a la pagesia es va aprovar amb 10 vots a favor, d’ERC, PDECat, PSC i Ximenis, 1 abstenció de la CUP i un vot en contra del PP. Precs i preguntes del Ple de març

En un altre àmbit, el Ple va aprovar per unanimitat les bases específiques per a la concessió de subvencions de concurrència competitiva per a projectes d’emprenedoria. Aquest any es vol ampliar el concurs d’emprenedoria i premiar tres projectes, en comptes d’un com es feia fins ara.

Pel que fa als precs i preguntes que es van presentar al ple municipal, el PDeCAT va presentar un prec per solucionar els problemes d’incivisme a la cabina de telèfon del carrer Borrell. Com a resposta el regidor Josep Sánchez va dir que farien la gestió per canviar-la de lloc.

Al darrer ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt també es va aprovar la proposta de nomenament de representants en òrgans col·legiats. De fet aquesta proposta ja es va fer en el ple de febrer i va quedar per fer el nomenament de representants del consorci Localret.

El mateix grup també va preguntar sobre les mides de la pista municipal. La regidora d’Esports, Marta de la Iglesia, va respondre que el tècnic de la Diputació va dir que les mides eren correctes però després van veure que no. Al final les mides que s'han fet seran reglamentàries, com també les tanques que es posaran.

I finalment hi va haver un punt d'urgència. Es va fer una modificació de crèdits per pagar la jubilació anticipada d’un treballador municipal. Es tracta de 25 mil euros que per llei se li han de pagar a aquest treballador d’indemnització.

Mocions del Ple de març La moció presentada al darrer ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt pel PDeCAT no va prosperar. El Partit Demòcrata demanava a l’Ajuntament establir un conveni de col·laboració amb les entitats socials, com Càritas o els Voluntaris.

El Partit Demòcrata també va presentar un prec per arreglar la vorera de la carretera a l’alçada de l’entrada de l’empresa Grobelastic. I van demanar que es doni a conèixer la tasca de l’escola bressol La caseta amagada, com es fa amb els altres centres educatius del poble.

El regidor Josep Manel Ximenis va preguntar sobre com s’han garantit les mesures de seguretat en les obres de la teulada del mercat municipal i sobre quin és el protocol de manteniment en els >>>

/10

|D'Arenys, la casa de la vila >>>

passejos i carrers de sorra del polígon. També va presentar un prec per millorar el rètol de l’AMI i perquè es recuperi el rètol de ‘capital de la sardana’.

La regidora de la CUP, Maria Ballester, va demanar que s'obri el procés públic per a la concessió dels terrenys on s'instal·li un centre de telefonia mòbil abans de juliol de 2017.

Finalment el regidor del PP, Ramon Planas, va preguntar sobre l’avaria d’aigua al carrer Rial Pasqual, sobre la reparació del sòl de la plaça de l’Església i sobre la senyalització i marca viària del'aparcament del Rial Bellsolell.

El proper ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt serà el dijous 20 d’abril.

UN REMEI DESLLUÏT PER CAURE EN SANT JORDI Les Festes del Remei d’Arenys de Munt aquest any cauen amb el cap de setmana de Sant Jordi, això farà que quedin parcialment deslluïdes. Almenys així ho creu la regidora Tònia Vila, que admet que la diada de Sant Jordi té un pes cultural important i les activitats de la festa s’hauran de reduir.

A falta encara d’una activitat que no s’ha tancat, el programa previst arrenca dissabte al matí amb un concert de la Big Band d’Arenys. Dissabte a la tarda es repetirà el “birrarium” i activitats per a joves. A la nit hi haurà ball a la Sala Municipal amb l’Orquestra Daltrabanda, a la Plaça de l’Església es farà Nit Jove amb els combos de l’Aula de Música, l’Orquestra Mitjanit i tancarà la nit una sessió de DJ.

Diumenge al matí es farà una cercavila de gegants, només amb les figures d’Arenys de Munt.

La trobada amb colles convidades s’anul·la.

Segons Tònia Vila la causa és que, essent Sant Jordi, les colles de fora no poden venir. Diumenge a la tarda hi haurà animació infantil amb The Penguins i l’espectacle Reagge per Xics. També es farà la tradicional trobada de corals de les festes del Remei.

MOVISTAR VOL POSAR UNA NOVA ANTENA AL BELLSOLELL El regidor de Comunicació de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, Josep Sánchez, ha confirmat que s’instal·larà una antena de telefonia mòbil al Bellsolell per donar cobertura a una part del poble.

Es posarà en un terrenys privats que Telefònica té a la zona industrial del Bellsolell.

L'exregidora de Noves Tecnologies, Maria Ballester, ceu que l’antena que vol col·locar Movistar al Bellsolell serà alta, grossa, al mig del poble i amb aparells a la part alta de l’antena, que encara faran que sembli més gran. En canvi el regidor actual, Josep Sánchez ha dit que l'impacte visual d’aquesta antena no serà rellevant ja que no hi ha veïns a la zona i a més aquesta instal·lació serà provisional fins que es desenvolupi urbanísticament.

La instal·lació d’aquesta antena ja la va demanar Telefònica fa un any i fins ara no se n’havia tornat a parlar, per la possibilitat de resoldre el problema que hi havia amb l’antena situada al cementiri.

/11

|D'Arenys, la casa de la vila

SIGNATURES PER FER VIA EN LES OBRES DE LA RIERA

Gairebé 400 veïns del poble han signat a favor que no s’aturi més l’obra d’urbanització de la riera. Han presentat les signatures per instància, a l’Oficina d’Atenció de la Vila d’Arenys de Munt.

Les signatures s’han recollit al Cafè Rovira a partir de les queixes que els fan arribar els clients cada vegada que hi ha un període de pluges. Els veïns demanen “que es vagi per feina” i que les obres comencin com més aviat millor. L’alcalde Joan Rabasseda ha dit que això podrà ser així si l’oposició no presenta al·legacions, ja que és això el que fa perdre el temps. Rabasseda ha recordat que el dia 3 d’abril s’obriran les pliques de les empreses interessades a fer l’obra, a partir de llavors es podrà adjudicar la feina a l’empresa guanyadora i fixar un dia d’inici dels treballs, que no es demorarà si no hi ha al·legacions.

L'IBI DE L'AUTOPISTA Des de l’any 2000 diversos ajuntaments de la comarca han estat reclamant que s’obligués a les concessionàries de les autopistes a pagar l'IBI. Després d’un llarg procés, s’ha aconseguit que el Tribunal Suprem hagi reconegut que la bonificació que tenien les concessionàries -fins ara del 95%- ja ha caducat, i han de pagar l’impost sencer.

A més de l’autopista del Maresme, Abertis també haurà de pagar l’IBI als municipis per on passi la C33, l’AP7 i l’AP2. En el cas d’Arenys de Munt, l’Ajuntament rebrà 20 mil euros de l'IBI de l'autopista. El regidor d’Economia, Josep Sánchez, explica que aquesta xifra és molt petita i no serà rellevant en la previsió d’ingressos. Tot i així aniran molt bé.

/12

ELS VOLUNTARIS DEL PROJECTE RADARS JA TREBALLEN

Ja està constituït el grup de voluntaris de Radars amb el compromís de començar la seva tasca de detectar els/les usuaris/àries de Radars per crear una xarxa per pal·liar els efectes de la soletat no volguda.

El projecte Radars és una iniciativa per contribuir al benestar de les persones grans i evitar situacions de soledat i aïllament. És una xarxa comunitària de prevenció on participen veïns i veïnes, comerciants, persones voluntàries i professionals de les entitats i serveis del poble.

Tots els voluntaris han estat formats adientment per a tal finalitat i tenen una gran motivació i implicació. La prioritat del projecte és reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social de les persones grans, incrementant els seus vincles amb el poble.

S’adreça a persones de més de 70 anys que viuen soles, acompanyades de persones grans o amb necessitat de suport.

A partir del dia 27 de març la gent gran que viu sola està rebent a casa seva la visita de voluntaris i tècnics de Serveis Socials per explicar-los el Projecte i preguntar-los si en volen formar part. Els voluntaris van clarament identificats, però que en cas de dubte s’ha de trucar a la Policia Municipal, que els corroborarà si aquella gent són voluntaris del Projecte Radars o no ho són.

Tot i que s’ha constituït el grup de voluntaris, el projecte segueix obert per a totes aquelles persones que en qualsevol moment vulguin fer-se voluntaris.

|D'Arenys, la casa de la vila

HOMENATGE ALS QUE PORTEN 50 ANYS DE CASATS, O MÉS

Quinze parelles han participat a la festa d’homenatge que l’ajuntament ha fet a principis de mes als matrimonis que han celebrat les noces d’or.

La regidora de Benestar Social, Àngels Castillo, explica que ha estat una festa senzilla, una festa que des de l’Ajuntament volen que tingui continuïtat altres anys.

Aquesta celebració ha estat precedida de polèmica, ja que el grup de parelles que inicialment va demanar l'homenatge es va negar a compartir-lo amb altres parelles que no eren del seu cercle d'amistats i altres que fessin més de 50 anys de casats. Així ho va explicar la regidora per Ràdio Arenys de Munt, afegint que aquest grup impulsor es va negar fins i tot a rebre l'homenatge en un dia diferent a la resta de parelles. Finalment aquest grup no ha participat de l'homenatge.

EN MARXA ELS TALLERS DE CUINA DE LA TAULA DE CONVIVÈNCIA Aquest mes començaran uns tallers de cuina intercultural anomenats “Receptes de vida”.

Tallers en els que més enllà de cuinar es comptarà amb veïns del poble d’altres països que explicaran els seus costums. També es faran fotografies per a una posterior exposició.

Els primers dotze tallers els farà la Fundació Mescladís, amb participació activa dels

assistents. Es farà cuina d’Argentina, Senegal, Marroc, Itàlia, Xina, Colòmbia, Nepal, Japó, Pakistan, Gàmbia, Guinea, Andalusia i Arenys de Munt.El Taller de Cuina Argentina tindrà lloc el proper dimecres 5 d’abril.

En els tallers, més enllà de cuinar, es comptarà amb veïns del poble d’altres països que explicaran les seves costums. Per aquest motiu recordem que es demana la col.laboració de persones d’Argentina que visquin a Arenys de Munt.

Les places per apuntar-se al taller són limitades i s’atorgaran per rigorós ordre d’inscripció. Us podeu adreçar a l’edifici Cotxeria o bé trucar al telèfon 937.937.710. L’activitat és gratuïta.

JORNADES DE CELIAQUIA

El dimecres 5 d’abril tindrà lloc a Arenys de Munt una Jornada sobre la Celiaquia a càrrec del Dr. Amadeu Roca, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, metge especialista en Pediatria i àrees específiques.

Actualment treballa com a metge adjunt del servei de Pediatria dels hospitals de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva. És autor de diversos articles publicats en revistes nacionals com internacionals.

L’objectiu d’aquesta jornada és donar visibilitat al col·lectiu de celíacs i sensibilitzar i eliminar barreres socials, per tal d’aconseguir la millora de la qualitat de vida del col·lectiu. L’acte tindrà lloc el proper dimecres a les 7 de la tarda a la Masia de Can Borrell. A banda d’aquesta jornada també es preveu per més endavant fer un taller de cuina per a celíacs.

/13

|D'Arenys, gent i societat

TORNA LA DIADA DE CANT CORAL D'ARENYS DE MUNT

zenitraM airaM .J | aifargotoF

Després de dos anys de pausa, tornarem a gaudir durant les Festes del Remei, de la Diada de Cant Coral a Arenys de Munt, serà el diumenge 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a la Sala Gran del Centre Moral. A la 29ena edició hi participaran les corals del nostre Municipi: Coral del Remei, Rossinyols i Veus de Munt, a més de la Coral Minerva de Llavaneres i la Coral infantil de l'Escola de Música d'aquest municipi.

Després de la darrera edició de la Diada de Cant Coral, l'estiu de l'any 2014, la Coral del Remei decideix prendre's un any sabàtic, després de quaranta anys d'activitat ininterrompuda.Activitat que va iniciar a finals de 1973, amb la finalitat de cantar a la Missa del Gall d'aquell Nadal, eren un petit cor de 14 cantaires, el director, l'Antoni Espiell, i una pianista, La Margarita Valls.

Concert d'Estiu 2016

A partir de l'any 1974, la incorporació de nous membres a aquest primer nucli va ser prou important per poder crear, el 1975, la Coral del Remei, que prenia el nom de la patrona de la vila. Al llarg de quaranta anys sostinguts d'activitat han passat per la formació gairebé un centenar d'homes i dones, amb una mitjana de quaranta cantaires.

Com que la permanència de cada cantaire ha acostumat a perllongar-se durant bastants anys, l'escassa incidència que comporten els canvis en l'equilibri del cor ha permès a la Coral del Remei consolidar un repertori molt ric. El seu repertori el conformen més de tres-centes cançons que inclouen compositors clàssics, compositors catalans, un important repertori de sardanes i cançons tradicionals catalanes i d'arreu del món. També ha estrenat composicions pròpies. A la Coral hi ha hagut diversos directors: Antoni Espiell, Maica Brecha, Jordi LLuch i Dolors Viñuela.

anobtnoF tarrestnoM | seifargotoF

Des del mes de setembre de 2015 es refunda, contracta nova directora i inicia una nova etapa. Noves cançons, noves tècniques (vocalització, respiració...) i nou espai d'assaig; des de l'inici d'aquest any la Coral del Remei ha canviat l'església per l'aula de música de l'escola Sant Martí com a lloc d'assaig.

Parlem amb Gina Miserachs i ens explica que la Diada de Cant Coral és una activitat que motiva molts als seus cantaires. Aquest any han volgut organitzar la Jornada amb un format més íntim, per això les corals convidades són totes molt properes: les tres formacions d'Arenys de Munt i dues corals de Sant Andreu de Llavaneres dirigides per la mateixa Gina Miserachs.

A la Diada de Cant Coral, cada formació interpretarà de tres a quatre peces a més de dues de conjuntes. Diumenge 23 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Sala Gran del Centre Moral, no us perdeu la 29ena Diada de Cant Coral. >>>

/14

assaig de la Coral del Remei

|D'Arenys, gent i societat

Gina MiserachsAlpiste

Nascuda el 1983 a Girona, realitza els seus estudis musicals al Conservatori del Bruc de Barcelona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Grau Professional de Flauta Travessera i el Títol Superior de Pedagogia de la Música respectivament.

Posteriorment realitza el Màster en Rehabilitació de la Veu de l’UAB – Hospital de Sant Pau. El seu interès pel Cant i el Cant Coral la porten a ampliar els seus estudis ens aquests àmbits, formant-se contínuament en direcció coral i cant, tant clàssic com modern.

Durant la seva carrera professional posa especial atenció a la relació entre les arts escèniques i la veu, desenvolupant diversos projectes interdisciplinaris (La ópera com a vehicle d’aprenentatge, cia. IRANiGAMI, Cor Infantil Escènic de l’EMM Mataró...). Aquesta inquietud fa que ampliï la seva formació a través de cursos i tallers relacionats amb la pedagogia i la dansa.

Actualment dirigeix els Cors de l’Escola de Música de Llavaneres i L’Escola de Música i Dansa Fusió de Sant Cugat del Vallès (infantils, juvenils i d’adults), l’associació Cor L’Aixa (Cor Infantil el Pailebot i VOX·ART conjunt vocal) i la Coral del Remei d’Arenys de Munt. Col·labora amb diferents cors com ARSinNOVA Cor de Cambra de Barcelona o el Cor Ciutat de Mataró.

FESTA DE PRIMAVERA A L'INS DOMÈNEC PERRAMON El 27 de març l’Institut Domènec Perramon va celebrar la Festa de la Primavera i el seu reconeixement com a Escola Verda. Van fer una caminada per l’entorn d'Arenys de Munt acompanyats per voluntaris del poble, una plantada d’arbres a l’institut per acabar amb l’acte institucional Som Escola Verda.

Escoles Verdes és un programa que té com a objectiu promoure l’educació ambiental i el desenvolupament sostenible als centres escolars. Per part de l’institut van participar a l'acte porofessors, alumnes, pares i mares, per part de l’ajuntament hi va assistir el regidor de Medi ambient, Àngel Castillo, també va participar-hi Joan Manel Riera de la Societat Catalana d’Educació Ambiental.

Amb la distinció com Escola Verda de l’INS Domenec Perramon, sumada a l’Escola Verda de l'ESC Sobirans i de l’ESC Sant Martí, s’aconsegueix la distinció de tots els centres de Primària i Secundària d’Arenys de Munt.

tnematnujA | aifargotoF

La directora

Alumnes de l'INS plantant un arbre

/15

|D'Arenys, gent i societat

NOVA AGÈNCIA DE BOSCOS DEL MARESME

ARENYS DE MUNT PERD POBLACIÓ

El Consell Comarcal del Maresme ha anunciat la creació de l'Agència de Boscos del Maresme, amb l'objectiu principal d'impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.

Segons les dades oficials de població el Maresme ha tornat a registrar un creixement poblacional. Fa dos anys que la població de la nostra comarca augmenta, després de nou anys decreixent. D'acord amb el Real Decreto 636/2016, pel qual es declaren oficials les xifres de població municipal (a 1 de gener de 2016), el Maresme compta amb un total de 441.505 habitants.

El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l'aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d'incendis forestals.

L'Agència de Boscos del Maresme impulsarà el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris), facilitarà la gestió conjunta dels boscos, impulsarà la contractació agregada dels treballs forestals, facilitarà suport tècnic als ajuntaments i generarà un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs.

Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada, l'Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s'associïn.

/16

La distribució de població per sexe segueix sent força equitativa, les dones constitueixen el 50,56% de la població maresmenca i els homes l'altre 49,44%.

Per municipis, el nombre d'habitants ha augmentat en 21 dels 30 municipis de la comarca. El municipi amb un creixement absolut més voluminós ha estat Mataró, amb 560 habitants més, i la reducció absoluta més gran que hi ha hagut ha estat a Arenys de Munt, que ha perdut 98 habitants.

En relació amb la resta de comarques catalanes i quant a pes poblacional, el maresme ocupa la quarta posició amb el 5,87% de la població catalana.

|D'Arenys, gent i societat

LA CULTURA QUE VE El 23 i 24 de març es va celebrar a la Fundació Joan Miró de Barcelona el simposi La cultura que ve, organitzat pel Departament de Cultura i la mateixa fundació, amb l’objectiu de debatre i analitzar el futur de la cultura catalana i el seu espai en el món.

Uns dels àmbits de treball del simposi era la cultura i la tradició. Tot i l’auge que les expressions de cultura popular estan vivint els darrers anys, la paraula “tradició” segueix emmarcant-se, en l’imaginari mental de bona part de la ciutadania, com a sinònim de quelcom arcaic o obsolet. Talment el camp semàntic de paraules amb el qual pogués relacionar-se impedís concebre-la des del present, amb una mirada útil i actual, i no merament expositiva. En el marc del simposi, Vicenç Villatoro ha volgut denunciar aquesta simplificació excessiva, que tendeix a presentar les expressions tradicionals com manifestacions mortes, rígides, inamovibles, limitades a exercir de rèmora i condemnades a desaparèixer.

Villatoro ha defensat que la tradició ens dota d’un pòsit d’experiències comunes que ens ajuden a entendre el present i albirar el futur; ens marca una línia temporal que ens permet progressar com a societat. “Si no tinguéssim referents tradicionals – ha dit—hauríem de començar contínuament de zero”. Una situació poc desitjable, ha prosseguit, en la mesura que les comunitats quedem completament fragmentades, despreses d'un codi comú, i la inclusió i la cohesió social s’endevinarien com una empresa impossible.

Significa aquest posicionament que convé mantenir les expressions tradicionals artificialment? Just al contrari.

Precisament perquè les tradicions només existeixen en la mesura que són útils, i no pas simplement perquè han estat heretades, són inevitablement actuals. Al Centre Moral ens agrada la cultura popular i vivim la tradició com un procés de recuperació del passat i també de reinvenció.

Esbart, pessebre, pastorets exedmples de cultura popular al Centre

/17

|L'entrevista

JORDI CLOPÉS I GARRELL

Que els estudiants aprenguin literatura i comprenguin un text literari molt més enllà del que permet la lectura íntima i personal i viure’l en els indrets on va ser creat... o convertir un indret en literari. Aquestes son les propostes que, des de fa anys, impulsa la Xarxa Geografies Literàries, ara 3.0, que va iniciar l’Alexandre Bataller des de la Universitat de València, i de la qual avui també en formen part les universitat de Barcelona, Vic, de les Illes Balears, Rovira i Virgili de Tarragona, i d’Alacant. El 2012 es van realitzar a València les I Jornades de Geografies Literàries. A finals d’aquest més d’abril, Arenys de Munt serà la seu de les IV. Tot plegat amb l’objectiu de vincular la literatura al territori i el paisatge. Jordi Clopés, membre d’aquest col·lectiu, ens en parla.

anobtnoF tarrestnoM | aifargotoF

IV JORNADES LITERATURA, TERRITORI I EDUCACIÓ. PAISATGES DE LA MEMÒRIA Arenys de Munt, del 28 al 30 d'abril

PEU DE FOTO

Què és la Xarxa de Geografies Literàries 3.0?

Un grup de gent interessada en vincular la literatura al territori i al paisatge, fent servir com a eina els recorreguts literaris. Els escriptors molts cops s’inspiren en diferents paisatges i diferents llocs, a vegades també en llocs significatius per a ells, com pot ser la casa on van nàixer, i que esdevenen espais literaris.

Salvador Espriu

Domènec Perramon

L'església d'Arenys, espai literari pel text de les escales de la Tereseta d'Espriu

/18

Llocs viscuts...

Sí, son espais relacionats amb un escriptor, amb la seva obra, o amb algun fragment de la seva obra. Per exemple, Salvador Espriu té textos referits als rials d’Arenys de Mar. L’itinerari consisteix en anar a aquests rials i llegir un fragment del text. O el poemari “La fàbrica”, de Miquel Martí i Pol. La fàbrica on va treballar seria un espai literari, però si es fa un recorregut, una ruta vinculada a aquest poemari, s’acabarà visitant on anava a fer el cafè el diumenge, la casa on va néixer o on està enterrat. També pots convertir en literari un lloc que en principi no ho seria.

Com...

Mirant el paisatge d’una manera diferent, donant valor al propi paisatge, als teus carrers, als llocs on passes habitualment i no hi dones importància perquè els veus cada dia, de buscar la màgia de cada indret. En aquestes jornades hi haurà un taller, on hi col·labora el Grup Fotogràfic d’Arenys de Munt, amb imatges de la vila i textos d’en Domènec Parramón. Els participants hauran de relacionar el text amb el paisatge. D’aquesta manera, convertirem en literaris llocs que a simple vista no ho semblaven. Justament una de les feines que es fan a l’hora de treballar amb els alumnes, és que justifiquin perquè un lloc es literari o no ho és.

Quin valor afegit tenen aquests itineraris?

Que la literatura sigui ensenyada de manera viscuda. Els alumnes poden adonar-se de que allò que està escrit no sorgeix del no res, sinó que al darrera hi ha una persona que ho ha escrit, que hi ha uns espais i uns ambients viscuts per aquella persona que poden haver inspirat aquells textos. >>>

|L'entrevista >>> Com es treballen?

Es fa una presentació a l’aula, per situar i motivar els alumnes. El segon pas son les activitats que es realitzen durant la ruta literària, que a vegades consisteixen solament en anar als llocs triats i llegir els textos, però que a vegades van més enllà i incorporen alguna activitat didàctica en cada punt del recorregut, ja sigui de reflexió, de lectura, o de descoberta de l’entorn més enllà del text. El darrer pas són les activitats finals de conclusió, que es tornen a fer a l’aula.

Son freqüents, aquestes activitats?

Un dels nostres objectius és anar incorporant les rutes literàries a la formació en literatura.

Actualment, sembla que es tendeixi a deixar de banda les humanitats, ja sigui la literatura o la filosofia. En aquest sentit, en les jornades hi participa el Col•lectiu Pere Quart, que està reivindicant el paper de la literatura en l’educació secundària. La seva ponència porta per nom “El descrèdit de la literatura”, en el sentit de que ja no es donen crèdits de formació en literatura.

Els paisatges de la memòria Les IV Jornades de Literatura, Territori i Educació arriben al Principat de Catalunya després de l’èxit de les tres primeres edicions al País Valencià. El seu objectiu és convertir-se en un fòrum per compartir i debatre els valors educatius dels espais literaris i mostrar un ampli ventall de propostes didàctiques d’èxit. Estan dirigides a tots els professionals de l’educació, des d’aquells que encara estan en procés de formació inicial com a la Formació Permanent dels que ja exerceixen en centres educatius de qualsevol etapa.

Pàgina web: http://www.ub.edu/ice/jornades/literatura20 17

Les rutes es vinculen solament a la literatura?

Nosaltres pensem que poden ser transversals. És tracta d’intentar de que els professors donin valor a la incorporació d’un component cultural literari en, posem per cas, una excursió.

Que ens aporta la literatura?

Qui oblida els orígens, perd la identitat, i la literatura ajuda a mantenir la memòria, a saber d’on venim, a no oblidar les nostres arrels. Per això em fa una especial il•lusió que aquestes jornades es facin a Arenys de Munt, que és on he nascut.

Maria Rosa Salvadó

/19

|D'Arenys, esports

L'ELOI CANALS, GUANYADOR DE LA MEDALLA D'OR DEL CAMPIONAT DE BARCELONA El patinador d’Arenys de Munt Eloi Canals ha obtingut la medalla d’or del Campionat de Barcelona de patinatge artístic sobre rodes a la categoria junior.

El patinador valora positivament rebre aquesta medalla pel canvi en la puntuació que s’està fent on es valora més la part artística. Amb aquesta victòria el patinador queda classificat per participar al Campionat de Catalunya, que tindrà lloc el mes de maig.

6a CURSA PORTS DEL MARESME ORGANITZADA PEL CLUB CICLISTA MUNTBIKES El proper diumenge 2 d'abril es celebrarà la 6a Cursa Ports del Maresme que organitza el Club Ciclista Muntbikes. Aquesta forma part del Calendari de Cicloturisme 2017de la Federació Catalana de Ciclisme, amb un total de 148 kms i un desnivell acumulat aproximadament de 2.800metres distribuïts en 5 ports.

També hi haurà un recorregut alternatiu d'uns 111 kms. i un desnivell acumulat aprox. de 2.000m. distribuïts en 3 ports. La sortida i arribada serà Arenys de Munt i passarant per diferents poblacions del Maresme i del Vallès Oriental com Arenys de Mar, Canet, St.Pol, St.Cebrià i St. Iscle, Vallgorguina, St.Celoni, Gualba, Campins, Sta. Maria de Palautordera, La Roca, Orrius i Dosrius.

Es pedalejarà per una gran varietat de zones i paisatges, ja que rodarant pel litoral i també per al Parc Natural del Montseny, pujant fins una alçada màxima de 1.230metres i després d'haver afrontat la carretera de Sta. Fe del Montseny i el port de Collsacreu. Escoltem a Roger Perez de comunicació. La prova busca la qualitat més que la inscripció de participants i consolidar-se com una cursa que els ciclistes tinguin present al calendari, el primer diumenge d’abril.

Si voleu participar-hi encara hi ha temps per apuntar-se fins divendres.

/20

tnuM ed synerA oidàR I aifargotoF

laucsaP emraC I aifargotoF

Eloi Canals va obtenir la medalla d'or després de realitzar un programa curt impecable que el va posicionar en el primer lloc. El programa llarg va fer que consolidés aquesta posició. L’Eloi explica que també va ajudar que el patinador David Andrea no participés al campionat, ja que es tracta d’un patinador molt competent.

|D'Arenys, esports

LA 97A VOLTA CICLISTA A CATALUNYA, PER ARENYS DE MUNT

TALLER DE IOGA PER A MAJORS DE 45 ANYS Els Voluntaris per Arenys de Munt ofereixen un taller de ioga per a majors de 45 anys i un taller de jardineria obert a tothom. El taller de ioga es farà els matins a partir del mes d’abril i serà impartit per la Teresa Porchas Ella mateixa ha explicat que el concepte de ioga s’ha estès i difós tant que ha perdut el seu sentit original.

Ha comentat que hi ha unes 9 branques de ioga diferents però totes tenen l’objectiu de millorar i unir cos i esperit.

El passat dilluns 18 de març va passar pel nostre terme municipal la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya.

Van baixar per Collsacreu i per les quatre carreteres a partir de les 4 de la tarda aproximadament.

Per aquest motiu el pas de vehicles va quedar tallat d’un quart de 5 a les 5 de la tarda, i el bus d’aquella hora que va cap a Sant Cebrià va ser anul·lat. La “Volta” comptà amb 25 equips i 192 ciclistes, entre els que destaquen el murcià Alejandro Valverde, el britànic Chris Froome i el madrileny Alberto Contador.

El taller de jardineria començarà el dimarts 11 d’abril de 19-20h amb una durada de 4 setmanes i serà impartit per la florista arenyenca Antònia Tarrés.

El taller de ioga és gratuït per als socis dels Voluntaris i per als no socis té un preu de 15 euros de matricula. Per apuntar-se podeu trucar al telèfon 673 994 686 o a la seu de Inscripcions els dilluns o dimecres de 5 a 7 de la tarda a la seu dels Voluntaris o a la mateixa floristeria. tnuM ed synerA'd tnematnujA I aifargotoF

RESULTATS CLUB DE PETANCA SANT MARTÍ Sant Martí 13 - 3 La Torreta Càmping Kufer 13 - 3 Sant Martí

/21

|De la Parròquia

SETMANA SANTA 2017 Els dies centrals de tot l’any litúrgic Aquests dies són els més importants de tot l’any litúrgic, sobretot el Tridu Pasqual -Dijous Sant, Divendres Sant i Vetlla Pasqual–. Els altres dies anteriors en són una preparació.

Diumenge de Rams És el dia que obre el pòrtic de la Setmana Santa, el Diumenge en què commemorem dos fets: l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble i, en segon lloc, la seva passió i mort en creu. D’aquí ve que aquest diumenge tingui dos títols: “Diumenge de Rams” i “Diumenge de la Passió del Senyor”.

Benedicció de Rams al nostre poble

Dijous Sant El Dijous Sant a la tarda o al vespre ens reunim per commemorar el darrer sopar de Jesús, que és com un resum o una introducció a tot el que viurem els tres dies següents. Jesús, en aquell sopar darrer, mostra amb el signe del rentament dels peus quin era el sentit de la seva vida i quin volia que fos el sentit de la vida dels seus deixebles: l’entrega total pels altres. I després els deixa un altre signe que és una invitació a la fe i a la confiança: els dóna el pa i el vi anunciant-los que cada cop que es reuneixin i celebrin aquell mateix signe ell es farà present enmig seu com a font de vida per sempre. Recordar i reviure aquests fets és una invitació a viure l’entrega de Jesús, a valorar l’Eucaristia Al final de la celebració, reservem l’Eucaristia per a la comunió de divendres, i aquest acte és per a tots una invitació a manifestar la nostra fe en la presència de Jesús.

Divendres Sant Sant Crist de la nostra església El Divendres Sant commemorem la passió i la mort de Jesús.

Ho fem, sobretot, mitjançant la celebració litúrgica d’aquest dia, que és una celebració de característiques especials, no és una missa, aquest divendres en efecte no celebrem l’Eucaristia, perquè esperem poder celebrar-la amb tot el goig la Nit de Pasqua. El color de la celebració d’avui és el vermell, perquè no celebrem el funeral de Jesús, sinó el seu testimoni fidel fins al final.

Avui és un dia, doncs, per refermar la nostra adhesió al camí de Jesús, el nostre convenciment que només en ell trobem la salvació, i la nostra solidaritat amb tots els dolors que tants homes i dones pateixen en aquest món nostre.

Dissabte Sant Vetlla Pasqual Aquesta és la gran nit, la mare de totes les vigílies, la missa més important de l’any. En ella commemorem la resurrecció de Jesucrist. S’inicia amb el temple a les fosques, es beneeix el foc nou fora de l’església i es marca el ciri pasqual, el qual és il•luminat amb el foc nou i, a partir d’ell, s’il•luminen les candeles que l’assemblea porta. Acte seguit s’inicia la processó fins a l’interior del temple, amb la llum del ciri pasqual i el fum de l’encens, que recorda la columna de foc i la columna de núvol amb què el poble d’Israel feia la seva travessia pel desert, camí de la terra promesa. Seguidament té lloc el cant del pregó pasqual, que fa un elogi, no de la resurrecció sinó d’aquesta nit santíssima i del ciri en sí mateix.

La segona part de la Vetlla Pasqual és la litúrgia de la Paraula. La tercera part d’aquesta celebració és la litúrgia de l’aigua o del baptisme, en ella beneïm les fons baptismals i l’aigua, i renovem les promeses baptismals. Finalment, la quarta part de la Vetlla Pasqual és la litúrgia de l’Eucaristia, la més important de l’any, en què el Senyor ressuscitat es fa aliment de vida per al seu poble, per a tots nosaltres.

AL•LELUIA, AL•LELUIA! Ciri Pasqual a la nostra església

/22

|De la Parròquia

VIA CRUCIS

Recordeu que durant la Quaresma resem el Via Crucis els divendres, a 2/4 de 7 de la tarda, tot seguit celebrem ‘Eucaristia.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes és substituïda per l'HORA SANTA davant el Monument de l'Eucaristia el Dijous Sant a 2/4 de 10 del vespre TOHOM HI ÉS CONVIDAT

HORARIS DE SETMANA SANTA Del 8 al 17 d’abril 2017 Dissabte de Rams, 8 vespre: Missa anticipada Diumenge de Rams, missa a les 9 del matí.

A les 11 del matí BENEDICCIÓ DE RAMS Acte litúrgic de commemoració de l’entrada de Jesús, el Senyor, a Jerusalem, a la Plaça de l’Església Tot seguit dins del temple MISSA DE LA PASSIÓ Dilluns Sant, a 2/4 de 10 vespre, CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA/RECONCILIACIÓ Dijous Sant, a les 7 tarda, MISSA SOLEMNE DE LA CENA DEL SENYOR Amb el trasllat del Sagrament al Monument de l’Eucaristia.

A 2/4 de 10 vespre, HORA SANTA Vetlla de pregària al Monument de l’Eucaristia Divendres Sant, 12 matí, Solemne rés del VIA CRUCIS 2/4 de 8 tarda, CELEBRACIÓ LITÚRGICA DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR Amb l’adoració a la Creu.

Dissabte Sant, a 2/4 de 10 vespre, SOLEMNE VETLLA PASQUAL. Amb el foc nou i l’encesa del Ciri Pasqual.

Diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció del Senyor, No hi ha missa de les 9h.

A les 11 matí, Solemne MISSA DE PASQUA DE RESURRECCIÓ

SOLEMNE FESTA DE LA RENOVACIÓ DEL VOT DE VILA A LA MARE DE DÉU DEL REMEI El diumenge 23 d'abril es complirà la capvuitada de Pasqua i al nostre poble celebrarem la nostra renovació del Vot de Vila a la nostra patrona, la Verge del Remei.

Enguany coincideix amb la tradicional diada de Sant Jordi, patró de Catalunya.

Misses a les 9 i a les 11 del matí, en aquesta darrera missa en acabar podrem cantar els goigs a la nostra Patrona.

FESTA DE LA PATRONA DE CATALUNYA, LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT El dijous 27 celebrarem com cada any aquesta festa a la missa de les 7 de la tarda, en la qual es beneiran el rams de boix de la muntanya de Montserrat i que en acabar es repartiran als assistents

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Dilluns de Pasqua, 7 tarda, Missa de la capvuitada de Pasqua.

/23

|De la parròquia

Quin lloc té la creu en la fe en Jesucrist?

Alguns presenten Déu que amb la seva severa justícia exigí el sacrifici d’un home, el sacrifici del seu propi Fill, una creença cruel que ens fa increïble el missatge de l’amor.

Aquesta concepció està força extensa, però també està molt equivocada.

A la Bíblia la creu és més aviat l’expressió d’un amor radical que s’entrega del tot.

Si bé en moltes religions es veu la creu com un acte d’expiació pels pecats, el Nou Testament ofereix una visió ben diferent, no és l’home que s’acosta a Déu i li ofereix un do per expiació dels seus pecats per restablir l’equilibri, sinó que és Déu qui s’acosta a l’home, a tota la humanitat, per oferir-los un do, el trencament es restableix per iniciativa de Déu, això és la Misericòrdia creadora d’una nova relació amb Ell i la humanitat. “És Déu que reconcilia el món amb ell mateix en Crist” (2Cor5, 19). Això és nou i inaudit, és el punt de partida de l’existència cristiana i el nucli teològic del Nou Testament: Déu no espera que els homes s’hi acostin per reconciliar-se amb Ell, sinó que Ell va als homes, a tota la humanitat, i es reconcilia amb ells. Aquest és el veritable sentit de l’encarnació de Jesucrist i de la creu.

Al Nou Testament la creu és, per tant, un moviment que va essencialment de dalt a baix. No és l’obra de la reconciliació que la humanitat ofereix al Déu irat, sinó la prova de l’amor incomprensible de Déu que s’abaixa del tot per salvar-nos a tots.

(Paraules del papa Benet XVI)

De l’homilia de l’abat de Montserrat, pare Josep M Soler, el Diumenge de Pasqua, 27 de març de 2016: Pel baptisme, també nosaltres hem començat a participar de la resurrecció del Crist. No sols Jesucrist viu, sinó que també nosaltres tenim ja la vida divina que ell ens ha atorgat amb la seva resurrecció, la tenim amagada als ulls humans, però per mitjà de la fe la podem viure amb intensitat.

Encara no ha arribat a la plenitud, aquesta vida del Ressuscitat que hem rebut en el baptisme, per això experimentem la lluita entre aquesta realitat nova que hem rebut i la tendència a l’egoisme i al mal pròpia de la feblesa humana. Però, per la gràcia de Déu, podem anar avançant cap al dia que tot el nostre ésser serà transformat plenament per la força de la resurrecció que hem rebut en el baptisme. Aquesta plenitud només es donarà al terme de la nostra vida mortal, quan el Crist es manifestarà i nosaltres, tal com diu l’Apòstol, apareixerem amb ell plens de glòria.

Això no és un conte bonic. No és una alienació del món que ens envolta. És el fruit de la Pasqua. És una realitat que la fe ens permet de viure en les coses de cada dia, malgrat les contradiccions, les foscors i els sofriments que ens poden afectar. De tota manera, la realitat espiritual que tenim amagada en Déu no ens fa tancar els ulls a la realitat difícil que ens envolta, però ens permet de viure-la amb esperança. Les forces del mal continuen fent estralls en el cor de molts, fentlos violents, insensibles, incapaços de generositat, com veiem en el tracte inhumà donat a tants refugiats, en el terrorisme i en tota mena de violència. Com en el cas de Jesús a la passió, són milers i milers les persones que sofreixen les conseqüències del mal en aquest món nostre ferit per la violència, l’ansietat i la desolació. Jesucrist s’identifica amb tots els qui continuen la seva passió al llarg de la història. Però el sepulcre continua essent buit. I la creu gloriosa resplendeix com a instrument d’alliberament per als innocents que sofreixen, i com àncora de salvació per als qui es volen convertir del mal que han comès. La creu resplendeix, també, com a vindicació davant els qui provoquen el mal, davant els qui resten amb el seu cor endurit i tancat davant el dolor de tants i tants homes i dones del món.

-Joaquima Nadal Posas, 82 anys -Maria Rosa Carlos Llauger, 87 anys

Els laments i les amenaces de la mort que es donen en molts angles del planeta no tenen ni tindran mai la darrera paraula.

Perquè el mal ha estat vençut radicalment pel bé des del moment que Jesucrist ha ressuscitat d’entre els morts i ha mostrat que és impossible que la mort prevalgui permanentment. La presència del mal continuarà mentre hi hagi cors tancats a l’amor. Però vindrà un moment en el qual s’acabarà.

Que el Senyor el rebi en la seva Pau.

El dia de Pasqua festegem precisament la mort de la mort.

DEFUNCIONS

/24

PASQUA, LA FESTA DE LA MORT DE LA MORT

|Del temps

Març més càlid des que prenc dades el 2005

Encetem el març i amb ell l’ambient pràcticament primaveral (tot i alguna sotragada més hivernal) amb alguns casos pràcticament d’abril-maig.

Afavorits pels ponents amb una màxima de 24,4ºC el dia 6, sent la més alta en una primera quinzena de març des del 2007 o sinó per un anticicló descaradament càlid per l´època, amb unes temperatures que tocaren sostre el 10 de març, amb 24,7ºC, la més alta en una primera quinzena de març des que prenc dades el 2005.

Per tant, no és d'estranyar que enguany, entre un febrer molt "Març, càlid i uns primers quinze dies marçador nit majoritàriament primaverals, freda i dia s’hagi avançat la floració unes amb calor" setmanes i amb ella l’epidèmia d’al•lèrgies respiratòries pel pol•len.

Tanmateix, quant tothom es pensava que l’ambient plenament primaveral ens acompanyaria la resta del mes, doncs patapam!! Quan ja estàvem immersos ara sí, a la primavera oficial, l’ambient es tornà cada vegada més fred, com si retrocedíssim en el calendari, obligant-nos a rescatar els abrics/anoracs que ja havíem deixat de banda, afavorit en bona part pel canvi brutal de temps que ens afectà de ple entre els dies 24 i 25 ( amb llamps, trons, aigua a dojo, vent , calamarsa, ... i una posterior i marcada baixada de temperatures) Finalment el març s’acomiada, tal i com vam començar, amb bonança meteorològica, amb les típiques amplituds tèrmiques i les marinades força fresques d’aquesta època. Rematant-ho però, amb un últim dia molt variable i una mica insegur

tnerroT idroJ ! aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

MARÇ FLORIT I PLENAMENT PRIMAVERAL

El cirerer del centre ja floreja"

"Una imatge que reflecteix molt bé el març primaveral que hem tingut"

Dades extretes de l'estació situada la part alta d'Arenys de Munt (Des del 2005 recollint dades)

/25

|Del temps

L’hivern 2016-2017 ha estat el més càlid des que

tnerroT uaP | aifargotoF

prenc dades el 2005, superant per 14 dècimes el de l’any passat . Afavorit en bona part per haver tingut un final de desembre força plàcid i dolç. Un gener com toca, hivernal d’aquells que feia alguns

Espectacular matí del dia 16 de gener ,24 h abans de l'advecció Siberiana més important des del febrer 2012

Dades extretes de l'estació situada la part alta d'Arenys de Munt (Des del 2005 recollint dades)

/26

anys que no teníem. Destacant la setmana dels barbuts que tradicionalment és la més freda de l’any i que probablement ho serà. (Amb una entrada primer Polar i després Siberiana tocant fons el dia 18, amb la mínima més baixa des del febrer de 2012 de tan sols -3,1ºC. Un febrer més primaveral que hivernal sent el més càlid des que "La primavera prenc dades el 2005. Amb una ha començat el anomalia positiva de +2,7ºC respecte aquest any. I tot gràcies dia 20 de març entre altres coses a un anticicló quan mancava que s’ha mostrat força 1 mín per a 2/4 permanent. I per acabar-ho de 12 del d'adobar, una primera quinzena migdia" de març seguint la tendència del febrer amb temperatures en alguns casos que les podríem qualificar fins i tot d’abril-maig , tot i algun estirabot aïllat més hivernal, (enguany molt aïllat), típic d’aquest mes i acompanyat, com sol ser habitual en aquesta alçada de la temporada, de l’essència canviant i boja de la primavera.

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

HIVERN MÉS CÀLID DES DEL 2005, SUPERANT PER 14 DÈCIMES EL DE L'ANY PASSAT

Crònica realizada per: Pau Torrent i Fontbona

|Batecs de natura

HA ARRIBAT LA PRIMAVERA Ara sí que la tenim aquí... La primavera amb tots els seus atributs ha arribat i això vol dir que el bon temps ens farà estar ben enfeinats plantant, transplantant, posant adobs naturals si és possible i fent prevenció de plagues. No cal dir que s'inicia l'època de cria d'ocells d’animals de tota mena.

Per altra banda cal anar molt en compte amb les al·lèrgies, ja que la majoria d'arbres, gramínies i plantes deixaran anar el pol·len. Segons els especialistes en aquestes malalties aquesta serà una primavera difícil, sobretot per a la gent sensible . Per això he triat la sempreviva com a planta d'aquest mes.

També és temps de pèsols, amb una gran varietat de cultius, sobretot al Maresme, on no poden faltar a les nostres cuines.

Sempreviva (Helichrysum stoechas) El seu nom científic ve del llatí Helios (sol) i Chrysos (daurat) per les seves flors compostes grogues com el sol. En canvi, el seu nom popular fa referència a la seva capacitat de resistència a l'adversitat del medi: sequera i terra pobra. Creix en llocs molt secs, quasi àrids.

Si collim un ramet de sempreviva i l'assequem cap per avall compactant les seves flors en un ram dens, podrem conservar-lo diversos anys i sempre ens oferirà el seu color daurat potent.

La sempreviva és anticatarral, estimula la digestió i prepara els sucs gàstrics. Però és la planta per excel·lència que va molt bé per a combatre les al·lèrgies, sobretot d'origen desconegut, especialment les que afecten el sistema respiratori.

També es diu que porta sort, se n'acostumaven a penjar ramets a les portes de les cases de pagès i forma part de les flors que ornamenten les catifes de la festa de Corpus.

La sempreviva autòctona està en franc retrocés i es considera una espècie protegida.

/27

|Batecs de natura Pèsol (Pisum sativa) Els pèsols ja es conreaven a l'època del Neolític, o sigui que és una lleguminosa que ve de lluny. Són rics en proteïnes, vitamines A, C , sals minerals, potassi, ferro, zinc i és l'aliment més ric en vitamina B1.

Els pèsols ja es conreaven a l'època del Neolític, o sigui que és una lleguminosa que ve de lluny. Són rics en proteïnes, vitamines A, C , sals minerals, potassi, ferro, zinc i és l'aliment més ric en vitamina B1.

Qui no ha sentit mai la dita “és més eixerit o eixerida que un pèsol”? Amb molta raó, perquè la quantitat de vitamines del grup B i especialment la B9 contribueixen a regular els processos metabòlics essencials que fan arribar els nutrients al sistema nerviós i per tant redueixen i ajuden a superar l'ansietat i el mal humor i són l'antídot natural als mals pensaments.

Així doncs reforcen el sistema nerviós i la flora intestinal, són bons per al cor, redueixen el colesterol, controlen els nivells de sucre en sang i són uns grans antioxidants.

No pot faltar al nostre hort perquè el seu cultiu és molt agraït, però cal fer-ho a la tardor o a la primavera , ja que no li agraden ni les altes temperatures de l'estiu ni les glaçades de l'hivern. Les varietats més conegudes a la nostra comarca són els de floreta i garrafal més coneguts com els pèsols de Llavaneres.

Bacallà amb panses i pèsols Bacallà dessalat Ceba, tomàquet, farina Pèsols frescos Panses Oli d'oliva, sal , pebre Ous ( Un per persona ) Aquest plat ens el serveix cada any la Montserrat Artigas el divendres Sant acompanyat, com no ,de cigrons cuits.

Enfarinem i fregim el bacallà i el reservem.

Posem les panses una estona en remull.

Bullim els ous i els reservem.

En una cassola de fang, fem un sofregit a l'estil de les àvies, o sigui amb molta paciència perquè quedi ben confitat. Afegim els pèsols que prèviament hauran fet un bull i el bacallà.

Si cal afegir una mica d'aigua, ho farem amb l'aigua de bullir els pèsols. Uns minuts abans del final hi posem les panses i tot plegat acabarà de fer xup xup fins que estigui al nostre gust. Per acabar, tallem pel mig els ous durs i els col·loquem al voltant de la cassola amb una mica de suquet al damunt.

Salamandra (Salamandra salamandra) És un dels amfibis que trobem al volt de torrents i zones humides del nostre territori, sempre que les aigües siguin netes. Viuen al sotabosc on s'amaguen en indrets humits com troncs caiguts, fullaraca o sota pedres. Les femelles a la primavera posen les cries a dins de l'aigua perquè les larves neixen vives amb les quatre potes, respiren per brànquies i neden molt bé. Són a l'aigua entre 4 i 5 mesos mentre fan la S'alimenten de petitsmetamorfosi. invertebrats com cargols, llimacs, cucs de terra, aranyes o petits insectes. Solen viure uns 20 anys i n'hi ha que més.

La seva pell llisa, brillant i les taques negres i grogues fa que sigui difícil de confondre en cap altra espècie.

Acostuma a estar amagada de dia perquè els seus hàbits són nocturns.

Si teniu dubtes o voleu proposar temes, podeu escriure al correu: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch. Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

/28

|Biblioteca

Llibre del mes: VIDA FAMILIAR JENN DÍAZ. Editorial Proa. 2016. 186 pàg Els personatges dels relats de Vida familiar volen fugir de la realitat que els envolta però es troben amb la impossibilitat de fer-ho, o bé ho intenten però arriben en un carreró sense sortida. La majoria són contes protagonitzats per dones, només dos dels relats estan protagonitzats per homes, el d’un nen que no entén perquè l’avi és en una residència i el d’un adolescent que s’enamora d’una noia de família de classe benestant. En els contes de Díaz la feminitat hi és representada en tots els rols: hi trobem mares que no han volgut ser mares, dones que no poden ser mares, filles que voldrien deixar les seves mares de la mateixa manera que es separarien d’una parella, i dones que els fallen les forces en fer les maletes per deixar els seus homes.

BIBLIOTECA ANTONIA TORRENT MARTORI ACTIVITATS ABRIL 2017 - Dmc 19, 8 vespre. Converses en anglès - Dj 20, 8 vespre. Converses en italià - Dv 21, 8 vespre. La Tertúlia. Un tast de llibres - Ds 22, 2/4 de 12 matí. L’Hora del conte amb Mon Mas, Especial Sant Jordi.

- Ds 22, 3/4 d'1 migdia. Lectures en veu alta. Lectures per Sant Jordi.

- Dll 24, 5 tarda. El Club del gomet vermell.

- Dmc 26, 8 vespre Converses en francés Mes informació al nostre bloc: https://biblioarenysdemunt.wordpress.com @barenysmusm

Jenn Díaz primer escrivia en castellà. Però va arribar un moment en què va voler fer el salt a la llengua catalana. Díaz explica que de la mateixa manera que quan va començar a escriure, primer es va llegir tota l’obra de l’Ana Maria Matute, quan va fer el salt al català amb la seva anterior novel·la, Mares i filles, es va llegir tota l’obra sencera de la Mercè Rodoreda. Amb aquest llibre de relats curts també ha continuat amb el català, de fet explica que es va presentar al premi pel prestigi que li podria donar, però també pel simbolisme que tenia per a ella guanyar precisament, el Mercè Rodoreda.

Un altre dels seus referents és la Natàlia Ginzburg, una escriptora italiana de la qual n’ha adoptat el tipus de veu femenina. Es tracta d’una veu de reivindicació d’una dona que no ha de ser una heroïna, sinó que ens apareix plena de contradiccions i febleses, i que mostra les inseguretats i el pou en el qual es pot caure sistemàticament.

Rodoreda, Ginzburg, Matute. Jenn Diaz agafa les seus referents, els interioritza, els dissecciona, els paeix i després hi posa la seva essència i el seu talent natural en copsar la realitat. N’obté una veu personal, que sorgeix de la combinació de mirar endins, però amb les eines de les qui han escrit literatura en majúscula. No us la perdeu.

A la biblioteca d’Arenys de munt hi trobareu disponibles novel·les de la Jenn Díaz.

Gemma Tomàs.

/29

|Cartellera Ja es poden sol·licitar a l'Espai Jove l'Escorxador les targetes T-16 La T-16 és un títol de transport per als nens i nenes de 4 a 16 anys que els permet fer gratuïtament un nombre il·limitat de viatges a la xarxa de transport públic del sistema tarifari integrat, dins la mateixa zona tarifària on resideixi el nen o la nena. És un títol personalitzat que s'ha de validar a cada viatge, i només la pot fer servir el nen o la nena que en sigui el titular.

Té un cost d'emissió i gestió de 35 € que es pagarà en la seva primera emissió. La renovació de la targeta es realitzarà sense cost i de manera automàtica fins el 31 de desembre de l'any en què es compleixen els 16 anys.

Ja és vigent la prohibició de fer foc al bosc.

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització va començar el 15 de març i es perllongarà fins el 15 d'octubre.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol, amb aquesta mesura, prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d'Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

més info a https://www.facebook.com/casal.d.lescorxador http://www.t-16.cat/Publica/T12/inicio.aspx

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/30

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Hi poden participar totes aquelles persones a partir de 6 anys que visquin al poble o hi estiguin vinculades, en les modalitats de: poesia, prosa, microrelats i relats breus per a discapacitats intel·lectuals.

La data límit de presentació d’obres és l’12 de maig del 2017

|Calendari

ABRIL 2017

No hi ha mal any si l'abril és bo.

DISSABTE, 1 - Plaça de l'Església, 9 matí, Passejada pels cirerers florits. Org. Comissió Passejada pels cirerers i regidoria d'economia.

- Mercat Municipal, 11 matí, Acte de recepció a les parelles que celebren Noces d’Or pels 50 anys o més de matrimoni. Org. regidoria de participació.

- Aparcament Rial Bellsolell, 2/4 d'11 matí, Visita guiada a l'hort de Can Marpons. Activitat vinculada a la divulgació dels productes d'Arenys.

- Plaça de l'Església, 6 tarda, Ballada de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat.

Org. Agrupació Sardanista del Centre Moral.

- Sala Gran, 10 de la nit, Concert de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat.

DIUMENGE, 2 - Esplanada del Monument a la Independència al Parc de Can Jalpí, tot el dia, V Aplec Sardanista dels Arenys amb dinar popular. Org. Aj. d’Arenys de Munt, Aj. d’Arenys de Mar, Ateneu Arenyenc i Centre Moral, amb la col·laboració de la Diba, Dept de Cultura de la Gencat i la Confederació Sardanista de Catalunya. En cas de pluja, l’Aplec tindrà lloc al Pavelló municipal Can Zariquei.

- Zona Industrial Torrent d’en Puig, matí 6a Cursa Ports del Maresme. Org. Muntbikes i regidoria d’Esports.

- Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai Verge del Remei.

- Sala Gran del Centre Moral, 2/4 de 7 tarda, cineclub: Café Society

DIMECRES, 5 - Can Borrell, 7 tarda, Jornades sobre la Celiaquía. Org. regidoria de sanitat.

DIVENDRES, 7 - Can Borrell, 2/4 de 8 vespe. Presentació del llibre This is Spain per part del seu autor Joan Guirao. Org. ANC DISSABTE, 8 - Parc de can Jalpí, durant el matí, Iron Kids. Org. regidoria d'esports.

- Espai Enric Catà, 2/4 de 4 tarda.

Voluntariat Reiki. Org. Banc del Temps.

DIUMENGE, 9 - Plaça de l'Església, 12 migdia, Ballada de Sardanes. Org. Agrupació Sardanista del Centre Moral - Sala Gran, 6 tarda, Ballada de Rams a càrrec dels 6 grups de l'Ebart Dansaire del Centre Moral.

- Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai Verge del Remei.

DIJOUS, 13 - Sala Gran, 9 del vespre, Lectura dramatitzada de la passió: Un Tal Jesús amb la participació del Grup de Teatre del Centre i la coral Veus de Munt.

DISSABTE, 22 - Plaça Església, 12 migdia.

Festes del Remei. Presentació a Arenys de de la Big Band Gran.

- Plaça Catalunya i escola Sant Martí, 6 tarda. Festes del Remei. II Birrarium i activitats per a joves.

- Sala Municipal, 2/4 d'11 nit.

Festes del Remei. Ball de Gala amb la Orquestra d'Altra Banda.

- Plaça Església, 11 nit. Festes del Remei. Nit Jove amb l'Orquestra Mitjanit i DJ. DIUMENGE, 23 - Església Parroquial, 11 matí.

Festes del Remei. Ofici Solemne en honor a la Mare de Déu del Remei.

- Plaça Església i Riera, 12 migdia.

Festes del Remei. Cercavila de Gegants amb els geganters d'Arenys de Munt.

- Plaça Església, 2/4 de 6 tarda.

Festes del Remei. Espectacle Infantil Reggea per Xics, a càrrec del grup The Penguins.

- Sala Gran del Centre Moral, 7 tarda, XXIX Diada de Cant Coral a Arenys de Munt, amb la participació de Coral del Remei, Rossinyols, Veus de Munt, Co Minerva i Coral Infantil de l'Escola de Música de Llavaneres. Org. Coral del Remei.

DIUMENGE, 16 - Sala Municipal, 6 tarda, Ball de l'Esplai Verge del Remei.

DIVENDRES, 28 - Sala Municipal, 4 tarda, IV

DIJOUS, 20 - Sala Corrioles, 2/4 de 8 vespre, Cicle les Xerrades dels dijous: La Llei Universal de la Naturalesa (La Lluna) a càrrec de Carlos Rodriguez, escriptor i humanista.

Cultura i Ensenyament.

- Sala Corrioles, 10 de la nit. IV

DILLUNS, 3 - Plaça de l'Església, durant el matí, Bústia del Consumidor.

DIVENDRES, 21 - Escola Bressol La Petjada, de 6 a 8 tarda. Jornada de Portes Obertes. A les 7 tarda, xerrada amb els pares.

DIMECRES, 5 - Mercat Municipal, 6 tarda, Taller de Cuina Argentina. Org. Regidoria de benestar social.

DISSABTE, 22 - Escola Bressol La Petjada, de 10 matí a 2 migdia. Jornada de Portes Obertes.

Jornada de Literatura, Territori i Educació. Org. regidoria de Jornada de Literatura, Territori i Educació. Recital Poètic a càrrec

de Laia Carbonell, Maria Sevilla i Raquel Santanera, presenta l’acte: Héctor Mellinas. Entrada lliure.

DISSABTE, 29 - Sala Municipal, durant el matí, IV

Jornada de Literatura, Territori i Educació. Org. regidoria de Cultura i Ensenyament.

/31

|Calendari

ABRIL DIUMENGE, 30 - Sala Municipal, durant el matí, IV

Jornada de Literatura, Territori i Educació. Org. regidoria de Cultura i

Ensenyament.

- Eixample, durant el matí. Tria i Remena. Org. Breda de l'Eixample.

- Parc de Can Jalpí, durant el matí, Donem la volta al país. Org. ANC Arenys de Munt.

- Can Borrell, 12 migdia, II Cicle Revers 2017, actuació de Núria de Calella i Joana de Diego. Org. programa Distàncies de Ràdio Arenys de Munt i la regidoria de Cultura.

- Sala Corrioles, 2/4 de 7 de la tarda, Cicle Insòlits (circ): (In)finit.

Tots els dissabtes i diumenges del mes d'abril, al matí, a la Plaça de l'Església, Difusió dels objectius de l'ASSEMBLEA NACIONAL DE CATALUNYA cap a la Independència. Org. ANC Arenys de Munt.

EXPOSICIONS Sala d'exposicions Mercè Paluzié - Del 27 de març al 10 d'abril.

Exposició anual dels alumnes de l'Escola Art i Pigment.

- del 21 d'abril al 8 de maig.

Exposició de Primavera.

/32

DEL CENTRE DISSABTE, 1 - Plaça de l'Església, 6 tarda, Ballada de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat.

- Sala Gran, 10 de la nit, Concert de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat. Preus: 9€ general, 8€ socis, 6€ Joves.

Mateix dia de la representació totes les entrades a 10€.

DIUMENGE, 5 - Sala Gran, 2/4 de 7 tarda, Cine club: Cafè Society. Preus: General 5,5€, Socis del Centre 4,5€, Menors de 25 anys i Carnet Jove 3€.

DIUMENGE, 2 - Sala Gran, 2/4 de 7 tarda, Cineclub: Café Society. Preus: General 5,5€, Socis del Centre 4,5€, Menors de 25 anys i Carnet Jove 3€.

DIUMENGE, 9 - Sala Gran, 6 tarda, Ballada de Rams a càrrec dels 6 grups de l'Ebart Dansaire del Centre Moral. Preus: General 9€, Socis del Centre 6€.

Espectacle apte per a tots els públics.

DIJOUS, 13 - Sala Gran, 9 del vespre, Lectura dramatitzada de la passió: Un Tal Jesús amb la participació del Grup de Teatre del Centre i la coral Veus de Munt. Preus: 4,5€ General, 3€ Socis del Centre, 2€ Menors de 25 anys i Carnet Jove. Espectacle apte per a tots els públics.

DIJOUS, 20 - Sala Corrioles, 2/4 de 8 vespre, Cicle les Xerrades dels dijous: La Llei Universal de la Naturalesa (La Lluna) a càrrec de Carlos Rodriguez, escriptor i humanista. Entrada lliure.

DIVENDRES, 28 - Sala Corrioles, 10 de la nit, acte de la IV Jornada de Literatura, Territori i Educació: Recital Poètic a càrrec de Laia Carbonell, Maria Sevilla i Raquel Santanera, presenta l’acte: Héctor Mellinas. Entrada lliure.

DIUMENGE, 30 - Sala Corrioles, 2/4 de 7 de la tarda, Cicle Insòlits circ: (In)finit. Preus: 8€ General, 6€ Socis del Centre, 4,5€ Menors de 25 anys i Carnet Jove. Espectacle apte per a tots els públics.

|Agenda telèfons

AGENDA

/33

|Recordant a...

JOAN CORRALES i MIRALLES 1856 - 1938 Gran pedagog de principis de segle XX que fou mestre d'Arenys de Munt i primer president del Centre Moral.

Joan Corrales quan arribà a Esplugues de Llobregat (any 1900)

En Joan Corrales, a part d'haver estat el primer president del Centre Moral, fou també un gran mestre que innovà constantment els mètodes d'ensenyar, que es basaven en la motivació i no en la imposició. El seu nom ha sortit en diferents ocasions en aquesta mateixa secció, ja que en Corrales va ser el responsable d'iniciar en el món de l'educació molts nens (no nenes), que de grans han estat homes força coneguts i amb un pes específic rellevant a la nostra població. Els socis del Centre Moral saben que el mestre Corrales en fou el seu primer president, allà per l'any 1913, quan es va fundar l'entitat i altres també, hauran sentit a parlar de la seva activitat com a mestre de la nostra escola en uns temps en què s'havia de tenir una gran vocació i un gran esperit de servei a la comunitat, ja que les deficients

condicions de les escoles i la poca importància que les autoritats locals donaven a l'ensenyament feien de la professió de mestre una feina sacrificada en què els professors havien d'anar contínuament cercant mètodes innovadors i fórmules per activar la intel·ligència dels alumnes. El mestre era un referent del poble i la tasca educativa tenia una gran importància, no tant sols des de la perspectiva docent, sinó també des de la perspectiva humana. I el mestre Corrales en va ser un gran difusor d'aquestes maneres d'ensenyar. Per això, en aquesta ocasió, intentarem donar a conèixer la seva activitat docent a la nostra població.

La publicació d'una petita biografia del mestre fa un parell d'anys, dels historiadors Gerard Coll i Miriam Ojeda, ens ha permès conèixer moltes dades de la primera època d'en Corrales, fins la seva arribada a Arenys de Munt i d'on hem extret algunes de les informacions que ens ha servit per completar el nostra recordatori del mestre que revolucionà l'ensenyament dels nostres alumnes de principis del segle XIX. Orígens del mestre En Joan Corrales va néixer a Saragossa el 23 de juny de 1856. El seu pare era en Liborio Corrales d'origen asturià i la seva mare era la Francesca Miralles natural de Tàrrega. Com que era fill únic els seus pares van fer mans i mànigues perquè pogués estudiar a la seva ciutat natal. Però als voltants de l'any 1870 la família es va traslladar al poble de Sants (actualment barri de Barcelona), propiciant que en Joan anés a cursar estudis a l'Escola de Magisteri de Barcelona. Una de les seves companyes de classe era la Pepeta Tubau, noia de bona família i que més tard seria la seva dona. Es van conèixer quan ell tenia 17 anys i ella 16.

Primera feina de mestre a Barcelona i anada a Sant Pere de Ribes El 3 de setembre de 1880 obtingué el títol de mestre i passà a ocupar una plaça d'interinitat a una escola de Sants. Posteriorment passà a exercir a una escola de la part alta de Barcelona, en la que hi estudiaven els fills dels burgesos de la ciutat i en un ambient que quedava ben lluny dels seus orígens humils. Aquí tingué problemes amb algun pare – amb gran influència social – per les notes posades al seu fill i com que en Joan no s'avingué a rectificar,el director del centre, tot i felicitar-lo per la seva excel·lent tasca educativa, li aconsellà que fes oposicions a l'escola pública on tindria llibertat per actuar segons els seus criteris de justícia.

L'any 1883 va fer oposicions, guanyà la plaça el 31 d'octubre del mateix any i prengué possessió de la seva nova destinació a l'escola de Sant Pere de Ribes. La Junta d'Instrucció Pública Provincial, en data de 13 d'octubre, participà a l'Ajuntament del seu nomenament en propietat, conjuntament amb la mestra Rita Luque, de l'escola 2ª de nens i nenes del municipi. Al mateix dia cessaven els mestres interins Félix Álvarez i Eulalia Durban. En prendre possessió l'alcalde de Ribes, conegut com “Tofolet de la Carretera”, li feu cessió d'una “palmeta”. En Joan li preguntà perquè s'utilitzava i al contestar-li que amb els alumnes

/34

|Recordant a... que tenia l'hauria de fer servir sovint en Joan la trencà en tres tossos, fent avinent que ell no seguiria els mètodes tradicionals d'ensenyament. Els seus mètodes es basaven en la motivació i no pas en la imposició. Va saber ser rígid, però proper a les necessitats individuals dels seus alumnes.

Ràpidament s'integrà en el funcionament de l'escola demostrant a la Junta d'Instrucció Local que els seus sistemes d'ensenyament donaven resultats. El 19 de maig de 1883 era nomenat director de l'escola substituint en el càrrec a Jaume Giralt.

Quan el matrimoni Corrales-Tubau va arribar a Ribes tenien 3 fills, en Joan, la Josefa i la Paquita . Aquí, en naixeran tres més, la Conxita, en Manel i l'Angela.

Una bona part dels anys que estigué ensenyant a Ribes visqué al mateix edifici en què estava situada

El mestre Corrales amb els seus alumnes d'Arenys de Munt.1925 (Foto AHM)

l'escola, encarregant-se la seva dona, la Josefa Tubau, de les tasques de neteja, cobrant trenta pessetes a l'any.

Trasllat a Esplugues de Llobregat i canvi d'escola El 4 de gener de 1896 guanyà la plaça de mestre a Esplugues de Llobregat i tal com havia fet a Ribes, aconseguí dinamitzar la seva nova escola i que augmentés considerablement el nombre d'alumnes – de 41 passà a 120 - fet que obligà a l'Ajuntament a cercar una nova escola més gran, que es va instal·lar en una antiga fabrica de llumins, establint el seu habitatge particular al mateix edifici. Tot i això, en Joan es queixà en diverses ocasions del mal estat de les instal·lacions, fet que motivà que anys més tard es construís una nova escola (que ell no pogué veure per ser ja a Arenys de Munt). Aquí a Esplugues el matrimoni Corrales-Tubau hi tingueren la seva última filla, la Pilar.

A Esplugues hi va exercir gairebé quinze anys. Fora d'hores donava classes d'esperanto i català a alguns alumnes especials, cosa que provocà tibantors amb les autoritats eclesiàstiques locals i potser per això,va demanar el trasllat. Li agradava molt cantar i sempre que sortien a passejar anava cantussejant pel camí. No es estrany, doncs, que de seguida connectés amb la coral “La Coloma” i que fes cantar els nens de la seva classe per primera vegada a Esplugues. El seu fill Manel Corrales heretà la predisposició del pare per la música i el cant, convertint-se anys més tard, en un gran afinador de pianos. L'empremta deixada a Esplugues pel gran mestre tingué com a resultat que un carrer del poble porti actualment el seu nom.

Arribada a Arenys de Munt A primers de gener de 1910 en Joan Corrales decideix canviar d'aires i demana una plaça a Arenys de Munt.

El 21 del mateix mes la “Junta de Instrucción Pública de Barcelona” comunica a l'Ajuntament que li ha estat adjudicada una plaça a Joan Corrales a l'escola d'Arenys de Munt, que ve a suplir al mestre interí Juan Anguera que havia cessat aquell mateix mes.

L'1 de febrer en Corrales pren possessió de l'escola de nens n.1 i el 7 d'abril l'Ajuntament accepta la sol·licitud del mestre per ser empadronat al municipi.

Els mètodes d'ensenyament del nou mestre es demostren innovadors i força eficaços com ja va passar a San Pere de Ribes, però la manca d'una escola en condicions no permet massa filigranes. D'ençà de la seva arribada a Arenys de Munt el mestre no para de queixar-se del mal estat de les escoles, o més aviat podríem dir de les “cases-escola” en què viuen els mestres. Per aixó l'alcalde acompanyat del secretari fa una visita al Diputat a Corts pel districte i a l'Inspector provincial d'Instrucció Publica per demanar ajut per fer una nova escola. L'alcalde explica al ple de juliol del mateix any que varen sortir satisfets de l'entrevista i amb sensacions molt positives. Però de moment la cosa no va passar d'aquí i no en tingueren cap més notícia.

No obstant, al ple del 6 d'octubre es llegeix una real ordre del mes anterior en què el govern de l'Estat convida els ajuntaments que vulguin crear noves escoles – i estiguin disposats a contribuir-hi econòmicament - s'adrecin a la Ministeri d'Instrucció Pública i presentin la seva candidatura. Després de ser estudiat per la “Comissió de Foment” s'acorda demanar la construcció d'una nova escola per a Arenys de Munt i contribuir al seu finançament amb 20.000 pessetes i amb la mà d'obra que sigui possible. S'acorda, també demanar un emprèstit pels diners. (Com veurem més endavant tot va acabar en un no res).

/35

|Recordant a...

El mes de novembre, degut a les queixes del mestre Corrales pel mal estat de la seva escola, l'Ajuntament decideix anticipar uns diners al mestre per a un nou habitatge – tot i que només disposen de 75 pessetes per aquest fi -i dedicar la casa en què està vivint a escola.

Joan Corrales un cop jubilat.1928 (Foto Butlleti Municipal d'Esplugues)

Creació del Centre Moral presidit pel mestre Joan Corrales El dia 12 de gener de 1913 el mestre Corrales participa en una reunió a la Rectoria, convocada pel mossèn Narcís Farró, per tal, de crear una nova entitat que aglutini la joventut local amb la idea de participar amb actes culturals i al mateix temps ajudar a promocionar la cultura catalana al nostre municipi al marge de qualsevol ideologia política.

Els assistents a la reunió són persones vinculades a l'església, a la cultura o de signe catòlic. La proposta

del mossèn és ben acceptada i de seguida es posa en marxa l'elaboració d'un reglament intern i s'escull una Junta Directiva, que queda presidida pel mestre Corrales. Així neix el Centre Moral d'Arenys de Munt. El altres membres de la junta són: en Baldomer Missé com a vice-president, en Josep Borrell com a tresorer, l'Antoni Subirachs (secretari de l'Ajuntament) com a secretari, en Joaquim Vives i l'Andreu Ferran, entre d'altres. La seu de l'entitat es va establir a la Rambla Jalpí n. 9, en un edifici ocupat anteriorment pel “Centre Democràtic”.

El mestre Corrales en va ser el president fins l'any 1915, que el succeí en Pere Rossell.

El nou habitatge del mestre – que era una casa propietat d'en Josep Catà i Catà – tampoc reunia condicions i el mes d'octubre del 1914 l'Ajuntament decideix fer-hi obres i traslladar l'escola a l'antiga botiga de la Vda. Mensa. El mes de desembre la “Junta Local de 1ª Enseñanza”, presidida per l'inspector de zona Andrés Roco, acorda que en Corrales ha de rebre 200 pessetes anuals pel lloguer de la seva casa i el 20 de juny de 1915 l'alcalde explica al Ple que l'escola del mestre Corrales es traslladarà provisionalment al n. 23 de la Rambla Jalpí - propietat d'en Francesc Torrent i Rossell - ja que el local actual està amenaçat de deshauci. El mestre, ha de reclamar vàries vegades al Consistori que li trobin una casa, ja que aquests es fan el distret i fins l'1 de novembre del 1919, no li ofereixen una nova casa, que costa 150 pessetes.

El 20 d'octubre de 1917 el Ple de l'Ajuntament informa que després d'haver estudiat les possibilitats que la legislació del moment ofereix per fer noves escoles, acorda construir dues noves escoles – una per cada districte – començant de moment per la primera. També s'acorda encarregar el projecte a l'arquitecte Enric Catà i demanar subvencions a l'Estat, així com els crèdits que siguin necessaris. Però el projecte, fet per l'arquitecte aquell mateix any, malauradament no es porta a terme. L'any 1918 la idea de fer una nova escola torna a estar sobre la taula i el mes d'octubre el diputat del districte Joaquin Sagnier informa de les gestions fetes al “Ministerio de Instrucción Pública ” per la construcció dels nous edificis escolars” i fa saber que la subvenció de l'”stat podria arribar al 28% del total de l'obra. L'any següent, el mateix Sagnier fa un donatiu que diposita en mans del mossèn local i que consisteix en 5.000 pessetes, per comprar els terrenys (de 8 per 47 metres) per a la nova escola. L'onze de novembre del 1919, un cop es disposen dels terrenys en propietat, situats a la carretera de Sant Celoni, quilòmetre 4, l'Ajuntament decideix procedir a la posada de la primera pedra de la nova escola. Es prepara una gran festa. Es conviden moltes personalitats –el diputat Sagnier, l'arquitecte Catà, els membres del Consistori, l’Augusto Maria de Borràs-Jalpí, el caporal del Somaten, el representant del Bisbe, etc... - i tota la comitiva seguida de la Banda de Zapadores de Mérida es trasllada al solar on s'ha de construir la nova escola. Un cop arribats, es passa a col·locar simbòlicament, la primera pedra que és beneïda pel mossèn arxipreste d'Arenys de Mar. Aquí, però, es van acabar totes les expectatives i les esperances de la nova escola, tot i que a l'octubre del 1920 el Ple va tornar a reafirmar la seva voluntat de tirar endavant el projecte consignant una partida de 4.000 pessetes i continuar fent gestions davant del Ministeri d'Instrucció Pública per aconseguir ajuts estatals. Malgrat tot no arribà a fer-se realitat el somni de tenir una escola nova fins al cap de molts anys.

/36

|Recordant a... Últims anys de docència a Arenys de Munt El juliol de 1921 el mestre convida el Consistori a l'exposició de treballs escolars a l'edifici de l'escola i a la festa escolar que s'havia de fer al Centre Moral, al mateix temps que l'altre mestre Joan Salamero i la mestra Maria Fernàndez del Districte 2º també feien la seva festa a un altre local. El Consistori quedà tant satisfet de la feina del mestre Corrales que decidí recompensar-lo amb una gratificació de 30 pessetes.

De nou al ple de 18 d'octubre de 1924 els regidors tornen a insistir en la necessitat de fer les noves escoles, ja que els mestres i en particular en Joan Corrales es queixen contínuament de la manca de condicions higièniques dels locals de que disposen per ensenyar. Acollint-se a una nova Real Ordre del 26 de gener de 1923, el Consistori decideix fer noves gestions davant del Ministeri per aconseguir subvencions, col·laborant l'Ajuntament amb una partida de 25.000 pessetes. Però, tot es tornà a encallar i no és fins l'any 1928 que s'habilità un local (antic cafè) a l'edifici en què es troba actualment l'Ajuntament, i s'encarreguen les obres al constructor Andreu Roca. El 1929 s'inaugurà la nova (?) escola, que ja de bon començament no reunia les condicions necessàries i que el mestre no arribà a veure per haver marxat d'Arenys de Munt.

Poca cosa més podem explicar sobre el mestre Corrales dels 16 anys que estigué ensenyant a Arenys de Munt, ja que disposem de molt poca informació a l'Arxiu Històric Municipal sobre les seves activitats educatives a l'escola del nostre municipi. Només podem afegir que era molt apreciat pels seus alumnes, alguns dels quals així ho van manifestar anys enrere – recordem en Pepito Colomer, en Lluís Cucurull, en Josep Martori, etc.. - i que ens van confirmar els seus dots per ensenyar i la seva preocupació constant pels nens al seu càrrec. La incorporació de la música a l'ensenyament i les classes de català i esperanto per a adults foren actuacions destacades del seu pas entre nosaltres.

El 30 de juny de 1926 arriba a l'Ajuntament una circular de la “Sección Administrativa de Primera Enseñanza” de la província, comunicant que a l'haver complert els setanta anys el mestre Corrales passa automàticament a la condició de jubilat. El seu substitut fou un altre gran mestre, en Raimon Torroja del qual n'hem parlat amb moltes ocasions. En jubilar-se, el mestre Corrales, s'instal·là a Esplugues de Llobregat al carrer Prior n.24 de la barriada de “La Plana”. Carrer, que el primer Ajuntament republicà del 1931, pocs mesos després de prendre possessió, va rebatejar amb el nom de Joan Corrales, per tal de recordar el pas del mestre per la població. Va morir el 10 de novembre de 1938 a la ciutat de Barcelona mentre vivia amb la seva filla Pilar i va ser enterrat al cementiri de Sants.

"Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l'alumne un desig gran d'aprendre" (Arturo Graf. 1848-1913, professor italià de literatura)

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Elias Surroca i Campàs

/37

|El Racó de l'Humanista

NO ES VENEN A LES FARMÀCIES No tots els remeis, alleujaments i cures es despatxen en els establiments expenedors de medicaments.

N’hi ha d’altres –bastants diria jo- que no necessiten cap prescripció facultativa, ni recepta; tenen provats efectes terapèutics i, a més a més, no tenen contraindicacions.

Existeix una abundant quantitat de malalties, dolors i molèsties, que la medicina cataloga com a “psicosomàtiques”.

Precisament per a aquests trastorns són molt receptables una sèrie de medicaments com els que cito a continuació: Ajudar els demés, visitar malalts i ancians, ensenyar, inscriure’s en alguna associació d’ajuda.

Resar, meditar, pensar... Gaudir d’una estona de soledat i silenci.

Parlar i comunicar-nos amb gent d’altres condicions socials, professions, cultura... Això ens enriqueix.

Riure. El riure ens fa oblidar dolors i preocupacions. És important aprendre a riure.

Cantar, recordant aquelles velles melodies que vam aprendre de joves. I, tot i que no es tingui una gran veu, atrevir-se amb el karaoke.

Ballar aquells balls de la nostra joventut que ens porten records agradables o, fins i tot, balls regionals o folklòrics.

Escoltar música. Una bona melodia, música clàssica...

Pintar. Fer-ho per un mateix, sense buscar guanyar cap concurs ni muntar una exposició.

Realitzar activitats artístiques; actuar en un teatre d’aficionats, formar part d’una orquestra o d’un conjunt.

Practicar un hobby. Col·leccionar alguna cosa, realitzar treballs manuals (artesania, miniatures...).

Llegir, seleccionant la lectura. Que sigui agradable, divertida o d’interès.

Escriure els nostres pensaments, vivències... fins i tot una poesia (encara que nos es tingui coneixements de rimes, mètriques ni cadències).

Viatjar, conèixer països, cultures, idiomes, persones ...

Visitar museus, monuments, sales d’art.

Caminar. Passejar per la ciutat admirant les parts altes dels edificis o per la platja durant una nit estrellada.

Gaudir de la natura (una muntanya, un riu, una posta de sol, un prat, una planta o una flor). Un crit en la soledat.

Anar d’excursió. A buscar bolets o cargols, sense cansar-se i dosificant les nostres forces.

Platja i sol, però amb moderació, fins i tot a l’hivern.

Pescar. Engloba tot un complert tractament de desconnexió, relaxació i antiestrès.

Practicar esports suaus (petanca, bolera, mini golf, golf...).

Fer gimnàs. Adaptant-se a un programa moderat, ajustat a la nostra edat, a les característiques físiques i a la salut.

Jugar, sense “enganxar-nos” massa, als jocs de taula o saló (cartes, domino, billar, tenis taula...).

Veure poca TV. Seleccionar només programes d’interès.

Seguir una alimentació sana: molta aigua, fibres, llegums, vitamina C ... Evitar els excessos de greix, proteïnes, sal i dolços.

Menjar poc. Perdre la por a no menjar. No menjar durant un dia es beneficiós, doncs li donem un descans al nostre estómac.

Escapar-se a un balneari. Cuidarem el nostre cos i la nostra ment i descobrirem els beneficis de la hidroteràpia.

Canviar d’aires i d’aigües, de tant en tant.

Respirar. A ser possible, aire sa i net. Realitzar exercicis de respiració i relaxació.

Si prenem aquestes píndoles, estalviarem temps i diners (visites a metges i compra de medicaments) i recuperarem, amb tota certesa, la nostra salut.

Recorda que cap d’aquests medicaments es venen a les farmàcies.

Carlos Rodríguez

/38

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

PENSAMENTS ...

En veure la vida passar! Perquè has acceptat la mentida i l'enveja!.

Jo sé que no has estat tot sol, vau ser tots dos!

Vau ordir un pla, del que també en formaven part l'ambició i l'avarícia, van anar de la vostra mà per aconseguir a qualsevol preu el que desitjàveu, us vau emmetzinar de tota aquesta combinació tant destructora!, per tal d'aconseguir el que desitjàveu però se us va anar de les mans.

SOBRE EL NOSTRE ESCUT D'ARMES (II) Continua de l'anterior Batec Sant Martí és, en varis països europeus, patró dels soldats i teixidors, a Catalunya era protector dels que tractaven en bestiar de ferradura i de peu rodó, com cavalls , mules, rucs,.., d’aquí ve el costum de clavar ferradures a la porta d’entrada de les esglésies dedicades a Sant Martí. Joan Amades ens explica que la costum, de clavar una ferradura a la porta de l’església la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l'antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals. També en aquesta època de l'any era quan es canviaven les ferradures als cavalls. També diu que "de les ferradures que clavaven els ferradors durant la vuitada anterior a Sant Martí, una es tornava d'or i portava gran riquesa i ventura a l'amo de la bèstia afortunada”; i que durant aquests dies els ferrers posaven, de les quatre, una ferradura de franc.

En el meu anterior escrit sobre aquest tema deia que la ferradura seria de plata, i per ser curosos, la ferradura tindria que ser d’or per ajustar-nos correctament a la tradició.

Com que una imatge val més que mil paraules, així seria l’escut que ens identificaria en un futur, això si, si el poble ho decidís democràticament.

¡Ah, ell la mort! Ja li ha mostrat tota .... la seva vida, aleshores, realment, es va donar compte del que vau fer. Però no ho va poder desfruitar, el temps no retrocedeix, alimentar-se de les vostres errades va ser la seva vida. On ets tu ara! quan arribi la teva hora, junt amb l'altre veuràs passar la teva de vida i els dos us donareu -ho compte, que no valia la pena, destrossa molts sentiments, d'altres persones properes. De ben segur que ara seria d'una altra manera. Les lliçons de la vida ens arriben quan ja no poden fer cap servei. Els homes normalment envelleixen, però molts mai no es tornen bons. ¡Recordaré, estimats, perquè s'apiadin de vosaltres!

Sancti Martini sita super arennios

Continuarà...

Oh mort! ,imploro perquè s'apiadin de vosaltres.

Gustau Adzerias Causi Carme Vives

/39

|Opinió Tal com raja

QUÈ ÉS LA PSICOANÀLISI? La psicoanàlisi és una pràctica i una teoria que tenen l’origen en les histèries de finals del segle XIX. Freud es va fixar que en l’expressió corporal de la histèria hi havia alguna cosa que volia ser descoberta i va inventar l’inconscient.

L’inconscient i d’altres expressions que s’han anat popularitzant des de llavors com a complex d’èdip o superego, també la interpretació dels somnis, obra de Freud, que a mi em va obrir les portes a la riquesa psicoanalítica. Cada símptoma té un rerefons històric, és a dir, els conflictes psíquics tenen un sentit temporal i van canviant en l’època. La cura per la psicoanàlisi es centra en l’ús de la paraula, la paraula és l’eina fonamental de la cura psicoanalítica. La paraula i l’escolta atenta. També seran necessaris la formació teòrica i la formació personal, doncs els psicoanalistes han d’haver passat pel propi psicoanàlisi. El que sí expressa la seva vivacitat és la multitud de publicacions que constantment hi ha i els seminaris, cursos, jornades i conferències que es fan arreu de Catalunya i no només a Barcelona. És doncs un punt de vista, el de la psicoanàlisi, ben viu, rigorós i atent als malestars contemporanis. El cert, i d’altra banda, és que a l’incidir en la subjectivitat de l’individu acaba per influir també en la societat, podem dir, d’alguna manera, civilitzant-la o fent-la possible. Si voleu submergir-vos-hi una mica podeu adreçar-vos a https://www.lacasadelaparaula.com/ o a al meu blog http://descrivint.blogspot.com.es/ Jordi Alcàsser, psicoanalista

GRÀCIES, PERDÓ ... i ENDAVANT! En primer lloc, com és natural i de manera ben sincera, dono les gràcies a qui ha pensat en mi per atorgar el primer Premi Centre. Això em fa pensar que el que he anat fent al Centre s’ha rebut una mica bé, tot i que reitero que jo no he fet res d’extraordinari o destacable que pugui fer-me objecte d’aquest guardó. Tot i així, gràcies!

En segon lloc, tal com ja vaig dir, ben sincerament demano perdó a tothom que en qualsevol moment i en qualsevol de les coses que he fet al Centre (Grup de teatre, a la Junta, Teatre infantil, Concurs de Pessebres, Batec, Pastorets, Recitacions poètiques, ...) hagi ofès, hagi menystingut, no hagi comprès o senzillament no hagi tingut prou en compte.

Per alta banda, ara sí haig de dir que de cor penso que altres socis/es mereixen i cal que rebin aquest guardó de reconeixement perquè sí que han fet quelcom de manera destacable i fins i tot extraordinàriament, cal tenir-los presents ara que encara són entre nosaltres, ells i elles han fet història en el Centre.

Bé, acabo només recordant el nostre patró, Sant Josep, que des de ben jove el tinc ben present i per a mi és un molt bon model de vida: home senzill de poble que en la seva senzilla vida, sense cap protagonisme, va anar acceptant amb fe, certament sense dificultats, tot allò que Déu li va anar posant al seu pas.

Sense buscar res d’extraordinari espero poder seguir ajudant a qui sigui, col·laborar en allò que pugui o sàpiga fer i complir en tot allò que Déu em presenti en el meu camí d’aquesta vida transitòria i alhora engrescadora.

Gràcies!

I sempre endavant! ... que el que ens espera és etern i joiós de veritat!

Baldomer Torrent Crous

/40

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta seccio reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bustia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

LES NOCES D'OR Les parelles que ens vam casar l'any 1967 celebrem enguany els 50 anys de matrimoni. Les noces d'or són una fita important que no tothom assoleix i que volem celebrar com cal, per això i per donar més relleu a la festa, a part dels actes propis com una missa cantada i un dinar de germanor, vam demanar a l'Ajuntament si ens podien rebre, cosa que van acceptar, van posar uns cartells per tot el poble dient que tots els que celebressin les noces d'or s'hi podien apuntar, fins aquí tot bé però inesperadament surten uns nous cartells que diuen: els que fan 50 anys i els anys anteriors.

Entenem que les noces d'or són 50 anys, no 50 més 1, 50 més 5 o 50 més 10. Si l'Ajuntament vol fer aquest homenatge a tothom ens sembla molt bé, té tot l'any per fer-ho i no ha de ser l’1 d'abril, data escollida per nosaltres. No tenim res en contra dels matrimonis més grans que viuen a Arenys de Munt, veïns, amics i en molts casos també parents.

En una reunió posterior amb la regidora que porta el tema no s'arribà a un acord i per tant vam decidir no assistir a l'acte de reconeixement per part de l’Ajuntament.

Tot això es podria haver evitat, d’haver-ne parlat abans amb els que ho vam sol·licitar i no prendre la decisió unilateralment per part de l’Ajuntament. És allò que diem sempre, “el que comença malament, malament acaba” i és una llàstima.

Institut Domènec Perramon Aquest mes us parlarem sobre els tallers que van fer els alumnes de 6è de les escoles Sant Martí i Sobirans a l’institut, de les nostres impressores 3D, de les activitats del número π, les portes obertes del passat 4 de març, de les Proves Cangur i dels Problemes a l’Sprint i les xerrades d’alimentació.

A principis de març els alumnes de 6è de les escoles d’Arenys de Munt van venir a l’institut a fer uns tallers de robòtica, ciències naturals i plàstica. Al taller de robòtica els alumnes de l’institut que fem aquest extraescolar els vam explicar el funcionament del robot i la seva programació i els vam ensenyar com fem les missions de la First Lego League. Al taller de ciències naturals els vam ensenyar les seves cèl·lules bucals, i al de plàstica van fer uns punts de llibre ben originals utilitzant tècniques de dissolució de pintura a l’oli amb aiguarràs, seguint un procediment similar al que ja es feia servir per fer les guardes dels llibres durant el segle XVIII. A l’optativa Impressió 3D ens ensenyen a utilitzar dos programes per dissenyar peces i per després poder-les imprimir. I, per exemple, per celebrar el dia π els alumnes de 3r van dissenyar peces geomètriques per fer activitats de matemàtiques als nens de 1r d’ESO que després van imprimir amb la 3D. El dia π, a part dels jocs matemàtics, també vam fer altres activitats, com els π relats.

Alumnes de diferents cursos també han participat a proves i concursos matemàtics com les Problemes a l’Sprint i les Proves Cangur.

El passat dia 4 de març van haver-hi les portes obertes de l’institut, en la qual, a part dels pares i fills que van venir a visitar el centre, també hi havia alumnes del centre ajudant els professors en diversos tallers, com el de matemàtiques, el de robòtica...

I ja per acabar, a finals de mes ha vingut una infermera del CAP d’Arenys de Munt a parlar-nos d’esmorzars saludables.

Esperem que llegiu el nostre següent article, que serà escrit per alumnes de 1r B.

Pau Campoy, Jana Vallcorba, Anna Pujol i Sheila Langarita (1r ESO C)

Antonio Ojeda, Pere Marpons, Lluís Armisén, i el grup de matrimonis que celebrem les Noces d’Or

41/

|La Bústia

Associació de puntaires d'Arenys de Munt QUALITAT VITAL “Fer puntes al coixí no és una activitat avorrida, tot al contrari, és una forma de passar-ho bé, de relaxar-se i de distreure’s elaborant una artesania delicada i alhora, una manera d’estar activa tant amb les mans com amb el raonament de l’enteniment”. Així ho assenyalaven i resumien un equip de psicòlegs en un Fòrum Internacional celebrat a la ciutat del Cab de Sudàfrica el mes passat.

En el cas d’Arenys de Munt encara és més important perquè aquí representa una artesania de la nostra identitat centenària que ens ve de les nostres avantpassades que, a més a més, gràcies a les puntes, s’hi guanyaven un sou per ajudar la família a tenir més qualitat vital essencial.

Actualment sembla que la tendència pot canviar si des de dalt no es promociona degudament i si no s’hi fa res per impulsar una de les nostres artesanies que ens representen com a poble i que des de fora sempre han valorat les nostres arrels i les nostres tradicions de ser un poble sensible, treballador i creatiu amb l’elaboració d’un art fet amb passió per les coses ben fetes. Seria important que tots plegats féssim un esforç per llimar les petites diferències i actuéssim com a revulsiu cultural i artesanal per impulsar encara més l’artesania representativa de les puntes d’Arenys de Munt i que propiciéssim una visió de futur que actues de catalitzador.

La secretària de l’Associació comunica que s’està actualitzant la seva pàgina WEB per posar-la al dia amb les últimes novetats i els esdeveniments més rellevants.

/42

L’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt agraeix les donacions de la senyora Rosa Argemí i de la senyora Paquita Barrioso per la seva generositat per engrandir l’arxiu de puntes de l’Associació.

La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

|La bústia

DonaViva "FIGURAS OCULTAS" L’altre dia comentàvem la pel·lícula “Figuras Ocultas” basada en fets reals. La increïble història de tres dones afroamericanes que van treballar per la NASA. En aquest film, la segregació racial als EUA és vista amb considerables dosis d’optimisme, per part de les tres protagonistes. S’ambienta en un context en què la valoració del talent predomina per sobre de la resta de factors. Hi ha una escena en què Kevin Costner tira a terra el rètol de WC per a dones de color. No els hi estava permès utilitzar el de les dones blanques i havien de recorre un llarg camí amb l’inconvenient que això significava per la seva feina. Sabia que aquesta discriminació existia i hi reacciona en contra quan es troba que això destorba la feina d’una treballadora.

afroamericanes especialistes en matemàtiques.

MARY JACKSON, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana que va treballar per al Comitè Conseller Nacional per a l’aeronàutica (NACA) que més tard es transformaria en la NASA. Aquestes tres dones van ser el cervell d’una de les majors operacions de la història, el llançament a l’òrbita de l’astronauta John Glenn.

Donaviva Som al 1r pis de Can Borrell, els dilluns de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

El nostre e-mail és: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 678 795 625

Tots els avenços que aconsegueixen les tres dones protagonistes són fruit de fer valer el seu talent i de la necessitat dels homes (i dones) blancs de la NASA de poder comptar-hi.

Farem una breu ressenya de les seves vides.

KATHERINE JOHNSON és una física científica espacial i matemàtica estatunidenca que va contribuir a l’aeronàutica dels Estats Units i als programes espacials amb l’aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA. DOROTHY VANGHN va ser una matemàtica que va treballar a la NACA, l’agència que va precedir ala NASA. L’any 1949, Vanghn es va fer càrrec de la direcció de la West Àrea Computers, un grup de treball compost exclusivament de dones

/43

NOTA INFORMATIVA sobre la CUP a Arenys de Munt Recordem que a Arenys de Munt es va dividir l’Assemblea de la CUP poc després de les darreres eleccions municipals. Actualment hi ha l’Assemblea que els òrgans nacionals de la CUP reconeixen i la seva regidora forma part del Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament. L’altra Assemblea que també s’autodenomina Assemblea de la CUP té dos regidors actualment no adscrits.

L’afer encara és en vies judicials per resoldre’s.

EL ROURE DE GERNIKA I EL GRAN EUCALIPTUS DE CAN JALPÍ ARBRES MONUMENTALS Gràcies a la moció que vam presentar aquest febrer passat es va aprovar declarar arbres monumentals catalans el Roure de Gernika i el gran eucaliptus que hi ha a tocar de llac de Can Jalpí. Tots dos arbres centenaris. També vam aprovar demanar un estudi ambiental sobre els seus jardins, les plantes que el conformen i la biodiversitat existent per poder-los protegir i preservar de cara al futur. El desembre del 2008 també vam presentar una moció, junt amb un estudi de viabilitat d’en Cesc Balanzò, per capgirar la tendència negativa que mostrava el Roure.

/44

A principis d’aquest febrer el prestigiós ambientòleg Martí Boada va fer una visita a aquest espai i, a part de destacar la importància biològica, històrica i el bon estat del Roure, va descobrir que, molt probablement, tenim l’eucaliptus més gran de tot el Principat a tocar del llac. També va destacar els valors ecològics i de diversitat que té tot l’entorn.

Arenys de Munt és posseïdor del plançó de l’original del Roure de Gernika, des de les acaballes del segle XIX. El Roure de Gernika és el símbol màxim del poble basc.

També és un símbol important per a Arenys de Munt. Al 2004, el President Benach i el President Atutxa van realitzar un acte d’homenatge al nostre Roure, gràcies a la visita que el nostre regidor Ximenis va fer al 2003 al Vicepresident basc Gorka Knörr.

Per la importància mediambiental i patrimonial de tot aquest entorn i per preservar-lo, considerem que l’Ajuntament s’hauria de plantejar fer la museïtzació mediambiental de tot aquest espai per destacar-lo i potenciar els seus valors educatius.

També seria una bona forma de promocionar Arenys de Munt.

Març 2017 – Assemblea de la CUP d’Arenys de Munt.

Nota informativa NOTA INFORMATIVA. Aquest grup que s’autodenomina Assemblea de la CUP d’Arenys de Munt és el que té dos regidors a l’Ajuntament: Josep Manel Ximenis i Esther Sánchez.

.tnaicnuna'l ed bew le bma açallne i egtami al ne acilC

Nota informativa

|La bústia

|La bústia

PSC Arenys de Munt

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Fa uns anys, els i les socialist@s catalans vam posar el crit al cel per la progressiva despreocupació que patia la Generalitat vers l’educació pública, en especial en defensa de l’ensenyament que es donava des de les escoles bressol, vers el transvasament de diners que anaven a parar als centres concertats i privats.

Fa uns anys, en la nostra sala municipal, vam assistir a una conferència on es mostrava el tipus d’ensenyament que oferiria una Catalunya independent, mostrant-nos un sistema idíl·lic similar al que imparteixen els estats del nord d’Europa (Finlàndia, Suècia, Dinamarca) on l’ensenyament és públic i gratuït pràcticament des del naixement fins la sortida de la universitat.

No fa més d’un parell de mesos a La Vanguardia (26/01/17) es confirmava que Catalunya té les taxes universitàries més cares de l’Estat Espanyol, amb la qual cosa es limitava i en gran mesura l’accés en igualtat de condicions a diplomatures, llicenciatures, màsters i postgraus.

El nostre Govern de Catalunya ha presentat uns pressupostos restrictius en assumptes socials, en assumptes educatius, tot en pro d’un referèndum.

Els nostres ajuntaments, els guardians del servei de les escoles bressol (que són competència de la Generalitat), han vist com des del 2012 les subvencions que rebien per cada plaça pública passaven de 1.800 € (un terç del cost total per plaça assumit com a compromís) als 875 € actuals, i en molts casos encara estan pendents de cobrament. I la diferència? A càrrec de les famílies i dels consistoris.

Els i les socialist@s hem presentat una esmena pressupost sol·licitant la recuperació d’aquella subvenció. Però la resposta que hem rebut és “que no toca”. Visc a Catalunya.

EL GOVERN DÓNA L'ESQUENA A LES ENTITATS SOCIALS DEL POBLE Al passat ple del mes de març el nostre grup municipal va presentar una moció treballada conjuntament amb entitats socials del poble per demanar un tracte més just i reconèixer la tasca de col·laboració que fan aquestes entitats amb l’Ajuntament per ajudar les persones que es troben en risc d’exclusió social. Mitjançant un conveni amb subvenció directa tal i com fan en molts altres ajuntaments, independentment del seu color polític.

Curiosament l’equip de govern, enlloc d’agrair-nos que ens interesséssim per les necessitats de les entitats socials del poble –una feina que hauria de fer el govern- ens van acusar de conspiració per intentar desacreditar la regidora de Benestar Social.

Els únics arguments que van donar per votar en contra de la nostra proposta eren que en les subvencions directes no hi ha igualtat de condicions i que hi ha manca de transparència.

Una altra mostra d’hipocresia d’aquest govern, quan resulta que ja està donant subvencions directes a entitats esportives i culturals. O és que a Arenys de Munt hi ha entitats de primera i de segona? I precisament, les subvencions directes que no superen els 1.500€ s’aproven per junta de govern sense passar pel ple. I encara van donant lliçons de transparència ...

Resumint, un altre exemple de prepotència i menyspreu d’aquest equip de govern. Primer va ser l’ABIC, després la comissió organitzadora dels Tres Tombs, i ara les entitats socials del poble. Qui serà el següent?

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT

PDeCAT

/45

|La bústia

ANC Arenys de Munt ÉS HORA DE MIRAR ENDAVANT. QUEDEN POCS MESOS Ha arribat l’hora de tornar a mirar endavant.

Deixem-nos de recordar el funcionament irracional de l’estat espanyol amb la judicialització del procés. Ara és hora catalans. Posem-nos a treballar.

A Arenys de Munt ja haurem tingut, en el moment de la publicació, el Conseller Comín i el Diputat Llach que ens hauran fer un balanç de l’estat del procés i el camí cap a la construcció de la nova república.

Continuarem amb les campanyes de Fem Futur, i per això l’ANC continua fent crides a tothom que vulgui donar un cop de mà. Formeu part de l’etapa històrica de la formació del nostre país.

No defallirem. Continuarem i continuarem. VISCA CATALUNYA! Arenys de Munt per la Independència ANC Arenys de Munt Correu Territorial: arenysdemunt@assemblea.cat Blog: http://ancarenysdemunt.blogspot.com Web ANC: https://assemblea.cat Facebook: https://www.facebook.com/ancterritorialamunt Twitter: @ANC_ArenysDMunt

El dia 7 tindrem la presentació del llibre “This is Spain” (Això és Espanya) de l’escriptor Joan Guirado. Aquest llibre és un recopilatori de situacions ridícules i inèdites que han fet els polítics espanyols. Segur que és interessant i entretingut.

/46

.tnaicnuna'l edkoobecaf le bma açallne i egtami al ne acilC

El 29 d’abril se celebrarà l’Assemblea General Ordinària que es fa anualment. Aquest any serà a Sabadell. Recordar que és oberta a tots els socis de l’ANC, prèvia inscripció. El debat rondarà sobre l’estat de l’Assemblea, el full de ruta i el codi ètic.

El 30 d’abril Arenys de Munt acollirà una aturada oficial de la segona etapa de la Motorada 2017 (www.motorada.cat). Durant tres dies, els participants recorreran el país. Els organitzadors han escollit la nostra vil·la com a referent històric del procés cap a la Independència.

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

L'ENDEVINALLA DEL MES Tinc peus sense ser persona, tampoc no sóc cap animal, de dia sempre reposo i de nit faig mon treball.

LES SOLUCIONS Endevinalla del març: els arbres

FELICITATS! Nenes i nens que fan anys aquest mes: CLÀUDIA GARCÍA DOMINGO, 13 anys

AINOA MARIN COLOMER, 13 anys

ANIOL VERNIS SANZ, 8 anys

CLÀUDIA MARTÍ BAYERRI, 12 anys

MARTÍ CHARLES CASANOVAS, 12 anys

LALI DAUMAL ARTIGAS, 4 anys

PERE ZARZOSO PUIG, 11 anys

BERTA XIAOCAI MÀRTIR ALFARO, 7 anys

PAU CAMPÍ MOLET, 3 anys

ARNAU LÓPEZ BADENAS, 12 anys

GERARD BARAJAS DE PRADO 5 anys

ABRIL ARNAU GIL, 11 anys

GORETTI de la ASUNCIÓN BASSAS, 8 anys

ARNAU VILA NARVÁEZ, 9 anys

RUT HERCE PUIGDUVÍ, 12 anys

MARC FARGAS BOU, 11 anys

FRANCINA TORRENT VILA, 12 anys

MARTÍ RAMÍREZ PLÀ, 10 anys

LINETTE ALONSO FLORES, 8 anys

MARC QUILEZ AMELA, 10 anys

Si vols que et felicitem pel teu aniversari, fes-nos arribar a centre&centremoral.cat el teu nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/47

Al Març, l'Escola de Teatre del Centre va celebrar Sant Josep gaudint d'un fantàstic taller de circ realitzat pels monitors de l'associació Encirca't amb la qual aquest 2017 el Centre ha establert un conveni de col·laboració que afavorirà que el Centre pugui aixoplugar i programar espectacles i activitats de circ.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

La pròxima col·laboració es realitzarà el 30 d'abril amb la presentació de l'espectacle (In)finit dins del cicle d'arts escèniques INSÒLITS.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes